Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.14 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 61034 185500 2026-08-11T15:54:43Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185500 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>es falcó que prenga sa moca, y la porá roegar be, ell que no té dents; sa formiga que prenga’s cap, y, en haverlo desnossat, s’hi porá mudar, y tendrá una casa de primera.<br/> —¡Sí que la mos heu partida be! clamaren tots quatre. ¡Vaja per fet! ¡vaja per fet! Vos meteix feysmos es quatre bocins.<br/> En Juanet agafa s’euveya; ab so trinxet, axí com pogué, li taya’s cap, li treu sa moca, dessepara sa popa dels ossos, y aquells varen pendre cadascú lo seu, es més satisfets del mon.<br/> A les hores es lleó s’arrabassa una serra de sa pitera, y li diu:<br/> —Jau aquesta serra. En dir: «val Deu y lleó», tornareu un lleó.<br/> Es ca llebrer se taya una ungla d’un peu, y li diu:<br/> —Jau aquesta ungla. En dir: «val Deu y ca llebrer», tornareu un ca llebrer.<br/> Es falcó s’arrabassa sa ploma més llarga de ses ales, y li diu:<br/> —Jau aquesta ploma. En dir: «val Deu y falcó», tornareu un falcó.<br/> Sa formiga s’escapsa una banyeta, y li diu:<br/> —Jau aquest capet de banya. En dir: «val Deu y formiga», tornareu una formiga.<br/> —Escoltau, diu en Juanet, ¿Y en tornar lo que voltros sou, que ho he d’esser pera sempre?<br/> —Es temps que voldreu vos, contestaren tots quatre. En no voler esserho pus, no’u de fer més que dir: «val Deu y homo», y tornareu homo, com si res fos estat.<br/><noinclude><references/></noinclude> hkvqmc7ubwqgxo3fka3uzyt441481l1 102 61035 185501 2026-08-11T16:03:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185501 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Be me va, ydó! s’esclamá’n Juanet. Deu vos ho pach; y si m’heu de menester pus, digauho.<br/> —No, germanet; poreu fer sa vostra vía.<br/> —Ydo ¡á reveure y ab Deu siau!<br/> —Lo meteix vos deym noltros, respongueren tots quatre.<br/> Y ells dassa dassa es tros d’euveya que los havía tocat, y en Juanet de d’allá, més content qu’un Pasco, com se veya ab aquells quatre dons tan bufarells.<br/> —¡Com es vetla revenjoli! que si no’n fas molta de carrera, deya ell, me puch tayar es nas!.... ¡Sabs si ara el trobás á n’es gigant, quin copeo li faria ballar!... Però’m convé més ara per ara posar unes quantes miques dins es gavaig.<br/> Camina caminarás, mentres deya axó, s’alsa de devora’s seus peus una llebre; ell diu tot d’una: ¡Val Deu y ca-llebrer! Al acte torna un ca llebrer, y ''nyip nyep'' derrera ella. Al punt la tè, l’escorxa, fa foch, la torra, y per endins; y ben bona que va esser.<br/> Ja no patí fam pus, perque, en veure cassa, tornava falcó ó ca-llebrer, l’aglapía, y aviat havía fet es val Deu.<br/> ¿Trobava cap animal ferós? ¿cap companyía de lladres? Si no estava per una berbe, deya: ¡val Deu y formiga!, y tornava una formiga, y no’l veyen lluir pus. Ara si duya sa mosca, hi volía un arrap. Deya: ¡val Deu y lleó! y tornava lleó. Y ¡pobre animal ferós! ¡pobre companyía de lladres! Los pegava llongo, los embatonava, y aviat eran tots benes.<br/><noinclude><references/></noinclude> aarz6imirp1o8pkddaym10mp1vek0px 102 61036 185502 2026-08-11T16:07:16Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185502 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Camina caminarás, passava terres y terres, sempre en popa, sense que ningú el fes voltar ni tòrcer es gruix d’una ungla.<br/> Un dia destría un castell dalt un turó molt soberch, s’hi acosta per veurel d’aprop, y fonch un castell que feya feredat, redonench, ab unes murades disforjes, ab una mala fi de torres voltant voltant, ben rabassudes y ben altes, totes guarnides de barbacanes, matacans y setjetíes.<br/> En Juanet les se mirava d’en una en una, mitx astorat. Com se mirava sa derrera, guayta á una finestra una fadrineta com un sol.