Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/189

<mediawiki xmlns="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11/ http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11.xsd" version="0.11" xml:lang="ca">
  <siteinfo>
    <sitename>Viquitexts</sitename>
    <dbname>cawikisource</dbname>
    <base>https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal</base>
    <generator>MediaWiki 1.47.0-wmf.21</generator>
    <case>first-letter</case>
    <namespaces>
      <namespace key="-2" case="first-letter">Media</namespace>
      <namespace key="-1" case="first-letter">Especial</namespace>
      <namespace key="0" case="first-letter" />
      <namespace key="1" case="first-letter">Discussió</namespace>
      <namespace key="2" case="first-letter">Usuari</namespace>
      <namespace key="3" case="first-letter">Usuari Discussió</namespace>
      <namespace key="4" case="first-letter">Viquitexts</namespace>
      <namespace key="5" case="first-letter">Viquitexts Discussió</namespace>
      <namespace key="6" case="first-letter">Fitxer</namespace>
      <namespace key="7" case="first-letter">Fitxer Discussió</namespace>
      <namespace key="8" case="first-letter">MediaWiki</namespace>
      <namespace key="9" case="first-letter">MediaWiki Discussió</namespace>
      <namespace key="10" case="first-letter">Plantilla</namespace>
      <namespace key="11" case="first-letter">Plantilla Discussió</namespace>
      <namespace key="12" case="first-letter">Ajuda</namespace>
      <namespace key="13" case="first-letter">Ajuda Discussió</namespace>
      <namespace key="14" case="first-letter">Categoria</namespace>
      <namespace key="15" case="first-letter">Categoria Discussió</namespace>
      <namespace key="102" case="first-letter">Pàgina</namespace>
      <namespace key="103" case="first-letter">Pàgina Discussió</namespace>
      <namespace key="104" case="first-letter">Llibre</namespace>
      <namespace key="105" case="first-letter">Llibre Discussió</namespace>
      <namespace key="106" case="first-letter">Autor</namespace>
      <namespace key="107" case="first-letter">Autor Discussió</namespace>
      <namespace key="710" case="first-letter">TimedText</namespace>
      <namespace key="711" case="first-letter">TimedText talk</namespace>
      <namespace key="828" case="first-letter">Mòdul</namespace>
      <namespace key="829" case="first-letter">Mòdul Discussió</namespace>
      <namespace key="1728" case="first-letter">Event</namespace>
      <namespace key="1729" case="first-letter">Event talk</namespace>
    </namespaces>
  </siteinfo>
  <page>
    <title>Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/189</title>
    <ns>102</ns>
    <id>32876</id>
    <revision>
      <id>185688</id>
      <parentid>184508</parentid>
      <timestamp>2026-09-26T09:22:10Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Aleator</username>
        <id>20</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>divspan</comment>
      <origin>185688</origin>
      <model>proofread-page</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="972" sha1="667aplysxc7nndiors46zptiokgwdvc" xml:space="preserve">&lt;noinclude&gt;&lt;pagequality level=&quot;3&quot; user=&quot;Beusson&quot; /&gt;&lt;/noinclude&gt;que'l bisbe's fa vell. Tu, Pacatilla, pòrta'ls dos quartos: ja he llambregat de lluny. Noys, no dormím: lo cap viu. Ja la veig, d'allí dalt, com apunta; tíri, tíri, rossa, que ja'ls paro. Ay! dos més a la ''xalera:'' apunta, Barnola; tant se val!... Tómba la ''gracia'', noy. Y quín ruxat!... Còm va cayent la moneda...!»

Y, no està per alabarlo; però no hi hà cap carrer, ni a dintre ni a fóra, que s'hi arrepleguen més quartos.


{{c|{{big|* * *}}}}

Be: ara ja'ls hi he esplicat la passada: tant se val, ja qui'hi estem posats, que'ls conti la professó.

Les botigues estan fa dies emblanquinades de nou; tot daltabaix del carrer, ple de palmatories ab ciris de mitja lliura, y uns flochs de papers retallats, tan primorosos que de lluny fan goig. La ''Tomasa'' ja's gronxa allí dalt, y cada pich que volta llansa aquella nota plena, armoniosa, brunzenta, que's sent de cap a cap de ciutat, y que'ls Barcelonins la conexeríam, — més que vagi a dir&lt;noinclude&gt;&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>667aplysxc7nndiors46zptiokgwdvc</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Viquitexts:La taverna</title>
    <ns>4</ns>
    <id>39149</id>
    <revision>
      <id>185686</id>
      <parentid>185677</parentid>
      <timestamp>2026-09-25T12:18:36Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>MediaWiki message delivery</username>
        <id>3070</id>
      </contributor>
      <comment>/* Your feedback wanted: Remove (Language link added:) and similar edits from Special:RecentChanges */ secció nova</comment>
      <origin>185686</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="23596" sha1="qll88j9cz5avf63945ejhk12k7w4m7t" xml:space="preserve">{{La taverna (encapçalament)}}

== Bon 2026 ==
Les converses anteriors han estat arxivades a [[Viquitexts:La taverna/2025]]. Aquest 2026 es compliran 100 anys de la mort de [[Autor:Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover i Maspons]] i de [[Autor:Ramon Turró i Darder|Ramon Turró i Darder]], i 200 anys del naixement de [[Autor:Carlo Collodi|Carlo Collodi]] (el creador de ''Pinotxo''), així com 168 anys del naixement de [[Autor:Joaquim Casas i Carbó|Joaquim Casas i Carbó]] (que no tot han de ser números rodons!). Bon any 2026 i bones transcripcions! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:31, 31 des 2025 (CET)

== Plantilla ObraWikidata ==

Hola! Fa un [[Viquitexts:La_taverna/2023#Capturar_dades_de_l'índex_des_de_Wikidata|parell d'anys]] vam crear el codi que permet capturar dades d'una edició des de Wikidata. Això ja es fa a Commons amb la plantilla [[:c:Template:Book|book]]. A Viquitexts, les capturem automàticament (1) a un índex (espai de noms &quot;Llibre&quot;) només informant l'identificador de Wikidata (p.ex. Qnnnnnnn), (2) a la capçalera d'una pàgina que transclogui pàgines si fem servir l'etiqueta «pages» amb «&lt;code&gt;&lt;nowiki&gt;header=1&lt;/nowiki&gt;&lt;/code&gt;» (per exemple, &lt;code&gt;&lt;nowiki&gt;&lt;pages index=&quot;Llibre.pdf include=&quot;1-100&quot; header=1 /&gt;&lt;/nowiki&gt;&lt;/code&gt;) i (3) a una pàgina de l'espai de noms «Autor» mitjançant plantilles com {{tl|OW}} o {{tl|ED}}.

