Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.14 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60969 185401 2026-08-04T15:42:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185401 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tava d’aquella feta, que no sabia com esplicarla se, dexá en Bernat ab sa paraula á sa boca, y se’n aná coa baxa, pensant entre sí meteix:<br/> —¡Fosca d’auba! ¡quin revetler qu’es aquest! ¡no’u sé si será tan bo d’enllestir com mos pensávam! Convé pensarhi be abans.<br/> En Bernat havía estat ben alerta que’s gigant no li ves aquell barrobí que va trobar.<br/> Des cap d’un parey de dies, d’amagat d’ell, l’agafa, y se’n va á s’auzinar. Tria una soca ben gruxada y ben closa; hi afica sa punta des barrobí, y, rodada va y rodada ve, pronte va tenir un forat fet que se’n entrava més de mitx pam. El tapa ab una mica d’escorxa, que no fos gens conexedor que le hi haguessen fet.<br/> Lo endemá venían de dexar es bestiar dins sa muntanya, y passavan, conversa tirada, per dins s’auzinar. Aquella auzina que tenía es forat de barrobí á sa soca, los venia de passada, y en Bernat romp en sech sa conversa que duyen, y diu:<br/> —¡Com es vernedíssim! que m’han envestit su ara unes ganes de provarme, que’m roegan. Ab qui’s present me voldría provar; y que’m tiran d’una passa, si no guany.<br/> —Ell éts com á loco, diu es gigant. ¡Mira que te pegan unes idees!<br/> —Unes idees que vos guany. Y si no, provemmos, y se veurá.<br/> —¡Fet trons tu y es provarse!<br/> —¿Sabeu que son axò? Escuses de mal pagador.<br/><noinclude><references/></noinclude> s62wn8gx005nn4w3de5lgljhvv4q7ce 102 60970 185402 2026-08-04T15:49:31Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185402 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿No veus que no’t sent? diu es gigant, més de mitx empipat.<br/> —¡Maldement no’m sentísseu tant! diu en Bernat. Sobre tot, vos dich quc sou una cuca molla, que sou manco qu’allò qui put, si no vos voleu provar ab mi.<br/> Es gigant ja tenía totes ses formigues á n’es cap des tió. Estava blau de rabia.<br/> —Vaja, ydò, provemmos, y ¡com som gigant! que t’he d’escalivar. ¡Vaja, per que vejes sa poca por que’t men, tu meteix digués al acte á ne que mos hem de provar. Digueu; que si no’u dius, el dimoni te’n du.<br/> —¡No’us enfadeu! respòn en Bernat, més fresch qu’una cama rotja; que tendreu ses feynes d’havervos de desenfadar. Ja’u diré ja, y aviat. Mos hem de provar á veure qui fará un forat més endins á una soca d’auzina pegantli fitorada ab un dit.<br/> —¡Vaja, ydò! diu es gigant. ¿Qui pega primer?<br/> —Ja pegaré jo, diu en Bernat.<br/> A les hores se trobavan devora aquella auzina que tenía es forat de barrobí.<br/> —¿Veys aquesta soca tan gruxada, tan closa, tan llisa? diu en Bernat. ¿Estau conforme que li pech?<br/> —Pegahi, ¡hala! ¡depressa! cridá’s gigant.<br/> En Bernat s’hi acosta, se mira be allá hont hi havia’s forat tapat, y pega fitorada ab so dit just demunt aquella mica d’escorxa, s’escorxa passa per endins, y es dit s’enfonyá tot, y, si més dit hi hagués hagut, més dit se sería enfonyat.<br/><noinclude><references/></noinclude> bc36szrdib0pgbk2sjbfhj6ka11kw46 102 60971 185403 2026-08-04T15:56:04Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185403 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Figurauvos en Bernat si’u devía esser de sentir.