Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.2 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/191 102 60509 184390 2026-05-16T10:26:45Z Aleator 20 n 184390 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Versaleta|lo Blanch.}}|187}}</noinclude>e de cauallers, e prengueren {{s}}e a dançar e fer molt gran gala. E Tirant e lo Rey de Sicilia començaren a parlar de lurs afers. Tirant recita al Rey de Sicilia totes les de{{s}}auentures que li eren {{s}}eguides, e com apres no{{s}}tre Senyor lo hauia molt pro{{s}}perat, e li hauia dat de grans vi{{ct}}ories, e com hauia conqui{{s}}tada tota la Barberia. Apres li recita le{{s}}tament en que Lemperador {{s}}taua, perque era de gran nece{{ss}}itat que pre{{s}}tament lo {{s}}ocorregue{{ss}}en. Lo Rey de Sicilia li re{{s}}pos: Germa Senyor, yo {{s}}tich ja en orde de tot lo que he me{{s}}ter, ja recullits los caualls, e los arne{{s}}os, e tota la mes gent: no re{{s}}ta {{s}}ino recullir la caualleria que en dues hores {{s}}eran recullits tots. Re{{s}}pos Tirant: Germa {{s}}enyor, {{s}}uplich vos que de continent façau anar la crida per la ciutat que tot hom {{s}}ots pena de la vida {{s}}ien recullits a la oracio, que vos voleu partir e{{s}}ta nit. E de continent lo Rey de Sicilia trames vn cambrer {{s}}eu: e los trompetes anaren per la ciutat manant a tots los qui tenien de anar ques reculli{{ss}}en, e pre{{s}}tament fon fet. Tirant, e lo Rey de Sicilia tornaren a la Reyna a la {{s}}ala, e aqui prengueren vn poch de plaer: e la Reyna de Sicilia {{s}}e aparta vn poch ab la Reyna de Feç, fahent li moltes caricies, e demana li molt de la Prince{{s}}a, e de la {{s}}ua bellea, y de les {{s}}ues condicions, y de les amors de Tirant y de la Prince{{s}}a. E la Reyna de Feç li dix moltes lahors de la Prince{{s}}a, e que james no acabaria de dir les {{s}}ingularitats que en aquella {{s}}enyora eren: de les<noinclude></noinclude> s8af6guptupojswopjzary93dbc05h6 Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/192 102 60510 184391 2026-05-16T10:27:42Z Aleator 20 n 184391 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|188|{{Versaleta|Tirant}}}}</noinclude>amors {{s}}en pa{{ss}}a molt laugerament ab molt gentil manera e di{{s}}crecio. Apres la comença a lagotejar, axi com aquella quin era mae{{s}}tra, dient li que apres {{s}}a {{s}}enyora la Prince{{s}}a, que al mon no tenia par, no hauia vi{{s}}ta ni coneguda dona de tan gentil {{s}}aber ni de tanta bellea com era {{s}}a {{s}}enyoria, e que {{s}}taua molt enamorada della e de la {{s}}ua {{s}}ingular condicio: e moltes altres rahons que li dix en que la Reyna de Sicilia pres molt gran plaer. Apres que les fe{{s}}tes e gales foren fetes fon hora de {{s}}opar, e {{s}}oparen ab gran plaer e con{{s}}olacio. Com foren leuats de taula, Tirant prega al Rey de Sicilia ques reculli{{ss}}en de jorn, e ell dix que era molt content: e prengueren comiat de la Reyna de Sicilia e de tots los qui re{{s}}tauen ab ella. Lo Rey de Sicilia comana lo regiment del Regne a vn co{{s}}ingerma de la Reyna qui era Duch de Mecina, qui era caualler bo e virtuos, e feu lo vi{{s}}rey, e comana li la Reyna e tota la ca{{s}}a. E fet tot lo que a fer tenia, lo Rey e Tirant ab tota la companyia {{s}}e reculliren, e a la primera guayta tot le{{s}}tol axi lo de Tirant com lo del Rey de Sicilia feren vela e ixqueren del port. E no{{s}}tre Senyor donals tan bon temps que dins breu temps foren dauant lo port de Valona, hon les .vj. naus eren carregades de forment, les quals hagueren molt grandi{{ss}}im plaer com veren le{{s}}tol de Tirant. Com Tirant veu les naus trames hi lo berganti manant als patrons que fe{{ss}}en vela, que i{{s}}que{{ss}}en del port e {{s}}egui{{ss}}en le{{s}}tol de Tirant: e pre{{s}}tament<noinclude></noinclude> 5zbxiubi2ov4tf77ycnc23yamhqf6u0 Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/193 102 60511 184392 2026-05-16T10:27:52Z Aleator 20 n 184392 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Versaleta|lo Blanch.