Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.3
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Anaecypris hispanica
0
775
143226
126740
2026-05-25T00:07:00Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143226
wikitext
text/x-wiki
{{Algotraortografia}}
{{Infobox animalia
|nombriautótonu=Jarabugu
|Imagin=Anaecypris_hispanica.JPG
|Mapa=Anaecypris_hispanica_dis.PNG
|Reinu=Animalia
|Filu=Cordata
|Crassi=Actinopterygii
|Ordin=Cypriniformis
|Família=Cyprinidae
|Géniru=Anaecypris
|Espécii=A. hispanica
|Autol=Steindachner, 1866
|Estau=EN
}}
El '''jarabugu''' (''Anaecypris hispanica'') es una aspeci de [[peci]] endémica en ríus tributarius del [[Guadiana]], especialmenti en [[Estremaúra]]. S'enjalla en perigru d'estinción. Comu sinónimu, tamién se gasta, inque menus, ''Phoxinellus hispanicus''.
Nu está craraenti relacionáu con otras especis de pecis, lo que jaði que se prantéin enimas sobri la su filiación, que angunus estabrecin con ciertas aspecis de [[Túniz]] u los [[Balcanis]].
== Nombri ==
El su nombri científicu, ''Anaecypris hispanica'', senifica "Cipínidu (''-cypris'') del [[Guadiana]] (''Anae-'') en [[España]] (''hispanica'')".
== Pelitasqui y hábitat ==
Es un [[ciprínidu]] chiqueninu, con argu menus de 10 cm de largol, con linia lateral incompreta u ausenti, lo que lo distingui de otrus ciprínidus. Las sus escamas son mu chiqueninas y se desprendin con facilidá. Tíni la quilla entri las aletas ventral y anal.
El su hábitat preferenti son zonas de aguas pelmanentis, poca corrienti y con abundanti vegetación acuática.
== Aspeci amenazá ==
[[File:Anaecypris_hispanica_ext.PNG|thumb|160px|left|Debujinu el Jarabugu.]]
Está amenazáu pol mé la costrucción d'embalsis y la entroducción d'aspecis alóctonas pa la su pesca deportiva cumu el [[blablá]], el [[lúciu|luciu]] u la [[carpa]].
La [[Uñón Uropea|Unión Uropea]] tíni esta aspeci catalogá cumu aspeci d'atención especial (Anexu II 'e la directiva sobri conselvación de fauna y frora silvestri -1992-). El catálogu nacional [[España|español]] la encrúi ena categoría 'e vulnerabri (Ordin del Ministeriu español de Meyu Ambienti de 21 de octubri de 2002) y la Junta d'Estremaúra la tíni decrará aspeci en peligru d'estinción (13-3-2001). Igual protección le atorgan las autoridáis regionalis de Castilla La Mancha.
== Atijus ==
{{wikispecies|Unassigned Cyprinidae|Cyprinidae}}
*[http://www.mma.es/conserv_nat/acciones/esp_amenazadas/html/catalogo/Vertebrados_Peces/ver20.pdf Catálogo español de especies amenazadas]
*[https://web.archive.org/web/20091027023706/http://www.mediterranea.org/cae/direct_92_43_cee.htm Directiva UE sobre conservación de fauna y flora silvestre]
*[https://web.archive.org/web/20040904225221/http://www.redlist.org/search/details.php?species=1199 Página del catálogo de la UICN (Unión Internacional para la Conservación de la naturaleza, Suiza]
[[Categoría:Fauna]]
bnfg59t5573foqnsqb4e2jv0criy7dd
Usuario:Olarcos
2
3582
143223
143169
2026-05-24T22:44:48Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143223
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Cristian Mungiu]]
*[[Diana Gómez]]
*[[José de Alencar]]
*[[Machado de Assis]]
*[[Roger Escapa Farrés]]
*[[Eça de Queiroz]]
*[[Afonso Reis Cabral]]
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
0863fgq6em9t83m8sdm15p3o6lfqwds
143237
143223
2026-05-25T10:54:42Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143237
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Festival de Cini de Cannes
*[[Cristian Mungiu]]
*[[Diana Gómez]]
*[[José de Alencar]]
*[[Machado de Assis]]
*[[Roger Escapa Farrés]]
*[[Eça de Queiroz]]
*[[Afonso Reis Cabral]]
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
7utlj4telvo3xpmgiufdrwxcpahzzjs
143238
143237
2026-05-25T10:54:55Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143238
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Festival de Cini de Cannes]]
*[[Cristian Mungiu]]
*[[Diana Gómez]]
*[[José de Alencar]]
*[[Machado de Assis]]
*[[Roger Escapa Farrés]]
*[[Eça de Queiroz]]
*[[Afonso Reis Cabral]]
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
p0nju6nbuetgplrwyu35kcuul217798
Rumanía
0
3835
143207
142933
2026-05-24T22:20:37Z
Olarcos
82
/* Cini */
143207
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumanía'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumanía''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródoto]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivierun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunos]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2025-2025: [[Ilie Bolojan]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Nicușor Dan]] (endependienti)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023-2025: [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
*2025-2025: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Ilie Bolojan]] (PNL)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol [[George Enescu]] destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por [[Cristian Mungiu]] i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Iglesia 8.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania| ]]
au9v1a1wgi3q7ea9bf72zk6vjvt5zop
Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași
0
11137
143206
141519
2026-05-24T22:19:41Z
Olarcos
82
/* Estudiantis */
143206
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width: 22em; text-align: left; font-size: 90%; border: 1px solid #aaa; background-color: #f9f9f9; float: right; margin-left: 1em;"
|+ style="font-size: 1.3em; background-color: #AACCFF; padding: 0.25em 0.5em; font-weight: bold;" | Nuversiá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em 0.25em;" |
[[File:UAIC_CoA.svg|150px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.25em 0.25em 0.5em; border-bottom: 1px solid #aaa;" |
[[File:Corpul A al Universităţii „Alexandru Ioan Cuza” din Iaşi.jpg|250px|center]]
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em; padding-top: 0.4em;" | Sigla
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em; padding-top: 0.4em;" | UAIC
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Tipu
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | [[Universiá pública|Pública]]
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Hundación
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | 26 d'otubri de 1860
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Retol
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | Liviu-George Maha
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Estudiantis
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | ~25,175 (2023-24)
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Assitiamientu
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | Iași, [[Rumania]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em 0.25em; border-top: 1px solid #aaa; background-color: #f0f0f0;" | [https://www.uaic.ro Sitiu web]
|}
[[File:Univ Al I Cuza Iaşi.jpg|thumb|right|Fachá principal dela Nuversidá]]
La '''Nuversidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași''' (en [[Luenga rumana|rumanu]]: Universitatea „Alexandru Ioan Cuza” din Iași) (acrónimo: UAIC), es una nuversidá estatal en [[Iași]] i una delas institucionis d'educación superiol más prestigiosas de [[Rumania]]<ref>{{cita web |url=http://www.hotnews.ro/stiri-esential-10047509-live-text-ora-15-00-daniel-funeriu-sustine-conferinta-presa-are-tema-rezultatele-inregistrate-bacalaureat.htm?nomobile= |titlu=Clasamentul universitatilor din Romania, realizat dupa standarde europene / Toate universitatile particulare sunt in ultima categorie valorica |autor=Raluca Pantazi |lucrare=hotnews.ro |dată=6 septembrie 2012 |datăaccesare=14 decembrie |anaccesare=2012 |archive-date=2014-08-14 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140814153733/http://www.hotnews.ro/stiri-esential-10047509-live-text-ora-15-00-daniel-funeriu-sustine-conferinta-presa-are-tema-rezultatele-inregistrate-bacalaureat.htm?nomobile= |dead-url=yes}}</ref>. Fundá en 1860, poco endispués dela formación delos Prencipaus Unius. La Nuversidá de Iasi, como se llamaba nun prencipiu, es la primerita nuversidá modelna de [[Rumanía]]. Entri 1860-1897 tuvu la su sei nel Palaciu Calimachi<ref>Cita web|url=http://www.monumenteiasi.ro/monument_de_arhitectura.php?id=749|titlu=Palatul Calimachi, Universitatea de Medicina si Farmacie - Monument de arhitectura|publisher=www.monumenteiasi.ro|accessdate=2022-02-12|archive-date=2022-08-10|archive-url=https://web.archive.org/web/20220810021305/http://monumenteiasi.ro/monument_de_arhitectura.php?id=749|dead-url=yes</ref>, qu'ogañu alberga la Nuversidá de Meicina i Farmacia Grigore T. Popa. Esta nuversidá recibi el su nombri por el préncipi [[Alexandru Ioan Cuza]].
Está assitiá nunu delos barrius estóricos dela ciá: Copou i tieni 15 facultais i abondus centrus d'envestigagión. Es una istitución d'educación superiol con tradición i al mesmu tiempu una nuversidá moelna que, por mé delos sus logrus alcançaus nel plan educativu i científicu, a lograu dendi reconicmientu a nivel nacional comu enternacional.
== Estoria ==
[[File:Al I Cuza.jpg|thumb|right|Arretrataura del Préncipi [[Alexandru Ioan Cuza]]]]
[[File:Sala pasilor pierduti.jpg|mini|Edificiu vieju]]
La Nuversidá prencipió las sus ativiais el 26 d'otubri de 1860, al escomiençu sólu con tres Facultais: Derechu, Filosofía i Teología. Esta última cessó d'essistil entri 1864 i 1933. Ena realidá, el su establecimiento se hizu só un añu endispués dela criación del Estau rumanu, porun decretu d'[[Alexandru Ioan Cuza]], que transformó la [[Academia Mihăileană]] nuna nuversidá.
Por lei de 5 de deciembri de 1864 se restruturó la nuversidá, colas facultais de Filosofía i Literatura, de Ciencias, dela qu'en 1937 s'esronchó la Politécnica de Iasi, Derechu i Meicina<ref>[http://www.mediafax.ro/social/clasificarea-universitatilor-12-institutii-printre-care-universitatea-din-bucuresti-si-universitatea-babes-bolyai-din-cluj-napoca-in-categoria-cercetare-avansata-si-educatie-8705359 ''Clasificarea universităților din România: Care sunt cele mai bune instituții de învățământ superior''], mediafax.ro, accesat 2011-09-12</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20150924112306/http://www.realitatea.net/clasificarea-universitatilor-din-romania-vezi-topul_868158.html ''Cele mai bune și cele mai slabe universități din România''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924112306/http://www.realitatea.net/clasificarea-universitatilor-din-romania-vezi-topul_868158.html |date=2015-09-24 }}, realitatea.net, accesat 2011-09-12</ref>.
Ogañu cuenta con unus 25.000 estudiantis.
== Professoris i alunus célebris ==
=== Professoris ===
[[File:Rectorii Universitatii din Iasi (1860-1910).jpg|upright|thumb|Retoris dela Nuversiá entri (1860 - 1910)]]
* [[Petre Andrei]]
* [[Vasile Arvinte]]
* Viorel Barbu
* Simion Bărnuţiu
* [[Traian Bratu]]
* Dimitrie Brândză
* Ioan Cantacuzino
* A. C. Cuza
* [[Nicolae Daşcovici]]
* [[Emil Dumea]]
* [[Tahsin Gemil]]
* Dimitrie Gusti
* [[Dragomir Hurmuzescu]]
* Iorgu Iordan
* [[Nicolae Iorga]]
* [[Gheorghe Ivănescu]]
* Titu Maiorescu
* Grigore Moisil
* [[Dumitru Oprea]]
* [[Constantin Ion Parhon]]
* [[Ion Petrovici]]
* [[Alexandru Philippide]]
* [[Luca Piţu]]
* [[Alexandru-Florin Platon]]
* Dimitrie Pompeiu
* [[Constantin Stere]]
* [[Simion Stoilow]]
* [[Mihai Răzvan Ungureanu]]
* Alexandru Dimitrie Xenopol
* [[Alexandru Zub]]
=== Estudiantis ===
* [[Sorin Antohi]]
* Teoctist Arăpaşu
* Corneliu Zelea Codreanu
* [[Gabriela Creţu]]
* Benjamin Fondane
* Dimitrie Gusti
* [[Horia Hulubei]]
* [[Nicolae Iorga]]
* Traian Lalescu
* [[Nicolae Malaxa]]
* [[Cristian Mungiu]]
* [[Gheorghe Nichita]]
* [[Alina Mungiu-Pippidi]]
* [[George Pruteanu]]
* Isaac Jacob Schoenberg
* Marin Sorescu
* [[Constantin Stere]]
* [[Mihai Răzvan Ungureanu]]
* [[Gheorghe Vrânceanu]]
* [[Alexandru Zub]]
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Bibliografia ==
* {{cite book |title= Istoria Universității din Iași|last= Iacob|first= Gheorge|authorlink= |coauthors= Alexandru-Florin Platon|year= |publisher= 2010|location= Iași|isbn= 978-973-703-599-8|page= |pages= |url=|accessdate=6 martie 2012}} [http://www.jurnalul.ro/arte-vizuale/libertate-pentru-istorie-562839.htm]{{Legătură nefuncțională|date=octombrie 2022 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}
* ''Universitatea din Iași 1860-1985: dezvoltarea științei'', Gheorghe Platon, V. Cristian, I. Agrigoroaiei, Editura Junimea, 1985
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|Alexandru Ioan Cuza University of Iaşi|University of Iași}}
* [http://www.uaic.ro Sitio web oficial]
* [http://www.iasi.com/obiective_turistice/Universitate_Al_I_Cuza/ Universitatea "Alexandru Ioan Cuza"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180729171047/http://www.iasi.com/obiective_turistice/Universitate_Al_I_Cuza/ |date=2018-07-29 }} - prezentare
* [http://www.lit.uaic.ro/scoala_doctorala/ Site-ul oficial al Școlii Doctorale de Studii Filologice, Iași]
* [https://web.archive.org/web/20160303200000/http://www.hartaiasului.ro/educatie-training-media-c9/facultati-universitati-sc159/universitatea-alexandru-ioan-cuza-din-iasi-id658.html Universitatea "Alexandru Ioan Cuza" din Iași pe harta orașului] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303200000/http://www.hartaiasului.ro/educatie-training-media-c9/facultati-universitati-sc159/universitatea-alexandru-ioan-cuza-din-iasi-id658.html |date=2016-03-03 }}
* [https://web.archive.org/web/20120925210434/http://www.jurnalul.ro/observator/alexandru-ioan-cuza-150-de-ani-de-studentie-546246.htm Alexandru Ioan Cuza – 150 de ani de studenție] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120925210434/http://www.jurnalul.ro/observator/alexandru-ioan-cuza-150-de-ani-de-studentie-546246.htm |date=2012-09-25 }}, 9 iunie 2010, ''Jurnalul Național''
[[Categoría:Nuversidais]]
0cxpplt3eg9tynf0tgud6ycrm8mu5po
Olympe de Gouges
0
11289
143230
135655
2026-05-25T07:48:54Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143230
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Olympe de Gouges''' /ɔlɛ̃p də ɡuʒ/ (Montauban, [[Francia]], 7 de mayu del 1748 - [[París]], 3 de novembri del 1793), el su nombri veru era '''Marie Gouze''' i hue una [[Escreviura|escreviora]], panfletista i [[Filosofia|filósofa]] [[política]] francesa, que pol su defendimientu delos girondinus hue detenía, julgá i ala finiquita espenó guillotiná.
== Biografía ==
La su nacencia hue en mayo del 1748 i col nombri de '''Marie Gouze,''' nuna familia riquina de ''Montauban''. La su mairi era duna familia de comerciantis de telas, enque la entidá del su pairi es confussa, pos puu sel l'ombri dela su mairi ''Pierre Gouze'', o tamién puu sel la ija bastarda de ''Jean-Jacques Lefranc'', qu'era el marqués de ''Pompignan''. Ella sempri apopó habraerus de qu'el marqués era'l su pairi, peru enque la su avenecia era creyibli, estóricamenti no era demostrabli. Avían tamién otrus habraerus nel siegru XVIII de qu'el su pairi poía de sel el mesmísimu rei Luis XV, peru esta enteración no hue considerá mu creyibli. Sigún ''María José Guerra Palmero'', tó estu le hizu revindical los derechus delos ijus naturais, siendu una idea de rehorma social i de pensaeru alantau pala su epoca.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://focusonwomen.es/olympe-gouges-la-revolucionaria-olvidada/|título=Olympe de Gouges, la revolucionaria olvidá.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Lira|nombre=Emma|fecha=10 de mayu del 2017|sitioweb=▷ Viagis pa Mugeris【Focus On Women】|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita noticia|título=Olympe de Gouges, la revolucionaria francesa executá ena guillotina pol defendimientu delos derechus de tós musotrus.|url=https://www.bbc.com/mundo/noticias-62044358|periódico=BBC News Mundu|fechaacceso=31 de marçu del 2025|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.britannica.com/biography/Olympe-de-Gouges/additional-info|título=Olympe de Gouges {{!}} Britannica|fechaacceso=31 de marçu del 2025|sitioweb=www.britannica.com|idioma=en}}</ref>
El su casoriu hue nel 1765 con un ombri mas vieju qu'ella, queandu-si pocu endispués viuda i con un iju, qu'era ''Pierre Aubry'', polo que queó mu dececioná del matrimoñu eno general i assina lo mentó comu la tumba dela confiança i del amol, cono que ya no quixu golvel a aconyugal-si. Alos esmiençus del 1770 se muó pa [[París]], aondi trató qu'el su iju tuviera una mu güena [[educación]] i aondi arraceava comu una riquina enas salonas literarias parisinas, conociendu ala éliti estudiosa del sigru d'oru [[francés]]. Nel 1774, el su nombri andava nel Almanaqui de [[París]], el ''Quién es quién'' dela epoca, esmençandu antoncis una carrera literaria comu'l su pairinu, el pueta ''Jean-Jacques Lefranc de Pompignan'', peru enfirmandu col nombri de ''Marie-Olympe'' o ''Olympe'', qu'era nombri segunderu dela su mairi i amás un ''de'' por frenti del su apellíu corretu ''Gouze'', queandu'l nombri compretu comu '''''Marie-Olympe de Gouze'''''.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/sociedad/2017/03/08/olympe-de-gouges-la-feminista-guillotinada-por-los-revolucionarios-franceses-que-no-reconocieron-sus-derechos/|título=Olympe de Gouges, la femenista guillotiná polos revolucionarius francesis que no reconocierun los sus derechus.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Jara|nombre=Por Fernanda|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://miradordeatarfe.es/?p=43217|título=Mugeris que muarun la estoria : Olympe de Gouges.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|fecha=18 de novembri del 2020|sitioweb=Mirador de Atarfe|idioma=es}}</ref>
Escrevió angunas obras de teatru i hizu una compaña teatral ambolanti que acorría la región de [[París]], peru los sus engressus no le premitían de mantenel-si, enque denseguía, las sus obras esmençarun a sel entrepetás enos teatrus de toa [[Francia]]. La su obra mas anombrá es ''L’esclavage des noirs,'' que hue pubricá nel 1792, peru hue registrá comu parti dela ''Comédie-Française'' nel 1785 col el títulu de ''Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage''. Con esta obra arrochá, ententó d'alvertil sobri las condicionis delos escravus negrus, peru ella tuvu qu'enfrontilal-si cona desaprovación delos atoris dela ''Comédie Française,'' pos estava desvengá pola Corti de Versallis aondi familias de nobris abondu, s'avían enriquecíu cona trata d'escravus i tamién el comerciu conas coloñas de trasmari, era p'antoncis del cincuenta por cientu del comerciu d'ahuera del país. Aluspués, hue enchiquerá ena Bastilla por mé duna ''lettre de cachet'', peru hue soltá poquinu endispués pola ayúa de los sus amegus.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://books.google.es/books?id=fpzZV6Cy9jEC&pg=PA36&dq=olympe+de+gouge+abolitioniste&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj5uqj0rpjpAhWRTcAKHR5iCfwQ6AEIYDAF#v=onepage&q=olympe%20de%20gouge%20abolitioniste&f=false|título=Olympe de Gouges abolitioniste.|fechaacceso=31 de marçu del 2025}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tribunafeminista.org/2016/11/hoy-hace-223-anos-que-guillotinaron-a-olympe-de-gouges/|título=Ugañu hazi dozientus ventitrés añus que guillotinarun a Olympe de Gouges.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Tribuna|nombre=Redacción|fecha=03 de novembri del 2016|sitioweb=Tribuna Femenista|idioma=es}}</ref>
Cona [[Revolución francesa]], la su obra puu al fin sel entrepetá ena ''Comédie Française.'' Enque tuvu pressionis i amenazas del ''lobby'' coloñal, qu'entavía era mu infrugenti, ruqueó una intesa atividá en favol dela abolición dela [[Esclavitú|escravitú]]. Nel 1788 pubricó l'ensayu ''Réflexions sur les hommes nègres'', que l'abrió las puertas del ''Club des amis des noirs,'' del que hue biembru i nel 1790 escrevió sotra obra del mesmu tema, titulá ''Le marché des Noirs''.<ref name=":2" /> Los prencipais derigentis del movimientu abolicionista, el ''abate Grégoire'' i el deputau girondino ''Brissot'', dexarun costancia enos sus escrevimientus dela almiración que tenían por ''Olympe de Gouges''. Nel 1788, el Pedióricu general de [[Francia]] pubricó dos delos sus folletus políticus, tratandu unu dellus del su proyeutu delos pagus patrióticus, que desenroará aluspués ena su anombrá ''Lettre au Peuple'' i el segunderu debujava un ampriu pograma de rehormas sociais. Estus escrevimientus huerun seguíus de folletus que derigía pedióricamenti alos espolichis delas tres primel legislaturas dela [[Revolución francesa]], alos juntaerus patrióticus i a varias pessonalidais comu ''Mirabeau'', ''La Fayette'' i ''Necker,'' alos qu'almirava. Se creyi que huerun al reol de trenta panfletus i amás enhundó angunas sociedais fraternas pa dambus dos sessus. Nel 1791 escrevió el su anombrau Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana'','' qu'esmençava conas siguientis parabras:<ref name=":3">{{Cita web|url=https://psicologiaymente.com/cultura/mujeres-revolucion-francesa|título=Qué papel tuvierun las mugeris ena Revolución Francesa?|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Comas|nombre=Sonia Ruz|fecha=18 de novembri del 2022|sitioweb=psicologiaymente.com|idioma=es}}</ref>{{Almiental|Ombri, eris escapás de sel justu? Una mugel te hazi esta pergunta.}}
Ena liña de ''Montesquieu'', hizu defendimientu dela desseparación de poeris i enque sostribó nun prencipio ala monarquía costitucional, s'unió ligeramenti ala causa repubricana, peru s'espusu ala pena de muerti de Luis XVI nel 1793. Tamién remiró polos girondinus i alvirtió delos arriegus dela ditaúra, habrucheandu a hincapelleju la política de ''Robespierre'' i ''Marat,'' adenunciandu tamién el hundaeru del Comité de Salvación Púbrica. El su defendimientu delos girondinus, endispués de desparecel dela vida política en juñu del 1793, le llevó a sel arrestá en abostu del 1793 por sel la utora dun panfletu en favol dellus. Al ponel-si maleta por mé duna heriúra que s'avía empoçoñau, hue muá a una enfermería nel alcarci i pa passal mejol la su detención, empeñó las sus alahas nel Monti de Piedá, haziendu assina que la muasin a una fonda pa riquinus aondi se recluían alos deteníus maletus dela alta sociedá. Ella sempri recramó que huesi julgá pa poel hazel defendimientu delos acusamientus que tenía i assina poel evital el ligeru tribunal revolucionariu i pa ellu, hizu dos panfletus titulaus ''Olympe de Gouges'' nel Tribunal revolucionariu i Una patriota presseguía, que logró de sacal d'aondi andava ençonchá i que tuvierun munchu déssitu, peru huerun las sus escreviúras caberas. Hue criticá a hincapelleju pola genti del su tiempu i naidi se lo pussu faci, enque'l su pensaeru era amoderau i girondinu, hue mentá en sitacionis abondu, comu fanática, belitri o mesmamenti comu vendía del goviernu i amás angunus izían que no sabía leyel ni escrevil. Los utoris de l'Almanaqui chiqueninu delas grandis mugeris, duavan dela su albeliá pa componel un escrevimientu de qualquiel assuntu en ventiquatru oras i assina ''Lairtullier'' defini la su vida literaria comu una serii de desazonis i adagius, mesturaus con cortísimus istantis de groria.<ref name=":0" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://elpais.com/smoda/8-cosas-debes-saber-olympe-gouges-la-pionera-los-derechos-femeninos.html|título=Ochu cosas que devis de sabel d'Olympe de Gouges, la pionera delos derechus femeninus.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Luis|nombre=Nuria|fecha=03 de novembri del 2016|sitioweb=El País|idioma=es}}</ref>
[[Archivu:Olympe gouges.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|185x185px|Ena guillotina.]]
Passó un pedioru de tres mesis en l'alcarci de ''Saint-Germain des Près'', aondi cayó mala i resestió mu changurria, enque mesmamenti andandu presa acontinó la su atividá política, endilgandu folletus p'ahuera de l'alcarci i endispués d'estu, la muarun ala ''Conciergerie'' el día del su juíziu, aondi no puu tenel un avogau. Paí es aondi hue condená pa subil al cahalsu por precural sel un Ombri d'Estau, atental contra la Repúbrica i arrenegal del su propiu sessu. Assina, el dos de novembri del 1793, quarenta i ochu oras endispués que hueran executaus los sus amegus girondinus, hue llevá delantri'l tribunal revolucionariu sin poel tenel un avogau, peru con tó i essu, se defendió con valol i enteligencia nun juíziu sumariu que la condenó a muerti pol avel hechu un defendimientu a un estau federau, en acordança conos emprencipius girondinus i ala finiquita, hue guillotiná el tres de novembri del 1793. Sigún el declaramientu dun ispetol dela policía i del pedióricu contrarrevolucionariu ''Le Journal'' del editol ''Perlet'', ella subió al cahalsu con valol i dinidá, enque'l iju del executol ''Henri Sanson'' i otrus testimoñus qu'arrecogió l'estoriaol ''Jules Michelet'' aponderavan mesmamenti lo contrariu. El su solegiu Pierre Aubry, arrenegó tamién della púbricamenti pocu endispués dela su execución, pol temol a sel deteníu.<ref name=":5">{{Cita web|url=https://www.diarioregistrado.com/opinion/el-grito-que-tardo-mas-de-veinte-siglos-en-escucharse-_a5e66a2e964e9b0013764d013|título=El gritíu que tardó mas de venti siegrus n'ascuchal-si.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Registrau|nombre=Diariu|fecha=09 de marçu del 2020|sitioweb=Diariu Registrau|idioma=es}}</ref><ref name=":6">{{Cita web|url=https://www.contraescritura.com/shop/libros/contexto/camino-a-la-guillotina/|título=Caminu ala guillotina – ContraEscritura.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|sitioweb=www.contraescritura.com}}</ref>
== Pensaeru d'''Olympe de Gouges'' ==
[[Archivu:Olympe_de_Gouges.jpg|miniaturadeimagen|228x228px|''Marie Gouze'' nel 1793.]]
