Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.11 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60777 185101 2026-07-18T12:10:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185101 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>que no mama ó que no se xupa es punys ó es dit gros des pèu.<br/> {{gap}}Es d’aquella casta d’infants que parexen saquetes de carn humana, y que fan dí á sa mare quant los serva y conversa amb ses veynades:<br/> {{gap}}—Fieta méua estimada, no hey ha brassos que l’aguantin.<br/> {{gap}}Y que fa esclamá á son pare tot gojós:<br/> {{gap}}—Será un ''hombrón!''.. mostralós aquexes cuxarrasses...<br/> {{gap}}Quant comensa á caminá, may cau de cara; sempre se dexa caure... d’anques.<br/> {{gap}}Quant comensa á aná á costura, parla poch, toca ets orguets amb una llesca de ''pamboli'' y se fa es rotlo de sa coua.<br/> {{gap}}Si hagués de seguí passa á passa tota sa séua carrera, sería cosa d’escriure un tom; y com aquest article ha d’essê estampat amb altres á un llibret que tot en gròs costará nou ó dèu sous, m’assembla que no hey ha motiu perque un escriptó (donemli bon nom) hey don tota sa sanqueta.<br/> {{gap}}Per aquesta rahó y per moltes altres, ara que bé porêu dí que l’heu vist néxe, el vos vuy mostrá un ''homo fet''.<br/> {{gap}}Deix dins es tinté tot quant se refereix á sa séua ''jovintut''. Sols vos vuy indicá qu’es d’aquells atlots carre-<noinclude><references/></noinclude> l9d5vw1p63f294rqec3mgr2k8uny6hc 102 60778 185102 2026-07-18T12:14:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185102 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>gats de front, de ceyes y d’espatles, que quant miran sa gent, sempre la miran de coua d’uy, y que abans d’axecá es cap, quant no s’en poden escapá, solen pegá una ''xucladeta''.<br/> {{gap}}També es d’aquells que solen contá, fent retxes de carbó á sa paret de cert lloch escusat, quantes setmanes hey mancan per s’''indiot'', per sa ''toissa'', p’es temps de ses baldufes y p’es temps de ses pilotes.<br/> {{centre|'''II'''}}<br/> {{gap}}Fins ara l’he manetjat axí com he volgut, perque ja’s sab qu’ets atlots, amb una betcollada, son bons de fé entrá en sivella mentres no los mostrin ses dents; pero ara que l’he de tractá homo cumplit, ja son figues d’altre sostre, y no sé si m’convé aná á abordarlo á ''ca-séua'' ó... No res: ja som dalt.<br/> {{gap}}Son les cinch des matí d’un diumenge d’estiu. Ja fa mitja hora que s’está en calsonets blanchs assegut á n’es balcó, fumant un xigarret derrera s’altre y escupint á n’es carré, á fí de trèure sa ''verinada''. Quant toca sa mitja ''den Figuera'', s’axéca, tira sa punta, escup sa derrera vegada, s’en entra, la ''crida á ella'', y se vést.<br/><noinclude><references/></noinclude> 62yj0ow47mgribg7yc7y015njj90fd8 102 60779 185103 2026-07-18T15:44:41Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185103 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>No té tants de trajos com un ''elegant''; pero los té més variats que molts de còmichs.<br/> {{gap}}Ara se posa uns calsons de llisteta blava y blanca y jach de lo mateix, un capell de pauma fet á n’es presili y amb una trinxa d’''hule'' per floch; ses sabates solen essê de pell massa blanca per perexe negra, y massa negra per parexe blanca. En quant á n’es guardapits y á sa corbata, no son propis de l’hora; sa camía es de llista morada y may falta demunt ella s’entreforch d’un cordó negre amb el qu’está dat fondo, dins es butxacó des calsons, un rellotje de plata de tres capses que podrían serví per fé es ranxo á un retgiment.<br/> {{gap}}S’en va á missa á la Sèu; y tot quant d’amich, conegut ó benefactó troba desde ca-séua fins allá, reb es sagramental saludo de «''Bon dia y bon any que Deu mos dó'';» lo qual no l’atura per entrarsen de ''passada'' á prende una ''cama'', un ''jay'' ó un ''nerret'' á ca’n Gil, á ca’n Bestard, ó á ses Copiñes, pero cercant sempre es respectius portals falsos.<br/> {{gap}}Tira sa punta dins s’escanzell, pero se lleva sa gorra dèu passes abans d’arribarhí.<br/> {{gap}}Quant pren aygo beneyta, muya tota sa ma y esquita per tot lo redó, se fa una creu á n’es front amb s’ungla des dit pols y després se fa ''juèus'' amb tota sa ma devant sa fisonomía.<br/><noinclude><references/></noinclude> o48mi8m127j5d7qz99ydhw56ggoblxl 102 60780 185104 2026-07-18T15:50:15Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185104 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Ou sa missa axí com ets altres, pero may déxa de trobá lloch á n’es banchs, perque amb una colzadeta y una premuda se sab fé axamples; lo qual queda tot compost diguent (quant ja está acomodat):<br/> {{gap}}—Amb llecencia.<br/> {{gap}}O si hey ha dones prop:<br/> {{gap}}—Es banch es fet p’ets homos.