Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.4 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Festival la Canción d’Urovisión 0 754 143342 143291 2026-05-28T01:38:45Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143342 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:88%; line-height:1.4em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background:#f9f9f9; color:#000;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.35em;" | ''Eurovision Song Contest'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-style:italic;" | ''Concours Eurovision de la Chanson'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.25em 0.5em;" | ''Festival dela Canción d'Urovisión'' |- ! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.25em 0.5em;" | Programa de televisión |- ! style="text-align:left; width:40%; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Creador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marcel Bezençon]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Basau en | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de San Remo]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Presentaol | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Presentadores del Festival de la Canción de Eurovisión|Lista de presentaoris]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Tema prencipal | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Preludio]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» <small>(Señal de conecsión EBU/UER)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Autor del tema prencipal | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Marc Antoine Charpentier]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | País d'origen | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Suiza]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Localización | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Área de Radiodifusión Europea|Área de Radiodifusión Uropea]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru de temporás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 70 <small>(ata 2026 incluyíu)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Númeru d'episodius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 109 <small>(ata 2026 incluyíu)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Lista d'episodius | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Sedes del Festival de la Canción de Eurovisión|Sedis del Festival dela Canción d'Urovisión]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Distribuyol | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Eurovisión (red)|Urovisión]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Empesa productora | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu d'imagin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 325 liñas [[4:3]] en brancu i negru <small>(1956-1959, 1961-1962, 1964-1966)</small><br /> [[Sistema de televisión de 405 líneas|405 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1960, 1963)</small><br /> [[576i|625 liñas]] [[4:3]] en brancu i negru <small>(1967)</small><br /> [[576i|625 liñas]] [[4:3]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(1968-2004)</small><br /> [[576i]] [[16:9]] [[televisión en color|color]] [[PAL]] <small>(2005-2006)</small><br /> [[1080p]] [[16:9]] <small>(2007-2012)</small><br /> [[Resolución 4K|4K]] [[16:9]] <small>(2013-actualidá)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Formatu de soníu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Sonido monoaural|Mono]] <small>(1956-1983)</small><br /> [[Sonido estereofónico|Estéreu]] <small>(1984-1999, 2001-2004)</small><br /> [[Surround]] [[5.1]] <small>(2000, 2005-actualidá)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Edá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Calf-tp.svg|20px]] <small>(1956-actualidá)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Orariu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 21:00 [[CEST]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Duración | style="padding:0.2em 0.5em;" | 120-310 minutus <small>(aprox.)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Audiencia | style="padding:0.2em 0.5em;" | 200-500 mill. d'espectaoris <small>(aprox.)</small> |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Precedíu por | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2026|2026]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sucedíu por | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de la Canción de Eurovisión 2027|2027]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Relacionaus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Festival de Eurovisión de Jóvenes Músicos|Festival d'Urovisión de Jóvinis Músicus]]<br /> [[Festival de Eurovisión de Jóvenes Bailarines|Festival d'Urovisión de Jóvinis Bailarinis]]<br /> [[Festival de la Canción de Eurovisión Júnior|Festival dela Canción d'Urovisión Júnior]]<br /> [[Festival de Baile de Eurovisión|Festival de Baili d'Urovisión]]<br /> [[Coro del Año de Eurovisión|Coru del Añu d'Urovisión]] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.eurovision.com www.eurovision.com] |- ! style="text-align:left; background:#eeeeee; padding:0.2em 0.5em;" | Fecha | style="padding:0.2em 0.5em;" | Abril <small>(esporádicamenti)</small><br />Mayu |} El '''Festival de la Canción d'Urovisión''' ({{lang-fr|Concours Eurovision de la Chanson|link=no}}; {{lang-en|Eurovision Song Contest|link=no}}) es un concursu televisivu de carácter añual nel que participan entérpretis representantis de las televisionis (ena su mayoria públicas) que son miembrus de la [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]]. El festival a siu transmitiu dendi 1956,<ref>{{refn|group=nota|</ref> cola ecepción del añu 2020, aquando fue cancelau pola [[Pandemia de enfermedad por coronavirus de 2019-2020|pandemia de COVID-19]].}} por lo que se trata del programa de televisión más antiguu qu'entavía se trasmiti nel mundu,<ref>{{Cita web |url=http://preguntasrespuestas.es/desde-cuando-se-celebra-eurovision.html |título=Desde cuándo se celebra Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2009 }}</ref> recibiendu en 2015 el [[Libro Guinness de los récords|récord Guinness]] comu la competición musical televisiva más lonheva del mundu.<ref>[http://www.eurovision.tv/page/news?id=eurovision_song_contest_awarded_guinness_world_record Eurovision Song Contest Awarded Guinness World Record]</ref> Amás, es el festival de la canción más grandi en términus d'audiencia, la que s'ha estimau entri 200 i 600 millonis internacionalmenti. El eventu es transmitiu en tol mundu, enclusu en paísis que no participan d'él. El festival es estóricamenti conociu por sel un gran promotor de la música [[pop]]. Sin bargu, en añus recientis se han presentau nel festival várius temas pertenecientis a otrus génirus, comu [[Música árabe|árabi]], ''[[dance]]'', [[tango]], [[reguetón]], ''[[heavy metal]]'', pop-[[rap]], ''[[punk]]'', ''[[rock]]'', [[Música electrónica|electrónica]] i [[rumba]], entri otrus. El nombri del concursu provién de la Redi de Distribución de Televisión de Eurovisión ([[Eurovision Network]]), que está controlá pola [[Unión Europea de Radiodifusión|Unión Uropea de Radiodifusión]] (UER) i puei alcançal audiencias potencialis de más de mil millonis de personas. Cualquiel miembru ativu de la UER puei participal nel festival, por lo que l'atitú pa hormal parti d'esti magnu eventu no está determiná pola inclusión geográfica dentru del [[Europa|continente europeo|continenti uropeu]] (a pesal del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no se correspondi con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. Con el passu de los añus, el festival ha creciu d'un simpli esperimentu televisivu a una estitución internacional de grandis proporcionis i el términu «Eurovisión» es conociu por tol mundu. Pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|edición de 2015]] se combidó a [[Australia]] a participal nel certamin, lo que supussu que se convirtiera nel primel miembru asociau de la UER (i no ativu) que participaba en Eurovisión, asín comu nel primel país [[Oceanía|oceánicu]].<ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url=http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=Inglés |fecha=10 de febrero de 2015 |fechaacceso=10 de febrero de 2015}}</ref> L' [[Festival de la Canción de Eurovisión 2020|edición de 2020]] fue cancelá debíu ala [[Pandemia de COVID-19 en Europa|pandemia de COVID-19 n'Uropa]], lo que supussu un gran impatu estóricu pal festival, que rompía asín con la tradición de celebralsi añualmenti i finalizaba con 64 añus d'emisión ininterrumpía, habiendu superau otras crisis mundialis, comu la [[guerra ruso-ucraniana|guerra rusu-ucraniana]], el [[conflicto israelí-palestino|conflictu israelí-palestinu]] o las [[guerras yugoslavas]]. Se trató d'un hechu sin precedentis, pola razón de que hue el únicu añu nel que el certamin no se celebraba dende el su escomiençu i no tuvu ganaol. En 2021, la UER mantuvu la seli en Róterdam pa la [[Festival de la Canción de Eurovisión 2021|65.ª edición]] del Festival.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/play/television/eurovision/abci-festival-eurovision-2021-celebrara-dias-18-20-y-22-mayo-roterdam-202006151554_noticia.html|título=El Festival de Eurovisión 2021 se celebrará los días 18, 20 y 22 de mayo en Róterdam}}</ref> == Oríginis == [[File:Eurovision Song Contest 1958 - Lys Assia (crop).png|thumb|alt=Retratu de [[Lys Assia]].|[[Lys Assia]], a runchaora del primeritu Urovisión, hechu en 1956, participandu nel Urovisión de 1958]] La [[Unión Europea de Radiodifusión|UER]] (Unión Uropea de Radiodifusión), organismu que chunta a compañías públicas de radiodifusión que emitin n'Uropa i la cuenca mediterránea, vistu el ésitu de los programas emitíus pola Redi Eurovisión nel su primel añu d'essistencia, consideró nizesariu crial un eventu televisivu añual pala su emisión por tous los canalis que hormaban parti de dita Redi Eurovisión.<ref name="dup-0-59">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-06|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> En deneru de 1955 llegan al comité de programas de la UER las dos propuestas finalis; un festival de canciones al estilu del Festival de Sanremo i un concursu de varieais al estilu del programa "Top Town" que emitía la BBC británica.<ref name="dup-0-59" /> Al cabu, el 19 d'otubri de 1955 l'Asamblea General de la UER aconcehá en Roma opta por el festival de canciones i s'aprueba la organización d'un concursu de la canción uropea.<ref>{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|título=Wayback Machine|fechaacceso=2025-07-05|sitioweb=www.ebu.ch|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20050129162217/http://www.ebu.ch/CMSimages/en/dossiers_1_04_eurovision50_ve_tcm6-13890.pdf|fechaarchivo=2005-01-29}}</ref> [[Archivu:France Gall.png|thumbnail|[[France Gall]]<nowiki/> ganó por [[Lussemburgu]] en 1965 con el tema «[[Poupée de cire, poupée de son]]»|isquierda]]La primera edición del Festival de Eurovisión se celebró ena ciudá suiça de [[Lugano]] el 24 de mayu de 1956. Siete paísis participaron presentandu dos canciones cada unu, con un total de catonzi canciones. Esta hue la única edición ondi un país podía entepretal más d'una canción: dende 1957 todas las competicionis premitieron namás una canción por país.<ref name="milestones">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |fecha=2005 |url=http://www.eurovision.tv/english/611.htm |título=Historical Milestones: a brief history on the ESC from 1956 until 2005 |fechaacceso=26 de mayo de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060526065558/http://www.eurovision.tv/english/611.htm |fechaarchivo=26 de mayo de 2006 }}</ref> La [[Festival de la Canción de Eurovisión 1956|competición de 1956]] hue ganá por el país anfitrión, Suiça. El programa fue mentau de primeras comu ''Grand Prix Eurovision''. El nombri n'ingrés de ''Eurovision Song Contest'' se gastó pola primera ves en 1960, siendu dendi 2004 el su únicu nombri oficial. Dessisti una teoría con bassi en decumentus desclasificaos que ditsi que el Festival de la Canción de Eurovisión fue ideau nel su orígin en 1955 pola [[OTAN|Organización del Tratau del Atlánticu Norte]] (OTAN), tomandu comu modelu el festival de bandas militaris de Fráncia conociu comu ''Les Nuits de l'Armée'', que s'había celebrau entri 1952 i 1955. Asín, en los añus 1955 i 1956, el Comité de Coltura i Enformación Pública de la OTAN emitió várius decumentus clasificaos ondi da las órdinis i condicionis pala criación del «Festival de Música del Atlánticu Norte».<ref>{{Cita web|url=https://www.newtral.es/otan-eurovision/20250517/|título=Nos preguntáis si el festival de Eurovisión lo creó la OTAN|fechaacceso=2025-07-06|apellido=Montoto|nombre=Lara|fecha=2025-05-17|sitioweb=Newtral}}</ref> == Formatu == [[Archivu:Lena Meyer-Landrut at PC after 2010 Eurovision 2.jpg|thumb|[[Lena Meyer-Landrut]], altonzi de ganarEurovisión 2010 por [[Alemaña]]]] El formatu de las presentaciones ha sufríu chambus a lo largu delos añus, inque los prencipius bássicus colas que nació han siu siempri los mesmus: los paísis participantes apressentan las sus cancionis, que se transmitin en vivu nun programa de televisión que s'emiti al mesmu tiempu en tous los paísis participantes. Esti programa lo aprepara en esclusiva unu de los paísis participantes (el país organizadó), i la transmisión se envía dende el [[auditorio|auditoriu]] de la ciudá ondi se hadzi el eventu. Duranti esti programa, altonzi de cantalsi todas las canciones, los paísis precedin a votalsi por las canciones que pa ellos son las mejoris, sin poel votalsi a ellos mesmus. Al cabu del programa, la canción con más puntos se decrara vencedora. El ganador recibi, simplementi, el prestigiu d'habé ganau el festival, una cosa que se considera comu un cudiciau [[trofeo|trofeu]] pa muchus cantautoris, amás de que el país ganador tié el onol de sel el anfitrión de la próssima competición.<ref name="milestones" /> Pol heneral, el programa s'escomiença con el ganador del añu anterió, quien sueli entepretal la canción (o una pequeña varianti) con la que ganó, i a vedzis el su nuevu [[sencillo|sencillu]]. En los añus en que había orquesta, esta entepretaba una composición cria d'un mou especial pal eventu mientris solían velsi en pantalla imáhenis del país anfitrión. Dispués, los presentadoris dan la bienveñía a los telespetaoris al espectáculu mesturando idiomas, siempri n'ingrés i francés, de continu nel idioma anfitrión i en angunas ocasionis gastando várius o tous los idiomas de los paísis participantes. Muchus de los paísis anfitrionis spentan aprovechal la gran audiéncia internacional que tién estus programas pa amustral escenas de la su nación comu una horma de promocional el [[turismo|turismu]]. Entri las canciones i el anunciu de la votación se hadzi un entirwalu, que puei sel cualquiel horma imahinabli d'entretenimiento. Los entirwalus d'entretenimientu han incluíu atos comu los de The Wombles ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1974|1974]]),<ref name="Brighton">{{Cita web |editorial=eurovision.tv |url=http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |título=1974: Brighton, United Kingdom |fechaacceso=24 de octubre de 2005 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20051024015015/http://www.eurovision.tv/english/history_1974_brighton.htm |fechaarchivo=24 de octubre de 2005 }}</ref> la primera presentación internacional del espectáculu [[Riverdance]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 1994|1994]]),<ref>{{Cita web |autor=Barnesm Clive |url=http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney |título=Riverdance Tours & Show |editorial=RiverDance.com |fechaacceso=27 de julio de 2006 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090522033151/http://www.riverdance.com/htm/theshow/thejourney/ |fechaarchivo=22 de mayo de 2009 }}</ref> [[Aqua (banda)|Aqua]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2001|2001]]), [[Cirque du Soleil]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2009|2009]]),<ref>{{Cita web |url=http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |título=El Circo del Sol en Eurovision 2009 |fechaacceso=2 de marzo de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110912082347/http://www.laguiago.com/_espana/evento/15256/el-circo-del-sol-en-eurovision-2009/ |fechaarchivo=12 de septiembre de 2011 }}</ref> [[Justin Timberlake]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2016|2016]]) o [[Madonna]] ([[Festival de la Canción de Eurovisión 2019|2019]]). {{Listen | filename = Charpentier, Te Deum (Prelude).ogg | title = <center> «Te Deum» (2:43) | description = <center>Himnu Oficial del Festival de Eurovisión }} La música de la [[cortinilla|cortinina]] que s'escucha antes i altonzi de las transmisión del Festival de la Canción de Eurovisión es el [[preludio|preludiu]] de «[[Te Deum (Charpentier)|Te Deum]]» de [[Marc-Antoine Charpentier]].