Lo sus trebajus huerun hondamenti revolucionarius i defendió la igualdá dentri'l ombri i la [[mugel]] en tolos espetus dela vida púbrica i privá, concruyendu la igualdá col ombri nel derechu al votu, nel acessu al trebaju púbricu, a palral en púbricu d'assuntus políticus, a acedel ala vida política, a tenel i barajal propiedais, a tenel pertenencia del exércitu, mesmamenti ala igualdá fiscal, assina comu'l derechu ala [[educación]] i ala igualdá de potestá nel ambienti familial i dela ilesia. Ella escrevió que si la [[mugel]] puei subil al Cahalsu, tamién se devería de reconocel el derechu de poel subil ala Tribuna. Tamién se derigió ala reina ''María Antonieta'' paque afiara el su sessu, que izía desgraciau i assina escrevió el Declaramientu delos Derechus dela Mugel i dela Ciadana, calcá del Declaramientu delos Derechus de l'Ombri i del Ciadanu del 1789, ena que s'afirmava la igualdá delos derechus d'ambus dos sessus.<ref name=":0" /><ref name=":4" />
Assina hizu pranteamientus sobri la enterrución del matrimoñu i la imprantación del divorciu, la idea dun contratu anual renovabli enfirmau entri querindonis i militó pola reconocencia del pairi delos zagalinus i zagalinas nacíus ahuera del matrimoñu. Hue tamién una alantá del afiaeru dela niñés i delos desaparapetaus, al concibil en grandis liñas un pran de afiaeru de mairis i niñus, cona criación de maternidais i arrecomendal la criación de talleris nacionais palos paraus i de casas palos menducus.<ref name=":0" /><ref name=":3" />
== Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana ==
[[Archivu:DDFC.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|391x391px|Declaramientu delos derechus dela Mugel i la Ciadana nel 1791.]]
La obra políticu-social que tuvu mas infrugencia ena sociedá francesa i la que infruyó posteriolmenti sobri otras utoras que bregavan por una igualdá dentri'l ombri i la [[mugel]] es el Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana, cona que precurava d'aligencial la libertá, la igualdá i el derechu a votación delas mugeris, pos era un derechu que tenían en escrusivu palos ombris dendi hazía añus i que las mugeris no tenían. Esta obra se puei sitial pala [[Francia]] del siegru XVIII, lavoreá ena [[Revolución francesa]], aondi se poían sentil grandis deferencias dentri los ombris i las mugeris, endrentu dela sociedá francesa. Esti pensaeru hue possimenti pola infrugencia que tuvu sobri la puebración francesa, el pensaeru de ''Rousseau'', que estava en que los rolis corrientis eran enseñalaus polas relacionis naturais. Mas que ná, considera qu'el papel dela [[mugel]] endrentu dela sociedá era el de aquacal a l'ombri, polo qu'el únicu sitiu dela [[mugel]] endrentu dela sociedá francesa era ena su casa i endrentu d'ésta, assina el su ombri tenía la potestá sobri la [[mugel]], considerandu qu'el papel prencipal dela [[mugel]] es el de cudial la casa i los sus ijus, siendu assina umildi en frenti del su ombri. Tamién ai qu'izil que ''Rousseau'' considerava ala [[mugel]] comu un caminu de perdimientu palos ombris por sel una huenti de atracionis i empicaerus.<ref name=":3" /><ref name=":5" />
Esti pensaeru a tentu dela [[mugel]], está refrexau enos librus La Ilustración Olviá i en La Revindicación dela Mugel d'''Olympe de Gouges'' a ''Flora Tristán, a''ondi se gasta la Ciclopedia comu huenti derecha dela epoca. N'ellas, se puein guipal los mesmus pensaerus de ''Rousseau'' i el sostribu a éstus, amás s'añidi la idea de qu'el ombri casau tieni la utoridá dela su [[mugel]] i ijus, devíu a tenel una mayol huerça física i una mayol enteligencia, por essu, la [[mugel]] namás devía de procupal-si pol su estalagi, pola su belleza, por enseñal el su sentil i por sel una [[mugel]] refiná.<ref name=":1" /><ref name=":7">{{Cita web|url=https://archive.org/details/betweenqueencabb0000cole|título=Between the queen and the cabby : Olympe de Gouges's Rights of woman.|fechaacceso=31 de marçu del 2025}}</ref>
El Declaramientu delos Derechus dela Mugel i la Ciadana hue pubricá nel añu 1791 col ojetu de que huesi decretá pola Assambrea Nacional Costituyenti. La escrevió comu un enquacamientu del Declaramientu delos Derechus del Ombri i el Ciadanu, muando en munchus laus la parabra ombri por [[mugel]] i en otrus artícalus asseñalandu el predomiñu del ombri sobri la [[mugel]]. Ena parti cabera del Declaramientu, hazi una refressión i un llamamientu nel que píi que las mugeris dispiertin i afien los sus derechus, ya que les huerun arrebañaus polos ombris i que la revolución á siu en baldi, pos siguin conas mesmas deferenciacionis i afirma que las pessonas que s'an beneficiau cona revolución an síu solu los ombris, pos huerun ayuaus polas mugeris, peru quandu las mugeris nessecitarun dela su ayúa no se la dierun, polo qu'es precisu que las mugeris s'impongan i luchein polos sus propius derechus, pos naidi lo va a hazel por ellas mesmas.<ref name=":1" /><ref name=":7" />
== Legau ==
[[Archivu:Olympe_de_Gouges_19178.jpg|miniaturadeimagen|''Olympe de Gouges'', espetera ena Assambrea Nacional de [[Francia]].]]
Tuvu de enfrontilal-si cona repunança alas mugeris corrienti ena epoca i hue malmirá por munchus delos del su tiempu pol no comprendel las sus ideas. La su obra cayó nel olvíu, mentris la desconocencia i el mal entrepeteu delos sus escrevimientus ayuó a convertil-la n'ojetu de desairi i recochineu pol siegru XIX, aondi la mayol parti delos enteletualis francesis repunteava frontilmenti la idea de qu'una [[mugel]] aviera síu ideóloga revolucionaria. Tamién se dixu que quasi no sabía leyel ni escrevil, amás se desconfió dela utoría delas sus obras i se duó dela su albeliá enteletual hata llega a custional el que estava acordi. Uvu d'aguardal hata'l caberu dela Segundera Guerra Mundial, paque saliera del mundu del caricatu i la anégota dela falsa estórica, paque se convertiera nuna delas grandis figuras umanistas de [[Francia]] al caberu del siegru XVIII. Hue ojetu d'estuyu en [[Estaus Uníus]], [[Alemaña]] i [[Japón]], peru amás en [[Francia]], endispués dela pubricación nel 1981 dela su biografía por ''Olivier Blanc'', qu'envestigó la su vida enos decumentus originais dela epoca, rendierun omenagi ala su obra enas cerimoñas del bicentenariu dela [[Revolución francesa]] nel 1989. Dendi antoncis, s'an entrepetau varias delas sus obras de teatru i los sus escrevimientus hueron reditaus.<ref name=":0" /><ref name=":6" />
Nel 1989, a proponimientu dela estoriaora ''Catherine Marand-Fouquet'', huerun deregíus varius apedimientus al qu'era antoncis el presienti dela Repúbrica ''Jacques Chirac,'' pa qu'el nombri de ''Olympe de Gouges'' rezasi nel Panteón de [[París]], peru'l presienti consejau pol estoriaol ''Alain Decaux'', descartó la idea. Aluspués, angunus monicipius francesis l'an queríu rendil omenagi, dandu'l su nombri a escuelas, estitutus, praças i callis, assina en ''Montauban'', la su ciá de nacencia, el teatru monicipal lleva´l su nombri dendi'l 2006 i nel destritu XI de [[París]], una salona d'espetáculus sitiá ena antigua carci de mugeris de ''La Roquette'' tamién lleva'l su nombri.<ref>{{Cita web|url=http://www.elysee.fr/elysee/elysee.fr/francais/interventions/discours_et_declarations/2002/mars/discours_de_m_jacques_chirac_a_montauban-campagne_electorale_pour_l_election_presidentielle.3181.html|título=Discours de M. Jacques Chirac à Montauban, Campagne Electorale pour l'Electión Presidentielle - Présidence de la République.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|fecha=19 de hebreru del 2006|sitioweb=web.archive.org|archive-date=2006-02-19|archive-url=https://web.archive.org/web/20060219194330/http://www.elysee.fr/elysee/elysee.fr/francais/interventions/discours_et_declarations/2002/mars/discours_de_m_jacques_chirac_a_montauban-campagne_electorale_pour_l_election_presidentielle.3181.html|dead-url=unfit}}</ref> El ochu de marçu del 2007, una salona del Hotel de ''Beauvau'', qu'es la séi del Menisteriu de l'Interiol francés, le á síu tamién dedicá i el dezinuevi de setiembri del 2005 s'inaguró nel Teatru ''Empire'' de [[Güenus Airis]] la obra ''Olympe de Gouges'' o la passión de essestil, de ''Margarita Borja'' i ''Diana Raznovich'', pol Estitutu Nuversitariu d'Envestigación Femenista i de Géneru dela Nuversidá ''Jaume I'' de [[Castellón de la Plana|Castellón]]. En otubri del 2015, pol setenta aniversariu del elegimientu delas primel mugeris deputás, l'Assambrea Nacional de [[Francia]] hizu un llamamientu de proyeutus pa hazel una espetera d'''Olympe de Gouges'', qu'ara anda estalá envera del hemicicliu dela Salona delas Quatru Colunas.<ref>{{Cita web|url=https://www2.assemblee-nationale.fr/14/evenements/2015/anniversaire-d-olympe-de-gouges-7-mai-2015|título=Anniversaire d'Olympe de Gouges le 7 mai 2015 - Événements - Assemblée nationale.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|sitioweb=www2.assemblee-nationale.fr}}</ref> En jullu del 2017, el Goviernu del [[Andorra|Principau d'Andorra]] hizu los Premius ''Olympe de Gouges'', que reconocin los eshuerçus de pessonas físicas i jurídicas pola igualdá de géneru nel ambienti lavoral.<ref>{{Cita web|url=https://contandoconellas.com/olimpia-de-gouges/|título=Olympe de Gouges.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=Artefinal|fecha=07 de hebreru del 2025|sitioweb=Contandu con Ellas|idioma=es|archive-date=2025-04-24|archive-url=https://web.archive.org/web/20250424164113/https://contandoconellas.com/olimpia-de-gouges/|dead-url=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.govern.ad/ca/ministeris-i-secretaries-d-estat/ministeri-d-afers-socials-i-funcio-publica|título=Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública - Govern d’Andorra.|fechaacceso=31 de marçu del 2025|sitioweb=Govern d’Andorra|idioma=ca-ES}}</ref>
La estoriaora ''Florence Gauthier'', alvertía ena [[Revolución francesa]], custiona la su imagi dendi la letura de Joan Scott. Habruchea qu'ella s'está convirtiendu nun mitu qu'abarulla la su figura estórica i el su ambienti, pos afiava posturas girondinas de horma ativa, comu'l sufragiu de censu i una aristocracia delos ricus n'esposición ala democracia, assina s'esponía ala destensión delos derechus alos escravus delas coloñas, palos qu'afiava namás una ensuavización delas sus condicionis. Enque tamién afiava que la democracia delos jacobinus no descruía alas mugeris, qu'estas votavan enas assambreas aldeanas i urbanas ena [[Edá Meia|Edá Meya]], que munchas mugeris eran cabeças de familia i participavan por derechu enas elecionis delas assambreas primarias del Tercel [[Estau]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sinpermiso.info/textos/olympe-de-gouges-historia-o-mistificacin|título=Olympe de Gouges: estoria o mistificación?|fechaacceso=31 de marçu del 2025|apellido=admin|fecha=16 de marçu del 2014|sitioweb=www.sinpermiso.info|idioma=es}}</ref>
== Obras ==
=== Teatru ===
* ''Le mariage inattendu de Chérubin'', [[Sevilla]] i [[París]], Cailleau, nel 1786.
* ''L’Homme généreux'', [[París]], ''Knapen et fils'', nel 1786.
* ''Le Philosophe corrigé ou le cocu supposé'', [[París]], nel 1787.
* ''Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage'', nel 1788.
* ''Molière chez Ninon, ou le siècle des grands hommes'', nel 1788.
* ''Bienfaisance, ou la bonne mère suivi de La bienfaisance récompensée'', nel 1788.
* ''Œuvres de Madame de Gouges'', dedicau al duqui d'Orléans, dos velumis, [[París]], ''Cailleau'', nel 1788. Recopilau delas sus primel obras editás.
* ''Œuvres de Madame de Gouges'', dedicau al préncipi de Condé, un velumi, [[París]], ''Cailleau'', nel 1788.
* ''Le Marché des Noirs'', manuscritu depositau i leyíu ena ''Comédie Française,'' nel 1790.
* ''Le nouveau Tartuffe, ou l’école des jeunes gens'', manuscritu depositau i leyíu ena ''Comédie Française,'' nel 1790.
* ''Les Démocrates et les aristocrates, ou les curieux du champ de Mars'', nel 1790.
* ''La Nécessité du divorce'', manuscritu conservau ena Bibloteca Nacional Francesa'','' nel 1790.
* ''Le Couvent, ou les vœux forcés'', [[París]], ''veuve Duchesne, veuve Bailly'', nel 1790.
* ''Mirabeau aux Champs Élysées'', [[París]], ''Garnery'', nel 1791.
* ''L’Esclavage des Noirs, ou l’heureux naufrage'', [[París]], ''veuve Duchesne, veuve Bailly'', nel 1792.
* ''La France sauvée, ou le tyran détrôné'', manuscritu, nel 1792.
* ''L’Entrée de Dumouriez à Bruxelles, ou les vivandiers'', nel 1793.
=== Escrevimientus políticus ===
* ''Lettre au Peuple ou projet d’une caisse patriotique, par une citoyenne'', setiembri del 1788.
* ''Remarques patriotiques par la Citoyenne auteur de la Lettre au peuple'', [[París]], deziembri del 1788.
* ''Le bonheur primitif de l’homme, ou les rêveries patriotique'', [[Ámsterdam]] i [[París]], ''Royer'', nel 1789.
* ''Dialogue allégorique entre la France et la Vérité', dédié aux États Généraux'', abril del 1789.
* ''Le cri du sage, par une femme'', [[París]], mayu del 1789.
* ''Avis pressant, ou Réponse à mes calomniateurs'', [[París]], mayu del 1789.
* ''Pour sauver la patrie, il faut respecter les trois ordres, c’est le seul moyen de conciliation qui nous reste'', [[París]], juñu del 1789.
* ''Mes vœux sont remplis, ou Le don patriotique, par Madame de Gouges, dédié aux États généraux'', [[París]], juñu del 1789.
* ''Discours de l’aveugle aux Français, par Madame de Gouges'', [[París]], 24 de juñu del 1789.
* ''Lettre à Monseigneur le duc d’Orléans, premier prince du sang'', [[París]], jullu del 1789.
* ''Séance royale. Motion de M. le duc d’Orléans, ou Les songes patriotiques, dédié à M. le duc d’Orléans, par Madame de Gouges'', 11 de jullu del 1789.
* ''L’ordre national, ou le comte d’Artois inspiré par Mentor, dédié aux États généraux'', [[París]], jullu-abostu del 1789.
* ''Lettre aux représentants de la Nation'', [[París]], ''L.'' ''Jorry'', setiembri del 1789.
* ''Action héroïque d’une Française, ou la France sauvée par les femmes, par Mme de Gouges'', [[París]], 10 de setiembri del 1789.
* ''Le contre-poison, avis aux citoyens de Versailles'', [[París]], otubri del 1789.
* ''Lettre aux rédacteurs de la Chronique,'' [[París]], 20 de deziembri del 1789.
* ''Réponse au Champion américain, ou Colon très aisé à connaître'', [[París]], 18 de jeneru del 1790.
* ''Lettre aux littérateurs français, par Madame de Gouges'', [[París]], hebreru del 1790.
* ''Les Comédiens démasqués, ou Madame de Gouges ruinée par la Comédie française pour se faire jouer'', [[París]], nel 1790.
* ''Départ de M. Necker et de Mme de Gouges, ou Les adieux de Mme de Gouges aux Français'', [[París]], 24 d'abril del 1790.
* ''Projet sur la formation d’un tribunal populaire et suprême en matière criminelle, présenté par Mme de Gouges le 26 mai 1790 à l’Assemblée nationale'', [[París]], ''Patriote français'', nel 1790.
* ''Bouquet national dédié à Henri IV, pour sa fête'', [[París]], jullu del 1790.
* ''Œuvres de Madame de Gouges'', [[París]], nel 1790. Recopilación delos sus escrevimientus políticus dendi'l 1788 al 1790.
* ''Le Tombeau de Mirabeau'', abril del 1791.
* ''Adresse au roi, adresse à la reine, adresse au prince de Condé, Observations à M. Duveyrier sur sa fameuse ambassade, par Mme de Gouges'', [[París]], mayu del 1791.
* ''Sera-t-il roi ne le sera-t-il pas ?, par Madame de Gouges'', [[París]], juñu del 1791.
* ''Observations sur les étrangers'', jullu del 1791.
* ''Repentir de Madame de Gouges'', [[París]], lunis 5 de setiembri del 1791.
* ''Les droits de la femme. À la reine'', ''Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne'', setiembri del 1791.
* ''le Prince philosophe'', [[París]], ''Briand'', cuentu oriental nel 1792.
* ''Le Bon Sens du Français'', 17 de hebreru del 1792.
* ''Lettre aux rédacteurs du Thermomètre du Jour'', 1 de marçu del 1792.
* ''L’Esprit français ou problème à résoudre sur le labyrinthe de divers complots, par madame de Gouges'', [[París]], ''veuve Duchesne'', 22 de marçu del 1792.
* ''Le Bon Sens français, ou L’apologie des vrais nobles, dédié aux Jacobins'', [[París]], 15 d'abril del 1792.
* ''Grande éclipse du soleil jacobiniste et de la lune feuillantine, pour la fin d’avril ou dans le courant du mois de mai, par la LIBERTE, l’an IV de son nom, dédié à la Terre'', abril del 1792.
* ''Lettre aux Français'', abril del 1792.
* ''Lettres à la reine, aux généraux de l’armée, aux amis de la constitution et aux Française citoyennes. Description de la fête du 3 juin, par Marie-Olympe de Gouges'', [[París]], ''société typographique aux Jacobins Saint-Honoré'', juñu del 1792.
* ''Œuvres de Madame de Gouges'', dos volumis, [[París]], ''veuve Duchesne,'' escreviúras i teatru políticu del 1791 i del 1792.
* ''Pacte national par marie-Olympe de Gouges, adressé à l’Assemblée nationale'', 5 de jullu del 1792.
* ''Lettre au Moniteur sur la mort de Gouvion,'' 15 de jullu del 1792.
* ''Aux Fédérés'', 22 de jullu del 1792.
* ''Le Cri de l’innocence'', setiembri del 1792.
* ''La Fierté de l’innocence, ou le Silence du véritable patriotisme, par Marie-Olympe de Gouges'', setiembri del 1792.
* ''Les Fantômes de l’opinion publique. L’esprit qu’on veut avoir gâte celui qu’on a'', [[París]], otubri del 1792.
* ''Réponse à la justification de Maximilien Robespierre, adressé à Jérôme Pétion, par Olympe de Gouges'', novembri del 1792.
* ''Pronostic sur Maximilien Robespierre, par un animal amphibie'', 5 de novembri del 1792.
* ''Correspondance de la Cour. Compte moral rendu et dernier mot à mes chers amis, par Olympe de Gouges, à la Convention nationale et au peuple, sur une dénonciation faite contre son civisme aux Jacobins par le sieur Bourdon'', [[París]], novembri del 1792.
* ''Mon dernier mot à mes chers amis'', deziembri del 1792.
* ''Olympe de Gouges défenseur officieux de Louis Capet'', dela emprenta de ''Valade'' l'iju mayol, ''rue Jean-Jacques Rousseau'', [[París]], 16 de deziembri del 1792.
* ''Adresse au don Quichotte du Nord, par Marie-Olympe de Gouges'', [[París]], ''Imprimerie nationale'', nel 1792.
* ''Arrêt de mort que présente Olympe de Gouges contre Louis Capet'', [[París]], 18 de jeneru del 1793.
* ''Complots dévoilés des sociétaires du prétendu théâtre de la République'', [[París]], jeneru del 1793.
* ''Olympe de Gouges à Dumouriez, général des armées de la République française'', [[París]], 22 de jeneru del 1793.
* ''Avis pressant à la Convention, par une vraie républicaine'', [[París]], 20 de marçu del 1793.
* ''Testament politique d’Olympe de Gouges'', 4 de juñu del 1793.
* ''Œuvres de Madame de Gouges'', dos volumis, [[París]], escrevimientus políticus del 1792 al 1793, nel 1793.
* ''Les Trois Urnes, par un voyageur aérien'', 19 de jullu del 1793.
* ''Une patriote persécutée, à la Convention nationale'', abostu del 1793
* ''Olympe de Gouges au Tribunal révolutionnaire'', 21 de setiembri del 1793.
=== Redicionis delas obras d'''Olympe de Gouges'' ===
* ''Olympe de Gouges'', ''Écrits politiques'', presentau por ''Olivier Blanc'', volumi I del 1789 al 1791, volumi II del 1792 al 1793, [[París]], ''Côté Femmes Éditions'', nel 2003.
* ''Olympe de Gouges'', ''Théâtre Politique'', prologau por ''Gisela Thiele-Knobloch'', [[París]], ''Côté Femmes Éditions'', dos volumis, nel 1991: ISBN 2-907883-34-8, nel 1993: ISBN 2-907883-59-3.
* ''Olympe de Gouges'', ''Théâtre'', presentau por ''Félix-Marcel Castan, Montauban, éditions Cocagne''.
* ''Olympe de Gouges'', ''Déclaration des droits de la femme et de la citoyenne'', ''éd.'' ''Mille et une nuits'', [[París]], ISBN 2-84205-746-5.
* ''Olympe de Gouges'', Caminu ala guillotina. Escreviúras políticas. ''ContraEscritura'', nel 2021.<ref name=":6" />
== Guipal tamién ==
* [[Mugel]]
* [[Feminismu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Laura Manzanera'', ''Olympe de Gouges. La cronista maldita de la Revolución Francesa'', ''El Viejo Topo'', nel 2010, ISBN 978-84-92616-75-6. Biografía contestualizá i passaera, estratus delas prencipais obras dela protagonista i estoria acompará.
* ''Olivier Blanc'', ''Marie-Olympe de Gouges'', ''Cahors'', ''éditions René Viénet'', nel 2003, ISBN 2-84983-000-3. Lista compreta delos escrevimientus pubricaus por ''Olympe de Gouges'' del 1786 al 1793, munchus manuscritus no editaus, biblografía crítica, indi, quaernu de santus d'ochu páginas. Trauzíu al alemán i al japonés.
* ''Sophie Mousset'', ''Olympe de Gouges et les droits de la femme'', [[París]]'', Le Félin'', nel 2003, ISBN 2-86645-495-2.
* ''Caroline Grimm'', ''Moi, Olympe de Gouges'', [[París]], ''Calmann-Lévy'', nel 2009, ISBN 978-2-7021-3989-9.
* ''Olivia Blanco Corujo''. ''Olimpia de Gouges''. [[Mairil]], ''Ediciones Del Orto'', nel 2000. ISBN 9788479232344.
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|Olympe de Gouges}}
* [https://www.marxists.org/espanol/tematica/mujer/autores/gouges/index.htm Estoria d'Olympe de Gouges] Marxismu i Femenismu.
* [https://www.todostuslibros.com/autor/gouges-olympe-de Obras d'Olympe de Gouges] Tolos librinus.
* [https://web.archive.org/web/20070911234853/http://www.malostratos.org/mujeres/gouges02.htm El Declaramientu delos Derechus dela Mugel i dela Ciadana] Olympe de Gouges.
* [https://www.youtube.com/watch?v=syfTBGR-Shw Olympe de Gouges] Vida i obra.
