Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.20 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 4 106 185655 185639 2026-09-19T15:35:03Z Jobuma3 11699 Pàgina blanquejada 185655 wikitext text/x-wiki phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1 10 5389 185657 182626 2026-09-19T19:50:22Z Aleator 20 tests 185657 wikitext text/x-wiki <includeonly>{{#invoke:Persona|infotaula}}</includeonly><noinclude> {{Ús de la plantilla}} </noinclude> d5up9fx89po5i6bh3to145sygm2x4xw 185658 185657 2026-09-19T19:51:19Z Aleator 20 test 185658 wikitext text/x-wiki <includeonly>{{#invoke:Autor|infotaula}}</includeonly><noinclude> {{Ús de la plantilla}} </noinclude> au2h5lorclgwvg8zvsat9ey4gbexfxz 106 10215 185662 167719 2026-09-19T20:14:23Z Aleator 20 test (proves temporals) 185662 wikitext text/x-wiki {{Plantilla de proves}} o8yk2ddnr9kl3ue76c12nc2x4ml7tvh 185664 185662 2026-09-19T20:30:50Z Aleator 20 rv: fi test 185664 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=R}} * ''Adagiorum chiliades'' (1500) * ''Enchiridion militis christiani'' (1504) * ''Encomium moriae'' (1509-1511) * ''De libero arbitrio diatribe sive collatio'' (1524) * ''Colloquia familiaria'' (1533): :*{{OW|qid=Q105724055}} :*{{OW|qid=Q105724058}} {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en llatí|Erasme]] [[Categoria:Autors del s. XVI|Rotterdam, Erasme de]] demhwkhuz1ozixufqufdrsjb1iyo849 185667 185664 2026-09-20T09:25:05Z Aleator 20 test (temporal) 185667 wikitext text/x-wiki {{Plantilla de proves}} o8yk2ddnr9kl3ue76c12nc2x4ml7tvh 185670 185667 2026-09-20T10:16:17Z Aleator 20 rv: fi test 185670 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=R}} * ''Adagiorum chiliades'' (1500) * ''Enchiridion militis christiani'' (1504) * ''Encomium moriae'' (1509-1511) * ''De libero arbitrio diatribe sive collatio'' (1524) * ''Colloquia familiaria'' (1533): :*{{OW|qid=Q105724055}} :*{{OW|qid=Q105724058}} {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en llatí|Erasme]] [[Categoria:Autors del s. XVI|Rotterdam, Erasme de]] demhwkhuz1ozixufqufdrsjb1iyo849 5 42976 185642 184259 2026-09-19T15:01:25Z Jobuma3 11699 185642 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': ::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior del Commissariat, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---'''[2]''' L’autora hi escrigué aquest text per a la Direction de l’Intérieur en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar-hi) i el 15 d’abril del 1943 (en què és ingressada a l’hospital Middlesex). ::---'''[3]''' Per tal que el lector tingui el mínim gruix de dades que li permeti d’entendre amplament el sentit del text i valorar-lo, aportem les següents: :::---'''[3.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa. :::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. :::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus. :::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.” :::---'''[3.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''. :::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana. :::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació. :::---'''[3.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? ::::---'''[3.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. ::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”. ::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. ::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades pel Daily Telegraph, el Daily Mail i el Manchester Guardian. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. ::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”. ::::---'''[3.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada. ::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. ::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies. :::---'''[3.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? ::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot, a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada, com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. ::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”. ::---'''[4]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483. <br /><br /> 7wm2x7sp7e6fxgbj1cwh98ap14anahv 185643 185642 2026-09-19T15:11:08Z Jobuma3 11699 185643 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': :{{interliniat|0.5em|2=&nbsp;}} ::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior del Commissariat, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---'''[2]''' L’autora hi escrigué aquest text per a la Direction de l’Intérieur en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar-hi) i el 15 d’abril del 1943 (en què és ingressada a l’hospital Middlesex). ::---'''[3]''' Per tal que el lector tingui el mínim gruix de dades que li permeti d’entendre amplament el sentit del text i valorar-lo, aportem les següents: :::---'''[3.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa. :::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. :::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus. :::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.” :::---'''[3.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''. :::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana. :::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació. :::---'''[3.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? ::::---'''[3.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. ::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”. ::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. ::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades pel Daily Telegraph, el Daily Mail i el Manchester Guardian. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. ::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”. ::::---'''[3.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada. ::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. ::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies. :::---'''[3.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? ::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot, a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada, com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. ::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”. ::---'''[4]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483. <br /><br /> bamtmp0etf5sgslojggvmijzpaxs4mr 185644 185643 2026-09-19T15:13:50Z Jobuma3 11699 185644 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': :{{interliniat|0.5em|2=&nbsp;}} ::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior del Commissariat, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---'''[2]''' L’autora hi escrigué aquest text per a la Direction de l’Intérieur en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar-hi) i el 15 d’abril del 1943 (en què és ingressada a l’hospital Middlesex). ::---'''[3]''' Per tal que el lector tingui el mínim gruix de dades que li permeti d’entendre amplament el sentit del text i valorar-lo, aportem les següents: :::---'''[3.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa. :::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. :::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus. :::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.” :::---'''[3.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''. :::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana. :::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació. :::---'''[3.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? ::::---'''[3.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. ::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”. ::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. ::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades pel Daily Telegraph, el Daily Mail i el Manchester Guardian. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. ::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”. ::::---'''[3.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada. ::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. ::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies. :::---'''[3.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? ::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. ::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”. ::---'''[4]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483. <br /><br /> ttaivznodgghwr5wolcau3utdbyvfg8 185651 185644 2026-09-19T15:28:10Z Jobuma3 11699 185651 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': :{{interliniat|0.5em|2=&nbsp;}} ::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---'''[2]''' L’autora hi escrigué aquest text per a la Direction de l’Intérieur en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar-hi) i el 15 d’abril del 1943 (en què és ingressada a l’hospital Middlesex). ::---'''[3]''' Per tal que el lector tingui el mínim gruix de dades que li permeti d’entendre amplament el sentit del text i valorar-lo, aportem les següents: :::---'''[3.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa. :::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. :::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus. :::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.” :::---'''[3.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''. :::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana. :::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació. :::---'''[3.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? ::::---'''[3.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. ::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”. ::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. ::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades pel Daily Telegraph, el Daily Mail i el Manchester Guardian. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. ::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”. ::::---'''[3.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada. ::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. ::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies. :::---'''[3.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? ::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. ::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”. ::---'''[4]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483. <br /><br /> teyb9zvfxld24cwiggxtg084zme98di 185654 185651 2026-09-19T15:34:39Z Jobuma3 11699 Pàgina blanquejada 185654 wikitext text/x-wiki phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1 1 54191 185649 185577 2026-09-19T15:24:30Z Jobuma3 11699 185649 wikitext text/x-wiki '''Notes del traductor''': <div style="text-align:justify;"> :'''de fora el text:''' ::[1] Aquest escrit és tret del llibre: '''Simone Weil. Oeuvres Complètes. Tome V. Écrits de New York et de Londres. Volume 1. Questions politiques et religieuses''' (Éditions Gallimard, 2019), pàgs 250-258. ::[2] Darrera etapa de la vida de Simone Weil, durant la qual escrigué aquest text: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::[3] Aquest text, l'autora l'escrigué com a preparació o complement a ''L'Enracinement'' '''Notes de l'edició''': :'''de fora el text''': ::{{gap}}El manuscrit de l’autora no té títol. ::{{gap}}El text fou publicat, pòstumament, sota el títol “Retour aux guerres de religions”, a ''La Table ronde'', n 55, el juliol del 1952. ::{{gap}}El títol actual ---la primera frase del text--- és responsabilitat de l’edició. ::{{gap}}Podria ser que a Simone li hagués arribat el que J. Maritain, per ràdio, des de Nova York, digué d’aquesta guerra: “Ni una simple guerra nacional, ni una simple guerra policíaca, ni una guerra santa, ni una guerra ideològica, sinó una guerra de civilització”, o que hagués llegit el llibre ''La Guerre, cette révolution'', del pare J.