}}|189}}</noinclude><section begin="cap393"/>feren {{s}}on manament. Acis lexa lo libre de recitar del {{s}}tol de Tirant, e torna a recitar del Rey Scariano. <section end="cap393"/><section begin="cap394"/> {{c|{{x-gran|CAPITOL CCCXCIV.}}}} {{c|''Com lo Rey Scariano feu batejar tota la gent del {{s}}eu Regne.''}} {{LletraInicial|A|text=APres}} que fon partit lo Rey Scariano de Tirant caualca tant ab la Reyna muller {{s}}ua, que per {{s}}es jornades ell arriba en la {{s}}ua terra, ço es en lo Regne de Ethiopia. E com {{s}}os va{{ss}}alls lo veren feren li la major fe{{s}}ta del mon, e reeberen la Reyna ab honor grandi{{ss}}ima, e feren li de grans donatius: e tenien gran con{{s}}olacio com lo lur Rey venia {{s}}enyor e vencedor de tanta terra que hauia conqui{{s}}tada. Com hague repo{{s}}at per alguns dies, lo Rey Scariano feu aju{{s}}tar tots los barons e cauallers de {{s}}on Regne en la ciutat de Trogodita, qui era vna molt grandi{{ss}}ima ciutat, e la major de tota Ethiopia. E com tots foren aju{{s}}tats ells tingueren lur parlament general, e lo Rey Scariano los prepo{{s}}a lo quis {{s}}egueix: Barons, yous he fets aju{{s}}tar per recitar vos tots los meus fets, com {{s}}ia cert que de la no{{s}}tra pro{{s}}peritat vos alegrareu. No ignora la {{s}}auie{{s}}a de vo{{s}}altres com yo per ma de{{s}}auentura fuy pres per lo gran Capita dels cre{{s}}tians, ço es Tirant lo Blanch, caualler de molt gran virtut e magnificencia, lo millor e<section end="cap394"/><noinclude></noinclude> 9i6v5936kkryjjjwxnfce7o1q1vwbh5 Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/194 102 60512 184393 2026-05-16T10:28:02Z Aleator 20 n 184393 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|190|{{Versaleta|Tirant}}}}</noinclude>mes valenti{{ss}}im caualler que vi{{s}}ca dejus lo cel: com per la {{s}}ua gran noble{{s}}a e liberalitat nos ha mes en libertat, e fet companyo e germa {{s}}eu darmes, e mes me ha dat per muller la filla del Rey de Tremicen ab lo Regne, la qual co{{s}}a yo {{s}}time mes que {{s}}im hagues fet {{s}}enyor de tot lo mon. E daltra part me ha dat lo Regne de Tuniç, per que yo {{s}}o molt obligat a ell. E com ell tinga a fer la conque{{s}}ta del Imperi grech per Lemperador de Conte{{s}}tinoble, al qual lo Solda, e lo gran Turch han de{{s}}po{{ss}}ehit de tot Limperi, ha amprat a mi com a germa e {{s}}eruidor {{s}}eu, que yo ab tot mon poder li vulla ajudar: pregant vos que tots los qui {{s}}eran di{{s}}po{{s}}ts vullau anar ab mi en Conte{{s}}tinoble a mon {{s}}ou e de{{s}}pe{{s}}a. E tots ells de hu en hu re{{s}}pongueren que ells lo amauen de grandi{{ss}}ima amor per les {{s}}ues virtuts in{{s}}ignes, e que volien morir per la {{s}}ua amor e honor: e no {{s}}olament en Conte{{s}}tinoble, mas encara fins al cap del mon. E lo Rey Scariano los regracia molt la lur bona voluntat, e manals que {{s}}en torna{{ss}}en ca{{s}}cuns en {{s}}es terres, e ques mete{{ss}}en en orde, que a dia cert tots fo{{ss}}en en la dita ciutat per rebre lo pagament del {{s}}ou. E daltra part trames correus per totes les ciutats e