Viquillibres cawikibooks https://ca.wikibooks.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.3 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Portal Portal Discussió Viquiprojecte Viquiprojecte Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 0 5219 76647 76129 2026-05-20T18:15:59Z Leptictidium 56 76647 wikitext text/x-wiki '''Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/LINUX'''. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds (http://ca.wikipedia.org/wiki/Linus_Torvalds), i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet. Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix que, un dels seus professors, va anomenar Linux. (Linus+Unix=Linux) Minix és un clon del sistema operatiu Unix distribuït junt amb el seu codi font i desenvolupat pel professor Andrew S. Tanenbaum el 1987. L'última versió de Minix és la 3.1.6. Des de l'any 2000 es distribueix gratuïtament sota llicència BSD. http://ca.wikipedia.org/wiki/Minix Linus Torvalds va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any 1991, quan tenia tan sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos coŀlaboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PC van veure a Linux la seva única alternativa, ja que a Minix li faltaven masses coses. Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil de Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet. A mitjans dels anys noranta el Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux es continua desenvolupant per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte. Actualment, la distribució Ubuntu de GNU/Linux és una de les més populars a tot el món i, gràcies al suport de Canonical, de la gent de caliu.cat i d'Ubuntu.cat, segurament ho serà per molts anys. [[Fitxer:Linus_Torvalds.jpeg|thumb|right|200px|Linus Torvalds ]] '''<big>Linus Benedict Torvalds</big>''' és un informàtic finlandès (de la minoria sueca), creador i actual mantenidor del nucli Linux. En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a finals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'un sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de l'època. De bell antuvi, Linus va anomenar el seu projecte Freex (referint-se a un sistema Unix lliure, mentre que en anglès es pronunciaria igual que freaks), però finalment el va publicar amb el nom de Linux (mesclant el seu nom Linus amb Unix). Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Al cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. En l'actualitat viu a Silicon Valley i encara col·labora amb milers de persones de tot arreu, treballant per millorar i adequar als nous temps el nucli Linux, organitzant-se per correu electrònic. Linux, que és distribuït lliurement amb llicència GPL, ha estat incorporat com a part fonamental de moltes distribucions de programari com ho és Ubuntu. Estem segurs que molts usuaris d'Ubuntu i d'altres distribucions basades amb Linux, estarem eternament agraïts per la feina feta pel Sr. Torvalds. [[Categoria:Guia Ubuntu]] 7kzgclx229zln0ixqkei7feehfvjpdi 0 6194 76649 75763 2026-05-20T19:18:18Z Leptictidium 56 76649 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=El protocol de recerca clínica |actual=Formularis |anterior=Aspectes ètics |següent=Annex: Exemple consentiment informat }} A més dels fulls de recollida de dades, cal un fullet d'informació per als participants sobre l'estudi i un formulari de consentiment informat. == Full d'informació == La finalitat del full d'informació és la d'informar als futurs participants de, entre altres coses <ref name="Jethwani2005">Jethwani KS, Kanodra NM. A beginner's guide to research-part I. J Postgrad Med 2005; 51:238-9</ref>: * La naturalesa i finalitat de l'estudi. * Què haurà de fer si decideix participar. * Els possibles beneficis i riscos. * El maneig de les dades i el seu nivell de confidencialitat. * Les conseqüències de la negativa en participar en l'estudi. * En cas d'una lesió o malaltia o altre dany relacionat amb l'estudi, quins són els seus drets i deures, quina atenció mèdica rebrà i quines són les indemnitzacions previstes. * Què ha de fer el participant en cas que pateixi una reacció adversa o simplement desitgi més informació o aclariments sobre l'estudi o la seva participació. Com que aquest document està destinat a proporcionar informació als participants de l'estudi, s'ha d'escriure amb un llenguatge planer que el pugui entendre qualsevol. Per tant, no contindrà argot mèdic. Aquest full és el que es llegirà quan es demana la participació informada a l'estudi (altres investigadors integren aquesta informació en el full de consentiment informat). Per evitar biaixos de selecció, a tots els participants