<ref name="GoldenJubilee">{{Cita web|url=http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|título=Eurovision's Golden Jubilee|fechaacceso=15 de julio de 2006|autor=Jaquin, Patrick|fecha=1 de diciembre de 2004|editorial=European Broadcasting Union|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20040811033906/http://www.ebu.ch/en/union/diffusion_on_line/television/tcm_6-8971.php|fechaarchivo=11 de agosto de 2004}}</ref> Tradicionalmenti, i dende 1963, la helor del Festival de la Canción de Eurovisión se lleva a cabu un sábadu primaveral pola nochi, a las 19:00 (hora [[Tiempo Universal Coordinado|UTC]]). En añus anterioris, el festival se celebró en días de la semana variáos, comu un huevis en 1960 o un domingu en 1962, entri otrus. Dende 2004, por via del crecienti númeru de paísis que decidin participal, una ronda crasificatoria —conocía comu la semifinal— se lleva a cabu un huevis antes de la helor (en 2004 el miércuris anterió a la helor). Con la xorça de las radiodifusoras participantes, dende 2008 se celebran dos semifinalis ena mesma semana, las semifinalis en martis i huevis, i la helor en sábadu. == Participación == [[Archivu:Loreen Eurovision 2012 winner.jpg|thumbnail|[[Loreen (cantante)|Loreen]] arcanzó la vitória nel [[Festival de la Canción de Eurovisión 2012|certamin de 2012]] con la cantidá de 372 puntos i de nuevu en 2023 con 583 puntos]]Los paísis d'apañu pa participal son los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros activos de la Unión Uropea de Radiodifusión|miembrus ativos]] (a deferéncia de los [[Unión Uropea de Radiodifusión#Miembros asociados a la UER|miembrus associaus]]) de la Unión Uropea de Radiodifusión. Los miembrus ativos son aquellus paísis que s'alcuentrin drentu del [[Área de Radiodifusión Uropea]] (qu'incluyi paísis que no son uropeus) o los que pertenecen al [[Conseju d'Uropa|Consehu d'Uropa]], siempri que ayan solicitau el su ingresu ena UER i cumplan con tolos requesitus pa permanecel comu miembrus ativos.<ref name="EBUmembership">{{Cita web |editorial=European Broadcasting Union |fecha=22 de febrero de 2006 |url=http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |título=Membership conditions |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |idioma=inglés |archive-date=2012-01-17 |archive-url=https://web.archive.org/web/20120117162540/http://www.ebu.ch/en/ebu_members/admission/index.php |dead-url=yes }}</ref> L'Área de Radiodifusión Uropea está definía pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]] de la dreguienti manera:<ref>{{Cita web |editorial=International Telecommunication Union |fecha=1994 |url=http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |título=European Broadcasting Area |fechaacceso=28 de mayo de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120511053658/http://www.itu.int/ITU-R/terrestrial/broadcast/plans/st61/index.html |fechaarchivo=11 de mayo de 2012 }}</ref> L'El «Área de Radiodifusión Uropea» está limitau al oesti pol límiti ocidental de la Región 1, al esti pol [[meridiano|meridianu]] [[Longitud (cartografía)|40° Esti]] al respetivi del de [[Meridiano de Greenwich|Greenwich]] i al sul pol [[paralelo|paralelu]] [[Latitud|30° Norti]], incluyendu la parti norti d'[[Arabia Saudita]] i la parti de los paísis que bordan con el [[Mar Mediterráneo|Mediterráneu]] drentu d'estus límitis. Adicionalmenti, [[Irak]], [[Jordania]] i la parti del territóriu de la [[República Árabe Siria]], [[Turquía]] i [[Ucrania]], assitiauahuera de los límitis indicaos, están incluíus nel Área de Radiodifusión Europea.'' L'Área de Radiodifusión Uropea incluyi territórios que no son d'Uropa (p. eh. los paísis del África mediterránea). [[Archivu:European Broadcasting Area.svg|thumb|alt=Mapa de países de Europa, norte de África y Asia Occidental en gris, con los límites de la Çona Uropea de Radiodifusión superpuestos en rojo | El Área Uropea de Radiodifusión, en colorau]] [[Archivu:EurovisionParticipants.svg|thumb|upright=1.5|alt=Mapa de los paísis d'Uropa, Norti d'África i Ásia Ocidental, con una recortá d'Australia nel cantón superió derechu; los paísis están coloriaos pa andical la participación nel concursu i la lihibilidá: los paísis que s'inscribieron al menus una ves están de coló verdi; los paísis que nunca entraron, peru estão cualificaos pa hazelu, estão marcaos de coló amarillu; los paísis que spentaban entral, peru altonzi se retiraron, estão coloriaos de colorau; i los paísis que compitieron comu parti d'otru país, peru nunca comu un país soberanu, estão de coló verdi claru.|right|Participación dende 1956: {{legend|#22b14c|Participó al menus una ves}} {{legend|#ffc20e|Nunca participó, inque seya lihibli pa participal}} {{legend|#d40000|Entrá premitía i quasi participó, onque al cabu se retiró}} {{legend|#00ff00|Compitió comu parti d'otru país, peru nunca comu un [[Teoria constitutiva do Estado|estau endependienti]]}}]] Los miembrus ativos incluín organizaciones de difusión, cuyas trasmissionis están disponibilis (virtualmenti) pa tola población del país nel que s'alcuentrin.<ref name="EBUmembership" /> Si un miembru ativo dela UER dessea participal, tié que cumplil con tolas condicionis que esigin las reglas dela competición (una cópia apartá dela mesma se envía añalmenti). Esto incluyi la necesiá d'abel difundíu el programa del añu anteriol drentu del su país i el pagu delos onorárius ala UER antes dela fecha límiti aspecificá enas reglas dela competición pal añu nel qual participarán. L'apañu pa participal no está determinau pola inclusión geográfica drentu del continenti [[Uropa|uropeu]] (a pesar del prefihu «Euro» en «Eurovisión»), que no tié que vel con la [[Unión Europea|Unión Uropea]]. En 1980, [[Marruecos]] —un país nortiafricanu— participó nel Festival. [[Israel]], nación pertenecienti a [[Asia]], lo lleva haziendu dende 1973. Los paísis trascontinentalis drentu d'Uropa i Asia, comu [[Armenia]] que participa dende 2006, [[Georgia]] dende 2007 i [[Azerbaiyán]] dende 2008, están huera del área de radiodifusión uropea peru puein participal, ya que horman parti del [[Consejo de Europa|Consehu d'Uropa]]. En 2015, pola primera ves ena su estória, participó un país que no perteneci al Área de Radiodifusión Europea a través d'una televisión que no es miembru ativo de la UER (la [[Special Broadcasting Service|SBS]] de [[Australia]], miembru associaú a la UER). Con motivu del 60.º aniversáriu del festival, la UER envitó a participal a Australia en [[Festival de la Canción de Eurovisión 2015|Eurovisión 2015]] pola «larga trayetória» de la SBS retratandul el certamin dende 1983 i el «públicu fiel al festival» estanti nel país. Australia participó nel certamin, en prencípiu, namás nesa ocasión, peru a finalis de 2015 la UER confirmó la güelta d'Australia al certamin.<ref>{{Cita web |título=¡Australia participará por primera vez en Eurovisión! |url= http://eurovision-spain.com/iphp/noticia.php?numero=9767 |fecha=10 de febrero de 2015}} </ref><ref>{{Cita web |título=Australia to compete in the 2015 Eurovision Song Contest |url= http://www.eurovision.tv/page/news?id=australia_to_participate_in_the_2015_eurovision_song_contest |idioma=inglés |fecha=10 de febrero de 2015}}</ref> Ata l'añu 2024 inclusivi, i metiendu l'edición 2020 que fue cancelá, han participau nel festival un total de 1816 candidaturas o participantes i 1818 cancionis (el númeru de participantis i cancionos no concuerda por via de qu'ena primera edición cada país tenía dos representantis, con una canción cá unu, ecetu [[Suiza]] i [[Luxemburgo|Lussemburgu]], cuyas cantoras entepretun dos canciones cá una). Cinquenta i dos paísis an participau al menus una ves. == Prozedimientus pala seleción de temas == Cada país tié que inscribil namás una canción pala su representación cada añu que dessee participal. La única ecepción hue duranti el primel festival, ondi cada país podía inscribil dos canciones. S'alcuentra una regla que prohíbi que el tema inscritinu haya siu d'antemanu publicau o transmitiu en públicu antes d'una cierta fecha relativa al festival en cuestión.