<br/> {{gap}}En sortí de ''misseta'', es de lley anarsen daxo-daxo, amb qualque companyó antich, cap á sa Plassa majó, y després d’haverla rodada tota y d’haverse mesclat amb totes ses bregues de criades y de plasseres, després de havê fet un covèrbo amb cada carnicé, aná á recaure á sa Pescatería. Allá passa revista á totes ses taules y pren sa filiació á cada peix, resultant d’aquest exámen práctich, que ''en temps séu'' es peix era altra cosa.<br/> {{gap}}Fa quatre vèrbes (innocents) amb alguna pescadora d’antiga conexènsa, y li compra un pexet fresch ó un poch de sanch de tortuga, que s’en dú demunt una fuya de col. Abans de sortí de sa Pescatería, mostra totes ses provisions d’aquell dia, que dú dins un mocadó de llista de daus, y sa sanqueta qu’acaba de comprá, á alguns d’ets exclaustrats que solen acudí allá ahont hey ha peix fresch, ó á qualque celadó des ''repês'', d’aquells que no reben may cap regalo per no perdre sa forsa d’autoridat.<br/> {{gap}}Ja que l’homo es allá, sería de gats no entrá á n’es<noinclude><references/></noinclude> 8eck9cqbdqjy64b9fzbzdxv3lf1knvs 102 60781 185105 2026-07-18T15:55:10Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185105 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>''Replá'' á prendre un refòrs y á fé un xigarret, y quant arriba á ca-séua sempre son les nòu tocades.<br/> {{gap}}Es fogó encés ja l’espera, y es temps qu’''ella'' li planxa sa camía blanca, y li espolsa es pebrebò de sa levita de paño, y li passa sa sivella des guardapits de satí, y li lleva es fanch des borceguins amb un guinavetó véy, y li allisa es pel (si’n ténen) des calsons negres-verts-satinats, y li pentina es capell alt amb un mocadó véy de crespó coló de canari; ell arregla sa sanqueta, s’en menja la mitat, beu un cortó de ví, fa quatre rots, fa un xigarret, y quant l’ha fumat, ''ella'' li renta es coll amb aygordent, y li trèu s’arna des cap amb una pinta de banya.<br/> {{gap}}Llavò se vést, y no l’ha menesté á ''ella'' més que per posarse sa sivella des borceguins, per embotonarse sa camía, per estreñerse es guardapits y per afiná sa mánega esquerra de sa levita.<br/> {{gap}}En quant á lo de fé es nú corredís á n’es mocadó de satí que serveix de corbata, axò es cosa d’''ella''. ¡Los es tan natural á totes ses dones!!!<br/> {{gap}}Tota aquesta mudada es de quant se casá; amb aquesta mudada ha anat á tots es combregás, vetlatoris, rosaris, entèrros, funerals, casaments, batetjos, misses noves, processons y verbals, ahont l’han convidat ó l’han cridat per testimoni.<br/><noinclude><references/></noinclude> sgnp27x3h4kql6ezyhe7giomeql2h5w 102 60782 185106 2026-07-18T16:00:31Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185106 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Aquesta mudada l’ha trèt des dol de sos pares, des de dotze cuñats y cuñades, des de cinch sogres (Deu les haja perdonades) des de ses dues costelles que té devall terra, y... si’l mon no trebuca, li servirá per anarsen en cotxo cap á lo qu’es poble ''soberano'' diu ses Quatre Campanes, encara qu’á mí me parexen sis.<br/> {{gap}}Ja son les dèu y mitja quant surt de ''ca-séua''.<br/> {{gap}}¿Ahont va aquest anacronisme viu?<br/> {{gap}}Entrau á sa séua iglesia parroquial: hey ha corant’ hores.<br/> {{gap}}¿Veys aquell banch forrat de friseta verda amb rivets grochs? ¿Veys aquella taringa d’homos que parexen estátues de cera ó diputats (des que s’usavan altre temps?) Observaulos bé y prest destriareu es nostro amich. Allá fa lo que fan ets altres: vench á dí, no fa res.<br/> {{gap}}Quant s’ha d’ajonoyá, trèu de dins s’avench des capell un mocadó de seda crua coló d’ous amb tomátiga, y quant ha acabat l’Ofici, s’en entra á la sacristía per felicità s’oradó, y no se descuyda de dirli qu’ell també va estudiá un poch de ''retólica'' à Sant Francesch.<br/> {{gap}}Cumplides aquestes sagrades obligacions, y després d’havé fet una riayeta amb s’escolá, després d’havé fét una bêrba amb qualque vice-capellá d’aquests qu’hey sol havê á moltes parroquies, y qu’un pagês diría ''capellans de bassiva''; saluda al señor Rector y s’en va cap á<noinclude><references/></noinclude> 40iie8wm1mpanlhdmu6wz1ye7jzma8c 102 60783 185107 2026-07-18T16:05:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185107 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ca-séua à ''cercá s’escayola'' y á llevarse ''allò''. Allò es sa mudada.<br/> {{gap}}P’es camí no coneix cap amich des que l’acompanyan á fé ses estacions à ses ''altres iglesies''; y abans de passá ''vestit'' per devant una taverna de ''ses séues'', fa volteres de tres y quatre carrés.<br/> {{gap}}Després d’havê dinat, fuma un xigarret qu’estima més qu’es menjá, y s’en vá á tombá demunt es llit, diguentli á ''ella'' per despedida:<br/> {{gap}}—Ja m’cridarás á les quatre y mitja.<br/> {{centre|'''III'''}}<br/> {{gap}}Sa mudada des capvespre es sa matexa des matí, es sa de tots es diumenges que no hey ha niguls ni ''reñidero''.