Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.4
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Ciá
0
344
143370
117194
2026-05-30T13:09:44Z
HackerPunki
16665
143370
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
[[File:Urbanizacion mundo.png|thumb|Urbanización mundial pal 1995.]]
[[File:Johor Bahru city in 2015.jpg|thumb|Ciá]]
Una '''ciá''' (tamién llamá '''Cidá''' o '''Çuidá''') es una entiá urbana con arta densiá e puebración ena que destacan hundamentalmenti l'[[endústria]] i los servícius.
== Concetu ==
La Conferencia [[Uñón Uropea|uropea]] d'Estaística e [[Praga]] arrepara cumu ciá una balburda e más de 2000 abitantis siempri que la pobración eicá a la [[Agricurtura]] nu ecea el 25% sobri el total. A partil de 10 000 abitantis, tolas balburdas se consieran ciais, siempri qu'estas s'atopin apeñuhás, heneralmenti en eificacionis coletivas i en artura, se deiquin hundamentalmenti a ativiais de los setoris secundáriu i treciáriu (endústria, comélciu i servícius). Tamién s'ebi tenel en cuenta la densiá de pobración del idiu pais u ciá.
El concetu políticu e ciá es apricau a balburdas urbanas con entiá de capitaliá i mayol emportáncia ena región i c'asumi lo pueris del [[estau]] u [[nación]]. Sedrá la ''ciá capitalina'', peru pol estensión s'aprica el hucheu a cualisquiel entiá alministrativa con anguna autonomia a nivel de [[municípiu]], en huendu los demás hucheus, cumu [[puebru]], henéricas i otativas.
Asínque es una definición almenistrativa el estau políticu, región geográfica u Comuniá Autónuma, que tiini una ciá central i puebrus (u ciáis menoris). La [[Geografia Urbana|geografia urbana]] i la [[Sociologia Urbana|sociologia urbana]] estuyan dambus los dos aspetus endi el puntu e via de la [[Heugrafia Umana|heugrafia umana]] i la [[Sociologia|sociología]] cola [[ecologia umana]].
== Estoria ==
Ena [[Roma]] de patrás se hucheaba ciá ''(cívitas)'' a la zona abitá pol ciaanus ''(cívis)'', los cualis eran aquellus que tinian derechus ciaanus, endependientienti e la su ativiá (huera l'endústria, l'agricurtura u los servícius).
Ena [[España]] [[Edá Meya|meyeval]] i ena [[Renacéncia]], una ciá era la puebración que nu tinia siñu i era regía diretamenti pol [[rei]]. Tinia el previlégiu d'indirgal procuraoris palas [[Cortis Españolas|cortis]] pa negocial las tasas que le puyeran sel impuestas, a truecu e [[Hueru|huerus]]. Esi hucheu de ciá era endependienti el tamañu, asina, [[Mairil]], [[capital]] d'España endi 1561, nu era ciá sinu [[villa]], estatus que conselva entovia.
El ''Izionariu l'Acaémia Francesa'' ''(Dictionnaire de l'Académie française)'' endi l'eición de 1964 hata la e 1835 definió a la ciá cumu “la corrobla d'abondas casinas enjaretás en callis i afechás endrentu un recintu común c'audecha sel de murus i hosus”.
El ''Izionáriu de la Luenga Española'' (de la [[Real Acaémia Española|RAE]]) defini a la ciá cumu "balburda e eifícius i callis, rejius pun ayuntamientu, cuya pobración densa i numirosa se deica polo común a ativiais nu agrícolas."
== Biblografía ==
*Thierry Dutour: ''La ciá meyeval: oríhenis i triunfu e l'Uropa urbana''. [[Güenus Airis]]: Paidós, 2005. ISBN 950-12-5043-1.
