Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.3
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Festival la Canción d’Urovisión
0
754
143274
136479
2026-05-25T14:20:42Z
Olarcos
82
/* Ganaoris */
143274
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
El '''Festival la Canción d'Urovisión''' es un conculsu musical nel que participan cancionis de paisis d'[[Uropa]] i parti d'[[Ásia]]. Se celebra dendi 1956 i pa participal es nesezáriu que las sus telivisiones nacionalis sean miembrus de la Uñión Uropea e Radioifusión.
La canción ganaora es la que más puntus á alcibiu del restu los paisis. Dendi 1975 ca pais da 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 puntus a los otrus.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Anno
! style="background:#efefef;" | Locus
! style="background:#efefef;" | Natio laureata
! style="background:#efefef;" | Canticum et cantor
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
8w53soi6l3ulh8rxg7a0jt1muxhb3rq
143275
143274
2026-05-25T14:21:26Z
Olarcos
82
143275
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Anno
! style="background:#efefef;" | Locus
! style="background:#efefef;" | Natio laureata
! style="background:#efefef;" | Canticum et cantor
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
kprnem2alojjg0vgoxt4rxx0slarqg9
143276
143275
2026-05-25T14:22:58Z
Olarcos
82
143276
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival ha siu transmitiu dende 1956,{{refn|group=nota|Con [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|la ecepción del añu 2020]], cuando hue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu que entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
dc3ku11wazknyfowwks27k5nslxcogi
143277
143276
2026-05-25T14:23:34Z
Olarcos
82
/* Atijus */
143277
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival ha siu transmitiu dende 1956,{{refn|group=nota|Con [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|la ecepción del añu 2020]], cuando hue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu que entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
4r5yjady11ofphdcfe0ui5ohc4tsa65
143278
143277
2026-05-25T14:27:26Z
Olarcos
82
143278
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
{{referencias adicionales|t=20240511|cultura}}
{{AP|Istória del Festival de la Canción de Eurovisión}}La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue conociu de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó por primera ves en 1960, siendu dende 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
kss53sej33ejvgalrsuv3y5t1c7q9rg
143279
143278
2026-05-25T14:28:33Z
Olarcos
82
/* Oríginis */
143279
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
dpgl3el3abcnbphf5vwq28scf75di1y
143280
143279
2026-05-25T14:30:26Z
Olarcos
82
/* Oríginis */
143280
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
nklmwax84sbzqnloevqvdpmws49k8xw
143281
143280
2026-05-25T14:33:55Z
Olarcos
82
/* Runchaoris */
143281
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
{{AP|Anexo:Participación en el Festival de la Canción de Eurovisión}}
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Europea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Europea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Europea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus asociaos]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellos paísis que se alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Europea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]], siempri que hayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tous los requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
El Área de Radiodifusión Europea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
{{Cita|''El «Área de Radiodifusión Europea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''}}
El Área de Radiodifusión Europea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Zona Europea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponiblis (virtualmenti) pa toda la población del país nel que se alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo de la UER dessea participal, tié que cumplil con todas las condicionis que esihin las reglas de la competición (una cópia apartá de la mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la nizesidá d'habé difundíu el programa del añu anterió drentu del su país i el pagu de los onorárius a la UER antes de la fecha límiti aspeçificá en las reglas de la competición pal añu nel cual participarán.
El apañu pa participal no está determinau pola inclusión Heográfica drentu del continenti [[Europa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves. A continuación
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
5i97ibb6zr0fnrpkp0cxybnu78igkfw
143282
143281
2026-05-25T14:35:18Z
Olarcos
82
/* Participación */
143282
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Europea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Europea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Europea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus asociaos]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellos paísis que se alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Europea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]], siempri que hayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tous los requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
El Área de Radiodifusión Europea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
{{Cita|''El «Área de Radiodifusión Europea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''}}
El Área de Radiodifusión Europea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Zona Europea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponiblis (virtualmenti) pa toda la población del país nel que se alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo de la UER dessea participal, tié que cumplil con todas las condicionis que esihin las reglas de la competición (una cópia apartá de la mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la nizesidá d'habé difundíu el programa del añu anterió drentu del su país i el pagu de los onorárius a la UER antes de la fecha límiti aspeçificá en las reglas de la competición pal añu nel cual participarán.
El apañu pa participal no está determinau pola inclusión Heográfica drentu del continenti [[Europa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves. A continuación:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; border-collapse:collapse;"
! scope="col" style="background:#e6e6e6;" | Añu
! scope="col" style="background:#e6e6e6;" | Paísis sigún el so debú
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|1956]]
| {{bandera|Bélgica}} [[Bélgica en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bélgica]], {{bandera|Francia}} [[Francia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Francia]], {{bandera|Alemania}} [[Alemania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Alemaña]], {{bandera|Luxemburgo}} [[Luxemburgo en el Festival de la Canción de Eurovisión|Luxemburgu]], {{bandera|Países Bajos}} [[Países Bajos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Paísis Baxus]], {{bandera|Italia}} [[Italia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Itália]], {{bandera|Suiza}} [[Suiza en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suíza]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1957|1957]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]], {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca en el Festival de la Canción de Eurovisión|Dinamarca]], {{bandera|Reino Unido}} [[Reino Unido en el Festival de la Canción de Eurovisión|Reinu Uníu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1958|1958]]
| {{bandera|Suecia}} [[Suecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suecia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1959|1959]]
| {{bandera|Mónaco}} [[Mónaco en el Festival de la Canción de Eurovisión|Mónacu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1960|1960]]
| {{bandera|Noruega}} [[Noruega en el Festival de la Canción de Eurovisión|Noruega]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1961|1961]]
| {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|España}} [[España en el Festival de la Canción de Eurovisión|España]], {{bandera|RFS Yugoslavia}} [[Yugoslavia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Yugoslavia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1964|1964]]
| {{bandera|Portugal}} [[Portugal en el Festival de la Canción de Eurovisión|Portugal]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1965|1965]]
| {{bandera|Irlanda}} [[Irlanda en el Festival de la Canción de Eurovisión|Irlanda]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1971|1971]]
| {{bandera|Malta}} [[Malta en el Festival de la Canción de Eurovisión|Malta]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1973|1973]]
| {{bandera|Israel}} [[Israel en el Festival de la Canción de Eurovisión|Israel]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]
| {{bandera|Grecia}} [[Grecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Grécia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1975|1975]]
| {{bandera|Turquía}} [[Turquía en el Festival de la Canción de Eurovisión|Turquía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1980|1980]]
| {{bandera|Marruecos}} [[Marruecos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Marruecus]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1981|1981]]
| {{bandera|Chipre}} [[Chipre en el Festival de la Canción de Eurovisión|Chipri]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1986|1986]]
| {{bandera|Islandia}} [[Islandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Islandia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1993|1993]]
| {{bandera|Bosnia y Herzegovina}} [[Bosnia y Herzegovina en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bosnia i Herzegovina]], {{bandera|Croacia}} [[Croacia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Croacia]], {{bandera|Eslovenia}} [[Eslovenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovenia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]
| {{bandera|Estonia}} [[Estonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Estonia]], {{bandera|Hungría}} [[Hungría en el Festival de la Canción de Eurovisión|Hungría]], {{bandera|Lituania}} [[Lituania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Lituania]], {{bandera|Polonia}} [[Polonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Polonia]], {{bandera|Rumania}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]], {{bandera|Rusia}} [[Rusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rússia]], {{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovaquia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1998|1998]]
| {{bandera|República de Macedonia}} [[Macedonia del Norte en el Festival de la Canción de Eurovisión|Macedonia del Norti]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2000|2000]]
| {{bandera|Letonia}} [[Letonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Letonia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2003|2003]]
| {{bandera|Ucrania}} [[Ucrania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Ucrania]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2004|2004]]
| {{bandera|Albania}} [[Albania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Albania]], {{bandera|Andorra}} [[Andorra en el Festival de la Canción de Eurovisión|Andorra]], {{bandera|Bielorrusia}} [[Bielorrusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bielorrússia]], {{bandera|Serbia y Montenegro}} [[Serbia y Montenegro en el Festival de la Canción de Eurovisión|Serbia i Montenegru]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2005|2005]]
| {{bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bulgaria]], {{bandera|Moldavia}} [[Moldavia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Moldavia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2006|2006]]
| {{bandera|Armenia}} [[Armenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Armenia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2007|2007]]
| {{bandera|Chequia}} [[Chequia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Chequia]], {{bandera|Georgia}} [[Georgia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Georgia]], {{bandera|Montenegro}} [[Montenegro en el Festival de la Canción de Eurovisión|Montenegru]], {{bandera|Serbia}} [[Serbia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Serbia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2008|2008]]
| {{bandera|Azerbaiyán}} [[Azerbaiyán en el Festival de la Canción de Eurovisión|Azerbaiyán]], {{bandera|San Marino}} [[San Marino en el Festival de la Canción de Eurovisión|San Marinu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|2015]]
| {{bandera|Australia}} [[Australia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Australia]]
|}
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; border-collapse:collapse;"
! scope="col" style="background:#e6e6e6;" | Añu
! scope="col" style="background:#e6e6e6;" | Paísis sigún se retiran
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1958|1958]]
| {{bandera|Reino Unido}} [[Reino Unido en el Festival de la Canción de Eurovisión|Reinu Uníu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1959|1959]]
| {{bandera|Luxemburgo}} [[Luxemburgo en el Festival de la Canción de Eurovisión|Luxemburgu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1964|1964]]
| {{bandera|Suecia}} [[Suecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suecia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1967|1967]]
| {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca en el Festival de la Canción de Eurovisión|Dinamarca]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1969|1969]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1970|1970]]
| {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|Noruega}} [[Noruega en el Festival de la Canción de Eurovisión|Noruega]], {{bandera|Portugal}} [[Portugal en el Festival de la Canción de Eurovisión|Portugal]], {{bandera|Suecia}} [[Suecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suecia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1973|1973]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]], {{bandera|Malta}} [[Malta en el Festival de la Canción de Eurovisión|Malta]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]
| {{bandera|Francia}} [[Francia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Francia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1975|1975]]
| {{bandera|Grecia}} [[Grecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Grécia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1976|1976]]
| {{bandera|Malta}} [[Malta en el Festival de la Canción de Eurovisión|Malta]], {{bandera|Suecia}} [[Suecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suecia]], {{bandera|Turquía}} [[Turquía en el Festival de la Canción de Eurovisión|Turquía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1977|1977]]
| {{bandera|Yugoslavia}} [[Yugoslavia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Yugoslavia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1979|1979]]
| {{bandera|Turquía}} [[Turquía en el Festival de la Canción de Eurovisión|Turquía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1980|1980]]
| {{bandera|Israel}} [[Israel en el Festival de la Canción de Eurovisión|Israel]], {{bandera|Mónaco}} [[Mónaco en el Festival de la Canción de Eurovisión|Mónacu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1981|1981]]
| {{bandera|Italia}} [[Italia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Itália]], {{bandera|Marruecos}} [[Marruecos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Marruecus]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1982|1982]]
| {{bandera|Francia}} [[Francia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Francia]], {{bandera|Grecia}} [[Grecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Grécia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1983|1983]]
| {{bandera|Irlanda}} [[Irlanda en el Festival de la Canción de Eurovisión|Irlanda]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1984|1984]]
| {{bandera|Grecia}} [[Grecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Grécia]], {{bandera|Israel}} [[Israel en el Festival de la Canción de Eurovisión|Israel]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1985|1985]]
| {{bandera|Países Bajos}} [[Países Bajos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Paísis Baxus]], {{bandera|Yugoslavia}} [[Yugoslavia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Yugoslavia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1986|1986]]
| {{bandera|Grecia}} [[Grecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Grécia]], {{bandera|Italia}} [[Italia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Itália]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1988|1988]]
| {{bandera|Chipre}} [[Chipre en el Festival de la Canción de Eurovisión|Chipri]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1991|1991]]
| {{bandera|Países Bajos}} [[Países Bajos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Paísis Baxus]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1993|1993]]
| {{bandera|Yugoslavia}} [[Yugoslavia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Yugoslavia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]
| {{bandera|Bélgica}} [[Bélgica en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bélgica]], {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca en el Festival de la Canción de Eurovisión|Dinamarca]], {{bandera|Eslovenia}} [[Eslovenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovenia]], {{bandera|Israel}} [[Israel en el Festival de la Canción de Eurovisión|Israel]], {{bandera|Italia}} [[Italia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Itália]], {{bandera|Luxemburgo}} [[Luxemburgo en el Festival de la Canción de Eurovisión|Luxemburgu]], {{bandera|Turquía}} [[Turquía en el Festival de la Canción de Eurovisión|Turquía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1995|1995]]
| {{bandera|Estonia}} [[Estonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Estonia]], {{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovaquia]], {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|Lituania}} [[Lituania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Lituania]], {{bandera|Países Bajos}} [[Países Bajos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Paísis Baxus]], {{bandera|Rumanía}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]], {{bandera|Suiza}} [[Suiza en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suíza]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1996|1996]]
| {{bandera|Alemania}} [[Alemania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Alemaña]], {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca en el Festival de la Canción de Eurovisión|Dinamarca]], {{bandera|Hungría}} [[Hungría en el Festival de la Canción de Eurovisión|Hungría]], {{bandera|Israel}} [[Israel en el Festival de la Canción de Eurovisión|Israel]], {{bandera|Macedonia del Norte}} [[Macedonia del Norte en el Festival de la Canción de Eurovisión|Macedonia]], {{bandera|Rumanía}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]], {{bandera|Rusia}} [[Rusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rússia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1997|1997]]
| {{bandera|Bélgica}} [[Bélgica en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bélgica]], {{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovaquia]], {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|Israel}} [[Israel en el Festival de la Canción de Eurovisión|Israel]], {{bandera|Rumanía}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1998|1998]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]], {{bandera|Bosnia y Herzegovina}} [[Bosnia y Herzegovina en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bosnia i Herzegovina]], {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca en el Festival de la Canción de Eurovisión|Dinamarca]], {{bandera|Islandia}} [[Islandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Islandia]], {{bandera|Italia}} [[Italia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Itália]], {{bandera|Rusia}} [[Rusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rússia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 1999|1999]]
| {{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovaquia]], {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|Grecia}} [[Grecia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Grécia]], {{bandera|Hungría}} [[Hungría en el Festival de la Canción de Eurovisión|Hungría]], {{bandera|Macedonia del Norte}} [[Macedonia del Norte en el Festival de la Canción de Eurovisión|Macedonia]], {{bandera|Rumanía}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]], {{bandera|Suiza}} [[Suiza en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suíza]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2000|2000]]
| {{bandera|Bosnia y Herzegovina}} [[Bosnia y Herzegovina en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bosnia i Herzegovina]], {{bandera|Eslovenia}} [[Eslovenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovenia]], {{bandera|Lituania}} [[Lituania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Lituania]], {{bandera|Polonia}} [[Polonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Polonia]], {{bandera|Portugal}} [[Portugal en el Festival de la Canción de Eurovisión|Portugal]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]], {{bandera|Bélgica}} [[Bélgica en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bélgica]], {{bandera|Chipre}} [[Chipre en el Festival de la Canción de Eurovisión|Chipri]], {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|Macedonia del Norte}} [[Macedonia del Norte en el Festival de la Canción de Eurovisión|Macedonia]], {{bandera|Rumanía}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]], {{bandera|Suiza}} [[Suiza en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suíza]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2002|2002]]
| {{bandera|Irlanda}} [[Irlanda en el Festival de la Canción de Eurovisión|Irlanda]], {{bandera|Islandia}} [[Islandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Islandia]], {{bandera|Noruega}} [[Noruega en el Festival de la Canción de Eurovisión|Noruega]], {{bandera|Países Bajos}} [[Países Bajos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Paísis Baxus]], {{bandera|Polonia}} [[Polonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Polonia]], {{bandera|Portugal}} [[Portugal en el Festival de la Canción de Eurovisión|Portugal]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2003|2003]]
| {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca en el Festival de la Canción de Eurovisión|Dinamarca]], {{bandera|Finlandia}} [[Finlandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Finlandia]], {{bandera|Lituania}} [[Lituania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Lituania]], {{bandera|Macedonia del Norte}} [[Macedonia del Norte en el Festival de la Canción de Eurovisión|Macedonia]], {{bandera|Suiza}} [[Suiza en el Festival de la Canción de Eurovisión|Suíza]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2006|2006]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]], {{bandera|Hungría}} [[Hungría en el Festival de la Canción de Eurovisión|Hungría]], {{bandera|Serbia y Montenegro}} [[Serbia y Montenegro en el Festival de la Canción de Eurovisión|Serbia i Montenegru]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2007|2007]]
| {{bandera|Mónaco}} [[Mónaco en el Festival de la Canción de Eurovisión|Mónacu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2008|2008]]
| {{bandera|Austria}} [[Austria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Austria]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]
| {{bandera|Georgia}} [[Georgia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Georgia]], {{bandera|San Marino}} [[San Marino en el Festival de la Canción de Eurovisión|San Marinu]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|2010]]
| {{bandera|Andorra}} [[Andorra en el Festival de la Canción de Eurovisión|Andorra]], {{bandera|Hungría}} [[Hungría en el Festival de la Canción de Eurovisión|Hungría]], {{bandera|Montenegro}} [[Montenegro en el Festival de la Canción de Eurovisión|Montenegru]], {{bandera|Chequia}} [[Chequia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Chequia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|2012]]
| {{bandera|Armenia}} [[Armenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Armenia]], {{bandera|Polonia}} [[Polonia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Polonia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2013|2013]]
| {{bandera|Bosnia y Herzegovina}} [[Bosnia y Herzegovina en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bosnia i Herzegovina]], {{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovaquia]], {{bandera|Portugal}} [[Portugal en el Festival de la Canción de Eurovisión|Portugal]], {{bandera|Turquía}} [[Turquía en el Festival de la Canción de Eurovisión|Turquía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2014|2014]]
| {{bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bulgaria]], {{bandera|Chipre}} [[Chipre en el Festival de la Canción de Eurovisión|Chipri]], {{bandera|Croacia}} [[Croacia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Croacia]], {{bandera|Serbia}} [[Serbia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Serbia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|2015]]
| {{bandera|Ucrania}} [[Ucrania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Ucrania]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]
| {{bandera|Portugal}} [[Portugal en el Festival de la Canción de Eurovisión|Portugal]], {{bandera|Rumanía}} [[Rumania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]] <small>(espulsau)</small>
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2017|2017]]
| {{bandera|Bosnia y Herzegovina}} [[Bosnia y Herzegovina en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bosnia i Herzegovina]], {{bandera|Rusia}} [[Rusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rússia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]
| {{bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bulgaria]], {{bandera|Ucrania}} [[Ucrania en el Festival de la Canción de Eurovisión|Ucrania]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|2020]]
| {{bandera|Hungría}} [[Hungría en el Festival de la Canción de Eurovisión|Hungría]], {{bandera|Montenegro}} [[Montenegro en el Festival de la Canción de Eurovisión|Montenegru]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|2021]]
| {{bandera|Armenia}} [[Armenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Armenia]], {{bandera|Bielorrusia}} [[Bielorrusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bielorrússia]] <small>(espulsau)</small>
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2022|2022]]
| {{bandera|Rusia}} [[Rusia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rússia]] <small>(espulsau)</small>
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2023|2023]]
| {{bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria en el Festival de la Canción de Eurovisión|Bulgaria]], {{bandera|Macedonia del Norte}} [[Macedonia del Norte en el Festival de la Canción de Eurovisión|Macedonia del Norti]], {{bandera|Montenegro}} [[Montenegro en el Festival de la Canción de Eurovisión|Montenegru]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2024|2024]]
| {{bandera|Rumanía}} [[Rumanía en el Festival de la Canción de Eurovisión|Rumanía]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2025|2025]]
| {{bandera|Moldavia}} [[Moldavia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Moldavia]]
|-
! scope="row" valign="top" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
| {{bandera|Eslovenia}} [[Eslovenia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Eslovenia]], {{bandera|España}} [[España en el Festival de la Canción de Eurovisión|España]], {{bandera|Irlanda}} [[Irlanda en el Festival de la Canción de Eurovisión|Irlanda]], {{bandera|Países Bajos}} [[Países Bajos en el Festival de la Canción de Eurovisión|Paísis Baxus]], {{bandera|Islandia}} [[Islandia en el Festival de la Canción de Eurovisión|Islandia]]
|}
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
atv51822552ccdobfdh7ejquvb1ii55
143283
143282
2026-05-25T14:37:13Z
Olarcos
82
/* Participación */
143283
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Europea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Europea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Europea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus asociaos]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellos paísis que se alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Europea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]], siempri que hayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tous los requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
El Área de Radiodifusión Europea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
{{Cita|''El «Área de Radiodifusión Europea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''}}
El Área de Radiodifusión Europea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Zona Europea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponiblis (virtualmenti) pa toda la población del país nel que se alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo de la UER dessea participal, tié que cumplil con todas las condicionis que esihin las reglas de la competición (una cópia apartá de la mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la nizesidá d'habé difundíu el programa del añu anterió drentu del su país i el pagu de los onorárius a la UER antes de la fecha límiti aspeçificá en las reglas de la competición pal añu nel cual participarán.
El apañu pa participal no está determinau pola inclusión Heográfica drentu del continenti [[Europa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
2tvaf3xbg1k03f90h0bw902e0wuf1qb
143284
143283
2026-05-25T14:42:24Z
Olarcos
82
/* Participación */
143284
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
73egsnytfaayfuw4v05yqbmihx1qji1
143285
143284
2026-05-25T14:42:49Z
Olarcos
82
/* Runchaoris */
143285
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción de Eurovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
gy6p4cxfimn8z139222lnra51je355m
143286
143285
2026-05-25T14:43:59Z
Olarcos
82
143286
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
2f0aiksqmb6wnkpwplepwv40gx7ot0j
143287
143286
2026-05-25T14:47:11Z
Olarcos
82
/* Oríginis */
143287
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
[[File:Eurovision Song Contest 1958 - Lys Assia (crop).png|thumb|alt=Retratu de [[Lys Assia]].|[[Lys Assia]], a runchaora del primeritu Urovisión, hechu en 1956, participandu nel Urovisión de 1958]]
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganar [[Festival de la Canción de Eurovisión 2010|Eurovisión 2010]] por Alemaña]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
cxixedow3laepque8ryviv95eaoc4l3
143288
143287
2026-05-25T14:49:21Z
Olarcos
82
/* Formatu */
143288
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
La [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] hue cancelá debíu a la [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
[[File:Eurovision Song Contest 1958 - Lys Assia (crop).png|thumb|alt=Retratu de [[Lys Assia]].|[[Lys Assia]], a runchaora del primeritu Urovisión, hechu en 1956, participandu nel Urovisión de 1958]]
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganarEurovisión 2010 por [[Alemaña]]]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
dm14y1yelqbcadr0veku6kgtz0act89
143289
143288
2026-05-25T14:50:18Z
Olarcos
82
143289
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
L' [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] fue cancelá debíu ala [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
[[File:Eurovision Song Contest 1958 - Lys Assia (crop).png|thumb|alt=Retratu de [[Lys Assia]].|[[Lys Assia]], a runchaora del primeritu Urovisión, hechu en 1956, participandu nel Urovisión de 1958]]
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganarEurovisión 2010 por [[Alemaña]]]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
9pazygpcv1crz0dhg6h9ja0x4gdqf76
143290
143289
2026-05-25T14:50:56Z
Olarcos
82
/* Participación */
143290
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
L' [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] fue cancelá debíu ala [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
[[File:Eurovision Song Contest 1958 - Lys Assia (crop).png|thumb|alt=Retratu de [[Lys Assia]].|[[Lys Assia]], a runchaora del primeritu Urovisión, hechu en 1956, participandu nel Urovisión de 1958]]
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganarEurovisión 2010 por [[Alemaña]]]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
[[Archivu:EurovisionParticipants.svg|thumb|upright=1.5|alt=Mapa de los paísis d'Uropa, Norti d'África i Ásia Ocidental, con una recortá d'Australia nel cantón superió derechu; los paísis están coloriaos pa andical la participación nel concursu i la lihibilidá: los paísis que s'inscribieron al menus una ves están de coló verdi; los paísis que nunca entraron, peru estão cualificaos pa hazelu, estão marcaos de coló amarillu; los paísis que spentaban entral, peru altonzi se retiraron, estão coloriaos de colorau; i los paísis que compitieron comu parti d'otru país, peru nunca comu un país soberanu, estão de coló verdi claru.|right|Participación dende 1956: {{legend|#22b14c|Participó al menus una ves}} {{legend|#ffc20e|Nunca participó, inque seya lihibli pa participal}} {{legend|#d40000|Entrá premitía i quasi participó, onque al cabu se retiró}} {{legend|#00ff00|Compitió comu parti d'otru país, peru nunca comu un [[Teoria constitutiva do Estado|estau endependienti]]}}]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
[[Categoría:Espetáculus]]
mdt1dgevk11xdzyejoyxhc8jbiuc8ci
143291
143290
2026-05-25T14:53:17Z
Olarcos
82
/* Atijus */
143291
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión''
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión
|-
! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br />
[[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br />
[[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br />
[[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br />
[[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br />
[[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br />
[[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br />
[[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small>
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus
| style="padding:0.2em 0.5em;" |
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br />
[[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br />
[[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br />
[[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br />
[[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com]
|-
! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu
|}
El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus.
El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu.
Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref>
L' [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] fue cancelá debíu ala [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref>
== Oríginis ==
[[File:Eurovision Song Contest 1958 - Lys Assia (crop).png|thumb|alt=Retratu de [[Lys Assia]].|[[Lys Assia]], a runchaora del primeritu Urovisión, hechu en 1956, participandu nel Urovisión de 1958]]
La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref>
En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" />
Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça.
El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial.
Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref>
== Formatu ==
[[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganarEurovisión 2010 por [[Alemaña]]]]
El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" />
Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]).
{{Listen
| filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg
| title = <center> «Te Deum» (2:43)
| description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión
}}
La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref>
Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu.
== Participación ==
[[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés }}</ref>
L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref>
L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.''
L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea).
[[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]]
[[Archivu:EurovisionParticipants.svg|thumb|upright=1.5|alt=Mapa de los paísis d'Uropa, Norti d'África i Ásia Ocidental, con una recortá d'Australia nel cantón superió derechu; los paísis están coloriaos pa andical la participación nel concursu i la lihibilidá: los paísis que s'inscribieron al menus una ves están de coló verdi; los paísis que nunca entraron, peru estão cualificaos pa hazelu, estão marcaos de coló amarillu; los paísis que spentaban entral, peru altonzi se retiraron, estão coloriaos de colorau; i los paísis que compitieron comu parti d'otru país, peru nunca comu un país soberanu, estão de coló verdi claru.|right|Participación dende 1956: {{legend|#22b14c|Participó al menus una ves}} {{legend|#ffc20e|Nunca participó, inque seya lihibli pa participal}} {{legend|#d40000|Entrá premitía i quasi participó, onque al cabu se retiró}} {{legend|#00ff00|Compitió comu parti d'otru país, peru nunca comu un [[Teoria constitutiva do Estado|estau endependienti]]}}]]
Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" />
Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán.
L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]].
En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref>
Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves.
== Prozedimientus pala seleción de temas ==
Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal.
Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref>
Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''.
Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu.
Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional.
== Runchaoris ==
Los runchaoris de c'añu fuerun:
{| {{Prettytable}}
! style="background:#efefef;" | Añu
! style="background:#efefef;" | Assitiamientu
! style="background:#efefef;" | Pais runchaol
! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || ||
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]])
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo)
|-----
| [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ)
|}
<sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun.
<sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* {{Commonscat|Category:Eurovision}}
{{commonscat|Eurovision}}
{{Wikinoticias|Categoría:Festival de la Canción de Eurovisión}}
{{Oficial|http://www.eurovision.tv}}
{{Twitter|Eurovision}}
{{Facebook|EurovisionSongContest}}
{{Instagram|eurovision}}
* {{YouTube|user=eurovision}}<sup>Texto en superíndice</sup>
[[Categoría:Espetáculus]]
9cl6gvoq42zsyhwsqmvdqwh2do9zole
Usuario:Olarcos
2
3582
143258
143238
2026-05-25T13:48:50Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143258
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Cannes]]
*[[Festival de Cini de Cannes]]
*[[Cristian Mungiu]]
*[[Diana Gómez]]
*[[José de Alencar]]
*[[Machado de Assis]]
*[[Roger Escapa Farrés]]
*[[Eça de Queiroz]]
*[[Afonso Reis Cabral]]
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
fgsnkekusornr4poukomnn4vpyjmg9s
143328
143258
2026-05-25T22:40:47Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143328
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Guarda]]
*[[Cannes]]
*[[Festival de Cini de Cannes]]
*[[Cristian Mungiu]]
*[[Diana Gómez]]
*[[José de Alencar]]
*[[Machado de Assis]]
*[[Roger Escapa Farrés]]
*[[Eça de Queiroz]]
*[[Afonso Reis Cabral]]
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
l7my3oqz2csv44hzoyrxufrkmg443fd
Rumanía
0
3835
143300
143207
2026-05-25T21:50:09Z
Olarcos
82
/* Prehestória i Antigüedad */
143300
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumanía'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumanía''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródotu]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivierun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunos]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2025-2025: [[Ilie Bolojan]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Nicușor Dan]] (endependienti)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023-2025: [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
*2025-2025: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Ilie Bolojan]] (PNL)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol [[George Enescu]] destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por [[Cristian Mungiu]] i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Iglesia 8.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania| ]]
5p9anypl1uznwngoyep0mwzeox9xe2t
143301
143300
2026-05-25T21:50:48Z
Olarcos
82
/* La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) */
143301
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumanía'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumanía''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródotu]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunus]]s]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[siglo|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperio otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2025-2025: [[Ilie Bolojan]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Nicușor Dan]] (endependienti)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023-2025: [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
*2025-2025: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Ilie Bolojan]] (PNL)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol [[George Enescu]] destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por [[Cristian Mungiu]] i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Iglesia 8.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania| ]]
pmjsberqfyk2r2165tditg7tkg523y5
143302
143301
2026-05-25T21:52:32Z
Olarcos
82
/* Enfruencias dotrus puebrus */
143302
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Rumanía'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Romania.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Romania.svg|80px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Romania.svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga rumana|rumanu]]
|-
| [[Capital]] || [[Bucarest]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[Nicușor Dan]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Ilie Bolojan]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 3% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 81ª]]<br />238.397 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2024]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 65º]]<br />19.064.409 <br />79,9 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2025]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 39ª]]<br />403.395 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || Leu
|-
| [[Inu]] || ''Deşteaptă-te, Române! ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .ro
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +40
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], [[OTAN]], [[ONU]], [[OSCE]], [[Unión Latina]], [[COE]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Rumanía''' (en [[Luenga rumana|rumanu]], ''România'') es un país assitiau nel sulesti d'[[Uropa]]. Las sus lindis son al sul con [[Bulgária]], al esti con [[Ungria]] i [[Sérbia]], al noresti i norti con [[Ucránia]], al noresti con [[Moldávia]], i al esti con el [[mari Negru]]. Es biembru la [[OTAN]] dendi el 29 de [[marçu]] de 2004, i la Unión Uropea dendi el 1 d'[[eneru]] de 2007. La su capital es [[Bucarest]]
== Etimologia ==
[[Image:Rumunia.JPG|thumb|250px|Primel mapa de Rumania ''([[Lengua griega|Greek]]: Rumunia)'' publicau en ''Geograficon tis Rumunias'', [[Leipzig]], 1816. Autol: Dimitrie Daniil Philippide]]
El nombri de ''Romania'' provieni del ajetivu '''''român''''', palabra derivá del latín ''romanus'' (''romanu''). El hechu de que los '''''românii''''', estu es, los rumanos se denominen gastadu una palabra derivá de ''romanus'' (român/rumân) es mencionu dende'l sigru XVI por abondus autoris, dentri los que destacan los humanistas italianus que viajon por [[Transilvania]], [[Moldavia]] y [[Valaquia]].
El documentu más antiguu desistente nel que está registráu esti términu es precisamenti nel testu más vieju coñecíu escritu en lingua rumana, que es una carta de 1521 (conocia col nomi de ''[[Scrisoarea lui Neacșu din Câmpulung]]'') ena que se da nuevas al alcaldi de [[Brașov]] dun ataque inminenti polus turcus otomanus; esti documentu es el más vieju nel que apaeci el términu ''rumânesc'', deriváu de ''rumân'', ena espresión ''Țara '''Rumânească''''', es izil , ''País Rumanu'', nome pa referise a [[Valaquia]]<ref>[http://dexonline.ro/lexem/românesc/49415]</ref>.
Ena antigüedá, l'[[Imperiu Romanu]] era denominau frecuentimenti como ''Romania'' en latín. Dalgunos historiadores afirman que el [[Imperiu Bizantín]] medieval tendría de ser mombrau ''Romania'', propuesta que por embargu nun es acetá. El nombri de ''Romania'' gastase tamién pa designal el conjuntu de países europeos latinos, es izil, enus que se palran linguas románicas.
