Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.15 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 61055 185522 2026-08-13T15:45:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185522 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Y alla hi havia dos criats ab unes tisores de tondre per hom ab una má, y ab s’altra ja me tenían es pobre fadrí p’es cabeys.<br/> —No esperonetjes, li deyen, si no vols que’t devallem un tros de galta.<br/> Pegavan estreta, ses tisores feyen ''xiiich'', y ses dues oreyes botían en terra, ratjant sanch; y es pobre xeroy eu donava á ses cames abans de més raons, y corría fins que tenia alé.<br/> Y per molts que n’hi anassen, y per desxondits que fossen, á tots sa fia del rey los dexava en es siti, y ses tisores des criats n’havían de fer de feyna per llarch. Per hont se vuya un s’en anás, no veya més que fadrins xeroys.<br/> —¿Axí va axò? arribá á dir un bergantellot d’un llogaret, Pere de nom, fiy d’una pobre viuda, més traydor qu’un gat negre, més embuyós qu’una colla d’escrivans, tort d’un uy, però que ab so que tenía condret hey veya més qu’els altres de quatre en quatre, per dematí que s’axicassen. Y lo bo era que, si no’l sospesavan be, parexía una galina orba, un beninoni, un beneyt; però no més ho era per no pagar s’hostelatje.<br/> —¿Axí va axò? diu ell. ¿A tots los fan xeroys? Ara veurem si m’hi farán á mí.<br/> Un día agafa sa mare, qu’era una mica puranda; y li diu:<br/> —Ma mare, he pensat d’anarmen á dir una endevinaya á sa fia del rey, á veure si la me fas meua.<br/> —¡O fiy meu! diu ella, rompent en plors. ¿Que<noinclude><references/></noinclude> fuiayva0by8ask0h7r3pb7spxfsn3po 102 61056 185523 2026-08-13T15:52:06Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185523 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>t’has begut es seny? ¡Dexa anar axó, fiy meu! ¿Veus que tants com hi son anats, tots son tornats xeroys, y ara hi anirías tu á fer caramull? ¿Tan mal á pler les tens á ses oreyes?<br/> —Ma mare, diu ell, no us cal plorar ni ferme’s cuch de s’oreya malalt: allá me’n vaig y foris. Si voleu res de ca’l rey, digauho; que demá dematí, abans de s’auba, ensellaré en Baulos y de d’allá.<br/> En Baulos era un ase retut que tenían.<br/> Sa mare, com el sentí, va fer un escándol, s’esquixá’s rebocillo, se rapá sa cara, s’estirava’s cabeys, va alsá’s carrer: no hi poria allargar es coll á que’s seu fiy se’n hagués d’anar per esser xeroy tota la vida.<br/> —¡A ne qui! deya à ses veynades. Jo m’estimaría més veurel allargat dins es baul, que sense oreyam! Ell que ja es tort, y llavó xeroy, ¡ó quina faristea que fará! ¡Més m’estimaría veurel ab sa mortaya!<br/> Una veynada, que se hauría rigut d’un enterro, li arribá á dir:<br/> —Lo millor que pots fer, fieta meua dolsa des meu cor, es una coca ab matzines: la hi posas dins ses bayasses, ell li donará clau, batrá’s peus, y no t’haurás de veure á s’afronte de tenirlo xeroy tota la vida.<br/> —Trob qu’has pensat be, diu sa beula.<br/> Va fer se coca ab matzines; y com en Pere lo endemá, abans de s’auba, li diu:—Hala, ma mare, si voleu res des marxando; ja malevetja-<noinclude><references/></noinclude> tmk1vs68l5l3waanado76uc10cyasib 102 61057 185524 2026-08-13T15:59:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185524 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>reu á estar boneta, y ab Deu siau;—ella li feu de resposta:<br/> —Ja veurás una coca dins ses bayasses que t’hi he posada per passar es camí: fes bonda, y Deu te guart de perill.<br/> —Amen, diu ell.<br/> Pega bot demunt en Baulos, y ja es partit daxo daxo cap á ca’l Rey.<br/> Camina caminarás, devers les onze s’animal ja no’n volía pus, y, sense dirli ou, s’atura devall un uyastre que feya una ombra ben espessa. En Pere’l desensella, el ferma. Perque’u trobava massa prest per dinar, prova de dormir una estona, y queda més adormit qu’una rabassa.