<br/> {{gap}}Una particularidat pero s’ha de notá, y es sa que demunt es guardapits de satí negre, hey rellúu fent paraleles, diagonals y elíptiques, una especie d’antorxat indescifrable. Son ses sis brasses de cordoncillo que li quedan com á recort de ses dues dones mortes y de sa que encara Deu li conserva.<br/> {{gap}}Aquesta alhaca es de reglament, tractantse d’un dia d’''encierro''; pero es dia del ''Corpus'' y es ''Dijous Sant'', deu havê d’afegirshi un topacio des tamany d’una metla, engastat amb or y formant guyeta.<br/><noinclude><references/></noinclude> icftch022oxuburnqxlc2iidje943r8 102 60784 185108 2026-07-18T16:10:09Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185108 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Desde les cinch y mitja, hora en que surt de ''ca-séua'', fins á les sèt y mitja, hora en que comensa sa funció parroquial, es de caxó anarsen daxo-daxo, cap á ''La Sanch''; mirá si entre setmana s’ha afegit cap ''miracle'' nou, y després d’havê fétes ses devocions, devallarsen per la Rambla, aturarse á pegá una uyada á n’ets anuncis des Teatro, y passá p’es Born mirant de coua d’uy ses pareyes de criades y d’assistents que santifican ses festes á sa séua manera.<br/> {{gap}}Es final des séu passeig profá, sol essê la Glorieta, ahont fa es derré xigarret, mentres s’entretén mirant com es pexos se menjan es trossos de coca-bamba que ses dides, ses ''tetes'' y ses criades los tiran per entretení y fé callá es patriotes futurs; ni més ni menos qu’es Govern sol tirá promeses y ''torrò'' á altres pexos per entretení y fé callá altres patriotes, que casi casi ja son passats.<br/> {{gap}}No m’vuy aturá á descriure lo que se diu un ''encierro''; tots heu sabeu, y ninguns ignorau sa magestat cesárea amb qu’es nostro amich desempeña es séu cárrech.<br/> {{gap}}Son detalls dignes de notá, es de que va doblement satisfet, ja per lo imponent de s’acte, ja perque casi se pot dí que ''se fa'' amb señós.<br/> {{gap}}Sempre sol dú s’atxa faxada amb so mocadó de seda crua y á s’altari des cordoncillo.<br/><noinclude><references/></noinclude> 6n2jqdgwpa29jiyeke5dqvrg176qdcy 102 60785 185109 2026-07-18T16:15:17Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185109 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Ella no falta may á n’aquestes funcions, y no es raro que tots es que no son sords y li están prop séntin exclamá quant passa sa processó:<br/> {{gap}}—Axò es ''ell!''... ¡axò es es ''méu!''<br/> {{gap}}Aquest article se fa més llarch de lo que convé, y si hagués de pintá s’homo de ''ca-séua'' en totes ses situacions més principals de sa vida, sería cosa de may acabá. He procurat pintarlo en sos actes públics y més característichs que’l distingexen. L’he descrit ''xòrch'', no perque jo crega que molts d’homos de ''ca-sèua'' sien ''xòrchs'', sino perque sé que molts de ''xorchs'' son homos de ''ca-séua''.<br/> {{gap}}Si ténen infants, solen essê son pare mirat amb uns ''gemelos'' à s’en revés, vench á dí, son infants que ténen tots es defectes d’ets homos, y homos que ténen tots es defectes d’ets infants.<br/> {{gap}}Los fan confessá amb un ''jesuita nou'' ó amb un frare véy, y los obligan á essê de totes ses confraríes, germandats, congregacions y demés sociedats ''aislatives''; quant los obrin sa porta de sa gabia, ó quant logran rompre un jonch, pégan sa volada molt més llarga que tots ets altres.<br/> {{gap}}Ja que vaig contant, axí com crech que convé, es principals ''rasgos'' des nostro amich, no vuy dexá de dí, que cad’ any quant comensan á dú melons de ''guarda-má'', quant comparexen ses puses y quant ses mares beneytes compran ramellets de cireres (ó de cirera) á n’ets<noinclude><references/></noinclude> lkiu0665ku6jr2jrdao8xjfwwzxabsw 102 60786 185110 2026-07-18T16:19:45Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185110 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>infantons, no pot escusarse de ferse dues sangríes, després d’havê prés en dejú per espay de tres setmanes, un bon tassó de ''gram'' ó d’herba sanguinaria. Aquesta necessidat sol atribuirla s’homo de ''ca-séua'' á que en aquest temps comparexen ''ses sanchs noves''.<br/> {{gap}}Es tipo de s’homo de ''ca-séua'' es més difícil de descriure que cap altre, perque está enclavat demunt sa frontera de dues classes. D’ell en amunt, tots son senyós; d’ell en avall, tots son homos. Per contemplarlo en ''quant á senyó'', l’han de mirá es diumenge de les dèu en amunt: per contemplarlo en ''quant homo'', l’han de considerá tots ets altres dies de sa setmana.<br/> {{gap}}Vuy acabá aquest escrit diguent que s’''homo de ca-séua'', si no es molt desgraciat, sol tení bones veyeses á forsa de trabay y d’economíes: y no vuy dexá de dí qu’amb so intentá descriure aquest tipo tan mallorquí, no he vulgut de cap manera ridiculisarlo.