Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.11 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 57722 185076 184696 2026-07-17T16:52:35Z Joan Gené 4644 185076 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>es senyor moro li notá que’s cap s’inflava, y que ja era partit á crivellarse.<br/> Recordantse de ses peraules de s’áliga, so destira de s’espasa, y li taya es cap, que redolá p’en terra.<br/> La Reyna el va veure de dins es llit, y podeu fer contes quin crit degué pegar, quin esglay degué prendre y quin plors degué fer.<br/> Al punt el Rey torna de missa, y troba s’infant sense cap y coll, y la Reyna que no la podían retornar.<br/> Es senyor moro confessa qu’era ell que havia tayat aquell cap, y el Rey digué:<br/> —Qui mata, ha de morir.<br/> Y condemná á mort es senyor moro.<br/> El pujan á la forca, y d’allá dalt demana una gracia, sa gracia de poder contar es com y es perque havia tayat es cap de s’infant.<br/> El Rey la hi concedí, y comensá aquest cap de fil:<br/> —A cercar s’Hermosura del mon mos n’anárem el Rey y jo. Romanguérem es primer vespre devall un pi, y mentres el Rey dormía, y jo vetlava, vaig sentir riure una áliga dalt es pi y que contava á n’es seus aligatons lo que noltros dos anávam á cercar.<br/> Quant va haver dit això, es peus y ses camés li tornaren de pedra mabre.<br/> El Rey s’en va têmer, y diu.<br/> —No contes pus.<br/> Però ell no pogué aturarse, y continuá:<br/> —Es segon vespre romanguérem devall un al-<noinclude><references/></noinclude> qr22x53wfbilx2bzze5xjpy72ks0i17 105 59142 185074 185013 2026-07-17T15:50:43Z Aleator 20 /* Revisat */ 185074 wikitext text/x-wiki == Ajuda == Bon dia, {{u|Aleator}}. Vaig veure que el títol del llibre tenia un error (entre ''Recó'' i el guionet no hi havia espai), el vaig reanomenar a Commons i ara he vist les conseqüències. Ho he començat a resoldre cercant pàgina per pàgina i suprimint de l'url l'espai per accedir a les pàgines "perdudes" i reanomenar-les; però m'he aturat perquè no estic segur si ho estic esguerrant encara més ni si hi ha una manera més ràpida de resoldre-ho. [[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 08:35, 10 des 2025 (CET) :{{ping|Joan Gené}} Fet! He passat un bot amb l'script [[:mw:Manual:Pywikibot/movepages.py|movepages.py]] per moure les pàgines, i un altre amb el [[:mw:Manual:Pywikibot/replace.py|replace.py]] per retocar les pàgines que cridaven l'anterior índex. Que treballin les màquines! ;D Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 12:49, 10 des 2025 (CET) ::Moltíssimes gràcies! --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 08:12, 12 des 2025 (CET) == Revisat == Bon dia, {{u|Aleator}}. El llibre ja està acabat, per part meva. Segur que té moltes de coses per polir, però, que jo ara caigui, em manca saber com puc resoldre-ho quan un mot comença en una pàgina i acaba en una altra, que per defecte el separa amb un espai: per exemple, a ''[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'Hermosura del mon]]'' ([[Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/46|p. 46]]-47), «romanguérem devall un '''al / tre''' pi». Gràcies! -[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 17:52, 16 jul 2026 (CEST) :{{ping|Joan Gené}} Hola! Bona feina! A la pàg. 46 hi manca un guionet final (cal escriure «al-» en lloc de «al»). Si per qualsevol motiu no funcionés (acostuma a passar quan hi ha codi de taules pel mig, o quan el guionet cal mantenir-lo per motius ortogràfics) llavors es pot provar amb la plantilla {{tl|Pt}} que fèiem servir abans de que les paraules s'ajuntessin "soles". A reveure!-[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:50, 17 jul 2026 (CEST) 1ssiik64znyliccoavd4hnumfljoql9 185075 185074 2026-07-17T16:52:16Z Joan Gené 4644 /* Revisat */ 185075 wikitext text/x-wiki == Ajuda == Bon dia, {{u|Aleator}}. Vaig veure que el títol del llibre tenia un error (entre ''Recó'' i el guionet no hi havia espai), el vaig reanomenar a Commons i ara he vist les conseqüències. Ho he començat a resoldre cercant pàgina per pàgina i suprimint de l'url l'espai per accedir a les pàgines "perdudes" i reanomenar-les; però m'he aturat perquè no estic segur si ho estic esguerrant encara més ni si hi ha una manera més ràpida de resoldre-ho. [[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 08:35, 10 des 2025 (CET) :{{ping|Joan Gené}} Fet! He passat un bot amb l'script [[:mw:Manual:Pywikibot/movepages.py|movepages.py]] per moure les pàgines, i un altre amb el [[:mw:Manual:Pywikibot/replace.py|replace.py]] per retocar les pàgines que cridaven l'anterior índex. Que treballin les màquines! ;D Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 12:49, 10 des 2025 (CET) ::Moltíssimes gràcies! --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 08:12, 12 des 2025 (CET) == Revisat == Bon dia, {{u|Aleator}}. El llibre ja està acabat, per part meva. Segur que té