És d'aquesta darrera plantilla {{tl|OW}} que vull fer uns canvis. Actualment es mostren unes icones, com l'enllaç a Wikidata, a l'índex, el nivell de correcció i un enllaç a descàrrega ePub. Els canvis consisteixen en (1) afegir altres formats d'exportació (PDF i mobi) i (2) ocultar totes aquestes icones, fent-les visibles (2.a) fent clic a l'única icona «𝍢» que apareixerà ara, o (2.b) fent clic a l'opció del menú lateral «Expandeix-ho tot» o «Amago-ho tot». Així queda tot molt més polit (crec). Un exemple ja es pot visualitzar a «[[Autor:Joaquim Casas i Carbó]]».

Si ningú hi veu objeccions ho implementaria en uns dies. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 17:30, 8 gen 2026 (CET)
:Fet! Es pot veure a quasi qualsevol pàgina d'autor. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:53, 16 gen 2026 (CET)

== Thank You for Last Year – Join Wiki Loves Ramadan 2026 ==

Dear Wikimedia communities,

We hope you are doing well, and we wish you a happy New Year.

''Last year, we captured light. This year, we’ll capture legacy.''

In 2025, communities around the world shared the glow of Ramadan nights and the warmth of collective iftars. In 2026, ''Wiki Loves Ramadan'' is expanding, bringing more stories, more cultures, and deeper global connections across Wikimedia projects.

We invite you to explore the ''Wiki Loves Ramadan 2026'' [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026|Meta page]] to learn how you can participate and [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan 2026/Participating communities|sign up]] your community.

📷 ''Photo campaign on '' [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan 2026|Wikimedia Commons]]

If you have questions about the project, please refer to the FAQs:  
* [[m:Special:MyLanguage/Wiki Loves Ramadan/FAQ/|Meta-Wiki]]
* [[c:Special:MyLanguage/Commons:Wiki Loves Ramadan/FAQ|Wikimedia Commons]]

''Early registration for updates is now open via the '''[[m:Special:RegisterForEvent/2710|Event page]]'''''

''Stay connected and receive updates:''  
* [https://t.me/WikiLovesRamadan Telegram channel]  
* [https://lists.wikimedia.org/postorius/lists/wikilovesramadan.lists.wikimedia.org/ Mailing list]

We look forward to collaborating with you and your community.


'''The Wiki Loves Ramadan 2026 Organizing Team''' 20:45, 16 gen 2026 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:ZI Jony@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&amp;oldid=29879549 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;Annual review of the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
I am writing to you to let you know the annual review period for the Universal Code of Conduct and Enforcement Guidelines is open now. You can make suggestions for changes through 9 February 2026. This is the first step of several to be taken for the annual review. [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Annual review/2026|Read more information and find a conversation to join on the UCoC page on Meta]].

The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] (U4C) is a global group dedicated to providing an equitable and consistent implementation of the UCoC. This annual review was planned and implemented by the U4C. For more information and the responsibilities of the U4C, [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Coordinating Committee/Charter|you may review the U4C Charter]].

Please share this information with other members in your community wherever else might be appropriate.

-- In cooperation with the U4C, [[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]])&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

22:02, 19 gen 2026 (CET)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Keegan (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=29905753 --&gt;

== Action Required: Update templates/modules for electoral maps (Migrating from P1846 to P14226) ==

Hello everyone,

This is a notice regarding an ongoing data migration on Wikidata that may affect your election-related templates and Lua modules (such as &lt;code&gt;Module:Itemgroup/list&lt;/code&gt;).

'''The Change:'''&lt;br /&gt;
Currently, many templates pull electoral maps from Wikidata using the property [[:d:Property:P1846|P1846]], combined with the qualifier [[:d:Property:P180|P180]]: [[:d:Q19571328|Q19571328]]. 

We are migrating this data (across roughly 4,000 items) to a newly created, dedicated property: '''[[:d:Property:P14226|P14226]]'''.

'''What You Need To Do:'''&lt;br /&gt;
To ensure your templates and infoboxes do not break or lose their maps, please update your local code to fetch data from [[:d:Property:P14226|P14226]] instead of the old [[:d:Property:P1846|P1846]] + [[:d:Property:P180|P180]] structure. A [[m:Wikidata/Property Migration: P1846 to P14226/List|list of pages]] was generated using Wikimedia Global Search.

'''Deadline:'''&lt;br /&gt;
We are temporarily retaining the old data on [[:d:Property:P1846|P1846]] to allow for a smooth transition. However, to complete the data cleanup on Wikidata, the old [[:d:Property:P1846|P1846]] statements will be removed after '''May 1, 2026'''. Please update your modules and templates before this date to prevent any disruption to your wiki's election articles.

Let us know if you have any questions or need assistance with the query logic. Thank you for your help! [[User:ZI Jony|ZI Jony]] using [[Usuari:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuari Discussió:MediaWiki message delivery|discussió]]) 19:11, 3 abr 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:ZI Jony@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&amp;oldid=29941252 --&gt;

== Request for comment (global AI policy) ==

&lt;bdi lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
Apologies for writing in English. {{int:Please-translate}}
A [[:m:Requests for comment/Artificial intelligence policy|request for comment]] is currently being held to decide on a global AI policy. {{int:Feedback-thanks-title}}
[[Usuari:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Usuari Discussió:MediaWiki message delivery|discussió]]) 02:58, 26 abr 2026 (CEST)
&lt;/bdi&gt;
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Codename Noreste@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=30424282 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;Vote now in the 2026 U4C election&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
Eligible voters are asked to participate in the 2026 [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee|Universal Code of Conduct Coordinating Committee]] election. More information–including an eligibility check, voting process information, candidate information, and a link to the vote–are available on Meta at the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Coordinating_Committee/Election/2026|2026 Election information page]]. The vote closes on 2 June 2026 at [https://zonestamp.toolforge.org/1780358400 00:00 UTC].

Please vote if your account is eligible. Results will be available by 14 June 2026. -- In cooperation with the U4C,&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[m:User:Keegan (WMF)|Keegan (WMF)]] ([[m:User talk:Keegan (WMF)|talk]]) 19:15, 27 maig 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Keegan (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=30513860 --&gt;

== RFC about AI-generated content in Wikimedia Commons ==

&lt;bdi lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;Apologies for writing in English, please help translate this message to your language. You are invited to participate in a [[c:Commons:Requests for comment/Policy update for AI content|request for comment on Wikimedia Commons about a policy update for AI content]]. This may affect files that are uploaded to Wikimedia Commons for use on this project. Thank you. [[m:User:Codename Noreste|Codename Noreste]] ([[m:User talk:Codename Noreste|discussió]])&lt;/bdi&gt; 19:12, 23 juny 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Codename Noreste@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=30513860 --&gt;

== Enllaç de desplegament de contactes legals i de seguretat al peu de pàgina del vostre wiki ==

&lt;section begin=&quot;Message&quot;/&gt;
'''Contactes dels departament Legal i de Seguretat'''

Hola comunitat, la Fundació Wikimedia ha proporcionat una [[wmf:Special:MyLanguage/Legal:Wikimedia Foundation Legal and Safety Contact Information|pàgina única de contacte legal i de seguretat]], que s'ha d'enllaçar al peu de pàgina del vostre wiki, per garantir l'accés a informació legal precisa. Es tracta d'un requisit reglamentari. Ja hem implementat enllaços als projectes en anglès, alemany, italià, espanyol i altres, i properament els implementarem al vostre wiki. [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_Legal_and_Safety_Contacts_FAQ|Si us plau, llegiu-ne més a la pàgina del projecte]] i deixeu qualsevol comentari en aquest fil o a la [[m:Special:MyLanguage/Talk:Wikimedia Foundation Legal and Safety Contacts FAQ|pàgina de discussió]].

