Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/69 102 60608 184608 2026-06-23T05:54:44Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184608 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>Per apaybagar el mal efecte de la darrera sòrt, l'home de la pipa de terra etgegà tot d'una l'orga. Tot seguit el saltimbanquis, ab el ''Scheling'' agafat per les orelles, aparegué en mitx del rotllo, presentant el gos al públich com una especial notabilitat y encarint exageradament sos mèrits. Al acabar el panegirich, agafa'l plat de llauna y anà resseguint la rotllana; però'l soroll de la llauna's feya tan ingrat a les orelles del públich, que bona part anà desfilant amatent, tal com si fossen quintos y sentissen la veu de ''rompan filas''. En Met aprofità aquella conjuntura pera dirigirse a la Nèta, recolzada en aquell moment contra la tapa de l'orga, y fixos en en Met sos grossos y amorosos ulls. — ¡Fés que no't vegi, Met! — li digué la Nèta al acostarshi, bo y significant a n'en Mitja-galta. En Met cercà a n'el saltimbanquis ab un cop d'ull, y endevinant per lo mústech de son posat que la capta no li produhia gran cosa, digué a la Nèta a correcuyta: — ¿M'estimas, Nèta? —<noinclude><references/></noinclude> 46lp8oeehnaub7ctps9o3k2x4b7r0la Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/70 102 60609 184609 2026-06-23T05:59:02Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184609 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>La Nèta, agradosament sorpresa per l'estirabot d'en Met, ni li tornà resposta, mes, ab una dolsa mirada'l reconvingué per son dubte. Animat, en Met va prosseguir sens interrompres: — Prevénte, Nèta. Has de fugir d'aquest mal home. Jo m'enginyaré pera trèuret de les seves grapes. Confia ab mi. Un día d'aquestos... — Y se'n anà del rotllo sens acabar la expressió, per sentir a la vora de ses orelles la remor del platet d'en Mitja-galta. Quan entrava al carrer de la Llibretería, l'embadocat públich d'aquell ambulant circo's calava sorollosament a riure. Era quel gos aparexia en escena, fent salts y tamborelles, ademés de bots a peus junts, tal com els xicots que corren, ficats dintre de sachs, en el clàssich cós de les sortiges de barriada.<noinclude><references/></noinclude> jec82963pier5yid5kkt4345rtdqz65