moltes de coses per polir, però, que jo ara caigui, em manca saber com puc resoldre-ho quan un mot comença en una pàgina i acaba en una altra, que per defecte el separa amb un espai: per exemple, a ''[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'Hermosura del mon]]'' ([[Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf/46|p. 46]]-47), «romanguérem devall un '''al / tre''' pi». Gràcies! -[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 17:52, 16 jul 2026 (CEST) :{{ping|Joan Gené}} Hola! Bona feina! A la pàg. 46 hi manca un guionet final (cal escriure «al-» en lloc de «al»). Si per qualsevol motiu no funcionés (acostuma a passar quan hi ha codi de taules pel mig, o quan el guionet cal mantenir-lo per motius ortogràfics) llavors es pot provar amb la plantilla {{tl|Pt}} que fèiem servir abans de que les paraules s'ajuntessin "soles". A reveure!-[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:50, 17 jul 2026 (CEST) ::{{ping|Aleator}} entesos; així, posant un guió el sistema ja entén que ha d'ajuntar els mots de cada pàgina? Ara ja ho sabré, doncs. Gràcies! --[[Usuari:Joan Gené|Joan Gené]] ([[Usuari Discussió:Joan Gené|discussió]]) 18:52, 17 jul 2026 (CEST) 59nt2v69gsc6tz338yqw7lhd0ii8hts 102 60754 185077 2026-07-17T17:00:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185077 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}—Bé, pero veu, com vostê pot tardá un rato ó anticiparse un breu instant, y.... no’u dich pe’ sa Serena;.... pero es veynats....<br/> {{gap}}—¿Vol dí qu’es passá serena no l’incomoda á vosté?<br/> {{gap}}—Ja veu, hey estich tan acostumada... quant ''veraneam á Son Tívoli.<br/> {{gap}}—¿Que cau á la muntanya?<br/> {{gap}}—No senyó, á n’es Moliná.<br/> {{gap}}—Diga vostê, ''Juanita'', ¿quina senya vol que fassa?<br/> {{gap}}—Sa que vostê vulga. Pot imitá qualsevol animal, perque per aquí no n’hi haurá d’altre.<br/> {{gap}}Pero, la veritat, encara que jo tench grans disposicions per escarní, d’ase en avall, casi totes ses criatures irracionals, en aquell moment no me sentía inspirat, y mentres procurava prendre un poch d’alê, recolzat á sa porta de s’escaleta, vaig sentí ''sa mare'' que li deya baix—baix á ''ella'':<br/> {{gap}}—¡Que no sia un altre ''pipioli'' com es cadete!<br/> {{gap}}—No, ''mumay'', lo qu’es aquest, me pareix un galan de moltes prendes, molt formal y molt amable....<br/> {{gap}}—Es vê que li he reparat, á la Sèu, es coll de sa camía y ses solamentes de ses botes, y no hey he vist ni mitjes soles ni rivet de dol... ¿Vols posá qu’encara no ha dit amb que conta per mantenirte segons se téua classe?.... ¡Amable, amable!... també son amables es<noinclude><references/></noinclude> 7103dwmbjb4ywdkd9fql6xtftjbhyq9 102 60755 185078 2026-07-17T17:06:49Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185078 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>potons d’una moxa abans de trèure ses ungles!...<br/> {{gap}}—Pero, ''mumay'', vostê se sulfura sense motiu, encara no he tengut temps de ''sondeá'' ets ''arcanos'' de sa séua posició social....<br/> {{gap}}—Mira, si vols que t’entenga, conversa clá, pero jo te dich á tú, que en temps méu, sense gastá tants de ''cortillos'' amb entregues, y sense parlá tant ''porificat'', en veure un en-jove, d’una llego lluny ja sabía quin pa l’assaciava y de quants de punts se calsava...<br/> {{gap}}—¡Les nou!....<br/> {{gap}}—Axò te dich: enllepolil, qu’es dols fa gomitá... y no’l m’escalives...<br/> {{gap}}Aquesta conversa, en lloch de ferme fugí més que depressa, va ferme enamorá més y més, per sa senzilla rahó de que me fé avorrí de mort á la senyora Catalina (sa mare); y aplanava d’aquesta manera totes ses dificultats que porían aturarme es que jo la pogués mirá com á sogra méua....<br/> {{gap}}Amb una paraula: desde aquell moment vaig comensá á essê gènre.<br/> {{gap}}Es balconet s’obri y comparegué ''ella'' quant jo siulava es final de la ''Luccía'', y quant per casualidat molt poch rara en Jané (època de ''temporada'',) es ''Don Juan gatuno'' d’aquell barri cantaya un ''duo'' de ''La Traviata'' amb una moxa viuda, dalt una terrada de sa Llonja.<br/><noinclude><references/></noinclude> lylbwyzh1t7b5xjdctun4qbkg4tot27 102 60756 185079 2026-07-17T17:11:02Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185079 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}No sé per quina senya sortí es llumenaret blau de ses méues esperanses; pero lo cèrt era que ja la saludava tot gojós, y passárem una hora llarga canviant beneytures méues amb coqueteríes séues.<br/> {{gap}}Qualsevol pescadó hagués passat y mos hagués sentit conversá dèu minuts, ja hauría vist ben clá qu’es balconet era sa tenassa, es carré la má, es peix jo, y ''ella'' sa tiradora de ''ray''.<br/> {{gap}}No passavan instants sense que’m recomanás amb gestos y paraulas que conversás molt baix, perque sa mare no prengués qualque sospita; lo qual ajudá molt á que jo no perdés ni una paraula de ses que sa mare li apuntava de derrera ses persianes.