Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.20 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 4 106 185637 185636 2026-09-18T15:32:31Z Jobuma3 11699 185637 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose> {{bc|align=justify|width=95%|:{{gap}}''(L’OCM, una organització de la Resistència francesa de l’interior, el juny de 1942 redacta l’informe'' Les minorités nationales'', destinat a ser objecte de debat sobre les reformes que caldrà emprendre, l’endemà de l’alliberament de l’ocupació alemanya, amb les minories nacionals de dins França.'' :{{gap}}''Simone Weil, que el 14 de desembre ha estat admesa com a redactora als serveis civils de la France libre, a la Direction de l’Intérieur, hi té la comesa, en algun moment, de llegir-se’l, fer-ne un resum, i comentar-lo críticament.'' :{{gap}}''El text següent, que n’és el resultat, consta doncs de dues parts: el Resum del contingut, i el Comentari crític)''}} :::::'''Bases d’un estatut de les minories franceses''' :::::{{gap|2.75em}}'''no cristianes i d’origen estranger''' nº 658 – d-N.M. <u>Resum</u>: {{gap}}Es tracta de fet dels jueus francesos. La idea essencial és que la cohesió entre jueus no és racial, sinó religiosa, i això malgrat el gran nombre de jueus ateus; car quan una religió desapareix reemplaçada per l’ateisme, la mentalitat corresponent a aquesta religió es manté. Només hi ha canvi de mentalitat quan hi ha canvi de religió. Així, només són assimilats els jueus convertits (sincerament) al cristianisme o a punt de ser-ho. En mirar-nos l’assimilació com un fenomen excepcional, ací intentem trobar un ''modus vivendi'' entre els jueus que són ciutadans francesos i la nació francesa. {{gap}}Refutem els diversos retrets fets als jueus, però reconeixem com a fet irreductible que constitueixen una minoria i que, per aquesta raó, la majoria pot legítimament prendre mesures amb ells per evitar certs inconvenients eventuals. Aquests inconvenients eventuals són: {{gap}}'''1'''r – la seva presència en un cos electe en proporció no deliberadament volguda pel país (car un departament que vota per un jueu no sap si en els altres departaments s’hi elegeixen jueus o no jueus). {{gap}}'''2'''n – la presència d’un d’ells en certes funcions elevades ---per exemple, director de personal de les administracions públiques i els serveis públics, inspectors i directors d’ensenyament, directors o redactors en cap, administradors de diaris i revistes (tret de les tècniques), de radiodifusió, d’actualitats cinematogràfiques. Car en raó del petit nombre de tals funcions i de la seva importància, la presència d’un jueu en alguna d’elles implica una part d’influència en la vida del país que no convé a una minoria. :::{{gap}}Proposem de prohibir als jueus aquestes funcions i els cossos electes nacionals. {{gap}}'''3'''r – una proporció o una concentració exagerada en l’administració. :::{{gap}}El seu nombre en les administracions centralitzades ha de ser limitat. En les administracions no centralitzades, hi han de ser dispersats. {{gap}}'''4'''t – la seva concentració exagerada en certs indrets. :::{{gap}}L’accés a les professions liberals i als càrrecs seria sotmès a una autorització quant a l’indret on serien exercides. Igualment en les empreses. {{gap}}Proposem d’aplicar aquest règim no solament als jueus, sinó generalment a les minories nacionals i a les no cristianes. Les definim així: ::---pertanyen a les minories d’origen estranger els ciutadans que no tinguin almenys tres ascendents de tres generacions successives, en filiació directa, nascuts francesos. ::---pertanyen a les minories no cristianes els ciutadans francesos que no tinguin almenys: ::::---pare o mare, de descendents cristians de tres generacions successives. ::::---un conjunt de descendència cristiana de tres generacions successives i de què tinguin un infant cristià. {{gap}}Les famílies jueves que justifiquin una ascendència paterna francesa ininterrompuda des de 1793 estan exemptes de tota mesura excepcional. {{gap}}Hi ha famílies que poden ser excloses de les minories per mèrits excepcionals. {{gap}}La resta d’aquest estudi és consagrada a la història del problema jueu i a l’examen de diversos