-V. Ducatillon, proper a Maritain a Nova York, on es fa servir també l’expressió de “guerra de civilització”, i que això l’hagués motivada a aprofundir-hi. :'''de dins el text''': ::1.- Lucreci, ''De rerum natura''. ::2.- D. E. Durkheim, a ''Les formes élémentaires de la vie religieuse'', diu: “la societat és als seus membres el que un Déu és als seus fidels”. I ella observa: "El misteri crea una aparença de parentiu entre social i sobrenatural, i excusa fins a cert punt Durkheim". ::3.- Simone, en altres escrits, diu: “Només hi ha el cristianisme i la idolatria. I, sota diversos aspectes, el social és l´únic ídol. [...] El social i el jo són els dos ídols” / “El gros animal és l’únic objecte d’idolatria, l’únic ersatz de Déu, l’única imitació d’un objecte que és infinitament lluny de mi i que és jo.” ::4.- En altres escrits, diu: “El Diable és el col·lectiu. (És la divinitat de Durkheim.) És el que indica clarament l’Apocalipsi amb aquesta bèstia que és tan visiblement el Gros Animal de Plató.” / “Així, el IXè llibre de la ''República'' sembla descriure els fets contemporanis.” ::5.- En altres escrits, diu: “El caràcter essencial de la primera meitat del segle XX és l’afebliment i gairebé esvaïment de la noció de valor. [...] Aquest fenomen s’ha manifestat en molts dominis estranys a la literatura, i fins en tots. La substitució de la qualitat per la quantitat en la producció industrial, el descrèdit en què ha caigut el treball qualificat en els medis obrers, la substitució de la cultura pels diplomes com a finalitat entre el jovent estudiós en són expressions. Fins la ciència ja no té criteri de valor des que ha abandonat la ciència clàssica. Però els escriptors eren per excel·lència els guardians del tresor que s’ha perdut, i n’hi ha que han aprofitat la pèrdua per a la vanitat.” ::6.- En altres escrits, diu: “Israel és una temptativa de vida social sobrenatural. Podem suposar que se’n sortí com el millor d’aquesta mena. Ja en tenim prou. Inútil de tornar-hi. El resultat mostra de quina revelació divina el gros animal és susceptible. La Bíblia és la revelació traduïda a social. [...] Roma és el gros animal ateu, materialista, només adorant-se a si mateix. Israel és el gros animal religiós. Ni l’un ni l’altre són amables. El gros animal és sempre repugnant.” ::7.- En altres escrits, Simone cita un vers de Virgili: “Tu, romà, ocupa’t de dominar sobiranament els pobles” (''Eneida''), i comenta: si l’”esperit d’una civilització [...] s’expressa en els quadres que en donen els seus poetes”, aquest vers “permetria, ell tot sol, de concebre l’esperit de la civilització romana tan bé com una vasta documentació.” ::8.- En altres escrits, diu: “L’amor incondicional a l’Església és idolatria.” / “Només tenim dret a estimar incondicionalment allò que és incondicionat. [...] Hi ha una cosa incondicionada, a l’Església, però és només la presència de Crist a l’Eucaristia.” / “L’Església com a societat emetent opinions és un fenomen d’aquest món, condicionat.” / “Hi ha sants que aprovaren les Croades, la Inquisició. [...] He d’admetre que, en aquest punt, els encegava una cosa molt potent. Aquesta cosa és l’Església en tant que cosa social. Si aquesta cosa social els féu mal, ¿quin mal no em faria a mi, que sóc particularment vulnerable a les influències socials?” ::9.- En altres escrits, diu: “Al segle XIII, sobretot, l’Església establí un començament de totalitarisme. Per això, no és lliure de responsabilitat, en els esdeveniments actuals. Els partits totalitaris s’han format per l’efecte d’un mecanisme anàleg a l’ús de la fórmula anathema sit.” ::10.- En altres escrits, Simone reconeix que una civilització com la del segle XII al comtat de Tolosa deixà poques traces. Tanmateix, si interroguem els vestigis que en resten vius, malgrat el seu quasi esborrament per les armes, descobrirem una civilització autèntica, la “civilització romànica”, veritable “civilització cristiana”, oposada a l’espiritualitat totalitària de l’Edat Mitjana gòtica. Una mena d’experimentació mental permet d’avançar que “una civilització cristiana [...] només hauria estat possible si la concepció romana de l’asserviment dels esperits per l’Església hagués estat eliminada” / Es demana què hauria passat si la civilització d’Oc hagués sobreviscut; amb el temps, si no l’haguessin matat, potser hagués “atès un grau de llibertat espiritual i de fecunditat tan elevat com el de la Grècia antiga”. ::11.- En altres escrits, diu: “L’amor pur de Déu [...] deixa la sensibilitat exposada als cops. La idolatria és una armadura; impedeix que el dolor entri a l’ànima”. ::12.- En altres escrits, diu: “El bé i el mal és el centre del problema, i la veritat essencial és que la seva relació no és recíproca. El mal és el contrari del bé, però el bé no és el contrari de res”. ::13.- En altres escrits, diu: “La funció pròpia de la religió [...] consisteix a amarar de claror tota la vida profana, pública i privada, sense mai dominar-la gens”. ::14.- Al·lusió a les paràboles que parlen del regne de Déu. ::15.- La part del sobrenatural, aquí baix, en la seva intervenció silenciosa, és infinitament petita però decisiva. Això és una estructura important del pensament de l’autora, al llarg de la darrera etapa. El criteri permetent de distingir el bé del mal és difícil de trobar, és un infinitament petit, i tanmateix cal trobar-lo, car aquest infinitament petit és el que hi ha de més real. Quan li cal una imatge per a expressar aquest equilibri que només pot existir per l’eficàcia d’un punt ínfim, fa servir la palanca: “Podem dir que Déu actua aquí baix només d’aquesta manera, per mitjà d’infinitament petits que, tot i oposar-se a infinitament grans, són eficaços per la llei de la palanca”. ::16.- En altres escrits, diu: “Encara a començament de segle, poques coses a Europa estaven més a prop de l’Edat Mitjana que el sindicalisme francès, únic reflex entre nosaltres de l’esperit dels gremis. Les febles restes d’aquest sindicalisme es troben entre les guspires on és més urgent que bufem”. ::17.- En altres escrits, diu: “El govern de Vichy ha creat a França, per als obrers, unes organitzacions professionals úniques i obligatòries. És una llàstima que els hagi donat, seguint la moda, el nom de corporació, que designa en realitat una cosa tan diferent i tan bella”. ::18.- En altres escrits, diu: “Avui, la major part dels francesos pateixen cada dia dolors, neguits i angúnies reservades, en temps normal, als miserables. En cert sentit, el país ha estat precipitat tot ell en la pobresa. Així, ha entrat en contacte amb unes quantes veritats precioses, però que poden no penetrar a la consciència per manca de formulació”. ::19.- L’octubre del 1941, havent constatat que el ministeri d’Instrucció pública no respon a la seva demanda, escriu a Xavier Vallat, comissari de les qüestions jueves: “Sigui el que sigui, crec que us he de retre compte del que faig.” Li fa avinent que actualment fa de veremaire, i precisa: “En el meu cas particular, he d’expressar-vos el reconeixement sincer al govern per haver-me fet fora de la categoria social dels intel·lectuals i haver-me donat la terra, i amb ella tota la natura [...]. Vós i els altres dirigents [...] m’heu donat el que vosaltres no teniu. M’heu fet també el do infinitament preciós de la pobresa, que vosaltres tampoc teniu”. ::20.- En altres escrits, diu: “Sembla poc probable que una verdadera guarició es pugui acomplir sense actes de follia del gènere de les noces de sant Francesc amb la Pobresa. Avui, ben entès, no es tractaria pas de la creació d’un Orde. [...]. Avui la dificultat és molt més gran. [...] N’estem lluny, de banyar-nos en un corrent d’espiritualitat com el del segle XII. La nostra situació és molt més comparable a la de l’Imperi romà al moment del naixement de Crist. [...] Tanmateix, és en una tal atmosfera que cal, no tan sols que la Pobresa hi trobi esposos, sinó que un corrent hi arrossegui cap a ella molts de cors”. ::21.- En altres escrits, diu: “Un orde religiós sense hàbit ni insígnia, format d’homes i dones (compromesos pel vot implícit, més que no explícit, de pobresa, de castedat i d’obediència dins el límit compatible amb les ordres rebudes per mitjà de la consciència) a qui es donaria la més alta cultura estètica, filosòfica, teològica, i que baixarien (a la caverna) per tot d’anys, abstenint-se de cap pràctica religiosa per poc que les circumstàncies ho demanessin, com criminals a la presó, com treballadors a la fàbrica, com pagesos al camp, i així successivament” / “Un pensament només ateny la plenitud de l’existència encarnada en un medi humà, i per medi entenc una cosa oberta al món exterior, banyant-se en la societat envoltant, en contacte amb tota aquesta societat, no pas simplement un grup format per deixebles entorn d’un mestre. Sense poder respirar l’atmosfera d’un tal medi, l’esperit superior es fa una filosofia; però això és un recurs de segon ordre, el pensament hi ateny un grau de realitat més petit”. ::22.- En altres escrits, diu: “Tota força visible i palpable està subjecta a un límit invisible que no travessarà mai. A la mar, una ona puja i puja; però un punt, on només hi ha buit, l’atura i la fa baixar. De la mateixa manera, l’onada alemanya s’ha aturat, sense que ningú sàpiga per què, a la vora de la Mànega” / “Els pitagòrics deien que l’univers és constituït a partir de l’indeterminat i del principi que determina, que limita, que atura. És sempre ell qui domina.” / “Les coses són naturals, temporals, però els límits de les coses vénen de Déu.” / “És el que diuen els pitagòrics. Hi ha l’il·limitat i el que limita, i el que limita és Déu. Per consegüent, els límits són eterns.” / “Digué a la mar: ‘No iràs més lluny’”. ::23.- En altres escrits, diu: “L’extrema grandesa del cristianisme ve del fet que no cerca cap remei sobrenatural al sofriment, ans un ús sobrenatural del sofriment”. ::24.- En altres escrits, diu: “L’observació genial de Hitler sobre la propaganda, a saber, que la força brutal no pot superar les idees si va sola, però que ho aconsegueix fàcilment si l’acompanyen unes quantes idees, per de molt baixa qualitat que siguin”. ::25.- En altres escrits, diu: “No els podem pas copiar, aquests procediments de Hitler. Primerament, perquè lluitem amb un altre esperit i uns altres propòsits. Després, perquè, quan es tracta de colpir la imaginació, tota còpia falla. Només colpeix el que és nou.