<br/> {{centre|'''VI'''}}<br/> {{gap}}Vengué es temps de ses carxofes, vengué es temps des melons, vengué es temps de ses figues flòs, y es setembre amb sos pebres de quatre cornalons y ses llampugues y pámpols; y jo no faltava cap vespre á n’es jornalet, festetjant sense planyerme y posant demunt ses armes tota sa méua inteligencia, per no entendre ses indirèctes que queyan com á calabruix demunt mí, y<noinclude><references/></noinclude> owxqt9sc7fms9hrfywam4ctyc27ogiw 102 60757 185080 2026-07-17T17:18:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185080 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>que no m’dexavan prendre alê, sobre es ''mostrá cara'', es conversá des veynats, y s’hivern que s’acostava.<br/> {{gap}}Es per demés dí que sa mare d’''ella'' no sabía res, oneara que cada vespre jo li sentía dictá sa llissó á sa méua ''cándida paloma''.<br/> {{gap}}Un vespre, (sempre m’recordará, era es dissapte de Sant Miquel,) vaig trobarla á ''ella'' molt freda, y totduna vaig atribuirho á una aygada qu’havia caygut aquell matí; pero després d’un instant, era cosa clara, per mí y tot, qu’estávam en ''crisis''.<br/> {{gap}}A forsa de vomitá juraments, protestes, promeses y paraules de desesperat, vaig lográ qu’entre llágrimes tendres y gemechs amarchs me digués que jo l’enganava, qu’era un ''tirano'', un ''asesino'' de cors amorosos, un ''vampiro'' d’ánimes pures.... Amb una paraula: puch ferme de la ''Commune'', y estaré ben descansat que no hey haurá cap ''néo'' de dues soles que de mí diga lo qu’''ella'' deya de mí.<br/> {{gap}}Derrera tot axò, vengué sa part més llastimosa, vench á dí, sa part romàntica, especie de recopilació de totes ses ridícules tempestats de s’ánima, qu’havía lletgides entre números romans y punts suspensius, á ses novel-les ''casi de balde'' que prou bons doblés li costavan.<br/> {{gap}}No hi faltaren tombes fredes, soledats tristes, convents ombrívols ni coves misterioses, ni s’eterna canso-<noinclude><references/></noinclude> 1yyukd5zawkou0tkaijwsbge90sr5aa 102 60758 185081 2026-07-18T07:34:16Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185081 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>neta que serveix sempre de trò final á n’aquests fochs artificials de ses ánimes artificioses:<br/> {{gap}}—Si no som esposa téua, sols heu seré de Jesucrist!<br/> {{gap}}La veritat: jo no sabía lo que m’passava.<br/> {{gap}}May l’havía trobada tan alegre ni tan complacent, ni tan poch fia de sa mare, com es vespre abans; y no vaig caure en que es tigres, lleons, hienes y demés animals elàstichs, may s’acalan tant com abans de dá un salt per fé presa.<br/> {{gap}}Quant jo comensava á creure qu’allò era ''bilis'' estentissa y que per molta que n’hagués tenguda, n’hi havía de quedá ja ben poca, me sortí en qu’encara que no fos més que pe’ sa renyina de sa mare, no tenía un mes de vida; perque á pesá qu’havía fet tot lo possible perque Donya Catalina no’s sospitás, sa mare ja’u sabía tot, y tot lo dia li preguntava si jo era bort ó fiy de rey, perque ó bé no poría ''passá envant'', ó tenía per á menos pujá aquella escaleta.<br/> {{gap}}He vist braus recelosos y mal intencionats, ''novillos'' que la sabían llarga; pero no n’he vist sortí may cap de viu de dins sa plassa.<br/> {{gap}}Bé vaig tirá arena enderrera, bé vaig saltá sa valla, bé vaig fé es retgiradís; res va valê. Si no m’posava bé per una estocada, me posava de lo milló per descabellarme; y á la fí vaig envestí sa muleta, es dí, vaig que-<noinclude><references/></noinclude> amxwa7t3lujh30jpcmyzewe1czy6cku 102 60759 185082 2026-07-18T07:38:31Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185082 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>dá en que l’endemá (diada senyalada) ''mostraría cara!''<br/> {{gap}}¿Ma demanau si vaig dormí aquella nit?.... Ni un criminal romá condemnat á ses ''fieras'' estava més retgirat que jo.<br/> {{gap}}Presentarme jo, pobre estudiant pagês, devant una sogra, y de la ribera, y mossona...<br/> {{gap}}No tenía altre remey: ¡ó mostrá sa cara... ó mostrá un’ altra cosa!!<br/> {{centre|'''VII'''}}<br/> {{gap}}Més pentinat qu’un cavallet de rey en dia de gran parada, y tot es cantaranet demunt, vaig entregarme á les dotze en punt ''á la casa''.<br/> {{gap}}Quant sa méua má prengué es cordó de sa campaneta per tocá, me parexía qu’anava á tocá sa mèua ''extremonció''.<br/> {{gap}}Alguns fadrins pot sê que s’rigan de aquest temor; pero no’u lletgirá un sol casat sense qu’ets uys li espiretjin, y no será d’alegría.<br/> {{gap}}Se torbaren cinch minuts á obrirme, perque no me pensás que m’esperavan, lo cual no aturá que abans d’entrá, ja hagués vista sa sogra que m’estava á<noinclude><references/></noinclude> nynww0brlg4hwvav7tk40wz4knaa30r 102 60760 185083 2026-07-18T08:45:05Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185083 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>''l’aguayt'' per un ''ouat'', y me mirava vení amb un vidre d’aument devant la vista, per ferse s’ilusió de que estava més prop.