&lt;section end=&quot;Message&quot;/&gt;

-- [[User:Sannita (WMF)|User:Sannita (WMF)]] ([[User talk:Sannita (WMF)|talk]]) 15:30, 25 juny 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Sannita (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Sannita_(WMF)/Mass_sending_test&amp;oldid=30731267 --&gt;

== Ús de l'apòstrof, canvi de criteri al continuar validant un llibre revisat? ==

Hola comunitat, volia reactivar la validació del llibre [[Llibre:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu|La dòna d'aigua i altres contalles]]. He vist que al llibre es fa un tractament diferent a l'apòstrof segons la seva situació, en uns casos és apòstrof i en altres punt volat (&quot;l'una&quot; vs &quot;·s pensava&quot;, [[Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/94|pàgina 94]]). Al revisar el llibre, i a les pàgines validades, s'ha mantingut aquesta distinció, però al llegir les convencions de transcripció veig que es recomana fer servir l'apòstrof en tots els casos.

Consulto a la comunitat quina és la millor manera de procedir: seguir el criteri de revisió (doble tractament), continuar la revisió aplicant el criteri de l'apòstrof o revisar-lo tot substituint els punts volats per apòstrofs.

Gràcies [[Usuari:Lanxana|Lanxana]] ([[Usuari Discussió:Lanxana|discussió]]) 05:57, 27 juny 2026 (CEST)

:{{ping|Lanxana}} Hola! Jo sóc partidari de transcriure fidelment: si l'edició té un apòstrof, llavors un apòstrof, i si un punt volat, llavors un punt volat. Quan costa molt de distingir un de l'altre, jo optaria per cercar a la resta de l'edició algun cas semblant i, si finalment, no sé què fer, llavors acabaria posant un apòstrof. Per cert, veig que la recomanació dels apòstrofs a [[Viquitexts:Convencions de transcripció]] la vaig escriure jo i sembla contradir-se amb allò que acabo de dir (modifíca-ho com creguis millor: quan la vaig escriure pensava en accents i cometes estranyes que alguna vegada he vist, potser fruit dels OCR). Fins aviat! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 11:27, 27 juny 2026 (CEST)
::Gràcies @[[Usuari:Aleator|Aleator]] per la resposta. Seguiré doncs amb la validació tal com està ara, respectant els punts volats. Aquest és el primer cas que m'he trobat amb aquest ús com apòstrof. Per ara deixo la recomanació a la viqui com està, si m'hi tornés a trobar amb un cas així en fase d'edició ja valoraria què fer. Al validar prefereixo seguir el criteri de l'editor i, davant el dubte, preguntar, com en aquest cas. [[Usuari:Lanxana|Lanxana]] ([[Usuari Discussió:Lanxana|discussió]]) 12:08, 30 juny 2026 (CEST)

== Request for comment (the future of Abstract Wikipedia) ==

&lt;bdi lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;
Apologies if this has not yet been translated into your wiki's language. {{int:Please-translate}}
You are invited to voice your opinions in a [[:m:Requests for comment/The future of Abstract Wikipedia|request for comment about the future of Abstract Wikipedia]]. {{Int:Feedback-thanks-title}}
[[:m:User:Kowal2701|Kowal2701]] ([[:m:User talk:Kowal2701|talk]])  14:25, 24 jul 2026 (CEST)
&lt;/bdi&gt;
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:DreamRimmer@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&amp;oldid=30513860 --&gt;

== &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;Migration to Parsoid&lt;/span&gt; ==

&lt;div lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot;&gt;
&lt;section begin=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;em&gt;[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation/Product and Technology/Parsoid Read Views/Read View Announcement|Read this in another language]]&lt;/em&gt;

Hello everyone! I am glad to inform you that as the next step in the [[mw:Special:MyLanguage/Parsoid/Parser Unification|Parser Unification]] project, Parsoid will soon be turned on as the default article renderer on your wiki. We are gradually increasing the number of wikis using Parsoid, with the intention of making it the default wikitext parser for MediaWiki's next long-term support release. This will make our wikis more reliable and consistent for editors, readers, and tools to use, as well as making the development of future wikitext features easier.

If this disrupts your workflow, don’t worry! You can still opt out through a user preference or turn Parsoid off on the current page using the Tools submenu, as described in the [[mw:Special:MyLanguage/Help:Extension:ParserMigration|Extension:ParserMigration]] documentation.

There is [[mw:Special:MyLanguage/Parsoid/Parser Unification/Confidence Framework|more information about our roll-out strategy]] available, including the testing done before we turn on Parsoid for a new wiki.

To report bugs and issues, please look at our [[mw:Special:MyLanguage/Parsoid/Parser Unification/Known Issues|known issues]] documentation and if you found a new bug please create a phab ticket and tag the [[phab:project/view/5846|Content Transform Team in Phabricator]].
&lt;section end=&quot;announcement-content&quot; /&gt;
&lt;/div&gt;

[[mw:User:MSantos (WMF)|Content Transform Team]] 18:31, 3 ago 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:MSantos (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery/Wikisource&amp;oldid=28221043 --&gt;

== La vostra wiki estarà aviat només en mode lectura ==
&lt;section begin=&quot;server-switch&quot;/&gt;&lt;div class=&quot;plainlinks&quot;&gt;

[[:m:Special:MyLanguage/Tech/Server switch|Llegiu aquest missatge en una altra llengua]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&amp;group=page-Tech%2FServer+switch&amp;language=&amp;action=page&amp;filter= {{int:please-translate}}]

La [[foundation:|Fundació Wikimedia]] canviarà el trànsit entre els seus centres de dades. Això garantirà que la Viquipèdia i les altres wikis de Wikimedia romanguin disponibles fins i tot si es produeix un desastre.

Tot el trànsit es durà el '''{{#time:j xg|2026-09-23|ca}}'''. La prova començarà a les '''[https://zonestamp.toolforge.org/{{#time:U|2026-09-23T14:00|en}} {{#time:H:i e|2026-09-23T14:00}}]'''.

