Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.14 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60985 185418 2026-08-05T20:50:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185418 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>devant devant vos fas de present que des porchs me vuy aturar ses coes y llavò una trutja, y de ses egos sa més veya y llavò ses esquelles.<br/> —Conformes, diuen es mercaders. Tretes aquestes minves, pegau ara una dita.<br/> Demaná, li prometeren, s’escobletjaren una estona, y clouen sa barrina.<br/> En Bernat tayá ses coes á n’es porchs y s’atura sa trutja y s’ego més veya, y lleva ses esquelles á ses altres; y es mercaders, ''dany dany'', monyiren fins á dobler y maya.<br/> Ells se’n anaren ab sos porchs y ses egos; y ell ab ses coes y ses esquelles, y es dos animals, cap á ca’n Roig falta gent.<br/> Mitx cuartet lluny de ses cases hi havia una bassa ab molt de llot. Hi soterra sa trutja, y hi afica ses coes des porchs, que no més los vessen sa punta. Mata s’ego, la buyda, y s’hi amaga de dins.<br/> Comensan á comparéxer corps y voltors. Se posavan demunt s’ego, y bones espipellades. Com se’n temían, en Bernat los havía agafats per ses cames, y los fermava. Com en tengué una partida, los penja ses esquelles, los desferma, y los amolla.<br/> Es corps y voltors, ja’u crech, se’n anaren al ayre, volant com á dimonis, y ses esquelles ''dony-a-dony dony-a-dony''.<br/> En Bernat parteix corrents cap á ses cases cridant com un desesperat:<br/> —¡L’amo! ¡L’amo! ¡Sortiu! ¡veniu per amor de Deu! ¡L’amo, dich!<br/><noinclude><references/></noinclude> 8vzc1sj118571x5nlc1mflrlvfpemev 102 60986 185419 2026-08-05T20:59:08Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185419 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Tant s’acostá á ses cases y tan fort cridava, que l’amo l’arribá á sentir, y surt defora á veure que será allò.<br/> —¡L’amo! deya en Bernat. ¡Veniu, depressa, que’l dimoni se’n du es porchs al infern, y ses egos han pres el vol! ¡Veniu, que no hi sereu á temps!<br/> L’amo alsa es cap, y sentí es renou de ses esquelles al ayre.<br/> —¡Però be! deya ell tot confús, tot esglayat. ¿Y qui ha vist may ses egos volar?<br/> —May s’havía vist, però se veu ara. ¿Que no sentiu ses esquelles? ¿ò sou sort?<br/> —¡Però no veig ses egos!<br/> —¡Si son tan amunt, que casi ja no les destrían! Ja no més parexen com a corps. Reparauho be.<br/> —¡Re cent mil dimonis! deya l’amo cap alt. ¡Sí que tens raó! ¡O mal s’hi pegás....!<br/> —¡No flastomeu, l’amo, per amor de Deu!....<br/> —¿No flastomeu, y he quedat sense cap ego?<br/> —¡Ydò anaulos á córrer derrera ab un pa calent!... No res, anem á n’es porchs, á veure si’n salvam cap. ¡Anem á n’es porchs!<br/> L’amo no sabía quin cap li anava devant, no sabía per hont prendre.<br/> —¡Anem á n’es porchs dich! cridava en Bernat. ¡Anemhi vos dich, que no hi serem á temps!<br/> —¿Y ahont son?<br/> —A n’aquesta bassa de su aquí.<br/> S’hi esquitxan, y en Bernat anava devant devant ‬y arribá cincuanta passes primer.<br/> —¡Feys vía, l’amo! deya’s traydor. ¡Feys vía,<noinclude><references/></noinclude> 981t2qf3xo7vgounbxovjng3sx7nmjo 102 60987 185420 2026-08-05T21:04:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185420 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>que ja no més los veuen ses coes! Feys vía, per ventura encara en podrem aturar qualcún..... ¡Alerta á estirar massa fort, que no los ho arrabasseu!<br/> En Bernat agafava ses coes, y casi no estirava gens.