<br/> —¡Vaja! deya ell, ¡acostauvos, grandolás de l’engán! ¡acostauvos, y ho veureu si’u es endins es forat qu’he fet!<br/> Es gigant s’acosta, veu tot es dit enfonyat dins sa soca, y queda sense paraula.<br/> —¡Vaja! li diu en Bernat, llevant es dit des forat, mirauvosho d’aprop, veam si hi posareu cap dupte de qu’axò sia fet de l’hora. ¡Mirauvos aquestes voreres tan blanques, tan fresques! ¡Hala, mirauvosho; y, si no vos ne serviu dels uys, posaulosvos allá hont no dich!<br/> Es gigant se mirá’s forat una bona estona, y arriba á dir:<br/> —No hi ha remey, es fet de l’hora.<br/> —No res, ara vos toca á vos, diu en Bernat.<br/> Es gigant no tenía gens de ganes de pegar sa fitorada; però no’n pogué defogir.<br/> Aluya una soca, se fa enrera una partida de passes per etzibarli més fort, pren sa fúa, y li enteferra tal ponyida, que soca, brancatje y rama tot va fer sentiment; però no més tomá una mica d’escorxa, y va fer un poch de resquillada á n’es viu.<br/> Qui se’n dugué ses tornes va esser es pobre dit, que se va rompre, s’ungla se xapá y quedá girada, y tot esclatá en sanch.<br/> —¡Ay! digué’s gigant, ab uns crits y uns remeulos lo més esglayosos. ¡Ay dich! ¡Pobre dit, afollat pera sempre! ¡O mal no hi hagués pensat may á fer tals provatures! ¡Ay dich!<br/><noinclude><references/></noinclude> ql9thvqvrz1fip04vm4rco1smca3c1p 102 60972 185404 2026-08-04T16:14:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185404 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Per un dit tants d’espants? diu en Bernat. Ell no’u paga es parlarne. Però no’m diríau de que vos serveix sa grandaria? ¿que’n teniu d’esser gigant? Segons veig, no més serviu per fer embalum, per fer por d’enfora.<br/> Es gigant s’acovardá de tot, y va trobar qu’estava be sa llengo dins sa boca, y s’estimá més gemegar, que tornar ses pilotes á n’es joch.<br/> —¡Re cent dimonis! deya ell tot sol. ¡Dos ja’n duym de perbochs! ¡Bo estich jo per ferli acabar els alens á n’aquest! A mi les me fará acabar, si’m descuyt un poch. ¡Mal fos vengut girat com els odres en Roig, quant vengué á ferme s’encárrech! ¡Amen que hi fos vengut!<br/> En Bernat dexa passar uns quants díes sense demanar denoves á n’es gigant. Un día qu’acabavan de dinar, y estavan tots dos pipa encesa demunt es portal, conversa á té qui té, assetsuaxí en Bernat diu:<br/> —¡O quin mal de ventre que m’ha pegat su ara! ¡quin mal de ventre tan fort!<br/> —Homo, diu es gigant, ¡si tu t’atepeys massa! ¡Ell te menjarías un am per sa punta!<br/> —Però si menj, al manco me’n aprofit. No som com vos que no sou bo á res á res; ara, per llevar concert des vent, en voleu ab qui alena.<br/> —¿Y ara hont treu cap tot axò? ¿No deyes que tenías mal de ventre?<br/> —De manera que’n tench, y fort; y no’l m’ha fet es dinar, sino ses ganes que tench de provarme ab vos.<br/> —Tornemhi, Tonina. Ja t’assegura.....<br/><noinclude><references/></noinclude> 3jsevzluqazit91cg0zqnv21nlmujll 102 60973 185405 2026-08-04T16:21:04Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185405 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Vos he d’escopir á sa cara, si no hi voleu tornar.<br/> —¡Re cent dimonis, Bernat! qu’axò acabará malement. Tu, segons veig, t’has passat per s’escudeller d’acabarme sa paciencia y ferme fer un desbarat.