Wikiversity betawikiversity https://beta.wikiversity.org/wiki/Main_Page MediaWiki 1.47.0-wmf.20 first-letter Media Special Talk User User talk Wikiversity Wikiversity talk File File talk MediaWiki MediaWiki talk Template Template talk Help Help talk Category Category talk TimedText TimedText talk Module Module talk Translations Translations talk Event Event talk 4 1703 386250 385974 2026-09-15T12:58:02Z MediaWiki message delivery 22278 /* Server switch - Your wiki will be read-only for a short time soon */ new section 386250 wikitext text/x-wiki {{Wikiversity:Babel/Header}} <div style="float:right;"> {{shortcut|WV:BABEL|WV:B|WV:VP}} ;Discussion archive: [[/archive]]</div> <!-- INTERWIKIA --> <!--========== PLEASE EDIT BELOW ===========--> __TOC__ {{clear}} __NEWSECTIONLINK__ == Thank You for Last Year – Join Wiki Loves Ramadan 2026 == Dear Wikimedia communities, We hope you are doing well, and we wish you a happy New Year. ''Last year, we captured light. This year, we’ll capture legacy.'' In 2025, communities around the world shared the glow of Ramadan nights and the warmth of collective iftars. In 2026, ''Wiki Loves Ramadan'' is expanding, bringing more stories, more cultures, and deeper global connections across Wikimedia projects. We invite you to explore the ''Wiki Loves Ramadan 2026'' [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026|Meta page]] to learn how you can participate and [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026/Participating communities|sign up]] your community. 📷 ''Photo campaign on '' [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan 2026|Wikimedia Commons]] If you have questions about the project, please refer to the FAQs: * [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan/FAQ/|Meta-Wiki]] * [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan/FAQ|Wikimedia Commons]] ''Early registration for updates is now open via the '''[[m:Special:RegisterForEvent/2710|Event page]]''''' ''Stay connected and receive updates:'' * [https://t.me/WikiLovesRamadan Telegram channel] * [https://lists.wikimedia.org/postorius/lists/wikilovesramadan.lists.wikimedia.org/ Mailing list] We look forward to collaborating with you and your community. '''The Wiki Loves Ramadan 2026 Organizing Team''' 19:44, 16 January 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:ZI Jony@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=29879549 --> == Annual review of the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines == <section begin="announcement-content" /> I am writing to you to let you know the annual review period for the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines is open now. You can make suggestions for changes through 9 February 2026. This is the first step of several to be taken for the annual review. [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Annual review/2026|Read more information and find a conversation to join on the UCoC page on Meta]]. The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) is a global group dedicated to providing an equitable and consistent implementation of the UCoC. This annual review was planned and implemented by the U4C. For more information and the responsibilities of the U4C, [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|you may review the U4C Charter]]. Please share this information with other members in your community wherever else might be appropriate. -- In cooperation with the U4C, [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]])<section end="announcement-content" /> 21:02, 19 January 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:Keegan (WMF)@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=29905753 --> == Global ban for Faster than Thunder == Hello, this message is to notify that [[User:Faster than Thunder|Faster than Thunder]] has been nominated for a global ban at [[m:Requests for comment/Global ban for Faster than Thunder]]. You are receiving this notification as required per the [[m:global ban|global ban]] policy as they have made at least 1 edit on this wiki. Thanks, --[[User:SHB2000|SHB2000]] ([[User talk:SHB2000|talk]]) 02:04, 22 March 2026 (UTC) == Action Required: Update templates/modules for electoral maps (Migrating from P1846 to P14226) == Hello everyone, This is a notice regarding an ongoing data migration on Wikidata that may affect your election-related templates and Lua modules (such as <code>Module:Itemgroup/list</code>). '''The Change:'''<br /> Currently, many templates pull electoral maps from Wikidata using the property [[:d:Property:P1846|P1846]], combined with the qualifier [[:d:Property:P180|P180]]: [[:d:Q19571328|Q19571328]]. We are migrating this data (across roughly 4,000 items) to a newly created, dedicated property: '''[[:d:Property:P14226|P14226]]'''. '''What You Need To Do:'''<br /> To ensure your templates and infoboxes do not break or lose their maps, please update your local code to fetch data from [[:d:Property:P14226|P14226]] instead of the old [[:d:Property:P1846|P1846]] + [[:d:Property:P180|P180]] structure. A [[m:Wikidata/Property Migration: P1846 to P14226/List|list of pages]] was generated using Wikimedia Global Search. '''Deadline:'''<br /> We are temporarily retaining the old data on [[:d:Property:P1846|P1846]] to allow for a smooth transition. However, to complete the data cleanup on Wikidata, the old [[:d:Property:P1846|P1846]] statements will be removed after '''May 1, 2026'''. Please update your modules and templates before this date to prevent any disruption to your wiki's election articles. Let us know if you have any questions or need assistance with the query logic. Thank you for your help! [[User:ZI Jony|ZI Jony]] using [[User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[User talk:MediaWiki message delivery|talk]]) 17:11, 3 April 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:ZI Jony@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=29941252 --> == Request for comment (global AI policy) == <bdi lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> A [[:m:Requests for comment/Artificial intelligence policy|request for comment]] is currently being held to decide on a global AI policy. {{int:Feedback-thanks-title}} [[User:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[User talk:MediaWiki message delivery|talk]]) 00:58, 26 April 2026 (UTC) </bdi> <!-- Message sent by User:Codename Noreste@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=30424282 --> == Vote now in the 2026 U4C election == <section begin="announcement-content" /> Eligible voters are asked to participate in the 2026 [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] election. More information–including an eligibility check, voting process information, candidate information, and a link to the vote–are available on Meta at the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026|2026 Election information page]]. The vote closes on 2 June 2026 at [https://zonestamp.toolforge.org/1780358400 00:00 UTC]. Please vote if your account is eligible. Results will be available by 14 June 2026. -- In cooperation with the U4C,<section end="announcement-content" /> [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]]) 17:15, 27 May 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:Keegan (WMF)@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=30513860 --> == RFC about AI-generated content in Wikimedia Commons == <bdi lang="en" dir="ltr"> You are invited to participate in a [[c:Commons:Requests for comment/Policy update for AI content|request for comment on Wikimedia Commons about a policy update for AI content]]. This may affect files that are uploaded to Wikimedia Commons for use on this project. Thank you. [[m:User:Codename Noreste|Codename Noreste]] ([[m:User talk:Codename Noreste|talk]])</bdi> 17:12, 23 June 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:Codename Noreste@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=30513860 --> == Deployment of Legal and Safety Contacts Link in the Footer of Your Wiki == <section begin="Message"/> '''Legal & Safety Contacts''' Hello community, the Wikimedia Foundation has provided a [[wmf:Special:MyLanguage/Legal:Wikimedia Foundation Legal and Safety Contact Information|single legal and safety contact page]], to be linked in the footer of your wiki, to ensure access to accurate legal information. This is a regulatory requirement. We have already rolled out links to English, German, Italian, Spanish and other wikis and we will deploy to your wiki soon. [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_Legal_and_Safety_Contacts_FAQ|Please read more on the project page]] and leave any comments in this thread or on the [[m:Special:MyLanguage/Talk:Wikimedia Foundation Legal and Safety Contacts FAQ|talk page]]. <section end="Message"/> -- [[User:Sannita (WMF)|User:Sannita (WMF)]] ([[User talk:Sannita (WMF)|talk]]) 13:31, 25 June 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:Sannita (WMF)@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Sannita_(WMF)/Mass_sending_test&oldid=30731267 --> == Request for comment (the future of Abstract Wikipedia) == <bdi lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> You are invited to voice your opinions in a [[:m:Requests for comment/The future of Abstract Wikipedia|request for comment about the future of Abstract Wikipedia]]. {{Int:Feedback-thanks-title}} [[:m:User:Kowal2701|Kowal2701]] ([[:m:User talk:Kowal2701|talk]]) 12:25, 24 July 2026 (UTC) </bdi> <!-- Message sent by User:DreamRimmer@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=30513860 --> == Server switch - Your wiki will be read-only for a short time soon == <section begin="server-switch"/><div class="plainlinks"> [[:m:Special:MyLanguage/Tech/Server switch|Read this message in another language]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-Tech%2FServer+switch&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}] The [[foundation:|Wikimedia Foundation]] will switch the traffic between its data centers. This will make sure that Wikipedia and the other Wikimedia wikis can stay online even after a disaster. All traffic will switch on '''{{#time:j xg|2026-09-23|en}}'''. The switch will start at '''[https://zonestamp.toolforge.org/{{#time:U|2026-09-23T14:00|en}} {{#time:H:i e|2026-09-23T14:00}}]'''. Unfortunately, because of some limitations in [[mw:Special:MyLanguage/Manual:What is MediaWiki?|MediaWiki]], all editing must stop while the switch is made. We apologize for this disruption, and we are working to minimize it in the future. A banner will be displayed on all wikis 30 minutes before this operation happens. This banner will remain visible until the end of the operation. You can contribute to the [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special%3ATranslate&group=Centralnotice-tgroup-read_only_banner&task=view&language=&filter=&action=translate translation or proofreading] of this banner text. '''You will be able to read, but not edit, all wikis for a short period of time.''' * You will not be able to edit for up to an hour on {{#time:l j xg Y|2026-09-23|en}}. * If you try to edit or save during these times, you will see an error message. We hope that no edits will be lost during these minutes, but we can't guarantee it. If you see the error message, then please wait until everything is back to normal. Then you should be able to save your edit. But, we recommend that you make a copy of your changes first, just in case. ''Other effects'': * Background jobs will be slower and some may be dropped. Red links might not be updated as quickly as normal. If you create an article that is already linked somewhere else, the link will stay red longer than usual. Some long-running scripts will have to be stopped. * We expect the code deployments to happen as any other week. However, some case-by-case code freezes could punctually happen if the operation require them afterwards. * [[mw:Special:MyLanguage/GitLab|GitLab]] will be unavailable for about 90 minutes. This project may be postponed if necessary. You can [[wikitech:Switch_Datacenter|read the schedule at wikitech.wikimedia.org]]. Any changes will be announced in the schedule. '''Please share this information with your community.'''</div><section end="server-switch"/> [[m:user:Trizek (WMF)|Trizek (WMF)]] 12:58, 15 September 2026 (UTC) <!-- Message sent by User:Trizek (WMF)@metawiki using the list at https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=30513874 --> 90igij0j16tams2w2sqst8d199g2fpy 0 44940 386254 384960 2026-09-16T04:47:20Z Profev 36331 /* Tema 1 */ 386254 wikitext text/x-wiki Matemàtiques del itinerari científic == Tema 0 == === Resum de conjunts === * Conjunt i element :* Pertinença i conjunts continguts a d'altres conjunts. == Tema 1 == === El cos dels nombres reals === * Definició :* Propietats, operacions i potències * Arrels :* Propietats, operacions i potències :* Racionalització :* Aplicació a la geometria * Semirectes :* Notació :* Desigualtats * Intervals :* Operació intersecció :* Operació unió * Aproximació :* Error absolut :* Error relatiu :* Notacions i aplicació per a la calibració de producció == Tema 2 == === Àlgebra === * Definició de polinomi :*Connexió amb representació <ref>Aquesta connexió és important, el mateix fet de omplir una taula on cada valors x està relacionat amb un valor P(x) ja activa completament el saber que completa la terna ( Expressió algèbrica, Realitat, Representació ) per entendre i analitzar què s'està fent.</ref> :*Operacions ::*Suma i resta ::*Producte ::*Divisió :*Ruffini * Definició de factorització * Fraccions algèbriques :*Operacions == Tema 3 == === Equacions algèbriques === * Definició i examen amb representació * Equació de 1r grau * Equació de 2n grau :*Nombres complexos * Equacions quadràtiques * Connexió amb factorització * Sistemes d'equacions :* Equacions irracionals :* Equacions exponencials :* Equacions logarítmiques == Tema 4 == === Inequacions === * Taula de signes, representació i determinació de la solució :* Inequacions creixent/decreixent<ref>Es parlaria del creixement, del decreixement i de la continuïtat sense arribar encara a l'anàlisi de les funcions i que es farà més tard.</ref> :* Inequacions amb fraccions algèbriques == Tema 5 == === Trigonometria === *Elements geomètrics<ref>Secció purament informativa de contingut bàsic a l'ESO, l'objectiu es la trigonometria i on el desenvolupament de cossos de la realitat pot aplicar-se a optimització.</ref> :*Punts, rectes, segments :*Mètrica ::*Longituds ::*Angles :*Figures geomètriques, perímetres i àrees :*Cossos, descripció, desenvolupament i volum *Raons trigonomètriques :*Pitàgores :*Propietats, teoremes, ... :*Equacions trigonomètriques == Tema 6 == === Anàlisi de funcions === *Definició :*Domini :*Recorregut *Continuïtat i patologies :*Discontinuïtats :*Funcions parells :*Funcions imparells :*Funcions periòdiques :*Funcions a trossos == Tema 7 == === Límits === * Definició :*Aplicació a successions i funcions :*Límit laterals == Tema 8 == === Derivades === * Connexió amb tot el treballat<ref>Segons el docent es pot fer una relació amb la realitat eficient informant del efectes pràctics, també es pot fer una explicació analítica molt simple o una explicació teòrica molt acurada sense entrar dins del domini del llenguatge de predicats. És difícil però no impossible una pregunta rigorosament teòrica que no porta enlloc.</ref> * Definició amb límits :* Construcció d'una recta punt-pendent tangent a una funció * Taules de derivades :*Derivades de polinomis :*Derivades de radicals :*Derivació de la funció exponencial :*Derivades de la funció logarítmica :*Derivades de funcions trigonomètriques :*Derivada del producte de funcions :*Derivada d'una divisió de funcions :*Derivades d'una composició de funcions == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] mrh4dsj2miyzp9hxcbpvjyyw2adfgbr 386255 386254 2026-09-16T05:00:41Z Profev 36331 386255 wikitext text/x-wiki Matemàtiques del itinerari científic == Tema 0 == === Resum de conjunts === * Conjunt i element :* Pertinença i conjunts continguts a d'altres conjunts. == Tema 1 == === El cos dels nombres reals === * Definició, relació <math>\mathbb{R}\sub\mathbb{Q}\sub\mathbb{Z}\sub\mathbb{N}</math> :* Propietats, operacions i potències * Arrels :* Propietats, operacions i potències :* Racionalització :* Aplicació a la geometria * Semirectes :* Notació :* Desigualtats * Intervals :* Operació intersecció :* Operació unió * Aproximació :* Error absolut< :* Error relatiu :* Notacions i aplicació per a la calibració de producció == Tema 2 == === Àlgebra === * Definició de polinomi :*Connexió amb representació <ref>Aquesta connexió és important, el mateix fet de omplir una taula on cada valors x està relacionat amb un valor P(x) ja activa completament el saber que completa la terna ( Expressió algèbrica, Realitat, Representació ) per entendre i analitzar què s'està fent.</ref> :*Operacions ::*Suma i resta ::*Producte ::*Divisió :*Ruffini * Definició de factorització * Fraccions algèbriques :*Operacions == Tema 3 == === Equacions algèbriques === * Definició i examen amb representació * Equació de 1r grau * Equació de 2n grau :*Nombres complexos * Equacions quadràtiques * Connexió amb factorització * Sistemes d'equacions :* Equacions irracionals :* Equacions exponencials :* Equacions logarítmiques == Tema 4 == === Inequacions === * Taula de signes, representació i determinació de la solució :* Inequacions creixent/decreixent<ref>Es parlaria del creixement, del decreixement i de la continuïtat sense arribar encara a l'anàlisi de les funcions i que es farà més tard.</ref> :* Inequacions amb fraccions algèbriques == Tema 5 == === Trigonometria === *Elements geomètrics<ref>Secció purament informativa de contingut bàsic a l'ESO, l'objectiu es la trigonometria i on el desenvolupament de cossos de la realitat pot aplicar-se a optimització.</ref> :*Punts, rectes, segments :*Mètrica ::*Longituds ::*Angles :*Figures geomètriques, perímetres i àrees :*Cossos, descripció, desenvolupament i volum *Raons trigonomètriques :*Pitàgores :*Propietats, teoremes, ... :*Equacions trigonomètriques == Tema 6 == === Anàlisi de funcions === *Definició :*Domini :*Recorregut *Continuïtat i patologies :*Discontinuïtats :*Funcions parells :*Funcions imparells :*Funcions periòdiques :*Funcions a trossos == Tema 7 == === Límits === * Definició :*Aplicació a successions i funcions :*Límit laterals == Tema 8 == === Derivades === * Connexió amb tot el treballat<ref>Segons el docent es pot fer una relació amb la realitat eficient informant del efectes pràctics, també es pot fer una explicació analítica molt simple o una explicació teòrica molt acurada sense entrar dins del domini del llenguatge de predicats. És difícil però no impossible una pregunta rigorosament teòrica que no porta enlloc.</ref> * Definició amb límits :* Construcció d'una recta punt-pendent tangent a una funció * Taules de derivades :*Derivades de polinomis :*Derivades de radicals :*Derivació de la funció exponencial :*Derivades de la funció logarítmica :*Derivades de funcions trigonomètriques :*Derivada del producte de funcions :*Derivada d'una divisió de funcions :*Derivades d'una composició de funcions == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] 82t2l5p1e7396g20wzk47ivhffj4q5o 386256 386255 2026-09-16T05:05:39Z Profev 36331 386256 wikitext text/x-wiki Matemàtiques del itinerari científic == Tema 0 == === Resum de conjunts === * Conjunt i element :* Pertinença i conjunts continguts a d'altres conjunts. == Tema 1 == === El cos dels nombres reals === * Definició, relació <math>\mathbb{R}\sub\mathbb{Q}\sub\mathbb{Z}\sub\mathbb{N}</math> :* Propietats, operacions i potències * Arrels :* Propietats, operacions i potències :* Racionalització :* Aplicació a la geometria * Semirectes :* Notació :* Desigualtats * Intervals :* Operació intersecció :* Operació unió * Aproximació :* Error absolut :* Error relatiu :* Notacions i aplicació per a la calibració de producció == Tema 2 == === Àlgebra === * Definició de polinomi :*Connexió amb representació <ref>El fet d'omplir una taula on cada valors x que està relacionat amb un valor P(x) ja activa completament el saber que completa la terna ( Expressió algèbrica, Realitat, Representació ), i així entendre i analitzar què s'està fent.</ref> :*Operacions ::*Suma i resta ::*Producte ::*Divisió :*Ruffini * Definició de factorització * Fraccions algèbriques :*Operacions == Tema 3 == === Equacions algèbriques === * Definició i examen amb representació * Equació de 1r grau * Equació de 2n grau :*Nombres complexos * Equacions quadràtiques * Connexió amb factorització * Sistemes d'equacions :* Equacions irracionals :* Equacions exponencials :* Equacions logarítmiques == Tema 4 == === Inequacions === * Taula de signes, representació i determinació de la solució :* Inequacions creixent/decreixent<ref>Es parlaria del creixement, del decreixement i de la continuïtat sense arribar encara a l'anàlisi de les funcions i que es farà més tard.</ref> :* Inequacions amb fraccions algèbriques == Tema 5 == === Trigonometria === *Elements geomètrics<ref>Secció purament informativa de contingut bàsic a l'ESO, l'objectiu es la trigonometria i on el desenvolupament de cossos de la realitat pot aplicar-se a optimització.</ref> :*Punts, rectes, segments :*Mètrica ::*Longituds ::*Angles :*Figures geomètriques, perímetres i àrees :*Cossos, descripció, desenvolupament i volum *Raons trigonomètriques :*Pitàgores :*Propietats, teoremes, ... :*Equacions trigonomètriques == Tema 6 == === Anàlisi de funcions === *Definició :*Domini :*Recorregut *Continuïtat i patologies :*Discontinuïtats :*Funcions parells :*Funcions imparells :*Funcions periòdiques :*Funcions a trossos == Tema 7 == === Límits === * Definició :*Aplicació a successions i funcions :*Límit laterals == Tema 8 == === Derivades === * Connexió amb tot el treballat<ref>Segons el docent es pot fer una relació amb la realitat eficient informant del efectes pràctics, també es pot fer una explicació analítica molt simple o una explicació teòrica molt acurada sense entrar dins del domini del llenguatge de predicats. És difícil però no impossible una pregunta rigorosament teòrica que no porta enlloc.</ref> * Definició amb límits :* Construcció d'una recta punt-pendent tangent a una funció * Taules de derivades :*Derivades de polinomis :*Derivades de radicals :*Derivació de la funció exponencial :*Derivades de la funció logarítmica :*Derivades de funcions trigonomètriques :*Derivada del producte de funcions :*Derivada d'una divisió de funcions :*Derivades d'una composició de funcions == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] e1aw48xg4kicnnmryem9gev2lu8xb14 0 49596 386253 386121 2026-09-15T17:22:58Z KormiSK 55368 cast do slovenciny, ale vacsina tohto textu nedava vobec zmysel, takze sa bojim upravit nieco dalsie aby som nezmenil vyznam 386253 wikitext text/x-wiki == Varianty názvu obce == Keďže prvá písomná zmienka o obci Fintice na Slovensku je z roku 1272,<ref>{{cite journal | last1 = Boleš | first1 = Konštantín Daniel | date = 2016 | title = DAROVACIA LISTINA KRÁĽA ŠTEFANA V. NA MAJETOK FYNTHA | url = http://nhe.ktfke.sk/data/uploads/archiv/notitiae-1_2016.pdf | journal = NOTITIÆ HISTORIÆ ECCLESIASTICÆ | volume = 5 | issue = 1 | pages = 115 | issn = 1338-9572 | access-date = }}</ref> tak sa skúmajú nasledujúce tvary obce Fintice: * Fyntha, * Finta, * Fincice,<ref>{{cite journal | author = Michal Lacko, S.J. | title = Miestopis Slovenska za posledných sto roko | journal = Most | url = https://archive.org/details/most.1964.v11n03-04/page/174/mode/2up?q=fintice | issn = | publisher = Slovenský ústav | place = Cleveland, Ohio, U.S.A. | volume = 11 | issue = 3-4 | date = 1964 }}</ref> * [<span style="font-family:monospace;font-size:0.95em">Finťice</span>], * [<span style="font-family:monospace;font-size:0.95em">Finčiče</span>], * Suncia,<ref name="dmi"/> * Fruncta,<ref name="dmi"/> * Finzi (nemecká výslovnosť [Finci]), * Fincice, a rovnako tak aj slovo: * [<span style="font-family:monospace;font-size:0.95em">fin</span>]. == Etymológia == Názov obce je pravdepodobne odvodené od vlastného podstatného mena Finta. V stredovekej latinčine, odkiaľ pochádza najstaršia písomná zmienka obce, sa pri pomenovaní obce podľa osoby zapísoval<ref>[[:w:sk:Medieval Latin|Medieval Latin]].</ref> jej názov v neohýbanom tvare. Teda slovo Fintice je zložené z dvoch častí <i>Finti</i> + <i>-ce</i>: * <i>Fint</i>: ** tvary: *** slovanizovaný: [Finťi], *** neslovanizovaný: [Finti], * <i>-ice</i>: ** spodstatnené prídavné meno obsahujúce príponu stredovekej písanej latinčiny <i>-icē</i> (na základe analýzy slov ''finticē'' a ''becē''<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/ita-bnc-in2-00001627-001/page/n51/mode/2up?q=sintice | title = Legenda aurea sanctorum, sive Lombardica historia | last = Jacobus | first = de Voragine | date = 1497 }}</ref>), čo je skrátená verzia koncovky <i>-icae</i> (možný súvis alebo odvedenie od ''-itiae<ref>[[:wiktionary:en:-itiae#Latin|-itiae]] (po anglicky).</ref>'') a označuje genitív jednotného čísla alebo nominatív plurálu:<ref>[[:wiktionary:en:-icus#Latin|-icus]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:-icae#Latin|-icia]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:belong|belong]] (po anglicky).</ref> *** Asociácia prípadne k čomu: <table class="wikitable" style="text-align:center"><tr><th></th><th>Latinčina</th><th>Slovenčina</th></tr><tr style="background:#FFFFAC"><td>''rieka'' (slovenčina)</td><td>m<ref>[[:wiktionary:en:rivus#Latin|villa]] (po anglicky).</ref></td><td>f</td></tr><tr><td>''villa'' (latinčina)</td><td>f<ref>[[:wiktionary:en:villa#Latin|rivus]] (po anglicky).</ref></td><td>f</td></tr><tr><td>''dedina'' (slovenčina)</td><td>m / n / m<ref>[[:wiktionary:en:village#English|village]] (po anglicky).</ref></td><td>f</td></tr><tr style="background:#FFFFAC"><td>''terra'' (latinčina),<br> ''zem'' (slovenčina)</td><td>f<ref>[[:wiktionary:en:terra#Latin|terra]] (po anglicky).</ref></td><td>f</td></tr><tr><td>''mesto'' (slovenčina)</td><td>n<ref>[[:wiktionary:en:oppidum#Latin|oppidum]] (po anglicky).</ref></td><td>n</td></tr></table> ** praktický medzinárodný zápis (a zároveň neutrálny pre domácich a cudzincov<ref>{{cite journal | last1 = Boleš | first1 = Konštantín Daniel | date = 2019 | title = POČIATKY A VÝVOJ HRADNÉHO PANSTVA ŠEBEŠ | url = http://nhe.ktfke.sk/data/uploads/archiv/notitiae-2_2019.pdf | journal = NOTITIÆ HISTORIÆ ECCLESIASTICÆ | volume = 8 | issue = 2 | pages = 118 | issn = 1338-9572 }}</ref>) a ktorý je podobný/ekvivalentný v slovenčine, je <i>-ické</i> (napr. fintické zvony). Pôvodný všeobecnejší význam [[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/kʷey-|*kʷey-]] sa asi neskôr špecifikoval a od neho sa „oddelil“ [[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/pent-|*pent-]]. Toto rozdelenie je zrejme aj v slovenčine, kde máme pre ''*pent-'' slová ako ''tiecť'', ''vytekať'', ''funí'', a pre ''*kʷey-'' slová ''čin(iť)'', ''činka''. U predkov slova ''<b style="color:brown">f</b>in<b style="color:brown">t</b>a'' mohlo dôjsť k nasledujúcim zmenám: * zmenené <b style="color:brown">f</b> na: ** [''v''] (napr. '''v'''ynúť, '''v'''ynájsť), ** [''č''] (napr. rumunské '''''c'''inta'' &#91;''činta''&#93;), ** [''c''] (napr. '''c'''icať), ** [''p'']: *** chorvátske '''p'''ičiti (slovensky ''piť''), *** latinského ''fingo''<ref>[[:wiktionary:en:fingo|fingo]] (po anglicky).