<br/> En Juanet casi va caure d’esquena, tan de nou li vengué aquella hermosura.<br/> Ja’u crech que li clavá la vista, que parexía que l’havia de travessar.<br/> —¡O Deu! digué: ¡y axò es aquella metexa fadrineta de sa cova!... ¡Vaja si’u es!... ¡justifet! ¡justifet!... ¡Axò si qu’es bo, y no ambafa!... No res, ja la vuy jo veure més d’aprop... ¡Val Deu y falcó! va dir, y al acte torna un falcó.<br/> Y volada d’un vent y volada de s’altre per devant aquella finestra; y, si es falcó se mirava arreu sa fadrineta, sa fadrineta se mirava més arreu es falcó, perque no se’n poría avenir qu’aquell jove qu’havía vistbaix de sa torre cop en sech hagués descomparegut, y cop en sech se fos presentat aquell falcó, que com que l’hagués presa á ella per colom, tantes fúes pegava devers sa finestra, no decantant may la vista de sa seua cara.<br/><noinclude><references/></noinclude> a7hdi3xai7sstq8ws328f1zacgw1pge 102 61037 185503 2026-08-11T16:13:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185503 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Ella tenía un gigantot devora que la guardava, y li diu:<br/> —¡Jesús, quin falcó, gigant! ¿que no’l veys? ¿que no’l veys?... Mirau, mirau... ¿Però que deu tenir aquí dins aquest animal? ¿que deu cercar?... ¡O que m’agradaría! ¡que m’agradaría que’l m’agafásseu!... ¡Provauho, provauho per un gust!... ¿Que no’u veys que ab sa má y tot li arribaríeu com passa?{{corr|. .|...}} ¡Agafaulom per amor de Deu!<br/> —¿Que no veus, deya’s gigant, que si’l t’agaf, te fogirá, y llavò plorarás?<br/> —¡Vos dich que no ploraré! ¡Dech esser cap nina jo!<br/> Es gigant, per no sentirla pus, com veu qu’es falcó torna passar, li pega grapada, l’agafa: ella ja tengué una gabia, le hi tanca, y tota gojosa el se’n du dins sa seua cambra per contemplarlo més á pler.<br/> Des cap d’una estona que’l se mirava, cop en sech li descompareix de dins sa gabia.<br/> Fonch qu’en Juanet digué:<br/> —¡Val Deu y formiga!<br/> Y torná una formiga, y sortí de sa gabia.<br/> Llavó diu:<br/> —¡Val Deu y homo!<br/> Y torna homo, axí com era, un fadrinet acabat.<br/> Com ella el se veu devant, queda freda, sense polsos, anava á pegar crit.<br/> —¡No crides per amor de Deu! diu en Juanet: ¡no tengues ansia de res!... ¡no hi som per ferte mal!... ¡primer cauré mort que no’t tocaré!<br/><noinclude><references/></noinclude> t3u1nwxvsqhq93rsnzcgpkpf3h9trwv 102 61038 185504 2026-08-11T16:18:35Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185504 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Ella comensá aquí á perdre sa temor y á cobrar coratje. Se mira be’n Juanet, y romp dient:<br/> —¡Ah Juanet, Juanet! ¿tu éts? No’m pensava jo veure’t pus, y manco aquí dins. ¿Y com éts entrat?<br/> —No’u vulgues sebre, diu ell: lo qu’es cert que som aquí dins.<br/> —¡Mira que la’m feres bona ab so encendre aquella candela! Aquell gigant me tenía encantada allá dins, y tu me redoblares s’encantament, y fores causa que’m dugué aquí dessá, dins aquest fort, y m’hi tendrá pera sempre. Es meu encantament no s’acabará may may.<br/> ¡O que li va caure d’avall allo á n’en Juanet!<br/> ¡O quina pena que li agafá tan grossa!... Es seu coret com qu’hagués d’esclafir.<br/> —Però ¿y no hi haurà cap remey cap remey, deya ell tot acongoxat, per jo treuret d’aquí dins? ¿Cap remey hey haurá? ¿cap, cap?<br/> —¡Qu’ha d’haver! deya ella. ¿Que no’u veus que no n’hi ha? Ses portes totes son de ferro y de set fuys, y embarrades ab barres de cent quintás; y es gigant que sempre vetla, y, si’s temés de res, en faría una coca de tots dos... ¿Que mos hem d’amollar capavall per sa finestra, y arribaríam abaix tot trossos?... ¡No’u somies, fiet, de treurem! No hi ha ''spiritutuó'', aquí dins m’he de podrir!