<br/> —Lo que jo m’he passat per s’escudeller es demostrarvos que, com més grans, més besties, y que vos guany á tota passada.<br/> —¿Que no veus que m’ho tench á manco es provarme ab tu?<br/> —¡Bon tenir á manco! y de dues vegades que mos hem provats, dues vegades vos ha tocat es perdre. Sobre tot, vos dich que vos guany á tirar enfora. Y si no vos voleu provar, ja’us ho he dit, vos he d’escupir á sa cara.<br/> Es gigant, cremat de tot, diu:<br/> —¡Au!<br/> —¡Ydò au! diu en Bernat. Y vos toca esser es primer aquesta vegada.<br/> Es gigant pega grapada á una pedra com sa cofa d’un capell, y ab tota quanta forsa tengué la tira.<br/> Tan fort la tirá y tan brunent, que degué caure dos mil passes lluny.<br/> Hi van, y allá hont la troban, hi fan un claperet per sebre ahont era.<br/> Es gigant estava ben segur de guanyar s’acció.<br/> —¡Hala, tira tu! diu tot impacient á n’en Bernat.<br/> —¡Massa que tiraré! diu aquest.<br/> Y ja es partit, acalat acalat, fent com que<noinclude><references/></noinclude> qjvd149vyipgc4d3g2jeuf85wx0vmk5 102 60974 185406 2026-08-04T16:54:33Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185406 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>cercar una pedra bona. De cop descuyt posa sa má dins sa taleca y treu sa perdiu, aquella perdiu qu’havía agafada p’es camí y qu’havía anat ben alerta á mostrar á n’es gigant.<br/> —¡Ara va! diu ell, y se posa á voltar es bras ab sa perdiu dins sa má ben estreta, volta qui volta lo meteix qu’una entena de molí, per donarli més forsa y arribar més enfora, fins que, ''zas'', obri sa má, fent com que tirar ''sa pedra''; sa perdiu, com se veu lliberta, ja ha axamplades ses ales, pega fúa, y de d’allá, com la bala. Bronía de vía que feya.<br/> Es gigant, males quimeres poques qu’allò no fos una pedra, ben segur de que’u era, la seguía ab sa vista, li tenía’ls uys clavats, y esperava de moment en moment veurela caure. May va poder conéxer que prengués gens cap avall, y la va perdre de vista, y encara se’n anava tan dreta que com sortí de ses mans d’en Bernat.....<br/> Es gigant, devant aquella passada, quedá sense polsos: es cap li rodá, ses cames se cegaren, li agafaren calfrets y un tremolor per tot el cos. Se va haver de seure.<br/> Mentres tant en Bernat se destirava d’aquestes:<br/> —¿Que tal, Pascual? ¿Ho veys com ab vos no n’hi ha per comensar? ¿Ho veys que no’us hi podeu posar ab mi? ¿Ho veys com aquesta còrpora vostra disforja no vos serveix més que per fer embalum? Ja poreu veure si la baratau á sa primera fira que venga! Y desd’ara vos dich que si no topau un beneyt, en no esser ab ferro vey,<noinclude><references/></noinclude> sao1tl7ljaz5xnc8xars3oi69zg3cpc 102 60975 185407 2026-08-05T07:55:48Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185407 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>no la yos baratarán, si no feys moltes tornes..... ¡Vaja! ja’l m’he espassat á n’es mal de ventre que tenía; y gos de massions que sou vos que’l teniu ara, però redoblat.<br/> Es gigant, fent sa fel y tayant claus, se’n entra dins ses cases, sense badar boca, per por d’esserhi de més.<br/> En Bernat s’espitxa á n’es bestiar, y no torná fins que va fer fosca negra.<br/> Es gigant, com prou va haver maleída s’hora que l’havía admés y es qui le hi havia enviat, resolgué aquell vespre meteix sortirne d’una vegada.