Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.20 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 4 106 185636 185570 2026-09-18T10:23:07Z ~2026-50357-64 12193 185636 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose> {{gap}}(L’OCM, una organització de la Resistència francesa de l’interior, el juny de 1942 redacta l’informe Les minorités nationales, destinat a ser objecte de debat sobre les reformes que caldrà emprendre, l’endemà de l’alliberament de l’ocupació alemanya, amb les minories nacionals de dins França. {{gap}}Simone Weil, que el 14 de desembre ha estat admesa com a redactora als serveis civils de la France libre, a la Direction de l’Intérieur, hi té la comesa, en algun moment, de llegir-se’l, fer-ne un resum, i comentar-lo críticament. {{gap}}El text següent, que n’és el resultat, consta doncs de dues parts: el Resum del contingut, i el Comentari crític) Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger {{gap}}nº 658 – d-N.M. Resum: {{gap}}Es tracta de fet dels jueus francesos. La idea essencial és que la cohesió entre jueus no és racial, sinó religiosa, i això malgrat el gran nombre de jueus ateus; car quan una religió desapareix reemplaçada per l’ateisme, la mentalitat corresponent a aquesta religió es manté. Només hi ha canvi de mentalitat quan hi ha canvi de religió. Així, només són assimilats els jueus convertits (sincerament) al cristianisme o a punt de ser-ho. En mirar-nos l’assimilació com un fenomen excepcional, ací intentem trobar un modus vivendi entre els jueus que són ciutadans francesos i la nació francesa. {{gap}}Refutem els diversos retrets fets als jueus, però reconeixem com a fet irreductible que constitueixen una minoria i que, per aquesta raó, la majoria pot legítimament prendre mesures amb ells per evitar certs inconvenients eventuals. Aquests inconvenients eventuals són: {{gap}}1r – la seva presència en un cos electe en proporció no deliberadament volguda pel país (car un departament que vota per un jueu no sap si en els altres departaments s’hi elegeixen jueus o no jueus). {{gap}}2n – la presència d’un d’ells en certes funcions elevades ---per exemple, director de personal de les administracions públiques i els serveis públics, inspectors i directors d’ensenyament, directors o redactors en cap, administradors de diaris i revistes (tret de les tècniques), de radiodifusió, d’actualitats cinematogràfiques. Car en raó del petit nombre de tals funcions i de la seva importància, la presència d’un jueu en alguna d’elles implica una part d’influència en la vida del país que no convé a una minoria. {{gap}}Proposem de prohibir als jueus aquestes funcions i els cossos electes nacionals. {{gap}}3r – una proporció o una concentració exagerada en l’administració. {{gap}}El seu nombre en les administracions centralitzades ha de ser limitat. En les administracions no centralitzades, hi han de ser dispersats. {{gap}}4t – la seva concentració exagerada en certs indrets. {{gap}}L’accés a les professions liberals i als càrrecs seria sotmès a una autorització quant a l’indret on serien exercides. Igualment en les empreses. {{gap}}Proposem d’aplicar aquest règim no solament als jueus, sinó generalment a les minories nacionals i a les no cristianes. Les definim així: {{gap}}---pertanyen a les minories d’origen estranger els ciutadans que no tinguin almenys tres ascendents de tres generacions successives, en filiació directa, nascuts francesos. {{gap}}---pertanyen a les minories no cristianes els ciutadans francesos que no tinguin almenys: ---pare o mare, de descendents cristians de tres generacions successives. ---un conjunt de descendència cristiana de tres generacions successives i de què tinguin un infant cristià. {{gap}}Les famílies jueves que justifiquin una ascendència paterna francesa ininterrompuda des de 1793 estan exemptes de tota mesura excepcional. {{gap}}Hi ha famílies que poden ser excloses de les minories per mèrits excepcionals. {{gap}}La resta d’aquest estudi és consagrada a la història del problema jueu i a l’examen de diversos arguments. Indiquem que, fins i tot admetent que els jueus tinguin un mal comportament com a metges, advocats, financers, professors, etc., el remei, pel que fa a això, s’hauria de cercar no pas en una lluita contra els jueus, ans en la prevenció i la repressió dels comportaments perjudicials entre els metges, advocats, financers, professors, etc. {{gap}}El problema de la immigració de jueus estrangers a França s’ha de resoldre negativament. Proposem de només deixar entrar a França estrangers cristians, triats entre les poblacions més acostades al temperament francès. Pel que fa als jueus estrangers que hi hagi a França, caldrà fer-ne fora tots els que es pugui. Comentari {{gap}}La idea central és justa: es tracta no pas de saber si la minoria jueva té aquest caràcter o aquest altre, sinó si existeix. També, justament, la idea que la minoria jueva té de lligam una certa mentalitat responent a l’absència d’heretatge cristià. {{gap}}En contrapartida, és perillós de veure aquestes dades com a estables i de fer-los correspondre un modus vivendi estable. L’existència d’una tal minoria no és pas un bé; l’objectiu ha de ser doncs provocar-ne la desaparició, i tot modus vivendi ha de ser una transició cap a aquest objectiu. A aquest respecte, reconèixer-ne oficialment l’existència és molt dolent, car això la cristal·litza. {{gap}}És ací l’extrema dificultat del problema. Cal prendre mesures amb aquesta minoria, perquè existeix. Cal no reconèixer-ne oficialment l’existència, de por de prolongar-la. {{gap}}Aquest problema és insoluble amb els engranatges de la vida pública que comporten els sistemes coneguts. {Fóra fàcil de resoldre, juntament amb molts d’altres, en el quadre d’un sistema exposat en una altra banda, basat en una noció nova de la funció judicial.} {{gap}}Els dos punts principals per a una supressió progressiva del problema serien l’encoratjament dels matrimonis mixtos i una formació cristiana de les futures generacions jueves. {{gap}}Si una aspiració autènticament cristiana ---sense influència del dogma sobre les intel·ligències--- impregnava realment l’ensenyament, l’educació i la formació del jovent a França ---i, a més, tota la vida del país---, ni la pretesa religió jueva, ni l’ateisme propi dels jueus emancipats de la seva religió no tindrien prou força per a impedir el contagi. El racisme jueu, per a això, fóra l’únic amb prou força; passades dues o tres generacions, només quedarien, de jueus conscients de ser-ho, els racistes fanàtics. En aquest moment, el problema fóra trobar un criteri per a distingir-los, a fi de treure’ls la nacionalitat francesa. {{gap}}(Faríem avançar el procés si podíem eficaçment encoratjar els pares jueus d’esperit obert a no dir als seus infants que són jueus.) {{gap}}Les dades del problema jueu de la darrera etapa històrica s’agrupen entorn d’un fet fonamental: la correspondència que hi ha entre la minoria jueva i l’època. Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat. És per això que, al més sovint, l’ateu jueu és més ateu que el no jueu. N’és menys agressivament, però més profundament. {{gap}}Desarrelament i irreligió són els dos caràcters essencials de la nostra època. D’ací el lloc ocupat en aquesta època per la minoria jueva, lloc de lluny desproporcionat, pel nombre i per la verdadera relació dels valors. Aquesta minoria, en ser el símbol de l’esperit de l’època, ha estat automàticament elevada justament per aquesta correspondència. Això explica el lloc que ha ocupat. Això explica i legitima també les reaccions en contra seva. Car era el símbol d’un mal. {{gap}}Cal qualificar de dolent el que és dolent, però observant les proporcions. El símbol d’un mal és un mal, però el mal original és un mal molt més gran. {{gap}}És només respecte a una inspiració d’una espiritualitat autèntica, i que ja hauria començat a impregnar la vida del país, que poden tenir lloc mesures de protecció contra els qui són incapaços d’associar-s’hi, entre els quals hi hauria inevitablement la major part dels jueus. {{gap}}Especialment, si una inspiració cristiana era realment infosa a l’ensenyament, fóra legítim de separar-ne els jueus, sobretot per a les branques com la literatura i la filosofia. {{gap}}Això no es pot fer sense vexació, mentre els membres del cos ensenyant siguin reclutats per exàmens i oposicions; cosa que és, per a ells, una de les maneres més estúpides possibles de reclutament. {{gap}}De manera general, en sanejar la vida del país, suprimiríem gairebé tots els inconvenients lligats a l’existència d’una minoria al país. {{gap}}(Recíprocament, les acusacions fetes contra els jueus pels més clarividents antisemites constituirien un preciós repertori de les malalties del país.) {{gap}}El lligam entre el problema jueu i els problemes relatius a la vida espiritual ha de prohibir totalment posar en la mateixa categoria els jueus i les minories nacionals, a diferència del que fa aquest estudi. {{gap}}Si uns russos o uns espanyols naturalitzats francesos senten la necessitat, malgrat la naturalització, d’ajuntar-se i conservar l’escalf carnal de la pàtria original, no és pas del tot segur que sigui un mal. Fóra una crueltat de dispersar-los per força, com es proposa aquí. Car, contràriament al que és el cas per als jueus, els privaríem d’un bé real. Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius. En dissoldre sense brutalitat els medis jueus, no privaríem pas de cap pàtria els qui els componen, ans els prepararíem per a tenir-ne una per primer cop. i8t0bjigcfhwl3ukc6ulh0ga2uuanae 106 32589 185635 185569 2026-09-18T10:18:58Z Jobuma3 11699 185635 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=W}} *''L'enracinement'' (Éditions Gallimard, 1949). Inclou: **''[[Les necessitats de l'ànima]]'' (''Les besoins de l’âme'') **''[[El desarrelament]]'' (''Le déracinement'') **''[[L'arrelament]]'' (''L'enracinement'') *''La connaissance surnaturelle'' (Éditions Gallimard, 1950). Inclou: **''[[Pròleg]]'' (''Prologue'') **''[[Quaderns d'Amèrica]]'' (''Cahiers d'Amérique'') **''[[Notes escrites a Londres]]'' (''Notes écrites à Londres'') *''La source grecque'' (Éditions Gallimard, 1953). Inclou: **''[[Déu en Plató]]'' (''Dieu dans Platon'') *''Attente de Dieu'' (Éditions Fayard, 1966). Inclou: **Cartes al Pare Perrin (Lettres au Père Perrin) ***''[[Dubtes davant el baptisme, I]]'' (19 de gener del 1942) (''Hésitations devant le baptême, I'') ***''[[Dubtes davant el baptisme, II]]'' (entre 20 de gener i 15 d'abril del 1942) (''Hésitations devant le baptême, II'') ***''[[A propòsit de la seva partença]]'' (16 d'abril del 1942) (''À propos de son départ'') ***''[[Autobiografia espiritual]]'' (poc abans del 15 de maig del 1942) (''Autobiographie spirituelle'') ***''[[La seva vocació intel.lectual]]'' (entre el 15 i el 25 de maig del 1942) (''Sa vocation intellectuelle'') ***''[[Darrers pensaments]]'' (26 de maig del 1942) (''Dernières pensées'') **Exposicions (Exposés) ***''[[Reflexió sobre el bon ús dels estudis escolars amb vista a l'Amor de Déu]]'' (''Réflexion sur le bon usage des études scolaires en vue de l'Amour de Dieu'') ***''[[Formes de l'Amor implícit de Déu]]'' (''Formes de l’Amour implicite de Dieu'') ***''[[Sobre el parenostre]]'' (''À propos du "Pater"'') ***''[[Els tres fills de Noè i la història de la civilització mediterrània]]'' (''Les trois fils de Noé et l'histoire de la civilisation méditerranéenne'') *''Poèmes, suivis de Venise sauvée'' (Éditions Gallimard, 1968). Inclou: **''[[A una noia rica]]'' (''À une jeune fille riche'') **''[[Esclat]]'' ('' Éclair'') **''[[Prometeu]]'' (''Prométhée'') **''[[La mar]]'' (''La mer'') **''[[Necessitat]]'' (''Nécessité'') **''[[Els astres]]'' (''Les astres'') **''[[La porta]]'' (''La Porte'') *''Simone Weil. Oeuvres'' (Éditions Gallimard, 1999). Inclou: **Una anarquista a Espanya (Une anarchiste en Espagne) ***''[[Carta a Georges Bernanos]]'' (''Lettre à Georges Bernanos'') **Els totalitarismes del segle (Les totalitarismes du siècle) ***''[[Impressions d'Alemanya. Alemanya, en espera]]'' (''Impressions d'Allemagne. L'Allemagne en attente'') ***''[["El marxisme..."]]'' (''"Le marxisme..."'') ***''[[Sobre les contradiccions del marxisme]]'' (''Sur les contradictions du marxisme'') *''Oeuvres complètes''. Tome I. Premiers écrits philosophiques. (Éditions Gallimard, 1988). Inclou: **A la classe d'Alain (Dans la classe d'Alain) ***Filosofia (Philosophie) ****''[[El Conte dels sis cignes, de Grimm]]'' (''Le Conte des six cygnes dans Grimm'') ****''[[El Bell i el Bé]]'' (''Le Beau et le Bien'') ****''[[Del temps]]'' (''Du temps'') ****''[[L'Existència i l'objecte]]'' (''L'Existence et l'objet'') ****''[[Fragments sobre la llibertat]]'' (''Fragments sur la liberté'') ****''[[Sobre l'ànima i el cos]]'' (''Sur l'âme et le corps'') ****''[[Comentari d’una remarca de Kant per a formar part d’una dissertació sobre Poesia i Veritat]]'' (''Commentaire d'une remarque de Kant, pour faire partie d'une dissertation sur Poésie et Vérité'') ***Literatura (Littérature) ****''[[Dissertació sobre Stendhal]]'' (''Dissertation sur Stendhal'') ****''[[El sentiment de la Natura en Vigny]]'' (''Le sentiment de la