arguments. Indiquem que, fins i tot admetent que els jueus tinguin un mal comportament com a metges, advocats, financers, professors, etc., el remei, pel que fa a això, s’hauria de cercar no pas en una lluita contra els jueus, ans en la prevenció i la repressió dels comportaments perjudicials entre els metges, advocats, financers, professors, etc. {{gap}}El problema de la immigració de jueus estrangers a França s’ha de resoldre negativament. Proposem de només deixar entrar a França estrangers cristians, triats entre les poblacions més acostades al temperament francès. Pel que fa als jueus estrangers que hi hagi a França, caldrà fer-ne fora tots els que es pugui. <u>Comentari</u>: {{gap}}La idea central és justa: es tracta no pas de saber si la minoria jueva té aquest caràcter o aquest altre, sinó si existeix. També, justament, la idea que la minoria jueva té de lligam una certa mentalitat responent a l’absència d’heretatge cristià. {{gap}}En contrapartida, és perillós de veure aquestes dades com a estables i de fer-los correspondre un ''modus vivendi'' estable. L’existència d’una tal minoria no és pas un bé; l’objectiu ha de ser doncs provocar-ne la desaparició, i tot ''modus vivendi'' ha de ser una transició cap a aquest objectiu. A aquest respecte, reconèixer-ne oficialment l’existència és molt dolent, car això la cristal·litza. {{gap}}És ací l’extrema dificultat del problema. Cal prendre mesures amb aquesta minoria, perquè existeix. Cal no reconèixer-ne oficialment l’existència, de por de prolongar-la. {{gap}}Aquest problema és insoluble amb els engranatges de la vida pública que comporten els sistemes coneguts. {Fóra fàcil de resoldre, juntament amb molts d’altres, en el quadre d’un sistema exposat en una altra banda, basat en una noció nova de la funció judicial.} {{gap}}Els dos punts principals per a una supressió progressiva del problema serien l’encoratjament dels matrimonis mixtos i una formació cristiana de les futures generacions jueves. {{gap}}Si una aspiració autènticament cristiana ---sense influència del dogma sobre les intel·ligències--- impregnava realment l’ensenyament, l’educació i la formació del jovent a França ---i, a més, tota la vida del país---, ni la pretesa religió jueva, ni l’ateisme propi dels jueus emancipats de la seva religió no tindrien prou força per a impedir el contagi. El racisme jueu, per a això, fóra l’únic amb prou força; passades dues o tres generacions, només quedarien, de jueus conscients de ser-ho, els racistes fanàtics. En aquest moment, el problema fóra trobar un criteri per a distingir-los, a fi de treure’ls la nacionalitat francesa. {{gap}}(Faríem avançar el procés si podíem eficaçment encoratjar els pares jueus d’esperit obert a no dir als seus infants que són jueus.) {{gap}}Les dades del problema jueu de la darrera etapa històrica s’agrupen entorn d’un fet fonamental: la correspondència que hi ha entre la minoria jueva i l’època. Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat. És per això que, al més sovint, l’ateu jueu és més ateu que el no jueu. N’és menys agressivament, però més profundament. {{gap}}Desarrelament i irreligió són els dos caràcters essencials de la nostra època. D’ací el lloc ocupat en aquesta època per la minoria jueva, lloc de lluny desproporcionat, pel nombre i per la verdadera relació dels valors. Aquesta minoria, en ser el símbol de l’esperit de l’època, ha estat automàticament elevada justament per aquesta correspondència. Això explica el lloc que ha ocupat. Això explica i legitima també les reaccions en contra seva. Car era el símbol d’un mal. {{gap}}Cal qualificar de dolent el que és dolent, però observant les proporcions. El símbol d’un mal és un mal, però el mal original és un mal molt més gran. {{gap}}És només respecte a una inspiració d’una espiritualitat autèntica, i que ja hauria començat a impregnar la vida del país, que poden tenir lloc mesures de protecció contra els qui són incapaços d’associar-s’hi, entre els quals hi hauria inevitablement la major part dels jueus. {{gap}}Especialment, si una inspiració cristiana era realment infosa a l’ensenyament, fóra legítim de separar-ne els jueus, sobretot per a les branques com la literatura