<br/> L’amo arriba, y ja está aferrat á una; pega estirada, y caygué d’esquena. Va romandre just ab sa coa dins ses mans. S’afúa á una altra, y li succeyeix lo meteix.<br/> —¿No’us ho deya jo, cridava en Bernat, que no estirásseu tan fort? Vataquí lo qu’heu guanyat de no creurem.<br/> Mentres deya axò, se’n va á sa trutja soterrada, li pega estirada á sa coa, y ja’u crech que va treure coa y trutja.<br/> —¡Una n’hem salvada, l’amo! No crech que’n salvem altra, va dir aquella pòlissa.<br/> Be estiraren, però no més arribaren á ses coes.<br/> ¿Com havían de treure’s porchs, si es ''dimonis'' des mercaders Deu sab ahont los tenian ja?<br/> Podeu fer contes l’amo com se’n degué tornar à ses cases. No treya figura d’homo.<br/> —¿Que vos ne penediu de sa lloga? li demana en Bernat.<br/> No li torná resposta, y se tanca ab sa madona dins sa cambra.<br/> —Aquest polissó, digué com prou va haver flastomat, mos ha de fer fer uy de tot: no mos n’escapam; son faves contades. Mos va tudar sa llavor, mos va passar á n’el dimoni els ametlers joves, y sa vinya, y ses euveyes; ara mos hi ha<noinclude><references/></noinclude> 5uynaja4wzqau7k6kv5f25h73n3ok3u 102 60988 185421 2026-08-05T21:13:02Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185421 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>passades ses egos y es porchs. Ara no més falta que mos hi pas á noltros. Si no l’abreviam, mos hi passará. Pero, ¡veam qui es capás de ferlo fogir.....!<br/> —Peró be, diu sa madona. ¿Es pactes no son que, en cantar es mussol, sa lloga ha d’haver acabat?<br/> —Sí.<br/> —Ydò, jo d’amagat d’ell d’aquí á una estona me’n puig demunt es lledoner, fas es mussol, y es mal será mort.<br/> Comensava á fer fosqueta, y sa madona, com qui no n’es, surt á defora, s’enfila á n’es lledoner. Se posa á fer es mussol, y canta qui canta. El feya de lo més be.<br/> —Bernat, diu l’amo, ¿sents es mussol? Pactes son pactes. Sa lloga ha acabat. Vina, te pagaré, y te’n anirás, que no’t vuy pus dins terra meua.<br/> —Esperau un poch, l’amo, diu en Bernat, veam si es mussola ó mussol axò que canta.<br/> Encara no ho va haver dit, com ja va esser á defora; agafa una pedra com es puny, la tira cap allá hont sentía sa veu; y va tenir tan bon dret, qu’endeviná ''sa mussola'' su’s mitx des front. Li xapá sa closca, li botí’s cervell, y va caure seca.<br/> En Bernat quedá fret. No volia fer tan llarch.<br/> Llavò va pensar, y va dir:<br/> —¡Més se’n merexía per polissona qu’era!<br/> Se posa á cridar l’amo ben fort:<br/> —¡Veniu! li deya, ¡veniu per amor de Deu! ¿No déyeu qu’era mussol qui cantava? ¡Mussola es estada ell!<br/><noinclude><references/></noinclude> l33g1u39oh0dcsz1n94jb21f82l1qno 102 60989 185422 2026-08-05T21:17:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185422 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>L’amo surt corrents, y veu sa madona estesa y morta.....<br/> Figurauvos lo que degué dir у degué fer.<br/> —¡Oh! deya ell, ¡mal no haguesses trobat es camí, com vengueres! ¡mal no hi hagués pensat may á llogarte!....<br/> Y se posa á tirarli llamps y pestes y gotes corals y totes ses coses més dolentes que pugan venir á criatures; y no les hi tirava d’en una en una, sinó á cents, á mils, á milions de senayades y de carretades, y tan espesses y atepides com poría.<br/> En Bernat el dexá esbravar una bona estona fins que a la fi digué:<br/> —¿Vol dir vos ne penediu d’haverme llogat?<br/> —¿Y encara tendrás sa poca alatxa de demanarho si me’n penet? va dir l’amo volat de tot. ¿Y qui sería sa bestia que no se’n penediría d’haverse posat ab un animal, ab un polissó, ab un noningú com éts tu?