<br/> —Pero ¿ho sabs cert, ben cert, diu en Juanet, que per cap vent del mon es possible que tu surtes d’aquí dins? ¿Per que no’m parlas á n’es gigant? ¿per que, com qui no n’es, y sense qu’ell<noinclude><references/></noinclude> du3wsnjr5e9awo3kugchosusnobccab 102 61039 185505 2026-08-11T21:28:36Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185505 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>se’n teme, anantlí de lluny de lluny, no proves de ferlehi amollar si n’hi ha ó si no n’hi ha de remey per tu sortir d’aquí dins?<br/> A ella li agrada aquesta idea; pero de lo que tenia por, de dexarlo á ell dins sa seua cambra, perque, si per un cas de casos, es gigant hey entrava y el veya, en faría una de ''populo bárbaro''.<br/> —¡No hajes ansia d’axò! diu ell. ¡Que d’aviat no’m veurás, y no tornaré que tu no tornes!<br/> —¡Val Deu y formiga! digué, y torna una formiga, y s’amaga dins un foradí de sa paret.<br/> Figurauvos quins uys devía badar sa fadrineta com veya aquelles coses.<br/> Ja’u crech que se revestí de coratje, y ja es partida á veure si faría sa garangola á n’es gigant, si li faria amollar es remey que hi pogués haver per ella sortir may d’allá dins.<br/> Li mou conversa, y d’enfora d’enfora le hi va dur á parlarne.<br/> Com li demaná á les clares si hi havía remey per ella sortir d’allá dins, es gigant feu una riayassa, que la degueren sentir d’una hora lluny.<br/> —¿Tu sortir d’aquí dins? deya ell, fent capades y estabetxos. ¡Ara li fan es mánech! ¡Ja’u pots posar en es conte vey ja! ¡Primer se besará’l cel ab la terra, que tu no sortirás! Figuret quin possible es que tu surtes, que, per tu sortir, primer m’han de haver mort á mi; y, per matarme á mi, abans han de matar un porch singlar com un bou, que té s’amagatay dins un barranch molt fondo, y que fa bocíns tots es<noinclude><references/></noinclude> m4at5wzay17soynvbpdlsy87ws795tl 102 61040 185506 2026-08-11T21:36:45Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185506 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>qui s’hi acostan, y ningú may l’ha pogut arronsar. Y si arribassen á arronsarlo qualque día, de dins es seu ventre sortiría una llebre, sa més corredora que se sia vista may; y si no agafassen aquesta llebre, no serviría de rés haver mort es porch singlar. Quant agafassen aquesta llebre, de dins ella sortiría un colom just un llamp; y, si no agafassen aquell colom, no serviría de res haver mort es porch singlar, ni haver agafada sa llebre. Ara si agafassen aquell colom, y li obrissen es ventre, li trobarían un ou: sols esclafantme aquell ou demunt es front, sería possible que’m matassen. De manera que no hi ha res en el mon que’m puga matar en no esser aquest ou. Ara digués tu metexa quin possible es que ningú may afín axo? Y en cas de que ho afinassen, si qualcú may ho arribás á sebre, ¿qui sería capás d’atényer aquest ou? ¿Quin possible es que hi haja ningú que ab una metexa seguida puga matar es porch singlar, agafar sa llebre y es colom?<br/> Com sa fadrineta sentí alló, l’anima li va caure en es peus.<br/> Se’n torna tota mostía dins sa seua cambra, ab una tristor que la matava, y es seu cor era lo meteix que si le hi haguessen enclós dues moles de molí, y le hi esflorassen just un gra de blat.<br/> Com va esser entrada, tanca de part de dins, y se va haver d’asseure perque no s’aguantava.<br/> -¡Val Deu y homo! diu en Juanet, com la veu; y torna homo.<br/><noinclude><references/></noinclude> cif7n9jloanqxqwyqk4e7ihqsj9wffv 102 61041 185507 2026-08-11T21:40:10Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185507 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Ah Juanet, diu ella, no hi ha res que fer! Ja t’ho deya... No m’ha enganada de res.<br/> —¿Ay no hi ha res que fer? respòn ell. ¡Primer ho hem de veure! Espliquet veam.<br/> Ella li conta fil per randa tot lo que’s gigant li havía dit.<br/> Com hagué acabat, en Juanet s’esclama:<br/> —No res: ho veurem si hi haurá ningú que hi puga arribar en aquest ou. Tu no tengas ansia: d’aquí á unes quantes setmanes, y per ventura abans, ja’n tornarem parlar més d’aprop.