== Atijus ==
{{commonscat|Cities|Las ciais}}
[[Categoría:Ciais del Mundu]]
dllwftcv5ngibzg566c0uj61iaig837
Uropa
0
539
143376
141650
2026-05-31T09:09:54Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143376
wikitext
text/x-wiki
[[File:Europe satellite orthographic.jpg|thumb|300px|Situación d´Uropa nel mundu]]
'''Uropa''' es unu los [[continenti]]s que holman el [[supicontinenti Urásia]], assitiá entri los paralelus 36º i 70º de latitú norti. De holma convencional i ebiu a motivus estóricus es consierá un continenti, inque de maea natural nu lo seya. Se destiendi ena metá oriental el emisfériu Norti, dendi el [[Océanu Glacial Árticu]] pol norti hata el [[mari Mediterráneu]] pol sul. Pol oesti, llega hata el [[Océanu Atlánticu]], pol esti arraya con [[Ásia]], de la que la aseparan los [[Montis Uralis]]<ref>{{Cita publicación|título=Reflexiones sobre la Seguridad y la Identidad en Europa|apellido=Merke|nombre=Federico|publicación=Universidad Nacional Tres de Febrero|páginas=18-19|fechaacceso=7 de julio de 2012}} [http://www.untref.edu.ar/documentos/niei//Reflexiones%20sobre%20la%20Seguridad%20y%20la%20Identidad%20en%20Europa.pdf]</ref>.
Uropa es el segundu continentí más chiquinu en términus de superficii. Abarca 10 530 751 km² u el 2 % dela superficii del mundiu i alreol de 6,8 % del total delas tierras emergiás. Alberga un gran númeru d’Estaus soberanus (alreol de 50) el númeru essautu dependi dela definición dela huenti d’Uropa, asín cumu dela esclusión u inclusión d’Estaus parcialmenti reconocíus. De tous los paísis uropeus, [[Rusia]] (país [[Urasia|uroasiáticu]]) es el mayol en superficii (al mesmu tiempu que es el Estau soberanu reconocíu internacionalmenti más estensu del mundu), mientris que la [[Ciá del Vaticanu]] es el más chiquinu (al mesmu tiempu qu'es el Estau soberanu i internacionalmenti reconocíu más chiquinu del mundiu). Uropa es el cuartu continentí más puebrau endispués d’[[Asia]], [[África]] i [[América]], col {{formatnum|10.03}} % dela puebración mundial (2017).<ref>Cita web | url = [https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators (Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx](https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators%20(Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx) | títulu = World Population Prospects: The 2017 Revision | fechaacceso = 12 de abril de 2019 | fecha = 1 de juniu de 2017 | sitioweb = [[Organización de Naciones Unidas|Organización de Naciones Unidas (ONU)]] | idioma = en | cita = File POP/1-1: Total population (both sexes combined) by region, subregion and country, annually for 1950-2100 (thousands) | formato = xlsx | urlarchivo = [https://web.archive.org/web/20190413020909/https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators%20(Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx](https://web.archive.org/web/20190413020909/https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators%20(Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx) | fechaarchivo = 13 de abril de 2019</ref>
Uropa, en particulal la [[Antigua Grecia]], es la cuna dela [[coltura ocidental]]. La [[Caía del Imperio romano de Ocidente|caída]] del [[Imperio romano de Ocidente]], duranti el [[períou delas grandis migracionis]], marcó el fin dela [[Estoria antigua|Edá Antigua]] i el prencipiu duna era conocía cumu la [[Edá Meya]].
El [[Renacimientu]], colus sus consiguientis [[Umanismo renacentista|umanismu]], [[Arti del Renacimientu|arti]] i [[Estoria dela ciencia nel Renacimientu|ciencia]], amás dela [[Era delos descubrimientus|esploración]], llevun al «vieju continentí», i finalmenti al restu del mundu, ala [[Edá Moelna]]. A partil d’esti períou, las nacionis uropeas desempeñan un papel preponderanti enos asuntus mundialis, dendi el [[sigru XVI]]palanti especialmenti, endispués del prencipiu dela [[Colonialismu|colonización]] (ogañu, nacionis que ejercin [[egemonía|podel egemónicu mundial]] cumu [[Estaus Uníus]] son el resultau dela [[Colonización uropea d'América|colonización uropea]]). Enos sigrus [[siglu XVII]] i [[siglu XVIII]], las nacionis uropeas controlarun la mayol parti d’[[África]], [[América]], i gran parti d’[[Asia]], i posteriormenti tamién [[Oceanía]].