“ / “Però, si no podem ni hem de fer servir còpies dels seus procediments, n’hem de tenir d’equivalents. És una necessitat potser vital”. <br /><br /> </div> 2pwbkj162b6zmk7zv90i1yopd1tsp25 1 54255 185641 183997 2026-09-19T14:28:30Z Jobuma3 11699 185641 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': ::---[1] Darrera etapa de la vida de Simone Weil: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior del Commissariat, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---[2] El text original és tret del llibre '''Simone Weil. Oeuvres Complètes. Tome V. Écrits de New York et de Londres. Volume 1. Questions politiques et religieuses''' (Éditions Gallimard, 2019), pàgs 399-415. ::---[3] L’autora degué escriure aquest text, a Londres, com a participant de la Section de la réforme de l’État (compresa dins la Commission pour l’étude des questions d’après-guerre), en algun moment d’entre el 9 de gener (que entra a participar en la Section) i el 15 d’abril del 1943 (en què la ingressen a l’hospital Middlesex). ::---[4] L’original de l’escrit, atenent al contingut, estava subdividit, per mitjà de dos espais en blanc, en tres parts. Per a facilitar-ne encara més la lectura, hi hem afegit un altre espai en blanc, el primer, de manera que el text resta així dividit en quatre parts, que, pel contingut, podríem anomenar, ordenadament: :::::::::Presentació. :::::::::La voluntat general de Rousseau, base del nostre ideal republicà. :::::::::Caràcters essencials dels partits polítics. :::::::::Condicions necessàries d’una vida política sense partits. ::---[5] En fer la repassada final a la traducció, ens ha semblat que l’autora no hi havia fet pas la seva, probablement per presses que li manaven o es manava a si mateixa. Per això, per mor de la claredat, hem gosat retocar-ne lleument l’estil en uns pocs punts. :'''de l’edició''': ::de dins el text: :::1.- Diu l’autora, en un altre escrit: ''...Als ulls de la gent de 1789,... una vida pública com la nostra del darrer mig segle els hauria semblat un horrorós malson; no haurien cregut mai possible que un representant del poble pogués abdicar de la seva dignitat fins al punt d’esdevenir membre disciplinat d’un partit.'' :::2.- Tomski, pseudònim de Mikhaïl Pàvlovitx Iefrèmov, obrer, membre del Politburó, fundador i dirigent de l’organització dels sindicats comunistes, féu oposició a l’ala “esquerra” del partit, i s’associà amb Boukharin i Ríkov. Fou encausat en el primer procés de Moscou (agost del 1936), i se suïcidà el dia de l’obertura d’una instrucció en contra seva. Ell i Boukharin havien proclamat, el 1927: “Sota la dictadura del proletariat, dos, tres, quatre partits poden existir, però amb una sola condició: l’un al poder i els altres a la presó.” :::3.- Mateu 7, 18 / Lluc 6, 43. :::4.- L’autora s’afegeix aquí a una crítica clàssica al positivisme jurídic i a la sobirania parlamentària ---crítica a la consideració que el respecte de les formes jurídiques, especialment constitucionals, és prou per a fer legítimes les decisions del Parlament, tant se val quin en sigui el contingut---. És en el quadre d’aquest interrogant que de fa prou temps els juristes es posen la qüestió d’un control de constitucionalitat de les lleis, basat en una Declaració dels drets de l’home, que asseguraria el respecte dels valors fonamentals :::5.- Recordem-ne la definició de Rousseau en la primera versió del ''Contrat social'': “Això, tothom ho admetrà, que la voluntat general sigui en cada individu un acte pur de l’enteniment, havent raonat, en el silenci de les passions, sobre el que l’home pot exigir del seu consemblant i sobre el que el seu consemblant té dret a exigir d’ell”. :::6.- Són els capítols en què Rousseau dóna importància al model romà d’organització cívica, al Llibre IV del ''Contrat social''. :::7.- En el ''Contrat social'', Rousseau diu: “Si, quan el poble prou informat deliberés, els ciutadans no tenien cap comunicació entre ells, del gran nombre de petites diferències en resultaria sempre la voluntat general, i la deliberació sempre fóra bona”. En un altre escrit, diu: “Com més els interessos particulars trobin dificultats i oposició, menys espatllaran l’interès públic; de manera que si poguessin xocar i destruir-se mútuament, per forts que els suposéssim, esdevindrien nuls en la deliberació i només s’escoltaria l’interès públic.” I, també en el ''Contrat social'': “Com a suma de les diferències, resta la voluntat general”. :::8.- L’autora, en un altre text, diu: ''La conformitat amb el bé públic no és assegurada per cap mecanisme''. :::9.- Diu Rousseau: “Per a haver enunciat bé la voluntat general importa, doncs, que no hi hagi societat parcial dins l’Estat i que cada ciutadà opini només per ell mateix”. :::10.- Rousseau: “Quan una d’aquestes associacions és tan gran que supera totes les altres, ja no teniu de resultat una suma de petites diferències, sinó una diferència única; llavors ja no n’hi ha, de voluntat general, i l’opinió que domina només és una opinió particular”. :::11.- Simone Weil, en un altre text, diu: ''No n’hi ha, de pensament col·lectiu''. :::12.- L’argument recorda el que, el 1937, feia servir Simone Weil per a definir la noció de progrés: ''Diuen que hi ha progrés sempre que els estadístics, després de dreçar estadístiques comparades, poden treure’n una funció que creix amb el temps''. I diu, el 1934: ''La nostra cultura pretesament científica ens ha donat aquesta funesta habitud de generalitzar, d’extrapolar arbitràriament, en comptes d’estudiar les condicions del fenomen i els límits que impliquen''. :::13.- Mateu 6, 24 / Lluc 16, 13. :::14.- En un altre escrit, Simone Weil parla de ''l’observació genial de Hitler sobre la propaganda''. :::15.- En el curs de filosofia que donava a Roana (Roanne, en francès), deia a les alumnes: ''“Coneix-te a tu mateix” significa que la virtud i els pensaments clars provénen d’una mateixa deu, d’una mateixa virtud interior, la consciència''. I en un altre moment els hi diu: ''El dubte consisteix a separar el subjecte pensant dels seus propis pensaments, que així pot examinar (quan hom es confon amb un pensament, està perdut) / Així, doncs, per als pensaments, “coneix-te a tu mateix” significa “no et confonguis amb els teus pensaments”''. :::16.- El 1942 escriu al pare Perrin: ''No vull ser adoptada en cap medi, habitar en cap medi on es digui “nosaltres” i ser una part d’aquest “nosaltres”''. [...] ''Sento que m’és necessari, que m’és prescrit d’estar sola, estranya i en exili respecte al medi humà que sigui, sense excepció''. I n’enuncia la raó així: ''No la puc recusar, la claror de la consciència''. :::17.- En un altre escrit, diu: ''En tots els dominis, el pensament és un atribut de l’individu''. I en un altre: ''De manera general, tots els problemes concernent la llibertat d’expressió s’aclareixen si posem que aquesta llibertat és una necessitat de la intel·ligència, i que la intel·ligència resideux únicament en l’ésser humà considerat sol. No n’hi ha, d’exercici col·lectiu de la intel·ligència. Per consegüent, cap agrupament pot legítimament pretendre a la llibertat d’expressió, perquè cap agrupament en té la més mínima necessitat''. :::18.- Joan 18, 37-38. :::19.- En un altre text, diu: ''L’atenció consisteix a suspendre el pensament, a deixar-lo disponible, buit i penetrable a l’objecte, a mantenir dins d’un mateix, a prop del pensament però a un nivell inferior i sense contacte amb ell, els diversos coneixements adquirits que és obligat d’utilitzar''. [...] ''I, sobretot, el pensament ha d’estar buit, en espera, sense cercar res, però a punt per a rebre en la seva nua veritat l’objecte que hi penetrarà''. :::20.- Diu, en un altre escrit: ''Participar'' [...] ''en el joc de les forces que mouen la història'' sollant-se, o bé ''refugiar-se en la indiferència''. :::21.- En un altre escrit: ''En un ésser humà, la intel·ligència es pot exercir de tres maneres. Pot treballar en problemes tècnics, és a dir, cercar mitjans per a un objectiu ja posat. Pot aportar claror quan s’acompleix la deliberació de la voluntat en la tria d’una orientació. Pot, finalment, treballar sola, separada de les altres facultats, en una especulació purament teòrica d’on ha estat provisòriament exclòs tot afany d’acció. / En una ànima sana, s’exerceix alternativament de les tres maneres, amb graus diferents de llibertat. En la primera funció, és una serventa. En la segona funció, és destructiva i cal reduir-la al silenci des que comença a aportar arguments a la part de l’ànima que, en tothom qui no es troba en estat de perfecció, es posa sempre del costat del mal. Però quan treballa sola i separada, cal que disposi d’una llibertat sobirana. Altrament, a l’ésser humà li manca alguna cosa essencial''. :::22.- En un altre text: ''...l’humanisme, que sorgí al Renaixement'' [...] ''triomfà el 1789, però, sota una forma considerablement degradada, serví d’inspiració a tota la III República''. I en un altre: ''El Renaixement, en la seva necessitat de llibertat, abandonà l’espiritualitat. S’impregnà de Grècia, però no de l’espiritualitat grega''. :::23.- En un altre text, diu, referint-se a Confidences i Marie-Claire, que són revistes ''al costat de les quals la cocaïna és un producte que no té perill''. :::24.- Per exemple, en un altre escrit, en parlar de la “necessitat de càstig”, diu: ''La satisfacció d’aquesta necessitat exigeix tot primer que tot el que es refereixi al dret penal tingui un caràcter solemne i sagrat; que la majestat de la llei es comuniqui al tribunal, a la policia, a l’acusat, al condemnat, i això fins en els casos poc importants, amb només que puguin comportar la privació de llibertat''. En un altre escrit, evoca ''el sentiment, perdut de fa tant de temps, i d’altra banda tan rarament experimentat en el curs de la història, que Teòfil expressava en el bell vers “La santa majestat de les lleis”''. :::25.- El 1933, Simone Weil afirmava que Lenin ---al contrari de Marx--- no escrivia pas per posar ordre en els seus pensaments, sinó per sostenir conclusions ja formades. :::26.- Einstein anà a París, el 1922, convidat per Paul Langevin. En ple període de boicot contra la ciència i els científics alemanys, la premsa conservadora posà el crit al cel. Al Collège de France s’hi feren quatre sessions de conferències i discussions, i Einstein fou convidat a la Société Française de Philosophie. Per contra, no fou rebut ni a la Société de Physique ni a l’Académie des Sciences, que desautoritzaren obertament Langevin. :::27.