Malauradament, a causa de limitacions de [[mw:Special:MyLanguage/Manual:What is MediaWiki?|MediaWiki]] cal limitar la possibilitat d'editar durant el canvi. Ens disculpem per aquesta disrupció, i estem treballant per minimitzar-la en el futur. 

Es mostrarà un avís a totes les wikis de la Fundació Wikimedia 30 minuts abans que tingui lloc aquesta operació. &lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;This banner will remain visible until the end of the operation.&lt;/span&gt; 
&lt;span lang=&quot;en&quot; dir=&quot;ltr&quot; class=&quot;mw-content-ltr&quot;&gt;You can contribute to the [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special%3ATranslate&amp;group=Centralnotice-tgroup-read_only_banner&amp;task=view&amp;language=&amp;filter=&amp;action=translate translation or proofreading] of this banner text.&lt;/span&gt;

'''Durant una estona, podreu llegir, però no pas editar les wikis durant una estona breu.'''

* No podreu editar durant com a màxima una hora el {{#time:l j xg Y|2026-09-23|ca}}.
* Si proveu d'editar o desar canvis durant aquestes interrupcions, veureu un missatge d'error. Esperem que no es perdi cap edició durant aquest període de temps, però no us ho podem garantir. Si veieu el missatge d'error, espereu fins que tot torni a funcionar. Llavors hauríeu de poder desar la vostra edició. Tot i així, us recomanem que primer feu una còpia dels vostres canvis, per si un cas.

''Altres efectes'':

* Els treballs automàtics de rerefons aniran més lents, i alguns es podrien aturar. Potser els enllaços vermells no s'actualitzaran tan ràpidament com és habitual. Si creeu un article que ja ha estat enllaçat en algun altre lloc, l'enllaç pot mantenir-se en vermell més estona de l'habitual. Alguns ''scripts'' de llarga durada s'hauran d'aturar.
* Esperem que les implementacions de codi es produeixin com qualsevol altra setmana. No obstant això, algun codi concret es podria congelar puntualment si l'operació ho requereix.
* [[mw:Special:MyLanguage/GitLab|GitLab]] no estarà disponible durant uns 90 minuts.

Aquest projecte es podria ajornar si fos necessari. Podeu [[wikitech:Switch_Datacenter|llegir la planificació a wikitech.wikimedia.org]]. Es comunicarà qualsevol canvi a la planificació. 

'''Si us plau, compartiu aquesta informació amb la vostra comunitat viquimedista.'''&lt;/div&gt;&lt;section end=&quot;server-switch&quot;/&gt;

[[m:user:Trizek (WMF)|Trizek (WMF)]] 14:58, 15 set 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Trizek (WMF)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&amp;oldid=30513874 --&gt;

== Canvis en plantilla Autor ==
Hola! Aprofitant la feina feta per {{u|Docosong}} al mòdul [[:q:Mòdul:Persona|Mòdul:Persona]] de Viquidites, l'he adaptat per a Viquitexts al nou [[Mòdul:Autor]]. Proposo canviar el codi de l'actual plantilla {{tl|Autor}} a una crida a aquest nou mòdul. Quins canvis presenta respecta a l'actual {{tl|Autor}}? He afegit un enllaç a Wikidata (a la secció de &quot;Projectes germans&quot;), he mogut la informació sobre drets d'autor a una secció pròpia (amb un enllaç a l'apartat de Wikidata sobre els drets d'autor, si n'hi ha; i un enllaç cap a la pàgina d'ajuda de drets d'autor); la clau d'ordenació (paràmetre &quot;Ordenar&quot;) ja no caldrà informar-lo a mà; i també he acabat aconseguint (mitjançant ''vive coding'') treure els claudàtors del peu d'imatge quan a Wikidata n'hi hagi. Ara mateix podeu veure-ho a [[Autor:Erasme de Rotterdam]], però podeu fer proves (en mode previsualització) amb qualsevol autor i la {{tl|Plantilla de proves}}. En definitiva, proposo fer el canvi d'aquí a 1 mes (20 d'octubre) sempre que ningú hi vegi inconvenients. A reveure! -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:51, 20 set 2026 (CEST)
:Ah, m'oblidava. I llavors les plantilles {{tl|DP-Autor}}, {{tl|DP-Autor-70}}, {{tl|DP-Autor-80}}, {{tl|DP-Autor-100}} i {{tl|Copyright-AutorFins}} ja no serien necessàries i, per tant, les treuria de les pàgines d'autor (perque la informació ja apareixeria, més comprimida, a la infotaula). -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 20:56, 20 set 2026 (CEST)
::Hola companys, gràcies per citar-me. Vaig fer el canvis al [[q:Mòdul:Persona|Mòdul:Persona]] amb l'ajuda d'eines IA (no domino gaire el codi avançat) Principalment, el mòdul LUA redueix bastant la càrrega de la plantilla i si no recordo malament és més segur i estable. I, per altra banda, també volia afegir el camp de drets d'autor, que es pot extreure de wikidata. Recomano repassar el codi amb una eina IA per si detecta errors o pot recomanar alguna millora.-- [[Usuari:Docosong|Docosong]] ([[Usuari Discussió:Docosong|discussió]]) 21:14, 20 set 2026 (CEST)

== Your feedback wanted: Remove ''(Language link added:) and similar'' edits from Special:RecentChanges ==
''(Apologies for posting in English. You can help by translating it)''

Hello, I’m Danny from [[:en:w:Wikimedia_Deutschland|Wikimedia Deutschland’s]] [[m:Wikidata_For_Wikimedia_Projects|Wikidata For Wikimedia Projects]] team.&lt;br/&gt;
We have been investigating and examining how Wikidata’s use in the [[Special:RecentChanges]] and [[Special:Watchlist]] pages can be made to be more useful, or less ‘noisy’ (fewer edits that have little value to the reader).

We are currently exploring to make a change in the volume and the type of Wikidata edits that appear in these pages, and '''we need your feedback''' to help us ensure this is a positive change for the Wikis and won’t disrupt your workflows.&lt;br/&gt;
Language links are also known as sitelinks or interlanguage links and describe when a Wikidata item is connected to a Wiki, adding it to the language dropdown tool for other connected Wikis.
[[File:Types of Lang Link changes.png|x350px|frame|A variety of &quot;Language Link&quot; edits as seen in the Recent Changes feed]]

The request for feedback is whether you support the removal of these language link edits from the Recent Changes and Watchlist feed, or would you oppose such a change and if so, why?
Please share you thoughts on the dedicated '''[[m:Talk:Wikidata_For_Wikimedia_Projects/Clearer_Wikidata_Edit_Summaries/Hide_Language_Link_edits|metawiki Talk page]]'''. 