<br/> En Baulos no’n tenía tanta de son: sa fam l’alsava en pes, y no veya paya ni herba en lloch ahont abordarse. Sentí s’oloreta de sa coca, afica es cap dins ses bayasses, la troba, y ja’u crech que no li tocá voreres.<br/> Tan meleytes eran ses matzines d’aquella coca, que, tot d’una que les tengué dins el cos, el feren tornar blau, caygué en terra, y cosses y cosses, y aviat hagué axamplats es potons.<br/> Ab aquell estabeig se despert en Pere, y el me veu. El se mirá una bona estona tot astorat, se’n va á ses bayasses, y sa coca no hi va esser.<br/> —Ah polissó de Baulos, diu ell: ja ets tu que la t’has menjada.<br/> Se’n va á obrirli sa boca, y encara n’hi afiná bocinets encletxats entre quixal y quixal.<br/> —No hi ha remey, diu ell: la t’has menjada á<noinclude><references/></noinclude> n1ujxabzlt7i52mqa6js0bq62y8ysj0 102 61058 185525 2026-08-13T16:02:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185525 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ella, peró ella t’ha mort á tu. ¡Ja hi bouetjarás una altra vegada!<br/> Com prou va haver pensat de quin cap faría estelles, dexa’n Baulos estés y seguí cap envant.<br/> Afina dos corps que se’n venían vola qui vola, passan p’es seu endret, los segueix ab sa vista, y veu que se posan demunt en Baulos, y espipeada ve, espipellada va, se’n atepiren fins que no pogueren dir pruna.<br/> —Ell pareix que’l troban bo, deya en Pere, que s’era assegut y los vetlava.<br/> S’alsaren y de d’allá, y ell derrera derrera, sense perdrelos de vista, y notá qu’anavan sorrers ferm. Aquells animals tenían cosa.<br/> Vaja si’n tenían: sa carn enmatzinada d’en Baulos dins es gavaig, que al punt los feu tornar tota sa sanch més negre que ses seues plomes, y, acabats de tot, caygueren sechs docentes passes devant en Pere. Ell se’n hi va corrents, però ja hi troba dos barbatxos, que justament passavan.<br/> —Mirau, germà, li digueren, quines galines negres mortes. No, y mortes de l’hora: encara son calentes.<br/> Y les tenían, y los paupavan sa còrpora, y les ensumavan.<br/> —¡Si son dos corps! deya en Pere.<br/> —¿Corps? ¡dues galines son ell!<br/> —¡Vos dich que son corps! ¡Si jo los he vists caure!<br/> Be va fer en Pere, peró aquells no’l volgueren creure.<br/><noinclude><references/></noinclude> ksrn0gg5z8zuj7l4g9qj313quj7wnfd 102 61059 185526 2026-08-13T16:08:19Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185526 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Fort y no’t mogues qu’eran galines, les plomaren, feren foch, y les varen torrar sense esmocarles, y ''zas zas'' les se calaren com á murtons de floquet.<br/> Més redons que porcellins, s’ajegueren; y al punt comensaren á estar mal á pler: tornaren blaus, ja no tenían posa en lloch, se bolcavan p’en terra, feyen sabonera, y des cap d’una hora ja varen haver donat á rebre.<br/> —¡Besties, més que besties! deya en Pere. ¡Més se’n merexen! ¡M’haguessen cregut! Y no es que jo no los ho digués qu’eran corps, que los farían mal; però ells caparruts, set n’han entrades, set n’han d’exir, los s’han volguts clavar dins l’ánima, y... ja los hi tenen.<br/> Com prou se va esser descapdellat contra es dos barbatxos, digué:<br/> —Però ¡ase de mí! Me planch dels altres, y som jo que necessit plányer. Es s’hora baxa, y encara no m’ha passat res p’es canyó, y he perdut tot quant tenía. No, y si no fas es cap viu, un pur desayre me’n durá á veure Sent Pere, abans d’arribar á ca’l Rey.<br/> L’homo partí sense sebre cap ahont, cerca qui cerca qualque cosa que menjar. Sa fam li feya veure bellumes, tenía tombs de cap, no sabía ahont posava es peus.<br/> Y heu de creure y pensar que sopega á una pedra redoladissa, y já’l tenguérem de copes.<br/> —¡Re cent mil dimonis! diu ell. ¡Malapendi sa pedra!