{{NF|1748|1793|de Gouges, Olympe}}
[[Categoría:Escrebioris]]
[[Categoría:Políticus]]
jx49sj1iexb9ypk7vzi4mwvrr43hbru
Antonio de Nebrija
0
11681
143227
139925
2026-05-25T00:20:57Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143227
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Antonio Martínez de Cala i Xarana'''<ref>Nombri inventau nel sigru XVIII, «tan anacrónicu comu absurdu», qu'en tien en cuenta los usus muchu más abiertus u anárquicus dela su época, ena qu'huera síu suficienti col nombri de pila i l'gentiliciu u, en casu de permanecel ena su localidá natal, l'apellíu del pairi: Martín Baños (2019), p. 35.</ref> o '''Antonio de Lebrija'''<ref>Lebrixa, sigún l'ortografía dela época, nombri pol él gastau al su pasu pola nuversidá de Salamanca i n'Italia, dantis de latiniza-lu él mesmu en ''Nebrissensis'': Martín Baños (2019), p. 36.</ref> ([[Lebrija (Sevilla)|Lebrija]], 1444-[[Alcalá de Henares]], 2 de júliu de 1522),<ref>L'añu de nacencia s'apoya en lo qu'el propiu Nebrija escrevió nel prólogu al ''Vocabulariu latinu-español'', ondi declaraba abel nacíu «un añu dantis qu'en tiempus del rei don Juan el Segundu fue la próspera batalla d'Olmedo», inque tamién s'á manejau, sin basi documental, l'añu 1441: Martín Baños (2019), 56, nota 7.</ref> conocíu comu '''Elio Antonio de Nebrija''' o '''de Nebrixa''', fue un [[umanista]] español que goçó de gran fama ya comu colegial nel [[Rial Colegiu d'España]] de [[Bolonia]]. Ocupa un lugal destacau ena estoria dela [[Luenga española]] pol sel l'autol dela primera gramática castellana (la ''[[Gramática castellana]]''), publicá el 18 d'abostu de 1492 (dos mesis dantis del [[Destapaura d'América]]), dun primer ''[[Dicionariu latinu-español de Nebrija|Dicionariu latinu-español]]'' essi mesmu añu i del su ''Vocabulariu español-latinu'' acia 1494, con bastanti anticipación dentru del ámbitu delas llamás [[luengas vulgaris]]. El su legau sirvió de modelu palas elaboracionis delas primeras gramáticas i vocabularius en luengas autóctonas en [[Ispanoamérica]] i [[Filipinas]].<ref name=Moldes>Conocer a Nebrija: nuestro primer humanista | otros=¿Quién fue Antonio de Nebrija? | volumen= | editor=Diego Moldes | editorial=Universidad Nebrija/ Fundación Antonio de Nebrija |publicación=V Centenario de Antonio de Nebrija • 1522-2022| fecha=enero de 2022 | páginas=5 </ref>
Amás de [[filólogu]] dela luenga castellana i las luengas clásicas (latín, griegu i ebreu), fue [[estoriaol]], [[Pedagogía|pedagogu]], [[gramáticu]], [[traduciol]], [[exégesis|exégeta]], [[docenti]], [[Catedráticu de nuversidá|catedráticu]], [[luengüista]], [[lexicógrafu]], [[Impresión|impresol]], [[editol]] (d'obras propias i ayenas), [[cronista rial]], [[escritol]] i [[poeta]].<ref name=Moldes/> La su carrera comu professol i autol fue mu estensa pala época, pos abarcó más de meyu sigru, dendi 1470 ata 1522, añu del su finaeru alos setenta i ochu añus d'edá. Se le considera el más destacau biembru dela [[escuela de Salamanca]] nel estudiu de luengas i gramáticas.<ref>León-Portilla|nombre=Miguel|enlaceautor=Miguel León-Portilla|título=Bernardino de Sahagun: First Anthropologist|url=|fecha=2012|editorial=University of Oklahoma Press|isbn=9780806181349|página=37-38</ref>
== Biografía ==
=== Origin ===
Tuvu nacencia ena antigua villa de [[Nabrissa Veneria]], en castellanu [[Lebrija (Sevilla)|Lebrija]], ena [[provincia de Sevilla]], ena calli llamá entocis delos Mesonis, nuna casa qu'entavía se topaba en pie en 1632 quandu [[Rodrigo Caro]] visitó la ciá i anotó enas sus ''Antigüedais i principau dela ilustrísima ciá de Sevilla'' qu'era venerá «comu cosa santa».<ref>Martín Baños (2019). p. 51.</ref> Fue l'segundu de cincu ermanus: tres varonis i dos mujeris. El su pairi fue Juan Martínez de Cala el ''Vieju'' i la su mairi, Catalina Martínez de Jarana, agricultoris acomodaus de mediana condición i nu siervus, sigún dirá Nebrija ena su ''Elegia de patriae antiquitate''.<ref>Martín Baños (2019). pp. 63-64.</ref>
==== Posibli origi judíu ====
Sigún la controvertía<ref name="discusión">Una discusión sobri l'posibli origi judeoconversu i los distintus puntus de vista sobri la questión puei velsi nel estudiu de Pedro Martín Baños qu'precedi a l'edición dela [https://books.google.es/books?id=_281DAAAQBAJ&pg=PA49&dq=nebrija+judeoconverso&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj01eS88Y3nAhUFWBoKHZ7ZAuEQ6AEIKTAA#v=onepage&q=nebrija%20judeoconverso&f=false ''Apología''] de Antonio de Nebrija, edición i tradución de Baldomero Macías Rosendo, Nuversidá de Huelva, Biblioteca Montaniana, 2016, ISBN 8416061904, pp. 49-51. Tamién ena su biografía de Nebrija, ''La pasión de saber'' (2019), ondi califica de ''mu endeblis'' los indicius aportaus pol Castro, p. 36.</ref> tesis de [[Américo Castro]] en ''La realiá estórica d'España'' el su pairi sedríe duna posibli familia [[Marranu (judeoconversu)|marrana]] i la su mairi duna familia [[Puebru judíu|judía]] sevillana convertía al catolicismu a raíç delas violentas [[Masacri antisemita de 1391|matanzas antijudías de 1391]]. Al clima d'antisemitismu cristianu del sigru XV en Castilla se deviríe que Nebrija nunca escreviesi sobri los sus originis, inque el su estudiu profundu del ebreu evidenciaríe essa ascendencia, sigún quin defiendi los originis judeoconversus.
Nu apoya esta teoría, comu advierti Pedro Martín Baños, que sometíu Nebrija a procesu inquisitorial, los inquisidoris nu invocun ni gastun essa condición comu agravanti dela acusación, i l'su iju Sancho, en 1506 (l'mesmu añu nel qu'el su pairi sufrió el procesu inquisitorial en Salamanca) púu presental las probanzas de limpieça de sangri que se le essigían pa ingressal nel [[Rial Colegiu d'España|Colegiu delos españolus de Bolonia]], al qu'tamién abía pertenecíu el pairi.<ref name=discusión/> Tolos testigus dixun conocel alos sus pairis i agüelus, alos qu'coincidentimenti tenían pol [[cristianus viejus]], tantu «pol conocimientu suyu comu pol indiciu delos antepassaus», sigún declaró baxu juramentu anti l'notariu apostólicu unu dessus testigus, Pedro Tejero, vezinu de Lebrija, que sabía que los sus antepassaus «son cristianus viejus i que nu son morus ni judíus ni conversus ni tienin parti con ellus, i pol talis son abíus i teníus n'esta dicha villa».<ref>Citau en Martín Baños (2019). p. 494.</ref> Tamién en 1506 en Salamanca se reguló la proibición alos conversus de desempeñal cátedras u accedel a ciertus graus, proibición que nunca afetó a Nebrija, comu tampocu l'afetaría la mesma proibición aprobá pala nuversidá de Alcalá en 1519.<ref>Martín Baños (2019). p. 493.</ref> [[Archivu:Juan de Zúñiga dibujo con orla.jpg|miniatura|Antonio de Nebrija impartiendu una crasi de gramática en presencia del mecenas [[Juan de Zúñiga i Pimentel|Juan de Zúñiga]]. ''Introducciones Latinae'', [[Biblioteca Nacional d'España|B.N.E.]], [[Mairil]].]] Nostanti, sin discutí los datus aportaus pol Martín Baños, Juan Gil crei posibli mantenel entavía la sospecha del origi conversu pol abel destapau qu'una delas sus ijas, Sabina de Solís, contrúu matrimoñu col bachillel Juan Romero, conversu sevillanu, dá l'endogamia caraterística desti grupu.<ref>Gil|nombre1=Juan |título=Antonio de Lebrija. El sabio y el hombre|fecha=2021|editorial=Athenaica|ubicación=Sevilla|isbn=978-84-18239-45-8|página=18|cita=Américo Castro sospechó que la familia tenía sangre judía. Muchos años después, ya muerto don Américo, descubrí que una hija del nebrisense, Sabina de Solís, se había casado con un conspicuo converso sevillano, el bachiller Juan Romero, que llegó a ser teniente gobernador de Gran Canaria y ocupó más tarde el cargo de oidor en la Chancillería de Valladolid. La endogamia característica de los cristianos nuevos me llevó a deducir entonces que, por esta razón, también debían serlo Sabina y su padre. Siento que esta conclusión no haya convencido a un investigador tan docto como Pedro Martín Baños, pero la verdad es que esta supuesta mácula en su linaje explica muchas cosas.</ref> Pola su parti, [[Diego Moldes]] nel su libru ''Antonio de Nebrija y su origen judeoconverso'' (2023), prologau pol Juan Gil, aporta «fundaus argumentus sobri l'origi judíu del pairi dela luengüística española»<ref>[[#MOLDES|MOLDES]]</ref> i afirma qu'«Es muchu más difíci probal l'origi cristianu-vieju de Nebrija qu'el su origi judeoconversu. Dichu d'otru mou, probal que Nebrija era iju i nietu de cristianus viejus es ábati imposibli i, documentalmenti, imposibli del tou».<ref>[[#MOLDES|MOLDES p. 23]]</ref>
=== Estudius ===
El jovin Nebrija estudió ena [[Nuversidá de Salamanca]]. Quandu tenía diecinuevi añus, se trasladó a Italia. Él mesmu lo dizi ena publicación del su ''Vocabulario'' (c. 1494): «hasi qu'n'edá de die i nuevi añus io fue a Italia», ondi realizó el su ingressu nel Colegiu de San Clementi de Bolonia el 2 de marçu de 1463, gracias a una beca del obispau de [[Córdoba (España)|Córdoba]], pa estudial [[Teología]]. Acontinó los sus estudius ata 1470. De güelta n'España, adoptó l'sobrinombri de «Elio»<ref>[http://cvc.cervantes.es/artes/ciudades_patrimonio/alcala_henares/personalidades/nebrija.htm Biografía de Antonio de Nebrija], Centro Virtual Cervantes.</ref> i trabajó pal arzobispu [[Alonso I de Fonseca|Fonseca]] en [[Sevilla]], ondi creó escuela.<ref>url=http://rodin.uca.es/xmlui/handle/10498/10241|título=Aproximación a la poesía latina del Renacimiento en Sevilla|apellidos=Pascual Barea|nombre=Joaquín|fecha=|publicación=Excerpta Philologica|volumen=1|páginas=567-599 (esp. 570-577)|fechaacceso=|año=1991|fechaarchivo=8 de octubre de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181008214057/http://rodin.uca.es/xmlui/handle/10498/10241|deadurl=yes</ref>
=== Cátedra ===
Dio crasis entri 1470 i 1473 ena capilla dela Graná, situá nel [[Patiu delos Naranjus (Sevilla)|patiu delos Naranjus]] dela [[catedra de Sevilla]], sigún el su propiu testimoñu, recogíu pol Martín Nieto: «Ena torná fui convidau pol letras del mu Reverendu Pairi Alonso de Fonseca, arzobispu de Sevilla».<ref>Apud ''Vocabulario español-latino''.</ref> En 1473 consiguió el cargu de docenti de [[Gramática]] i [[Retórica]] ena [[Nuversidá de Salamanca]], i n'essi mesmu añu se casó con Isabel Solís de Maldonado, sigún propia afirmación enas sus ''Aenigma juris civilis'': «Quisu la fataliá qu'l'incontinencia me precipatasi nel matrimoñu». Al casalsi, la Ilesia le retiró la su assignación económica i, comu el sueldu de professol de nuversidá nu le daba pa mantenel ala su familia, en 1487 empendoló Salamanca i entró al serviciu del [[Juan de Zúñiga i Pimentel|Maestri d'Alcántara]], Juan de Zúñiga.<ref>editorial = Universidad de León| isbn = 978-84-9773-538-4| apellido = Reguera Rodríguez| nombre = Antonio T.| título = Los geógrafos del rey| ubicación = [[León (España)|León]]| series = Colección Tradición clásica y humanística en España e Hispanoamérica| año = 2010|p = 55</ref> Assin púu consagralsi pol enteru alos estudius filológicus, que culminun ena su famosa ''Gramática'', dedicá ala reina [[Isabel la Católica]].
El su primer libru impressu fue ''Introductiones latinae'' (Salamanca, 1481), un auténticu ''best-seller'' uropeu, impressu i editau más dun centenal de vezis en vía de Nebrija, nu solu ena península ibérica (n'español i catalán), en ciais comu Salamanca, Burgos, Alcalá, [[Logroñu]], Barcelona, [[Graná]], Sevilla, Antequera, Zaragoza, Toledo, Pamplona, [[Mairil]] u Valencia, sinu tamién en güena parti d'Uropa (s'imprimun varias vezis n'imprentas de París, Venecia, Amberes, Deventer -Paísis Baxus-, Lyon, Burdeos, Limoges, Toulouse u Colonia), siendu unu delos manualis de gramática latina más gastaus ena eucación uropea del sigru XVI.<ref>url=http://www.corpusnebrissense.com/caracola/introductiones/introductiones.html|título=Introductiones Latinae|editorial=Corpusnebrissense|fechaacceso=23 de septiembre de 2022</ref>
D'acuerdu colos títulus delos sus librus, el Nebrisensi se tuvu pol gramáticu duranti unus 33 añus (1481–1513), periodu nel qu'duranti 3 añus (1491-1493) tamién alardeó de poeta en latín; dantis de renunciá a su condición de gramáticu i ata la su muerti se consideró anti tou estoriaol duranti 14 añus (1509–1522), duranti los qu'tamién ostentó duranti 7 añus (1510–1516) la su condición de maestru de Retórica.<ref name=":1">url=https://ejournals.eu/en/journal/terminus/article/profesion-vocacion-e-imagen-de-antonio-de-lebrija-hasta-1950-de-grammaticus-a-padre-de-la-linguistica-espanola|título=Profesión, vocación e imagen de Antonio de Lebrija hasta 1950: de grammaticus a padre de la lingüística española|apellidos=Pascual Barea|nombre=Joaquín|fecha=2024|publicación=Terminus|fechaacceso=31-12-2024|doi=10.4467/20843844TE.24.020.20397</ref>
En 1502 intervinu comu latinista enos trabaxus de tradución dela futura ''[[Biblia políglota complutensi]]'', auspiciá pol [[cardenal Cisnerus]]. El lema ''[[Tantu monta]]'', divisa pressonal de [[Fernandu l'Católicu]], le fue sugeríu al monarca pol Nebrija, aludiendu con él al [[ñu gordianu]] que, sigún la leyenda, haríe dueñu d'Asia a quin fuesi capás de deshazelu i que, finalmenti, fue cortau pol [[Alexandru Magnu]] cola su espá, añiendiendu ''na importa''. Daba assin entendel que da lo mesmu deshazelu que cortalu i qu'el monarca nu se puei aparal-si anti la dificultá. Nu fue ata el sigru XIX quandu se l'añiió el segundu componenti, ''Tantu monta, monta tantu, Isabel comu Fernandu'', ena creencia errónea de qu'la frasi abía síu gastá comu divisa polos [[Reis Católicus]] pa sinifical l'equilibriu entri los reinus.<ref>Pérez, Joseph, ''Isabel y Fernando. Los Reyes Católicos'', Hondarribia, Nerea, 1988, ISBN 84-89569-12-6 p. 63.</ref>
Murió en Alcalá de Henares (ena atual [[provincia de Mairil]]), en 1522.<ref>Antonio de Nebrija: ''Gramática de la lengua castellana''. 2016. Red ediciones. ISBN 978-84-9816-892-1. p. 9.</ref>
== Localiais ondi vivió Nebrija ==
Antonio de Nebrija pasó catorzi añus ena su Lebrija natal, veintitrés añus en [[Salamanca]] (discontinuus, con entelrucionis: 5+11+3+4: cincu añus d'estudianti, dieciochu añus de professol i catedráticu), cincu añus en Bolonia (1465-1470), quatru añus en [[Coca (Segovia)|Coca]] (1470-1473), diecisieti añus n'[[Estremaúra]] (n'[[Alcántara]] i ena comarca de [[La Serena (Badajó)|La Serena]], tantu en [[Zalamea dela Serena]] comu en [[Villanueva dela Serena]], (1487-1504), dos añus en [[Sevilla]] en 1490 i 1498, i los die últimus añus en Alcalá de Henares. Entremedias, tuvu algunus periodus meyu deslocalizau con estancias en [[Medina del Campo]], en [[Brozas]] (en casa del su iju Marcelo pasó brevis temporás entri 1518 i 1522), [[Logroñu]] (en 1507 pa supervisal col impresol [[Arnao Guillén de Brocar]] la su ''Apologia'') i en [[Graná]] nel añu 1500, ciá ondi se radicó el su iju Sancho de Nebrija (c. 1481-1556), nacíu en Salamanca i finaecíu en Graná, dotol en Derechu, gobernaol delas Islas Canarias, endispués jue i impresol en Graná i tamién l'ermanu desti Sebastián de Nebrija (finaecíu tamién en Graná en 1560), que siempri siguió al su ermanu Sancho a lo largu dela su vía, comu ayudanti suyu en Canarias i Graná.<ref>apellidos= Gómez Asencio|nombre=José Jesús |título=La cuenta de la vida de Antonio de Nebrija grammatico |año=2020 |publicación=Revista de filología española |volumen=Tomo 100, fasc. 2 |issn=0210-9174 |páginas=513-527 |url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7685940&orden=0&info=link</ref>
== Ideais gramaticalis d'Antonio de Nebrija ==
Inque Nebrija se basó ena obra de gramáticus latinus comu [[Prisciano]], [[Diomedes Grammaticus]] i [[Elio Donato]], las sus propias ideis le llevun a discrepal d'ellus n'algunus puntus. Amás, Nebrija consideraba qu'la [[gramática]] era la basi de toa [[ciencia]]. Pa Nebrija, la gramática se devidía en: [[ortografía]], [[Prosodia (luengüística)|prosodia]], [[etimología]] i [[sintaxis]]. Esta devisión á perdurau ata la [[Edá Moerna]]. I igualmenti otra distinción nebrijana perdura ata recientimenti: aquella que considera qu'las partis dela oración son ochu: [[nombri]], [[pronombre|pronombre]], [[Artículu (gramática)|artículu]], [[verbu]], [[participiu]], [[preposición]], [[adverbiu]] i [[Conjunción (gramática)|conjunción]], i enas sus notas añii [[gerundiu]] i [[nombri participial enfinitu]].
Nebrija considera al latín comu luenga superiol alas otras, i pol ellu, quantu más s'acerca una luenga al latín, más perfecta es. Estu hazi qu'la su gramática castellana sea una gramática ala manera latina. Nostanti, l'originalidá de Nebrija es patenti, trayendu auténticas innovacionis nel su géneru, muchu dantis qu'el restu de luengas vulgaris. Intuyó amás l'origi dela luenga castellana a partil dun latín corrompíu traíu polos godus i influíu pol otras luengas.
La su obra tuvu gran influencia nel mundu nuversitariu, español i uropeu, siendu una delas cumbris del [[Umanismu renacentista|umanismu]] n'España. Recogi l'legau clásicu pa revitalizal l'estudiu delas luengas vivas. Inque la hazaña ala que debi una posición de primer ordin ena estoria, es abel compuestu la primera ''[[Gramática castellana]]'' (1492), primera tamién entri las [[gramática]]s románicas, alas que servirá de modelu.<ref>Lázaro Carreter, Fernando. ''Lengua Española, historia, teoría y práctica''. Ediciones Anaya, 1974.</ref> Nebrija reató la su gramática ena localidá [[estremaña]] de [[Zalamea dela Serena]].<ref>''Zalamea, Cuna de la primera gramática española''. Diario Hoy, 13 de diciembre de 1992.</ref>
Nebrija vía la [[luenga castellana]] comu un fatol unificaol delos diversus territorius delos [[Reis Católicus]], del mesmu mou que figuras florentinas comu [[Cristoforo Landino]] u [[Lorenzo de Medici]] abían defendíu qu'la [[luenga toscana]] serviríe pa unifical Italia. D'ahí la conocía frasi de Nebrija ena su ''Gramática'' dixiendu que "siempri la luenga fue compañera del imperiu".<ref>url=http://revistas.ucm.es/index.php/ELEM/article/view/ELEM0505110259A|título=Imagen de los Reyes Católicos en la Roma pontificia|apellidos=Fernández de Córdova Miralles|nombre=Álvaro |fecha=13 de octubre de 2005|publicación=En la España Medieval|volumen=28|páginas=259 – 354|fechaacceso=18 de agosto de 2018|idioma=es|issn=1988-2971|doi=10.5209/rev_ELEM.2005.v28.23018</ref>
N'América duranti los sigrus sigru XVI i sigru XVII se gastan las ideis de Nebrija comu modelu pa escrevil trataus enfocaus nel aprendiçagi delas luengas indígenas, pol exemplu la ''Gramática u arti dela luenga general delos indius delos reinus del Perú'' (1560) de Fray Domingo de Santo Tomás, u la ''Gramática dela luenga general del Nuevu Reinu llamá mosca, de Fray Bernardo de Lugo'' (1619).<ref>apellidos1=Cáceres Lorenzo|nombre1=Teresa|título=Cuando Nebrija viajó a América sin subirse a un barco|publicación=The Conversation|url=https://theconversation.com/cuando-nebrija-viajo-a-america-sin-subirse-a-un-barco-177587</ref>
== Nebrija, impresol ==
[[Archivu:Antonio de Nebrija (A. Nogués) Madrid 01.jpg|miniatura|Estatua de Antonio de Nebrija pol [[Anselm Nogués]], nel esteriol dela [[Biblioteca Nacional d'España]], en [[Mairil]].]][[Archivu:Antonio de Nebrixa.jpg|miniaturadeimagen|Antonio de Nebrixa ena coleción de «Retratus delos españolus ilustris» impressa pola Rial Imprenta de Mairil de 1791 a 1806. Grabau de [[Simón Brieva]] pol dibuxu de [[Francisco Javier Ramos]].]]Amás delos sus logrus filológicus, Nebrija fue crucial pa lleval la [[imprenta]] a [[Salamanca]], pos el segundu libru que se publicó n'esta ciá fuerun las sus ''Introductiones'', i puei que dirigiera tamién l'imprenta, situación que se intentó encubril, polque los negocius mercantilis abríen síu incompatiblis col su puestu académicu. Nostanti, tantu l'su iju [[Sancho de Nebrija]]<ref>url=http://dbe.rah.es/biografias/60559/sancho-de-nebrija|título=Sancho de Nebrija | Real Academia de la Historia|fechaacceso=26 de junio de 2018|sitioweb=dbe.rah.es|idioma=es</ref> comu l'su nietu Antonio de Nebrija se hizun impresolis, i la mayoría delos [[incunabli]]s publicaus en Salamanca fuerun de Nebrija u de autoris del su círculu. Essa primera imprenta de Salamanca estaba situá ena, dendi entocis llamá, [[calli Librerus (Salamanca)|calli de Librerus]]. Assin mesmu, fue el primer autol en recramal [[derechus d'autol]] n'España i nel mundu ocidental, muchu dantis qu'el [[Estatutu dela reina Ana]] de 1709 del Reinu Uníu u las disputas de 1662, enas que interfirió la [[Unión delas Coronas]].La su labol comu impresol fue acontiná pol tres generacionis, qu'ostentun el privilegiu d'impresión delas obras del ilustri gramáticu.<ref>[https://web.archive.org/web/20100406212810/http://www.aab.es/pdfs/baab61/61a2.pdf La imprenta de Antequera en el siglo XVI: Andrés Lobato, Antonio de Nebrija, Agustín Antonio de Nebrija y Claudio Bolán.], Francisco Leiva Soto, Universidad de Málaga.</ref>
== Antonio de Nebrija i la Inquisición ==
Demostró los sus conocimientus d'ebreu ena su obra ''De literis hebraicis'' (1515), primeras transcripcionis fonéticas del ebreu al latín i al castellanu. Las sus interpretacionis dela [[Biblia]] a partil delos originalis ebreus i griegus i nu del latín, con apoyu d'otrus ebraístas d'originis judíus, le creun abondus problemas colas autoridais eclesiásticas i académicas de Salamanca i, posteriormenti, Alcalá. De hechu, tras la muerti dela su protectora, la reina Isabel de Castilla, Nebrija fue procesau pola [[Inquisición española|Inquisición]] pa que nu prosiguiesi los sus estudius filológicus colos que se proponía devolvel los testus bíblicus al su estau original, libri de interpolacionis, contandu pal casu del [[Antigu Testamentu]] cola ayúa delos rabinus, en tantu l'Inquisición quería arrebatal essa tarea alos filólogus i dexá-sela alos teólogus, inque, sigún argumentaba Nebrija, ábate ningunu sabía ebreu.<ref>apellidos1=Pecellín|nombre1=Manuel|título=Nebrija y la Inquisición |url=http://blogs.hoy.es/libreconlibros/2015/10/03/nebrija-y-la-inquisicion/|idioma=Español|fechaacceso=20 de enero de 2020</ref>El encetu del procesu inquisitorial del Tribunal del Santu Oficiu contra Nebrija fue dirigíu pol inquisidol general [[Diego de Deza]], contrariu alas tesis de Nebrija favorabris a traducil i interpretal la Biblia dendi los originalis. Si se cerró, sin que Nebrija llegasi a pisal las cárcilis inquisitorialis, púu develsi a qu'en 1507 [[Francisco Jiménez de Cisneros]] sustituyó a Deza al frenti del tribunal. Nebrija dirigió la su ''Apología'' al propiu Cisnerus, editá pol Arnao Guillén de Brocar en [[Logroñu]], probablimenti nel vranu de 1507.<ref>Álvarez del Amo, Francisco Javier, [http://journals.openedition.org/criticon/2052 «Antonio de NEBRIJA, Apologia»], Criticón [En línea], 124 | 2015, Publicado el 28 agosto 2015, consultado el 19 enero 2020.</ref><ref>Para una edición moderna: Antonio de Nebrija, [https://books.google.es/books?id=_281DAAAQBAJ&dq=nebrija+judeoconverso&hl=es&source=gbs_navlinks_s ''Apología''], estudio de Pedro Martín Baños, edición y traducción de Baldomero Macías Rosendo, Universidad de Huelva, Biblioteca Montaniana, 2016, ISBN 8416061904.</ref>N'esta apología se muestra comu un firmi defensol dela libertá d'espresión i pensaeru, i dela raçón i la verdá frenti al enceti d'autoridá, con una actitú rebeldi i liberal propia del umanismu que lo sitúa enas marginis dela eterodoxia. A pesal d'ellu, el régimen franquista se basó nel sinceru catolicismu del umanista i ena su defensa del imperialismu español pa converti-lu nun precursol i emblema del nacional-catolicismu.<ref name=":1" />
== Obras ==
[[Archivu:Antonio de Nebrija (1517) Reglas de orthographia en la lengua castellana.png|miniaturadeimagen|''[[Reglas de orthographia en la lengua castellana]]'' (1517) fue el primer libru sobri [[ortografía española]].]]