i la filosofia. {{gap}}Això no es pot fer sense vexació, mentre els membres del cos ensenyant siguin reclutats per exàmens i oposicions; cosa que és, per a ells, una de les maneres més estúpides possibles de reclutament. {{gap}}De manera general, en sanejar la vida del país, suprimiríem gairebé tots els inconvenients lligats a l’existència d’una minoria al país. {{gap}}(Recíprocament, les acusacions fetes contra els jueus pels més clarividents antisemites constituirien un preciós repertori de les malalties del país.) {{gap}}El lligam entre el problema jueu i els problemes relatius a la vida espiritual ha de prohibir totalment posar en la mateixa categoria els jueus i les minories nacionals, a diferència del que fa aquest estudi. {{gap}}Si uns russos o uns espanyols naturalitzats francesos senten la necessitat, malgrat la naturalització, d’ajuntar-se i conservar l’escalf carnal de la pàtria original, no és pas del tot segur que sigui un mal. Fóra una crueltat de dispersar-los per força, com es proposa aquí. Car, contràriament al que és el cas per als jueus, els privaríem d’un bé real. Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius. En dissoldre sense brutalitat els medis jueus, no privaríem pas de cap pàtria els qui els componen, ans els prepararíem per a tenir-ne una per primer cop. d5fpqtjos5l6ntvc350b11lhfzsgzkv 185638 185637 2026-09-18T15:36:57Z Jobuma3 11699 185638 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose> {{bc|align=justify|width=95%|:{{gap}}''(L’OCM, una organització de la Resistència francesa de l’interior, el juny de 1942 redacta l’informe'' Les minorités nationales'', destinat a ser objecte de debat sobre les reformes que caldrà emprendre, l’endemà de l’alliberament de l’ocupació alemanya, amb les minories nacionals de dins França.'' :{{gap}}''Simone Weil, que el 14 de desembre ha estat admesa com a redactora als serveis civils de la France libre, a la Direction de l’Intérieur, hi té la comesa, en algun moment, de llegir-se’l, fer-ne un resum, i comentar-lo críticament.'' :{{gap}}''El text següent, que n’és el resultat, consta doncs de dues parts: el Resum del contingut, i el Comentari crític)''}} :::::'''Bases d’un estatut de les minories franceses''' :::::{{gap|2.75em}}'''no cristianes i d’origen estranger''' nº 658 – d-N.M. <u>Resum</u>: {{gap}}Es tracta de fet dels jueus francesos. La idea essencial és que la cohesió entre jueus no és racial, sinó religiosa, i això malgrat el gran nombre de jueus ateus; car quan una religió desapareix reemplaçada per l’ateisme, la mentalitat corresponent a aquesta religió es manté. Només hi ha canvi de mentalitat quan hi ha canvi de religió. Així, només són assimilats els jueus convertits (sincerament) al cristianisme o a punt de ser-ho. En mirar-nos l’assimilació com un fenomen excepcional, ací intentem trobar un ''modus vivendi'' entre els jueus que són ciutadans francesos i la nació francesa. {{gap}}Refutem els diversos retrets fets als jueus, però reconeixem com a fet irreductible que constitueixen una minoria i que, per aquesta raó, la majoria pot legítimament prendre mesures amb ells per evitar certs inconvenients eventuals. Aquests inconvenients eventuals són: {{gap}}'''1'''r – la seva presència en un cos electe en proporció no deliberadament volguda pel país (car un departament que vota per un jueu no sap si en els altres departaments s’hi elegeixen jueus o no jueus). {{gap}}'''2'''n – la presència d’un d’ells en certes funcions elevades ---per exemple, director de personal de les administracions públiques i els serveis públics, inspectors i directors d’ensenyament, directors o redactors en cap, administradors de diaris i revistes (tret de les tècniques), de radiodifusió, d’actualitats cinematogràfiques. Car en raó del petit nombre de tals funcions i de la seva importància, la presència d’un jueu en alguna d’elles implica una part d’influència en la vida del país que no convé a una minoria. :::{{gap}}Proposem de prohibir als jueus aquestes funcions i els cossos electes nacionals. {{gap}}'''3'''r – una proporció o una concentració exagerada en l’administració. :::{{gap}}El seu nombre en les administracions centralitzades ha de ser limitat. En