- De Gide, en diu: ''Gide sempre ha sabut que llibres com'' Les Nourritures terrestres ''o'' Les Caves du Vatican ''van tenir una influència en la conducta pràctica de la vida entre centenars de joves, i n’estigué orgullós. Des de llavors, no hi ha cap motiu per a posar tals llibres rere la barrera intocable de l’art per l’art, ni per a empresonar un noi que llanci algú fora d’un tren en marxa. Es podrien a més a més reclamar els privilegis de l’art per l’art en favor del crim. Els surrealistes, abans, no n’estaven pas gaire lluny, d’això''. <br /><br /> [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 10:16, 30 març 2024 (CET) </div> 9513mx5cqkeq2sy1tgx74fefxh2kv2t 185645 185641 2026-09-19T15:19:24Z Jobuma3 11699 185645 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': ::---[1] Darrera etapa de la vida de Simone Weil: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---[2] El text original és tret del llibre '''Simone Weil. Oeuvres Complètes. Tome V. Écrits de New York et de Londres. Volume 1. Questions politiques et religieuses''' (Éditions Gallimard, 2019), pàgs 399-415. ::---[3] L’autora degué escriure aquest text, a Londres, com a participant de la Section de la réforme de l’État (compresa dins la Commission pour l’étude des questions d’après-guerre), en algun moment d’entre el 9 de gener (que entra a participar en la Section) i el 15 d’abril del 1943 (en què la ingressen a l’hospital Middlesex). ::---[4] L’original de l’escrit, atenent al contingut, estava subdividit, per mitjà de dos espais en blanc, en tres parts. Per a facilitar-ne encara més la lectura, hi hem afegit un altre espai en blanc, el primer, de manera que el text resta així dividit en quatre parts, que, pel contingut, podríem anomenar, ordenadament: :::::::::Presentació. :::::::::La voluntat general de Rousseau, base del nostre ideal republicà. :::::::::Caràcters essencials dels partits polítics. :::::::::Condicions necessàries d’una vida política sense partits. ::---[5] En fer la repassada final a la traducció, ens ha semblat que l’autora no hi havia fet pas la seva, probablement per presses que li manaven o es manava a si mateixa. Per això, per mor de la claredat, hem gosat retocar-ne lleument l’estil en uns pocs punts. :'''de l’edició''': ::de dins el text: :::1.- Diu l’autora, en un altre escrit: ''...Als ulls de la gent de 1789,... una vida pública com la nostra del darrer mig segle els hauria semblat un horrorós malson; no haurien cregut mai possible que un representant del poble pogués abdicar de la seva dignitat fins al punt d’esdevenir membre disciplinat d’un partit.'' :::2.- Tomski, pseudònim de Mikhaïl Pàvlovitx Iefrèmov, obrer, membre del Politburó, fundador i dirigent de l’organització dels sindicats comunistes, féu oposició a l’ala “esquerra” del partit, i s’associà amb Boukharin i Ríkov. Fou encausat en el primer procés de Moscou (agost del 1936), i se suïcidà el dia de l’obertura d’una instrucció en contra seva. Ell i Boukharin havien proclamat, el 1927: “Sota la dictadura del proletariat, dos, tres, quatre partits poden existir, però amb una sola condició: l’un al poder i els altres a la presó.” :::3.- Mateu 7, 18 / Lluc 6, 43. :::4.- L’autora s’afegeix aquí a una crítica clàssica al positivisme jurídic i a la sobirania parlamentària ---crítica a la consideració que el respecte de les formes jurídiques, especialment constitucionals, és prou per a fer legítimes les decisions del Parlament, tant se val quin en sigui el contingut---. És en el quadre d’aquest interrogant que de fa prou temps els juristes es posen la qüestió d’un control de constitucionalitat de les lleis, basat en una Declaració dels drets de l’home, que asseguraria el respecte dels valors fonamentals :::5.- Recordem-ne la definició de Rousseau en la primera versió del ''Contrat social'': “Això, tothom ho admetrà, que la voluntat general sigui en cada individu un acte pur de l’enteniment, havent raonat, en el silenci de les passions, sobre el que l’home pot exigir del seu consemblant i sobre el que el seu consemblant té dret a exigir d’ell”. :::6.- Són els capítols en què Rousseau dóna importància al model romà d’organització cívica, al Llibre IV del ''Contrat social''. :::7.- En el ''Contrat social'', Rousseau diu: “Si, quan el poble prou informat deliberés, els ciutadans no tenien cap comunicació entre ells, del gran nombre de petites diferències en resultaria sempre la voluntat general, i la deliberació sempre fóra bona”. En un altre escrit, diu: “Com més els interessos particulars trobin dificultats i oposició, menys espatllaran l’interès públic; de manera que si poguessin xocar i destruir-se mútuament, per forts que els suposéssim, esdevindrien nuls en la deliberació i només s’escoltaria l’interès públic.” I, també en el ''Contrat social'': “Com a suma de les diferències, resta la voluntat general”. :::8.- L’autora, en un altre text, diu: ''La conformitat amb el bé públic no és assegurada per cap mecanisme''. :::9.- Diu Rousseau: “Per a haver enunciat bé la voluntat general importa, doncs, que no hi hagi societat parcial dins l’Estat i que cada ciutadà opini només per ell mateix”. :::10.- Rousseau: “Quan una d’aquestes associacions és tan gran que supera totes les altres, ja no teniu de resultat una suma de petites diferències, sinó una diferència única; llavors ja no n’hi ha, de voluntat general, i l’opinió que domina només és una opinió particular”. :::11.- Simone Weil, en un altre text, diu: ''No n’hi ha, de pensament col·lectiu''. :::12.- L’argument recorda el que, el 1937, feia servir Simone Weil per a definir la noció de progrés: ''Diuen que hi ha progrés sempre que els estadístics, després de dreçar estadístiques comparades, poden treure’n una funció que creix amb el temps''. I diu, el 1934: ''La nostra cultura pretesament científica ens ha donat aquesta funesta habitud de generalitzar, d’extrapolar arbitràriament, en comptes d’estudiar les condicions del fenomen i els límits que impliquen''. :::13.- Mateu 6, 24 / Lluc 16, 13. :::14.- En un altre escrit, Simone Weil parla de ''l’observació genial de Hitler sobre la propaganda''. :::15.- En el curs de filosofia que donava a Roana (Roanne, en francès), deia a les alumnes: ''“Coneix-te a tu mateix” significa que la virtud i els pensaments clars provénen d’una mateixa deu, d’una mateixa virtud interior, la consciència''. I en un altre moment els hi diu: ''El dubte consisteix a separar el subjecte pensant dels seus propis pensaments, que així pot examinar (quan hom es confon amb un pensament, està perdut) / Així, doncs, per als pensaments, “coneix-te a tu mateix” significa “no et confonguis amb els teus pensaments”''. :::16.- El 1942 escriu al pare Perrin: ''No vull ser adoptada en cap medi, habitar en cap medi on es digui “nosaltres” i ser una part d’aquest “nosaltres”''. [...] ''Sento que m’és necessari, que m’és prescrit d’estar sola, estranya i en exili respecte al medi humà que sigui, sense excepció''. I n’enuncia la raó així: ''No la puc recusar, la claror de la consciència''. :::17.- En un altre escrit, diu: ''En tots els dominis, el pensament és un atribut de l’individu''. I en un altre: ''De manera general, tots els problemes concernent la llibertat d’expressió s’aclareixen si posem que aquesta llibertat és una necessitat de la intel·ligència, i que la intel·ligència resideux únicament en l’ésser humà considerat sol. No n’hi ha, d’exercici col·lectiu de la intel·ligència. Per consegüent, cap agrupament pot legítimament pretendre a la llibertat d’expressió, perquè cap agrupament en té la més mínima necessitat''. :::18.- Joan 18, 37-38. :::19.- En un altre text, diu: ''L’atenció consisteix a suspendre el pensament, a deixar-lo disponible, buit i penetrable a l’objecte, a mantenir dins d’un mateix, a prop del pensament però a un nivell inferior i sense contacte amb ell, els diversos coneixements adquirits que és obligat d’utilitzar''. [...] ''I, sobretot, el pensament ha d’estar buit, en espera, sense cercar res, però a punt per a rebre en la seva nua veritat l’objecte que hi penetrarà''. :::20.- Diu, en un altre escrit: ''Participar'' [...] ''en el joc de les forces que mouen la història'' sollant-se, o bé ''refugiar-se en la indiferència''. :::21.- En un altre escrit: ''En un ésser humà, la intel·ligència es pot exercir de tres maneres. Pot treballar en problemes tècnics, és a dir, cercar mitjans per a un objectiu ja posat. Pot aportar claror quan s’acompleix la deliberació de la voluntat en la tria d’una orientació. Pot, finalment, treballar sola, separada de les altres facultats, en una especulació purament teòrica d’on ha estat provisòriament exclòs tot afany d’acció. / En una ànima sana, s’exerceix alternativament de les tres maneres, amb graus diferents de llibertat. En la primera funció, és una serventa. En la segona funció, és destructiva i cal reduir-la al silenci des que comença a aportar arguments a la part de l’ànima que, en tothom qui no es troba en estat de perfecció, es posa sempre del costat del mal. Però quan treballa sola i separada, cal que disposi d’una llibertat sobirana. Altrament, a l’ésser humà li manca alguna cosa essencial''. :::22.- En un altre text: ''...l’humanisme, que sorgí al Renaixement'' [...] ''triomfà el 1789, però, sota una forma considerablement degradada, serví d’inspiració a tota la III República''. I en un altre: ''El Renaixement, en la seva necessitat de llibertat, abandonà l’espiritualitat. S’impregnà de Grècia, però no de l’espiritualitat grega''. :::23.- En un altre text, diu, referint-se a Confidences i Marie-Claire, que són revistes ''al costat de les quals la cocaïna és un producte que no té perill''. :::24.- Per exemple, en un altre escrit, en parlar de la “necessitat de càstig”, diu: ''La satisfacció d’aquesta necessitat exigeix tot primer que tot el que es refereixi al dret penal tingui un caràcter solemne i sagrat; que la majestat de la llei es comuniqui al tribunal, a la policia, a l’acusat, al condemnat, i això fins en els casos poc importants, amb només que puguin comportar la privació de llibertat''. En un altre escrit, evoca ''el sentiment, perdut de fa tant de temps, i d’altra banda tan rarament experimentat en el curs de la història, que Teòfil expressava en el bell vers “La santa majestat de les lleis”''. :::25.- El 1933, Simone Weil afirmava que Lenin ---al contrari de Marx--- no escrivia pas per posar ordre en els seus pensaments, sinó per sostenir conclusions ja formades. :::26.- Einstein anà a París, el 1922, convidat per Paul Langevin. En ple període de boicot contra la ciència i els científics alemanys, la premsa conservadora posà el crit al cel. Al Collège de France s’hi feren quatre sessions de conferències i discussions, i Einstein fou convidat a la Société Française de Philosophie. Per contra, no fou rebut ni a la Société de Physique ni a l’Académie des Sciences, que desautoritzaren obertament Langevin. :::27.