La [[Revolución Industrial]], que prencipió nel [[Reinu Uníu]] nel [[sigru XVIII]], diu lugal a un cambiu radical enos ámbitus económicu, tecnológicu, coltural i social en Uropa Ocidental, que impató nel restu del mundu.
La [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segundera Guerra Mundial]] condujun a una disminución nel dominiu d’Uropa enos asuntus mundialis, quandu los [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Soviética]] tomarun la preeminencia.
La [[Guerra Fría]] entri las dos superpotencias dividió Uropa alo largu del [[Telón de Acero]]. La [[integración uropea]] diu lugal a la hormación del [[Conseju d’Uropa]] i la [[Unión Uropea]] en Uropa ocidental, las qualis s’an espandíu acia el esti dendi la [[Estoria dela URSS (1985-1991)|disolución dela Unión Soviética]] en 1991.
== Definición ==
[[Archivu:Etimologías - Mapa del Mundo Conocido.jpg|miniatura|left|''[[Mapa de T en O]]'' del añu 623, imprimíu en 1472, ondi Uropa apaeci cumu una delas tres secionis del mundiu, huntu a Asia i África, arrodeás por un océanu circular.]]
El términu ''Uropa'' tien diversus usus, i los prencipalis son de caráctel [[geografía|geográficu]] i [[pulítica|pulíticu]].
Geográficamenti, Uropa es la [[península]] más ocidental d’[[Urasia]]; limitá al norti, oesti i sul pol [[océanu Atlánticu]], el [[mari Bálticu]], el [[mari del Norti]], el [[mari Mediterráneo]] (encruyendu los sus maris interioris, cumu el [[mari Egeo|Egeo]], [[mari Adriático|Adriático]] i [[mari Tirreno|Tirreno]], entri otrus), el [[mari de Mármara]], i el [[mari Negru]] i al esti polos [[montis Uralis]], el [[ríu Ural]], el [[mari Caspio]] i la cordillera del [[Cáucasu]]. La UE considera cumu talis a tolus aquellus situáus dentru delos límitis geográficus tradicionalis, incluyendu [[Chipri]], [[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]].<ref>{{Cita web |url=[http://europa.eu/about-eu/countries/index_es.htm](http://europa.eu/about-eu/countries/index_es.htm) |títulu=UROPA - Paísis |fechaacceso=5 de hebreru de 2016 |fecha=8 de diciembri de 2015 |sitioweb=[[UROPA]]}}</ref>
Enas obras d’[[Homeru]], Εὐρώπη es solu la reina mitológica de [[Creta]] i nu una denominación geográfica, sin embargu, el (assín llamaú) ''[[Himnu Homéricu]] a Apolu'' (250-251) usa el términu pa referilsi a la parti continental de [[Grecia]], pol oposición al Peloponesu i alas islas. [[Hesíodo]], ena conclusión dela su [[Teogonía]] (versu 964) aludi a «los continentis» peru sin precizal los sus nombris, con to se duda que dichu pasaji pertenezca a esti autol. Más tardi, dendi el añu 500 a. C. el su significau se refieri a tola tierra al oesti del [[mari Egeo]]. En [[Heródoto]] Uropa es el mayol delos continentis, estendiéndusi al norti del [[mari Mediterráneo|Mediterráneo]] dendi las [[Columnas de Heracles|Columnas de Hércules]] del [[estrecho de Gibraltar]] ata más allá del [[ríu Indu]].
Dendi la [[Período helenístico|época helenística]], se consideró a Uropa cumu el territoriu ubicau al norti del Mediterráneo, el [[Helesponto]] ([[Dardanelos]]), la [[Propóntide]] ([[mari de Mármara]]) i el [[Bósforo]], siendu el [[ríu Tanais]] ([[ríu Don|Don]]) la su huenti nororiental. Asín, [[Marco Terencio Varrón|Varrón]]<ref>De Lingua Latina, 5, 31.</ref> considera que el mundiu puei sel dividíu a partil del Bósforo, las tierras situás al norti d’esi ríu corresponderían a Uropa. A pesal de ellu, el términu nu tuvun entoncís denguna connotación política. De hechu dendi el [[sigru IV]] esistió una [[provincia romana]] llamá Uropa cumu una subdivisión menol dela provincia romana de [[Tracia]],<ref>{{Cita web |url=[http://neptune.fltr.ucl.ac.be/corpora/Concordances/Ammien/ligne05.php?numligne=168&mot=a](http://neptune.fltr.ucl.ac.be/corpora/Concordances/Ammien/ligne05.php?numligne=168&mot=a) |títulu=Itinera Electronica: Du texte à l'hypertexte |fechaacceso=18 de mayu de 2016 |fecha=27 de mayu de 2004}}</ref> ena cual estuvu incluyía Constantinopla. Uropa, en sentíu literariu u meramenti geográficu, correspondía a una delas tres partis del mundiu, separá d’África por Gibraltar, i d’Asia pol Don. [[Flavio Josefo]], cuya obra influyó enas concepcionis medievalis, agregaba que a siu otorgá por [[Noé]] al su hiju [[Jafet]].