El términu ''rumân'' alquiriu el significáu de siervu enu sigrus XVI-XVIII, colo que foi perdiendo usu como gentiliciu i propició que se estableciera el términu ''român'' (y desti, ''România'') como únicu endónimu pala puebración latina desta parti delus Balcanis a partil dela segunda metá del XIX, quando se forma el actual estáu de Rumanía
== Estória ==
=== Prehestória i Antigüedad ===
[[Archivu:Sarmizegetusa Regia.JPG|miniatura|derecha|Ruinas de [[Sarmizegetusa]], capital dela [[Dacia]]]]
[[Archivu:Provinciaromana-Dacia-pt.svg|thumb|esquerda|[[Província romana]] de [[Dácia Felis]]]]
En 2002, los más antigus restus humanus (''[[Homo sapiens sapiens]]'') d’Uropa fuerun topaus en [[Peștera cu Oase]], cerca d’[[Anina]], ena atual Rumanía.<ref>Trinkaus, E.; Ș. Milota & R. Rodrigo et al., [https://web.archive.org/web/20070925185013/http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf «Early Modern Human Cranial remains from the Peștera cu Oase.»] {{Wayback|url=http://www.geo.edu.ro/sgr/mod/downloads/PDF/Trinkaus-JHE-2003-45-245.pdf |date=20070925185013 }} (en inglés). ''Journal of Human Evolution'' 45: 245-253.</ref> Los restus (una mandíbula) datan d’aprosimadamenti 42.000 añus i recibierun el moti de "[[Juan de Anina]]" (''Ion din Anina''). Cum’os restus uropeus más antigus de ''[[Homo sapiens]]'', podrían represental a los primerus hombris qu’entraron nel continenti.<ref>Zilhão, João, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/113440973/PDFSTART "Neanderthals and Moderns Mixed and It Matters"] (en inglés). ''Evolutionary Anthropology'' 15: 183-195.</ref> Los restus son enteresantis especialmenti polque pressentan una mezcla de rasgus arcaicus, d’ombri moernu tempranu, i de [[Homo xxxneanderthalensis|neanderthal]],<ref>Trinkaus, E.; O. Moldovan & Ș. Milota et al. (2003), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/100/20/11231 "An early modern human from Peștera cu Oase, Romania"] (en inglés). ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 100 (20): 11231-11236.</ref> endicandu una posibri mezcla entri el Neanderthal i el ombri moernu.<ref>Soficaru, Andrei; Adrian Dobo & Erik Trinkaus, «Early modern humans from the Peștera Muierii, Baia de Fier, Romania.» ''Proceedings of the National Acadademy of Science'' U.S.A. 103 (46): 17196-17201.</ref><ref>«A 40,000-year-old skull shows both modern human and Neanderthal traits.» University of Bristol Press Releases, 2007. Disponible en la World Wide Web: [http://www.bris.ac.uk/news/2007/5245.html]</ref><ref>Rougier, Hélène; Stefan Milota & Ricardo Rodrigo et al. (2007), [http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610538104v1 «Pestera cu Oase 2 and the cranial morphology of early modern Europeans.»] (en inglés). ''Proceedings of the National Academy of Sciences of USA'' 104 (4): 1165-1170.</ref>
Dendi el [[Paleolítico]], el atual territoriu de Rumanía fue escenariu del desenvolvimiento de varias comunidais colturalis. Las pruebas escrebias más viejas dela pressencia d’un puebru en territorius dela atual Rumanía vienin d’[[Heródotu]], en 513 a. C.<ref>History of costume elements, Eliznik.co.uk, a website dedicated to the study of the traditional peasant culture in Romania and Bulgaria. [https://web.archive.org/web/20100412113002/http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm] {{Wayback|url=http://www.eliznik.org.uk/RomaniaPortul/history_costume.htm|date=20100412113002}} (en inglés).</ref> Dantis de la conquista [[Antigua Roma|romana]], la región estaba puebrá por tribus d’orihin [[dacios|daciu]], [[Lenguas indoeuropeas|induropeu]], que dierun al país el su nombri prerromanu, ''[[Dacia (provincia romana)|Dacia]]''. El su lídel más célebri fue [[Decébalo]], inque el primer lídel que unió a las tribus dacias fue [[Berebistas|Burebista]]. Una parti de Dacia fue conquistá por [[Trajano]] i el su ehércitu nel añu 107 (guerras 101-102 i 105-106). Es posibri que una parti emportanti de la puebración autótona huessi masacrá duranti la campaña de conquista u, tal vezi, asimilá u dispersá, lo que dio lugal a la su sustitución con colonus romanus. Nostanti tou, permaneció una puebración significativa de "dacius libris" en los territorius no conquistaus por los romanus. Las [[guerras dacias]] son enmortalizás ena [[Columna de Trajano]], del [[Foro de Trajano]] en Roma.
=== La Edá Meya i encetus dela Edá Moerna (sig. IV-XVIII) ===
==== Enfruencias dotrus puebrus ====
[[Archivu:Roemenië 1600.png|miniatura|Mapa de 1600]]
L'avançi delos [[Pueblus germanus|germanus]] dendi finalis del sigru III hizu que, finalmenti, el emperaol [[Aureliano]] decidissi abandonal la región, a favol de [[Pueblu godu|godus]] i [[carpus]].<ref>[[Jordanes]]. [http://www.harbornet.com/folks/theedrich/Goths/Goths1.htm ''De origine actibusque Getarum'' (El orihin i las hazañas de los Godus) u [[Getica]], (escritu en latín i traducíu al inglés). Últimu acessu 1 de marçu de 2008.</ref> Los godus vivun cola puebración autótona ata el [[siglo|IV|s]], ata que los [[hunus]]s]], otru puebru nómada, llegó aí.
Dendi el sigru VI la puebración autótona tuvu qu’enfrental-si a las oleás de puebrus migratorius [[eslavos|eslavus]]. Los [[gépidos|gépidus]]<ref>''HISTORY OF TRANSYLVANIA''. Editao por LÁSZLÓ MAKKAI i ANDRÁS MÓCSY. [http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/33.html THE KINGDOM OF THE GEPIDS] (en inglés). ''Fue un Puebru germanu procedenti del bahu Vístula, que s’asentó en Transilvania.''</ref> i [[ávaros|ávarus]] gobernun Transilvania ata el sigro VIII , i endispués los [[Bulgaria|búlgarus]] encluyun parti dela Rumanía atual nel su imperiu ata 1018.
Los [[húngaros|úngaros]] conquistun [[Transilvania]] entri los sigrus XII i XIII, i fue encluia n[[Reino de Hungría|el su Reinu]] ata el [[sigru|XVI]]. Duranti los sigrus [[siglo|XII]] i [[siglo|XIII]], coloniçun aí alemanis de [[Sajonia]]. Nel sigru XVI, endispués dela derrota úngara frenti a los turcus otomanus ena batalla de Mohács (1526), se formó el principau autónomu de Transilvania, vasallu del [[Imperiu otomanu]] otomano]] ata el [[siglo|XVIII]] (1711).
Los [[pechenego]]s i los [[cumanos]] son tamién mencionaus en territoriu rumanu, ata la fundación d los prencepaus [[Valaquia (región)|Valaquia]] por [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], a prencipiu del [[siglo|XIV]], i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] por [[Dragoș]], quien era originariu de [[Maramureș]] ([[Transilvania]]), a metá del [[siglo|XIV]]. La Moldavia estórica comprendía el territoriu dela atual región de Rumanía, col [[Basarabia]] i el norti de [[Bucovina]]. Se criarun varias teorías pa esprical l'origin delos rumanus. Los análisis lingüísticus i geoestóricus tiendin a endical que los rumanus se formun cumu un grupu étnicu grandi, tantu al norti, cumu al sul del [[Danubio|Danubiu]].La enfruencia coltural del [[Imperio bizantino]] es observabri especialmenti enas ilesias rumanas. A pesar de que no hubu una dominación política constanti del Imperiu en tierras de la atual Rumanía, al menus la atual província rumana de [[Dobruya]] fue "''[[thema]]''" bizantina.
==== Transilvania, Valaquia, Moldavia ====
[[Archivu:Bran castle interior.jpg|miniatura|El castillu de [[Bran (Rumania)|Bran]], en el distritu de [[Brasov]]]]
[[Archivu:Monumentul voievodului Ștefan cel Mare (Suceava).jpg|miniatura|Stephan Cel Mare en Suceava]]
[[Transilvania]] fue una delas províncias de la [[Dacia]] conquistás polos [[Antigua Roma|romanus]], amás de sel la sedi dela capital de los dacius, [[Sarmizegetusa]]. Entoncis, los rumanus no runchierun unil-si bahu un mesmu lídel, i la región fue conquistá polos [[Ungria|úngarus]] encetandu col [[siglo|XI]], cola victoria d’[[Esteban I de Ungría]] frenti a Gyula, dueñu del norti de Transilvania.<ref>[https://eliznik.org.uk/traditions-in-romania/ethnographic-history/ Romania History - Transylvania history</ref> La su estória pressenta varias diferencias frenti a [[Valaquia (región)|Valaquia]] i a [[Principado de Moldavia|Moldavia]], queandu bahu la enfruencia del [[Imperio otomano]], i endispués del Imperiu austrohúngaru (encetandu en 1688), ata la unificación rumana de 1918.
[[Archivu:Misu Popp - Mihai Viteazul.jpg|miniatura|left|[[Miguel el Valiente]] (Mihai Viteazul)]]
El únicu señol que runchó la unión de [[Transilvania]], [[Valaquia (región)|Valaquia]] i [[Principado de Moldavia|Moldavia]] dantis de 1918, fue [[Mihai Viteazul]], enicialmenti dueñu de Valaquia, quien en 1600 runchó la unión, meyanti victorias militaris i pactus diplomáticus. Sin embargu, la unión solu duró un añu, al sel traicionau i asesinau Mihai en 1601. De tous modos, la raya entri Valaquia i Transilvania u entri Moldavia i Transilvania no s’estabilizó a través de los sigrus: Pol exemplu, partis de la región de [[Brașov]] (ogañu ena región rumana de Transilvania) fuerun parti de Valaquia en varius periodus. Unu de los elementus del mantenimientu de la conciencia d’uniá de los rumanus en Transilvania fue el [[Iglesia ortodoxa|cristianismu ortodoxu]]. Era necesariu sel [[Catolicismo|católicu]] u [[Protestantismo|protestanti]] pa avançal socialmenti.{{cita requerida}} En general, las numerosas medías de discriminación en contra de los rumanus en Transilvania,<ref>[https://web.archive.org/web/20130726014054/http://www.genealogy.ro/cont/13.htm magyarization process</ref><ref>Prodan, David (1948), ''Supplex Libellus Valachorum'', Bucarest</ref> tuvun cumu resultau el fortalecimiento dela su conciencia étnica. En el [[siglo|XVIII]], los enteleutualis rumanus de Transilvania resaltaron el origin [[Antigua Roma|romanu]] de los rumanus, igual que algunus enteleutualis de Valaquia i Moldavia.
Entavía acia el final del [[siglo|XIX]] (1892), la petición de derechus pa los [[Pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania (derechus de los qualis sí gozaban los [[Ungria|úngarus]] i [[Alemaña|alemanis]]), bahu la forma dun [[memorándum]] compuestu por los enteleutualis rumanus de [[Transilvania]] (i apoyau polos enteleutualis del [[Reino de Rumanía]] i pol rei [[Carlos I de Rumanía|Carol I]]), fue castigau col encarcelamientu de los sus autoris. Ya en 1848 el revolucionariu rumanu Simion Bărnuțiu tenía afirmau: "''Nu sunteți competenți să ne judecați, ci există un alt tribunal, mai mare, mai luminat și desigur mai nepărtinitor, care ne va judeca pe toți. Este tribunalul lumii civilizate''", es izil "No sois competentis pa juzgal-nus, dessisti otru tribunal mayol, más esclaraú i más enparcial, pol supuestu, que nus juzgará a tous: El tribunal del mundu civilizau."
Valaquia i Moldavia tuvun qu’enfrental-si al Imperiu otomano (i a otrus enemigus) a través de los sigrus, en repetías ocasionis teniendu que pagal tributus pa mantenel la su endependencia. Pesi a las continuas guerras, tamién s’alcançarun logrus colturalis, cumu duranti los reinaus de [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], [[Matei Basarab]], [[Constantin Brâncoveanu]] i [[Dimitrie Cantemir]]. Destacaus luchadoris antiotomanus fuerun [[Mircea I de Valaquia|Mircea cel Bătrân]], evocau en el poema de [[Mihai Eminescu|Eminescu]] [[:s:es:La_tercera_ep%C3%ADstola|"La tercera epístola"]], [[Vlad Tepes|Vlad Țepeș]], [[Esteban III de Moldavia|Ștefan cel Mare]], [[Miguel el Valiente|Mihai Viteazul]] i algunus encluyin aquí a [[Juan Hunyadi|Iancu de Hunedoara]], gobernaol de [[Transilvania]] i pairi del rei d’Hungría [[Matías Corvino]], al sel iju dun [[boyardo]] i una boyarda de Valaquia,<ref>[http://www.mek.iif.hu/porta/szint/egyeb/lexikon/pallas/html/049/pc004971.html#6 Entradas de Hunyadi] en el [[Diccionario húngaro de Nagy Pallas]]</ref> lo que esprica la su evocación en el himnu de Rumanía. Quandu los dos principaus llegarun a sel gradualmenti vasallus del Imperiu otomano, mantenierun la su autonomía enteriol i el derechu a una política esteriol propia, al estal el Imperiu solu enteresau en los emportantis tributus financierus i en los reclutas que podía obtenel d’aí.
=== El renacimientu nacional ===
[[Archivu:Romania1901.JPG|miniatura|[[Rumanía]] entri 1878 i 1913]]
[[File:RomaniaBorderHistoryAnnimation 1859-2010.gif|thumb|300px|right|Evolución territorial de Romania, 1859-ogañu(mapa animau).]]
Nel [[sigru|XVIII|s]] los dos prencepaus perdun el su derechu a una política esteriol propia, ata la definitiva endependencia del país en 1878. Los rumanus (encluius los de [[Transilvania]]) tamién participun ena [[Revolución de 1848]], animaus polos idealis del [[nacionalismu románticu]]. [[Alexandru Ioan Cuza]] (1859-1866) fue el primer gobernanti delos "Prencepaus Unius de Valaquia i Moldavia", eniciaol de reformas con modelu francés. Sin embargu, Cuza fue obligau a abdical polos setoris más reaccionarius, i s’optó por trael a un príncipi estranheru pa regil los Principaus Unius. Essi príncipi fue [[Carlos I de Rumanía|Carol]] (1866-1914), de [[Hohenzollern-Sigmaringen]], que llegó a sel el primer rei de Rumanía, en 1881, quandu los poderis uropeus reconocierun la endependencia de Rumanía, a través del [[Congreso de Berlín de 1878|Tratado de Berlín]] (endispués de la participación de los rumanus ena [[Guerra Ruso-Turca, 1877–1878|guerra rusu-turca]]). Fue el periodu de los comiençus de la [[industrialización]] del país, bahu los prencipius del [[capitalismo]].
=== Contestu dela Primera Guerra Mundial ===
[[Archivu:Romanian troops at Marasesti in 1917.jpg|miniatura|left|Tropas rumanas en Mărăşeşti en 1917]]
En 1775, la monarquía de [[Habsburgo]] tenía anexionau la parti septentrional de Moldavia, [[Bucovina]], i el [[Imperio otomano]] la su parti de sul, [[Bugeac]]. En 1812 el [[Imperio ruso]] obtuvo la su parti oriental, [[Besarabia]], parcialmenti devuelta endispués de la [[Guerra de Crimea]] pol [[Tratado de París (1856)|Tratado de París]]. Hacia finalis del sigru XVIII la Monarquía de Habsburgo incorporó [[Transilvania]] en lo que más tardi se llamó el [[Imperio austríaco]].
La endependencia de Rumanía fue reconocía polas potencias uropeas en el [[Tratado de Berlín de 1878]]. A cambiu de cedel a Rusia los tres distritus del sul de Besarabia, que tenían siu recuperaus endispués de la [[Guerra de Crimea]] en 1852, el nuevu [[Reinu de Rumania]] recibió [[Dobrogea]].
Rumanía se declaró neutral en 1914, al enceti de la [[Primera Guerra Mundial]], baxu el nuevu rei [[Fernando I de Rumanía|Fernando]], sobrinu de Carol, inque acetó entral ena guerra formandu parti dela [[Triple Entente]] en 1916, cola esperanza de reunil toas las províncias con mayoría de puebración rumana. Al final de la Primera Guerra Mundial el Imperiu austrohúngaru i el Imperiu ruso tenían desaparecíu, permitiendu la unión de [[Besarabia]], [[Bucovina]] i [[Transilvania]] con Rumanía en 1918.
=== El periodu d'entreguerras ===
[[Archivu:Romania1939physical.jpg|miniatura|Reino de Rumanía, 1939]]
L'éssitu dela [[Triple Entente]] tuvo cumu consequencia la creación dela llamá "Gran Rumanía" (''România Mare''), si bien la raya con [[Ungría]] queó establecía más al esti que lo conveniu entri Rumanía i la Triple Entente en 1916. Nostanti, la "Gran Rumanía" solu duró vinti añus (1920-1940). Fernando I fue llamau ''El Entegraol'' (''Întregitorul'') i el periodu de entreguerras fue una época de florecimientu económicu i coltural pa Rumanía, enterrompiu pola [[II Guerra Mundial]] i pola entrá ena órbita soviética.<ref>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rotoc.html#ro0037 Romania : Country Studies - Federal Research Division, Library of Congress</ref>
=== Segunda Guerra Mundial ===
[[Archivu:Bundesarchiv N 1603 Bild-241, Rumänische Infanterie auf dem Marsch.jpg|miniatura|Enfantería rumana en 1943]]
[[Archivu:Romania WWII ES.png|Rumania endispués de la Segunda Guerra Mundial.|miniatura]]
Ena décaa de 1930, duranti el reinau de [[Carlos II de Rumanía|Carol II]], surgió un huerti movimientu fascista, la "[[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]]". En 1940 la [[Unión Soviética]] obligó a Rumanía a cedel-li [[Besarabia]] i el norti de [[Bucovina]], mentris que la [[Alemania nazi]] concedió el norti de [[Transilvania]] a [[Hungría]] i el sul de [[Dobrogea]] a [[Bulgaria]]. Los eventus de 1940 fuerun contestaus entoncis pola entera socieá rumana, cola ececión del poquinu grupu [[comunista]] que tenía en el país, quien apoyaba la política esteriol de la [[Unión Soviética]]. El 5 de setiembri de 1940 el mariscal [[Ion Antonescu]] dio un golpi d’Estau i se hizu cola hefatura del gobiernu. El su pesqui prencipal era la recuperación de los territorius perdius en 1940. Ion Antonescu runchó acabal con la [[Guardia de Hierro (Rumania)|Guardia de Hierro]], en 1941. Duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] el país s’alió col [[Eje Berlín-Roma-Tokio|Eji]] i se tomun medías [[antisemitismo|antisemitas]]. Rumanía asesinó entri 380.000 i 400.000 judíus delos 750.000 que tenía dantis de la guerra. Es el país, endispués d’Alemaña, que más judíus asesinó en Uropa directamenti. Algu que entavía se niega a reconocel plenamenti. Al prencipiu s’obtuvierun triunfus militaris, nel [[Frente Oriental (Segunda Guerra Mundial)|Frenti Oriental]], en colaboración colos alemanis. Peru a partil de 1943 la situación empeoró i las tropas soviéticas entrun i derrocun a Antonescu en 1944, endispués de que Miguel I ordenassi la su detención. Tras el golpi d’Estau, [[Miguel I de Rumania|Miguel I]] ocupó el tronu rumanu, peru Rumanía entraría ena esfera d’enfruencia de la Unión Soviética, i Miguel fue obligau a abdical en 1947. Endispués de la Segunda Guerra Mundial, Rumanía recuperó solu el norti de [[Transilvania]].
=== L'época socialista ===
[[Archivu:Adunare Piaţa Palatului August 1968.jpg|miniatura|Rumanía fue el únicu biembru del [[Pacto de Varsovia]] que condenó la invasión de [[Checoslovaquia]] de 1968]]
Nessi mesmu añu, fue proclamá la [[Repúbrica Socialista de Rumania|República Socialista de Rumania]] i [[Ana Pauker]] asumió el poel. En 1952, fue sucedía por [[Petru Groza]], quien gobernó ata 1958, quandu lo sucedió [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]]. Duranti el su gobiernu, s’enició un periodu de cierta endependencia con respetu a la [[Unión Soviética]] i resurgió ciertu sentimientu nacionalista rumanu. Tras el gobiernu de [[Chivu Stoica]], en 1967 asumió la pressidencia del consehu de ministrus [[Nicolae Ceaușescu]]. La su desviación hacia una política pressonalista i autárquica dictatorial, le granjeó al prencipiu la amistá de gobiernus ocidentalis pol promovel la disolución del [[Pacto de Varsovia]] i critial las entervencionis soviéticas de [[Invasión del Pacto de Varsovia a Checoslovaquia|Checoslovaquia]] i [[Guerra de Afganistán (1978-1992)|Afganistán]] en 1968 i 1979, respetivamenti. Amás, el niveli de vía nel país era güenu, i contaba con plenu empleu. Sin embargu, Ceaușescu llegó a aislal-si d’Ocidenti i a copial de [[Corea del Norte]] el [[culto a la personalidad]]. La época del socialismo en Rumanía fue una época de la persecución de los representantis de la [[Iglesia Ortodoxa Rumana]] (i de las demás confesionis), i qualisquiel manifestación religiosa estaba prohibía.
Ena décaa de 1980 [[Nicolae Ceaușescu|Ceaușescu]] enició una política que tenía cumu pesqui acabal con la [[deuda externa]], pesqui que fue cumplíu en marçu de 1989. El métodu fue la denomina "racionalización" (una reducción drástica) d’artículus de primera necesidá cumu carni, lechi, güevus, agua correnti i luç elétrica. Las primeras manifestacionis [[anticomunismo|anticomunistas]] tuvun lugal en [[Brașov (ciudad)|Brașov]], en 1987, siendu reprimías. Cumu respuesta a la situación del país, estalló la [[Revolución Rumana de 1989]] en [[Timișoara]] i, más tardi, en [[Bucarest]] i en toas las ciais emportantis, en diziembri de 1989. [[Nicolae Ceaușescu]] tenía perdíu el apoyu del ehércitu i fue deteníu, juzgau i ejecutau col su maríu i consejera [[Elena Ceaușescu]], el día de [[Navidad]]. Algunus setoris ortodossus criticun endispués l'ejecución en día de Navidad.
=== Endispués dela Revolución rumana de 1989 ===
Tras estus hechus se constituyó un [[Frente de Salvación Nacional (Rumanía)|Frenti de Salvación Nacional]], en el cual entrarun tamién algunus representantis del antiguu [[Partido Comunista Rumano]] i de la su policía política, pressidiu por [[Ion Iliescu]] (él mesmu antiguu biembru emportanti del Partíu Comunista), quien ganó popularidá en el meyu rural pola su supuesta imahin de lídel de la Revolución. La popularidá del Frenti de Salvación Nacional era muchu menol en el meyu urbanu, i destacan las manifestacionis en contra d’Iliescu i de "FSN" en [[Bucarest]]. Sin embargu, tous los votus son consideraus igualis.
Fue el enceti dun periodu duru de transición (con artu riesgu de fraudis económicus, que a la vezi generan [[corrupción política|corrupción]] i [[inflación]]), dendi una economía completamenti dirihía pol Estau, a una economía de [[libre mercado]]. Las calamidais naturalis que afetarun a Rumanía endispués de 1989 tampocu ayudarun a la economía. La mala situación económica del país hizu emigral a muchus jóvinis rumanus, particularmenti a paísis mediterráneus cumu [[España]] u [[Italia]] (quiciás por alguna simililud coltural). Esti fenómenu está reflehau ena falta atual de manu d’obra en Rumanía, afetandu a la auténtica entegración uropea.
[[Archivu:Protest against corruption - Bucharest 2017 - Piata Universitatii - 5.jpg|miniatura|[[Protestas en Rumania de 2017]]]]
En 1990 se celebrun las primeras elecionis democráticas libris i Ion Iliescu fue ratificau en el su cargu i reelegíu en 1992, por un mandatu de quatru añus. En 1996 el democristianu [[Emil Constantinescu]], fue elegíu pressidenti de los rumanus nun gobiernu que, pola primera vezi, entegró a la minoría húngara. En 2000, Iliescu volvió al gobiernu, ya que el periodu de 1990-1992 no fue considerau un mandatu (según la Constitución, en Rumanía el pressidenti solu puei obtenel dos mandatus). En 2004, el derechista (centroderecha) [[Traian Băsescu]] fue elegíu pressidenti. Rumanía s’adhirió a la [[OTAN]] i hormó parti de las fuerças de "voluntarius" de la [[Guerra de Irak|Guerra en Irak]], a favol de la coalición anglu-estauniensi. Ena [[ampliación de la Unión Europea de 2007|ampliación del 1 de heneru de 2007]] entró a hormar parti de la [[Unión Uropea]] con [[Bulgaria]].
== Gobiernu i pulítica ==
La Constitución atual de Rumanía, criá en 1991 tras la caía de Ceaușescu i reformá en 2003, estabreci que el país es una [[repúbrica]]. El Parlamentu es el órganu supremu representativu del puebru rumanu i la única autoridá legislativa del país. Assimesmu, se defini cumu una [[democracia]] [[multipartidismu|multipartidista]]. S’establéci la eleción popular dun pressidenti i un parlamentu meyanti votación delos ciudananus mayoris de 18 añus, i la dessistencia duna corti constitucional i otra corti menol.
[[Presidenti de Rumania|El pressidenti]] es elegíu por votación popular ca cincu añus (ata el añu 2004, ca quatru añus), por dos periodus consecutivus cumu mássimu. El pressidenti, en conjuntu col partíu con mayoría nel parlamentu, designa a un primer menistru. A la vezi, esti primer menistru nombra a los demás biembrus del gabineti i, col 42 prefectus (unu por ca distritu i pol municipiu endependienti de [[Bucarest]]), forman el [[poel ejecutivu]].
El [[parlamentu de Rumania]] es [[bicameral]]: el Senau (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Senatul''), que cuenta con 137 biembrus (a partil de 2004), i la Cámara de Diputaus (en [[Lengua rumana|rumanu]]: ''Camera Deputaților''), que cuenta con 332 biembrus (a partil de 2004). Los biembrus de dambas dos cámaras son elegíus ca quatru añus por sufragiu universal.
[[Archivu:Foto Ministerul Justiției.jpg|miniaturadeimagen|Menisteriu de Justicia de Rumanía (''Ministerul Justiției'')]]
El [[poel judicial]] es endependienti delos otrus dos i está bassau nel Código Civil de Francia. La corti constitucional es el tribunal supremu, ocupau por nuevi juecis en periodus de nuevi añus que no se puein renoval. Actúa en juicius ondi está en duda la enterpretación dela constitución, i, tras la reforma de 2003, los sus veredictus no puein sel revocaus, ni siquiera por una mayoría parlamentaria.
=== Pressidentis i gobiernus ===
Los pressidentis de Rumanía no puein sel biembrus de ningún partíu duranti el cargu. Entri paréntesis s’alcuentran los partíus de procedencia de los que ganarun las elecionis pressidencialis:
*1990-1996: [[Ion Iliescu]] (FSN/FDSN/PDSR)
*1996-2000: [[Emil Constantinescu]] (CDR)
*2000-2004: [[Ion Iliescu]] (PDSR)
*2004-2009: [[Traian Băsescu]] (PD)
*2009-2014: [[Traian Băsescu]] (PD-L)
*2014-2019: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2019-2025: [[Klaus Iohannis]] (PNL)
*2025-2025: [[Ilie Bolojan]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Nicușor Dan]] (endependienti)
Los primerus menistrus:
*1989-1991: [[Petre Roman]] (FSN)
*1991-1992: [[Theodor Stolojan]] (FSN)
*1992-1996: [[Nicolae Văcăroiu]] (FSN/PDSR)
*1996-1998: [[Victor Ciorbea]] (CDR (PNȚ-CD))
*1998-1999: [[Radu Vasile]] (CDR (PNȚ-CD))
*1999-2000: [[Mugur Isărescu]] (endependienti)
*2000-2004: [[Adrian Năstase]] (PDSR/PSD)
*2004-2008: [[Călin Popescu-Tăriceanu]] (PNL)
*2008-2009: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2009-2012: [[Emil Boc]] (PD-L)
*2012-2012: [[Mihai Razvan Ungureanu]] (PD-L)
*2012-2015: [[Victor Ponta]]<ref>{{Cita web |url=http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |título=Copia archivada |fechaacceso=28 d’abril de 2012 |fechaarchivo=5 de marçu de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305015110/http://spanish.peopledaily.com.cn/31618/7803275.html |deadurl=yes }}</ref> (PSD)
*2015-2016: [[Dacian Cioloş]]<ref>[[Dacian Ciolo%C5%9F]]</ref>
*2017-2017: [[Sorin Grindeanu]] (PSD)
*2017-2018: [[Mihai Tudose]] (PSD)
*2018-2019: [[Viorica Dancila]] (PSD)
*2019-2020: [[Ludovic Orban]] (PNL)
*2020-2021: [[Florin Cîțu]] (PNL)
*2021-2023: [[Nicolae Ciucă]] (PNL)
*2023-2023: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2023-2025: [[Marcel Ciolacu]] (PSD)
*2025-2025: [[Cătălin Predoiu]] (PNL, enterinu)
*2025-ogañu: [[Ilie Bolojan]] (PNL)
=== Relacionis esterioris ===
[[Archivu:Secretary Clinton and Romanian Foreign Minister Sign Agreements (3583019087).jpg|miniaturadeimagen|El ministru Cristian Diaconescu firmandu un Acuerdu cola Secretaria d’Estau Hillary Clinton d’Estaus Uníus en 2009]]
Endispués de diziembri de 1989, Rumanía reorientó la su política hacia el fortalecimientu de los vínculus col [[Occidente]], especialmenti con [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Uropea]]. Mientris que en 1972 Rumanía se convirtió en biembru del [[Banco Mundial]] i del [[FMI]], asín cumu de la [[Organización Mundial del Comercio]],<ref>{{Cita web|url=https://www.bnro.ro/error.htm?aspxerrorpath=/Ro/Rel_Int/Home.aspx|título=Eroare/ Error|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.bnro.ro}}</ref> en 2004 pasó a sel biembru de la [[OTAN]]<ref>Cita web|url=https://www.nato.int/structur/countries.htm|título=NATO Member Countries|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.nato.int</ref> i dendi 2007 es biembru de la Unión Uropea.<ref>Cita web|url=https://european-union.europa.eu/principles-countries-history/country-profiles_en|título=Country 1 profiles|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=european-union.europa.eu|idioma=en</ref>
Los dirihentis rumanus posterioris a diziembri án hechú declaracionis públicas sobri el fortalecimientu de las relacionis con otrus paísis uropeus i tamién sobri la ayuda a estus en el procesu d’entegración euroatlántica, especialmenti en el casu de [[Moldavia]], [[Ucrania]] i [[Georgia]].<ref>''România și-a achitat contribuția la două fonduri NATO, pentru sprijinirea Republicii Moldova și Georgia'' </ref> Los dirihentis rumanus án declarau públicamenti en varias ocasionis que esperan que tous los paísis democráticus postsoviéticus d’[[Uropa del Este]] i el [[Cáucaso]] s’adhieran a la UE i a la OTAN nun plazu d’unus dieci añus. En diziembri de 2005, el pressidenti [[Traian Băsescu]] i la secretaria d’Estau estauniensi [[Condoleezza Rice]] firmarun un acuerdu que permiti la enstalación de basis militaris estauniensis en Rumanía.
Rumanía á mostrau públicamenti el su apoyu a [[Turquía]] i [[Croacia]] en los sus esfuerçus por entral ena Unión Uropea. Las relacionis económicas turcu-rumanas tienin un estatus privilehiau.<ref>„Turkey & Romania hand in hand for a better tomorrow”</ref> Al mesmu tiempu, las relacionis rumano-húngaras siempri án siu del más artu niveli, i [[Ungría]] á apoyau los esfuerçus de Rumanía por entral ena UE.<ref>Cita web|url=http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|título=Primăria Satu Mare {{!}}|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.satu-mare.ro|fechaarchivo=22 de huniu de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080622165015/http://www.satu-mare.ro/evenimente/2005/06/20/ungsprijrom.html|deadurl=yes</ref>
Las relacionis de Rumanía con la Repúbrica de Moldavia tienin un estatus especial,<ref>Cita web|url=http://www.mae.ro/index.php?unde=doc&id=35181&idlnk=1&cat=3|título=Ministerul Afacerilor Externe|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.mae.ro</ref> dau que los dos paísis gastan ábate la mesma lengua i compartin antecedentis estóricus. Rumanía fue el primer [[Estau]] en reconocel la endependencia de la Repúbrica de Moldavia, solu oras endispués de la proclamación de la endependencia del nuevu Estau (27 d’abostu de 1991). Dela declaración del gobiernu rumanu en aquella ocasión se desprendi que las autoridais rumanas consideraban la endependencia de Moldavia cumu una horma d’emancipación de Moscú i un pasu hacia la reunificación con Rumanía.<ref>„Raporturile României cu Republica Moldova”. Centrul de Studii Internaționale - Gabriel Andreescu - Valentin Stan - Renate</ref>
[[Archivu:Misiune de patrulare.jpg|miniaturadeimagen|Tropas rumanas n'Afganistán en 2009]]
Ogañu, Rumanía vei la su relación con la Repúbrica de Moldavia en dos coordenas prencipalis: la afirmación del caraiti especial desta relación, conferíu pola comuniá de lengua, [[estoria]], coltura i [[tradiciones]], realidais que no se puein eludil ni negal; la dimensión uropea de la cooperación bilateral, basada en el pesqui estratégicu de dambus paísis d’entegral-si ena Unión Uropea. En abril de 2009, las relacionis entri Rumanía i la Repúbrica de Moldavia empeorarun cola entrodución de [[Visa|visaus]] pa los ciudananus rumanus i la espulsión del embajadol rumanu en Chisináu. El espressidenti moldavu Vladimir Voronin acusó a Rumanía d’enterferil ena política enteriol de Moldavia.<ref>Ziare.com - Diaconescu: Limitarea regimului calatoriilor in R. Moldova, un demers abuziv - Accesat la data de 13.05.2009</ref>
Rumanía á teníu desacuerdus con Ucrania pola [[Isla delas Serpientis]] i la plataforma continental del [[Mari Negru]] al esti de Sulina, colos yacimientus de [[petróleu]] i gas de la çona cumu prencipal enterés. El asuntu se á remitíu a la [[Corte Internacional de Justicia]]. La CIJ, meyanti la decisión n.º 2009/9 de 3 de hebreru de 2009 (la centésima decisión de la su estoria), concedió a Rumanía el 79,34 % de la çona en [[disputa]]. Assín, a Rumanía le correspondin 9700 km² i a Ucrania 2300 km².<ref>ICJ ''Maritime Delimitation in the Black Sea (Romania v. Ukraine)'' icj-cij.org</ref> Otru asuntu entri dambus paísis es la construcción del Canal de Bystroye.<ref>Ziua - George Damian - ''Canalul Bâstroe și Insula Șerpilor, dublu atac ucrainean'' - Accesat la data de 28.02.2009</ref>
=== Defensa ===
[[Archivu:Bucharest Day 2 - Izvor (9337920898).jpg|miniaturadeimagen|Sedi del [[Ministerio de Defensa Nacional (Rumanía)|Ministeriu de Defensa de Rumanía]]]]
[[Archivu:Laromxl6.jpg|miniaturadeimagen|Sistema de cohetis de largu alcanzi LAROM de fabricación rumana]]
Las Fuerzas Armás Rumanas están formás por fuerças terrestris, aéreas i navalis dirihías por un Comandanti en Jefi baxu la supervisión del Menisteriu de Defensa Nacional, i pol pressidenti cumu Comandanti Supremi en tiempu de [[guerra]]. Las Fuerzas Armás están compuestas por unus 15.000 civilis i 75.000 militaris: 45.800 en tierra, 13.250 en airi, 6.800 ena mari i 8.800 en otrus ámbitus.<ref>Cita web|url=http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|título=CONFERINTA DE PRESA Marti|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-03|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403205407/http://www.mapn.ro/briefing/030122/030121conf.htm|deadurl=</ref> El gastu total en defensa en 2007 representó el 2,05 % del [[Producto interno bruto|PIB nacional]], es izil, unus 2.900 millonis de dólaris, con un total de 11.000 millonis de dólaris gastaus entri 2006 i 2011 pa la moernización i adquisición de nuevus equipus.<ref>Cita web|url=http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|título=Bugetul MApN, 2,05% din PIB, in 2007 {{!}} ZF 24 {{!}} Ziarul Financiar|fechaacceso=2022-03-09|fecha=2008-04-22|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=22 de abril de 2008|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080422075245/http://www.zf.ro/articol_99920/bugetul_mapn__2_05__din_pib__in_2007.html|deadurl}</ref>
Las Fuerzas Aéreas operan con caças soviéticus [[Mikoyan-Gurevich MiG-21|MiG-21]] Lancer moernizaus. Las Fuerzas Aéreas comprarun sieti nuevus avionis de transporti tácticu C-27J Spartan, mentris que las Fuerzas Navalis adquirierun dos [[Fragata|fragatas]] Tipu 22 moernizás de la [[Marina Real británica]].<ref>"Spartan Order". ''Aviation Week & Space Technology''</ref>
Rumanía contribuyó con tropas ala colición enternacional contra el [[Talibán]] en [[Afganistán]] a partil de 2002, cun despliegui mássimu de 1.600 soldaus en 2010 (que fue la quarta mayol contribución según EE.{{esd}}UU.). La su missión de combati nel país concluyó en 2014. Las tropas rumanas participun ena [[Guerra d'Irak|ocupación d’Irak]], alcançandu un máximu de 730 soldaus dantis de reducil-si lentamenti a 350 soldaus. Rumanía pussu fin ala su missión n'Irak i retiró las sus últimas tropas el 24 de huliu de 2009, siendu unu delos últimus paísis en hazel-llo. La fragata Regele Ferdinand participó ena entervención militarl de 2011 en Libia.<ref>Cita web|url=https://www.hotnews.ro/stiri-politic-8423876-traian-basescu-sustine-declaratie-presa-ora-21-00-dupa-sedinta-csat.htm|título=VIDEO Traian Basescu: Romania va trimite fregata Regele Ferdinand cu 205 militari in Mediterana pentru operatiuni de blocare a oricarei nave suspecte ca transporta armament catre Libia|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.hotnews.ro|idioma=ro</ref>
En diziembri de 2011, el Senau rumanu aprobó por unanimidá el proyetu de lei que ratificaba el acuerdu entri Rumanía i Estaus Uníus firmau en setiembri del mesmu añu, que permitiría el estabrecimientu i funcionamientu dun sistema de defensa contra [[Misil balísticu|misilis balísticus]] terrestris d’Estaus Uníus en Rumanía, cumu parti de los esfuerçus de la OTAN pa construil un escudu antimisilis continental.<ref>Cita web|url=https://www.spacewar.com/reports/Romania_ratifies_US_missile_shield_agreement_999.html|título=Romania ratifies US missile shield agreement|fechaacceso=2022-03-09|sitioweb=www.spacewar.com</ref>
== Organiçación política-alministrativa ==
[[Archivu:Romania-administrativa.png|thumb|250px|right|Mapa administrativu de Rumanía colas sus regionis istóricas: Valaquia (açul), Moldavia (colorau) i en verdi Transilvania (verdi)]]
La devisión más amplia de Rumanía es en 8 regionis, inque esta devisión es solu pala coordinación de desarrollus regionalis i la destribución de fondus esternus. No ai una entiá alministraora ni ramas delos destintus poderis pa ca una destas regionis.
