Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.11 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 104 51947 185014 181758 2026-07-16T15:52:55Z Joan Gené 4644 185014 proofread-index text/x-wiki {{:MediaWiki:Proofreadpage_index_template |Qid=Q112143799 |Títol=''[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)]]'' |Autor=[[Autor:Antoni Maria Alcover i Sureda|Jordi des Racó]] (Antoni Maria Alcover) |Traductor= |Il·lustrador= |Editor=Tip. Católica de Sanjuan, germans |Lloc=Palma |Any=1896 |Font=[[:commons:File:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf|Commons]] |Imatge=1 |Pàgines=<pagelist 1="Portada" 2="Taula" 3=7 3to12=roman 13=1 32=21 37=27 104=95 129=121 152=145 243=237 262=257 308="Errades" 309="Colofó" 310="Informació editorial" /> |Sumari= |Nivell=r }} icohrbtjoi1oozl80s9ognfxpplra9p 185015 185014 2026-07-16T15:53:24Z Joan Gené 4644 185015 proofread-index text/x-wiki {{:MediaWiki:Proofreadpage_index_template |Qid=Q112143799 |Títol=''[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)]]'' |Autor=[[Autor:Antoni Maria Alcover i Sureda|Jordi des Racó]] (Antoni Maria Alcover) |Traductor= |Il·lustrador= |Editor=Tip. Católica de Sanjuan, germans |Lloc=Palma |Any=1896 |Font=[[:commons:File:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf|Commons]] |Imatge=1 |Pàgines=<pagelist 1="Portada" 2="Taula" 3=7 3to12=roman 13=1 32=21 37=27 104=95 129=121 152=145 243=237 262=257 308="Errades" 309="Colofó" 310="Informació editorial" /> |Sumari= |Nivell=R }} mnkr0jlr50if0vdcykvj7pkvipefms9 102 51948 185011 181223 2026-07-16T15:44:55Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185011 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>[[ARMJR|<big>{{Centre|APLECH}}</big> <small>{{Centre|DE}}</small> <big><big><big>{{Centre|RONDAYES MALLORQUINES}}</big></big></big> <small>{{Centre|D'EN}}</small> <big>{{Centre|JORDI DES RECO}}</big>]] {{Centre|([[Autor:Antoni Maria Alcover i Sureda|ANTONI M.ª ALCOVER P<small>RE.</small>]])}} {{Centre|___________}} </br> {{Centre|'''TOM I.'''}} </br> <small>{{Centre|AB LLECENCIA DEL ORDINARI}}</small> {{Centre|___________}} </br> {{Centre|PALMA}} {{Centre|'''EDITOR: D. Juan Bta. Palou, llibreter'''}} {{Centre|TIP. CATÓLICA DE SANJUAN, GERMANS}} {{Centre|'''1896'''}}<noinclude><references/></noinclude> hr38q1lv7a6u02j5gjncmsonno3le4k 102 51949 185012 184973 2026-07-16T15:46:29Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185012 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><center>{{Font|'''TAULA'''|MT=200}}<br /> _____</center> {|width=100% | |<u> <small>Págines</small> </u> |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Advertencia preliminar|Advertencia preliminar]] |VII |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Juanet y es set missatjes|En Juanet y es set missatjes]] |1 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Un festejador|Un festejador]] |21 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'Hermosura del mon|S’Hermosura del mon]] |27 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa fia des carboneret|Sa fia des carboneret]] |41 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Martí Tacó|En Martí Tacó]] |51 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es ca d'en Búa y es moix d'en Pejulí|Es ca d’en Búa y es moix d’en Pejulí]] |65 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/N'Estel d'Or|N’Estel d’Or]] |71 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Na Magraneta|Na Magraneta]] |95 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa jaya Xeloch y sa jaya Biguelot|Sa jaya Xeloch y sa jaya Biguelot]] |111 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Juanet de sa jerra|En Juanet de sa jerra]] |121 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es tres germans y es nou gigants|Es tres germans y es nou gigants]] |129 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Pere de sa butza|En Pere de sa butza]] |145 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es set ceros|Es set ceros]] |151 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es segador y sa beata|Es segador y sa beata]] |163 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Salom y es batle|En Salom y es batle]] |167 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/N'Agraciat|N’Agraciat]] |183 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es castell d'irás y no tornarás|Es castell d’irás y no tornarás]] |193 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es quatre germans|Es quatre germans]] |237 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'homo y es lleó|S’homo y es lleó]] |253 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/N'Espardenyeta|N’Espardenyeta]] |257 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es dos bessons|Es dos bessons]] |271 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa raboa y s'erissó|Sa raboa y s’erissó]] |285 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa rondaya d'en Vit|Sa rondaya d’en Vit]] |299 |}<noinclude><references/></noinclude> deuwb2pfnkq9we5vt1pf9incxdak0q8 102 52158 184998 181347 2026-07-16T12:36:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184998 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>dre? Perque no m’he d’aturar que no los haja agafats y fets trossos ab ses meus mans.<br/> —Ves, diu ella, á veure dins s’estable quin cavall falta.<br/> Hi va á mirarho y torna, y diu:<br/> —Es de mitjes carns.<br/> —No res, diu ella, encara los agafarás. Pren es mes magre, que fa tanta vía com es pensament.<br/> El Rey el pren y ja es partit, de d’allá.<br/> En Bernadet y na Fadeta ja eran milenars de milenars de llegos lluny; però, com es cavall de son pare feya tanta vía com es pensament, al punt los va tenir.<br/> Na Fadeta anava á ses anques, y mirava derrera d’en tant en tant, per temerse tot d’una que hi hagués fressa de res. Tot d’una que’l va veure, diu.<br/> —¡Ah Bernadet! vataquí mon pare que se’n ve com un llamp. Estam perduts.<br/> —A veure ydò com te’n desfás d’aquests trunfos.<br/> —No res, diu ella. Per fat y fat, que la mia mare m’ha comanat y un punt mes, que lo qu’ara diré, que sia veritat: que jo torn un carboner, en Bernadet una sitja de carbó y es cavall un auzinar.<br/> Y al acte ella torná un carboner, ben ravascós, tot mascarat, ab un mocador de daus p’es cap y una bona pipa á n’es morros; y en Bernadet una sitja de carbó com un rotlo d’era, que treya fum per tots es vents, y dexava anar un tuf decremat, que casi aturava s’alé; y es cavall<noinclude><references/></noinclude> 8c0qv2l8oku84vz79qptlyjsl7qheve 102 52159 184999 181349 2026-07-16T12:38:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184999 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>torná un auzinar ben gran, ab unes auzines que feyen por de grosses qu’eran. N’hi havia que paravan mitx cortó.<br/> El Rey, que ja se creya tenirlos dins ses mans, se tem que li han descomparegut. Mira y mira per tot ben arreu, y no afina res mes qu’aquell auzinar y aquella sitja de carbó y aquell carboneret.<br/> —¡Aquesta sí que m’es bona! diu ell. ¿Y per hont m’han pres?<br/> Com prou va haver mirat, s’acosta á n’es carboneret.<br/> —Carboneret, diu, ¿no hauríau vist passar un jovenet y una joveneta demunt un cavall?<br/> —Veniu d’aquí á un parey de dies, y vos ne poreu dur tot es que voldreu. No fa mitja hora que se’n han duyta sa derrera sarria que’m quedava.<br/> —¡Vos dich si heu vist passar un jovenet y una joveneta demunt un cavall! diu el Rey tot impacient.<br/> —¡No vos dich que l’he acabat, no fa mitja hora! diu es carboner. ¿O voleu que descarabut sa sitja per vos? ¿Y que vos figurau que n’hi trobaríau de carbó de dins? ¿Com sou tan carabassench?<br/> Sobre tot, be va demanar el Rey y torná demanar; però á n’es carboneret no’l va poder treure de sa sitja, y des carbó, y de que se’n acabavan de dur sa darrera sarria.<br/> Apurat de tot, el dexa, y se’n torna á n’es Castell.<br/> —¿Que no los menes? diu la Reyna.<br/> —¡Qu’he de menar! Ja los tenía, y assetsuaxí<noinclude><references/></noinclude> fr3bkyvxr2xi2e5c7w3om4arqklxmi8 102 52160 185000 181350 2026-07-16T12:39:49Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185000 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>m’han descomparegut. He vista una sitja de carbó dins un auzinar, som anat a demanar á n’es carboneret si los havia vists, y m’ha sortit á una altre part, y no n’he pogut treure aguyer.<br/> —¡Ah beneyt! diu la Reyna. ¡Com t’han enganat! Aquell carboner era ella, sa sitja en Bernadet, s’auzinar es cavall.<br/> —¿Que me dius?<br/> —Lo que sents. ¡Ja pots tornar esser partit de pressa!<br/> El Rey gira’s cavall, li pega esperonada, y es cavall llongo y altre llongo.<br/> Per mes qu’en Bernadet y na Fadeta s’eran fets ben enfora, al punt los torná tenir.<br/> Na Fadeta, que cada instant se girava derrera per temerse tot d’una que hi hagués fressa de res, el destria, y diu:<br/> —Bernadet, ja tornam tenir mon pare demunt. Just un llamp se’n ve.<br/> —A veure ydò com te’n desfás d’aquests trunfos, diu ell.<br/> —No res, diu ella. Per fat y fat, que la mia mare m’ha comenat y un punt mes, lo qu’ara diré que sía veritat: que jo torn un pastor, en Bernadet es ca, y es cavall una guarda de set centes euveyes.<br/> Encara no ho va haver dit, com ella torná un pastor ab una pellissa y una taleca de pell de cabra, y sona qui sona un fabiol; en Bernadet un ca de bestiar ben alt y gras, assegut devant es pastor, mirantlose fit á fit; y es cavall una guarda de set centes euveyes que pasturavan á la vela.<br/> El Rey, que ja se creya tenirlos dins ses un<noinclude><references/></noinclude> nlqc66j082lb6wk0p552j3bp4dg9r7k 102 52162 185001 181352 2026-07-16T12:41:42Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185001 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Que me dius!<br/> —Lo que sents. ¡Tornahi, depressa!<br/> El Rey gira’s cavall, li pega esperonada, y s’animal llongo y altre llongo.<br/> Molt enfora s’eran fets na Fadeta y en Bernadet; però al punt los torna tenir.<br/> Na Fadeta, que cada instant se girava derrera per temerse tot d’una que hi hauria fressa de res, el colombra, y diu:<br/> —Bernadet, ja tornam tenir mon pare demunt. Just un llamp se’n ve.<br/> —A veure ydò, diu ell, com te’n desfás d’aquests trunfos.<br/> —Ja no mes me queda una cosa.<br/> —¿Y encara no l’has feta?<br/> —Es que li costará la vida.<br/> —Y ¿que no la mos costará á noltros, si no li costa á ell?<br/> —Es ver.<br/> —Ydò ¡endevant!<br/> —No res, tu y es cavall fareu lo que jo faré. Per fat y fat, que la mía mare m’ha comanat y un punt mes, que lo que ara diré, que sía veritat: que jo torn una lleona, en Bernadet un tigre y es cavall un onso!<br/> Al acte na Fadeta va esser una lleona, en Bernadet un tigre y es cavall un onso. Feyen por de grossos y de farests, tiravan foch pels uys, treyen unes arpes com á ganxos de romana, y es renou que feyen ab ses dents, hauria arrissats es cabeys á qualsevol.<br/> Arriba’l Rey; sa lleona, es tigre y s’onso s’hi<noinclude><references/></noinclude> 2lympun20svchlomf9qy2hgadmsmq3e 102 52164 185002 181353 2026-07-16T12:44:38Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185002 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>afúen; se sent un crit aufegat y un croxit d’ossos aborronador.....<br/> El Rey y es cavall ja eran trossos, y trossos quedaren dins una bassa de sanch, negra y que alsava fumet.<br/> Ja havía trobada sabata de son peu el Rey des ''Castell d’irás y no tornarás.''<br/> Ja era hora de qu’anás á fer companyia á n’en Barrufet dins sa foganya del infern.<br/> Hi va caure tan emplomat, que no s’aturá fins á lo mes endins de tot.<br/> No vos dich res si’s dimonis en feren una de ses festes mes grosses qu’hajan fetes may.