Ata finalis del Meyevu se mantuvun estas huentis d’Uropa, peru a medía que s’ampliaba el mundiu conocíu polos uropeus, resultaba insuficienti. Fue el geógrafu suecu [[Philip Johan von Strahlenberg]], quien hacia 1730 propusu fijal el límiti oriental del continentí enos [[montis Uralis]], propuesta acoyía cun agrau pola [[Imperio ruso|monarquía rusa]].
Ata el [[sigru XVI]] el términu Uropa nu era d’usu general i se prefería referilsi a ella cumu «la Cristiandá». Esta espresión, dendi el Renacimientu i la Reforma, prencipió a sel sustituía pol nombri propiu del continentí, con menus conotacionis confesionalis-colturalis i teniendu en cuenta la invasión i ocupación turca de gran parti delos [[Balcanis]].
Ogañu, el términu Uropa puei sel gastau tantu de manera amplia, pa designal a la península más occidental d’[[Eurasia]], cumu dun modu más restringíu; los Estaus miembrus dela [[Unión Uropea]]. Tamién se gasta pa aludil a una serii de nacionis que compartin una identidá coltural común ala qual se califica de «uropea». En esti sentíu es cumu lo gasta el [[Conseju d’Uropa]] delos cualis 49 paísis miembrus solu 27 pertenecin a la Unión Uropea i la pertenencia de [[Turquía]], país que mayoritariamenti se sitúa geográficamenti en Asia.<ref>Cita web |url=[http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/](http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/) |títulu=default |fechaacceso=19 de mayu de 2016 |fecha=13 de mayu de 2016 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20070426100613/http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/](https://web.archive.org/web/20070426100613/http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/) |fechaarchivo=26 de abril de 2007 </ref> Pol otru lau, los habitantis d’algunas islas uropeas; especialmenti [[Irlanda]] u el [[Reinu Uníu]], peru tamién [[Escandinavia]], se refierin a la Uropa continental cumu «[[Europa continental|el Continentí]]».<ref>Cfr. Sykes, Tom. Fog In Channel …? - Exploring Britain?s Relationship With Europe. ISBN 1-907149-06-6</ref>
== Etimología ==
[[Archivu:Moreau, Europa and the Bull.jpg|miniatura|''Uropa i el toru'' de [[Gustave Moreau]] (c. 1869).]]
Tradicionalmenti s'asocia l'origin del topónimu ''Uropa'' cun pressonaji dela [[mitología griega]]. En efeutu, [[Uropa (mitología)|Uropa]] (en [[griego antiguo]], Εὐρώπη, ''Eurṓpē'') era hija d’[[Agénor]] i de [[Telefasa]], germana de [[Cadmo]], una prencesa [[fenicia]]. Quandu estaba divirtiéndusi cunas sus compañeras ena playa, [[Zeus]] l'observó i acabó enamorándu-si della. Zeus se transformó nun toru blancu, tan mansu, que Uropa se acercó aél, pussu floris sobri el su pescueçu i finalmenti s'atrevió a montal-llu; entoncís, Zeus se levantó i cruzó el mari, llevándo-la ala isla de [[Creta]], ondi Uropa diu a luz a [[Minos]] i a Sarpedón, col cual regresó a Asia. Del nombri desta mujel provendríe el del continenti.