<br/> {{gap}}No hey ha cap ''castañolera'' de ses que vênen gallets de pasta real y generals de sucre en mitx de sa Plassa majó, que rêbia tan bé un nin de ''casa que pot'', com me rebé á mí Donya Catalina.<br/> {{gap}}Entre cumpliment y cumpliment, jo mirava aquella casa, axí com un novici deu mirá sa séua cel-la es primé vespre qu’es prió ley acompanya y el dexa tot sol, amb sos temors y ets instruments de sa penitencia futura.<br/> {{gap}}En aquell instant féu sa séua sortida, sa més teatral que veuré may, s’encantadora ''Donya Juanita''.<br/> {{gap}}Acabats tots es cumpliments possibles, vaig ''mostrá cara'', ó per milló dí, elles la me féren mostrá tant, que casi la me giraren á s’enrevés. Fèren com aquells confessors que se conféssan p’es séus penitens de sèt anys, fentlos preguntes que vénen á essê respostes amb un gesto de coniet de guix, fet pe’ s’atlotet retgirat.<br/> {{gap}}Poca pena me costaría omplí tres ó quatre tomets regulars descriguent aquella casa, aquell niu, amb totes ses pretensions de ''casa forta'' y acomodada. Pero aquest article se fa massa llarch, y es hora de fugí de ses descripcions de notari.<br/> {{gap}}Bastará dí que si un químich gegant fés un alambí<noinclude><references/></noinclude> kybdz7gkmhrrq5ve0r4ku8fbol8knc5 102 60761 185084 2026-07-18T09:40:02Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185084 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ahont hey cabéssen totes ses mossones y totes ses mossoneríes del mon, y ne tregués sa quinta-essencia, estaría molt enrera aquesta, de fé es graus ''mossonescos'' que feya s’ayre que havían respirat un pich, sa mare ó sa fia.<br/> {{gap}}Ja sé que més de quatre estranyarán que coneguent jo, en cèrt modo, es defectes qu’he anat diguent, no m’separás d’aquella casa, qu’encara que honrada, tan poch simpática era á n’es méu carácte. Tots es qui dirán axó, donarán proves de no havê estat may enamorats; perque es menesté sebre qu’un enamorat es com un ca de cassa; com més bastó li donan, més arreu ensuma. Coneix tots es defèctes, pero no’n veu cap.<br/> {{gap}}Y encara que vés totes ses costums ridícules y totes ses inconveniencies, encara serviría per enamorarlo més y més; perque se fería sa reflexió de que allá ahont pareix que no hi plou, no hi pòden está de goteres.<br/> {{gap}}S’experiencia m’ha fet conexe qu’hey ha sogres, dich, mares qu’aspiran á tan dolcíssim nom, que fan tot lo que saben y encara més, per ferse odioses á n’es pretendents de ses séues fiyes, perque axí aquestes guanyan lo que pèrden aquelles; y si no logran despatxarles per ''contraste'', logran amb ses séues inconsecuències y amb s’antipatía qu’es futur gènre los cobra, que s’infelís se casi més prest, per més prest dexarla de veure; axò, quant es pobre homo no té sa pretensió d’alsarse ''Topete''<noinclude><references/></noinclude> q83ehkosrhcy6spk7zv9aeixtjc2akp 102 60762 185085 2026-07-18T09:45:28Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185085 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>d’aquella casa, treguent á sa fia amb honra de ses arpes tirániques de sa mare.<br/> {{gap}}Després de tot axó, es menesté pensá que jo, á les hores, tenía devuyt anys, y qu’á tal edat mos agrada trobá tot lo més dolent y estravagant, per sa senzilla rahó de que axò es lo més contrari á lo que mos han ensenyat y á lo qu’han procurat que sempre véssem.<br/> {{gap}}Moltes rahons de més pês podría afegí á ses dites; pero me pareix qu’aquestes ja bastan per fé entendre que ''Donya Juanita'' me tenía etcisat.<br/> {{gap}}Com més de prop la mirava, ménos defectes li veya y més ''cariño'' me demostrava; á més d’axò, era d’aquelles atlotes axi, com á desjuntades, que caminan fent ones com ses gramaneres, y que saben trèure partit de tot, per aturá més y més es pobre aucell enviscat.<br/> {{gap}}Si estava costipada, s’asseya amb sos brassos cayguts y es cap á la banda com una Magdalena arrepentida. Si se sentía bona y xalesta, me cantava á mitja veu acompanyantse amb sa guitèrra y mirantme amb uys de vòga estentissa, unes cansons andalusses y seguidilles de pinyol vermey.<br/> {{gap}}¿Quí no adoraría á ''Donya Juanita?''<br/> {{gap}}De cad’ hora, hey anava jo més abruxat, y per lo mateix m’entregava més dejorn á ''la casa''; y també de cada día Donya Catalina se cuydava d’avansá més y més<noinclude><references/></noinclude> pms0v353yn6wq870y9kxcrtgx05fmzp 102 60763 185086 2026-07-18T09:50:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185086 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>s’interrogatori comensat es primé dia, encara que indirectament, sobre es méus germans, es méus ''possibles'', sa méua part, y es testament de mon pare; si bé es veritat, que no hey havía sessió en que no me fés descubrí qualque nova habilidat de sa séua pubila.