El siguienti niveli son los 41 distritus (en rumanu: ''județe''), más un municipiu endependienti que correspondi a la capital del Estau, [[Bucarest]] (en rumanu: ''București''). Estus municipius están subdividíus en 2686 comunas ruralis i 265 ciais i municipius.
Rumanía divídese en 41 distritos o provincias (conocías en rumanu como ''județ'' /ʒuˈdet͡s/), más el municipiu independienti de [[Bucarest]]. La división atual sali de la fecha nel periodu del réximin comunista, nel añu [[1968]], sofriendo dalgunas modificacionis en años posterioris (por exemplu, el municipiu de [[Bucarest]] quedó integráu dentru del distritu d'[[Ilfov]], recuperando la su entiá autónoma endispués de [[1989]]). Cada ''județ'' es administráu por un '''Consexu Provincial''' (''Consiliu Județean'') dirixíu por un '''prefectu''' (''prefect''), que es el representanti del gobiernu rumanu a nivel provincial. Los 41 distritos rumanos son:
{| width="60%"
|-----
| width="15%" |
* [[Alba]]
* [[Arad]]
* [[Argeș]]
* [[Bacău]]
* [[Bihor]]
* [[Bistrița-Năsăud]]
* [[Botoșani]]
* [[Brașov]]
* [[Brăila]]
* [[Buzău]]
* [[Caraș-Severin]]<br />
| width="15%" |
* [[Călărași]]
* [[Cluj]]
* [[Constanța]]
* [[Covasna]]
* [[Dâmbovița]]
* [[Dolj]]
* [[Galați]]
* [[Giurgiu]]
* [[Gorj]]
* [[Harghita]]<br />
| width="15%" |
* [[Hunedoara]]
* [[Ialomița]]
* [[Iași]]
* [[Ilfov]]
* [[Maramureș]]
* [[Mehedinți]]
* [[Mureș]]
* [[Neamț]]
* [[Olt]]
* [[Prahova]]<br />
| width="15%" |
* [[Satu Mare]]
* [[Sălaj]]
* [[Sibiu]]
* [[Suceava]]
* [[Teleorman]]
* [[Timiș]]
* [[Tulcea]]
* [[Vaslui]]
* [[Vâlcea]]
* [[Vrancea]]<br />
|}
Amás destas dambas dos devisionis en provincias i concexus Rumanía estrémase en ochu rexionis de desendolcu (''regiune de dezvoltare''), dentro del marcu de devisionis dela [[Unión Uropea]], inque sen denguna capaciá aministrativa. Estas regionis de desarrollu úsen-se sobre manera pala coordinación delos proyeutos de desenvolvimientu regional. Estas ochu entiais son:
[[File:Romanian_license_plate_codes.png|thumb|right|300px|NUTS 3 regionis de Romania]]
* '''Región Noresti'''/'''''Regiunea Nord-Est''''' (Iași, Botoșani, Neamț, Suceava, Bacău, Vaslui).
* '''Región Oesti'''/'''''Regiunea Vest''''' (Arad, Caraș-Severin, Hunedoara, Timiș).
* '''Región Noroesti'''/'''''Regiunea Nord-Vest''''' (Bihor, Bistrița-Năsăud, Cluj, Maramureș, Satu-Mare, Sălaj).
* '''Región Centru'''/'''''Regiunea Centru''''' (Alba, Sibiu, Mureș, Harghita, Covasna, Brașov).
* '''Región Suresti'''/'''''Regiunea Sud-Est''''' (Tulcea, Vrancea, Galați, Brăila, Buzău, Constanța).
* '''Región Sul'''/'''''Regiunea Sud''''' (Argeș, Dâmbovița, Prahova, Ialomița, Călărași, Giurgiu, Teleorman).
* '''Región Bucarest-Ilfov'''/'''''Regiunea București-Ilfov''''' (Bucarest, Ilfov).
* '''Región Suroesti'''/'''''Regiunea Sud-Vest''''' (Mehedinți, Gorj, Vâlcea, Olt, Dolj).
Ensin nengún status nin administrativu nin xurídicu, Rumanía divídese asina mesmu en diferentis rexionis istóricass. Las cincu prencipalis, que apaezin representás nel escudu nacional rumanu, son: [[Valaquia]] (''Țara Românească'', tamién ''Valahia''), [[Moldavia rumana|Moldavia]] (''Moldova''), [[Transilvania]] (''Transilvania'' o ''Ardeal''), [[Banat]] y [[Dobrogea]]. Valaquia sueli partilsi en ''Oltenia'' (çona occidental) y ''Muntenia'' (çona central y oriental). La çona más en norti de Moldavia es la ''Bucovina''. En Transilvania, la çona occidental es la ''Crișana'', y la noroccidental es el ''Maramureș''.
{| class="wikitable sortable"
|+
! | no
! | Tipu
! | Nombri
! | ária, km<sup>2</sup>
! | Puebración (2021 censu)<ref name="INSSER2021">{{cite web|url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/05/Tabel-1.01.xls|title=Population at the censuses 1948, 1956, 1966, 1977, 1992, 2002, 2011 and 2021 |access-date=15 May 2024|publisher=[[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]]|language=ro}}</ref>
! | Monicpius
! | Otras ciais
! | Condejus
! | Puebrus
|-
| '''1''' || colspan=2|'''[[Norti-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''36,850''' || 3,226,436 || '''17''' || '''29''' || '''506''' || '''2,414'''
|-
| 1 || Distritu || [[Distritu de Bacău]] || 6,621 || 601,387 || 3 || 5 || 85 || 491
|-
| 2 || Distritu || [[Distritu de Botoșani]] || 4,986 || 392,821 || 2 || 5 || 71 || 333
|-
| 3 || Distritu || [[Distritu de Iași]] || 5,476 || 760,774 || 2 || 3 || 93 || 418
|-
| 4 || Distritu || [[Distritu de Neamț]] || 5,896 || 454,203 || 2 || 3 || 78 || 344
|-
| 5 || Distritu || [[Distritu de Suceava]] || 8,553 || 642,551 || 5 || 11 || 98 || 379
|-
| 6 || Distritu || [[Distritu de Vaslui]] || 5,318 || 374,700 || 3 || 2 || 81 || 449
|-
| '''2''' || colspan=2|'''[[Sul-Esti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''35,762''' || 2,367,987|| '''11''' || '''24''' || '''355''' || '''1,448'''
|-
| 7 || Distritu || [[Distritu de Brăila]] || 4,766 || 281,452 || 1 || 3 || 40 || 140
|-
| 8 || Distritu || [[Distritu de Buzău]] || 6,103 || 404,979 || 2 || 3 || 82 || 475
|-
| 9 || Distritu || [[Distritu de Constanța]] || 7,071 || 655,997 || 3 || 9 || 58 || 189
|-
| 10 || Distritu || [[Distritu de Galați]] || 4,466 || 496,892|| 2 || 2 || 61 || 180
|-
| 11 || Distritu || [[Distritu de Tulcea]] || 8,499 || 193,355 || 1 || 4 || 46 || 133
|-
| 12 || Distritu || [[Distritu de Vrancea]] || 4,857 || 335,312|| 2 || 3 || 68 || 331
|-
| '''3''' || colspan=2|'''[[Sul (region de desenvolvimientu)|Sul - Muntenia]]''' || '''34,453''' || 2,864,339|| '''16''' || '''32''' || '''519''' || '''2,019'''
|-
| 13 || Distritu || [[Distritu de Argeș]] || 6,826 || 569,932 || 3 || 4 || 95 || 576
|-
| 14 || Distritu || [[Distritu de Călărași]] || 5,088 || 283,458 || 2 || 3 || 50 || 160
|-
| 15 || Distritu || [[Distritu de Dâmbovița]] || 4,054 || 479,404 || 2 || 5 || 82 || 353
|-
| 16 || Distritu || [[Distritu de Giurgiu]] || 3,526 || 262,066 || 1 || 2 || 51 || 167
|-
| 17 || Distritu || [[Distritu de Ialomița]] || 4,453 || 250,816 || 3 || 4 || 59 || 127
|-
| 18 || Distritu || [[Distritu de Prahova]] || 4,716 || 695,119 || 2 || 12 || 90 || 405
|-
| 19 || Distritu || [[Distritu de Teleorman]] || 5,790 || 323,544 || 3 || 2 || 92 || 231
|-
| '''4''' || colspan=2|'''[[Sul-Oesti (region de desenvolvimientu)|Sul-Oesti Oltenia]]''' || '''29,212''' || 1,873,607|| '''11''' || '''29''' || '''408''' || '''2,070'''
|-
| 20 || Distritu || [[Distritu de Dolj]] || 7,414 || 599,442 || 3 || 4 || 104 || 378
|-
| 21 || Distritu || [[Distritu de Gorj]] || 5,602 || 314,685 || 2 || 7 || 61 || 411
|-
| 22 || Distritu || [[Distritu de Mehedinți]] || 4,933 || 234,339 || 2 || 3 || 61 || 344
|-
| 23 || Distritu || [[Distritu de Olt]] || 5,498 || 383,280 || 2 || 6 || 104 || 377
|-
| 24 || Distritu || [[Distritu de Vâlcea]] || 5,765 || 341,861 || 2 || 9 || 78 || 560
|-
| '''5''' || colspan=2|'''[[Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''32,034''' || 1,668,921|| '''12''' || '''30''' || '''281''' || '''1,327'''
|-
| 25 || Distritu || [[Distritu de Arad]] || 7,754 || 410,143 || 1 || 9 || 68 || 270
|-
| 26 || Distritu || [[Distritu de Caraș-Severin]] || 8,520 || 246,588 || 2 || 6 || 69 || 287
|-
| 27 || Distritu || [[Distritu de Hunedoara]] || 7,063 || 361,657 || 7 || 7 || 55 || 457
|-
| 28 || Distritu || [[Distritu de Timiș]] || 8,697 || 650,533 || 2 || 8 || 89 || 313
|-
| '''6''' || colspan=2|'''[[Norti- Oesti (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,159''' || 2,521,793|| '''15''' || '''28''' || '''403''' || '''1,800'''
|-
| 29 || Distritu || [[Distritu de Bihor]] || 7,544 || 551,297 || 4 || 6 || 91 || 430
|-
| 30 || Distritu || [[Distritu de Bistrița-Năsăud]] || 5,355 || 295,988 || 1 || 3 || 58 || 235
|-
| 31 || Distritu || [[Distritu de Cluj]] || 6,674 || 679,141 || 5 || 1 || 75 || 420
|-
| 32 || Distritu || [[Distritu de Maramureș]] || 6,304 || 452,475 || 2 || 11 || 63 || 214
|-
| 33 || Distritu || [[Distritu de Satu Mare]] || 4,418 || 330,668 || 2 || 4 || 59 || 220
|-
| 34 || Distritu || [[Distritu de Sălaj]] || 3,864 || 212,224 || 1 || 3 || 57 || 281
|-
| '''7''' || colspan=2|'''[[Centru (region de desenvolvimientu)]]''' || '''34,100''' || 2,271,067 || '''20''' || '''37''' || '''357''' || '''1,788'''
|-
| 35 || Distritu || [[Distritu de Alba]] || 6,242 || 325,941 || 4 || 7 || 67 || 656
|-
| 36 || Distritu || [[Distritu de Brașov]] || 5,363 || 546,615 || 4 || 6 || 48 || 149
|-
| 37 || Distritu || [[Distritu de Covasna]] || 3,710 || 200,042 || 2 || 3 || 40 || 122
|-
| 38 || Distritu || [[Distritu de Harghita]] || 6,639 || 291,950 || 4 || 5 || 58 || 235
|-
| 39 || Distritu || [[Distritu de Mureș]] || 6,714 || 518,193 || 4 || 7 || 91 || 464
|-
| 40 || Distritu || [[Distritu de Sibiu]] || 5,432 || 388,326 || 2 || 9 || 53 || 162
|-
| '''8''' || colspan=2|'''[[București-Ilfov (region de desenvolvimientu)|București-Ilfov]]''' || '''1,821''' || 2,259,665 || '''1''' || '''8''' || '''32''' || '''91'''
|-
| 41 || Distritu || [[Distritu de Ilfov]] || 1,583 || 542,704 || - || 8 || 32 || 91
|-
| 42 || municipaliá || [[Bucarest]] || 238 || 1,716,961 || 1 || - || - || -
|-
| colspan=3| '''Total''' || '''238,391''' || '''19,053,815''' || '''103''' || '''217''' || '''2,861''' || '''12,957'''
|}
=== A nivel local ===
Nel nivel local, Rumanía divíde-se en 2686 concejus(''comune'') i 265 ciais i concexus (''orașe și municipii''). Estas trés entiais administrativas tienin el su propriu conseju local (''Consiliu Local''), que está dirixíu por un alcaldi (''primar'') eligíu ca quatru añus.
== Geografia ==
[[Archivu:Romania-relief.png|miniatura|Mapa físicu de Rumanía]]
Rumanía tien una estensión de 238.391 km².<ref name=superficie /> Es el mayol país de la su región i el duodécimu d’Uropa. S’alcuentra en [[Europa del Este]], más prencisamenti ena región de los [[Cárpatos]] i el cursu bahu del ríu Danubiu. Limita con [[Ucrania]] al N i E, [[Moldavia]] al E, [[Ungría]] i [[Serbia]] al O i [[Bulgaria]] al S. Al SE limita col [[mari Negru]]. El país está dividíu en tres regionis prencipalis, la [[meseta de Transilvania]], en el centru del país; los [[Cárpatus]] que rodean la meseta central i s’estiendin hacia el norti i el sul i las tierras bahas del oesti i esti.
El [[Danubiu]], prencipal ríu de Rumanía, horma la mayol parti de la raya con Bulgaria i es gastau pal transporti i la heneración d’energía hidroeléctrica. Atualmenti, el [[delta del Danubiu]] á siu encluiu en el listau de la Unesco de lugaris calificaus cumu [[Reserva dela Biosfera]], col nombri de ''Reserva de la Biosfera Transfronteriza del Delta del Danubio''. Cuenta con unus 2733 km² de superficii estricamenti protehía repartía entri 18 çonas. Otrus ríus emportantis son el [[Mureș (río)|Mureș]] i el [[Río Olt|Olt]]. Tamién ai más de 10.000 lagus en el país.
El clima oscila entri [[clima templado|templau]] i [[clima continental|continental]], según la región del país, siendu los Cárpatos unu de los prencipalis condicionantis del clima. Las precipitacionis oscilan entri 1000 mm en algunas árias montañosas i menus de 400 mm ena costa del [[mar Negro]].
El relievi de Rumanía está dividíu en árias con porcentahi similal de montañas, colinas i llanuras. Esta diversidá geográfca se refleha tamién ena diversidá de la flora i fauna de Rumanía. El país tien la puebración d’[[Ursus arctos|osu pardu]] más grandi d’Uropa, mentris que los [[Rupicapra rupicapra|rebecus]] tamién se puein topal en los Cárpatos.
=== Relievi ===
[[Archivu:Cheile Turzii (Turda Gorges).jpg|miniaturadeimagen|Gargantas de Turda]]
[[File:Parang mountain panorama 1.jpg|450px|thumb|Panorama delas [[Montañas Parâng]], que forman parti delos [[Cárpatus]].]]
El [[relieve]] de Rumanía se carateriça por quatru elementus: variedá, proporcionalidá, complementariá i disposición simétrica, dau el gran númiru de hormas del relievi, la destribución más u menus equitativa de las prencipalis uniais del relievi (35 % de montañas, 35 % de colinas i mesetas i 30 % de llanuras) i la agrupación del relievi. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos rumanus]] s’estiendin cumu un anillu que encierra una gran depresión en el centru del país, la de [[Transilvania]].<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref> Son montañas d’artitú media, fragmentás, con suelu alpinu, pastus alpinus i estensas çonas d’erosión, cuya artitú máxima se alcança en el [[pico Moldoveanu]] (enas [[montañas Făgăraș]]), a 2544 m. En Rumanía, los Cárpatos tienin una longitú de 910 km.<ref>Cruceru, Nicolae (2008). ''Introducere în geografia regionala a României''. București: Editura Fundației „România de Mâine”. pp. 39–108. <nowiki>ISBN 978-973-163-224-7</nowiki>.</ref>
Hueraparti de los Cárpatus ai un anillu de colinas -los subcárpatos i las colinas ocidentalis- que son los lugaris más puebraus, debíu a los ricus recursus subterráneus (petróleu, carbón, sal) i a las condicionis favorablis pal cultivu de [[Viña|viñas]] i árbolis frutalis. Al esti i al sul s’estiendin tres grandis llanuras (Moldavia, Dobrogea i Getic), asín cumu la llanura de Mehedinți, mentris que al sul i al oesti s’estiendin dos grandis llanuras, la llanura rumana (estrechá al esti) i la llanura ocidental.
El [[delta del Danubiu]] es la región más baxa del país, por baxu de los 10 m d’[[altitú]], con estensionis de marismas, lagus i juncus. Un poquinu más artus son los peñascus fluvialis i marítimus (Letea, Caraorman, Sărăturile) en los que s’agrupan los puebrus de pescaoris. Se trata d’un territoriu descritu dendi la antigüedá por numerosos científcus de la época, cumu [[Heródoto]], [[Estrabón]], [[Ptolomeo I|Ptolomeo]] i [[Plinio el Viejo]].<ref>„Delta Dunării - Istoric”. Future Real Estate. Accesat în 3 mai 2009.</ref> El delta del Danubio fue encluiu ena lista del Patrimoniu Mundial de la [[UNESCO]] en 1991 cumu reserva natural de la biosfera.
Se benefícia de tou tipu d’uniais acuáticas: ríus i arrayus, lagus, aguas subterráneas, aguas marinas. Las peculiaridais hidrográficas i hidrológicas de Rumanía están determinás prencipalmenti pola posición [[Geografía|geográfica]] del país ena çona de clima templau-continental i la presencia del arcu de los Cárpatos. El factol [[Impacto ambiental|antrópicu]] á contribuíu a alguns cambius nestas peculiaridais.<ref name="Sin-nombre-p3bI-1">Pătru, Ileana; Zaharia, Liliana; Oprea, Răzvan (2006). ''Geografia fizică a României — Climă, Ape, Vegetație, Soluri''. București: Editura Universitară București. pp. 35–111. <nowiki>ISBN 973 749 065 7</nowiki>.</ref>
=== Fauna i flora ===
[[Archivu:P9121606 (29788759791).jpg|miniaturadeimagen|Avis nel [[delta del Danubiu]]]]
En el territoriu rumanu s’án identificau 3700 especiis de [[Plantae|plantas]], delas cualis 23 án siu declarás ata ogañu monumentus de la naturaleça, 74 estinguías, 39 en peligru d’estinción, 171 vulnerablis i 1253 se consideran raras.<ref>„Flora și fauna sălbatică”. ''Starea Mediului în România în anul 2000''. GRID-Arendal</ref> Las tres prencipalis çonas de vegetación de Rumanía son la çona alpina, la çona forestal i la çona esteparia.<ref>Valeriu Enescu. „Forest Genetic Resources Conservation in Romania”. ''Forest Genetic Resources N.24''. Organizația Națiunilor Unite pentru Agricultură și Alimentație. 1 Accesat în 6 aprilie 2009.</ref> La [[vegetación]] se destribui en nivelis, según las caraterísticas del suelu i del clima,<ref>„Capitolul 12: Relieful, apele, clima, vegetația, fauna, ariile protejate”. ''Aproape totul despre România''. Radio România Internațional.</ref> peru tamién según la artitú, cumu sigui: Robli, abetu, tilu, fresnu (ena estepa i en las colinas bahas); haya, gorun (entri 500 i 1200 metrus); picea, abetu, pinu (entri 1200 i 1800 metrus); enebru, sabina i [[árbol]]is enanus (entri 1800 i 2000 metrus); [[pradera]]s alpinas hormás por pequeñas hierbas (por encina de 2000 metrus). En los amplius vallis, debíu a la humedá persistenti, apaici una vegetación específica de pradera, con juncus, carrizus, juncalis i, a menú, pantanus de saucis, álamos i arcis. En el [[delta del Danubio]] predomina la vegetación palustri.<ref>„Vegetația Deltei Dunării”. ''Delta Dunării''</ref>
La [[fauna]] rumana se destribui prencipalmenti en hunción de la vegetación. Assín, pa la estepa i el suelu del bosqui, son específicas las siguientis especiis: conejú, topu, ardilla, faisán, dropa, codorniz, carpa, luciu, lucioperca, siluru; pal suelu del [[bosqui]] caducifoliu (robli i aya): jabalín, lobu, zorru, mirlu, páharu carpinteru, pinzón; pal suelu del [[bosque]] de coníferas: trucha, perdiz, linci, [[Cervidae|ciervu]], i específcus de la fauna alpina son la cabra negra i el águila calva.<ref>Lungu, Marius (2004). ''Antologia Statelor Lumii'' (ed. a doua ediție). Constanța: Editura Steaua Nordului. pp. 622–625. <nowiki>ISBN 973-8459-11-7</nowiki>.</ref>
En particular, el [[delta del Danubio]] alberga cientus d’especiis d’avis, cumu pelícanus, [[Cisne|cisnis]], gansus salvajis i flamenchus, que están protehius por lei (al igual que los [[Sus|cerdus salvajis]] i los lincis). El [[Delta fluvial|Delta]] es tamién una pará estacional pa las [[Migración de las aves|avis migratorias]]. Algunas de las especiis d’avis raras que s’alcuentran ena çona de Dobrogea son el pelícanu crestau, el cormorán poquinu, el quebrantahuesus, el gansu de pechu rohu i el charrancitu, asín cumu el cisni d’enviernu.<ref>Encyclopædia Britannica (2009). „Land » Plant and animal life”. ''Romania''. Encyclopædia Britannica Online</ref>
=== Clima ===
[[Archivu:Romania Köppen.svg|thumb|Romania pola [[classificación climática de Köppen]]]]
[[Archivu:Beaches at St. Ana Lake - panoramio.jpg|miniaturadeimagen|Playa en el [[Lago Santa Ana]]]]
El [[clima]] de Rumanía está determinau prencipalmenti por la su posición en el [[globo terráqueo]], asín cumu por la su posición geográfica en el continenti uropeu. Estas caraterísticas dan al clima un caraiti continental templau con maticis de transición.<ref>„Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie.</ref>
La estensión del [[territorio nacional]] sobri quasi 5° de latitú emponi mayoris diferencias entri el sul i el norti del país en términus de temperatura que la estensión sobri unus 10° de longitú, de modu que mientris la temperatura media anual en el sul del país es d’unus 11 °C, en el norti del país, a artitúis comparablis, los valoris desti parámetru son inferioris en unus 3 °C. Entri los extremus ocidental i oriental del territoriu nacional, la diferencia de temperatura se reduci a 1 °C (10 °C en el oesti, 9 °C en el esti).
El [[relieve]] del país desempeña un papel hundaental ena delimitación de las çonas i etapas climáticas. Los [[Montes Cárpatos|Cárpatos]] horman una barrera que separa los durus climas continentales del esti de los oceánicus i adriáticus del oesti. En conclusión, el clima de Rumanía es un clima templau-continental con quatru estacionis i está marcau por las enfluencias del clima estepariu en el esti, el clima [[Mar Adriático|adriáticu]] en el suroesti, el clima oceánicu en el oesti i el noroesti, conservandu al mesmu tiempu la identidá del clima carpáticu-pontanu-danubianu.<ref>Clima României”. Administrația Națională de Meteorologie. Accesat în 1 aprilie 2009</ref>
Las [[Precipitación (meteorología)|precipitacionis]] son moderás, dendi los escasus 400 mm de Dobrogea ata los 500 mm de la llanura rumana i los 600 mm de la llanura ocidental. Con la artitú, las precipitacionis aumentan, superandu a vezis los 1000 mm anualis.
Los primerus registrus climáticus en Rumanía se realizarun cola creación del Enstitutu Meteorológicu Central (en 1884) i la aparición de los trabajus de Stefan Hepites. Endispués de 1960, se desarrolló la red de estacionis meteorológicas i aparecierun emportantis trabajus sobri las caraterísticas climáticas de las çonas de [[montaña]], costeras, urbanas, ruralis, etc.
== Conomía ==
[[Archivu:Piața Victoriei - panoramio (2).jpg|miniaturadeimagen|Edificiu dela Cámara de Comerciu de [[Timișoara]]]]
Tras la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], los recursus económicus rumanus huerun nacionalizaus i la activiá conómica, planificá. En 1989, cola caía del [[comunismu]], el nuevu gobiernu emprendió una serii de reformas pa entroducil el sistema d’[[economía de mercado]]. Tras la caía del réhimin comunista, Rumanía esperimentó una economía de transición estramadamenti difícil, marcá por una aguda crisis económica (una caía del 48 % del [[PIB]] endustrial, una enflación d’entri el 50 % i el 300 % i el colapsu de la moneda).
Rumanía es unu de los prencipalis produtoris i esportadoris de produtus agrícolas d’Uropa. Esti setol representa el 10 % del PIB. Los cultivus ocupan el 40 % de la superficii del país; los recursus forestalis son abundantis i la pesca s’está espandiendu. Dessistin yacimientus de [[gas natural]] i [[petróleu]] que aportan un porcentahi significativu del consumu diariu, peru pa cubril la totalidá de la demanda el país está obligau a importal-los, prencipalmenti de [[Rusia]]. Pa tratal de reducil la dependencia de factoris esternus, s’á empulsau la generación en plantas d’energía [[energía nuclear|nucleal]] i [[energía idroeléctrica|idroeléctrica]], i entri dambas dos classis proporcionan un 45 % de la energía consumía nel país.
[[Archivu:Floreasca SkyTower.jpg|miniaturadeimagen|Edificius d’oficinas en Bucarest]]
El setol endustrial representa el 35 % del PIB, a pesar de que en los últimus tiempus, las enstalacionis construías duranti la etapa d’[[economía centralizada]] án quedau obsoletas i las fábricas án teníu que envertil masivamenti en moernizacionis. Los prencipalis setoris son el testil, el siderúrhicu, la producción de maquinaria i vehículus, d’armamentu i el procesamientu de la producción agropecuaria.
Los servicius comprendin el restantri 55 % del PIB, siendu el [[turismu]] el prencipal contribuyenti. El [[mar Negro]], el [[delta del Danubiu]] i los [[Cárpatus]] son las atraccionis naturalis que concentran el turismu, mentris que en [[Transilvania]] destaca el su patrimoniu coltural.
El índici de [[desempleu]] es del 6,4 %, varius puntus por debahu d’otrus paísis de la región i d’[[Europa Occidental]]. La balança comercial tien un déficit significativu, las esportacionis son de 33.500 millonis d’eurus mentris que las importacionis alcançan los 56.400 millonis d’eurus. Los prencipalis socius de Rumania, tantu en las esportacionis cumu en las importacionis son [[Italia]] i [[Alemaña]]. Se destaca el hechú de que mantien güenas relacionis comercialis con tous los paísis de habla ispánica, en especial con [[Chili]], [[Colombia]], [[Ecuadol]], [[España]] i [[Veneçuela]].
[[Archivu:4 Strada Ion Ghica, Bucharest (01).jpg|miniaturadeimagen|Bolsa de valores de Bucarest]]
En los últimus añus la mayoría de gobiernus sudamericanus i Rumanía reafirmanun las sus relacionis bilateralis, establecías en diversas fechas. Estus nexos huerun primeramenti con [[Veneçuela]], país col cual sostien relacionis económicas bastanti consolidas, meyanti el Acuerdu de Cooperación Económica i Endustrial a través del cual se crió, en 1973, la Comisión Mixta Venezolano-Rumana; enti que s’á reuníu de manera alterna en dieci oportunidais dendi 1975. Rumania tamién mantien otra classi de trataus similaris, que á establecíu con los demás gobiernus de la región.
Pa hazel frenti a la elevá [[emigración]] de trabajoris rumanus (100.000 pressonas salierun del país por términu meyu entri 1990 i 2019), el Gobiernu tuvo que aumental los cupus de trabajoris estracomunitarius (estranherus a la [[Unión Uropea]]) de 3000 en 2016 a 20.000 en 2019. Estus últimus suelin sel de [[India]] i recibin salarius dos u tres vezis más artus que en el su país, lo que les permiti envial algunus dellus a las sus familias. Sin embargu, án estallau escándalus relacionaus con las sus condicionis de vía, a vezis ensalubris, i los sus contratus fihan las sus oras de trabaju en sesenta oras semanalis.<ref name=":0">https://www.monde-diplomatique.fr/mav/167/LEDUC/60406</ref>
Sin embargu, la [[Desempleo|tasa de desempleu]] sigui siendu del 9 % (en 2019) en el esti i el sul de Rumania. El [[desempleo juvenil]] es muchu más artu, un 18 %. Sin embargu, debíu a la gran desigualdá territorial (estas regionis sufrin la falta de redis vialis i ferroviarias moernizás), las empresas suelin optal por ubical-si en el oesti del país. Amás, las escuelas de hormación profesional que se desmantelarun tras la caía del comunismo aún no son objetu de ningún plan gubernamental pa revivil-las.
=== Turismo ===
[[Archivu:Castelul Bran2.jpg|miniaturadeimagen|El [[castillo de Bran]] en [[Transilvania]], tamién conocíu cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]]]]
El turismu contribui de horma significativa a la [[economía]] rumana, henerandu alreol del 5 % del PIB.<ref>"Country/Economy Profiles: Romania, Page 329 Travel&Tourism" (PDF). World Economic Forum. </ref> El númiru de turistas á aumentau de horma constanti, alcançandu los 9,33 millonis de turistas extranjerus en 2016, según el [[Banco Mundial]].<ref>"Worldbank Tourism in Romania". worldbank.org</ref> El turismu en Rumanía atrahu 400 millonis d’eurus en enversionis en 2005.<ref>{{Cita web|url=http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|título=Ştiri de ultimă oră şi ultimele ştiri online - Ştiri Gândul.info|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2018-08-09|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2018-08-09|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180809114100/http://www.gandul.info/social/turismul-atras-2005-investitii-400-milioane-euro.html?3932;255059|deadurl=unfit}}</ref> Más del 60 % de los visitantis extranjerus en 2007 procedían d’otrus paísis de la UE.<ref>Report from Romanian National Institute of Statistics (PDF)</ref> Las popularis atraccionis de veranu de Mamaia i otrus centrus turísticus del [[mar Negro]] atraherun a 1,3 millonis de turistas en 2009.<ref>{{Cita web|url=http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|título=Unseen Romania {{!}} Tan and Fun at the Black Sea|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2007-10-11|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=2022-09-28|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220928020659/http://unseenromania.com/places-to-go-romania/tan-and-fun-at-the-black-sea.html|deadurl=unfit}}</ref>
Las [[Estación de esquí|estacionis d’esquí]] más popularis s’alcuentran a lo largu del Valea Prahovei i en Poiana Brașov. Los castillus, fortificacionis u fortaleças, asín cumu las ciais u puebrus medievalis de [[Transilvania]] que se conservan, cumu Cluj-Napoca, Sibiu, Brașov, Bistrița, Mediaș, Cisnădie u Sighișoara, tamién atraen a un gran númiru de turistas. El [[castillo de Bran]], cerca de Brașov, es una de las atraccionis más famosas de Rumanía, que atrai a cientus de millaris de turistas ca añu, ya que sueli anuncial-si cumu el castillu de [[Vlad Tepes|Drácula]].<ref>{{Cita web|url=https://www.digi24.ro/magazin/timp-liber/divertisment/castelul-bran-marcat-de-istorie-dar-si-de-legenda-lui-dracula-atrage-anual-sute-de-mii-de-turisti-488764|título=Castelul Bran, marcat de istorie, dar şi de legenda lui Dracula atrage anual sute de mii de turişti|fechaacceso=2022-03-07|sitioweb=www.digi24.ro|idioma=ro}}</ref>
[[Archivu:Praid, montaña de sal.JPG|miniaturadeimagen|Mina de sal en Praid, recintu pa tratal enfermedais pulmonaris]]
El [[turismo rural]], centrau nel folclori i las tradicionis, s'á convertíu nuna alternativa emportanti,<ref>"Turismul renaste la tara" (in Romanian). Romania Libera</ref> i se dirihi a promocional lugaris cumu Bran i el su Castillu de Drácula, las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]] i las [[Iglesias de madera de Maramureș|iglesias de madera de Maramureș]], u las [[aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania]]. Otrus atractivus son el [[delta del Danubio]] u el Conjuntu Escultóricu de Constantin Brâncuși en Târgu Jiu.<ref>{{Cita web|url=http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|título=Ansamblul sculptural Constantin Brancusi din Targu Jiu|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2012-09-09|sitioweb=archive.ph|fechaarchivo=2012-09-09|urlarchivo=https://archive.today/20120909134147/http://www.romaniaturistica.com/obiective-turistice/ansamblul-sculptural-constantin-brancusi.html|deadurl=unfit}}</ref>
En 2014, Rumanía contaba con 32.500 empresas ativas nel setol dela [[ostelería]] i la restauración, cuna facturación total de 2.600 millonis d’eurus.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/how-important-is-tourism-in-romanias-economy/158787/|título=How important is tourism in Romania’s economy?|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-11-06|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=6 de noviembre de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Más de 1,9 millonis de turistas extranjerus visitarun Rumanía en 2014, un 12 % más que en 2013.<ref>Cita web|url=http://www.romania-insider.com/over-1-9-million-tourists-visit-romania-where-do-they-come-from/141244/|título=Over 1.9 million tourists visit Romania, where do they come from {{!}} Romania-Insider.com|fechaacceso=2022-03-07|fecha=2015-02-04|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=4 de febrero de 2015|urlarchivo=[se quitó una URL no válida]|deadurl=</ref> Según el Enstitutu Nacional d’Estadística del país, alreol del 77 % procedía d’otras partis d’[[Uropa]] (especialmenti d’[[Alemaña]], [[Italia]] i [[Francia]]), el 12 % d’[[Asia]] i menus del 7 % d’[[Norteamérica]].