- De Gide, en diu: ''Gide sempre ha sabut que llibres com'' Les Nourritures terrestres ''o'' Les Caves du Vatican ''van tenir una influència en la conducta pràctica de la vida entre centenars de joves, i n’estigué orgullós. Des de llavors, no hi ha cap motiu per a posar tals llibres rere la barrera intocable de l’art per l’art, ni per a empresonar un noi que llanci algú fora d’un tren en marxa. Es podrien a més a més reclamar els privilegis de l’art per l’art en favor del crim. Els surrealistes, abans, no n’estaven pas gaire lluny, d’això''. <br /><br /> [[Usuari:Jobuma|Jobuma]] ([[Usuari Discussió:Jobuma|discussió]]) 10:16, 30 març 2024 (CET) </div> bddqazxy6dpub1mnzrbf5bceo99g1j9 1 56582 185646 183996 2026-09-19T15:21:02Z Jobuma3 11699 185646 wikitext text/x-wiki == Notes == <div style="text-align:justify;"> '''Notes del traductor:''' :'''de fora el text:''' ::[1] Aquest escrit és tret del llibre: '''Simone Weil. Oeuvres Complètes. Tome V. Écrits de New York et de Londres. Volume 1. Questions politiques et religieuses''' (Éditions Gallimard, 2019), pàgs. 353-356. ::[2] Darrera etapa de la vida de Simone Weil, durant la qual escrigué aquest text: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. '''Notes de l'edició''': :'''de fora el text''': ::L’escrit de la ''Professió de fe'' arribà a les mans de Simone Pétrement, amiga i biògrafa de Simone Weil, en les circumstàncies següents: :::---a la fi de 1944 començaments del 1945, el pare Florent rep la visita d’una noia jueva, sembla que de la regió de París, que en la conversa li diu que té una carta d’una amiga ---no en diu el nom---, la hi lliura, i li demana què en pensa (Ell, fora de França des del 1934, isolat a l’URRS, n’havia sentit a parlar, de la S. W., però no en coneixia la lletra. El document, però, li sembla massa preciós per a llençar-lo, i el conserva), :::---el pare Florent, més tard, discutint a Alger amb el pare Le Baut, en remarcar la semblança de pensament, estil i escriptura dels textos coneguts de Simone Weil amb el document, l’hi mostra, i això fa que el pare Le Baut entri en contacte amb Simone Pétrement, que li respon per carta, Le Baut tranmet aquesta carta al pare Florent, i aquest, llavors, envia la ''Professió de fe'' a Simone Pétrement. ::Què se’n sap, del bateig de Simone Weil: :::1.- A l’Hospital Middlesex, entre juny i juliol, Simone Weil rep les visites de Simone Deitz, Mrs. Francis, Mrs. Braham i els Rosin i, quan eren a Londres, les de Maurice Schumann i Francis Louis Closon. I dues o tres vegades hi conversa amb mossèn René de Naurois. :::2.- El 1990, mossèn René de Naurois diu, en una carta, que el juny del 1943: ::::---Mme Louis Closon li parlà de Simone Weil, que estava a les portes de la mort i tenia moltes ganes de rebre el baptisme, i li va demanar que se n’ocupés, ::::---una amiga molt fidel de Simone, que es dedicava abnegadament a ajudar-la, volia que la bategés de seguida, ::::---les dues entrevistes que va tenir llavors amb Simone, com que no l’escoltava, o potser ni hi sentia, no van dur enlloc, i es va trobar sense saber què fer, ::::---una llarga conversa que va tenir amb l’amiga fidel no va dur a res de bo, no hi va voler discutir però li va comunicar la seva perplexitat, ::::---és de l’opinió que l’amiga arribà a convèncer Mme Closon, i potser fins i tot Simone, que ell no la volia batejar, i que fins arribà a dir que entre Simone i ell hi havia hagut un afrontament. :::3.- Segons Jacques Cabaud, el seu primer biògraf: ::::---la noia que lliurà l’original de la ''Professió de fe'' al pare Florent era la fidel amiga Simone Deitz. :::4.- L’amiga fidel, Simone Deitz, declara diverses vegades que ella va batejar Simone Weil. :::5.- Simone Deitz, per carta, diu més tard: ::::''Aquest bateig, quan Simone ja no era ella, no aclareix res sobre la seva obra, i les nostres discussions ----sobre el baptisme en general, el catolicisme, el baptisme de desig--- representen per a mi la verdadera Simone.'' :::6.- Simone Pétrement, de l’entrevista que té amb Simone Deitz, en diu: ::::---segons S. Deitz, Simone Weil, en adonar-se que la bategen, li digué: “Ja ho pots fer, ja, que això no pot fer cap mal”, ::::---sembla, doncs, que expressà una certa indiferència, no pas pel baptisme en si, sinó per les circumstàncies en què el rebia. :::7.- Simone Pétrement afegeix: ::::---quan Simone fou ingressada al sanatori d’Ashford, en ser-li demanada quina religió volia que constés al formulari de dades personals, demanà de deixar-ho en blanc, i va confiar al metge que s’estimava més el catolicisme, però que encara hi havia alguna cosa per la qual no podia pas dir que n’era, ::::---per tant, no es considerava pas batejada. :::8.- Segons Jacques Cabaud: ::::---la fermesa de la lletra de la seva ''Professió de fe'' sembla demostrar que la va escriure abans d’ingressar a l’Hospital Middlesex :::9.- A més, per la ploma utilitzada a la ''Professió de fe'', sembla que és la que feia servir abans d’ingressar en aquest hospital, però no n’hi ha una plena seguretat. :::10.- Pel to de la ''Professió de fe'', però, per la urgència amb què sent la necessitat de saber si el baptisme li seria acordat o refusat ---''Tanmateix, experimento la necessitat, no pas abstracta sinó pràctica, real, urgent, de saber si, en cas que el demanés, em seria acordat o refusat''---, sembla que en escriure-la ja sabia o preveia que la mort li era a prop. :::11.- Per a considerar quina significació pot tenir el seu bateig, cal tenir en compte, a més a més i sobretot, que en cap moment va demanar el baptisme ni al pare Perrin ni a mossèn René de Naurois. <br /> [[Especial:Contribucions/46.6.41.153|46.6.41.153]] 12:10, 20 gen 2025 (CET) </div> 51d6a7g8i7t6b2z247pk4gzzzx9cyft 1 60464 185647 184068 2026-09-19T15:22:22Z Jobuma3 11699 185647 wikitext text/x-wiki <div style="text-align:justify;"> == Notes == '''Notes del traductor:''' : '''de fora el text:''' :: [1] Aquest escrit és tret del llibre: '''Simone Weil. Oeuvres Complètes. Tome V. Écrits de New York et de Londres. Volume 1. Questions politiques et religieuses''' (Éditions Gallimard, 2019), pàgs. 341-347. :: [2] Darrera etapa de la vida de Simone Weil, durant la qual escrigué aquest text: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. :: [3] La ''Teoria dels sagraments'' és un dels darrers textos que Simone Weil va escriure abans d’entrar a l’hospital Middlesex. '''Notes de l'edició''': : '''de fora el text''': :: {{gap}} En la ''Professió de fe'', hi confessa que “experimento, de fa molt temps, un desig intens i perpètuament creixent de la comunió”, i afegeix que “si ens mirem els sagraments com un bé, si és així com me'ls miro, si els desitjo, i si me’ls refusen sense falta de part meva, no pot ser que no hi hagi aquí una cruel injustícia”. Aquesta cruel injustícia la duia sovint a pensar en els sagraments i en com actuen en l’ànima. Això la menà a redactar la ''Teoria dels sagraments'', que adreçà per carta a Maurice Schumann, qui de vegades l’acompanyava a missa. La carta comença així: :::: {{gap1}}"Trobareu aquí unes quantes reflexions sobre els sagraments, que us adreço perquè unes paraules dites vostres sobre la comunió m’han fet pensar que us podrien, si més no mínimament, interessar. :::: {{gap1}}"Evidentment, no hi tinc cap dret, a tenir una teoria dels sagraments. :::: {{gap1}}"Però és justament per aquesta raó que, si n’hi ha cap que per error es fica dins meu, tinc l’obligació de fer- la’n sortir. :::: {{gap1}}"Discernir el que pugui valdre o d’on prové, ja no és cosa meva." : '''de dins el text:''' :: 1.- Al·lusió a la pregària que pronuncia el sacerdot estenent les mans damunt l’hòstia i el calze abans de la consagració: “Santifiqueu, doncs, aquestes ofrenes fent que hi davalli el vostre Esperit, com la rosada, perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor.” :: 2.- En altres escrits, Simone diu que, si la presència de Crist a l’hòstia no és ni un fet ni un símbol, ¿què és? La presència de Crist en l’hòstia és real, no pas en el sentit amb què es tracta d’un fet, ni com a símbol, sinó com a ''significació'', que, ''com a convenció ratificada per Déu'', té una ''realitat infinitament més real'' que la realitat material del pa. Aquesta interpretació de la relació entre el real, la significació i les aparences materials és perfectament conforme amb el que diu en un altre escrit: ''...a cada instant de la nostra vida som colpits com des de fora per les significacions que llegim en les aparences. Per això podem discutir sens fi sobre la realitat del món exterior. Car allò que en diem el món són significacions que llegim; no és pas real, doncs. Però ens colpeix com des de fora; és real, doncs.'' :: 3.- En un altre escrit, Simone distingeix les ''convencions humanes, que no són eficaces, fora que s’hi afegeixin mòbils que empenyin els homes a observar-les'', i la ''convenció segons la qual les coses religioses són pures i ratificades per Déu. Per això és una convenció eficaç, amb una virtut que per ella sola opera alguna cosa''. :: 4.- Sobre eucaristia i convenció, vegeu aquest escrit: ''Tret del simbolisme tan emotiu de l’aliment, en un tros de pa no hi ha res a què el pensament girat a Déu es pugui agafar. Així, el caràcter convencional de la presència divina és evident. Crist només pot ser present en un tal objecte per convenció. Per aquest fet, hi pot ser perfectament present. [...] / És perquè es tracta d’una convenció que només importa la forma de la consagració, no pas l’estat espiritual del qui consagra. / Si fos altre que no una convenció, fóra una cosa almenys parcialment humana, no pas solament divina. Una convenció real és una harmonia sobrenatural, prenent harmonia en el sentit pitagòric.'' :: 5.- Joan 3, 21 :: 6.- Joan 3, 20 :: 7.- Mateu 13, 24-30 :: 8.- Mateu 10, 34 / Lluc 12, 51 :: 9.- Hebreus 4, 12-13 :: 10.- Mateu 13, 32 / Marc 4, 31 / Lluc 13, 19 :: 11.- En un altre escrit seu: ''L’atenció consisteix a suspendre el pensament, a deixar-lo disponible, buit i penetrable a l’objecte, a mantenir en un mateix a prop del pensament, per bé que a un nivell inferior i sense contacte amb ell, els diversos coneixements adquirits que cal utilitzar. El pensament ha de ser, per a tots els pensaments particulars ja formats, com un home dalt d’una muntanya que, mirant endavant, percep alhora sota seu, sense mirar-los, tot de boscos i planes. I, sobretot, el pensament ha d’estar buit, en espera, sense cercar, però a punt per a rebre, en la seva nua veritat, l’objecte que hi penetrarà.'' :: 12.- Lluc 17, 7-10 :: 13.- Lluc 12, 36-37 :: 14.- En un altre escrit: ''L’actitud que opera la salvació no s’assembla a cap activitat. El mot grec que l’expressa és `υπομονή, que paciència tradueix prou malament. És l’espera, la immobilitat atenta i fidel que dura indefinidament i que no pot pertorbar cap xoc. L’esclau que escolta vora la porta per obrir des que l’amo truqui n’és la millor imatge. Cal que estigui disposat a morir de fam i d’esgotament abans que canviar d’actitud. Cal que els seus companys el puguin cridar, parlar-hi, colpejar-lo sense que ni giri el cap. Fins i tot si li diuen que l’amo és mort, fins si s’ho creu, no es mourà. Si li diuen que l’amo està irritat amb ell i que l’apallissarà en tornar, i s’ho creu, ni així es mourà.'' :: 15.