Further information about this change: [[m:Wikidata_For_Wikimedia_Projects/Clearer_Wikidata_Edit_Summaries/Hide_Language_Link_edits|m:Wikidata_For_Wikimedia_Projects/Hide_Language_Link_edits]]

Thank you for any participation or feedback you give, -- [[m:User:Danny_Benjafield_(WMDE)|User:Danny Benjafield (WMDE)]] 14:18, 25 set 2026 (CEST)
&lt;!-- Missatge enviat per Usuari:Danny Benjafield (WMDE)@metawiki utilitzant la llista de https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Danny_Benjafield_(WMDE)/MassMessage_test_list&amp;oldid=31080967 --&gt;</text>
      <sha1>qll88j9cz5avf63945ejhk12k7w4m7t</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger</title>
    <ns>0</ns>
    <id>61074</id>
    <revision>
      <id>185690</id>
      <parentid>185685</parentid>
      <timestamp>2026-09-26T11:45:03Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Jobuma3</username>
        <id>11699</id>
      </contributor>
      <origin>185690</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="10471" sha1="d3oulimpx685909qtxvgry7psupyya7" xml:space="preserve">{{Encapçalament|Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}}
&lt;br/&gt;
&lt;div class=prose&gt;

:::::'''Bases d’un estatut de les minories franceses''' 
:::::{{gap|2.75em}}'''no cristianes i d’origen estranger'''


{{bc|align=justify|width=95%|:{{gap}}''(L’OCM, una organització de la Resistència francesa de l’interior durant l’ocupació alemanya, el juny de 1942 redacta l’informe'' Les minorités nationales'', destinat a ser objecte de debat sobre les reformes que caldrà emprendre, l’endemà de l’alliberament, respecte a les minories nacionals de dins França.''
:{{gap}}''Simone Weil, que el 14 de desembre ha estat admesa com a redactora als serveis civils de la France libre, a la Direction de l’Intérieur, hi té la comesa de llegir-se’l en algun moment, fer-ne un resum, i comentar-lo críticament.''
:{{gap}}''El text següent, que n’és el resultat, consta doncs de dues parts: el Resum del contingut, i el Comentari crític)''}}


nº 658 – d-N.M.


&lt;u&gt;Resum&lt;/u&gt;:

{{gap}}Es tracta de fet dels jueus francesos. La idea essencial és que la cohesió entre jueus no és racial, sinó religiosa, i això malgrat el gran nombre de jueus ateus; car quan una religió desapareix reemplaçada per l’ateisme, la mentalitat corresponent a aquesta religió es manté. Només hi ha canvi de mentalitat quan hi ha canvi de religió. Així, només són assimilats els jueus convertits (sincerament) al cristianisme o a punt de ser-ho. En mirar-nos l’assimilació com un fenomen excepcional, ací intentem trobar un ''modus vivendi'' entre els jueus que són ciutadans francesos i la nació francesa.

{{gap}}Refutem els diversos retrets fets als jueus, però reconeixem com a fet irreductible que constitueixen una minoria i que, per aquesta raó, la majoria pot legítimament prendre mesures amb ells per evitar certs inconvenients eventuals. Aquests inconvenients eventuals són: 

{{gap}}'''1'''r – la seva presència en un cos electe en proporció no deliberadament volguda pel país (car un departament que vota per un jueu no sap si en els altres departaments s’hi elegeixen jueus o no jueus).

{{gap}}'''2'''n – la presència d’un d’ells en certes funcions elevades ---per exemple, director de personal de les administracions públiques i els serveis públics, inspectors i directors d’ensenyament, directors o redactors en cap, administradors de diaris i revistes (tret de les tècniques), de radiodifusió, d’actualitats cinematogràfiques. Car en raó del petit nombre de tals funcions i de la seva importància, la presència d’un jueu en alguna d’elles implica una part d’influència en la vida del país que no convé a una minoria.
:::{{gap}}Proposem de prohibir als jueus aquestes funcions i els cossos electes nacionals.

{{gap}}'''3'''r – una proporció o una concentració exagerada en l’administració.
:::{{gap}}El seu nombre en les administracions centralitzades ha de ser limitat. En les administracions no centralitzades, hi han de ser dispersats.

{{gap}}'''4'''t – la seva concentració exagerada en certs indrets.
:::{{gap}}L’accés a les professions liberals i als càrrecs seria sotmès a una autorització quant a l’indret on serien exercides. Igualment en les empreses. 

{{gap}}Proposem d’aplicar aquest règim no solament als jueus, sinó generalment a les minories nacionals i a les no cristianes. Les definim així:
::---pertanyen a les minories d’origen estranger els ciutadans que no tinguin almenys tres ascendents de tres generacions successives, en filiació directa, nascuts francesos.
::---pertanyen a les minories no cristianes els ciutadans francesos que no tinguin almenys: 
::::---pare o mare, de descendents cristians de tres generacions successives.
::::---un conjunt de descendència cristiana de tres generacions successives i de què tinguin un infant cristià.

{{gap}}Les famílies jueves que justifiquin una ascendència paterna francesa ininterrompuda des de 1793 estan exemptes de tota mesura excepcional.

{{gap}}Hi ha famílies que poden ser excloses de les minories per mèrits excepcionals.

{{gap}}La resta d’aquest estudi és consagrada a la història del problema jueu i a l’examen de diversos arguments. Indiquem que, fins i tot admetent que els jueus tinguin un mal comportament com a metges, advocats, financers, professors, etc., el remei, pel que fa a això, s’hauria de cercar no pas en una lluita contra els jueus, ans en la prevenció i la repressió dels comportaments perjudicials entre els metges, advocats, financers, professors, etc.

{{gap}}El problema de la immigració de jueus estrangers a França s’ha de resoldre negativament. Proposem de només deixar entrar a França estrangers cristians, triats entre les poblacions més acostades al temperament francès. Pel que fa als jueus estrangers que hi hagi a França, caldrà fer-ne fora tots els que es pugui.


&lt;u&gt;Comentari&lt;/u&gt;:

{{gap}}La idea central és justa: es tracta no pas de saber si la minoria jueva té aquest caràcter o aquest altre, sinó si existeix. També, justament, la idea que la minoria jueva té de lligam una certa mentalitat responent a l’absència d’heretatge cristià.

{{gap}}En contrapartida, és perillós de veure aquestes dades com a estables i de fer-los correspondre un ''modus vivendi'' estable. L’existència d’una tal minoria no és pas un bé; l’objectiu ha de ser doncs provocar-ne la desaparició, i tot ''modus vivendi'' ha de ser una transició cap a aquest objectiu. A aquest respecte, reconèixer-ne oficialment l’existència és molt dolent, car això la cristal·litza.

{{gap}}És ací l’extrema dificultat del problema. Cal prendre mesures amb aquesta minoria, perquè existeix. Cal no reconèixer-ne oficialment l’existència, de por de prolongar-la.

{{gap}}Aquest problema és insoluble amb els engranatges de la vida pública que comporten els sistemes coneguts. {Fóra fàcil de resoldre, juntament amb molts d’altres, en el quadre d’un sistema exposat en una altra banda, basat en una noció nova de la funció judicial.}

{{gap}}Els dos punts principals per a una supressió progressiva del problema serien l’encoratjament dels matrimonis mixtos i una formació cristiana de les futures generacions jueves.