== Demografía ==
[[Archivu:Romania demography 1961-2010.svg|miniatura|Evolución puebracional de Rumanía entri 1961 i 2010]]
[[Archivu:CJROCluj-Napoca 19.jpg|miniatura|[[Cluj-Napoca]], vista dendi Belvedere]]
La puebración de Rumanía alcança los 19.317.984 abitantis (2020) i vieni decreciendu a un ritmu del 0,12 % anual. La mayoría de la puebración perteneci a la etnia [[Pueblo rumano|rumana]] (88,9 %), seguía por una emportanti colectiviá de [[Pueblo gitano|gitanus]] (8,3 %)<ref>{{Cita web|url=https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/policies/justice-and-fundamental-rights/combatting-discrimination/roma-eu/roma-equality-inclusion-and-participation-eu-country/romania_en|título=Funding, strategy, facts and figures and contact details for national Roma contact points in Romania}}</ref> i de [[Hungría|húngarus]] (6,6 %), concentráus sobri tou ena región de [[Transilvania]]. [[Ucrania]]nus (0,3 %), [[Rusia|rusus]], [[Alemania|alemanis]] (0,3 %), [[turquía|turcus]], [[bulgaria|búlgarus]], [[italia]]nus i [[serbia|serbius]], huntu con otras [[Minorías étnicas en Rumanía|minorías]], que constituyin el restu de la puebración.<ref name="census">[https://web.archive.org/web/20110513204906/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html 2002 Resultaus del censu.]</ref> Los abitantis se concentran en las llanuras, ondi están los centrus endustrialis i se desarrolla la agricultura a gran escala.
Entri 1989 i 2019, la puebración de Rumania se reduhu en 3,5 millonis de abitantis. Amás dun númiru menol de nacimientus que de muertis, el país á esperimentau una migración neta negativa de 100.000 pressonas por añu en promeiu duranti los últimus 30 añus.<ref name=":0" />
El 55,2 % de los rumanus vivi en las ciais, lo que representa una de las proporcionis más bahas d’Uropa, solu superá por algunus de los sus vecinus balcánicus i [[Moldavia]]. Las prencipalis ciais del país son [[Bucarest]], la capital, con dos millonis de abitantis, [[Iași (ciudad)|Iași]], [[Brașov (ciudad)|Brașov]], [[Cluj-Napoca]], [[Timișoara]], [[Craiova]], [[Constanza (Rumania)|Constanza]], [[Galați (ciudad)|Galați]] i Deva, todas ellas con una puebración d’entri 280.000 i 330.000 abitantis.<ref>[https://web.archive.org/web/20070930221932/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan World Gazetteer: Númiru de abitantis de las ciais mayoris de Rumania.] {{Wayback|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=1186654811&men=gcis&lng=en&des=gamelan&dat=200&geo=-182&srt=pnan&col=aohdqcfbeimg&pt=c&va=&srt=1pnan |date=20120418224313 }}</ref>
El [[Lengua rumana|rumanu]] es el idioma oficial del país. Le siguin en emportancia el [[Lengua úngara|húngaru]] i el [[Lengua romaní|romaní]] (que no tien ná que vel con el [[Lengua rumana|rumanu]], sinu con los romis, los [[Pueblu gitanu|gitanus]] rumanus), hablaus por las puebracionis de esas etnias. El [[Lengua ucraniana|ucranianu]] es hablau en árias de Maramures, Bucovina, Dobrucha i Banat. El [[Lengua ingresa|ingrés]] es el primer idioma extranjeru que se estudia en la mayoría de las escuelas rumanas, i atualmenti ai un aumentu de préstamus del inglés en el vocabulariu rumanu. El [[Lengua francesa|francés]] es hablau por un significativu númiru de pressonas (unus cincu millonis), i Rumanía es biembru de la [[Francofonía]]. Tamién el [[Idioma castellano|español]] es hablau por un númiru reseñabli de la puebración i el númiru está creciendu.<ref>[https://web.archive.org/web/20081206115410/http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro Outsourcing IT în România] {{Wayback|url=http://www.anis.ro/index.php?page=afaceri&sec=afaceri_avantaje&lang=ro |date=20081206115410 }}, Asociația Patronală a Industriei de Software și Servicii (Asociación Patronal de la Endustria del Software i de Servicius), del 13 de noviembri de 2005.</ref>
=== Educación ===
[[Archivu:AcademiaRomana13rhd.jpg|miniaturadeimagen|Sedi de la Academia Rumana]]
Dendi la [[Revolución rumana de 1989]], el sistema d’educación rumanu á estau en un procesu continuu de reforma que á siu alabau i tamién criticau. Según la Lei en Educación adoptá en 1995, el Sistema Educativu se regula por el Ministeriu d’Educación i Envestigación. Ca niveli tien el su propiu formulariu d’organización i está suhetu a las legislacionis. El hardín d’enfantis es optativu entri tres i seis añus. La educación primaria i secundaria son dividías en 12 u 13 calidais. La superiol s’alinea hacia el ária d’educación más alta uropea. Aparti del sistema d’enstrución oficial i los equivalentis privaus recientementi agregáus, allí desisti un sistema d’enseñança totalmenti privau. El programa "Enseñar" es prencipalmenti gastau duranti la secundaria cumu una preparación pa los varius examinis que son notoriamenti difícilis. "Enseñar" está estendíu i puei sel considerau una parti del sistema d’educación. Á subsistíu i á igualau prosperau duranti el réhimin [[comunista]].
En 2004, unus 4,4 millonis de pressonas se matricularun ena escuela. Hueraparti déstus, 650.000 en el hardín d’enfantis, 3,11 millonis (14 % de puebración) en la primaria i el niveli secundariu, i 650.000 (3 % de puebración) en el niveli del terciariu (las universidais). En el mesmu añu, la proporción d’alfabetización adulta era 97,3 % (45 mundial), mentris la proporción de la [[matriculación]] gruesa combiná pa el primeru, las escuelas secundarias i terciarias era del 75 % (52 mundial).
Los resultaus del PISA (valoración del estudiu en las escuelas duranti el añu 2000) colocan a Rumania en el puestu 34 de 42 paísis participantis con un general pesarun la cuenta de 432 que representa 85 % de la cuenta de OCDE. En 2006 ninguna universidá rumana era encluía entri las primeras 500 universidais del mundu, según la Clasificación herárquica Académica de Nuversidais Mundialis. Gastandu la metodología similal a estas clasificacionis herárquicas, se enformó de que la nuversidá rumana mehol situá, la Universidá de [[Bucarest]], logró la media cuenta de la última universidá en la cima 500.
=== Religión ===
[[Archivu:BisericaNeagradinPtaSfatului.jpg|miniaturadeimagen|Centru de [[Brașov (ciudad)|Brașov]], vista de la [[Iglesia Negra]]]]
Por sel un estau laicu, Rumania no tien religión oficial u nacional, inque más del 89 % de la puebración s’adscriibi a la [[Ilesia ortodossa rumana]] (según el censu de 2002). Tamién ai cantidais significativas de [[Iglesia católica|católicus]] (tantu de ritu latinu cumu de ritu oriental, representan un 5,6 % de la puebración, muchus dellus de las minorías [[Ungría|úngara]] i alemana de Transilvania), [[Protestantismo|protestantis]] (luteranus i calvinistas, un 3,7 % de la puebración), [[Pentecostalismo|grupos pentecostalis]] i [[Islam|musulmanis]] (alreol de 100.000, el 0,4 % de la puebración total). Según el censu de 2002, tamién vivían en el país 23.105 [[ateo]]s e irreligiosus i 6.100 [[judío]]s.
La mayoría de la puebración perteneci a la Ilesia Ortodossa de Rumania con quasi el 87 % observandu la Ortodossa Oriental sobri la basi dun censu de 2002.
Una abrumaora mayoría de la puebración s’identifica cumu cristiana. En el censu de 2011 del país, el 81 % de los encuestaus s’identificaron cumu cristianus ortodossus pertenecientis a la [[Ilesia ortodossa rumana]]. Otras denominacionis encluyin varias ramas del protestantismu (6,2 %), la [[Iglesia católica]] de [[ritu romanu]] (4,3 %) i la [[Ilesia católica bizantina griega|Ilesia Católica de ritu bizantinu u griegu]] (0,8 %). Del restu de la puebración, 195.569 pressonas pertenecin a otras denominacionis cristianas u tienin otra religión, que enclui 64.337 musulmanis (ena su mayoría de etnia turca i tártara) i 3.519 judius. (Los judius constituyun una vezi el 4 % de la puebración rumana, 728.115 pressonas en el censu de 1930). Amás, 39.660 pressonas no tienin religión u son ateas, mentris que la religión del restu es desconocía.<ref>cite web|url=http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|format=xls|title=2011 census results by religion|publisher=www.recensamantromania.ro, website of the Romanian Institute of Statistics|access-date=5 May 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150924085428/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_TAB_12.xls|archivedate=24 de septiembre de 2015</ref>
[[Archivu:Sarbatoarea Pastelor la Domul din Timisoara 01.jpg|miniaturadeimagen|Catedral de San Jorge en [[Timișoara|Timisoara]], Rumanía]]
L'Ilesia ortodoxa rumana es una Ilesia ortodossa oriental autocéfala en plena comunión cotras ilesias ortodoxas, con un Patriarca cumu lídel. Es la segunda ilesia ortodssa más grandi del mundu, i a diferencia d’otras ilesias ortodossas, funciona dentru duna coltura latina i gasti una lengua litúrgica románica. La su hurisdición canónica cubri los territorius de Rumania i Moldavia, con diócesis pa rumanus que vivin en las cercanas Serbia i Hungría, asín cumu comunidais de la diáspora en Uropa.<ref>{{Cite web|url=http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161230001948/http://www.uio.no/studier/emner/jus/humanrights/HUMR5508/v14/teaching-material/case-of-metropolitan-church-of-bessarabia.pdf|title=European Court of Human Rights – Case of Metropolitan Church of Bessarabia|archivedate=30 de diciembre de 2016}}</ref>
El censu de 2002 reportó quasi 19 millonis de rumanus pertenecientis a la Ortodossia Oriental inque la tasa d’assistencia a la ilesia es baxa. Ai quatru categorías en términus d’assistencia ala iglesia en Rumania bassau ena enquesta de setiembri-otubri de 2007: el 38 % van a la ilesia varias vezis al mes, el 20 % va ala iglesia una vezi al mes, el 33 % las visita so una u dos vezis al añu i el 7 % no assisti ala iglesia. Ai polo menus un millón de católicus nel país, la mayoría delos qualis tienin parti úngara i alreol de 300.000 dela etnia católica rumana mayormenti de Transilvania.
Las denominacionis de Protestantis son los pentecostalis, bautistas, adventistas del sétimu día i los unitarius. Un númiru significativu de católicus griegus residi en la çona norti de Transilvania. Según el [[Anuario Pontificio]] de 2005, la iglesia rumana católica-griega en plena comunión con el papa en Roma tenía cerca de 738.000 seguidoris, numerosos obispos, 716 sacerdotis diocesanus i quasi 350 seminaristas a finalis de 2003.<ref>cite web|url=https://www.spainexchange.com/es/guia-paises/RO-religion.htm|publisher=[[Firstpost]]|accessdate=14 de agosto de 2016|date=26 de agosto de 2016|title=Rumania un país ortodoxo y creyente en toda europa</ref>
=== Sanidá ===
[[Archivu:Statuia spătarului Mihail Cantacuzino 2012-09-23 02-29-42.jpg|miniaturadeimagen|Hospital de Coltea, Rumania]]
Rumanía ofreci las ventajas dun sistema sanitariu universal. El [[Estau]] financia l'assistencia sanitaria primaria, secundaria i terciaria. Las campañas de salú pública son financiás endependentimenti por el [[Gobiernu]] de Rumanía. El Ministeriu de [[Sector salud|Sanidá]] de Rumanía debi gestional i supervisal el setol sanitariu públicu. En 2013, el [[presupuesto]] asignau al setol sanitariu es de 2.600 millonis de dólaris (8.675.192.000 lei), es izil, aprosimadamenti el 1,7 % del PIB.<ref>{{Cita web|url=https://www.mediafax.ro/economic/bugetul-ministerului-sanatatii-mai-mare-cu-80-95-in-2013-10511758|título=Bugetul Ministerului Sănătăţii, mai mare cu 80,95% în 2013|títulotrad=El presupuesto del Ministerio de Sanidad sube un 80,95% en 2013|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=Mediafax.ro|idioma=ro}}</ref>
El acessu a la sanidá está garantizau pol artículu 34 de la [[Constitución de Rumania|Constitución de Rumanía]], que especifica que el Estau está obligau a "garantizal la protección de la salú".<ref>{{Cita web|url=http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|título=CONSTITUTIA ROMÂNIEI|títulotrad=Constitución de Rumania|fechaacceso=2022-07-29|sitioweb=www.cdep.ro|fechaarchivo=4 de abril de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200404231522/http://www.cdep.ro/pls/dic/site.page?den=act2_1&par1=2#t2c2s0a34|deadurl=yes}}</ref>
Tolos ciudadanus de Rumanía tienin derechu a procedimientus médicus gratuitus i sin restriccionis, según lo establecíu por un médicu, solu si se presentan con una tarjeta sanitaria a partil del 9 de setiembri de 2015, que demuestri tenel un seguru pagu. Los ciudadanus de la [[Unión Uropea]], juntu colos ciudadanus rumanus sin seguru pagu, tienin derechu a assistencia médica de urgencia gratuita.
El conceutu d’assistencia sanitaria universal s’á enplantau solu parcialmenti en Rumanía. Nostanti, los pacientis seguían teniendu que pagal algunus gastus médicus i, en algunus casus, las tarifas eran demasiau elevás. En consecuencia, la asistencia sanitaria prácticamenti solu estaba al alcanci de la [[clase media]] en alanti. La classi trabalhaora se veía obligá a recurril a clínicas gratuitas u hospitalis gestionaus por [[Beneficencia|organizaciónis benéficas]].
El primel conceutu de sanidá pública apareció en 1700. Naquella época, era abitual que se traheran médicus extranjerus pa atendel a la [[clase alta]]. Los filántropus dirigían los sus propius hospitalis de [[Caridad (virtud)|caridá]] i proporcionaban asistencia sanitaria gratuita a los [[campesinos]].<ref>{{Cita web|url=http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|título=1.001 de premiere bănăţene… Primul spital orăşenesc din România - Ziua de Vest|fechaacceso=2022-07-29|fecha=2013-10-10|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=10 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131010123309/http://ziuadevest.ro/premiere/12010-1001-de-premiere-bnene-primul-spital-orenesc-din-romania.html|deadurl=}}</ref>
La Sociedá Nacional de la [[Crus Colorá]] se fundó el 4 de huliu de 1876. El primel presidenti de la Cruz Colorá Rumana fue Dimitrie Ghica, entri 1876 i 1897.<ref>Cita web|url=https://crucearosie.ro/|título=Crucea Rosie Romana|fechaacceso=2022-07-29|apellido=Romana|nombre=Crucea Rosie|sitioweb=crucearosie.ro|idioma=en</ref> La Crus Colorá Rumana es l'única organización umanitaria cuna red funcional en tol país. Tien 47 filialis, 1996 subfilialis i 1307 comisionis.
== Transporti ==
[[Archivu:Autostrada A3 (1).JPG|thumb|esquerda|Trechu delaa [[auropista]] A3 próssimo a [[Turda]]]]
El intercambiu económicu de Rumanía con el restu d’Uropa, debíu a la ubicación del país, mereci una enfrastrutura de transporti moerna. Sin embargu, debíu a que la enversión i el mantenimientu de esa enfrastrutura es ensuficienti, no se satisfacin las necesidais atualis duna economía de mercau i se presenta un retrasu con respetu a Uropa Occidental.
No obstanti, estas condicionis están mehorandu rápidamenti i están alcançandu las normas de redis de transporti transeuropeas. S’án emprencipiau varius proyetus cumu las concesionis de ISPA i varius préstamus de las Enstitucionis Financieras Enternacionalis cumu el [[Banco Mundial]] i el [[FMI]]. Tamién, el Gobiernu está apelandu a la financiación esterna i a sociedais públicu-privás pa la moernización de las vías prencipalis i la red d’autopistas del país.
[[Archivu:Trains at Piata Victoriei.jpg|miniaturadeimagen|Trenis en la Estación Piața Victoriei del [[Metro de Bucarest]]]]
=== Ferrocarrilis ===
El [[Banco Mundial]] estima que la red de ferrocarril en Rumanía comprendió (en 2004) 22.298 km, lo que le haría la cuarta red de ferrocarril más grandi en Uropa. El transporti por ferrocarril esperimentó una caía dramática en la carga i volúminis de pasajerus de los volúminis máximus alcançaus en 1989 prencipalmenti debíu al declivi en PIB i el augi del transporti por carretera. En 2004, las vías férreas llevaban 8,64 mil millonis de pasajerus/km, viahaban 99 millonis de pasajerus, i 73 millonis de toneladas métricas, u 17 mil millonis toneladas/km de carga. El transporti total combinau por el [[ferrocarril]] constituyó alreol del 45 % de tous los pasajerus i del movimientu de carga en el país. Bucarest es la única ciá en Rumania que tien un [[Metro (sistema de transporte)|sistema de metro]]. El Metro de Bucarest se inauguró en 1979. Agora es el meyu de transporti más gastau en Bucarest, teniendu la red de transporti pública una media de 600.000 pasahis diarius duranti la semana laborral.
=== Aeropuertus ===
[[Archivu:Henri Coandă International Airport, March 2013.jpg|miniaturadeimagen|Aeropuerto Internacional Henri Coandă ]]
La redi de [[Aeropuertu|aeropuertus]] pal tráficu aéreu públicu consta de 17 aeropuertus civilis,<ref>''Dintre cele 17 aeroporturi din România doar 11 sunt considerate aeroporturi de interes european.'' - Accesat la data de 08.03.2009</ref> tous ellus abiertus al tráficu enternacional. 12 dellus están abiertus de horma permanenti i el restu bahu petición. De los 17 aeropuertus, 4 operan bahu la autoriá del MTCT, 12 bahu la autoriá de los consehus comarcalis i un aeropuertu á siu privatizau.<ref>{{Cita web|url=https://www.ziaruldeiasi.ro/economic/aeroportul-bucuresti-otopeni-va-deschide-un-terminal-cargo~ni1spn|título=Aeroportul Bucuresti-Otopeni va deschide un terminal cargo|fechaacceso=2022-03-08|sitioweb=www.ziaruldeiasi.ro}}</ref> Cumu observación general, la flota aérea rumana está sometía a un ampliu procesu de moernización. La flota d’avionis pal tráficu comercial s’á reducíu de 55 avionis en 1991 a 34 avionis en 2004, meyanti el desmantelamientu de los avionis antigus.<ref>Fonduri Structurale Europene - Transportul aerian -</ref>
Endispués de que Traian Vuia, Aurel Vlaicu i Henri Coandă contribuyeran con resultaus pionerus al desarrollu dela [[aviación]], en 1920 se fundó la CFRNA, más tardi CIDNA, que ofrecía servicius de transporti aéreu de pasajerus, carga i correu, siendu la primera aerolínea del mundu en realizal vuelus transcontinentalis.<ref>Clubul călătorului de oriunde - Despre compania aeriană Tarom - Accesat la data de 08.03.2009</ref> En los añus siguientis se fundarun LARES, SARTA, TARS.<ref>Nicolae Balotescu, Dumitru Burlacu, Dumitru N. Crăciun, Jean Dăscălescu, Dumitru Dediu, Constantin Gheorghiu, Corneliu Ionescu, Vasile Mocanu, Constantin Nicolau, Ion Popescu-Rosetti, Dumitru Prunariu, Stelian Tudose, Constantin Ucrain, Gheorghe Zărnescu, ''Istoria Aviației Române'', București: Editura Științifică și Enciclopedică, 1984</ref>
El 18 de setiembri de 1954 se fundó el [[TAROM]],<ref>TAROM - Istoricul aviației în România - Accesat la data de 08.03.2009</ref> que sigui huncionandu ena atualidá. Pocos añus endispués del su lançamientu, TAROM ya operaba vuelus a quasi tous los paísis uropeus, i dendi 1966 cruza el Atlánticu. Dendi 1974 opera vuelus a Sídney vía Calcuta i entroduhu vuelus regularis a Nueva York i Pekín.<ref>Compania TAROM - Scurt istoric al TAROM</ref> El [[mercau nacional]] está atendíu por las mayoris compañías uropeas clásicas ([[Lufthansa]] i [[Air France]]) i de baxu costi ([[EasyJet|Easyjet]] i [[Ryanair]]). En 2004 se fundó Blue Air, la primera aerolínea rumana de baxu costi.<ref>Blue Air - Despre noi - Accesat la data de 08.03.2009</ref>
=== Trasporti fluvial ===
El [[trasporti fluvial]] rumanu está entavía nun niveli mu baxu (menus del 1 %), peru tien un gran potencial de crecimientu gracias a los ríus navegabilis i al Danubiu. En 2006, había 1731 km d’aguas navegablis en Rumanía. Rumanía cuenta con 2251 embarcacionis fluvialis de categoría I, que puein realizal mensionis económicas en aguas fluvialis enternacionalis, i unas 587, que solu puein navegal por la parti rumana del Danubiu i los ríus enterioris. La mayoría de las embarcacionis registrás son de recreu, unas 13.246, con un [[turismo]] de recreu en el Danubiu i en las aguas marítimas de Rumanía que s’está desarrollandu en los últimus añus.<ref>Cita web|url=http://www.wall-street.ro/articol/Economie/17757/Turismul-creste-transportul-fluvial-de-agrement.html|título=Turismul creste transportul fluvial de agrement|fechaacceso=2022-03-08|fecha=1155330000|sitioweb=Wall-Street|idioma=ro</ref> Pa Rumanía es emportanti el Canal Danubiu-Mar Negru que uni el puertu de Cernavodă con el puertu marítimu de Constanța, acortandu en unus 400 km la ruta de carga dendi el Mar Negru a los puertus del Danubiu en Uropa Central.<ref>Administrația Canalelor Navigabile - Istoric -</ref>
=== Trasportis públicus ===
Los prencepalis meyus de [[transporti públicu]] son los otobusis, trolebusis, tranvías i minibusis, generalmenti operaus por empresas utónomas gestionás polas utoridais localis (por exemplu, Regia Autonomă de Transport București).
== Coltura ==
[[Archivu:Romania Rohia Monastery Wooden Church.jpg|miniaturadeimagen|Ilesia de maera de [[Maramureș]]]]
La coltura de Rumania es rica i variá. Cumu los mesmus rumanus, es definiá hundamentalmenti cumu un puntu d’encuentru entri tres regionis: [[Uropa Central]], [[Uropa del Este]] i la [[península balcánica]], sin podel sel encluia en denguna dellas. La identiá rumana se hormó sobri un sustratu [[Antigua Roma|romanu]] i [[Dacia|dacio]] (esti úrtimu varía), combinau con otras enfluencias. Duranti la [[Edá Meya]], los rumanus huerun enfluenciaus por los puebrus [[eslavos]], por los [[griegos]] medievalis i el [[Imperio bizantino]], por los [[Imperio otomano|turcus otomanus]], i, en menol meía, por los [[Hungría|húngarus]] i los [[Alemania|alemanis]] (en [[Transilvania]]). La coltura rumana moerna se desarrolló más o menus duranti los úrtimus 250 añus, con una huenti enfluencia occidental, particularmenti [[Francia|francesa]], [[Alemania|alemana]] i [[Hungría|húngara]].
Cuando cayó [[Ceausescu]], Francia se sorprendió al enterarsi del elevau niveli de conocimientu del [[idioma francés]] que tenían los rumanus i por ellu acudió enmediatamenti en su ayuda con colaboracionis de toa naturalesa.
=== Literatura ===
La literatura popular de Rumanía refleja las condicionis geográficas e históricas que enfluenciaron al caraiti del puebru rumanu. Son obras que esprésan melancolía u añelu sin esperança, cumu las "[[Doină|doinas]]", u tratan de las prencipalis ocupacionis de los rumanus i su relación con la cosmovisión (cumu en "[[Miorița]]") de los rumanus, en general en meyu de la Naturalesa i con un sentimientu de la presencia de la [[Dios|diviniá]]. Destacan obras cumu "[[Monastirea Argeșului]]", "[[Toma Alimoș]]" u "[[Miorița]]", considerá una obra maestra del folclori mundial.
Hasta el [[siglo XVIII]] la mayoría de los autoris cultus rumanus huerun [[Teología|teólogus]]. Tamién destacan cronistas cumu Miron Costin u Ion Neculce, u el [[humanista]] Dimitrie Cantemir, que tamién hue dueñu de [[Moldavia]] (1710-1711).
[[Archivu:Eminescu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihai Eminescu]], poeta nacional de Rumanía i la [[República de Moldavia]]]]
Los denominaus "clásicus" de la literatura rumana del [[siglo XIX]], son pocu conocius huera del país. [[Mihai Eminescu]] (1850-1889), quizás el poeta rumanu más conocíu, es endavía amau en Rumanía (particularmenti los sus poemas), huntu con otrus clásicus cumu [[George Coșbuc]] u [[Ioan Slavici]]. El añu revolucionariu 1848 marcó la afirmación duna éliti enteleutual, que llegó a ocupal emportantis cargus políticus: [[Mihail Kogălniceanu]] (historiaol, escritol, primel ministru de Rumanía), [[Vasile Alecsandri]] (poeta, dramaturgu i políticu), [[Andrei Mureșanu]] (escritol, autol de la letra del atual [[Deșteaptă-te, române!|himnu de Rumanía]]), [[Nicolae Bălcescu]] (historiaol i escritol), i otrus.
Otrus clásicus emportantis son el dramaturgu [[Ion Luca Caragiale]] (el [[Teatro Nacional de Bucarest]] hue nombrau en su onol) i el prosista [[Ion Creangă]]. Por la emportanti i benéfica enfluencia del patriotismo en su estética, destaca el poeta [[Octavian Goga]], mentris que [[Liviu Rebreanu]] es el autol de la primera novela moerna rumana.
Nel periodu d’entreguerras, autoris cumu [[Tudor Arghezi]] (poeta), [[Lucian Blaga]] (poeta, dramaturgu i filósofu), [[Ion Barbu]] (poeta i matemáticu), [[George Bacovia]] (poeta) u [[Camil Petrescu]] (prosista) jicieron esfuercius pa sincronizal la literatura rumana con la literatura uropea i mundial de la época. [[Gellu Naum]] hue el lídel del movimientu [[Surrealismo|surrealista]] en Rumanía, si bien se puei encluil aquí a [[Tristan Tzara]]. [[Mihail Sadoveanu]] (prosista) es unu de los más apreciaus escritoris del [[siglo XX]] en Rumanía, a pesar de que se mantuvo alehau de las vanguardias literarias de su tiempu.
[[Archivu:Stamp 1980 Mihail Sadoveanu.jpg|miniaturadeimagen|[[Mihail Sadoveanu]], [[Literatura de Rumania|escritor]]]]
En la época del [[comunismo]], escritoris valiosus cumu [[Nichita Stănescu]] (poeta i ensayista), [[Marin Sorescu]] (poeta, dramaturgu i ensayista) u [[Marin Preda]] (prosista) consiguierun escapal de la dura censura (a través del niveli enteleutual i estéticu de sus obras, que jacía enposibli la censura por policías i políticus sin entendimientu literariu), rompierun con el "[[realismo socialista]]" i huerun los lídels dun pequeñu "''Renacimientu''" en la literatura rumana.
La literatura de Rumanía emprencipió a sel más conocida huera de las hronteras de Rumanía, especialmenti a través de traduccionis al [[Idioma alemán|alemán]], [[idioma francés|francés]] e [[idioma inglés|inglés]]. Algunos autoris moernus llegarun a sel popularis en Alemania, Francia u Italia, especialmenti [[Eugen Ionescu]], [[Mircea Eliade]], [[Emil Cioran]], [[Constantin Noica]], [[Tristan Tzara]], [[Panait Istrati]] u [[Mircea Cărtărescu]]. Escritoris cumu Constantin Virgil Gheorghiu (15 de setiembri de 1916, Valea Albă, Rumanía-22 de huniu de 1992, París, Francia) autol en 1949 de la famosa novela ''La Ora 25'' (que huera llevá al cini), que se desarrolla duranti la ocupación nazi de su país natal, [[Paul Celan]], [[Norman Manea]] u [[Elie Wiesel]] tamién nacierun en Rumanía. [[Herta Müller]], escritora rumanoalemana cuya obra trata hundamentalmenti de las condicionis de vida en Rumanía duranti la dictadura de Ceaușescu hue galardoná con el [[Premio Nobel de Literatura]] en 2009.
=== Arquitectura ===
[[Archivu:Peles-Castle-Sinaia-Romania.jpg|miniaturadeimagen|Peleș, castillu de la monarquía rumana]]
[[Archivu:Biblioteca Central de la Universidad de Bucarest, Bucarest, Rumanía, 2016-05-29, DD 97-99 HDR.jpg|miniaturadeimagen|Biblioteca Central Bucarest]]
La lista de [[Patrimonio de la Humanidad]] de la Unesco enclui siitius rumanus cumu los [[Aldeas con iglesias fortificadas de Transilvania|puebrus sajonis con iglesias hortificás]] ([[Transilvania]]), las [[Iglesias de Moldavia|iglesias pintás del norti de Moldavia]], con los sus magníficus frescus esterionis e enterioris, las [[iglesias de madera de Maramureș]], ehempus únicus de combinación del estilu [[Arquitectura gótica|góticu]] con la costrución tradicional de madera, el [[monasterio de Horezu]], la hortaleça de [[Sighișoara]] u las [[Fortalezas dacias de las montañas Orastia|hortalezas dacias de los montis Orăștie]]. Amás, en 2007, la ciá de [[Sibiu]] hue elegía [[Capital Europea de la Coltura]], huntu con [[Luxemburgo]].
Duranti la [[Edá Meya se costruyerun muchas iglesias. En Rumanía, la Edá Meya es más conocida por el estilu Brancovenesc, el estilu popular en [[Valaquia]] duranti el reinau de Constantin Brancoveanu (1688-1714). Cumu esti periodu tuvo una enfluencia decisiva en los desarrollus posterioris, el términu tamién se gasti por estensión pa descrebil las obras d’arti dendi la época de los primerus mavrocordianus hasta aprosimadamenti 1730. Ehempus notablis de edificiucus brancovenecianus son el Palaciu Mogoșoaia, la Eglesia del [[Monasterio de Antim]], la [[iglesia de Stavropoleos]], el antiguu [[Monasterio]] de Văcărești, la Eglesia de Colțea, la Eglesia de Kretzulescu, el Monasterio de Hurezi i el Conjuntu del Palaciu Brancovenesc en Potlogi. Más tardi, a finalis del [[siglo XIX]], el estilu Brancovenesc sería la huenti d’inspiración del estilu neorromanu, resultau de los intentus d’encontral un estilu arquitectónicu rumanu específicu.
A prencipius del [[siglo XIX]] aparecierun los primerus edificiucus [[Neoclasicismo|neoclásicus]], que se huerun estendiendu con el pasu del tiempu. Son el resultau del desehu de la éliti rumana de muestral que Rumanía es tamién un país uropeu, siendu el puebru rumanu d’orihin latinu. Amás de la [[arquitectura]] neoclásica, tamién apareci con menol frecuenzia la arquitectura neogótica. Unu de los edificiucus más conocius d’esti tipu es el Palaciu Șuțu. Mentris que su fachada e enterioris gastan diversus elementus clásicus, los marcus de las ventanas son [[Arquitectura neogótica|neogóticus]]. Otrus edificiucus neoclásicus emportantis de la primera metá i mediaus del [[siglo XIX]] son la parti antigua del Palaciu de la Universidá i una de las antiguas sedis del [[Museo|Museu Nacional]] de Literatura Rumana de Bucarest (buleval Dacia, 12).
[[Archivu:Ateneul Român - Gradina.jpg|miniaturadeimagen|Ateneo Rumanu terminau en 1896]]
La segunda metá del [[siglo XIX]] hue un periodu en el que las ciais de Rumanía cambiarun muchu. Se produjo una sistematización masiva. Las [[Casa|casas]] rústicas rumanas que llenaban las callis de los puebrus huerun sustituías por casas con ventanas que dan a la calli (normalmenti dos u tres) d’inspiración occidental, con adornus en la fachada d’estilu occidental, llamás casas de carruahis. Tamién se costruyerun nuevas sedis d’enstitucionis, entri las que destacan el Ateneo Rumanu, la Biblioteca Universitaria Central de Bucarest, el Palaciu del Círculu Militral Nacional, el Palaciu de la CEC, el Palaciu del Bancu Nacional, el Palaciu de la Bolsa, el Palaciu del Patriarcau, el Palaciu de la Facultad de Medicina de Bucarest, el Teatru Nacional "Vasile Alecsandri" de Iași i la Universidá "Alexandru Ioan Cuza" de Iași. Espicíficu d’esti periodu i de prencipius del [[siglo XX]] es el estilu eclécticu (que combina elementus tomaus del Renacimientu, el Barrocú, el Rococó i el Neoclásicu).
[[Archivu:Statuia lui Vasile Alecsandri din Iasi23.jpg|miniaturadeimagen|Teatro Nacional de Rumanía.]]
A diferencia de Transilvania, que en aquella época hormaba parti del [[Imperio austrohúngaro|Imperio Austrohúngaru]], en el Viehu Reinu no ai muchus edificiucus d’estilu [[Modernismo (arte)|Art Nouveau]], prefiriéndusi el estilu eclécticu clasicista. En el Reinu Antiguu, los ehempus de Art Nouveau suelin sel combinacionis con el estilu clasicista eclécticu. Algunos ehempus son la Casa Mița Biciclista de Bucarest, una combinación de neobarrocu i art nouveau, la Casa Dianu de Craiova i, sobri tou, el Casinu de Constanza.