Nature chez Vigny'') ***Sobre Léon Letellier (Sur Léon Letellier) ****''[[Sobre Léon Letellier]]'' (''Sur Léon Letellier'') **Els assaigs de 1929 (Les essais de 1929) ***''[[De la percepció o l'aventura de Proteu]]'' (''De la perception ou l'aventure de Protée'') ***''[[Sobre el temps]]'' (''Du temps'') **Diplôme d'Études Supérieures, 1830 (Diploma d'Estudis Superiors, 1930) ***''[[Ciència i percepció en Descartes]]'' (''Science et perception dans Descartes'') **Sobre temes diversos (Sur divers thèmes) ***Fragments (Fragments) ****''[[Sobre Freud]]'' (''Sur Freud'') *''Oeuvres complètes''. Tome II. Volume 2. Écrits historiques et politiques. L’expérience ouvrière et l’adieu à la révolution (jl1934 – jn1937) (Éditions Gallimard, 1991). Inclou: **Escrits sobre el marxisme (Écrits sur le marxisme) ***''[[Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l'opressió social]]'' (''Réflexions sur les causes de la liberté et de l'oppression sociale'') **La condició obrera (La condition ouvrière) ***''[[Experiència de la vida de fàbrica]]'' (''Expérience de la vie d'usine'') **Sobre el Front Popular (Autour du Front Populaire) ***''[[La racionalització]]'' (''La rationalisation'') *''Oeuvres complètes''. Tome II. Volume 3. Écrits historiques et politiques. Vers la guerre (1937-1940) (Éditions Gallimard, 1989). Inclou: **La colonització (La colonisation) ***''[[Noves dades del problema colonial a l’Imperi francès]]'' (''Les nouvelles données du problème colonial dans l'Empire français'') **Els models antics (Les modèles antiques) ***Roma (Rome) ****''[[Unes quantes reflexions sobre els orígens de l'hitlerisme]]'' (''Quelques réflexions sur les origines de l'hitlérisme'') ***Grècia (La Grèce) ****''[[La Ilíada o el poema de la força]]'' (''L'Iliade ou le poème de la force'') **La condició obrera (La condition ouvrière) ***''[[La condició obrera]]'' (''La condition ouvrière'') *''Oeuvres complètes''. Tome IV. Volume 1. Écrits de Marseille (1940-1942). Philosophie, science, religion, questions politiques et sociales (Éditions Gallimard, 2008). Inclou: **Filosofia (Philosophie) ***''[[Unes quantes reflexions entorn de la noció de valor]]'' (''Quelques réflexions autour de la notion de valeur'') ***''[[Assaig sobre la noció de lectura]]'' (''Essai sur la notion de lecture'') ***''[[Moral i literatura]]'' (''Morale et littérature'') **Ciència (Science) ***''[[La ciència i nosaltres]]'' (''La science et nous'') ***''[[Del fonament d'una ciència nova]]'' (''Du fondement d'une science nouvelle'') ***''[[Reflexions a propòsit de la teoria dels quanta]]'' (''Réflexions à propos de la théorie des quanta'') **Religió (Religion) ***''[[El cristianisme i la vida del camp]]'' (''Le christianisme et la vie des champs'') ***''[[Reflexions sense ordre sobre l'amor de Déu]]'' (''Réflexions sans ordre sur l'amour de Dieu'') ***''[[Pensaments sense ordre sobre l'amor de Déu]]'' (''Pensées sans ordre concernant l'amour de Dieu'') ***''[[L'amor de Déu i la desgràcia]]'' (''L'amour de Dieu et le malheur'') ***''[[Nota sobre les relacions primitives del cristianisme amb les religions no hebraiques]]'' (''Note sur les relations primitives du christianisme et des religions non hébraïques'') **Qüestions polítiques i socials (Questions politiques et sociales) ***''[[Projecte d'una formació d'infermeres de primera línia]]'' (''Projet d'une formation d'infirmières de première ligne'') ***''[[Condició primera d'un treball no servil]]'' (''Condition première d'un travail non servile'') *''Oeuvres complètes''. Tome IV. Volume 2. Écrits de Marseille (1941-1942). Grèce – Inde - Occitanie (Éditions Gallimard, 2009). Inclou: **El domini grec (Le domaine grec) ***''[[Fragments d'Heràclit]]'' (''Fragments d'Héraclite'') ***''[[Intuïcions pre-cristianes]]'' (''Intuitions pré-chrétiennes'') ***''[[Esbós d'una història de la ciència grega]]'' (''Esquisse d’une histoire de la science grecque'') **El domini occità (Le domaine occitanien) ***''[[L’agonia d’una civilització vista a través d’un poema èpic]]'' (''L'agonie d'une civilisation vue à travers un poème épique'') ***''[[La inspiració occitana]]'' (''En quoi consiste l'inspiration occitanienne'') *''Oeuvres complètes''. Tome V. Volume 1. Écrits de New York et de Londres (1942-1943). Questions politiques et religieuses (Éditions Gallimard, 2019). Inclou: **Escrits de Nova York (Écrits de New York) ***''[[Israel i els "gentils"]]'' (''Israel et les "Gentils"'') ***''[[Carta al pare Couturier]]'' (''Lettre à un religieux'') **Escrits de Londres (Écrits de Londres) ***Assaigs i projectes d'articles (Essais et projets d'articles) ****La persona i el sagrat (La personne et le sacré) *****''[[Col·lectivitat-Persona-Impersonal-Dret-Justícia]]'' (''Collectivité-Personne-Impersonnel-Droit-Justice'') ****Reflexions sobre la guerra (Réflexions sur la guerre) *****''[[Aquesta guerra és una guerra de religions]]'' (''Cette guerre est une guerre de religions'') ****Marx i el marxisme (Marx et le marxisme) *****''[[¿Existeix, una doctrina marxista?]]'' (''Y a-t-il une doctrine marxiste?'') ****Religió (Religion) *****''[[Teoria dels sagraments]]'' (''Théorie des sacrements'') *****''[[Professió de fe]]'' (''Profession de foi'') ***Qüestions polítiques i constitucionals (Questions politiques et constitutionnelles) ****Política (Politique) *****''[[Nota sobre la supressió general dels partits polítics]]'' (''Note sur la suppression générale des partis politiques'') ****Sobre un informe de l'Organització civil i militar (O.C.M.) (Sur un rapport de l'Organisation civile et militaire (O.C.M.)) *****''[[Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger]]'' (''Bases d'un statut des minorités françaises non chrétiennes et d'origine étrangère '') {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors del s. XX en francès|Weil, Simone]] [[Categoria:Autors francesos|Weil, Simone]] 6kt0y0v0c81o0hdbz9ve0qivckh33mg 102 52004 185611 184869 2026-09-17T18:32:29Z Aleator 20 (C) se se (corr.) 185611 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>com tenía una banyota de dues brasses en mitx des front, s’en hi duya ponxits nou ó deu, per etzibarlosse, en revenirli sa talent.<br/> En Tacó no hi veya de cap bolla des retgiró que duya.<br/> Quant varen haver caminat un bon tros, entraren dins un pinar molt gran, que feya un pujol lluny.<br/> —Don Martin, veys aquell pujol?<br/> —Si-fa.<br/> —Ydò allá es s’animal.<br/> Cop en sech senten uns bramuls la mes forts y esglayadors.<br/> —¡Es ell! ¡es ell! cridaren es soldats, y giraren en cova; y tots, cametes me valgan.