<br/> {{gap}}Crech que si sa majoría d’ets homos fos d’''homos de ca-séua'', hey hauría menos juntes directives, menos conseys de vigilancia, menos comissions d’adornos; crech qu’hey hauría menos instrucció y menos noveles á cèntim sa ''dòsis''... Pero sé ben cert qu’hey hauría també més cases tranquiles, més relacions de vertadera amistat, més educació y més homos honrats.<noinclude><references/></noinclude> 433mo968y8r3a3zrqaq8bp2aor4wx9y 0 60787 185111 2026-07-18T16:21:04Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="62-72" header=1 prev="[[../Lo segador|Lo segador]]" current="Un homo de ca-séua" next="[[../Lo derrer soldat|Lo derrer soldat]]"/>». 185111 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="62-72" header=1 prev="[[../Lo segador|Lo segador]]" current="Un homo de ca-séua" next="[[../Lo derrer soldat|Lo derrer soldat]]"/> 32uxjfj8p58qd7ykf4jv5u60z8g6w64 102 60788 185112 2026-07-18T16:34:08Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185112 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>sería el ''Rey moro'', però dins qualsevol esclop ó sabata, no hi podría posá mes qu’''amargos'', si bé es veritat que no m’en duría ''sa racció'', perque som d’es que encara que sápien molt, van á pèu.<br/> {{gap}}Voldría sebre llatí per expresá amb cualque cita clásica sa tristó des dia d’els Reys; però haurêm de passá sense aquest ''polset'' d’espicies.<br/> {{gap}}Per ses cases de pòrxo amb corriòla de fusta y còrda gruxada per pujá paya, ja no guaytan, en tal dia, per entre es llistons, aquells caps de coral viu, que pareix que vòlen escupí á sa ''probèa'' que passa. A ca’s missès, escrivans y procuradors y demés ''gent de ploma'', ja no se sent aquell còro de víctimes, aquells ''endiòts'', que amb sa veu baldufenca, pareix que recomanan ets assuntos des qui los han enviats, olvidant que no hey ha més mala clavilla que sa d’es mateix llenyam. A ses botiguetes de texidó, ja no se veu fermada á una cama d’es telés aquella polleta plomada, amb so cap blanquinós, qu’acluca un uy, y pareix que ''fa uyet'' à n’es mèstre cada vegada que la mira. D’es portalet d’es sabateró, ja ha desaparegut aquell gallet tísich, que fermat, amb una còrda de granera, á una cama de sa cadira, y amb un pèu alt, es còll tòrt y sa cresta á la banda, parexía un ''voluntari disgustat'', mentres es ''tirano'', es sabateró, passava sa cutxilla ''p’es fèrro'', duguent es compás de sa mar-<noinclude><references/></noinclude> p3cwjhgrms96d340m9pojuw7hs9z4y2 102 60789 185113 2026-07-19T07:36:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185113 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>xa ''fúnebre'' y menjantsê amb la vista á aquell infelís que avuy, en cèrta manera, simbolisa sa llibertat. Per sa murada ja no se sent es renòu de buyt de ses corretjades des bergantells qu’atupan ets ''endiòts'', ni es xinglot de rabia d’aquests, que amb so ''moch'' amollat y ses ales caygudes, se barayan.<br/> {{gap}}Tota s’alegría s’es evaporada. Un munt de plomes á cualque recó, y es ''canyellons'' ó cualque béch esmotxat (que casi es lo únich que no se menja,) diuen:<br/> {{gap}}—«''Aquí han plomat un germá prohisme''.»<br/> {{gap}}«—''Axó queda de tant d’orgull''.»<br/> {{gap}}¡Lletreros qu’amb molt de motiu podríam veure tot l’any á cada passa!!<br/> {{gap}}Per demunt ses bandes des carros tapats (?) de fematé, sòlen guaytá aquest dia es barrams y clòsques de porcella, nets com una plata, perque han perdut es daurat de colradura que prengueren dins es forn, bollint dèu dies per acabá de doná sustancia y gust á s’òlla; si no rossegan p’es carrés afollant, es vespre, un uy de poll d’es qui passa, per venjarsê; perque ja s’sab qu’hey ha òssos que cridan venjansa.<br/> {{gap}}Tot contribueix á sa tristó d’aquest dia, que sòl essê aygolós. Es vespre abans, entre es ''xich-xich'' de ses canals, se sénten es gemechs escanyats de còrns y trompetes, que amb sa manera de xordá parexen inventades<noinclude><references/></noinclude> p5m1hsti9dbgvybugzfmqnqzkg7url9 102 60790 185114 2026-07-19T07:53:18Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185114 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>per imitá es crits d’es condemnats, ó per donà una idèa de com haurían de gemegá. Si es dia del Judici no s’ha inventat un renòu més aspre per interpretá sa música ''del porvenir'', ja’s ben segú que s’ángel en sonará una de vidre, per fé desxondí es mòrts.<br/> {{gap}}Ja sé qu’els Reys no vénen; pero no sé com no s’en van es qu’hey ha, per no sentí tal manera de cercarlos.<br/> {{gap}}Ses bombes y ses sinies de fèrro han llevat molt de ''brillo'' á n’aquesta antiga algaravía, perque ja no es fácil trobá á cada botiga cordellons de rest podrit per omplí de fum, d’espires y de mascara es carrés de aquesta capital. Sa civilisació no pot doná una passa sense esclafá ó aficá devall tèrra, alguna de tantes costums populárs. Basta pensá axó per comprende lo que son moltes d’elles.