<br/> —¡Val Deu y falcó! diu tot d’una, y torna un falcó.<br/> Hey havía una mica de finestró ubert, hey surt com un coet, y de d’allá.<br/> Vola qui vola per s’endret d’aquelles muntanyes y comellars, mirant fit á fit si destriaría cap barranch molt fondo, en trobá un parey; però no hi afinava cap porch singlar. Veu unes cases de possessió, y diu:<br/> —Allà per ventura me sabrán donar claricies... ¡Val Deu y homo!<br/> Encara no’u va haver acabat de dir, com ja’u va esser.<br/> Se’n va en aquelles cases, troba l’amo demunt es portal, y ja l’ha escomés.<br/> —¡Alabat sia Deu!<br/> —Pera sempre sia alabat.<br/> —Bon día y bon any que Deu mos do.<br/> —Bo será, si Deu ho vol.<br/> —L’amo, si no vos dich per que vench, no’u sabreu.<br/><noinclude><references/></noinclude> pk7jopag918egah11xytx4sftwf75yu 102 61042 185508 2026-08-11T22:10:44Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185508 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Si qu’endevines.<br/> —Ydó venía á veure si hauriau mester cap guardiá.<br/> —¡Bon caspi, que serás caygutde be! ¿t’agradan es porchs?<br/> —Tot m’agrada á mi fora garrotades.<br/> —Ydò, si vols esser porquer, mos porem pegar de barrina.<br/> —M’agradaría més anar á prova set ó vuyt dies; y llavò si jo vos agrat, y vos m’agradau, ja parlarem de barrina. Y si la feym, bé; y, si no la feym, tan amichs com abans.<br/> —Homo, tu parlas com un llibre. No res, pren es porchs, y ja los pots anar á treure de dins sa pleta, qu’encara no havía llegut treurelos. Jo te mostraré sa pleta, y llavò ses partions des lloch, y per allá hon los pots menar, y per allá hon no los pots menar.<br/> En Juanet pren pa á taleca y unes corretjades, se’n va ab l’amo á sa pleta, treuen es porchs, los dexan dins un mitjá, y l’amo li mostra ses partions. Caminant caminant, s’acostan á dues muntanyes, que parexia que per temps era estada una tota sola, y l’havian xapada per es mitx de dalt á baix: feya un freu esglayador, un barranch que semblava qu’havia d’arribar dins infern, de fondo qu’era.<br/> —Mira, diu l’amo á n’en Juanet, aquestes dues muntanyes son dins es lloch, y es barranch també, però no hi pots anar ab sos porchs ni sense’s porchs. Aposta hi hem feta aquesta gran paret, per que no hi pas ningú.<br/><noinclude><references/></noinclude> 1cpjk6mrkozhn3b2y8l913woc7n4dfu 185509 185508 2026-08-11T22:10:57Z Joan Gené 4644 185509 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Si qu’endevines.<br/> —Ydó venía á veure si hauriau mester cap guardiá.<br/> —¡Bon caspi, que serás caygut de be! ¿t’agradan es porchs?<br/> —Tot m’agrada á mi fora garrotades.<br/> —Ydò, si vols esser porquer, mos porem pegar de barrina.<br/> —M’agradaría més anar á prova set ó vuyt dies; y llavò si jo vos agrat, y vos m’agradau, ja parlarem de barrina. Y si la feym, bé; y, si no la feym, tan amichs com abans.<br/> —Homo, tu parlas com un llibre. No res, pren es porchs, y ja los pots anar á treure de dins sa pleta, qu’encara no havía llegut treurelos. Jo te mostraré sa pleta, y llavò ses partions des lloch, y per allá hon los pots menar, y per allá hon no los pots menar.<br/> En Juanet pren pa á taleca y unes corretjades, se’n va ab l’amo á sa pleta, treuen es porchs, los dexan dins un mitjá, y l’amo li mostra ses partions. Caminant caminant, s’acostan á dues muntanyes, que parexia que per temps era estada una tota sola, y l’havian xapada per es mitx de dalt á baix: feya un freu esglayador, un barranch que semblava qu’havia d’arribar dins infern, de fondo qu’era.<br/> —Mira, diu l’amo á n’en Juanet, aquestes dues muntanyes son dins es lloch, y es barranch també, però no hi pots anar ab sos porchs ni sense’s porchs. Aposta hi hem feta aquesta gran paret, per que no hi pas ningú.