<br/> ''Don Martin'' fogia ab ells tot d’una. Llavò {{Corr|se se|se}} returá, y diu:<br/> —Però ¡bestia de mí! ¿ahont m’en vaig? ¿A ca’l Rey per que’m maten? Ja val mes esperar s’animal, y será lo que Deu voldrá.<br/> S’animal havia sentida s’olor; duya rusca ferm, y havia arrancat a córrer cap á n’en Tacó. S’en venía ben acanalat, ab set pams de boca uberta, y ab cada estravada, si fería un pí, el rompía en sech.<br/> ''Don Martin'', quant el se va veure demunt, prová de fogir; però com mes anava, mes li reprenía s’animal. L’homo, perdut de tot, se posa derrera sa soca d’un pi. S’animal ab sa fua que duya, no’s pogué returar. Ab sa banyota pega á n’aquella soca, y la s’hi afica un forch y mitx, y va romandre enrocat.<br/><noinclude></noinclude> sjabfr3ib0b4qcni2vadgphk5xqw6hk 102 52182 185612 184951 2026-09-17T18:35:13Z Aleator 20 (C) qne (corr) 185612 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ab quatre grapades es llits; y’u dexa tot tan afeytat y espinzellat, com si á cada cosa hi hagués posades hores senceres.<br/> Pegava ja ses derreres espipellades y’s derrers glopets, quant cop en sech surt aquell amagat, y se planta devant ella, y román tot esglayat com la veu tan hermosa.<br/> La pobreta queda de pedra.<br/> Li agafa un tremolor per tot el cos; volia fogir, però ses cames li feren flaca, y se va haver d’asseure á un banch que hi havia allá devora.<br/> Aquell homo va momprendre es gran trastorn, sa viva angunia que trapanava’s cor d’aquella atlotona, y sa posa a dir:<br/> —No tengueu por, no tengueu ansia, senyoreta meua. No hi som per fervos res de mal ni enfadarvos cap mica. Lo que’m sabría mes greu del mon seria fervos fellona. Tot es meu desitx es de complaurevos. Si no’u sabeu, vos trobau dins es ''castell de la colometa''; y dins aquest castell may s’hi ha campada malament cap dona.<br/> Li va dir tot lo que va sebre per donarli coratje; le hi va dir de sa manera millor {{Corr|qne|qne}} pogué.<br/> Quant la va veure un poch mes tranquila y mes animada, li contá quines eran ses ordes que tenía, que fins que venguessen es capitá y demes companys, no la poría dexar fogir; que se tancás dins sa cambra que volgués; y, si tenía son, que dormís ben descansada.<br/> Na Magraneta se tanca. Arribá á tirarse demunt es llit; però no pogué cloure’ls uys.<br/><noinclude></noinclude> 2fpp9qrrgz4mrtqxfmlfiy6mjacg5w4 102 52188 185613 184957 2026-09-17T18:37:10Z Aleator 20 (C) у => y 185613 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>na aquell de ferro que sa fada li havia posat. Parexentli qu’era massa ordinari per estar ab ses altres, prova de treurel. L’estira una mica; y tot d’una na Magraneta exhalá un ¡ay! molt fondo.<br/> Sa criada pren un retgiró de mort, y fuig corrents, sense tapar sa caxa, sense rodar clau.<br/> —¡El Rey me mata! deya ella, y no sabía ahont posarse, no sabía que’s feya.<br/> Arriba’l Rey; troba sa cambra uberta y sa caxa destapada.<br/> Se posá com un picat d’aranya.<br/> Crida tota sa servitut, tota la cort.<br/> —¿Qui es, digué, que m’ha uberta aquesta cambra y m’ha destapada sa caxa que hi tench? Qui es estat, que’u diga; si no vol que fasse un penjeroy d’ell.<br/> Aquella criada s’ajoneyá devant tothom.<br/> —¡Perdó, misericordia, Sr. Rey! digué plorant y ab un tremolor tant fort com si li hagués entrada una terciana meleyta. ¡Misericordia, senyor meu! ¡Som estada jo! ¡jo som estada!<br/> El Rey feu sortir tota s’altra gent. Comtem lo qu’es estat, li digué.<br/> Sa criada le hi conta tot fil per randa.<br/> —Anemhi, s’esclama ell, y li farás lo meteix. Hi van; sa criada s’acosta á na Magraneta, li estira s’anell de ferro, le hi treu.<br/> Na Magraneta exhala un parey d’¡ays!, comensa á bategarse, obri els uys, y los bada tan grossos com los tenía.<br/> Com ella se veu allargada dins aquella caxa,<noinclude></noinclude> lzj0iirs50xl4srsexdsznmepko27o7 102 52189 185614 184958 2026-09-17T18:38:45Z Aleator 20 (C) estaha 185614 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>dins una cambra tan magnífica, devant el Rey, mirá y mirá, y queda com á estorada.<br/> —¿Que somiy ó estich desperta? digué a la fi. ¿ahont me trob? ¿qui sou voltros?<br/> Si esglayada estava ella, mes esglayts estavan el Rey y sa criada com sentían aquella veu tan dolsa, y contemplavan aquell cos tan ben tayat, aquella cara miray de tota gracia y hermosura.<br/> Aviat na Magranete va veure que estaba ben desperta, y qu’era dins sa cambra d’un rey que ja demostrava estar enamoradíssim d’ella.<br/> El Rey era fadrí, na Migreneta á la flor del mon; y ja poreu veure qu’havia de sutceir per forsa: qu’un va dir:<br/> —¿Que mos casam?<br/> Y s’altre va respondre.<br/> —Ja’u hauríam d’esser.<br/> Dins quatre dies tot estigué preparat, se reuní tota la cort, acudiren tots es reys veynats, se va fer es casament, y hi va haver unes noces com no s’en havían vistes may.<br/> Quant acabavan de dinar, el Rey diu.<br/> —Cadascú que cont un pas gustós.<br/> S’en contaren molts que feren riure per ses butxaques tothom.<br/> Quant tocá á na Magreneta, no feu mes que contar sa seua vida. Tothom va rompre en plors. Son pare y sa mare hi eran com á reys veynats convidats, y no l’havían coneguda.<br/> Son pare aná correns á abrassarla. Sa mare tayava claus, y clamava á sa terra que la s’engolís.<br/><noinclude></noinclude> lrmxwbw9eyqoseseri8ojhrourwwm5t 102 57794 185615 184882 2026-09-17T18:40:14Z Aleator 20 (C) е => e 185615 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|{{x-gran|'''ES CA D’EN BUA Y ES MOIX D’EN PEJULÍ'''}}<ref>{{small|La me contaren el sen Toni ''Corder'' y madó Ayna María ''Perla'', de Son Servera.}}</ref>}} <br/> {{big|U}}n día, hora baixet, es ca d’en Bua, sortí á fer quatre passes.<br/> Passa per devora s’era d’en Pejulí, hi veu es moix, y li diu:<br/> —¡Hala, si anam á estirarmos ses cames qualque poch!<br/> —No’u haguesses dit. ¡Au!<br/> Pican de talons, y de d’allà.<br/> —¿Que tant mateix tocarém pel? diu es moix.<br/> —No’u sé que mos farem, diu es ca.<br/> Y encara no’u va haver dit, com ''zas'' mou un coní; y ja li ha pitjat derrera, y nyip-nyep nyip-nуeр.<br/> Es coní afina una soca d’uyastre que feya com una lloriguera, y s’hi afica com un llamp.<br/> Es ca romangué empentanat.<br/><noinclude></noinclude> 82sqkhlzttpa465r5ykcpqdl2eyyyqk 185616 185615 2026-09-17T18:42:08Z Aleator 20 (C) р => p, у => y 185616 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|{{x-gran|'''ES CA D’EN BUA Y ES MOIX D’EN PEJULÍ'''}}<ref>{{small|La me contaren el sen Toni ''Corder'' y madó Ayna María ''Perla'', de Son Servera.}}</ref>}} <br/> {{big|U}}n día, hora baixet, es ca d’en Bua, sortí á fer quatre passes.