</ref> a ''pingo'',<ref>[[:wiktionary:en:pingo|pingo]] (po anglicky).</ref> ** [''r''] (napr. rinčať), ** [''k'']: *** anglické '''''k'''ind'' – ''dieťa'' (možno súvisí s „dieťa piští/piščí, kričí“). *** slovenské kýchať, * zmenené <b style="color:brown">t</b> na: ** [č/ć] – napr. slová ''či(či)'''č'''kať'', ''čačkať'', ** [t/ť] – napr. slovo ''fin'''t'''a'', ''fin'''t'''iť'' [''fin'''ť'''iť''], ** [d] – napr. nemecké slovo ''fin'''d'''en'', ** [g]: ***gronsky ''pin'''g'''u'' (slovensky ''kopec''), ***inuktitutsky ''pin'''g'''u'' (slovensky ''malý kopček''),<ref>[[:wiktionary:en:pingo|pingo]] (po anglicky).</ref> ***anglicky ''pen'''g'''uin'' (slovensky tučniak),<ref>[[:wiktionary:en:penguin|penguin]] (po anglicky).</ref> ** [dž] – nárečovo slovensky a potom ukrajinsky, južnoslovansky ''findža'' a podobné perzsky, ** [z] – sardinsky ''finza''. * zmenené <b style="color:brown">č</b> na: ** [š] v staromaďarčine (obec Šišov),<ref name="ks2008-2-sk">Rudolf Krajčovič: Z lexiky stredovekej slovenčiny s výkladmi názvov obcí a miest; Kultúra slova, č. 2, 2008, ISSN 0023-5202.</ref> Pôvodný význam ''*kʷey-'' možno vznikol z vody alebo dymu alebo bol nimi ovplyvnený.<br>Voda: * pramení, * tečie/prúdi, ** zvíja sa (t. j. [[:w:sk:Meander (riečny)|meandruje]]), * pení sa, * zaplavuje, ** teda aj „kreslí“, keď klesá hladina vody, * rozdeľuje, * a „dáva život“ (dáva pitie, organizmy, materiál na tehly, …). == Ako vlastné podstatné meno == * 9. stor. pred Kr., <span style="color:brown">Fintas</span>, Grecko,<ref>[[:w:sk:Fintas|Fintas]].</ref><ref>[[:w:de:Phintas|Phintas]] (po nemecky).</ref><ref>[[:w:de:Phintas|Phintas]] (po nemecky).</ref> * 7. stor. pred Kr., <span style="color:brown">Phintas</span> (podľa Androkleide),<ref>[[:w:de:Phintas_(Androkleide)|Phintas (Androkleide)]] (po nemecky).</ref> * 6. stor. pred Kr., <span style="color:brown">Fintias</span>, grécky maliar,<ref>[[:w:sk:Fintias (maliar)|Phintas (Androkleide)]].</ref> * ? – 279 pred Kr., Phidias z Agrigenta, založil mesto Φιντίας (Fintias, dnešná [[:w:en:Licata|Licata]], Sicília, Taliansko),<ref name="Φιντίας">[[:w:el:Φιντίας_του_Αγκριτζέντο|Φιντίας_του_Αγκριτζέντο]] (po grécky).</ref> * 3. storočie, Finn McColl, Írsko,<ref>[https://thewildgeese.irish/profiles/blogs/the-legend-fionn-mac-cunhaill The Heroic Legend of Fionn mac Cumhaill].</ref> * 526 – 603, <span style="color:brown">Fintan z Clonenagh</span>, Írsko,<ref>[[:w:Fintan_of_Clonenagh|Fintan of Clonenagh]] (po anglicky).</ref> * ? – 635, <span style="color:brown">Fintán z Taghmon</span>, Severné Írsko<ref>[[:w:Fintan_of_Clonenagh|Fintan of Clonenagh]] (po anglicky).</ref><ref>[[:w:Fintán of Taghmon|Fintán of Taghmon]] (po anglicky).</ref> * 803/804 – 878, <span style="color:brown">Fintan z Rheinau</span>, Írsko/Švajčiarsko,<ref>[[:w:Fintan_of_Rheinau|Fintan of Rheinau]] (po anglicky).</ref> * 1332, <span style="color:brown">Phinta, kňaz svätej Anny</span>, Comuna Sântana de Mureș, Mureș (Rumunsko), * 1332, <span style="color:brown">Monch et Fyntha</span>, Črnomir, Chorvátsko,<ref name="C1908">{{cite web |url=https://archive.org/details/codex-diplomaticus-vi-1908./Codex%20diplomaticus%20X%201912 |title=Diplomatički zbornik Kraljevine Hrvatske, Dalmacije i Slavonije Codex Diplomaticus I- XVIII Latin, Croatian |access-date = 2026-04-17 }}</ref> * 1341, Fyntha et Nicolaus,<ref name="C1908"/> * 1367, Finčevec, Chorvátsko, ''Paulus filius Fynech'',<ref>{{cite web |url=https://hrcak.srce.hr/file/33305 |title=GRAĐA ZA TOPONOMASTIKU I HAGIOGRAFIJU KALNIČKOG KRAJA |last=Balog |first=Zdenko |access-date = 2023-12-08 }}</ref> * 1367, <span style="color:brown">Paulus filius Finech</span>; súvis so Finčevec, Chorvátsko.<ref name="Finech">ZDENKO BALOG: GRAĐA ZA TOPONOMASTIKU I HAGIOGRAFIJU KALNIČKOG KRAJAč; Cris, god. VI., br. 1/2004., str. 59-72.</ref><ref>[[:w:en:Finčevec|Finčevec]] (po anglicky).</ref> Rod (zrejme):<ref>{{cite web |url=https://mi.abtk.hu/images/gyujtemenyek/regeszta-mutatok/masodik-sorozat/fiok_144._a-i-10._szemely_erzsebet_-_f.pdf |title=fiok 144. a-i-10 F |last=Székely |first=Erzsébet }}</ref> * <b style="color:#592A59">Fynta, Dávid syn, Scelench castrum, 1282-10-08</b> – Zeleneč, okres Trnava, Slovensko;<ref>{{cite web | url = https://blog.sme.sk/dzurjanin/cestovanie/miesto-stareho-novy-ale-socialisticky-31-januar-2009 | title = Miesto starého nový, ale socialistický (31. január 2009 | last = Dzurjanin | first = Zdenko | date = 2009-02-05 | website = sme.sk | publisher = Petit Press, a.s. }}</ref><ref>[[:w:sk:Zeleneč|Zeleneč]].</ref> * <b style="color:#592A59">Finta, Alber, 1328</b> – dnes Albeř, Čechy (žeby?); *<b style="color:#592A59">Finta; Finta fia, Sarfeu (Vas m), cca 382-06-06</b> – dnes Blatné, Senec, Slovensko;<ref>{{cite web | url = https://pdfweb.truni.sk/download?monografie/belakova-hydronymia-2014.pdf | title = HYDRONYMIA SEVERNEJ ČASTI POVODIA MALÉHO DUNAJA | last = Beláková | first = Mária | date = 2014 | place = Trnava }}</ref><ref>[[:w:sk:Blatné|Blatné]].</ref> *<b style="color:#592A59">Finta Diozisius, Szentmiklós vára, 1276</b> – Mikleuš, Chorvátsko;<ref>[[:w:hu:Szentmiklós (Horvátország)|Szentmiklós (Horvátország)]] (po maďarsky).</ref> *<b style="color:#592A59">Finta Peter, comes, Mosolány, 1330-04-29</b> – Mocsolya, Rumunsko,<ref>{{cite web | url = https://www.arcanum.com/en/online-kiadvanyok/Tunderkert-tunderkert-1/szilagy-varmegye-monographiaja-5E50/iv-kotet-89C9/mocsolya-8B6C/ | title = Mocsolya. | website = arcanum.com }}</ref><ref>[[:w:hu:Mocsolya|Mocsolya]] (po maďarsky).</ref> *<b style="color:#592A59">Fintai Ilona,Finta leánya; Sarfeu (Vas m); 1382-06-06</b>, *<b style="color:#592A59">Fyntha-i Miklós; Feketehygh vára, Fyntha birtok, Sáros megye; 1272-11-16.</b><ref group="Pozn.">Maď. „''Feketehygh''“ = slov. „''Čierný les''“ ([https://mdh.unideb.hu/korai_telepules.php?adatlap=01-27-5&km=Aba%C3%BAj Zdroj informácie]).</ref><ref group="Pozn.">Možno je zdroj [https://archives.hungaricana.hu/en/charters/26670/ DIPLOMATIKAI LEVÉLTÁR (Q szekció) • Családi levéltárak (P szekcióból) • Dessewffy család, grófi (Q 62) • 74669 ].</ref> === Pra-meno *Finta === Je románskeho pôvodu vyskytujúce sa vo tvaroch (na základe analýzy z 13. a 14. storočia): *Fyn, *Fynta/Phynta/Phinta.<ref name="prafinta">{{cite web | url = https://www.researchgate.net/profile/Maria-Novakova-6/publication/302928937_The_personal_names_in_Slovakia_in_the_13th_century/links/573376c508ae9f741b261454/The-personal-names-in-Slovakia-in-the-13th-century.pdf | title = Najstaršie uhorské osobné mená a pomenovacia prax na Slovensku v 13.-14. storočí. | last = Nováková | first = Mária | date = 2010-06-30 | publisher = Filozofická fakulta Trnavskej univerzity v Trnave, Katedra histórie | access-date = 2023-12-08 | quote = }}</ref> Tiež: * Finzi (zrejme rod).<ref name="finzi"/> Ak význam Fintha má pôvod v románskych jazykov, potom ho môžeme významovo (podľa 13./14. storočia storočia) vysvetliť ako ''šikovný''/''zručný''. Románsky pôvod môže súvisieť s románskym obyvateľstvom vo vtedajšom Uhorsku, ktorí bol ovplyvnený križiackymi výpravami a rádmi templárov a johanitov. Rád johanitov dostal v listine z r. 1247 poverenie<ref>{{cite web | url = https://www.academia.edu/6430925/Rom%C3%A1nske_obyvate%C4%BEstvo_v_%C5%A1trukt%C3%BArach_Uhorsk%C3%A9ho_kr%C3%A1%C4%BEovstva_slovak_ | title = Románske obyvateľstvo v štruktúrach Uhorského kráľovstva | last = Bučko | first = Peter }}</ref> stražiť 5 uhorských hradov a ktorý pôsobili aj v blízkosti Fintíc (Medzany,<ref>{{cite web | url = https://myslovakia.sk/sk/medziansky-hradok | title = Medziansky hrádok }}</ref> Hanušovciach nad Topľou a Medzianky<ref>{{cite web | url = https://www.legendarium.info/vylet/hrad-medzianky | title = Hrad Medzianky }}</ref>). „Meno Finta malo v stredovekých zápisoch rôzne podoby (Pfynta, Ffynta, Phinta, Finta…), pričom podľa viacerých autorov bolo slovanského pôvodu.“<ref>{{cite web |url=https://www.academia.edu/45643150/FINTA_Z_RODU_ABA_VOJVODA_A_PALAT%C3%8DN |title=FINTA Z RODU ABA -VOJVODA A PALATÍN |last=Blanár |first=Dominik }}</ref> == Miesta == * Fintice, okres Prešov, Slovensko, * Fincovce – dnes Pavlovce, Slovensko,<ref name="Vynohradiv">CHYTIL, Alois. Chytilův místopis Československé republiky. V Praze: Alois Chytil, 1930. Dostupné tiež z: https://dikda.snk.sk/uuid/uuid:1127bbd3-869e-4169-b1ae-92a45b00ba92.</ref> * Finthen – dedina, od r. 1969 sučasť Mainz, Nemecko,<ref>{{cite web | url = https://www.mainz.de/leben-und-arbeit/stadtteile/finthen/finthen.php | title = Willkommen im Stadtteil Finthen | publisher = Landeshauptstadt Mainz | access-date = 2025-01-19 }}</ref> * Φιντίας / Fintias, dnešná [[:w:en:Licata|Licata]], Sicília, Taliansko,<ref name="Φιντίας"/> * Fintorica, miesto, Šišov, Slovensko * Finta, dvor, Vynohradiv, Ukrajina,<ref name="Vynohradiv"/> * Finta, chotár, Neverice, Slovensko,<ref name="Vynohradiv"/> * Fîntînița, Moldavsko, * …, * zoznamy: ** [[:w:pl:Fântânele|Fântânele]] (plwiki). == Možné významy == * súvisiace s '''vtákmi''': ** '''''vrabec''''': *** z praindoeuropančiny ''*(s)ping-'' (''malý vták, vrabec''),<ref>[[:wiktionary:en:Reconstruction:Proto-Germanic/finkô|Reconstruction:Proto-Germanic/finkô]] (po anglicky).</ref> ** '''''pinka''''': *** z praindoeuropančiny ''*(s)pingos'' (''pinka''),<ref>[[:wiktionary:en:finch#English|finch#English]] (po anglicky).</ref> ** '''''ďateľ''''': *** zo starej angličtiny ''fina'' (''ďateľ'') + suffix -ta,<ref>[[:wiktionary:en:fina#Old_English|fina]].</ref><ref>[[:wiktionary:en:woodpecker#English|woodpecker]].</ref> * súvisiace s '''vodou''': ** '''ryba''': *** Alóza finta (Alosa fallax) – lebo je ''Finta'' (maďarsky, ukrajinsky a rusky) a ''Finte'' (nemecky),<ref>{{cite web | url = https://www.mpsr.sk/resources/documents/2028.xlsx | title = 2028.xlsx }}</ref> *** U nás by alóza finta nemala žiť,<ref>{{cite web | url = https://www.srz-ds.sk/atlas-ryb | title = Atlas rýb | website = www.srz-ds.sk }}</ref><ref>{{cite web | url = https://fishbase.mnhn.fr/summary/SpeciesSummary.php?id=5355&lang=english | title = Alosa fallax (Lacepède, 1803), Twaite shad }}</ref> takže by sa mohlo prípadne jednať o '''''alóza neškvrnitá''''' (''Alosa immaculata'', ''Alosa pontica''),<ref>{{cite web | url = https://fish-commercial-names.ec.europa.eu/fish-names/commercial-designations_sk?ms=SK | title = Slovensko - Obchodné označenia | access-date = 2023-10-18 }}</ref> *** škotsky ''finnack'', ''finnoc'', ''finner'' – „biely pstruh“,<ref>{{cite web | url = https://books.google.sk/books?id=vxkAAAAAYAAJ&pg=PT169&dq=finner&lr=&ei=r6kZSvaCNobYMYSO-KIJ&redir_esc=y#v=onepage&q=finner&f=false | title = An Etymological Dictionary of the Scottish Language: In which the Words are Explained in Their Different Senses, Authorized by the Names of the Writers by Whom They are Used, Or the Titles of the Works in which They Occur, and Deduced from Their Originals | last = Jamieson | first = John | date = 1818 }}</ref> *** súvis s rybolovom? (?), ** '''plutva''': *** stará angličtina ''finn'',<ref name="etymonline-fin">{{cite web | url = https://www.etymonline.com/word/fin | title = Origin and history of fin | website = etymonline.com }}</ref> *** pragermančina ''*finno'',<ref name="etymonline-fin"/> *** prazapadná nemčina ''finnā'', ''finnu'', ''finā'', ''finu'',<ref>[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-West_Germanic/finnā|Proto-West_Germanic/finnā]] (po anglicky).</ref> ** '''prameň''', '''tiecť''', '''vytekať''', '''prúdiť''': *** z prazápadnej nemčiny ''finþan'',<ref>[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-West_Germanic/finþan|Proto-West Germanic/finþan]] (po anglicky).</ref> *** z praindoeurópskeho ''pent-'',<ref>[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/pent-|Proto-Indo-European/pent-]] (po anglicky).</ref> *** z latinského fons<ref>[[:wiktionary:fons#Latin|fons#Latin]] (po anglicky).</ref> → fontana,<ref>[[:wiktionary:fontana#Latin|fontana#Latin]] (po anglicky).</ref> *** Z latinského fio<ref>[[:wiktionary:en:fio#Latin|fio#Latin]] (po anglicky).</ref> → na rumunské ființă,<ref>[[:wiktionary:en:ființă#Romanian|ființă#Romanian]] (po anglicky).</ref> *** gótsky [[:wiktionary:en:𐍆𐌹𐌽𐌸𐌰𐌽#Gothic|𐍆𐌹𐌽𐌸𐌰𐌽]] (po anglicky), *** dedina Finthen, dnes súčasť Mainz (pramene a rimské akvadukty);<ref>[[:w:de:Mainz-Finthen|Mainz-Finthen]] (po nemecky).</ref> *** rumunsky fântână – prameň, „vodná“ stena;<ref>[[:wiktionary:en:fântână#Romanian|fântână#Romanian]] (po anglicky).</ref> *** podobné so slovenským slovom ''fontána'', **'''močiare''', '''bažina''': *** stará horná nemčina ''fenni'',<ref name="ancestry-fenn">{{cite web | url = https://www.ancestry.com/last-name-meaning/fenn | title = Fenn Surname Meaning | author = Ancestry }}</ref> *** stredodolná nemčina a starofrízština ''fenne'',<ref name="ancestry-fenn"/> *** možno narážka na terén a ''lužné lúky a lesy'' (okolo rieky Sekčov a západne od centra obce),<ref>{{cite web | url = https://www.staremapy.sk/?zoom=14&lat=49.05064262694256&lng=21.28843477764502&map=VM2 | title = Voj. mapovanie 2 - mapa rok 1839 | access-date = 2023-10-18 }}</ref><ref>[[:w:sk:Fintice#Záplavy|Fintice#Záplavy]].</ref> ***Fintau, Nemecko<ref>[[:w:de:Fintau|Fintau]] (po nemecky).</ref> – rieka, ktorá sa do močiarov vlieva; ***Fintel (hist. aj Wintla), Nemecko – bažinový terén,<ref>[[:w:de:Fintel|Fintel]] (po nemecky).</ref><ref>{{cite web | url = https://www.ancestry.com/last-name-meaning/fintel | title = Fintel Surname Meaning | author = Ancestry }}</ref> *** Fintavägen, Svédsko; značková cesta („pristupová cesta“) – a la „prameň“ prichádzajúcich áut do sídliska;<ref>{{cite web | url = https://www.openstreetmap.org/way/1071987913 | title = Cesta: Fintavägen (1071987913) | access-date = 2023-10-18 }}</ref> *** Fintlandsmoor, Nemecko – močiar, rašelinisko;<ref>[[:w:de:Fintlandsmoor|Fintlandsmoor]] (po nemecky).</ref> ** '''cikať''': *** slovensky ''čičať'' – „cikať“,<ref>Milan Majdán: O slovenských priezviskách; Kultúra slova, ročník 40, č. 2, 2006.</ref> ** '''člapkať sa''': *** slovensky ''čičrať'' – „babrať sa v niečom, čľapkať sa vo vode, v riedkom blate“,<ref name="ks2008-2-sk"/> *** slovensky ''čičer'' – „bahnom zanesená časť terénu, hlavne ciest, po ktorých sa bolo treba plavočiť, čabrať sa a pod.“,<ref name="ks2008-2-sk"/> ** '''plač''': *** slovinsky ''finčica'' – ženský „hanblivý“/prúderný plač;<ref name="sl-1891">{{cite web | url = https://archive.org/details/slovenskonemkisl01pletuoft/page/200/mode/2up?view=theater | title = Slovensko-nemki slovar. Uredil M. Pleternik | last = Pleternik | first = Makso | date = 1891 }}</ref><ref>[[:wiktionary:en:weiblich#German|weiblich#German]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:Scham|Scham]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:shame|shame]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:bashfulness|bashfulness]] (po anglicky).</ref> '''„k cieľu“''', '''„pri cieli“''': * kampidská sardínčina ''finza(s)'',<ref>https://hemerotecadigital.uanl.mx/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=39&advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Men%C3%A9ndez+Pidal%2C+Ram%C3%B3n%2C+1869-1968%2C+Director&output=omeka-xml.</ref><ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/bub_gb_KTtwV0X6jo8C/page/28/mode/2up?q=finza | title = Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen von | last = Friedrich | first = Diez | date = 1870 }}</ref> *'''cesta''': ** z protoindoeurópskeho ''*pent-'' – „ísť, prejsť; cesta, most“,<ref name="finþan"/> *'''nájsť''': ** z protoindoeurópskeho ''*pent-'' – „ísť, prejsť; cesta, most“,<ref name="finþan"/> ** z prazápadnej nemčiny ''finþan'' – „nájsť, objaviť, prísť na to“,<ref name="finþan">[[:wikt:en:Reconstruction:Proto-West_Germanic/finþan|*finþan]] (po anglicky).</ref> ** z pranemčiny ''finþan'' – „nájsť, objaviť, prísť na to“,<ref>[[:wikt:en:Reconstruction:Proto-Germanic/finþaną|*finþaną]] (po anglicky).</ref> ** bavorsky ''fint'' znamená významovo ''nájsť'',<ref>[[:w:de:Bairisch|Bairisch]] (po nemecky).</ref> ** gótsky ''fintha'' znamená ''nájsť'',<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/sitzungsberichte1882knig/page/38/mode/2up?q=finde | title = Sitzungsberichte der königl. böhmischen Gesellschaft der Wissenschaften in Prag | author = Königlich-böhmische Gesellschaft der Wissenschaften (Prague, Hungary) | date = 1883 }}</ref><ref>{{cite web | url = https://germanic.ge/en/got/word/fin%C3%BEan/ | title = finþan | author = Chrestomathy of Gothic and Anglo-Saxon }}</ref> ** zo starej írčiny „objaviť“, „odkryť“, „zistiť“, „vedieť“,<ref>[[:wiktionary:en:rofinnadar#Old_Irish|rofinnadar#Old_Irish]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:discover|discover]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:find_out|find_out]] (po anglicky).</ref> '''päť''': * zo stredno-hornej nemčiny ''vünf'',<ref name="mhn-vinf">[[:wiktionary:vinf#Mòcheno|vinf#Mòcheno]] (po anglicky).</ref> * v jazyku Mòcheno (v Taliansku) ''vinf'' značí päť,<ref name="mhn-vinf"/><ref>[[:w:Mòcheno language|Mòcheno language]] (po anglický).</ref> '''podvodník''': * slovinsky ''finka'' – prasa, svina (pri hre),<ref name="sl-1891"/> '''trik''': * súčastné europské jazyky (napr. v športe), '''výmysel''': * zo staršej slovenčiny,<ref>{{cite web | url = https://slovnik.juls.savba.sk/bernolak-hq/fi/Finta.png | title = Finta.png }}</ref><ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/bub_gb_baZZAAAAcAAJ/page/4368/mode/2up | title = Slowár slowenskí česko-latinsko-ňemecko-uherskí = seu, Lexicon slavicum bohemico-latino-germanico-ungaricum | last = Bernolák | first = Anton | date = 1825 | publisher = Budae, typis et sumtibus Typogr. Reg. univers. hungaricae }}</ref> '''skrytý''': * v berberskom jazyku názov oázy ''Fint'' znamená ''skryté'',<ref>{{cite web | url = https://www.sudmaroc-hotel-terrassedesdelices.com/l-oasis-de-fint-1/ | title = L'Oasis de Fint | date = 2023-10-18 }}</ref> '''„strážisko“''': * latinské ''finita'' ako tvar slova ''finitus'' – '''hraničná''',<ref>[[:wiktionary:en:finita#Latin|finita#Latin]] (po anglický).</ref><ref>[[:wiktionary:en:finitus#Latin|finitus#Latin]] (po anglický).</ref> * zo starej angličtiny ''finta'' – '''hraničné územie''', '''družina'''/'''posádka''', '''sledovať''';<ref name="sa-1">[[:wiktionary:en:finta#Old_English|finta#Old_English]] (po anglicky).</ref><ref name="sa-2">[[:wiktionary:en:tail#Etymology_1|tail#Etymology_1]] (po anglický).</ref><ref>[[:wiktionary:en:tailing#Noun|tailing#Noun]] (po anglický).</ref> * španielsky ''finca'' – „nehnuteľnosť“, „farma“, „hacienda“,<ref>[[:wiktionary:en:finca#Spanish|finca#Spanish]] (po anglický).</ref> '''(o)zdobiť''', „'''pačiť sa'''“: * zo slovenského: ** spisovného ''fintiť sa'', ** z nárečových ''findiť sa'', ''frnťiť sa'' znamenajúc „parádiť sa“,<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/kralik_2015 | title = Stručný etymologický slovník slovenčiny | last = Králik | first = Ľubor | date = 2015 | publisher = }}, heslo ''fintiť''.</ref> * možno odvodené z latinského ''fingo'',<ref>[[:wiktionary:en:fingo|fingo]] (po anglicky).</ref> * možno odvodené z latinského ''pingo'',<ref>[[:wiktionary:en:pingo|pingo]] (po anglicky).</ref> * dalmatský ''fin'' – „vlasy“,<ref>[[:wiktionary:en:fin#Dalmatian|fin#Dalmatian]] (po anglicky).</ref> * grécky [https://lexikolefkadas.gr/finta-i/ φίντα] (''fínta'', stredný rod), * ozdobná šálka, viď položku ''šálka'', * '''horenos'''<ref name="prafinta"/> – „namyslený človek, nafúkanec“,<ref>Krátky slovník slovenského jazyka. Red. J. Kačala – M. Pisárčiková – M. Považaj. 4. dopl. a upr. vyd. Bratislava: Veda 2003. 985 s. ISBN 80-224-0750-X (autorský kolektív: J. Doruľa, J. Kačala, M. Marsinová, I. Masár, Š. Michalus, Š. Peciar, M. Pisárčiková, M. Považaj, V. Slivková, E. Smiešková, E. Tibenská, M. Urbančok) – heslo ''horenos''.</ref> * dánsky ''finde'' – „mať určitý pocit potešenia alebo (menej často) nelibosti“,<ref>{{cite web | url = https://ordnet.dk/ddo/ordbog?query=finde | title = finde | author = Det Danske Sprog- og Litteraturselskab }}</ref> * '''biely''', '''svetlovlasý''': ** zo strednej angličtiny ''Fin(n)''; skrátene poangličené ''Fionn'', skratené ''Finn'', z pôvodného gálskeho ''Ó Finn'' – ''Fionn potomok'',<ref>{{cite web | url = https://www.ancestry.com/last-name-meaning/finn | title = Finn Surname Meaning | author = Ancestry }}</ref> '''uskutočňovať''', '''stať sa''', '''byť''': * latinsky ''fiō'',<ref>[[:wiktionary:fio#Latin|fio#Latin]] (po anglicky).</ref> * (prenesene) latinsky ''fin'' – „rámeno“,<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/bim_eighteenth-century_a-classical-dictionary-o_grose-francis-f-a-s_1785/page/n81/mode/2up | title = A classical dictionary of the vulgar tongue. | author = Grose, Francis, F. A. S. | date = 1785 }}</ref> * rumunsky ''fi'' – byť,<ref>[[:wiktionary:fi#Romanian|fi#Romanian]] (po anglicky).</ref> * rumunsky ''ființă'' [fiinca] – „bytosť“, „stvorenie“,<ref>[[:wiktionary:ființă#Romanian|ființă#Romanian]] (po anglicky).</ref> * rumunsky ''ființa'' [fiinca] – „existovať“,<ref>[[:wiktionary:ființa#Romanian|ființa#Romanian]] (po anglicky).</ref> * pre skupinu slov (do kt. patrí aj slovo finta) so spoločným významom ''pohyh'' (podľa Egy),<ref>Renáta Németh: [https://edit.elte.hu/xmlui/bitstream/handle/10831/46184/Kd_10941.pdf?sequence=1 A XIX. Századi nyelvbölcselet és a magyiar nyelv szótárának etimológiai elve]. 2007.</ref> '''páska''': * portugalsky ''cinta'' (výslovnosť [finta]),<ref>[[:wiktionary:cinta#Spanish|cinta#Spanish]] (po anglicky).</ref> '''dobrý'''/'''fajný''', '''šikovný''': * stará francúzština a stredná angličtina ''fin(e)'' – „výborný príjemný čestný dokonalý“,<ref name="ancestry-fine">{{cite web | url = https://www.ancestry.com/last-name-meaning/fine | title = Fine Surname Meaning | author = Ancestry }}</ref> * latinsky ''finis'' – „dokonalý vynikajúci“,<ref name="ancestry-fine"/> * z jidiš ''Finzi'',<ref name="finzi">{{cite web | url = https://www.jewishencyclopedia.com/articles/6124-finzi | title = FINZI | author = JewishEncyclopedia.com | date = 1989 }}</ref> * stará francúzština ''fin'' – „fajný, delikatný“<ref>[[:wikt:en:fin#Old_French|fin#Old_French]] (po anglicky).</ref> * južnoslovanský ''fin'',<ref>[[:wikt:en:fin#Serbo-Croatian|fin#Serbo-Croatian]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wikt:en:fin#Slovene|fin#Slovene]] (po anglicky).</ref> * v slovenčine: ** „Pekne si to vyfintil.“ – „Pekne si sa s tým »pohral«.“ („Super, popipľal si sa s tým, že výsledok je výborný / excelentý / nad očakávanie / dôsledne spravený.“), '''šikovný''', '''vážený''', '''brondzový''': * slovensky ''čič'' – „vážený muž obyč. v úctivom oslovení“,<ref name="ks2008-2-sk"/> * južnoslovanký ''čiča'', ''čičo'' –''starší človek, strýko'',<ref name="ks2008-2-sk"/> * stará gotčina ''𐍆𐌹𐌽'' (''fin'') – [[:w:en:nomina sacra|nomina sacra]] ''lord'' (vo význame ''pán'', ''vládca'' alebo ''majster''),<ref>[[:wiktionary:en:𐍆𐌹𐌽#Gothic|𐍆𐌹𐌽#Gothic]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:𐍆𐍂𐌰𐌿𐌾𐌰#Gothic|𐍆𐍂𐌰𐌿𐌾𐌰#Gothic]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:lord#English|lord#English]] (po anglicky).</ref> * stará francúzština ''fin'':<ref>https://www.jeantosti.com/noms/f2.html.</ref> ** pôvodne: „jemný, nežný, dokonalý alebo krehký“, ** 14. storočie: ''šikovný''; ** 15. storočí: ''malý'',''malicherný'';<ref group="Pozn.">Možno došlo k negácií alebo k ironizovaniu významu.</ref><ref>[[:wiktionary:en:petit|petit]] (po anglicky).</ref> * egyptsky Pa-neḥas – „ten bronzovej farby“,<ref>[[:w:en:Phinehas|Phinehas]] (po anglicky).</ref> * z hebrejského ''פִּינְחָס‎''/''Pinchas'',<ref>[[:w:en:פינחס|פינחס]] (po hebrejsky).</ref> * španielsky ''pinco'' – „schopný preniknúťs veľkou intenzitou“,<ref>[[:wikt:en:finco#Portuguese|finco#Portuguese]] (po anglicky).</ref> * „vedieť dotiahnuť (niečo) do konca“: ** zo starej angličtiny '''finta''' znamenajúc:<ref name="sa-1"/> *** „tail“ – slovenský „chvost“,<ref name="sa-2"/> „časť“ (niečoho), *** „sequence“ – slovenský „sekvencia“, *** „result“ – slovenský „výsledok“, * *int znamenajúc nemecky ''richtung'',<ref>Nyelv Magyar: [Magyar nyelv : közérdekű havi folyóirat a művelt közönség számára / Magyar Nyelvtudományi Társaság ; szerk. Szily Kálmán]. 1907.</ref> '''rozseknúť''', '''rozštiepiť''': * slovensky ''čičať'' – „robiť hluk, údermi vyrubovaním lesnej dreviny, zosekávaním haluzia z kmeňov“,<ref name="ks2008-2-sk"/> * latinské ''findo'', * praindoeurópske ''*bʰinédti'',<ref>[[:wiktionary:Reconstruction:Proto-Indo-European/bʰinédti|Proto-Indo-European/bʰinédti]] (po anglicky).</ref> '''drevorubač''': * ako ''fin''+''čičať'' = muž/majster + rubač – človek, ktorý vie nielen rubať drevo ale aj s ním pracovať (tvorba vozov, domom; teda „tokárčiť“), * porovnaj slovensky ''čičman'' – „drevorubač, ktorý rúbaním, sekaním, prípad. otesávaním kmeňov stromov šíri hluk“,<ref name="ks2008-2-sk"/><ref name="Pozn.">V minulosti (napr. vo Vyšnom Slavkove) sa drevo nesťahovalo traktormi, teda silnými strojmi, takže ku zníženiu odporu pri sťahovaní dreva z lesa bolo nutné strom vyčistiť od kôry.</ref> '''„vzácne“ drevo''': * praindoeurópske ''*finьtъ'' – tujový:<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/etymologicky-slovnik-jazyka-staroslovenskeho/ESJS_3/page/170/mode/2up | title = Etymologický slovník jazyka staroslověnského | author = E. Havlová, A. Erhart, I. Janyšková | date = 1989 }}</ref> ** zaznamenané iba v súvistlosti s drevom, ** možný nedoslovný význam ako „vzácne“ drevo, ** možno narážka na stromy<ref>{{cite web | url = https://www.fintice.sk/o-obci-fintice.html | title = O obci Fintice | author = Obecný úrad Fintice }}</ref> ako ''javor horský'' a ''lipa malolistá'' v katastri obce, '''súvis s peniazmi''': * starofrancúzske ''fin'' „peniaze“,<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/kralik_2015 | title = Stručný etymologický slovník slovenčiny | last = Králik | first = Ľubor | date = 2015 | publisher = }}, heslo ''financ''.</ref> * „finta“ – španielska starodávna daň („finītus“ ⇒ „fintito“ <súvis so „finito“ – „nastaviť limity“>),<ref>{{cite web | url = https://books.google.sk/books?id=gYtvAwAAQBAJ&pg=PA716&lpg=PA716&dq=family+finta&source=bl&ots=D0_xpvopM0&sig=ACfU3U1xPOG4gFw5UGpVI2Y4cq86bRP13w&hl=sk&sa=X&ved=2ahUKEwjdvfGj8aKEAxUWi_0HHdodA384PBDoAXoECAkQAQ#v=onepage&q=family%20finta&f=false | title = A Comprehensive Etymological Dictionary of the Spanish Language with Families of Words based on Indo-European Roots | last = Roberts | first = Edward Arthur | date = 2014 }}</ref> * podobné so: ** srbsko-chorvatsky ''funta''/''фунта'' – jednotka váha, finančná mena,<ref>[[:wiktionary:funta#Serbo-Croatian|funta#Serbo-Croatian]].</ref><ref>[[:wiktionary:фунта#Serbo-Croatian|фунта#Serbo-Croatian]].</ref><ref>{{cite web |url=https://ensk.dict.cc/?s=currency |title=dict.cc &#124; currency &#124; English-Slovak Dictionary |website=dict.cc |publisher=Paul Hemetsberger}}</ref> ** macedonsky ''фунта'' – jednotka váha, finančná mena,<ref>[[:wiktionary:фунта#Macedonian|фунта#Macedonian]] (po anglicky).</ref> ** rusky ''фунт'' – jednotka váha, finančná mena,<ref>[[:wiktionary:фунт#Russian|фунт#Russian]] (po anglicky).