<br/> S’axeca, l’agafa, y tot rabiós la tira ab tota sa<br/><noinclude><references/></noinclude> 1g8vxew6a0psyxj2rncyoz05742175t 102 61060 185527 2026-08-13T16:13:41Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185527 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>forsa á una penya que hi havía trenta passes envant, y pegá dins una espareguera que sortía d’una encletxa. Justament hey tengué’s jas una llebra; y l’aplega tant be, qu’n feu una coca.<br/> En Pere se’n aná á mirar si sa pedra polissona s’era feta llenques, y me troba sa llebra morta y esclatada.<br/> Aquella llebra estava pera fer set llebretones.<br/> —¡Vaja quina pedrada més avenguda! diu en Pere. ¡Axò se diu tenir bon dret! Sobre tot, ja tench per dinar y sopar. Bons siguem noltros, que Deu no falta.<br/> Fa foch, y com tengué una bona caliuera, hi tira sa llebra escorxada y ses set llebretones. Com foren ben torrades, ''zas zas'', les s’enfloca ab quatre roechs.<br/> —No res, digué torcantse, jaguem una mica, y sa panxada toará.<br/> S’ajeu, y des cap d’una estona cop en sech ja está asicat, y se pega un esclaflt es mitx des front.<br/> —¡Re cent mil carretades de carretons de dimonis boyets! digué cridant com un loco y fent uns bots fora mida. ¡Re cent mil querns de guimes! Jo que no me’n era temut, y en lo que m’ha succeit avuy tench s’endevinaya composta per dir á sa fia del rey!... ¡Coca mata Baulos, Baulos mata dos, los dos matan altres dos: me’n aní per un camí, vaig tirar al qui veya, vaig matar el qui no veya, y m’en vaig menjar set que no eran nats!... Massions gos á qualsevol que no n’hi han dita cap á sa fia del rey d’endevinaya com<noinclude><references/></noinclude> sjexqdyu9tty8sd113an0cyinek74kt 102 61061 185528 2026-08-13T17:07:37Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185528 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>aquesta. Me pareix que no la se treurá tossint, y que, per be que s’espols, no la s’arruxará á n’aquesta mosca. Sobre tot, ¡m’engana que sia jo es xeroy: me sembla que será ella! ¿Quin possible es que’n trega aguyer d’aquest cap de fil tan envitricollat: coca mata Baulos, Baulos mata dos, los dos matan altres dos; me’n aní per un camí, vaig tirar al qui veya, vaig matar el qui no veya, y me’n vaig menjar set que no eran nats?... No res; ja té, va dir en Trompa... y tenía sa cama de s’ase; peró jo confiy d’arribar á tenir una altra cosa més prenidora: sa ma de sa fia del rey.<br/> En Pere, més xalest qu’una fadrina que li parlan de casar, s’ajassa baix d’aquella penya, hi va fer la nit, y lo endemà ben dematí se posa ses cames en es coll, y de d’allà cap á ca’l rey.<br/> Camina caminarás, hey arriba demunt les onze, y troba un parey de criats á sa carrera, y los escomet sense més revolteries:<br/> —¡Vench per dir una endevinaya á la Princesa!<br/> —Germá, digueren es criats com el veren tot polsós, tort y mitx afortunat, ¿y que no sabeu á ne que vos esposau?<br/> —A esser gendre del Rey, respòn ell sortint com un pinyol de cirera.<br/> —Y també á romandre xeroy de ses dues oreyes.<br/> —¡Ell no’n deu xeroyar cap que no hi siga.<br/> —Es ben segur.<br/><noinclude><references/></noinclude> k3a4r246lo4hcq8foqjdsuncb7oit1w 102 61062 185529 2026-08-13T17:13:44Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185529 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Ydò dexau estar s’ansia per mi. Voltros avisau sa fia del rey, que á posta vos tenen aquí per fer ses feynes que’s presentan; y no’us afiqueu allá hont no vos demanan, si no hi voleu esser demés.<br/> Es criats baxaren bandera, y van á dir á n’el rey lo que passa.<br/> —Digauli qu’entr, va dir el rey.<br/> En Pere entra, y li fa sa cortesía.<br/> —¿Se conté veritat que vols dir una endevinaya á sa meua fia?<br/> —Si, senyor, y de tant que’n fris, m’escapa.<br/> El rey el se mira de dalt á baix, y li va fer mals averanys.<br/> —Tort y mitx afortunat, va dir entre si meteix, ¡fiauvosne que no se’n trega qualcuna que’l dimoni que l’endevín! ¡No mos ne mancaria altra! Però no hi ha remey, paraula de rey no pot mentir.