*''Introducciones latinas'' (1481). ''Introductiones latinae'', Salamanca [con reimpresionis sucesivas; tercera reación, Salamanca, 1495 [conocía comu ''Recognitio'']; última edición corregía pol autol: Alcalá, Arnao Guillén de Brocar, 1523]. Edición facsímil: Salamanca, Nuversidá, 1981, con presentación de P. Amat i proemiu de E. de Bustos.
*''Materies grammatice'', Salamanca, [solu se conservan dos hojas n'Oxford, que puein, nostanti, correspondel ala obra omónima de Nieto] (c. 1485).*''Repetitio primera'' [''De membris et partibus grammaticae''] [perdúa] (c. 1485).
*''Repetitio secunda'' [''De corruptis ignorantia quarundarum litterarum vocibus''], Salamanca (1486).
*''Peregrinación del Rey y la Reina a Santiago'' [''Peregrinatio Regis et Reginae ad Sanctum Iacobum''], Salamanca (1486)
*''Introducciones Latinas contrapuesto el romance al latin'' (c. 1488) Edición con entrodución de Miguel Ángel Esparza i Vicente Calvo. Nodus Publikationen, Münster. 1996.
*''Differentiae excepte ex laurentio valla Nonio marcello & servio Honorato'', Salamanca (c. 1489).
*''Anotationes in libris pandectarum'' [<abbr>Ms.</abbr>] (c. 1489). Edición moerna: Mairil, Institutu Nacional d'Estudius Jurídicus, 1965; A. García y García (<abbr>ed.</abbr>) i A. Domingo (<abbr>trad.</abbr>), Salamanca, Nuversidá, 1996.
*''Muestra de las antigüedades de España'' (c. 1491), Burgos, Fadrique de Basilea. Edición moerna: González Llubera, Londres, Oxford University Press, 1926.
*''[[Grammatica|Arti dela luenga castellana]]'' (1492).
*''[[Dicionariu latinu-español de Nebrija|Dicionariu latinu-español]]'' (1492).
*''Vocabulario español-latino'' (1494).
*''Cosmographia'', Salamanca, s. n., (c. 1498).
*''Orationes'' (1500).
*''Apologia'', Logroño, Arnao Guillén de Brocar (1507).''De liberis educandis libellus'' (1509).''De literis hebraicis'' (1515). Títulu completu: ''De literis hebraicis cum quibusdam annotationibus in scripturam sacram'', Alcalá, Arnao Guillén de Brocar (c. 1515).
*''Tabla de la diversidad de los días y horas'', Alcalá, Arnao Guillén de Brocar, (c. 1516). Edición moerna: Fundación Antonio de Nebrija, 2001.
*''Tratado de la diversidad de los días y horas y partes de hora'' (1516 o 1517).''[[Reglas de ortografía en la lengua castellana]]'', Alcalá de Henares, [[Arnao Guillén de Brocar]], (1517)
*''De medicinali materia'', Alcalá, Arnao Guillén de Brocar (1518).
*''Diccionario latín-francés'', París, Rénauld Chaudière (1519).
*''In Reuclinum Phorcensem et Erasmum Roterdanum'', Alcalá de Henares (1522).
*''Thalichristia'', Alcalá, Arnao Guillén de Brocar, (1522).Póstumamenti se publicun:''Reglas de ortografía en la lengua castellana'' (1523).
*''Artis rhetoricae compendiosa coaptatio'' (1529)
*''Dictionarium medicum'', Amberes (1545). Edición moerna: ''Dictionarium medicum: el diccionario médico de Elio Antonio de Nebrija'', entrodución, edición i glosariu de Avelina Carrera de la Red, Salamanca, Nuversidá, 2001.
*''Rerum a Fernando & Elisabe Hispaniarum felicissimis Regibus gestarum Decades duas; necnon belli Nauariensis libros duos'', Granada, Sancho de Nebrija (1545).
Nebrija escrevió amás obras menoris sobri [[pedagogía]], [[unidá de medía|pesas]], [[:Categoría:Unidais de medía estóricas|medías]], [[sistema de numeración|numeración]], [[cosmografía]], teología, [[medecina]], [[derechu]], etc.
== Especialistas en Nebrija ==
Entri los especialistas en Antonio de Nebrija n'español cabi cital a [[Antonio Fontán]], autol dun celebrau libru titulau ''Antonio de Nebrija, Príncipe de los humanistas españoles'' (1992), Félix G. Olmedo, Pedro Lemus y Rubio, Eugenio de Bustos Tovar, [[Carmen Codoñer]], Miguel Ángel Esparza Torres, Carlos del Valle, Víctor Pastor Julián, [[Juan Antonio González-Iglesias]], José Jesús Gómez Asencio, [[Antonio Quilis]], Hans-Josef Niederehe, [[Francisco Rico]], Emilio Ridruejo, [[Alonso Zamora Vicente]], [[Aurora Egido]], Juan Gil Fernández, Luis García Jambrina, Teresa Jiménez Calvente, Pedro Martín Baños, [[José Antonio Millán]], Agustín Comotto, Carmen Quijada Van der Berghe, María Teresa Echenique Elizondo, Pierre Swiggers, Mercedes Quilis Merín, Otto Zwartjes, Esther Hernández, Eva Díaz Pérez, Diego Moldes u [[Lola Pons Rodríguez]]. [https://nebrija500.es/digital/biblioteca-digital Véase Nebrija Digital con la bibliografía disponible durante el V Centenario del. Fallecimiento de Antonio de Nebrija]Ena [[Nuversidá de Caçi]], el principal grupu d'investigación de [[Umanismu]] i [[Tradición Clásica]], dirigíu pol [[José María Maestre Maestre]], se denomina, precisamenti, “Elio Antonio de Nebrija”.
== Institucionis llamás Nebrija ==
N'España ai varias institucionis col nombri de Nebrija, n'onol al umanista, vinculás al setol dela eucación i la coltura. La [[Nuversidá Complutensi]] cuenta con un [[Colegiu Mayol Antonio de Nebrija]], fundau en 1951.<ref>[https://www.ucm.es/colegio-mayor-antonio-de-nebrija ''Colegio Mayor Antonio de Nebrija''].</ref>Dendi 1987 dessisti en Mairil la [[Fundación Antonio de Nebrija]], origi dela [[Nuversidá Nebrija]], creá en 1995. Es la única nuversidá nel mundu que lleva el nombri de Nebrija i, amás de n'España, está presenti colos sus Institutus Nebrija n'[[América Latina]], [[Yakarta]] (Indonesia) i [[Nankín]] (China). Tamién en Mairil ai un Centru d'Estudius Ispánicus Nebrija dentru delos Institutus Nebrija,<ref>[https://www.hispanicosnebrija.com/ ''Centro de Estudios Hispánicos Nebrija''].</ref> assina comu las Residencias Nebrija en tres localizacionis en Mairil, pa estudiantis nuversitarius.<ref>[https://www.nebrija.com/residencia-estudiantes/ ''Residencias Nebrija''].</ref>
En [[Alcalá de Henares]] s'inauguró en 1972 un [[CEIP]] Antonio de Nebrija, ena localidá ondi vivió i murió el célebri gramáticu.<ref>url=https://colegionebrija.es/ |título=Colegio Nebrija de Alcalá de Henares |fechaacceso=15 de marzo de 2021 |fechaarchivo=28 de febrero de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210228035258/http://colegionebrija.es/ |deadurl=yes</ref> Amás, en [[Móstoles]] ai un colegiu d'enseñança secundaria.<ref>[https://www.micole.net/madrid/colegios-mostoles/instituto-antonio-nebrija ''Instituto Nebrija''].</ref>
Tamién en Mairil ai un Colegio Nebrija Rosales.<ref>[https://www.colegionebrijarosales.com/ ''Colegio Nebrija Rosales''].</ref>
En Lebrija (Sevilla) ai un Colegio Antonio de Nebrija, surgíu dun antigu Institutu d'Enseñança Meya fundau en 1946.<ref>[http://www.ceipelioantoniodenebrija.org/ ''Colegio Antonio de Nebrija''].</ref> I otru d'igual nombri ena [[Región de Murcia]], nuna pedanía del municipiu de [[Murcia]] llamá [[Cabezo de Torres]].<ref>[http://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=86499&IDTIPO=160&RASTRO=c818$s3$m ''Colegio Antonio de Nebrija''].</ref>
En Zalamea dela Serena, localidá estremaña ondi Nebrija residió unus añus i escrevió parti dela su ''Gramática castellana'', un institutu de secundaria lleva el su nombri.<ref>[https://web.archive.org/web/20251108183659/https://iesadenebrija.educarex.es/ ''IES Antonio de Nebrija''].</ref>
En [[La Coruña]] dessisti un Centru de Formación Profesional Nebrija<ref>[https://www.cprnebrija.es/ ''Centro de Formación Profesional Nebrija''].</ref> i en [[Puentes de García Rodríguez]], ena mesma provincia gallega, dessistió un Colegio Nebrija (fundau en 1950), ya cerrau. Cessó la su activiá en 2002.<ref>título=Antiguos alumnos del colegio Nebrija de As Pontes se reencontrarán en una comida|url=https://www.lavozdegalicia.es/noticia/ferrol/2007/05/30/antiguos-alumnos-colegio-nebrija-as-pontes-reencontraran-comida/0003_5854546.htm|fechaacceso=15 de marzo de 2021|editorial=La Voz de Galicia|fecha=30 de mayo de 2007</ref>
Dendi 1972, dessisti en [[Jerez de la Frontera]] un Colegio de Educación Infantil y Primaria llamado Antonio de Nebrija Jerez.<ref>[http://www.ceipelioantoniodenebrija.es/ ''CEIP Antonio de Nebrija Jerez''].</ref>
Tamién funciona n'España una Asociación Cultural Nebrija,<ref>[https://antoniodenebrija.elcastellano.org/ ''Asociación Cultural Nebrija''].</ref> assina comu un corpus digital sobri Nebrija i una web de divulgación coltural llamá Corpus Nebrissense creá en 2011 pol [[Pedro Martín Baños]].<ref>[http://www.corpusnebrissense.com/ ''Corpus Nebrissense''].</ref>
En 2016 se creó en Lebrija, la su localidá natal, la Fundación V Centenario Elio Antonio de Nebrija con el fin de promovel el V Centenario de la muerte de Nebrija, en 2022.<ref>[[enlace sospechoso eliminado] ''Fundación V Centenario Elio Antonio de Nebrija''].</ref>
N'España ai callis Antonio de Nebrija en: Mairil (2 callis, en [[Atocha (Mairil)|Atocha]] i Travesía Nebrija, en [[Moncloa-Aravaca|Moncloa]]), Alcalá de Henares, Alcobendas, Valladolid, León, La Coruña, Logroñu, Badajó, Sevilla, nel barriu dela Esperança dela Ciá Jardín, en [[Gines]] i [[Bormujos]]), Tenerife, Lebrija, Torremolinos, Berja i Utrera.N'[[Estaus Uníus]], al sul de [[Los Ángeles (California)]], en [[Mission Viejo (California)|Misión Viejo]], en [[Condau d'Orange (California)|Orange County]], ai una calli llamá Nebrija Street, que comunica la calli Azorín cola calli El Greco, comu un omenagi ispánicu desta localidá californiana fundá comu ciá en 1960 nel lugal dela Misión de San Gabriel, que los eclesiásticus españolus fundun en 1771.
En [[Hermosillo]] ([[Sonora (México)|Sonora, México]]) dessisti una Residencia Nebrija, que funciona comu una residencia d'ancianus, ena calli Puerta del Real. Tamién en México, en [[Chihuahua]], se bautizó en memoria del gramáticu una calli Nebrija, que comunica la calli L. Von Ranke cola calli Pedro de Oliveira. En [[Cuenca (Ecuador)]] dessisti una calli Nebrija, junta al parqui Bilbao.En 1968 se fundó en Alcalá de Henares el Cine-Club Nebrija, que posteriormenti se renombró comu Club Cultural Antonio de Nebrija.
== V Centenariu Nebrija ==
El V Centenariu dela muerti d'Elio Antonio de Nebrija á síu declarau n'España «Acontecimientu d'Ececional Interés Públicu». La declaración del aniversariu suponi un programa d'apoyu que encetó a partil dela entrá en vigol delos Pressupuestus de 2021 i se prolongará ata el 30 de diciembri de 2023.<ref>[https://e.lebrija.es/noticias/i/51833903/articulo-n-4701 El V Centenario de la muerte de Elio Antonio de Nebrija será declarado Acontecimiento de Excepcional Interés Público]</ref> Sigún anunció la Presidencia del [[Gobiernu d'España]] a través del su portal oficial [[La Moncloa]], el 13 d'otubri de 2021 se constituyó en Mairil la Comisión Enteradministrativa del V Centenariu d'Antonio de Nebrija, formá pol quinzi institucionis.<ref>título=Quince instituciones culturales y políticas españolas se unen para celebrar el V Centenario de Antonio de Nebrija en 2022|url=https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/cultura/Paginas/2021/131021-v_centenario_nebrija.aspx</ref>[[Correos (España)|Correus]] emitió, en 2022, un sellu con motivu desta conmemoración.<ref>[https://filatelia.correos.es/es/es/rincon-correos/filatelia/productos/sellos/espana/2022/nebrija Efemérides. V centenario del Fallecimiento de Elio Antonio de Nebrija].</ref>Entri diciembri de 2021 i eneru de 2023 se publicun más duna dozena de librus sobri Nebrija, a raíç del V Centenariu del su finaeru, tal i comu recogi la web oficial www.nebrija500.es
== Reconocimientu ==
Dendi 1875 dessisti un medallón dedicau a Nebrija nel Salón de plenus del [[Ayuntamientu d'Alcalá de Henares]]. Ena ciá de Santander tien dedicá una calli.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Bibliografía ==
*AA. VV. ''Antonio de Lebrixa Grammatico en su medio milenio'', José J. Gómez Asencio (Coord.), Carmen Quijada van Den Berghe (Ed.), Ediciones Universidad de Salamanca, mayo 2022. ISBN 978-84-1311-668-6.
*GÓMEZ ASENCIO, José J., ''Nebrija vive'', Fundación Antonio de Nebrija, Madrid, 2006. Reeditado en 2022 en una versión ampliada titulada ''Nebrija vive 500 años después'', Fundación Antonio de Nebrija, septiembre 2022. ISBN 978-84-88957-85-6
*GIL, Juan. ''Antonio de Lebrija. El sabio y el hombre'', de Juan Gil Fernández, Athenaica Ediciones, Sevilla, diciembre 2021. ISBN 978-84-18239-45-8
*JIMÉNEZ CALVENTE, Teresa (ed.). ''NEBRIJA (c.1444-1522). El orgullo de ser gramático Grammaticus nomen est professionis'', catálogo de la exposición, comisaria y coord. Teresa Jiménez Calvente, Biblioteca Nacional de España, Acción Cultural Española y Fundación Antonio de Nebrija, Madrid, noviembre 2022. ISBN 978-84-17265-35-9.
*MARTÍN BAÑOS, Pedro. ''La pasión de saber. Vida de Antonio de Nebrija'', prólogo de Francisco Rico, Huelva: Universidad de Huelva, Huelva, 2019. ISBN 978-84-17776-61-9
*MILLÁN, José Antonio. ''Antonio de Nebrija o el rastro de la verdad'', Galaxia Gutenberg, Barcelona, enero 2022. ISBN 978-84-18807-73-2
*MOLDES, Diego. ''Antonio de Nebrija y su origen judeoconverso'' |año=2023 |isbn=978-84-19406-19-4 |ref=MOLDES}}, [[Editorial Gedisa]] , Barcelona, enero 2023.
*NEBRIJA, Antonio de (2011). '' Gramática sobre la lengua castellana'', Edición, estudio y notas de Carmen Lozano, Paginae Nebrissenses al cuidado de Felipe González Vega, Real Academia Española, [[Galaxia Gutenberg]] / Círculo de Lectores, Barcelona, 2011.
*NEBRIJA, Antonio de (2023). ''Antonio de Nebrija V Centenario (1522-2022). Volumen I: Pedro Martín Baños, Nueva caracola del bibliófilo nebrisense. Repertorio bibliográfico de la obra impresa y manuscrita de Antonio de Nebrija (siglos XV-XVI). Volumen II: Cultura manuscrita y cultura impresa en el entorno de Antonio de Nebrija'', colección de estudios al cuidado de Jacobo Sebastián Sanz Hermida y Pedro Martín Baños, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, diciembre 2022 y enero 2023. ISBN (impreso vol. I): 978-84-1311-736-2, ISBN (impreso vol. II): 978-84-1311-737-9, ISBN 978-84-1311-738-6.
*OLMEDO, Félix G., ''Nebrija (1441-1522), Debelador de la barbarie comentador eclesiástico pedagogo - poeta'', Editora Nacional, Madrid, 1942.
*RICO, Francisco. ''Lección y herencia de Elio Antonio de Nebrija'', recopilación de ensayos de Francisco Rico, prólogo de Juan Gil, Real Academia Española, Madrid, marzo 2022. ISBN 978-84-88292-13-1
*RIERA, Ana. ''Nebrija. El sabio que amaba las palabras'', libro infantil ilustrado, ilustrador: Oscar del Amo, Editorial Planeta y Fundación Antonio de Nebrija, Barcelona, septiembre 2022. ISBN 978-84-08-25855-1
=== Fición (novelas i estorietas) ===
*COMOTTO, Agustín. ''Nebrija'', novela gráfica o cómic, Nórdica Libros, Madrid, febrero 2022. ISBN 978-84-18930-55-3GARCÍA JAMBRINA, Luis.
*''El manuscrito de niebla'', novela, editorial Espasa, Madrid, febrero 2022. ISBN 978-84-670-6357-8DÍAZ PÉREZ, Eva.
*''El sueño del gramático'', novela, Fundación José Manuel Lara, Sevilla, marzo 2022. ISBN 978-84-17453-88-6
=== Otras publicacionis nel Quintu Centenariu del su finaeru (1522-2022) ===
*''Conocer a Nebrija: nuestro primer humanista. Una guía sobre Antonio de Nebrija en el V Centenario de su fallecimiento'', Diego Moldes (ed.), Fundación Antonio de Nebrija, enero 2022, Madrid. Ejemplar gratuito.
*''Antonio de Nebrija. La lengua y la verdad''. Cuaderno didáctico. [[Lola Pons Rodríguez|Lola Pons]], Consejería de Cultura y Patrimonio Histórico, Junta de Andalucía, enero 2022, Sevilla. ISBN 978-84-9959-390-6. Ejemplar gratuito online.
*''Antonio de Nebrija en la política y el derecho de su tiempo''. Rogelio Pérez-Bustamante Fundación Antonio de Nebrija, enero 2022,Madrid. ISBN 978-84-88957-89-4. Ejemplar gratuito.Carabias Torres, Ana María; Castro Santamaría, Ana; Calvo Gómez, José Antonio; Álvarez Cuartero, Izaskun; Mancho Duque, María Jesús; Molina Sangüesa, Itziar; López Varea, María Eugenia; García Pérez, Amaya S.; De Miguel Martínez, Emilio.
*''La época de Nebrija en Salamanca : Ciclo de conferencias''. Salamanca: Centro de Estudios Salmantinos - Fundación Salamanca Ciudad de Cultura y Saberes; 2022; ISBN. 978-84-122765-9-6.
*Monográficus sobri Nebrija enas revistas:Archiletras (''Nebrija y el principio de la modernidad'', Coord. Pedro Martín Baños, julio 2022; con estudios de Pedro Martín Baños, María Rodrigo Mora, Felipe González-Vega, Pedro Álvarez de Miranda, Lola Pons Rodríguez, M.ª Lourdes García-Macho; Dionisio A. Martín Nieto; Teresa Jiménez Calvente; José Chabás, Elena E. Rodríguez Díaz; Inmaculada García-Cervigón; Francisco Bautista; José Antonio Millán, Ana María Carabias Torres), Dir. Arsenio Escolar.
*Revista de Occidente (''Nebrija y el humanismo'', Coord. María J. Rodrigo Mora, núm. 497, octubre de 2022), Dir. [[Fernando Rodríguez Lafuente]].
== Enlacis esternus ==
{{wikisource|Elio Antonio de Lebrixa (Retrato)}}
*[http://cvc.cervantes.es/artes/ciudades_patrimonio/alcala_henares/personalidades/nebrija.htm Biografía de Antonio de Nebrija] en el Centro Virtual Cervantes [[s:es:Elio Antonio de Lebrixa (Retrato)|Retratu de Antonio de Nebrija]] con un epítome sobri la su vía incluíu nel libru [[s:es:Retratos de Españoles ilustres|Retratus d'Españolus ilustris]], publicau nel añu de 1791.
*[https://antoniodenebrija.elcastellano.org/indice.html Texto completo de la ''Grammatica'' en versión digital. Asociación Cultural Antonio de Nebrija]
* [https://web.archive.org/web/20111020211158/http://www.rae.es/Imagenes/textos/Biblioteca_Clasica/Archivos_de_Biblioteca_Clasica/Nebrija_31_C_3686_280.pdf Facsímil del ''Vocabulario español-latino''] (h. 1494). Archivos de Biblioteca Clásica. Real Academia Española.
*[http://www.larramendi.es/aut/POLI20090018235 Antonio de Nebrija en la Biblioteca Virtual de Polígrafos de la Fundación Ignacio Larramendi].
*[https://nebrija500.es/ Web oficial en España del Quinto Centenario de Nebrija].
*[https://artsandculture.google.com/story/4gVhK7rG-LXHNA?hl=es Nebrija en palabra de expertos, proyecto de difusión en Google Arts & Culture]
*[https://culturahispanicaglob.wixsite.com/website Cultura Hispánica y Globalización. Lengua Española: Antonio de Nebrija]
*[https://purl.pt/24626 Pedacii Dioscoridis Anarzabei De medicinali materia libri quinq[ue], Compluti, 1518], en la Biblioteca Nacional de Portugal
*[https://purl.pt/17373 Epitalamium in nuptiis clarissimorum Lusitaniae principum Alphonsi ac Elisabeth junioris, Antiquariae, 1577], en la Biblioteca Nacional de Portugal
m4cn91fckz3y0gaz6itfdakdnxtxxrj
El lince con botas
0
11809
143229
141455
2026-05-25T03:02:17Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143229
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; font-weight:bold; background:#BF3056; color:#fff; padding:0.4em;" | El lince con botas
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:RELLENALU.png|250px|alt=Logu d’El lince con botas]]
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Xéneru
| style="padding:0.2em 0.4em;" | divulgación / coltura
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Creatu pol
| style="padding:0.2em 0.4em;" | Libreproducciones
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | País
| style="padding:0.2em 0.4em;" | [[España]]
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Idioma
| style="padding:0.2em 0.4em;" | castellanu
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Canal
| style="padding:0.2em 0.4em;" | [[Canal Extremadura Televisión]]
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Primer emisión
| style="padding:0.2em 0.4em;" | 2001
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.4em;" | 60 min
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Emisión
| style="padding:0.2em 0.4em;" | selmanal
|-
! style="text-align:left; white-space:nowrap; padding:0.2em 0.4em; background:#eeeeee;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.4em;" | [https://www.canalextremadura.es/a-la-carta/programas/El%20Lince%203.0]
|}
'''El lince con botas''' es un programa de documentalis de televisión estremeñu emitiu por [[Canal Extremadura Televisión|Canal Extremadura]]<ref>https://www.canalextremadura.es/programas/el-lince-30</ref> i que s'echa col nombri de ''El Lince con Botas 3.0'', mentáu pol sel unu delos espácius más veteranus i de mayor emportancia ena divulgación dela coltura, el patrimoñu i la naturaleza dela región estremeña.
== Productora ==
El Lince con Botas es una produción qu'escomezó nel añu 2001, i pertenci ala produtora '''Libreproducciones'''. <ref>{{Cita web |url=http://libreproducciones.es/el-lince-con-botas-2/el-lince-con-botas/ |título=Archive copy |fechaacceso=2026-01-24 |archive-date=2025-09-25 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250925132047/http://libreproducciones.es/el-lince-con-botas-2/el-lince-con-botas/ |dead-url=yes }}</ref>
== Temática ==
El programa se apressenta cumu una série de monográficus ondi se recorrin deferentis rinconis d'[[Estremaúra]] con el pesqui de mostral la riqueza del su meyu ambienti i las sus estorias umanu-socialis. El su estilu se carateriza puna estética mu cuidá i un luenguaxi líricu, que se desparti drentu duna narración pausá mentri se ván espeteandu imaxinis de gran belleza artística.
== Conteníus ==
No solu se centra ena fauna (comu el [[linci]] que le da nombri), sino que esplora ofícius antiguos i patrimoniu qu'están en peligro de desparecel, hirgandu como una ijuela de la memoria oral dela región. Alo largu delas sus abondas temporás, ''El lince con botas'' á tratau temas mu varius:
Naturaleza: Labutus sobri la fauna i la frora dela región, desgogotandu pola su albeliá pa retratal la via nel campu.
Patrimoñu: Vesitas a monumentus, ruinas i lugaris d'interés estóricu que tinin una huerti pertencia al sentimientu estremeñu.