les administracions no centralitzades, hi han de ser dispersats. {{gap}}'''4'''t – la seva concentració exagerada en certs indrets. :::{{gap}}L’accés a les professions liberals i als càrrecs seria sotmès a una autorització quant a l’indret on serien exercides. Igualment en les empreses. {{gap}}Proposem d’aplicar aquest règim no solament als jueus, sinó generalment a les minories nacionals i a les no cristianes. Les definim així: ::---pertanyen a les minories d’origen estranger els ciutadans que no tinguin almenys tres ascendents de tres generacions successives, en filiació directa, nascuts francesos. ::---pertanyen a les minories no cristianes els ciutadans francesos que no tinguin almenys: ::::---pare o mare, de descendents cristians de tres generacions successives. ::::---un conjunt de descendència cristiana de tres generacions successives i de què tinguin un infant cristià. {{gap}}Les famílies jueves que justifiquin una ascendència paterna francesa ininterrompuda des de 1793 estan exemptes de tota mesura excepcional. {{gap}}Hi ha famílies que poden ser excloses de les minories per mèrits excepcionals. {{gap}}La resta d’aquest estudi és consagrada a la història del problema jueu i a l’examen de diversos arguments. Indiquem que, fins i tot admetent que els jueus tinguin un mal comportament com a metges, advocats, financers, professors, etc., el remei, pel que fa a això, s’hauria de cercar no pas en una lluita contra els jueus, ans en la prevenció i la repressió dels comportaments perjudicials entre els metges, advocats, financers, professors, etc. {{gap}}El problema de la immigració de jueus estrangers a França s’ha de resoldre negativament. Proposem de només deixar entrar a França estrangers cristians, triats entre les poblacions més acostades al temperament francès. Pel que fa als jueus estrangers que hi hagi a França, caldrà fer-ne fora tots els que es pugui. <u>Comentari</u>: {{gap}}La idea central és justa: es tracta no pas de saber si la minoria jueva té aquest caràcter o aquest altre, sinó si existeix. També, justament, la idea que la minoria jueva té de lligam una certa mentalitat responent a l’absència d’heretatge cristià. {{gap}}En contrapartida, és perillós de veure aquestes dades com a estables i de fer-los correspondre un ''modus vivendi'' estable. L’existència d’una tal minoria no és pas un bé; l’objectiu ha de ser doncs provocar-ne la desaparició, i tot ''modus vivendi'' ha de ser una transició cap a aquest objectiu. A aquest respecte, reconèixer-ne oficialment l’existència és molt dolent, car això la cristal·litza. {{gap}}És ací l’extrema dificultat del problema. Cal prendre mesures amb aquesta minoria, perquè existeix. Cal no reconèixer-ne oficialment l’existència, de por de prolongar-la. {{gap}}Aquest problema és insoluble amb els engranatges de la vida pública que comporten els sistemes coneguts. {Fóra fàcil de resoldre, juntament amb molts d’altres, en el quadre d’un sistema exposat en una altra banda, basat en una noció nova de la funció judicial.} {{gap}}Els dos punts principals per a una supressió progressiva del problema serien l’encoratjament dels matrimonis mixtos i una formació cristiana de les futures generacions jueves. {{gap}}Si una aspiració autènticament cristiana ---sense influència del dogma sobre les intel·ligències--- impregnava realment l’ensenyament, l’educació i la formació del jovent a França ---i, a més, tota la vida del país---, ni la pretesa religió jueva, ni l’ateisme propi dels jueus emancipats de la seva religió no tindrien prou força per a impedir el contagi. El racisme jueu, per a això, fóra l’únic amb prou força; passades dues o tres generacions, només quedarien, de jueus conscients de ser-ho, els racistes fanàtics. En aquest moment, el problema fóra trobar un criteri per a distingir-los, a fi de treure’ls la nacionalitat francesa. {{gap}}(Faríem avançar el procés si podíem eficaçment encoratjar els pares jueus d’esperit obert a no dir als seus infants que són jueus.) {{gap}}Les dades del problema jueu de la darrera etapa històrica s’agrupen entorn d’un fet fonamental: la correspondència que hi ha entre la minoria jueva i l’època. Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat. És per això que, al més sovint, l’ateu jueu és més ateu que el no jueu. N’és menys agressivament, però més profundament. {{gap}}Desarrelament i irreligió són els dos caràcters essencials de la nostra època. D’ací el lloc ocupat en aquesta època per la minoria jueva, lloc de lluny desproporcionat, pel nombre i per la verdadera relació dels valors. Aquesta minoria, en ser el símbol de l’esperit de l’època, ha estat automàticament elevada justament per aquesta correspondència. Això explica el lloc que ha ocupat. Això explica i legitima també les reaccions en contra seva. Car era el símbol d’un mal. {{gap}}Cal qualificar de dolent el que és dolent, però observant les proporcions. El símbol d’un mal és un mal, però el mal original és un mal molt més gran. {{gap}}És només respecte a una inspiració d’una espiritualitat autèntica, i que ja hauria començat a impregnar la vida del país, que poden tenir lloc mesures de protecció contra els qui són incapaços d’associar-s’hi, entre els quals hi hauria inevitablement la major part dels jueus. {{gap}}Especialment, si una inspiració cristiana era realment infosa a l’ensenyament, fóra legítim de separar-ne els jueus, sobretot per a les branques com la literatura i la filosofia. {{gap}}Això no es pot fer sense vexació, mentre els membres del cos ensenyant siguin reclutats per exàmens i oposicions; cosa que és, per a ells, una de les maneres més estúpides possibles de reclutament. {{gap}}De manera general, en sanejar la vida del país, suprimiríem gairebé tots els inconvenients lligats a l’existència d’una minoria al país. {{gap}}(Recíprocament, les acusacions fetes contra els jueus pels més clarividents antisemites constituirien un preciós repertori de les malalties del país.) {{gap}}El lligam entre el problema jueu i els problemes relatius a la vida espiritual ha de prohibir totalment posar en la mateixa categoria els jueus i les minories nacionals, a diferència del que fa aquest estudi. {{gap}}Si uns russos o uns espanyols naturalitzats francesos senten la necessitat, malgrat la naturalització, d’ajuntar-se i conservar l’escalf carnal de la pàtria original, no és pas del tot segur que sigui un mal. Fóra una crueltat de dispersar-los per força, com es proposa aquí. Car, contràriament al que és el cas per als jueus, els privaríem d’un bé real. Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius. En dissoldre sense brutalitat els medis jueus, no privaríem pas de cap pàtria els qui els componen, ans els prepararíem per a tenir-ne una per primer cop. <br /><br /> ps82k1c41f4463xyzz9ed5pxm6jj2wv 185639 185638 2026-09-18T15:40:53Z Jobuma3 11699 185639 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose> {{bc|align=justify|width=95%|:{{gap}}''(L’OCM, una organització de la Resistència francesa de l’interior, el juny de 1942 redacta l’informe'' Les minorités nationales'', destinat a ser objecte de debat sobre les reformes que caldrà emprendre, l’endemà de l’alliberament de l’ocupació alemanya, amb les minories nacionals de dins França.'' :{{gap}}''Simone Weil, que el 14 de desembre ha estat admesa com a redactora als serveis civils de la France libre, a la Direction de l’Intérieur, hi té la comesa, en algun moment, de llegir-se’l, fer-ne un resum, i comentar-lo críticament.'' :{{gap}}''El text següent, que n’és el resultat, consta doncs de dues parts: el Resum del contingut, i el Comentari crític)''}} :::::'''Bases d’un estatut de les minories franceses''' :::::{{gap|2.75em}}'''no cristianes i d’origen estranger''' nº 658 – d-N.M. <u>Resum</u>: {{gap}}Es tracta de fet dels jueus francesos. La idea essencial és que la cohesió entre jueus no és racial, sinó religiosa, i això malgrat el gran nombre de jueus ateus; car quan una religió desapareix reemplaçada per l’ateisme, la mentalitat corresponent a aquesta religió es manté. Només hi ha canvi de mentalitat quan hi ha canvi de religió. Així, només són assimilats els jueus convertits (sincerament) al cristianisme o a punt de ser-ho. En mirar-nos l’assimilació com un fenomen excepcional, ací intentem trobar un ''modus vivendi'' entre els jueus que són ciutadans francesos i la nació francesa. {{gap}}Refutem els diversos retrets