se'ls ha de proporcionar la mateixa informació. Per tant, s'ha de redactar aquesta presentació tenint en ment que es llegirà literalment al participant i, per tant, ha de ser de lectura fàcil. També cal evitar que la informació proporcionada pugui introduir biaixos. La informació que es proporcionarà no ha d'influir en la probabilitat que els participants d'un dels grups accepti o refusi participar. <blockquote> '''Exemple''': Estudi de casos i controls sobre l'estrès com a factor de risc d'una determinada malaltia. Si en la presentació de l'estudi es demana a un candidat a ser un control si vol participar en un estudi sobre l'estrès com a factor de risc de la malaltia, és possible que el control tingui més probabilitat d'acceptar participar en l'estudi si té la percepció de tenir problemes d'estrès. Si no existeix relació entre l'estrès i la malaltia, en aquest estudi, l'estrès apareixerà com un factor de protecció de la malaltia. Això serà degut al fet que els controls presentaran un nivell d'estrès superior als casos.</blockquote> <blockquote> '''Exemple''': En l'estudi de casos i controls INTERPHONE sobre els possibles efectes cancerigens de la radiacions electromagnètiques emeses pels mòbils, probablement es va produir una situació similar. Quan es van comparar les característiques de les persones que van acceptar entrar a l'estudi amb les que van rebutjar, es va trobar que els que utilitzaven poc el telèfon mòbil tendien a no voler entrar a l'estudi <ref>Vrijheid M, Richardson L, Armstrong BK et al. Quantifying the impact of selection bias caused by nonparticipation in a case-control study of mobile phone use. Ann Epidemiol. 2009; 19: 33-41. doi: 10.1016/j.annepidem.2008.10.006.</ref>, <ref name="INTERPHONE2010-Apdx">[INTERPHONE Study Group. Brain tumour risk in relation to mobile telephone use: results of the INTERPHONE international case-control study. Int J Epidemiol. 2010; 39: 675-94.doi: 10.1093/ije/dyq079, [http://ije.oxfordjournals.org/content/suppl/2010/05/06/dyq079.DC1/Interphone_Appendix2.pdf Appendix 2]</ref>. És a dir, els que tenien un ús menys freqüent de telèfons mòbils tendien a rebutjar a participar en l'estudi. A més a més, aquest rebuig a participar de la gent que utilitzava poc el mòbil era més freqüent en el grup dels controls (és a dir, entre el grup que no presentava càncer). Per tant, en el grup control estaven sobrerepresentades les persones que tenien un ús freqüent del mòbil i subrepresentades les que l'utilitzaven poc. Això podia provocar el falç resultat de que l'ús del mòbil fos un factor de protecció pel càncer (en el grup sense càncer, hi havia més gent que feia un ús freqüent del mòbil, quan es comparava amb el grup amb càncer). Probablement, la gent que utilitzava molt el mòbil estava interessada en conèixer si aquest era perjudicial i volien participar en l'estudi. Si hagués estat possible "emmascarar" que l'estudi era sobre els efectes de l'ús del mòbil (cosa complicada, sinó impossible), aquest eventual biaix probablement no s'hagués produït.</blockquote> == Formulari consentiment informat == El formulari de consentiment informat és necessari per obtenir per escrit, el consentiment informat dels participants potencials. Ha de ser dissenyat de manera que s'ajusti als principis establerts en la Declaració de Hèlsinki i als del Comitè Ètic del propi centre. Com que també aquest document està destinat a proporcionar informació als participants de l'estudi, s'ha d'escriure amb un llenguatge planer que el pugui entendre qualsevol. Per tant, no contindrà argot mèdic. Al igual que en el cas del full d'informació, també cal evitar que la informació proporcionada en el formulari de consentiment pugui introduir biaixos. Com es comentava en l'apartat anterior, la informació que es proporcionarà no ha d'influir en la probabilitat que els participants d'un dels grups accepti o refusi participar. A l'[[El_protocol_de_recerca_clínica/Annex:_Exemple_consentiment_informat | annex]], es presenta un exemple de full de consentiment informat. En aquest exemple, en un mateix full s'informa de l'estudi i es sol·licita el consentiment. == Formulari de recollida dades == El formulari de recollida de dades és un document (imprès o electrònic) destinat a registrar de cada participant tota aquella informació que es necessita per realitzar l'estudi. Es dissenyarà el full de recollida de dades amb la codificació de les diferents variables. Aquest full ha de ser: * Autoexplicatiu. * Fàcil de llegir i d'entendre. * Fàcil d'omplir. * Dissenyat perquè coincideixi amb les dades necessàries i amb el programa que s'utilitzarà per mecanitzar les dades. La finalitat d'un full de recollida de