<br/><noinclude><references/></noinclude> nf2k50i96edpxu1rdtz0zwz9ecd7tjt 102 61043 185510 2026-08-11T22:15:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185510 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Y era ver que n’hi havia una de paret, que devía tenir vint pams d’alt.<br/> —¿Y qu’es matzinat es menjar d’aquest barranch, que no voleu que’s porchs hey vajen? ¿Que hi ha llop volant?<br/> —¡Una cosa cent voltes pitjor! respón l’amo: hi surt un porch singlar com un bou, que no dexa res per vert: si son porchs, perque son porchs; si son euveyes, perque son euveyes; y, si pot aplegar cap homo, no’l morretja gens: aviat l’ha fet benes. Aquest dimoni m’ha cuydat á destruir: ¿qui sab ses euveyes y es porchs que m’ha llevats des vent, y es porquers y pastors que m’ha morts? Com per dins es barranch tot es auzinar, y hi ha xorrèstich per sa mare y per sa fia, y es bestiar hey tenía sa tirada; sense temersen se feyen massa endins, s’entragava aquell dimoni cop en sech, no donava temps de fogir, y me feya una destrossa horrorosa. A la fi tirárem aquesta paret, y es mal va esser mort... No res, ¡que te valga per avís!... ¡enfora sempre d’aquest barranch!... ¡Com més enfora, millor!<br/> —Be! ¡be! ¡no tengueu ansia, l’amo! deya en Juanet, y cuydava á esclatar de goig, com sentía aquelles comandassions; però se guardá prou de fer res conexedor.<br/> Encara no va haver perdut de vista l’amo, com ja se’n va corrents en es porchs, los aplega, y cap en es barranch s’ha dit. Troba un portell ab unes barreres tancades y fermades ab una cadena de ferro, les obri, es porchs s’hi abocan.<noinclude><references/></noinclude> q97tuw7q7zvkt9p68lzeulxrh6377u9 102 61044 185511 2026-08-11T22:21:59Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185511 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Ses auzines se tocavan, y totes tenían una solada d’aglans, que no veyen sa terra. Figurauvos aquells porchs que degueren fer: s’abordaren en els aglans com á rabiosos, y no se donavan raó á ses barres: no los llevía roegarlos. Al punt estigueren com unes xeremíes.<br/> Y en Juanet, sona qui sona es fabiol, esperant es porch singlar que comparegués.<br/> Assetsuaxí sent trepitx y brúfols y croxits de claus, y me veu es porch singlar, que se’n venía carrera uberta cap á n’es porchs; y com que ja los se menjás ab sa vista.<br/> En Juanet li surt al encuantre, y li diu:<br/> —¡Ey, estimat de ses colfioris! ¿y ara ahont tiram?<br/> —A tastar aquests, respòn s’animalot signant es porchs, que ja l’havian vist, y ho donavan á ses cames.<br/> —¡Ay a tastar aquests! diu en Juanet. ¡Sabs que te serás atropellat en so rallar!<br/> —¡Ni gens!<br/> —¡Ydò jo’t dich qué no’n tocarás cap!<br/> —Tots es que voldré y á tu es primer, diu es porch singlar, y li pega fúa.<br/> Però en Juanet ja havía dit: ¡Val Deu y lleó! y antes que li arribás, ja va esser un lleó, y ja están embolicats tots dos; y es lleó clavades y tanayades á n’es porch singlar, y es porch singlar clavades y tanayades á n’es lleó, y esclafits d’un vent y esclafits d’un altre vent, y si un espolsava fort, s’altre hi espolsava més, y venga sabonera y sanch.<br/><noinclude><references/></noinclude> gtzmcdzuwfkyyvi0d9n24znyalwic61 102 61045 185512 2026-08-11T22:27:39Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185512 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Des cap d’una bona estona de ferho de tot, cansats y morts, no pogueren pus y se desferran.<br/> Es porch singlar, blau com la paumella, de rabia, digué:<br/> <poem><small>{{gap|8em}}—Si jo tengués aygo y fanch, {{gap|8em}}de tu beuría la sanch.</small></poem> Y es lleó respòn:<br/> <poem><small>{{gap|8em}}—Y si jo tengués un pa de l’hora, {{gap|8em}}una uyada de donzella у ví, {{gap|8em}}de tu veuría la fí.</small></poem> Just en es meteix temps que dins es barranch succeía axò, sa fadrineta des castell va reparar qu’es gigant tenía sa color tota rompuda, qu’estava tremudat.