<ref name="2009rules">{{Cita web |url=http://www.eurovision.tv/upload/esc2009rules.pdf |título=Rules for the Eurovision Song Contest 2009 |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=UER |fecha=2009 |idioma=inglés |cita=Reglamento para el Festival de Eurovisión 2009 (en [[Moscú]])}}</ref> El prepósitu d'esta regla es asseguiral que namás canciones nuevas s'aspeçin duranti el concursu, i que no haiga canciones d'ésitu d'añus pasaus, lo cual podría dal a un país un ciertu avantahi por via de que la canción ya es conocía i populal. Amás, otra de las reglas del festival hadzi referéncia a la duración de los temas. En los inicios del festival, uvu casos en los que desistió una gran desparidá en lo tocanti a la duración de las canciones de los paísis participantes, i hue nel añu 1962, cuando se pusu un límiti de 3 minutos por canción. Puei darsi el casu d'una canción que pase el límiti de los 3 minutos, peru, duranti el festival, se fita una versión corta pa adatal-si a las reglas del concursu.<ref>{{Cita web|url=https://eurovision.tv/about/rules|título=The Rules of the Contest 2024 {{!}} Eurovision Song Contest|fechaacceso=2025-02-07|fecha=2018-10-31|sitioweb=eurovision.tv|idioma=en}}</ref> Cada nación puei selecional la su canción por los meyus que dessee: puei sel una dezisión interna de la radiodifusora participante (lo cual es más económicu) o un concursu ondi el públicu del país eliga unu de várius temas por via del televotu. La UER alienta a las radiodifusoras a gastal el hormatu d'una competencia, lo cual henera más publicidá pal Festival. Estas seleciones son conocías comu ''finales nacionales''. Las seleciones de angunus paísis son tan emportantis comu el Festival de Eurovisión en sí, i en ellas participan várias canciones duranti várias semifinalis. En la helor nacional en Suecia, el [[Melodifestivalen]] (literalmenti, «El Festival de la Melodía»), participan entri 28 i 32 canciones que se presentan en los recintos más grandis del país en várias ciudaes, antes de la gran helor que se celebra siempri en Estocolmo. Esti concursu s'ha güeltu la emisión más vistanalmenti en Suecia segun las estadísticas d'audiéncia.<ref>{{Cita web |url=http://www.sweden.se/templates/cs/Article |título=Television in Sweden |fechaacceso=4 de marzo de 2009 |autor=Sweden.se |fecha=2006 |idioma=inglés |cita=En los últimos cinco años, el programa de televisión más popular ha sido el Melodifestivalen |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060513205318/http://www.sweden.se/templates/cs/Article |fechaarchivo=13 de mayo de 2006 }}</ref> Tous los paísis nórdicus gastan un hormatu pareciu: [[Dansk Melodi Grand Prix]] en Dinamarca, [[Melodi Grand Prix]] en Noruega, [[Uuden Musiikin Kilpailu|UMK]] en Finlandia i [[Söngvakeppnin]] en Islandia. Otrus paísis tamién gastan concursos consoliáos comu el [[Festival de San Remo]] n'Italia i el [[Festival RTP da Canção|Festival da Canção]] en Portugal. Dende hadzi várius añus, Irlanda eligi al su representanti n'una edición especial del su ''The Late Late Show''. En España, entri los finalistas del ''reality show'' ''[[Operación triunfo (España)|Operación Triunfo]]'' de 2002 a 2004, i de nuevu en 2018 i 2019, hidzeron una preseleción pa represental al país nel festival.<ref>{{Cita web |url=http://www.terra.es/ocio/articulo/html/oci15068.htm |título=Operación Triunfo hacia Eurovisión |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2004 |obra=terra.es }}</ref> En añus posterioris se han realizau nel país heloris parecidas,<ref>{{Cita web |url=http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |título=Eurovisión 2009: Sabor a Operación Triunfo |fechaacceso=27 de mayo de 2012 |fecha=2009 |obra=fandemia.com |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090415154459/http://www.fandemia.com/musica/eurovision-2009-sabor-a-operacion-triunfo |fechaarchivo=15 de abril de 2009 }}</ref> asentandu dende 2022 el [[Benidorm Fest]]. Otrus paísis varían el hormatu cada añu i otrus lo mantienen fitu. Sea cual sea el métodu gastau pa selecional el tema representanti, los detallis de la canción se los tié que concretal i envial a la UER unas semanas antes del festival internacional. == Runchaoris == Los runchaoris de c'añu fuerun: {| {{Prettytable}} ! style="background:#efefef;" | Añu ! style="background:#efefef;" | Assitiamientu ! style="background:#efefef;" | Pais runchaol ! style="background:#efefef;" | Nombri dela canción i cantol |----- | [[Festival d'Urovisión 1956|Urovisión 1956]] || [[Lugano]] ([[Suiça]]) || [[Suiça]] || ''Refrain'' (Lys Assia) |----- | [[Festival d'Urovisión 1957|Urovisión 1957]] || [[Frankfurt 'el Menu]] ([[Alemaña]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Net als toen'' ([[Corry Brokken]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1958|Urovisión 1958]] || [[Hilversum]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Fráncia]] || ''Dors mon amour'' ([[André Claveau]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1959|Urovisión 1959]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Een beetje'' ([[Teddy Scholten]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1960|Urovisión 1960]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Fráncia]] || ''Tom Pillibi'' ([[Jacqueline Boyer]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1961|Urovisión 1961]] || [[Cannes]] ([[Fráncia]]) || [[Lusemburgu]] || ''Nous les amoureuxx'' ([[Jean-Claude Pascal]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1962|Urovisión 1962]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Fráncia]] || ''Un premier amour'' ([[Isabelle Aubret]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1963|Urovisión 1963]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Dinamarca]] || ''Dansevise'' ([[Grethe Ingmann]] & [[Jørgen Ingmann]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1964|Urovisión 1964]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Itália]] || ''Non ho l'età'' ([[Gigliola Cinquetti]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1965|Urovisión 1965]] || [[Nápolis]] ([[Itália]]) || [[Lusemburgu]] || ''Poupée de cire, poupée de son'' ([[France Gall]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1966|Urovisión 1966]] || [[Lusemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Áustria]] || ''Merci Chérie'' ([[Udo Jürgens]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1967|Urovisión 1967]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Puppet On A String'' ([[Sandie Shaw]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1968|Urovisión 1968]] || [[Londris]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[España]] || ''La, La, La ...'' ([[Massiel]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1969|Urovisión 1969]]<sup>1</sup> || [[Mairil]] ([[España]]) || [[España]]<br />[[Fráncia]]<br />[[Paisis Bahus]]<br />[[Réinu Uñiu]] || ''Vivo cantando'' ([[Salomé]])<br />''Un jour, un enfant'' ([[Frida Boccara]])<br />''De troubadour'' ([[Lenny Kuhr]])<br />''Boom Bang-A-Bang'' ([[Lulu]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1970|Urovisión 1970]] || [[Amstérdan]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''All kinds of everything'' ([[Dana]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1971|Urovisión 1971]] || [[Dublin]] ([[Irlanda]]) || [[Mónacu]] || ''Un banc, un arbre, une rue'' ([[Séverine]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1972|Urovisión 1972]] || [[Edimburgu]] ([[Réinu Uñiu]]) || [[Lusemburgu]] || ''Après toi'' ([[Vicky Leandros]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1973|Urovisión 1973]] || [[Lussemburgu]] ([[Lusemburgu]]) || [[Lussemburgu]] || ''Tu te reconnaîtras'' ([[Anne Marie David]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1974|Urovisión 1974]] || [[Brighton]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Suécia]] || ''Waterloo'' ([[ABBA]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1975|Urovisión 