Una delas ipótesis más conocía, considera que surdi dela composición delas palabras griegas εὖρος («anchu») i ὤψ («vista, oju»)<ref>Cita publicación|url=https://helvia.uco.es/bitstream/handle/10396/8749/12.2.pdf?sequence=1&isAllowed=y|títulu=El mitu del raptu de Uropa cumu puntu de partía pa la creación duna identidá.|apellidos=Romero González|nombre=Damaris|fecha=2004|publicación=Universidá de Córdoba|página=15|cita=Otra etimología de "Uropa" es la que la aizi provenil de "εὖρὤπος" ondi "εὖρος" se traduci por "estenso, largu, vastu, espaciosu" i "ὤψ, ὤπος", por "aspectu". Asín, "Uropa" significaría "de largu aspectu" i, de ahí, región estensa, espaciosa. Esta hipótesis es posibri debíu a que los propius griegus desconocían los límitis dela tierra que habitaban.</ref>. Sin embargu, otra hipótesis más aceptá por lingüistas, proponi qu'Uropa provieni dela raíz –[[Lenguas semíticas|semítica]]– del acadio ''"erebu"'', que significa «ponelsi el sol» (Ocidenti); ''irib'' en [[idioma acadio#Dialectología i variantes|asiriu]], ''ereb'' n'[[idioma arameu|arameu]], abiéndu-si propuestu la forma ''*ʔurūbā'' cumu la denominación original delas «tierras ocidentalis».<ref>Cita web |url=http://etimologias.dechile.net/?Europa |títulu=UROPA |fechaacceso=26 de noviembri de 2016 |sitioweb=etimologias.dechile.net</ref><ref>Cita publicación|url=https://helvia.uco.es/bitstream/handle/10396/8749/12.2.pdf?sequence=1&isAllowed=y|títulu=El mitu del raptu de Uropa cumu puntu de partía pa la creación duna identidá|apellidos=Romero González|nombre=Dámaris|fecha=2004|publicación=Universidá de Córdoba. Revista de estudios de ciencias sociales y humanidais.|fechaacceso=9-12-2024|cita=Sin embargu, la teoría más plausibri es la que aizi procedel el origin desta denominación nu del griegu sinu del acádicu. Desta manera, 'Uropa' sedría 'erebu', que significaría occidenti, ondi muéri el sol, pues la otra parti del mundiu sedría orienti, ondi naci.</ref> Dendi una perspectiva asiática u mediooriental, el [[sol]] se poni efectivamenti n'Uropa, la tierra al oesti. Aun quandu esta seya la etimología más acetá ogañu, algunus envestigaoris cumu M. L. West an sosteniu que «fonológicamenti, la coincidencia entri el nombri d’Uropa i qualsequia delas formas semíticas del vocabu es mu probi».<ref>West. M. L. (1997). ''The east face of Helicon: west Asiatic elements in Greek poetry and myth''. Oxford: Clarendon Press. pp. 451. ISBN 0-19-815221-3.</ref>
La mayol parti delas lenguas gastan palabras derivás d’''Uropa'' pa referil-si al continentí. En [[Idioma chino|chinu]], por exemplu, s’emplea ''Ōuzhōu'' (歐洲), qu'es una abreviatura del nombri transliterau; ''Ōuluóbā zhōu'' (歐羅巴洲). Sin embargu, nalgunas [[lenguas túrquicas]] se gasta el términu ''Frangistán'' ('Tierra delos Francus') de manera coloquial, anqui el nombri «oficial» del continentí sea ''Avrupa'' u ''Evropa''.<ref>Davidson, Roderic H. (1960). «Where is the Middle East?» ''Foreign Affairs'' 38: 665-675.</ref>
El primel usu del términu «uropeus» (''uropensis'') paici abel-si dau ena ''[[Crónica mozárabe]]'' de 754, pa referilsi al [[conquista musulmana dela península ibérica|enfrentamientu entri los reinus cristianus i la expansión musulmana]].<ref>Citau en Kwame Anthony Appiah, [https://www.theguardian.com/world/2016/nov/09/western-civilisation-appiah-reith-lecture «There is no such thing as western civilisation.» 9 de noviembri de 2016.] ''The Guardian''; u en Jacques Le Goff, [https://books.google.es/books?id=LHWMKZUpgPAC&pg=PA390&dq= ''Diccionario razonado del Occidente medieval''], Akal, 2003, p. 390.</ref>