<br/> Crida sa fia, li diu lo que passa; y, si poch havían agradat ses ombres d’en Pere á n’el rey, manco agradaren á la Princesa.<br/> Feren venir es criats ab ses tisores, y s’entregaren ben peus alts, perque’n tenían unes ganes rabioses de ses oreyes d’en Pere, veentlo tant desenfreit y falaguer de llengo.<br/> —¡Hala, amollalí, tant que’n frisses! s’esclamá’l rey malembrós.<br/> —Ja li amollaré ja, respon en Pere, y aviat. Valataquí sa meua endevinaya: Coca mata Baulos, Baulos mata dos, los dos matan altres dos; me’n aní per camí, vaig tirar al qui veya, vaig<noinclude><references/></noinclude> ctkdcqgsyzxrpl0qccdfdy8l5ci6zl6 102 61063 185530 2026-08-13T17:21:07Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185530 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>matar el qui no veya, y me’n vaig calar set que no eran nats.<br/> Sa fia del rey vos assegur que la s’escoltá be á s’endevinaya, y que hi posá tots es cinch sentits, y més que n’hagués tenguts, per afinarli sa llivanya y aglapirla, perque s’estampa d’en Pere li agradava tan poch com á un gat sa ceba crúa. Però ell no hi va haver dona; no va esser capás de ferli res.<br/> Veentse més embuyada qu’un escaravat entre borres, y per veure si mentres tant trobaría portell ó forat, digué des cap d’una bona estona:<br/> —Veam, tornala dir, que me som distreta un poch com la m’has dita, y me son fuytes un parey de paraules.<br/> —No res, respon en Pere, ja la tornaré dir: no’m costará gayre; però qu’escolt be per amor de Deu, y qu’estiga ab mí y no ab sa paret. Sa meua endevinaya es aquesta: Coca mata Baulos, Baulos mata dos, los dos matan altres dos: me’n aní per un camí, vaig tirar al qui veya, vaig matar el qui no veya, y me’n vaig calar set que no eran nats.<br/> Y ja tornáren tenir sa fia del rey capficada y pensa qui pensa: un cop fixava’ls uys en terra, un cop á ses bigues. Allà li hauríau vist ferli fer feyna á n’aquell cap seu; y lo meteix d’un ca afamegat que li tiran un os, y s’hi aborda ab ses barres, y li clava ses dents, y les se fa croxir ab ses estretes que li pega si veu que no li pot entrar ni esbrellarlo, y el tira, y el torna pendre, y el torna tirar, y arriba a estar rabiós de tot, que<noinclude><references/></noinclude> k2dc490s534egfu8poz7v8d2j83qbil 102 61064 185531 2026-08-13T17:25:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185531 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>se tornaria á un puat; lo meteix li succeí á sa fia del rey ab s’endevinaya d’en Pere: be n’hi doná de voltes, be la se mirá á sen endret y á sen revés, per demunt y per devall, per devant, per derrera y p’es costats: en lloch li afiná llivanya ni li pogué veure gens es demble. Be s’hi va rompre ses banyes: no la pogué desllatigar, ni va sebre per hont hey anavan.<br/> La dona suava á les totes, son pare y sa mare tenían calfrets, tots es de la cort estavan astorats: en Pere es més xalest del mon, rientse de la feta y dient ab sos uys si no ab sa boca:<br/> —¡Ay ydò! ¡dauli terra á n’aquest cep! ¡Ara’u veurem qui será’s xeroy !<br/> Des cap d’una bona estona digué ab to de fisconada:<br/> —Sobre tot, ell la puch tornar dir, si no l’ha entesa be; y si ab ses dues enfuytes que li ha pegades no la s’ha poguda fer seua, per ventura ab sa tercera la s’hi fará.<br/> La princesa no obrí boca. El rey, per allò que no se pogués dir que no’u havían provat tot, va respondre per ella:<br/> —No res, tornala á dir, si no t’ha de sebre greu.<br/> —¿A mí greu? respon en Pere. N’estich ben lluny. Vaja, ydò, qu’escolt be, qu’espedesca, y no tenga pus sa ''porfessó'' entretenguda.<br/> Torná dir s’endevinaya. Sa fia del rey ja no cernía de son cedás, es cap li bronía, no hi veya de cap bolla, va acabar es menuts de tot; torná més blanca que la paret, torcé’s coll, caygué de baticor...