<br/> —¿Que teniu? li digué: ¿que no estau llatí?<br/> —No gayre: no sé que m’ha agafat. Tench calfrets, y me’n hauré d’anar á jeure.<br/> Se’n hi aná. Era una terciana que li entrava, y fins lo endemà dematí no l’hagué escorxada de tot.<br/><br/> Es porch singlar, com prou hagué brufat y alsada pols, dexá anar d’envestir de bell nou es lleó, y s’en hagué de tornar per allá hon era vengut, sense tastar cap porch; y en Juanet li va estrényer ab sa guarda, ben redona, cap à ses cases.<br/> —¡Atlot! diu l’amo, com la veu: ¿y qu’has fet ab aquests porchs?... ¿Que los has inflats?... Jo no los havia vists tan redons may?<br/><noinclude><references/></noinclude> a31htt5q0km8ki9dp9l7hlnlqdb04k0 102 61046 185513 2026-08-11T22:31:42Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185513 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Ell segons veig devíau tenir uns porquers de panfonteta! respòn en Juanet.<br/> —Pero, ¿per hont los has menats?<br/> —Per allá hon he vist que hi havia més menjar.<br/> —¡Es segur que n’hi havía d’haver per forsa!... Pero ¿ahont es que los has menats?... ¿Supòs que no es dins es barranch fondo?<br/> —Qu’ha d’esser, l’amo! diu s’estornell. ¡No’u cal pensar!... ¡ses derreres!<br/> L’amo no se’n poría avenir, ni sa madona, ni sa seua fía, una pobila d’una quinzena d’anys.<br/> Tots deyan:<br/> —Per forsa los ha d’haver menats dins es barranch. En lloch los poría enredonir d’aquesta manera, en no esser allá dins.<br/> No s’ho porian treure des cap, y sa pobila arribà a dir:<br/> —No res, si’u voleu, mon pare, jo demà el vetlaré.<br/> Axí quedaren; y com en Juanet lo endemá se’n aná ab sos porchs y ab sa comanda de no acostarse en es barranch, sa pobila li pitja derrera, seguintlo de lluny, de lluny.<br/> Ja’u crech que l’homo li envelá cap dret á n’es barranch, y no tengué aturay fins que va veure’s porchs abordats á ses solades d’aglans, engolintlos se á forfollons, posantse un ventre esclat no esclat; y ell sona qui sona’s fabiol, es més descansat del mon.<br/> Sa fia de l’amo s’enfila per sa paret, fins que els uys li contrapassaren, y pogué guaytar la feta.<br/><noinclude><references/></noinclude> l5at9z7ijuodtzowap7tt2md722fkau 102 61047 185514 2026-08-12T05:04:50Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185514 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>No hauría tengut temps de dir set parenostros, com sentí un trepitx sech y vitench, y uns brúfols ferests, y uns croxits de dents que li feren arrissar es cabeys, y me veu es porch singlar que s’entrega, més envidat y enfurit que may.<br/> En Juanet l’afina, y ja li surt al encuantre, y l’escomet.<br/> —¡Ey, estimat de ses colfloris! ¿que ja hi tornam esser á bous?... ¿No t’ho vaig dir ben clar ahir: que no volía que me’n tocasses cap de porch, y que no me’n tocarías?<br/> —Jo no vench per es porchs, diu s’animalot: jo vench per tu.<br/> Y encara no’u va haver dit, com li pega bot; però en es meteix temps en Juanet diu: ¡Val Deu y lleó! y ja fonch un lleó; y el va rebre ab ses barres y ses ungles. Ja tornaren estar embetonats; y es porch singlar clavades y tanayades á n’es lleó, y es lleó clavades y tanayades á n’es porch singlar, y esclafits d’un vent y esclafits d’un altre vent; y si un espolsava fort, s’altre hi espolsava més. Cap des dos se’n arribava á dur sa ventatje; y venga sanch y sabonera, y sanch y sabonera.<br/> A la fí, cansats y morts, se desferran; y es porch singlar, fent sa fel, digué:<br/> <poem><small>{{gap|8em}}—Si jo tengués aygo y fanch, {{gap|8em}}de tu bauría la sanch.</small></poem> Y es lleó respón:<br/> <poem><small>{{gap|8em}}—Y si jo tengués un pa de l’hora, {{gap|8em}}una uyada de donzella у ví, {{gap|8em}}de tu veuría la fí.