fets als jueus, però reconeixem com a fet irreductible que constitueixen una minoria i que, per aquesta raó, la majoria pot legítimament prendre mesures amb ells per evitar certs inconvenients eventuals. Aquests inconvenients eventuals són: {{gap}}'''1'''r – la seva presència en un cos electe en proporció no deliberadament volguda pel país (car un departament que vota per un jueu no sap si en els altres departaments s’hi elegeixen jueus o no jueus). {{gap}}'''2'''n – la presència d’un d’ells en certes funcions elevades ---per exemple, director de personal de les administracions públiques i els serveis públics, inspectors i directors d’ensenyament, directors o redactors en cap, administradors de diaris i revistes (tret de les tècniques), de radiodifusió, d’actualitats cinematogràfiques. Car en raó del petit nombre de tals funcions i de la seva importància, la presència d’un jueu en alguna d’elles implica una part d’influència en la vida del país que no convé a una minoria. :::{{gap}}Proposem de prohibir als jueus aquestes funcions i els cossos electes nacionals. {{gap}}'''3'''r – una proporció o una concentració exagerada en l’administració. :::{{gap}}El seu nombre en les administracions centralitzades ha de ser limitat. En les administracions no centralitzades, hi han de ser dispersats. {{gap}}'''4'''t – la seva concentració exagerada en certs indrets. :::{{gap}}L’accés a les professions liberals i als càrrecs seria sotmès a una autorització quant a l’indret on serien exercides. Igualment en les empreses. {{gap}}Proposem d’aplicar aquest règim no solament als jueus, sinó generalment a les minories nacionals i a les no cristianes. Les definim així: ::---pertanyen a les minories d’origen estranger els ciutadans que no tinguin almenys tres ascendents de tres generacions successives, en filiació directa, nascuts francesos. ::---pertanyen a les minories no cristianes els ciutadans francesos que no tinguin almenys: ::::---pare o mare, de descendents cristians de tres generacions successives. ::::---un conjunt de descendència cristiana de tres generacions successives i de què tinguin un infant cristià. {{gap}}Les famílies jueves que justifiquin una ascendència paterna francesa ininterrompuda des de 1793 estan exemptes de tota mesura excepcional. {{gap}}Hi ha famílies que poden ser excloses de les minories per mèrits excepcionals. {{gap}}La resta d’aquest estudi és consagrada a la història del problema jueu i a l’examen de diversos arguments. Indiquem que, fins i tot admetent que els jueus tinguin un mal comportament com a metges, advocats, financers, professors, etc., el remei, pel que fa a això, s’hauria de cercar no pas en una lluita contra els jueus, ans en la prevenció i la repressió dels comportaments perjudicials entre els metges, advocats, financers, professors, etc. {{gap}}El problema de la immigració de jueus estrangers a França s’ha de resoldre negativament. Proposem de només deixar entrar a França estrangers cristians, triats entre les poblacions més acostades al temperament francès. Pel que fa als jueus estrangers que hi hagi a França, caldrà fer-ne fora tots els que es pugui. <u>Comentari</u>: {{gap}}La idea central és justa: es tracta no pas de saber si la minoria jueva té aquest caràcter o aquest altre, sinó si existeix. També, justament, la idea que la minoria jueva té de lligam una certa mentalitat responent a l’absència d’heretatge cristià. {{gap}}En contrapartida, és perillós de veure aquestes dades com a estables i de fer-los correspondre un ''modus vivendi'' estable. L’existència d’una tal minoria no és pas un bé; l’objectiu ha de ser doncs provocar-ne la desaparició, i tot ''modus vivendi'' ha de ser una transició cap a aquest objectiu. A aquest respecte, reconèixer-ne oficialment l’existència és molt dolent, car això la cristal·litza. {{gap}}És ací l’extrema dificultat del problema. Cal prendre mesures amb aquesta minoria, perquè existeix. Cal no reconèixer-ne oficialment l’existència, de por de prolongar-la. {{gap}}Aquest problema és insoluble amb els engranatges de la vida pública que comporten els sistemes coneguts. {Fóra fàcil de resoldre, juntament amb molts d’altres, en el quadre d’un sistema exposat en una altra banda, basat en una noció nova de la funció judicial.