Sociedá: Entrevistas i relatus sobri pressonas i ofícius antañu comunis que ogañu se mantiénin cumu parti dela estoria moerna.
Figuras emportantis dela coltura estremeña.
==Estética i luenguaji ==
El programa restralla pol su lenguaxi paussau i el gastaeru dela imaxin pa resaltal la belleça del meyu ambienti.
== Prémius ==
Es considerau comu un programa míticu dentru dela parrilla regional pol sel un escaparati dela identidá estremeña, runchandu el respetu dela audiéncia i de dambas las dos críticas: tanto la professional cumu la populal.
Aviendu participau la série en más duna ventena de festivalis nacionalis i enternacionalis,''El Lince con botas'' i la su casa de produción án runchau siguientis los premios<ref>{{Cita web |url=http://libreproducciones.es/el-lince-con-botas-2/el-lince-con-botas/ |título=Archive copy |fechaacceso=2026-01-24 |archive-date=2025-09-25 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250925132047/http://libreproducciones.es/el-lince-con-botas-2/el-lince-con-botas/ |dead-url=yes }}</ref>:
* Mejol programa de Televisión sobri Estremaúra del CRTVEX en 2002, el [[AEMS]] / Ríos con Vida
* Premio Libertad conciu por [[ADHEX]] en 2007, el [[Tégula]] dela [[PCRN]] en 2009
* Medalla d'Oru Minera 2011, el reconociendu al labutu coltural nel ábitu televisivu dela Asociación de Gestoris Colturalis d'Estremaúra * Premio Adenex en 2002 i 2006, amás dela Cigüeña de Prata del Ayuntamientu de [[Malpartia de Caçris]] en 2019
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus p'afuera ==
* [https://www.facebook.com/profile.php?id=100063619474804#|Página facebook del programa]
[[Categoría:Corporación Extremeña de Medios Audiovisuales]]
fjah8ced9hvd8hhq0tdqx1rx0ajl6d5
Agatha Christie
0
11858
143225
142491
2026-05-24T23:50:04Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143225
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Agatha Mary Clarissa Miller''' ([[Torquay]], [[Devon]], 15 de setiembri de 1890-[[Wallingford]], [[Oxfordshire]], 12 de jeneru de 1976), conocía como '''Agatha Christie''', fue una [[escreviora]] i [[dramaturga]] [[Reinu Uníu|británica]] especializá nel [[Novela de criminalis|géneru policial]], pol cuyiu trabaju consiguió reconocencia a nivel enternacional.<ref>bioo</ref> Al longu dela su carrera, espubricó 66 novelas policialis, 6 [[novelas rosas]] i 14 [[cuentus]] —col seudónimu de '''Mary Westmacott'''—, amás de boticar como autora teatral en obras como ''[[La ratera]]'' u ''[[Testigu de cargu]]''.<ref>The Mousetrap website |url=https://web.archive.org/web/20120626071333/https://www.the-mousetrap.co.uk/Online/default.asp |fechaacceso=24 de diciembri de 2012 |idioma=en |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120626071333/https://www.the-mousetrap.co.uk/Online/default.asp |fechaarchivo=26 de juñu de 2012</ref>
Tuvu nacencia nuna familia de [[clase media alta]], recibió una educación privá ata la su adolescencia i estudió en diversus institutus de [[París]].<ref>bioo Cita web |url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/christie.htm |título=Agatha Christie |fechaacceso=6 de mayu de 2014 |editorial=Biografías y vidas</ref> Mentris trabajaba como enfermera duranti la [[Primera Guerra Mundial]], escribió la su primera novela, ''[[El misteriosu casu de Styles]]'' (1920), dondi entroduju pol primera vezi al presonaji del ditectivi [[Hércules Poirot]].<ref>bioo</ref> Otras criacionis fuerun [[Miss Marple]] i [[Tommy i Tuppence Beresford]].
En 1914, casó-si con Archibald Christie, de quien se divorció en 1928. En 1926, afectá puna supuesta depresión, desapaeció misteriosamenti endispués de qu'el su cochi apaeciera abandonau al cantu dela carretera. Fue topá onzi días mas tardi cun possibri cuadru de [[amnésia]] nun hotel ondi s'abía registrau col nobri d'una amanti del su maríu.<ref>bioo</ref> En 1930, se casó col arqueólogu Max Mallowan, a quien acompañó largas temporás enos sus viajis a [[Irak]] i [[Siria]]. Las sus estancias inspirun varias delas sus novelas posterioris como ''[[Asesinatu en Mesopotamia]]'' (1936), ''[[Muerti nel Nilu]]'' (1936) i ''[[Cita cola muerti]]'' (1938), muchas delas qualis fuerun adatás en teatru i cini con una gran acetación.<ref>bioo</ref> En 1971, fue desiná Dama [[Ordin del Empériu Británicu|Comendaora dela Ordin del Empériu Británicu]] pola reina [[Isabel II del Reinu Uníu|Isabel II]].<ref>Kastan (2006), p. 467.</ref> Falleció pol causas naturalis en 1976.<ref>death</ref>
Con entri dos i quatru mil millonis de cópias delas sus obras vendías, es considerá la novelista qu'en jamas tién vendíu mas obras de tolos tiempus, i, unta [[William Shakespeare]], la primera u segunda autora en hazel-lo (inque col dobri d'obras).<ref>Cita noticia|título=Agatha Christie’s secret tapes discovered|url=https://www.thetimes.co.uk/article/agatha-christies-secret-tapes-discovered-3pbh3w7ld85|fechaacceso=2022-12-05|issn=0140-0460|idioma=en|nombre=Nico|apellidos=Hines</ref><ref>Cita noticia|título=Agatha Christie’s favourite plot|url=https://www.thetimes.co.uk/article/agatha-christies-favourite-plot-9p7dkdtw52b|fechaacceso=2022-12-05|issn=0140-0460|idioma=en|nombre=By Simon de|apellidos=Bruxelles</ref> Sigún el [[Index Translationum]], es l'autora endividual mas traucía, con edicionis en a lo menus 103 idiomas.<ref>Libro Guinness de los Récords (1976), p. 210.</ref> En 2013, la su obra ''[[El asesinatu de Roger Ackroyd]]'' fue elegía como la mejor [[novela de criminalis]] de tolos tiempus pol 600 biembrus dela [[Asociación d'Escritoris de Criminalis]].<ref>roger Cita publicación |url=http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/books/news/agatha-christies-the-murder-of-roger-ackroyd-voted-best-crime-novel-ever-8923395.html |título=Agatha Christie's The Murder of Roger Ackroyd voted best crime novel ever |obra=The Independent |fechaacceso=6 de mayu de 2014 |nombre=Jonathan |apellido=Brown |fecha=5 de noviembri de 2013</ref>
== Biografía ==
=== Primeros añus ===
[[Archivu:Agatha Christie as a child No 1.jpg|thumb|left|258x258px|Agatha Christie ena su niñezi]]
Agatha Mary Clarissa Miller tuvu nacencia el 15 de setiembri de 1890 nel senu d'una familia de [[clase media alta]] en [[Torquay]], [[Devon]], al [[suduesti de Ingalaterra]].<ref>Morgan (1984), p. 1</ref> La su mairi, Clara Boehmer, originária de [[Belfast]], nació en 1854 como la única ija del capitán Frederick Boehmer i Mary Ann West, matrimoniu que tuvu amás quatru varonis, unu delos qualis murió jovin. El capitán Boehmer falleció nun acidenti de equitación duranti una estancia en [[Jersey]] en abril de 1863, pol lo que Mary Ann tuvu que crial alos sus ijus en soledá. A causa dela su mala situación financiera, punviaba ala su ija Clara a bivil a [[Sussex Ocidental]] cola su tía Margaret Miller, casá dendi 1863 cun estau-unidensi millonariu, Nathaniel Frary Miller. Allí conoció al su huturu maríu, Frederick Alvah Miller, un [[agenti de bolsa]] [[estau-unidensi]] i iju del su padrastru.<ref>Morgan (1984), pp. 2-4.</ref> El señol Miller era considerau agrababri i amabri polos sus alreoris i plontu desenvolvió una relación amorosa con Clara, cola que se casó en abril de 1878.<ref>Morgan (1984), pp. 4-5.</ref> El matrimoniu tuvu tres ijus, Agatha Mary Clarissa, Margaret «Madge» Frary (1879-1950) i Louis «Monty» Montant Miller (1880-1929). Agatha nació nuna villa de Torquay llamá «Ashfield», alquiría pola su mairi.<ref>Morgan (1984), pp. 6-7.</ref>
Christie señaló ena su adultez qu'el su niñezi fue «mu feliz»<ref>Mallowan (1990), p. 3</ref> i se había criau rodeá de mugeris huertis i endependentis.<ref>Morgan (1984), p. 14.</ref> La su vida alternaba entri la su casa de [[Devonshire]] i las morás dela su agüela i tías en [[Ealing]], [[West End (Londres)|West End]] i algunas partis del sul de Uropa, dondi la su familia pasaba las vacacionis d'invielnu.<ref>Morgan (1984), pp. 15/24</ref> Nominalmenti cristiana, fue criá nun ogal de creéncias [[Esoterismu|esotéricas]] i, al igual que los sus hermanos, creía qu'el su mairi Clara era una [[psíquica]] con [[Percepción estrasensorial|percepcionis estrasensorialis]].<ref>Morgan (1984), p. 13.</ref> Los sus pairis ensistirun en qu'el su ija recibiera una [[educación nel ogal]]<ref>Brecha, números 254-265, Editorial H. Alfaro, 1990.</ref> i se encargarun d'enseñal-li a leyel, escribil i resolvel operacionis [[aritmética]]s básicas, inque el su mairi creía que los niñus no debían aprendel a leyel ata la edá de ochu añus,<ref>Cita web |url=http://www.suite101.net/content/agatha-christie-una-vida-de-novela-a22577 |título=Agatha Christie, una vida de novela |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellido=Moragues |nombre=Beatriz |fecha=12 de abostu de 2010 |editorial=Suite101.net |ubicación=Argentina |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101208171204/http://www.suite101.net/content/agatha-christie-una-vida-de-novela-a22577 |fechaarchivo=8 de diciembri de 2010</ref> Agatha aprendió alos quatru. Tamién fue ensitruía alreol dela música i aprendió a tocar esturmentus como la [[guitarra]] i la [[mandolina]].<ref>Morgan (1984), pp. 20-21</ref><ref>Bio Cita web |url=http://www.sfu.ca/english/Gillies/Engl38301/christiebio.html |título=Brief Biography of Agatha Christie |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |editorial=Sfu.ca |ubicación=Canadá |idioma=en |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110629014319/http://www.sfu.ca/english/Gillies/Engl38301/christiebio.html |fechaarchivo=29 de juñu de 2011</ref>
Fue una lictora vorá dendi una edá temprana i entri los sus librus preferíus se hallaban los enfantis escritus pola señora Molesworth, talis como ''The Adventures of Herr Baby'' (1881), ''Christmas Tree Land'' (1897) i ''The Magic Nuts'' (1898). Tamién leyó la obra de [[Edith Nesbit]], especialmenti títulus como ''The Story of the Treasure Seekers'' (1899), ''The Phoenix and the Carpet'' (1903) i ''The Railway Children'' (1906). Al crecel, pasó a leyel velsus [[Surrealismu (literatura)|surrealistas]] de [[Edward Lear]] i [[Lewis Carroll]].<ref>Morgan (1984), pp. 18-19.</ref> Inque pasaba munchu tiempu colas sus mascotas, gran parti dela su niñezi transcurrió en soledá i apartá d'otrus niñus. A pesar de dessu, Christie runchió a relacional-si con un grupu de niñas en Torquay i señaló que «unu delos mejoris momentus dela mi dessisténcia» fue la su apaición nuna produción operística juvenil de [[Gilbert i Sullivan]], ''The Yeomen of the Guard'', ena qu'enterpretó ala eroína, Fairfax, ena compañía delas otras jovinis.<ref>Morgan (1984), pp. 23-27.</ref>
El su pairi enfermaba a menú i sufrió una seri d'[[Ataqui al coraçón|ataquis al coraçón]] ata que murió en noviembri de 1901 ala edá de 55 añus. La su muerti dejó ala familia esbaratá i cun huturu económicu inciertu. Unta la su mairi acontinuó biviendo ena su casa de Torquay, mentris que Madge se traslaó a Cheadle Hall col su nuevo maríu i Monty se apuntó nel ejércitu pa luegu sel enviáu a [[Sudáfrica]], dondi runchió ena [[Guerra delos Bóeres]]. Agatha deciaró mas tardi qu'el muerti del su pairi, que se produjo quandu contaba con onzi añus, marcó el fin dela su niñezi.<ref>Morgan (1984), pp. 32-34.</ref> En 1902, encomençó a recebil una educación holmal ena Escuela de Niñas dela Señorita Guyer en Torquay peru topó dificultáis pa dital-si al régimen desciplináriu. En 1905, fue traslaá a [[París]], dondi estudió en tres escuelas, Mademoiselle Cabernet, Les Marroniers i la dela señorita Dryden.<ref>Morgan (1984), pp. 22-23/37.</ref>
=== Escomiençus ena literatura i Primera Guerra Mundial ===
[[File:Agatha Christie as a young woman.jpg|thumb|upright|left|Christie en 1910]]
Al golvel ala su ciá en 1910, destapó qu'el su mairi estaba malina i dambas dos deciidierun passal tiempu juntas ena çona mas calienti de [[El Cairo]], de mó que se aposentarun duranti tres mesis nel Gezirah Palace Hotel. Fue allí dondi visitó monumentus egícius antiguus como la [[Gran Pirámide de Guiza]], peru no mostró enterés nessi momentu pola [[arqueología]] i [[egiptología]], que llegarun a sel un aspetu rilevanti ena su obra añus mas tardi.<ref>Morgan (1984), pp. 40-41.</ref> De güelta al Reinu Uníu, acontinuó colas sus actividáis socialis, la escritura i la realización de teatru pa aficionaus, e enclusu colaboró duranti la produción d'una obra, ''The Blue Beard of Unhappiness'', con un grupu d'amigas. Algunas delas sus primeras obras salierun ala lús peru Christie deciidió no enfocal-si nesta faina como un huturu profesional.<ref>Morgan (1984), pp. 45-46.</ref>
Mentris se receperaba ena cama d’una malura, escribió el su primer cuentu, ''The House of Beauty'', que consistíe n’alreol de 6000 parabras sobri el mundu de «la locura i los sueñus». La biógrafa Janet Morgan comentó mas tardi qu’a pesar de «marrus d’[[Estilística|estilu]]», la estoria fue «convincenti».<ref>Morgan (1984), pp. 48-49.</ref> La mayuría delos sus relatus posterioris, n’especial ''The Call of Wings'' i ''The Little Lonely God'', ilustrarun el su enterés pol [[espiritismu]] i lo [[paranolmal]]. Varias espubricacionis refusarun las sus primeras presentaciones escritas inque algunas fuerun reversionás i tirás mas tardi con nues títulus.<ref>Morgan (1984), pp. 49-50.</ref>
Acontinandu, Christie editó nel Cairu la su primera novela, ''Snow Upon the Desert'', basá enas sus recientis esperiéncias n’essa ciá. Nostanti, se topó perturbá endispués de que varias editorialis se negaran a espubrical-la.<ref>Morgan (1984), pp. 50-51.</ref> Clara le sugirió que puyera conseju a un amigu dela familia, el escritol Eden Philpotts, quien la alentó a qu’acontinara cola su obra i le unvió una entroducción al su agenti literáriu, Hughes Massie. Nostanti, Massie tamién refusó ''Snow Upon the Desert'' i sugirió la preparación d’una segunda novela.<ref>Morgan (1984), pp. 51-52.</ref>
Ena pesqui d’un maríu, tuvu brevis relacionis infutuosas con quatru ombris separaus ata que conoció a Archibald «Archie» Christie (1889-1962)<ref>Archie Christie |url=http://www.poirot.us/archie.php |título=Archie Christie |fechaacceso=7 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref> —aviaol dela [[Royal Flying Corps]]— nun baile ofrecíu pol matrimoniu Clifford en Chudleigh, a 19 km de Torquay. Archie había nacíu ena [[Índia]] como iju d’un juez cevil. Dambos dos se enamorarun rápidamenti i, al enteral-si de que sedríe destinau a Farnborough, Archie le propusu matrimoniu i Agatha acetó la propuesta.<ref>Morgan (1984), pp. 54-63.</ref> En 1914, col estallíu dela [[Primera Guerra Mundial]], el su maríu fue unviáu a Fráncia pa runchir contra las huerças alemanas.<ref>poirot</ref> Agatha tamién colaboró duranti la guerra i entró ala Voluntary Aid Detachment (VAD),{{Refn|1=La Voluntary Aid Detachment fue una organización voluntária que ofrecíe servícius d’enfermería, especialmenti enos espitalis del Reinu Uníu i otrus países del [[Empériu británicu]]. El su mayol desempeñu ocurrió duranti la Primera i la Segunda Guerra Mundial.|group=nota}} dondi atendió a soldaus heríus nel Espital de Torquay. Ena su actuación como enfermera, profesión ala que definió como «unu delos trabajus mas gratificantis que qualquira pueda tenel»,<ref>Agatha Christie |url=https://web.archive.org/web/20140508042941/http://www.geniodemujer.com/agatha.php |date=20140508042941 |título=Agatha Christie |editorial=Genio de Mujer |fechaacceso=7 de mayu de 2014</ref> dedicó 3400 horas de trabaju no remunerau entri outubri de 1914 i diciembri de 1916,<ref>Agatha Christie |url=http://www.thefamouspeople.com/profiles/agatha-christie-3264.php |título=Agatha Christie |fechaacceso=7 de mayu de 2014</ref> mentris que como dispensaora espitalaria pola [[Crú Roja]], consiguió £16 añualis ata el acabu del su servíciu en setiembri de 1918.<ref>hours</ref> El su trabaju allí tuvu cierta enfruéncia ena su obra, ya que munchus delos asesinatus que relató se llevarun a cabu con venenus.<ref>poirot</ref> Finalmenti, Archie fue unviáu de regresu al Reinu Uníu en setiembri de 1918 como coronel nel [[Menistériu d'Airi (Reinu Uníu)|Menistériu d'Airi]] i dambos dos se instalarun nun departamentu nel númeru 5 de Northwick Terrace al noroesti de Londris.<ref>Morgan (1984), pp. 64-74.</ref>
=== Primerus romancis ===
Endispués de leyel ''[[La dama de brancu (Wilkie Collins)|La dama de brancu]]'' i ''[[La piedra lunal]]'' de [[Wilkie Collins]] assina como las primeras estórias de [[Sherlock Holmes]] de [[Arthur Conan Doyle]], Christie se muó en seguidora delos relatus detectivecus. Fue assina como en 1920 escribió la su primera novela policíaca, ''[[El misteriosu casu de Styles]]'', dondi presentó al detectivi [[Hércules Poirot]] retratau como un exoficial dela policía [[Bélgica|belga]] que se había refugiaú nel Reinu Uníu endispués dela invasión alemana en Bélgica, conocíu polos sus «magníficus bigotis» i la su cabeça en holma d’huevu. Christie fue enfruenciá pola criación del presonaji polos refugiaus belgas asentaus en Torquay.<ref>Morgan (1984) pp. 75-79.</ref>
La novela no fue acetá pol seis empresas d’editorialis, entri ellas Hodder and Stoughton i Methuen. Nostanti, John Lane en The Bodley Head analizó la puyida duranti varius mesis i luegu se ofreció a espubrical-la si Christie moificaba el acabu. Endispués de acetal el recursu, firmó un contratu que mas tardi sintió como abusivu<ref>Morgan (1984) pp. 79/81-82.</ref> i 2000 cópias fuerun vendías.<ref>Agatha's Life |url=http://www.poirot.us/life.php |título=Agatha's Life |fechaacceso=7 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref> Sigún ''[[The Times Literary Supplement]]'', «el únicu marru que tién esta estoria es qu'es ábate masiáu engeniosa... Se dici qu'es el primer libru dela autora i... una estoria de detectivis ena qu’el lictol no sedríe escapás de topar al criminal».<ref>''The Times Literary Supplement'', 3 de febreru de 1921, p. 78.</ref> N'abostu de 1919, tuvu la su ija Rosalind en Ashfield, dondi el matrimoniu passaba gran parti del su tiempu.<ref>morgan</ref> Archie salió dela [[Fuerça Aérea Británica|Fuerça Aérea]] acia el acabu dela guerra i encomençó a trabajal nel sistema financieru de [[Londris]] con un saláriu relativamenti baju.<ref>Morgan (1984) pp. 80-81.</ref>
La segunda novela de Christie, ''[[El misteriosu señol Brown]]'' (1922), espubricá pol The Bodley Head, contó con una nueva pareja de detectivis, [[Tommy i Tuppence Beresford]]. Una tercera novela, ''[[Asesinatu nel campu de golf]]'' (1923), tuvu otra vezi a Poirot como protagonista al igual que los cuentus encargaus pol Bruce Ingram, diretul dela revista ''Sketch''.<ref>Morgan (1984) p. 83.</ref> ''The Times Literary Supplement'' comparó los métous de detección de Poirot colos de Sherlock Holmes i terminó de güena holma que el libru «ofreci al lictol un misteriu apasionanti de tipu pocu común».<ref>''The Times Literary Supplement'', 7 de juñu de 1923, p. 389.</ref> Pola su parti, ''The New York Times Book Review'' señaló que «aquí ai una mu güena estoria de detectivis que puei sel mui recomendá alos que les gusta essu tipu de fición».<ref>''The New York Times Book Review'', 25 de marçu de 1923, p. 14.</ref> El matrimoniu dejó ala su ija Rosalind cola mairi i la hermana de Agatha pa luegu viajal pol [[Sudáfrica]], [[Austrália]], [[Nueva Zelanda]] i [[Hawái]] col pesqui de promocional la Exhibición del Empériu Británicu.<ref>Morgan (1984) pp. 86-103.</ref><ref>Agatha Christie's surfing secret revealed |url=http://www.guardian.co.uk/books/2011/jul/29/agatha-christie-hercule-poirot-surfing-secret?CMP=twt_fd |título=Agatha Christie's surfing secret revealed |fechaacceso=12 de diciembri de 2011 |apellido=Jones |nombre=Sam |fecha=29 de júliu de 2011 |revista= The Guardian |idioma=en</ref> En [[Waikiki]] se muarun n'algunus delos primerus británicus en pratical el [[surf]]eo.<ref>Agatha Christie 'one of Britain's first stand-up surfers' |url=http://www.telegraph.co.uk/culture/books/8670354/Agatha-Christie-one-of-Britains-first-stand-up-surfers.html |título=Agatha Christie 'one of Britain's first stand-up surfers' |publicación=The Daily Telegraph |fecha=29 de júliu de 2011 |fechaacceso=6 de mayu de 2014 |idioma=en</ref>
=== Desapaición ===
[[Archivu:Christie at Hydro.jpg|thumb|right|399x399px|Artículu de periódicu anunciandu l'apaición de Christie]]
Acabus de 1926, Archie reveló que estaba enamorau d'otra mujel, Nancy Neele,<ref>El misterio de la escritora desaparecida |url=http://eleconomista.com.mx/entretenimiento/2011/01/12/misterio-escritora-desaparecida |título=El misterio de la escritora desaparecida |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellido=Kühne |nombre=Cecilia |fecha=12 de jeneru de 2011 |publicación=El Economista |ubicación=México |fechaarchivo=8 de mayu de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140508061409/http://eleconomista.com.mx/entretenimiento/2011/01/12/misterio-escritora-desaparecida |deadurl=yes</ref> i puyó el divorciu. El 3 de diciembri de 1926, Christie i Archibald mantuvun una bresca i él empendoló la su morá de [[Berkshire]] pa passal el fin de semana cola su amanti en [[Surrey]]. Essa mesma nuechi, alreol delas 21.45 [[GMT]], Christie desapaeció endispués de dejá-li una carta ala su secretária dondi unformaba que sedríe en [[Yorkshire]].