viles de {{s}}on Regne que fo{{ss}}en fetes crides, que tots los qui volgue{{ss}}en pendre {{s}}ou, axi de cauall com de peu, axi {{s}}tranys com del Regne que vingue{{ss}}en en la ciutat de Trogodita, que alli los {{s}}eria dat bon {{s}}ou. E en aque{{s}}t in{{s}}tant de temps que la gent {{s}}e aju{{s}}taua,<noinclude></noinclude> 94f8cg8ku24hll8quq0idnsmtqbag0f Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/195 102 60513 184394 2026-05-16T10:28:12Z Aleator 20 n 184394 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Versaleta|lo Blanch.}}|191}}</noinclude>la Reyna hague pen{{s}}at de fer {{s}}on poder de crexer e aumentar la cre{{s}}tiandat, car era molt bona cre{{s}}tiana, e dotada de moltes virtuts. Car com parti de Conte{{s}}tina {{s}}en porta ab {{s}}i molts frares, e capellans, e dos bi{{s}}bes, per intencio de edificar {{s}}gle{{s}}ies e mone{{s}}tirs. Per que de continent que fon en la ciutat de Trogodita feu preycar al poble ques fe{{ss}}en cre{{s}}tians. E molts per amor del Rey e de la Reyna que eren cre{{s}}tians, e altres per deuocio {{s}}e batejaren. E lauors la Reyna feu edificar molts mone{{s}}tirs e {{s}}gle{{s}}ies, e feu los con{{s}}ignar al Rey molta renda: e axi en aquella ciutat com en les altres del Regne foren edificades {{s}}gle{{s}}ies e mone{{s}}tirs, e per los bi{{s}}bes foren con{{s}}agrades, e po{{s}}auen {{s}}i en los mone{{s}}tirs molts de la terra ab gran deuocio, e foren majorals los frares e capellans, e als bi{{s}}bes donaren bons bi{{s}}bats ab bona renda. E mana a tots los qui tenien di{{s}}po{{s}}icio que ana{{ss}}en prehicant per tot lo {{s}}eu Regne, e que bateja{{ss}}en a tots aquells qui demanarien lo {{s}}ant babti{{s}}me. E en aquell temps en lo Regne de Ethiopia no {{s}}abien que era matrimoni, ans eren entre ells les fembres comunes: e per ço les gents no conexien pare {{s}}ino mare, per que eren la menys noble gent del mon. E apres que la Reyna muller del Rey Scariano hi fon, els hague fets fer cre{{s}}tians, los feu fer matrimonis, e daqui auant foren legitims. En aque{{s}}t Regne del Rey Scariano {{s}}obre la mar vers mig jorn ha vna gran muntanya qui lança gran quantitat de foch cre-<noinclude></noinclude> m9jbic2xzezcmhhgulpsdcd3h83fmwc Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/196 102 60514 184395 2026-05-16T10:28:22Z Aleator 20 n 184395 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|192|{{Versaleta|Tirant}}}}</noinclude>mant {{s}}ens ce{{ss}}ar james. E en aque{{s}}t Regne de Ethiopia ha molt grans de{{s}}erts hon no habita negu fins en Arabia, e afronta ab la mar Occeana. Com tota la gent fon aju{{s}}tada, lo Rey feu donar {{s}}ou a tots aquells qui pendrel volien, e molts hi anaren {{s}}ens {{s}}ou. Aque{{s}}t Rey Scariano era molt rich de tre{{s}}or, per tant com {{s}}en cullia molt en {{s}}a terra per algunes menes que {{s}}i troben que {{s}}on del Rey: e molt rich de caualleria, car era hu dels grans {{s}}enyors del mon, e{{s}}ceptat lo gran Chan. E troba que tenia per compte .ccxx. milia homens a cauall, forts e molt de{{s}}tres en les armes. Com lo Rey Scariano hague dat orde en tots los afers axi com aquell qui era home de gran prudencia, e hague ordenat {{s}}on Regne de bons regidors, ell ordena {{s}}os capitans e {{s}}es capitanies, axi de la gent de cauall com de la de peu qui era molta, {{s}}i be de{{ss}}us no {{s}}en fa mencio: e a{{ss}}igna dia cert que tot hom fos pre{{s}}t per partir. E mes auant ordena molt gran carruatge, e molt gran multitut de caualls, e orifanys per