<br/> —¡Ola! Ara vos tench, va dir en Bernat. Pactes son pactes. Es pactes son que á n’es primer que’s penedirá de sa lloga li han de treure un axinguer de s’esquena. Jo no me’n penet gens; vos sou que vos ne penediu. Vos meteix ho heu confessat..... Atlots, va dir, girantse á n’els altres missatjes, ara es sa nostra.<br/> Tots la duyen de l’amo una cosa de no dir, tots s’hi abordaren, l’ajegueren demunt una banqueta, li esquixaren sa camía, y ab una guinaveta de desxuyar porchs en Bernat meteix ja va esser partit á treureli s’axinguer; y li va treure trin-<noinclude><references/></noinclude> f0aelypdpex302lr73qlw1ltopy316x 102 60990 185423 2026-08-05T21:19:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185423 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>xes y correigs fins que n’hi tengué gens de pell demunt s’esquena.<br/> El dexaren fer demunt sa banqueta cridant com un desesperat. De tant que s’estamanetjava, va caure en terra; y des mal que li havían fet desxuyantlo, y de sa rabiada que va prendre va batre’s peus, y el dimoni el se’n va dur en cos y ánima.<br/> En Bernat quedá l’amo d’aquella possessió, tots es missatjes volgueren seguir ab ell, y no se’n penediren gens: va sortir un dels amos més avenguts, alegres y comportívols. S’arribá á casar; y rich y ple, ab salut y alegría, ab sa dona, els infants y es missatjes va viure... fins que se va morir; y al cel mos vegem tots plegats. Amén.<noinclude><references/></noinclude> eixeam5k42rigg0fg3og1oxjll5h04z 102 60991 185424 2026-08-06T05:25:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185424 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>però per poderme seguir ¡sabs que n’haurás de roegar de trossos de pa encara!<br/> —¿Que no’u veuré jo, reprenia sa fia, que, si mos provávem, no més vos veuria partir? Vos lo qu’heu de fer, donaume sa má, y ho veurem si vos seguiré ó no vos seguiré.<br/> Sa lluna á la fi, per no sentirla pus, y més de mitx enfadada, l’agafa per un bras, y diu:<br/> —¡Encaradissa qu’ets! ¡Hala, ydo, anem!... ¡Depressa!... ¡O quina atlota, Deu meu! ¡No, y ja pots trompitxar de casta forta y posarlos á bon lloch á n’aquests galindons teus!<br/> Partiren, y hala qui hala per amunt y de d’allá, just la bala.<br/> ¡Ja se’n hi anavan ben afuades, y vos assegur que’n feyen de camí!<br/> A la llego se conexía que sa mare no s’havia d’esforsar gens, y qu’es seu pas era natural com s’aygo qui brolla d’una eufana, però que sa fia ho havía de fer de tot però de tot, y encara li venía tan just tan just es seguir.<br/> Des cap d’un parey d’hores sa mare ja la se’n havía de dur mitx rossegant. A la fi acabá’s menuts de tot, ses cames se cegaren, y exhala crit:<br/> —¡Ma mareta, no puch pus!<br/> —¿Ho veus? diu sa lluna: no m’has enganada de res.<br/> —¡Ma mareta, vos dich que no puch pus! ¡Ay aqueix bras que’m teniu, que se romp! ¡Ay aquestes cametes meues, aquests peuets meus! ¿Que no los veys que’m ratjan sanch?<br/><noinclude><references/></noinclude> r4tffcildyi3qqah4963fjcnybmoef2 102 60992 185425 2026-08-06T05:30:56Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185425 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Més te’n mereys, diu sa lluna. No, y jo no’m puch aturar ni manco tornar arrera.. ¡Ja m’has posada dins un bon marruell!... No res, ara mos trobam á s’endret d’una plaja: te plantaré unes casetes á sa vorera de s’aygo, t’hi dexaré; y, si tu fas bonda, no te faltará res de lo necessari, perque ton pare de día, y en sa nit jo ó es nostros cosins els estels, no te perdrem de vista may.