<br/><noinclude><references/></noinclude> bvxx5fejm8wj9ca5m59j0tsq4msfcc4 102 61065 185532 2026-08-13T17:29:19Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185532 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>La se’n varen haver de dur, just morta, dins un llit, y se creyen que passava.<br/> A forsa d’untarli es polsos d’aygordent y de ventarla, l’arribaren á retornar,<br/> El rey, com prou va haver sucats els ays ab sos de la Cort, per desferse d’aquells trumfos, agafa dos criats, y los diu:<br/> —Menauvosne en Pere á passetjar, mostrauli totes ses coses més de veure, veam si, xarrant xarrant, li arrabassau encara que no més sia mitja paraula, d’hont puga pendre punts sa meua fieta per deslletigar aquest dimoni d’endevinaya, que mos té á ses tres pedretes.<br/> Es criats se’n hi van, y li diuen:<br/> —¡Homo Pere, anem a passetjar una mica, y mos estirarem ses cames, que sempre es bo!<br/> —Jo les tench estirades de més, respon s’estornell. Tant hey tengués es gavaig, que tot son rues de buyt que’l duch. Voltros abordaume un plat d’arròs, maldement no sía engrogat y un tassó d’un forch de ví, dexaume fer ab ells una estoneta, y llavó ja mos passetjarem tot quant voldreu.<br/> Es ciiats li abordan un plat gran d’arros y un tassó de vi d’un forch: ab quatre grapades ja los hagué esbessonats, y, torcantse, diu:<br/> —¡Ara passetjemmos tot quant volgueu.<br/> Y ja foren partits, volta qui volta carrers: y el menaren per devant ses botigues millors, per allá hont hi havia més bon casals, per ses iglesies més grans y més adornades, per tots quants de passeigs y jardins saberen: le hi mostraren<noinclude><references/></noinclude> 0fz7xhnbwvycy3zy3dup7p6olaulqvo 102 61066 185533 2026-08-13T17:33:01Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185533 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tot. Y, com se creyen veurel més descuydat, be provaren per tots es vents y cayres de ferli sa garangola y sa traveta ab mil preguntes lo més afuades y traydores; però en Pere no se dexá acostar d’un quart lluny, y sempre sortía á un altre tancat, com li demanavan de s’endevinaya. No li pogueren fer sanch; tot va esser rentar es cap á s’ase, perdre’s temps y es llexiu. Y es que ja’u diu s’adagi; si sa bistia no va de beure, no hi ha que ciular.<br/> Veent que’s ciular era per demés, cansats y morts, y ab so cap que los feya rum rum, se’n hagueren de tornar á ca’l rey.<br/> —Senyor rey, digueren, ell no li hem poguda treure mitja parauleta qu’es mitja parauleta. Com li demanavam d’Andratx, mos sortía á Capdepera. ¡No hauría d’esser tort!<br/> —¡Ja será una bona passada aquesta! deya’l rey, remanant es cap, y ab més ganes de pegar que d’altra cosa. ¡No hi ha remey! ¡La mos fará aquest diantre d’homo! ¡Pobre fieta meua!<br/> Com va haver cridat y aspergiat una bona estona, agafa’s metexos criats, y los diu:<br/> —No res, anit menaulovosne á jeure ab voltros, á veure si en estar mitx condormit ó adormit de tot, á forsa de ponyirlo, n’hi arrabassau cap de mitja parauleta que puga dona gens de llum ó fum á sa meua fia per sortir des mitx des fanch.<br/> —Be, no tenga ansia, digueren ells; farem tot quant sabrem.<br/> Agafan en Pere y li diuen:<br/> —¡Hala, si sopam!<br/><noinclude><references/></noinclude> rrca3ce3skbj6gatl20qhccwq8k5bsh 102 61067 185534 2026-08-14T07:10:47Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185534 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Sopem! respòn ell.<br/> Se posan en taula, y hala enforna qui enforna; y allá li abocavan vi per llarch.<br/> —¡Beu, Pere! li deyen, ¡ara que hi éts!<br/> Lo que cercavan era engatarlo; però ell, sempre responía:<br/> —¡Compás y viurás! S’ase y tot ho coneix com li basta, ¿y noltros no’u conexerem?<br/> Ell no foren capasses d’aficarlehi á n’es gat dins s’esquena, y no es que no fessen tots és possibles.