</ref> ** ukrainsky ''фунт'' – libra alebo jednotka váhy, množstva,<ref>[[:wiktionary:фунт#Ukrainian|фунт#Ukrainian]] (po anglicky).</ref> ** jidiš ''פֿונט''/''funt'' – jednotka hmotnosti, pôvodovne označenie pre ruskú mieru (po anglicky),<ref>[[:wiktionary:פֿונט#Yiddish|פֿונט#Yiddish]].</ref> ** armenský ''ֆունտ''/''funt'' – libra alebo jednotka váhy,<ref>[[:wiktionary:ֆունտ#Armenian|ֆունտ#Armenian]] (po anglicky).</ref> ** '''krivý''', '''ohnutý''' * z maďarského slova ''finta'',<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/magyaroklevlsz00szamuoft/page/124/mode/2up?q=FINTA | title = Magyar oklevél-szótár, régi oklevelekben és egyéb iratokban elöforduló magyar szók gyüjteménye. Legnagyobb részüket gyüjtötte Szamota István. A Magyar Tudományos Akadémia megbízásából szótárrá szerk. Zolnai Gyula | last = Szamota | first = István | last2 = Zolnai | first2 = Gyula | date = 1210 | publisher = Budapest V. Hornyánszky }}</ref><ref>[[:wiktionary:en:curvus|curvus]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:bent#English|bent#English]] (po anglicky).</ref><ref name="hu-1886">{{cite web | url = https://archive.org/details/englishhungarian02bizo/page/156/mode/2up | title = English-Hungarian dictionary | last = Bizonfy | first = Ferencz | date = 1886 }}</ref> * zo starej angličtiny ''finta'',<ref name="sa-1"/><ref name="sa-2"/> * tiež aj Finteușu Mare, Maramureș; Rumunsko,<ref>[[:w:ro:Finteușu_Mare,_Maramureș|Finteușu_Mare, Maramureș]] (po rumunsky).</ref> '''skalnatý''': * z maďarského slova ''finta'',<ref name="hu-1886"/> *'''lovec, zberač''':<ref name="fini"/> ** stará nemčina ''*fenthan'' – „hľadať pešo“,<ref name="fini">Maixner, Miroslav. [https://is.muni.cz/th/vw94m/DIPLOMOVA_PRACE_Sami_ethnicity.pdf KONSTRUKCE SÁMSKÉ ETNICKÉ IDENTITY]. 2011.</ref> ** pragermančina [[:wiktionary:en:Reconstruction:Proto-Germanic/finnaz|finnaz]] (''chodiť pešo''),<ref name="Finn">[[:wiktionary:en:Finn|Finn]] (po anglicky).</ref> ** stredoveká angličtina ''fen'', ''fint(e)'', ''fient'' – a) lovec, zberač, b) trus, hnoj.<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/middle-english-dictionary/dictionary/MED15578/track?counter=1&search_id=4655363 fen n.(2)] (po anglicky).</ref> ** stará horná nemčina ''vende'',<ref>[[:w:en:Finn (ethnonym)|Finn (ethnonym)]] (po anglicky).</ref> ** stará norčina [[:wiktionary:en:finnr|finnr]] (''lovec, zberač''),<ref name="Finn"/> * „… ,scricfinni‘ sú vašniví lovcí/zberači, …“,<ref group="Pozn.">Prvá časť slova ''scric'' znamená ''lyžovať''. (Referencia: https://snl.no/finner_-_samer).</ref><ref>{{cite web | url = https://snl.no/skridfinner | title = skridfinner | author = Store norske leksikon }} (po nórsky).</ref> '''nôž''': * poľsky ''finka'' – puzdrový nôž, <ref>[[:wiktionary:finka#Polish|finka#Polish]] (po anglicky).</ref><ref>[[:w:Sheath_knife|Sheath knife]] (po anglicky).</ref> '''diabol''','''démon''', '''hrozný človek''':<ref>[[:wikt:en:fend#Middle_English|fend#Middle_English]] (po anglicky).</ref> * stredná angličtina ''fend'', '''klam''', '''lesť''':<ref>Historický slovník slovenského jazyka. A – J. Red. M. Majtán et al. 1. vyd. Bratislava: Veda 1991. 535 s. ISBN 80-224-0228-1 (spoluautori V. Blanár, E. Jóna, I. Kotulič, E. Krasnovská, R. Kuchar, M. Majtán, M. Majtánová, Š. Peciar, B. Ricziová, J. Skladaná) – heslo [https://slovnik.juls.savba.sk/?w=finta&s=exact&c=v785&cs=&d=hssj# finta].</ref> * zo slovenského slova ''finta'', '''pasca''': * grécky [https://www.slang.gr/lemma/13317-finta φίντα] (''fínta''), ''botanické významy:'' * '''absint''' (nápoj) alebo '''[[:w:sk:Palina pravá|Palina pravá]]''' (''Artemisia absinthium''),<ref>{{cite web | url = https://books.google.sk/books?id=JrbKqL-w5tAC&pg=PA63&lpg=PA63&dq=fyntha+latin&source=bl&ots=R7y5pNmEuz&sig=ACfU3U1YM7F4RYhFTGT1otBPF74flt9RBA&hl=sk&sa=X&ved=2ahUKEwiljNjg2YKAAxUX7qQKHS8mD-s4ChDoAXoECB4QAw#v=onepage&q=fyntha&f=false | title = Dizionario italiano, latino e francese in cui si contiene, non solamente un compendio del dizionario della Crusca, ma ancora tutto cio, che v'ha di piu rimmarchevole ne' migliori lessicografi, etimologisti, e glossarii,... raccolto dall' abbate Annibale Antonini. Nuova edizione. Riveduta, corretta, e notabilmente accresciuta. Tomo primo, Zväzok 1 | last = Antonini | first = Annibale | date = 1770 }}</ref><ref>[[:wiktionary:assenzio|assenzio]] (po anglicky).</ref><ref>[[:w:Absinthe|Absinthe]] (po anglicky).</ref> * ''Suncia''<ref name="dmi">{{cite web | url = https://www.knihydominikani.sk/hlavna_nemethy_24?fpcmeno=zahradne | title = Historický schematizmus slov. farností | website = www.dominikani.sk | access-date = 2023-10-18 }}</ref> – v stredovekej latinčine '''''[[:w:sk:Valeriána_lekárska|Valeriána lekárska]]''''' (''Valeriana officinalis''),<ref>Ferrari V., 2016 - [https://bibliotecadigitale.provincia.cremona.it/monografie/download/monografia_11.pdf Lessico botanico popolare della provincia di Cremona: dialettale, etimologico], “Monografie di Pianura”, n. 11, Provincia di Cremona, Cremona.</ref> '''uzdraviť:''' * ''„zmeniť predpokladaný ortieľ smrti“'' – teda ''vyliečiť sa'', * Cethern mac Fintain (Írska mytológia),<ref>[[:w:Cethern_mac_Fintain|Cethern mac Fintain]] (po anglicky).</ref> '''skok''', '''skákanie''': * maďarsky ''finz'' a príbuzne slová,<ref>{{cite web | url = http://misc.bibl.u-szeged.hu/25180/1/015_020_001-175.pdf | title = A' SZÓELEMZÉS' ÉS SZÓÉRTELMEZÉS ALAP-ELVEI. | author = Fábián István | date = 1853 | access-date = 2025-01-22 }}</ref> '''zabávači/šašovia:''' * maď. ''fintorog'', ''fintur'', ''fintor'' – slov. grimasa,<ref>[[:w:hu:Magyar_duda|Magyar duda]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:fintor#Hungarian|fintor#Hungarian]] (po anglicky).</ref><ref>Szentpétery Imre: Az Árpádházi királyok okleveleinek kritikai jegyzéke II. kötet 2-3. füzet 1272–1290 (Magyar Országos Levéltár kiadványai, II. Forráskiadványok 9. Budapest, 1961 – heslo [https://library.hungaricana.hu/en/view/MolDigiLib_MOLkiadv2_09/?pg=460&layout=s Fintor], po maďarsky).</ref><ref>[[:w:hu:Magyar duda|Magyar duda]] (po maďarsky).</ref><ref>[[:w:hu:Magyar_duda|Magyar duda]] (po anglicky).</ref> * ''Fruncta'' – stará francúzština ''frunce'' = ''fronce'' (''mračiť sa'', ''chmúriť sa'') + suffix ''-ta'',<ref name="dmi"/><ref>[[:wiktionary:en:frunce#Old_French|frunce#Old_French]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:fronce#Old_French|fronce#Old_French]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:froncer#French|froncer#French]] (po anglicky).</ref><ref>[[:wiktionary:en:scowl|scowl]] (po anglicky).</ref><ref>Synonymický slovník slovenčiny. Red. M. Pisárčiková. 3. nezm. vyd. Bratislava: Veda 2004. 998 s. ISBN 80-224-0801-8 (kolektív autorov: A. Anettová, I. Hrubaničová, Š. Michalus, E. Pícha, M. Pisárčiková, M. Považaj, E. Tibenská) – heslo [https://slovnik.juls.savba.sk/?w=kaboni%C5%A5&s=exact&c=4777&cs=&d=sss# kaboniť].</ref> '''ako „urážka“/„žart“''' (?): * v poľštine: „zadymení papier držaní pod nosom“,<ref>{{cite web | url = https://archive.org/details/acompletedictio00rykagoog/page/54/mode/2up?view=theater | title = A complete dictionary English and Polish and Polish and English | last = Rykaczewski | first = Erazm | date = 1849 }}</ref> '''šálka'''/'''hrnček''':<ref>[[:wiktionary:tr:fincan#Türkçe|finka]] (po tatársky).</ref> * perský <span lang="fa">پنگان</span> (pingān),<ref name="sh_findžan"/> * arabský <span lang="ar"> فِنْجَان</span> (finjān),<ref name="sh_findžan"/> * srbsko-chorvátsky ''findžan'',<ref name="sh_findžan">[[:wiktionary:en:findžan#Serbo-Croatian|findžan]] (po anglicky).</ref> * ukrajinsky ''фінджа''/''findža'',<ref>[[:wiktionary:фінджа#Ukrainian|фінджа]] (po anglicky).</ref> * slovenské nárečia ''findža''.<ref>{{cite web | url = https://narecie.sk/find%C5%BEa | title = Slovo findža }}</ref> '''Fín''': * [[:w:en:Finn (ethnonym)|Finn (etnonymum)]] (po anglicky). == Poznámky == <References group="Pozn."/> == Pozri tiež == * [http://nhe.ktfke.sk/archiv/notitiae-12017/ Notitiae 1/2017] (príspevok ''DEDINA – VILLA BELCELLA A ÚZEMIE ZA ZÁSEKMI – ULTRA INDAGINES''). * Marek, Miloš. „[https://www.academia.edu/45576365/The_Protection_of_the_Northern_Borders_of_the_Kingdom_of_Hungary_Slovakia_with_Poland_in_the_Middle_Ages_Ochrana_uhorsko_slovensko_po%C4%BEsk%C3%A9ho_pohrani%C4%8Dia_v_stredoveku The Protection of the Northern Borders of the Kingdom of Hungary (Slovakia) with Poland in the Middle Ages. - Ochrana Uhorsko (Slovensko) - Poľského Pohraničia v Stredoveku.]“ RES GESTAE. CZASOPISMO HISTORYCZNE, 2020. * [https://www.academia.edu/6430925/Rom%C3%A1nske_obyvate%C4%BEstvo_v_%C5%A1trukt%C3%BArach_Uhorsk%C3%A9ho_kr%C3%A1%C4%BEovstva_slovak_ Bučko, Peter. Románske Obyvateľstvo v Štruktúrach Uhorského Kráľovstva (Slovak)]. * {{cite web |url=https://is.muni.cz/th/vw94m/DIPLOMOVA_PRACE_Sami_ethnicity.pdf |title=KONSTRUKCE SÁMSKÉ ETNICKÉ IDENTITY |last=Maixner |first=Miroslav }} * {{cite web |url=https://www.academia.edu/45643150/FINTA_Z_RODU_ABA_VOJVODA_A_PALAT%C3%8DN |title=FINTA Z RODU ABA -VOJVODA A PALATÍN |last=Blanár |first=Dominik }} == Referencie == <References/> [[Category:SK/Etymológia]] [[Category:SK/Fintice]] [[Category:SK/Pomenovanie]] 9geg61u2aw6y2xp21gl2o3zfr3mb5uq 0 55864 386252 386249 2026-09-15T14:25:15Z Profev 36331 /* Racionalització amb binomi */ + 386252 wikitext text/x-wiki {|align="right" |<span style="font-size:800%"><math>\mathbb{R}</math></span> |} Secció on es treballen els '''nombres reals''' amb una profunditat orientada al batxillerat. == Introducció == '''Definició:''' Un '''conjunt''' <math>A</math> és una agrupació d'elements, el seu contingut es defineix amb claus, com per exemple: ::<math>A=\Big\{\;3,\;\tfrac{4}{7}, \;\sqrt{2}\; \Big\}.</math> :Per detallar que aquest conjunt conté cada element de la seva definició utilitzarem el símbol de pertinença <math>\in</math> i escriurem: :::<math>3\in A,\;\;</math> <math>\tfrac{4}{7}\in A\;\;</math> 𝓸 <math>\;\;\sqrt{2}\in A</math> :Per escriure que dos conjunts <math>A</math> i <math>B</math> són iguals i, per tant, tenen els mateixos elements, escriurem <math>A=B.</math> :Per detallar que un conjunt <math>A</math> conté tots els elements d'un altre conjunt <math>B</math> però no són iguals escriurem <math>A\supset B</math> 𝓸 <math>B\subset A</math> Si no es recorden els símbols, sempre es pot explicar verbalment i també s'accepta. == Els nombres real == Els nombres reals, <math>\mathbb{R},</math> és un conjunt que conté tots els conjunts de nombres vistos fins ara. :<math>\mathbb{R}\supset\mathbb{Q}\supset\mathbb{Z}\supset\mathbb{N}</math> De fet es considera que els nombres reals són els nombres racionals junts amb els nombres irracionals. :<math>\mathbb{R}=\mathbb{Q}\cup\mathbb{I}</math> === Propietats 1 === '''Propietat:''' Els nombres reals són un '''cos''' si: 1) Té la operació binària suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació suma és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a+b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a+b)+c=a+(b+c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>a+b+c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a+b=b+a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>e\in\mathbb{R}</math> per a la suma, és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a\in\mathbb{R}</math> compleix que <math>a+e=a.</math> ::'''Notació''': es diu zero i s'escriu com <math>e=0.</math> :e) Cada element té un únic element '''invers''' per la suma, és a dir que: ::Si <math>a\in\mathbb{R}</math> llavors existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a+b=0.</math> ::'''Notació''': es diu el negatiu i s'escriu com <math>b=-a.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a+(-a)=a-a.</math> 2) Té la operació binària multiplicació on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació multiplicació és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a\cdot b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a\cdot b)\cdot c=a\cdot(b\cdot c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>\;a\cdot b\cdot c\;</math> 𝓸 <math>\;a\; b\; c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a\cdot b=b\cdot a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>u\in\mathbb{R}</math> per a la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que <math>a\cdot u=a.</math> ::'''Notació''': es diu unitat i s'escriu com <math>u=1.</math> :e) Cada element, diferent de zero, té un únic element '''invers''' per la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a\cdot b=1.</math> ::'''Notació''': es diu invers multiplicatiu i s'escriu com <math>b=a^{-1}=\frac{1}{a}.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a\cdot c^{-1}=a\cdot\frac{1}{c}=\frac{a}{c}.</math> 3) Té la propietat '''distributiva''' respecte la suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :Es compleix que <math>a\cdot (b+c)=a\cdot b+a\cdot c.</math> 4) Té una relació d'ordre, <math>\;\le\;</math>, on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Té una relació d'ordre '''total''', és a dir, sempre <math>\;a\le b\;</math> 𝓸 <math>\;b\le a.</math> :b) Té la propietat '''reflexiva''', és a dir, sempre podem afirmar que <math>a\le a.</math> :c) Té la propietat '''antisimètrica''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le a\;</math> es compleix que <math>a=b.</math> :d) Té la propietat '''transitiva''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le c\;</math> es compleix que <math>\;a\le c.</math> 5) La relació d'ordre és compatible amb les operacions on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Si <math>\;a\le b\;</math> compleix que <math>\;a+c\le b+c.</math> :b) Si <math>\;0\le a\;</math> i <math>\;0\le b\;</math> compleix que <math>\;0\le a\cdot b.</math> ==== Exercicis ==== 1) Troba només una <math>x</math> en cada cas i comprova que és correcte efectuant la operació sense calculadora: {| |width="5px"| |width="200px"|a) <math>\tfrac{2}{5}+ x=0</math> |width="200px"|b) <math>\tfrac{7}{3}- x=1</math> |width="200px"|c) <math>3\cdot x=1</math> |width="200px"|d) <math>x\cdot\tfrac{2}{5}=1</math> |- |||e) <math>x\cdot\tfrac{3}{2}=0</math> |f) <math>\tfrac{5}{x}=1</math> |g) <math>\frac{x}{\;\tfrac{5}{3}\;}=1</math> |h) <math>\frac{\;\tfrac{2}{9}\;}{\tfrac{2}{9}}=x</math> |- |||i) <math>\tfrac{3}{5}\le x</math> |j) <math>\tfrac{x}{3}+\pi\le \tfrac{4}{3}+\pi</math> |k) <math>x\le\tfrac{2}{7}</math> i <math>\tfrac{2}{7}\le x</math> |l) <math>\tfrac{6}{9}\le x</math> i <math>x\le \tfrac{8}{9}</math> |} === Potències === {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>a\cdot\frac{b}{c}=\frac{b}{c}\cdot a=\frac{a\;b}{c}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\cdot\frac{c}{d}=\frac{a\cdot c}{b\cdot d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a\cdot c}{c\cdot d}=\frac{a\cdot \color{red}{\cancel c}}{\color{red}{\cancel c} \color{black}\cdot d}=\frac{a}{d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\div\frac{c}{d}=\frac{a}{b}\cdot\frac{d}{c}</math> |} '''Definició:''' Una '''potència''' amb base <math>a\in\mathbb{R}</math> i exponent un nombres natural, es defineix recursivament amb: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^1 =& a \\ \color{grey} a^2 =& \color{grey} a\cdot a \\ \color{grey} a^3 =& \color{grey} a^2\cdot a= a\,\cdot\,a\,\cdot\,a\\ \vdots & \\ \color{grey} a^n =& \color{grey} \underbrace{a\,\cdot\, ...\,\cdot\, a}_{n\; vegades} \\ a^{n+1}=& a^n\;\cdot\;a\\ \vdots & \\ \hline \end{array}</math> La part gris és innecessària, és per millorar la comprensió. Amb aquesta definició queda determinada totes les potències amb un exponent d'un nombre natural positiu a partir del primer terme <math>a,</math> ja que cada nova potència es pot posar com conseqüència de la anterior i aquest fet se'n diu definició recursiva. ;Sintaxi {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |L'exponent és més fort què el signe, la suma, la resta, la multiplicació, la divisió i inclús un altre potència. |- |Observi's com es simplifiquen o no els parèntesis gradualment. {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>((a)^n) \rightarrow (a)^n\rightarrow a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>(-(a)^n) \rightarrow -(a)^n\rightarrow -a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>((-a)^n) \rightarrow (-a)^n</math> no es pot perdre el signe. |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e+((a)^n) \rightarrow e+(a)^n\rightarrow e+a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e-((a)^n) \rightarrow e-(a)^n\rightarrow e-a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\cdot ((a)^n) \rightarrow e\cdot a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\div ((a)^n) \rightarrow e\div a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e(-((a)^n)) \rightarrow e(-(a)^n)\rightarrow e(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e\div(-((a)^n)) \rightarrow e\div(-(a)^n)\rightarrow e\div(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd"|<math>\left(\left(a^n\right)^m\right)\rightarrow\left(a^n\right)^m</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\left(n^m\right)} \rightarrow a^{n^m}</math> |} Només s'ha de tractar amb cura el casos en què no perd els parèntesis i raonar-los. |} ;Tipografia {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |En diferents entorns propers es pot escriure de diferent manera una potència. |- | *Calculadora segons les tecles: ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|^ |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|<span style="font-size:90%"><math>x^y</math></span> |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} *Programació segons el llenguatge: ::C i C++: n=pow(7,5); és equivalent a <math>n=7^5.</math> ::JS i Python: n=7 ** 5; és equivalent a <math>n=7^5.</math> :*Notació científica per a C, C++, JS i Python: ::i=3.2e23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> ::i=3.2E23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> *Latex per escriure documents d'alt nivell dins de: ::LaTeX: 3,2^{-13} és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> ::Wikipedia: <nowiki><math>3,2^{-13}</math></nowiki> és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> |} ==== Propietats 2 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n \cdot a^m=a^{n+m}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>a^n \times a^m = \underbrace{ \underbrace{a \times \cdots \times a}_n \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_m}_{n+m} = a^{n+m}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a^m \right)^n=a^{m \cdot n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a^m)^n = {( \underbrace{ a \times \cdots \times a }_m )}^n = n \begin{cases} \underbrace{ \begin{matrix} a \times & \cdots & \times a \times \\ \vdots & & \vdots \\ a \times & \cdots & \times a \end{matrix} }_m \end{cases} = a^{m \cdot n}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a \cdot b \right)^n=a^n \cdot b^n</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a \times b)^n = n \begin{cases} \begin{matrix} a \times b \times \\ \vdots \\ a \times b \end{matrix} \end{cases} = a^n \times b^n</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="220px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>(-a)^n=\begin{cases} a^n & \text{ si n parell } \\ -a^n & \text{ si n imparell } \end{cases}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\begin{array}{ll} (-a)^1 = & -a \\ (-a)^2 = & (-a)\times (-a) = a^2\\ (-a)^3 = & \underbrace{(-a)\times (-a)}_{a^2} \times (-a)= -(a^3)\\ \vdots & \\ (-a)^n = & \underbrace{((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n \text{ par}} = a^n\\ (-a)^n = & \underbrace{ \underbrace{ ((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n-1 \text{ par por tanto es } a^{n-1}} \times (-a) }_{n \text{ impar}}) = -(a^n), \end{array}</math> |} |} '''Notació''' per a exponents amb valors enters i base diferent de zero: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^{-1}= & \frac{1}{a} \\ \hline \end{array}\;</math> on <math>\;a\neq 0</math> ==== Propietats 3 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" bgcolor="#f9f9ff" width="600px" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^{-n}=\frac{1}{a^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Aplicant la notació a <math>a^n:</math> <math>a^{-n}=\left(a^{n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{n}}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n=\frac{1}{a^{-n}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Idem: <math>a^{n}=\left(a^{-n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{-n}}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;" width="95px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(\frac{a}{b}\right)^n=\frac{a^n}{b^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math><math>=\left( a \cdot b^{-1} \right)^n</math> <math>= a^n \cdot b^{-n}</math> <math>= \frac{a^n}{b^n} </math> O de forma extendida: <math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math> <math>= \underbrace{ \frac{a}{b} \times \cdots \times \frac{a}{b}}_n </math> <math>= \frac{a \times \cdots \times a}{b \times \cdots \times b} </math> <math>= \frac{a^n}{b^n}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="160px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\frac{a^m}{a^n}=a^{m-n}=\frac{1}{a^{n-m}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\frac{a^m}{a^n}= a^m \cdot a^{-n}</math> <math>= a^{m+(-n)}</math> <math>= a^{m-n}</math> De forma extendida aparecen tres casos: <math> =\frac{ \overbrace{a \times \cdots \times a}^m}{\underbrace{a \times \cdots \times a}_n} </math> <math>=\begin{cases}\begin{matrix} \frac{ \overbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}^n \times \overbrace{a \times \cdots \times a}^{m-n}}{\underbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=a^{m-n} & \text{Si } m>n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=1& \text{Si } m=n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_m \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_{n-m} }=\frac{1}{a^{n-m}}& \text{Si } m<n \end{matrix}\end{cases}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\,a^0=1\,\,\text{només si}\,\,a\neq 0</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\left(\tfrac{1}{b}\right)^{-1}=b\;</math> 𝓸 <math>\;\left(\tfrac{a}{b}\right)^{-1}=\tfrac{b}{a}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplifica i expressa com a una sola potència, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\Big(\;\;...\;\;\Big)^s:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{ (a^6)^2\cdot \left( \frac{a^3}{a^5}\right)^3 }{ b^{11}\cdot b^{-5} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\;(a^6)^2=a^{6\cdot 2}=a^{12}\;\;,</math> <math>\;\;\frac{a^3}{a^5}=a^{3-5}=a^{-2}\;\;</math> i <math>\;\;b^{11}\cdot b^{-5}=b^{11-5}=b^6</math> L'expressió inicial queda simplificada com <math>\frac{ a^{12}\;\cdot \;(\;a^{-2}\;)^3 }{ b^6 }</math> Agrupem tot el numerador <math>a^{12}\cdot (a^{-2})^3 =a^{12+(-2)\cdot 3}=a^6\;:</math> L'expressió inicial queda ara com <math>\frac{ a^6 }{ b^6 }</math> i agrupant potències queda <math>\left(\;\frac{a}{b}\;\right)^6</math> Per tant queda com a una sola potència. '''Test''' La resolució té estructura de prova, llavors en comptes d'una prova es farà un '''sondeig''' amb nombres primers, com <math>a=3</math> i el <math>b=5,</math> i a cop de calculadora es fa el sondeig: :<math>\frac{ (3^6)^2\cdot \left( \frac{3^3}{3^5}\right)^3 }{ 5^{11}\cdot 5^{-5} }=\frac{ 729^2\cdot \left( \frac{27}{243}\right)^3 }{ 15\;625 }=\frac{729}{15\;625}=\left(\frac{3}{5}\right)^6</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |b) <math>\frac{ a^6\cdot b^6 }{ (a\cdot b)^6 +\left(\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2} \right)^6 }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>a^6\cdot b^6=(a\cdot b)^6\;</math> i <math>\;\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2}=\frac{a^3\;b^3}{b^2\;a^2}=a^{3-2}\;b^{3-2}=a\cdot b</math> L'expressió inicial queda tot de cop com <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{ (a\cdot b)^6 +(a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{2 (a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ \cancel{(a\cdot b)^6} }{2 \cancel{(a\cdot b)^6} }=</math> <math>\frac{1}{2}</math> '''Nota:''' és important que <math>\frac{ \cancel{c} }{ \cancel{c} }=\frac{1}{1}=1</math> només es pot fer si <math>c\neq 0.</math> '''Test''' S'agafa doncs <math>a=3</math> i <math>b=5</math> per fer '''un''' sondeig a veure que surt: <math>\frac{ 3^6\cdot 5^6 }{ (3\cdot 5)^6 +\left(\frac{3^3}{5^2}\frac{5^3}{3^2} \right)^6 }=\frac{11\;390\;625}{22\;781\;250}=\frac{1}{2}</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\frac{\Big(\;\;...\;\;\Big)}{\Big(\;\;...\;\;\Big)}:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{r\cdot\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2} }{ \frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Podem aplicar que parlant de fraccions el elements o bé multipliquen(numerador) o bé divideixen(denominador), afegint que, qui divideix al que divideix llavors passa a multiplicar al numerador, <math>\frac{1}{\;\;\frac{a}{b}\;\;}=\frac{b}{a},</math> i qui divideix una fracció passa a multiplicar al denominador, <math>\frac{\;\;\frac{1}{a}\;\;}{b}=\frac{1}{a\cdot b}.</math> Una altra alternativa és utilitzar la fórmula <math>\frac{\;\;\frac{a}{b}\;\;}{\frac{c}{d}}=\frac{a\;d}{b\;c}</math> segament. Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2}=\color{grey}\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{\frac{\;\;r^2\;\;}{1}}\color{black}=\frac{r^3\; 1}{s^4\; r^2}=\frac{r^{3-2}}{s^4}=\frac{r}{s^4}</math> :<math>\frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}=\color{grey}\frac{\tfrac{1}{1}}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}\color{black}=\frac{s\; 1}{r\; 1}=\frac{s}{r}</math> Llavors l'expressió inicial queda simplificada i es pot reduir més <math>\frac{r\cdot\frac{r}{s^4} }{ \frac{s}{r} }=\frac{r^2\;r}{s^4\;s}=\frac{r^{2+1}}{s^{4+1}}=\frac{r^3}{s^5}.</math> |} |} 3) Simplifica al màxim: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{x^2 \;10^{10}\; y^4\;9^{10} }{ 6^{9}\; x^7\; y^2\; 15^{11} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Primer de tot factoritzem les bases de cada potència per veure quins valors es poden simplificar i desprès agrupen elements amb mateixa base: Al numerador hi ha <math>10^{10}=(2\cdot 5)^{10}=2^{10}\;5^{10}\;</math> i <math>\;9^{10}=(3\cdot 3)^{10}=3^{10}\;3^{10}=3^{10+10}=3^{20}</math> Al denominador hi ha <math>6^{9}=(2\cdot 3)^{9}=2^{9}\;3^{9}\;</math> i <math>\;15^{11}=(3\cdot 5)^{11}=3^{11}\;5^{11}</math> Llavors a l'expressió inicial queda agrupar exponents de forma que siguin positius: :<math>\frac{x^2 \;2^{10}\;5^{10}\; y^4\;3^{20} }{ 2^{9}\;3^{9}\; x^7\; y^2\; 3^{11}\;5^{11} }\;</math> <math>=\;\frac{ 2^{10-9}\;y^{4-2}\;3^{20-9-11} }{ x^{7-2}\;5^{11-10} }</math> <math>=\;\frac{2\;y^2}{x^5\;5}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica i expressa coma a una sola potència: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>(2\;a)^5\left(\frac{2^3}{2^4 a}\right)^2</math> |width="230px"|b) <math>\left(\frac{(a^5 3)^2}{(3^5 a)^2}\right)^3</math> |width="400px"|c) <math>\frac{a^{15}+b^{20}+(-b)^{20}+(-a)^{15}}{2\;a^{10}\;b^{10}}</math> |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>a^6\, b^{-3}\, 5^{10}\,15^{-5}</math> |width="230px"|b) <math>\frac{\;\;\frac{(-2^2)^3\,a^4}{(b^2)^5}\;\;}{\frac{2^8}{a^4}\,\frac{b^4}{(a^{-1})^{3}} }</math> |width="240px"|c) <math>\left(\tfrac{3}{2}\right)^5\left(\tfrac{3}{5}\right)^{-6}\left(\tfrac{7}{2}\right)^{-4}</math> |} === Arrels === Les arrels també són potències, de fet neixen en resoldre equacions del tipus <math>x^n=a</math> on <math>x</math> és la incògnita. '''Definició''': L'arrel n-èsima de a, <math>\sqrt[n]{a},</math> és un valor real <math>r</math> i implica o compleix que <math>r^n=a</math> amb <math>2\le n.