<br/> Ja estavan salvats en Bernadet y na Fadeta. Caminaren uns quants dies mes, y destriaren blavenchs, demunt un puig, es castell y la ciutat des Conte, son pare.<br/> Com ja no n’eran mitja hora lluny, troban un pou, y s’aturan á beure.<br/> —Mira, Fadeta, diu ell; per cap vent del mon te vuy arribar demunt ses anques des cavall. Estaría lleig per un senyor com som jo y per una senyora com éts tu. Sobre tot, mon pare y ma mare ho prendrían molt tort. Esperem aquí, jo arribaré tot sol, y vendrem ab so cotxo y tota la nostra gent per ferte sa rebuda que’t mereys.<br/> —¡Bernadet, no’m dexes! deya na Fadeta. ¡No’m dexes! Que, si me dexes, com som Fadeta, que no pensarás pus ab mi.<br/> —¡Ja hi vas errada! deya ell.<br/> —¡Te dich que no pensarás pus ab mi!<br/> —Axò no es possible, Fadeta.<br/><noinclude><references/></noinclude> 73ybwaxgu7ewnbb9x2tf7q8010zfz77 102 52165 185003 181354 2026-07-16T15:28:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185003 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—T’assegur que no hi pensarás pus, y mira quina hora t’ho dich.<br/> —No sies beneyta.<br/> Sobre tot, com na Fadeta el veu tan encarat, li arriba á dir.<br/> —No res, si tan encapirronat hi estás, vestén; però no vulgues que ningú’t toch. Si’t tocan, no pensarás pus ab mi. Será lo meteix que si no m’haguesses vista may.<br/> —Si es axí, no hajes por; no hi haurá cap denou. No’m tocará ningú.<br/> Y va partir. Ab una exhalació va esser á ca seua. Son pare y sa mare, com el veren, ja hi están abordats per abrassarlo; y ell que se feya enrera cridant.<br/> —¡No’m toqueu por amor de Deu! ¡per amor de Deu no’m toqueu! ¡Ja vos esplicaré es misteri! ¡Que enganxen ses mules á n’es cotxo mes que depressa!<br/> Son pare y sa mare no podían estar que no s’hi aferrasen, però ell los fogía, y no s’aturava de dir que fessen enganxar ses mules.<br/> Mentres feya lo que poría per defensarse des brassos de son pare y sa mare, y es criats enganxavan, surt una cusseta qu’havía jugat mes vegades ab ell que pels no tenia demunt el cos, y ''zas'' ja está enfilada per ell, cuydant á estellarse de xicota que li feya.<br/> Al acte en Bernadet va romandre com un beneyt, com un que surt d’un desmay ò’s despert d’un so molt llarch.<br/><noinclude><references/></noinclude> akpef2lss3bvfh8rulgk3dl1cbtn2ze 102 52166 185004 181355 2026-07-16T15:33:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185004 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Son pare y sa mare l’abrassaren y el besaren tot lo que volgueren.....<br/> Ja no’s recordava ni’s recordá pus de na Fadeta, com si no l’hagués vista ni sentida anomenar may.<br/> Tot d’una qu’es criats tengueren enganxat, van á dirlehi, y no va sebre de que li parlavan.<br/> Be li digueren qu’era ell que los havia fet enganxar. No li varen poder treure de sa boca mes paraules qu’aquestes.<br/> —No sé de que’m parlau. Dexaume fer. No m’enfadeu.<br/> Y seguí tot embebeyat, com un beneyt.<br/> Be li demanavan son pare y sa mare ahont era estat, que li havia sutceit, qu’havia vist, per hont era vengut, com s’era campat; però no foren capasses de treureli mes paraules qu’aquelles:<br/> —No sé de que’m parlau. Dexarme anar. No m’enfadeu.<br/> Y passaren díes y mes díes, y setmanes y mes setmanes, y mesos y anys; y en Bernadet seguía en so seu embadaliment, y menjava y bevía es mes descansat del mon, sensa cap maldecap.<br/> Na Fadeta, veent qu’en Bernadet no tornava ab cotxo ni sensa cotxo, se cansá d’esperar. Entra dins la ciutat, s’en puja fins á n’es Castell des Conte, s’hi planta devant. Veu trafegar criats y criades, entrar y sortir gent, guaytar per finestres y terrades es Conte y sa Contessa y en Bernadet y tot; però no prová de dir qui era ni va fer cap passa per donarse á conéxer, perque be veya que, no recordantse de res en Bernadet, se<noinclude><references/></noinclude> chg80zkw2k6uee5t6tvypzjn7n39m94 102 52167 185005 184968 2026-07-16T15:35:13Z Joan Gené 4644 185005 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ría de bades tot quant faría per que la creguessen y l’admetessen tal quina era.<br/> —¡A veure de quin cap feym estelles! digué, veentse dins aquell marruell.<br/> Pensa qui pensa que faría, que no faria, á la fi devalla á la ciutat; y com tenía unes mans beneides per cualsevol feyna de dona y no hi havia res que l’embarassás, se posa á fer de cosidora y brodadora.<br/> Cosía y brodava tant’be, y güanyava de tan bon tros á ses altres, qu’al punt va esser sa qui tenía mes anomenada; y li donavan tota sa feyna ses cases millors y fins y tot ca’s Conte, qu’era sa principal.<br/> En Bernadet continuava tan embadalit com en es moment meteix en que se cusseta s’era enfilada per ell. Si no li demanavan de noves, no deya res may; no movía conversa á ningú, ni se mirava cap atlota, y feya tant de cas de ses moltes que li treyen y li presentavan, com des moix.<br/> Y el passetjavan per viles y ciutats, y el menavan á festes y bauxes, y feyen per ell balls y saraus á rompre; però tot era rentar es cap á s’ase, perdre’s temps y es llexiu.<br/> Son pare y sa mare arribaren á dir.<br/> —Axò no pot passar pus. Li deuen haver donats encanteris á n’aquest atlot nostro. Lo millor es casarlo. Si axi no li espassa aquest abitlament, si axò no’l desxondeix, al manco no se porá dir que no’u hájem provat tot.<br/> —T’hem de casar, li digueren.<br/><noinclude><references/></noinclude> guyp0vlwtmmc8sv0otn8b4oejz39d8y 102 52168 185006 181357 2026-07-16T15:36:54Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185006 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Be, digué ell, y va fer tan poca menció com si’u haguessen dit á sa paret.<br/> Li cercaren una atlota, una fia d’un Conte veynat, que, encara que no se perdés per guapa, era xalesta y devertida.<br/> —Te casarás ab aquesta, li digueren.<br/> —Be, digué ell, y no’n resá pus.<br/> Posaren fil á l’aguya per enrengar tot es carro portal que establia, tractantse de dos senyors tan richs y tan nobles.<br/> Na Fadeta va cosir ses novianses, figurauvos ab quin coret.<br/> Arribá’s dia senyalat per ferse’s casament, y se va fer.<br/> Hi va haver unes noces lo mes alt de punt.<br/> Tota la ciutat hi va prendre part.<br/> ¡Vaja quina partida de taules que varen haver de fer! Sa gentada que hi posá’s peus devall, feya por. Varen haver d’encendre’s llum per acabar de dinar.<br/> Quant varen haver acabat, digueren que cadascú havía de contar un pas que fes riure. Se’n contaren molts, y la gent cuydá á esclatarse de riayes. Na Fadeta hi era com á convidada, y li tocá contar.<br/> Y ¿que fa sa pitxorina? Se treu una capsa. Hi va haver una tórtora y un tort. Posa sa tórtora á un cap de taula y es tort á s’altre cap.<br/> Sa tórtora se posa a dir:<br/> —¿No’t recordas, tort, de quant cercavas un<noinclude><references/></noinclude> 27kin2t6x99fg9wbxybwzp1mo1utmr0 102 52169 185007 181358 2026-07-16T15:38:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185007 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>castell, y no’l porías trobar en manera ninguna, y devora un riu hi va haver qui te digué ahont era, y qu’havias de fer en esserhi?<br/> —A mí no me recorda, digué’s tort, cap baix.<br/> —¿Y no’t recordas tampoch d’aquella vegada que, per que no’t matassen, hi hagué qui ab un sol dia va voltar un camp de paret, hi plantá una vinya, hi va cuir es reyms y va fer es vi?<br/> —A mí no me recorda, deya’s tort, mes cap baix encara.<br/> —¿Y no’t recordas tampoch d’una altra vegada que, per que no’t matassen, hi hagué qui ab un sol dia va treure un bosch, el sembrá de xexa, la hi va cuir y en va fer pa?<br/> A mí no me recorda, deya es tort, encara mes cap baix.<br/> —¿Y no’t recordas tampoch d’una altra vegada que, perque no’t matassen, hi hagué qui va treure des fons de la mar gran una tumbaga que feya cent anys hi havian perduda?<br/> —A mí no me recorda, deya’s tort, y, com mes anavs, mes capficat estava.<br/> —¿Y no’t recordas tampoch de quant per tres foradins d’una porta te varen treure tres ditets, y n’hi va haver un d’escapollat, y tu l’agafares, y te casares ab sa qui’l t’havia tret, y fogíreu es meteix vespre, y vos encalsaren, y no’us pogueren agafar?<br/> Aquí es tort quedá boca closa, y se posa á mirar sa tórtora fit á fit.<br/> En Bernadet, que mentres sa tórtora feya aquell enfilay de preguntes á n’es tort, també<noinclude><references/></noinclude> crq7qkmw299ci61b9k9pos00dwvaeoh 102 52170 185008 181360 2026-07-16T15:41:34Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185008 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>estava ben cap baix, l’alsá á n’es meteix temps que’s tort, y se posa á mirar na Fadeta, mira qui te mira. Li pegava unes uyades que l’atravessava. Com que la s’hagués de menjar ab sa vista... Ella estava dreta, tota ayrosa, ab ses mans demunt sa taula, pegant una uyada á n’en Bernadet, una á sa tórtora, una altre á n’es tort, llavò una á tota la gent, y tornava á n’en Bernadet. Estava la dona á la flor del mon, á n’es ple de sa seua hermosura y galanía. S’era enllestida y endiumenjada tant com havia pogut. May havia feta tanta planta. Al punt tothom li va tenir els uys demunt, veent qu’en Bernat la se mirava tan arreu, y que sa tórtora y es tort qu’havia trets de dins sa capsa, feyen aquelles coses.<br/> Perque sa tórtora, com repará qu’es tort havia alsat es cap y la se mirava d’aquella manera, se posá á mirarlo á ell. Mira qui mira, va reprendre s’enfilay de preguntes, dient:<br/> —¿Y no’t recordas tampoch de qui dexares devora un pou y lo que li prometeres que no sutceiria y t’ha sutceit; y t’ha şutceit fins á n’es punt de que ja no’t recordas de qui’t mostrá’s castell, te va plantar sa vinya y te va fer es vi, te va treure’s bosch y te va coure sa fornada de pa, te va trobar sa tumbaga, te va treure’s dit encapollat, y se va casar ab tu, y t’ha salvada set voltes la vida? ¿Axò no’t recorda? Mirem be; veuràs qui som, ¿No sabs tu que, mentres jo sia viva, no’t pots casar ab un altra? ¿No sabs tu que, mentres jo sia viva, nin<noinclude><references/></noinclude> dkkqrba4xw6bdhrsd4eqfk13rsc1i4i 185010 185008 2026-07-16T15:43:48Z Joan Gené 4644 185010 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>estava ben cap baix, l’alsá á n’es meteix temps que’s tort, y se posa á mirar na Fadeta, mira qui te mira. Li pegava unes uyades que l’atravessava. Com que la s’hagués de menjar ab sa vista... Ella estava dreta, tota ayrosa, ab ses mans demunt sa taula, pegant una uyada á n’en Bernadet, una á sa tórtora, una altre á n’es tort, llavò una á tota la gent, y tornava á n’en Bernadet. Estava la dona á la flor del mon, á n’es ple de sa seua hermosura y galanía. S’era enllestida y endiumenjada tant com havia pogut. May havia feta tanta planta. Al punt tothom li va tenir els uys demunt, veent qu’en Bernat la se mirava tan arreu, y que sa tórtora y es tort qu’havia trets de dins sa capsa, feyen aquelles coses.<br/> Perque sa tórtora, com repará qu’es tort havia alsat es cap y la se mirava d’aquella manera, se posá á mirarlo á ell. Mira qui mira, va reprendre s’enfilay de preguntes, dient:<br/> —¿Y no’t recordas tampoch de qui dexares devora un pou y lo que li prometeres que no sutceiria y t’ha sutceit; y t’ha şutceit fins á n’es punt de que ja no’t recordas de qui’t mostrá’s castell, te va plantar sa vinya y te va fer es vi, te va treure’s bosch y te va coure sa fornada de pa, te va trobar sa tumbaga, te va treure’s dit encapollat, y se va casar ab tu, y t’ha salvada set voltes la vida? ¿Axò no’t recorda? Mirem be; veurás qui som, ¿No sabs tu que, mentres jo sia viva, no’t pots casar ab un altra? ¿No sabs tu que, mentres jo sia viva, nin<noinclude><references/></noinclude> ncpjjl1zmdz4fcslkxsls17pqw4c4qi 102 52172 185009 181362 2026-07-16T15:43:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185009 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>cridava y botava d’alegria, donant mil enbores bones á n’en Bernadet y na Fadeta, á son pare y sa mare. Y heu de creure y pensar que a tots es qui hi havia allá plegats, es fadrins perque eran fadrins y es casats perque encara no havian perduts es jochs, á tots los entrá una ballera, que no tenían repòs á ses cames, y se va encendre un ball vitench de tot, que dura fins devers mitja nit.