Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.8 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60616 184617 2026-06-24T16:33:50Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184617 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>— No sé quin malehit gust hi trobeu en fervos aborrible a tothom! — El d'aborrir a tothom axí mateix. ¿Ho entens ara? Y comensant per tu, Met! — ¡Si fos axis array!... ¡Be prou me'n aconsolaría! Mes... — ¿Què vols dir ab aquest mes? ¿Que maltracto a la Nèta? ¡Puch ferho!... Y ténte compte si es que tu'n tornis a ser la causa, per que... — Per què... ¡Val més que'm trabi la llengua!... — Sí; que potser d'aquest modo t'estalviaràs el que't donguin lo Nostr'amo a punyalades! — En Met se'l mirà ab despreci, y's tombà en sèch, tot allunyantsen remugant...<noinclude><references/></noinclude> ecg0um7xswb8q8vh3jwf3ojyqpur4b8 102 60617 184618 2026-06-24T16:49:20Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184618 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>XI Era un dematí del diumenge, alegre com solen serho 'ls dies festius, que la naturalesa fins en axò atina, fins per axò's desviu, únicament pera complaurens. El rellotge de casa en Met, qu'era un «cu-cut» de repetició, tocava les vuyt per segona volta. Al oure'l darrer toch, la mare d'en Met, que ja feya estona sospitava si'l seu fill s'hauría retut de nou als afalachs del somni, 's decidí a penetrar en son quartet pera desvetllarlo. Encara no havia tret ben be'l cap al través de la porta que reculà tot d'una. L'havia sorprès sens rentar, a mitx vestir, recolzadet al cayre de<noinclude><references/></noinclude> hipxggbw4uiuqkw4ew6xyvp27qzq8s5 102 60618 184619 2026-06-24T16:53:38Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184619 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>la finestra, sostenint aquella actitut d'aburriment que li havia sobtat tantes vegades. —¡Axò no pot durar!...— se digué a si matexa. Y exi del passadís, ab les mans al front y'l prech als llavis, com ensentimentada d'aquella cosa. En tant, en Met, que no s'havia apercebut de la presencia de la seva mare, seguia'l curs de la seva exaltada imaginació, que's sostenia joganera, per la buydor del espay, com son cèlebre «As de bastos», aquell estel qu'havía fet volar de petit ab tanta sort com popularitat. No cal pas dir quin seria l'obgectiu de son capficament: la Nèta. Tots sos pensaments, totes ses lucubracions se reduhían a cercar el millor medi pera deslliuraria de son tirà a fi de férsela seva, més endevant, ab els poders que donan a la parròquia. Tres maneres de conseguir son propòsit havia combinat son febrós cervell; mes, com pera resoldren qualsevol se li oferían series dificultats, sa fantasia divagà en cercament de la quarta.<noinclude><references/></noinclude> 952oaogyhveg6n678mpgrlizi5b4tg4 184620 184619 2026-06-24T16:54:20Z Jqueralt 10946 184620 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>la finestra, sostenint aquella actitut d'aburriment que li havia sobtat tantes vegades. —¡Axò no pot durar!...— se digué a si matexa. Y exi del passadís, ab les mans al front y'l prech als llavis, com ensentimentada d'''aquella cosa''. En tant, en Met, que no s'havia apercebut de la presencia de la seva mare, seguia'l curs de la seva exaltada imaginació, que's sostenia joganera, per la buydor del espay, com son cèlebre «As de bastos», aquell estel qu'havía fet volar de petit ab tanta sort com popularitat. No cal pas dir quin seria l'obgectiu de son capficament: la Nèta. Tots sos pensaments, totes ses lucubracions se reduhían a cercar el millor medi pera deslliuraria de son tirà a fi de férsela seva, més endevant, ab els poders que donan a la parròquia. Tres maneres de conseguir son propòsit havia combinat son febrós cervell; mes, com pera resoldren qualsevol se li oferían series dificultats, sa fantasia divagà en cercament de la quarta.<noinclude><references/></noinclude> lajdm8r2pl44hwp0wwn9mxtm6p3w469 102 60619 184621 2026-06-25T10:54:02Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184621 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>Ja casi la tenia al punt, al punt de posarhi'l «visto bueno», quan li caygué la ploma de la mà, es a dir, quan l'estel de sa fantasia rodolà pels ayres com si la llanseta d'un enemich li hagués tallat els tirons. — ¿Què hem de fer, noy? — exclatà de sobte una veu be prou coneguda pera no desayrarla. Era'l pare d'en Met, que no 's movia del dintell de la porta. La seva dòna li havia omplert el cap ab lo de la Nèta y venia pera descarregàrsel. Al vèurel, en Met, s'axecà de la cadira, esparvillantse ab rapidesa. — ¡Axò no pot anar, noy! — reprengué'l sobrevingut ab un tò de veu ja més grave. — ¡No vull males cares aprop meu! ¡A darrera de tu, fins la teva mare s'hi emmalaltiría!... ¿Què tens? ¿Què vols?... Si te'n passa alguna, per que no la manifestas? ¡Explicat! ¿No'm respons?... ¡Es que si es cosa d'enamoraments, no vull pas que me'n resis fins que pentinis barbes!... ¡Ja ho tens entès!... ¡Y si dura gayre'l fe'l mussol, t'ho diré d'altre modo!...—<noinclude><references/></noinclude> 6rg5tomzl7zvspyly83j8qlccocpf5o 102 60620 184622 2026-06-25T11:00:06Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184622 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>Se'l mirà de cua d'ull, compassiva y seriament alhora, com si en son interior hi lluytessen dos oposats afectes, y girà l'esquena, separantsen a grans passos. Commós visiblement, en Met, se'l guaytà una estona, en tant desaparexia pel passadís, fins que tot d'una, obehint sens dubte al esperó d'alguna impertinent idea, acabà d'endressarse a corre-cuyta, exint de casa disparat com una fletxa. Tot anant pel carrer, d'assí d'allà y ab incerts passos, sostenint ab si mateix una animada conversa, aparentava com víctima d'una enagenació mental. En son exaltat cervell hi ballavan la sardana mil diables alhora, aturdintlo ab els alarits de ses esgarrifoses veus, conjunt d'aspres sons com los que ixen d'un gorch al caure la tarde, mes que la forsa de sa voluntat suspenia a voltes com el soroll d'una pedra basta per imposar silenci al xerroteig d'un gorch. — Seràs meva. Seràs meva, Nèta; — allavors se deya. Y continuava caminant, caminant, fins que altre cop defallia sa ferme<noinclude><references/></noinclude> aei6481bdvawiqrnnyix9b3o43llajq