<br/> {{gap}}''Donya Juanita'' sabía fé de tot lo que descriuen cèrts periòdichs de modes: canastretes de papè blanch, ventayes de papé de colós, papeleres de papé satinat, flors de papé trasparent, flors de badana, matrimonis de marisch, barques de vidre, lassos de granissa negra, collars d’''azabache'', bosses de granissa de colós, ''assientos'' de cadira de tisora, amb una lleona de canyamás; amb una paraula, sabía de tot, dexant sense dí s’habilidat que Deu li havia dada per pintá demunt vidre sants, que parexían dibuxats p’el dimoni, per brodá de cabeys, cifres á mocadós de nípis, per dibuxá amb cabeys, tombes, desmays y angelets que regavan pensaments, demunt ''mare-perla''. Feya de cabeys, collás, adressos, cadenes, pulseres y tot lo que puga imaginarse s’argenté més enginyós.<br/> {{gap}}Tot aquest pêl, y encara més, sortía de mí; jo era sa mina qu’''ella'' esplotava perque no li faltassen ses primeres materies.<br/> {{gap}}Per bon amor, comensá á demanarme pêl y cabeys, fins qu’arribá á un punt que jo parexía un tinyós, y<noinclude><references/></noinclude> 9jfr4vg3fw5wiagc6f7404xh3o18520 102 60764 185087 2026-07-18T09:58:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185087 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>axó, que per consey d’''ella'' m’havía dexat sa primerenca barbeta de segay maltês, y una poyera (vulgo ''melena'') de moneyé, que no servía, segons deya Na Rosa, més que per encerolá coxineres, colls de vellut y suadós de capell.<br/> {{gap}}Una vegada, s’empenyá en retratarme ''al temple'', demunt una tela de ventay blanca; pero axí com es vespre no s’possible, en lloch d’aná á escòla, anava á posarme sèrio devant ses dues ''artistes'', just un ca de carabinero desenfeynat.<br/> {{gap}}Sortí es ditxós retrato com si l’haguéssen pintat es méus acreedors, y me recorda qu’una amiga de s’autora li va dí un dia devant mí, sense sospitá qu’alló fos jo, que parexia un ''orangutan'' malaltís.<br/> {{gap}}No vuy parlá d’es frenesí que duya en sos ''cortes'' de ses salapes y mánegues y amb sos dibuxos d’entredós y ferfelans, modes de cinturons y formes d’escotadura. Sempre me consultava sobre punts tan delicats, y jo no responía may acertat, més que quant se tractava d’escotadures, que sempre triava sa més grossa, per darli gust á ''ella''.<br/> {{gap}}No hey havia cap ''novedat'' d’aquelles que no costan res, y modes que s’afican amb guyes, com son lassos vermeys p’es cap, vellutets, barrioles de grans blanchs, y flos de musselina, que no fos observada amb exageració.<br/><noinclude><references/></noinclude> etcbpm17q5h27uf0p8nwmmjq2wkhyxn 102 60765 185088 2026-07-18T10:05:07Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185088 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Aquell cap era un ''picadero'' ó escola práctica de pentinadores; les feya torná loques á forsa de ferles amagá clí y estopa tenyida dins'' bollos, bucles, fregays y trunyelles plenes''; ella volía ''bandós'', espinetes, rissos per s’esquena y per devant sa cara, y li posavan tants de rissos, que aquell front parexía una paret mal axeubada y mitx tapada d’éura.<br/> {{gap}}De ''polvos'' y potingos y pintures no n’hem de dí res perque aquella tauleta-tocadó parexía un taurell de potecari. Colorins per pintá morros, tintes per allargá uys, y altres tintes per ses ungles, potets de pomades, ''cold-cream'', polvos d’arròs y de perles orientals, per estucarse sa cara, brassos y mans, que semblava com si Donya Catalina l’hagués feta rodá per dins un barril de farina.<br/> {{gap}}Tenía ''ella'' tanta passió per ses fisonomíes blanques (encara qu’era tan morena com jo, gracies á Deu,) qu’un dia s’empenyá á omplirme de ''polvos'', fins que la vaig fé desistí de tal manía, fentli veure qu’allò era fé ses coses á s’enrevés y que tan mateix es ''polvos'' no hi aferrarían demunt mí.<br/> {{gap}}Estich tan enterat de tot axò, perque elles procuravan enterarmen; pero de tot lo que se refereix á bens, modo de viure, servici y modo de menjá, no’n sé més sino qu’es pare de ''Donya Juanita'' era un empleadet manyá, y que després de mort havían viscut y vivían fent<noinclude><references/></noinclude> 0sekqc8i6fglucevfjdm05mjdc64cw9 102 60766 185089 2026-07-18T10:39:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185089 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>de prestamistes á sòu mensual per duro, duguent sa contabilidat per partida doble amb tayes de canya.<br/> {{gap}}Per més que molts de diumenges estava jo en feyna ''á la casa'' fins passat la una, may arribava á n’es méu nas cap tufillo de cuyna; lo que me feya sospitá si s’alimentavan com ses sêrps; una menjada cada més. pero bona.<br/> {{gap}}Cada instant me parlavan d’aná un dia á fé una ''bauxeta á Son Tívoli''; pero jo no hauría tengut pit per faltá una vegada á sa taula de ca-méua.