<br/> Com estigueren cansats y morts de riure y de folgar, se’n aná cadascú á ca-seua, fentse creus tothom des pas d’en Bernadet y na Fadeta, que visqueren contents y alegres una mala fi d’anys. Y... si no son morts, son vius; y, si no son vius, son morts. Y al cel mos vegem tots plegats. Amen. {{línia}}<noinclude><references/></noinclude> o10ch32smulldsyy5ip2tutdc31557x 102 57509 185065 182544 2026-07-17T08:09:58Z Joan Gené 4644 185065 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/><big>[[Autor:Gabriel Maura i Montaner|GABRIEL MAURA Y MONTANER]]<br /> {{Línia|width=15em|align=left}}{{Línia|width=15em|align=left}}<br /><br /><br /> <center> <big><big><big><big>[[Aigoforts|AYGO-FORTS]]</big></big></big></big></big><br /><br /> NOVA EDICIÓ AUMENTADA AMB POESIES.<br /><br /><br /><br /><br /> </center> <u>TIPOGRAFIA {{Versaleta|de}} J. TOUS</u>{{Gap}}{{Gap}}{{Gap}}{{Gap}}<br /> <u>S. {{Versaleta|Bartolomé, 32.}} PALMA</u>{{Gap}}{{Gap}}{{Gap}}{{Gap}}<br /><br /><noinclude><references/></noinclude> i2ruenfkcl69x3pfki99z1pwtc3r36m 2 57524 185016 182007 2026-07-16T15:54:05Z Joan Gené 4644 185016 wikitext text/x-wiki == Projectes == === En curs de transcripció === * [[Llibre:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf]] * [[Llibre:Rondayes de Mallorca (1895).pdf]] * [[Llibre:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom II (1897).pdf]] * [[Llibre:L'Ignorància 76.pdf]] * [[Llibre:La ciutat de Mallorques - Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (1906).pdf]] * [[Llibre:Aygo-forts (1934) - Gabriel Maura i Montaner.pdf]] * [[Llibre:Brots d'ortiga - Bartomeu Ferrà i Perelló (Josep Mir 1900).pdf]] * [[Llibre:Coses nostres - Bartomeu Ferrà i Perelló (Obradors de Ca Nostra 1926).pdf]] * [[Llibre:Cuentos mallorquins - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1884).pdf]] * ''[[El Mosaico]]'' === Transcrits === * [[Llibre:La Roqueta - núm. 15 - 15 d'agost de 1902.pdf]] * [[Llibre:La vida de l'homo (plagueta de cançons noves en mallorquí).pdf]] * [[Llibre:Pastorells amb alegría d'en Jafet y compañía - Bartomeu Ferrà Perelló (1892).pdf]] * [[Llibre:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf]] === Traduccions === * ''[[Resum de gestes del poble romà]]'' * ''[[Història de la meva joventut (Francesc Aragó)]]'' === Altres === * ''[[Al molt egregi, magnifich e exellent señyor, lo señyor Joseph Nicolau de Azara]]'' * ''[[Himnes homèrics]]'' * ''[[Rondaya de rondayas]]'' kucic2n3tukjvxl874c2e8py2aheqky 105 59142 185013 181564 2026-07-16T15:52:07Z Joan Gené 4644 185013 wikitext text/x-wiki == Ajuda == Bon dia, {{u|Aleator}}. Vaig veure que el títol del llibre tenia un error (entre ''Recó'' i el guionet no hi havia espai), el vaig reanomenar a Commons i ara he vist les conseqüències. Ho he començat a resoldre cercant pàgina per pàgina i suprimint de l'url l'espai per accedir a les pàgines "perdudes" i reanomenar-les; però m'he aturat perquè no estic segur si ho estic esguerrant encara més ni si hi ha una manera més ràpida de resoldre-ho. [[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 08:35, 10 des 2025 (CET) :{{ping|Joan Gené}} Fet! He passat un bot amb l'script [[:mw:Manual:Pywikibot/movepages.py|movepages.py]] per moure les pàgines, i un altre amb el [[:mw:Manual:Pywikibot/replace.py|replace.py]] per retocar les pàgines que cridaven l'anterior índex. Que treballin les màquines! ;D Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 12:49, 10 des 2025 (CET) ::Moltíssimes gràcies! --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 08:12, 12 des 2025 (CET) == Revisat == Bon dia, {{u|Aleator}}. El llibre ja està acabat, per part meva. Segur que té moltes de coses per polir, però, que jo ara caigui, em manca saber com puc resoldre-ho quan un mot comença en una pàgina i acaba en una altra, que per defecte el separa amb un espai: per exemple, a ''[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'Hermosura del mon]]'' ([[Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/46|p. 46]]-47), «romanguérem devall un '''al / tre''' pi». Gràcies! -[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 17:52, 16 jul 2026 (CEST) lm22191ebj00op05xu0mp4sis9nhb07 102 60704 185017 2026-07-16T17:33:21Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185017 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Donya Juanita|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> {{centre|'''II'''}}<br/> {{LletraInicial|S|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|om}} fiy segon d’un arrendadó pagés, y per fugí de terrossos y llegum, vaig caure dins ''una casa d’estudiants pagesos;'' pero prest me cansá tanta continuació ''llegumera''.<br/> {{gap}}Un onclo meu, germá de mon pare, me recuhí quant sabé lo malament que me trobava dins aquell niu d’espartans forsats.<br/> {{gap}}Aquest onclo es mal gèni, avaro y egoista: pero es homo de bé: cosa no molt rara, quant ne veym tants que son amables, generosos y caritatius, y no dexan d’essê uns grandíssims pillastres.<br/> {{gap}}Mon onclo En Mateu es un fadrí més que veyardo, tonsurat per capellá, ó capellá de bassinet; aquell trajo li dona es privilegi de podê aná brut y despellissat sense<noinclude><references/></noinclude> q18mdoezic4d5747vbbulqdowwu1fjn 185019 185017 2026-07-16T17:37:53Z Joan Gené 4644 185019 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Donya Juanita|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> {{centre|'''I'''}}<br/> {{LletraInicial|S|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|om}} fiy segon d’un arrendadó pagés, y per fugí de terrossos y llegum, vaig caure dins ''una casa d’estudiants pagesos;'' pero prest me cansá tanta continuació ''llegumera''.<br/> {{gap}}Un onclo meu, germá de mon pare, me recuhí quant sabé lo malament que me trobava dins aquell niu d’espartans forsats.<br/> {{gap}}Aquest onclo es mal gèni, avaro y egoista: pero es homo de bé: cosa no molt rara, quant ne veym tants que son amables, generosos y caritatius, y no dexan d’essê uns grandíssims pillastres.<br/> {{gap}}Mon onclo En Mateu es un fadrí més que veyardo, tonsurat per capellá, ó capellá de bassinet; aquell trajo li dona es privilegi de podê aná brut y despellissat sense<noinclude><references/></noinclude> m6k4ifsytapaa19q833a9hkhxow6p1e 185027 185019 2026-07-16T18:04:50Z Joan Gené 4644 185027 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Donya Juanita|CT=red|MT=150}}}}<br/> {{centre|'''I'''}}<br/> {{LletraInicial|S|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|om}} fiy segon d’un arrendadó pagés, y per fugí de terrossos y llegum, vaig caure dins ''una casa d’estudiants pagesos;'' pero prest me cansá tanta continuació ''llegumera''.<br/> {{gap}}Un onclo meu, germá de mon pare, me recuhí quant sabé lo malament que me trobava dins aquell niu d’espartans forsats.<br/> {{gap}}Aquest onclo es mal gèni, avaro y egoista: pero es homo de bé: cosa no molt rara, quant ne veym tants que son amables, generosos y caritatius, y no dexan d’essê uns grandíssims pillastres.<br/> {{gap}}Mon onclo En Mateu es un fadrí més que veyardo, tonsurat per capellá, ó capellá de bassinet; aquell trajo li dona es privilegi de podê aná brut y despellissat sense<noinclude><references/></noinclude> 2xvuuplto3zuqq1oju24cwobpqxdj5i 102 60705 185018 2026-07-16T17:37:41Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185018 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Lo segador|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|S|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|egador}} ta fals esmola, pren les varques y’ls didals, ajustet les antiparres, vestit lo ''cassot'' de drap: poset lo capell de pauma, despenja el sarró d’es cá, afica’hi lo groch imatge de la porta desferrat; posé’hi les ''salapes'' verdes y lo ''jaquet'' d’escot blau, posé’hi la pipa, la fulla, y los arreus de fumar; digues ''adeu'' á ta mare, á ton avi «Deu vos guard» y cap á la ''Creu del marge'' endreça ton retent pas. </poem><noinclude><references/></noinclude> e4aaax0ismo63rmoly8p308qgb7pf99 102 60706 185020 2026-07-16T17:45:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185020 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Un homo de ca-séua|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> {{centre|'''I'''}}<br/> {{LletraInicial|J|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|a}}’s sab que no tractant de pintá un gitano, difícil ha d’essê pintá cap homo que no sía de ''ca-séua'', ó que ''ca-séua'' no sia d’ell.<br/> {{gap}}Pero com en aquest mon totes ses coses se fan al revés d’axí com se diuen, y se diuen al revés d’axí com son, ha resultat que per molt que cada homo sía de ''una casa'', n’hi ha molt pochs que se pugan anomená ''homos de ca-séua''.<br/> {{gap}}S’homo de ''ca-séua'' ja neix homo de ''ca-séua''. Axò pot parexe fatalista; pero es veritat. Y per més qu’aquest ''tipo'' va desapareguent á ''pas de bancarrota'', encara tench esperansa de trobarne un per necessari.<br/> {{gap}}Un homo de ''ca-séua'', quant es infant de mamá, quant es ''de llet'', mama sempre que no dorm, y dorm sempre<noinclude><references/></noinclude> ie1r98m2x3v15529hjjrim05bjsv7x1 185028 185020 2026-07-16T18:04:57Z Joan Gené 4644 185028 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Un homo de ca-séua|CT=red|MT=150}}}}<br/> {{centre|'''I'''}}<br/> {{LletraInicial|J|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|a}}’s sab que no tractant de pintá un gitano, difícil ha d’essê pintá cap homo que no sía de ''ca-séua'', ó que ''ca-séua'' no sia d’ell.<br/> {{gap}}Pero com en aquest mon totes ses coses se fan al revés d’axí com se diuen, y se diuen al revés d’axí com son, ha resultat que per molt que cada homo sía de ''una casa'', n’hi ha molt pochs que se pugan anomená ''homos de ca-séua''.<br/> {{gap}}S’homo de ''ca-séua'' ja neix homo de ''ca-séua''. Axò pot parexe fatalista; pero es veritat. Y per més qu’aquest ''tipo'' va desapareguent á ''pas de bancarrota'', encara tench esperansa de trobarne un per necessari.<br/> {{gap}}Un homo de ''ca-séua'', quant es infant de mamá, quant es ''de llet'', mama sempre que no dorm, y dorm sempre<noinclude><references/></noinclude> ndv69f9k70fgxml6b7z56u1buni95ys 102 60707 185021 2026-07-16T17:48:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185021 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Lo derrer soldat|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|J|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|a}} sé qu’ardida avansa la gran familia humana donant ab crits frenètichs coratje á sos infants; ja sé que, los prodigis escalonant, demana dels segles la corona com los antichs gegants. <br/> {{gap}}No hi ha per aturarla, poder, ni espay, ni forsa; remou entre sos brassos la mar, la terra, el cel, lo pern del món un dia tal volta arribi á torce, enrojintlo ab la flama, destrempantlo ab lo gel. <br/> {{gap}}Jo sent la remor fonda, jo veig la polsaguera qu’en sa jornada axeca la nova societat; jo veig que damunt ruines desplega sa senyera, cridant als cansats pobles: «progrés y llibertat!»