</math><ref>És correcte que <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> i no <math>r^n=a\;\Rightarrow\;\sqrt[n]{a}=r,</math> per exemple: :És correcta la implicació <math>\sqrt{4}=2\;\Rightarrow\;2^2=4</math> :És falsa la implicació <math>(-2)^2=4\;\Rightarrow\;\sqrt{4}=-2</math> L'arrel quadrada és una funció i mai pot dir que <math>\sqrt{4}=\pm\;2,</math> això només ho poden fer les equacions del tipus <math>x^2=4</math> que sí generen dos solucions <math>x_1=2\;,\;x_2=-2.</math> En cas d'utilitzar <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Leftrightarrow\;r^n=a</math> és obligat que estigui acompanyat de <math>a\geqslant 0.</math></ref> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #000" align="center" |<math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> |} '''Notació''': <math>\sqrt[n]{a}\;=\;a^{\frac{1}{n}}</math> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Justificació''' <math>\rightarrow</math> |- |Donada l'equació <math>x^5=3,</math> suposem que per hipòtesi '''una''' solució és una potència com <math>3^n,</math> llavors en substituir-lo a l'equació queda <math>(3^n)^5=3</math> <math>\Rightarrow 3^{n\cdot 5}=3^1</math> i és cert quan <math>n\cdot 5=1</math> és a dir <math>n=\tfrac{1}{5}</math> llavors la solució sí es una potencia i ha de ser <math>3^n=3^{\tfrac{1}{5}}=\sqrt[5]{3}.</math> |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Lèxic''' <math>\rightarrow</math> |- | {|cellspacing="0" cellpadding="0" |Índex |||||Radical |- |||<math>\searrow</math> |||align="left"|<math>\swarrow</math> |- |||||<span style="font-size:200%"><math>\sqrt[n]{\,a\;}</math></span> |colspan="3"|<span style="font-size:200%"><math>=x</math></span><math>\leftarrow</math> Valor de l'arrel o arrel. |- |||||align="center"|<math>\;\;\uparrow</math> |- |||||colspan="4"|Radicand |} <math>\sqrt{x}=x^{\frac{1}{2}}</math> és l'arrel '''quadrada''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[3]{x}=x^{\frac{1}{3}}</math> és l'arrel '''cúbica''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[4]{x}=x^{\frac{1}{4}}</math> és l'arrel '''quarta''' de <math>x.</math> i així segueix tota la nominació de les arrels amb nombres ordinals; '''cinquena''', '''sisena''', ... . |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Factorització del radicand''' <math>\rightarrow</math> |- |S'ha de saber utilitzar la factorització numèrica en el moment adequat o si l'exercici el demana expressament. La intuïció diu que si es multiplica un nombre per 5 llavors puc dividir-lo per 5. Factoritzar és demanar a un nombre, <math>x,</math> quants divisor primers, <math>p_i,</math> té i queda expressat de la següent manera: :<math>x=1\cdot p_1^{n_1}\cdot p_2^{n_2}\cdot \dots \cdot p_r^{n_r}</math> Això vol dir que el nombre <math>x</math> té <math>r</math> divisors. Exemple: <math>360=1\cdot 2^3\cdot 3^2\cdot 5</math> per tant podem dir que <math>p_1=2\; on\; n_1=3,</math> <math>p_2=3\; on\; n_2=2</math> i <math>p_3=5\; on\; n_3=1,</math> llavors només té 3 divisor repetits com diu l'exponent i <math>r=3.</math> L'u s'ha deixat fent l'ullet a qüestions teòriques i com un sistema de seguretat pels que fan operacions sense miraments. |} ==== Propietats 4 ==== 1) No sempre hi ha arrels: {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{\;a\;}=r</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a<0</math> |style="border: 1px solid #88e; background:#fa8"|No existeix <math>r</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r<0</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |} '''Nota''': Si <math>-b<0</math> i '''n''' imparell podem reescriure l'arrel <math>\sqrt[n]{\;-b\;}=-\sqrt[n]{\;b\;}</math> 2) Queda definit que <math>\sqrt[n]{\;a\;}^{\;m} =\left(a^{\tfrac{1}{n}}\right)^m=a^{\frac{m}{n}}</math> on <math>\frac{m}{n}</math> es pot reduir tant com es vulgui però la restricció anterior estarà vigent per l'inicial '''n''' parell independentment de es si simplifica amb '''m'''. 3) No sempre es pot equiparar la notació ja que '''m''' parell dins l'arrel es carrega el signe. {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{a^{\phantom{1} m}}=</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|m parell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|m imparell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}{}_{a\ge 0}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Determina el valor de cada arrel comprovant que sigui correcta: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[6]{\;64\;}=2</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que <math>64>0</math> llavors es pot fer el càlcul :<math>\sqrt[6]{\;64\;}=\sqrt[6]{\;2^6\;}=2^{\tfrac{6}{6}}=2.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>2^6=64</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que tres és imparell llavors l'arrel existeix i dona negativa. :<math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-\sqrt[3]{\;125\;}=-\sqrt[3]{\;5^3\;}=-5^{\tfrac{3}{3}}=-5.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-5)^3=(-5)(-5)(-5)=-125</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[4]{\;-32\;}</math> no existeix. |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que quatre és parell i <math>-32<0</math> llavors l'arrel no existeix. No fa falta prova. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\sqrt[8]{(-3)^8}=3</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que l'index de la arrel és vuit que és parell i <math>(-3)^8>0</math> llavors l'arrel existeix i dona positiu. :<math>\sqrt[8]{(-3)^8}=\sqrt[8]{(3)^8}=3^{\tfrac{8}{8}}=3^1=3.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-3)^8=(3)^8</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' El signe escapa a la potència setena quedant: :<math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=\sqrt[7]{-5^7\;}</math> Però com l'arrel té índex imparell 7 llavors el signe també escapa a l'arrel: :<math>\sqrt[7]{-5^7\;}=-\sqrt[7]{5^7\;}</math> <math>=-5^{\frac{7}{7}}</math> <math>=-5^1</math> <math>=-5.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Confirma que existeix i calcula: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[4]{\;2^{\;8}\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[8]{\,(-4)^4\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[6]{-3\;}^{\;2}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{-1\;000\;000}</math> |- |||e) <math>\sqrt[6]{\;6^{12}\;}</math> |f) <math>\sqrt[172]{-1^2}</math> |g) <math>\sqrt[30]{0^7}</math> |h) <math>\sqrt[2]{-1}^{\;20}</math> |- |||i) <math>\sqrt[137]{\,2^{137}}</math> |j) <math>\sqrt[571]{\,x\,}^{\,571}</math> |k) <math>\sqrt[n]{\,2603^{n}\,}</math> |l) <math>\sqrt[x]{\,y\,}^{\;x}</math> |} ==== Propietats 5 ==== Considerant <math>a\geq 0\,</math> i <math>\,b> 0</math> surt la taula: {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math>a^{\frac{m}{n} }\cdot a^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n}+\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math>\left(a^{\frac{m}{n} }\right)^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n} \cdot \frac{p}{q}}=a^{\frac{mp}{nq} }</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\frac{m}{n} } \cdot b^{\frac{m}{n} }=\left(a \cdot b \right)^{\frac{m}{n} }</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\;1^{\frac{m}{n} }=1\;\;</math> i <math>\;\;a^{-\frac{m}{n} }=\frac{1}{a^{\frac{m}{n} }}</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ a^{\frac{p}{q} } }=a^{\frac{m}{n}-\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ b^{\frac{m}{n} } }=\left(\frac{ a }{ b }\right)^{\frac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplificacions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Es converteix a notació de potències per unificar-les <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> Apliquem propietat 1 simplificant: <math>3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}+\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{2\cdot 7+3\cdot 3}{30}}</math> <math>=3^{\frac{23}{30}}</math> Com a arrels queda: <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=\sqrt[30]{\;3^{23}\;}</math> '''Curiositat''' Per generar fraccions reduïdes que un cop sumades torna a simplificar vol dir que els denominadors tenen un divisor comú <math>r=r_1r_2..</math> es a dir: <math>\frac{x}{b}+\frac{y}{d}=\frac{1}{r}\left(\frac{x}{u}+\frac{y}{v}\right)=\frac{1}{r}\frac{xv+yu}{uv}</math> Ara cal que <math>s=xv+yu</math> sigui factoritzable per estètica amb <math>x>1</math> i <math>y>1</math> Finalment provant amb el GeoGebra obtenim diferents '''s''' fins que factoritzi en més d'un terme <math>s=s_1s_2...</math> i tot seguit prenen per exemple <math>r=s_2</math> una suma de fraccions pot ser <math>\frac{x}{s_2u}+\frac{y}{s_2v}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 2 emparellant arrels amb potències :<math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}=\left(2^{\frac{7}{15}}\right)^{\frac{30}{14}}=2^{\frac{7\cdot 30}{15\cdot 14}}=2^1=2</math> Clarament es pot fer la fracció final de cop i que simplifica trivialment. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 3 a les dues primeres arrels: :<math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}=6^{\frac{3}{2}}15^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}=(6\cdot 15)^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}</math> Ara tornem a aplicar la propietat :<math>=(6\cdot 15\cdot 10)^{\frac{3}{2}}=(900)^{\frac{3}{2}}=\sqrt{\;900\;}^3=30^3=27\,000</math> '''Curiositat''' <math>\sqrt[5]{\;7^2\;}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=?</math> en comptes de fer parelles per aplicar la propietat 3, sabem que es equivalent a fer-ho de cop i amb la notació que sigui més còmoda: 1) <math>\left(7^2\right)^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}=(7^5)^{\frac{1}{5}}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> 2) <math>\sqrt[5]{7^2}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\sqrt[5]{7^5}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> casualment amb una mica d'ull: :<math>=\left(\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\right)\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\left(\sqrt[5]{7}\right)^5=7^{\frac{5}{5}}=7</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Mateixa base per tant apliquem propietat 5 :<math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> <math>=\frac{5^{\frac{3}{2}} }{5^{\frac{5}{6}} }</math> <math>=5^{\frac{3}{2}-\frac{5}{6} }</math> <math>=5^{\frac{4}{6} }</math> <math>=5^{\frac{2}{3} }</math> <math>=\sqrt[3]{\;5\;}^{\,2}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem propietat 6 :<math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> <math>=\frac{64^{\frac{13}{7}} }{32^{\frac{13}{7}} }</math> <math>=\left(\frac{64 }{32 }\right)^{\frac{13}{7}}</math> <math>=2^{\frac{13}{7}}</math> <math>=\sqrt[7]{\,2\,}^{\,13}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica indicant l'aplicació de les propietats anterior pas a pas: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^7\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[28]{\;7^5\;}\sqrt[21]{\;7^5\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[85]{\;x^3\;}\;\sqrt[119]{\;x^6\;}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}</math> |- |||e) <math>\sqrt[3]{ \sqrt[3]{\sqrt[3]{7}} }</math> |f) <math>\left( 5^{\frac{9}{10}} \right)^{\frac{4}{15}}</math> |g) <math>\left( y^{0,5} \right)^{0,2}</math> |h) <math>\sqrt{\frac{1}{ \sqrt[3]{\sqrt{3}\,}^{\,2}\, }}^{\,-3}</math> |- |||i) <math>\sqrt[7]{4}^{\,5}\sqrt[7]{9}^{\,5}</math> |j) <math>\sqrt[5]{2}^{\,2}\sqrt[5]{3^2}</math> |k) <math>\sqrt[15]{u^{5} }\;v^{\frac{1}{3}}</math> |l) <math>\sqrt{6^{3\,}}\sqrt[6]{24}^{\,9}</math> |- |||m) <math>\frac{\sqrt[11]{\,9\,}^{\,3} }{\sqrt[11]{\,9^{\,2}\,} }</math> |n) <math>\left(\frac{ \sqrt{13} }{ \sqrt[3]{13} }\right)^6</math> |o) <math>\frac{ r^{\frac{7}{2}} }{ r^{2,5} }</math> |p) <math>\frac{ \sqrt[5]{2^4} }{\;\frac{ \sqrt[15]{2^3} }{ \sqrt[10]{2^5} }\;}</math> |- |||q) <math>\frac{\sqrt{\,12\,}^{\,3} }{\sqrt{\,3\,}^{\,3} }</math> |r) <math>\frac{ \sqrt{3} }{ \sqrt{\sqrt{ 27 }} }</math> |s) <math>\frac{ \sqrt[5]{8\,x} }{ (2\,x)^{0,2} }</math> |t) <math>\frac{ \;\frac{\sqrt{15}}{\sqrt{10}}\; }{ \sqrt{6} }</math> |} ==== Simplificació i racionalització ==== En aquesta secció l'objectiu és reduir la càrrega de les arrels tant en el radicand com en els denominadors. Aquest fet millora la velocitat i els errors de càlculs, i de forma propera en aquest curs serveix per estalviar i comparar càlculs. ===== Extracció de factors del radicant ===== '''Idea lenta''': Volem extreure part de la potència dins l'arrel <math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,},</math> llavors fem grups de 13 dins del 27 així <math>27=13+13+1,</math> llavors fem: :<math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13+13+1}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13}\,3^{13}\,3^1\,}</math> <math>=\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^1\,}</math> <math>=3\cdot 3\sqrt[13]{3}</math> <math>=9\sqrt[13]{3}.</math> '''Mètode general''': Donada l'arrel <math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> sempre amb <math>n<m,</math> se li ha de demanar ¿quants grups de '''n''' hi ha a '''m'''? i això es fa així: <math>\begin{matrix} m\\ r \end{matrix}\frac{\big|\,n}{q}</math> llavors la divisió entera ens diu que hi ha '''q''' grups de '''n''' dins de '''m''' i que han sobrat <math>0<r<n</math>: :<math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> <math>=a^q\;\sqrt[n]{\,a^{r}\,}.</math> ====== Exemples ====== 1) S'ha d'extreure el màxim de valors del radicand: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Divisió entera''' <math>64\div 11 = 5</math> amb reste 9, per tant: <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}</math> <math>=5^5\;\sqrt[11]{\;5^9\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^{\frac{88}{20}}</math> <math>=3^{\frac{22}{5}}</math> '''Divisió entera''' <math>22\div 5=4</math> amb reste 2, llavors <math>3^{\frac{22}{5}}</math> <math>=3^{4+\tfrac{2}{5}},</math> finalment: :<math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^4\;\sqrt[5]{\;3^2\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{40}{14}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> Camí llarg però ideal: '''Divisió entera''' <math>20\div 7=2</math> amb reste 6, llavors <math>2^{\frac{20}{7}}</math> <math>=2^{2+\tfrac{6}{7}},</math> finalment: :<math>2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^6\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^7\;}</math> <math>=2^2\cdot 2</math> <math>=2^3.</math> |} |} ===== Racionalització simple ===== A un denominador amb una arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> només cal multiplicar-la pel que podríem anomenar arrel complementària al mateix temps al numerador i al denominador, aquesta arrel pot ser de la forma <math>\sqrt[n]{\;c^e\;},</math> si es dona que <math>\frac{d}{n}+\frac{e}{n}\in\mathbb{Z}</math> trobar '''e''' seria seria ideal per eliminar l'arrel; com <math>d\div n=q</math> amb residu <math>r</math> llavors podem afirmar que <math>\frac{d}{n}+\frac{e}{n}=q+\frac{r}{n}+\frac{e}{n},</math> perfecte ja se que <math>r+e=n\Leftrightarrow e=n-r.</math> Es pot veure que fins i tot s'ha extret factors del radicand amb aquesta divisió. :<math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> <math>=\frac{a\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}{b\cdot\sqrt[n]{\;c^d\;}\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}</math> <math>=\frac{a\;\sqrt[n]{\;c^e\;}}{b\cdot c^{\;q+1}\;}</math> Resumint, això es el teòric i per aplicar-ho es pot fer moltes vegades a ull que és molt més ràpid, mirem els exemples: ====== Exemples ====== 1) Es demana racionalitzar les següents expressions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;}\color{black} }{ \sqrt{\;2\;}\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt{\;2\;} }{2}</math> Perquè <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=\frac{2}{2}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt{2}^2=2</math> I la solució <math>\frac{\sqrt{\;2\;}}{2}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;}\color{black} }{ \sqrt[5]{\;7^4\;}\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> Perquè <math>\frac{4}{5}+\frac{1}{5}=\frac{5}{5}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt[5]{7^4\cdot 7}=7</math> I la solució <math>\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{ \sqrt[4]{\;2\;}\sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;}\color{black} }{ \sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\;\sqrt[4]{\;3^4\;} }{\sqrt[4]{\;3^4\;}}</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Perquè <math>\frac{3}{4}+\frac{1}{4}=\frac{4}{4}=1</math> o també <math>\sqrt[5]{3^4\cdot 3}=3</math> I la solució <math>\sqrt[4]{\;2\;}</math> ja no te ni denominador. ¿Es pot fer d'un altre manera? I tant però cal ser capaç encertar-ho i no sempre s'està tant despert: <math>\frac{\sqrt[4]{\;6\;}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }{ \cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Si podem fer una simplificació respectant les propietats, es fan. |} |} ===== Racionalització amb binomi ===== {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^2=a^2+2ab+b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)(a-b)=a^2-b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^3=a^3+3a^2b+3ab^2+b^3</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^n=a^n+\dots+{n \choose i}a^{n-i}b^i+\dots+b^n</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\begin{array}{lc}n=0&1\\ n=1&1\;\;1\\ n=2&1\;\;\;2\;\;\;1\\ n=3&1\;\;\;3\;\;\;3\;\;\;1\\ n=4&1\;\;\;4\;\;\;6\;\;\;4\;\;\;1\\ n=5&1\;\;\;5\;\;10\;\;10\;\;\;5\;\;\;1\\ n=6&\;\;1\;\;\;6\;\;15\;\;20\;\;15\;\;6\;\;\;1\;\; \end{array}</math> |} A un denominador amb un binomi amb arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}+r\;\sqrt[n]{\;s^t\;}}</math> només cal multiplicar-lo pel mateix binomi però canviant '''un únic''' signe. '''Exemples''' de caprici però directes: *<math>\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}(\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}-\sqrt{5})\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}-\sqrt{5})\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}{(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}{(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=-\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> ====== Exemples ====== ==== Connexions ==== ====== Exercicis ====== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math></math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math></math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math></math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math></math> |} == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] shg5kyc96g37lcytveubiul6ps4kkch 386257 386252 2026-09-16T08:57:31Z Profev 36331 /* Arrels */ reducció 386257 wikitext text/x-wiki {|align="right" |<span style="font-size:800%"><math>\mathbb{R}</math></span> |} Secció on es treballen els '''nombres reals''' amb una profunditat orientada al batxillerat. == Introducció == '''Definició:''' Un '''conjunt''' <math>A</math> és una agrupació d'elements, el seu contingut es defineix amb claus, com per exemple: ::<math>A=\Big\{\;3,\;\tfrac{4}{7}, \;\sqrt{2}\; \Big\}.</math> :Per detallar que aquest conjunt conté cada element de la seva definició utilitzarem el símbol de pertinença <math>\in</math> i escriurem: :::<math>3\in A,\;\;</math> <math>\tfrac{4}{7}\in A\;\;</math> 𝓸 <math>\;\;\sqrt{2}\in A</math> :Per escriure que dos conjunts <math>A</math> i <math>B</math> són iguals i, per tant, tenen els mateixos elements, escriurem <math>A=B.</math> :Per detallar que un conjunt <math>A</math> conté tots els elements d'un altre conjunt <math>B</math> però no són iguals escriurem <math>A\supset B</math> 𝓸 <math>B\subset A</math> Si no es recorden els símbols, sempre es pot explicar verbalment i també s'accepta. == Els nombres real == Els nombres reals, <math>\mathbb{R},</math> és un conjunt que conté tots els conjunts de nombres vistos fins ara. :<math>\mathbb{R}\supset\mathbb{Q}\supset\mathbb{Z}\supset\mathbb{N}</math> De fet es considera que els nombres reals són els nombres racionals junts amb els nombres irracionals. :<math>\mathbb{R}=\mathbb{Q}\cup\mathbb{I}</math> === Propietats 1 === '''Propietat:''' Els nombres reals són un '''cos''' si: 1) Té la operació binària suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació suma és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a+b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a+b)+c=a+(b+c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>a+b+c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a+b=b+a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>e\in\mathbb{R}</math> per a la suma, és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a\in\mathbb{R}</math> compleix que <math>a+e=a.</math> ::'''Notació''': es diu zero i s'escriu com <math>e=0.</math> :e) Cada element té un únic element '''invers''' per la suma, és a dir que: ::Si <math>a\in\mathbb{R}</math> llavors existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a+b=0.</math> ::'''Notació''': es diu el negatiu i s'escriu com <math>b=-a.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a+(-a)=a-a.</math> 2) Té la operació binària multiplicació on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació multiplicació és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a\cdot b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a\cdot b)\cdot c=a\cdot(b\cdot c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>\;a\cdot b\cdot c\;</math> 𝓸 <math>\;a\; b\; c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a\cdot b=b\cdot a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>u\in\mathbb{R}</math> per a la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que <math>a\cdot u=a.</math> ::'''Notació''': es diu unitat i s'escriu com <math>u=1.</math> :e) Cada element, diferent de zero, té un únic element '''invers''' per la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a\cdot b=1.</math> ::'''Notació''': es diu invers multiplicatiu i s'escriu com <math>b=a^{-1}=\frac{1}{a}.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a\cdot c^{-1}=a\cdot\frac{1}{c}=\frac{a}{c}.</math> 3) Té la propietat '''distributiva''' respecte la suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :Es compleix que <math>a\cdot (b+c)=a\cdot b+a\cdot c.</math> 4) Té una relació d'ordre, <math>\;\le\;</math>, on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Té una relació d'ordre '''total''', és a dir, sempre <math>\;a\le b\;</math> 𝓸 <math>\;b\le a.</math> :b) Té la propietat '''reflexiva''', és a dir, sempre podem afirmar que <math>a\le a.</math> :c) Té la propietat '''antisimètrica''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le a\;</math> es compleix que <math>a=b.</math> :d) Té la propietat '''transitiva''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le c\;</math> es compleix que <math>\;a\le c.</math> 5) La relació d'ordre és compatible amb les operacions on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Si <math>\;a\le b\;</math> compleix que <math>\;a+c\le b+c.</math> :b) Si <math>\;0\le a\;</math> i <math>\;0\le b\;</math> compleix que <math>\;0\le a\cdot b.</math> ==== Exercicis ==== 1) Troba només una <math>x</math> en cada cas i comprova que és correcte efectuant la operació sense calculadora: {| |width="5px"| |width="200px"|a) <math>\tfrac{2}{5}+ x=0</math> |width="200px"|b) <math>\tfrac{7}{3}- x=1</math> |width="200px"|c) <math>3\cdot x=1</math> |width="200px"|d) <math>x\cdot\tfrac{2}{5}=1</math> |- |||e) <math>x\cdot\tfrac{3}{2}=0</math> |f) <math>\tfrac{5}{x}=1</math> |g) <math>\frac{x}{\;\tfrac{5}{3}\;}=1</math> |h) <math>\frac{\;\tfrac{2}{9}\;}{\tfrac{2}{9}}=x</math> |- |||i) <math>\tfrac{3}{5}\le x</math> |j) <math>\tfrac{x}{3}+\pi\le \tfrac{4}{3}+\pi</math> |k) <math>x\le\tfrac{2}{7}</math> i <math>\tfrac{2}{7}\le x</math> |l) <math>\tfrac{6}{9}\le x</math> i <math>x\le \tfrac{8}{9}</math> |} === Potències === {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>a\cdot\frac{b}{c}=\frac{b}{c}\cdot a=\frac{a\;b}{c}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\cdot\frac{c}{d}=\frac{a\cdot c}{b\cdot d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a\cdot c}{c\cdot d}=\frac{a\cdot \color{red}{\cancel c}}{\color{red}{\cancel c} \color{black}\cdot d}=\frac{a}{d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\div\frac{c}{d}=\frac{a}{b}\cdot\frac{d}{c}</math> |} '''Definició:''' Una '''potència''' amb base <math>a\in\mathbb{R}</math> i exponent un nombres natural, es defineix recursivament amb: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^1 =& a \\ \color{grey} a^2 =& \color{grey} a\cdot a \\ \color{grey} a^3 =& \color{grey} a^2\cdot a= a\,\cdot\,a\,\cdot\,a\\ \vdots & \\ \color{grey} a^n =& \color{grey} \underbrace{a\,\cdot\, ...\,\cdot\, a}_{n\; vegades} \\ a^{n+1}=& a^n\;\cdot\;a\\ \vdots & \\ \hline \end{array}</math> La part gris és innecessària, és per millorar la comprensió. Amb aquesta definició queda determinada totes les potències amb un exponent d'un nombre natural positiu a partir del primer terme <math>a,</math> ja que cada nova potència es pot posar com conseqüència de la anterior i aquest fet se'n diu definició recursiva. ;Sintaxi {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |L'exponent és més fort què el signe, la suma, la resta, la multiplicació, la divisió i inclús un altre potència. |- |Observi's com es simplifiquen o no els parèntesis gradualment. {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>((a)^n) \rightarrow (a)^n\rightarrow a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>(-(a)^n) \rightarrow -(a)^n\rightarrow -a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>((-a)^n) \rightarrow (-a)^n</math> no es pot perdre el signe. |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e+((a)^n) \rightarrow e+(a)^n\rightarrow e+a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e-((a)^n) \rightarrow e-(a)^n\rightarrow e-a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\cdot ((a)^n) \rightarrow e\cdot a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\div ((a)^n) \rightarrow e\div a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e(-((a)^n)) \rightarrow e(-(a)^n)\rightarrow e(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e\div(-((a)^n)) \rightarrow e\div(-(a)^n)\rightarrow e\div(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd"|<math>\left(\left(a^n\right)^m\right)\rightarrow\left(a^n\right)^m</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\left(n^m\right)} \rightarrow a^{n^m}</math> |} Només s'ha de tractar amb cura el casos en què no perd els parèntesis i raonar-los. |} ;Tipografia {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |En diferents entorns propers es pot escriure de diferent manera una potència. |- | *Calculadora segons les tecles: ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|^ |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|<span style="font-size:90%"><math>x^y</math></span> |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} *Programació segons el llenguatge: ::C i C++: n=pow(7,5); és equivalent a <math>n=7^5.