<br/> —En no esser jugant ab traydoría, digué, no hi tench res que fer ab aquest dimoni. No res; es vespre, com dormirá, agaf un espigó d’arada <ref><small>Es una biga d’una quinzena de pams de llargaria у d’una gruxa com el ventre de la cama d’un homo.</small></ref> y li enteferr espigonada, y en fas una coca, y llavò ja s’afisconará tot lo que vulga.<br/> Tots dos jeyen dins es sostre. Se’n van á colgar, y apagan es llum.<br/> Es gigant tenia s’espigó amagat devall sa paya; però en Bernat ja desde’s primer día que se provaren y li va guanyar, per por de sa por, amagá una caera <ref><small>Caera ó casera es alló que serveix per tenir abelles o per guardar els abres petits per que ’l bestiar no los espeny ó no los se menj. Sol esser d’esquerdes dc canya y té la forma de canó, d’un pam ó pam y mitx de boca (diametre) y de vuyt ó nou d’alsada.</small></ref> devall sa paya; y cada vespre, com havían apagat es llum y sentía’s gigant {{nt}}<noinclude><references/></noinclude> mei84ne3oaclw2b9xr51nz1ep0gn94h 102 60976 185408 2026-08-05T08:03:21Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185408 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>roncar, á poch á poch destapava sa caera, la posava dins es seu jas, y se’n anava de puntes de puntes á s’altre cap de sostre, y s’hi ajeya.<br/> Aquest vespre també ho va fer axí, y axò’l salvá; perque’s gigant, que no se va témer de res, tan segur y tan tapat anava, com va creure qu’en Bernat dormía com un sauló, s’hi acosta sense fer gens de renou, paupa, troba s’embalum de sa caera, y cregut de qu’era’n Bernat, alsa s’espigonot, y enteferra espigonada ab tota sa forsa.<br/> Sa caera va quedar feta benes, y en Bernat pega crit de s’altre cap de sostre.<br/> —¡Uep! va dir. ¿Axò es manera de pegar, tros d’animal? Si pegau un poch més fort, me croxiu sa post des pits. Ell vos, segons veig, fort y no’t mogues, voleu tastar es meus caps de dits. Aviat sabreu quin gust tenen.<br/> Es gigant, que se creya haverne feta una coca, com el sentí tan remolest, se doná per perdut de tot, y s’estimá més tocar soletes qu’esperarlo gens. Tíra s’espigó, pren portal y camp; y cametes me valgan, y de d’allá.<br/> D’atacat que se’n anava, se fería ab sos talons per ses anques.<br/> En Bernat li pitja derrera, y li doná un encals de los cent mil dimonis.<br/> Y li deya cridant:<br/> —¡Ay, cames llargues, si t’arrib!..... ¡n’he de fer unes xeremíes des teu cuyro!<br/> Com prou el va haver encalsat, el dexa fer, y se’n torná á jeure.<br/><noinclude><references/></noinclude> 8hblcuci6rubfwz7p0epze3b9vaw2mg 102 60977 185409 2026-08-05T08:11:18Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185409 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Es gigant no s’aturá fins á ca-l’amo roig. Ja era día clar com hi va esser.<br/> —¿Que hi ha de nou? li diu aquest, com el veu que se’n venía trot trot, ab un pam de llengo defora, brollant de suor, ab un pantaix ferest.<br/> —Maldement no hi hagués tant, diu es gigant. Aquest missatje que m’enviares es el dimoni. El m’enviares per que li fes acabar els alens, y poch hi ha faltat per ell ferlosme acabar á mi.<br/> —¿Que me dius? s’esclama l’amo, tot esglayat.