</poem><noinclude><references/></noinclude> cujbjq0ip1590uea7ez6fdvhdkpsl2h 102 60708 185022 2026-07-16T17:51:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185022 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Avant!|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|¿A|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|hont}} van eixes onades de gent tota febrosa? ¿Ahont corre, fatigada, la vella humanitat? Israel de tots los segles, alsant boyra polsosa, dins ella sempre mira lo terme desitjat. <br/> {{gap}}Y’l terme may arriba; flastoman y se queixen los pobles y les rasses, mesclant verí del cor; y vells Moisés moren, y nous Moisés neixen, y’l mon lo desert tresca, voltant lo vadell d’or. <br/> {{gap}}Los trossos d’ unes taules rompudes ab follia, serveixen per les noves mes prest apedregar; les lleys d’ordre y justicia no viuen més qu’un dia; tot cau y se soterra del temps dins lo fossar. </poem><noinclude><references/></noinclude> kc02z5eh3uz4sbnuvmyyur7cdimma1p 102 60709 185023 2026-07-16T17:56:08Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185023 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Els Reys|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> {{LletraInicial|J|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|a}} son pochs es que hi creuen. Per dematí qu’un s’axéch, ja no es fácil veure guaytá per finestres y balcons ses puntes de sabatetes y de botines, de xoquinets y de borceguins, y es cosa rara es sorprende, com succehia altre temps, es bras blanch d’una mare ó sa ma peluda d’un pare, quant, antes de despertarsê ets infantons, (que tal dia es abans d’hora) baratan ses faves y s’ordi de dins es calsat amb ses golosines ó sa afrontosa tayada de rave.<br/> {{gap}}Per axò, encara qu’aquesta dolsa y antiga costum no haja desaparegut, per practicada de tants y coneguda de tots no’s còsa de tractarla. Y á més d’axò, aquets hermosos recòrts qu’han passats per á sempre, produexen es mateix efècte que sa memòria d’un jardí florit á sa imaginació d’un maretjat en dia de temporal, que sòls serveix per ferli més aspre es verí que se remòu.<br/> {{gap}}No sé si á tots los passa lo mateix, però per mí es dia més trist de l’any es es dia d’els Reys. Si jò heu fos,<noinclude><references/></noinclude> b5ydio0v944f0phyyxwrrd0bqt5qz9u 102 60710 185024 2026-07-16T17:57:55Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185024 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Quimeres|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|Q|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|uant}} á dins mon pobre catre, posant els òssos de plá, y estirant mes cames seques, puij el llansol fins al cap; se desperten mes quimeres, y s’axecan, fent esbart, y revoltan per ma cambra dins la fosca llambrejant. Deu ho vol! Deu m’ha donada com lo caracter la sanch, y may n’han volguda beure ni per purga, los moscarts. Pero en lloch de moscarts venen, sens fer remor ni jiscar, idèes qu’el cervell piquen ó dexan lo cor nafrat,</poem><noinclude><references/></noinclude> hm3m9zqsi1e5eyt9yu68m43fpkvpu04 102 60711 185025 2026-07-16T18:00:33Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185025 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Dues arpes|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|D|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|el}} desert de l’infantesa n’ha trescat les fredes platjes un jovenet que fá via, trist lo còr y trista l’ánima. Al jardí de jovenesa ab pas lleuger va acostantse, y d’est paradís ja escolta lo grat remor que s’escampa. Tant ha fet via y fet via, que l’hermós portell ja passa, lo portell que’l mon dels jochs del mon dels amors separa. Ja sent que’n son pit llambrega, cremant son còr, pura flama, y sent temors desitjosos, y se sent rojes les galtes.</poem><noinclude><references/></noinclude> 285lmuyf6k2deq3y8moc3qyypkjej8k 102 60712 185026 2026-07-16T18:04:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185026 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|La Sanch|CT=red|MT=150}}}}<br/> {{centre|'''I'''}}<br/> {{LletraInicial|F|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|ora}} barret! Demá es sa gran diada. Demá es sa gran festa. Demá es qui creuen en tot y es qui no creuen en res; es qui duguéren barretina de llana vermeya y es qui duen barretina de seda negra; es mariné de clotell amb daus y es pajés de mans ''acalapotades''; sa senyora y sa criada; es ''mosson'' y es titulat, s’homo de conexement y es retgidó, tots van á ajonoyarse devant s’antiga figura que reb adoració á l’iglesia de l’Hospital.<br/> {{gap}}No sé si es per sa situació providencial de sa capella de {{versaleta|La Sanch}}, enclavada entre sa Loquería, l’Hospital y la Misericordia, que vénen á essé tres hospitals, es de s’enteniment, es des còs y es de sa bossa; que pareix, y més en tal dia de bon dematí, que hi reina sa vertadera igualdat social. Es toldo llistat ombretjant es pati, s’aro<noinclude><references/></noinclude> 5pszv2p7oyy7ip60omqyzmjr2q6jedv 102 60713 185029 2026-07-16T18:08:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185029 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Lo carboner de la lluna|CT=red|MT=150}}<br/>{{versaleta|{{Font|tradició|CT=red|MT=120}}}}}}<br/> {{centre|'''I'''}}<br/> <poem> {{LletraInicial|J|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|a}} fa siggles que vivía dins un bòsch un carboner; l’ausinar era sa patria puis qu’entre ausines nasqué. {{gap}}Baix d’una penya tayada, poch mes alta qu’un claper, uns quants tronchs testa per testa, mal esporgats y grossers, {{gap}}Cubèrts de tèrra y fuyaca y rama de pinotells, á sos infants y á sa dòna los defensavan del temps.</poem><noinclude><references/></noinclude> 5fgl51oyrpgmkwfg43m6dah57ih0gr8 102 60714 185030 2026-07-16T18:12:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185030 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Historia... natural|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|D|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|ins}} es tronch podrit d’un arbre, ran d’un camí plè de truy, hi negreja sa maynada d’escarabatons menuts. Tots se mouen y furiñan, fugint sempre de sa llum; tots iguals y tots oyosos, tots morts de fam y tots uns. Encara que gent menuda, ¡prou que’n tenen d’atributs y classes y gerarquies, vanitats, odis y orgulls! Baix d’aquelles vestes negres de satí ab coll de vellut, prou que hi bategan miseries y s’enyeja hi pren es bull.</poem><noinclude><references/></noinclude> 4rdx9letzl39huam0bhbkrizbnjt2cc 102 60715 185031 2026-07-16T18:19:18Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185031 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Ses Casetes|CT=red|MT=150}}}}<br/> {{centre|'''I'''}}<br/> {{LletraInicial|L|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|a}} veritat: ne tench enveja. Ets uys me tornan verts cada vegada que pens que casi tothom té un ''allá'' que jo no tench, y ses dents me ''prúan'' de yeure qu’es dissaptes hora-baxa, no quedan á dins Ciutat més qu’es qui no ténen altre remey que quedarhi.<br/> {{gap}}D’aquests ne som jo, y per únich consol, m’entretench observant es qui surten, lo mateix qu’aquells cans que s’assèuen al costat des qui menjan, y s’aconhortan sentint cruxî ets òssos y recuhint sa satisfacció que véssan per sét costats es qui sense repararlos s’atepexen.<br/> {{gap}}Es ben cèrt que molts des qui s’en van ''allá'' (y ''allá'' es á una possessió, á una vila, á un poblet, á una casa de camp, á una caseta ó á una barraca,) no se devertexen tant com ells matexos s’ho volen fê creure. Lo mes estrany es que si’u mirau bé, es qui diuen qu’hey van<noinclude><references/></noinclude> i65vyv8rtrc518eiaxgs1h43cyn2to3 102 60716 185032 2026-07-16T18:21:44Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185032 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|¡Sempre!|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|T|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|a}} boca prop de ma boca, tos ulls en mos ulls clavats, tos cabells d’or trunyellantse ab mos cabells africans: tu á mon cor daves l’aroma de ton pur alè suau; jo, á ton cor l’ardenta flama de mos ulls espurnejants. ¿T’en recordes, nina hermosa? ¡Com ho son tals recorts grats! Tota una vida de penes no val per aquells instants! ¿T’en recordes? Tremolavam de tanta ditxa ab l’afany, y estrenyent los dits febrosos, deyam: ''¡Sempre!'' suspirant.</poem><noinclude><references/></noinclude> p224039orpsmcuv1jge888qzfobp9y9 102 60717 185033 2026-07-16T18:24:09Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185033 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Demá|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|F|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|illa}} de la primavera, nascuda en lo mes de Matx, ahí entre espines brostares, avuy t’engronsa l’embat. Dins tes closes fulles guardes avarament tos encants, perfums, colors y bellesa. ¿Per qué no t’obris? {{gap|9em}}—Demá. <br/> {{gap}}Filla de la primavera, poncella color de sanch, tu sols vius de l’esperansa y l’esperansa es l’engany. Mira lo sol qu’avuy brilla. ¿Sents l’oratjol com es grat?</poem><noinclude><references/></noinclude> sowce6m2ocn5pvvpxky61iev8tbwaqd 102 60718 185034 2026-07-16T18:31:18Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185034 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Es frach|CT=red|MT=150}}}}<br/> {{centre|{{font|('''CUADRO DE MALES COSTUMS''')|CT=red|MT=100}}}}<br/> {{dreta|<small>''¡¡Sabs si s’enveja fos tinya<br/>Q’uen veuríem de barrets!!''</small>}}<br/> {{LletraInicial|L|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|o}} qu’es es panyo era de lo milló. Sa mestressa el va triá á Can Bil-la, y no vengué á una pesseta. Panyo ras, de bon negre, atapit y més fí qu’una seda: amb una paraula, ella demaná ''panyo de Retgidó'', y la servíren bé. El va tayá un sastre capás de doná á un ''indio bravo'' es perfil d’un diplomátich, (perque en aquestes ocasions ses sastresses no se pican), y tant es fòrros, com es botons, com s’''heehura'', donavan les dotze.<br/> {{gap}}Encara com qu’el veja, amb ses ales axamplades demunt es llit de matrimoni, es dissapte abans de estrenarlo per aná á la Sèu, demunt es cubertó blanquinós d’indiana de ''xinos'', amb ses mánegues allargades en<noinclude><references/></noinclude> susn6w6ebx92slzxp2xw8yht20z9qe9 102 60719 185035 2026-07-16T18:41:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185035 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Costums caneres|CT=red|MT=150}}<br/>{{versaleta|{{Font|ses messions|CT=red|MT=120}}}}}}<br/> {{centre|'''S‘escena passa á “Ca‘n Mianos„ y‘ls personatjes menjan caragols'''}}<br/> {{centre|{{versaleta|personatjes}}}} {{centre|En Toni, S’Esculat.{{gap|6em}}En Pep, Llarch.}} {{centre|{{gap|4em}}En Juan, Es Xato.{{gap|7em}}Na Francina, Sa Ratada.}}<br/> {{TD9|Esculat.|{{LletraInicial|¿N|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|o}} trobes Pep que atropella sa Ratada? Avuy du fam, ó te feynes... du brivada; treu es caragols bufant!!}} {{TD9|Llarch.|Vas errat, ''hombre'', es que‘s llesta en ses coses de xuclar...}} {{TD9|Xato.|Per mi’s pensa menjá s’homo cuant menja un ''bové''...}} {{TD9|Ratada.|{{Gap|10em}}Ah gat!! ¿Y perque ho dius, cara ''fea''?}}<noinclude><references/></noinclude> leii6vmq2nhahgg2tn0b1urdjpc5tia 102 60720 185036 2026-07-16T18:46:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185036 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Escola práctica|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> {{LletraInicial|L|#ff0000||#FFFFFF}} {{versaleta|a}} senyora Rosa acabava d’apagá sa candela de sêu amb una sabatilla. Pero es cremayó, que dins aquella oscuritat de s’alcova malsana parexía s’uy de la Providencia vetlant demunt ses misèries del mon, dexava veure tots ets objectes blanchs y lo que demunt ells resaltava per oscur.