<br/> Passa per devora s’era d’en Pejulí, hi veu es moix, y li diu:<br/> —¡Hala, si anam á estirarmos ses cames qualque poch!<br/> —No’u haguesses dit. ¡Au!<br/> Pican de talons, y de d’allà.<br/> —¿Que tant mateix tocarém pel? diu es moix.<br/> —No’u sé que mos farem, diu es ca.<br/> Y encara no’u va haver dit, com ''zas'' mou un coní; y ja li ha pitjat derrera, y nyip-nyep nyip-nyep.<br/> Es coní afina una soca d’uyastre que feya com una lloriguera, y s’hi afica com un llamp.<br/> Es ca romangué empentanat.<br/><noinclude></noinclude> mrfql2oq2k22f6610k4wyu3f3cb9gn4 102 57799 185617 184886 2026-09-17T18:44:22Z Aleator 20 (C) с => c 185617 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>fosques, no hi veuen dos dits lluny. Paupa qui paupa, entra dins sa cuyna; per prendre un lluquet, s’acosta á sa represa, hi posa sa ma. Encara no la hi va tenir, com es gall ''zas'' ab una picada li treu un uy. Per no fer renou, va sufrir sense dir res, resolt á passar envant. Com ja tenia es lluquet, s’arramba á n’es fogó, veu dues cosetes que lluían, se creu que son dues brasetes, hi afica’s lluquet; y varen esser els uys des moix, que va fer ''¡¡¡fuu!!!'' y li clava á sa cara totes ses ungles de ses cames de devant y de darrera. L’homo no pogué aguantar pus, y’u doná á ses cames. Es ca s’hi aborda, y li devalla una anca, y á sa carrera es xot s’hi afua, y li pega una sucada tan faresta que li va rompre es budell cular.<br/> Aquell malanat, ja’u crech, va caure de folondres mes de mitx mort, ab uns ays y uns gemechs lo mes llastimosos. Axí com pogué, se torna axicar, y á estones de grapes, á estones coxetjant, s’acosta un poch á n’es seus companyons, que sentiren es gemechs y es sospirs, y s’hi arrambaren.<br/> —¡Ay! deya ell. ¡Ay! ¡ay! ¡Som mort! Ja no’n fáré pus!<br/> —Pero ¿qu’es estat? deyan els altres. Diguemos qu’es estat.<br/> —¡Ay! deya ell. ¡Ay! Vos dich que som mort.<br/> —¿Qu’has d’esser mort! ¡Massa tu meules granat encara! deyen aquells. ¡Vaja! diguemos qu’es estat.<br/> —¡Que ha d’esser estat! va dir ell. Som entrat, la casa estava á las fosques. M’acost á sa repre<noinclude></noinclude> kyw5p1ujy9rsutzgkn5zfgwv4ey8o2d 102 60568 185618 184562 2026-09-17T18:50:38Z Aleator 20 (C) jJa 185618 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>pis de sobre ahont se n'hi havian entafurat quatre. — ¿Tots son vostres? — ¡Mentres Deu ho vulla! Ja son una creu, tants; però, quan Deu ens els dona!... — Qui tal deya era un matrimoni que no havia acabat encara sa lluna de mel. Al pujar els de la Ronda a un altre pis, sorprengueren a n'en Met, que devallava com a més atrevit pera ensumar lo que succehía. — ¡Ja'l tenim!... ¡Ja'n tenim un! — esclafiren al sobtarlo. — ¿D'ahont vens? — li preguntà'l quefe. — ¿D'ahont vens, te dich? — En Met, amarat de suor encara y bo y esbufegant, no sabia com desempellegarsen. — ¡Seguèixnos! — esclati'l capitost, empentantlo grahons avall. Al passar per la cofurna del volantiner un de la ronda va dirli: — ¡Ja'l tenim!... Ja hem agafat l'''òliva''. —-¡Y qu'es la ''vella'' de la niuada!... — hi afegi'l saltimbanquis. En Met, sospitant qu'en Mitja-galta l'hauría espiat, li fuetejà'l<noinclude></noinclude> spwl0ymf9by8ubhbwy57l9mozw2qj18 102 60663 185619 184746 2026-09-17T18:52:02Z Aleator 20 (C) у => y 185619 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>munt; y, estira qui estira, l’arrossega fins devora una finestra que mirava dins es jardí real.<br/> Ab tota quanta forsa pogué treure, l’alsa p’es dos caps de s’estorí; el posa, axí com pot, demunt sa finestra uberta de pint en ample; pega tirada á un cap per amunt, y amolla s’altra cap á defora; y el pobre Rey, ja’u crech, va prendre es cap-á-vall més que depressa.<br/> Su abaix hi havia uns rosers tan alts y tan grossos, que ses soques eran com sa cama d’un homo, y hi va caure com un tronch.<br/> Sa seua roba se va fer benes, y es seu cosset, podeu pensar, queda fet un llatze, tot cops blaus, peladures y escarrinxades, y ab moltes pues dins sa carn viva.<br/> Ab sa tomversa y ab sa sanch que li ratjavan ses ubertes, pronte hagué escorxat es moix.<br/> Veentse d’aquella manera, que no hi havia part del seu cos que no li fes mal, se posa á cridar com un desesperat; y li escapavan uns gemechs y uns remeulos lo mes esglayosos.<br/> Es criats senten allò; hi acudexen corrents, y el me troban dins es roser, d’aquella manera.<br/> L’agafan, el duen dins es llit. Els metjes l’embenan de cap a peus; y va haver mester un bon grapat de dies per curarse.<br/> Ajagut dins es llit, jurava y perjurava que s’havía de venjar de na Espardenyeta; jurava y perjurava qu’havía de beure de sa seua sanch.<br/> Ella ja’u crech que’u va sebre. S’entressentí de quant es metjes el donaren per bo; y la dona se prepará.<br/><noinclude></noinclude> sxwijpgbtmud0kt14asvtcsim9n58oi 102 60681 185620 184786 2026-09-17T18:53:06Z Aleator 20 (C) \u202c 185620 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Si no alsau tots aquests batiports, vos trech es carcabòs!<br/> Com ella va veure qu’anava de bo, axí com pogué, diu que sí; y se’n va de batiport en batiport. Passava es cabey per una baula, tirava, y de cada un sortían un enfilay de cavallers, lo més plantosos y ben tractats. Tots eran fiys de rey ó contes ó marquesos.<br/> Com tots foren defora, y se veren, y se parlaren, y cadascú esplicá lo que li havia succeit, varen veure ben clar qu’aquella mala veya era estada sa causa de sa seua dissort y enterrament.<br/> —¿Que li hem de fer? clamaren tots.<br/> —Ara’u veureu, diu en Bernat, y acabussa es dos cans á sa jaya.<br/> S’hi afuaren es dos cans, y, derrera ells, es dos cavalls roigs, y, derrera es dos cavalls roigs, es cavalls de tots el altres cavallers, y de sa mala bruxa no’n quedá ni la pols. En Barrufet en va fer festa.<br/> A n’es cavallers los va caure molt de toch aquell pas.<br/> Com se veyen sans y bons y lliberts, després de tant de temps d’estar encantats, no hi cabían de goig y gaubansa.<br/> Volgueren tots acompanyar en Juan á la seua cort, y podeu fer contes quina rebuda los degueren fer. Consentiren qu’en Juan quedás; però en Bernat se’n hagué d’anar ab ells. Y es fiys de rey que hi havía, tregueren sorts, per veure qui havía de renunciar á favor seu la mitat del seu<noinclude></noinclude> 6ucpnxkxrluu0nxknjn75v7ko664k29 102 60701 185621 184863 2026-09-17T18:54:08Z Aleator 20 (C) qne 185621 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Mira, jo aniré á fer venir la vergueta, у t’atupará.<br/> —Veshí.<br/> Se’n hi va, y diu:<br/> —Vergueta, ves á atupar en Vit, {{Corr|perqne|perque}} no vol fer lo que ma mare ha dit.