<br/> —Lo que sents, diu es gigant. Te dich qu’es el dimoni. Ell me ''defiá'' á qui faria més bocins d’una pedra tirantla en terra; mos provárem, y me guanyá. Llavò me ''defiá'' á qui faria un forat més endins á una soca d’auzina, pegantli fitorada ab un dit, y es dimoni me torná guanyar. Llavò me ''defiá'' á tirar enfora; mos provárem, y ja’u crech que me torná guanyar, com dos y dos fan quatre. Per sortirne d’una vegada, anit passada, com estiguérem colgats, qu’ell ja dormía, tenia jo un espigó d’arada, m’has d’escoltar be: no era una caramutxa ni un jonch: un espigó d’arada. Ydò be, li enteferr espigonada, sent es croxit qu’es seus ossos feren; jo’l me figurava engrunat, fet benes. Ydò be, llavò es dimoni me surt dient: –Si’m pegau més fort, me croxiu sa post des pits. Y ab sa metexa seguida me fa amenasses de puny. Jo m’he vista la mort derrera s’oreya, y he dit: —Si no’u don á ses cames, está fet de mi, me desxuya. Espitxarme jo, y ell pitjarme derrera, es estat tot u; y m’ha vengut<noinclude><references/></noinclude> 91aqwnbe08brm5ewlsqydrmtym6w49f 102 60978 185410 2026-08-05T08:31:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185410 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tan rinxo rinxo esser escápol de ses seues ungles. No sé ab quin sant he tengut bo.<br/> L’amo, com sentía allò, es cabeys no li tocavan demunt es cap. Assetsuaxí estava boca badada, tremolantli es morros, sense poder dir res; assetsuaxí rompía en llamps y pestes y gótes corals y demés enciam. El dimoni hi ballava de capoll.<br/> Es gigant á la fi diu:<br/> —Tu fes es contes que vulgues, però aquest homo no’l vuy pus dins terra meua. Dins un parey de díes, que ja li haurá espassada un poch sa malicia, hi aniré á veure si á les bones el puch dur á que se’n vaja. Y qualsevol cosa me demán per anarsen, le hi donaré més que depressa. Sobre tot, sa vida es bona, y no estich per haverla de colar s’hora menos pensada.<br/> —¿Y ses guardes? deya l’amo, tot acongoxat.<br/> —Que’s fassen trons totes, deya’s gigant, que jo m’estim més es meu collaret.<br/> Se passaren tres dies pensa qui pensa com se’n desfarían d’aquells trunfos, fins que resolgueren que lo millor era oferir á n’en Bernat sa soldada de tot l’any, y á les bones abreviarlo cap á ca-seua á fi d’esser escápols d’ell.<br/> L’homo estava es més tranquil y xalest devers sa muntanya, sense ningú que li digués: fet ensá, fet enllá, y deya:<br/> —¡Sabs que no hauria de tornar aquest beneyt de gigant! No res, per ara estich be. Ja’u veurem ahont se jaurá en Gelat.<br/> Dins un parey de dies es gigant se presenta.<br/><noinclude><references/></noinclude> oxsztgweulj7e1l7zr6b3ljv6jp3swn 102 60979 185411 2026-08-05T10:29:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185411 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Ola! diu en Bernat. ¿Vos sou? ¿Com vos heu campat aquests dies?<br/> Es gigant no estava per solfes, y allisantli es pel tan be com va sebre, li arribá á dir:<br/> —Vaig veure l’amo teu, y parlárem de ses guardes, y hem pensat que jo tot sol bellement puch guardar ses meues y ses seues, y qu’es ben escusador d’haver de tenir guardiá. Però com ja’t té á tu y t’está molt agrait p’es bon servici que li fas, m’ha encarregat que te digués si vols cobrar avuy meteix tota sa soldada, y te’n porías apar al acte á ca-teua ó allá hont be vulgas.