</math> ::JS i Python: n=7 ** 5; és equivalent a <math>n=7^5.</math> :*Notació científica per a C, C++, JS i Python: ::i=3.2e23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> ::i=3.2E23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> *Latex per escriure documents d'alt nivell dins de: ::LaTeX: 3,2^{-13} és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> ::Wikipedia: <nowiki><math>3,2^{-13}</math></nowiki> és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> |} ==== Propietats 2 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n \cdot a^m=a^{n+m}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>a^n \times a^m = \underbrace{ \underbrace{a \times \cdots \times a}_n \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_m}_{n+m} = a^{n+m}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a^m \right)^n=a^{m \cdot n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a^m)^n = {( \underbrace{ a \times \cdots \times a }_m )}^n = n \begin{cases} \underbrace{ \begin{matrix} a \times & \cdots & \times a \times \\ \vdots & & \vdots \\ a \times & \cdots & \times a \end{matrix} }_m \end{cases} = a^{m \cdot n}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a \cdot b \right)^n=a^n \cdot b^n</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a \times b)^n = n \begin{cases} \begin{matrix} a \times b \times \\ \vdots \\ a \times b \end{matrix} \end{cases} = a^n \times b^n</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="220px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>(-a)^n=\begin{cases} a^n & \text{ si n parell } \\ -a^n & \text{ si n imparell } \end{cases}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\begin{array}{ll} (-a)^1 = & -a \\ (-a)^2 = & (-a)\times (-a) = a^2\\ (-a)^3 = & \underbrace{(-a)\times (-a)}_{a^2} \times (-a)= -(a^3)\\ \vdots & \\ (-a)^n = & \underbrace{((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n \text{ par}} = a^n\\ (-a)^n = & \underbrace{ \underbrace{ ((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n-1 \text{ par por tanto es } a^{n-1}} \times (-a) }_{n \text{ impar}}) = -(a^n), \end{array}</math> |} |} '''Notació''' per a exponents amb valors enters i base diferent de zero: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^{-1}= & \frac{1}{a} \\ \hline \end{array}\;</math> on <math>\;a\neq 0</math> ==== Propietats 3 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" bgcolor="#f9f9ff" width="600px" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^{-n}=\frac{1}{a^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Aplicant la notació a <math>a^n:</math> <math>a^{-n}=\left(a^{n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{n}}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n=\frac{1}{a^{-n}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Idem: <math>a^{n}=\left(a^{-n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{-n}}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;" width="95px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(\frac{a}{b}\right)^n=\frac{a^n}{b^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math><math>=\left( a \cdot b^{-1} \right)^n</math> <math>= a^n \cdot b^{-n}</math> <math>= \frac{a^n}{b^n} </math> O de forma extendida: <math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math> <math>= \underbrace{ \frac{a}{b} \times \cdots \times \frac{a}{b}}_n </math> <math>= \frac{a \times \cdots \times a}{b \times \cdots \times b} </math> <math>= \frac{a^n}{b^n}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="160px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\frac{a^m}{a^n}=a^{m-n}=\frac{1}{a^{n-m}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\frac{a^m}{a^n}= a^m \cdot a^{-n}</math> <math>= a^{m+(-n)}</math> <math>= a^{m-n}</math> De forma extendida aparecen tres casos: <math> =\frac{ \overbrace{a \times \cdots \times a}^m}{\underbrace{a \times \cdots \times a}_n} </math> <math>=\begin{cases}\begin{matrix} \frac{ \overbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}^n \times \overbrace{a \times \cdots \times a}^{m-n}}{\underbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=a^{m-n} & \text{Si } m>n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=1& \text{Si } m=n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_m \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_{n-m} }=\frac{1}{a^{n-m}}& \text{Si } m<n \end{matrix}\end{cases}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\,a^0=1\,\,\text{només si}\,\,a\neq 0</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\left(\tfrac{1}{b}\right)^{-1}=b\;</math> 𝓸 <math>\;\left(\tfrac{a}{b}\right)^{-1}=\tfrac{b}{a}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplifica i expressa com a una sola potència, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\Big(\;\;...\;\;\Big)^s:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{ (a^6)^2\cdot \left( \frac{a^3}{a^5}\right)^3 }{ b^{11}\cdot b^{-5} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\;(a^6)^2=a^{6\cdot 2}=a^{12}\;\;,</math> <math>\;\;\frac{a^3}{a^5}=a^{3-5}=a^{-2}\;\;</math> i <math>\;\;b^{11}\cdot b^{-5}=b^{11-5}=b^6</math> L'expressió inicial queda simplificada com <math>\frac{ a^{12}\;\cdot \;(\;a^{-2}\;)^3 }{ b^6 }</math> Agrupem tot el numerador <math>a^{12}\cdot (a^{-2})^3 =a^{12+(-2)\cdot 3}=a^6\;:</math> L'expressió inicial queda ara com <math>\frac{ a^6 }{ b^6 }</math> i agrupant potències queda <math>\left(\;\frac{a}{b}\;\right)^6</math> Per tant queda com a una sola potència. '''Test''' La resolució té estructura de prova, llavors en comptes d'una prova es farà un '''sondeig''' amb nombres primers, com <math>a=3</math> i el <math>b=5,</math> i a cop de calculadora es fa el sondeig: :<math>\frac{ (3^6)^2\cdot \left( \frac{3^3}{3^5}\right)^3 }{ 5^{11}\cdot 5^{-5} }=\frac{ 729^2\cdot \left( \frac{27}{243}\right)^3 }{ 15\;625 }=\frac{729}{15\;625}=\left(\frac{3}{5}\right)^6</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |b) <math>\frac{ a^6\cdot b^6 }{ (a\cdot b)^6 +\left(\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2} \right)^6 }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>a^6\cdot b^6=(a\cdot b)^6\;</math> i <math>\;\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2}=\frac{a^3\;b^3}{b^2\;a^2}=a^{3-2}\;b^{3-2}=a\cdot b</math> L'expressió inicial queda tot de cop com <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{ (a\cdot b)^6 +(a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{2 (a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ \cancel{(a\cdot b)^6} }{2 \cancel{(a\cdot b)^6} }=</math> <math>\frac{1}{2}</math> '''Nota:''' és important que <math>\frac{ \cancel{c} }{ \cancel{c} }=\frac{1}{1}=1</math> només es pot fer si <math>c\neq 0.</math> '''Test''' S'agafa doncs <math>a=3</math> i <math>b=5</math> per fer '''un''' sondeig a veure que surt: <math>\frac{ 3^6\cdot 5^6 }{ (3\cdot 5)^6 +\left(\frac{3^3}{5^2}\frac{5^3}{3^2} \right)^6 }=\frac{11\;390\;625}{22\;781\;250}=\frac{1}{2}</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\frac{\Big(\;\;...\;\;\Big)}{\Big(\;\;...\;\;\Big)}:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{r\cdot\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2} }{ \frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Podem aplicar que parlant de fraccions el elements o bé multipliquen(numerador) o bé divideixen(denominador), afegint que, qui divideix al que divideix llavors passa a multiplicar al numerador, <math>\frac{1}{\;\;\frac{a}{b}\;\;}=\frac{b}{a},</math> i qui divideix una fracció passa a multiplicar al denominador, <math>\frac{\;\;\frac{1}{a}\;\;}{b}=\frac{1}{a\cdot b}.</math> Una altra alternativa és utilitzar la fórmula <math>\frac{\;\;\frac{a}{b}\;\;}{\frac{c}{d}}=\frac{a\;d}{b\;c}</math> segament. Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2}=\color{grey}\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{\frac{\;\;r^2\;\;}{1}}\color{black}=\frac{r^3\; 1}{s^4\; r^2}=\frac{r^{3-2}}{s^4}=\frac{r}{s^4}</math> :<math>\frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}=\color{grey}\frac{\tfrac{1}{1}}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}\color{black}=\frac{s\; 1}{r\; 1}=\frac{s}{r}</math> Llavors l'expressió inicial queda simplificada i es pot reduir més <math>\frac{r\cdot\frac{r}{s^4} }{ \frac{s}{r} }=\frac{r^2\;r}{s^4\;s}=\frac{r^{2+1}}{s^{4+1}}=\frac{r^3}{s^5}.</math> |} |} 3) Simplifica al màxim: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{x^2 \;10^{10}\; y^4\;9^{10} }{ 6^{9}\; x^7\; y^2\; 15^{11} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Primer de tot factoritzem les bases de cada potència per veure quins valors es poden simplificar i desprès agrupen elements amb mateixa base: Al numerador hi ha <math>10^{10}=(2\cdot 5)^{10}=2^{10}\;5^{10}\;</math> i <math>\;9^{10}=(3\cdot 3)^{10}=3^{10}\;3^{10}=3^{10+10}=3^{20}</math> Al denominador hi ha <math>6^{9}=(2\cdot 3)^{9}=2^{9}\;3^{9}\;</math> i <math>\;15^{11}=(3\cdot 5)^{11}=3^{11}\;5^{11}</math> Llavors a l'expressió inicial queda agrupar exponents de forma que siguin positius: :<math>\frac{x^2 \;2^{10}\;5^{10}\; y^4\;3^{20} }{ 2^{9}\;3^{9}\; x^7\; y^2\; 3^{11}\;5^{11} }\;</math> <math>=\;\frac{ 2^{10-9}\;y^{4-2}\;3^{20-9-11} }{ x^{7-2}\;5^{11-10} }</math> <math>=\;\frac{2\;y^2}{x^5\;5}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica i expressa coma a una sola potència: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>(2\;a)^5\left(\frac{2^3}{2^4 a}\right)^2</math> |width="230px"|b) <math>\left(\frac{(a^5 3)^2}{(3^5 a)^2}\right)^3</math> |width="400px"|c) <math>\frac{a^{15}+b^{20}+(-b)^{20}+(-a)^{15}}{2\;a^{10}\;b^{10}}</math> |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>a^6\, b^{-3}\, 5^{10}\,15^{-5}</math> |width="230px"|b) <math>\frac{\;\;\frac{(-2^2)^3\,a^4}{(b^2)^5}\;\;}{\frac{2^8}{a^4}\,\frac{b^4}{(a^{-1})^{3}} }</math> |width="240px"|c) <math>\left(\tfrac{3}{2}\right)^5\left(\tfrac{3}{5}\right)^{-6}\left(\tfrac{7}{2}\right)^{-4}</math> |} === Arrels === Les arrels també són potències, de fet neixen en resoldre equacions del tipus <math>x^n=a</math> on <math>x</math> és la incògnita. '''Definició''': L'arrel n-èsima de a, <math>\sqrt[n]{a},</math> és un valor real <math>r</math> i implica o compleix que <math>r^n=a</math> amb <math>2\le n.</math><ref>És correcte que <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> i no <math>r^n=a\;\Rightarrow\;\sqrt[n]{a}=r,</math> per exemple: :És correcta la implicació <math>\sqrt{4}=2\;\Rightarrow\;2^2=4</math> :És falsa la implicació <math>(-2)^2=4\;\Rightarrow\;\sqrt{4}=-2</math> L'arrel quadrada és una funció i mai pot dir que <math>\sqrt{4}=\pm\;2,</math> això només ho poden fer les equacions del tipus <math>x^2=4</math> que sí generen dos solucions <math>x_1=2\;,\;x_2=-2.</math> En cas d'utilitzar <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Leftrightarrow\;r^n=a</math> és obligat que estigui acompanyat de <math>a\geqslant 0.</math></ref> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #000" align="center" |<math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> |} '''Notació''': <math>\sqrt[n]{a}\;=\;a^{\frac{1}{n}}</math> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Justificació''' <math>\rightarrow</math> |- |Donada l'equació <math>x^5=3,</math> suposem que per hipòtesi '''una''' solució és una potència com <math>3^n,</math> llavors en substituir-lo a l'equació queda <math>(3^n)^5=3</math> <math>\Rightarrow 3^{n\cdot 5}=3^1</math> i és cert quan <math>n\cdot 5=1</math> és a dir <math>n=\tfrac{1}{5}</math> llavors la solució sí es una potencia i ha de ser <math>3^n=3^{\tfrac{1}{5}}=\sqrt[5]{3}.</math> |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Lèxic''' <math>\rightarrow</math> |- | {|cellspacing="0" cellpadding="0" |Índex |||||Radical |- |||<math>\searrow</math> |||align="left"|<math>\swarrow</math> |- |||||<span style="font-size:200%"><math>\sqrt[n]{\,a\;}</math></span> |colspan="3"|<span style="font-size:200%"><math>=x</math></span><math>\leftarrow</math> Valor de l'arrel o arrel. |- |||||align="center"|<math>\;\;\uparrow</math> |- |||||colspan="4"|Radicand |} <math>\sqrt{x}=x^{\frac{1}{2}}</math> és l'arrel '''quadrada''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[3]{x}=x^{\frac{1}{3}}</math> és l'arrel '''cúbica''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[4]{x}=x^{\frac{1}{4}}</math> és l'arrel '''quarta''' de <math>x.</math> i així segueix tota la nominació de les arrels amb nombres ordinals; '''cinquena''', '''sisena''', ... . |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Factorització del radicand''' <math>\rightarrow</math> |- |S'ha de saber utilitzar la factorització numèrica en el moment adequat o si l'exercici el demana expressament. La intuïció diu que si es multiplica un nombre per 5 llavors puc dividir-lo per 5. Factoritzar és demanar a un nombre, <math>x,</math> quants divisor primers, <math>p_i,</math> té i queda expressat de la següent manera: :<math>x=1\cdot p_1^{n_1}\cdot p_2^{n_2}\cdot \dots \cdot p_r^{n_r}</math> Això vol dir que el nombre <math>x</math> té <math>r</math> divisors. Exemple: <math>360=1\cdot 2^3\cdot 3^2\cdot 5</math> per tant podem dir que <math>p_1=2\; on\; n_1=3,</math> <math>p_2=3\; on\; n_2=2</math> i <math>p_3=5\; on\; n_3=1,</math> llavors només té 3 divisor repetits com diu l'exponent i <math>r=3.</math> L'u s'ha deixat fent l'ullet a qüestions teòriques i com un sistema de seguretat pels que fan operacions sense miraments. |} ==== Propietats 4 ==== 1) No sempre hi ha arrels: {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{\;a\;}=r</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a<0</math> |style="border: 1px solid #88e; background:#fa8"|No existeix <math>r</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r<0</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |} '''Nota''': Si <math>-b<0</math> i '''n''' imparell podem reescriure l'arrel <math>\sqrt[n]{\;-b\;}=-\sqrt[n]{\;b\;}</math> 2) Queda definit que <math>\sqrt[n]{\;a\;}^{\;m} =\left(a^{\tfrac{1}{n}}\right)^m=a^{\frac{m}{n}}</math> on <math>\frac{m}{n}</math> es pot reduir tant com es vulgui però la restricció anterior estarà vigent per l'inicial '''n''' parell independentment de es si simplifica amb '''m'''. 3) No sempre es pot equiparar la notació ja que '''m''' parell dins l'arrel es carrega el signe. {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{a^{\phantom{1} m}}=</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|m parell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|m imparell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}{}_{a\ge 0}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Determina el valor de cada arrel comprovant que sigui correcta: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[6]{\;64\;}=2</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que <math>64>0</math> llavors es pot fer el càlcul :<math>\sqrt[6]{\;64\;}=\sqrt[6]{\;2^6\;}=2^{\tfrac{6}{6}}=2.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>2^6=64</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que tres és imparell llavors l'arrel existeix i dona negativa. :<math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-\sqrt[3]{\;125\;}=-\sqrt[3]{\;5^3\;}=-5^{\tfrac{3}{3}}=-5.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-5)^3=(-5)(-5)(-5)=-125</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[4]{\;-32\;}</math> no existeix. |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que quatre és parell i <math>-32<0</math> llavors l'arrel no existeix. No fa falta prova. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\sqrt[8]{(-3)^8}=3</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que l'index de la arrel és vuit que és parell i <math>(-3)^8>0</math> llavors l'arrel existeix i dona positiu. :<math>\sqrt[8]{(-3)^8}=\sqrt[8]{(3)^8}=3^{\tfrac{8}{8}}=3^1=3.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-3)^8=(3)^8</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' El signe escapa a la potència setena quedant: :<math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=\sqrt[7]{-5^7\;}</math> Però com l'arrel té índex imparell 7 llavors el signe també escapa a l'arrel: :<math>\sqrt[7]{-5^7\;}=-\sqrt[7]{5^7\;}</math> <math>=-5^{\frac{7}{7}}</math> <math>=-5^1</math> <math>=-5.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Confirma que existeix i calcula: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[4]{\;2^{\;8}\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[8]{\,(-4)^4\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[6]{-3\;}^{\;2}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{-1\;000\;000}</math> |- |||e) <math>\sqrt[6]{\;6^{12}\;}</math> |f) <math>\sqrt[172]{-1^2}</math> |g) <math>\sqrt[30]{0^7}</math> |h) <math>\sqrt[2]{-1}^{\;20}</math> |- |||i) <math>\sqrt[137]{\,2^{137}}</math> |j) <math>\sqrt[571]{\,x\,}^{\,571}</math> |k) <math>\sqrt[n]{\,2603^{n}\,}</math> |l) <math>\sqrt[x]{\,y\,}^{\;x}</math> |} ==== Propietats 5 ==== Considerant <math>a\geq 0\,</math> i <math>\,b> 0</math> surt la taula: {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math>a^{\frac{m}{n} }\cdot a^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n}+\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math>\left(a^{\frac{m}{n} }\right)^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n} \cdot \frac{p}{q}}=a^{\frac{mp}{nq} }</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\frac{m}{n} } \cdot b^{\frac{m}{n} }=\left(a \cdot b \right)^{\frac{m}{n} }</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\;1^{\frac{m}{n} }=1\;\;</math> i <math>\;\;a^{-\frac{m}{n} }=\frac{1}{a^{\frac{m}{n} }}</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ a^{\frac{p}{q} } }=a^{\frac{m}{n}-\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ b^{\frac{m}{n} } }=\left(\frac{ a }{ b }\right)^{\frac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplificacions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Es converteix a notació de potències per unificar-les <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> Apliquem propietat 1 simplificant: <math>3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}+\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{2\cdot 7+3\cdot 3}{30}}</math> <math>=3^{\frac{23}{30}}</math> Com a arrels queda: <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=\sqrt[30]{\;3^{23}\;}</math> '''Curiositat''' Per generar fraccions reduïdes que un cop sumades torna a simplificar vol dir que els denominadors tenen un divisor comú <math>r=r_1r_2..</math> es a dir: <math>\frac{x}{b}+\frac{y}{d}=\frac{1}{r}\left(\frac{x}{u}+\frac{y}{v}\right)=\frac{1}{r}\frac{xv+yu}{uv}</math> Ara cal que <math>s=xv+yu</math> sigui factoritzable per estètica amb <math>x>1</math> i <math>y>1</math> Finalment provant amb el GeoGebra obtenim diferents '''s''' fins que factoritzi en més d'un terme <math>s=s_1s_2...</math> i tot seguit prenen per exemple <math>r=s_2</math> una suma de fraccions pot ser <math>\frac{x}{s_2u}+\frac{y}{s_2v}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 2 emparellant arrels amb potències :<math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}=\left(2^{\frac{7}{15}}\right)^{\frac{30}{14}}=2^{\frac{7\cdot 30}{15\cdot 14}}=2^1=2</math> Clarament es pot fer la fracció final de cop i que simplifica trivialment. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 3 a les dues primeres arrels: :<math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}=6^{\frac{3}{2}}15^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}=(6\cdot 15)^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}</math> Ara tornem a aplicar la propietat :<math>=(6\cdot 15\cdot 10)^{\frac{3}{2}}=(900)^{\frac{3}{2}}=\sqrt{\;900\;}^3=30^3=27\,000</math> '''Curiositat''' <math>\sqrt[5]{\;7^2\;}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=?</math> en comptes de fer parelles per aplicar la propietat 3, sabem que es equivalent a fer-ho de cop i amb la notació que sigui més còmoda: 1) <math>\left(7^2\right)^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}=(7^5)^{\frac{1}{5}}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> 2) <math>\sqrt[5]{7^2}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\sqrt[5]{7^5}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> casualment amb una mica d'ull: :<math>=\left(\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\right)\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\left(\sqrt[5]{7}\right)^5=7^{\frac{5}{5}}=7</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Mateixa base per tant apliquem propietat 5 :<math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> <math>=\frac{5^{\frac{3}{2}} }{5^{\frac{5}{6}} }</math> <math>=5^{\frac{3}{2}-\frac{5}{6} }</math> <math>=5^{\frac{4}{6} }</math> <math>=5^{\frac{2}{3} }</math> <math>=\sqrt[3]{\;5\;}^{\,2}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem propietat 6 :<math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> <math>=\frac{64^{\frac{13}{7}} }{32^{\frac{13}{7}} }</math> <math>=\left(\frac{64 }{32 }\right)^{\frac{13}{7}}</math> <math>=2^{\frac{13}{7}}</math> <math>=\sqrt[7]{\,2\,}^{\,13}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica indicant l'aplicació de les propietats anterior pas a pas: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^7\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[28]{\;7^5\;}\sqrt[21]{\;7^5\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[85]{\;x^3\;}\;\sqrt[119]{\;x^6\;}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}</math> |- |||e) <math>\sqrt[3]{ \sqrt[3]{\sqrt[3]{7}} }</math> |f) <math>\left( 5^{\frac{9}{10}} \right)^{\frac{4}{15}}</math> |g) <math>\left( y^{0,5} \right)^{0,2}</math> |h) <math>\sqrt{\frac{1}{ \sqrt[3]{\sqrt{3}\,}^{\,2}\, }}^{\,-3}</math> |- |||i) <math>\sqrt[7]{4}^{\,5}\sqrt[7]{9}^{\,5}</math> |j) <math>\sqrt[5]{2}^{\,2}\sqrt[5]{3^2}</math> |k) <math>\sqrt[15]{u^{5} }\;v^{\frac{1}{3}}</math> |l) <math>\sqrt{6^{3\,}}\sqrt[6]{24}^{\,9}</math> |- |||m) <math>\frac{\sqrt[11]{\,9\,}^{\,3} }{\sqrt[11]{\,9^{\,2}\,} }</math> |n) <math>\left(\frac{ \sqrt{13} }{ \sqrt[3]{13} }\right)^6</math> |o) <math>\frac{ r^{\frac{7}{2}} }{ r^{2,5} }</math> |p) <math>\frac{ \sqrt[5]{2^4} }{\;\frac{ \sqrt[15]{2^3} }{ \sqrt[10]{2^5} }\;}</math> |- |||q) <math>\frac{\sqrt{\,12\,}^{\,3} }{\sqrt{\,3\,}^{\,3} }</math> |r) <math>\frac{ \sqrt{3} }{ \sqrt{\sqrt{ 27 }} }</math> |s) <math>\frac{ \sqrt[5]{8\,x} }{ (2\,x)^{0,2} }</math> |t) <math>\frac{ \;\frac{\sqrt{15}}{\sqrt{10}}\; }{ \sqrt{6} }</math> |} ==== Simplificació i racionalització ==== En aquesta secció l'objectiu és reduir la càrrega de les arrels tant en el radicand com en els denominadors. Aquest fet millora la velocitat i els errors de càlculs, i de forma propera en aquest curs serveix per estalviar i comparar càlculs. ===== Extracció de factors del radicant ===== '''Idea lenta''': Volem extreure part de la potència dins l'arrel <math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,},</math> llavors fem grups de 13 dins del 27 així <math>27=13+13+1,</math> llavors fem: :<math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13+13+1}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13}\,3^{13}\,3^1\,}</math> <math>=\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^1\,}</math> <math>=3\cdot 3\sqrt[13]{3}</math> <math>=9\sqrt[13]{3}.</math> '''Mètode general''': Donada l'arrel <math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> sempre amb <math>n<m,</math> se li ha de demanar ¿quants grups de '''n''' hi ha a '''m'''? i això es fa així: <math>\begin{matrix} m\\ r \end{matrix}\frac{\big|\,n}{q}</math> llavors la divisió entera ens diu que hi ha '''q''' grups de '''n''' dins de '''m''' i que han sobrat <math>0<r<n</math>: :<math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> <math>=a^q\;\sqrt[n]{\,a^{r}\,}.</math> i <math>n>r</math> garanteix que hem finalitzat. ====== Exemples ====== 1) S'ha d'extreure el màxim de valors del radicand: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Divisió entera''' <math>64\div 11 = 5</math> amb reste 9, per tant: <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}</math> <math>=5^5\;\sqrt[11]{\;5^9\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^{\frac{88}{20}}</math> <math>=3^{\frac{22}{5}}</math> '''Divisió entera''' <math>22\div 5=4</math> amb reste 2, llavors <math>3^{\frac{22}{5}}</math> <math>=3^{4+\tfrac{2}{5}},</math> finalment: :<math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^4\;\sqrt[5]{\;3^2\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{40}{14}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> Camí llarg però ideal: '''Divisió entera''' <math>20\div 7=2</math> amb reste 6, llavors <math>2^{\frac{20}{7}}</math> <math>=2^{2+\tfrac{6}{7}},</math> finalment: :<math>2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^6\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^7\;}</math> <math>=2^2\cdot 2</math> <math>=2^3.</math> |} |} ===== Racionalització simple ===== A un denominador amb una arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> amb <math>n>d</math>, llavors només cal multiplicar-la pel que podríem anomenar arrel complementària al mateix temps al numerador i al denominador, aquesta arrel pot ser de la forma <math>\sqrt[n]{\;c^e\;},</math> i sabem que <math>d+e=n\Leftrightarrow e=n-d.