</small></poem><noinclude><references/></noinclude> khuynzikw7s1lay0cwmtdf64y981ihj 102 61048 185515 2026-08-12T05:11:55Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185515 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Sa fia de l’amo, tota esglayada, pega bot de sa paret, y cap á ses cases á contarho á son pare.<br/><br/> Just en es meteix temps, que axò succeía dins es barranch, sa fadrineta des castell repará de bell nou que’s gigant tornava tenir cosa. Havía perdudes ses colors, y estava tot tremudat.<br/> —¿Pero qu’es que teniu? li demana. ¡Si vos morisseu, no mudaríau de color! Que vos torna entrar una terciana?<br/> —¡Y ben entrada! diu es gigant, y d’aquelles de pel arrevexinat!... ¡ay quin fret! ¡ay quin fret!<br/> Axi com pogué, se’n aná dins es llit. Al punt desvariatjá á la vela, y fins lo endemà dematí no s’aclarí gens, y se va axicar a la mala hora, tot esborradot.<br/><br/> Ara anem á sa possessió. Sa pobila hi arribá ab sos cabeys alts, y contá fil per randa tot lo qu’havia vist: que’n Juanet se’n era anat ab sos porchs dins es barranch, qu’era vengut es porch singlar, ell era tornat un lleó, y s’eran embotonats, y no s’havian pogut fer res. Figurauvos quins uys devian badar l’amo y sa madona.<br/> —Mirau, mon pare, digué sa pobila. Demà es segur que’n Juanet fará sa metexa endemesa. Ydó anit posam llevat, demá ben dematí pastam, y enfornam. Com es pa será treguedor, jo’n prench un y una carabassa de vi: vos haureu entretengut en Juanet fins llavó, y l’enviareu á<noinclude><references/></noinclude> fwl1vz6me2pmglqzyaqayc3ebg0v2e7 102 61049 185516 2026-08-12T11:29:43Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185516 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>treure’s porchs; jo li pitj derrera, se’n anirá en es barranch, jo m’amach derrera sa paret, vendrá’s porch singlar, s’aferrarán, y quant ell diga: si tengués un pa fet de l’hora, una uyada de donzella y ví, de tu veuría la fí; jo hi acudiré al acte ab so pa y es ví y á mirarlom; y estich segura, ben segura, que á n’es porch singlar el se menja frit.<br/> —¿Y tu te dones ab cor d’anarhi? diu son pare.<br/> —¡Vaja si m’hi don!... ¡y de pressa!<br/> —Ydó axí quedam.<br/> Entradeta de fosca, s’entrega en Juanet ab sa guarda ben redona; li feren moltes esclamacions, y li varen dir:<br/> —¿No deus esser anat en es barranch?<br/> —¡Qu’he d’esser anat! respòn ell.<br/> Lo endemá, abans que trencás auba, ja hagueren pastat, á sortida de sol enfornaren, l’amo entretengué’n Juanet per ses cases, fins que’s pa fonch cuyt. Llavó l’envía a treure’s porchs, sa pobila pren un pa de dins es forn y una carabassa de ví; y ja li ha envelat derrera’n Juanet, que no s’aturá fins que tengué es porchs dins es barranch, y altra volta abordats á ses solades d’aglans, cuydant á fer uy de tan aviat que se’n atepían; y ell sona qui sona es fabiol, es més descansat del mon.<br/> Sa fía de l’amo, enfilada per sa paret, guaytava la feta. Al punt ja sent trepitx y brúfols, y croxits de dents, y me veu es porch singlar que s’en ve carrera uberta.<br/><noinclude><references/></noinclude> ord790vbx3s6at2b94hz368gqypvv5k 102 61050 185517 2026-08-12T11:36:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185517 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>En Juanet ja li surt al encuantre y l’escomet:<br/> —¡Uey, estimat de ses cols floris! ¿que ja’t tornam tenir per aquí? ¿Que no’n sortirem?<br/> —¡Fins qu’un des dos hey quet! respòn s’animalot, y li pega llongo.<br/> En Juanet ja hagué dit ¡val Deu y lleó! Ja era un lleó, y el reb ab ses ungles y ab ses barres; y ja estigueren embetonats, y clavades y tanayades d’un vent, y clavades y tanayades d’un altre vent; y si un espolsava fort, s’altre hi espolsava més; y venga sabonera y sanch, y sabonera y sanch.<br/> A la fí, cansats y morts, se desferran, y es porch singlar, blau de rabia, diu:<br/> <poem><small>{{gap|8em}}—Si jo tengués aygo y fanch, {{gap|8em}}de tu beuría la sanch.