<br/> {{gap}}Axí es que en es capsal des llit s’hi veya un ''Ecce-Homo'' núu de còs, amb so dogal en es coll y molta sanch per sa cara; abaix d’ell, una piqueta (que per forsa havía d’essê ''sa piqueta de sa sanch''), y en es pèus des llit, penjats á claus ganxos, sa roba de la senyora Rosa y sa mudada del senyó Toni, qu’era es sèu espòs, y que á son costat tossía.<br/> {{gap}}Aquells bultos negres penjats á sa paret, vists casi á les fosques, parexían víctimes convertides en penjoys, ó<noinclude><references/></noinclude> hnb81j0op6e94iyk97us3nj4n05rl26 102 60721 185037 2026-07-16T18:49:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185037 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><br/>{{centre|{{Font|Los redemptors|CT=red|MT=150}}}}<br/><br/> <poem> {{LletraInicial|L|#ff0000||#FFFFFF}}{{versaleta|os}} segles fan sa via xordats p’els crits que llança, en mitx del cor ferida la pobre humanitat, ni sols jiran la testa, avança que t’avança s’en entran per la porta que va á l’eternitat. <br/> {{gap}}Allá ajuntats, cotejan los fets qu’en sa carrera, notaren en lo llibre ont quedan tots escrits, y llijen fent rotlada, la página derrera, y’s miran uns als altres quedantse embadalits. <br/> {{gap}}Es just! Llijen ab lletres més velles que l’historia, los plants y les miseries del temps que n’es més vell; l’aixam d’edats animan, de totes fent memoria. ¡Com totes se planyeren se plany lo temps novell!</poem><noinclude><references/></noinclude> rwow2r1k0euxlrp1yg7kgjd9v4ox1a0 102 60722 185038 2026-07-16T18:54:33Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185038 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>per feynes, ó per orde de metge, solen essê es qui vertaderament hey van per gust; y al contrari, es qui diuen que surten á ''fê un alê'', solen essê es qui hey van per forsa ó á lo menos per conveniencia.<br/> {{gap}}Si veys passá, un dia á mitjan setmana després de la Mare de Deu d’Agost, un carro de parey, amb una váneva mallorquina ó un llensol més blanch que la néu per vela, carregat de criades ben netes y amb sos brassos coló de rave rebetjat, riguent y folgant y donant pessigades á n’es pareyé; esperauvos un poch y veureu que no se torba á seguirlo una ''calessa'', ''break'' véy, ''òmnibus'' desllustrat ó galereta nova, amb un ó dos senyós de ''casquéte'', mudadeta de llista blanquinosa, uyeres verdes y sabata blanca. Solen acompanyarlos algunes senyores, qualque dida, alguns infants pelats de fresch y un capellá amich de la casa.<br/> {{gap}}Aquests van á Son Fulano, seguint sa costum inmemorial. ''Allá'' se passetjan, cassan, sa senyora fa novenes á sa capella, es capellá diu missa á s’hora que volen es senyós, y es majoret ley serveix. Quant l’ha dita, pren amb ells xocolate, llegeix es diari, fent comentaris á gust des consumidós, y ensenya de lletra á n’es ninets. Sa criada més llesta pesca es missatge més graciós, y es criat més atrevit sol dursên qualque floret de cosses de sa figueralera que pareix més aturada.<br/><noinclude><references/></noinclude> dz7cnfrn0f07n5g6gu6u3trsghk8nir 102 60723 185039 2026-07-16T19:00:54Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185039 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Per á Tots-Sants ó per la Puríssima, solen torná á Palma aquestes families benaventurades, sense havê fet falta, més que á madò Catalin’ Ayna, una pagesa grossa, mostatxuda y aduladora, que sempre ha habitat á la casa, qu’un temps hey va serví y qu’ara es una granereta de rebost ó una rata traginera, que sempre té una olleta á la casa y un’altra á ca-séua, per dursen brou, y qu’es sa providencia de ses criades que van derrera casá, y de qualque senyoreta, quant se tracta de passá una carta sospitosa.<br/> {{gap}}L’endemá hey compareix sa mestresseta magre, que conta a sa senyora, per centèssima vegada, sa lletania de sa misèria y li anomena ses malalties des sèt infantons y ses necessitats des ''qui vé''. No se torba á presentarse sa dona des taconeret des cantó, fabricant d’aubatets, que cad’any envía un embaxadó al cèl, y el cèl cad’any li envía, en prova de bona correspondencia, un representant nou, especie de camvi d’angelets bruts y angelets nets que no li dexan trèure es cap de s’aygo.<br/> {{gap}}Pero aquestes no son ses consecuencies de s’estada per ''allá''; son ses de s’estat de la casa. Aquestes families van y vénen de fora, sense sorprendersên y sense cap ilusió.<br/> {{gap}}Lo mateix se pot dí d’ets homos de carrera, que fan passá á ses families gran part de s’estiu en es camp, més ó menos lluny de sa capital.<br/><noinclude><references/></noinclude> inleqj9h39dbod5710xy0rsfa52wj1c 102 60724 185040 2026-07-16T20:33:58Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185040 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Ja s’ha fet una costum detothom coneguda. Acaban ses feynes, prenen un ''carril'' y s’en van, á les dues, á descansá des trebay d’aquell dia, per baxá es matí siguent, y axí passan sa temporada. Son es résts d’una sinia que dona aygo á un saferetx que sempre véssa, y que si ells no se capfican, prest mor tot de sêt. Pero de totes maneres, es bò qu’es résts prengan un poch es sol, perque no se podrescan.<br/> {{gap}}Encara que viscan á sa caseta, solen essê homos de molts ó pochs estudis, y no ténen fê en sos miracles de s’hortet; están desenganats de sa vida artificial y no poden creure que sía molt natural sa que fan á Son Sardina, el Terreno, Son Serra, es Moliná, es Pont d’Inca, ni fins y tot sa de Son Rapiña. Veritat es que no costa molta pena veure ben dematí ó á posta de sol, una joveneta amb bata, trunyelles amollades, sombrilla de manech llarch, y una novela devall xélla, trescant per dins es jardí de dèu passes en cuadro, amb ayre sentimental y amb un modo d’aná que demostra creure de tot bon cor, que se passetja y está en es camp.<br/> {{gap}}Pero, com he dit abans, totes aquestes families y aquestes persones, fétes algunes baxes, ó van á fora per costum, ó per necessidat ó per passatemps. No ténen entussiasme per sa caseta, no’n fan son únich pensament ni s’únich objecte de sa séua ambició, ni’n par-<noinclude><references/></noinclude> gtw5lju03oi0c01npy0s2r8a1ithh0l 102 60725 185041 2026-07-16T20:39:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185041 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>lan amb aquell frenesí ni amb aquell foch amb qu’en parla ''Mestre Felip''...<br/> {{centre|'''II'''}}<br/> {{gap}}Ja veig qu’es méus lectors se quedan amb un pam de boca uberta devant es nom de mèstre Felip.<br/> {{gap}}Es molt natural, pero no’u será tant quant los diga gue parl de mèstre Felip es méu veynat, que fa corets, creus y pintes de banya. Un homo de bé á carta cabal, casat amb una dona grassa, vermeya, plantosa, ceyuda y molsudeta; pare y mare de dos infants morts y de tres qu’alenan.<br/> {{gap}}Es majó es una famella camali, mal garbada, amb mans llargarudes com á manades d’espárechs y que sempre va enmidonada y té una passió d’''indio bravo'' per triá y posarse es flochs y banderetes que més li ploren y més aspres colós ténen. De dos atlots, es majoret té catorze anys, tres manco que ''Na Consuelo'', nom ''Lekandro'', y son pare l’ha posat á una barberia perque ''se fassa''; es més petit qu’ha nom ''Zidro'', encara va á escòla.<br/> {{gap}}Mèstre Felip es un homo alt, sech, moreno, y visatge que pinta es séu carácte innocent, y á més d’axò, ha estat nacional dues vegades.<br/><noinclude><references/></noinclude> i5mreqyc8pvgwb3uvmbqvh9ag7t6dqf 102 60726 185042 2026-07-16T20:44:47Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185042 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Diu qu’es lliberal, pero ''crestiá''; va á missa es diumenges y féstes, y té es billets de sa parroquia de cad’any, séus y de sa séua familia, enrevoltats per un retrato den Espartero, que té per damunt es cap una ''aureola'' que diu amb lletres com á fasòls: «''Cúmplase la voluntad nacional''.»<br/> {{gap}}Mèstre Felip diu qu’allò es una profecía y que á España es nacionals arribarán á comandá; pero jo, que may som des séu parê, li dich qu’es més fácil que arribin á comandarhi ets estrangés.<br/> {{gap}}Pretengué, á pesá des séu lliberalisme, una vésta de ''la Sanch'', pero may pogué lograrla: de lo qu’ell s’en quexa amargament, y diu qu’á Mallorca s’''artista'' no es recompensat.<br/> {{gap}}Cada vespre fa confegí es diari, que se cuyda de manllevarme, á n’es majoret; y mentres tant, ets altres tres s’adormen y ell fuma una pipada de filet, si es dia fené, y un ''puro'' de cèntim si es diumenge.<br/> {{gap}}Per pagarme es narcòtich que li proporcion amb so diari, me taya ets uys de poll; y com aquests son ses banyes des péus humans, tench en mèstre Felip unes mans d’or per trabayarlos, perque á la fí, es tot un artista en banyes.<br/> {{gap}}Encara que ses noticies de la guerra y de la Prusia y de la Fransa li donan es séus maldecaps, tots s’esbo-<noinclude><references/></noinclude> 7ab5ke3j66n3gu5p4ooo0e3askgz0eb 102 60727 185043 2026-07-16T20:50:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185043 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>rran devant sa séua passió pe’ sa caseta. Es final de ses séues converses, que sol tení amb mí cada vespre, fa sempre referencia á n’aquesta idèa ficsa que’l du venut. Si parlam de desgracies á un ferro-carril, després des comentaris originals que sols ell sab fé, acaba diguent:<br/> —Estich content que sa méua caseta estiga lluñy des de Mallorca.<br/> {{gap}}Si parlam des saqueig d’un poble, ell s’esclama:<br/> —Perque sa sanch arrípia per ''allá'', ¡ja n’hi ha d’havê de ''queleo!''<br/> {{gap}}Si veu en es diari un anunci d’abres fruytals, diu:<br/> —¡Llástima qu’á s’hortet ja no n’hi cápian més!<br/> {{gap}}Si sént una noticia de pèste á la India:<br/> —Tocarêm ''el dos'' cap á sa caseta.<br/> {{gap}}Sa caseta es es corroich gros de totes ses séues convèrses.<br/> {{gap}}Més de dos anys seguits m’ha fet la bona: m’ha rebaxat ets uys de poll fins á s’ós; m’ha curat de ''moquillo'' quatre gallines; m’ha anat á triá mitja dotzena de melons bons; m’ha comprat móques es dia de ses matanses, valentse de ses séues relacions amb sos carnicés que li proporcionan ses primeres materies; m’ha regalat una piqueta p’es capsal des llit, tota d’una pessa, y sa pessa era d’un toro d’ets idem, qu’enviá sèt cavalls ''al altre mon''; amb una paraula, no ha sabut que ferse sols<noinclude><references/></noinclude> 53s8wrvfjrhfixmo6d4twb48zxkw375 185044 185043 2026-07-16T20:55:09Z Joan Gené 4644 185044 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>rran devant sa séua passió pe’ sa caseta. Es final de ses séues converses, que sol tení amb mí cada vespre, fa sempre referencia á n’aquesta idèa ficsa que’l du venut. Si parlam de desgracies á un ferro-carril, després des comentaris originals que sols ell sab fé, acaba diguent:<br/> {{gap}}—Estich content que sa méua caseta estiga lluñy des de Mallorca.<br/> {{gap}}Si parlam des saqueig d’un poble, ell s’esclama:<br/> {{gap}}—Perque sa sanch arrípia per ''allá'', ¡ja n’hi ha d’havê de ''queleo!''<br/> {{gap}}Si veu en es diari un anunci d’abres fruytals, diu:<br/> {{gap}}—¡Llástima qu’á s’hortet ja no n’hi cápian més!<br/> {{gap}}Si sént una noticia de pèste á la India:<br/> {{gap}}—Tocarêm ''el dos'' cap á sa caseta.<br/> {{gap}}Sa caseta es es corroich gros de totes ses séues convèrses.