<br/> —Jo no hi vaig, diu sa vergueta. Ell me rompria, tan prima com som; y es mancabs serían meus.<br/> —Jo aniré á fer venir el foch, y te cremará.<br/> —Veshi, diu sa vergueta.<br/> Na Catalineta se’n hi va, y diu.<br/> —Foch, ves á cremar la vergueta, perque la vergueta no vol atupar en Vit, y en Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.<br/> —Jo no hi vaig, diu es foch. ¿Y ara no veus que per una mica de verga, que no’u paga es parlarne, no dexaré aquesta partida de tions que tench dins es fogó?<br/> —Jo aniré á fer venir l’aygo, y t’apagará.<br/> —Veshi, diu es foch.<br/> Na Catalineta se’n hi va y diu:<br/> —Aygo, ves á apagar el foch, perque’l foch no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol atupar en Vit, y en Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.<br/> —Jo no vaig, diu l’aygo. Ell ab sa furia que du’s foch, tota me beuria, y no se’n cantarian pus galls ni galines de mi.<br/> —Jo aniré á fer venir el bou, y te beurá.<br/> —Veshi, diu l’aygo.<br/> Na Catalineta se’n hi va, y diu:<br/><noinclude></noinclude> j8s8ihb506vswzwns41uclqy9qc81hx 185622 185621 2026-09-17T18:54:46Z Aleator 20 (C) у => y 185622 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Mira, jo aniré á fer venir la vergueta, y t’atupará.<br/> —Veshí.<br/> Se’n hi va, y diu:<br/> —Vergueta, ves á atupar en Vit, {{Corr|perqne|perque}} no vol fer lo que ma mare ha dit.<br/> —Jo no hi vaig, diu sa vergueta. Ell me rompria, tan prima com som; y es mancabs serían meus.<br/> —Jo aniré á fer venir el foch, y te cremará.<br/> —Veshi, diu sa vergueta.<br/> Na Catalineta se’n hi va, y diu.<br/> —Foch, ves á cremar la vergueta, perque la vergueta no vol atupar en Vit, y en Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.<br/> —Jo no hi vaig, diu es foch. ¿Y ara no veus que per una mica de verga, que no’u paga es parlarne, no dexaré aquesta partida de tions que tench dins es fogó?<br/> —Jo aniré á fer venir l’aygo, y t’apagará.<br/> —Veshi, diu es foch.<br/> Na Catalineta se’n hi va y diu:<br/> —Aygo, ves á apagar el foch, perque’l foch no vol cremar la vergueta, la vergueta no vol atupar en Vit, y en Vit no vol fer lo que ma mare ha dit.<br/> —Jo no vaig, diu l’aygo. Ell ab sa furia que du’s foch, tota me beuria, y no se’n cantarian pus galls ni galines de mi.<br/> —Jo aniré á fer venir el bou, y te beurá.<br/> —Veshi, diu l’aygo.<br/> Na Catalineta se’n hi va, y diu:<br/><noinclude></noinclude> 0xbg0y80n36h51flfk0qd8he0pzkqd7 102 60933 185623 185310 2026-09-17T18:59:52Z Aleator 20 (C) esp. 185623 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>preparación y de ejercicio técnico; y volcó sin recato el cajón de sus papeles. Recuerdo un poema en octavas reales, ''El Angel de la muerte'', versificado con infantil inexperiencia, pero de concepción grandiosa y pinceladas estupendas, que, por cierto, no sé lo que habrá sido de él, porque no se encuentra entre sus manuscritos. Aludí a su poesía ''Dues arpes'', donde se afirma que el habla de Ausias March y Lull y Muntaner, es el lenguaje único del alma para nosotros. «Sí, ¿quién lo duda? contestó; eso no se discute. Lo sé por experiencia. En cierta ocasión, estaba yo sentado aquí, ante este bufete, dando vueltas a un asunto para desarrollarlo en castellano; todo eran trasudores y premiosidades: no salía. Dí de mano a las cuartillas con hastío; cogí otra; escribí casi con saña ''L’Espigolera'', y brotó, como un chorro, a borbotones, la poesía, buena o mala, pero expresión fiel y directa de mi sentimiento».<br/> {{gap}}Intervención de Gabriel Maura en la política. Juntos hemos convivido largos años en la misma agrupación, y mi amor a la paz no me impide sentir un poco de nostalgia por los días ya lejanos de juvenil efervescencia, en que Maura contribuyó a imprimir, entre nosotros, al juego de la política provinciana, notas y caracteres más interesantes de los que suele ofrecer. Yo no quisiera volver a los tiempos en que se imponía<noinclude></noinclude> iu59ccbntahbffqufvpbodaj3545y87 102 60961 185624 185351 2026-09-17T19:02:33Z Aleator 20 (C) у => y 185624 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ha cap pessa d’altra color, no te rebré sa paret.<br/> —Hi ha més til-les que posar? diu en Bernat.<br/> —Ja’t bastarán aquestes, diu l’amo.<br/> —¡Ca, homo! ni altres tantes, diu en Bernat.<br/> Y se’n va, pren pa á taleca, un martell y una senaya; treu ses euveyes, les se passa devant; y cap á s’ametlerar falta gent.<br/> No s’aturá fins que va esser á sa partió ahont faltavan ses coranta passes de paret. Se mira un poch la cosa, y cop en sech diu:<br/> —¡Fosca, Roig! ¡t’hi posarás sa ma! ¿Vols que tap axò de paret aquest dematí, y no m’has donat ningú que m’acost ses pedres, y no n’hi vols cap que no sía negre ó blanca? ¡Que d’aviat me’n hauré desfet d’aquests trunfos! A mí tota herba me fa feix. Ses euveyes unes son negres, ses altres blanques. Ja tench, ydó, ses pesses per sa paret. Y ¡ho será axí com en Roig la vol!<br/> Obri es trinxet, se’n va á una euveya, y ''zas'', una trinxetada á sa gargamella, y aquella euveya en terra, derramant tota sa sanch. Se’n va á una altra, y li fa dos doblers de lo meteix; y á una altra, y á una altra, fins que n’hi hagué de vives, y á totes los taya es carcabòs. Les se’n du á sa partió, y ja es partit á posarles una á n’es costat de s’altra, fent filada. Com la té qu’arribava de cap á cap des portell qu’havía de tancar de paret, comensa una filada de bell nou demunt; y va fer filades fins que tengué euveyes, y en va tenir per fer una paret de sa metexa mida de s’altra que feya partió.<br/><noinclude></noinclude> mm2u6ebapekepswwpbdv24nw3r3iecw 102 60965 185625 185359 2026-09-17T19:03:25Z Aleator 20 (C) aá => á 185625 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>En Bernat ja los ha pitjat derrera. Tenía unes cames ben falagueres y un alé ben llarch, y á córrer en volía ab qualsevol. Tant los s’estirá á n’es galindons, que n’agafa una de perdiu. La se posa dins sa taleca, y se’n torna á ses guardes.<br/> —¿Que n’has aplegada cap? li demana s’altre.<br/> —¿Com les han d’aplegar, si volan més qu’el dimoni? diu en Bernat, y seguiren cap envant.<br/> Dins un parey d’hores caygueren á passar per devora un forn de cals.<br/> En Bernat afina una pedra tot cals viva, qu’es segur qu’havia cayguda de desgracia á qualque traginer; y ¿que fa ell? La se posa també dins sa taleca.<br/> —¿Y ara? diu s’altre. ¿Qu’has de reprémer sa pedra?<br/> —No convé dexar perdre res, diu en Bernat.<br/> Més envant troba un barrobí de fuster, y ja l’ha cuit, y dins sa taleca.