{{gap}}Si una aspiració autènticament cristiana ---sense influència del dogma sobre les intel·ligències--- impregnava realment l’ensenyament, l’educació i la formació del jovent a França ---i, a més, tota la vida del país---, ni la pretesa religió jueva, ni l’ateisme propi dels jueus emancipats de la seva religió no tindrien prou força per a impedir el contagi. El racisme jueu, per a això, fóra l’únic amb prou força; passades dues o tres generacions, només quedarien, de jueus conscients de ser-ho, els racistes fanàtics. En aquest moment, el problema fóra trobar un criteri per a distingir-los, a fi de treure’ls la nacionalitat francesa.

{{gap}}(Faríem avançar el procés si podíem eficaçment encoratjar els pares jueus d’esperit obert a no dir als seus infants que són jueus.)

{{gap}}Les dades del problema jueu de la darrera etapa històrica s’agrupen entorn d’un fet fonamental: la correspondència que hi ha entre la minoria jueva i l’època. Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat. És per això que, al més sovint, l’ateu jueu és més ateu que el no jueu. N’és menys agressivament, però més profundament.

{{gap}}Desarrelament i irreligió són els dos caràcters essencials de la nostra època. D’ací el lloc ocupat en aquesta època per la minoria jueva, lloc de lluny desproporcionat, pel nombre i per la verdadera relació dels valors. Aquesta minoria, en ser el símbol de l’esperit de l’època, ha estat automàticament elevada justament per aquesta correspondència. Això explica el lloc que ha ocupat. Això explica i legitima també les reaccions en contra seva. Car era el símbol d’un mal.

{{gap}}Cal qualificar de dolent el que és dolent, però observant les proporcions. El símbol d’un mal és un mal, però el mal original és un mal molt més gran.

{{gap}}És només respecte a una inspiració d’una espiritualitat autèntica, i que ja hauria començat a impregnar la vida del país, que poden tenir lloc mesures de protecció contra els qui són incapaços d’associar-s’hi, entre els quals hi hauria inevitablement la major part dels jueus.

{{gap}}Especialment, si una inspiració cristiana era realment infosa a l’ensenyament, fóra legítim de separar-ne els jueus, sobretot per a les branques com la literatura i la filosofia. 

{{gap}}Això no es pot fer sense vexació, mentre els membres del cos ensenyant siguin reclutats per exàmens i oposicions; cosa que és, per a ells, una de les maneres més estúpides possibles de reclutament.

{{gap}}De manera general, en sanejar la vida del país, suprimiríem gairebé tots els inconvenients lligats a l’existència d’una minoria al país. 

{{gap}}(Recíprocament, les acusacions fetes contra els jueus pels més clarividents antisemites constituirien un preciós repertori de les malalties del país.)

{{gap}}El lligam entre el problema jueu i els problemes relatius a la vida espiritual ha de prohibir totalment posar en la mateixa categoria els jueus i les minories nacionals, a diferència del que fa aquest estudi.

{{gap}}Si uns russos o uns espanyols naturalitzats francesos senten la necessitat, malgrat la naturalització, d’ajuntar-se i conservar l’escalf carnal de la pàtria original, no és pas del tot segur que sigui un mal. Fóra una crueltat de dispersar-los per força, com es proposa aquí. Car, contràriament al que és el cas per als jueus, els privaríem d’un bé real. Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius. En dissoldre sense brutalitat els medis jueus, no privaríem pas de cap pàtria als qui els componen, ans els prepararíem per a tenir-ne una per primer cop.
&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;</text>
      <sha1>d3oulimpx685909qtxvgry7psupyya7</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Discussió:Bases d’un estatut de les minories franceses no cristianes i d’origen estranger</title>
    <ns>1</ns>
    <id>61075</id>
    <revision>
      <id>185687</id>
      <parentid>185684</parentid>
      <timestamp>2026-09-25T13:13:46Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Jobuma3</username>
        <id>11699</id>
      </contributor>
      <origin>185687</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="13208" sha1="o8z2t7kw4o5rw2z7ximkamro3m46j6y" xml:space="preserve">	
== Notes: ==

&lt;div style=&quot;text-align:justify;&quot;&gt;
:'''del traductor''':
:{{interliniat|0.5em|2=&amp;nbsp;}}
::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: 
:::---Des de Nova York, on el  maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre.
:::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25.
:::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal.
:::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n.
:::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola.
:::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part.
:::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes.
:::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament.
:::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament.
:::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex.
:::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant.
:::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre.
:::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista.
:::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent.
:::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´
:::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics.


::---'''[2]''' L’autora hi escrigué aquest text per a la Direction de l’Intérieur en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar-hi) i el 15 d’abril del 1943 (en què és ingressada a l’hospital Middlesex).


::---'''[3]''' En la lectura del Comentari hi ha dos fragments sobre el judaisme, als paràgraf vuitè i darrer, que sobten:

{{bc|align=justify|width=65%| 
{{gap}}''Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat.''

{{gap}}''Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius.'' }}
:::---En els seus escrits ''Els tres fills de Noè i la història de la civilització mediterrània'', ''Nota sobre les relacions primitives del cristianisme i les religions no hebraiques'' i ''Israel i els “gentils”'', hi insisteix amplament i justifica el seu posicionament respecte al judaisme.
:::---Ara bé, en una carta seva al pare Perrin, diu que hi ha passatges dels Evangelis que abans l’estranyaven i ara són per a ella “extremament lluminosos”, i que si no els hagués “llegit i rellegit amb amor, no hagués pas pogut arribar a la veritat” que s’hi troba. I afirma que l’actitud d’esperit amb què llegeix textos d’”altres tradicions religioses o metafísiques i altres textos sagrats” és la mateixa amb què llegeix els Evangelis.
:::---Sembla, doncs, que l’Antic Testament no el llegia pas amb la mateixa actitud d’esperit. ¿Fou realment així? ¿I, si és que sí, per què? No ho sabem.


::---'''[4]''' Per tal que el lector es pugui fer una mínima idea de quina fou realment, en tots sentits, l’actitud de Simone Weil envers els jueus, cal tenir en compte també els fets següents:

:::---'''[4.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa.
:::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. 
:::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus.
:::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.”

:::---'''[4.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''.
:::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana.
:::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació.

:::---'''[4.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? 

::::---'''[4.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. 
::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”.
::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. 
::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades per altres diaris anglesos. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. 
::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”.

::::---'''[4.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada.
::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. 
::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies.

:::---'''[4.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? 

::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. 
::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”.