<br/> —Però, ¿y si s’ennigula?<br/> —Per niguls que passen, no s’aturarán dalt ses casetes: los arruxarem.<br/> Era ver que se trobavan á s’endret d’una plaja, una plaja de bones tayes, uberta, lluny de tot alberch d’homos, arrecerada de muntanyes vestides de pinars y de garrigues. A’s mitx feya una tenassa, que ses ones, bouetjant ab s’embatol, besavan lleugeres y amoroses: allá dalt plantá ses casetes sa lluna, unes casetes blanques y hermoses per defora, però més blanques y hermoses per de dins. Hey havía de tot; no hi faltava un amén.<br/> Allà hi dexá sa seua fieta, més regositjada qu’una reyna.<br/> La mar no va treure alga pus per que tengués ben clara s’aygo per nadar, y ben neta s’arena per passetjarshi, y jeurehi si hi volia jeure.<br/> Els ambatols no duyen més idea que atabuxarli’s vestit, fregarli ses galtes, y jugar ab sa seua cabeyera, qu’era ben llarga, y la duya amollada. Es niguls no li taparen pus sa cara de son pare y de sa mare: per molts que n’hi hagués<noinclude><references/></noinclude> aeu7wsf12attbxipx8dvgx5h1sml50f 102 60993 185426 2026-08-06T05:35:39Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185426 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>de vegades, y per gruxats que fossen, sempre li dexavan forat ó ratxillera per hont rebía sa seua mirada vitenca y resplandent. Ses muntanyoles, puigs y comallars li tremetian p’es vent mil flayres y remors, y li oferian fruyts seuvatjes, lo més sanitosos y mangívols. No s’hi acostaren pus barrumbades, ni may hey resplandían trons, ni hi coetjavan vergues de llamp, ni s’hi avalotava gens la mar. Els aucells casi no dormían per tenir més temps de ferli mil cantades, ses més garrides que sabían: es més empagaidors la se miravan d’enfora tot embadalits y alevats; es més atrevits no tenían aturay voletetjant entorn seu, y se posavan demunt es seu cap, dalt ses seues espatles y dins sa seua metexa má. Es pexos, lluents y llambriners, treyen es capet á flor d’aygo per contemplarla més á pler, y vos assegur que la s’hi miravan arreu; pegavan mil fues y enfuytes; eran com á llampons anant y venint per entretenirla y ferla riure; se dexavan agafar d’ella, y xalavan de bo com se veyen dins ses seues mans.<br/> Y allá tota soleta, en aquella plaja riolera, ab aquells puigs y muntanyoles que l’arredossavan, ab ses ones que li besavan es peus, ab tants d’abres, y flors, y pexos, y aucells, y la mar, y el cel blau que l’embadalian, y sobre tot ab son pare y sa mare que no li llevavan els uys de demunt y cuydavan á perdre’s seny ab ella, se passava la dona sa vida més xalesta y entretenguda qu’haja passada ningú may.<br/> Y heu de creure y pensar que des cap de<noinclude><references/></noinclude> shh69v37ldlvof8l0qtjjkh5eb7cq46 102 60994 185427 2026-08-06T05:41:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185427 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>temps el rey d’aquells paratjes, un dia de primavera, cassant cassant, sense voler, se feu enfora dels altres cassadors, y devers mitján capvespre se troba demunt un puig d’hont se destriava de lo millor tot es badiu d’aquella plaja. Ja hi havía una partida d’anys que no hi era estat, y, fonch lo meteix que si no l’hagués vista may.<br/> ¡O que li agradaren tants de pujols, muntanyoles y comallars, que con que li rendissen homenatje, agenoyats en es seus peus, tots vestits de verdor, plens de vida, d’aromes y d’aucells.