El su automóvil, un Morris Cowley, fue topau mas tardi en Newlands Corner al cantu d’un lagu cercanu a [[Guildford]], unta prendas de ropa i un pelmisu de conducil caducau.<ref>Agatha's Disappearance |url=http://www.poirot.us/disappear.php |título=Agatha's Disappearance |fechaacceso=6 de mayu de 2014 |idioma=en</ref> El fechu traxu una gran conmoción entri los sus seguidores i llamó el enterés dela prensa púbrica. El menistru de Interiol, William Joynson-Hicks, apretó ala policía i un periódicu ofreció 100 libras como recompensa.<ref>Fugue</ref> Mas de mil agentis de policía, 15 000 voluntárius i varius avionis investigarun la çona rural. Enclusu ''Sir'' Arthur Conan Doyle le unvió unu delos guantis de Christie a un [[médium]] pa que runchira a [[Percepción estrasensorial|percebil-la]],<ref>Fugue</ref> i [[Dorothy L. Sayers]] visitó la casa de Surrey, que dimpués se volvió el escenáriu del su libru ''Unnatural Death''.<ref>Christie's most famous mystery solved at last |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2006/oct/15/books.booksnews |fechaacceso=6 de mayu de 2014 |ubicación=Londris |publicación=The Guardian |nombre=Vanessa |apellido=Thorpe |fecha=15 de outubri de 2006 |idioma=en</ref>
La desaparición de Christie apaició ena portá de [[The New York Times]], i nostanti la cerquina intensa no fue topá de sino ata onzi días endispués del fechu.<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20140508045948/http://www.lanacion.com.ar/1344536-el-misterio-de-agatha-christie |títulu=El misterio de Agatha Christie |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellíu=Hopenhayn |nombri=Silvia |fecha=26 de eneru de 2011 |publicación=La Nación. |ubicación=Argentina</ref><ref>Cita publicación |títulu=Mrs. Christie found in a Yorkshire spa |añu=1926 |publicación=[[The New York Times]]. |url=http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F60C17FE3C591B7A93C7A81789D95F428285F9&scp=4&sq=Agatha%20Christie%20Disappearance&st=cse |idioma=en</ref> El 14 de diziembri de 1926 fue identifical como una uéspedi del Swan Hydropathic Hotel en [[Harrogate]],<ref>''Hoy'', númirus 911-927, Araucaria Ltda., 1995</ref> ondi feguró rustrí d'alcuerdu con Teresa Neele —l'apellíu dela amanti del su mariu— de [[Ciá del Cabu]]. Christie no supu pol qué estava ellí i tampoco fue escapás de reconocel al su mariu quandu esti llegó al su encuentru, pol lo que devió recibil un tratamientu psiquiátricu en [[Harley Street]].<ref name="christieweb"/>
Christie nunca dio desplicacionis con respetu ala su desaparición.<ref name=Fugue/> Inque dos méicus pol estonci le diagnosticaron [[Estau de fuga|fuga psicogénica]],<ref>Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/381409.html |títulu=Explican misteriosa desaparición de Agatha Christie |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |fecha=15 de otubri de 2006 |publicación=El Universal |ubicación=México</ref> l'opinión en ralu alas razonis dela su desaparición acontina deviía.<ref name=Fugue/> Una delas velsionis indica qu’abríe sufriu una [[crisis nerviosa]] ocasioná pola su propensión ala [[depresión]], agravá pola muerti dela su mairi a prencepius d'añu i l'enfidelidá del su mariu.<ref>Cita web |url=http://www.abc.es/20110515/comunidad-canarias/abcp-depresion-agatha-christie-20110515.html |títulu=La depresión de Agatha Christie |fechaacceso=21 de diziembri de 2011 |apellíu=Martín |nombri=Roberto Merino |fecha=15 de mayu de 2011 |publicación=ABC |ubicación=España</ref><ref>Cita web |url=http://www.guardian.co.uk/uk/2006/oct/15/books.booksnews |títulu=Christie's most famous mystery solved at last |fechaacceso=21 de diziembri de 2011 |apellíu=Thorpe |nombri=Vanessa |fecha=15 de otubri de 2006 |revista= The Guardian |idioma=en </ref> La reación púbrica fue prencipalmenti negativa ya qu’abondus creyerun qu’avía fingiu la su desaparición como truquinu pubricitariu o pa hazelli creyel ala policia qu’el su esposo l’avía matau.<ref>Cita web |url=http://www.straightdope.com/columns/read/361/why-did-mystery-writer-agatha-christie-mysteriously-disappear |títulu=Why did mystery writer Agatha Christie mysteriously disappear? |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellíu=Adams |nombri=Cecil |fecha=4 de febreru de 1982|revista= The Chicago Reader |idioma=en </ref><ref>Christie (1979), p. 360</ref>
L'autol [[Jared Cage]] entrevistó a varius testimonius i familiaris dela escritora pal su libru biográficu, ''Agatha Christie and the Eleven Missing Days'',<ref name=Cade>Cita web |títulu=Jared Cade website |url=https://web.archive.org/web/20201031033022/http://jaredcade.co.uk/ |editorial=Sitiu web oficial de Jared Cage |fechaacceso=7 de mayu de 2014 |idioma=en</ref> i abondus d'ellus sugirierun qu'esta llevó a cabu la su desaparición a posta pa avergonçal a Archibald sin imaginal la notoriidá púbrica qu’alcançarie el fechu. La película de [[Michael Apted]] de 1979, ''[[Agatha (película)|Agatha]]'', protagonizá pol [[Vanessa Redgrave]], [[Dustin Hoffman]] i [[Timothy Dalton]], recreó a una Christie apreparandu el su suicidiu pa culpabil ala amanti del su mariu pol «assassinatu». Endispués, un periodista estaunidensi, enterpretau pol Hoffman, la sigui de cerca i apara el su prani.<ref>«[http://www.imdb.com/title/tt0078736/ Ficha de ''Agatha'' en IMDb]» Consultau el 7 de mayu de 2014.</ref>
Los Christie se divorciarun en 1928, Archie se casó al pocu tiempu con Nancy Neele i Agatha recibió la custodia dela su ija Rosalind. Duranti el su matrimoniu pubricó seis novelas, una coleción d'estorias cortas i una seri de cuentus en revistas. Mairi e ija se mudarun alas [[Islas Canarias]],<ref>Cita web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2007/11/24/cultura/1195943027.html |títulu=Recordando a Agatha Christie en Tenerife |fechaacceso=10 de noviembri de 2011 |fecha=26 de noviembri de 2007 |publicación=El Mundo |ubicación=España </ref> ondi acabó de redatal ''[[El misterio del tren azul]]''. Alos acabis de 1928, escribió la su primera novela baxu el seudónimu de Mary Westmacott, ''El pan del gigante'', que no preteneci al géneru de ditectivis sino qu’es una obra de fición sobri un mannequin obligau a labural pol razonis financieris.<ref name="christieweb">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20140508044622/http://www.agathachristie.com/about-christie/christies-life/a-difficult-time/ |títulu=A Difficult Time |fechaacceso=7 de mayu de 2014 |editorial=Sitiu web oficial de Agatha Christie |idioma=en</ref>
=== Éssitu inicial i segundu matrimoniu ===
[[Archivu:Greenway - the holiday home of Agatha Christie - geograph.org.uk - 1447267.jpg|thumb|right|273x273px|Residencia de Christie de [[Greenway Estate|Greenway]]]] El su primer gran éssitu llegó cola pubricación de ''[[El asesinato de Roger Ackroyd]]'' en 1926. La novela, dela qual se vendierun 5000 copias ena primera tirá, recibió abondas opinionis i crió un polvoreu pola horma en que muia las reglas traicionalis dela novela de policia.<ref name="lifepoirot"/><ref name="biovidas"/>
En 1928, la pubricación de ''[[El misterio de Sittaford]]'' produxu una notabri cantidá de críticas. El ''Times Literary Supplement'' tuvu una postura positiva i señaló, ena su edición del 3 de mayu de 1928, que «el letol no se sentirié decepcionau quandu el fustrigau belga, pol motivus psicológicus, se niegui a sospechar del mariu deteníu i feguri pola sugerencia d’una muchacha fea que de continu se mofa dela su mairi asurda, construye deduccionis ábate dendi l'airi, las sostriba con una amplia variidá de prueva negativa [...]».<ref>''The Times Literary Supplement'', 3 de mayu de 1928 (p. 337).</ref> Robert Barnard dixu qu’es «l'estoria que menus le gusta a Christie, pola qual ella runchó con el antis i endispués dela desaparición. El contestu enternacional hazi una letura variá güena peru ai [...] algunas enfruencias malas delos ''[[Suspenso|thrillers]]''».<ref>Barnard (1990), p. 200.</ref> La trama de ''[[El misterio de Sittaford]]'' indica qu’Emily Trefusis lleva a cabu una seri de buscas endispués del asombrosu assassinatu del amo Joseph Trevelyan mentris algunas delas sus inquilinas se comunican colos espíritus.<ref>«[http://www.lecturalia.com/libro/3881/el-misterio-de-sittaford El misterio de Sittaford]» Lecturalia.com. Consultau el 20 de mayu de 2011.</ref>
Convencía duranti una cena, Christie partió pa [[Bagdad]] i de dendi ellí viajó ala çona arqueológica de [[Ur]], ondi hizu amistá colos directoris d’una escavación, Leonard i Katharine Wooley. Fue envitá de nuevu al añu siguienti i conoció al arqueólogu [[Max Mallowan]] (1904-1978), a quien definió como un «onbri delgáu, morenu, jovi i mu sosegau».<ref name="max">Cita web |url= http://www.poirot.us/max.php |títulu=Max Mallowan |fechaacceso=9 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref> Tras un brevi noviazgu, contrajerun matrimoniu en setiembri de 1930 ena [[isla de Skye]]<ref name="mallowan">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20140508162507/http://www.agathachristie.com/about-christie/christies-life/a-new-start/ |títulu=A New Star |fechaacceso=8 de mayu de 2014 |editorial=Sitiu web oficial de Agatha Christie |idioma=en</ref> i hizun la su luna de miel alreol de [[Italia]], [[Yugoslavia]] i [[Grecia]].<ref name="max"/> El su matrimoniu, a diferencia del dantis, fue granau i duró ata la muerti dela escritora en 1976.<ref name="Lanación">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20241226193503/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=874807 |títulu=Agatha Christie: los asesinatos o la sal de la vida |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellíu=De Santis |nombri=Pablo |fecha=14 de eneru de 2007 |publicación=La Nación. |ubicación=Argentina</ref> Dambos dos solían passal los vranus en Ashfield con Rosalind, la Navidá cola familia del ermanu de Mallowan en Abney Hall, los acabis d'otoñu laburandu en escavacionis arqueológicas —prencipalmenti en [[Siria]] i [[Irak]]— i el restu del añu en Londris i la su casa de campu en [[Wallingford]], [[Oxfordshire]].<ref name="mallowan"/>
Los sus viais con Mallowan tuvun una emportanti enfruencia sobri varias delas sus novelas asitiás nel [[Mediu Orienti]]. Endispués d'una estancancia en [[Turquía]] i [[Bagdad]], el su pessonaji Miss Marple tomó pesqui ena su novela ''[[Muerte en la vicaría]]'', representá nel Teatru dela Embaxá en [[West End (Londres)|West End]], [[Londres]].<ref name="Bio"/> Otras obras —como ''[[Y no quedó ninguno]]''— passan alreol de Torquay, ondi se crió. La su novela de 1934, ''[[Asesinato en el Orient Express (novela)|Asesinato en el Orient Express]]'', fue escrita nel [[Hotel Pera Palace]] de [[Estambul]], frágüi que mantén entera l'habitación ena que se quedó Christie como un agraecimiento ala autora.<ref>«[http://virtualglobetrotting.com/map/51232/ Agatha Christie's Hotel Pera Palace]» 5 de juñu de 2008, virtualglobetrotting.com. Consultau el 20 de mayu de 2011.</ref> La su propiedá en Greenway, [[Devon]], ganá pola pareja como residencia de vranéu en 1938, s'alcuentra ena atualidá baxu cuidáu del [[National Trust]].<ref>Cita web |url=http://www.nationaltrust.org.uk/main/w-vh/w-visits/w-findaplace/w-greenway/w-greenway-history.htm |títulu=History |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |editorial=Sitiu web oficial de National Trust |ubicación=Reino Unido |idioma=en</ref> Christie vesitava a menudu la residencia del su cuñáu James Watts en Abney Hall.
=== Segunda Guerra Mundial ===
Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]], mentris el su mariu consiguió un laburu en El Cairo, Christie se desempeñó ena botica del [[University College de Londris]], ondi deprendió más conocimientus sobri los verenuis que se sumarun alos qu’avía arrecogiu duranti el su laburu nel dispensariu. Los sus estuyus sobri químicos a menudu se vierun Helmutaus enas sus estorias pubricás enos añus de posguerra. El jefi boticariu Harold Davis, endispués traslau al Ministeriu de Salú del Reinu Uníu, l’enformó sobri el gastu del [[taliu]] como verenu<ref>Gerald (1993), p. 240.</ref> i en ''[[El misterio de Pale Horse]]'', pubricá en 1961, Christie se sirvió d’essu pal métodu d’ejecución delas vítimas, al que sumó señas como la cáida del pelu. La su descrición dela intoxicación con taliu fue tan esacta que curiosamenti ayudó a resolvel un casu médicu que resultó raru palos especialistas.<ref>Enlace roto|1=Cita web |url=http://www.pharmj.com/pdf/comment/pj_20061125_onlooker.pdf |títulu=Thallium poisoning in fact and fiction |fechaacceso=8 de mayu de 2014 |publicación=Pharm J |fecha=25 de noviembri de 2006 |formato=[[PDF]] |idioma=en |2=http://www.pharmj.com/pdf/comment/pj_20061125_onlooker.pdf |bot=InternetArchiveBot </ref><ref>Cita web |url=http://www.independent.co.uk/news/science/the-poison-prescribed-by-agatha-christie-thanks-to-the-mystery-writer-the-deadly-properties-of-thallium-sulphate-have-become-common-knowledge-corrected-1534450.html |títulu=The poison prescribed by Agatha Christie: Thanks to the mystery writer, the deadly properties of thallium sulphate have become common knowledge (CORRECTED) |fechaacceso=8 de mayu de 2014 |apellíu=Emsley |nombri=John |fecha=20 de juliu de 1992 |publicación=The Independent |ubicación=Reino Unido |idioma=en</ref>
Alreol de 1941 i 1942, fue investigá pola ajencia d'entelijencia británica [[MI5]] endispués de destapal que ''[[El misterio de Sans Souci]]'' relatava una estoria rajá ena cacera de dos delos prencipalis ajentis d'espionaji secretus de [[Adolf Hitler]] nel Reinu Uníu.<ref name="Richard Norton-Taylor">Cita publicación |títulu=Agatha Christie was investigated by MI5 over Bletchley Park mystery |autor=Richard Norton-Taylor |url=http://www.guardian.co.uk/books/2013/feb/04/agatha-christie-mi5-bletchley |publicación=[[The Guardian]] |fecha=4 de febreru de 2013 |fechaacceso=6 de mayu de 2014 |ubicación=Londres |idioma=en</ref> Unu delos sus pessonajis, Major Bletchley, es apresentau como un exoficial del [[Ejército Indio Británico|Ejércitu Indiu]] que diz conocel los secretus delos esfuerçus de guerra del Reinu Uníu. Los miedus dela ajencia MI5 de que Christie supiera delos pranis de Hitler fuerun tan grandis que decidierun investigal los sus contaotus, especialmenti al [[criptógrafo]] Dilly Knox, pol la sospecha de que los conocimientus dela escritora sobri l'asuntu vinían d'él. Los rejarius se dissiparun quandu Christie le confesó a Knox que Major Bletchley era namás el nombri de «unu delos mis pessonajis menus adorablis».<ref name="Richard Norton-Taylor"/> Christie quedó asombrá al notal que la pubricación del libru en [[Estaus Unius]] se tardó ata la unión de dessi país colos aliaus nel polvoreu bélicu.<ref name="war">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20140508163642/http://www.agathachristie.com/about-christie/christies-life/the-war-years/ |títulu=The War Years |fechaacceso=7 de mayu de 2014 |editorial=Sitiu web oficial de Agatha Christie |idioma=en</ref> El tiempu de guerra fue el momentu de mayol prestigiu dela carrera de Christie. Algunas delas sus obras más destacás duranti essa época fuerun ''[[Cinco cerditos]]'', ''[[Diez negritos]]'', ''[[El caso de los anónimos]]'', ''[[Un cadáver en la biblioteca]]'' i ''[[Maldad bajo el sol]]''.<ref name="war"/> ''Diez negritos'' es la novela de misteriu más vendía dela estoria i es considerá unu delos [[Anexo:Libros más vendidos#Más de cien millones de copias|libros más vendíus]] de tolos tiempus.<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20120427090932/http://noticias.es.msn.com/nacional/los-10-libros-m%C3%A1s-vendidos-de-la-historia-2?page=6 |títulu=Los 10 libros más vendidos de la historia |fechaacceso=20 de agostu de 2012 |fecha=13 de abril de 2012 |editorial=MSDN Noticias</ref><ref name="bestsell">Cita web |url=http://entertainment.howstuffworks.com/21-best-selling-books-of-all-time.htm |títulu=21 Best-Selling Books of All Time |fechaacceso=25 de marçu de 2009 |apellíu=Davies |nombri=Helen |fecha=14 de setiembri de 2007 |editorial=Editors of Publications International, Ltd.</ref>
=== Vida posterior i muerti ===
[[Archivu:Agatha christie's grave.jpg|thumb|right|281x281px|Tumba de Christie]] Alos acabis de 1946, el gastu del su seudónimu, Mary Westmacott, fue seriamenti cuestionau pun revisol de ''[[Lejos de ti esta primavera]]'', lo que crió el descalientu dela autora, qu’avía goçau dela libertá d'escrebil sin la presión de sel Agatha Christie.<ref name="autumn">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20140508163347/http://www.agathachristie.com/about-christie/christies-life/autumn/ |títulu=Autumn |fechaacceso=9 de mayu de 2014 |editorial=Sitiu web oficial de Agatha Christie |idioma=en</ref> Al encetu dela década de 1950, Christie amenorgó el su ritmo de vida i escribió con menol asiduidá, inque dedicó gran parti del su tiempu a produccionis teatralis.<ref name="autumn"/> El su mayol éssitu teatral, ''[[La ratonera]]'' (1952), cumplió treinta añus de representacionis en 1982 nel Teatru St. Martin de West End i alcançó 12 483 escenificacionis. Pa essu, la obra avía síu vista namás en Londris pol más de cincu millonis de pressonas, lo que supuso la venta de 252 toneladas de programas. Nostanti, tamién fue apresentá nuna notabri cantidá de ciauninus británicas i de 41 paísis.<ref>Gómez García (1998), p. 237.</ref>
En 1955, se hundó Agatha Christie Limited col fin de guardal los derechus dela mayoría delas sus pubricacionis.<ref>Macaskill (2009), p. 130.</ref> L'organización recibió críticas negativas ya que salierun dudas con respetu al su pesqui i la conveniencia de qu’una autora tuviera de menester d’una empresa pa cuidahl los sus enteresis comercialis. En 1968, Booker Books, una subsidiaria del conglomeráu agroindustrial Booker-McConnell, ganó el 51 % delas acionis<ref>«[http://www.poirot.us/facts.php Facts and Trivia on Agatha Christie]» poirot.us. Consultau el 21 de diziembri de 2011.</ref> inque más tardi l'empresa amentó el porcentaji al 64 %. En 1998, Brooker vendió las sus acionis a Chorion, una empresa que la su cartera encluyi las propiedais literarias de [[Enid Blyton]] i [[Dennis Wheatley]].<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20151101163925/http://www.chorion.co.uk/ |títulu=Chorion |editorial=Chorion |fechaacceso=21 de diziembri de 2011 |idioma=en</ref>
Christie fue honrá polas sus obras literarias quandu en 1950 al convertil-si en biembru dela ''Royal Society of Literature.''<ref>Cita web|url=https://rsliterature.org/library-article/with-a-paper-knife-in-the-library/|títulu=Royal Society of Literature » With a paper knife in the library|fechaacceso=16 de abril de 2020|sitioweb=rsliterature.org</ref> Amás, recibió el primer Grand Master Award concedíu pola Asociación d'Escritoris de Misteriu un lustru más tardi. Fue nombrá [[Orden del Imperio Británico|Comendaora dela Ordin del Imperiu Británicu]] en 1956, un añu antis de convertil-si en presidenta del Detection Club.<ref name="Last">«[https://web.archive.org/web/20081006115335/http://www.illiterarty.com/authors/biography-agatha-christie Biography: Agatha Christie]» Illiterarty.com. Consultau el 20 de mayu de 2011.</ref> En 1961, recibió el doutoráu honorariu dela [[Nuversidá de Exeter]] i en 1971, la reina [[Isabel II del Reino Unido|Isabel II]] la promovió a Dama Comendaora.<ref>«[http://www.callegranvia.com/bios/index.php?bio=agatha-christie Agatha Christie (1890-1976)]» Callegranvia.com. Consultau el 20 de mayu de 2011.</ref>
Dendi 1971 a 1974, la salú de Christie se malogró bastanti inque acontinó laburandu. La su última apaición púbrica aconteció en 1974, quandu asistió al estrenu dela velsión cinematográfica de ''[[Murder on the Orient Express (película)|Asesinato en el Orient Express]]'' protagonizá pol [[Albert Finney]].<ref name="autumn"/> L'última estoria con Poirot, ''[[Telón (novela)|Telón]]'', fue pubricá en diziembri de 1975, mentris qu’el últimu libru con Miss Marple, ''[[Un crimen dormido]]'', fue lançau en otubri de 1976; dambos dos fuerun redataus enos añus de 1940.<ref name="lifepoirot"/> En eneru de 1976, Christie sufrió un huerti estau gripal i,<ref name="Lanación"/> anti el debilitauru del su estau físicu, dio los derechus d'autol de ''La ratonera'' al su nietu.<ref name="Last"/> Algunos investigaoris canadiensis manifestarun la su opinión de que puu vel sufriu [[mal de Alzheimer]] o [[demencia senil]] enos sus últimus añus con basi en estuyus realizaous.<ref>Cita web |url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/03/cultura/1238777735.html |títulu=Un estudio afirma que Agatha Christie sufría Alzheimer |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |fecha=3 de abril de 2009 |publicación=El Mundo. |ubicación=España </ref>
Christie murió de causas naturalis el 12 de eneru de 1976 alos 85 añus, ena su residencia Winterbrook House de [[Wallingford]], [[Oxfordshire]].<ref name="death">Cita web |url=http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20110112/54100288037/muere-agatha-christie-reina-de-la-intriga.html |títulu=Muere Agatha Christie, reina de la intriga |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellíu=Ferro |nombri=Lorena |fecha=12 de eneru de 2011 |publicación=La Vanguardia. |ubicación=España </ref> Los sus restos fuerun aterradus nel cementeriu dela ilesia parroquial de Santa María en [[Cholsey]].<ref name="autumn"/> Endispués de enviual, el su mariu contraju matrimoniu cola su colega Barbara Hastings Parker, murió ábate dos añus endispués, en 1978, i fue aterrau al lau de Christie.<ref name="max"/> L'única ija de Christie, Rosalind Margaret Hicks, murió el 28 de otubri de 2004 ala mesma edá i delas mesmas causas que la su mairi.<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20150711115040/http://www.rosalind-hicks.memory-of.com/About.aspx |títulu=Rosalind Hicks (1919-2004) |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |editorial=Memory of.com |idioma=en</ref> El su nietu, Mathew Prichard, nacíu en 1943, heredó los derechus d'algunas obras dela su agüela i es el presidenti de Agatha Christie Limited.<ref>Morató (2006), p. 414.</ref>
== Producción literaria ==
[[Archivu:Hotel Pera Palace - Istanbul.jpg|thumb|right|225x225px|La su habitación nel [[Hotel Pera Palace]], ondi redató ''[[Asesinato en el Orient Express (novela)|Asesinato en el Orient Express]]''.]] Christie pubricó 66 novelas de policia amás de obras de teatru, seis novelas románticas, estorias cortas, dos autobiografías, dos libros de poesía i un libru infantil.{{Refn|1=Christie llegó a pubrical un libru pa niñus de conteníu religiosu entitual ''Star Over Bethlehem'' (''Estrella sobre Belén''). Max Mallowan calificó esti volumin como una delas sus «obras más encantadoras i originalis» i Christie confesó que fue una esperiencia «bastanti divertida». Essi libru contén seis cuentus i cincu poemas acompañaous pol debujus. Tres delas estorias se fixan en contestus atualis mentris que los otros tres tratan sobri los pastoris, los viais de [[María (madre de Jesús)|María]] i [[José (padre de Jesús)|José]], la vesita delos [[Reyes Magos]] e enclusu cuenta con una estoria sobri l'encuentru de [[Cristo resucitado]] con [[Juan el Apóstol]].<ref>Cita web |url=http://www.poirot.us/nonfict.php |títulu=Nonfiction work |fechaacceso=19 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref>|group=nota}}
La su obra de teatru ''[[La ratonera]]'' es el espetáculu de más larga duración nel mundu. Se estrenó en 1952 i fue representá de continu nel Teatru St. Martin de [[West End (Londres)|West End]]. Otra delas sus obras, ''[[Testigo de cargo (obra de teatro)|Testigo de cargo]]'', rumbó inque no fue tan populal como ''La ratonera''. Pol otru lau, escribió dos autobiografías —pubricás endispués dela su muerti—, una que resume la su vida profesional i privá ata 1965, i otra que relata las sus esperiencias nel Mediu Orienti juntu al su mariu.<ref name="genres">Cita web |url=http://www.poirot.us/genres.php |títulu=Other Genres |fechaacceso=11 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref>
Una delas sus carantoñas menus conocías fue la poesía, géneru al que se dedicó enos sus añus de mocedá i duranti la [[Primera Guerra Mundial]]. La su primera coleción de poemas i balás, ''El camino de los sueños'', pubricá en 1924, es señalá palos sus siguioris ya que contén el pessonaji de [[Arlequín]] i otros dela [[Comedia del arte|Comedia del arte italiana]]. Una segunda coleción de poesía fue pubricá en 1973 baxu dos seccionis, una con velsus de 1924 i otra con 27 composicionis centrás en lugaris que Christie avía vesitau, la señardá pola infancia, l'arti i la hermosura.<ref name="genres"/>
Tamién pubricó seis novelas románticas baxu el seudónimu de Mary Westmacott, la primera en 1930 i l'última en 1956. Gastó dessi apelativu pol su carácter introvertíu i la su dificultá pa espressal emocionis i sentimientus. Dambas dos primeras obras desti géneru tuvierun tonu autobiográficu.<ref name="genres"/>
=== Enfruencias ===
Dendi pequeña, se convirtió en letora de [[Walter Scott]], [[John Milton]], [[Alexandre Dumas]], [[Jane Austen]] i [[Arthur Conan Doyle]],<ref name="modus"/> dizindu al tiempu que sedríe útil pa olhual los «horroris dela guerra».<ref>Alonso-Cortés (1981), p. 45.</ref> Si bien prefería a Dickens,<ref name="modus"/> estava convencía de que sedríe escapás d'escrebil estorias como las de Doyle. Agatha i la su ermanu Madge leían los sus relatos de ditectivis dendi la edá de ochu añus.<ref name="modus"/> Las enfruencias de Doyle se apresentarun ena primera novela de Christie, ''[[El misterioso caso de Styles]]'',<ref>Alonso-Cortés (1981), p. 69.</ref> ondi se puein aprecial algunas semejáncias entri Holmes i Poirot. A pesar de que Conan Doyle fue l'autol más enfruyenti ena su obra, tamién lo fuerun en menol media [[Edgar Allan Poe]], [[Anna Katherine Green]] i [[G. K. Chesterton]].