== Estoria ==
[[Archivu:Nebra Scheibe.jpg|miniatura|El [[discu celesti de Nebra]], descubiertu en Alemaña es la representación más antigua que se conoci dela bóveda celesti.<ref>Cita web |url=[https://web.archive.org/web/20080805033838/http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html](http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html) |títulu= Discu celesti de Nebra |año= 2006 |obra= [[Deutsche Welle]] 22 de hebreru de 2006 |fechaacceso= 10 de juniu de 2008 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20080805033838/http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html](https://web.archive.org/web/20080805033838/http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html) |fechaarchivo= 5 de agostu de 2008</ref>]]
=== Prestoria ===
La [[Homo neanderthalensis|neandertal]] está considerá cumu la única especii humana autótona d’Uropa. En efeutu, sigún las hallauras paleontológicas, se alcuentraba presenti en Uropa quandu aportó el ''[[Homo sapiens]]'' (identificau polos fósilis del [[Ombri de Cromañón|Cromagnon]]), especii ala que perteneci tola la umanidá atual. Las dos especiis umanas conviviun duranti bastanti tiempu ata que el neandertal s'extinguió, probabilmenti debíu ala competiencia col ''sapiens'', si bien entavía quean abundus interrogantis sobri dichu eventu i acerca dela posibilidá d’[[Híbrido (biología)|hibridación]] entri dambas dos especis.<ref>{{Cita web |url=[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/05/06/AR2010050604423.html](http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/05/06/AR2010050604423.html) |títulu=Ancient DNA shows interbreeding between Homo sapiens and Neanderthal}}</ref>
Duranti los 2,5 millonis d’añus del Pleistocenu (era geológica), numerosas fasis frías llamás glacialis (Era de Yelu Cuaternaria), u avanzis significantis delas capas de yelu continental, n’Uropa i América del Norti, ocurrierun a intervalus d’alreol de 40.000 a 100.000 añus. Los largus periodus glacialis estavan separaus por periodus más templaus i más cortus llamáus interglacialis que duraban alreol de 10.000–15.000 añus. El últimu episodiu fríu del últimu periodu glacial acabó alreol de 10.000 añus dantis. La Tierra está ogañu nun periodu interglacial del Cuaternariu, llamau el Holocenu (era geológica atual).
El Homo erectus georgicus, que vivía aprosimadamenti aicí 1,8 millonis d’añus en Georgia, es el homininu (miembru dela tribu humana) más antiguu que s’a descubiertu n’Uropa. Otrus restus d’homininus, que datan d’aprosimadamenti 1 millón d’añus, s’an descubiertu en Atapuerca, España. El ombri de Neandertal (nombráu assina pol valli de Neandertal n’Alemania) apareció n’Uropa aicí 150.000 añus dantis (a aicí 115.000 añus ya se alcuentra nel territoriu dela Polónia atual[60]) i desapareció del registru fósil aicí 40.000 añus dantis, siendu el su últimu refugiu la Península Ibérica. Los Neandertalis fuerun reemplazaus por humanus moernus (Cro-Magnons), que paici que aparecierun n’Uropa alreol de 43.000 a 40.000 añus dantis. Sin embargu, tamién dessisti evidencia de que el Homo sapiens llegó a Uropa alreol de 54.000 añus dantis, unus 10.000 añus dantis de lo que se pensaba dantis. Los lugaris más antigus d’Uropa que datan de 48.000 añus dantis son Riparo Mochi (Italia), Geissenklösterle (Alemania) i Isturitz (Francia).