<br/> —¡Ca, homo! diu en Bernat, com el sent. Jo no som cap atlot de mamella. A mi ni vos ni l’amo m’heu de rentar sa cara ab un pedás axut, ni m’heu de dar cresta per ballesta. Si vos no’m voleu aquí, res que dir hi tench, perque cadascú á ca-seua fa lo que vol, y cap tracto tench ab vos. Ara ab l’amo ja son altres cinch centes. Es ab ell qui tench es tracto, y jo y ell mos hem de veure ses caretes.<br/> Es gigant, com sentí’s rossinyol, va perdre’s coní, y no sabia qu’havia de respondre.<br/> —Homo sant de Deu, digué en Bernat, per axò ni per altre tant no mos hem d’apurar. ¿Sabeu que farem? Triarem ses guardes, y jo me’n tornaré ses que vaig menar, y no tengueu maldecaps d’elles.<br/> Es gigant hi pensá una estona, va dir que hi convenía, y lo endemà sol sortint se’n van á s’auzinar á triar es porchs.<br/><noinclude><references/></noinclude> t1ksadiwcbff8k1wjkzhi8un0prbcy9 102 60980 185412 2026-08-05T10:38:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185412 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Lo primer de tot, diu en Bernat, hem de sebre quin senyal tenen es vostros porchs. ¿Es una fe, una oroneta, una escapsada, una guinxa, una osca, un forat, dos forats <ref><small>Aquests y alguns altres, formant multilut de combinacions, son els senyals ab que’s distingeix el bestiar petit d’una possesió ab lo d’una altra. Una ''fe'' es un tall ó xap á n’el cap de l’orella; una ''oroneta'' es una entrada angular també al cap de l’orella, que dona á n’aquesta la forma de coa d’oronella; una ''escapsada'' es just el cap de l’orella escapsat ab un tall recte; una ''guinxa'' es una entrada que sa fa al costat de l’orella, en forma d’ángul molt agut ab l’uberta cap avall; una ''osca'' es una entrada mitx redonenca també á un costat de l’orella; un ''forat'' ó dos ''forats'' es l’orella foradada á una ó á dues parts.</small></ref> ?<br/> —Una fe no més, diu es gigant. ¿Y es teus quin tenen?<br/> —¿Es meus? diu en Bernat. Ses oreyes pándoles <ref><small>Tombades per devant.</small></ref> .<br/> —¿Ses oreyes pándoles? diu es gigant. ¡Vaja quin senyal!<br/> —Un senyal de primera, diu en Bernat.<br/> Se posan á replegar es porchs, y aquí foren ses bones.<br/> Trobavan un porch ab una orega xapada.<br/> —Aquest es meu, deya’s gigant.<br/> —¿Vostro? deya en Bernat. Meu es ell. Té ses oreyes pándoles.<br/> —Però hi té una fe.<br/> —¿Una fe? Un xap fet de desgracia es ell.<br/> —O no’u es. Me recorda es día y tot que la hi vaig fer: es día de Capdany.<br/> —¿No veys que somiau? deya en Bernat. Sobre tot, té ses oreyes pándoles, té’s meu senyal, y n’hájam parlat prou.<br/><noinclude><references/></noinclude> n4s2zw87aurzu560bubardx3kv8pqmn 102 60981 185413 2026-08-05T10:44:33Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185413 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Es gigant, per por de sa por, perque tenía en Bernat més mal á pler qu’una busca dins un uy, y per sortirne com més prest millor, encara que s’hagués de dexar tayar un tros de capa, maldement fos grosset, baxava bandera, y allargava’s coll á perdre aquell porch.<br/> Llavò succeia que’n trobavan un altre, també ab s’oreya xapada; y en Bernat tornava aficar bolenga qu’allò no era senyal, qu’era fet de desgracia, y que, com tenía ses oreyes pándoles, no se poría negar qu’es porch era seu. Y com més anava, més crits feya y més baledretjava; y es gigant tot acoquinat, que finis finis allargava’s coll á tot, sols qu’en Bernat se’n anás.