<br/> {{centre|'''VIII'''}}<br/> Ja havía passat s’aniversari de s’entrada á ''la casa'', y de cad’hora me tractava més bé sa meua futura sogra.<br/> {{gap}}Encara no quêyan ses primeres brusques de Sant Bernat, y ja me trobava una salefa per embolicarme es pèus; en veure moscart prop de mí, ja era perseguit de mort, estadal en ma; en parlá de costipats, ja veya totes ses portes tancades.<br/> {{gap}}Acostumat com jo estava á n’es tracto d’una pagesa véya que en sa séua vida no havia cuydat més qu’es méu onclo y na ''Brusca'', una cusseta bufona, trobava una gran diferencia de ses moxoníes de Donya Catalina á<noinclude><references/></noinclude> pmpglskzpfroxbmdlgrch0716sd7v4n 102 60767 185090 2026-07-18T10:45:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185090 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ses atencions de Na Rosa, que per seguí es camí comensat tota sa vida, havía acabat per ferse beata.<br/> {{gap}}Pensava jo que aquella vida duraría fins que essent homo fet y granat, me casás amb ''Donya Juanita''; contant sempre, abans de tot, amb sa mort de Donya Catalina.<br/> {{gap}}Perque no me tenguéssen per desagrahit, feya tot lo que me permetían es méus ''possibles'' y ses méues forses; d’hivern les acompanyava á cercá betlèms, á menjá bunyols, y qualque vespre á veure el ''Trovador'', de dalt sa cassola. D’estiu, anávam (en fé lluna) á passetjá per sa murada, á prendre un gelat á ca’n Soler, y á menjá qualque melonet de Guarda-mar baix de sa farola des cap des Moll.<br/> {{gap}}Es dissapte de Sant Juan, abans de ''mostrá cara'', havía regalat á ''Donya Juanita'' un medalló de plata dorada, que deya ''eterno amor'' demunt, y dedins tenía sa méua fotografía. ''Ella'' me doná es séu, fet de cabeys méus demunt satí, amb una actitut bastant original.<br/> {{gap}}Quant vengué s’any siguent, que ja era mes ''de casa'', li vaig entregá devant sa mare (que me renyá) un anell d’òr esmaltat, amb un coret blau coronat de pèrles; y ''ella'' per correspondre, m’arreglá una trunyella de cabeys méus enrevoltada per una tumbaga de sa mare.<br/> {{gap}}Quant forem tres ó cuatre dies abans de Santa Catalina, vaig consultá à ''sa méua'' si trobava que estaría bé<noinclude><references/></noinclude> c6oqatla3z9igzt9wbvb3qmhmluuqvx 102 60768 185091 2026-07-18T10:50:46Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185091 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>regalá un ventay bò á sa mare, per durla contenta, y ''ella'' me contestá que de cap manera m’hi atrevís, perque s’incomodaría tant y tant Donya Catalina; que lo més, si tan empenyat hey estava, permetría que l’obsequiás amb unes recadetes, no perque sa mare no’n tengués per vendre, sino perque tenía gran afició á tals alhaques.<br/> {{gap}}Es dia de sa festa, m’hi vaig entregá tot satisfet devés la una, y després d’havê felicitat á Donya Catalina, li vaig mostrá ses recades, que li agradaren molt perque no ''feyan buyt''; afegint jo per més solemnidat aquest cumpliment piadós:<br/> {{gap}}—¡Deu fassa que puga usarles molts anys en companyía de ''Na Juaniteta!''<br/> {{gap}}Ni si li hagués dit sa veritat.<br/> {{gap}}Totduna se posá molt sèria, y fentme senya amb sa má, me fé entrá dins sa quadreta.<br/> {{gap}}S’assegué, me fé assèure y comensá:<br/> {{gap}}—Vostê ja deu sebre, Pau, es temps que fa que vé pe’ sa méua fia. No l’hem anat á cercá ni tenim cap quéxa de vostê ni cap mal informe des séu modo de procehí. Abans de vostê, sa méua fia ja havía tenguts partits més bons á grapades; pero ¡que hi farêm!... ’par que vostê li haja donat mal bocí... perque, fieta méua!... es un etcisament que du amb vostê. Ja fa més d’un any que vostê ''entrá á la casa'' y encara no m’ha dit ''com va<noinclude><references/></noinclude> 3tfoj6gcdircwby1sl455cj3qrge91r 102 60769 185092 2026-07-18T10:55:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185092 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>''hermano, verbo'' casament. Jo m’he pensat que vostê estava encorregut y ley he volgut dí, perque es es cas qu’hey ha un senyó molt de ca-séua, que també está enamorat de sa méua fia, y que m’ha fet parlá per una ''pressona''. Sa méua fia no sab res; pero jo sé que totduna ''ell'' vol posá fil á s’aguya. No se ''pênsiga'' que jo tenga sa méua fia molt casadora; pero demá puch aclucá ets uys, y ja veu... Ja ley dich: si vostê no vol que axò pas envant, es precís que demá venga amb s’onclo’n Mateu á demanarme sa méua fia per casá. Axí veuré si vostê venía per riuresên de sa méua sanch.<br/> {{gap}}Una bomba que cau y rebenta baix des pèus d’un ''quinto'', no’l déxa tan fret com jo vaig quedá.<br/> {{gap}}Totduna me comparegué una boyra devant la vista, y mitx esglayat vaig contestarli que’u diría á s’onclo.<br/> {{gap}}Donant per escusa un mal de cap fort, vaig anarmen á casa amb una febrada encesa.