</math> :<math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> <math>=\frac{a\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}{b\cdot\sqrt[n]{\;c^d\;}\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}</math> <math>=\frac{a\;\sqrt[n]{\;c^e\;}}{b\cdot c}</math> Resumint, això es el teòric i per aplicar-ho es pot fer moltes vegades a ull que és molt més ràpid, mirem els exemples: ====== Exemples ====== 1) Es demana racionalitzar les següents expressions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;}\color{black} }{ \sqrt{\;2\;}\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt{\;2\;} }{2}</math> Perquè <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=\frac{2}{2}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt{2}^2=2</math> I la solució <math>\frac{\sqrt{\;2\;}}{2}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;}\color{black} }{ \sqrt[5]{\;7^4\;}\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> Perquè <math>\frac{4}{5}+\frac{1}{5}=\frac{5}{5}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt[5]{7^4\cdot 7}=7</math> I la solució <math>\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{ \sqrt[4]{\;2\;}\sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;}\color{black} }{ \sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\;\sqrt[4]{\;3^4\;} }{\sqrt[4]{\;3^4\;}}</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Perquè <math>\frac{3}{4}+\frac{1}{4}=\frac{4}{4}=1</math> o també <math>\sqrt[5]{3^4\cdot 3}=3</math> I la solució <math>\sqrt[4]{\;2\;}</math> ja no te ni denominador. ¿Es pot fer d'un altre manera? I tant però cal ser capaç encertar-ho i no sempre s'està tant despert: <math>\frac{\sqrt[4]{\;6\;}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }{ \cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Si podem fer una simplificació respectant les propietats, es fan. |} |} ===== Racionalització amb binomi ===== {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^2=a^2+2ab+b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)(a-b)=a^2-b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^3=a^3+3a^2b+3ab^2+b^3</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^n=a^n+\dots+{n \choose i}a^{n-i}b^i+\dots+b^n</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\begin{array}{lc}n=0&1\\ n=1&1\;\;1\\ n=2&1\;\;\;2\;\;\;1\\ n=3&1\;\;\;3\;\;\;3\;\;\;1\\ n=4&1\;\;\;4\;\;\;6\;\;\;4\;\;\;1\\ n=5&1\;\;\;5\;\;10\;\;10\;\;\;5\;\;\;1\\ n=6&\;\;1\;\;\;6\;\;15\;\;20\;\;15\;\;6\;\;\;1\;\; \end{array}</math> |} A un denominador amb un binomi amb arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}+r\;\sqrt[n]{\;s^t\;}}</math> només cal multiplicar-lo pel mateix binomi però canviant '''un únic''' signe. '''Exemples''' de caprici però directes: *<math>\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}(\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}-\sqrt{5})\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}{(\sqrt{2}-\sqrt{5})\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}{(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(\sqrt{2}+\sqrt{5})\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}{(-\sqrt{2}+\sqrt{5})\cdot\color{red}(-\sqrt{2}-\sqrt{5})\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=-\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> ====== Exemples ====== ==== Connexions ==== ====== Exercicis ====== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math></math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math></math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math></math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math></math> |} == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] e3e67whnnum0i97og9806tmbvg8hyic 386258 386257 2026-09-16T09:27:39Z Profev 36331 + 386258 wikitext text/x-wiki {|align="right" |<span style="font-size:800%"><math>\mathbb{R}</math></span> |} Secció on es treballen els '''nombres reals''' amb una profunditat orientada al batxillerat. == Introducció == '''Definició:''' Un '''conjunt''' <math>A</math> és una agrupació d'elements, el seu contingut es defineix amb claus, com per exemple: ::<math>A=\Big\{\;3,\;\tfrac{4}{7}, \;\sqrt{2}\; \Big\}.</math> :Per detallar que aquest conjunt conté cada element de la seva definició utilitzarem el símbol de pertinença <math>\in</math> i escriurem: :::<math>3\in A,\;\;</math> <math>\tfrac{4}{7}\in A\;\;</math> 𝓸 <math>\;\;\sqrt{2}\in A</math> :Per escriure que dos conjunts <math>A</math> i <math>B</math> són iguals i, per tant, tenen els mateixos elements, escriurem <math>A=B.</math> :Per detallar que un conjunt <math>A</math> conté tots els elements d'un altre conjunt <math>B</math> però no són iguals escriurem <math>A\supset B</math> 𝓸 <math>B\subset A</math> Si no es recorden els símbols, sempre es pot explicar verbalment i també s'accepta. == Els nombres real == Els nombres reals, <math>\mathbb{R},</math> és un conjunt que conté tots els conjunts de nombres vistos fins ara. :<math>\mathbb{R}\supset\mathbb{Q}\supset\mathbb{Z}\supset\mathbb{N}</math> De fet es considera que els nombres reals són els nombres racionals junts amb els nombres irracionals. :<math>\mathbb{R}=\mathbb{Q}\cup\mathbb{I}</math> === Propietats 1 === '''Propietat:''' Els nombres reals són un '''cos''' si: 1) Té la operació binària suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació suma és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a+b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a+b)+c=a+(b+c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>a+b+c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a+b=b+a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>e\in\mathbb{R}</math> per a la suma, és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a\in\mathbb{R}</math> compleix que <math>a+e=a.</math> ::'''Notació''': es diu zero i s'escriu com <math>e=0.</math> :e) Cada element té un únic element '''invers''' per la suma, és a dir que: ::Si <math>a\in\mathbb{R}</math> llavors existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a+b=0.</math> ::'''Notació''': es diu el negatiu i s'escriu com <math>b=-a.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a+(-a)=a-a.</math> 2) Té la operació binària multiplicació on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació multiplicació és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a\cdot b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a\cdot b)\cdot c=a\cdot(b\cdot c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>\;a\cdot b\cdot c\;</math> 𝓸 <math>\;a\; b\; c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a\cdot b=b\cdot a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>u\in\mathbb{R}</math> per a la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que <math>a\cdot u=a.</math> ::'''Notació''': es diu unitat i s'escriu com <math>u=1.</math> :e) Cada element, diferent de zero, té un únic element '''invers''' per la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a\cdot b=1.</math> ::'''Notació''': es diu invers multiplicatiu i s'escriu com <math>b=a^{-1}=\frac{1}{a}.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a\cdot c^{-1}=a\cdot\frac{1}{c}=\frac{a}{c}.</math> 3) Té la propietat '''distributiva''' respecte la suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :Es compleix que <math>a\cdot (b+c)=a\cdot b+a\cdot c.</math> 4) Té una relació d'ordre, <math>\;\le\;</math>, on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Té una relació d'ordre '''total''', és a dir, sempre <math>\;a\le b\;</math> 𝓸 <math>\;b\le a.</math> :b) Té la propietat '''reflexiva''', és a dir, sempre podem afirmar que <math>a\le a.</math> :c) Té la propietat '''antisimètrica''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le a\;</math> es compleix que <math>a=b.</math> :d) Té la propietat '''transitiva''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le c\;</math> es compleix que <math>\;a\le c.</math> 5) La relació d'ordre és compatible amb les operacions on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Si <math>\;a\le b\;</math> compleix que <math>\;a+c\le b+c.</math> :b) Si <math>\;0\le a\;</math> i <math>\;0\le b\;</math> compleix que <math>\;0\le a\cdot b.</math> ==== Exercicis ==== 1) Troba només una <math>x</math> en cada cas i comprova que és correcte efectuant la operació sense calculadora: {| |width="5px"| |width="200px"|a) <math>\tfrac{2}{5}+ x=0</math> |width="200px"|b) <math>\tfrac{7}{3}- x=1</math> |width="200px"|c) <math>3\cdot x=1</math> |width="200px"|d) <math>x\cdot\tfrac{2}{5}=1</math> |- |||e) <math>x\cdot\tfrac{3}{2}=0</math> |f) <math>\tfrac{5}{x}=1</math> |g) <math>\frac{x}{\;\tfrac{5}{3}\;}=1</math> |h) <math>\frac{\;\tfrac{2}{9}\;}{\tfrac{2}{9}}=x</math> |- |||i) <math>\tfrac{3}{5}\le x</math> |j) <math>\tfrac{x}{3}+\pi\le \tfrac{4}{3}+\pi</math> |k) <math>x\le\tfrac{2}{7}</math> i <math>\tfrac{2}{7}\le x</math> |l) <math>\tfrac{6}{9}\le x</math> i <math>x\le \tfrac{8}{9}</math> |} === Potències === {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>a\cdot\frac{b}{c}=\frac{b}{c}\cdot a=\frac{a\;b}{c}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\cdot\frac{c}{d}=\frac{a\cdot c}{b\cdot d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a\cdot c}{c\cdot d}=\frac{a\cdot \color{red}{\cancel c}}{\color{red}{\cancel c} \color{black}\cdot d}=\frac{a}{d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\div\frac{c}{d}=\frac{a}{b}\cdot\frac{d}{c}</math> |} '''Definició:''' Una '''potència''' amb base <math>a\in\mathbb{R}</math> i exponent un nombres natural, es defineix recursivament amb: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^1 =& a \\ \color{grey} a^2 =& \color{grey} a\cdot a \\ \color{grey} a^3 =& \color{grey} a^2\cdot a= a\,\cdot\,a\,\cdot\,a\\ \vdots & \\ \color{grey} a^n =& \color{grey} \underbrace{a\,\cdot\, ...\,\cdot\, a}_{n\; vegades} \\ a^{n+1}=& a^n\;\cdot\;a\\ \vdots & \\ \hline \end{array}</math> La part gris és innecessària, és per millorar la comprensió. Amb aquesta definició queda determinada totes les potències amb un exponent d'un nombre natural positiu a partir del primer terme <math>a,</math> ja que cada nova potència es pot posar com conseqüència de la anterior i aquest fet se'n diu definició recursiva. ;Sintaxi {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |L'exponent és més fort què el signe, la suma, la resta, la multiplicació, la divisió i inclús un altre potència. |- |Observi's com es simplifiquen o no els parèntesis gradualment. {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>((a)^n) \rightarrow (a)^n\rightarrow a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>(-(a)^n) \rightarrow -(a)^n\rightarrow -a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>((-a)^n) \rightarrow (-a)^n</math> no es pot perdre el signe. |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e+((a)^n) \rightarrow e+(a)^n\rightarrow e+a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e-((a)^n) \rightarrow e-(a)^n\rightarrow e-a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\cdot ((a)^n) \rightarrow e\cdot a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\div ((a)^n) \rightarrow e\div a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e(-((a)^n)) \rightarrow e(-(a)^n)\rightarrow e(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e\div(-((a)^n)) \rightarrow e\div(-(a)^n)\rightarrow e\div(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd"|<math>\left(\left(a^n\right)^m\right)\rightarrow\left(a^n\right)^m</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\left(n^m\right)} \rightarrow a^{n^m}</math> |} Només s'ha de tractar amb cura el casos en què no perd els parèntesis i raonar-los. |} ;Tipografia {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |En diferents entorns propers es pot escriure de diferent manera una potència. |- | *Calculadora segons les tecles: ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|^ |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|<span style="font-size:90%"><math>x^y</math></span> |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} *Programació segons el llenguatge: ::C i C++: n=pow(7,5); és equivalent a <math>n=7^5.</math> ::JS i Python: n=7 ** 5; és equivalent a <math>n=7^5.</math> :*Notació científica per a C, C++, JS i Python: ::i=3.2e23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> ::i=3.2E23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> *Latex per escriure documents d'alt nivell dins de: ::LaTeX: 3,2^{-13} és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> ::Wikipedia: <nowiki><math>3,2^{-13}</math></nowiki> és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> |} ==== Propietats 2 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n \cdot a^m=a^{n+m}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>a^n \times a^m = \underbrace{ \underbrace{a \times \cdots \times a}_n \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_m}_{n+m} = a^{n+m}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a^m \right)^n=a^{m \cdot n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a^m)^n = {( \underbrace{ a \times \cdots \times a }_m )}^n = n \begin{cases} \underbrace{ \begin{matrix} a \times & \cdots & \times a \times \\ \vdots & & \vdots \\ a \times & \cdots & \times a \end{matrix} }_m \end{cases} = a^{m \cdot n}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a \cdot b \right)^n=a^n \cdot b^n</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a \times b)^n = n \begin{cases} \begin{matrix} a \times b \times \\ \vdots \\ a \times b \end{matrix} \end{cases} = a^n \times b^n</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="220px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>(-a)^n=\begin{cases} a^n & \text{ si n parell } \\ -a^n & \text{ si n imparell } \end{cases}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\begin{array}{ll} (-a)^1 = & -a \\ (-a)^2 = & (-a)\times (-a) = a^2\\ (-a)^3 = & \underbrace{(-a)\times (-a)}_{a^2} \times (-a)= -(a^3)\\ \vdots & \\ (-a)^n = & \underbrace{((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n \text{ par}} = a^n\\ (-a)^n = & \underbrace{ \underbrace{ ((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n-1 \text{ par por tanto es } a^{n-1}} \times (-a) }_{n \text{ impar}}) = -(a^n), \end{array}</math> |} |} '''Notació''' per a exponents amb valors enters i base diferent de zero: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^{-1}= & \frac{1}{a} \\ \hline \end{array}\;</math> on <math>\;a\neq 0</math> ==== Propietats 3 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" bgcolor="#f9f9ff" width="600px" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^{-n}=\frac{1}{a^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Aplicant la notació a <math>a^n:</math> <math>a^{-n}=\left(a^{n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{n}}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n=\frac{1}{a^{-n}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Idem: <math>a^{n}=\left(a^{-n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{-n}}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;" width="95px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(\frac{a}{b}\right)^n=\frac{a^n}{b^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math><math>=\left( a \cdot b^{-1} \right)^n</math> <math>= a^n \cdot b^{-n}</math> <math>= \frac{a^n}{b^n} </math> O de forma extendida: <math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math> <math>= \underbrace{ \frac{a}{b} \times \cdots \times \frac{a}{b}}_n </math> <math>= \frac{a \times \cdots \times a}{b \times \cdots \times b} </math> <math>= \frac{a^n}{b^n}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="160px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\frac{a^m}{a^n}=a^{m-n}=\frac{1}{a^{n-m}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\frac{a^m}{a^n}= a^m \cdot a^{-n}</math> <math>= a^{m+(-n)}</math> <math>= a^{m-n}</math> De forma extendida aparecen tres casos: <math> =\frac{ \overbrace{a \times \cdots \times a}^m}{\underbrace{a \times \cdots \times a}_n} </math> <math>=\begin{cases}\begin{matrix} \frac{ \overbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}^n \times \overbrace{a \times \cdots \times a}^{m-n}}{\underbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=a^{m-n} & \text{Si } m>n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=1& \text{Si } m=n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_m \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_{n-m} }=\frac{1}{a^{n-m}}& \text{Si } m<n \end{matrix}\end{cases}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\,a^0=1\,\,\text{només si}\,\,a\neq 0</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\left(\tfrac{1}{b}\right)^{-1}=b\;</math> 𝓸 <math>\;\left(\tfrac{a}{b}\right)^{-1}=\tfrac{b}{a}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplifica i expressa com a una sola potència, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\Big(\;\;...\;\;\Big)^s:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{ (a^6)^2\cdot \left( \frac{a^3}{a^5}\right)^3 }{ b^{11}\cdot b^{-5} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\;(a^6)^2=a^{6\cdot 2}=a^{12}\;\;,</math> <math>\;\;\frac{a^3}{a^5}=a^{3-5}=a^{-2}\;\;</math> i <math>\;\;b^{11}\cdot b^{-5}=b^{11-5}=b^6</math> L'expressió inicial queda simplificada com <math>\frac{ a^{12}\;\cdot \;(\;a^{-2}\;)^3 }{ b^6 }</math> Agrupem tot el numerador <math>a^{12}\cdot (a^{-2})^3 =a^{12+(-2)\cdot 3}=a^6\;:</math> L'expressió inicial queda ara com <math>\frac{ a^6 }{ b^6 }</math> i agrupant potències queda <math>\left(\;\frac{a}{b}\;\right)^6</math> Per tant queda com a una sola potència. '''Test''' La resolució té estructura de prova, llavors en comptes d'una prova es farà un '''sondeig''' amb nombres primers, com <math>a=3</math> i el <math>b=5,</math> i a cop de calculadora es fa el sondeig: :<math>\frac{ (3^6)^2\cdot \left( \frac{3^3}{3^5}\right)^3 }{ 5^{11}\cdot 5^{-5} }=\frac{ 729^2\cdot \left( \frac{27}{243}\right)^3 }{ 15\;625 }=\frac{729}{15\;625}=\left(\frac{3}{5}\right)^6</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |b) <math>\frac{ a^6\cdot b^6 }{ (a\cdot b)^6 +\left(\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2} \right)^6 }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>a^6\cdot b^6=(a\cdot b)^6\;</math> i <math>\;\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2}=\frac{a^3\;b^3}{b^2\;a^2}=a^{3-2}\;b^{3-2}=a\cdot b</math> L'expressió inicial queda tot de cop com <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{ (a\cdot b)^6 +(a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{2 (a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ \cancel{(a\cdot b)^6} }{2 \cancel{(a\cdot b)^6} }=</math> <math>\frac{1}{2}</math> '''Nota:''' és important que <math>\frac{ \cancel{c} }{ \cancel{c} }=\frac{1}{1}=1</math> només es pot fer si <math>c\neq 0.</math> '''Test''' S'agafa doncs <math>a=3</math> i <math>b=5</math> per fer '''un''' sondeig a veure que surt: <math>\frac{ 3^6\cdot 5^6 }{ (3\cdot 5)^6 +\left(\frac{3^3}{5^2}\frac{5^3}{3^2} \right)^6 }=\frac{11\;390\;625}{22\;781\;250}=\frac{1}{2}</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\frac{\Big(\;\;...\;\;\Big)}{\Big(\;\;...\;\;\Big)}:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{r\cdot\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2} }{ \frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Podem aplicar que parlant de fraccions el elements o bé multipliquen(numerador) o bé divideixen(denominador), afegint que, qui divideix al que divideix llavors passa a multiplicar al numerador, <math>\frac{1}{\;\;\frac{a}{b}\;\;}=\frac{b}{a},</math> i qui divideix una fracció passa a multiplicar al denominador, <math>\frac{\;\;\frac{1}{a}\;\;}{b}=\frac{1}{a\cdot b}.</math> Una altra alternativa és utilitzar la fórmula <math>\frac{\;\;\frac{a}{b}\;\;}{\frac{c}{d}}=\frac{a\;d}{b\;c}</math> segament. Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2}=\color{grey}\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{\frac{\;\;r^2\;\;}{1}}\color{black}=\frac{r^3\; 1}{s^4\; r^2}=\frac{r^{3-2}}{s^4}=\frac{r}{s^4}</math> :<math>\frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}=\color{grey}\frac{\tfrac{1}{1}}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}\color{black}=\frac{s\; 1}{r\; 1}=\frac{s}{r}</math> Llavors l'expressió inicial queda simplificada i es pot reduir més <math>\frac{r\cdot\frac{r}{s^4} }{ \frac{s}{r} }=\frac{r^2\;r}{s^4\;s}=\frac{r^{2+1}}{s^{4+1}}=\frac{r^3}{s^5}.</math> |} |} 3) Simplifica al màxim: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{x^2 \;10^{10}\; y^4\;9^{10} }{ 6^{9}\; x^7\; y^2\; 15^{11} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Primer de tot factoritzem les bases de cada potència per veure quins valors es poden simplificar i desprès agrupen elements amb mateixa base: Al numerador hi ha <math>10^{10}=(2\cdot 5)^{10}=2^{10}\;5^{10}\;</math> i <math>\;9^{10}=(3\cdot 3)^{10}=3^{10}\;3^{10}=3^{10+10}=3^{20}</math> Al denominador hi ha <math>6^{9}=(2\cdot 3)^{9}=2^{9}\;3^{9}\;</math> i <math>\;15^{11}=(3\cdot 5)^{11}=3^{11}\;5^{11}</math> Llavors a l'expressió inicial queda agrupar exponents de forma que siguin positius: :<math>\frac{x^2 \;2^{10}\;5^{10}\; y^4\;3^{20} }{ 2^{9}\;3^{9}\; x^7\; y^2\; 3^{11}\;5^{11} }\;</math> <math>=\;\frac{ 2^{10-9}\;y^{4-2}\;3^{20-9-11} }{ x^{7-2}\;5^{11-10} }</math> <math>=\;\frac{2\;y^2}{x^5\;5}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica i expressa coma a una sola potència: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>(2\;a)^5\left(\frac{2^3}{2^4 a}\right)^2</math> |width="230px"|b) <math>\left(\frac{(a^5 3)^2}{(3^5 a)^2}\right)^3</math> |width="400px"|c) <math>\frac{a^{15}+b^{20}+(-b)^{20}+(-a)^{15}}{2\;a^{10}\;b^{10}}</math> |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>a^6\, b^{-3}\, 5^{10}\,15^{-5}</math> |width="230px"|b) <math>\frac{\;\;\frac{(-2^2)^3\,a^4}{(b^2)^5}\;\;}{\frac{2^8}{a^4}\,\frac{b^4}{(a^{-1})^{3}} }</math> |width="240px"|c) <math>\left(\tfrac{3}{2}\right)^5\left(\tfrac{3}{5}\right)^{-6}\left(\tfrac{7}{2}\right)^{-4}</math> |} === Arrels === Les arrels també són potències, de fet neixen en resoldre equacions del tipus <math>x^n=a</math> on <math>x</math> és la incògnita. '''Definició''': L'arrel n-èsima de a, <math>\sqrt[n]{a},</math> és un valor real <math>r</math> i implica o compleix que <math>r^n=a</math> amb <math>2\le n.</math><ref>És correcte que <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> i no <math>r^n=a\;\Rightarrow\;\sqrt[n]{a}=r,</math> per exemple: :És correcta la implicació <math>\sqrt{4}=2\;\Rightarrow\;2^2=4</math> :És falsa la implicació <math>(-2)^2=4\;\Rightarrow\;\sqrt{4}=-2</math> L'arrel quadrada és una funció i mai pot dir que <math>\sqrt{4}=\pm\;2,</math> això només ho poden fer les equacions del tipus <math>x^2=4</math> que sí generen dos solucions <math>x_1=2\;,\;x_2=-2.</math> En cas d'utilitzar <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Leftrightarrow\;r^n=a</math> és obligat que estigui acompanyat de <math>a\geqslant 0.</math></ref> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #000" align="center" |<math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> |} '''Notació''': <math>\sqrt[n]{a}\;=\;a^{\frac{1}{n}}</math> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Justificació''' <math>\rightarrow</math> |- |Donada l'equació <math>x^5=3,</math> suposem que per hipòtesi '''una''' solució és una potència com <math>3^n,</math> llavors en substituir-lo a l'equació queda <math>(3^n)^5=3</math> <math>\Rightarrow 3^{n\cdot 5}=3^1</math> i és cert quan <math>n\cdot 5=1</math> és a dir <math>n=\tfrac{1}{5}</math> llavors la solució sí es una potencia i ha de ser <math>3^n=3^{\tfrac{1}{5}}=\sqrt[5]{3}.</math> |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Lèxic''' <math>\rightarrow</math> |- | {|cellspacing="0" cellpadding="0" |Índex |||||Radical |- |||<math>\searrow</math> |||align="left"|<math>\swarrow</math> |- |||||<span style="font-size:200%"><math>\sqrt[n]{\,a\;}</math></span> |colspan="3"|<span style="font-size:200%"><math>=x</math></span><math>\leftarrow</math> Valor de l'arrel o arrel. |- |||||align="center"|<math>\;\;\uparrow</math> |- |||||colspan="4"|Radicand |} <math>\sqrt{x}=x^{\frac{1}{2}}</math> és l'arrel '''quadrada''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[3]{x}=x^{\frac{1}{3}}</math> és l'arrel '''cúbica''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[4]{x}=x^{\frac{1}{4}}</math> és l'arrel '''quarta''' de <math>x.</math> i així segueix tota la nominació de les arrels amb nombres ordinals; '''cinquena''', '''sisena''', ... . |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Factorització del radicand''' <math>\rightarrow</math> |- |S'ha de saber utilitzar la factorització numèrica en el moment adequat o si l'exercici el demana expressament. La intuïció diu que si es multiplica un nombre per 5 llavors puc dividir-lo per 5. Factoritzar és demanar a un nombre, <math>x,</math> quants divisor primers, <math>p_i,</math> té i queda expressat de la següent manera: :<math>x=1\cdot p_1^{n_1}\cdot p_2^{n_2}\cdot \dots \cdot p_r^{n_r}</math> Això vol dir que el nombre <math>x</math> té <math>r</math> divisors. Exemple: <math>360=1\cdot 2^3\cdot 3^2\cdot 5</math> per tant podem dir que <math>p_1=2\; on\; n_1=3,</math> <math>p_2=3\; on\; n_2=2</math> i <math>p_3=5\; on\; n_3=1,</math> llavors només té 3 divisor repetits com diu l'exponent i <math>r=3.</math> L'u s'ha deixat fent l'ullet a qüestions teòriques i com un sistema de seguretat pels que fan operacions sense miraments. |} ==== Propietats 4 ==== 1) No sempre hi ha arrels: {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{\;a\;}=r</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a<0</math> |style="border: 1px solid #88e; background:#fa8"|No existeix <math>r</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r<0</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |} '''Nota''': Si <math>-b<0</math> i '''n''' imparell podem reescriure l'arrel <math>\sqrt[n]{\;-b\;}=-\sqrt[n]{\;b\;}</math> 2) Queda definit que <math>\sqrt[n]{\;a\;}^{\;m} =\left(a^{\tfrac{1}{n}}\right)^m=a^{\frac{m}{n}}</math> on <math>\frac{m}{n}</math> es pot reduir tant com es vulgui però la restricció anterior estarà vigent per l'inicial '''n''' parell independentment de es si simplifica amb '''m'''. 3) No sempre es pot equiparar la notació ja que '''m''' parell dins l'arrel es carrega el signe. {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{a^{\phantom{1} m}}=</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|m parell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|m imparell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}{}_{a\ge 0}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Determina el valor de cada arrel comprovant que sigui correcta: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[6]{\;64\;}=2</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que <math>64>0</math> llavors es pot fer el càlcul :<math>\sqrt[6]{\;64\;}=\sqrt[6]{\;2^6\;}=2^{\tfrac{6}{6}}=2.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>2^6=64</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que tres és imparell llavors l'arrel existeix i dona negativa. :<math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-\sqrt[3]{\;125\;}=-\sqrt[3]{\;5^3\;}=-5^{\tfrac{3}{3}}=-5.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-5)^3=(-5)(-5)(-5)=-125</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[4]{\;-32\;}</math> no existeix. |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que quatre és parell i <math>-32<0</math> llavors l'arrel no existeix. No fa falta prova. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\sqrt[8]{(-3)^8}=3</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que l'index de la arrel és vuit que és parell i <math>(-3)^8>0</math> llavors l'arrel existeix i dona positiu. :<math>\sqrt[8]{(-3)^8}=\sqrt[8]{(3)^8}=3^{\tfrac{8}{8}}=3^1=3.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-3)^8=(3)^8</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' El signe escapa a la potència setena quedant: :<math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=\sqrt[7]{-5^7\;}</math> Però com l'arrel té índex imparell 7 llavors el signe també escapa a l'arrel: :<math>\sqrt[7]{-5^7\;}=-\sqrt[7]{5^7\;}</math> <math>=-5^{\frac{7}{7}}</math> <math>=-5^1</math> <math>=-5.