<br/> Y d’un porch vengué s’altre, y d’en un en un vengueren tots, y no hi valgueren xaps ni fens, n’hi valgué res. Com tant es porchs d’en Bernat com es des gigant tenían ses oreyes pándoles, com les hi tenen y les hi han tengudes sempre tots es porchs, en Bernat feu passar per seus tots es que hi va haver dins aquella muntanya.<br/> Ab ses dues guardes de porchs y ab sa de ses egos devant devant, y ab un «á reveure, ab Deu siau,» y «en coses que siem bons manau y disponeu,» se despedí des gigant, y ja es partit de d’allà, camina caminarás.<br/> Podeu pensar com va romandre’s gigant.<br/> Feya’s fetje per sa boca, tayava claus, torná més blau que la paumella, se tirá en terra, y se bolcava per dins sa pols, y tirava cosses, y feya sabonereta, cridant y flastomant, fins qu’arribá á dir:<br/><noinclude><references/></noinclude> m0tjongetf5nf170m34huykw7ki8osr 102 60982 185414 2026-08-05T10:48:33Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185414 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Y tan ase he d’esser, qu’he de consentir qu’un polissó, qu’una bréndola que no val ses payes d’allá hont jeu, se’n haja de riure d’un homo de be com som jo, y m’haja de dexar despuyat com un Sant Cristo? Ja hi he d’anar jo á veure si l’aplech, y jugarem es tot p’es tot. Qui tendrá ungles, les traurá,.<br/> Dit y fet, ja es partit corrents per allá hont se’n era anat es revetler.<br/> En Bernat ja era enforet, y desiara se girava derrera, per veure si es gigant l’encalsava; perque no se’n poría avenir que fos estat tan beneyt que s’hagués dexat despuyar d’aquella manera, y deya:<br/> —Si se refá, y se revest de coratje, estich perdut. Vendrá, y me menja frit.<br/> Tenía una vista llarga ferm, y ja’u crech que prest el va haver destriat que se’n venía com un cavall á n’es cos.<br/> ¿Y que fa en Bernat? Se treu es trinxet, pega trinxetada á una trutja, li treu sa butza, y la se posa dins sa faldriguera; y ja es partit ben depressa de d’allà, cuydant á fer uy, arruxant es porchs y ses egos.<br/> Topa un pastor.<br/> —Germanet, li diu, ¿no’m fariau un favor per amor de Deu? —Si puch, sí.<br/> —¡No heu de poder! Jau aquest trinxet, y pegaume trinxetada á sa butza; que la tench massa grossa, y m’embarassa per córrer. Es pastor tot d’una queda astorat; llavò va dir:<noinclude><references/></noinclude> rndinzlrwk1zbajzanowk8trwno3jwv 185415 185414 2026-08-05T10:49:16Z Joan Gené 4644 185415 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Y tan ase he d’esser, qu’he de consentir qu’un polissó, qu’una bréndola que no val ses payes d’allá hont jeu, se’n haja de riure d’un homo de be com som jo, y m’haja de dexar despuyat com un Sant Cristo? Ja hi he d’anar jo á veure si l’aplech, y jugarem es tot p’es tot. Qui tendrá ungles, les traurá,.<br/> Dit y fet, ja es partit corrents per allá hont se’n era anat es revetler.<br/> En Bernat ja era enforet, y desiara se girava derrera, per veure si es gigant l’encalsava; perque no se’n poría avenir que fos estat tan beneyt que s’hagués dexat despuyar d’aquella manera, y deya:<br/> —Si se refá, y se revest de coratje, estich perdut. Vendrá, y me menja frit.<br/> Tenía una vista llarga ferm, y ja’u crech que prest el va haver destriat que se’n venía com un cavall á n’es cos.<br/> ¿Y que fa en Bernat? Se treu es trinxet, pega trinxetada á una trutja, li treu sa butza, y la se posa dins sa faldriguera; y ja es partit ben depressa de d’allà, cuydant á fer uy, arruxant es porchs y ses egos.