<br/> {{centre|'''IX'''}}<br/> Aquell dia, na ''Brusca'' diná per mí.<br/> {{gap}}Passá es capvespre, y jo no tenía altre remey que estarme totsol per reflexioná.<br/> {{gap}}¿Com havia de dí á s’onclo ni una paraula de ses qu’havía promès dirli?<br/><noinclude><references/></noinclude> 6la8to3to7u44e8vltk0qn1t9ey8m9y 102 60770 185093 2026-07-18T11:01:05Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185093 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Jo li havia dat entenent que passava ses vetlades repassant sa llissó amb uns estudiants amichs méus, y, ¿com li havía de dí que me demanás una atlota per casá?<br/> {{gap}}Sa campana den ''Figuera'' tocava aquell vespre, y tot lo dia havía tocat, més fort y més espesses vegades; y de tota sa nit no vaig tancá ets uys.<br/> {{gap}}Quant rompé es dia, ja m’passetjava com un desesperat.<br/> {{gap}}S’onclo solía vení á les vuit, de plassa, amb dos dits de sa ma passats entre ses ganyes d’una mussòla y un doblé de raves devall xella; jo no sortía de casa fins á les onze.<br/> {{gap}}A les dèu y mitja, entrá per veure si me trobava malalt; li vaig dí que sí, y es mateix temps me passá p’es cap una idea de desesperat.<br/> {{gap}}—¿D’hont te quexas? (me digué aquell sant homo.)<br/> {{gap}}—Des pit, y m’han dit que prop de sa Llonja hey ha un metje tan fí per axó, qu’ha vengut de París fa poch.<br/> {{gap}}—''Vamos'' idò, depressa, posêt sa levita y anemhí.<br/> {{gap}}Dit y fet: se passa sa lloba, y amb sa capa mitx embolicada y es capell á la miorxa, ja som partits.<br/> {{gap}}P’es camí jo no conexía ningú, y sense es méu onclo no hauría afinat es portalet. Abans d’arribarhi, ja veya derrera ses persianes mare y fia que mos aguaytavan.<noinclude><references/></noinclude> kqw0inv2v3c793oxzxgc2nr1ky31fj5 102 60771 185094 2026-07-18T11:04:58Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185094 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Pujam, tocam, òbrin, y entre mil reverències d’elles y saludos amb poca gracia de s’onclo, aquest los preguntá p’el senyó doctó.<br/> {{gap}}Elles quedáren fredes...<br/> {{gap}}Jo ja feya estona qu’estava gelat.<br/> {{gap}}Sa mare, que se sospitá cosa, tartamudetjá y mos fé entrá dins sa quadreta, y sense dá temps de parlá de metje ni de metjessa, tengué manya per dí en dos minuts á s’onclo’n Mateu lo que jo no li havía sabut dí en més de vint hores.<br/> {{gap}}Aquí hauria de posá punts suspensius per sortirne barato.<br/> May havía sentit flastomá s’onclo, may li havía vist fé un gesto indecent ni una acció indecorosa;... pero llavò flastomava, jurava, insultava, feya juèus, banyes, y tot lo que pot fé y dí un infladó des Matadero.<br/> {{gap}}S’onclo havía fét per espay de xexanta anys una lladriola de flastomies, males paraules, indecencies y accions grosseres... Y aquell dia la rompé demunt es cap de Donya Catalina.<br/> {{gap}}Ella no quedá malament, perque giscava mes fort y estava més vermeya.<br/> {{gap}}May he sentit dues llengos tan ''companyeres'' com aquelles!...<br/> {{gap}}Si un la deya grossa, s’altre ley deya més. Si los fal-<noinclude><references/></noinclude> dzv1kqiv4hb34hriedhz635pxwilrpy 102 60772 185095 2026-07-18T11:09:21Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185095 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tava un gesto per acompanyà un insulto, l’inventavan... Y ''Donya Juanita, ¡ella, sa méua!'', havía caygut desmayada dins es brassos de s’única cadira que’n tenía y amb una actitut encantadora.<br/> {{gap}}Quant Donya Catalina y s’onclo perdéren s’alê, repararen s’heroina, y amb so tremoló y s’atach de nèrvis no acertava Donya Catalina á ferla torná en sí, quant veig desde es recó ahont estava jo amagat, que s’onclo s’alsa sa lloba, trèu un trinxet y l’obri en canal... tayant es cordons des corsé.<br/> {{gap}}No vaig sentí res més qu’un parey de puntades de pèu á cert lloch, y tres manotades á n’es clotell; y vaig trobarme en mitx des carré que estava tot alt.<br/> {{centre|'''X'''}}<br/> Es cap de dues hores, ja caminava cap á la vila, assegut demunt es ''terrat'' d’una diligencia y recolsat cuantre es méu pellet.<br/> {{gap}}Un tom de reflexions filosòfiques sería poch per dí tot lo que jo sentia.<br/> {{gap}}Abans de partí, s’onclo m’havía encarregat á n’es diligencié, amb una carta que havía de entregá á un amich de la vila, perque totduna le entregás amb jo á sa possessió de ca-méua, ahont es germans vivían.<br/><noinclude><references/></noinclude> 0byiyfur1p2dogidkxnsfuer1ou2mui 102 60773 185096 2026-07-18T11:34:56Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185096 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Vaig arribá á casa á les nou. Es germá majó lletgí sa carta, y m’enviá á colgá després d’haverme dat per sopá ''sopes de lladre'', que eran ses qu’ell y es demés menjavan.<br/> {{gap}}L’endemá dematí, me feren axecá quant claretjava, y ses entrecavadores ja havían saquetjat es méu baul.