El periodu Neolíticu uropeu —marcau pola coltivación de cosechas i la cría de ganaú, el aumentu del númeru d’asentamientus i el gastu generalizau dela alfarería— prencipió alreol del 7000 dantis dela Era Común en Grecia i los Balcanis, probablimenti influyenciau por prácticas agrícolas anterioris n’Anatolia i el Cercanu Orienti. S’estendió dendi los Balcanis a lo largu delos vallis del Danubiu i el Rin (coltura dela Alfarería Lineal), i a lo largu dela costa mediterránea (coltura Cardial). Entri el 4500 i el 3000 dantis dela Era Común, estas culturas neolíticas dela Uropa central se desarrollarun más pal oesti i el norti, transmitiendu nuevas habilidais adquirías ena producción d’artefactus de cobri. En Uropa Occidental el periodu Neolíticu se caracterizó no por grandis asentamientus agrícolas, sinu por monumentus de campu, cumu recintus de calzá, túmulus funerarius i tumbas megalíticas. El horizonti cultural dela Cerámica Cordá floreció ena transición del Neolíticu al Calcolíticu. Duranti esti periodu se construyerun monumentus megalíticus gigantis, cumu los Templus Megalíticus de Malta i Stonehenge, por toa Uropa Occidental i del Sul.[
Las puebracionis nativas moernas d’Uropa desciendin en gran parti de tres linajis distintus: cazadoris-recoletoris mesolíticus, descendientis de puebracionis asociás cola coltura Epigravetiansi paleolítica; agricultoris uropeus tempranus neolíticus que migrarun dendi Anatolia duranti la Revolución Neolítica aicí 9.000 añus dantis; i ganaerus dela estepa Yamnaya que s’expandierun n’Uropa dendi la estepa póntica-cáspica d’Ucrania i el sul de Rusia en el contestu delas migracionis indoeuropeas aicí 5.000 añus dantis. La Edá de Bronci uropea prencipió aicí el 3200 dantis dela Era Común en Grecia cola civilización minoica en Creta, la primera civilización avanzá n’Uropa. Los minoicus fuerun seguíus polos micénicus, que colapsarun repentinamenti alreol del 1200 dantis dela Era Común, dando prencipiu a la Edá de Hierru uropea. La colonización dela Edá de Hierru polos griegus i fenicius diu lugal a ciais mediterráneas tempranas. El prencipiu dela Italia i Grecia dela Edá de Hierru dendi alreol del sigru VIII dantis dela Era Común diu lugal gradualmenti a la Antigüedad Clásica estórica, cuyo prencipiu a vezis se data en el 776 dantis dela Era Común, el añu delos primerus Juegus Olímpicus.
=== Antigüedá crássica ===
La Antigüedá estuvu marcá pol influju dela civilización [[Antigua Grecia|greco]][[Antigua Roma|latina]], i del Imperiu Romanu sobri el restu d’Uropa. La [[caía del Imperio romanu de Ocidenti]] i la llegá de nuevus grupus étnicus cun nuevus reinus, llevó ala fragmentación política d’Uropa. Duranti essi períou debíu ala mayol produtividá dela agricultura mediterránea i la mayol eficiencia del transporti marítimu sobri el terrestri, la çona mediterránea soportaba mayoris densidais de puebración i tenía las prencipalis ciais. Por esa razón, los fatoris demográficus i geográficus condicionun nessa época el mayol desarrollu económicu relativu del sul d’Uropa, frenti al norti d’Uropa más fríu i, en general, cun peoris recursus agrícolas.
=== Edá Meya ===
[[Archivu:MercatormapFullEurope16thcentury.jpg|miniatura|Mapa d’Uropa de [[Gerardus Mercator]].]]
El prencipiu dela Edá Meya se sitúa tradicionalmenti nel añu 476 cola caída del [[Imperiu romanu d'Ocidenti]]. Esti acontecimientu fue seguíu por sucesivus intentus d’unificación i conquista, que sumierun al continentí n'abundus confliutus i guerras duranti la Edá Meya, cumu la [[guerra delos Cien Añus]] que duró más dun sigru.
=== Edá Moerna ===
L'Edá Moerna marca, pa Uropa, el prencepiu de processus que muchu endispués darán lugal a la globalización, i es el tiempu nel que los confliutus bélicus se hizun ca vezi más desastrosus, cumu la llamá [[guerra delos Trenta Añus]]. Duranti esti períodu, las armas de fuegu uropeas, debíu alos constantis confliutus entri potencias uropeas, mejorun notablementi. Si bien Uropa tenía una puebración mu inferiol a China o India, i tamién una [[produtividad]] menol (hacia 1500, Orienti Meyu, China i India concentraban el 60 % dela produción mundial), los recursus provenientis d’América i la su tenología militá sedríen un factor emportanti a partil dela segunda metá del [[sigru XIX]], quandu diversas potencias uropeas tuvun choquis armaus cun China i India.