- Lluc 8, 15 </div> [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 15:02, 7 abr 2026 (CEST) ch3na38qv6ohujjue6n88j04osd27om 1 60489 185648 184256 2026-09-19T15:23:20Z Jobuma3 11699 185648 wikitext text/x-wiki '''Notes del traductor''': <div style="text-align:justify;"> ::---[1] Darrera etapa de la vida de Simone Weil: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics.. ::---[2] El text original és tret del llibre '''Simone Weil. Oeuvres Complètes'''. Tome V. Écrits de New York et de Londres. Volume 1. Questions politiques et religieuses (Éditions Gallimard, 2019), pàgs 306-329. ::---[3] Per a facilitar la lectura del text, hem gosat dividir-lo en cinc apartats, que hem titulat mirant de ser fidels al seu contingut. </div> <br /> [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 17:11, 21 abr 2026 (CEST) 91uydgd06sl3v7pvunzf0pijhwwea3o 1 61072 185650 185575 2026-09-19T15:25:34Z Jobuma3 11699 185650 wikitext text/x-wiki == Notes == '''del traductor''': <div style="text-align:justify;"> :'''de fora el text:''' ::[1] L’original del text és tret del llibre: '''Oeuvres Complètes'''; Tome V, '''Écrits de New York et de Londres'''; Volume 1, '''Questions polítiques et religieuses'''; Éditions Gallimard, 2019, pàgines 212-236. ::[2] La subdivisió del text en tretze parts per mitjà d’una ratlla en blanc és una decisió agosarada del traductor, presa amb la finalitat de fer-lo més llegidor. Agosarada, perquè està segur que, després d’una lectura atenta del text, se’n podrien fer moltes altres, de subdivisions, i probablement més ben justificades. ::[3] El text fou editat per primer cop, pòstumament, a La Table ronde, nº 36, desembre de 1950, amb el títol ''La personnalité humaine, le juste et l’injuste'', i més tard, al llibre ''Écrits de Londres et dernières lettres'', Gallimard, col·lecció Espoir, 1957, amb el títol ''La personne et le sacré''. ::[4] Simone Weil l’havia titulat, primerament, ''Faut-il conserver le vocabulaire personnaliste?'', després n’havia canviat ''conserver'' per ''remplacer'' i, finalment, hi posà el títol actual de les Oeuvres Complètes. ::[5] Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::[6] Antecedents de l’obra: :::---Els anys 1930, s’estén especialment per França un corrent de pensament espiritualista, oposat tant als totalitarismes com als individualismes, que pren el nom de ''personalisme''. :::---Diferents moviments se’n fan ressò, entre ells Jeune Droite, Ordre nouveau, la revista Esprit. :::---El 1942, Jacques Maritain, seguint aquest corrent de pensament, publica a Nova York el llibre ''Les Droits de l’homme et la loi naturelle''. :::---El setembre d’aquest mateix any, s’instal·la a Londres la Commission de la Réforme de l’État. :::---La Commission, en el ''Préface aux Déclarations des Droits et des Devoirs de l’Homme et du Citoyen'', que acaba de redactar, declara haver-hi tingut en compte les suggestions proposades per Jacques Maritain en la seva obra. :::---Simone Weil, coneixedora d’aquesta redacció, i havent llegit l’obra de Maritain, sent la necessitat de fer-ne la crítica a partir del seu propi pensament. :::---Tenint en compte que el mot “persona” prové del llatí amb el sentit de rol o personatge dins un context teatral, considera aquest mot com una definició de l’ésser humà concebut des del punt de vista del seu paper social. La persona és doncs l’ésser constituït per tot de raons exteriors ---socials---, reduïdes a la possessió contingent de caràcters tals com els talents, la influència del medi familiar o social, i tot d’altres de lligats a la col·lectivitat. Aquests caràcters, aquestes coses personals són les que determinen l’ús que els altres fan de nosaltres en societat ---raons exteriors massa fràgils per a ser constitutives de la nostra dignitat. Addueix que, fins a la seva experiència de fàbrica ---on en dues o tres setmanes aquests caràcters foren radicalment trencats pel sotrac d’una coerció brutal quotidiana---, sempre els havia considerats interiors. [[Usuari:Jobuma3|Jobuma3]] ([[Usuari Discussió:Jobuma3|discussió]]) 13:57, 30 ago 2026 (CEST) 3kht606f4osykki3ojserqs50sd5fte 0 61074 185652 185634 2026-09-19T15:30:44Z Jobuma3 11699 185652 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <div class=prose> {{bc|align=justify|width=95%|:{{gap}}''(L’OCM, una organització de la Resistència francesa de l’interior, el juny de 1942 redacta l’informe'' Les minorités nationales'', destinat a ser objecte de debat sobre les reformes que caldrà emprendre, l’endemà de l’alliberament de l’ocupació alemanya, amb les minories nacionals de dins França.'' :{{gap}}''Simone Weil, que el 14 de desembre ha estat admesa com a redactora als serveis civils de la France libre, a la Direction de l’Intérieur, hi té la comesa, en algun moment, de llegir-se’l, fer-ne un resum, i comentar-lo críticament.'' :{{gap}}''El text següent, que n’és el resultat, consta doncs de dues parts: el Resum del contingut, i el Comentari crític)''}} :::::'''Bases d’un estatut de les minories franceses''' :::::{{gap|2.75em}}'''no cristianes i d’origen estranger''' nº 658 – d-N.M. <u>Resum</u>: {{gap}}Es tracta de fet dels jueus francesos. La idea essencial és que la cohesió entre jueus no és racial, sinó religiosa, i això malgrat el gran nombre de jueus ateus; car quan una religió desapareix reemplaçada per l’ateisme, la mentalitat corresponent a aquesta religió es manté. Només hi ha canvi de mentalitat quan hi ha canvi de religió. Així, només són assimilats els jueus convertits (sincerament) al cristianisme o a punt de ser-ho. En mirar-nos l’assimilació com un fenomen excepcional, ací intentem trobar un ''modus vivendi'' entre els jueus que són ciutadans francesos i la nació francesa. {{gap}}Refutem els diversos retrets fets als jueus, però reconeixem com a fet irreductible que constitueixen una minoria i que, per aquesta raó, la majoria pot legítimament prendre mesures amb ells per evitar certs inconvenients eventuals. Aquests inconvenients eventuals són: {{gap}}'''1'''r – la seva presència en un cos electe en proporció no deliberadament volguda pel país (car un departament que vota per un jueu no sap si en els altres departaments s’hi elegeixen jueus o no jueus). {{gap}}'''2'''n – la presència d’un d’ells en certes funcions elevades ---per exemple, director de personal de les administracions públiques i els serveis públics, inspectors i directors d’ensenyament, directors o redactors en cap, administradors de diaris i revistes (tret de les tècniques), de radiodifusió, d’actualitats cinematogràfiques. Car en raó del petit nombre de tals funcions i de la seva importància, la presència d’un jueu en alguna d’elles implica una part d’influència en la vida del país que no convé a una minoria. :::{{gap}}Proposem de prohibir als jueus aquestes funcions i els cossos electes nacionals. {{gap}}'''3'''r – una proporció o una concentració exagerada en l’administració. :::{{gap}}El seu nombre en les administracions centralitzades ha de ser limitat. En les administracions no centralitzades, hi han de ser dispersats. {{gap}}'''4'''t – la seva concentració exagerada en certs indrets. :::{{gap}}L’accés a les professions liberals i als càrrecs seria sotmès a una autorització quant a l’indret on serien exercides. Igualment en les empreses. {{gap}}Proposem d’aplicar aquest règim no solament als jueus, sinó generalment a les minories nacionals i a les no cristianes. Les definim així: ::---pertanyen a les minories d’origen estranger els ciutadans que no tinguin almenys tres ascendents de tres generacions successives, en filiació directa, nascuts francesos. ::---pertanyen a les minories no cristianes els ciutadans francesos que no tinguin almenys: ::::---pare o mare, de descendents cristians de tres generacions successives. ::::---un conjunt de descendència cristiana de tres generacions successives i de què tinguin un infant cristià. {{gap}}Les famílies jueves que justifiquin una ascendència paterna francesa ininterrompuda des de 1793 estan exemptes de tota mesura excepcional. {{gap}}Hi ha famílies que poden ser excloses de les minories per mèrits excepcionals. {{gap}}La resta d’aquest estudi és consagrada a la història del problema jueu i a l’examen de diversos arguments. Indiquem que, fins i tot admetent que els jueus tinguin un mal comportament com a metges, advocats, financers, professors, etc., el remei, pel que fa a això, s’hauria de cercar no pas en una lluita contra els jueus, ans en la prevenció i la repressió dels comportaments perjudicials entre els metges, advocats, financers, professors, etc. {{gap}}El problema de la immigració de jueus estrangers a França s’ha de resoldre negativament. Proposem de només deixar entrar a França estrangers cristians, triats entre les poblacions més acostades al temperament francès. Pel que fa als jueus estrangers que hi hagi a França, caldrà fer-ne fora tots els que es pugui. <u>Comentari</u>: {{gap}}La idea central és justa: es tracta no pas de saber si la minoria jueva té aquest caràcter o aquest altre, sinó si existeix. També, justament, la idea que la minoria jueva té de lligam una certa mentalitat responent a l’absència d’heretatge cristià. {{gap}}En contrapartida, és perillós de veure aquestes dades com a estables i de fer-los correspondre un ''modus vivendi'' estable. L’existència d’una tal minoria no és pas un bé; l’objectiu ha de ser doncs provocar-ne la desaparició, i tot ''modus vivendi'' ha de ser una transició cap a aquest objectiu. A aquest respecte, reconèixer-ne oficialment l’existència és molt dolent, car això la cristal·litza. {{gap}}És ací l’extrema dificultat del problema. Cal prendre mesures amb aquesta minoria, perquè existeix. Cal no reconèixer-ne oficialment l’existència, de por de prolongar-la. {{gap}}Aquest problema és insoluble amb els engranatges de la vida pública que comporten els sistemes coneguts. {Fóra fàcil de resoldre, juntament amb molts d’altres, en el quadre d’un sistema exposat en una altra banda, basat en una noció nova de la funció judicial.} {{gap}}Els dos punts principals per a una supressió progressiva del problema serien l’encoratjament dels matrimonis mixtos i una formació cristiana de les futures generacions jueves. {{gap}}Si una aspiració autènticament cristiana ---sense influència del dogma sobre les intel·ligències--- impregnava realment l’ensenyament, l’educació i la formació del jovent a França ---i, a més, tota la vida del país---, ni la pretesa religió jueva, ni l’ateisme propi dels jueus emancipats de la seva religió no tindrien prou força per a impedir el contagi. El racisme jueu, per a això, fóra l’únic amb prou força; passades dues o tres generacions, només quedarien, de jueus conscients de ser-ho, els racistes fanàtics. En aquest moment, el problema fóra trobar un criteri per a distingir-los, a fi de treure’ls la nacionalitat francesa. {{gap}}(Faríem avançar el procés si podíem eficaçment encoratjar els pares jueus d’esperit obert a no dir als seus infants que són jueus.) {{gap}}Les dades del problema jueu de la darrera etapa històrica s’agrupen entorn d’un fet fonamental: la correspondència que hi ha entre la minoria jueva i l’època. Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat. És per això que, al més sovint, l’ateu jueu és més ateu que el no jueu. N’és menys agressivament, però més profundament. {{gap}}Desarrelament i irreligió són els dos caràcters essencials de la nostra època. D’ací el lloc ocupat en aquesta època per la minoria jueva, lloc de lluny desproporcionat, pel nombre i per la verdadera relació dels valors. Aquesta minoria, en ser el símbol de l’esperit de l’època, ha estat automàticament elevada justament per aquesta correspondència. Això explica el lloc que ha ocupat. Això explica i legitima també les reaccions en contra seva. Car era el símbol d’un mal. {{gap}}Cal qualificar de dolent el que és dolent, però observant les proporcions. El símbol d’un mal és un mal, però el mal original és un mal molt més gran. {{gap}}És només respecte a una inspiració d’una espiritualitat autèntica, i que ja hauria començat a impregnar la vida del país, que poden tenir lloc mesures de protecció contra els qui són incapaços d’associar-s’hi, entre els quals hi hauria inevitablement la major part dels jueus. {{gap}}Especialment, si una inspiració cristiana era realment infosa a l’ensenyament, fóra legítim de separar-ne els jueus, sobretot per a les branques com la literatura i la filosofia. {{gap}}Això no es pot fer sense vexació, mentre els membres del cos ensenyant siguin reclutats per exàmens i oposicions; cosa que és, per a ells, una de les maneres més estúpides possibles de reclutament. {{gap}}De manera general, en sanejar la vida del país, suprimiríem gairebé tots els inconvenients lligats a l’existència d’una minoria al país. {{gap}}(Recíprocament, les acusacions fetes contra els jueus pels més clarividents antisemites constituirien un preciós repertori de les malalties del país.) {{gap}}El lligam entre el problema jueu i els problemes relatius a la vida espiritual ha de prohibir totalment posar en la mateixa categoria els jueus i les minories nacionals, a diferència del que fa aquest estudi. {{gap}}Si uns russos o uns espanyols naturalitzats francesos senten la necessitat, malgrat la naturalització, d’ajuntar-se i conservar l’escalf carnal de la pàtria original, no és pas del tot segur que sigui un mal. Fóra una crueltat de dispersar-los per força, com es proposa aquí. Car, contràriament al que és el cas per als jueus, els privaríem d’un bé real. Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius. En dissoldre sense brutalitat els medis jueus, no privaríem pas de cap pàtria als qui els componen, ans els prepararíem per a tenir-ne una per primer cop. <br /><br /> crspia37eyueztdc8jrtafsplfggubk 1 61075 185653 2026-09-19T15:32:20Z Jobuma3 11699 Es crea la pàgina amb «== Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': :{{interliniat|0.5em|2=&nbsp;}} ::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda...». 185653 wikitext text/x-wiki == Notes: == <div style="text-align:justify;"> :'''del traductor''': :{{interliniat|0.5em|2=&nbsp;}} ::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: :::---Des de Nova York, on el maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre. :::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25. :::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal. :::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n. :::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola. :::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part. :::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes. :::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament. :::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament. :::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex. :::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant. :::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre. :::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista. :::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent. :::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´ :::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics. ::---'''[2]''' L’autora hi escrigué aquest text per a la Direction de l’Intérieur en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar-hi) i el 15 d’abril del 1943 (en què és ingressada a l’hospital Middlesex). ::---'''[3]''' Per tal que el lector tingui el mínim gruix de dades que li permeti d’entendre amplament el sentit del text i valorar-lo, aportem les següents: :::---'''[3.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa. :::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. :::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus. :::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.” :::---'''[3.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''. :::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana. :::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació. :::---'''[3.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? ::::---'''[3.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. ::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”. ::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. ::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades pel Daily Telegraph, el Daily Mail i el Manchester Guardian. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. ::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”. ::::---'''[3.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada. ::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. ::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies. :::---'''[3.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? ::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. ::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”. ::---'''[4]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483. <br /><br /> teyb9zvfxld24cwiggxtg084zme98di 828 61076 185656 2026-09-19T19:48:12Z Aleator 20 copiat de [[:q:Mòdul:Persona]] (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») 185656 Scribunto text/plain local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local ws = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikisource') or '' if ws ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikisource-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Obres de l\'autor a \'\'\'[[s:' .. ws .. '|Viquitexts]]\'\'\'</span>' end end local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:WikidataCommonsCat|getCommonslink|' .. item .. '}}')) or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | case=locationcontext}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting=[[j xg]] "de" [[Y]] | item=' .. item .. '}}') if p20 == '' and p570 == '' then local edat = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|yearsOld|item=' .. item .. '|formatting=($1 anys)}}') if edat ~= '' then dataTxt = dataTxt .. ' ' .. edat end end table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, '<br />') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | case=locationcontext}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting=[[j xg]] "de" [[Y]] | item=' .. item .. '}}') local edatMort = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|yearsOld|item=' .. item .. '|formatting=($1 anys)}}') if edatMort ~= '' then dataTxt = dataTxt .. ' ' .. edatMort end table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, '<br />') end -- Ocupació if args['ocupacio'] ~= 'noWD' and item ~= '' then local ocupVal = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P106 | list=firstrank | formatting=ucfirst | case=gender | item=' .. item .. ' | value=' .. (args['ocupacio'] or '') .. '}}') if ocupVal ~= '' then dades['label17'] = 'Ocupació' dades['data17'] = ocupVal end end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p dw002ula9gt3oqhs0jugi45gujr71z5 185660 185656 2026-09-19T20:06:57Z Aleator 20 esmenes 185660 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local ws = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if ws ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:{{#invoke:Wikidata|getSiteLink|{{{item|}}}|cawikiquote}}|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end --todo: local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:WikidataCommonsCat|getCommonslink|' .. item .. '}}')) or '' local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '') or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | case=locationcontext}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting=[[j xg]] "de" [[Y]] | item=' .. item .. '}}') if p20 == '' and p570 == '' then local edat = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|yearsOld|item=' .. item .. '|formatting=($1 anys)}}') if edat ~= '' then dataTxt = dataTxt .. ' ' .. edat end end table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, '<br />') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | case=locationcontext}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting=[[j xg]] "de" [[Y]] | item=' .. item .. '}}') -- local edatMort = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|yearsOld|item=' .. item .. '|formatting=($1 anys)}}') -- if edatMort ~= '' then dataTxt = dataTxt .. ' ' .. edatMort end table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, '<br />') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p jl42vw1do4op9lpwvowlaiy9fg8hxsw 185661 185660 2026-09-19T20:07:43Z Aleator 20 - 185661 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local ws = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if ws ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:{{#invoke:Wikidata|getSiteLink|{{{item|}}}|cawikiquote}}|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end --todo: local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:WikidataCommonsCat|getCommonslink|' .. item .. '}}')) or '' -- if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | case=locationcontext}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting=[[j xg]] "de" [[Y]] | item=' .. item .. '}}') if p20 == '' and p570 == '' then local edat = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|yearsOld|item=' .. item .. '|formatting=($1 anys)}}') if edat ~= '' then dataTxt = dataTxt .. ' ' .. edat end end table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, '<br />') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | case=locationcontext}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting=[[j xg]] "de" [[Y]] | item=' .. item .. '}}') -- local edatMort = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|yearsOld|item=' .. item .. '|formatting=($1 anys)}}') -- if edatMort ~= '' then dataTxt = dataTxt .. ' ' .. edatMort end table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, '<br />') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p q72xajl9mtwfcopijhlxkq1v5h1ib4o 185663 185661 2026-09-19T20:30:12Z Aleator 20 test 185663 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local wq = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if wq ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:' .. wq .. '|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end -- local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata|getSiteLink|' .. item .. '|commons}}')) or '' --p373 -- local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:WikidataCommonsCat|getCommonslink|' .. item .. '}}')) or '' local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P373 | list=false | item=' .. item .. ' }}')) or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | formatting=label}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, ', ') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | |formatting=label}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, ', ') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p tvmcv5a4oaghw9qkh4ui2boycjwhqw7 185665 185663 2026-09-19T20:34:17Z Aleator 20 test 185665 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local wq = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if wq ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:' .. wq .. '|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end local p373 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P373') or '' if p373 ~= '' then local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P373 | list=false | item=' .. item .. ' }}')) or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | formatting=label}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, ', ') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | |formatting=label}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, ', ') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p h33ddgbj35plovej6kosxklnx5wsehv 185666 185665 2026-09-19T20:35:19Z Aleator 20 ara 185666 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local wq = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if wq ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:' .. wq .. '|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end local p373 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P373') or '' if p373 ~= '' then local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P373 | list=false | item=' .. item .. ' }}')) or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:Category:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | formatting=label}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, ', ') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | |formatting=label}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, ', ') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p pxjm08ainda10slfih44hslpiqghyg3 185668 185666 2026-09-20T10:03:06Z Aleator 20 treure enll. del caption (vibe coding) 185668 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then local captionWD = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') --Per treure possibles enllaços (no funciona amb Delink): captionWD = mw.text.decode(captionWD) --Treu entitats HTML captionWD = mw.text.killMarkers(captionWD):gsub("<[^>]+>", "") -- Treu etiquetes HTML captionWD = captionWD:gsub("%[%[[^%]]*%|([^%]%]]*)%]%]", "%1") --'[[Enllaç|Text 1]] => "Text 1"' captionWD = captionWD:gsub("%[%[([^%]%]]*)%]%]", "%1") --'[[Text]] => Text' dades['caption'] = mw.text.trim(captionWD) end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local wq = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if wq ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:' .. wq .. '|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end local p373 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P373') or '' if p373 ~= '' then local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P373 | list=false | item=' .. item .. ' }}')) or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:Category:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | formatting=label}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, ', ') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | |formatting=label}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, ', ') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|40px|link=]] <small>Les citacions es troben en \'\'\'domini públic\'\'\'.</small>' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|40px|link=]] <small>Les citacions poden estar protegides per \'\'\'drets d\'autor\'\'\'.</small>' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p th18p37jq2cqiqbe7xweop5akqimp7q 185669 185668 2026-09-20T10:15:44Z Aleator 20 drets d'autor 185669 Scribunto text/plain -------------------------------------------------------------------------------- -- Adaptat de https://ca.wikiquote.org/wiki/Mòdul:Persona -- (versió «10:26, 24 juny 2026 Docosong») -------------------------------------------------------------------------------- local p = {} -- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats local function safePreprocess(frame, text) local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text) return success and result or "" end -- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text local function obtenirArg(args, llista) for _, nom in ipairs(llista) do if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end end return nil end -- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes i sense intermediaris local function obtenirValorWD(itemId, propietat) if not itemId or itemId == '' then return "" end local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat) if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value if type(value) == "table" then return value.id or value.time or "" elseif type(value) == "string" then return value end end return "" end function p.infotaula(frame) local args = frame:getParent().args local item = args['item'] or '' if item == '' then local entitat = mw.wikibase.getEntityObject() if entitat then item = entitat.id end end local dades = { titlestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center;', abovestyle = 'background-color: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:2px; font-size:110%;', headerstyle = 'background: #d6d6c2; color:black; text-align:center; padding:5px;', datastyle = 'text-align:left' } -- Títol i Imatge principal local nomPagina = obtenirArg(args, {'nom', 'Nom'}) or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}') dades['title'] = '<span style="float:left; margin-left:6px;">[[image:Simpleicons Interface user-outline.svg|20px|link=]]</span>' .. nomPagina local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or '' if img ~= '' then local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}' dades['image'] = '<div class="ombreig">' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '</div>' end if obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) elseif item ~= '' and img ~= '' then local captionWD = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang | item=' .. item .. '}}') --Per treure possibles enllaços (no funciona amb Delink): captionWD = mw.text.decode(captionWD) --Treu entitats HTML captionWD = mw.text.killMarkers(captionWD):gsub("<[^>]+>", "") -- Treu etiquetes HTML captionWD = captionWD:gsub("%[%[[^%]]*%|([^%]%]]*)%]%]", "%1") --'[[Enllaç|Text 1]] => "Text 1"' captionWD = captionWD:gsub("%[%[([^%]%]]*)%]%]", "%1") --'[[Text]] => Text' dades['caption'] = mw.text.trim(captionWD) end -- SECCIÓ: Projectes germans dades['header1'] = 'Projectes germans' if item ~= '' then local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or '' if wp ~= '' then dades['data3'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Biografia a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'</span>' end local wq = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikiquote') or '' if wq ~= '' then dades['data5'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Wikiquote-logo.svg|20px|enllaç=]]&nbsp;&nbsp;Dites i citacions de l\'autor a \'\'\'[[q:' .. wq .. '|Viquidites]]\'\'\'</span>' end end local p373 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P373') or '' if p373 ~= '' then local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P373 | list=false | item=' .. item .. ' }}')) or '' if cm ~= '' then dades['data7'] = '<span style="padding:5px;">[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&nbsp;&nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:Category:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'</span>' end end -- SECCIÓ: Dades biogràfiques dades['header9'] = 'Dades biogràfiques' local p19 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P19') or '' local p569 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P569') or '' local p20 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P20') or '' local p570 = (item ~= '') and obtenirValorWD(item, 'P570') or '' -- Naixement if p19 ~= '' or p569 ~= '' then dades['label11'] = 'Naixement' local elementsNaix = {} if p19 ~= '' then table.insert(elementsNaix, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P19 | list=false | item=' .. item .. ' | formatting=label}}')) end if p569 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P569 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsNaix, dataTxt) end dades['data11'] = table.concat(elementsNaix, ', ') end -- Mort if p20 ~= '' or p570 ~= '' then dades['label13'] = 'Mort' local elementsMort = {} if p20 ~= '' then table.insert(elementsMort, safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P20 | list=false | item=' .. item .. ' | |formatting=label}}')) end if p570 ~= '' then local dataTxt = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P570 | list=false | formatting= j xg "de" Y | item=' .. item .. '}}') table.insert(elementsMort, dataTxt) end dades['data13'] = table.concat(elementsMort, ', ') end -- SECCIÓ: Drets d'autor if item ~= '' then local textFinal = '' local claimsCopyright = mw.wikibase.getBestStatements(item, 'P7763') if claimsCopyright and claimsCopyright[1] and claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue then local idCopyright = claimsCopyright[1].mainsnak.datavalue.value.id if idCopyright == 'Q71887839' then textFinal = 'PD' elseif idCopyright == 'Q50423863' then textFinal = 'CR' end end if textFinal == '' then if p570 ~= '' then local anyMort = tonumber(string.match(p570, "%d%d%d%d")) or 0 local anyActual = tonumber(os.date('%Y')) or 2026 textFinal = (anyMort > 0 and (anyActual - anyMort) > 70) and 'PD' or 'CR' else textFinal = 'CR' -- Persona viva end end dades['header18'] = "Drets d'autor" if textFinal == 'PD' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Icon PD.svg|30px|link=]] Els drets d\'autor [[:d:' .. item .. '#P7763|han expirat]]' elseif textFinal == 'CR' then dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|30px|link=]] Els drets d\'autor [[:d:' .. item .. '#P7763|no han expirat]]' else dades['data19'] = '[[Fitxer:Red copyright.svg|30px|link=]] Drets d\'autor [[:d:' .. item .. '#P7763|pendents de revisar]]' end end return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades } end return p c7zb66b2gwm0g4eac7s08thq5n3czol 828 61077 185659 2026-09-19T19:57:51Z Aleator 20 info 185659 wikitext text/x-wiki <!-- SI US PLAU, AFEGIU LES CATEGORIES AL FINAL D'AQUESTA PÀGINA I ELS INTERWIKIS A WIKIDATA --> Mòdul per a la plantilla {{tl|Autor}}. Funcions: *[[#infotaula|<code>infotaula</code>]] == infotaula == {{àncora|infotaula}} Construeix la taula amb les dades d'un autor. Sintaxi: :<code><nowiki>{{#invoke:Autor|infotaula}}</nowiki></code> <includeonly><!-- CATEGORIES AQUÍ I INTERWIKIS A WIKIDATA --> [[Categoria:Mòduls de Viquitexts]] </includeonly> 5j0dw90n2eqd2nt0dfw0jfuu762txeq