<br/> ¡Que li va venir de nou la mar, com la veya tan blava, tan riolera, tan bellugadissa, tan amatent, ab aquella entrada tan atrevida y ayrosa que feya dins sa terra, lo meteix que si se fos acostada per poderli dir de més aprop: Deu lo guard, Senyor Rey.<br/> Mira qui mira, afina aquelles casetes blanques que lluían á’s mitx de sa plaja, y que d’allá dalt parexía qu’estavan dins mar.<br/> —¿Que diantre son aquelles casetes? digué. May les hi havía reparades. Ja les vuy jo veure d’aprop.<br/> Dit y fet, s’hi espitxa ab unes bones passes, y no se donava raó á n’els uys mirant un cop els abres, un cop s’herbey y ses flors, un cop la mar; però encara lo que li robava més ses mirades eran ses casetes blanques, que, com més s’hi acostava, més veya que’u eran grans y hermoses, y que per forsa hi havía d’estar qualcú de qui hi ha dalt.<br/><noinclude><references/></noinclude> qt45kukof2mrst2a7smvqskk21sd88t 102 60995 185428 2026-08-06T05:47:02Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185428 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Hey arriba, y veu qu’están demunt una tenassa, ab una carrera, voltant voltant, de sis ó set passes d’ample, ahont arribavan els esquits, per poch que ses ones s’alsurassen.<br/> Encara no hi va esser, com á sa banda que hi feya ombra, surt á n’es portal ''sa fia del sol y de la lluna'', ab una filoa d’or en es costat y un fus d’or ab ses mans, fila qui fila.<br/> Com el rey la se va veure devant, tan bella dona, tan gentil, tota resplandent d’encant y galanía, quedá sense polsos, abitlat. Vos assegur que no pipelletjava; com que la s’hagués de menjar ab sa vista. No li lievia fer res pus que mirarla, y tornarla mirar; y li parexía qu’els seus uys no n’havían d’estar assaciats may.<br/> Com ella el va veure tot empantanat y ferit l’á, l’escomet tot d’una:<br/> —¡Bones tardes tenga, senyor rey! ¿Vossa Real Majestat per aquí? ¿Y quin vent l’ha duyt? ¡Que s’acost, y seurá á la fresca, en aquesta ombra! ¡Que venga y dessuará!... que be’s veu que du una bona soleyada demunt.<br/> Li treu una cadira, el rey s’hi acostá y se va asseure, tot enlluernat, embarbollant paraules, espressantse només á redols... No se’n poría avenir de s’hermosura y de sa galanií de aquella atlota. No n’havia vista cap nay, ni creya possible que se’n trobás una altre que li arribás de cent llegos.<br/> Ella, per sortir d’aquells emblevins, se va treure aquesta:<br/> —Vossa Real Majestat ara m’ha de dir que<noinclude><references/></noinclude> 7t7g6ars09ui3y2uuzge808v14kaa5g 102 60996 185429 2026-08-06T05:50:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185429 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>vol pendre, qu’es lo que li ha de donar més gust.<br/> —Un poch d’aygo fresca, respón el rey, no’m vendría malament.<br/> —Aviat en tendrá.<br/> Allá devant hey havia una cisterna, ab un coll de pedra mabre tot d’una pessa, ab un poal de plata demunt.<br/> Ella digué sense moure se ni dexar sa filoa:<br/> —Poalet, treu aygo pel senyor rey.<br/> Encara no’u va haver dit, com es poal pega capficó dins sa cisterna, y surt ben al raset, y se’n va dins ses mans del rey.<br/> El rey begué fins que va tenir set, y es poal se’n torná, tot mes, demunt es coll de sa cisterna.<br/> Llavò sí que hi estava el rey astorat y fora de sí. Se passava sa má p’es front, y se paupava per assegurarse de qu’allò no era un sòmit, tan gros ho trobava.<br/> —Ara qu’ha begut, diu ella, m’ha de dir de que vol berenar, perque ja n’es ben hora, y es segur que, potoyant per aquestes muntanyes, ha aplegada talent.