1975]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Ding-A-Dong'' ([[Teach-In]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1976|Urovisión 1976]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Save Your Kisses For Me'' ([[Brotherhood of Man]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1977|Urovisión 1977]] || [[Londris]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Fráncia]] || ''L'oiseau et l'enfant'' ([[Marie Myriam]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1978|Urovisión 1978]] || [[París]] ([[Fráncia]]) || [[Israel]] || ''A-Ba-Ni-Bi'' ([[Yizhar Cohen]] & [[Alpha Beta]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1979|Urovisión 1979]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Israel]] || ''Hallelujah'' ([[Gali Atari]] & [[Milk and Honey]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1980|Urovisión 1980]] || [[La Haiga]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Irlanda]] || ''What's Another Year'' ([[Johnny Logan]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1981|Urovisión 1981]] || [[Dublín]] ([[Irlandia]]) || [[Réinu Uniu]] || ''Making Your Mind Up'' ([[Bucks Fizz]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1982|Urovisión 1982]] || [[Harrogate]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Alemaña|Alemaña el Oesti]] || ''Ein bißchen Frieden'' ([[Nicole Hohloch|Nicole]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1983|Urovisión 1983]] || [[Munis]] ([[Alemaña|Alemaña el Oesti]]) || [[Lusemburgu]] || ''Si la vie est cadeau'' ([[Corinne Hèrmes]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1984|Urovisión 1984]] || [[Lusemburgu]] ([[Lussemburgu]]) || [[Suécia]] || ''Diggi-Loo Diggi-Ley'' ([[Herrey's]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1985|Urovisión 1985]] || [[Gótibor]] ([[Suécia]]) || [[Noruega]] || ''La det swinge'' ([[Bobbysocks]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1986|Urovisión 1986]] || [[Bergue]] ([[Noruega]]) || [[Bélhica]] || ''J'aime la vie'' ([[Sandra Kim]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1987|Urovisión 1987]] || [[Brusela]] ([[Bélgica]]) || [[Irlanda]] || ''Hold Me Now'' ([[Johnny Logan]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1988|Urovisión 1988]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Suiça]] || ''Ne partez pas sans moi'' ([[Celine Dion|Céline Dion]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1989|Urovisión 1989]] || [[Lûsana]] ([[Suiça]]) || [[Yugoslavia]] || ''Rock Me'' ([[Riva]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1990|Urovisión 1990]] || [[Zágrem]] ([[Yugoslavia]]) || [[Itália]] || ''Insieme: 1992'' ([[Toto Cutugno]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1991|Urovisión 1991]] || [[Roma]] ([[Itália]]) || [[Suécia]] || ''Fångad av en stormvind'' ([[Carola Häggkvist]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1992|Urovisión 1992]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Irlanda]] || ''Why Me?'' ([[Linda Martin]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1993|Urovisión 1993]] || [[Millstreet]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''In Your Eyes'' ([[Niamh Kavanagh]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1994|Urovisión 1994]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Irlanda]] || ''Rock 'n' Roll Kids'' ([[Paul Harrington]] & [[Charlie McGettigan]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1995|Urovisión 1995]] || [[Dublín]], [[Irlanda]]) || [[Noruega]] || ''Nocturne'' ([[Secret Garden]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1996|Urovisión 1996]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Irlanda]] || ''The Voice'' ([[Eimear Quinn]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1997|Urovisión 1997]] || [[Dublín]] ([[Irlanda]]) || [[Réinu Uñiu]] || ''Love Shine A Light'' ([[Katrina Leskanich|Katrina]] & [[The Waves]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1998|Urovisión 1998]] || [[Birmingham]] ([[Réinu Uniu]]) || [[Israel]] || ''Diva'' ([[Dana International]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 1999|Urovisión 1999]] || [[Jerusalén]] ([[Israel]]) || [[Suécia]] || ''Take Me To Your Heaven'' ([[Charlotte Nilsson]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2000|Urovisión 2000]] || [[Estocolmu]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Fly On The Wings Of Love'' ([[Olsen Brothers]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2001|Urovisión 2001]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Estónia]] || ''Everybody'' ([[Tanel Padar]] & [[Dave Benton]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2002|Urovisión 2002]] || [[Tallín]] ([[Estónia]]) || [[Letónia]] || ''I Wanna'' ([[Marie N]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2003|Urovisión 2003]] || [[Riga]] ([[Letónia]]) || [[Turquia]] || ''Everyway That I Can'' ([[Sertab Erener]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2004|Urovisión 2004]] || [[Constantinopla]] ([[Turquia]]) || [[Ucránia]] || ''Wild Dances'' ([[Ruslana]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2005|Urovisión 2005]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || [[Grécia]] || ''My Number One '' ([[Helena Paparizou]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2006|Urovisión 2006]] || [[Atenas]] ([[Grécia]]) || [[Finlándia]] || ''Hard Rock Hallelujah'' ([[Lordi]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2007|Urovisión 2007]] || [[Helsinki]] ([[Finlándia]]) || [[Sérbia]] || ''Molitva'' ([[Marija Serifovic]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2008|Urovisión 2008]] || [[Belgradu]] ([[Sérbia]]) || [[Rússia]] || ''Believe'' ([[Dima Bilan]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2009|Urovisión 2009]] || [[Moscú]] ([[Rússia]]) || [[Noruega]] || ''Fairytale'' ([[Alexander Rybak]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2010|Urovisión 2010]] || [[Oslu]] ([[Noruega]]) || [[Alemaña]] || ''Sattelite'' ([[Lena Meyer-Landrut]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2011|Urovisión 2011]] || [[Düsseldorf]] ([[Alemaña]]) || [[Azerbaiyán]] || ''Running Scared'' ([[Ell & Nikki]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2012|Urovisión 2012]] || [[Bakú]] ([[Azerbaiyán]]) || [[Suécia]] || ''Euphoria'' ([[Loreen]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2013|Urovisión 2013]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Dinamarca]] || ''Only Teadrops'' ([[Emmelie de Forest]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2014|Urovisión 2014]] || [[Copenagui]] ([[Dinamarca]]) || [[Áustria]] || ''Rise like a Phoenix'' ([[Conchita Wurst]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2015|Urovisión 2015]] || [[Viena]] ([[Áustria]]) || [[Suécia]] || ''Heroes'' ([[Måns Zelmerlöw]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2016|Urovisión 2016]] || Estocolmu ([[Suécia]]) || [[Ucránia]] || ''1944'' (Jamala) |----- | [[Festival d'Urovisión 2017|Urovisión 2017]] || [[Kiev]] ([[Ucránia]]) || Portugal || ''Amar pelos dois'' (Salvador Sobral) |----- | [[Festival d'Urovisión 2018|Urovisión 2018]] || [[Portugal]] ([[Lisboa]]) || [[Israel]] || ''Toy'' ([[Netta Barzilai|Netta]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2019|Urovisión 2019]] || [[Tel Aviv]] ([[Israel]]) || [[Paisis Bahus]] || ''Arcade'' ([[Duncan Laurence]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2020|Urovisión 2020]]<sup>2</sup> || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || || |----- | [[Festival d'Urovisión 2021|Urovisión 2021]] || [[Rotterdam]] ([[Paisis Bahus]]) || [[Itália]] || ''Zitti e buoni'' ([[Måneskin]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2022|Urovisión 2022]] || [[Turín]] ([[Itália]]) || [[Ucránia]] || ''Stefania'' (Kalush Orchestra) |----- | [[Festival d'Urovisión 2023|Urovisión 2023]] || [[Liverpool]] ([[Reinu Uníu]]) || [[Suécia]] || ''Tattoo'' ([[Loreen]]) |----- | [[Festival d'Urovisión 2024|Urovisión 2024]] || [[Malmus]] ([[Suécia]]) || [[Suiça]] || ''The Code'' (Nemo) |----- | [[Festival d'Urovisión 2025|Urovisión 2025]] || [[Basilea]] ([[Suiça]]) || [[Áustria]] || ''Wasted Love'' (JJ) |} <sup>1</sup> Nel añu [[1969]] 4 paisis ganarun. <sup>2</sup> Nel añu [[2020]] no ha siu celebraos por causa de la Covid-19. == Referencias == {{listaref}} == Atijus == * {{Commonscat|Category:Eurovision}} {{commonscat|Eurovision}} {{Wikinoticias|Categoría:Festival de la Canción de Eurovisión}} {{Oficial|http://www.eurovision.tv}} {{Twitter|Eurovision}} {{Facebook|EurovisionSongContest}} {{Instagram|eurovision}} * {{YouTube|user=eurovision}}<sup>Texto en superíndice</sup> [[Categoría:Espetáculus]] 1jm9ec87bqnbw4l4sgdtg2gsportyee León XIV 0 11371 143344 136585 2026-05-28T02:59:45Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143344 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''León XIV''' (en latín ''Leo PP. XIV''),<ref>{{Cita web|url=https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es.html|título=León XIV|fechaacceso=2025-05-11|sitioweb=www.vatican.va}}</ref> de nombri seculal '''Robert Francis Prevost''' ([[Chicagu]], 14 de setiembri de 1955), es el 267.