Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60602 184602 2026-06-22T06:37:22Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184602 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>va trobàrsel en Met en el mateix obrador de casa seva. Era un vell fadrí, a qui la mare d'en Met l'havia posat en antecedents pera desentavanarlo de ses cabories. — No sigas tonto, — digué a n'en Met. — Hi perdràs el temps y t'hi tornarías ètich... Ni't convé, ni ell hi consentirà... Què ha de consentirhi!... Y després, crèume, nos ab nos ¿sabs?... Y sinó... ¡esguerrada! — Bueno, bueno; jo no n'haig de fer rès ''d'ell'', — respongué en Met. — ¿Què pot succehir? — ¡Que't privi de vèurela!... ¡Que s'hi oposi! ¡Que s'enfurismi!... Veuràs, après de tant temps de cuydarse d'ella, ¡desenganyat!.. Si algú del món hi té un dret, es ell; ell únicament, qu'al capdevall y als ulls de tothom li representa'l paper dc pare! — En Met abaxà'l cap, tot clohéntseli'ls ulls, com dominats pel pès de sa decepció. — Passar dies y més dies — es va dir, — sens vèurela, sens contemplarla, sens escoltar sa endolsida veu, sens explicarli aquesta embrolla de mots<noinclude><references/></noinclude> 363q3i4l2s6bzneqatsjjmwuvpfdgku 102 60603 184603 2026-06-22T06:44:48Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184603 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>que m'acuden desde'l cor a la boca, empentats pel mateix desfici!... Nó; no serà!... ¡De cap manera!... — S'ho digué axis y, no obstant, fos manament del saltimbanquis, fos previsió de la seva mare, passaren dies y més dies sens qu'en forat ni en finestra arribés a tornarla a veure. Un dia, en Met, no poguent contenir per més temps la forsa de sa voluntat, resolgué, no solsament véurela, que axò no li era difícil, sinó parlarhi. Sabia ahont y a quines hores treballava, quart més, quart menys; y no era pas impossible'l seu empenyo. S'arreglà un xiquet com a dia de festa, dexà'l Passeig de Sant Joan pera encaminarse al carreró del Pastím, y's dirigí a corre-cuyta a la plassa de Sant Jaume. Al campanar de la Seu tocavan les onze. La sobtaria treballant, ab son vestit de coloraynes, devant del públich; però, ¿què li feya? Al desembocar a la plassa pel cantó de la Llibretería vegé ab singular emoció que ja comensavan el rotllo. En Mitja-galta cridava als desva<noinclude><references/></noinclude> dstxxsxf5je79rf98ui5nrnjjqt3wiz 102 60604 184604 2026-06-22T06:50:54Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184604 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>gats y passavolants als esgarrifosos tochs d'una abonyegada corneta; la noya desfeya la catifa y estovava'ls coxins, tot amanintse pera'ls exercicis; l'home llogat pera donar toms a l'orga encenia sa grossa pipa de terra-cuyta, y'l ''Scheling'', mentres esperava que'l cridessen, anava d'aquí per allà, cercant un clap d'ombra pera ajassarshi. Aturada la gent pels desentons de la corneta, hi anava acudint afanyosa, sens por als raigs de sol, que feyan parpellejar les antiqüeles y vidrims dels trajos dels saltimbanquis. El primers en formar la rodona eran els xicots, qu'entre frechs, trepitjades y corredisses s'esmunyían per entre'ls grans fins a ferse lloch en la filera de preferència. Quan en Mitja-galta feu evolucionar la pilota, a truco d'anar engrandint el rotllo, en Met acabava d'arribarhi. Tenia'l cor oprimit, dèbiles les cames com si li fessen figa, y'ls ulls, esbarriats per un sobte esverament, ni gosavan a fixàrsehi. L'orga dexà sentir ses desafinades notes, y en Mitja-galta, en com<noinclude><references/></noinclude> 2tykyvgr94k8rkoi78olbkmnqddxicj 102 60605 184605 2026-06-22T09:37:56Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184605 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>panyia de la Néta, aparegué en mitx del rotllo, saludant abdós al ''respectable'' públich ab respetuosos acataments. No sé si en Met se faría capàs de les perilloses sorts executades pel saltimbanquis; considero que nó; per que, embaucat ab la Nèta, a la qui distingia per entre les orelles de un bastaix y les espatlles d'un emblanquinador, la orientació li era un xich difícil. Per altra part, ¿còm havia d'adonarsen, si a cada instant que passava sens que la xicota's fixés ab ell, ab son nas y ab sos ulls, qu'era lo únich que's descobria a través de l'esquifida espitllera, frisós y impacientat en Met, fins hi repicava de peus com una criatura rebeca? Mentres tant, el públich, que seguia ab curiosos ulls les evolucions del volantiner, se removia en son seti, esperant l'acabament del número pera saludar al acròbata ab entusiastes aplausos; aplausos que manifestaria diversament, desde'l xisclet y'l crit esclatant fins al imperceptible mohiment de llavis. Tot d'una'l general mormoll pu<noinclude><references/></noinclude> dbx0oypwldczp2z5ubvn6yvksurdka4 102 60606 184606 2026-06-22T09:42:26Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184606 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>jà de tò. La Nèta's disposava pera la sort de les cadires. Desitjós d'esser vist per ella, en Met, s'aventurà fins a una filera més endevant. Mentres s'hi acomodava, la Nèta, ab ayre indiferent, anava posant, una dessobre de l'altra, aquelles tres cadires de boga quel volantiner sostindria ab sos punys, ab ella y tot al cim. Poch après, la Nèta, trista com un sentenciat a mort, comensava a pujarhi. Al arribar dalt de son trono endressà una complascent ullada a la redona, amanida ab un forsat somriure. De sobte bategà son pit, s'ennuvolaren sos ulls y adhuch perdé l'equilibri. Sa mirada s'havia topat ab la d'en Met, impacienta y amorosa alhora. Impassible'l saltimbanquis, colocà una pessa de dos al assiento de la segona cadira, instant a la Néta pera que l'agafés ab la boca, tombada d'esquena y ab els ulls tapats per un espès mocador. La Nèta doblegà'l coll, y son cap anà descendint, descendint paula<noinclude><references/></noinclude> d66nrdyimp7py9mr39e69akp34p5nrr 102 60607 184607 2026-06-22T09:48:08Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184607 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>tinament, fins a conseguir el seu cos la tivantor d'un arch, fins a tocarse els talonets de ses sandàlies ab les puntes de sos llavis. May se l'havia vista tan desacertada com en aquell demati. Dues ò tres voltes seguides probà d'heure la moneda ab sos estirats llavis, mes sempre infructuosament, sens arribar ni a tocaria. A cada nova evolució'l saltimbanquis, burlant al públich ab sa lleugeresa, li acostava més a la boca; però, en và. Ni sos afalachs pera animaria, ni sos renechs per enardida, ni'l rum rum del públich, que ja comensava a frisar, lograren reportarla, mantenirla en son natural sossego. Al últim, obligada per son amor propi, tentà la darrera proba. La pessa de dos passà a sos llavis acompanyada pels aplaudiments dels curiosos; mes, el munt de les cadires,com si una mà de ferro les sacsegés ab fúria, trontollà una bona estona, decantantse y tot adhuch a frech de caure. Fou aleshores que's pogué veure fins ahont arribavan com a resistents els macissos punys del saltimbanquis.<noinclude><references/></noinclude> rtczfhin2s727plaroa04ajcp3898ro