<br/> —Per amor de Deu sía, respon ell: no som capás de menjar res.<br/> —Just una bocinada: sols que tast qualque cosa. No vuy que se puga dir qu’el senyor rey es vengut en aquesta casa, y no més li han donada aygo fresca.<br/> —Tot está per rebut.<br/> —Jo no m’entench en cumpliments, y que’m<noinclude><references/></noinclude> 2hjjpyhyref5th0i3zhyy6otqdvbdyx 102 60997 185430 2026-08-06T09:40:06Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185430 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>perdón. Menjarà per sa talent que tendrá: diga que vol.<br/> El rey ses derreres que tenía ab so menjar; però, com va veure qu’ella s’hi posava tan forta, no la volgué fer fellona.<br/> —No res, va dir, sols per darte gust, pegaré una bocinada. Treu lo que vulgues: sia lo quesia, per forsa ho he de trobar saborós de tot; basta y prou venga de sa teua má.<br/> —¿Li agradaría un poch de peix frit?<br/> —Venga peix frit, diu el rey, fent un alé ben llarch.<br/> Aquí ella, sensa moure se de demunt es portal y sense dexar sa filoa, comensa aquest cap de fil.<br/> —Carbonet, poset dins es fogonet.<br/> Y es carbó pega enfuyta de dins sa carbonera, y, ''trich'', ja está dins es fogó, y diu:<br/> —Senyoreta, ja hi som.<br/> —Armolletes y paleta, diu ella, descolgau es foquet, y duys ses brasetes demunt es carbonet.<br/> Y ses armolles y sa pala pegan enforinyada á n’es foch colgat, tiran ses brases demunt es carbó, y diuen:<br/> —Senyoreta, ja les hi té.<br/> —Ventadoret, diu ella, venta ben depressa en es carbonet fins qu’estiga ben encés.<br/> Y es ventadoret, ''treca-trech, treca-trech'', venta qui venta, que cuydava á fer uy. Aviat tengué’s carbó ablamat, que feya flamaradeta, y diu:<br/> —Senyoreta, ja está encés.<br/> —Pelleta, diu ella, poset demunt es fogonet, y tu, satrieta, aboca oliet dins se pelleta.<br/><noinclude><references/></noinclude> gx40fchzmd4igupght4s6w86y2fauov 102 60998 185431 2026-08-06T09:44:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185431 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Y sa pelleta, qu’estava penjada á un clau, ''gich'', se despenja, y se planta demunt es caliu ablamat, y diu:<br/> —Senyoreta, ja hi som.<br/> Encara no havia uberta boca, com sa satrieta surt de dins es rebost volant fins á s’endret de sa pella, y, ''glech glech'', hey ratja oli y més oli, la dexa prop de mitja, y se’n torpa dient:<br/> —Senyoreta, ja n’hi he abocat.<br/> Al punt s’oli comensa á fer ''xiu xiu'', y fum per llarch, y aviat el sentiren, que deya:<br/> —Senyoreta, ja bull.<br/> Aquí ella tira sa filoa, y el rey la veu que se’n va tot dret á n’es fogons: planta una má dins sa pella, y surten cinch pagells frits, que cada un valía un sou: llavò hi planta s’altre má, y surten cinch molls, frits també, que valían, no un sou, set sous cada un.<br/> ¡Vaja quins cinch pajells, quins cinch molls! No ponder gens: haurían fet rompre un dijuni á un sant, si es sants no fossen tan forts en es dijunar.<br/> —Pelleta, diu ella, llevet de dalt es foch; y tu, canyemet, vina á axugarme ses manetes.<br/> Y les va treure degotant, de dins s’oli bullent, però sense cap cremayonada ni bofegueta, tan fresques, tan homils, tan hermoses, tan netes, com si les tragués de dins aygo de roses.<br/> Sa pelleta se lleva de dalt es foch, es canyemet li axuga ses mans, y ella diu, prenint altre volta sa filoa:<br/> —Tauleta, vesten devant el senyor rey; tova-<noinclude><references/></noinclude> gy56flmtv67wvayclc74rycv13j3d42