portar vitualles, tendes e artelleries, e totes co{{s}}es nece{{ss}}aries per al me{{s}}ter de la guerra. E daltra part gran multitut de bous, e daltres be{{s}}tiars per a forniment de la o{{s}}t. E per {{s}}emblant la Reyna quis fon me{{s}}a molt en punt, ab molt grans abillaments, e obratges de perles e de pedres fines que tenia en molt gran abundancia, e daltres robes de chaperia, e ab moltes dones e donzelles, de blanques e de negres: car les blanques eren del Regne de {{Pt|Tu-|Tuniç,}}<noinclude></noinclude> sd5egqhbaq2jb9mi7v09ubvt760bpu6 Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/197 102 60515 184396 2026-05-16T10:28:32Z Aleator 20 n 184396 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Versaleta|lo Blanch.}}|193}}</noinclude><section begin="cap394"/>{{Pt|niç,}} e les negres de Ethiopia. E per ço la Reyna {{s}}e feu tants abillaments, per que hauia promes a Tirant que ella iria a les {{s}}ues bodes e de la Prince{{s}}a, e a les de Plaerdemauida e del {{s}}enyor Dagramunt, Rey de Feç, quis deuien fer en Conte{{s}}tinoble lo dia que Tirant faria bodes ab la Prince{{s}}a. Com tota la gent fon en orde lo Rey Scariano parti de la ciutat de Trogodita ab tota la {{s}}ua o{{s}}t, e camina tant per {{s}}es jornades per {{s}}on Regne, fins que fon a la fi de {{s}}on Regne en vna ciutat que es nomenada Seras qui frontereja ab terra de Pre{{s}}te Johan. E aqui repo{{s}}a alguns dies, e li fon feta molt gran fe{{s}}ta, per que james lo hauien vi{{s}}t: car de la ciutat de Trogodita fins a la ciutat de Seras hauia cinquanta jornades. Axis lexa lo libre de parlar del Rey Scariano qui va ab la {{s}}ua o{{s}}t la via de Conte{{s}}tinoble, e torna a recitar del caualler Spercius que Tirant hauia trames per embaxador al Rey de Sicilia. <section end="cap394"/><section begin="cap395"/> {{c|{{x-gran|CAPITOL CCCXCV.}}}} {{c|''De la bona ventura que hague lo caualler Spercius.''}} {{LletraInicial|R|text=REbuda}} re{{s}}po{{s}}ta lo caualler Spercius del Rey de Sicilia de la {{s}}plicada embaxada, e vi{{s}}t lo gran aparell que lo Rey feya fer, pres licencia e comiat del Rey de Sicilia, e recullis en la galera per tornar a Conte{{s}}tina. E apres pochs dies que<section end="cap395"/><noinclude></noinclude> czeb2kjl05tzbczs8ywh24xwjcw0hji Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/198 102 60516 184397 2026-05-16T10:28:42Z Aleator 20 n 184397 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|194|{{Versaleta|Tirant}}}}</noinclude>fon partit del port de Palerm, Tirant hi arriba ab tot lo {{s}}eu {{s}}tol, e per {{s}}ort la galera de Spercius no {{s}}encontra ab le{{s}}tol de Tirant, ans pa{{ss}}a auant fins a Conte{{s}}tina: e aqui li digueren com bons dies hauia que Tirant era partit ab le{{s}}tol, que ja deuia e{{ss}}er en Sicilia. De aço hague gran enuig Spercius com nos era encontrat ab le{{s}}tol, e pres refre{{s}}cament per a la galera, e torna la via de Sicilia. Com fon en lo port de Palerm noy troba negu, car ja hauia .xv. dies que tot le{{s}}tol era partit: e pre{{s}}a aqui lengua tira la via de Conte{{s}}tinoble, e per {{s}}os dies ell aplega al port de Valona, e troba que ja nera fora le{{s}}tol. E daqui ell tira la via de la canal de Romania, e pres lo fortuna, e lançal en la illa del Lango: e aqui la galera dona a traues, e perdes tota la gent, e{{s}}ceptat lo caualler Spercius ab .x. homens: e po{{s}}aren {{s}}e per la illa per veure {{s}}i trobarien loch poblat que pogue{{ss}}en re{{s}}taurar la vida. E anant axi trobaren vn home vell qui