<br/> {{gap}}Es dia d’els Reys es es més trist de s’añy perque es sa derrera fésta. Com es gallinés, es rebòsts ja han perdut aquell ayre magestuós que los fá parexe una exposició de ''coses bones''. No queda més qu’es ''patató''; ses patates de Málaga redones y grosses, serviren de capsal á sa porcella dins sa rostidora; quatre rapes de penjoy esquitarell, s’engronsan á sa pèrxa; ses coques de torró casolá més mal forjades, serviren per aquest dia, y si es temps se tira d’humit, ja trèuen barbeta d’olivera y ténen gust de rescús.<noinclude><references/></noinclude> 5a3dycg56va6vu80ubbcn69lxchdwnv 102 60791 185115 2026-07-19T08:01:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185115 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Y lo més trist es qu’heu es per tothom. Ses persones majós de ses families veuen afluxarsê altre pich aquella unió anyal qu’aplega es parents d’escampadissa; ses desavenències, envejes y rivalidats y empatxament de malicia que desaparexen com es farciment de s’''endiòt''; ses antipatíes entre persones qu’unes á altres no se poren ''tragá'', y que solen ''passá'' amb un glopet de moscatell y ets escambrins de ses vetlades jugats á mitja dècima d’interés y que solen proporcioná triunfos á n’es qui menos esment posan á ses cartes; tot, tot, s’acaba es dia dels Reys.<br/> {{gap}}Es casats (s. s. s. j.) que ténen sa ditxa de patí sogra, pèrden s’esperansa, que los animava aquestes féstes, de véurela rebentá... de satisfacció, amb sos uys lluents, galtes morades y oreya de llebra.<br/> {{gap}}Es bergantells qu’han somiat desde qu’haurían de tení us de rahó, ''una conquista'', que casi sempre es com sa d’En Napoleon á Russia, vench á dí, que los déxan entrá tan endins com volen per tirarsi demunt es ''cosacos'' totduna que parlan de retirarsê; y que casi tots cauen de cap dins es Berezina des matrimoni, veuen aquestes féstes y avuy s’acaba el cèl, la Russia ubèrta, perque es ''cosacos'' (es sogres) fan s’adormit. ¡Ausines que per més, que tengan es pinyol amarch, ténen, com es melicotons, sa popa dolsa, y que per cares que costin no se poren<noinclude><references/></noinclude> a5oi5g3iflborxbd6vsr72sks7uiu7f 102 60792 185116 2026-07-19T08:12:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185116 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>pagá amb jovintut, moneda que no més roda amb una direcció, que no’n té tothom y d’un valor desconegut fins y tot á ses Copiñes!!<br/> {{gap}}Ets atlots ja tornan potoyá entre es capítols de ses òbres de ''texto'', y de llissó en llissó, distrèts y procurant olvidá lo que fan, pujan de mala gana escaló per escaló dalt la roda de sa carrera, encara que moltes vegades aquesta roda es com sa de sa ''Puntona'' qu’un temps treya fanch á n’es cap des Moll, ahont es presidaris pujavan remugant y fént llatre, y quant havían pujat tot lo dia, de sol á sol, á s’horabaxa se trobavan baix des nivell des col-lègi des carré de Sant Miquèl.<br/> {{gap}}Es veritat qu’encara quedan ''betlèms'', pero es de muntanyes de suro, glories de cotó y xerafins d’en ''Manetes'' ja no devertexen més que á n’ets infantons, perque es més grandolassos seguexen sa corrent ''realista'', y aquests saben que tot l’any n’hi ha d’encesos.<br/> {{gap}}Es dia dels Reys es es gran dia des militars. Axò pot fé sa diada més entretenguda, pero no la fá més alegre.<br/> {{gap}}Tants d’uniformes de colorins, tants d’esperons y tantes plomes, poren doná un poch d’animació (''si el tiempo lo permite'') á sa derrera fésta de ''féstes''; pero després de tot, esperons per esperons, y plomes per plomes, no poren fé olvidá s’altre ''aviram'', perque à n’aquell el mos menjam y aquest mos menja á nòltros.<br/><noinclude><references/></noinclude> e7ye7r3brcn65n4skuxv1aszhnqsij4 0 60793 185117 2026-07-19T08:14:26Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="85-91" header=1 prev="[[../Avant!|Avant!]]" current="Els Reys" next="[[../Quimeres|Quimeres]]"/>». 185117 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="85-91" header=1 prev="[[../Avant!|Avant!]]" current="Els Reys" next="[[../Quimeres|Quimeres]]"/> dm33dwbmeqmubqj45g1lyet3ajj6ldk 102 60794 185118 2026-07-19T08:26:58Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185118 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>actitud de súplica, y que com qu’aquella pell demanás un còs, axí com es còs havía de desitjà un’ánima. Cada dèu minuts sa mestressa obría ses vidrieres de s’alcova, hey entrava de puntes, per no alsá pols, y el contemplava amb so mateix ''carinyo'' qu’un naviero mirava, altre temps, es séu barco, antes de tirarlo á la mar. A forsa de mirá es frach, li arribava á parexe que s’enredonía, que se remenava, qu’aquella pelleròfa d’homo s’axecava feta un Retgidó, y fins y tot una persona. Bé es veritat que sa mestressa era dona de gran imaginació. Per gracia especial, el va mostrá á n’es majoret, quant arribá d’escola, amb sa matexa magestat que Deu hauria mostrat s’argila es dia abans de forjá s’homo.