Viquitexts
cawikisource
https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal
MediaWiki 1.47.0-wmf.7
first-letter
Media
Especial
Discussió
Usuari
Usuari Discussió
Viquitexts
Viquitexts Discussió
Fitxer
Fitxer Discussió
MediaWiki
MediaWiki Discussió
Plantilla
Plantilla Discussió
Ajuda
Ajuda Discussió
Categoria
Categoria Discussió
Pàgina
Pàgina Discussió
Llibre
Llibre Discussió
Autor
Autor Discussió
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Mòdul Discussió
Event
Event talk
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/69
102
60608
184608
2026-06-23T05:54:44Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184608
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>Per apaybagar el mal efecte de la darrera sòrt, l'home de la pipa de terra etgegà tot d'una l'orga.
Tot seguit el saltimbanquis, ab el ''Scheling'' agafat per les orelles, aparegué en mitx del rotllo, presentant el gos al públich com una especial notabilitat y encarint exageradament sos mèrits.
Al acabar el panegirich, agafa'l plat de llauna y anà resseguint la rotllana; però'l soroll de la llauna's
feya tan ingrat a les orelles del públich, que bona part anà desfilant amatent, tal com si fossen quintos y
sentissen la veu de ''rompan filas''.
En Met aprofità aquella conjuntura pera dirigirse a la Nèta, recolzada en aquell moment contra la tapa de l'orga, y fixos en en Met sos grossos y amorosos ulls.
— ¡Fés que no't vegi, Met! — li digué la Nèta al acostarshi, bo y significant a n'en Mitja-galta.
En Met cercà a n'el saltimbanquis ab un cop d'ull, y endevinant per lo mústech de son posat que la capta
no li produhia gran cosa, digué a la Nèta a correcuyta:
— ¿M'estimas, Nèta? —<noinclude><references/></noinclude>
46lp8oeehnaub7ctps9o3k2x4b7r0la
Pàgina:En Mitja-galta (1905).djvu/70
102
60609
184609
2026-06-23T05:59:02Z
Jqueralt
10946
/* Revisada */
184609
proofread-page
text/x-wiki
<noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>La Nèta, agradosament sorpresa per l'estirabot d'en Met, ni li tornà resposta, mes, ab una dolsa mirada'l reconvingué per son dubte.
Animat, en Met va prosseguir sens interrompres:
— Prevénte, Nèta. Has de fugir d'aquest mal home. Jo m'enginyaré pera trèuret de les seves grapes. Confia ab mi. Un día d'aquestos... —
Y se'n anà del rotllo sens acabar la expressió, per sentir a la vora de ses orelles la remor del platet d'en Mitja-galta.
Quan entrava al carrer de la Llibretería, l'embadocat públich d'aquell ambulant circo's calava sorollosament a riure. Era quel gos aparexia en escena, fent salts y tamborelles, ademés de bots a peus junts, tal com els xicots que corren, ficats dintre de sachs, en el clàssich cós de les sortiges de barriada.<noinclude><references/></noinclude>
jec82963pier5yid5kkt4345rtdqz65