Los arquitectus rumanus que estudiarun en el extranjeru, sobri tou en la [[escuela]] parisina, dan a las ciais rumanas, a través de los sus edificiucus i proyetus, un aspetu que no se vei en otras ciais [[Uropa|uropeas]]. El edificiucu espicíficu de la época es la casa con dos u tres ventanas que dan a la calli, una entrá al hardín i una ornamentación ecléctica en la fachada i estucá en el enteriol. Amás de los rumanus, llegarun a Bucarest i a otras ciais rumanas, cumu [[Constanza (Rumania)|Constanța]], arquitectus extranjerus, sobri tou francesis i austriacus.<ref>Constantin Rezachevici, Adrian-Silvan Ionescu, Emanuel Bădescu, Cezara Mucenic, Adrian Majuru, & Radu Oltean. ''BUCUREȘTI 550 de ani de la prima atestare documentată''. ArCuB. p. 111. 1 <nowiki>ISBN 978-973-0-07036-1</nowiki>.</ref> A partil de las décadas de 1880 i 1890, aparecierun los primerus intentus d’encontral un estilu nacional, enspirau en la arquitectura de los brâncoveneres. El pioneru más conocíu del estilu es Ion Mincu, seguiu de Grigore Cerchez, Cristofi Cerchez, Petre Antonescu i Nicolae Ghica-Budești.
=== Música ===
La [[música]] rumana enclui tolas creacionis musicalis desarrollás por los rumanus i sus antepasáus. La posibiliá de tratal la música de los daco-getianus i protorromanus es mu limitá debíu a la mínima documentación conservá. Dendi la Edá Meya, la ubicación ena confluencia d’orienti i [[occidente]] á llevaú a una diferenciación entri la música apreciaá en los primerus estaus rumanus: los situáus en el oesti se benefician de las enfluencias occidentalis, mentris que los estaus situáus en el esti toman elementus de la música bizantina, [[Pueblos eslavos|eslava]] i, más tardi, turca. Estas enfluencias afetarun tantu a la música folclórica cumu a la música erudita ([[Música sacra|música religosa]] - gregoriana en el oesti i [[Imperio bizantino|bizantina]] en el esti - i música culta secular)<ref>Cosma, Mihai (2009). Cursuri de istoria muzicii românești, Conservatorul din București</ref>
El folclori musical rumanu abarça tolas creacionis de la coltura espiritual popular rumana en el ámbitu del arti sonoru. Se refieri al [[Patrimonio cultural|patrimoniu]] musical de los rumanus de los puebrus i las gentis de las que procedin. Según la delimitación de la folclorística, el folclori musical constituyi una rama de la creación tradicional rumana, huntu con: el folclori literariu, la [[danza]] i el teatru folclóricu. A prencipius del [[siglo XX]], el compositol [[George Enescu]] destaca cumu el primel [[compositor]] rumanu que logra una síntesis orgánica i profunda entri la [[música folclórica]] rumana i las tendencias de la música culta de su tiempu (es la época del romanticismo tardíu); gasti un lenguahi musical moernu i esperimenta en árias modalis i microtonalis.<ref>Sava, Iosif și Vartolomei, Luminița (1979). ''Dicționar de muzică'', Editura Științifică și Enciclopedică, București, pag. 74.</ref> Enescu es considerau el compositol rumanu más valiosu de tous los tiempus.<ref>Sandu-Dediu, Valentina (2008). Cursuri de istoria muzicii universale, Conservatorul din București</ref>
=== Ciencia i tecnología ===
[[Archivu:Traian Vuia aircraft.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Traian Vuia]]]]
El 18 de marçu de 1906, el enventol rumanu [[Traian Vuia]] pasó a sel la primera pressona del mundu que voló con una navi aérea autopropulsá i más pesá que el airi —él es tamién la segunda pressona del mundu que despegó con una navi aérea d’alta potencia—.<ref>http://www.ctie.monash.edu.au/hargrave/vuia.html]''logró hacer volar el primer avión autopropulsado más pesado que el aire.'']</ref> Su vuelu tuvo lugal en Montesson, cerca de París, i duró unus 12 minutus.<ref>[http://www.earlyaviators.com/evuia.htm Traian Vuia]</ref> [[Henri Coandă]] hue otru enventol i pioneru de la [[aviación]] rumana. Costruyó la primera navi aérea propulsá por motol a reación —la Coanda-1910—, i la llevó a la Segunda Exhibición Enternacional d’Aeronáutica de [[París]], en otubri de 1910.
El 14 de mayu de 1981 Rumania pasó a sel el undécimu país del mundu en tenel un [[cosmonauta]] en el espaciu. Esi cosmonauta, [[Dumitru Prunariu]], se convirtió posteriormenti en presidenti de la Agencia Espacial Rumana.
[[George Emil Palade]] hue un biólogu celular rumanu que ganó el [[Premio Nobel en Fisiología o Medicina]] en 1974,<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1974/palade-autobio.html George E. Palade - Autobiography]</ref> por su estudiu de la organización enterna de estruturas celularis cumu las mitocondrias, cloroplastus, el aparatu de Golgi, i por el descubrimientu de los [[ribosoma]]s.<ref>[http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19 George Emil Palade: How Sucrose and Electron Microscopy Led to the Birth of Cell Biology - Kresge et al. 280 (22): e19 - Journal of Biological Chemistry]</ref> Ganó tamién la Medalla Nacional pa la Ciencia en 1986.
Endispués de la [[Revolución rumana de 1989]], los estudiantis rumanus destacarun en competicionis enternacionalis de matemáticas e enhormática,<ref>[http://www.imo-official.org/hall.aspx Pasillo de fama de la Olimpiada Internacional de Matemática, en el sitio oficial dedicado a la competición (en español)]</ref> i el númiru de programadoris aumentó considerablimenti. Ehempus de los éssitus de los programadoris rumanus encluyin a "RAV" (''Romanian AntiVirus''), gastau por [[Microsoft]] en su desarrollu de [[Windows Defender]],<ref>{{Cita web |url=http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |título=Microsoft to buy Romanian antivirus company - Network World|fechaacceso=20 de septiembre de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070922042129/http://www.networkworld.com/news/2003/0610msav.html |fechaarchivo=22 de septiembre de 2007 }}</ref> u a [[BitDefender]], considerau en TopTenReviews el mehol software antivirus i pa la seguriá del internet.<ref>http://www.jbc.org/cgi/content/full/280/22/e19]](en inglés).</ref>
Según el [[Índice global de innovación|Índici mundial d’innovación]], a cargu de la [[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]], en 2022, Rumanía s’ubicó en lugal 48.º en innovación entri 133 paísis del mundu;<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/web-publications/global-innovation-index-2024/en/|título=Global Innovation Index 2024: Unlocking the Promise of Social Entrepreneurship|fechaacceso=2024-10-06|autor=[[Organización Mundial de la Propiedad Intelectual]]|año=2024|sitioweb=www.wipo.int|página=18|idioma=inglés|doi=10.34667/tind.50062|isbn=978-92-805-3681-2</ref> mentris que en 2023, ocupó el lugal 47.º i en 2022 el lugal 49.º.<ref>Cita web|url=https://www.wipo.int/edocs/pubdocs/en/wipo-pub-2000-2023-en-main-report-global-innovation-index-2023-16th-edition.pdf|título=Índice mundial de innovación 2023. La innovación frente a la incertidumbre|fechaacceso=2023-10-11|autor=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es|doi=10.34667/tind.48220|isbn=978-92-805-3321-7</ref><ref>Cita web|url=[se quitó una URL no válida]|título=Índice mundial de innovación 2022|fechaacceso=2023-03-28|apellido=OMPI|sitioweb=www.wipo.int|idioma=es</ref>
=== Cini ===
[[Archivu:2019 Banca Populară AG-II-m-B-13454 (1).jpg|miniaturadeimagen|Cini Sebastian Papaiani]]
El cini apaició en Rumanía el 27 de mayu de 1896 i las primeras proyeccionis tuvun lugal en Bucarest, ena sieti del perióicu [[Organización Internacional de la Francofonía|francófonu]] L'Indépendance Roumaine.<ref>Centrul Național al Cinematografiei - ''Istoria filmului românesc în 7000 de cuvinte'' - Marian Țuțui - Accesat la data de 10.03.2009</ref> Entri los diretoris rumanus más emportantis se puein mensional a Jean Georgescu, Victor Iliu, Liviu Ciulei, Ion Popescu-Gopo, Lucian Pintilie, Dan Pița, Alexandru Tatos, Mircea Daneliuc i Sergiu Nicolaescu. Entri las películas rumanas con distincionis enternacionalis están: El [[bosque]] del ahorcau, ''[[Oameni de treabă - Gente de negocios|Oameni de treabă]],'' La escuela, [[Hotel]] de Luxe i Terminus Paradis.
Otras [[Película|películas]] que án gozau d’éssitu enternacional en los úrtimus añus son: La muerti del señol Lăzărescu, dirigía por Cristi Puiu i 4 mesis, 3 semanas i 2 días dirigía por [[Cristian Mungiu]] i premiaá cona [[Palma de Oro]] en [[Cannes]].<ref>IMDb - Awards for ''4 luni, 3 săptamâni și 2 zile'' - Accesat la data de 10.03.20</ref> Entri los actoris rumanus de mayol talentu se encuentran: Radu Beligan, Constantin Tănase, Toma Caragiu, Victor Rebengiuc, Gheorghe Dinică, Ștefan Iordache, Marcel Iureș, Marin Moraru, Amza Pellea, Florin Piersic, Dem Rădulescu, Tamara Buciuceanu Botez, Draga Olteanu Matei, Stela Popescu, Ilarion Ciobanu, Dorel Vișan, Mircea Albulescu, Sebastian Papaiani, Florian Pittiș, Mircea Diaconu, Maia Morgenstern, Alexandru Arșine i el enternacionalmenti conocíu Sebastian Stan.
=== Fiestas nacionalis ===
{| class="wikitable" border="1"
!Fecha!!Fiestiviá!!Nombri local!!Notas
|-
| 1 i 2 de eneru
| [[Año Nuevo]]
| Anul Nou
|
|-
| abril u mayu
| [[Pascua]]
| Paşti
|
|-
| 1 de mayu
| [[Día del Trabajo]]
| Ziua Muncii
|
|-
| 9 de mayu
| Día de la Endependencia rumana
| Ziua Independenţei româneşti
| oficial dendi 2015
|-
| huniu
| [[Pentecostés]]
| Rusalii
| oficial dendi 2010
|-
| 15 d’agostu
| La Asunción de la Virgen
| Adormirea Maicii Domnului
| oficial dendi 1995
|-
| 30 de noviembri
| [[Andrés el Apóstol|San Andrés]]
| Sfântul Andrei
|
|-
| 1 de diciembri
| [[Día Nacional de Rumanía]]
| Ziua Naţională a României
| Se celebra la unificación de [[Rumanía]], [[Moldavia]] i [[Transilvania]]
|-
| 25 i 26 de diciembri
| [[Navidad]]
| Crăciun
|
|}
[[File:Iglesia 8.jpg|thumb|Sfantului]]
== Deportis ==
[[Archivu:NationalArena.JPG|miniaturadeimagen|[[Estadio Nacional de Rumanía]]]]
Enos [[Juegos Olímpicos de Montreal 1976]], la rumana [[Nadia Comăneci]] llegó a sel la primera gimnasta en obtenel un "diez". Ganó tres medallas d’oru, una de plata i una de bronci, toas a la edá de catorci añus. Su éssitu continuó en los [[Juegos Olímpicos de Moscú 1980]], ondi ganó tres medallas d’oru i dos de plata.
[[Ilie Năstase]], jugaol de tenis, llegó a sel una estrella del tenis mundial en los añus 1970. Ganó varius títulus de [[Grand Slam (tenis)|Grand Slam]] i docenas en otrus torneus; tuvo tamién éssitu cumu jugaol de dobris. Rumanía alcanzó la final de la [[Davis Cup]] en tres ocasionis. Virginia Ruzici tuvo éssitu en el tenis femeninu en los añus 1970.
En tenis de mesa destaca [[Angelica Rozeanu]] ganadora en seis ocasionis consecutivas del [[Campeonato del mundo de Tenis de Mesa|campeonatu del mundu]] amás de conseguil tres medallas en dobris femeninus i otras tres en dobris mixtus.
El jugaol de baloncestu [[Gheorghe Muresan]] es el más altu de la estoria en abel jugau ena [[NBA]].
[[Archivu:Cluj-Napoca (42741215562).jpg|miniaturadeimagen|Arena de [[Cluj-Napoca|Cluj]]]]
La rama del fúrbol tamién es conocida en esti país. El [[Steaua Bucarest]] es el más conocíu a niveli enternacional, ya que es el primel —i únicu— club de su país en ganal la [[Liga de Campeones de la UEFA|Copa d’Uropa]], en 1986. A part’el Steaua, otrus clubis conocius son el [[Dinamo Bucarest]], el [[Rapid Bucarest]], el [[CFR Cluj]], entri otrus, tous ellus campeonis de la [[Liga I|liga de Rumania]].
[[Archivu:Bazin inot Campina.jpg|miniaturadeimagen|Piscinas en [[Câmpina]]]]
La selección nacional á competíu ena [[Copa Mundial de Fútbol]] en sieti ocasionis, lograndu llegal hasta cuartus de final en 1994. Ena Eurocopa, tamién alcanzó esta enstancia, en el añu 2000. A niveli endividual, destacan futbolistas cumu [[Dudu Georgescu]], [[Rodion Cămătaru]], [[Dorin Mateuț]], tous ellus ganadoris de la [[Bota de oro|Bota d’Oru uropea]]; así cumu otras estrellas, talis cumu [[Marius Lăcătuș]], [[Gheorghe Hagi]], [[Gheorghe Craioveanu]], [[Dan Petrescu]], [[Cristian Chivu]] i [[Adrian Mutu]].
Anque quizás no tienin la juerza de antis, la selección rumana de [[rugbi]] participó en toas las edicionis de la Copa Mundial. Rumanía tamién tien una tradición d’éssitus en [[balonmanu]] i en [[piragüismu]].
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
[[Categoría:Rumania| ]]
3thhh8o7gyiyqxisdcqjisswrynyczs
Província de Concepción (Chili)
0
6121
143292
119146
2026-05-25T21:41:05Z
Antimuonium
15959
Tag correction
143292
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
[[file:Provincia de Concepción.svg|thumb|right|280px|{{PAGENAME}}]]
'''Concepción''' es una las 4 províncias de la [[Región del Biobío]] en [[Chili]]. La su ciá capital es [[Concepción (Chili)|Concepción]].
La puebración total la província es de 912.889 abitantis ([[2002]]). La su superfici es de 3.439,3 qm². <br />La su densiá s'alreol los 265,4 abitantis/qm².
== Guipa tamién ==
* [[Gran Concepción]]
* [[Florida (Chili)|Florida]]
* [[Santa Juana (Chili)|Santa Juana]]
== Atijus esternus ==
{{Commonscat|Concepción Province, Chile|{{PAGENAME}}}}
* [http://www.gobernacionconcepcion.gov.cl Sítiu oficial] (castellanu)
[[Categoría:Región del Biobío]]
jxq581blu0f6k1cyvfel8zldvrlsbrl
Checoslovaquia
0
9753
143293
116971
2026-05-25T21:41:17Z
Antimuonium
15959
Tag correction
143293
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Checoslovaquia'''<big><br /><small>'''Československo'''</small><br /><small>'''Česko‑Slovensko'''</small>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | 1918–1992
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the Czech Republic.svg|125px|Bandera]]
|-
| [[Bandera de Checoslovaquia|(En detalli)]] ||
|}
|-
| align="center" colspan="2" |
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Czechoslovakia location map.svg|270px]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Checu]] i Eslovacu
|-
| [[Capital]] || [[Praga]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| <br />127.900 [[quilómetru cuairau|km²]] (en 1992)<br />
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| <br /> 15 700 000 (1992) <br />122,75 ab/qm²
|-
| [[Monea]] || Corona Checoslovaca
|-
| [[Inu]] || ''Kde domov můj?/Nad Tatrou sa blýska''
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, Pactu de Varsovia
|-
| colspan="2" | <small>
|}
'''Checoslovaquia''' (en checu, ''Československo''; n'eslovacu, ''Česko‑Slovensko'') hue un estau uropeu entri 1918 i 1992 (enque duranti la [[II Guerra Mundial]] hue ocupau pola [[Alemaña Nazi]]). Se hundó endespués dela escarchaúra del antiguu Imperiu Austro-úngaru ena [[I Guerra Mundial]] i se separó en 1993 en dos estaus, la [[Repúbrica Checa]] i [[Eslovaquia]].
== Atijus ==
{{Commonscat|Checoslovaquia}}
[[Categoría:Estaus desaparecíus]]
dxpls0pmumb0m1g085zzj53qv3tqj9c
Eça de Queiroz
0
11923
143303
143080
2026-05-25T21:54:09Z
Olarcos
82
/* Biografia */
143303
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''José Maria de Eça de Queirós'''{{refn|group=lower-alpha|Amás «Queiroz», sigún la grafia habitual ena epoca.}} ([[Póvoa de Varzim]], 25 de noviembri de 1845-[[París]], 16 d'abostu de 1900) fue un escritol i editol [[Portugal|portugués]], considerau pol munchus el mejol autol del [[realismu literariu]] del su pais nel [[sigru XIX]]<ref name="UOL - Educação">{{citar web |url=http://educacao.uol.com.br/biografias/jose-maria-eca-de-queiros.jhtm |título=José Maria Eça de Queirós |acessodata=15 de novembro de 2012 |autor= |coautores= |data= |ano= |mes= |formato= |obra= |publicado=UOL - Educação |páginas= |língua= |citação= |wayb= 20190327102659}}</ref><ref>{{citar web|url=https://www1.folha.uol.com.br/ilustrissima/2014/11/1540985-eca-agora-fatos-atuais-sobre-um-escritor-eterno.shtml|título=Eça agora! Fatos atuais sobre um escritor eterno |obra=Folha de SP|acessodata=9 de janeiro de 2020 }}</ref>.
Eça de Queiroz i [[Machado de Assis]] son consideraus los dos mayoris escritoris de [[luenga portuguesa]] del [[séculu XIX]].<ref>{{cital web|url=https://istoe.com.br/machado-de-assis-e-eca-de-queiroz-se-somam-nas-diferencas/|títulu=Machado de Assis i Eça de Queiroz se soman nas deferéncias |obra=ISTOÉ|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www.revistaideias.com.br/2017/06/30/machado-de-assis-eca-de-queiroz-uma-aproximacao/|títulu=Machado de Assis & Eça de Queiroz: una aprossimación |obra=Revista Ideias|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}{{cital libru|úrtimu=Lago|primeiru=Sylvio|títulu=Contrastis i Converjéncias|url={{Google books|4kyRN4enb8YC|page=91|plainurl=yes}}||página=91|isbn=9788541601450}}</ref> Eça es notabli pola originalidá i riqueza del su estilu i luengaji, el realismu descritivu; i pola crítica social costantis nos sus romancis.<ref>{{cital web|url=http://www.citi.pt/cultura/literatura/romance/eca_queiroz/index.html|títulu=Literatura: Eça de Queiroz |obra=Citi|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref> El términu "acacianu" pa definil a alguien con un discursu vazíu, afeitau, pomposu, peru sin conteniu, presenti ena luenga portuguesa, es una alusión al presonaji [[Conselheru Acáciu]], del romanci [[O Primo Basílio|''El Primu Basíliu'']].<ref>{{cital web|url=https://www.publico.pt/2015/04/11/culturaipsilon/noticia/eca-gostava-do-brasil-mas-non-troppo-1692105|títulu=“Eça gostava del Brasil peru non troppo” |obra=O Publico|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www1.folha.uol.com.br/folha/colunas/noutraspalavras/ult2675u310034.shtml|títulu=Una qüestión bizantina |obra=Folha de SP|acesudata=9 de jeneru de 2020 |wayb=20241201004106}}</ref>
== Biografia ==
Iju del magistrau i jues José Maria de Almeida Teixeira de Queirós i de Carolina Augusta Pereira de Eça, fue inscritu cumu iju dela realeza, i bautiçau ena localiá de [[Vila do Conde]]<ref>{{citar livro | autor = Landolt, Candido | título = O Meu Pantheon | editora = Revista Quinzenal "A Póvoa de Varzim" |data=Outubro de 1911}}</ref><ref>{{Citar livro|título=Eça de Queiroz: uma biografia|ultimo=Matos|primeiro=A. Campos|data=2017|editora=Impresa nacional|edicao=3a edição|local=Lisboa}}</ref> e madrinha Ana Joaquina Leal de Barros,<ref>{{Citar periódico |url=https://www.semanticscholar.org/paper/E%C3%A7a-e-o-Brasil-Faro/ddb39d7f311e958a183265e72b94a080ec9c902e |título=Eça e o Brasil |data=1977 |acessodata=26-09-2023 |ultimo=Faro |primeiro=A. |arquivourl=https://bdor.sibi.ufrj.br/bitstream/doc/405/1/358%20PDF%20-%20OCR%20-%20RED.pdf}}</ref>. Inque los sus pairis acabun pol casal-si sieti añus endispués dela su nacencia, el joven José Maria vivió encá los sus agüelinus paternus, en Verdemilho, ata 1855, añu nel que se treslaó a [[Portu]]. Allí cursu l'enseñança secundaria nel Colégio da Lapa, qu'estaba dirigíu pol condi d'otru ilustri escritol portugués, [[Ramalho Ortigão]].
[https://web.archive.org/web/20081221225129/http://www.feq.pt/cronologia.aspx
''Cronología''], en ''Fundação Eça de Queiroz''.
Colos cincuenta añus, en 1861, encetó los sus estuyus de derechu ena [[Nuversidá de Coimbra]]mbra]]<ref>{{citar web |url=http://www.e-cultura.sapo.pt/artigo/19321 |título=Roteiro queiroziano |acessodata=18 de abril de 2016 |autor= Helena Vaz da Silva|publicado=e-Cultura.pt}}</ref>, ondi hizu amistá con [[Antero de Quental]] i [[Teófilo Braga]]. Se licenció en 1896. Duranti l'últimu cursu, s'estrenó cumu escritol espuntandu una seri de dies artículus, col títulu general de ''Notas vaginales'', nel diariu ''Gazeta de Portugal''. Essus artículus, que sedrían más tardi recojíus nel su libru ''Prosas bárbaras'', chocarun al púbricu portugués pola noveá del su estilu. Saraiva, Antonio
José, i Lopes, Óscar: ''História da literatura portuguesa'',
Portu, 1978; pp. 971-.
En 1866, acabaus los sus estuyus nuversitarius, s'instaló en [[Lisboa]], encá los sus pairis, i al añu siguienti abriu despachu d'abogau ena capital portuguesa. Acontinó colaborandu cola ''Gazeta de Portugal'', inque pun brevi periodu (entri cabus de 1866 i júliu de 1867) residió en [[Évora]], ondi s'ocupó dela dirección del diariu local, ''Distrito de Évora''. A cabus de 1867 fue unu delos socius fundadoris del ''Cenáculo'', juntu con Jaime Batalha Reis, José Fontana, Augusto Fuschini, [[Oliveira Martins]], [[Ramalho Ortigão]] i Salomão Saragga.
A cabus de 1889 i prencepius de 1870, Queirós viajó a [[Egitu]] i vió l'inauguración del [[canal de Suez]]. De güelta encá él, en 1870, escribió una seri d'artículus sobri el su viaji, col títulu de ''De Port-Said a Suez'', nel ''[[Diário de Notícias]]''. Essus artículus sedrían más tardi recojíus nun libru espuntau póstumamenti, ''Notas cogedoras''. Essi mesmu añu apaeció, tamién con formatu de [[folletín]] periodísticu, la su primera novela, escrita en colaboración con Ramalho Ortigão, ''El misteriu dela carretera de Sintra''. Es un relatu de misteriu, cercanu ala [[novela policiaca]], que salió entri júliu i setiembri nel mesmu diariu.
Tamién en 1870, Queirós fue nombrau administradol municipal en [[Leiría]], i en setiembri s'esaminó pal puestu de cónsul de primera crasi, sacandu el númeru unu. Al añu siguienti, juntu con Ramalho Ortigão, fundó i dirigió el periódicu ''As Farpas'' i participó enas llamás Conferencias del Casino col su testu ''La nueva literatura'', que llevaba el subtítulu de «El realismu cumu nueva espresión d'arti». Duranti la su estancia en [[Leiría]], i ispirandu-si nel ambienti desta ciá, escribió la su primera novela realista sobri la vida portuguesa, ''[[O Crime do Padre Amaro|El crimi del pairi Amaru]]'', que se pubricaría en 1875 enas páginas dela ''Revista Ocidental'', i qu'apaecería endispués (en 1876 i luegu, con morificacionis emportantis, en 1880) cumu volumen endependienti.
[[archivu:EçadeQueiroz.jpg|thumb|left|Bustu d'Eça de Queirós en Neuilly-sur-Seine, avenue Charles de Gaulle (Francia).]]
En 1872 la su carrera diplomática lo llevó ala [[La Habana]]. Dendi entoncis viviría largu del su pais natal, al que solu güelvería duranti periodus brevis. Residió en [[Cuba]] dos añus, duranti los qualis aprovechó tamién pa viajar pol [[Estaus Unius]] i [[América Central]]. Nostanti, acontinó las sus colaboracionis con diarius portuguesis, i en 1874 apaeció nel ''Diário de Notícias'' el su relatu ''Singularidais d'una moça rubia''.
Fue destinau a Ingalaterra, al consulau de [[Newcastle-upon-Tyne]], en 1874. Allí redactó la su tercera novela, ''[[El primu Basilio]]'', que terminó en 1875. Duranti la su estancia en Newcastle, mandó de contino nel diariu de Portu ''A Actualidade'' los artículus que luegu jadrían el su libru ''Cartas d'Ingalaterra''. Pol entoncis pensó l'ambiciosu proyetu d'escribil una seri de doci novelas col títulu genéricu de ''Escenas dela vida portuguesa''.
En 1878 fue tresferíu a [[Bristol]]. Trabajaba pol entoncis ena novela ''La capital'', que no llegaría a pubrical en vida (apaecería póstumamenti, en 1925), i ena que se considera la su obra más destacá, la estensa ''[[Os Maias|Los Maia]]''. Si las dos obras mentás son la quintaesencia del realismu, Queirós gastó tamién relatus enos que lo fantásticu tieni una gran importancia, cumu es el casu de ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (apaecíu en 1880 nel ''Diário de Portugal''), i ''La reliquia'' (1887). Esta última fue juertimenti enfruenciá pol ''[[Las memorias de Judas]]'' de [[Ferdinando Petruccelli della Gattina]], tantu es assin que argunus estuyosus acusarun al escritol portugués de plagiu.Cláudio
Basto, ''Foi Eça de Queirós um plagiador?'', Maranus, 1924,
p.70 Al mesmu tiempu, acontinó colaborandu con varius diarius portuguesis, i la su firma apaeció tamién en argunus periódicus brasileñus, cumu la ''Gazeta de Notícias'' de [[Río de Janeiro]].
El su últimu libru fue ''La ilustri casa de Ramires'', sobri un [[Idalgu (nobi)|idalgu]] del sigru XIX con problemas pa reconcilial-si cola grandeza del su lina-i. Es una novela imaginativa, entreverá con capítulus d'una aventura de vengança bárbara ambientá nel sigru XII, escrita pol Gonçalo Mendes Ramires, el protagonista. Se trata d'una novela titulá ''La torri de D. Ramires'', ena que antepasaus de Gonçalo son retrataus cumu torris d'onra sanguínea, que contrastan cola laxitú moral del joven.
Los sus escritus dendi Londris i dendi París se consideran ensayus clásicus de gran valol documental i literariu. Las sus obras s'an traducíu a más de venti idiomas. Al español s'á vertíu entri otrus pol [[Ramón del Valle-Inclán]], [[Wenceslao Fernández Flórez]], Julio Gómez de la Serna, [[Carmen Martín Gaite]] i [[Jorge Gimeno]]. No se tieni entavía de algunas valiosas crónicas, delos sus ensayus i correspondencia. Peru sí á síu pubricá la correspondencia que mantuvo con Fradique Mendes, un personaje inventau pol propiu Queirós, juntu con otrus intelectualis dela epoca ([[Antero de Quental]] i Batalha Reis).
== Queirós i el cine ==
[[archivu:Praça do Almada - Estatua a Eça de Queiroz.jpg|thumb|Monumentu a Eça de Queirós en Póvoa de Varzim.]]
''El crimi del pairi Amaru'' fue [[O Crime do Padre Amaro (película)|adatá al cine col mesmu nomi]][http://www.imdb.es/title/tt0313196/
Ficha de ''El crimen del padre Amaro'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 en 2002 pol [[Carlos Carrera]], quien llevó la estoria de Queirós al [[Méjicu]] ogañu. Protagonizá pol [[Gael García Bernal]] i [[Ana Claudia Talancón]], la película sacó ochu [[Premio Ariel (Méjicu)|Arieles]] assin cumu galardonis en argunus certáminis cinematográficus; fue nominá al [[Premios Óscar|Oscar]] i al [[Globo de Oro]], i [[Vicente Leñero]] ganó nel [[Festival de Cine de La Habana]] el premiu al mejol guion.[http://www.imdb.com/title/tt0313196/awards ''Awards for 'El crimen del padre Amaro'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012
El cineasta portugués [[Manoel de Oliveira]] rodó, col apoyu dela [[Televisión de Cataluña]], el filme ''Singularidais d'una moça rubia'', basau nel relatu homónimu i estrenau en 2009.[http://www.imdb.es/title/tt1013856/ Ficha de ''Singularidades de una chica rubia'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 Catarina Wallenstein ganó el [[Globo de Oro]] 2010 ala mejol actriz pola interpretación del papel de Luisa nesta película.[http://www.imdb.com/title/tt1013856/awards ''Awards for 'Singularidades de uma Rapariga Loura'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012
== Obras ==
=== Novelas ===
1870: ''El misteriu dela carretera de Sintra'' (''O mistério da estrada de Sintra)'', con [[Ramalho Ortigão]].
1875: [[O Crime do Padre Amaro|''El crimi del pairi Amaru'']] (''O Crime do Padre Amaro'')
1878: ''[[El primu Basilio]]'' (''O Primo Basílio'')
1880: ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (''O Mandarim'')
1887: ''La reliquia'' (''A relíquia'')
1888: ''[[Os Maias|Los Maia]]'' (''Os Maias'')
1900: ''La ilustri casa de Ramires'' (''A Ilustre Casa de Ramires'')
1901: ''La ciá i las serras'' (''A cidade e as serras''). Póstuma.
1925: ''La capital'' (''A Capital''). Póstuma.
1925: ''El condi d'Abranhos'' (''O Conde de Abranhos''). Póstuma.
1925: ''Alves i Compañía'' (''Alves & Companhia''). Póstuma.
1980: ''La tragedia dela calli delas Flores'' (''A tragédia da rua das Flores''). Póstuma.
=== Cuentus ===
1902: ''Cuentus'' (''Contos''). Póstumu.
=== Otras ===
1890-1891: ''Una campaña alegri'' (''Uma campanha alegre'')
1900: ''Correspondencia de Fradique Mendes (Correspondência de Fradique Mendes)''
1903: ''Prosas bárbaras''
1905: ''Cartas d'Ingalaterra''
1905: ''Ecus de París'' (''Ecos de Paris)''
1907: ''Cartas familiaris i billetis de París'' (''Cartas familiares e bilhetes de Paris'')
1909: ''Notas contemporâneas''
1912: ''Últimas páginas''
1925: ''Correspondência''
1926: ''Estampas egipcias'' (''O Egipto'')
1929: ''Cartas inéditas de Fradique Mendes''
1949: ''Eça de Queirós entre os seus. Cartas íntimas''
=== Traducción ===
''As minas de Salomão'' (1885), de [[H. Rider Haggard|Henry Rider Haggard]].
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus esternus ==
{{wikiquote|José Maria Eça de Queiroz}}
{{commonscat|Eça de Queirós}}
[http://www.feq.pt/ Página dela Fundación Eça de Queiroz] (inclui estoria i bibliografia)
[https://web.archive.org/web/20050716085156/http://www.vidaslusofonas.pt/eca_de_queiros.htm Biografía en ''Vidas Lusófonas'']
[http://www.classicistranieri.com/queiroz/indexes/authq.htm Obras de José Maria Eça de Queirós] PDF - HTML - TXT
[https://www.gutenberg.org/ebooks/66626 ''Adán i Eva nel paraísu'']
ar14pyhiuq9t7tohsisfa4gzhqnja1y
143304
143303
2026-05-25T21:54:34Z
Olarcos
82
/* Biografia */
143304
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''José Maria de Eça de Queirós'''{{refn|group=lower-alpha|Amás «Queiroz», sigún la grafia habitual ena epoca.}} ([[Póvoa de Varzim]], 25 de noviembri de 1845-[[París]], 16 d'abostu de 1900) fue un escritol i editol [[Portugal|portugués]], considerau pol munchus el mejol autol del [[realismu literariu]] del su pais nel [[sigru XIX]]<ref name="UOL - Educação">{{citar web |url=http://educacao.uol.com.br/biografias/jose-maria-eca-de-queiros.jhtm |título=José Maria Eça de Queirós |acessodata=15 de novembro de 2012 |autor= |coautores= |data= |ano= |mes= |formato= |obra= |publicado=UOL - Educação |páginas= |língua= |citação= |wayb= 20190327102659}}</ref><ref>{{citar web|url=https://www1.folha.uol.com.br/ilustrissima/2014/11/1540985-eca-agora-fatos-atuais-sobre-um-escritor-eterno.shtml|título=Eça agora! Fatos atuais sobre um escritor eterno |obra=Folha de SP|acessodata=9 de janeiro de 2020 }}</ref>.