dades és minimitzar els errors: * Per evitar biaixos, a tots els participants se'ls han de realitzar les mateixes preguntes amb els mateixos termes. Per tant, la pregunta que s'ha de fer a l'enquestat ha de constar de forma literal en el full. D'aquesta manera, l'enquestador sempre fa la mateixa pregunta i es poden minimitzar els biaixos associats a com es realitzi la pregunta. * Al transcriure la informació al full. * A l'introduir les dades a l'ordinador. Es poden consultar els qüestionaris de l'Estudi de cohort multicèntric sobre la sida (MACS) a: : [http://www.statepi.jhsph.edu/macs/forms.html Formularis estudi MACS] (consultat 4-02-2013) També a Internet hi ha molts fulls de recollida de dades que es poden utilitzar com a mostra. Es pot cercar «Case Proforma» o «Case Record Form». == Bibliografia == <references/> [[Categoria:El protocol de recerca clínica]] == Enllaços externs == * [http://www.biomedcentral.com/imedia/1432810077903063/supp1.pdf Qüestionari] de l'estudi "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23351603 ''Population based case--control study of serious non-fatal motorcycle crashes'']". Consultat 4-02-2013. mkidd0qjmthj6uzo465y40x28w05vv8 0 6782 76648 39637 2026-05-20T19:01:51Z Leptictidium 56 76648 wikitext text/x-wiki Linux és el nucli del sistema operatiu GNU/LINUX. Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds (http://ca.wikipedia.org/wiki/Linus_Torvalds), i distribuït amb la llicència GPL de GNU. Normalment, el nucli es distribueix amb el conjunt d'utilitats de GNU, entorns d'escriptori i altres aplicacions, formant un sistema operatiu complet. Linus Torvalds, un estudiant d'Informàtica de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix que, un dels seus professors, va anomenar Linux. (Linus+Unix=Linux) Minix és un clon del sistema operatiu Unix distribuït junt amb el seu codi font i desenvolupat pel professor Andrew S. Tanenbaum el 1987. L'última versió de Minix és la 3.1.6. Des de l'any 2000 es distribueix gratuïtament sota llicència BSD. http://ca.wikipedia.org/wiki/Minix Linus torvalds va desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versió el 17 de setembre de l'any 1991, quan tenia tan sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos coŀlaboradors es van afegir al projecte. Milers de persones que volien executar Unix en els seus PC van veure a Linux la seva única alternativa, ja que a Minix li faltaven masses coses. Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil de Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensió, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar també el sistema operatiu complet. A mitjans dels anys noranta el Linux s'havia convertit ja en l'Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft. Linux es continua desenvolupant per un gran nombre de programadors d'arreu del món, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcció del projecte. Actualment, la distribució Ubuntu de GNU/Linux és una de les més populars a tot el món i, gràcies al suport de Canonical i de la gent de caliu.cat i ubuntu.cat, segurament ho serà per molts anys. Al igual, derivatas d'Ubuntu, com ho són: Xubuntu, Linux Mint, Epsilon Linux i un llarg etc.; també són molt populars i s'utilitzen arreu del món. [[Categoria:Guia Ubuntu]] [[Categoria:Guia Epsilon Linux]] 7ordje6j535hplkih3euht034ih3y01 3 11588 76646 2026-05-20T16:35:30Z MediaWiki message delivery 2701 /* You may be eligible to vote in the U4C election */ secció nova 76646 wikitext text/x-wiki == <span lang="en" dir="ltr">You may be eligible to vote in the U4C election</span> == <div lang="en" dir="ltr"> <section begin="announcement-content" /> I am contacting you because you previously voted in elections related to the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee (U4C)]]. You may be eligible to vote in the current U4C election, which is open now and closes on 2 June 2026. You can find out more about the candidates and the election on [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026|the election page on Meta]], and from there you can access the vote itself. Your participation in these elections is important to the governance of Wikimedia communities, and your time spent learning about the candidates and voting is appreciated. -- In cooperation with the U4C, [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]])<section end="announcement-content" /> </div> [[m:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User_talk:Keegan (WMF)|talk]]) 18:35, 20 maig 2026 (CEST) <!-- Missatge enviat per Usuari:Keegan (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Keegan_(WMF)/test&oldid=30569740 --> 6y18t9jh3ljkxyks8qcajgaizpbdi42