<br/> {{gap}}Més de dos anys seguits m’ha fet la bona: m’ha rebaxat ets uys de poll fins á s’ós; m’ha curat de ''moquillo'' quatre gallines; m’ha anat á triá mitja dotzena de melons bons; m’ha comprat móques es dia de ses matanses, valentse de ses séues relacions amb sos carnicés que li proporcionan ses primeres materies; m’ha regalat una piqueta p’es capsal des llit, tota d’una pessa, y sa pessa era d’un toro d’ets idem, qu’enviá sèt cavalls ''al altre mon''; amb una paraula, no ha sabut que ferse sols<noinclude><references/></noinclude> 6w785gwrxpdchgvyxs7ewsre2vqfdoq 102 60728 185045 2026-07-16T20:58:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185045 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>per lográ sa séua pretensió: aquesta no era altra més que sa de que jo anás á fé una ''bauxa'', á passá un dia á sa caseta, a ''fé un alê per allá''...<br/> {{gap}}Tant me pregá, de tantes maneres m’ho va dí, amb tant d’entussiasme me mostrava cada dilluns dematí es manadet de totes-herbes cuhit á s’hortet, qu’á la fí vaig allargá es coll; ja no era possible negarme.<br/> {{gap}}Li vaig posá per condició que no havía de fé cap extraordinari; ell m’ho prometé, si jo me conformava á no cuydarme de res.<br/> {{gap}}—S’''espaseta'' mos hi durá en un ''santiamèn''; vostê, senyó Pau, no ha de cuydarse més que de devertirse.<br/> {{gap}}M’havía descuidat de dí que s’''espaseta'' es una mica d’animal, entre xòt y cavall sardo, véy y desproporcionat, que du sa cabeyera per devant la vista, amb so mateix ''corte'' de s’Edat mitja, qu’ara es moda entre ses senyores.<br/> {{gap}}S’''espaseta'' rossega un carretonet sense molles, que mèstre Felip se cuyda de tení á dins sa méua entrada, perque axí ''fa casa que pot''.<br/> {{gap}}Me volía dexá tení s’''espaseta'' dins es méu magatzem; pero jo li vaig dí que no merexía tant de favó, y el té á un reconet de sa séua botiga, amb una caxa de petróleo penjada á sa paret, per menjadora.<br/> {{gap}}De cap manera volía jo aná á fé sa ''divertissió'' en diu-<noinclude><references/></noinclude> ojg8s2hmbkc7n4im18lq7xb6c1nf9so 102 60729 185046 2026-07-16T21:07:15Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185046 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>menge; pero ell s’hi encará diguent que s’artista heu havía de mirá tot. Hey vaig consentí, y es dissapte hora-baxa, entrada de fosca, ja vaig veure passá es méu amich amb una senaya devall es bras, tapada amb un cányom, de saqueta, pero no tant que no pogués destriá dos còs y lléus, més estufats que dos canonges joves, enrevoltats de dèu ó dotze mitjes llunes, coues d’altres tants de pexos que per cèrt eran llampugues.<br/> {{gap}}Dins un instant es carré s’omplí de fregitina, y poch després vaig sentí qu’es fabricant de creuetes dava orde á n’en ''Lekandro'' perque pujás á matá dos conís joves, d’es que té en cría dalt es pòrxo.<br/> {{gap}}Quant heu tengué tot arreglat, s’en pujá á casa amb ayre d’una falsa tranquilidat, com un general es vespre abans d’una batalla.<br/> {{gap}}S’assegué, li vaig dá un ''coracero'', ne picá un tròs, carregá sa pipa, li pegá foch, escupí en térra y va rompre diguent qu’''ella'', s’hereu, sa nina y es caganius partirían á las dèu, á la fresca, y qu’en ''Lekandro'' tornaría amb so ''carruatje'' per anarsên amb noltros demá dematinada.<br/> {{gap}}Quant vaig sentí axò de dematinada, me vaig escarrufá; pero ja estava consentit á sacrificá un dia á la salut d’aquell sant homo.<br/> {{gap}}—He dit á n’es ''sareno'', (me digué) que me crid’ á les<noinclude><references/></noinclude> b92bivx11nnwwt35uydr74i114eleje 102 60730 185047 2026-07-16T21:13:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185047 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>quatre, y jo ja’l cridaré á vostê á punt d’aná á missa á Sant Felip Neri.<br/> {{gap}}M’assegurá qu’''allá'' no hey havían de du res, res nat del mon, y que mos devertiríam tant y tant y tant.<br/> {{gap}}Coneguent que mèstre Felip tenía ganes de sentí lletgí es diari, y haventme es metge casualment ordenat un vomitiu, hey vaig vení á bé, perque á la fí tot se quedava en casa.<br/> {{gap}}A les dèu s’en aná aquell homo, que ja disfrutava á bon conte de lo qu’ell creya que jo havía de disfrutá l’endemá.<br/> {{gap}}Desde mitjan escala torná arrera y tocá, per dirme amb veu misteriosa que dormís descansat, perqu’ell no’s descuydaría de cridarme d’hora.<br/> <br/> {{centre|'''III'''}}<br/> {{gap}}Mèstre Felip cumplí sa séua paraula.<br/> {{gap}}Sortits que fórem de missa, enganchá s’''espaseta'' y partírem cap á n’es Moliná.<br/> {{gap}}En ''Lekandro'' manava es cavall y son pare me buydava es cervell mostrantme y fentme repará ses delicies des camí.<br/><noinclude><references/></noinclude> pyly8aif9w7ckuqixgiqu2ws7dib115 102 60731 185048 2026-07-16T21:20:59Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185048 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Sense cap contratemps arribárem á n’es ''Portitxol'', passárem ''ca’n Coscoy'' y mos n’entrárem per dins aquell carreró que no está molt lluny. Abans de prendre’l, sentírem grans crits derrera, y va essê en ''Zidro'' que sortía amb un satrí d’oli de sa taverna abans anomenada, y mos havía vist passá. S’encará á pujá, y jo vaig creure que lo més prudent era devallá y axí heu vaig fé, á pesá de ses protestes des méu amich que m’acompanyá á pèu. Seguírem per endins y mos trobárem devant es ''sancta sanctorum'', devant sa caseta de mèstre Felip.<br/> {{gap}}Crech qu’es per demés pintá s’aspècte de sa tal caseta; es com solen essê totes ses de per allá, amb sa sola diferencia que le distingeix de casi totes, que no té mirada á la má. Sa fatxada principal té un’altra caseta devant, una á cada costat y es jardí derrera.<br/> {{gap}}Tota s’alegría d’aquella caseta s’ha de cercá dins ses quatre parets; y mèstre Felip, que conegué sa mala impressió que me feya á primera vista, me digué qu’allò era es punt més quiet de la terra.<br/> {{gap}}En es balconet, que té fermades á cada costat des fèrros unes quantes canyes de pescá, mos esperavan sa mestressa Pixèdis y na ''Consuelo'', que s’havían endiumenjades fins á parexe dos ''guacamayos''. Mos féren moltes capades y baxaren á rebrermos a sa botiga.<br/> {{gap}}Abans de séure, vaig havê de menjá un rollet y beu-<noinclude><references/></noinclude> kb3qechiiizrdorj9li9vi1lpe1gnk6 102 60732 185049 2026-07-16T21:28:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185049 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>re un glop de ''palo'', per ''desenturá'' sa boca, y mentres es dos atlots arreglavan s’animal á dins sa matexa botiga, donantlí una manada d’aufaus, sos pares me féren entra á n’es jardí, perque m’admirás.<br/> {{gap}}Axí va succehí; pero de lo que me vaig fé creus, va essê de veure que s’atrevían á doná es nom de jardí á un corralet quadrat d’una trentena de pams per banda; amb un ribell de pastá enterrat en mitx amb una figureta de terra, en remuy, emblanquinada, cabeys de fum d’estampa, vista de lo mateix, galtes d’aumángara y ''tapa-rabos'' de vert de persiana. Dos caminals de copinyes posats en creu, separavan es jardí en quatre parades fétes amb teules, y tots es baxos de sa paret que tanca sa propiedat estavan pintats de blau rabiós com ses parets d’un pati.<br/> {{gap}}Voltant per sa paret vaig veure tres tomatigueres de tot l’any, una mota de tabach, un poch de ruda, dos ó tres pebrés de cirereta, un redolet de moraduix, herba-sana, vinagrella y totes-herbes, y un galliné á un recó, fét amb dogues de bota y capás per tancá quatre gallines.<br/> {{gap}}P’es costat des caminals feyan com qui morirse un parey de dalies degenerades y uns quants estranys esgrogahits, no faltanthi mirabajans morats, un roseret y un clavellé de tot l’any.<br/> {{gap}}En quant á n’es fruytals, era altra cosa. Cada parada<noinclude><references/></noinclude> sw1vf0bigwskmwv4ttf2cnkfh8hg0ue 102 60733 185050 2026-07-16T21:33:54Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185050 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tenia es séu: una pomereta de Sant Juan, un melicotoné tísich, una figuera sense brancá y un fassé dins un tést, estavan un en mitx de cada ''sementé''.<br/> {{gap}}Cada un d’aquests abres té sa séua historia, y á més d’axò, es melicotoné y sa figuereta foren sembrats es dia des naxement des dos atlots, y sa pomereta es dia que vengué al mon na ''Consuelo''.<br/> {{gap}}Mèstre Felip se quexá amargament des moxos veynats qu’entravan á pèu plá dins es jardí, sense aturarse p’es culs de tassó y colls de botella que té enguixats damunt sa paret.<br/> {{gap}}Alabat abastament es jardí, me féren pujá dalt, per una escaleta que dona á sa carrera, á n’es costat de sa porta de sa botiga. Es pis té un balconet (des que ja he parlat) y dues finestres á sa fatxada principal y una que mira á dins s’''alegría'', vulgo corralet, de la casa. Es trispol es de mescla, y es sòtil du es ròst de sa teulada de s’aygo-vés que tapa tota sa casa.<br/> {{gap}}Una cambra á cada costat de sa saleta es tot lo que hey ha, perque sa cuyna y es rebost están abaix.<br/> {{gap}}Tot axò no té res de particulá, perque á la fí se tracta d’una caseta com casi totes. Lo digne d’estudi, lo pintoresch, es sa manera de está moblada. Entrant, s’hi troba una tauleta pintada de vermey ab tapete d’''hule'' estampat; damunt s’hi veu un tinté ample, de banya, y<noinclude><references/></noinclude> acyu0gd12na9ntexhids3xfwgeu6775 102 60734 185051 2026-07-16T21:39:38Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185051 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>un quinqueròt de petróleo, y per allá damunt un aplech de ''romansos'' en papés de coló, cosits d’un en un, dos jochs de cartes aferradisses y un pronòstich atrassat.<br/> {{gap}}Aquell pare entussiasmat (com molts altres) pe’ ses obres des séus fiys, me mostrá picant es derré tros de ''coracero'' des vespre abans y carregant sa pipa amb ayre de triunfo, dèu ó dotze dibuxos féts des majoret, á s’Academia, copies infernals d’aquells dibuxos de ''Julien'' qu’han estat sa cenrada de s’art á Mallorca. També me mostrá alguns minyons copiats en es vidre y repassats á ploma.<br/> {{gap}} Pardemunt sa taula, hey havía una guiterra mal garbada, embotida y cerolosa. Mèstre Felip se girá á na ''Consuelo'', que com sa mare y es dos germans, mos anavan derrera—derrera, y li maná que tocás es derré ''bolero'' qu’havía aprês. S’atlota s’empagahí y digué que no’l sabía: son pare s’enfadá y ella no tengué més remey qu’obehirlo.<br/> {{gap}}Graponetjá es ''bolero des Puig de Sant Pere'', y á ses méues mostres d’admiració, mèstre Felip s’arrambá diguentme á s’oreya:<br/> {{gap}}—¿No troba que té ''sandunga''? En ses séues mans sa guiterra pareix un piano; un barbé des carré de Sant Miquel la m’ensenyá amb números, y ja sab quatre tocades.<br/><noinclude><references/></noinclude> 2uuuxafn0r2dygcg3a5q8k4czok7v7j 102 60735 185052 2026-07-17T05:40:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185052 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Vaig veure que no m’escaparía d’una revista de totes ses habilidats de sa familia, y axi va essê. En ''Zidro'' ja tenia aquell aplech de ''romansos''; y sense encomenarse á Deu ni á Santa María, totduna que na ''Consuelo'' penjá sa guiterra, rompé á lladrá es romanso de la ''Fiera malvada''. Son pare li digué, bavant, que glosás de cò es de ''Cuan Portela'', y aquell cosset prengué es trot:<br/> <poem>{{gap|9em}}''Escuchad sehores míos'' {{gap|9em}}''os diré de Cuan Portela'' {{gap|9em}}''el ladrón más afamado'' {{gap|9em}}''que...'' etc., etc., etc.</poem> {{gap}}Vaig doná s’enhorabona á n’aquells pares ditxosos, alenant á la fí, per veure acabats aquells exámens generals que m’aglassavan.<br/> {{gap}}Es temps que jo feya quatre vérbes amb na ''Consuelo'', sobre si festetjava ó no festetjava, vèrbes que son pare prengué en sèrio, diguentme que no poría pensá amb axò perque havía de descansá sa mare, vaig repará qu’aquesta havía baxat á sa cuyna, y poch després torná pujá per dirmos qu’es berená estava á punt de ''pastora mia''.