<br/> Se’n van á jeure, el se posen á’s mitx, y un cop un, un cop s’altre, no s’aturavan de ponyirlo y de dirli:<br/> —Però, Pere! ¿Per que no la m’has de esplicar á s’endevinaya, ara que som tots sols! ¡Esplicalem, petit, á s’oreya! ¡Vaja, ara que ningú mos sent! ¡Ara que s’altre s’es adormit! —La nit es per dormir, el dia per traballar, deya en Pere, y se girava d’un altre costat, y bons roncos.<br/> Des cap d’una estona aquell ja feya com que dormir ben arreu, y s’altre ja tornava:<br/> —¡Hala, Pere, si la m’espliques á mi! ¡No’u diré á ningú! ¡t’ho promet! Ja s’es vist ben clar que no s’hi pot posar ab tu sa fia del rey. ¡Si no hi ha homo per tu! ¡ben be que s’es vist! ¡Vaja, esplicalem, tan amichs com som! ¡Vaja!<br/> —La nit es per dormir, el dia per traballar, tornava dir en Pere, y ja’l teníam girat de s’altre costat, y bons roncos.<br/> Be’l ponyiren, be li borinetjaren á s’oreya, be<noinclude><references/></noinclude> iy8otu1wv9ykuprt13rubg4wdd4upa5 102 61068 185535 2026-08-14T07:16:44Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185535 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>varen gremoletjar; però no li pogueren treure sino que la nit era per dormir y el dia per traballar.<br/> —Senyor rey, digueren es criats lo endemá dematí: ell no tenim res á n’es fus. ¡Es el reverent dimoni! ¡no l’haurán á cames! ¡Hey perdrá ab ell tot quant hey posará!<br/> El rey no sabía per hont pendre ni que ferse, y en Pere que s’hi presenta, y li diu:<br/> —Senyor rey, pactes son pactes: sa seua fia vuy; la m’he guanyada, y cadascú que tenga lo qui es seu. No li he dita una endevinaya que no ha sabuda desllatigar?<br/> —Sí, però també es una casta d’endevinaya, que no sé d’hont la t’has treta!...<br/> —La m’haja treta d’hont la m’haja treta, ha bastat per capturar sa seua fia. ¿Es axí ó no es axí?<br/> —Es ver...<br/> —Ydò que se cumplescan ses dictes que Vostra Real Magestat ha fetes.<br/> El Rey se doná per perdut, crida sa seua fia y tota la cort, y diu:<br/> —Paraula de rey no pot mentir: vaig promete sa fia á n’es qui li diría una endevinaya que no sabés desllatigar. En Pere la hi ha dita: ab en Pere s’ha de casar, y n’hájam rallat prou.<br/> Ningú gosà contradir, peró s’alsá un gros ''rum rum''. —¡Pobre fieta meua! deya la reyna, fent sa llagrimeta;—¡Pobre princesa! deya tothom. ¡Qui la hi hagués hagut de dir qu’havia de parar á<noinclude><references/></noinclude> k5iih6we22jy528zj38ysu9e24hczby 102 61069 185536 2026-08-14T07:23:32Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 185536 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>n’axó! ¡Ahont s’es vist may una fia de rey haverse de casar ab un tort!<br/> —A poch á poch! va respondre aquí en Pere. ¡Si som tort, eu som per desgracia, per un cop que vaig errar!<br/> —¿Que vol dir: per un cop que vares errar? demaná’l rey.<br/> —¿Que vol dir per un cop? demanava tothom.<br/> —Jo vos ho contaré ab quatre paraules, respòn s’estornell, y voltros metexos ja direu llavò si ab raó me poren dir una paraula perque me falta un uy. Ydò heu de creure y pensar y pensar y creure que en es meu poble, qui més qui manco tothom es afectat de dols; y, per no fer tant de llayt en lloch de pegar á n’es sucre que per allá no se’n hi fa y l’han de comprar si’n volen, pegan á sa mel que’n poren tenir á voler, si arman un banch de beyes. Qui no pot armar un banch arma lo manco una caera; si es tota sola, la solen tenir dins es corral. Mon pare, que Deu tenga, n’hi tenia però se va morir com jo no feya s’alsada de tres ous, y ses beyes s’aboliren. Tot d’una que vaig esser atlotell ma mare m’agafa y me diu:—A veure si trobas cap axam, armarem beyes, que també es massa sobrat no haver de tenir mel per sa despesa de la casa.—No tengueu ansia, vaig dir jo: dexau que s’acost es Bril.—¡Es Bril! diu ma mare. ¡Ca homo, no has de tenir tanta patxorra! Sempre sentía a dir á ton pare, en gloria sía y tots los morts, qu’á mitján Mars ja comensava’s triquet d’axamenar.—No res, vaig dir jo<noinclude><references/></noinclude> ci9rzylgnrts28ixfvgfn6h1g4qhf09