<br/><br/> {{gap}}Sa funció comensava á les dèu y mitja, pero á les sis des matí tota la casa anava en rauja. Contra costum, ''ella'' l’acompanyá á missa, á ''ell'', perque deya, y tenía rahó, qu’amb so havê de tení esment á n’es Mèstre de cerimonies y ''á ses coses'', no devía valê l’''ofici'', un dia axí. Contra costum, aquell dia ''ell'' va berená de ''xicolati'' en lloch des fritet de reglament, perque aquestes coses ''pujan''; y contra costum també, es sabó d’oló va desterrá<noinclude><references/></noinclude> ok8n2wtk8zxw3vl0x9ytkvgncgpi66k 102 60795 185119 2026-07-19T08:33:02Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185119 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>s’aygordent per rentá es clotell, sa gargamella y sa post des pits á mèstre Quietano.<br/> {{gap}}A les vuyt y mitja ''ella'' comensá á vestirlo amb tota sa conciencia y sa simetría possibles. Tot va aná bé fins á n’es posá sa corbata blanca, pero los tragué d’apuros una vehinada modista, que té unes mans d’or per aquestes coses. Havia prês sa colada tendre, y l’homo estava á punt de que li encapillassen es frac, pero encara no eran més que les nòu. A les dèu feya contes aná á la Sala, pero aquella hora no passava may.<br/> {{gap}}Mèstre Quietano se passetjava per dins ca-séua, en guardapits; pegava una uyada á sa mètlera, posava una fuyeta de lletuga á n’es canari, fumava un xigarret, qu’à mitjan lloch se desfeya y s’apagava; sortía á n’es balcó, y comensava á posarse es guants antes de posarsê sa ''pessa'', perque sa mestressa trobava qu’es polvos y es borregó de sa cabritilla li tirarían á pèrdre ses solapes.<br/> {{gap}}A la fí tocaren es tres quarts, y ella li posá es frac. Li queya una pintura..... y sa bava á sa mestressa. A mèstre Quietano no li queya res, perque s’emoció el tenía trastornat. Traginá un frac impòsa; perd afegirhi un flòch de colorins y una medalla, ja’s cosa de ''lo alto''.<br/> {{gap}}—Demá mateix vuy que t’en vajas á retratá, (li deya sa mestressa), ja no ests cap nin, y tots hey tenim es péus.<br/> {{gap}}Sortí de la casa mèstre Quietano, y en es balcó, ''ella'',<noinclude><references/></noinclude> k1z6jan83eq4kr331k6g4cg87igr45n 102 60796 185120 2026-07-19T08:36:56Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185120 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>es tres nins, sa nina, es quissó y es moxet y totes ses vehinades. Entre empagahit y satisfet, l’homo atropellava, vermey com un pebre, y caminant desorientat, com una rata empebrebonada.<br/><br/> {{gap}}Encare mèstre Quietano no havía mastegades ses ales des frac demunt es vellut des banch de la Sèu, y just devant ell, ja’l miravan de fit á fit y sense pipelletjá, sa séua dona y es quatre infants. El se menjavan amb la vista.<br/> {{gap}}Renyines de capsal, males nits, dides, apuros, caygudes, trenchs, males temporades, poca feyna, bregues amb sògres, patates á nòu... tot, en aquell moment desaparexía de devant ets uys de mèstre Quietano, y desde aquell tròno de gloria no veya més qu’una escampadissa de mantes, empedregades de cares, y cares brufades d’uys que’l miravan, y entre totes ses mantes y ses cares y ets uys, ets uys y sa cara y sa manta de sa séua esposa.<br/> ¡Ja’u devía essê sabi es qui va inventá es frach!! Devía conexe es moviments d’es cor humá, milló qu’un rellotgé es moviments d’es ''resortes'' d’un rellotge. Un<noinclude><references/></noinclude> ihh10bu6udgl9d9po6yyhh5mm9r7ysh 102 60797 185121 2026-07-19T08:41:41Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185121 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>frac no s’embotona may; y encara que tots s’embotonassen, s’hauría de faltá á sa regla p’es fracs nous d’es Retgidós novells, perque ó rebentaría es frac ó es Retgidó faría un trò. Heu he observat molts de pichs; quant un Ajuntament nou va per primera vegada á la Sèu, succeheix tot lo contrari de lo que passa á una diligencia. A n’aquestes, quant partexen, no hi caben es passatgés; pero encara no han passat ses ''Enramades'', y ja hi balderetjan; pero á s’Ajuntament, á mitjan funció ja ''fan òli'', y s’estrenyen, y se fregan ses caderes, y s’han de fé corre es derrés. Axò que pareix raro no’u es, perque sa satisfacció propia que creix amb sa admiració estèrna, tantes mirades envejoses, tanta veneració y respècte de part d’es compatriotes, conciutadans, y qualque vegada, contribuyents, bastan y sobran per estufarlos, enredonirlos y inflarlos com á serps atupades amb canons de pipa.