<br/> —¿Que serás el dimoni per trobarho y aplegarho tot? diu s’altre.<br/> —No badas els uys tu y no aprofites ses caygudes, y fé’s roissos grossos, veurás que’t succeirá.<br/> A la fi, hora baxa de tot arribaren á sa muntanya.<br/> Veuen ses cases, s’hi acostan, y trobaren es gigant demunt es portal.<br/> Li varen dir qui los enviava y per que hi anavan, y es gigant no hi va fer dos mots, los va admetre á ells y ses guardes.<br/><noinclude></noinclude> dmup89o320crtd6k5mc1exot36s1fwx 102 60975 185626 185407 2026-09-17T19:05:51Z Aleator 20 (C) у => y, {{nt}}, dc=>de 185626 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>no la yos baratarán, si no feys moltes tornes..... ¡Vaja! ja’l m’he espassat á n’es mal de ventre que tenía; y gos de massions que sou vos que’l teniu ara, però redoblat.<br/> Es gigant, fent sa fel y tayant claus, se’n entra dins ses cases, sense badar boca, per por d’esserhi de més.<br/> En Bernat s’espitxa á n’es bestiar, y no torná fins que va fer fosca negra.<br/> Es gigant, com prou va haver maleída s’hora que l’havía admés y es qui le hi havia enviat, resolgué aquell vespre meteix sortirne d’una vegada.<br/> —En no esser jugant ab traydoría, digué, no hi tench res que fer ab aquest dimoni. No res; es vespre, com dormirá, agaf un espigó d’arada <ref>{{small|Es una biga d’una quinzena de pams de llargaria y d’una gruxa com el ventre de la cama d’un homo.}}</ref> y li enteferr espigonada, y en fas una coca, y llavò ja s’afisconará tot lo que vulga.<br/> Tots dos jeyen dins es sostre. Se’n van á colgar, y apagan es llum.<br/> Es gigant tenia s’espigó amagat devall sa paya; però en Bernat ja desde’s primer día que se provaren y li va guanyar, per por de sa por, amagá una caera <ref>{{small|Caera ó casera es alló que serveix per tenir abelles o per guardar els abres petits per que ’l bestiar no los espeny ó no los se menj. Sol esser d’esquerdes de canya y té la forma de canó, d’un pam ó pam y mitx de boca (diametre) y de vuyt ó nou d’alsada.}}</ref> devall sa paya; y cada vespre, com havían apagat es llum y sentía’s gigant<noinclude></noinclude> jrx7y1cg1ror4b3go1x953kab11ewi4 102 60986 185627 185419 2026-09-17T19:07:01Z Aleator 20 (C) y ‬=> y 185627 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Tant s’acostá á ses cases y tan fort cridava, que l’amo l’arribá á sentir, y surt defora á veure que será allò.<br/> —¡L’amo! deya en Bernat. ¡Veniu, depressa, que’l dimoni se’n du es porchs al infern, y ses egos han pres el vol! ¡Veniu, que no hi sereu á temps!<br/> L’amo alsa es cap, y sentí es renou de ses esquelles al ayre.<br/> —¡Però be! deya ell tot confús, tot esglayat. ¿Y qui ha vist may ses egos volar?<br/> —May s’havía vist, però se veu ara. ¿Que no sentiu ses esquelles? ¿ò sou sort?<br/> —¡Però no veig ses egos!<br/> —¡Si son tan amunt, que casi ja no les destrían! Ja no més parexen com a corps. Reparauho be.<br/> —¡Re cent mil dimonis! deya l’amo cap alt. ¡Sí que tens raó! ¡O mal s’hi pegás....!<br/> —¡No flastomeu, l’amo, per amor de Deu!....<br/> —¿No flastomeu, y he quedat sense cap ego?<br/> —¡Ydò anaulos á córrer derrera ab un pa calent!... No res, anem á n’es porchs, á veure si’n salvam cap. ¡Anem á n’es porchs!<br/> L’amo no sabía quin cap li anava devant, no sabía per hont prendre.<br/> —¡Anem á n’es porchs dich! cridava en Bernat. ¡Anemhi vos dich, que no hi serem á temps!<br/> —¿Y ahont son?<br/> —A n’aquesta bassa de su aquí.<br/> S’hi esquitxan, y en Bernat anava devant devant y arribá cincuanta passes primer.<br/> —¡Feys vía, l’amo! deya’s traydor. ¡Feys vía,<noinclude></noinclude> lbpqxft0j5ff4kvi1iumynoqz22r6ye 102 60989 185628 185422 2026-09-17T19:08:19Z Aleator 20 (C) у => y 185628 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>L’amo surt corrents, y veu sa madona estesa y morta.....<br/> Figurauvos lo que degué dir y degué fer.<br/> —¡Oh! deya ell, ¡mal no haguesses trobat es camí, com vengueres! ¡mal no hi hagués pensat may á llogarte!....<br/> Y se posa á tirarli llamps y pestes y gotes corals y totes ses coses més dolentes que pugan venir á criatures; y no les hi tirava d’en una en una, sinó á cents, á mils, á milions de senayades y de carretades, y tan espesses y atepides com poría.<br/> En Bernat el dexá esbravar una bona estona fins que a la fi digué:<br/> —¿Vol dir vos ne penediu d’haverme llogat?<br/> —¿Y encara tendrás sa poca alatxa de demanarho si me’n penet? va dir l’amo volat de tot. ¿Y qui sería sa bestia que no se’n penediría d’haverse posat ab un animal, ab un polissó, ab un noningú com éts tu?<br/> —¡Ola! Ara vos tench, va dir en Bernat. Pactes son pactes. Es pactes son que á n’es primer que’s penedirá de sa lloga li han de treure un axinguer de s’esquena. Jo no me’n penet gens; vos sou que vos ne penediu. Vos meteix ho heu confessat..... Atlots, va dir, girantse á n’els altres missatjes, ara es sa nostra.<br/> Tots la duyen de l’amo una cosa de no dir, tots s’hi abordaren, l’ajegueren demunt una banqueta, li esquixaren sa camía, y ab una guinaveta de desxuyar porchs en Bernat meteix ja va esser partit á treureli s’axinguer; y li va treure trin-<noinclude></noinclude> cmiyf447lufdtflg1e0cckl8eqr4wb8 102 61017 185629 185454 2026-09-17T19:09:08Z Aleator 20 (C) \u202c 185629 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>¡Que l’havía de capturar sa fosca á n’el rey! Se’n anava tan peus alts, que ab cada passa feya un destre: arriba á n’es cavall, li pega bot, y de d’allá cap á ses cases. Va fer axicar tothom, va cridar tots els nobles de la cort, los diu que ja té s’atlota que li agrada, qu’es... ''sa fia del sol y de la lluna'', sa cosa més garrida, aguda y gentil que enteniments d’homos se pugan imaginar; y que se fassen tots es preparatius per anarla á cercar y fer ses noces lo endemá meteix.<br/> Axí’u feren. Lo endemà el rey y tota la cort se’n anaren á ses casetes blanques d’aquella plaja. Trobaren ''sa fia del sol y de la lluna'' demunt es portal, y, com la veren, tots quedaren ab un peu alt. Tots deyen que no n’havían vista cap may de tan guapa, ni era possible que n’hi hagués un altra que li arribás de cent llegos.<br/> Menavan un cavall blanch per ella, ab tot s’ensellament de plata, or y seda. Ab un bot s’hi posá demunt; y, costat per costat del rey, partiren ab tota s’acompanyada, que cuydavan á treure se’ls uys, mirantla se y fent esclamacions. Per allá hont passavan, com ja havia corregut per tot sa noticia de s’hermosura y gentilesa may vista de la reyna novella, se despoblavan ses viles y ciutats, y tothom s’abocava, y s’empenyían, y feyan ones per poderla veure be y contemplarlí d’aprop totes ses perfeccions. Y la se cuydavan á menjar ab sa vista, y li tancavan es pas, y no hi havía que dirlos res ni comanarlos que fessen amples: y tothom clamava.