Nuna oportunidá, Agatha le comentó ala su ermana Madge que se considerava escapás d'escrebil una estoria de ditectivis, a lo que Madge respondió que no podría hazellu. Endispués de leyel ''[[El misterio del cuarto amarillo]]'' de [[Gastón Leroux]], d'alcuerdu con lo que confesó ena su autobiografía, se vio «dispará pola determinación» a escrebil una estoria de ditectivis i fue assina como realizó la su primera producción literaria desti géneru.<ref name="modus"/> Christie reconoció el fechu de que los ditaoris nuevus no puein estal-si de copial el estilu d'escrebiura d'otru ditaol al qual admiran nesi momentu i señaló que tomar el estilu d'otru autol lleva siempri a un resultáu final negativu namás pola farta d'originalidá. Sigún Christie, l'enfruencia pol almiración amenorga col tiempu i admitió la emportancia de que los ditaoris tengan un estilu d'escrebiura propiu.<ref name="modus">Cita web |url=http://www.poirot.us/modus.php |títulu=Modus Operandi |fechaacceso=11 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref>
{{cita|He deprendíu que yo soi yo, que pueu hazal las cosas... que yo pueu hazal.|Agatha Christie<ref name="modus"/>}}
=== Argumentu i trama ===
[[File:American-13-for-Dinner.jpg|thumb|upright|alt=Drawing of a gentleman in a dinner suit twirling his large moustache, illustrating the Christie story "13 for Dinner"|Primera representación del detetivi Hercule Poirot, del ''[[The American Magazine]]'', marçu de 1933]]
Los primeros passos de Christie ena escrebiura fuerun de veras dificultosus i a menudu pensava que las sus ideas no eran güenas. Nuna oportunidá, llegó a comental que «no ai dolol como esti. Tú estás nuna habitación, rumiandu lapiceros, mirandu una máquina d'escrebil, andandu alreol o tirándoti nun sofá, sintiendu que vas a lloral».<ref name="modus"/>
Christie gastava un cuadernu nel qu’anotava las ideas del enceti del argumentu juntu con concetus de verenuis i artículus de periódicu relacionaous cona su trama. En otras ocasionis, las ideas le vinían de pol sí.<ref name="modus"/> Abondus delos sus pessonajis fuerun criaous endispués de miral a pressonas nun restaoranti i, d’una manera raru, a conocíus dela su familia. Major Ernest Belcher, pol ejemplu, era ena realiá un maestru d'escuela retiráu i empleador de Archie Christie, el su primer mariu. [[Nancy Astor]], la primera mujel en sel biembru del [[Parlamento del Reino Unido|Parlamentu]], apaició como lady Westholme en ''[[Cita con la muerte]]'', mentris que Katharine, la mujel de [[Leonard Woolley]], un arqueólogu que laburó con Max Mallowan, feguró como la señora Leidner en ''[[Asesinato en Mesopotamia]]''. Tamién decidió ponel-si a sí mesma n'unu delos sus relatos pol mé del pessonaji dela escritora de misteriu Ariadne Oliver.<ref name="modus"/>
Ena su autobiografía, Christie dixu que lo güenu d'escrebil estorias de ditectivis es qu’ai abondus tipos —de pasión, de policia revueltu i thriller alegre—. Con respetu alos relatos de policia de pasión, manifestó que tienin como fin «ayual a salval la inocencia. Polque es la inocencia lo que emporta, no la curpa».<ref name="modus"/>
{{cita|La novela de policia era l'estoria dela persecución. Tamién fue nuna gran media una estoria con moraleja.|Agatha Christie<ref name="modus"/>}}
Sobri ''[[Diez negritos]]'', admitió que la «idea l'avía hechizau. Escribí el libru endispués d'una gran cantidá de praneamientus i me quedé satisfrecha col resultáu final. Estava claru, senciellu, raru i nostanti, tenía una desplicación rondamenti razonabri». Inque le gustava mual la horma establecía del relatu de ditectivis —unu delos sus primerus libros, ''[[La muerte de Roger Ackroyd]]'', es conocíu pol su particular desenlaci—, ponía huerça en «jugal limpiu col letol» al assegural-si d'ofrecel enos sus relatos toa l'enformación pa resolvel el enigma. L'estruotura dela trama, basá ena traición del enigma pol destapal, es siempri paricía i el su desenvolvimientu está en fonción dela osservación psicológica.<ref name="biovidas">Cita web |url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/christie.htm |títulu=Agatha Christie |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |editorial=Biografías y vidas </ref> Una delas caraterísticas prencipalis dela prosa de ditectivis de Christie es que los sus relatos se desenvuelvin nel que se llama el ''[[whodunit]]'', lo que dexa al letol ensayal hipótesis i al cabu, entental descifral la identidá del curpabri antis d'acabal cola letura del relatu. La concentración delos sus pessonajis nun espaciu únicu es una convención del tema de ditectivis, la qual Christie llevó a un estremu d'apartamientu en ''Diez negritos'' (1939).<ref name="Lanación"/> En algunos delos sus relatos, la trama de misteriu queda corría pola voluntá de palral delos probremas del su tiempu, como passa en ''[[Pasajero a Frankfurt]]'' (1970).<ref name="Lanación"/>
=== Ejecución literaria ===
Agatha Christie describió el processu d'escrebiura delas sus primeras novelas dela siguienti manera:
{{cita|Charlotte [la su secretaria] i yo nos assentamos una frenti a otra, ella col su cuadernu i lapicero. Yo miré con murnia la repisa dela chimenea i enceté a dizil algunas frasis de preba. Sonavan espantosas. No puu dizil más qu’una pallabra sin dudal i parali. Nada de lo que dixi sonava natural. Hemos porfiáu duranti una ora...|Agatha Christie.<ref name="modus"/>}}
Endispués destas esperiencias, Christie destapó que se sentía más a gustu pol mé dela escrebiura a manu o el tiqueu i alegó que enas estorias de ditectivis divi habel una «economía de redación». L'autora no tuvu un lugal que llamara propiu pa escrebil ata que ganó la su residencia de Sheffield Terrace en Londris, ya que ata dessi momentu solía redatal a manu las sus estorias en distintas habitaciones pa endispués trescrebil los borradores a [[máquina de escribir]].<ref name="modus"/>
Nuna oportunidá, Christie redató dos libros al tiempu, ''[[Un cadáver en la biblioteca]]'' i ''[[El misterio de Sans Souci]]'', dizindu que dessi laburu la mantendríe «más fresca». Si bien las dos estorias fuerun redatás duranti la Segunda Guerra Mundial, Christie manifestó no vel teníu estorbus pa escrebil duranti el polvoreu bélicu ya que solía «desconeuta-si» del mundu d'ahuera i focal-si enas sus novelas.<ref name="modus"/>
=== Pessonajis ===
[[Archivu:2011-07-26 Belgique - Ellezelles - Hercule Poirot 002.jpg|thumb|right|300x300px|Estatua de Hércules Poirot en [[Bélgica]]]]
El primer libru dela escritora, ''[[El misterioso caso de Styles]]'', se pubricó en 1920 i apresentou a [[Hércules Poirot]], que feguró en 33 delas sus novelas i 54 relatos cortus. Otru delos sus pessonajis más reconocíus, [[Miss Marple]], se metió en ''El club de los martes'', un cuentu de 1927, i Christie se basó ena su agüela, las amigas desta i las sus tías pa diseñalla.<ref>Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/today/hi/today/newsid_7612000/7612534.stm |títulu=Dusty clues to Christie unearthed |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellíu=Mills |nombri=Selina |fecha=15 de setiembri de 2008 |editorial=BBC News |ubicación=Reino Unido |idioma=en </ref>
Al igual que [[Arthur Conan Doyle]] con [[Sherlock Holmes]],{{Refn|1=Doyle, cansau de Holmes, decidió acabal col pessonaji en ''[[El problema final]]'', quandu esti cái al vacíu juntu al professol Moriarty enas cataratas de Reichenbach. Nostanti, tras la presión delos siguioris, aceptó la su reapaición.<ref>Pages (2009), p. 129.</ref>|group=nota}} Christie se cansó cada vez más del su pessonaji Poirot. De fechu, alos acabis dela década de 1930, confió nel su diariu pessonal que toparu «insufribli» ala su criación i pola década de 1960, sintió qu’era una «enfruencia egocéntrica».<ref name="Poirot">Cita web |url=https://web.archive.org/web/20110226192724/http://eltallerliterario.com.ar/noticias/hercules-poirot-el-gran-personaje-de-agatha-christie |títulu=Hércules Poirot, el gran personaje de Agatha Christie |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |editorial=El taller literario.com |ubicación=Argentina</ref> Nostanti, a diferencia de Conan Doyle, se resistió a dexal al su pessonaji quandu entavía era mu populal, dizindu que siempri se definió como «una artista el que su laburu era produzil lo qu’al púbricu le gustava».<ref>«[http://www.christiemystery.co.uk/detectives.html The Christie Mistery]» Reino Unido. Consultau el 20 de mayu de 2011.</ref>
Nunca juntó los sus dos pessonajis prencipalis, Poirot i Marple, nuna mesma novela. Nuna gravación redestapá i lançá en 2008, l'autora espressó los sus motivus: «Soi segura de que no les gustarie topar-si. A Hércules Poirot [...] no le gustarie que le despliquin cómo hazal las cosas, o qu’una vieja soltera le haga sugerencias».<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20160106211812/http://www.lanacion.com.ar/1050436-secretos-de-agatha-christie |títulu=Secretos de Agatha Christie |fechaacceso=20 de mayu de 2011 |apellíu=Conway |nombri=Oliver |fecha=16 de setiembri de 2008 |publicación=La Nación. |ubicación=Argentina</ref> Poirot es l'únicu pessonaji de fición que tuvu un obituariu nel periódicu [[The New York Times]] tras la su última apaición en ''[[Telón (novela)|Telón]]'' de 1975.<ref name="Poirot"/> Endispués del éssitu dessi libru, la escritora dio premisu pa pubrical ''[[Un asesinato dormido]]'' al encetu de 1976 peru murió antis dela su pubricación.<ref>«[https://web.archive.org/web/20101125011919/http://www.agathachristie.com/story-explorer/stories/sleeping-murder/ Stories: Sleeping Murder]» Sitiu web oficial de Agatha Christie. Consultau el 20 de mayu de 2011.</ref>
Analiçandu la su obra, [[Pablo de Santis]] nel diariu [[La Nación (Argentina)|La Nación]] comentó: «Las aventuras de Jane Marple passan ena generalidá en casas de campu, entri ciauninus sin tacha, de vida aburría; las pequeñas intrigas de puebru, las enemistais en sordu, los rejarius, los pequeñus pecaus del passau se cargan de sentíu quandu el crimen llega al puebru i lo despierta. Las aventuras de Poirot, en mual, abondas veces tienin un airi de exotismu. La señorita Marple se labura de pessal alos criminalis nel enteriol de Ingalaterra; Poirot, enos confines del Imperiu».<ref name="Lanación"/>
Christie crió amás otros pessonajis, enclusu antis dela apaición de Poirot i Marple. El coronel Race, un ajenti del serviciu secretu, fue metíu juntu ala pareja Beresford ena década de 1920 i apaició en quatru novelas entri 1924 i 1945. El superintendenti Battle feguró en otras cincu, entri 1925 i 1944. Tommy i Tuppence fuerun encluyíus en quatru novelas i una seri de relatos cortus lançaus entri 1922 i 1973. Enos añus de 1930, Christie pensó a Harley Quin i el su sociu, el señor Satterthwaite, Parker Pyne i Ariadne Oliver. Quin i el su colega, al igual que Pyne, apaicierun namás en cuentus peru Oliver entró en seis novelas juntu a Poirot alo largo de quatru décadas.<ref>Cita web |url=http://www.poirot.us/sleuths.php |títulu=Other Sleuths |fechaacceso=11 de mayu de 2014 |editorial=Hércules Poirot Central |idioma=en</ref>
== Arqueología ==
[[Archivu:Agatha Christie and Max Mallowan in 1950.png|miniaturadeimagen|Agatha Christie i Max Mallowan ena su casa de Winterbrook, 1950. D'alcuerdu cola National Portrait Gallery de Londris, el fotógrafu es desconocíu.]]
Christie tuvu siempri un enterés pola arqueología:
{{cita|L'atraoti del passau vino a mí pa agarrar-si. Pa vel un puñál despacinu apaiciendu, col su rellumu d'oru, pol mé dela arena. El cuidáu al levantahl potis i trebejus dela tierra me hinchi dun deseu de sel arqueóloga pol mi cuenta.|Agatha Christie<ref>Morgan (1984), p. 389.</ref>}}
Nun viai a escavacionis de [[Ur]] en 1930, conoció al su futuru mariu, [[Max Mallowan]], un arqueólogu destinguiu la su fama del qual como ditaol rumbó pol drentu dela dantis.<ref>Dever (2004), p. 162.</ref> Antis de comprometel-si con Mallowan, Christie no avía teníu un contaotu emportanti cola arqueología, peru endispués de casal-si dambos dos se assegurarun d'ir a sitius ondi pudieran labural juntus.
{{cita|Hazi abondus añus, quandu una vez le dixi con murnia a Max qu’era una lástima que no me uviera allegau ala arqueología quandu era niña, a fin d'estahl mejol enformá sobri el tema, dixu, «¿No te das cuenta de que nesi momentu sabes más sobri la cerámica prehistórica que qualquiel otra mujel en Ingalaterra?».|Agatha Christie<ref>Morgan (1984), p. 546</ref>}}
Mentris acompañava al su mariu en abondus viais arqueológicus —llegó a passal ata 3-4 mesis en Siria e Irak enos sitius d'escavación de Ur, [[Nínive]], [[Tell Arpachiyah]], [[Chagar Bazar]], [[Tell Brak]] i [[Nimrud]]—, Christie no namás escribió novelas e estorias cortas sino que tamién ayudó nel laburu delos sitius arqueológicus, más claramenti en asuntus relacionaous cola restauración i la crasificación delas muestras antiguas, que encluyían tareas de limpeza i conservación de finas piezas de marfil, el avío de cerámica, el tomal fotos delas escavacionis, el sitiu i los sus resultáus, amás de tomal notas del campu.<ref>Cita web |url=http://www.britishmuseum.org/explore/online_tours/middle_east/agatha_christie__archaeology/agatha_christie__archaeology.aspx |títulu=Agatha Christie: Archaeology |fechaacceso=11 de mayu de 2014 |editorial=Trustees of the British Museum |idioma=en</ref>
A fin de no enfruyir ena financiación delas escavacionis arqueológicas, Christie siempri pagó la su propia mantención, alojamientu i gastos de viai, i mantuvo escavacionis como una patrocinadora anónima.<ref>Cita web |url=http://www.britishmuseum.org/explore/online_tours/middle_east/agatha_christie__archaeology/pottery_palace_ware_jar.aspx |títulu=Agatha Christie: Archaeology |fechaacceso=11 de mayu de 2014 |editorial=Trustees of the British Museum |idioma=en</ref> Endispués dela Segunda Guerra Mundial, realizó una crónica dela su estancancia en Siria entitual ''Come Tell Me How You Live'' (''[[Ven y dime cómo vives]]''), ondi relató anécdotas, alcuerdus i episodius divertíus.
Dendi noviembri de 2001 a marçu de 2002, el [[Museo Británico]] montó una esposición llamá ''Agatha Christie i l'arqueología: misteriu en Mesopotamia'', que apresentou aspeotus pocu conocíus dela vida de Agatha Christie i las enfruencias dela arqueología ena su obra.<ref>Cita web |url=http://www.britishmuseum.org/explore/online_tours/middle_east/agatha_christie__archaeology/agatha_christie__archaeology.aspx |títulu=Agatha Christie and archaeology |fechaacceso=11 de mayu de 2014 |editorial=Trustees of the British Museum |idioma=en</ref>
Esta es la traducción al estremeñu (norma OSCEC) del texto solicitado, aplicando estrictamente el diccionario de Ismael Carmona, las reglas morfológicas y las instrucciones de limpieza de wikitext para la Güiquipedia.
TRADUCCIÓN
== Legau i representacionis ==
{{caja de cita|Aprendí que no se puei dal marcha atrás, qu’el essenci d’esta vida es il acia alanti. La vida, en realiá, es una calli de sentíu únicu.|Miss Marple}}
[[Archivo:Agatha Christie Memorial (cropped).jpg|thumb|right|404x404px|Bustu de Christie en Londris]]
Como una delas esponentis más representativas del géneru policial, se le atribuyó el apellíu dela «reina del crimi».<ref name="pais"/> El ''[[Libru Guinness delos Récords]]'' calificó a Christie como la novelistila más vendía de todos los tiempos. Las sus novelas fueron vendías en cerca de quatru millones de ejemplaris i las sus obras literarias figuran nel puestu terceru dela lista delos librus más pubricaos nel mundu<ref name="guinnes1">Michael Fleming, "Agatha Christie gets a clue for filmmakers", 15 de febrero de 2000, Variety.</ref> por detrás de [[Shakespeare]] i la [[Biblia]]. Sigún el [[Index Translationum]], Christie es la autora envidual más traducía con edicionis trasladás a ábate 103 idiomas.<ref name="guinnes2"/>
''Diez negrinus'' es la novela más essitosa de Christie con 100 millones de ventas ata la fecha, lo qu’un hazi la estoria de misteriu más comerciá nel mundu i nunu delos librus más vendíus de todos los tiempos.<ref name="bestsell"/> En 2013, ''El assassiniu de Roger Ackroyd'' fue elegía como la mejol novela [[Géneru negru|negra]] de todos los tiempos por 600 escritoris dela Asociación de Escritoris de Crimi.<ref name="roger"/> ''La ratonera'', una delas sus obras de teatru más essitosas, es el espetáculu más duraderu dela estoria. Fue presentá nel Teatru Ambassador en Londris el 25 de noviembre de 1952 i dendi 2012 acontina huncionandu endispués de más de 25 000 representacionis.<ref>Ben Brantley, "London Theater Journal: Comfortably Mousetrapped", The New York Times, 26 de enero de 2012.</ref>
En España, las sus coleccionis fueron rondamenti populares dendi los años de 1940, especialmenti las edicionis realizás por editorial Molino ena su coleccion Bibliuteca Oro. En 2011, la escritora madrileña [[Ana Campoy]] pubricó la coleccion infantil ''Las aventuras de Alfred & Agatha'', ena qu’recreó la enfancia de Christie por mediu de casos detectivescus juntu a [[Alfred Hitchcock]] tamién ena su niñez.<ref>Las aventuras de Alfred & Agatha, edebe.com.</ref>
La autora [[Margery Allingham]] escribió en 1950 que Christie abríe entreteníu a «más pressonas duranti más oras a la vezi que casi qualquier otru escritol dela su generación»,<ref>All Aboard! The Agatha Christie Centennial Is Rolling, New York Times, 15 de septiembre de 1990.</ref> mientra que ''[[El País]]'' pubricó que, inque todas las críticas possiblis, la obra dela «prototípica dama del crimi [...] tieni virtuis clamorosas: la armonía general del relatu i el gustu pol juegu cerebral».<ref name="pais">Alicia Giménez Bartlett, "La mítica Agatha Christie", El País, 27 de junio de 2004.</ref>
La mayoría delas sus novelas i relatos han síu adaptaos al cine, televisión i teatru, argunus en más d’una ocasión, como ''[[Assassiniu nel Orient Express (novela)|Assassiniu nel Orient Express]]'' i ''[[Morti nel Nilo]]''. Una delas ecepcionis fue un filme de 1979 titulau ''[[Agatha (película)|Agatha]]'' de [[Michael Apted]], nel que se tomó la figura drecha dela escritora i se intentó descifral la su misteriosa desapaición duranti varios días ena década de 1920.<ref>Agatha, Allmovie.com.</ref> Poirot i otrus detectives como Miss Marple han aparecíu tamién en merosus filmes, programas de radiu i representacionis teatrales.
''Sugestión mortal'', un drama de misterio de 1937 dirigíu por [[Rowland V. Lee]], i ''[[Diez negrinus (obra de teatru)|Diez negrinus]]'', una obra de suspensu de 1945 dirigía por [[René Clair]], fueron las primeras adaptacionis emportantis de Christie. En 1957, [[Billy Wilder]] dirigió la película ''[[Testigu de cargu (película)|Testigu de cargu]]'' con [[Tyrone Power]], [[Charles Laughton]] i [[Marlene Dietrich]], basá ena su obra teatral homónima, la qual fue acontiná pol ''[[El tren delas 4:50]]'' (1962, de [[George Pollock]]), cuyus d’éssitu encetó una serie de filmes centraos enos casos de Marple protagonizaos pola actriz [[Margaret Rutherford]].<ref>Miss Marple, Sitiu web oficial de Agatha Christie.</ref> Otras adaptacionis se titularun ''[[Nochi sin fin (película)|Nochi sin fin]]'' (1971), un ciclu rodau con figuras de Hollywood i basau en ''[[Assassiniu nel Orient Express (novela)|Assassiniu nel Orient Express]]'' (1974, [[Sidney Lumet]]),<ref>Las películas de Agatha Christie, Yahoo! Cine.</ref> ''Morti nel Nilo'' (1979, [[John Guillermin]]),<ref>Peter Ustinov, Biografías y vidas.</ref> ''[[El espeju rotu]]'' (1980, dirigía por [[Guy Hamilton]] i protagonizá por [[Elizabeth Taylor]]),<ref>El espeju rotu (1980), Imdb.</ref> ''Curpabli de inocencia'' (1983, [[Desmond Davies]])<ref>Curpabli de inocencia (1984), FilmAffinity.</ref> i ''[[Cita cola morti (película)|Cita cola morti]]'' (1988, de Michael Winner).<ref>Cita cola morti (1988), FilmAffinity.</ref>
A partil de 1982, se rodarun tres ciclus pa televisión, unu de tres cintas sobri Miss Marple con [[Helen Hayes]], otru sobri Hércules Poirot con [[Peter Ustinov]] nel papel del personaje<ref>Poirot, Sitiu web oficial de Agatha Christie.</ref> i el últimu con [[Joan Hickson]] nel papel de Marple. Entri otras adaptacionis destaca una serie televisiva británica titulá ''Matrimoniu de sabuesus'' de 1982.<ref>Agatha Christie - Matrimoniu de sabuesus: El misteriosu señor Brown (1983), Imdb.</ref> Dessisti amás una serie de [[anime]] titulá ''[[Agatha Christie's Great Detectives Poirot and Marple]]'', la qual consta de 39 episodios de 25 minutos cada unu enos qualis se recrean las tramas de argunus delos sus librus. Una delas bandas más notables del rock dela Unión Soviética i de Rusia se llama [[Agata Kristi|Agatha Christie]] i estuvo activa entri 1987 i 2010.
== Véassi tamién ==
''[[Cozy mystery]]''
[[Novela policíaca]]
[[Hércules Poirot]]
[[Miss Marple]]
[[Edgar Allan Poe]]
[[Edá de oru dela ficción detectivesca]]
[[Círculu cerráu de sospechosus]]
== Notas ==
<references group=nota/>
== Bibliografía ==
* {{Cita libro |apellido=Alonso-Cortés |nombre=Carolina-Dafne |título=Anatomía de Agatha Christie |año=1981 |ubicación=Madrid |editorial=Knossos |isbn=9788430054084}}
* {{Cita libro |apellido=Barnard |nombre=Robert |título=A Talent to Deceive – an appreciation of Agatha Christie |url=https://archive.org/details/talenttodeceivea0000barn |idioma=en |año=1990 |ubicación=Londres |editorial=Fontana |isbn=978-0006374749 }}
* {{Cita libro |apellido=Cade |nombre=Jared |título=Agatha Christie and the Missing Eleven Days |idioma=en |año=1997 |ubicación=Londres |editorial=Peter Owen |isbn=978-0720612806 }}
* {{Cita libro |apellido=Christie |nombre=Agatha |título=An autobiography |idioma=en |año=1979 |editorial=Ulverscroft |ubicación=Leicester |isbn=978-0708902554 }}
* {{Cita libro |apellido=Christie |nombre=Agatha |título=Autobiografía|año=1978 |editorial=Molino |ubicación=Ripollet (Barcelona) |isbn=84-272-1801-X }}
* {{Cita libro |apellido=Gerald |nombre=Michael C. |título=The Poisonous Pen of Agatha Christie |idioma=en |año=1993 |ubicación=Austin, TX |editorial=University of Texas Press |isbn=978-0292765351 }}
* {{Cita libro |apellido=Gómez García |nombre=Manuel |título=Diccionario del teatro |año=1998 |editorial=Akal |ubicación=Madrid |isbn=978-8446008279 }}
* {{Cita libro |apellido=González Lemus |nombre=Nicolás |título=Agatha Christie en Canarias : [con los textos y relatos inspirados en las islas] |año=2007 |editorial=Nivaria |ubicación=La Laguna |isbn=84-933941-3-0 }}
* {{Cita libro |apellido=González Lemus |nombre=Nicolás |título=Viajeros por sol, playa... y descanso: el viaje a Canarias de "tres" distinguidos ingleses: Agatha Christie, Winston Churchill y The Beatles |año=2011 |editorial=Ayuntamiento |ubicación=Las Palmas de Gran Canaria |isbn=978-84-92537129 }}
* {{Cita libro |apellido=Macaskill |nombre=Hilary |título=Agatha Christie at Home |url=https://archive.org/details/agathachristieat0000maca |idioma=en |año=2009 |ubicación=Londres |editorial=Frances Lincoln |isbn=978-0711230293}}
* {{Cita libro |apellido=Morató |nombre=Cristina |título=Las damas de oriente: grandes viajeras por los países árabes |url=https://archive.org/details/lasdamasdeorient0000cris |ubicación=Barcelona |editorial=Debolsillo |año=2006 |isbn=978-8497938976}}
* {{Cita libro |apellido=Morgan |nombre=Janet |título=Agatha Christie |año=1986 |ubicación=Barcelona |editorial=Ultramar |isbn=978-8473864022 }}
* {{Cita libro |apellido=Pages |nombre=Vicen-c |título=De Robinson Crusoe a Peter Pan |año=2009 |ubicación=Barcelona |editorial=Ariel |isbn=978-8434488106}}
* {{Cita libro |apellido=Wagoner |nombre=Mary S. |título=Agatha Christie |idioma=en |año=1986 |ubicación=Boston, MA |editorial=Twayne |isbn=978-0805769364 |url=https://archive.org/details/agathachristietw00mary }}
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
*Alonso-Cortés, Carolina-Dafne, Anatomía de Agatha Christie, 1981, Madrid, Knossos.