Eça de Queiroz i [[Machado de Assis]] son consideraus los dos mayoris escritoris de [[luenga portuguesa]] del [[séculu XIX]].<ref>{{cital web|url=https://istoe.com.br/machado-de-assis-e-eca-de-queiroz-se-somam-nas-diferencas/|títulu=Machado de Assis i Eça de Queiroz se soman nas deferéncias |obra=ISTOÉ|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www.revistaideias.com.br/2017/06/30/machado-de-assis-eca-de-queiroz-uma-aproximacao/|títulu=Machado de Assis & Eça de Queiroz: una aprossimación |obra=Revista Ideias|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}{{cital libru|úrtimu=Lago|primeiru=Sylvio|títulu=Contrastis i Converjéncias|url={{Google books|4kyRN4enb8YC|page=91|plainurl=yes}}||página=91|isbn=9788541601450}}</ref> Eça es notabli pola originalidá i riqueza del su estilu i luengaji, el realismu descritivu; i pola crítica social costantis nos sus romancis.<ref>{{cital web|url=http://www.citi.pt/cultura/literatura/romance/eca_queiroz/index.html|títulu=Literatura: Eça de Queiroz |obra=Citi|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref> El términu "acacianu" pa definil a alguien con un discursu vazíu, afeitau, pomposu, peru sin conteniu, presenti ena luenga portuguesa, es una alusión al presonaji [[Conselheru Acáciu]], del romanci [[O Primo Basílio|''El Primu Basíliu'']].<ref>{{cital web|url=https://www.publico.pt/2015/04/11/culturaipsilon/noticia/eca-gostava-do-brasil-mas-non-troppo-1692105|títulu=“Eça gostava del Brasil peru non troppo” |obra=O Publico|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www1.folha.uol.com.br/folha/colunas/noutraspalavras/ult2675u310034.shtml|títulu=Una qüestión bizantina |obra=Folha de SP|acesudata=9 de jeneru de 2020 |wayb=20241201004106}}</ref>
== Biografia ==
Iju del magistrau i jues José Maria de Almeida Teixeira de Queirós i de Carolina Augusta Pereira de Eça, fue inscritu cumu iju dela realeza, i bautiçau ena localiá de [[Vila do Conde]]<ref>{{citar livro | autor = Landolt, Candido | título = O Meu Pantheon | editora = Revista Quinzenal "A Póvoa de Varzim" |data=Outubro de 1911}}</ref><ref>{{Citar livro|título=Eça de Queiroz: uma biografia|ultimo=Matos|primeiro=A. Campos|data=2017|editora=Impresa nacional|edicao=3a edição|local=Lisboa}}</ref> e madrinha Ana Joaquina Leal de Barros,<ref>{{Citar periódico |url=https://www.semanticscholar.org/paper/E%C3%A7a-e-o-Brasil-Faro/ddb39d7f311e958a183265e72b94a080ec9c902e |título=Eça e o Brasil |data=1977 |acessodata=26-09-2023 |ultimo=Faro |primeiro=A. |arquivourl=https://bdor.sibi.ufrj.br/bitstream/doc/405/1/358%20PDF%20-%20OCR%20-%20RED.pdf}}</ref>. Inque los sus pairis acabun pol casal-si sieti añus endispués dela su nacencia, el joven José Maria vivió encá los sus agüelinus paternus, en Verdemilho, ata 1855, añu nel que se treslaó a [[Portu]]. Allí cursu l'enseñança secundaria nel Colégio da Lapa, qu'estaba dirigíu pol condi d'otru ilustri escritol portugués, [[Ramalho Ortigão]].
[https://web.archive.org/web/20081221225129/http://www.feq.pt/cronologia.aspx
''Cronología''], en ''Fundação Eça de Queiroz''.
Colos cincuenta añus, en 1861, encetó los sus estuyus de derechu ena [[Nuversidá de Coimbra]]<ref>{{citar web |url=http://www.e-cultura.sapo.pt/artigo/19321 |título=Roteiro queiroziano |acessodata=18 de abril de 2016 |autor= Helena Vaz da Silva|publicado=e-Cultura.pt}}</ref>, ondi hizu amistá con [[Antero de Quental]] i [[Teófilo Braga]]. Se licenció en 1896. Duranti l'últimu cursu, s'estrenó cumu escritol espuntandu una seri de dies artículus, col títulu general de ''Notas vaginales'', nel diariu ''Gazeta de Portugal''. Essus artículus, que sedrían más tardi recojíus nel su libru ''Prosas bárbaras'', chocarun al púbricu portugués pola noveá del su estilu. Saraiva, Antonio
José, i Lopes, Óscar: ''História da literatura portuguesa'',
Portu, 1978; pp. 971-.
En 1866, acabaus los sus estuyus nuversitarius, s'instaló en [[Lisboa]], encá los sus pairis, i al añu siguienti abriu despachu d'abogau ena capital portuguesa. Acontinó colaborandu cola ''Gazeta de Portugal'', inque pun brevi periodu (entri cabus de 1866 i júliu de 1867) residió en [[Évora]], ondi s'ocupó dela dirección del diariu local, ''Distrito de Évora''. A cabus de 1867 fue unu delos socius fundadoris del ''Cenáculo'', juntu con Jaime Batalha Reis, José Fontana, Augusto Fuschini, [[Oliveira Martins]], [[Ramalho Ortigão]] i Salomão Saragga.
A cabus de 1889 i prencepius de 1870, Queirós viajó a [[Egitu]] i vió l'inauguración del [[canal de Suez]]. De güelta encá él, en 1870, escribió una seri d'artículus sobri el su viaji, col títulu de ''De Port-Said a Suez'', nel ''[[Diário de Notícias]]''. Essus artículus sedrían más tardi recojíus nun libru espuntau póstumamenti, ''Notas cogedoras''. Essi mesmu añu apaeció, tamién con formatu de [[folletín]] periodísticu, la su primera novela, escrita en colaboración con Ramalho Ortigão, ''El misteriu dela carretera de Sintra''. Es un relatu de misteriu, cercanu ala [[novela policiaca]], que salió entri júliu i setiembri nel mesmu diariu.
Tamién en 1870, Queirós fue nombrau administradol municipal en [[Leiría]], i en setiembri s'esaminó pal puestu de cónsul de primera crasi, sacandu el númeru unu. Al añu siguienti, juntu con Ramalho Ortigão, fundó i dirigió el periódicu ''As Farpas'' i participó enas llamás Conferencias del Casino col su testu ''La nueva literatura'', que llevaba el subtítulu de «El realismu cumu nueva espresión d'arti». Duranti la su estancia en [[Leiría]], i ispirandu-si nel ambienti desta ciá, escribió la su primera novela realista sobri la vida portuguesa, ''[[O Crime do Padre Amaro|El crimi del pairi Amaru]]'', que se pubricaría en 1875 enas páginas dela ''Revista Ocidental'', i qu'apaecería endispués (en 1876 i luegu, con morificacionis emportantis, en 1880) cumu volumen endependienti.
[[archivu:EçadeQueiroz.jpg|thumb|left|Bustu d'Eça de Queirós en Neuilly-sur-Seine, avenue Charles de Gaulle (Francia).]]
En 1872 la su carrera diplomática lo llevó ala [[La Habana]]. Dendi entoncis viviría largu del su pais natal, al que solu güelvería duranti periodus brevis. Residió en [[Cuba]] dos añus, duranti los qualis aprovechó tamién pa viajar pol [[Estaus Unius]] i [[América Central]]. Nostanti, acontinó las sus colaboracionis con diarius portuguesis, i en 1874 apaeció nel ''Diário de Notícias'' el su relatu ''Singularidais d'una moça rubia''.
Fue destinau a Ingalaterra, al consulau de [[Newcastle-upon-Tyne]], en 1874. Allí redactó la su tercera novela, ''[[El primu Basilio]]'', que terminó en 1875. Duranti la su estancia en Newcastle, mandó de contino nel diariu de Portu ''A Actualidade'' los artículus que luegu jadrían el su libru ''Cartas d'Ingalaterra''. Pol entoncis pensó l'ambiciosu proyetu d'escribil una seri de doci novelas col títulu genéricu de ''Escenas dela vida portuguesa''.
En 1878 fue tresferíu a [[Bristol]]. Trabajaba pol entoncis ena novela ''La capital'', que no llegaría a pubrical en vida (apaecería póstumamenti, en 1925), i ena que se considera la su obra más destacá, la estensa ''[[Os Maias|Los Maia]]''. Si las dos obras mentás son la quintaesencia del realismu, Queirós gastó tamién relatus enos que lo fantásticu tieni una gran importancia, cumu es el casu de ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (apaecíu en 1880 nel ''Diário de Portugal''), i ''La reliquia'' (1887). Esta última fue juertimenti enfruenciá pol ''[[Las memorias de Judas]]'' de [[Ferdinando Petruccelli della Gattina]], tantu es assin que argunus estuyosus acusarun al escritol portugués de plagiu.Cláudio
Basto, ''Foi Eça de Queirós um plagiador?'', Maranus, 1924,
p.70 Al mesmu tiempu, acontinó colaborandu con varius diarius portuguesis, i la su firma apaeció tamién en argunus periódicus brasileñus, cumu la ''Gazeta de Notícias'' de [[Río de Janeiro]].
El su últimu libru fue ''La ilustri casa de Ramires'', sobri un [[Idalgu (nobi)|idalgu]] del sigru XIX con problemas pa reconcilial-si cola grandeza del su lina-i. Es una novela imaginativa, entreverá con capítulus d'una aventura de vengança bárbara ambientá nel sigru XII, escrita pol Gonçalo Mendes Ramires, el protagonista. Se trata d'una novela titulá ''La torri de D. Ramires'', ena que antepasaus de Gonçalo son retrataus cumu torris d'onra sanguínea, que contrastan cola laxitú moral del joven.
Los sus escritus dendi Londris i dendi París se consideran ensayus clásicus de gran valol documental i literariu. Las sus obras s'an traducíu a más de venti idiomas. Al español s'á vertíu entri otrus pol [[Ramón del Valle-Inclán]], [[Wenceslao Fernández Flórez]], Julio Gómez de la Serna, [[Carmen Martín Gaite]] i [[Jorge Gimeno]]. No se tieni entavía de algunas valiosas crónicas, delos sus ensayus i correspondencia. Peru sí á síu pubricá la correspondencia que mantuvo con Fradique Mendes, un personaje inventau pol propiu Queirós, juntu con otrus intelectualis dela epoca ([[Antero de Quental]] i Batalha Reis).
== Queirós i el cine ==
[[archivu:Praça do Almada - Estatua a Eça de Queiroz.jpg|thumb|Monumentu a Eça de Queirós en Póvoa de Varzim.]]
''El crimi del pairi Amaru'' fue [[O Crime do Padre Amaro (película)|adatá al cine col mesmu nomi]][http://www.imdb.es/title/tt0313196/
Ficha de ''El crimen del padre Amaro'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 en 2002 pol [[Carlos Carrera]], quien llevó la estoria de Queirós al [[Méjicu]] ogañu. Protagonizá pol [[Gael García Bernal]] i [[Ana Claudia Talancón]], la película sacó ochu [[Premio Ariel (Méjicu)|Arieles]] assin cumu galardonis en argunus certáminis cinematográficus; fue nominá al [[Premios Óscar|Oscar]] i al [[Globo de Oro]], i [[Vicente Leñero]] ganó nel [[Festival de Cine de La Habana]] el premiu al mejol guion.[http://www.imdb.com/title/tt0313196/awards ''Awards for 'El crimen del padre Amaro'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012
El cineasta portugués [[Manoel de Oliveira]] rodó, col apoyu dela [[Televisión de Cataluña]], el filme ''Singularidais d'una moça rubia'', basau nel relatu homónimu i estrenau en 2009.[http://www.imdb.es/title/tt1013856/ Ficha de ''Singularidades de una chica rubia'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 Catarina Wallenstein ganó el [[Globo de Oro]] 2010 ala mejol actriz pola interpretación del papel de Luisa nesta película.[http://www.imdb.com/title/tt1013856/awards ''Awards for 'Singularidades de uma Rapariga Loura'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012
== Obras ==
=== Novelas ===
1870: ''El misteriu dela carretera de Sintra'' (''O mistério da estrada de Sintra)'', con [[Ramalho Ortigão]].
1875: [[O Crime do Padre Amaro|''El crimi del pairi Amaru'']] (''O Crime do Padre Amaro'')
1878: ''[[El primu Basilio]]'' (''O Primo Basílio'')
1880: ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (''O Mandarim'')
1887: ''La reliquia'' (''A relíquia'')
1888: ''[[Os Maias|Los Maia]]'' (''Os Maias'')
1900: ''La ilustri casa de Ramires'' (''A Ilustre Casa de Ramires'')
1901: ''La ciá i las serras'' (''A cidade e as serras''). Póstuma.
1925: ''La capital'' (''A Capital''). Póstuma.
1925: ''El condi d'Abranhos'' (''O Conde de Abranhos''). Póstuma.
1925: ''Alves i Compañía'' (''Alves & Companhia''). Póstuma.
1980: ''La tragedia dela calli delas Flores'' (''A tragédia da rua das Flores''). Póstuma.
=== Cuentus ===
1902: ''Cuentus'' (''Contos''). Póstumu.
=== Otras ===
1890-1891: ''Una campaña alegri'' (''Uma campanha alegre'')
1900: ''Correspondencia de Fradique Mendes (Correspondência de Fradique Mendes)''
1903: ''Prosas bárbaras''
1905: ''Cartas d'Ingalaterra''
1905: ''Ecus de París'' (''Ecos de Paris)''
1907: ''Cartas familiaris i billetis de París'' (''Cartas familiares e bilhetes de Paris'')
1909: ''Notas contemporâneas''
1912: ''Últimas páginas''
1925: ''Correspondência''
1926: ''Estampas egipcias'' (''O Egipto'')
1929: ''Cartas inéditas de Fradique Mendes''
1949: ''Eça de Queirós entre os seus. Cartas íntimas''
=== Traducción ===
''As minas de Salomão'' (1885), de [[H. Rider Haggard|Henry Rider Haggard]].
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus esternus ==
{{wikiquote|José Maria Eça de Queiroz}}
{{commonscat|Eça de Queirós}}
[http://www.feq.pt/ Página dela Fundación Eça de Queiroz] (inclui estoria i bibliografia)
[https://web.archive.org/web/20050716085156/http://www.vidaslusofonas.pt/eca_de_queiros.htm Biografía en ''Vidas Lusófonas'']
[http://www.classicistranieri.com/queiroz/indexes/authq.htm Obras de José Maria Eça de Queirós] PDF - HTML - TXT
[https://www.gutenberg.org/ebooks/66626 ''Adán i Eva nel paraísu'']
nitgkxutg7wr6zgce6m5ajsro4mawsw
Cristian Mungiu
0
11934
143299
143234
2026-05-25T21:47:10Z
Olarcos
82
143299
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Cristian Mungiu''' ({{IPA|ro|kristiˈan munˈdʒi.u|lang}}; tuvu nacencia el 27 d'abril de 1968) es un cineasta rumanu. Una figura ena [[Nueva Ola Rumana]], las sus películas explorean de costumri la sociá i la política contemporáneas de [[Rumanía]]. Mungiu es más conocíu polos sus fillmis ganaoris dela [[Palma d'Oru]] ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' (2007) i ''[[Fjord]]'' (2026). Polos sus fillmis ''[[Más allá delas colinas]]'' (2012) i ''[[Graduación]]'' (2016) ruchó los premios a [[Mejol Guión]] i [[Mejol Diretor]] enos certáminis del [[Festival de Cini de Cannes]] 65º i 69º, de horma respetiva.
== Primerus añus ==
Mungiu tuvu nacencia en [[Iași]]. La su germana es la analista política Alina Mungiu-Pippidi. Endispués d'estudial literatura inglesa ena [[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași|Nuversidá de Iași]], trabajó nalgunos añus comu profesol i comu periodista. Endispués dessu, se matriculó ena [[Nuversidá de Cine de Bucarest]] pa estudial diretura de cine. Endispués de gradual-si en 1998, Mungiu hizu varius filmis cortus.
== Carrera ==
Nel 2002, debutó col su primel largometraje, ''[[Occident]]'', que tuvo un gran déssitu dela crítica, ruchandu premios en varios festivais de cine i siendu presentau ena [[Quincena de Realiçaoris]] duranti el [[Festival de Cine de Cannes]] de 2002.
Nel 2007, Mungiu escribió i dirigió el su segundu largometraje, ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]''. El fillmi fue recibíu con entusiasmu, atrayendu los alabanzus dela crítica i siendu esgollíu pala competición oficial nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2007, ondi ruchó la [[Palma d'Oru]] al largometraji,<ref>cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |title=Festival de Cannes: 4 Months, 3 Weeks and 2 Days |work=Festival-Cannes.com |access-date=18 December 2009 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20121012053325/http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4427638/year/2007.html |archive-date=2012-10-12</ref> lo que marcó la primera vez qu'esi premiu fue dau a un cineasta rumanu.
El su fillmi de 2012 ''[[Más allá delas colinas]]'' fue proyetau en competición nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2012,<ref>cite web |title=2012 Official Selection |work=festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/article/58878.html |access-date=19 April 2012cite web |url=https://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |title=Cannes Film Festival 2012 line-up announced |access-date=19 April 2012 |work=timeout |archive-url=https://web.archive.org/web/20120423162352/http://www.timeout.com/london/feature/2547/cannes-film-festival-2012-line-up-announced |archive-date=23 April 2012 |url-status=dead ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Guión]],Cite web |title=Awards 2012 |work= festival-cannes.fr |url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/awardCompetition.html |access-date=27 May 2012</ref> con Cristina Flutur i Cosmina Stratan cumpartiendu el premio ala [[Mejol Atrís]]. El filmi fue amás esgollíu comu la representación rumana pal [[Óscar ala Mejol Película en Lengua Estranjera]] ena edición 85ª delos [[Premios de l'Academia]],<ref>cite news |title=Romania picks 'Beyond the Hills' for Oscar race |work=Variety |url=https://variety.com/2012/film/awards/romania-picks-beyond-the-hills-for-oscar-race-1118059022/ |access-date=11 September 2011 llegandu ala lista corta d'eneru.cite web |title=9 Foreign Language Films Vie for Oscar |work= Oscars.org |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2012/20121221.html |access-date=21 December 2012</ref>
Nel 2013, produjo el fillmi de Nae Caranfil ''[[6.9 ena escala de Richter]]''.<ref>cite news |title=Romania Announces Grants from 2012 Application Session |url=http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|url-status=dead|archive-url=https://archive.today/20130629045836/http://www.filmneweurope.com/news/romania/105339-romania-annouces-grants-from-2012-application-session/menu-id-159|archive-date=2013-06-29 En abril de 2013, fue esgollíu comu biembru del jurau dela competición prencipal nel [[Festival de Cine de Cannes]] de 2013.cite web |last= Saperstein |first=Pat |title= Nicole Kidman, Christopher Waltz, Ang Lee Among Cannes Jury Members |work=Variety |publisher=Reed Business Information |date=23 April 2013 |url=https://variety.com/2013/film/news/nicole-kidman-christopher-waltz-ang-lee-among-cannes-jury-members-1200410650/ |access-date=23 April 2013</ref>
Nel 2016, dirigió la tragedia ''[[Graduación]]'', que s'estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2016, ondi Mungiu ruchó el premio a [[Mejol Diretor]]. El fillmi estuvo en competición pola [[Palma d'Oru]]. Mungiu fue el Presidenti del jurau dela seción no competitiva dela [[Semana dela Crítica]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2021.<ref>Cite web|last=Keslassy|first=Elsa|date=2021-06-07|title=Cannes' Critics' Week Celebrates 60th Anniversary With French-Flavored Lineup|url=https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/|url-status=live|access-date=2021-07-15|website=Variety|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20210607100504/https://variety.com/2021/film/news/cannes-critics-week-celebrates-60th-anniversary-with-french-flavored-lineup-1234989607/ |archive-date=2021-06-07</ref>
[[File:Cristian Mungiu after the awards press conference for the 2026 Cannes Film Festival 03.jpg|thumb|Cristian Mungiu nel 2026 Festival de Cannes el 23 de mayu de 2026]]
Nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2022, el largometraje de Mungiu ''[[R.M.N.]]'' fue esgollíu pa competil pola [[Palma d'Oru]]. Los coproductoris del fillmi enclúin a los ermanus Dardenne colos sus Les Films du Fleuve.<ref>Cite web |author= F. N. E. staff |title=Cristian Mungiu Back in Cannes' Competition with R.M.N. |website=www.filmneweurope.com |language=en-gb |url=https://www.filmneweurope.com/news/romania-news/item/123198-cristian-mungiu-back-in-cannes-competition-with-r-m-n |access-date=2022-05-13</ref>
El su fillmi de drama de 2026 ''[[Fjord]]'', con Sebastian Stan i Renate Reinsve enos papelis prencipais, ruchó la [[Palma d'Oru]] nel [[Festival de Cini de Cannes]] de 2026, lo que senificó el segundu triunfo de Mungiu endispués de ''[[4 meses, 3 semanas i 2 días]]'' nel 2007.<ref>cite web |last=Sundriyal|first=Diksha|title=Cristian Mungiu’s 'Fjord' Plot and Filming Details, Revealed|work=The Cinemaholic|date=January 15, 2025|url=https://thecinemaholic.com/cristian-mungius-fjord-plot-filming/|access-date=September 29, 2025cite web |last=Kay|first=Jeremy|title=Neon buys North America, UK, Australia/NZ on Cristian Mungiu’s English-language debut 'Fjord'|work=Screen International|date=May 12, 2025|url=https://www.screendaily.com/news/neon-buys-multiple-territories-on-cristian-mungius-english-language-debut-fjord/5204847.article|access-date=September 29, 2025Cite web |title=Cannes unveils 2026 Official Selection|url=https://www.screendaily.com/news/cannes-unveils-2026-official-selection/5215494.article|access-date=2026-04-09|website=Screen|language=en</ref>
== Enfluencias i estilu ==
Mungiu á dichu que Miloš Forman i Robert Altman son cineastas emportantis que lo enfluenciaron. Amás respeta el realismu de ''[[Ladrón de bicicletas]]'', entri otros faimosus fillmis realistas.
== Filmografía ==
[[Archivu:Cristian Mungiu (2007).jpg|thumb |250px | Cristian Mungiu (2007).]]
=== Largometrajis ===
*''[[Fjord]]'' (2026)
*''R.M.N.'' (2022)
*''Bacalaureat'' (2016)
*''[[După dealuri]]'' ([[Cine en 2012|2012]])
*''[[Amintiri din epoca de aur]]'' ([[Cine en 2009|2009]])
*''[[Cuatro meses, tres semanas y dos días]]'' ([[Cine en 2007|2007]])
*''Lost and Found'' ([[Cine en 2005|2005]], segmento "Turkey Girl")
*''[[Occident (película)|Occident]]'' ([[Cine en 2002|2002]])
*''Corul pompierilor'' ([[Cine en 2000|2000]], cortometraje)
*''Nici o întâmplare'' (2000, cortometraje)
*''Zapping'' (2000, cortometraje)
== Premius i nominaciones ==
;[[Festival Internacional de cini de Cannes]]
{| class="wikitable"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Año''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultado'''
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]<ref name="awards">{{cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2007/allAward.html |title=Awards 2007: All Awards |work=festival-cannes.fr|archivedate=9 de noviembre de 2014}}</ref>||[[Palma de Oro]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2007|2007]]||[[FIPRESCI|Premio FIPRESCI]]||''[[4 meses, 3 semanas y 2 días]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2012|2012]]<ref>{{Cite web|url=http://www.festival-cannes.fr/en/archives/2012/allAward.html |title=Awards 2012: All the awards |work=festival-cannes.com |publisher=Cannes Film Festival|archivedate=7 de febrero de 2017 }}</ref>||[[Premio al mejor guion (Festival de Cannes)|Mejor guion]]||''[[Más allá de las colinas]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2016|2016]]<ref>{{citaweb|url=https://www.theguardian.com/film/live/2016/may/22/cannes-2016-palme-dor-winners-live|título=Cannes 2016 |obra=festival-cannes.fr |fechaacceso= 22 de mayo de 2016 }}</ref>||[[Premio a la mejor dirección (Festival de Cannes)|Premio a la mejor dirección]]||''[[Graduation]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Palma de Oro]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|-
|[[Festival Internacional de Cini de Cannes de 2026|2026]]||[[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|Premio FIPRESCI]]||''[[Fjord]]''||{{celda|Ganador}}
|}
== Onoris ==
Familia Real Rumana: 70.º caballeru dela Condecoración Real dela Crús dela Casa Real de Rumanía<ref>cite web |title= Crucea Casei Regale a României. Persoane, instituții și organizații decorate</ref>. <ref>Anul 2012. |trans-title= Cross of the Royal House of Romania: Decorated persons, institutions and organizations: Year 2012 |url= https://casamajestatiisale.ro/familia-regala/ordine-decoraii/crucea-casei-regale-a-romaniei/ |access-date= 7 d'ochubri de 2025</ref>
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atihus esternus ==
(En rumanu) [http://editura.liternet.ro/carte/32/Cristian-Mungiu/7-scenarii.html 7 scenarii (7 guiones)], Editura LiterNet - volumi de guiones por Cristian Mungiu
*[https://web.archive.org/web/20081208095204/http://european-films.net/content/view/780/62/ entrevista col diredtol de ''4 Months, 3 Weeks and 2 Days'' Cristian Mungiu] en european-films.net
Análisis en perfundidá de [https://www.academia.edu/44812147/Narratives_of_Cruel_Cristian_Mungius_Cinematic_Work_and_the_Political_Imaginary_of_East_Central_Europe las películas de Mungiu] i de [https://www.academia.edu/3309602/The_cold_world_behind_the_window_4_Months_3_Weeks_and_2_Days_and_Romanian_cinemas_return_to_real_existing_communism 4 Months, 3 Weeks and 2 Days]
rnckk7pds72wwupntyixhrjqm6448dr
Cannes
0
11936
143256
2026-05-25T13:47:29Z
Olarcos
82
Criá página con '{{Ficha de entidad subnacional/doc}}'
143256
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional/doc}}
3edaun526823fk2uiiri0ajrmkqebhp
143257
143256
2026-05-25T13:47:57Z
Olarcos
82
143257
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
5qukelgv7cktzcfg7kl09ortr7ndf7f
143259
143257
2026-05-25T13:52:39Z
Olarcos
82
143259
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
Nel segundu [[sigru]] dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. [[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|300px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio.Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos intentaron hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejos polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
hv2w3pmssjob1ltpx1vgw88g52uxpup
143260
143259
2026-05-25T13:53:32Z
Olarcos
82
143260
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
Nel segundu [[sigru]] dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. [[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|300px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio.Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos intentaron hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejos polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
400exn2vw61aac6t4mfm6gqmvupz8ja
143261
143260
2026-05-25T13:54:16Z
Olarcos
82
143261
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
Nel segundu [[sigru]] dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. [[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|300px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio.Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos intentaron hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejos polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
or1w7fc585bzhgpo66taw3vsbt2yn1s
143262
143261
2026-05-25T13:55:00Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143262
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
Nel segundu [[sigru]] dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. [[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|300px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio.Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
qt7k3bqp5qffyqg1yiccilgx6wlbhlp
143263
143262
2026-05-25T13:56:42Z
Olarcos
82
/* Climi */
143263
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
Nel segundu [[sigru]] dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. [[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|300px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio.Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
38g57dgmcl3lgxnkd3mvllj9w85iphy
143264
143263
2026-05-25T13:58:25Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143264
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
Nel segundu [[sigru]] dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. [[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|300px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
nfnda3vgmk9p04nsn38bc3lga1v0zge
143265
143264
2026-05-25T13:59:32Z
Olarcos
82
143265
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes satellite.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
nvwbatit5uk60enx8rgssut99ht0rmb
143266
143265
2026-05-25T14:00:49Z
Olarcos
82
143266
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) ===
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de Honorat St menol, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
5ust86yrmj4cw4yaa2v4g9qstarejhn
143267
143266
2026-05-25T14:03:20Z
Olarcos
82
/* Île Saint-Honorat (Isla St Honorat) */
143267
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
i28ogsbjkrd7braz6ssy1e2x6u93877
143268
143267
2026-05-25T14:05:40Z
Olarcos
82
/* Festivalis i eventus */
143268
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Palais des festivals et des congrès de Cannes.JPG|Palaciu de congresus
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
l8nxds0jqcx93078qciwho4ax4om51y
143269
143268
2026-05-25T14:06:10Z
Olarcos
82
/* Galeria */
143269
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{{Evolución demográfica |1793=2626|1800=2896|1806=2804|1821=3982|1831=3381|1836=3997|1846=4720|1851=5557|1856=5860|1861=7557|1866=9618|1872={{Formatnum|10144}}|1876={{Formatnum|14022}}|1881={{Formatnum|19385}}|1886={{Formatnum|19959}}|1891={{Formatnum|19983}}|1896={{Formatnum|22959}}|1901={{Formatnum|30420}}|1906={{Formatnum|29365}}|1911={{Formatnum|29656}}|1921={{Formatnum|30907}}|1926={{Formatnum|42427}}|1931={{Formatnum|47259}}|1936={{Formatnum|49032}}|1946={{Formatnum|45548}}|1954={{Formatnum|50192}}|1962={{Formatnum|58079}}|1968={{Formatnum|67152}}|1975={{Formatnum|70527}}|1982={{Formatnum|72259}}|1990={{Formatnum|68676}}|1999={{Formatnum|67304}}|2006={{Formatnum|70200}}|2007={{Formatnum|70829}} |huenti=INSEE-fr|2015={{Formatnum|74285}}|2016={{Formatnum|75046}}}}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
fleqogi9k52n6wrdt7z27dhek1afq17
143270
143269
2026-05-25T14:06:40Z
Olarcos
82
/* Demografía */
143270
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
dvdpbtv83b3mwud7wo2cttv1st9bk4g
143271
143270
2026-05-25T14:07:14Z
Olarcos
82
/* Festivalis i eventus */
143271
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]].
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'ha desarrollau nun clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acohi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
9ksgrtmgcog3nqzqw6jpxp1yw8cpcuw
143272
143271
2026-05-25T14:12:26Z
Olarcos
82
143272
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'[[Antigüedá]], ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sieglu XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sieglu XX]], d'otelis de lussu pa los turistas ricus, lo que horma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, rodeau d'otelis de gran luxu.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'ha desarrollau nun clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acohi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
q271m0ariatnurwkfhh1p1g494xr5d3
143273
143272
2026-05-25T14:14:13Z
Olarcos
82
143273
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
== Toponimia ==
=== Nombri de la comuna ===
El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus a dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
=== Gentiliciu ===
Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>.
En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
Tienes razón. Me equivoqué: generé una imagen, no wikitexto. Aquí tienes una tabla manual usable en Wikipedia:
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'ha desarrollau nun clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acohi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
oddwwnvol22zlm1vojpjvkrpwshixyk
143294
143273
2026-05-25T21:42:33Z
Olarcos
82
/* Climi */
143294
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
== Toponimia ==
=== Nombri de la comuna ===
El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus a dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
=== Gentiliciu ===
Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>.
En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'ha desarrollau nun clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acohi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
qdyx3o6ri3tp7f1eqihpw1uugvmv9uh
143295
143294
2026-05-25T21:43:29Z
Olarcos
82
/* Economia */
143295
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
== Toponimia ==
=== Nombri de la comuna ===
El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus a dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
=== Gentiliciu ===
Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>.
En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'a desenvolviu un clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acogi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
i6puazipiy5man5ss8mgmvdcxrdgqdx
143296
143295
2026-05-25T21:43:48Z
Olarcos
82
/* Vea-si tamién */
143296
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
== Toponimia ==
=== Nombri de la comuna ===
El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus a dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
=== Gentiliciu ===
Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>.
En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'a desenvolviu un clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acogi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cini de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
ig2x6e18hit62t65nf8xt7a7qu53dm8
143297
143296
2026-05-25T21:45:45Z
Olarcos
82
143297
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[Lengua ocitana|occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
== Toponimia ==
=== Nombri de la comuna ===
El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus los dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
=== Gentiliciu ===
Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>.
En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los uniqus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién habitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'a desenvolviu un clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acogi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cini de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
7mddtr6mise9bft1pc5iokf101ca3ub
143298
143297
2026-05-25T21:46:38Z
Olarcos
82
/* Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) */
143298
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[Lengua ocitana|occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
== Toponimia ==
=== Nombri de la comuna ===
El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus los dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
=== Gentiliciu ===
Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>.
En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
== Estoria ==
[[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]].
Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref>
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
== Climi ==
Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" |
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec.
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C)
| style="background:#ffe5e5;" | 10.5
| style="background:#ffdddd;" | 12.3
| style="background:#ffd0d0;" | 15.6
| style="background:#ffc2c2;" | 18.4
| style="background:#ffb6b6;" | 20.4
| style="background:#ff9f9f;" | 23.7
| style="background:#ff8f8f;" | 25.9
| style="background:#ffaa9f;" | 22.4
| style="background:#ffc0b0;" | 19.2
| style="background:#ffcccc;" | 16.8
| style="background:#ffdddd;" | 12.5
| style="background:#ffe5e5;" | 10.2
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C)
| style="background:#fff0e6;" | 7.6
| style="background:#ffe9dc;" | 9.3
| style="background:#ffdfcf;" | 11.6
| style="background:#ffd3c0;" | 14.4
| style="background:#ffc8b2;" | 16.7
| style="background:#ffc0aa;" | 18.3
| style="background:#ffad99;" | 21.2
| style="background:#ffb7a3;" | 19.8
| style="background:#ffcfbd;" | 15.5
| style="background:#ffdbc9;" | 12.4
| style="background:#ffe9dc;" | 9.2
| style="background:#fff0e6;" | 7.9
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C)
| style="background:#d9e8ff;" | 2.0
| style="background:#dceaff;" | 3.4
| style="background:#e0edff;" | 5.1
| style="background:#e6f1ff;" | 7.8
| style="background:#edf5ff;" | 9.9
| style="background:#f2f8ff;" | 11.4
| style="background:#f6fbff;" | 13.2
| style="background:#fff0e6;" | 15.0
| style="background:#f4f9ff;" | 12.2
| style="background:#e8f2ff;" | 8.5
| style="background:#e0edff;" | 5.2
| style="background:#d9e8ff;" | 2.3
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm)
| style="background:#d9f0ff;" | 79
| style="background:#e0f4ff;" | 66
| style="background:#dcf1ff;" | 75
| style="background:#ddf2ff;" | 72
| style="background:#eef9ff;" | 30
| style="background:#f8fdff;" | 3
| style="background:#ecf8ff;" | 35
| style="background:#f3fbff;" | 16
| style="background:#e6f6ff;" | 50
| style="background:#d8efff;" | 80
| style="background:#c8e8ff;" | 110
| style="background:#cfeaff;" | 99
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm)
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#efefff;" | 15
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#fdfdff;" | 1
| style="background:#fafaff;" | 3
| style="background:#f8f8ff;" | 5
| style="background:#f5f5ff;" | 9
| style="background:#f2f2ff;" | 12
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#eeeeff;" | 16
| style="background:#f9f9f9;" |
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol
| style="background:#fff8cc;" | 65
| style="background:#fff6bf;" | 90
| style="background:#fff0a3;" | 150
| style="background:#ffe680;" | 216
| style="background:#ffe066;" | 230
| style="background:#ffd447;" | 285
| style="background:#ffd64d;" | 281
| style="background:#ffda59;" | 274
| style="background:#ffe477;" | 225
| style="background:#ffec99;" | 186
| style="background:#fff2ad;" | 128
| style="background:#fff6bf;" | 86
| style="background:#f9f9f9;" |
|}
== Demografía ==
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;"
|+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 2626
| 2896
| 2804
| 3982
| 3381
| 3997
| 4720
| 5557
| 5860
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 7557
| 9618
| 10 144
| 14 022
| 19 385
| 19 959
| 19 983
| 22 959
| 30 420
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 29 365
| 29 656
| 30 907
| 42 427
| 47 259
| 49 032
| 45 548
| 50 192
| 58 079
|-
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015
! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016
|-
! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis
| 67 152
| 70 527
| 72 259
| 68 676
| 67 304
| 70 200
| 70 829
| 74 285
| 75 046
|-
| colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE.
|}
== Monumentus ==
La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
=== Museus ===
El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie.