::---'''[5]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483.
&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;</text>
      <sha1>o8z2t7kw4o5rw2z7ximkamro3m46j6y</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>185689</id>
      <parentid>185687</parentid>
      <timestamp>2026-09-26T11:40:39Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Jobuma3</username>
        <id>11699</id>
      </contributor>
      <origin>185689</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="13351" sha1="5gl19piz4z5d7924b20q1et5s2ps8z1" xml:space="preserve">	
== Notes: ==

&lt;div style=&quot;text-align:justify;&quot;&gt;
:'''del traductor''':
:{{interliniat|0.5em|2=&amp;nbsp;}}
::---'''[1]''' Circumstàncies de l’estada de Simone Weil a Londres: 
:::---Des de Nova York, on el  maig de 1942 s’havia traslladat acompanyant els pares, Simone Weil aconsegueix de ser acceptada a Londres a treballar per la France libre.
:::---El 10 de novembre surt de Nova York en un vaixell de càrrega suec, i arriba a Liverpool el 25.
:::---És retinguda divuit dies pels serveis de seguretat anglesos, vuit dies més del normal.
:::---Maurice Schumann, antic company seu de batxillerat de filosofia, ara portaveu de la France libre, se n’assabenta i aconsegueix de treure-la’n.
:::---El 14 de desembre arriba a Londres, on és admesa com a redactora als serveis civils, a la Direction de l’Intérieur de la France libre. Li assignen un despatxet en un hotel particular, on treballarà sola.
:::---A França, els comitès de resistents elaboren projectes per a la reorganització de França després de la guerra, i els envien a Londres. Li encarreguen d’examinar-ne una part.
:::---En examinar-los, se sent obligada a exposar les seves idees sobre les qüestions tractades en aquests projectes.
:::---Escriu, en aquesta etapa, de quatre mesos, una increïble quantitat de textos, entre ells ''L’arrelament''. Escriu de nits i de dia, amb ben poques hores de son. Més d’una vegada passa la nit al despatx, on s’ha deixat tancar voluntàriament.
:::---Durant tot aquest temps, intenta que l’enviïn en missió a França, on creu que seria molt més útil que no escalfant cadires. Consideren, però, que seria involuntàriament perillosa per als resistents, i li ho deneguen repetidament.
:::---El 15 d’abril, extenuada, afectada de malnutrició, profundament desesperada, malalta de tuberculosi, és trobada inconscient a casa seva, i l’ingressen a l’hospital Middlesex.
:::---A l’hospital hi té prohibit d’escriure res que no siguin cartes a la família, però no és segur que no aconsegueixi de continuar treballant.
:::---El 26 de juliol, des de l’hospital, escriu una carta de dimissió al seu superior de la Direction, en desacord amb certes orientacions de la France libre.
:::---En dies següents, té violentes discussions amb el seu antic company de batxillerat Maurice Schumann, a qui retreu les pretensions hegemòniques del moviment gaullista.
:::---El 17 d’agost és transferida al sanatori d’Ashford, al comtat de Kent.
:::---Hi mor d’una aturada cardíaca, provocada pel seu estat general, el 24 d’agost.´
:::---El dia 30 és enterrada al cementiri d’Ashford, a la part reservada als catòlics.


::---'''[2]''' L’autora hi escrigué el text en algun moment d’entre finals de desembre del 1942 (quan acabava d’entrar de redactora a la Direction de l’Intérieur) i el 15 d’abril del 1943 (en què fou ingressada a l’hospital Middlesex).


::---'''[3]''' Per a qui no hagi llegit, de l’autora, ''Els tres fills de Noè i la història de la civilització mediterrània'', ''Nota sobre les relacions primitives del cristianisme i les religions no hebraiques'' o ''Israel i els “gentils”'', en el Comentari hi trobarà dos fragments sobre el judaisme, als paràgraf vuitè i darrer, que el poden sobtar:

{{bc|align=justify|width=65%| 
{{gap}}''Només podem definir la minoria jueva per dos caràcters: desarrelament i irreligió. Irreligió, perquè la pretesa religió jueva és una idolatria nacional que des de la destrucció de la nació ha perdut tota realitat.''

{{gap}}''Espanya, Rússia, són verdaderament pàtries, deus d’escalf i d’aliment, per a les ànimes. El judaisme no és res d’això. Ni ho ha estat mai abans. Com en el cas dels romans, un somni de dominació temporal soldà per l’orgull una banda de fugitius.'' }}
:::---Aquests dos fragments, així com globalment tot el Comentari, poden sobtar sobretot perquè, en una carta seva al pare Perrin, hi confessa que hi ha passatges dels Evangelis que abans l’estranyaven i ara són per a ella “extremament lluminosos”, i que si no els hagués “llegit i rellegit amb amor, no hagués pas pogut arribar a la veritat” que s’hi troba; i perquè confessa més tard que l’actitud d’esperit amb què llegeix textos d’”altres tradicions religioses o metafísiques, i altres textos sagrats”, és la mateixa amb què llegeix els Evangelis. 
:::---Els dos fragments sobten perquè, ben al contrari del que diu, sembla com si l’Antic Testament no se l’hagués llegit ni el llegís amb la mateixa actitud d’esperit. 
:::---¿Realment era així? ¿I, si és que sí, per què? No ho sabem.


::---'''[4]''' Per tal que el lector es pugui fer una mínima idea de quina fou realment, en tots sentits, l’actitud de Simone Weil envers els jueus, cal tenir també en compte els fets següents:

:::---'''[4.1]''' Témoignage chrétien, publicació d’inspiració cristiana, és editat durant l’ocupació alemanya de França, entre 1941 i 1944, pel moviment de Resistència interior francesa.
:::---Els fundadors i els militants de Témoignage chrétien no solament s’alcen contra l’antisemitisme i les mesures preses amb els jueus per l’Estat francès, ans són dels primers a comprometre’s en el renovament de la teologia sobre les relacions del cristianisme amb el judaisme. 
:::---Simone, mentre és a Marsella, hi col·labora difonent-ne els Cahiers, uns 300 per número, i encarregant falsos carnets d’identitat per a les persones que en tenen necessitat, entre elles jueus.
:::---Més tard, des de Nova York, en una carta a Maurice Schumann, li dirà “Estic molt contenta de saber que la gent de Témoignage chrétien són amics vostres. Jo hi estava lligada, a aquests medis, per una profunda amistat, i crec que són, de lluny, el que hi ha de millor a França en aquest moment.”

:::---'''[4.2]''' L’OCM ---Organisation civile et militaire---, fundada a París entre desembre del 1940 i gener del 1941, el més important dels moviments de la Resistència no comunista de la zona nord, la major part dels membres de la qual pertanyen a la burgesia industrial, els comerciants, les professions liberals, els alts funcionaris i els oficials de reserva, es distingeix per la seva reflexió sobre les reformes a prendre després de l’alliberament dins els dominis constitucional, econòmic, social, cultural i educatiu. La primera de les seves publicacions, de juny del 1942, és ''Les minorités nationales''.
:::---Al prefaci, hi precisen que quasi tota és dedicada al problema jueu ---el més difícil de resoldre, diuen---, amb vistes a poder-ne aplicar les solucions satisfactòries al problema general de les minories nacionals de França. Cal resoldre’l, diuen, des d’un punt de vista estrictament francès, no pas amb odi sinó amb justícia, a la llum de la tradició i de l’esperit francès, i per a una nació de tradició cristiana.
:::---El text de Simone Weil aquí traduït és la nota que, a demanda de la Direction de l’Intérieur, escriu sobre aquesta publicació.