guardaua vn poch de be{{s}}tiar, e demanaren li {{s}}i hauia negun loch poblat en la illa. E lo pa{{s}}tor los dix que en tota la illa noy hauia poblacio, {{s}}ino vn petit ca{{s}}al en que {{s}}tauen quatre ca{{s}}ats qui per lur de{{s}}auentura eren venguts aqui habitar, per que eren e{{s}}tats exellats de la illa de Rodes, e viuien aqui en molt gran mi{{s}}eria, per quant aquella illa era encantada e deguna co{{s}}a noy podia profitar. Lo caualler Spercius lo prega que per reuerencia de Deu los volgues dar a menjar, que de tot lo dia pa{{ss}}at e aquell que<noinclude></noinclude> bgs16a32znnyikcv60uilsuvxmjt09w Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/199 102 60517 184398 2026-05-16T10:28:52Z Aleator 20 n 184398 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Versaleta|lo Blanch.}}|195}}</noinclude>pa{{ss}}aua mig jorn no hauien menjat: car ells li ajudarien de tot lo que porien. E lo pa{{s}}tor hague compa{{ss}}io dells, e dix los que de {{s}}a mi{{s}}eria ell los faria part: e toca {{s}}on be{{s}}tiar e portals al ca{{s}}al, e com hi foren donals a menjar del que tenia. Com hagueren menjat lo caualler Spercius enterroga {{s}}on ho{{s}}te que li volgues dir qui hauia encantada aque{{s}}ta illa, que paria tan bona, e que axi fos de{{s}}abitada. E ell li dix que per ço com li paria ell e{{ss}}er home de be loy volia tot recitar: Senyor, vos deueu {{s}}aber que antigament era princep e {{s}}enyor de aque{{s}}ta illa del Lango e de Cretes Ipocras, lo qual tenia vna filla molt belli{{ss}}ima, qui es huy en dia en aque{{s}}ta illa en forma de vn drach, que te be .vij. colzes de lonch, car yo la he vi{{s}}ta moltes vegades, e nomenas la {{s}}enyora de les illes, e jau e habita en les voltes o coues de hun ca{{s}}tell antich qui es en aquell puig que podeu veure daci, e mo{{s}}tras dos o tres voltes en lany, e no fa mal ni dan a negu {{s}}i donchs no li fan enuig. E fon mudada de forma de vna donzella noble e bella en aquella figura de drach, per vna encantacio de vna dee{{ss}}a qui hauia nom Diana. E deuia e{{ss}}er de{{s}}encantada e tornaria en {{s}}a propia figura, e en {{s}}on {{s}}tament, quant trobaria vn caualler tan animos que la go{{s}}as anar a be{{s}}ar en la boca. E vna volta hi vench vn caualler del Spital de Rodes, qui era vn valenti{{ss}}im caualler, e dix que ell iria per be{{s}}ar la. E puja {{s}}obre vn cauall, e ana al ca{{s}}tell,<noinclude></noinclude> 1d6r4hnrv6r4pjm7j3tcqmaynnb8lbr Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/200 102 60518 184399 2026-05-16T10:29:02Z Aleator 20 n 184399 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH|196|{{Versaleta|Tirant}}}}</noinclude>e entra en la coua, e lo drach comença de leuar la te{{s}}ta deuers ell: e quant lo caualler la veu axi horrible comenca a fogir, e lo drach lo {{s}}egui: e lo cauall porta lo caualler mal {{s}}on grat {{s}}obre vna roca e {{s}}alta en la mar, e axi lo caualler fon perdut. Apres {{s}}e {{s}}egui que pa{{ss}}at algun temps hun joue que res no {{s}}entia de aque{{s}}ta ventura, exi de vna nau per deportar {{s}}e, e anant axi per la illa {{s}}e troba a la porta de aquell ca{{s}}tell, e entra en la coua tant de dins fins que fon en vna cambra: e aqui veu vna donzella quis pentinaua, e {{s}}tauas mirant en le{{s}}pill: e ell veu molt tre{{s}}or en torn della. Lo joue {{s}}e pen{{s}}a que fos qualque folla fembra o comuna qui {{s}}tigues aqui per fer bona companyia als homens qui pa{{ss}}auen per aqui: {{s}}tigue aqui tant, fins que la donzella veu la ombra