º [[papa]] dela [[Igresia católica]] i novenu soberanu dela [[Ciá del Vaticanu]] dendi el 8 de mayu de 2025. Religiosu agustinu, hue misioneru en [[Perú]] i ordenau sacerdoti en 1982. Entri 2001 i 2013 hue priol general delos agustinus. En 2015 hue nombrau pol Papa [[Franciscu (papa)|Franciscu]] obispu de la ciá peruana de Chiclayo.<ref>{{Cita web|url=https://trome.com/actualidad/internacional/conclave-cardenal-robert-prevost-suena-como-nuevo-papa-y-podria-votar-en-elecciones-del-2026-porque-tiene-dni-peruano-noticia/|título=¡Tiene DNI peruano! Cardenal Robert Prevost suena como nuevo papa… y podría votar en elecciones del 2026|fechaacceso=2025-05-08|apellido=Trome.com|nombre=Redacción|fecha=2025-05-08|sitioweb=Trome.com}}</ref> En 2023 hue nombrau cardenal i passó a sel prefetu del Dicasteriu palos Obispus i, tamién, presienti dela Pontificia Comisión pa América Latina.<ref name="dup-0-21">{{Cita web|url=https://collegeofcardinalsreport.com/cardinals/robert-francis-prevost/|título=Cardinal Robert Francis Prevost, O.S.A.|fechaacceso=2025-05-09|fecha=2024-07-08|sitioweb=The College of Cardinals Report|idioma=en-US|archive-date=2025-05-09|archive-url=https://web.archive.org/web/20250509091156/https://collegeofcardinalsreport.com/cardinals/robert-francis-prevost/|dead-url=yes}}</ref> Cuenta conas nacionalidais estauniesi i peruana<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/america/2025-05-08/leon-xiv-tambien-es-peruano-doble-nacionalidad-y-cuatro-decadas-de-vinculos-con-el-pais-andino.html|título=León XIV también es peruano: doble nacionalidad y cuatro décadas de vínculos con el país andino|obra=El País|fecha=8 de mayo de 2025|apellidos=Gómez Vega|nombre=Renzo}}</ref>, huendu el primel Papa dambus paisis i el segundu d'[[América]]. Tamién es el primel Papa agustinu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/noticias/20250509/quienes-son-agustinos-orden-papa-leon-xiv/16572780.shtml|título=Quiénes son los agustinos, la orden del nuevo papa León XIV|editorial=[[RTVE]]|fecha=9 de mayo de 2025|cita=León XIV es el primer papa de la historia que pertenece a la Orden de San Agustín (OSA)}}</ref> == Referencias == {{listaref}} [[Categoría:Papas]] 2naubgvoboqv4odlq6d8upszo949b1w Festival de Cini de Cannes 0 11935 143341 143255 2026-05-28T01:37:07Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143341 wikitext text/x-wiki {| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]] |- ! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus) |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés |- ! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946 |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus. |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes |- ! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial] |} '''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival. Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]]. El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus. C'añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]]. Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu. Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis. == Estoria == Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille. La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''. El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga. La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''. == Organización == === Jurau === Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}} === Selección oficial === [[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]] *'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición. *'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref> *'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas. *'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica. El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes|archive-date=2021-03-20|archive-url=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js}}</ref> === Semana dela crítica === La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus. Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá. Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas. === Quincena de Diretores === [[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]] La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis. Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó. === Cinéfondation === En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus. Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu. La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris. El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas. == Secciones del Festival de Cannes == [[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]] ; La selección oficial Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'') Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'') ''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'') Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'') Cini-fundación (''Cinéfondation'') ; Las secciones paralelas La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'') La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'') == Premius == [[Archivu:Palmed'or.jpg|thumb|Palma d'oru runchía pola pinícla ''[[Apocalypse Now]]'' nel Festival de 1979 ]] ; Largu-metragis dela competição oficial La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película. El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca. El Premiu del Jurau (''Prix du jury'') El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís. El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól. El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó. El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista. ; Cortu-metragis dela competição oficial La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi. El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'') ; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones. El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'') == Cerimónia i protocolu == [[Archivu:Starlette.jpg|thumb|Una estrella en [[Cannes]] nel 1979.]] Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western. En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti. Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala. Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus. Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == [https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube] [http://www.UKHotMovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History''] [http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide''] [https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes] [http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002] [http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas] [http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival] gsy44r58jnb49lj6gvyf0v58iz32uea Guarda 0 11937 143343 143338 2026-05-28T02:05:23Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 25 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143343 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baja]]. Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti: ''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego; ''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça; ''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela; ''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]]; ''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> == Geografía == === Assitiamientu === Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref> {| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center" |----- | width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]] | width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]] | width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]] |----- | width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]] | width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]] | width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]] |----- | width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]] | width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]] | width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]] |} === Climi === Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]]. {| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;" |- !colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010) |- !scope="row" |Mes !scope="col" |Jen. !scope="col" |Feb. !scope="col" |Mar. !scope="col" |Abr. !scope="col" |May. !scope="col" |Jun. !scope="col" |Jul. !scope="col" |Ag. !scope="col" |Set. !scope="col" |Out. !scope="col" |Nov. !scope="col" |Diz. !scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F) |style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4) |style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7) |style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4) |style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1) |style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4) |style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7) |style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9) |style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3) |style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8) |style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6) |style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3) |style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4) |style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F) |style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2) |style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5) |style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5) |style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3) |style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5) |style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2) |style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2) |style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0) |style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0) |style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0) |style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0) |style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0) |style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F) |style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2) |style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7) |style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7) |style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3) |style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6) |style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3) |style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1) |style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1) |style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7) |style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9) |style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5) |style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7) |style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F) |style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2) |style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1) |style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7) |style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3) |style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9) |style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3) |style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2) |style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0) |style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4) |style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9) |style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0) |style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2) |style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F) |style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6) |style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8) |style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6) |style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2) |style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8) |style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2) |style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9) |style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8) |style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3) |style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9) |style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5) |style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9) |style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás) |style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13) |style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80) |style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34) |style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41) |style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40) |style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33) |style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72) |style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41) |style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29) |style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23) |style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00) |style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93) |style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99) |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref> |} === ''Freguesias'' === [[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]] Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref> {{lista de columnas|2| * [[Adão (Guarda)|Adão]] * [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]] * [[Aldeia Viçosa]] * [[Alvendre]] * [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]] * [[Avelãs da Ribeira]] * [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]] * [[Benespera]] * [[Casal de Cinza]] * [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]] * [[Cavadoude]] * [[Codesseiro]] * [[Corujeira e Trinta]] * [[Faia (Guarda)|Faia]] * [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]] * [[Fernão Joanes]] * [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]] * [[Gonçalo Bocas]] * [[Guarda (freguesia)|Guarda]] * [[Jarmelo São Miguel]] * [[Jarmelo São Pedro]] * [[João Antão]] * [[Maçainhas de Baixo]] * [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]] * [[Meios]] * [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]] * [[Panóias de Cima]] * [[Pega]] * [[Pêra do Moço]] * [[Porto da Carne]] * [[Pousade e Albardo]] * [[Ramela]] * [[Rochoso e Monte Margarida]] * [[Santana da Azinha]] * [[Sobral da Serra]] * [[Vale de Estrela]] * [[Valhelhas]] * [[Vela (Guarda)|Vela]] * [[Videmonte]] * [[Vila Cortês do Mondego]] * [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]] * [[Vila Franca do Deão]] * [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]] }} == Demografía == {{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}} == Topónimu == Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á aportau a la certeza de qu'esta ubicación fue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. fue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', fue refería comu que se assiataba a poca distancia de la ubicación d'ogañu de Guarda. Esta teoría fue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal fue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref> == Istoria == [[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]] === Preistoria === Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref> === Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana === [[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 &nbsp;a.