[https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes]
=== Las Villas de Cannes ===
El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
=== Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) ===
Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
=== Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) ===
[[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]]
Los monjis cisterciensis fuerun los únicus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién abitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
== Teatru i música ==
Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
== Festivalis i eventus ==
El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
'''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
'''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
'''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
'''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
'''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market]
'''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
==Economia==
[[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]]
La zona alreor de Cannes s'a desenvolviu un clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acogi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]].
==Galeria==
<gallery mode="packed" heights="160">
File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette
File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju
File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju
File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]]
File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950
</gallery>
== Ciais germanás ==
{{bandera|ESP}} Madrid (1957)
{{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970)
{{bandera|USA}} Beverly Hills (1986)
{{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92)
{{bandera|CHN}} Sanya (1997)
{{bandera|COL}} Bogotá (1997)
{{bandera|MEX}} Acapulco (1998)
{{bandera|CHI}} Copiapó (2010)
{{bandera|Colombia}} Pasto (2011)
{{bandera|Colombia}} Riohacha (2015)
== Vea-si tamién ==
[[Festival de Cini de Cannes]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
[https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes]
[http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español]
[https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE]
[http://www.petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes]
oh2ygpa783untoi5etkly7lzd0s8ozn
Guarda
0
11937
143305
2026-05-25T22:01:06Z
Olarcos
82
Criá página con '{{Ficha de entidad subnacional}}'
143305
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
5qukelgv7cktzcfg7kl09ortr7ndf7f
143306
143305
2026-05-25T22:05:24Z
Olarcos
82
143306
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800) es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015 mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
tsb84fq2fscb6jhhfht4nf99ho3lmdy
143307
143306
2026-05-25T22:06:30Z
Olarcos
82
/* Assitiamientu */
143307
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800) es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015 mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
7vwgwsi5b6yk7gxdnllvpb0qjsantln
143308
143307
2026-05-25T22:13:08Z
Olarcos
82
/* Climi */
143308
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800) es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015 mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|menatura|isquierda|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|menatura|isquierda|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
n1lapc9hps4cfk3h8drbbe0xgeq0dob
143309
143308
2026-05-25T22:13:53Z
Olarcos
82
/* Istoria */
143309
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800) es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015 mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|menatura|isquierda|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
htc1bot2e251hnpe2l1ewbvk4bzxcjn
143310
143309
2026-05-25T22:14:14Z
Olarcos
82
/* Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana */
143310
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800) es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015 mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
fdmobw9qkzqkrv3px25dlyj3hyzs5v5
143311
143310
2026-05-25T22:17:03Z
Olarcos
82
143311
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800) es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
r7166ru77xb84zvq9yfkjokry06053n
143312
143311
2026-05-25T22:17:29Z
Olarcos
82
143312
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442 i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
b8db4869duvqiuwrhpf7kmoa6myswy7
143313
143312
2026-05-25T22:19:02Z
Olarcos
82
143313
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
agxzv4vanm0ajp6h916jgksu4xwizeg
143314
143313
2026-05-25T22:22:33Z
Olarcos
82
/* Dinastía de Borgoña */
143314
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
== Referencias ==
{{listaref|2}}
56j0ofsn3k5hxrswdrsyi13pyqvrm7v
143315
143314
2026-05-25T22:23:38Z
Olarcos
82
/* Referencias */
143315
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
45ymx5h2z9h2ddljuzc44aaol5vr7uf
143316
143315
2026-05-25T22:24:34Z
Olarcos
82
/* Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 */
143316
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
ftj7tfcdzxxjb49pocf6vtp6qycd25p
143317
143316
2026-05-25T22:27:35Z
Olarcos
82
/* Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 */
143317
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
mz3cnrr1kdz5tnln1xkdv0bjcr9xhup
143318
143317
2026-05-25T22:28:10Z
Olarcos
82
/* Deportis */
143318
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
3icg06wtoam4mgdh5n4rdgx63zo7v5m
143319
143318
2026-05-25T22:28:45Z
Olarcos
82
/* Dinastía de Borgoña */
143319
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
=== Primera República (1910-1926) ===
[[Archivo:Agilluar2.jpg|miniatura|El poeta guardense [[Augusto Gil]] ]]
Después de la implementación de la república en Portugal, en 1910, surgirían en todo el [[Distrito de Guarda]], con especial concentración en Guarda y [[Seia]], periódicos que mayoritariamente asumirían claramente los ideales republicanos para fines de propaganda. Estos constituirían una fuente de extrema importancia para la reconstrucción de la historia reciente de las diversas comunidades del Distrito durante la implementación del régimen republicano.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |título=O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda (El Distrito de Guarda en la Primera República - Los periódicos del Distrito de Guarda) |publicación=Arquivo Distrital da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141010094654/http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |fechaarchivo=10 de octubre de 2014 }}</ref>
Las convulsiones políticas y militares, sumadas a una profunda crisis económica, estuvieron en gran parte causadas por la decisión sobre la participación de Portugal en la [[Primera Guerra Mundial]]. Esta inestabilidad crónica de la primera experiencia republicana culminaría con el golpe militar del 28 de mayo de 1926,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.infopedia.pt/$primeira-republica |título=Primeira República |publicación=Infopédia - Dicionários Porto Editora |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> que puso fin a este periodo e inició una transición hacia la dictadura.
=== Estado Nuevo (1926-1974) ===
El legendario poeta guardense [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febrero de 1929, ya en la época de la dictadura militar que precedió al régimen institucionalizado.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil |título=Obras de Augusto Gil (1873-1929) |publicación="Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa” |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> El golpe de 1926 conduciría a una dictadura de 48 años, de carácter militar hasta mediados de los años 30, y después civil, bajo el nombre de Estado Nuevo.
El único momento en que la dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] (aliado de [[Francisco Franco|Franco]] en España) se vio seriamente amenazada ocurrió en 1958, cuando el general [[Humberto Delgado]] decidió presentarse a las elecciones presidenciales, proponiendo la dimisión del dictador.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html |título= Humberto Delgado e as elecciones presidenciais de 1958 |publicación= PCP «O Militante» |fecha=octubre de 1998 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 |título="Obviamente demito-o!", uma frase famosa com várias versões |editorial=RTP - Lusa |fecha=6 de mayo de 2008 |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref>
Durante este periodo, la ciudad experimentó un tímido desarrollo e industrialización:
* En 1942 se abrió el primer hotel en la ciudad, el "Hotel Turismo", activo hasta el siglo XXI y convertido en un símbolo icónico del turismo local.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |título=A Guarda com turismo em 2050 |editorial=O Interior |fecha=21 de febrero de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305031151/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |fechaarchivo=5 de marzo de 2016 }}</ref>
* En 1963 comenzaron a trabajar las Industrias Lusitanas [[Renault]] (fábrica de automóviles), un motor económico crucial que dinamizó la región.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505073434/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
* En 1965 se creó la Escuela de Enfermería de Guarda (actual Escuela Superior de Salud).<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação (Escuela - Presentación) |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505060009/http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
El fin del régimen en la localidad se desencadenó en la noche del 24 de abril de 1974, cuando el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimiento de Infantería de Guarda, arrestó a su comandante y se unió al [[Movimento das Forças Armadas|Movimiento de las Fuerzas Armadas]] (MFA) que al día siguiente iba a derribar la dictadura de Salazar y [[Marcelo Caetano|Caetano]] en la [[Revolución de los Claveles]]. Valente es recordado como uno de los más brillantes y comprometidos militares de dicha revolución.<ref>{{Cita publicación |nombre=Carlos |apellido=Barroso Esperança |url=http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf |título=Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril (Mayor-general José Augusto Monteiro Valente - Militar, republicano, patriota e heróe de abril) |publicación=Revista Praça Velha |página=2 |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref>
=== Tercera República Portuguesa (1974-presente) ===
Con la llegada de la democracia, la ciudad de Guarda consolidó sus instituciones educativas y reconfiguró su panorama industrial adaptándose a la apertura de mercados.
En el ámbito educativo, en 1980 fue creado el Instituto Politécnico de Guarda, el cual inició sus actividades académicas en el año 1986 a través de la Escuela Superior de Educación y, al año siguiente, de la Escuela Superior de Tecnología y Gestión. En el año 2001 se integraría también la Escuela Superior de Salud.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref> Asimismo, en 1999 se expandió la oferta formativa del instituto con la creación de la Escuela Superior de Turismo y de Telecomunicaciones en la vecina ciudad de [[Seia]].<ref>{{Cita publicación |url=http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |título=História do Instituto |publicación=IPG |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |fechaarchivo=19 de abril de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160419232525/http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |deadurl=yes }}</ref>
En el sector industrial, la emblemática planta de Renault se mantuvo activa hasta 1987, alcanzando una producción total de 189.461 vehículos de modelos históricos como el Renault 4, 5, 6, 8, 10, 12, 16 y Renault Trafic. Posteriormente, las instalaciones pasaron a manos de "Delco Remy" y más tarde de la multinacional estadounidense "[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]", cuya actividad cesó definitivamente en diciembre de 2010,<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> forzando a la economía local a diversificarse hacia el sector servicios, el turismo y las nuevas industrias tecnológicas de componentes y logística.
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
5ns0akmofau7zpa99nxuycce1dp3vs0
143320
143319
2026-05-25T22:29:01Z
Olarcos
82
/* Primera República (1910-1926) */
143320
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
=== Primera República (1910-1926) ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|miniatura|El poeta guardense [[Augusto Gil]] ]]
Después de la implementación de la república en Portugal, en 1910, surgirían en todo el [[Distrito de Guarda]], con especial concentración en Guarda y [[Seia]], periódicos que mayoritariamente asumirían claramente los ideales republicanos para fines de propaganda. Estos constituirían una fuente de extrema importancia para la reconstrucción de la historia reciente de las diversas comunidades del Distrito durante la implementación del régimen republicano.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |título=O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda (El Distrito de Guarda en la Primera República - Los periódicos del Distrito de Guarda) |publicación=Arquivo Distrital da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141010094654/http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |fechaarchivo=10 de octubre de 2014 }}</ref>
Las convulsiones políticas y militares, sumadas a una profunda crisis económica, estuvieron en gran parte causadas por la decisión sobre la participación de Portugal en la [[Primera Guerra Mundial]]. Esta inestabilidad crónica de la primera experiencia republicana culminaría con el golpe militar del 28 de mayo de 1926,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.infopedia.pt/$primeira-republica |título=Primeira República |publicación=Infopédia - Dicionários Porto Editora |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> que puso fin a este periodo e inició una transición hacia la dictadura.
=== Estado Nuevo (1926-1974) ===
El legendario poeta guardense [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febrero de 1929, ya en la época de la dictadura militar que precedió al régimen institucionalizado.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil |título=Obras de Augusto Gil (1873-1929) |publicación="Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa” |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> El golpe de 1926 conduciría a una dictadura de 48 años, de carácter militar hasta mediados de los años 30, y después civil, bajo el nombre de Estado Nuevo.
El único momento en que la dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] (aliado de [[Francisco Franco|Franco]] en España) se vio seriamente amenazada ocurrió en 1958, cuando el general [[Humberto Delgado]] decidió presentarse a las elecciones presidenciales, proponiendo la dimisión del dictador.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html |título= Humberto Delgado e as elecciones presidenciais de 1958 |publicación= PCP «O Militante» |fecha=octubre de 1998 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 |título="Obviamente demito-o!", uma frase famosa com várias versões |editorial=RTP - Lusa |fecha=6 de mayo de 2008 |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref>
Durante este periodo, la ciudad experimentó un tímido desarrollo e industrialización:
* En 1942 se abrió el primer hotel en la ciudad, el "Hotel Turismo", activo hasta el siglo XXI y convertido en un símbolo icónico del turismo local.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |título=A Guarda com turismo em 2050 |editorial=O Interior |fecha=21 de febrero de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305031151/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |fechaarchivo=5 de marzo de 2016 }}</ref>
* En 1963 comenzaron a trabajar las Industrias Lusitanas [[Renault]] (fábrica de automóviles), un motor económico crucial que dinamizó la región.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505073434/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
* En 1965 se creó la Escuela de Enfermería de Guarda (actual Escuela Superior de Salud).<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação (Escuela - Presentación) |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505060009/http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
El fin del régimen en la localidad se desencadenó en la noche del 24 de abril de 1974, cuando el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimiento de Infantería de Guarda, arrestó a su comandante y se unió al [[Movimento das Forças Armadas|Movimiento de las Fuerzas Armadas]] (MFA) que al día siguiente iba a derribar la dictadura de Salazar y [[Marcelo Caetano|Caetano]] en la [[Revolución de los Claveles]]. Valente es recordado como uno de los más brillantes y comprometidos militares de dicha revolución.<ref>{{Cita publicación |nombre=Carlos |apellido=Barroso Esperança |url=http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf |título=Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril (Mayor-general José Augusto Monteiro Valente - Militar, republicano, patriota e heróe de abril) |publicación=Revista Praça Velha |página=2 |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref>
=== Tercera República Portuguesa (1974-presente) ===
Con la llegada de la democracia, la ciudad de Guarda consolidó sus instituciones educativas y reconfiguró su panorama industrial adaptándose a la apertura de mercados.
En el ámbito educativo, en 1980 fue creado el Instituto Politécnico de Guarda, el cual inició sus actividades académicas en el año 1986 a través de la Escuela Superior de Educación y, al año siguiente, de la Escuela Superior de Tecnología y Gestión. En el año 2001 se integraría también la Escuela Superior de Salud.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref> Asimismo, en 1999 se expandió la oferta formativa del instituto con la creación de la Escuela Superior de Turismo y de Telecomunicaciones en la vecina ciudad de [[Seia]].<ref>{{Cita publicación |url=http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |título=História do Instituto |publicación=IPG |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |fechaarchivo=19 de abril de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160419232525/http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |deadurl=yes }}</ref>
En el sector industrial, la emblemática planta de Renault se mantuvo activa hasta 1987, alcanzando una producción total de 189.461 vehículos de modelos históricos como el Renault 4, 5, 6, 8, 10, 12, 16 y Renault Trafic. Posteriormente, las instalaciones pasaron a manos de "Delco Remy" y más tarde de la multinacional estadounidense "[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]", cuya actividad cesó definitivamente en diciembre de 2010,<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> forzando a la economía local a diversificarse hacia el sector servicios, el turismo y las nuevas industrias tecnológicas de componentes y logística.
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
syjdplsjze0r5qt4h1178sknaewdmmc
143321
143320
2026-05-25T22:31:51Z
Olarcos
82
/* Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 */
143321
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
=== Interregno de 1383-1385 y Dinastía de Avis ===
[[Archivo:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|miniatura|Crucero de Guarda]]
Antes del estallido de la crisis dinástica, en 1371, se concedió en Guarda una "tierra de refugio" para los "humanizados" (personas condenadas por asesinato a quienes el rey perdonaba ciertos delitos), con el objetivo de fomentar el poblamiento de las tierras cercanas a las fronteras.<ref>{{Cita publicación |nombre=Luís Miguel |apellido=Maldonado de Vasconcelos Correia |url=https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69&lpg=PA69&dq=1379+guarda&source=bl&ots=5Dp2IWAu3b&sig=t3TdDUQ1GhtymTvKzFe0bBX-OVM&hl=pt-PT&sa=X&ei=TGowVfKsFcmO7Qa05YGoDw&ved=0CDkQ6AEwBw#v=onepage&q=1379%20guarda&f=false |título=Castelos em Portugal |publicación=Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949) - Mediabooks |página=69 |idioma=portugués |fechaacceso=17 de abril de 2015}}</ref> En 1383, coincidiendo con el inicio del [[Crisis de 1383-1385 en Portugal|interregno]], el obispo Afonso Correia II creó en la ciudad un colegio para estudiantes pobres, asociado a la escuela episcopal de Guarda que ya existía desde al menos el {{siglo|XIII||s}}.<ref>{{Cita publicación |nombre=José Miguel |apellido=Carreira Amarelo |url=http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf |título=A Escola Episcopal da Sé da Guarda |publicación=Revista do Instituto Politécnico da Guarda |páginas=195-199 |idioma=portugués |fecha=agosto de 1997 |fechaacceso=18 de abril de 2015}}</ref>
Tras la consolidación de la [[Dinastía de Avis]], la ciudad mantuvo un papel político y militar estratégico en el reino:
* En 1465, el rey [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] celebró nuevas Cortes en Guarda, donde se prohibió a los jueces de la Cámara Civil resolver pleitos relacionados con la ciudad de Lisboa, cuyas resoluciones pasaron a ser competencia exclusiva del monarca.<ref>{{Cita publicación |nombre=Maria Helena |apellido=Cruz Coelho |url=https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf |título=A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV |publicación=Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra |año=2001/2002 |idioma=portugués |fechaacceso=18 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf |título=Documentos de D.Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D.João |publicación=Arquivo Municipal de Lisboa |página=19 |idioma=portugués |fechaacceso=18 de abril de 2015 |fechaarchivo=4 de agosto de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160804200133/http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf |deadurl=yes }}</ref>
* En 1475, el príncipe Juan (futuro rey [[Juan II de Portugal|Juan II]]) encabezó un Consejo en la ciudad para organizar y reunir a las tropas que combatirían en la [[Batalla de Toro]], en el marco de la [[Guerra de Sucesión Castellana]].<ref>{{Cita publicación |url=http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu |nombre=Amadeu |apellido=Ferreira |título=Mimória Scrita de Sendin |publicación=Mimória Scrita de Sendin |idioma=mirandés |fecha=8 de abril de 2006 |fechaacceso=18 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924100331/http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 }}</ref>
* En la década de 1490, a raíz de la expulsión de los judíos de España, Guarda experimentó un notable incremento en su comunidad judía, lo que revitalizó la actividad comercial en esta región fronteriza.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 |título=Guarda |publicación=Solares de Portugal |año=2013 |idioma=portugués |fechaacceso=18 de abril de 2015}}</ref>
* En 1493, [[Rui de Pina]], cronista nacido y residente en Guarda, redactó las bases del [[Tratado de Tordesillas]] antes de partir en misión diplomática hacia Castilla.<ref>{{Cita publicación |url=http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html |título=Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências |idioma=portugués |publicación=Educa já! |fecha=8 de octubre de 2007 |fechaacceso=19 de abril de 2015 |urlarchivo=https://www.webcitation.org/669vwa5jT?url=http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html |fechaarchivo=14 de marzo de 2012 }}</ref>
A finales del siglo XV, bajo el reinado de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]] (1496-1497), se decretó la conversión forzosa o expulsión de los judíos y musulmanes, propiciando la aparición de los [[Marrano (judeoconverso)|cristianos nuevos]] y el fenómeno del criptojudaísmo regional.<ref>{{Cita publicación |nombre=Giuseppe |apellido=Marcocci |url=http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf |título=A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar |publicación=Scuola Normale Superiore, Pisa-Italia |año=2011 |fechaacceso=19 de abril de 2015 |fechaarchivo=15 de agosto de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170815223146/http://repositorio.ucp.pt//bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf |deadurl=yes }}</ref> Décadas más tarde, el 22 de octubre de 1536, se instauró formalmente la [[Inquisición portuguesa]].<ref>{{Cita libro |nombre=I.S.D. |apellido=Sassoon |nombre2=H.P. |apellido2=Salomon |nombre3=António José |apellido3=Saraiva |título=The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765 |páginas=345-347 |año=2001 |publicación=Brill, 2001 |idioma=inglés |fechaacceso=19 de abril de 2015}}</ref> En Guarda, los procesos inquisitoriales cobraron especial fuerza a partir del 8 de junio de 1564, cuando se autorizó al inquisidor local, D. [[Ambrosio Capelo]], a dirigir los tribunales de la fe en las diócesis de Guarda y [[Lamego]].<ref>{{Cita publicación |nombre=José Pedro |apellido=Paiva |url=http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf |título=Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613) |publicación=Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa |página=47 |idioma=portugués |año=2003 |fechaacceso=21 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130228084258/http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf |fechaarchivo=28 de febrero de 2013 }}</ref>
==== Crisis dinástica de 1580 ====
[[Archivo:Paços do Concelho, Guarda.jpg|miniatura|Antiguo edificio del ayuntamiento de la ciudad de Guarda del {{siglo|XVII||s}}]]
En 1580, durante la [[Crisis sucesoria portuguesa de 1580|crisis sucesoria]], el obispo de Guarda, D. Juan, se posicionó firmemente a favor de la independencia de Portugal y rechazó la [[Portugal bajo la Casa de Austria|dominación filipina]]. A diferencia del resto del episcopado portugués, resistió al desenlace de la [[Batalla de Alcántara (1580)|Batalla de Alcántara]] y continuó apoyando activamente la causa de [[Antonio, prior de Crato]].<ref>{{Cita publicación |nombre=José Pedro |apellido=Paiva |url=https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html |título=Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580 (Obispos y política: El episcopado portugués durante la crisis dinástica de 1580) |publicación=University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / [[Universidad de Coímbra|Universidade de Coimbra]] - Centro de História da Sociedade e da Cultura |idioma=inglés |año=2006|issn=1645-6432 |fechaacceso=21 de abril de 2015}}</ref> Debido a su postura, el papa condenó sus "excesos" el 18 de marzo de 1582, y el prelado falleció una década después, en 1592, bajo el mandato de [[Felipe II de España]] (Felipe I de Portugal).<ref>{{Cita publicación |url=http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 |título=João de Portugal, bispo da Guarda (Juan de Portugal, obispo de Guarda) |publicación=Geni.com |idioma=portugués |fechaacceso=21 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |nombre=José Pedro |apellido=Paiva |url=http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html |título=Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640 (Restauración de la independencia de Portugal: Los días difíciles de la Iglesia antes y después de 1640) |publicación=Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura |idioma=portugués |fecha=1 de diciembre de 2014 |fechaacceso=22 de abril de 2015}}</ref>
==== Dinastía filipina ====
Bajo la soberanía de la Casa de Austria, el 21 de septiembre de 1597 se celebró un importante sínodo diocesano. En él se promulgaron las nuevas constituciones del obispado con el objetivo de aplicar los decretos reformistas del [[Concilio de Trento]], en pleno auge de la [[Contrarreforma]] católica en la Península.<ref>{{Cita libro |url=https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597&dq=s%C3%ADnodo+guarda+1597&hl=pt-PT&sa=X&ei=ijA5VfSBHovYPeyogZAC&ved=0CE0Q6AEwBg |título=Grande enciclopédia portuguesa e brasileira |página=897|año=1936 |idioma=portugués |fechaacceso=23 de abril de 2015}}</ref>
==== Dinastía de Braganza ====
[[Archivo:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|miniatura|Interior de la Iglesia de la Misericordia]]
Tras la restauración de la independencia, la actividad económica e institucional se reanudó. En 1655 se intensificó la explotación de las minas de [[estaño]] en los alrededores de Guarda,<ref>{{Cita libro |nombre=Manoel Fernandes |apellido=Thomaz |url=https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260&lpg=PA260&dq=1655+minas+estanho+Guarda&source=bl&ots=v3qCpYWhAd&sig=YruVeQRSat9Xq4eRFCDEr3Tk2ls&hl=pt-PT&sa=X&ei=hkU5VYnOEMWa7AaC3oCoCQ&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1655%20minas%20estanho%20Guarda&f=false |título=Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal |página=260|editorial=Real Imprensa da Universidade de Coimbra |año=1819 |idioma=portugués |fechaacceso=23 de abril de 2015}}</ref> y en 1674 tuvo lugar un sínodo destinado a regular la recaudación de los diezmos eclesiásticos.<ref>{{Cita libro |url=http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf |título=Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos |página=27 |editorial=Faculdade de Direito - Universidade Nova de Lisboa |idioma=portugués (arcaico) |fechaacceso=23 de abril de 2015 |fechaarchivo=12 de marzo de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160312171809/http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf |deadurl=yes }}</ref> Sin embargo, la presión del Santo Oficio continuó vigente: entre 1728 y 1730, el reputado médico local [[Simón de Castro]] fue procesado y condenado bajo acusaciones de judaísmo, lo que le obligó a huir y establecerse en la [[India portuguesa]] a partir de 1734.<ref>{{Cita libro |nombre=François |apellido=Soyer |url=http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf |título=Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730) |editorial=University of Southampton |páginas=373-388|fecha=7 de noviembre de 1744 |fechaacceso=23 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160311030622/http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_(2).pdf|fechaarchivo=2016-03-11}}</ref>
Durante la segunda mitad del siglo XVIII y los inicios del XIX, los conflictos internacionales golpearon duramente a la región:
* En el transcurso de la [[Guerra de los Siete Años]] (1762-1763), las fuerzas españolas invadieron la comarca y ocuparon la plaza fuerte de [[Almeida (Portugal)|Almeida]], la cual fue restituida tras la firma del [[Tratado de París (1763)|Tratado de París]].<ref>{{Cita publicación |url=http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 |título=Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763) |publicación=Arquivo Histórico Militar |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015 |fechaarchivo=24 de diciembre de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181224120601/https://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 |deadurl=yes }}</ref>
* En 1801, ante el deterioro de las relaciones diplomáticas con España, el Marqués de Alorna mandó construir búnkeres defensivos en Guarda.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html |título=D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna |publicación=Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015}}</ref> Ese mismo año se autorizó el desmantelamiento del primer tramo de las murallas medievales para reutilizar el granito en la fortificación de la vecina localidad de [[Vale de Estrela]].<ref name="evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda">{{Cita publicación |nombre=Vanessa Maria |apellido=Costa Pita |url=http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf |título=A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação del património edificado. |publicación=Universidade do Porto |año=2013 |página=86 |fechaacceso=29 de abril de 2015 }}</ref>
* Durante las [[Guerras Napoleónicas]], tras el [[traslado de la corte portuguesa a Brasil]], Guarda escenificó un levantamiento popular el 21 de junio de 1808 contra las tropas ocupantes del general francés [[Louis Henri Loison|Loison]].<ref>{{Cita publicación |nombre=Hugo Miguel |apellido=Carriço |url=http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal |título=Invasões Napoleónicas |publicación=História de Portugal |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015}}</ref>
* En la tercera invasión francesa (1811), el general [[André Masséna]] concentró sus ejércitos entre Guarda y [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]. Sin embargo, la victoria anglo-portuguesa del [[Duque de Wellington|Wellington]] en la [[batalla de Sabugal]] forzó la retirada definitiva de las tropas galas del suelo nacional.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html |título=Cronologia das invasões francesas - 1811 |publicación=O Portal da História - As invasões francesas |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015}}</ref> Los severos daños materiales sufridos hicieron que la [[Diócesis de Guarda]] y la de [[Pinhel]] fuesen de las más socorridas económicamente mediante fondos de ayuda humanitaria.<ref>{{Cita publicación |nombre=Maria Antónia |apellido=Lopes |url=https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf |título=Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal |publicación=Faculdade de Letras e Centro de História da Sociedade e da Cultura da Universidade de Coimbra |idioma=portugués |año=2011 |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
El transcurso del siglo XIX trajo consigo la paulatina modernización e integración de la ciudad:
* En 1829, una severa anomalía climática heló por completo alimentos y licores de alta graduación en la ciudad.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 |título=Guarda - Uma cidade talhada no granito |publicación=Café Portugal |fecha=8 de febrero de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131106020535/http://cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 |fechaarchivo=6 de noviembre de 2013 |deadurl=yes }}</ref> En 1835 se derribó otro lienzo de muralla, comprendido entre la torre del homenaje y la ''Porta Nova'', para destinar la piedra a la edificación del nuevo cementerio municipal.<ref name="evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda"/>
* En 1855 se fundó el [[Liceo (institución)|Liceo de Guarda]], institución educativa de gran prestigio nacional por cuyas aulas pasaron intelectuales de la talla de [[Vergílio Ferreira]] (Premio Camões), el filósofo [[Eduardo Lourenço]] o el poeta [[Augusto Gil]].<ref>{{Cita web |nombre=Gustavo |apellido=Brás |url=http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 |título=Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos (El Liceo Nacional de Guarda celebró 150 años ayer.) |editorial=Público |fecha=19 de junio de 2005 |idioma=portugués |fechaacceso=29 de abril de 2015}}</ref>
* En 1868 comenzó a imprimirse ''O Egytaniense'', considerado el primer periódico editado en la localidad.<ref>{{Cita libro |nombre=Gina |apellido= Guedes Rafael |nombre2=Manuela |apellido2=Santos |url=https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 |título=Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX |volumen=1 |página=286|editorial=Biblioteca Nacional Portugal |idioma=portugués|ISBN=972-565-229-0 |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref> Pocos años después, en 1876, nació la Asociación Humanitaria de Bomberos Voluntarios Egitanienses debido a la carencia de un cuerpo de extinción de incendios.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 |título=História |publicación=Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
* En el plano eclesiástico, la Diócesis de [[Pinhel]] fue suprimida en 1881 e integrada por completo dentro de la jurisdicción de la Diócesis de Guarda.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx |título=História de Almeida |publicación=Município de Almeida |año=2009 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130726071838/http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx |fechaarchivo=26 de julio de 2013 }}</ref>
La gran transformación e industrialización definitiva de Guarda llegó de la mano del ferrocarril y los servicios de salud públicos a finales del siglo:
* En 1882, la familia real presidida por el rey [[Luis I de Portugal|Luis I]] inauguró la Línea de [[Beira Alta]] (que conectaba [[Figueira da Foz]] con [[Vilar Formoso]]), erigiéndose en el principal eje de transporte ferroviario entre Portugal y la Europa continental.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 |título=130 Anos da Linha da Beira Alta |publicación=Rota da Bairrada |fecha=31 de marzo de 2012 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |fechaarchivo=22 de septiembre de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210922053749/https://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 |deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf |título=Gazeta dos Caminhos de Ferro |publicación=Sociedade SKF Limitada |año=1958 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril =2015}}</ref> En 1893 se completó esta red con la inauguración de la línea de [[Beira Baja]], que enlazaba la estación de Guarda con [[Abrantes]].<ref>{{Cita web |url=http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf |título=Linha da Beira Baixa |editorial=Gazeta dos Caminhos de Ferro |páginas=62-63 |fecha=16 de enero de 1958 |ubicación=Lisboa |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
* El 1 de enero de 1899, la ciudad estrenó su red de alumbrado público eléctrico, convirtiéndose en uno de los primeros núcleos urbanos electrificados del país.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia |título=De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta |editorial=O Interior |fecha=5 de noviembre de 2009 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 }}</ref> Poco antes, en 1897, se había creado la Escuela Normal destinada a instruir al profesorado de educación secundaria.<ref>{{Cita publicación |nombre=Carlos |apellido=Fontes |url=http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm |título=Formação de professores |publicación=Navegando na Educação |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090203065136/http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm |fechaarchivo=3 de febrero de 2009 }}</ref>
* Finalmente, en mayo de 1907, los reyes Carlos I y Amelia inauguraron el [[Sanatorio]] Sousa Martins, la primera institución médica de la ''Asistencia Nacional a las víctimas de la [[tuberculosis]]'' destinada al tratamiento especializado de esta enfermedad.<ref>{{Cita publicación |url=https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 |título=Notícias |publicación=Portal Oficial da Ordem dos Médicos |año=2007 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF |título=106 anos do Sanatório Sousa Martins |editorial=Sapo Videos |fecha=21 de mayo de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
=== Primera República (1910-1926) ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|miniatura|El poeta guardense [[Augusto Gil]] ]]
Después de la implementación de la república en Portugal, en 1910, surgirían en todo el [[Distrito de Guarda]], con especial concentración en Guarda y [[Seia]], periódicos que mayoritariamente asumirían claramente los ideales republicanos para fines de propaganda. Estos constituirían una fuente de extrema importancia para la reconstrucción de la historia reciente de las diversas comunidades del Distrito durante la implementación del régimen republicano.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |título=O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda (El Distrito de Guarda en la Primera República - Los periódicos del Distrito de Guarda) |publicación=Arquivo Distrital da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141010094654/http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |fechaarchivo=10 de octubre de 2014 }}</ref>
Las convulsiones políticas y militares, sumadas a una profunda crisis económica, estuvieron en gran parte causadas por la decisión sobre la participación de Portugal en la [[Primera Guerra Mundial]]. Esta inestabilidad crónica de la primera experiencia republicana culminaría con el golpe militar del 28 de mayo de 1926,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.infopedia.pt/$primeira-republica |título=Primeira República |publicación=Infopédia - Dicionários Porto Editora |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> que puso fin a este periodo e inició una transición hacia la dictadura.
=== Estado Nuevo (1926-1974) ===
El legendario poeta guardense [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febrero de 1929, ya en la época de la dictadura militar que precedió al régimen institucionalizado.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil |título=Obras de Augusto Gil (1873-1929) |publicación="Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa” |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> El golpe de 1926 conduciría a una dictadura de 48 años, de carácter militar hasta mediados de los años 30, y después civil, bajo el nombre de Estado Nuevo.
El único momento en que la dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] (aliado de [[Francisco Franco|Franco]] en España) se vio seriamente amenazada ocurrió en 1958, cuando el general [[Humberto Delgado]] decidió presentarse a las elecciones presidenciales, proponiendo la dimisión del dictador.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html |título= Humberto Delgado e as elecciones presidenciais de 1958 |publicación= PCP «O Militante» |fecha=octubre de 1998 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 |título="Obviamente demito-o!", uma frase famosa com várias versões |editorial=RTP - Lusa |fecha=6 de mayo de 2008 |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref>
Durante este periodo, la ciudad experimentó un tímido desarrollo e industrialización:
* En 1942 se abrió el primer hotel en la ciudad, el "Hotel Turismo", activo hasta el siglo XXI y convertido en un símbolo icónico del turismo local.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |título=A Guarda com turismo em 2050 |editorial=O Interior |fecha=21 de febrero de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305031151/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |fechaarchivo=5 de marzo de 2016 }}</ref>
* En 1963 comenzaron a trabajar las Industrias Lusitanas [[Renault]] (fábrica de automóviles), un motor económico crucial que dinamizó la región.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505073434/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
* En 1965 se creó la Escuela de Enfermería de Guarda (actual Escuela Superior de Salud).<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação (Escuela - Presentación) |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505060009/http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
El fin del régimen en la localidad se desencadenó en la noche del 24 de abril de 1974, cuando el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimiento de Infantería de Guarda, arrestó a su comandante y se unió al [[Movimento das Forças Armadas|Movimiento de las Fuerzas Armadas]] (MFA) que al día siguiente iba a derribar la dictadura de Salazar y [[Marcelo Caetano|Caetano]] en la [[Revolución de los Claveles]]. Valente es recordado como uno de los más brillantes y comprometidos militares de dicha revolución.<ref>{{Cita publicación |nombre=Carlos |apellido=Barroso Esperança |url=http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf |título=Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril (Mayor-general José Augusto Monteiro Valente - Militar, republicano, patriota e heróe de abril) |publicación=Revista Praça Velha |página=2 |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref>
=== Tercera República Portuguesa (1974-presente) ===
Con la llegada de la democracia, la ciudad de Guarda consolidó sus instituciones educativas y reconfiguró su panorama industrial adaptándose a la apertura de mercados.