<br/> {{gap}}Una se posava es guants coló de perla; s’altre s’havía posat es ''lentes'' de vidres naturals, que jo per consey d’''ella'' havía comprat y usava.<br/> {{gap}}Tot axò entre crits, bèfa y riayes; y quant ja comensava á enfadarme, entrá es barbé, que me fé asséure y me dexá com un xino sense coua.<br/> {{gap}}Melena, mostatxillos, barbeta, tot va aná á térra, amb acompanyament de gloses y mansballetes.<br/> {{gap}}De sol á sol me feyan está en es camp, y parexía que s’onclo havía dat orde de que me cremassen tots es llibres y sa roba de ciutadá, perque no tengués perill de torná á Palma, suposat qu’ell ja me considerava instruit per demés.<br/> {{gap}}Ja havía perdut de vista totes ses relliquies que me podían recordá aquells vint y tres mesos d’enamorament actiu: sols me quedavan dins es cor ses rèls d’aquella herba arrancada tan brutalment.<br/> {{gap}}Moltes vegades passava dies y setmanes sense pensá amb aquella morena encantadora; y tenía motiu per ol-<noinclude><references/></noinclude> 8ptd9wznhs18wv6uhdxstw2mh29y3wk 102 60774 185097 2026-07-18T11:39:08Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185097 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>vidarla, estant sempre entre ses cuhidores y demés atlotes des camp, que no ténen res de romántiques. Pero sempre l' estimava.<br/> {{gap}}D' aquesta manera passaren dos mesos; y un diumenge, quant sortía de l' ofici, es carté de la vila m' entregá una carta molt finament dirigida.<br/> {{gap}}Vaig conexe sa lletra, y es méu cor me trebucá d' alegría.<br/> {{gap}}''Donya Juanita'', aquella pura y hermosa ''Donya Juanita'', que m' havía promês tantes vegades que ningú la separaría de mí, y que ó sería méua ó de Jesucrist, comensava á cumplí ses séues promeses.<br/> {{gap}}Amb aquestas idèes vaig obrí sa carta, que deya axí:<br/> {{gap}}«''No se afigure V. señor Don Pablo que me haya quedado sin consuelo por la infame conducta de V. y de su tio''.<br/> {{gap}}«''Mi corazon me disia que V. no habia de ser mi felicidad porque las riquezas y los bienes no sirven para hacer la felicidad de una virgen como yo''.<br/> {{gap}}«''Pero para que V. vea que he encontrado las aspiraciones de mi amante corazon le partisipo eu la presente que mañana me caso y le convido á las bodas. Para el consuelo de V. y mio debo desirle que aunque no sea tan hombre de pesetas como V. es hombre mas hombre y que hará mas ruido que V''.<br/> {{gap}}«''Sin mas etc. etc.''»<br/> {{gap}}Aquesta carta me dexá bò de tot. Després vaig sebre<noinclude><references/></noinclude> axn89yrgj1174ossmmufu13t2pbbhc8 185099 185097 2026-07-18T11:41:03Z Joan Gené 4644 185099 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>vidarla, estant sempre entre ses cuhidores y demés atlotes des camp, que no ténen res de romántiques. Pero sempre l’estimava.<br/> {{gap}}D’aquesta manera passaren dos mesos; y un diumenge, quant sortía de l’ofici, es carté de la vila m’entregá una carta molt finament dirigida.<br/> {{gap}}Vaig conexe sa lletra, y es méu cor me trebucá d’alegría.<br/> {{gap}}''Donya Juanita'', aquella pura y hermosa ''Donya Juanita'', que m’havía promês tantes vegades que ningú la separaría de mí, y que ó sería méua ó de Jesucrist, comensava á cumplí ses séues promeses.<br/> {{gap}}Amb aquestas idèes vaig obrí sa carta, que deya axí:<br/> {{gap}}«''No se afigure V. señor Don Pablo que me haya quedado sin consuelo por la infame conducta de V. y de su tio''.<br/> {{gap}}«''Mi corazon me disia que V. no habia de ser mi felicidad porque las riquezas y los bienes no sirven para hacer la felicidad de una virgen como yo''.<br/> {{gap}}«''Pero para que V. vea que he encontrado las aspiraciones de mi amante corazon le partisipo eu la presente que mañana me caso y le convido á las bodas. Para el consuelo de V. y mio debo desirle que aunque no sea tan hombre de pesetas como V. es hombre mas hombre y que hará mas ruido que V''.<br/> {{gap}}«''Sin mas etc. etc.''»<br/> {{gap}}Aquesta carta me dexá bò de tot. Després vaig sebre<noinclude><references/></noinclude> 4ecorb9qeyveq1duwnzxe6oyoufcn71 102 60775 185098 2026-07-18T11:40:16Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185098 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>que ''Donya Juanita'' tenía rahó de di qu’es séu homo faría més renou que jo.<br/> {{gap}}¡¡S’havia casada... amb un sargent d’artillería.<noinclude><references/></noinclude> fxnuzz4k6t2fj9voobay4vr56r0073a 0 60776 185100 2026-07-18T11:42:14Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="20-50" header=1 prev="[[../Pròleg|Pròleg]]" current="Donya Juanita" next="[[../L'espigolera|L'espigolera]]"/>». 185100 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="20-50" header=1 prev="[[../Pròleg|Pròleg]]" current="Donya Juanita" next="[[../L'espigolera|L'espigolera]]"/> smjgdw3b68ordfelwinb21ty6qspf61