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Confirma que existeix i calcula: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[4]{\;2^{\;8}\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[8]{\,(-4)^4\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[6]{-3\;}^{\;2}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{-1\;000\;000}</math> |- |||e) <math>\sqrt[6]{\;6^{12}\;}</math> |f) <math>\sqrt[172]{-1^2}</math> |g) <math>\sqrt[30]{0^7}</math> |h) <math>\sqrt[2]{-1}^{\;20}</math> |- |||i) <math>\sqrt[137]{\,2^{137}}</math> |j) <math>\sqrt[571]{\,x\,}^{\,571}</math> |k) <math>\sqrt[n]{\,2603^{n}\,}</math> |l) <math>\sqrt[x]{\,y\,}^{\;x}</math> |} ==== Propietats 5 ==== Considerant <math>a\geq 0\,</math> i <math>\,b> 0</math> surt la taula: {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math>a^{\frac{m}{n} }\cdot a^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n}+\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math>\left(a^{\frac{m}{n} }\right)^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n} \cdot \frac{p}{q}}=a^{\frac{mp}{nq} }</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\frac{m}{n} } \cdot b^{\frac{m}{n} }=\left(a \cdot b \right)^{\frac{m}{n} }</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\;1^{\frac{m}{n} }=1\;\;</math> i <math>\;\;a^{-\frac{m}{n} }=\frac{1}{a^{\frac{m}{n} }}</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ a^{\frac{p}{q} } }=a^{\frac{m}{n}-\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ b^{\frac{m}{n} } }=\left(\frac{ a }{ b }\right)^{\frac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplificacions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Es converteix a notació de potències per unificar-les <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> Apliquem propietat 1 simplificant: <math>3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}+\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{2\cdot 7+3\cdot 3}{30}}</math> <math>=3^{\frac{23}{30}}</math> Com a arrels queda: <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=\sqrt[30]{\;3^{23}\;}</math> '''Curiositat''' Per generar fraccions reduïdes que un cop sumades torna a simplificar vol dir que els denominadors tenen un divisor comú <math>r=r_1r_2..</math> es a dir: <math>\frac{x}{b}+\frac{y}{d}=\frac{1}{r}\left(\frac{x}{u}+\frac{y}{v}\right)=\frac{1}{r}\frac{xv+yu}{uv}</math> Ara cal que <math>s=xv+yu</math> sigui factoritzable per estètica amb <math>x>1</math> i <math>y>1</math> Finalment provant amb el GeoGebra obtenim diferents '''s''' fins que factoritzi en més d'un terme <math>s=s_1s_2...</math> i tot seguit prenen per exemple <math>r=s_2</math> una suma de fraccions pot ser <math>\frac{x}{s_2u}+\frac{y}{s_2v}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 2 emparellant arrels amb potències :<math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}=\left(2^{\frac{7}{15}}\right)^{\frac{30}{14}}=2^{\frac{7\cdot 30}{15\cdot 14}}=2^1=2</math> Clarament es pot fer la fracció final de cop i que simplifica trivialment. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 3 a les dues primeres arrels: :<math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}=6^{\frac{3}{2}}15^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}=(6\cdot 15)^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}</math> Ara tornem a aplicar la propietat :<math>=(6\cdot 15\cdot 10)^{\frac{3}{2}}=(900)^{\frac{3}{2}}=\sqrt{\;900\;}^3=30^3=27\,000</math> '''Curiositat''' <math>\sqrt[5]{\;7^2\;}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=?</math> en comptes de fer parelles per aplicar la propietat 3, sabem que es equivalent a fer-ho de cop i amb la notació que sigui més còmoda: 1) <math>\left(7^2\right)^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}=(7^5)^{\frac{1}{5}}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> 2) <math>\sqrt[5]{7^2}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\sqrt[5]{7^5}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> casualment amb una mica d'ull: :<math>=\left(\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\right)\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\left(\sqrt[5]{7}\right)^5=7^{\frac{5}{5}}=7</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Mateixa base per tant apliquem propietat 5 :<math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> <math>=\frac{5^{\frac{3}{2}} }{5^{\frac{5}{6}} }</math> <math>=5^{\frac{3}{2}-\frac{5}{6} }</math> <math>=5^{\frac{4}{6} }</math> <math>=5^{\frac{2}{3} }</math> <math>=\sqrt[3]{\;5\;}^{\,2}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem propietat 6 :<math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> <math>=\frac{64^{\frac{13}{7}} }{32^{\frac{13}{7}} }</math> <math>=\left(\frac{64 }{32 }\right)^{\frac{13}{7}}</math> <math>=2^{\frac{13}{7}}</math> <math>=\sqrt[7]{\,2\,}^{\,13}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica indicant l'aplicació de les propietats anterior pas a pas: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^7\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[28]{\;7^5\;}\sqrt[21]{\;7^5\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[85]{\;x^3\;}\;\sqrt[119]{\;x^6\;}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}</math> |- |||e) <math>\sqrt[3]{ \sqrt[3]{\sqrt[3]{7}} }</math> |f) <math>\left( 5^{\frac{9}{10}} \right)^{\frac{4}{15}}</math> |g) <math>\left( y^{0,5} \right)^{0,2}</math> |h) <math>\sqrt{\frac{1}{ \sqrt[3]{\sqrt{3}\,}^{\,2}\, }}^{\,-3}</math> |- |||i) <math>\sqrt[7]{4}^{\,5}\sqrt[7]{9}^{\,5}</math> |j) <math>\sqrt[5]{2}^{\,2}\sqrt[5]{3^2}</math> |k) <math>\sqrt[15]{u^{5} }\;v^{\frac{1}{3}}</math> |l) <math>\sqrt{6^{3\,}}\sqrt[6]{24}^{\,9}</math> |- |||m) <math>\frac{\sqrt[11]{\,9\,}^{\,3} }{\sqrt[11]{\,9^{\,2}\,} }</math> |n) <math>\left(\frac{ \sqrt{13} }{ \sqrt[3]{13} }\right)^6</math> |o) <math>\frac{ r^{\frac{7}{2}} }{ r^{2,5} }</math> |p) <math>\frac{ \sqrt[5]{2^4} }{\;\frac{ \sqrt[15]{2^3} }{ \sqrt[10]{2^5} }\;}</math> |- |||q) <math>\frac{\sqrt{\,12\,}^{\,3} }{\sqrt{\,3\,}^{\,3} }</math> |r) <math>\frac{ \sqrt{3} }{ \sqrt{\sqrt{ 27 }} }</math> |s) <math>\frac{ \sqrt[5]{8\,x} }{ (2\,x)^{0,2} }</math> |t) <math>\frac{ \;\frac{\sqrt{15}}{\sqrt{10}}\; }{ \sqrt{6} }</math> |} ==== Simplificació i racionalització ==== En aquesta secció l'objectiu és reduir la càrrega de les arrels tant en el radicand com en els denominadors. Aquest fet millora la velocitat i els errors de càlculs, i de forma propera en aquest curs serveix per estalviar i comparar càlculs. ===== Extracció de factors del radicant ===== '''Idea lenta''': Volem extreure part de la potència dins l'arrel <math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,},</math> llavors fem grups de 13 dins del 27 així <math>27=13+13+1,</math> llavors fem: :<math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13+13+1}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13}\,3^{13}\,3^1\,}</math> <math>=\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^1\,}</math> <math>=3\cdot 3\sqrt[13]{3}</math> <math>=9\sqrt[13]{3}.</math> '''Mètode general''': Donada l'arrel <math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> sempre amb <math>n<m,</math> se li ha de demanar ¿quants grups de '''n''' hi ha a '''m'''? i això es fa així: <math>\begin{matrix} m\\ r \end{matrix}\frac{\big|\,n}{q}</math> llavors la divisió entera ens diu que hi ha '''q''' grups de '''n''' dins de '''m''' i que han sobrat <math>0<r<n</math>: :<math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> <math>=a^q\;\sqrt[n]{\,a^{r}\,}.</math> i <math>n>r</math> garanteix que hem finalitzat. ====== Exemples ====== 1) S'ha d'extreure el màxim de valors del radicand: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Divisió entera''' <math>64\div 11 = 5</math> amb reste 9, per tant: <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}</math> <math>=5^5\;\sqrt[11]{\;5^9\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^{\frac{88}{20}}</math> <math>=3^{\frac{22}{5}}</math> '''Divisió entera''' <math>22\div 5=4</math> amb reste 2, llavors <math>3^{\frac{22}{5}}</math> <math>=3^{4+\tfrac{2}{5}},</math> finalment: :<math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^4\;\sqrt[5]{\;3^2\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{40}{14}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> Camí llarg però ideal: '''Divisió entera''' <math>20\div 7=2</math> amb reste 6, llavors <math>2^{\frac{20}{7}}</math> <math>=2^{2+\tfrac{6}{7}},</math> finalment: :<math>2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^6\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^7\;}</math> <math>=2^2\cdot 2</math> <math>=2^3.</math> |} |} ===== Racionalització simple ===== A un denominador amb una arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> amb <math>n>d</math>, llavors només cal multiplicar-la pel que podríem anomenar arrel complementària al mateix temps al numerador i al denominador, aquesta arrel pot ser de la forma <math>\sqrt[n]{\;c^e\;},</math> i sabem que <math>d+e=n\Leftrightarrow e=n-d.</math> :<math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> <math>=\frac{a\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}{b\cdot\sqrt[n]{\;c^d\;}\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}</math> <math>=\frac{a\;\sqrt[n]{\;c^e\;}}{b\cdot c}</math> Resumint, això es el teòric i per aplicar-ho es pot fer moltes vegades a ull que és molt més ràpid, mirem els exemples: ====== Exemples ====== 1) Es demana racionalitzar les següents expressions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;}\color{black} }{ \sqrt{\;2\;}\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt{\;2\;} }{2}</math> Perquè <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=\frac{2}{2}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt{2}^2=2</math> I la solució <math>\frac{\sqrt{\;2\;}}{2}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;}\color{black} }{ \sqrt[5]{\;7^4\;}\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> Perquè <math>\frac{4}{5}+\frac{1}{5}=\frac{5}{5}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt[5]{7^4\cdot 7}=7</math> I la solució <math>\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{ \sqrt[4]{\;2\;}\sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;}\color{black} }{ \sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\;\sqrt[4]{\;3^4\;} }{\sqrt[4]{\;3^4\;}}</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Perquè <math>\frac{3}{4}+\frac{1}{4}=\frac{4}{4}=1</math> o també <math>\sqrt[5]{3^4\cdot 3}=3</math> I la solució <math>\sqrt[4]{\;2\;}</math> ja no te ni denominador. ¿Es pot fer d'un altre manera? I tant però cal ser capaç encertar-ho i no sempre s'està tant despert: <math>\frac{\sqrt[4]{\;6\;}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }{ \cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Si podem fer una simplificació respectant les propietats, es fan. |} |} ===== Racionalització amb binomi ===== {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^2=a^2+2ab+b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)(a-b)=a^2-b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^3=a^3+3a^2b+3ab^2+b^3</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^n=a^n+\dots+{n \choose i}a^{n-i}b^i+\dots+b^n</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\begin{array}{lc}n=0&1\\ n=1&1\;\;1\\ n=2&1\;\;\;2\;\;\;1\\ n=3&1\;\;\;3\;\;\;3\;\;\;1\\ n=4&1\;\;\;4\;\;\;6\;\;\;4\;\;\;1\\ n=5&1\;\;\;5\;\;10\;\;10\;\;\;5\;\;\;1\\ n=6&\;\;1\;\;\;6\;\;15\;\;20\;\;15\;\;6\;\;\;1\;\;\\ n=7&\;\;1\;\;\;7\;\;21\;\;35\;\;35\;\;21\;\;7\;\;\;1\;\; \end{array}</math> |} A un denominador amb un binomi amb arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}+r\;\sqrt[n]{\;s^t\;}}</math> només cal multiplicar-lo pel mateix binomi però canviant '''un únic''' signe. '''Exemples''' de caprici però directes: *<math>\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{red}\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(-\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{red}\left(-\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{red}\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(-\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{red}\left(-\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1}{\sqrt{5}-\sqrt{2}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=-\;\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> ====== Exemples ====== 1) Es demana racionalitzar les següents expressions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{1}{1+\sqrt{\;2\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ 1+\sqrt{\;2\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(1-\sqrt{\;2\;}\right)\color{black} }{\left(1+\sqrt{\;2\;}\right)\color{red}\left(1-\sqrt{\;2\;}\right)\color{black}}</math> <math>=\frac{1-\sqrt{\;2\;} }{1-2}</math> <math>=-\left(1-\sqrt{\;2\;}\right)</math> <math>=\sqrt{\;2\;}-1</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| |} ==== Connexions ==== ====== Exercicis ====== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math></math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math></math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math></math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math></math> |} == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] 7nwztkchk5jimfbo0yb4tyldodt5ejx 386259 386258 2026-09-16T10:24:52Z Profev 36331 + 386259 wikitext text/x-wiki {|align="right" |<span style="font-size:800%"><math>\mathbb{R}</math></span> |} Secció on es treballen els '''nombres reals''' amb una profunditat orientada al batxillerat. == Introducció == '''Definició:''' Un '''conjunt''' <math>A</math> és una agrupació d'elements, el seu contingut es defineix amb claus, com per exemple: ::<math>A=\Big\{\;3,\;\tfrac{4}{7}, \;\sqrt{2}\; \Big\}.</math> :Per detallar que aquest conjunt conté cada element de la seva definició utilitzarem el símbol de pertinença <math>\in</math> i escriurem: :::<math>3\in A,\;\;</math> <math>\tfrac{4}{7}\in A\;\;</math> 𝓸 <math>\;\;\sqrt{2}\in A</math> :Per escriure que dos conjunts <math>A</math> i <math>B</math> són iguals i, per tant, tenen els mateixos elements, escriurem <math>A=B.</math> :Per detallar que un conjunt <math>A</math> conté tots els elements d'un altre conjunt <math>B</math> però no són iguals escriurem <math>A\supset B</math> 𝓸 <math>B\subset A</math> Si no es recorden els símbols, sempre es pot explicar verbalment i també s'accepta. == Els nombres real == Els nombres reals, <math>\mathbb{R},</math> és un conjunt que conté tots els conjunts de nombres vistos fins ara. :<math>\mathbb{R}\supset\mathbb{Q}\supset\mathbb{Z}\supset\mathbb{N}</math> De fet es considera que els nombres reals són els nombres racionals junts amb els nombres irracionals. :<math>\mathbb{R}=\mathbb{Q}\cup\mathbb{I}</math> === Propietats 1 === '''Propietat:''' Els nombres reals són un '''cos''' si: 1) Té la operació binària suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació suma és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a+b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a+b)+c=a+(b+c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>a+b+c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a+b=b+a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>e\in\mathbb{R}</math> per a la suma, és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a\in\mathbb{R}</math> compleix que <math>a+e=a.</math> ::'''Notació''': es diu zero i s'escriu com <math>e=0.</math> :e) Cada element té un únic element '''invers''' per la suma, és a dir que: ::Si <math>a\in\mathbb{R}</math> llavors existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a+b=0.</math> ::'''Notació''': es diu el negatiu i s'escriu com <math>b=-a.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a+(-a)=a-a.</math> 2) Té la operació binària multiplicació on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) La operació multiplicació és '''interna''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>(a\cdot b)\in\mathbb{R}.</math> :b) Té la propietat '''associativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a,\; b</math> i <math>c</math> compleix que <math>(a\cdot b)\cdot c=a\cdot(b\cdot c).</math> ::'''Notació''': escriurem simplement <math>\;a\cdot b\cdot c\;</math> 𝓸 <math>\;a\; b\; c.</math> :c) Té la propietat '''commutativa''', és a dir que: ::Per a qualsevol <math>a</math> i <math>b</math> compleix que <math>a\cdot b=b\cdot a.</math> :d) Té un únic element '''neutre''' <math>u\in\mathbb{R}</math> per a la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que <math>a\cdot u=a.</math> ::'''Notació''': es diu unitat i s'escriu com <math>u=1.</math> :e) Cada element, diferent de zero, té un únic element '''invers''' per la multiplicació, és a dir: ::Per a qualsevol <math>a</math> compleix que existeix un únic <math>b\in\mathbb{R}</math> tal que <math>a\cdot b=1.</math> ::'''Notació''': es diu invers multiplicatiu i s'escriu com <math>b=a^{-1}=\frac{1}{a}.</math> ::'''Notació''': es pot escriure <math>a\cdot c^{-1}=a\cdot\frac{1}{c}=\frac{a}{c}.</math> 3) Té la propietat '''distributiva''' respecte la suma on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :Es compleix que <math>a\cdot (b+c)=a\cdot b+a\cdot c.</math> 4) Té una relació d'ordre, <math>\;\le\;</math>, on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Té una relació d'ordre '''total''', és a dir, sempre <math>\;a\le b\;</math> 𝓸 <math>\;b\le a.</math> :b) Té la propietat '''reflexiva''', és a dir, sempre podem afirmar que <math>a\le a.</math> :c) Té la propietat '''antisimètrica''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le a\;</math> es compleix que <math>a=b.</math> :d) Té la propietat '''transitiva''', és a dir, si <math>\;a\le b\;</math> i <math>\;b\le c\;</math> es compleix que <math>\;a\le c.</math> 5) La relació d'ordre és compatible amb les operacions on donats <math>a,b,c\in\mathbb{R}</math> llavors: :a) Si <math>\;a\le b\;</math> compleix que <math>\;a+c\le b+c.</math> :b) Si <math>\;0\le a\;</math> i <math>\;0\le b\;</math> compleix que <math>\;0\le a\cdot b.</math> ==== Exercicis ==== 1) Troba només una <math>x</math> en cada cas i comprova que és correcte efectuant la operació sense calculadora: {| |width="5px"| |width="200px"|a) <math>\tfrac{2}{5}+ x=0</math> |width="200px"|b) <math>\tfrac{7}{3}- x=1</math> |width="200px"|c) <math>3\cdot x=1</math> |width="200px"|d) <math>x\cdot\tfrac{2}{5}=1</math> |- |||e) <math>x\cdot\tfrac{3}{2}=0</math> |f) <math>\tfrac{5}{x}=1</math> |g) <math>\frac{x}{\;\tfrac{5}{3}\;}=1</math> |h) <math>\frac{\;\tfrac{2}{9}\;}{\tfrac{2}{9}}=x</math> |- |||i) <math>\tfrac{3}{5}\le x</math> |j) <math>\tfrac{x}{3}+\pi\le \tfrac{4}{3}+\pi</math> |k) <math>x\le\tfrac{2}{7}</math> i <math>\tfrac{2}{7}\le x</math> |l) <math>\tfrac{6}{9}\le x</math> i <math>x\le \tfrac{8}{9}</math> |} === Potències === {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>a\cdot\frac{b}{c}=\frac{b}{c}\cdot a=\frac{a\;b}{c}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\cdot\frac{c}{d}=\frac{a\cdot c}{b\cdot d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a\cdot c}{c\cdot d}=\frac{a\cdot \color{red}{\cancel c}}{\color{red}{\cancel c} \color{black}\cdot d}=\frac{a}{d}</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\frac{a}{b}\div\frac{c}{d}=\frac{a}{b}\cdot\frac{d}{c}</math> |} '''Definició:''' Una '''potència''' amb base <math>a\in\mathbb{R}</math> i exponent un nombres natural, es defineix recursivament amb: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^1 =& a \\ \color{grey} a^2 =& \color{grey} a\cdot a \\ \color{grey} a^3 =& \color{grey} a^2\cdot a= a\,\cdot\,a\,\cdot\,a\\ \vdots & \\ \color{grey} a^n =& \color{grey} \underbrace{a\,\cdot\, ...\,\cdot\, a}_{n\; vegades} \\ a^{n+1}=& a^n\;\cdot\;a\\ \vdots & \\ \hline \end{array}</math> La part gris és innecessària, és per millorar la comprensió. Amb aquesta definició queda determinada totes les potències amb un exponent d'un nombre natural positiu a partir del primer terme <math>a,</math> ja que cada nova potència es pot posar com conseqüència de la anterior i aquest fet se'n diu definició recursiva. ;Sintaxi {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |L'exponent és més fort què el signe, la suma, la resta, la multiplicació, la divisió i inclús un altre potència. |- |Observi's com es simplifiquen o no els parèntesis gradualment. {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>((a)^n) \rightarrow (a)^n\rightarrow a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="350px"|<math>(-(a)^n) \rightarrow -(a)^n\rightarrow -a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>((-a)^n) \rightarrow (-a)^n</math> no es pot perdre el signe. |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e+((a)^n) \rightarrow e+(a)^n\rightarrow e+a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e-((a)^n) \rightarrow e-(a)^n\rightarrow e-a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\cdot ((a)^n) \rightarrow e\cdot a^n</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>e\div ((a)^n) \rightarrow e\div a^n</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e(-((a)^n)) \rightarrow e(-(a)^n)\rightarrow e(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd" colspan="2"|<math>e\div(-((a)^n)) \rightarrow e\div(-(a)^n)\rightarrow e\div(-a^n)</math> |- |style="border: 1px solid #00f;background:#fdd"|<math>\left(\left(a^n\right)^m\right)\rightarrow\left(a^n\right)^m</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\left(n^m\right)} \rightarrow a^{n^m}</math> |} Només s'ha de tractar amb cura el casos en què no perd els parèntesis i raonar-los. |} ;Tipografia {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 0px solid #fff; background:#fff;width:100%;" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure més" data-collapsetext="Ocultar" |- |En diferents entorns propers es pot escriure de diferent manera una potència. |- | *Calculadora segons les tecles: ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|^ |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} ::{|style="border: 0px solid #000;" cellpadding="0" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #000;"|7 |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|<span style="font-size:90%"><math>x^y</math></span> |width="10px"| |style="border: 1px solid #000;"|5 |width="10px"| |és equivalent a <math>7^5</math> |} *Programació segons el llenguatge: ::C i C++: n=pow(7,5); és equivalent a <math>n=7^5.</math> ::JS i Python: n=7 ** 5; és equivalent a <math>n=7^5.</math> :*Notació científica per a C, C++, JS i Python: ::i=3.2e23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> ::i=3.2E23; és equivalent a i=<math>3,2\cdot 10^{23}.</math> *Latex per escriure documents d'alt nivell dins de: ::LaTeX: 3,2^{-13} és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> ::Wikipedia: <nowiki><math>3,2^{-13}</math></nowiki> és equivalent a <math>3,2^{-13}.</math> |} ==== Propietats 2 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n \cdot a^m=a^{n+m}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>a^n \times a^m = \underbrace{ \underbrace{a \times \cdots \times a}_n \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_m}_{n+m} = a^{n+m}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a^m \right)^n=a^{m \cdot n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a^m)^n = {( \underbrace{ a \times \cdots \times a }_m )}^n = n \begin{cases} \underbrace{ \begin{matrix} a \times & \cdots & \times a \times \\ \vdots & & \vdots \\ a \times & \cdots & \times a \end{matrix} }_m \end{cases} = a^{m \cdot n}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(a \cdot b \right)^n=a^n \cdot b^n</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>(a \times b)^n = n \begin{cases} \begin{matrix} a \times b \times \\ \vdots \\ a \times b \end{matrix} \end{cases} = a^n \times b^n</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="220px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>(-a)^n=\begin{cases} a^n & \text{ si n parell } \\ -a^n & \text{ si n imparell } \end{cases}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\begin{array}{ll} (-a)^1 = & -a \\ (-a)^2 = & (-a)\times (-a) = a^2\\ (-a)^3 = & \underbrace{(-a)\times (-a)}_{a^2} \times (-a)= -(a^3)\\ \vdots & \\ (-a)^n = & \underbrace{((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n \text{ par}} = a^n\\ (-a)^n = & \underbrace{ \underbrace{ ((-a) \times (-a)) \times \cdots \times ((-a) \times (-a))}_{n-1 \text{ par por tanto es } a^{n-1}} \times (-a) }_{n \text{ impar}}) = -(a^n), \end{array}</math> |} |} '''Notació''' per a exponents amb valors enters i base diferent de zero: <math>\begin{array}{|c l|} \hline a^{-1}= & \frac{1}{a} \\ \hline \end{array}\;</math> on <math>\;a\neq 0</math> ==== Propietats 3 ==== {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" bgcolor="#f9f9ff" width="600px" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^{-n}=\frac{1}{a^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Aplicant la notació a <math>a^n:</math> <math>a^{-n}=\left(a^{n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{n}}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>a^n=\frac{1}{a^{-n}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|Idem: <math>a^{n}=\left(a^{-n}\right)^{-1}=\frac{1}{a^{-n}}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;" width="95px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\left(\frac{a}{b}\right)^n=\frac{a^n}{b^n}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math><math>=\left( a \cdot b^{-1} \right)^n</math> <math>= a^n \cdot b^{-n}</math> <math>= \frac{a^n}{b^n} </math> O de forma extendida: <math> \left(\frac{a}{b}\right)^n</math> <math>= \underbrace{ \frac{a}{b} \times \cdots \times \frac{a}{b}}_n </math> <math>= \frac{a \times \cdots \times a}{b \times \cdots \times b} </math> <math>= \frac{a^n}{b^n}</math> |} |style="border: 1px solid #00f;" width="160px"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |<math>\frac{a^m}{a^n}=a^{m-n}=\frac{1}{a^{n-m}}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|<math>\frac{a^m}{a^n}= a^m \cdot a^{-n}</math> <math>= a^{m+(-n)}</math> <math>= a^{m-n}</math> De forma extendida aparecen tres casos: <math> =\frac{ \overbrace{a \times \cdots \times a}^m}{\underbrace{a \times \cdots \times a}_n} </math> <math>=\begin{cases}\begin{matrix} \frac{ \overbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}^n \times \overbrace{a \times \cdots \times a}^{m-n}}{\underbrace{\cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=a^{m-n} & \text{Si } m>n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_n}=1& \text{Si } m=n\\ \frac{ \overbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}^m }{\underbrace{ \cancel a \times \cdots \times \cancel a}_m \times \underbrace{a \times \cdots \times a}_{n-m} }=\frac{1}{a^{n-m}}& \text{Si } m<n \end{matrix}\end{cases}</math> |} |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\,a^0=1\,\,\text{només si}\,\,a\neq 0</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\left(\tfrac{1}{b}\right)^{-1}=b\;</math> 𝓸 <math>\;\left(\tfrac{a}{b}\right)^{-1}=\tfrac{b}{a}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplifica i expressa com a una sola potència, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\Big(\;\;...