<br/> {{gap}}Abans de debaxá, me cridaren s’atenció ets altres mobles: una fitora dreta á un recó, un gambané damunt dues estaques, una barca de suro amb veles d’indiana<noinclude><references/></noinclude> okqdeeg3nqbn6uue3ijl228ggljkkh7 102 60736 185053 2026-07-17T05:46:05Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185053 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>perduda, un cuadro pintat d’un ''nostramo'', germá d’ella, representant una ''real'' féta amb daus negres y blanchs y quatre banderes ben estirades; una canyeta, unes quantes cadires verdes amb sitial de bòva, un canapè y una reconera amb una banya duyta de ''Porto-Rico'' y d’un tamany extraordinari. Axò era tot lo que donava un espècte particulá á sa caseta de mèstre Felip.<br/> {{gap}}Berenárem en mitx de sa botiga, de frit amb pebres y beguérem es ví en tassó, pero abocantley de dins una borratxa de badana y broquet de canya. No va succehí res de notable més qu’es bot que pegá, desde es plat d’en mitx, una tayada de lléu tirós, que sa mestressa volía fitorá y que vengué á caure entre ses dues solapes des méus guardapits, damunt sa camía, dexant un regalim coló de brou de llantia, que no tenía res de agradable.<br/> {{gap}}Una cosa me cridá bastant s’atenció, y fou lo molt que begué sa mestressa Pixèdis. S’homo, qu’estava á n’es méu costat, devant per devant ella, me doná una trepitjada espantosa pensant ferlí una senya á ella, y vaig notá que cada vegada que m’allargava es tassó perque li servís d’aquella mistura, na ''Consuelo'' la pessigava.<br/> {{gap}}Quant acabárem de berená eran les dèu; y abans d’axecarmos de sa taula mèstre Felip va devalla sa fitora, per despenjá un meló aygordenté de dotze qu’en te-<noinclude><references/></noinclude> dx524xdfbl0a528grqnkygf1gs7y0ab 0 60737 185054 2026-07-17T05:48:52Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="130-150" header=1 prev="[[../Historia... natural|Historia... natural]]" current="Ses Casetes" next="[[../¡Sempre!|¡Sempre!]]"/>». 185054 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="130-150" header=1 prev="[[../Historia... natural|Historia... natural]]" current="Ses Casetes" next="[[../¡Sempre!|¡Sempre!]]"/> s8s8ftzqkjkl54s6j8ggg8a2v3yrozr 185061 185054 2026-07-17T06:21:12Z Joan Gené 4644 Joan Gené ha mogut [[Aygo-forts/Ses Casetes]] a [[Aygo-forts (1913)/Ses Casetes]] 185054 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="130-150" header=1 prev="[[../Historia... natural|Historia... natural]]" current="Ses Casetes" next="[[../¡Sempre!|¡Sempre!]]"/> s8s8ftzqkjkl54s6j8ggg8a2v3yrozr 102 60738 185055 2026-07-17T05:56:41Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185055 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>nia embarriolats y penjats á sa traginada, perque agontassen fins á Nadal; y llavò, girantse á mí, me digué molt sèrio:<br/> {{gap}}—¿No troba qu’aquí sa ''pressona'' menja de més bon gust que á dins Ciutat? Lo qu’es á mí, que me lleven sa caseta y me llevarán sa vida... Ara podríam aná á doná quatre passes; y ''veurá'' una volta alegre. ¿A n’á quina hora tendrás es diná á ''grau'', Pixèdis?<br/> {{gap}}—A s’hora que dirá el senyó Pau, perque ja sab qu’aquí es ''dispòtich''.<br/> {{gap}}Los vaig dí que m’era igual qualsevol hora; y partírem mèstre Felip y sa séua víctima... Sa víctima era jo!!<br/> {{centre|'''II'''}}<br/> {{gap}}Armantse amb un bastó qu’altre temps havía estat mánech de paraygo, y encapillantse un estorí amb cofa, s’artista me va fé una senya tot gojós, y partírem amb un sol qu’era bó per fregí òus de lloca.<br/> {{gap}}Tothom coneix sa campinya que verdetja sa barriada des Moliná; es lo més trist d’ets entorns de Palma, per sa senzilla rahó de que estant casi á nivell de la má, es lo més enclotat que puga essê. Idò bé: mèstre Felip s’en-<noinclude><references/></noinclude> 15jvy4llzqb8oq1wnigv0u55z5r9iob 185060 185055 2026-07-17T06:19:15Z Joan Gené 4644 185060 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>nia embarriolats y penjats á sa traginada, perque agontassen fins á Nadal; y llavò, girantse á mí, me digué molt sèrio:<br/> {{gap}}—¿No troba qu’aquí sa ''pressona'' menja de més bon gust que á dins Ciutat? Lo qu’es á mí, que me lleven sa caseta y me llevarán sa vida... Ara podríam aná á doná quatre passes; y ''veurá'' una volta alegre. ¿A n’á quina hora tendrás es diná á ''grau'', Pixèdis?<br/> {{gap}}—A s’hora que dirá el senyó Pau, perque ja sab qu’aquí es ''dispòtich''.<br/> {{gap}}Los vaig dí que m’era igual qualsevol hora; y partírem mèstre Felip y sa séua víctima... Sa víctima era jo!!<br/> {{centre|'''IV'''}}<br/> {{gap}}Armantse amb un bastó qu’altre temps havía estat mánech de paraygo, y encapillantse un estorí amb cofa, s’artista me va fé una senya tot gojós, y partírem amb un sol qu’era bó per fregí òus de lloca.<br/> {{gap}}Tothom coneix sa campinya que verdetja sa barriada des Moliná; es lo més trist d’ets entorns de Palma, per sa senzilla rahó de que estant casi á nivell de la má, es lo més enclotat que puga essê. Idò bé: mèstre Felip s’en-<noinclude><references/></noinclude> 3tjz60lyzbfkylsa5ystwwy3neqbyk3 102 60739 185056 2026-07-17T06:02:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185056 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>cara á ferme creure qu’allò era lo més ''poètich'' de Mallorca, y en certa manera tenía rahó, perque mos trobávam en es ''Carnatge''.<br/> {{gap}}Brollávam de suó; aquell sol de Setembre sense un alê d’oratge m’aufegava; y quant mos trobárem prop de sa torre ''den Pau'', me vaig declará en uberta insurrecció, diguent á n’es méu ''tirano''.<br/> {{gap}}—Fins aquí hem arribat, pero m’en torn arrera.<br/> {{gap}}L’homo no tengué altre remey, pero abans tregué de dins sa butxaca una ''castanya'' de totes-herbes y m’obligá á beure un glop, perque no s’''estroncás sa suó''.<br/> {{gap}}Tornavam pe’ sa carretera ''des Coll den Rebassa'', y dos amichs méus que passavan amb una galereta, s’aturaren per demanarme si havía tornat loco ó si venía de fé meditacions en es ''Carnatge'', sobre ses miseries de la vida y ses relliquies de la mort. Vaig desferme d’ells axí com vaig sebre; pero si no s’en duguéren es méu cós, s’en duguéren s’ánima: ¡tanta enveja me féren!<br/> {{gap}}Quant arribárem á sa caseta, una fumassa y una fregitina espantoses omplían sa botiga. Mèstre Felip amb un bot se tirá dins sa cuyna; jo’l vaig seguí, y mos trobárem una pella plena de ''fetge amb ayet'', que flametjava y amb ses tayades fétes carbons, Na ''Consuelo'' estava encamallada damunt es rentadoret, amb so cap passat per un finestró que donava á n’es corral des veynat. Axí<noinclude><references/></noinclude> 62tgj93t1pnhnh96zqe48a071wojhko 102 60740 185057 2026-07-17T06:09:07Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185057 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>com sa finestra era molt petita, es cap casi hey ajustava, y es fum y sa fregitina no sortían per allá, y ella no se havía adonada de res. Encara no era jo dedins, y ja vaig veure sa pella al ayre y na ''Consuelo'' que pega per avall. Son pare l’havía agafada per un pèu y amb sa primera estirada la fé botá des rentadó.<br/> {{gap}}Vuy callá lo que passá. Mèstre Felip se posá fét una fiera; cridá, mogué renou, tirá es capell p’en terra y va doná sa culpa de tot á na Pixèdis sa séua dona. Aquesta s’havía posada damunt es llit per ''descansá'', y es dos atlots eran á n’es ''Portitxol'' á fé nadá una barqueta de suro.<br/> {{gap}}Me preguntarêu ¿qué feya na ''Consuelo'', tan embadalida amb so cap á sa finestra?—No’u sé; pero vaig veure passá depressa, y com un gat qu’ha fet maig, á un jove sabaté, que menava un ''bulldog'' y que fumava amb pipa. Era es ''cigüeño'' de sa fía de mèstre Felip, sa causa de tot s’escándol.<br/> {{gap}}A forsa de bones rahons, vaig lográ que ses sanchs se refredassen un poch, y quant ses coses ja tornavan á son estat natural, després d’havê atupat, sa mestressa y es mèstre, es dos atlots perque s’havían banyat ses sabates, quant ja m’havía atrevit á proposá que beguéssem un glopet, (perque sé que sa botella es sa llum de ses tempestats de botigó), y que féssem unes quantes ''malilles'', sentírem es ''riny-riny'' d’un ''carril'', y ¡tach!...<noinclude><references/></noinclude> 04p1h4s5p6h2wc0pxu6dep3dmzqt3ce 102 60741 185058 2026-07-17T06:14:47Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185058 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>vat’ aquí que s’en entran moguent bogiot y pegant bots set ó vuyt infants, nins y nines, y una pareya de bona casta. Veure sa cara que posáren es méus amichs, era cosa de no podê fotografiarla. Tornaren verts, grochs, blaus, vermeys,... y no diguéren una paraula.<br/> {{gap}}Tant se vá trastorná sa mestressa Pixèdis, que no tengué forsa per durse á sa boca una copa d’''anís'' que tenía en sa ma. Ja está dit tot.<br/> {{gap}}Sa dona qu’acabava d’entrá, queda un poch enfrescada quant me vé; pero pensant que sols hey era per visita, s’atropellá per dí:<br/> {{gap}}—Avuy que fa bona diada he dit á n’''aquest'': «Toni, ¿qu’anam á menjá una sobrassada am na Pixèdis?» y ¡tach!... hem prês un ''carril'', y ja mos tens.<br/> {{gap}}Aquí comensá lo bò. Un infantó vengut de fresch prengué un crespell á n’en ''Zidro'', y axò bastá per pegá foch á sa pahissa. Hey va havê un ''san-quintín''. Ses dues mestresses, que son germanes, se treguéren es cambuix, es dos mèstres se ''defiaren'' á ''qualsevol cosa'', ets infantons sortíren plorant y cridant, sa grexonera de llampuga amb pebres trebucá dins es foch. Na ''Consuelo'' se desmayá, y jo vaig creure que lo milló era tancá totes ses portes, y dexá sa botiga á les fosques. Bona la vaig fé!... Una cadirada per poch m’obrí es cap; pero primé vaig volê obrí sa porta de sa carrera, y abans de que sa claró<noinclude><references/></noinclude> t5mq7nz7i130rv4ury06ddnx2uzfumx 102 60742 185059 2026-07-17T06:18:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185059 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>hagués entrat, jo ja havía sortit d’aquell infern que m’havian pintat coló de cel.<br/> {{gap}}¿No es veritat que pareix que s’havían d’omplí de ''caseta'' per tota la vida? Idò heu de sebre que l’endemá dematí, mèstre Felip tengué cara per dirme, de damunt es portal y fumant sa pipadeta:<br/> {{gap}}—Idò, senyó Pau, ¿no me dirá que li agafá? No pot pensá lo que mos devertírem, y justament vostê ja no hey era... Senyó Pau, vostê mos va fé una mala acció... pero es mal va essê per vostê.<br/> {{gap}}Vaig tancá es balcó per no tirarli una cadira... Pero després el vaig perdoná, perque á la fí, aquell pobre homo era víctima d’una loquería: sa loquería de sa ''caseta''.<noinclude><references/></noinclude> n986p57xrxwyo3eudjx4mqndspjylv0 0 60743 185062 2026-07-17T06:21:12Z Joan Gené 4644 Joan Gené ha mogut [[Aygo-forts/Ses Casetes]] a [[Aygo-forts (1913)/Ses Casetes]] 185062 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[Aygo-forts (1913)/Ses Casetes]] 98bihbhgx2wmv3gpe05rfspy0kt19r7 102 60744 185063 2026-07-17T08:07:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185063 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude><poem>¿Per qué no’t desclous poncella? ¿Per qué no t’obris? {{gap|9em}}—Demá. <br/> {{gap}}Ve ab la nit la mestralada, crema el rosers; ella cau; los cadells ab ses mordales van les fulles unglejant. {{separador|11}} {{separador|11}} Axí nostre cor unglejan los cadells del desengany, quant al sol d’amor no s’obri, quant diu á l’amor: {{gap|9em}}—Demá!