} {{gap}}Els dos punts principals per a una supressió progressiva del problema serien l’encoratjament dels matrimonis mixtos i una formació cristiana de les futures generacions jueves. {{gap}}Si una aspiració autènticament cristiana ---sense influència del dogma sobre les intel·ligències--- impregnava realment l’ensenyament, l’educació i la formació del jovent a França ---i, a més, tota la vida del país---, ni la pretesa religió jueva, ni l’ateisme propi dels jueus emancipats de la seva religió no tindrien prou força per a impedir el contagi. El racisme jueu, per a això, fóra l’únic amb prou força; passades dues o tres generacions, només quedarien, de jueus conscients de ser-ho, els racistes fanàtics. En aquest moment, el problema fóra trobar un criteri per a distingir-los, a fi de treure’ls la nacionalitat francesa. {{gap}}(Faríem avançar el procés si podíem eficaçment encoratjar els pares jueus d’esperit obert a no dir als seus infants que són jueus.) {{gap}}Les dades del problema jueu de la darrera etapa històrica s’agrupen entorn d’un fet fonamental: la correspondència que hi ha entre la minoria jueva i l’època. Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat. És per això que, al més sovint, l’ateu jueu és més ateu que el no jueu. N’és menys agressivament, però més profundament. {{gap}}Desarrelament i irreligió són els dos caràcters essencials de la nostra època. D’ací el lloc ocupat en aquesta època per la minoria jueva, lloc de lluny desproporcionat, pel nombre i per la verdadera relació dels valors. Aquesta minoria, en ser el símbol de l’esperit de l’època, ha estat automàticament elevada justament per aquesta correspondència. Això explica el lloc que ha ocupat. Això explica i legitima també les reaccions en contra seva. Car era el símbol d’un mal. {{gap}}Cal qualificar de dolent el que és dolent, però observant les proporcions. El símbol d’un mal és un mal, però el mal original és un mal molt més gran. {{gap}}És només respecte a una inspiració d’una espiritualitat autèntica, i que ja hauria començat a impregnar la vida del país, que poden tenir lloc mesures de protecció contra els qui són incapaços d’associar-s’hi, entre els quals hi hauria inevitablement la major part dels jueus. {{gap}}Especialment, si una inspiració cristiana era realment infosa a l’ensenyament, fóra legítim de separar-ne els jueus, sobretot per a les branques com la literatura i la filosofia. {{gap}}Això no es pot fer sense vexació, mentre els membres del cos ensenyant siguin reclutats per exàmens i oposicions; cosa que és, per a ells, una de les maneres més estúpides possibles de reclutament. {{gap}}De manera general, en sanejar la vida del país, suprimiríem gairebé tots els inconvenients lligats a l’existència d’una minoria al país. {{gap}}(Recíprocament, les acusacions fetes contra els jueus pels més clarividents antisemites constituirien un preciós repertori de les malalties del país.) {{gap}}El lligam entre el problema jueu i els problemes relatius a la vida espiritual ha de prohibir totalment posar en la mateixa categoria els jueus i les minories nacionals, a diferència del que fa aquest estudi. {{gap}}Si uns russos o uns espanyols naturalitzats francesos senten la necessitat, malgrat la naturalització, d’ajuntar-se i conservar l’escalf carnal de la pàtria original, no és pas del tot segur que sigui un mal. Fóra una crueltat de dispersar-los per força, com es proposa aquí. Car, contràriament al que és el cas per als jueus, els privaríem d’un bé real. Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius. En dissoldre sense brutalitat els medis jueus, no privaríem pas de cap pàtria als qui els componen, ans els prepararíem per a tenir-ne una per primer cop. <br /><br /> crspia37eyueztdc8jrtafsplfggubk 8 5998 185640 178202 2026-09-18T16:23:57Z WikiBayer 6836 185640 wikitext text/x-wiki # Definicions de ''Gadgets'' * TemplateScript|TemplateScript.js * PossiblesErrors[dependencies=mediawiki.util]|PossiblesErrors.js * RetallaImatges[default]|RetallaImatges.js * CropTool[default|dependencies=mediawiki.Uri,mediawiki.util]|CropTool.js mzdh440d1ik0x4hzb100cvcxrqlsrzs