En el ámbito educativo, en 1980 fue creado el Instituto Politécnico de Guarda, el cual inició sus actividades académicas en el año 1986 a través de la Escuela Superior de Educación y, al año siguiente, de la Escuela Superior de Tecnología y Gestión. En el año 2001 se integraría también la Escuela Superior de Salud.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref> Asimismo, en 1999 se expandió la oferta formativa del instituto con la creación de la Escuela Superior de Turismo y de Telecomunicaciones en la vecina ciudad de [[Seia]].<ref>{{Cita publicación |url=http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |título=História do Instituto |publicación=IPG |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |fechaarchivo=19 de abril de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160419232525/http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |deadurl=yes }}</ref>
En el sector industrial, la emblemática planta de Renault se mantuvo activa hasta 1987, alcanzando una producción total de 189.461 vehículos de modelos históricos como el Renault 4, 5, 6, 8, 10, 12, 16 y Renault Trafic. Posteriormente, las instalaciones pasaron a manos de "Delco Remy" y más tarde de la multinacional estadounidense "[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]", cuya actividad cesó definitivamente en diciembre de 2010,<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> forzando a la economía local a diversificarse hacia el sector servicios, el turismo y las nuevas industrias tecnológicas de componentes y logística.
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
9dyxelmwjsq6jpcntj9pqqn5a6nj41v
143322
143321
2026-05-25T22:33:30Z
Olarcos
82
/* Galeria */
143322
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los habitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratado de Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortes de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
=== Interregno de 1383-1385 y Dinastía de Avis ===
[[Archivo:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|miniatura|Crucero de Guarda]]
Antes del estallido de la crisis dinástica, en 1371, se concedió en Guarda una "tierra de refugio" para los "humanizados" (personas condenadas por asesinato a quienes el rey perdonaba ciertos delitos), con el objetivo de fomentar el poblamiento de las tierras cercanas a las fronteras.<ref>{{Cita publicación |nombre=Luís Miguel |apellido=Maldonado de Vasconcelos Correia |url=https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69&lpg=PA69&dq=1379+guarda&source=bl&ots=5Dp2IWAu3b&sig=t3TdDUQ1GhtymTvKzFe0bBX-OVM&hl=pt-PT&sa=X&ei=TGowVfKsFcmO7Qa05YGoDw&ved=0CDkQ6AEwBw#v=onepage&q=1379%20guarda&f=false |título=Castelos em Portugal |publicación=Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949) - Mediabooks |página=69 |idioma=portugués |fechaacceso=17 de abril de 2015}}</ref> En 1383, coincidiendo con el inicio del [[Crisis de 1383-1385 en Portugal|interregno]], el obispo Afonso Correia II creó en la ciudad un colegio para estudiantes pobres, asociado a la escuela episcopal de Guarda que ya existía desde al menos el {{siglo|XIII||s}}.<ref>{{Cita publicación |nombre=José Miguel |apellido=Carreira Amarelo |url=http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf |título=A Escola Episcopal da Sé da Guarda |publicación=Revista do Instituto Politécnico da Guarda |páginas=195-199 |idioma=portugués |fecha=agosto de 1997 |fechaacceso=18 de abril de 2015}}</ref>
Tras la consolidación de la [[Dinastía de Avis]], la ciudad mantuvo un papel político y militar estratégico en el reino:
* En 1465, el rey [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] celebró nuevas Cortes en Guarda, donde se prohibió a los jueces de la Cámara Civil resolver pleitos relacionados con la ciudad de Lisboa, cuyas resoluciones pasaron a ser competencia exclusiva del monarca.<ref>{{Cita publicación |nombre=Maria Helena |apellido=Cruz Coelho |url=https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf |título=A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV |publicación=Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra |año=2001/2002 |idioma=portugués |fechaacceso=18 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf |título=Documentos de D.Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D.João |publicación=Arquivo Municipal de Lisboa |página=19 |idioma=portugués |fechaacceso=18 de abril de 2015 |fechaarchivo=4 de agosto de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160804200133/http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf |deadurl=yes }}</ref>
* En 1475, el príncipe Juan (futuro rey [[Juan II de Portugal|Juan II]]) encabezó un Consejo en la ciudad para organizar y reunir a las tropas que combatirían en la [[Batalla de Toro]], en el marco de la [[Guerra de Sucesión Castellana]].<ref>{{Cita publicación |url=http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu |nombre=Amadeu |apellido=Ferreira |título=Mimória Scrita de Sendin |publicación=Mimória Scrita de Sendin |idioma=mirandés |fecha=8 de abril de 2006 |fechaacceso=18 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924100331/http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015 }}</ref>
* En la década de 1490, a raíz de la expulsión de los judíos de España, Guarda experimentó un notable incremento en su comunidad judía, lo que revitalizó la actividad comercial en esta región fronteriza.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 |título=Guarda |publicación=Solares de Portugal |año=2013 |idioma=portugués |fechaacceso=18 de abril de 2015}}</ref>
* En 1493, [[Rui de Pina]], cronista nacido y residente en Guarda, redactó las bases del [[Tratado de Tordesillas]] antes de partir en misión diplomática hacia Castilla.<ref>{{Cita publicación |url=http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html |título=Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências |idioma=portugués |publicación=Educa já! |fecha=8 de octubre de 2007 |fechaacceso=19 de abril de 2015 |urlarchivo=https://www.webcitation.org/669vwa5jT?url=http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html |fechaarchivo=14 de marzo de 2012 }}</ref>
A finales del siglo XV, bajo el reinado de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]] (1496-1497), se decretó la conversión forzosa o expulsión de los judíos y musulmanes, propiciando la aparición de los [[Marrano (judeoconverso)|cristianos nuevos]] y el fenómeno del criptojudaísmo regional.<ref>{{Cita publicación |nombre=Giuseppe |apellido=Marcocci |url=http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf |título=A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar |publicación=Scuola Normale Superiore, Pisa-Italia |año=2011 |fechaacceso=19 de abril de 2015 |fechaarchivo=15 de agosto de 2017 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170815223146/http://repositorio.ucp.pt//bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf |deadurl=yes }}</ref> Décadas más tarde, el 22 de octubre de 1536, se instauró formalmente la [[Inquisición portuguesa]].<ref>{{Cita libro |nombre=I.S.D. |apellido=Sassoon |nombre2=H.P. |apellido2=Salomon |nombre3=António José |apellido3=Saraiva |título=The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765 |páginas=345-347 |año=2001 |publicación=Brill, 2001 |idioma=inglés |fechaacceso=19 de abril de 2015}}</ref> En Guarda, los procesos inquisitoriales cobraron especial fuerza a partir del 8 de junio de 1564, cuando se autorizó al inquisidor local, D. [[Ambrosio Capelo]], a dirigir los tribunales de la fe en las diócesis de Guarda y [[Lamego]].<ref>{{Cita publicación |nombre=José Pedro |apellido=Paiva |url=http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf |título=Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613) |publicación=Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa |página=47 |idioma=portugués |año=2003 |fechaacceso=21 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130228084258/http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf |fechaarchivo=28 de febrero de 2013 }}</ref>
==== Crisis dinástica de 1580 ====
[[Archivo:Paços do Concelho, Guarda.jpg|miniatura|Antiguo edificio del ayuntamiento de la ciudad de Guarda del {{siglo|XVII||s}}]]
En 1580, durante la [[Crisis sucesoria portuguesa de 1580|crisis sucesoria]], el obispo de Guarda, D. Juan, se posicionó firmemente a favor de la independencia de Portugal y rechazó la [[Portugal bajo la Casa de Austria|dominación filipina]]. A diferencia del resto del episcopado portugués, resistió al desenlace de la [[Batalla de Alcántara (1580)|Batalla de Alcántara]] y continuó apoyando activamente la causa de [[Antonio, prior de Crato]].<ref>{{Cita publicación |nombre=José Pedro |apellido=Paiva |url=https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html |título=Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580 (Obispos y política: El episcopado portugués durante la crisis dinástica de 1580) |publicación=University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / [[Universidad de Coímbra|Universidade de Coimbra]] - Centro de História da Sociedade e da Cultura |idioma=inglés |año=2006|issn=1645-6432 |fechaacceso=21 de abril de 2015}}</ref> Debido a su postura, el papa condenó sus "excesos" el 18 de marzo de 1582, y el prelado falleció una década después, en 1592, bajo el mandato de [[Felipe II de España]] (Felipe I de Portugal).<ref>{{Cita publicación |url=http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 |título=João de Portugal, bispo da Guarda (Juan de Portugal, obispo de Guarda) |publicación=Geni.com |idioma=portugués |fechaacceso=21 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |nombre=José Pedro |apellido=Paiva |url=http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html |título=Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640 (Restauración de la independencia de Portugal: Los días difíciles de la Iglesia antes y después de 1640) |publicación=Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura |idioma=portugués |fecha=1 de diciembre de 2014 |fechaacceso=22 de abril de 2015}}</ref>
==== Dinastía filipina ====
Bajo la soberanía de la Casa de Austria, el 21 de septiembre de 1597 se celebró un importante sínodo diocesano. En él se promulgaron las nuevas constituciones del obispado con el objetivo de aplicar los decretos reformistas del [[Concilio de Trento]], en pleno auge de la [[Contrarreforma]] católica en la Península.<ref>{{Cita libro |url=https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597&dq=s%C3%ADnodo+guarda+1597&hl=pt-PT&sa=X&ei=ijA5VfSBHovYPeyogZAC&ved=0CE0Q6AEwBg |título=Grande enciclopédia portuguesa e brasileira |página=897|año=1936 |idioma=portugués |fechaacceso=23 de abril de 2015}}</ref>
==== Dinastía de Braganza ====
[[Archivo:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|miniatura|Interior de la Iglesia de la Misericordia]]
Tras la restauración de la independencia, la actividad económica e institucional se reanudó. En 1655 se intensificó la explotación de las minas de [[estaño]] en los alrededores de Guarda,<ref>{{Cita libro |nombre=Manoel Fernandes |apellido=Thomaz |url=https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260&lpg=PA260&dq=1655+minas+estanho+Guarda&source=bl&ots=v3qCpYWhAd&sig=YruVeQRSat9Xq4eRFCDEr3Tk2ls&hl=pt-PT&sa=X&ei=hkU5VYnOEMWa7AaC3oCoCQ&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=1655%20minas%20estanho%20Guarda&f=false |título=Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal |página=260|editorial=Real Imprensa da Universidade de Coimbra |año=1819 |idioma=portugués |fechaacceso=23 de abril de 2015}}</ref> y en 1674 tuvo lugar un sínodo destinado a regular la recaudación de los diezmos eclesiásticos.<ref>{{Cita libro |url=http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf |título=Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos |página=27 |editorial=Faculdade de Direito - Universidade Nova de Lisboa |idioma=portugués (arcaico) |fechaacceso=23 de abril de 2015 |fechaarchivo=12 de marzo de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160312171809/http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf |deadurl=yes }}</ref> Sin embargo, la presión del Santo Oficio continuó vigente: entre 1728 y 1730, el reputado médico local [[Simón de Castro]] fue procesado y condenado bajo acusaciones de judaísmo, lo que le obligó a huir y establecerse en la [[India portuguesa]] a partir de 1734.<ref>{{Cita libro |nombre=François |apellido=Soyer |url=http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf |título=Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730) |editorial=University of Southampton |páginas=373-388|fecha=7 de noviembre de 1744 |fechaacceso=23 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160311030622/http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_(2).pdf|fechaarchivo=2016-03-11}}</ref>
Durante la segunda mitad del siglo XVIII y los inicios del XIX, los conflictos internacionales golpearon duramente a la región:
* En el transcurso de la [[Guerra de los Siete Años]] (1762-1763), las fuerzas españolas invadieron la comarca y ocuparon la plaza fuerte de [[Almeida (Portugal)|Almeida]], la cual fue restituida tras la firma del [[Tratado de París (1763)|Tratado de París]].<ref>{{Cita publicación |url=http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 |título=Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763) |publicación=Arquivo Histórico Militar |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015 |fechaarchivo=24 de diciembre de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181224120601/https://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 |deadurl=yes }}</ref>
* En 1801, ante el deterioro de las relaciones diplomáticas con España, el Marqués de Alorna mandó construir búnkeres defensivos en Guarda.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html |título=D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna |publicación=Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015}}</ref> Ese mismo año se autorizó el desmantelamiento del primer tramo de las murallas medievales para reutilizar el granito en la fortificación de la vecina localidad de [[Vale de Estrela]].<ref name="evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda">{{Cita publicación |nombre=Vanessa Maria |apellido=Costa Pita |url=http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf |título=A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação del património edificado. |publicación=Universidade do Porto |año=2013 |página=86 |fechaacceso=29 de abril de 2015 }}</ref>
* Durante las [[Guerras Napoleónicas]], tras el [[traslado de la corte portuguesa a Brasil]], Guarda escenificó un levantamiento popular el 21 de junio de 1808 contra las tropas ocupantes del general francés [[Louis Henri Loison|Loison]].<ref>{{Cita publicación |nombre=Hugo Miguel |apellido=Carriço |url=http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal |título=Invasões Napoleónicas |publicación=História de Portugal |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015}}</ref>
* En la tercera invasión francesa (1811), el general [[André Masséna]] concentró sus ejércitos entre Guarda y [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]. Sin embargo, la victoria anglo-portuguesa del [[Duque de Wellington|Wellington]] en la [[batalla de Sabugal]] forzó la retirada definitiva de las tropas galas del suelo nacional.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html |título=Cronologia das invasões francesas - 1811 |publicación=O Portal da História - As invasões francesas |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015}}</ref> Los severos daños materiales sufridos hicieron que la [[Diócesis de Guarda]] y la de [[Pinhel]] fuesen de las más socorridas económicamente mediante fondos de ayuda humanitaria.<ref>{{Cita publicación |nombre=Maria Antónia |apellido=Lopes |url=https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf |título=Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal |publicación=Faculdade de Letras e Centro de História da Sociedade e da Cultura da Universidade de Coimbra |idioma=portugués |año=2011 |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
El transcurso del siglo XIX trajo consigo la paulatina modernización e integración de la ciudad:
* En 1829, una severa anomalía climática heló por completo alimentos y licores de alta graduación en la ciudad.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 |título=Guarda - Uma cidade talhada no granito |publicación=Café Portugal |fecha=8 de febrero de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=25 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131106020535/http://cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 |fechaarchivo=6 de noviembre de 2013 |deadurl=yes }}</ref> En 1835 se derribó otro lienzo de muralla, comprendido entre la torre del homenaje y la ''Porta Nova'', para destinar la piedra a la edificación del nuevo cementerio municipal.<ref name="evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda"/>
* En 1855 se fundó el [[Liceo (institución)|Liceo de Guarda]], institución educativa de gran prestigio nacional por cuyas aulas pasaron intelectuales de la talla de [[Vergílio Ferreira]] (Premio Camões), el filósofo [[Eduardo Lourenço]] o el poeta [[Augusto Gil]].<ref>{{Cita web |nombre=Gustavo |apellido=Brás |url=http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 |título=Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos (El Liceo Nacional de Guarda celebró 150 años ayer.) |editorial=Público |fecha=19 de junio de 2005 |idioma=portugués |fechaacceso=29 de abril de 2015}}</ref>
* En 1868 comenzó a imprimirse ''O Egytaniense'', considerado el primer periódico editado en la localidad.<ref>{{Cita libro |nombre=Gina |apellido= Guedes Rafael |nombre2=Manuela |apellido2=Santos |url=https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 |título=Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX |volumen=1 |página=286|editorial=Biblioteca Nacional Portugal |idioma=portugués|ISBN=972-565-229-0 |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref> Pocos años después, en 1876, nació la Asociación Humanitaria de Bomberos Voluntarios Egitanienses debido a la carencia de un cuerpo de extinción de incendios.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 |título=História |publicación=Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
* En el plano eclesiástico, la Diócesis de [[Pinhel]] fue suprimida en 1881 e integrada por completo dentro de la jurisdicción de la Diócesis de Guarda.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx |título=História de Almeida |publicación=Município de Almeida |año=2009 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130726071838/http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx |fechaarchivo=26 de julio de 2013 }}</ref>
La gran transformación e industrialización definitiva de Guarda llegó de la mano del ferrocarril y los servicios de salud públicos a finales del siglo:
* En 1882, la familia real presidida por el rey [[Luis I de Portugal|Luis I]] inauguró la Línea de [[Beira Alta]] (que conectaba [[Figueira da Foz]] con [[Vilar Formoso]]), erigiéndose en el principal eje de transporte ferroviario entre Portugal y la Europa continental.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 |título=130 Anos da Linha da Beira Alta |publicación=Rota da Bairrada |fecha=31 de marzo de 2012 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |fechaarchivo=22 de septiembre de 2021 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210922053749/https://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 |deadurl=yes }}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf |título=Gazeta dos Caminhos de Ferro |publicación=Sociedade SKF Limitada |año=1958 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril =2015}}</ref> En 1893 se completó esta red con la inauguración de la línea de [[Beira Baja]], que enlazaba la estación de Guarda con [[Abrantes]].<ref>{{Cita web |url=http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf |título=Linha da Beira Baixa |editorial=Gazeta dos Caminhos de Ferro |páginas=62-63 |fecha=16 de enero de 1958 |ubicación=Lisboa |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
* El 1 de enero de 1899, la ciudad estrenó su red de alumbrado público eléctrico, convirtiéndose en uno de los primeros núcleos urbanos electrificados del país.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia |título=De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta |editorial=O Interior |fecha=5 de noviembre de 2009 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 }}</ref> Poco antes, en 1897, se había creado la Escuela Normal destinada a instruir al profesorado de educación secundaria.<ref>{{Cita publicación |nombre=Carlos |apellido=Fontes |url=http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm |título=Formação de professores |publicación=Navegando na Educação |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090203065136/http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm |fechaarchivo=3 de febrero de 2009 }}</ref>
* Finalmente, en mayo de 1907, los reyes Carlos I y Amelia inauguraron el [[Sanatorio]] Sousa Martins, la primera institución médica de la ''Asistencia Nacional a las víctimas de la [[tuberculosis]]'' destinada al tratamiento especializado de esta enfermedad.<ref>{{Cita publicación |url=https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 |título=Notícias |publicación=Portal Oficial da Ordem dos Médicos |año=2007 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF |título=106 anos do Sanatório Sousa Martins |editorial=Sapo Videos |fecha=21 de mayo de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref>
=== Primera República (1910-1926) ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|miniatura|El poeta guardense [[Augusto Gil]] ]]
Después de la implementación de la república en Portugal, en 1910, surgirían en todo el [[Distrito de Guarda]], con especial concentración en Guarda y [[Seia]], periódicos que mayoritariamente asumirían claramente los ideales republicanos para fines de propaganda. Estos constituirían una fuente de extrema importancia para la reconstrucción de la historia reciente de las diversas comunidades del Distrito durante la implementación del régimen republicano.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |título=O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda (El Distrito de Guarda en la Primera República - Los periódicos del Distrito de Guarda) |publicación=Arquivo Distrital da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141010094654/http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item |fechaarchivo=10 de octubre de 2014 }}</ref>
Las convulsiones políticas y militares, sumadas a una profunda crisis económica, estuvieron en gran parte causadas por la decisión sobre la participación de Portugal en la [[Primera Guerra Mundial]]. Esta inestabilidad crónica de la primera experiencia republicana culminaría con el golpe militar del 28 de mayo de 1926,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.infopedia.pt/$primeira-republica |título=Primeira República |publicación=Infopédia - Dicionários Porto Editora |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> que puso fin a este periodo e inició una transición hacia la dictadura.
=== Estado Nuevo (1926-1974) ===
El legendario poeta guardense [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febrero de 1929, ya en la época de la dictadura militar que precedió al régimen institucionalizado.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil |título=Obras de Augusto Gil (1873-1929) |publicación="Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa” |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> El golpe de 1926 conduciría a una dictadura de 48 años, de carácter militar hasta mediados de los años 30, y después civil, bajo el nombre de Estado Nuevo.
El único momento en que la dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] (aliado de [[Francisco Franco|Franco]] en España) se vio seriamente amenazada ocurrió en 1958, cuando el general [[Humberto Delgado]] decidió presentarse a las elecciones presidenciales, proponiendo la dimisión del dictador.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html |título= Humberto Delgado e as elecciones presidenciais de 1958 |publicación= PCP «O Militante» |fecha=octubre de 1998 |idioma=portugués |fechaacceso=30 de abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 |título="Obviamente demito-o!", uma frase famosa com várias versões |editorial=RTP - Lusa |fecha=6 de mayo de 2008 |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref>
Durante este periodo, la ciudad experimentó un tímido desarrollo e industrialización:
* En 1942 se abrió el primer hotel en la ciudad, el "Hotel Turismo", activo hasta el siglo XXI y convertido en un símbolo icónico del turismo local.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |título=A Guarda com turismo em 2050 |editorial=O Interior |fecha=21 de febrero de 2013 |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305031151/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia |fechaarchivo=5 de marzo de 2016 }}</ref>
* En 1963 comenzaron a trabajar las Industrias Lusitanas [[Renault]] (fábrica de automóviles), un motor económico crucial que dinamizó la región.<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505073434/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
* En 1965 se creó la Escuela de Enfermería de Guarda (actual Escuela Superior de Salud).<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação (Escuela - Presentación) |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150505060009/http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |fechaarchivo=5 de mayo de 2015 }}</ref>
El fin del régimen en la localidad se desencadenó en la noche del 24 de abril de 1974, cuando el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimiento de Infantería de Guarda, arrestó a su comandante y se unió al [[Movimento das Forças Armadas|Movimiento de las Fuerzas Armadas]] (MFA) que al día siguiente iba a derribar la dictadura de Salazar y [[Marcelo Caetano|Caetano]] en la [[Revolución de los Claveles]]. Valente es recordado como uno de los más brillantes y comprometidos militares de dicha revolución.<ref>{{Cita publicación |nombre=Carlos |apellido=Barroso Esperança |url=http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf |título=Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril (Mayor-general José Augusto Monteiro Valente - Militar, republicano, patriota e heróe de abril) |publicación=Revista Praça Velha |página=2 |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref>
=== Tercera República Portuguesa (1974-presente) ===
Con la llegada de la democracia, la ciudad de Guarda consolidó sus instituciones educativas y reconfiguró su panorama industrial adaptándose a la apertura de mercados.
En el ámbito educativo, en 1980 fue creado el Instituto Politécnico de Guarda, el cual inició sus actividades académicas en el año 1986 a través de la Escuela Superior de Educación y, al año siguiente, de la Escuela Superior de Tecnología y Gestión. En el año 2001 se integraría también la Escuela Superior de Salud.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp |título=Escola - Apresentação |publicación=IPG - Escola Superior de Saúde |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015}}</ref> Asimismo, en 1999 se expandió la oferta formativa del instituto con la creación de la Escuela Superior de Turismo y de Telecomunicaciones en la vecina ciudad de [[Seia]].<ref>{{Cita publicación |url=http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |título=História do Instituto |publicación=IPG |idioma=portugués |fechaacceso=5 de mayo de 2015 |fechaarchivo=19 de abril de 2016 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160419232525/http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 |deadurl=yes }}</ref>
En el sector industrial, la emblemática planta de Renault se mantuvo activa hasta 1987, alcanzando una producción total de 189.461 vehículos de modelos históricos como el Renault 4, 5, 6, 8, 10, 12, 16 y Renault Trafic. Posteriormente, las instalaciones pasaron a manos de "Delco Remy" y más tarde de la multinacional estadounidense "[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]", cuya actividad cesó definitivamente en diciembre de 2010,<ref>{{Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia |título=«Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”» |editorial=O Interior |idioma=portugués |fechaacceso=1 de mayo de 2015}}</ref> forzando a la economía local a diversificarse hacia el sector servicios, el turismo y las nuevas industrias tecnológicas de componentes y logística.
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
hzzd4h368b2knsu5c1rc9wob86h70y0
143323
143322
2026-05-25T22:37:44Z
Olarcos
82
/* Istoria */
143323
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|menatura|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|menatura|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|menatura|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|menatura|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Deportis ==
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
e9p1ae1rxzbl8601ltrxfhsutx5y7a5
143324
143323
2026-05-25T22:38:04Z
Olarcos
82
/* Interregnu de 1383-1385 i Dinastía de Avis */
143324
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|menatura|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|menatura|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|menatura|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Deportis ==
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
dfzayy2r8fjasutnc6ws0wtjr60itpe
143325
143324
2026-05-25T22:38:17Z
Olarcos
82
/* Crisi dinástica de 1580 */
143325
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|menatura|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|menatura|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Deportis ==
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
io59200vc4e9fxd60pj8nbovnyxjmov
143326
143325
2026-05-25T22:38:32Z
Olarcos
82
/* Dinastía de Braganza */
143326
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|menatura|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Deportis ==
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
3k81wt8ajjldm5nns50ieljp9r450yw
143327
143326
2026-05-25T22:38:59Z
Olarcos
82
/* Primera Repúbrica, Estau Nuevu i Tercera Repúbrica */
143327
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Deportis ==
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
dqhd10xr6bblvi87riohiaj7xqahqzt
143329
143327
2026-05-25T22:41:44Z
Olarcos
82
/* Deportis */
143329
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Deportis ==
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
gyji8mzw28kom8kyjs2dzw62o0zg1js
143330
143329
2026-05-25T22:42:38Z
Olarcos
82
/* Deportis */
143330
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
''Artículu prencipal: [[Catedral de Guarda]]''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
o7b2f1lfqrsjg0heg36rq1efv6fnsju
143331
143330
2026-05-25T22:42:56Z
Olarcos
82
/* Patrimoñu */
143331
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
s8vsh46wfkvpfe98w80a40w62j96wvk
143332
143331
2026-05-25T22:43:34Z
Olarcos
82
/* Deportis */
143332
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
h3rhiopsmnybeq2m428vz26ldt8w6ef
143333
143332
2026-05-25T22:45:45Z
Olarcos
82
/* Freguesias */
143333
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
[[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]]
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
iau78otny95ah6oi90o1q4ty4fpdg8g
143334
143333
2026-05-25T22:48:17Z
Olarcos
82
/* Economía */
143334
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
[[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]]
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Infraestruturas i accessibilidadis ==
El municipiu está servíu por una güena rede viaria:
* [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]].
* [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]].
* [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—.
* [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis.
* [[EN16]]
* [[EN18]]
* [[EN221]]
* [[EN233]]
=== Ferrovías ===
Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias:
* [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]—
* [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]—
Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]].
=== Plataforma logística i otras ===
Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]].
Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística.
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
hlhm60z6k5mw06kqav2jnykpip0d2xm
143335
143334
2026-05-25T22:49:20Z
Olarcos
82
/* Economía */
143335
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
[[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]]
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Educación ==
En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança:
'''Enseñança superior'''
* [[IPG]] —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu—
* Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau—
'''Enseñança secundaria'''
* Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé
* Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque
'''Enseñança privá'''
* Ensiguarda
* Institutu de San Miguel
* Colegiu dela Cerdeira
* Conservatoriu de Música de San José de Guarda
La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas.
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Infraestruturas i accessibilidadis ==
El municipiu está servíu por una güena rede viaria:
* [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]].
* [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]].
* [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—.
* [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis.
* [[EN16]]
* [[EN18]]
* [[EN221]]
* [[EN233]]
=== Ferrovías ===
Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias:
* [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]—
* [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]—
Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]].
=== Plataforma logística i otras ===
Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]].
Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística.
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
o8cjsoieb8uub34yig9hutelogyasut
143336
143335
2026-05-25T22:51:03Z
Olarcos
82
/* Educación */
143336
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
[[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]]
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Educación ==
[[Archivu:Campus_IPG_1.jpg|thumb|Campus del Institutu Politénicu de Guarda]]
En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança:
'''Enseñança superior'''
* [[IPG]] —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu—
* Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau—
'''Enseñança secundaria'''
* Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé
* Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque
'''Enseñança privá'''
* Ensiguarda
* Institutu de San Miguel
* Colegiu dela Cerdeira
* Conservatoriu de Música de San José de Guarda
La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas.
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Infraestruturas i accessibilidadis ==
El municipiu está servíu por una güena rede viaria:
* [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]].
* [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]].
* [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—.
* [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis.
* [[EN16]]
* [[EN18]]
* [[EN221]]
* [[EN233]]
=== Ferrovías ===
Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias:
* [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]—
* [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]—
Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]].
=== Plataforma logística i otras ===
Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]].
Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística.
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
d9p9kc0mb0mgmoker289bi02zk1jmr3
143337
143336
2026-05-25T22:51:21Z
Olarcos
82
/* Educación */
143337
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
[[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]]
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á llegau a la certeza de qu'esta ubicación hue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. Hue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', hue refería comu que se localizaba a poca distancia de la ubicación atual de Guarda. Esta teoría hue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal hue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Educación ==
[[Archivu:Campus_IPG_1.jpg|thumb|250px|Campus del Institutu Politénicu de Guarda]]
En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança:
'''Enseñança superior'''
* [[IPG]] —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu—
* Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau—
'''Enseñança secundaria'''
* Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé
* Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque
'''Enseñança privá'''
* Ensiguarda
* Institutu de San Miguel
* Colegiu dela Cerdeira
* Conservatoriu de Música de San José de Guarda
La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas.
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Infraestruturas i accessibilidadis ==
El municipiu está servíu por una güena rede viaria:
* [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]].
* [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]].
* [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—.
* [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis.
* [[EN16]]
* [[EN18]]
* [[EN221]]
* [[EN233]]
=== Ferrovías ===
Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias:
* [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]—
* [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]—
Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]].
=== Plataforma logística i otras ===
Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]].
Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística.
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
g3oehp8sjap4r34m2yp1pi0eua3rs5s
143338
143337
2026-05-25T22:53:33Z
Olarcos
82
/* Topónimu */
143338
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]].
Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti:
''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego;
''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça;
''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela;
''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]];
''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref>
== Geografía ==
=== Assitiamientu ===
Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref>
{| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center"
|-----
| width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]]
| width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]]
| width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]]
| width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]]
|-----
| width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]]
| width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]]
| width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]]
|}
=== Climi ===
Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]].
{| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010)
|-
!scope="row" |Mes
!scope="col" |Jen.
!scope="col" |Feb.
!scope="col" |Mar.
!scope="col" |Abr.
!scope="col" |May.
!scope="col" |Jun.
!scope="col" |Jul.
!scope="col" |Ag.
!scope="col" |Set.
!scope="col" |Out.
!scope="col" |Nov.
!scope="col" |Diz.
!scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F)
|style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4)
|style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7)
|style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4)
|style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1)
|style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4)
|style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3)
|style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8)
|style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6)
|style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4)
|style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F)
|style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2)
|style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5)
|style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5)
|style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5)
|style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0)
|style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0)
|style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0)
|style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3)
|style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6)
|style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1)
|style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7)
|style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9)
|style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5)
|style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1)
|style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7)
|style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3)
|style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9)
|style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3)
|style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2)
|style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0)
|style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4)
|style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9)
|style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0)
|style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8)
|style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6)
|style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2)
|style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8)
|style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2)
|style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9)
|style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8)
|style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3)
|style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9)
|style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5)
|style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9)
|style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6)
|- style="text-align: center;"
! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás)
|style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13)
|style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80)
|style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34)
|style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41)
|style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40)
|style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33)
|style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72)
|style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41)
|style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29)
|style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23)
|style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00)
|style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93)
|style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99)
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref>
|}
=== ''Freguesias'' ===
[[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]]
Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref>
{{lista de columnas|2|
* [[Adão (Guarda)|Adão]]
* [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]]
* [[Aldeia Viçosa]]
* [[Alvendre]]
* [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]]
* [[Avelãs da Ribeira]]
* [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]]
* [[Benespera]]
* [[Casal de Cinza]]
* [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]]
* [[Cavadoude]]
* [[Codesseiro]]
* [[Corujeira e Trinta]]
* [[Faia (Guarda)|Faia]]
* [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]]
* [[Fernão Joanes]]
* [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]]
* [[Gonçalo Bocas]]
* [[Guarda (freguesia)|Guarda]]
* [[Jarmelo São Miguel]]
* [[Jarmelo São Pedro]]
* [[João Antão]]
* [[Maçainhas de Baixo]]
* [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]]
* [[Meios]]
* [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]]
* [[Panóias de Cima]]
* [[Pega]]
* [[Pêra do Moço]]
* [[Porto da Carne]]
* [[Pousade e Albardo]]
* [[Ramela]]
* [[Rochoso e Monte Margarida]]
* [[Santana da Azinha]]
* [[Sobral da Serra]]
* [[Vale de Estrela]]
* [[Valhelhas]]
* [[Vela (Guarda)|Vela]]
* [[Videmonte]]
* [[Vila Cortês do Mondego]]
* [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]]
* [[Vila Franca do Deão]]
* [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]]
}}
== Demografía ==
{{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}}
== Topónimu ==
Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á aportau a la certeza de qu'esta ubicación fue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. fue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', fue refería comu que se assiataba a poca distancia de la ubicación d'ogañu de Guarda. Esta teoría fue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá.
Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal fue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Istoria ==
[[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]]
=== Preistoria ===
Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref>
=== Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana ===
[[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 a. C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}
Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref>
=== Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 ===
==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ====
En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}}
En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref>
El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ====
[[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]]
En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref>
En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ====
[[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]]
En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref>
El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ====
El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
==== [[Dinastía de Braganza]] ====
[[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]]
En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [http://www.catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/Francois_Soyer_%282%29.pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[http://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[http://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
=== [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] ===
[[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]]
Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref>
El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref>
En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Educación ==
[[Archivu:Campus_IPG_1.jpg|thumb|250px|Campus del Institutu Politénicu de Guarda]]
En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança:
'''Enseñança superior'''
* [[IPG]] —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu—
* Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau—
'''Enseñança secundaria'''
* Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé
* Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque
'''Enseñança privá'''
* Ensiguarda
* Institutu de San Miguel
* Colegiu dela Cerdeira
* Conservatoriu de Música de San José de Guarda
La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas.
== Economía ==
Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.egiquimica.com/index.asp?idEdicao=51&idSeccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Infraestruturas i accessibilidadis ==
El municipiu está servíu por una güena rede viaria:
* [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]].
* [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]].
* [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—.
* [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis.
* [[EN16]]
* [[EN18]]
* [[EN221]]
* [[EN233]]
=== Ferrovías ===
Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias:
* [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]—
* [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]—
Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]].
=== Plataforma logística i otras ===
Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]].
Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística.
== Coltura ==
=== Gastronomía ===
[[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]]
La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]].
El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región.
Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis.
Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref>
=== Deportis ===
El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref>
== Patrimoñu ==
[[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]]
* '''Catedral de Guarda'''
Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref>
* '''Castillu de Guarda'''
El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref>
* '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]—
* '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu—
* '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis—
* '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu'''
* '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu'''
* '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu'''
* '''Huenti de ''Dorna'''''
* '''Igresia de San Vicente'''
* '''Igresia dela Misericordia'''
* '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda'''
* '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]—
* '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu'''
* '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]]
* '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí—
* '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]
* '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André'''
== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" >
Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}.
Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]].
Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu.
Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá.
Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward».
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas.
Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros'').
Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]].
Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]].
Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]].
Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André.
Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval.
Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu.
Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu.
</gallery>
== Germanamientus ==
* {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones />
* {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones />
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }}
* {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}}
* {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}}
* {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}}
== Atijus esternus ==
{{commonscat}}
* [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}}
litbpqdv10s39wmnkthj3pwm9p74lt9