del dit home, e aco{{s}}tas deuers ell, e demana li que volia. E ell re{{s}}pos: Senyora, {{s}}i a vos era pla{{s}}ent quem volgue{{ss}}eu pendre per {{s}}eruidor? E la donzella li demana {{s}}i era caualler: e lo joue re{{s}}pos que no. Donchs, dix la donzella, {{s}}i caualler no {{s}}ou no podeu e{{ss}}er {{s}}enyor de mi, mas tornau vos ne a vo{{s}}tres companyons, e feu vos caualler, e yo dema demati {{s}}tare aci fora de la coua, e ireus al encontre, e vos veniu me a be{{s}}ar en la boca, e no tingau dubte negu que yo nous fare negun mal, jat{{s}}ia que a vos yom demo{{s}}trare molt fera de veure, car yo {{s}}o tala com me veu, mas per encantacio yom demo{{s}}tre drach: e {{s}}i vos me be{{s}}au vos haureu tot aque{{s}}t tre{{s}}or, e {{s}}ereu mon marit<noinclude></noinclude> o0cju5czqdgiio0yiksehwknxo8n5ek Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/201 102 60519 184400 2026-05-16T10:29:12Z Aleator 20 n 184400 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Aleator" />{{RH||{{Versaleta|lo Blanch.}}|197}}</noinclude>e {{s}}enyor de aque{{s}}tes illes. E axi lo joue {{s}}e parti de la coua, e ana {{s}}en a {{s}}os companyons a la nau, e feu {{s}}e caualler. E apres lendema ell ana alla hon era la donzella per be{{s}}ar la. E com ell la veu exir de la coua de tan leja e {{s}}panto{{s}}a figura, ell hague tan gran temor que fugi vers la nau: e ella lo {{s}}egui fins a la mar. E quant ella veu que ell no tornaua deuers ella, comença a cridar grans crits com a vna per{{s}}ona doloro{{s}}a, e torna {{s}}en a {{s}}on loch: e lo caualler mori de continent. E apres noy ha vengut caualler algu que no moris tanto{{s}}t: mas {{s}}iy venia caualler algu qui la go{{s}}as be{{s}}ar, ell no morria, ans {{s}}eria {{s}}enyor de tota aque{{s}}ta terra. Com lo valenti{{ss}}im caualler Spercius hague hoides les rahons del vell, ell {{s}}tigue hun poc pen{{s}}ant: apres dix al vell: Digaume, bon home, es ver lo quem dieu? Re{{s}}pos lo vell: Senyor, noy po{{s}}eu dubte negu, car yous parle ab tota veritat, car tot aço e lo mes del queus he recitat es {{s}}tat en mon temps, e nous volria hauer mentit per co{{s}}a en lo mon. En aquell punt lo caualler Spercius fon po{{s}}at en gran pen{{s}}ament, e no replica mes al vell: mas dix entre {{s}}i mateix que ell volia {{s}}perimentar aque{{s}}ta ventura, car puix no{{s}}tre Senyor lo hauia fet venir alli no {{s}}ens cau{{s}}a: e daltra part {{s}}e veya de{{s}}e{{s}}perat com {{s}}e trobaua en aquella illa de{{s}}erta, e no tenia manera deguna de tornar a Tirant. Per que prepo{{s}}a {{s}}ecretament, {{s}}ens {{s}}entida de {{s}}os companyons, de ell anar tot {{s}}ol a la coua hon era lo drach, per que {{s}}os companyons<noinclude></noinclude> 5jhlo8bwom8tu9nhryy7nyyokncro75 Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 393 0 60520 184401 2026-05-16T10:29:27Z Aleator 20 n 184401 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch IV (1905).djvu" from="188" to="193" fromsection="cap393" tosection="cap393" header=1 current="Capítol 393" autor="" prev="[[../Capítol 392|Capítol 392]]" next="[[../Capítol 394|Capítol 394]]" /> 3f84rziebn4n4xsq7d2tgrte22owwuj Tirant lo Blanch (1905)/4/Capítol 394 0 60521 184402 2026-05-16T10:29:37Z Aleator 20 n 184402 wikitext text/x-wiki <pages index="Tirant lo Blanch IV (1905).djvu" from="193" to="197" fromsection="cap394" tosection="cap394" header=1 current="Capítol 394" autor="" prev="[[../Capítol 393|Capítol 393]]" next="[[../Capítol 395|Capítol 395]]" /> eqpewo7xzi8i6d472mfsibcmazwds41