\;\;\Big)^s:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{ (a^6)^2\cdot \left( \frac{a^3}{a^5}\right)^3 }{ b^{11}\cdot b^{-5} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\;(a^6)^2=a^{6\cdot 2}=a^{12}\;\;,</math> <math>\;\;\frac{a^3}{a^5}=a^{3-5}=a^{-2}\;\;</math> i <math>\;\;b^{11}\cdot b^{-5}=b^{11-5}=b^6</math> L'expressió inicial queda simplificada com <math>\frac{ a^{12}\;\cdot \;(\;a^{-2}\;)^3 }{ b^6 }</math> Agrupem tot el numerador <math>a^{12}\cdot (a^{-2})^3 =a^{12+(-2)\cdot 3}=a^6\;:</math> L'expressió inicial queda ara com <math>\frac{ a^6 }{ b^6 }</math> i agrupant potències queda <math>\left(\;\frac{a}{b}\;\right)^6</math> Per tant queda com a una sola potència. '''Test''' La resolució té estructura de prova, llavors en comptes d'una prova es farà un '''sondeig''' amb nombres primers, com <math>a=3</math> i el <math>b=5,</math> i a cop de calculadora es fa el sondeig: :<math>\frac{ (3^6)^2\cdot \left( \frac{3^3}{3^5}\right)^3 }{ 5^{11}\cdot 5^{-5} }=\frac{ 729^2\cdot \left( \frac{27}{243}\right)^3 }{ 15\;625 }=\frac{729}{15\;625}=\left(\frac{3}{5}\right)^6</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i test" data-collapsetext="Ocultar" |b) <math>\frac{ a^6\cdot b^6 }{ (a\cdot b)^6 +\left(\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2} \right)^6 }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>a^6\cdot b^6=(a\cdot b)^6\;</math> i <math>\;\frac{a^3}{b^2}\frac{b^3}{a^2}=\frac{a^3\;b^3}{b^2\;a^2}=a^{3-2}\;b^{3-2}=a\cdot b</math> L'expressió inicial queda tot de cop com <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{ (a\cdot b)^6 +(a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ (a\cdot b)^6 }{2 (a\cdot b)^6 }=</math> <math>\frac{ \cancel{(a\cdot b)^6} }{2 \cancel{(a\cdot b)^6} }=</math> <math>\frac{1}{2}</math> '''Nota:''' és important que <math>\frac{ \cancel{c} }{ \cancel{c} }=\frac{1}{1}=1</math> només es pot fer si <math>c\neq 0.</math> '''Test''' S'agafa doncs <math>a=3</math> i <math>b=5</math> per fer '''un''' sondeig a veure que surt: <math>\frac{ 3^6\cdot 5^6 }{ (3\cdot 5)^6 +\left(\frac{3^3}{5^2}\frac{5^3}{3^2} \right)^6 }=\frac{11\;390\;625}{22\;781\;250}=\frac{1}{2}</math> S'ha fet així almenys un sondeig. |} |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció, és a dir que la solució sigui de la forma <math>\frac{\Big(\;\;...\;\;\Big)}{\Big(\;\;...\;\;\Big)}:</math> {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{r\cdot\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2} }{ \frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Podem aplicar que parlant de fraccions el elements o bé multipliquen(numerador) o bé divideixen(denominador), afegint que, qui divideix al que divideix llavors passa a multiplicar al numerador, <math>\frac{1}{\;\;\frac{a}{b}\;\;}=\frac{b}{a},</math> i qui divideix una fracció passa a multiplicar al denominador, <math>\frac{\;\;\frac{1}{a}\;\;}{b}=\frac{1}{a\cdot b}.</math> Una altra alternativa és utilitzar la fórmula <math>\frac{\;\;\frac{a}{b}\;\;}{\frac{c}{d}}=\frac{a\;d}{b\;c}</math> segament. Es seleccionen elements que es poden agrupar com: :<math>\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{r^2}=\color{grey}\frac{\;\;\tfrac{r^3}{s^4}\;\;}{\frac{\;\;r^2\;\;}{1}}\color{black}=\frac{r^3\; 1}{s^4\; r^2}=\frac{r^{3-2}}{s^4}=\frac{r}{s^4}</math> :<math>\frac{1}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}=\color{grey}\frac{\tfrac{1}{1}}{\;\;\tfrac{r}{s}\;\;}\color{black}=\frac{s\; 1}{r\; 1}=\frac{s}{r}</math> Llavors l'expressió inicial queda simplificada i es pot reduir més <math>\frac{r\cdot\frac{r}{s^4} }{ \frac{s}{r} }=\frac{r^2\;r}{s^4\;s}=\frac{r^{2+1}}{s^{4+1}}=\frac{r^3}{s^5}.</math> |} |} 3) Simplifica al màxim: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{x^2 \;10^{10}\; y^4\;9^{10} }{ 6^{9}\; x^7\; y^2\; 15^{11} }\;=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Primer de tot factoritzem les bases de cada potència per veure quins valors es poden simplificar i desprès agrupen elements amb mateixa base: Al numerador hi ha <math>10^{10}=(2\cdot 5)^{10}=2^{10}\;5^{10}\;</math> i <math>\;9^{10}=(3\cdot 3)^{10}=3^{10}\;3^{10}=3^{10+10}=3^{20}</math> Al denominador hi ha <math>6^{9}=(2\cdot 3)^{9}=2^{9}\;3^{9}\;</math> i <math>\;15^{11}=(3\cdot 5)^{11}=3^{11}\;5^{11}</math> Llavors a l'expressió inicial queda agrupar exponents de forma que siguin positius: :<math>\frac{x^2 \;2^{10}\;5^{10}\; y^4\;3^{20} }{ 2^{9}\;3^{9}\; x^7\; y^2\; 3^{11}\;5^{11} }\;</math> <math>=\;\frac{ 2^{10-9}\;y^{4-2}\;3^{20-9-11} }{ x^{7-2}\;5^{11-10} }</math> <math>=\;\frac{2\;y^2}{x^5\;5}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica i expressa coma a una sola potència: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>(2\;a)^5\left(\frac{2^3}{2^4 a}\right)^2</math> |width="230px"|b) <math>\left(\frac{(a^5 3)^2}{(3^5 a)^2}\right)^3</math> |width="400px"|c) <math>\frac{a^{15}+b^{20}+(-b)^{20}+(-a)^{15}}{2\;a^{10}\;b^{10}}</math> |} 2) Simplifica i expressa com a una sola fracció: {| |width="5px"| |width="230px"|a) <math>a^6\, b^{-3}\, 5^{10}\,15^{-5}</math> |width="230px"|b) <math>\frac{\;\;\frac{(-2^2)^3\,a^4}{(b^2)^5}\;\;}{\frac{2^8}{a^4}\,\frac{b^4}{(a^{-1})^{3}} }</math> |width="240px"|c) <math>\left(\tfrac{3}{2}\right)^5\left(\tfrac{3}{5}\right)^{-6}\left(\tfrac{7}{2}\right)^{-4}</math> |} === Arrels === Les arrels també són potències, de fet neixen en resoldre equacions del tipus <math>x^n=a</math> on <math>x</math> és la incògnita. '''Definició''': L'arrel n-èsima de a, <math>\sqrt[n]{a},</math> és un valor real <math>r</math> i implica o compleix que <math>r^n=a</math> amb <math>2\le n.</math><ref>És correcte que <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> i no <math>r^n=a\;\Rightarrow\;\sqrt[n]{a}=r,</math> per exemple: :És correcta la implicació <math>\sqrt{4}=2\;\Rightarrow\;2^2=4</math> :És falsa la implicació <math>(-2)^2=4\;\Rightarrow\;\sqrt{4}=-2</math> L'arrel quadrada és una funció i mai pot dir que <math>\sqrt{4}=\pm\;2,</math> això només ho poden fer les equacions del tipus <math>x^2=4</math> que sí generen dos solucions <math>x_1=2\;,\;x_2=-2.</math> En cas d'utilitzar <math>\sqrt[n]{a}=r\;\Leftrightarrow\;r^n=a</math> és obligat que estigui acompanyat de <math>a\geqslant 0.</math></ref> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 1px solid #000" align="center" |<math>\sqrt[n]{a}=r\;\Rightarrow\;r^n=a</math> |} '''Notació''': <math>\sqrt[n]{a}\;=\;a^{\frac{1}{n}}</math> {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Justificació''' <math>\rightarrow</math> |- |Donada l'equació <math>x^5=3,</math> suposem que per hipòtesi '''una''' solució és una potència com <math>3^n,</math> llavors en substituir-lo a l'equació queda <math>(3^n)^5=3</math> <math>\Rightarrow 3^{n\cdot 5}=3^1</math> i és cert quan <math>n\cdot 5=1</math> és a dir <math>n=\tfrac{1}{5}</math> llavors la solució sí es una potencia i ha de ser <math>3^n=3^{\tfrac{1}{5}}=\sqrt[5]{3}.</math> |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Lèxic''' <math>\rightarrow</math> |- | {|cellspacing="0" cellpadding="0" |Índex |||||Radical |- |||<math>\searrow</math> |||align="left"|<math>\swarrow</math> |- |||||<span style="font-size:200%"><math>\sqrt[n]{\,a\;}</math></span> |colspan="3"|<span style="font-size:200%"><math>=x</math></span><math>\leftarrow</math> Valor de l'arrel o arrel. |- |||||align="center"|<math>\;\;\uparrow</math> |- |||||colspan="4"|Radicand |} <math>\sqrt{x}=x^{\frac{1}{2}}</math> és l'arrel '''quadrada''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[3]{x}=x^{\frac{1}{3}}</math> és l'arrel '''cúbica''' de <math>x.</math> <math>\sqrt[4]{x}=x^{\frac{1}{4}}</math> és l'arrel '''quarta''' de <math>x.</math> i així segueix tota la nominació de les arrels amb nombres ordinals; '''cinquena''', '''sisena''', ... . |} {|cellspacing="0" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d;width:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Veure" data-collapsetext="Ocultar" |- |'''Factorització del radicand''' <math>\rightarrow</math> |- |S'ha de saber utilitzar la factorització numèrica en el moment adequat o si l'exercici el demana expressament. La intuïció diu que si es multiplica un nombre per 5 llavors puc dividir-lo per 5. Factoritzar és demanar a un nombre, <math>x,</math> quants divisor primers, <math>p_i,</math> té i queda expressat de la següent manera: :<math>x=1\cdot p_1^{n_1}\cdot p_2^{n_2}\cdot \dots \cdot p_r^{n_r}</math> Això vol dir que el nombre <math>x</math> té <math>r</math> divisors. Exemple: <math>360=1\cdot 2^3\cdot 3^2\cdot 5</math> per tant podem dir que <math>p_1=2\; on\; n_1=3,</math> <math>p_2=3\; on\; n_2=2</math> i <math>p_3=5\; on\; n_3=1,</math> llavors només té 3 divisor repetits com diu l'exponent i <math>r=3.</math> L'u s'ha deixat fent l'ullet a qüestions teòriques i com un sistema de seguretat pels que fan operacions sense miraments. |} ==== Propietats 4 ==== 1) No sempre hi ha arrels: {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{\;a\;}=r</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a<0</math> |style="border: 1px solid #88e; background:#fa8"|No existeix <math>r</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r<0</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|<math>a\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |style="border: 1px solid #88e;"|Existeix <math>r\ge 0</math> |} '''Nota''': Si <math>-b<0</math> i '''n''' imparell podem reescriure l'arrel <math>\sqrt[n]{\;-b\;}=-\sqrt[n]{\;b\;}</math> 2) Queda definit que <math>\sqrt[n]{\;a\;}^{\;m} =\left(a^{\tfrac{1}{n}}\right)^m=a^{\frac{m}{n}}</math> on <math>\frac{m}{n}</math> es pot reduir tant com es vulgui però la restricció anterior estarà vigent per l'inicial '''n''' parell independentment de es si simplifica amb '''m'''. 3) No sempre es pot equiparar la notació ja que '''m''' parell dins l'arrel es carrega el signe. {|cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #88e; background:#fff" |style="border: 1px solid #88e; background:#ace" colspan="3" align="center"|<math>\sqrt[n]{a^{\phantom{1} m}}=</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"| |style="border: 1px solid #88e;"|n parell |style="border: 1px solid #88e;"|n imparell |- |style="border: 1px solid #88e;"|m parell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>|a|^{\tfrac{m}{n}}</math> |- |style="border: 1px solid #88e;"|m imparell |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}{}_{a\ge 0}</math> |style="border: 1px solid #88e;" align="center"|<math>a^{\tfrac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Determina el valor de cada arrel comprovant que sigui correcta: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[6]{\;64\;}=2</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que <math>64>0</math> llavors es pot fer el càlcul :<math>\sqrt[6]{\;64\;}=\sqrt[6]{\;2^6\;}=2^{\tfrac{6}{6}}=2.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>2^6=64</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que tres és imparell llavors l'arrel existeix i dona negativa. :<math>\sqrt[3]{\;-125\;}=-\sqrt[3]{\;125\;}=-\sqrt[3]{\;5^3\;}=-5^{\tfrac{3}{3}}=-5.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-5)^3=(-5)(-5)(-5)=-125</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[4]{\;-32\;}</math> no existeix. |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que quatre és parell i <math>-32<0</math> llavors l'arrel no existeix. No fa falta prova. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\sqrt[8]{(-3)^8}=3</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' Com que l'index de la arrel és vuit que és parell i <math>(-3)^8>0</math> llavors l'arrel existeix i dona positiu. :<math>\sqrt[8]{(-3)^8}=\sqrt[8]{(3)^8}=3^{\tfrac{8}{8}}=3^1=3.</math> '''Prova''' El requeriment de la definició és que <math>(-3)^8=(3)^8</math> i confirma el càlcul. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Resolució i prova" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=-5</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Resolució''' El signe escapa a la potència setena quedant: :<math>\sqrt[7]{\;(-5)^7\;}=\sqrt[7]{-5^7\;}</math> Però com l'arrel té índex imparell 7 llavors el signe també escapa a l'arrel: :<math>\sqrt[7]{-5^7\;}=-\sqrt[7]{5^7\;}</math> <math>=-5^{\frac{7}{7}}</math> <math>=-5^1</math> <math>=-5.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Confirma que existeix i calcula: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[4]{\;2^{\;8}\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[8]{\,(-4)^4\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[6]{-3\;}^{\;2}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{-1\;000\;000}</math> |- |||e) <math>\sqrt[6]{\;6^{12}\;}</math> |f) <math>\sqrt[172]{-1^2}</math> |g) <math>\sqrt[30]{0^7}</math> |h) <math>\sqrt[2]{-1}^{\;20}</math> |- |||i) <math>\sqrt[137]{\,2^{137}}</math> |j) <math>\sqrt[571]{\,x\,}^{\,571}</math> |k) <math>\sqrt[n]{\,2603^{n}\,}</math> |l) <math>\sqrt[x]{\,y\,}^{\;x}</math> |} ==== Propietats 5 ==== Considerant <math>a\geq 0\,</math> i <math>\,b> 0</math> surt la taula: {|style="border: 1px solid #00f;" cellpadding="3" cellspacing="0" width="660px" bgcolor="#f9f9ff" |- |style="border: 1px solid #00f;" width="250px"|<math>a^{\frac{m}{n} }\cdot a^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n}+\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;" width="400px"|<math>\left(a^{\frac{m}{n} }\right)^{\frac{p}{q} }=a^{\frac{m}{n} \cdot \frac{p}{q}}=a^{\frac{mp}{nq} }</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>a^{\frac{m}{n} } \cdot b^{\frac{m}{n} }=\left(a \cdot b \right)^{\frac{m}{n} }</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\;1^{\frac{m}{n} }=1\;\;</math> i <math>\;\;a^{-\frac{m}{n} }=\frac{1}{a^{\frac{m}{n} }}</math> |- |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ a^{\frac{p}{q} } }=a^{\frac{m}{n}-\frac{p}{q}}</math> |style="border: 1px solid #00f;"|<math>\frac{a^{\frac{m}{n} } }{ b^{\frac{m}{n} } }=\left(\frac{ a }{ b }\right)^{\frac{m}{n}}</math> |} ===== Exemples ===== 1) Simplificacions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Es converteix a notació de potències per unificar-les <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> Apliquem propietat 1 simplificant: <math>3^{\frac{7}{15}}3^{\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{7}{15}+\frac{3}{10}}</math> <math>=3^{\frac{2\cdot 7+3\cdot 3}{30}}</math> <math>=3^{\frac{23}{30}}</math> Com a arrels queda: <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^3\;}</math> <math>=\sqrt[30]{\;3^{23}\;}</math> '''Curiositat''' Per generar fraccions reduïdes que un cop sumades torna a simplificar vol dir que els denominadors tenen un divisor comú <math>r=r_1r_2..</math> es a dir: <math>\frac{x}{b}+\frac{y}{d}=\frac{1}{r}\left(\frac{x}{u}+\frac{y}{v}\right)=\frac{1}{r}\frac{xv+yu}{uv}</math> Ara cal que <math>s=xv+yu</math> sigui factoritzable per estètica amb <math>x>1</math> i <math>y>1</math> Finalment provant amb el GeoGebra obtenim diferents '''s''' fins que factoritzi en més d'un terme <math>s=s_1s_2...</math> i tot seguit prenen per exemple <math>r=s_2</math> una suma de fraccions pot ser <math>\frac{x}{s_2u}+\frac{y}{s_2v}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 2 emparellant arrels amb potències :<math>\left(\sqrt[14]{\sqrt[15]{\;2^7\;}}\right)^{30}=\left(2^{\frac{7}{15}}\right)^{\frac{30}{14}}=2^{\frac{7\cdot 30}{15\cdot 14}}=2^1=2</math> Clarament es pot fer la fracció final de cop i que simplifica trivialment. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem la propietat 3 a les dues primeres arrels: :<math>\sqrt{\;6^3\;}\sqrt{\;15^3\;}\sqrt{\;10^3\;}=6^{\frac{3}{2}}15^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}=(6\cdot 15)^{\frac{3}{2}}10^{\frac{3}{2}}</math> Ara tornem a aplicar la propietat :<math>=(6\cdot 15\cdot 10)^{\frac{3}{2}}=(900)^{\frac{3}{2}}=\sqrt{\;900\;}^3=30^3=27\,000</math> '''Curiositat''' <math>\sqrt[5]{\;7^2\;}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=?</math> en comptes de fer parelles per aplicar la propietat 3, sabem que es equivalent a fer-ho de cop i amb la notació que sigui més còmoda: 1) <math>\left(7^2\right)^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}7^{\frac{1}{5}}=(7^5)^{\frac{1}{5}}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> 2) <math>\sqrt[5]{7^2}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\sqrt[5]{7^5}=7^{\frac{5}{5}}=7</math> casualment amb una mica d'ull: :<math>=\left(\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\right)\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}\sqrt[5]{7}=\left(\sqrt[5]{7}\right)^5=7^{\frac{5}{5}}=7</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |d) <math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Mateixa base per tant apliquem propietat 5 :<math>\frac{\sqrt{\;5^3\;} }{\left(\sqrt[6]{5}\right)^5}</math> <math>=\frac{5^{\frac{3}{2}} }{5^{\frac{5}{6}} }</math> <math>=5^{\frac{3}{2}-\frac{5}{6} }</math> <math>=5^{\frac{4}{6} }</math> <math>=5^{\frac{2}{3} }</math> <math>=\sqrt[3]{\;5\;}^{\,2}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |e) <math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' Apliquem propietat 6 :<math>\frac{\sqrt[7]{64^{13}\;} }{\left(\sqrt[7]{32}\right)^{\,13} }</math> <math>=\frac{64^{\frac{13}{7}} }{32^{\frac{13}{7}} }</math> <math>=\left(\frac{64 }{32 }\right)^{\frac{13}{7}}</math> <math>=2^{\frac{13}{7}}</math> <math>=\sqrt[7]{\,2\,}^{\,13}.</math> |} |} ===== Exercicis ===== 1) Simplifica indicant l'aplicació de les propietats anterior pas a pas: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[15]{\;3^7\;}\sqrt[10]{\;3^7\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt[28]{\;7^5\;}\sqrt[21]{\;7^5\;}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt[85]{\;x^3\;}\;\sqrt[119]{\;x^6\;}</math> |width="180px"|d) <math>\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}\sqrt[3]{4\,}^{\,2}</math> |- |||e) <math>\sqrt[3]{ \sqrt[3]{\sqrt[3]{7}} }</math> |f) <math>\left( 5^{\frac{9}{10}} \right)^{\frac{4}{15}}</math> |g) <math>\left( y^{0,5} \right)^{0,2}</math> |h) <math>\sqrt{\frac{1}{ \sqrt[3]{\sqrt{3}\,}^{\,2}\, }}^{\,-3}</math> |- |||i) <math>\sqrt[7]{4}^{\,5}\sqrt[7]{9}^{\,5}</math> |j) <math>\sqrt[5]{2}^{\,2}\sqrt[5]{3^2}</math> |k) <math>\sqrt[15]{u^{5} }\;v^{\frac{1}{3}}</math> |l) <math>\sqrt{6^{3\,}}\sqrt[6]{24}^{\,9}</math> |- |||m) <math>\frac{\sqrt[11]{\,9\,}^{\,3} }{\sqrt[11]{\,9^{\,2}\,} }</math> |n) <math>\left(\frac{ \sqrt{13} }{ \sqrt[3]{13} }\right)^6</math> |o) <math>\frac{ r^{\frac{7}{2}} }{ r^{2,5} }</math> |p) <math>\frac{ \sqrt[5]{2^4} }{\;\frac{ \sqrt[15]{2^3} }{ \sqrt[10]{2^5} }\;}</math> |- |||q) <math>\frac{\sqrt{\,12\,}^{\,3} }{\sqrt{\,3\,}^{\,3} }</math> |r) <math>\frac{ \sqrt{3} }{ \sqrt{\sqrt{ 27 }} }</math> |s) <math>\frac{ \sqrt[5]{8\,x} }{ (2\,x)^{0,2} }</math> |t) <math>\frac{ \;\frac{\sqrt{15}}{\sqrt{10}}\; }{ \sqrt{6} }</math> |} ==== Simplificació i racionalització ==== En aquesta secció l'objectiu és reduir la càrrega de les arrels tant en el radicand com en els denominadors. Aquest fet millora la velocitat i els errors de càlculs, i de forma propera en aquest curs serveix per estalviar i comparar càlculs. ===== Extracció de factors del radicant ===== '''Idea lenta''': Volem extreure part de la potència dins l'arrel <math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,},</math> llavors fem grups de 13 dins del 27 així <math>27=13+13+1,</math> llavors fem: :<math>\sqrt[13]{\,3^{27}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13+13+1}\,}=\sqrt[13]{\,3^{13}\,3^{13}\,3^1\,}</math> <math>=\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^{13}\,}\,\sqrt[13]{\,3^1\,}</math> <math>=3\cdot 3\sqrt[13]{3}</math> <math>=9\sqrt[13]{3}.</math> '''Mètode general''': Donada l'arrel <math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> sempre amb <math>n<m,</math> se li ha de demanar ¿quants grups de '''n''' hi ha a '''m'''? i això es fa així: <math>\begin{matrix} m\\ r \end{matrix}\frac{\big|\,n}{q}</math> llavors la divisió entera ens diu que hi ha '''q''' grups de '''n''' dins de '''m''' i que han sobrat <math>0<r<n</math>: :<math>\sqrt[n]{\,a^{m}\,},</math> <math>=a^q\;\sqrt[n]{\,a^{r}\,}.</math> i <math>n>r</math> garanteix que hem finalitzat. ====== Exemples ====== 1) S'ha d'extreure el màxim de valors del radicand: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Divisió entera''' <math>64\div 11 = 5</math> amb reste 9, per tant: <math>\sqrt[11]{\;5^{64}\;}</math> <math>=5^5\;\sqrt[11]{\;5^9\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^{\frac{88}{20}}</math> <math>=3^{\frac{22}{5}}</math> '''Divisió entera''' <math>22\div 5=4</math> amb reste 2, llavors <math>3^{\frac{22}{5}}</math> <math>=3^{4+\tfrac{2}{5}},</math> finalment: :<math>\sqrt[20]{\;3^{88}\;}</math> <math>=3^4\;\sqrt[5]{\;3^2\;}</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Simplificació''' <math>\sqrt[14]{\;2^{40}\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{40}{14}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> Camí llarg però ideal: '''Divisió entera''' <math>20\div 7=2</math> amb reste 6, llavors <math>2^{\frac{20}{7}}</math> <math>=2^{2+\tfrac{6}{7}},</math> finalment: :<math>2^{\frac{20}{7}}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^6\;}\sqrt[7]{\;2\;}</math> <math>=2^2\;\sqrt[7]{\;2^7\;}</math> <math>=2^2\cdot 2</math> <math>=2^3.</math> |} |} ===== Racionalització simple ===== A un denominador amb una arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> amb <math>n>d</math>, llavors només cal multiplicar-la pel que podríem anomenar arrel complementària al mateix temps al numerador i al denominador, aquesta arrel pot ser de la forma <math>\sqrt[n]{\;c^e\;},</math> i sabem que <math>d+e=n\Leftrightarrow e=n-d.</math> :<math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}}</math> <math>=\frac{a\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}{b\cdot\sqrt[n]{\;c^d\;}\cdot\color{red}{\sqrt[n]{\;c^e\;}}\color{black}}</math> <math>=\frac{a\;\sqrt[n]{\;c^e\;}}{b\cdot c}</math> Resumint, això es el teòric i per aplicar-ho es pot fer moltes vegades a ull que és molt més ràpid, mirem els exemples: ====== Exemples ====== 1) Es demana racionalitzar les següents expressions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt{\;2\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;}\color{black} }{ \sqrt{\;2\;}\cdot\color{red}\sqrt{\;2\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt{\;2\;} }{2}</math> Perquè <math>\frac{1}{2}+\frac{1}{2}=\frac{2}{2}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt{2}^2=2</math> I la solució <math>\frac{\sqrt{\;2\;}}{2}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |b) <math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ \sqrt[5]{\;7^4\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;}\color{black} }{ \sqrt[5]{\;7^4\;}\cdot\color{red}\sqrt[5]{\;7\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> Perquè <math>\frac{4}{5}+\frac{1}{5}=\frac{5}{5}=1</math> o també evidentment <math>\sqrt[5]{7^4\cdot 7}=7</math> I la solució <math>\frac{\sqrt[5]{\;7\;} }{7}</math> ja no te cap arrel al denominador. |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |c) <math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{\sqrt[4]{6}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{ \sqrt[4]{\;2\;}\sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;}\color{black} }{ \sqrt[4]{\;3\;}\cdot\color{red}\sqrt[4]{\;3^3\;} \color{black}}</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\;\sqrt[4]{\;3^4\;} }{\sqrt[4]{\;3^4\;}}</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Perquè <math>\frac{3}{4}+\frac{1}{4}=\frac{4}{4}=1</math> o també <math>\sqrt[5]{3^4\cdot 3}=3</math> I la solució <math>\sqrt[4]{\;2\;}</math> ja no te ni denominador. ¿Es pot fer d'un altre manera? I tant però cal ser capaç encertar-ho i no sempre s'està tant despert: <math>\frac{\sqrt[4]{\;6\;}}{ \sqrt[4]{\;3\;} }</math> <math>=\frac{\sqrt[4]{\;2\;}\cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }{ \cancel{\sqrt[4]{\;3\;}} }</math> <math>=\sqrt[4]{\;2\;}</math> Si podem fer una simplificació respectant les propietats, es fan. |} |} ===== Racionalització amb binomi ===== {|class="floatright" width="149px" style="border: 1px solid #08f" cellpadding="3" cellspacing="0" |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^2=a^2+2ab+b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)(a-b)=a^2-b^2</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^3=a^3+3a^2b+3ab^2+b^3</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>(a+b)^n=a^n+\dots+{n \choose i}a^{n-i}b^i+\dots+b^n</math> |- |style="border: 1px solid #08f"|<math>\begin{array}{lc}n=0&1\\ n=1&1\;\;1\\ n=2&1\;\;\;2\;\;\;1\\ n=3&1\;\;\;3\;\;\;3\;\;\;1\\ n=4&1\;\;\;4\;\;\;6\;\;\;4\;\;\;1\\ n=5&1\;\;\;5\;\;10\;\;10\;\;\;5\;\;\;1\\ n=6&\;\;1\;\;\;6\;\;15\;\;20\;\;15\;\;6\;\;\;1\;\;\\ n=7&\;\;1\;\;\;7\;\;21\;\;35\;\;35\;\;21\;\;7\;\;\;1\;\; \end{array}</math> |} A un denominador amb un binomi amb arrel de la forma <math>\frac{a}{b\;\sqrt[n]{\;c^d\;}+r\;\sqrt[n]{\;s^t\;}}</math> només cal multiplicar-lo pel mateix binomi però canviant '''un únic''' signe. '''Exemples''' de caprici però directes: *<math>\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{red}\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(-\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{red}\left(-\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{red}\left(\sqrt{2}+\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> 𝓸 <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(-\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}{\left(\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{red}\left(-\sqrt{2}-\sqrt{5}\right)\color{black}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> <math>=\frac{1}{\sqrt{5}-\sqrt{2}}</math> *<math>\frac{1}{-\sqrt{2}-\sqrt{5}}</math> <math>=-\;\frac{1}{\sqrt{2}+\sqrt{5}}</math> ====== Exemples ====== 1) Es demana racionalitzar les següents expressions: {|cellspacing="0" cellpadding="0" style="border: 1px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%" |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| {|cellspacing="3" cellpadding="3" style="border: 0px solid #77d; background:#f8f8ff;width:100%;height:100%" class="mw-collapsible mw-collapsed" data-expandtext="Simplificació" data-collapsetext="Ocultar" |- |a) <math>\frac{1}{1+\sqrt{\;2\;} }=</math> |- |style="border: 1px solid #bbf;background:#fff"|'''Racionalització simple''' :<math>\frac{1}{ 1+\sqrt{\;2\;} }</math> <math>=\frac{1\cdot\color{red}\left(1-\sqrt{\;2\;}\right)\color{black} }{\left(1+\sqrt{\;2\;}\right)\color{red}\left(1-\sqrt{\;2\;}\right)\color{black}}</math> <math>=\frac{1-\sqrt{\;2\;} }{1-2}</math> <math>=-\left(1-\sqrt{\;2\;}\right)</math> <math>=\sqrt{\;2\;}-1</math> |} |- |style="border: 1px solid #77d;width:50%" valign="top"| |} ==== Connexions ==== ====== Exercicis ====== 1) Simplifica i redueix al màxim, considerant <math>a,b,c,d,x>0</math>: {| |width="5px"| |width="180px"|a) <math>\sqrt[5]{\;a^{127}\;}</math> |width="180px"|b) <math>\sqrt{a^4b^5c^6d^7}</math> |width="180px"|c) <math>\sqrt{\;x^5\sqrt[3]{\;a^{26}\;}\;}</math> |width="300px"|d) <math>\sqrt{ \sqrt[3]{\;a^2\;}\;\;b\; }\;\sqrt[3]{ a^2\sqrt{\;b^3\;} }</math> |- ||||||||| |- || |i) <math>\frac{1}{2\sqrt{2}-3}</math> |j) <math></math> |k) |l) |} == Notes == [[Category:Matemàtiques de batxillerat]] [[Category:CA]] av70zm28i2f5lbkxtb8ryvcsyhrnyjh