<br/> Topa un pastor.<br/> —Germanet, li diu, ¿no’m fariau un favor per amor de Deu? —Si puch, sí.<br/> —¡No heu de poder! Jau aquest trinxet, y pegaume trinxetada á sa butza; que la tench massa grossa, y m’embarassa per córrer. Es pastor tot d’una quedá astorat; llavò va dir:<noinclude><references/></noinclude> czavhwu4cos1dqvc1r0g1qsr0gororx 102 60983 185416 2026-08-05T10:52:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185416 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Axò sí que no’u faré. Jo vos mataría.<br/> —Dexau fer s’ansia per mi. Un gigant m’encalsa; si m’agafa, me matará; y si no deix aquesta butzota, es ben segur que pronte m’haurá agafat. ¡Vaja! ¡depressa! Jau es trinxet: pegaume trinxetada.<br/> —No’m basta cor.<br/> —Mirau, si no la’m voleu treure á mi á sa butza, ja vos treuré jo sa vostra.<br/> Y mentres deya axò, envest es pastor ab so trinxet ubert.<br/> —¡Esperau ! ¡esperau! diu es pastor. Ja la vos treuré, si tan encarat hi estau.<br/> Pren es trinxet, li pega trinxetada, li xapa sa camía, sa butza de sa trutja cau; y en Bernat se’n aná com la bala per avall.<br/> Es pastor va romandre tot astorat devant aquella passada, se’n feya creus, no se’n poría avenir.<br/> Des cap d’una estona passa’s gigant ben acanalat, qu’ab cada passa feya un destre.<br/> —Germanet, diu á n’es pastor, ¿no hauríau vist passar un homo ab una guarda de porchs y una guarda d’egos?<br/> —Si qu’es passat, y me’n ha feta una que n’estich com un beneyt.<br/> —¿Y que vos ha fet?<br/> —Que m’ha dit que fogia de vos, per que no’l matásseu; y, fort y no’t mogues, ha volgut qu’ab una trinxetada li tregués sa butza, perque ha dit que l’embarassava per córrer. La hi he treta; y en lloch de caure ell y sa butza en terra, no més<noinclude><references/></noinclude> 9z6c3p12sawunbpair50hmhuc7k2180 102 60984 185417 2026-08-05T10:56:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185417 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>es cayguda sa butza, y ell se’n es anat com cent mil llamps de d’allá.<br/> —¿Y aquesta es vera? diu es gigant.<br/> —Passa de vera. Valataquí á sa butza; miraulavos.<br/> Y li mostrava sa qu’havía quedada allá en terra, qu’encara era ben calenta.<br/> Es gigant s’ho va beure qu’allò era d’en Bernat, y pensá entre sí meteix:<br/> —No hi ha remey: si no me fas treure sa meua, no l’aplegaré á n’es dimoni. Ell se’n deu anar com es vent, sense butza.<br/> Y diu á n’es pastor:<br/> —No res, treyslem á mi també; perque, en que’l dimoni en pas, l’he d’agafar.<br/> —¿Y ho deys de bo? demana es pastor.<br/> —Tant de bo, que si no la me treys, vos menj.<br/> Ell es pastor no tengué més remey que creure. Pega trinxetada á sa butza des gigant. La hi xapa, y la hi obri tota; es gigant pegá un crit esglayador, cau en terra tan llarch com era; y alla colá la vida s’aubercoch.<br/> Bo estava ell per assolir en Bernat.<br/> En Bernat, á forsa d’atropellar, se va fer ben lluny, y tach, troba dos mercaders.<br/> —¿Que sou mercaders de bestiar gros voltros? los digué.<br/> —Y de bestiar petit, digueren ells.<br/> —Vos vench ses dues guardes.<br/> —Les vos compram. Demanau preu, y demanau be.<br/> —Es meu demanar no será gens lleig. Però<noinclude><references/></noinclude> nb3fbhe1mkgvxbbe6xty337p9q100uy