<br/> {{gap}}Entre es més esponjosos estava esponjós mèstre Quietano, y tenía motiu. D’es banquet d’un telér enrevoltat de ''dos y dos'', havía saltat á n’es banch de vellut vermey galonetjat d’or, y s’ho merexía. A l’esquèrra tenía un propietari, á la dreta un ''hisendat'', més enllá un senyó, més amunt un noble..... y sa mestressa no cabía en pell. Ell la mirava es temps des sermó, perqu’es s’únich temps en que no han de está alerta á ses manio-<noinclude><references/></noinclude> 11j4c7wxccm1j0b6qkazs3uqpq38kru 102 60798 185122 2026-07-19T08:50:39Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185122 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>bres, y més de dues vegades una llágrima imprudent havía guaytat per aquells dos pareys d’uys remollits per s’emoció.<br/> {{gap}}Cada pich que sa medalla s’eclipsava derrera una solapa des frac, ''ella'' li feya un gesto, y ''ell'' la posava á plom; cada pich qu’es temps de sa funció, ''ell'' s’axecava, ''ella'' li feya senyes antes de que se tornás asseure, perque tengués esment á alsarse ses ales, pues li parexía qu’en no anarhi alerta, més qu’ales de frac parexerían coues d’ay, per lo mastegades.<br/> {{gap}}Acabá sa funció, perque tot acaba en aquest mont (menos sa misería, sa mala fê y ses obres fetes á jornal) y sa mestressa ja esperava ''la Ciutat'' (avuy Ajuntament) dreta amb sos infants devant sa pica des portal d’Almoyna.<br/> {{gap}}Aquells sabaterons amarats, vestits de ''poriòl soldat'', rompéren es ''redobles'', y á sò de tambó, anaren passant, sèrios, graves y estirats, aquells pares putatius que se sacrifican per nosaltres. Cap frac hey havía tan lluent, tan ''coriós'', tan fí, de tan bon negre, ni tan poch maltractat, com es de mèstre Quietano. Allá, amb so rellum d’es ressòl de sa plasseta, que pega de repêl á n’es panyo, es quant se veu si un frac té ''pèu'' de blau ó ''ala'' de mosca; allá se coneix si un capell es nòu ó replanxat ó remuntat, ó si ja ha pres negre de... cavall de ''carril''. Es<noinclude><references/></noinclude> 2mrmisb8zwniz8ulguiscw09c81224o 102 60799 185123 2026-07-19T08:54:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185123 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>capell de mèstre Quietano parexía de llauna xarolada, sense cap pel alsat á n’es cantell, perque li havía dat tres ''passes'' de mocadó de seda, amb dissimulo, y s’havía esborrat ses jonoyeres, que va essê lo primé que li mirá sa mestressa. Aquesta corregué derrera, derrera, un tros; pero llavò adressá p’es primé carré, per anarló á esperá á ca-séua.<br/><br/> {{gap}}Perduda aquella especie de virginidat ruborosa (desde’s moment que se trobá mesclat amb sos altres), y que li feya pesá es frac demunt ses espal-les com si hagués estat de ferro fús, ja no se trobava l’homo tan mal aplê. Sa sanch ja li circulava amb certa llibertat per ses mans alliberades des guants, totduna que va essê possible; es capell de ''tròna'' ja no li xupava s’enteniment, y es frac ja no li era una camía de forsa. Axò no vol di qu’es nostro Retgidó tengués s’us complet de totes ses facultats ni que estás amb son plê conexement; pero ja conexía es coneguts y ja sabía per ahont caminava. Axí es que quant sortí de la Sala per anarsen á retiro, era un homo nòu, aparte des pèus, que amb ses botines de xaròl li havían prês es rebull, y no podía doná passa.<br/><noinclude><references/></noinclude> bl6n1rjfa973hae6jesum4g5ws16i6v 102 60800 185124 2026-07-19T08:59:45Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185124 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{gap}}Quant va embocá es séu carré, sa mestressa ja l’esperava en es balcó amb sos tres nins, sa nina, es quissó y es moxet, y ja havían sortit á tots es portals, balcons, finestres, y porxos, tots es vehinats que no dinavan ó no feyan l’hora. Prova que mèstre Quietano estava més tranquil, s’haverse aturat á fé una vèrba amb sa barbera d’es costat, que li paupá y li mirá sa medalla per cada cara y que va cridá s’homo perque la vés.<br/> {{gap}}—Mírala bé, (li digué molt serio es Retgidó), mírala bé, que ja no’s fácil que la vejas de més pròp.<br/> {{gap}}Es caga-nius movía un escándol, cridant:<br/> {{gap}}—¿Pay, que’m duys? ¿Pay, que’m duys?<br/> {{gap}}Y l’homo s’en pujá á ca-sèua, perque segons assegurava, á més des mal que li feyan ses botes, trobava qu’era hora de diná, perque ja tenía l’ànima á n’es pèus. Jò’n conech d’altres que la hi ténen tot l’any, maldement hajan dinat.<br/><br/> {{gap}}Es dilluns dematí, després de darli una uyadeta de sòl y de dexarla que no parexía tocada de mans, sa ''pessa'' va quedá penjada á dins es guarda-robes..... Aquí comensa á faltarme való.....<br/><noinclude><references/></noinclude> h6x4r1tapr72v7lpoutmov9sfutf01g 102 60801 185125 2026-07-19T09:25:58Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185125 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Fins ara havía disfrutat vejent disfrutá una familia. Aquell frac amparava, amb ses séues ales, totes ses ilusions cumplides d’un matrimoni antich; y quant el posavan cada diumenge demunt es llit, perque no s’arnás, amb ses mánegues y ses faldes axamplades en creu, parexía un mònstruo domesticat per protegí aquella casa contra ses envestides de sa dissòrt. Y aquella medalla penjada p’es coll d’una ''Divina Pastora'' qu’estava dins un escaparate demunt es cantarano, parexía s’emblema de s’autoridat divina, respectada y venerada per sa guarda d’anyellets envernissats qu’amb so cap baix y còp-piu mos representavan á noltros..... contribuyents.