*Barnard, Robert, A Talent to Deceive – an appreciation of Agatha Christie, 1990, Londris, Fontana.
*Christie, Agatha, Autobiografía, 1978, Molino, Ripollet (Barcelona).
== Atius esternus ==
{{wikisource|idioma=en|objeto=obras|preposición=de|Author:Agatha Christie|Agatha Christie}}
{{wikiquote|Agatha Christie}}
{{Commonscat|Agatha Christie}}
* «[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/24/cultura/1235476934.html La casa de la escritora abre al público tras su restauración]» El Mundo, 24 de febrero de 2009.
* «[http://www.agathachristie.com Sitio oficial]» (en inglés)
7vufgpl37rjx33x1ha8cz3lfn93tza2
Diana Gómez
0
11929
143228
143179
2026-05-25T02:29:15Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143228
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Diana Gómez Raich''' ([[Igualada]], [[Barcelona]]; 7 de marçu de 1989) es una atrís [[España|española]] de [[Cinematografía|cini]] i televisión, conocía por abel síu protagonista dela pinícula ''[[Eloïse]]'' (2009) i por las sus participacionis enas seris de [[Netflix]] ''[[La casa de papel]]'' (2019-2021) i ''[[Valeria (serie de televisión)|Valeria]]'' (2020-2025), ondi interpreta ala prencipal protagonista.
== Biografía ==
Diana Gómez Raich nació en Igualada, Barcelona ([[España]]) el 7 de marçu de 1989. Prencipió la su carrera como actriz en el año 2006 como figuranti en algunas penículas.
== Trayetoria ==
Endispués de participar con personajis secundarius, protagonizó la película ''Eloïse'' en 2009, col papel d’Àsia.Càsting d'''Eloïse'' <ref|<ref>url=http://eloise4gats.com/36.html |fechaacceso=18 de octubre de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091016074628/http://eloise4gats.com/36.html |fechaarchivo=16 de octubre de 2009</ref> Posteriormenti, tiene protagonizau i participau en seris de televisión autonómicas i nacionalis comu ''La Vía Augusta'' (2007) en TV3, ''El secretu de Puenti Vieju'' (2012-2013) n'Antena 3 o ''Las Aventuras del Capitán Alatriste'' (2015) en Telecinco.Quién es Diana Gómez, la actriz de La casa de papel que saltó al protagónico en la serie española Valeria<ref>|url=https://www.clarin.com/espectaculos/tv/diana-gomez-actriz-casa-papel-salto-protagonico-serie-espanola-valeria_0_-ZDxd1ndv.html|editorial=Clarín|idioma=es|fecha=10 de junio de 2020|fechaacceso=31 de agosto de 2021</ref> Inque no fue ata más alanti quandu se hizu reconocía pal gran púbricu gracias a ficcionis comu ''Sé quién eres'' (2017), ondi dió vía a Mónica, ''El día de mañana'' (2018), col papel de Nita Castellnou, ''45 revolucionis'' (2019), interpretandu a Clara Baroja i ''La casa de papel'' (2019-2021), ondi interpretó, cun papel secundariu, ala muger de «Berlín», Tatiana.Diana Gómez, de Tatiana en 'La casa de papel' a encarnar a la 'Valeria' de Elísabet Benavent<ref>|url=https://vertele.eldiario.es/noticias/diana-gomez-valeria-tatiana-la-casa-de-papel-netflix_1_7419032.html|editorial=Vertele|idioma=es|fecha=16 de abril de 2020|fechaacceso=31 de agosto de 2021</ref>
En 2019 se anunció el su fichaji pa protagonizal la seri ''Valeria'', basá enas novelas d’Elísabet Benavent i que se estrenó en Netflix el 8 de mayu de 2020.<ref>url=https://www.formulatv.com/noticias/valeria-serie-netflix-elisabe-benavent-estrena-8-mayo-101092/|título='Valeria'</ref> la serie de Netflix basada en la saga de Elísabet Benavent, se estrena el 8 de mayo<ref>|fechaacceso=8 de abril de 2020|sitioweb=FormulaTV|idioma=es</ref> En abostu de 2021 estrenó la segunda temporá dela seri, retomandu el su papel de Valeria<ref>.apellidos1=Fernández|nombre1=Noemí|título=¡Vuelve 'Valeria'! Descubre todas las claves de la segunda temporada de la serie antes de su estreno|url=https://www.hola.com/actualidad/20210812194373/valeria-temporada-2-estreno-que-pasara-nf/|editorial=¡Hola!|idioma=es|fecha=12 de agosto de 2021|fechaacceso=31 de agosto de 2021</ref>
== Filmografía ==
=== Cini ===
{|class="wikitable" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|-
! style="background: #B0C4DE;" | Añu
! style="background: #B0C4DE;" | Títulu
! style="background: #B0C4DE;" | Rol
! style="background: #B0C4DE;" | Directol
|-
| 2006 | ''Salvador'' | Nena | Manuel Huerga
|-
| 2007 | ''Atlas de geografía humana'' | Amanda | Azucena Rodríguez
|-
| 2008 | ''Sin límitis'' | Ana María | Paul Morrison
|-
| 2009 | ''Eloïse'' | Àsia | Jesús Garay
|-
| 2011 | ''Añu de Gràcia'' | Noa | Ventura Pons
|-
| rowspan="2"|2013 | ''Faraday'' | Pati | Norberto Ramos del Val
|-
| ''Los inocentis'' | Sandra | Carlos Alonso
|-
| rowspan="2"|2014 | ''Las altas presionis'' | Paula | Ángel Santos
|-
| ''L'altra frontera'' | Lisa | André Cruz Shiraiwa
|-
| 2015 | ''El virus del mieu'' | Laura | Ventura Pons
|-
| 2022 | ''Girasolis silvestris'' | Magali | Jaime Rosales
|}
=== Televisión ===
{|class="wikitable" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|-
! style="background: #B0C4DE;" | Añu
! style="background: #B0C4DE;" | Títulu
! style="background: #B0C4DE;" | Rol
! style="background: #B0C4DE;" | Canal
! style="background: #B0C4DE;" | Notas
|-
| rowspan="2" | 2007 | ''La Vía Augusta'' | Júlia | rowspan="2" | TV3 | Elencu prencipal; 12 episodius
|-
| ''Yo, el desconocíu'' | Teresa | Telefilmi
|-
| 2008 | ''Cuenta atrás'' | Extra | Cuatro | 1 episodiu
|-
| 2009 - 2011 | ''Águila Roja'' | Lucrecia (cría) | TVE | 2 episodius
|-
| 2010 | ''El pacto'' | María | Telecinco | Miniseri; 2 episodius
|-
| 2011 | ''Barcelona ciá neutral'' | Maria | rowspan="2" | TV3 | Miniseri; 2 episodius
|-
| 2012 | ''Concepción Arenal, la visitaora de cárcelis'' | Florentina | Telefilmi
|-
| 2012 - 2013 | ''El secretu de Puenti Vieju'' | Pía Toledano | Antena 3 | Elencu prencipal; 148 episodius
|-
| 2014 - 2017 | ''El crac'' | Carla Casanova | TV3 | Elencu prencipal; 22 episodius
|-
| rowspan="2"|2015 | ''Habitacionis cerrás'' | Concha | TVE | Miniseri; 2 episodius
|-
| ''Las Aventuras del Capitán Alatriste'' | Infanta Ana | rowspan="2" | Telecinco | Elencu prencipal; 13 episodius
|-
| 2017 | ''Sé quien eres'' | Mónica | Elencu recurrenti; 9 episodius
|-
| rowspan="2" | 2018 | ''Vida privada'' | Maria Lluïsa de Lloberola | TV3 | Miniseri; 2 episodius
|-
| ''El día de mañana'' | Nita Castellnou | Movistar+ | Elencu recurrenti; 4 episodius
|-
| rowspan="2"|2019 | ''45 revolucionis'' | Clara Baroja | Antena 3 | Elencu recurrenti; 13 episodius
|-
| ''L'enigma Verdaguer'' | María Gayón | TV3 | Telefilmi
|-
| 2019 - 2021 | ''La casa de papel'' | Tatiana Marsé | rowspan="2" | Netflix | Elencu recurrenti; 11 episodius
|-
| 2020 - 2025 | ''Valeria'' | Valeria Férriz Henares | Elencu prencipal; 30 episodius
|-
|2022 |''¡Garciaǃ'' |Feli (jovin) |HBO Max |Elencu recurrenti; 6 episodius
|}
=== Teatru ===
''Esthetic Paradise'' (2004), de Victoria Szpunberg. Ena Sala Beckett de Barcelona, con dirección de Carol López.enlace roto|[http://www.salabeckett.cat/arxiu/arxiu-memories-temporada/memoria-2003-2004 Ficha dela obra ''Esthetic Paradise'']<ref>|http://www.salabeckett.cat/arxiu/arxiu-memories-temporada/memoria-2003-2004|bot=InternetArchiveBot 14x14pxPDF[https://web.archive.org/web/20110525054610/http://www.noticias.info/archivo/2004/200407/20040702/20040702_27894.shtm Crítica dela obra, en Noticias.info] Wayback|url=https://web.archive.org/web/20110525054610/http://www.noticias.info/archivo/2004/200407/20040702/20040702_27894.shtm |date=20110525054610 (en castellanu)</ref>
''La ciá'' (2009), de Martin Crimp. Ena Sala Beckett de Barcelona, con dirección de Víctor Muñoz.<ref>[http://www.salabeckett.cat/arxiu/la-ciutat-de-martin-crimp-traduccio-i-direccio-victor-munoz-i-calafell Ficha dela obra ''La ciutat''] Wayback|url=http://www.salabeckett.cat/arxiu/la-ciutat-de-martin-crimp-traduccio-i-direccio-victor-munoz-i-calafell |date=20120713074618</ref>
''Tierra baxa'' (2009), d’Àngel Guimerà. Nel Teatru Romea, con dirección de Hasko Weber.<ref>[https://web.archive.org/web/20120626150058/http://www.teatreromea.com/c/shwprodhi.aspx?IdVe=354 Ficha dela obra ''Terra baixa''] Wayback|url=https://web.archive.org/web/20120626150058/http://www.teatreromea.com/c/shwprodhi.aspx?IdVe=354 |date=20120626150058</ref>
== Referéncias ==
{{listaref}}
== Atijus esternus ==
{{imdb|1017221}}
{{NF|1989||Gomez, Diana}}
pnzimysxmpy7jnlyq7a76hm77pwmxp7
Cristian Mungiu
0
11934
143208
2026-05-24T22:21:24Z
Olarcos
82
Criá página con '{{Ficha de pressona}}'
143208
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
p5iaxwzp065osfi533qfzmwi4uoyrre
143209
143208
2026-05-24T22:25:11Z
Olarcos
82
143209
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012 con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El fillmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
thumb|Cristian Mungiu nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026 el 23 de mayu de 2026
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á ditu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajes ===
49ivao2p8bcif1ilbytxh9qrnvhenxy
143210
143209
2026-05-24T22:28:56Z
Olarcos
82
/* Carrera */
143210
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á ditu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajes ===
sh2jpmbymclt0pa6bsygoeiqhuvi70t
143211
143210
2026-05-24T22:31:24Z
Olarcos
82
/* Largometrajes */
143211
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á ditu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
rf4gbwvs17mh0uhwf1q180u4qe8nnfz
143212
143211
2026-05-24T22:35:01Z
Olarcos
82
/* Enfluencias i estilu */
143212
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
3txo3mbtnxvs3jucyx86f5guoxv7w2h
143213
143212
2026-05-24T22:38:26Z
Olarcos
82
/* Largometrajis */
143213
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
== Premius i nominaciones ==
{{Ver tamién|Lista de premius recibíus por 4 Months, 3 Weeks and 2 Days}}
{
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
! scope="row" rowspan="8"
rowspan="3"
Palma d'Oru
rowspan="15"
{{gañau}}
Premiu FIPRESCI
{{gañau}}
Premiu de Cini del Sistema Educativu Nacional Francés
{{gañau}}
Festival Enternacional de Cini de Chicago
Mejol largometrahi
{{nominau}}
rowspan="3"
Mejol película (con Oleg Mutu)
{{gañau}}
Mejol diredtol
{{gañau}}
Mejol guionista
{{nominau}}
Premius de Cini de Hollywood
Premiu Mundial de Hollywood
{{gañau}}
! scope="row" rowspan="7"
Premius Bodil
Mejol película no americana
{{nominau}}
Premius CésarCita web
Mejol película estrangera
{{nominau}}
rowspan="4"
Mejol película de largometrahi (con Oleg Mutu)
{{gañau}}
Mejol direción
{{gañau}}
Premiu del públicu
{{gañau}}
Mejol guión
{{nominau}}
Premius Independent SpiritCita web
Mejol película estrangera
{{nominau}}
! scope="row" rowspan="2"
Festival de Cini de Cannes
Premius GoyaCita web
! scope="row" rowspan="1"
Premius Gopo
! scope="row" rowspan="5"
rowspan="2"
Mejol guión
rowspan="5"
{{gañau}}
Palma d'Oru
{{nominau}}
Festival Enternacional de Cini de Chicago
Mejol largometrahi enternacional
{{nominau}}
Premius del Cini Uropeu
Guionista uropeu
{{nominau}}
Festival Enternacional de Cini de Mar del Plata
Ástor d'Oru
{{gañau}}
! scope="row" rowspan="3"
rowspan="2"
rowspan="3"
{{nominau}}
Mejol diredtol
{{gañau}}
Festival Enternacional de Cini de Ganti
Gran Premiu ala mejol película
{{nominau}}
! scope="row" rowspan="1"
Festival de Cini de Cannes
! scope="row" rowspan="1"
Festival de Cini de Cannes
}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
hy41yqawu2fy1htaxc8cc346fhb40x0
143214
143213
2026-05-24T22:38:55Z
Olarcos
82
/* Largometrajis */
143214
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Premius i nominaciones ==
{{Ver tamién|Lista de premius recibíus por 4 Months, 3 Weeks and 2 Days}}
{
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
! scope="row" rowspan="8"
rowspan="3"
Palma d'Oru
rowspan="15"
{{gañau}}
Premiu FIPRESCI
{{gañau}}
Premiu de Cini del Sistema Educativu Nacional Francés
{{gañau}}
Festival Enternacional de Cini de Chicago
Mejol largometrahi
{{nominau}}
rowspan="3"
Mejol película (con Oleg Mutu)
{{gañau}}
Mejol diredtol
{{gañau}}
Mejol guionista
{{nominau}}
Premius de Cini de Hollywood
Premiu Mundial de Hollywood
{{gañau}}
! scope="row" rowspan="7"
Premius Bodil
Mejol película no americana
{{nominau}}
Premius CésarCita web
Mejol película estrangera
{{nominau}}
rowspan="4"
Mejol película de largometrahi (con Oleg Mutu)
{{gañau}}
Mejol direción
{{gañau}}
Premiu del públicu
{{gañau}}
Mejol guión
{{nominau}}
Premius Independent SpiritCita web
Mejol película estrangera
{{nominau}}
! scope="row" rowspan="2"
Festival de Cini de Cannes
Premius GoyaCita web
! scope="row" rowspan="1"
Premius Gopo
! scope="row" rowspan="5"
rowspan="2"
Mejol guión
rowspan="5"
{{gañau}}
Palma d'Oru
{{nominau}}
Festival Enternacional de Cini de Chicago
Mejol largometrahi enternacional
{{nominau}}
Premius del Cini Uropeu
Guionista uropeu
{{nominau}}
Festival Enternacional de Cini de Mar del Plata
Ástor d'Oru
{{gañau}}
! scope="row" rowspan="3"
rowspan="2"
rowspan="3"
{{nominau}}
Mejol diredtol
{{gañau}}
Festival Enternacional de Cini de Ganti
Gran Premiu ala mejol película
{{nominau}}
! scope="row" rowspan="1"
Festival de Cini de Cannes
! scope="row" rowspan="1"
Festival de Cini de Cannes
}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
06n8p25tmnilxyp7qs3pvhht62bbg18
143215
143214
2026-05-24T22:39:26Z
Olarcos
82
/* Largometrajis */
143215
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
{{Ver tamién|Lista de premius recibíus por 4 Months, 3 Weeks and 2 Days}}
{
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
!scope="col"
! scope="row" rowspan="8"
rowspan="3"
Palma d'Oru
rowspan="15"
{{gañau}}
Premiu FIPRESCI
{{gañau}}
Premiu de Cini del Sistema Educativu Nacional Francés
{{gañau}}
Festival Enternacional de Cini de Chicago
Mejol largometrahi
{{nominau}}
rowspan="3"
Mejol película (con Oleg Mutu)
{{gañau}}
Mejol diredtol
{{gañau}}
Mejol guionista
{{nominau}}
Premius de Cini de Hollywood
Premiu Mundial de Hollywood
{{gañau}}
! scope="row" rowspan="7"
Premius Bodil
Mejol película no americana
{{nominau}}
Premius CésarCita web
Mejol película estrangera
{{nominau}}
rowspan="4"
Mejol película de largometrahi (con Oleg Mutu)
{{gañau}}
Mejol direción
{{gañau}}
Premiu del públicu
{{gañau}}
Mejol guión
{{nominau}}
Premius Independent SpiritCita web
Mejol película estrangera
{{nominau}}
! scope="row" rowspan="2"
Festival de Cini de Cannes
Premius GoyaCita web
! scope="row" rowspan="1"
Premius Gopo
! scope="row" rowspan="5"
rowspan="2"
Mejol guión
rowspan="5"
{{gañau}}
Palma d'Oru
{{nominau}}
Festival Enternacional de Cini de Chicago
Mejol largometrahi enternacional
{{nominau}}
Premius del Cini Uropeu
Guionista uropeu
{{nominau}}
Festival Enternacional de Cini de Mar del Plata
Ástor d'Oru
{{gañau}}
! scope="row" rowspan="3"
rowspan="2"
rowspan="3"
{{nominau}}
Mejol diredtol
{{gañau}}
Festival Enternacional de Cini de Ganti
Gran Premiu ala mejol película
{{nominau}}
! scope="row" rowspan="1"
Festival de Cini de Cannes
! scope="row" rowspan="1"
Festival de Cini de Cannes
}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
7nszw2sz4y5u1b4h906wtfnta2yfm94
143216
143215
2026-05-24T22:40:35Z
Olarcos
82
/* Premius i nominaciones */
143216
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius fillmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
bjofb16i3cw5aajuibf1dz7lf6qf0ht
143217
143216
2026-05-24T22:41:17Z
Olarcos
82
/* Primerus añus */
143217
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.{{Citation needed|date=July 2021}}
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
1s4e1upyih5llreovxdf4z4ulyhfpi9
143218
143217
2026-05-24T22:41:43Z
Olarcos
82
/* Enfluencias i estilu */
143218
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
tw45bsrwytnb9bwvtwfs3ylddkwbijd
143219
143218
2026-05-24T22:42:16Z
Olarcos
82
/* Onoris */
143219
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Reflist|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
taa397l42e0xiubuknrhsjvtp3y843n
143220
143219
2026-05-24T22:43:11Z
Olarcos
82
/* Referencias */
143220
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Ver tamién ==
[[Nueva ola rumana]]
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
pbget058akq9ah0nb5rc0xyanstkt0m
143221
143220
2026-05-24T22:43:19Z
Olarcos
82
/* Ver tamién */
143221
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
dzbnmhgojk61jv9d4wrkyktvdbukhid
143222
143221
2026-05-24T22:44:15Z
Olarcos
82
/* Primerus añus */
143222
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en Iași. La su ermana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó dunos añus comu profesor i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
ots6zownka9dcsop27dxhtu66b7d0bd
143224
143222
2026-05-24T22:46:41Z
Olarcos
82
/* Primerus añus */
143224
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en [[Iași]]. La su germana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó nalgunos añus comu profesol i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
9pq8ku66addx9eptdkkp933vo5qhzxc
143231
143224
2026-05-25T10:37:10Z
Olarcos
82
/* Carrera */
143231
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en [[Iași]]. La su germana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó nalgunos añus comu profesol i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de Cine de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cine de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
d694yf9ex2415uusnyr1h2jgs293ym3
143232
143231
2026-05-25T10:38:04Z
Olarcos
82
/* Premius i nominaciones */
143232
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en [[Iași]]. La su germana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó nalgunos añus comu profesol i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de cini de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumaníacite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
64fiionnvrwdbi756nni8n9tlnq0174
143233
143232
2026-05-25T10:39:03Z
Olarcos
82
/* Onoris */
143233
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en [[Iași]]. La su germana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó nalgunos añus comu profesol i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de cini de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumanía<ref>cite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate</ref>. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
fu15wvk6sm69f70u5v2l0es7mita7v6
143234
143233
2026-05-25T10:40:40Z
Olarcos
82
143234
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cine de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en [[Iași]]. La su germana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó nalgunos añus comu profesol i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
[[Archivu:Cristian Mungiu (2007).jpg|thumb |250px | Cristian Mungiu (2007).]]
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de cini de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumanía<ref>cite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate</ref>. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
nlg2cg2yvu1l9q8upo9thn6ogkk5ph1
Festival de Cini de Cannes
0
11935
143235
2026-05-25T10:50:47Z
Olarcos
82
Criá página con ' ''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref>…'
143235
wikitext
text/x-wiki
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{referencias}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
7frek902qfs3dtoyiyf67arh15z3o3b
143236
143235
2026-05-25T10:53:46Z
Olarcos
82
/* Referencias */
143236
wikitext
text/x-wiki
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
jy8003hh4vfp9qmqwzkslql5sq7ad7a
143239
143236
2026-05-25T10:56:05Z
Olarcos
82
143239
wikitext
text/x-wiki
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
56vv672jydl4lc7f0mrloumfj9wjtag
143240
143239
2026-05-25T10:58:01Z
Olarcos
82
143240
wikitext
text/x-wiki
```wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
```
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
pw2efiwdtksaun4h3feepypzwj2ujme
143241
143240
2026-05-25T10:58:22Z
Olarcos
82
143241
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
tscifeymr802og492d7n4zw8llsbt2r
143242
143241
2026-05-25T11:00:10Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143242
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
1) Traducción final (OSCEC)
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
f513utrpb01c91akot5wh2k36flv339
143243
143242
2026-05-25T11:00:28Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143243
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
08zexusc1pmsqunw98bzqxy4o5hhv39
143244
143243
2026-05-25T11:00:47Z
Olarcos
82
143244
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[archivu|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
mbgi7wl6512y0t1xcz475pvanseb1iv
143245
143244
2026-05-25T11:02:31Z
Olarcos
82
/* Secciones del Festival de Cannes */
143245
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg200px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
ll5dqq39aphrf9n8l581nmvc4zrnyik
143246
143245
2026-05-25T11:02:54Z
Olarcos
82
/* Secciones del Festival de Cannes */
143246
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|200px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
ify48sapr16ybyttjm0r9h3g7meso95
143247
143246
2026-05-25T11:03:06Z
Olarcos
82
/* Secciones del Festival de Cannes */
143247
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
8d68yvzysx6w8ixgd3qgs3mcnp3n2n0
143248
143247
2026-05-25T11:04:01Z
Olarcos
82
/* Selección oficial */
143248
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos ganadoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
l1pksn5hb0bvtplz8eunanwul16nbj6
143249
143248
2026-05-25T11:04:23Z
Olarcos
82
/* Selección oficial */
143249
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
8onz7ffonrzpwgzk245qisaegl30o77
143250
143249
2026-05-25T11:09:33Z
Olarcos
82
/* Premius */
143250
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Ceremónia i protocolu ==
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
qxix22he2lcu3lmy5a3l3gqicxnvg2b
143251
143250
2026-05-25T11:09:45Z
Olarcos
82
/* Ceremónia i protocolu */
143251
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Cerimónia i protocolu ==
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
4l9g1afw5wy33o98f4sgh5foyxyu4pp
143252
143251
2026-05-25T11:13:57Z
Olarcos
82
/* Premius */
143252
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
[[Archivu:Palmed'or.jpg|thumb|Palma d'oru runchía pola pinínucla ''[[Apocalypse Now]]'' nel Festival de 1979 ]]
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Cerimónia i protocolu ==
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
p9urwsgcjf1g4luu33m84kc3t76n5fr
143253
143252
2026-05-25T11:14:25Z
Olarcos
82
/* Premius */
143253
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
[[Archivu:Palmed'or.jpg|thumb|Palma d'oru runchía pola pinícla ''[[Apocalypse Now]]'' nel Festival de 1979 ]]
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Cerimónia i protocolu ==
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
31w463wdxw6wve7pf0h6jx9yow4a3la
143254
143253
2026-05-25T11:16:36Z
Olarcos
82
/* Cerimónia i protocolu */
143254
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
Cada añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
[[Archivu:Palmed'or.jpg|thumb|Palma d'oru runchía pola pinícla ''[[Apocalypse Now]]'' nel Festival de 1979 ]]
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Cerimónia i protocolu ==
[[Archivu:Starlette.jpg|thumb|Una estrella en [[Cannes]] nel 1979.]]
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
mp0xbq937tiukrrtq36l9t9e4xq4noj
143255
143254
2026-05-25T11:18:45Z
Olarcos
82
143255
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
C'añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
[[Archivu:Palmed'or.jpg|thumb|Palma d'oru runchía pola pinícla ''[[Apocalypse Now]]'' nel Festival de 1979 ]]
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Cerimónia i protocolu ==
[[Archivu:Starlette.jpg|thumb|Una estrella en [[Cannes]] nel 1979.]]
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
87kmxn1699pwj7zwjljb123he0ddrix