</small></poem> Y es lleó respòn:<br/> <poem><small>{{gap|8em}}—Y si jo tengués un pa de l’hora, {{gap|8em}}una uyada de donzella у ví, {{gap|8em}}de tu veuría la fí.</small></poem> Aquí sa fía de l’amo pega bot de sa paret, y s’en va correns en es lleó, mirantlo se fit á fit, allargantli es pa y sa carabassa de ví.<br/> Es lleó, ab quatre grapades, se menja’s pa y se beu es ví, y s’aborda de bell nou tot rabent á n’es porch singlar. Ja tornan estar embolicats: y clavades, y tanayades, y esclafits, y sanch y sabonera. Y es porch singlar que ja comensa á afluxar y á desmayar; y es lleó que cada volta més li reprén y més fort li pega, fins que á la fí el sefalca de tot, el se tira devall, el subjecta ab<noinclude><references/></noinclude> pp2xtvxghljq3l612zp0zg8xgsowie5 102 61051 185518 2026-08-12T11:42:29Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185518 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ses arpes, li aborda ses barres, y aviat el tengué tot bocins.<br/> Encara no li obri’s ventre, com surt una llebrota com un anyell, y ja es partida com un llamp de d’allá.<br/> —¡Val Deu y ca llebrer{{corr| !|! }}diu es lleó, y torna un ca llebrer com un vadell; y ja ha pitjat derrera sa llebre, tan com en poría treure, y ''nyip-nyep nyip-nyep'', y hala per envant; y tant un com s’altre que rebotían, y parexía que volavan.<br/> Se veya que’s ca llebrer era superior á sa llebre, pero sa llebre ho feya de tot de tot.<br/> A la fí es ca li pega fitorada, y sa llebre boteix al ayre, fent quatre o cinch voltes: ja va caure dins ses barres des ca, que tot d’una aná á obrirli’s ventre.<br/> Encara no la hi va haver ubert, com surt d’allá dins un colom, brunent, just la bala, y per amunt y per amunt, vola qui vola.<br/> —¡Val deu y falcó! diu es ca llebrer tot d’una; y ja fonch un falcó, y derrera’s colom s’ha dit; y es colom de d’allá, y es falcó cap á ell, y fúa y altra fúa. A la fi l’enteferra, y ja no li escapa: li obri’s ventre, y li troba s’ou, aquell ou ditxós, aquell ou tan sospirat.<br/><br/> Mentres axò succeía, sa fadrineta des castell notá qu’es gigant, que ja estava tot escotiflat des dos dies antes, torcé’s coll, y va caure estés tant llarch com era. Ses barres li prengueren es trot, y se posa á cridar:<br/> —¿Está fet de mí!..., ¡ja no’n faré altra!...<noinclude><references/></noinclude> 9v0vd23hupwbty4iyxpg7qkbg0irnov 102 61052 185519 2026-08-12T11:57:58Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185519 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>¡aquesta me’n durá!... ¡no me’n escap!... ¡Ay, dich! ¡ay, dich!<br/> —¡No tengueu por! deya sa fadrineta; ¡ja vos espasará!<br/> —Y aviat que m’espessará, cridava ell; pero dins sa fossa!... ¡Ay, dich! ¡ay, dich!<br/> A forsa de forses, ajudantli ella, se mitjaxicá, y aferrat per ses parets, y rossegant rossegant, pogué arribar en es llit, y s’hi estengué més mort que viu.<br/> Sa fadrineta des castell no sabía que li passava, ni que pogués esser alló, ni qu’havía de ferse.<br/> Cop en sech veu es falcó que s’en ve tot afuat, se planta demunt sa finestra, y diu: ¡Val Deu y homo! Y torna un homo, torna en Juanet, tot xaravel-lo, mostrantli un ou ab sa má, cridant:<br/> —¿Que tal? ¿que’l veus á n’aquest? ¿Que’l duch ó no’l duch?.... He trobat es porch singlar, y l’he mort. De dins ell es sortida una llebre, y l’he agafada. De dins sa llebra es sortit un colom, y he assolit es colom, y vataquí s’ou que hi ha hagut dins es colom... ¿Y es gigant? ¿ahont es ell? ¿ahont es?<br/> —S’ha hagut de tirar demunt es llit: es més de mitx mort.<br/> —Ydó anem á matarlo de tot.<br/> Ella li mostra sa cambra, ell hey entra, veu es gigantot estés, tremolant com uua fuya de poll, desvarietjant... Li apunta be en es front, li tira s’ou, s’ou l’encivella entre ceya y ceya, s’esclafa, y el dexa sech: no tirá cap cossa.<br/><noinclude><references/></noinclude> 2iowex2aj5bo9zbahf53hj1artaz5e8