:::---'''[4.3]''' ¿Què en sap, mentrestant, de les persecucions que pateixen els jueus a Europa? 

::::---'''[4.3.1]''' Quan és a Nova York, hi troba dues persones que li poden haver estat font de prou informació. 
::::---Hi troba mossèn John M. Oesterreicher, jueu austríac convertit al catolicisme, que està llavors a punt de publicar a Nova York (octubre del 1942) un recull de documents on s’exposa la liquidació dels ghettos, designa els camps d’extermini, les cambres de gas, els forns crematoris, aporta els noms dels criminals de les SS i avalua el nombre de desapareguts en deu milions. Simone el troba per tal d’interrogar-lo sobre la posició de l’Església respecte a un cert nombre de qüestions que la preocupen, especialment les relacions del cristianisme amb el judaisme. Segons dirà ell més tard, “la discussió fou vehement i durà tota una tarda”. D’ella, en diu que desconeix la “missió divina” d’Israel, i observa que “no és pas com a homes, que detesta els jueus, sinó com a símbols”.
::::---Hi troba també Jacques Maritain, qui, el 23 de novembre del 1941, des de Nova York, havia fet una crida al jovent de França, retransmès per la BBC, on evocava la sort dels jueus a l’est i al centre d’Europa, on, deia, “són incansablement perseguits, transportats com a bestiar de país en país, morts per desenes de milers a l’Europa central i massacrats a Ucraïna, als camps de concentració, a les presons”. 
::::---No es pot negligir que sempre, fins llavors, Simone ha anat a cercar la informació, sigui de la mena que sigui, en les millors fonts, fins i tot quan no són les més difoses ni les més accessibles. És difícil d’imaginar que no hagi sentit ---o no hagi conegut després--- les informacions donades per la BBC a partir de finals de juny de 1942, redifoses i completades diversos cops al juliol. Informacions que en aquest període són represes pel Times i millorades per altres diaris anglesos. El juny del 1942, per exemple, el Daily Telegraph publica dos articles de gran ressò informant de la posada en obra d’un verdader pla “per a exterminar la raça jueva del continent europeu”. 
::::---A més, Simone, l’octubre de 1942, encara a Nova York, diu, en una carta, que la seva activitat, “que no tracta directament de l’actualitat, no m’impedeix pas, alhora, de pensar-hi contínuament”.

::::---'''[4.3.2]''' Pel que fa al període en què Simone ja és a Londres, Maurice Schumann, el 1974, reportarà que el 1942 Simone li demanà si havia llegit el Llibre de Saül. En respondre-li que no, li digué: “¿Sabeu que [...] si Saül és castigat per l’Etern no és pas perquè hagi mort tots els amalequites, inclosos infants i dones [...], sinó perquè els havia mort tots menys un, i n’havia estalviat el rei?” I afegeix: “¿Com podem condemnar els holocausts que es preparen o es perpetren entorn nostre si no condemnem els holocausts, o fins els reconeixem com a veritats de la fe, amb el pretext que s’esdevingueren fa mil·lennis, com si el temps hi tingués res a veure?” Schumann recorda que Simone, a més, li digué que debades havia cercat un capellà catòlic que renegués del Déu del Llibre de Saül i li digués que podia entrar a l’Església sense considerar-lo veritat revelada.
::::---En un text seu escrit per a la Section de la réforme de l’État ---que l’havia cooptada el 9 de gener del 1943---, ''Légitimité du gouvernement provisoire'', en reflexionar sobre la possible necessitat d’un ''mecanisme penal'' per a reprimir tota ''desviació respecte a la legitimitat'', diu que, certament, hi ha “penes previstes per a la prevaricació, el tràfic d’influències o la traïció, però no n’hi ha ni una per a la injustícia o la inhumanitat”. 
::::---Sabem, a més, que si hi ha cap punt sobre el qual Simone no va variar és en la condemna de les atrocitats de l’opressió colonial. Simone compara els mètodes colonialistes dels països europeus amb els mètodes nazis, i estima que, per als europeus, el més xocant en la guerra que els fa Hitler és que l’Alemanya nazi tracti Europa com Europa ha tractat les seves colònies.

:::---'''[4.4]''' ¿Aprovà mai, Simone, la deportació dels jueus, el seu transport a ''una destinació desconeguda'', la destrucció del poble jueu? 

::::---En els seus escrits, no hi trobarem cap al·lusió, ni una ratlla, ni un sol mot a una tal aprovació, sinó la condemna, com es veu en el seu comentari a ''Les bases de la réforme constitutionnelle'', sortides de l’OCM: “A la Constitució, la intenció feixista no hi salta pas tant als ulls com en el paper sobre el Partit. Però, mirada més de prop, hi és també manifesta. Entre parèntesis, això permet d’entendre el verdader pensament d’aquesta gent pel que fa als jueus. Comprenent que l’antisemitisme a la manera alemanya és impolític en aquests moments a França, simulen un estudi seriós, objectiu, del problema. Però la seva finalitat és només constituir una minoria jueva cristal·litzada com a reserva, a punt per a atrocitats futures”. 
::::---Pel que fa a la qüestió de la destrucció d’un poble, en reflexionar en els seus Cahiers sobre què la podria justificar, diu que la “destrucció, el grau de la destrucció, ha de ser proporcional a allò que està en perill (el perill que fa necessària la destrucció), al grau de risc, a la relació més o menys directa de la cosa a destruir amb el perill”, i conclou: “Segons això, l’exterminació total d’un poble potser no és mai legítima (de segur que mai, sembla)”. I, més endavant, en el mateix Cahier: “Exterminació com a remei, creença en qualitats ocultes. Creure que matant els idòlatres suprimim la idolatria. El que verament suprimim és el que hi ha d’únic, de preciós, d’irreemplaçable... Matar els homes que no pensen com jo. Dut al límit, hom es queda sol. Imitació de la solitud de Déu; la pitjor de les idolatries”.


::---'''[5]''' El text original és tret del llibre ''Écrits de New York et de Londres. Questions politiques et religieuses'', Simone Weil. Oeuvres Complètes, Tome V, Volume 1, Éditions Gallimard, 2019, pàgs 479-483.
&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;</text>
      <sha1>5gl19piz4z5d7924b20q1et5s2ps8z1</sha1>
    </revision>
  </page>
</mediawiki>