&nbsp;C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}} Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref> === Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 === ==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ==== En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref> ==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ==== [[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]] En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [https://web.archive.org/web/20150924100331/http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[https://web.archive.org/web/20120607132111/http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [https://web.archive.org/web/20170815223146/http://repositorio.ucp.pt//bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [https://web.archive.org/web/20130228084258/http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref> ==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ==== [[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]] En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://web.archive.org/web/20190130121038/http://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref> El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref> ==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ==== El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> ==== [[Dinastía de Braganza]] ==== [[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]] En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[https://web.archive.org/web/20160312171809/http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [https://web.archive.org/web/20160311030622/http://catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/francois_soyer_(2).pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[https://web.archive.org/web/20181224120601/https://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[https://archive.today/20150425211128/http://www.cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[https://web.archive.org/web/20130726071838/http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[https://web.archive.org/web/20210922053749/https://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[https://archive.today/20150430230556/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [https://web.archive.org/web/20090203065136/http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20221020182257/http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> === [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] === [[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]] Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[https://web.archive.org/web/20160305031151/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[https://web.archive.org/web/20150505073434/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[https://web.archive.org/web/20150505060009/http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> == Educación == [[Archivu:Campus_IPG_1.jpg|thumb|250px|Campus del Institutu Politénicu de Guarda]] En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança: '''Enseñança superior''' * [[IPG]] —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu— * Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau— '''Enseñança secundaria''' * Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé * Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque '''Enseñança privá''' * Ensiguarda * Institutu de San Miguel * Colegiu dela Cerdeira * Conservatoriu de Música de San José de Guarda La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas. == Economía == Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[https://web.archive.org/web/20160304110407/http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20160304115036/http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20180425084000/https://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20171005203027/http://www.egiquimica.com/index.asp?idedicao=51&idseccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20160304092405/http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> == Infraestruturas i accessibilidadis == El municipiu está servíu por una güena rede viaria: * [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]]. * [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]]. * [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—. * [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis. * [[EN16]] * [[EN18]] * [[EN221]] * [[EN233]] === Ferrovías === Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias: * [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]— * [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]— Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]]. === Plataforma logística i otras === Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]]. Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística. == Coltura == === Gastronomía === [[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]] La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]]. El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región. Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis. Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> === Deportis === El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[https://web.archive.org/web/20150505055633/http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[https://web.archive.org/web/20160306041057/http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> == Patrimoñu == [[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]] * '''Catedral de Guarda''' Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref> * '''Castillu de Guarda''' El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref> * '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]— * '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu— * '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis— * '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu''' * '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu''' * '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu''' * '''Huenti de ''Dorna''''' * '''Igresia de San Vicente''' * '''Igresia dela Misericordia''' * '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda''' * '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]— * '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu''' * '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]] * '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí— * '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] * '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André''' == Galeria == <gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" > Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}. Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]]. Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]]. Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu. Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá. Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward». Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas. Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros''). Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]]. Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]]. Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André. Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval. Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu. Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu. </gallery> == Germanamientus == * {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref> * {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones /> * {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones /> * {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones /> * {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones /> == Referencias == {{listaref|2}} === Bibliografía === * {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }} * {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}} * {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}} * {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}} ai845owrdt7c04ch4nk402fkt6n7hxt