<br/> {{gap}}Per una d’aquestes fatalidats que per tot lo mon passan, pero que d’Espanya no’n surten, á mèstre Quietano el dimitiren de Retgidó... ¡y axò que sa mudada li havía costat cincuanta lliures, dessèt sòus y onze dinés! y axò que no feya tres mesos que la tenía y no l’havía duyta més qu’''aquell'' pich!<br/> {{gap}}Totes aquestes rahons no bastáren per fé caure es plat de sa balansa de sa part des nostro Retgidó y... un’ hora-baxa, foscando, á sa matexa hora en que ses rates-pinyades (més ó menos municipals) surten á fé revoltèris, y ses òlibes giscan dalt ses terrades, un ministre tocá á ca’mèstre Quietano... y des coll de sa ''Divina Pastora'', sa medalla desitjada, que ha acariciat tants de<noinclude><references/></noinclude> k5u24bj1yf2j2waiw44ij5kl3198bim 102 60802 185126 2026-07-19T10:35:52Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185126 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>pits patriòtichs (?), va passá, després d’haverla besada es matrimoni, á ses mans d’aquell ministre, que’u va essê de mort, per ses ilusions de mestre Quietano, per ses satisfaccions de sa mestressa y per s’honor de tot es barrio.<br/><br/> {{gap}}Per molt que sa ma d’es Temps, graponetjant dins es cor de s’homo, ho arranqui tot, inclús es mals instints, no logra may desarrelá s’esperansa. Cap Govern ni cap Governadó se recorda de mèstre Quietano; pero cada diumenge es frac estén ses quatre antenes demunt es llit de matrimoni. Sa mestressa, que ja comensa á veurehi clá amb aquest assunto, ha cercat desfersen, per devall má, venentlo á alguna comercianta de levites emprades; pero may ley han volgut comprá, perque diuen qu’un frac no serveix per rês; perque es qui l’han de menesté el volen nou, y es qui no l’han menesté no’l poden dú ni’n poden fé més qu’un ''jaquet de chulo'' que en aquesta terra no s’estila.<br/> {{gap}}Crech que encara qu’hagués trobat compradó per sa ''pessa'', no s’hauria atrevida á vendrerla, per no havê de tení es primé escándol amb so séu homo. Pero axò<noinclude><references/></noinclude> bjikzv04c3r6rdw0ulc0vf8xqa5q3mu 102 60803 185127 2026-07-19T10:41:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185127 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>si, cada diumenge decapvespre, quant mestre Quietano amb sos colzos demunt sa taula, després de diná, fa es xigarret amb molta calma, ''ella'' entra dins s’alcova y surt amb so frac estès amb actitut de dá un ''recorte'', y després de darli quatre espolsades al ayre, li diu:<br/> {{gap}}—Y bono, que n’hem de fé d’aquest trasto? ¿Vols que veja si’n sortirá una ''pessa de còs'' p’en Sidoro?<br/> {{gap}}—No.<br/> {{gap}}—¿Vols que veja si mos ne farán russes per s’hivern?<br/> {{gap}}—No!<br/> {{gap}}—¿Vols qu’en fassem uns guardapits p’en Pepito?<br/> {{gap}}—No!!<br/> {{gap}}—Idò, en no essê qu’en fassem agafadors de planxa...<br/> {{gap}}Aquí mestre Quietano li despara una uyada despreciativa bastant elocuent perqu’''ella'' giri en redó y estoji, fins es diumenge que vé, lo qu’ántes era ''prenda'' d’aliansa y ara es esca de renous. Abans d’estojarlo, mestre Quietano hey sol entrá, escuses de tancá bé ses portes des guarda-robes, que se solen entrecualcá; y quant surt, casi sempre ets uys li espiretjan. Respectem aquets dolors.<br/> {{gap}}Ja sent que me preguntarán: ¿Y quant espera mestre Quietano podê encapillarse es frac? ¿Creu torná essê Retgidó?... De cap manera: mestre Quietano ja sab que amb so séu frac no esclafará més es vellut vermey de la Sala...<noinclude><references/></noinclude> bpjsnf51imzrscmkdp66a7z26gmw3df 102 60804 185128 2026-07-19T10:43:19Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185128 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>pero espera planxá sa friseta verda de la parroquia.<br/> {{gap}}Carlos quint va entrá á Yuste... Mestre Quietano entrará á sa prohomonía del Sagrament.<br/> {{gap}}Allá hey durá sa séua bona fé y es séu bon frac.<br/> {{gap}}¡Deu fassa que l’any qui vé los vejem á sa processó del ''Corpus!''<noinclude><references/></noinclude> ld6mqxlfj3nltyv6e0rnho226zsg93c 0 60805 185129 2026-07-19T10:44:58Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="158-169" header=1 prev="[[../Demá|Demá]]" current="Es frach" next="[[../Costums caneres|Costums caneres]]"/>». 185129 wikitext text/x-wiki <pages index="Aygo-forts (1913) - Gabriel Maura i Montaner.pdf" include="158-169" header=1 prev="[[../Demá|Demá]]" current="Es frach" next="[[../Costums caneres|Costums caneres]]"/> gzexi5i77ci3cni2g7d57patoys3vrf