<br/> —¡O que’u es de guapa! ¡O que’u es de bella<noinclude></noinclude> 10tj4pi9fgo7akwnbjjz0xxvflhs83k 102 61045 185630 185512 2026-09-17T19:10:48Z Aleator 20 (C) у => y 185630 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Des cap d’una bona estona de ferho de tot, cansats y morts, no pogueren pus y se desferran.<br/> Es porch singlar, blau com la paumella, de rabia, digué:<br/> <poem>{{small|{{gap|8em}}—Si jo tengués aygo y fanch, {{gap|8em}}de tu beuría la sanch.}}</poem> Y es lleó respòn:<br/> <poem>{{small|{{gap|8em}}—Y si jo tengués un pa de l’hora, {{gap|8em}}una uyada de donzella y ví, {{gap|8em}}de tu veuría la fí.}}</poem> Just en es meteix temps que dins es barranch succeía axò, sa fadrineta des castell va reparar qu’es gigant tenía sa color tota rompuda, qu’estava tremudat.<br/> —¿Que teniu? li digué: ¿que no estau llatí?<br/> —No gayre: no sé que m’ha agafat. Tench calfrets, y me’n hauré d’anar á jeure.<br/> Se’n hi aná. Era una terciana que li entrava, y fins lo endemà dematí no l’hagué escorxada de tot.<br/><br/> Es porch singlar, com prou hagué brufat y alsada pols, dexá anar d’envestir de bell nou es lleó, y s’en hagué de tornar per allá hon era vengut, sense tastar cap porch; y en Juanet li va estrényer ab sa guarda, ben redona, cap à ses cases.<br/> —¡Atlot! diu l’amo, com la veu: ¿y qu’has fet ab aquests porchs?... ¿Que los has inflats?... Jo no los havia vists tan redons may?<br/><noinclude></noinclude> b109hj8oszul5o3nxyflrjmu96da5re 102 61047 185631 185514 2026-09-17T19:12:30Z Aleator 20 (C) у => y 185631 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>No hauría tengut temps de dir set parenostros, com sentí un trepitx sech y vitench, y uns brúfols ferests, y uns croxits de dents que li feren arrissar es cabeys, y me veu es porch singlar que s’entrega, més envidat y enfurit que may.<br/> En Juanet l’afina, y ja li surt al encuantre, y l’escomet.<br/> —¡Ey, estimat de ses colfloris! ¿que ja hi tornam esser á bous?... ¿No t’ho vaig dir ben clar ahir: que no volía que me’n tocasses cap de porch, y que no me’n tocarías?<br/> —Jo no vench per es porchs, diu s’animalot: jo vench per tu.<br/> Y encara no’u va haver dit, com li pega bot; però en es meteix temps en Juanet diu: ¡Val Deu y lleó! y ja fonch un lleó; y el va rebre ab ses barres y ses ungles. Ja tornaren estar embetonats; y es porch singlar clavades y tanayades á n’es lleó, y es lleó clavades y tanayades á n’es porch singlar, y esclafits d’un vent y esclafits d’un altre vent; y si un espolsava fort, s’altre hi espolsava més. Cap des dos se’n arribava á dur sa ventatje; y venga sanch y sabonera, y sanch y sabonera.<br/> A la fí, cansats y morts, se desferran; y es porch singlar, fent sa fel, digué:<br/> <poem>{{small|{{gap|8em}}—Si jo tengués aygo y fanch,}} {{small|{{gap|8em}}de tu bauría la sanch.}}</poem> Y es lleó respón:<br/> <poem>{{small|{{gap|8em}}—Y si jo tengués un pa de l’hora,}} {{small|{{gap|8em}}una uyada de donzella y ví,}} {{small|{{gap|8em}}de tu veuría la fí.}}</poem><noinclude></noinclude> mqpw3dq7d79egz743h2o5mnibid4b8x 102 61050 185632 185517 2026-09-17T19:18:37Z Aleator 20 (C) у => y 185632 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>En Juanet ja li surt al encuantre y l’escomet:<br/> —¡Uey, estimat de ses cols floris! ¿que ja’t tornam tenir per aquí? ¿Que no’n sortirem?<br/> —¡Fins qu’un des dos hey quet! respòn s’animalot, y li pega llongo.<br/> En Juanet ja hagué dit ¡val Deu y lleó! Ja era un lleó, y el reb ab ses ungles y ab ses barres; y ja estigueren embetonats, y clavades y tanayades d’un vent, y clavades y tanayades d’un altre vent; y si un espolsava fort, s’altre hi espolsava més; y venga sabonera y sanch, y sabonera y sanch.<br/> A la fí, cansats y morts, se desferran, y es porch singlar, blau de rabia, diu:<br/> <poem>{{small|{{gap|8em}}—Si jo tengués aygo y fanch,}} {{small|{{gap|8em}}de tu beuría la sanch.}}</poem> Y es lleó respòn:<br/> <poem>{{small|{{gap|8em}}—Y si jo tengués un pa de l’hora,}} {{small|{{gap|8em}}una uyada de donzella y ví,}} {{small|{{gap|8em}}de tu veuría la fí.}}</poem> Aquí sa fía de l’amo pega bot de sa paret, y s’en va correns en es lleó, mirantlo se fit á fit, allargantli es pa y sa carabassa de ví.<br/> Es lleó, ab quatre grapades, se menja’s pa y se beu es ví, y s’aborda de bell nou tot rabent á n’es porch singlar. Ja tornan estar embolicats: y clavades, y tanayades, y esclafits, y sanch y sabonera. Y es porch singlar que ja comensa á afluxar y á desmayar; y es lleó que cada volta més li reprén y més fort li pega, fins que á la fí el sefalca de tot, el se tira devall, el subjecta ab<noinclude></noinclude> cu74rrusldy2986hczkbtf5lo9i6e6c 102 61052 185633 185519 2026-09-17T19:19:25Z Aleator 20 (C) uua => una 185633 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>¡aquesta me’n durá!... ¡no me’n escap!... ¡Ay, dich! ¡ay, dich!<br/> —¡No tengueu por! deya sa fadrineta; ¡ja vos espasará!<br/> —Y aviat que m’espessará, cridava ell; pero dins sa fossa!... ¡Ay, dich! ¡ay, dich!<br/> A forsa de forses, ajudantli ella, se mitjaxicá, y aferrat per ses parets, y rossegant rossegant, pogué arribar en es llit, y s’hi estengué més mort que viu.<br/> Sa fadrineta des castell no sabía que li passava, ni que pogués esser alló, ni qu’havía de ferse.<br/> Cop en sech veu es falcó que s’en ve tot afuat, se planta demunt sa finestra, y diu: ¡Val Deu y homo! Y torna un homo, torna en Juanet, tot xaravel-lo, mostrantli un ou ab sa má, cridant:<br/> —¿Que tal? ¿que’l veus á n’aquest? ¿Que’l duch ó no’l duch?.... He trobat es porch singlar, y l’he mort. De dins ell es sortida una llebre, y l’he agafada. De dins sa llebra es sortit un colom, y he assolit es colom, y vataquí s’ou que hi ha hagut dins es colom... ¿Y es gigant? ¿ahont es ell? ¿ahont es?<br/> —S’ha hagut de tirar demunt es llit: es més de mitx mort.<br/> —Ydó anem á matarlo de tot.<br/> Ella li mostra sa cambra, ell hey entra, veu es gigantot estés, tremolant com una fuya de poll, desvarietjant... Li apunta be en es front, li tira s’ou, s’ou l’encivella entre ceya y ceya, s’esclafa, y el dexa sech: no tirá cap cossa.<br/><noinclude></noinclude> 566a3eb8k27d8noa7a52un3qmgvun14 0 61074 185634 2026-09-18T10:09:36Z Jobuma3 11699 Es crea la pàgina amb «{{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose>». 185634 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose> 5mx4rzc6m6fzha4dvgjfrgorahazddl