</poem><noinclude><references/></noinclude> 9zzcol8sgv9au3c6frer8fsrrq2pmjk 0 60745 185064 2026-07-17T08:09:14Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="156-157" header=1 prev="[[../¡Sempre!|¡Sempre!]]" current="Demá" next="[[../Es frach|Es frach]]"/>». 185064 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="156-157" header=1 prev="[[../¡Sempre!|¡Sempre!]]" current="Demá" next="[[../Es frach|Es frach]]"/> szd7kk2f9363p5zd5274vfr5wcr4qhx 102 60746 185066 2026-07-17T08:39:24Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185066 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>perill de tronxades. Sempre ha viscut amb una criada qu’un temps no era tan veya com es ara y que sempre l’ha cuydat com á cosa propia.<br/> {{gap}}Encara no m’puch esplicá es motiu que l’mogué á n’aquest sant homo, de carregá amb sos gastos de tení un nebot; y després d’haverme romput es cap moltes vegades per endevinarho, no veig altre remey que atribuirho á qu’es molt animalé.<br/> {{gap}}En quant á Na Rosa, sa criada, tench que dí, per no faltá á la veritat, que si bé no ha pogut may cuydarme com una mare, sempre m’ha tractat com una tía: cosa que m’ha fet creure si ella en tendría un poch de cama.<br/> {{gap}}Estampat aquest clássich empadronament, y després de dí que mon pare morí de cortanes á’s cap de dos anys que jo vivía amb so méu onclo, y que ma mare ja era morta quant vaig passá á Palma, me sembla que puch comensá á correspondre á n’es títol d’aquesta malanada historieta.<br/> {{centre|'''II'''}}<br/> {{gap}}No’s que puga dí d’una manera certa es temps qu’ha passat desque conech á ''Donya Juanita''; pero per lo poch ha de fé vint anys, perque me recorda qu’era es primé que jo vivía á Ciutat, y duya un jaquet de pa-<noinclude><references/></noinclude> 9tvxo68py298z2yse5h6zwt248ajuu0 102 60747 185067 2026-07-17T08:44:54Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185067 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>nyo negre molt escanyat de sises, y ja me cridava s’atenció aquesta bona senyora, que en aquell temps era una nina de dues dotzenes de Janés, morena, d’uys sèt-mesons, afavorida d’espatles y amb sos pèus un poch girats pe’ ses botigues.<br/> {{gap}}Encara que jo ’par que m’fassa tròssos per fé resaltá es séus defectes, no li faltavan certs atractius, y á més d’axò, tenía una manera de mirá molt espressiva, un ''conato'' de mostaxillos que li feyan molta gracia, y cèrta ''positura'' general que dexava endeviná que quant fos acabada de fé, seria dona de ''pit'', y que no dexaría passá cap ocasió sense fé tot lo possible per traginá un catòlich á n’el cèl, per s’aspre camí del sant matrimoni.<br/> {{gap}}Poca pena me costaría omplí unes quantes planes per doná á n’es méus lectors sa fotografía ''á la menuda'' d’aquesta nova amiga nostra; pero me sembla qu’es trabay escusadó, tota vegada que aquests ''tipos'' son molt coneguts á Palma, y sobre tot per ''la vila d’avall''. Figurauvos una d’aquelles senyores fetes á punta de compás y que per lo mateix heu ténen tot redó, tot fora sa llengo, que solen tenirla en forma de llanceta, y moltes d’elles es nas un poch aficionat á s’astronomia, perque sempre mira per amunt.<br/> {{gap}}Com es temps vola depressa per tothom (fora per ses classes passives,) amb un tancá y obrí d’uys vaig tro-<noinclude><references/></noinclude> don4tpn8hci6flwad5nf8ct4ciz6qjz 102 60748 185068 2026-07-17T10:27:35Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185068 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>barme fet ''un homonet''; y com no’s bò may faltá á ses santes conveniencies socials, vatx tení es gust, gracies á sa generositat des meu onclo y á sa cantidat que cobrava de ca-méua, de sortí de dins aquell jaquet, amb tanta satisfacció com sa de sa ''crisálida'' cuant surt de dins s’estreta ballaruga, per axamplá ses ales... d’una levita llarga y fonada, de panyo comú.<br/> {{gap}}A un homo de dessèt anys que per certes rahons tan fortes com un bastó, no pot beure ni fumá, no li queda més remey qu’enamorarse, perque aquesta es s’única gatería que fa sa destrossa de part dedins; y ja qu’havía determinat triá una atlota, vatx fé com ets atlots quant van á sa Porta de Sant Antoni á triá una anyella amb sos pares; la vatx triá de ''cinch cortés'', grossa, grassa, ben plantosa y ben morena, amb una paraula, sa que me paresqué més ''acabada'' de tot el mon de senyores que jo conexia; perque es menesté sebre que ses columnes d’Hércules del mon conegut per mí, eran ses dues segones de la Sèu.<br/> {{gap}}Mes enllá, passavan novíes y canonges fent giscá ses séues sedes; atlotes y subtinents, fent renou amb sos ventays ó sabrets; pero jo no guardava dins sa méua memoria cap fisonomía, fora de ses que cada diumenge y festa miravan l’ofici, ensistades entre el cor y l’altá major, y entre totes elles brillava en mitx, com ses llevós d’un girasol, s’hermosa ''Donya Juanita''.<br/><noinclude><references/></noinclude> heuo52lwqkq685x3nji92nvrid7sxrs 102 60749 185069 2026-07-17T10:33:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185069 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{centre|'''III'''}}<br/> {{gap}}Desque me vatx determiná á essê s’adoradó de aquella hermosura, es meus uys pagáren la festa. Abans mirava de plê l’altá majó y de coua d’uy ses nines; després vatx mirá de plê sa nina des méus pensaments, y de coua d’uy s’altá.<br/> {{gap}}No se torbá molts de diumenges á mirá ''ella'' amb ménos devoció ses estampes des séu ''distraccionari'', per clavarme ets séus uys negres cada vegada que girava fuya, y les girava ben sovint; sa séua boca ja no se movía tant, perque confegía més poch, ni se pegava tantes llepades instantánees á n’es mostatxillos quant havía endevinat, sense returarse, una paraula de més de quatre sílabes; fins qu’un dia quant s’axecá per ajonoyarse, vaig veure que me mirava fent sa mitja—riaya.<br/> {{gap}}''¡¡Donya Juanita'' era méua!!<br/> {{gap}}No puch descriure lo que passá per dins es méu cor. Sa sanch tornaya arrera per dins ses méues venes, aturantme sa respiració; es llums me semblavan estrelles enrevoltades d’espires; ses columnes se bellugavan..., y lo pitjó de tot es que me parexía qu’''ella'' sentía lo que jo sentía, qu’''ella'' passava tot lo que jo passava; y fora de mí, loco, perdut, mort, enamorat, vaig fé una reverencia mal feta, fugint atropellat de l’Igiesia.<br/><noinclude><references/></noinclude> o83mqapn4d1nzl7hkfcfh46jmeowdwx 102 60750 185070 2026-07-17T10:38:00Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185070 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}¡Ja era hora!<br/> {{gap}}S’ayre pur des Miradó me serená un poch, y totduna que vaig tení conciencia des méus actes, totduna que vaig podê reflexioná, no se presentá devant es meus uys esglayats altre camí més curt per durme dret, dret, á sa felicidat, que corre á comprarme un capell de copa alta y un bastonet amb borlins. ¡Era precís posarme á s’altura de ses circunstancies!<br/> {{gap}}Encara no havia acabat l’ofici, y ja estava jo recolzat á sa paret de devant es portal d’Almoyna, esperant amb una postura de seductor de novela que sortís ''ella''; y mentres tant, procurava agontá s’equilibri des capell, cosa no molt fácil en dia de mestral, per un que’l tragina per primera vegada.<br/> {{gap}}Sortí ''ella'' donantme totes ses proves d’admiració y d’amor y fentme veure ses estrelles á cada uyada y á cada ''atibada'' de mosques que feya amb so ''chal'' de ''punt de réd''.<br/> {{gap}}Y tan frágil es s’humanidat, que vaig determiná seguirla, fent renou amb sa vergueta!....<br/> {{gap}}¡En Pau se féu ''llibertino!!!!''<br/><noinclude><references/></noinclude> 55ibvdruc8p7lh8ayu63m9rm7fombd1 102 60751 185071 2026-07-17T10:44:01Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185071 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{centre|'''IV'''}}<br/> {{gap}}Cada diumenge acostumava ''Donya Juanita'', acompanyada de sa séua ''mumay'', fé un poch de voltera abans de retirarse; y es qui saben com se pesca ''al bou'', no estranyarán axò.<br/> {{gap}}Pero aquell dia s’en va aná cap dret á caséua, lo mateix qu’es falcons quant han pogut aferrá un colom més torpe ó més atrevit qu’ets altres.<br/> {{gap}}Jo, seguintla de ben prop, recuhía amb sa matexa ''febre'' qu’En ''Ney-Ney'' recuheix ses puntes de xigarro, ses mirades que dexava caure, cada pich que girava cantó ó que se componía es ''chal'', fins qu’es sol des meus pensaments se va pondre dins una escaleta de devant sa Llonja.<br/> {{gap}}S’hora-baxa d’aquell mateix dia, vaig passá per devant es séu balconet.<br/> {{gap}}Per casualidat ''ella'' prenía la fresca, encara que mos trobássem á mitjan Jané, y me saludá amb tal expressió de benaventuransa, que me faltá valor per mirarla dues vegades y per voltá es cantó de sa Dressana. Per lo mateix, vaig passetjá y passetjá fins que’s fé fosch, y llavó vaig aturarme á saludarla.<br/><noinclude><references/></noinclude> ixfkkrlcnx8rshrltgxp6lsrnz2bokt 102 60752 185072 2026-07-17T10:49:52Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185072 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}''Ella'' me contestá, li vaig di que feya molta calò, y me respongué que per axó cada dia á n’aquella hora prenía la fresca, y qu’havía sortida més dejorn que de costum perque se trobava afectada des nèrvis.<br/> {{gap}}Axò, naturalment, me doná ales, y li vaig mitx dí que desitjava parlá despay amb ella.<br/> {{gap}}Se posá á riure, y sense volê, me mostrá dos enfilays de pèrles, preguntantme amb molta gracia amb qui conversava llavò.<br/> {{gap}}Aquesta sortida ''tan original'' me va dexá un poch enfrescat.<br/> {{gap}}Pero després, amb so coratge que sempre m’ha estat característich, li vaig dí que desitjava conversá amb ella d’una manera tranquila, á un’hora que passássen ménos inglesos gats y ménos pescadores renoueres; y després des diálech que en tals circunstancies es de caxó, quedárem en que á les nou sortiría, aquell mateix vespre, á n’es balconet; y tot, ''per supuesto'', d’amagat de sa mare.<br/> {{centre|'''V'''}}<br/> {{gap}}Aquesta cita, (y d’amagat), y devant sa Llonja, y á les nou d’una nit de Jané, y essent sa primera á sa que jo comparexía, era per mí y per ses circunstancies que<noinclude><references/></noinclude> 3rhwu524sil2ha65inutjl8soozwayw 102 60753 185073 2026-07-17T10:56:04Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185073 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>l’acompanyavan, unes ''cartilles de seductor''; y amb s’alegría natural á n’es qui se troba en camí d’arribá á sa realidat des séus sòmits, amb quatre gambades vaig trobarme devant sa porta de casa, qu’era una entrada des carré de la Pau.<br/> {{gap}}Per tení més pit, vaig engolirme un tall de taléch amb un cantó de pa moreno, y ma vaig encapillá una ''madrileña'' peluda coló de pansa, que m’havía costat més costipats nominals que duros efectius per arribá a despenjarla d’un ''bazar'' de robes cosides.<br/> {{gap}}Mostrant ses gires y ses sota-gires y sortetjant ses ratxes de mestral perque no se desbaratás s’embós, vaig prendre es rumbo cap á n’es paradís terrenal, que p’es vulgo ignorant era una escaleta acubada, ab ratjoles de Valencia plenes de figures grotesques que volían essê nans y nanes.<br/> {{gap}}Quant girava es cantó des carré des Ví, es méu cor pegava bots dins es méu pit, lo mateix qu’una guátlera esquiva engabiada de fresch; tanta era s’emoció y es torbament que jó sentía.<br/> {{gap}}A la fí vaig conseguí arribá devant ''la casa''.<br/> {{gap}}S’hora-baxa, quant anava á despedirme, me havía dit ''ella'' penjantse molt á n’es férros des balcó:<br/> {{gap}}—¿Quina senya me vol fé, Pau?<br/> {{gap}}—''En Figuera'' tocará les nou.<br/><noinclude><references/></noinclude> ntd7qtqye1mceuk4ziqntg5labt1v1c