Un factor que influiría decisivamenti ena espansión dela coltura uropea (religión, lengua, etc.) fue la llamá [[espansión uropea]] que tuvun una primera ola nel [[sigru XVI]] n'América i en dos olas posterioris hizun con que gran parti d’Asia, África i Oceanía tamién estuvieran controlás políticamenti por paísis uropeus.
[[Archivu:EC-EU-enlargement animation.gif|miniatura|Procesu d’ampliación dela [[Unión Uropea]].]]
=== Edá Contemporánea ===
Los processus económicus i el desenvolvimientu científicu i tecnológicu s’acelerarun en desmedru d’otrus continentis de manera muchu más notoria duranti la Edá Contemporánea, produciendu tensionis por competiencias que desencadenun más guerras (cumu las [[Guerras Napoleónicas]] i las [[guerras mundialis|Guerras Mundialis]]). Ogañu los procesus tendentis ala unificación se procuran pacíficamenti, tal es el casu dela Unión Uropea, el cual origin se remonta ala [[Declaración Schuman]] de 1950.
Uropa es el continentí que a teníu más influenci política, militá i económica ena estoria del mundu enos dos últimus sigrus. Sin embargu, antis del [[sigru XIX]], China i India eran demográfica i económicamenti más importantis que Uropa: hacia 1500, Orienti Meyu, India i China concentraban cerca del 60 % dela producción mundial; i pocu antis de 1800, el 80 %.<ref name="Robert_1">Marks, Robert B. (2007): ''Los orígenis del mundu modernu'', ed. Crítica, ISBN 978-84-8432-930-5</ref><ref name="John_1">Hobson, John M. (2004): ''Los orígenis orientalis dela civilización de ocidenti'', ed. Crítica, ISBN 84-8432-718-3</ref>
== Geografía ==
[[Archivu:Europe topography map.png|miniatura|[[Topografía]] d’Uropa.]]
[[Archivu:Europe from Space in 4K.webm|miniaturadeimagen|Uropa dendi l'espaciu]]
=== Geografía física ===
Uropa, el segundu continentí más chiquinu del mundu tras Oceanía, tien una estensión de 10 530 751 km², representandu el 7 % delas tierras emergias.
Palrandu estrictamenti en términus de ciencia [[geografía|geográfica]] moerna, Uropa, cumu Oceanía, dejan d’estal categorizás cumu continentis i son considerás [[Macro-unidad geográfica|macro-unidais geográficas]] (MUG); ya que en efectu, nel casu d’Uropa esta macrounidá geográfica es una prolongación ocidental del continentí euroasiáticu. Caracteriza a Uropa, tantu eno geográficu (cun mucha incidencia ena climáticu cumu ena su [[geografía umana]]), la elevada cantidá meya de costas marítimas i oceánicas debía ala presencia d’abondus penínsulas, golfus, maris interioris i islas. Estu i el influju dela [[corrienti del Golfu]] i la prossimidá delos desiertus cálidus d’África i Asia determinan qu'en Uropa preponeri, pessi alas latitudis, un [[climi templau]] escepcionalmenti benignu pa la abitabilidá umana. Porotra parti la abundancia de costas i idrovías a permitíu i permiti el tránsitu de puebracionis i endispués el su establecimientu dendi finis del [[pleistocenu]] (quandu los ''[[Homo sapiens]]'' sustituyun alos ''[[Hombre de Neanderthal|Homo neandertalensis]]'').
[[Archivu:Europe biogeography countries.svg|miniatura|izquierda|Regionis biogeográficas d’Uropa.]]
Tamién es Uropa, si se la considera de mo tradicional cumun continentí, el continentí más chanu, cuna artura meya de 230 metrus. La mássima espresión destas planiciis es La Gran Chanura del Norti, que s’estiendi 2000 km dendi las costas atlánticas francesas ata los montis [[Uralis]], la hunti física más oriental cun Asia. Los puntus más artus son el [[monti Elbrus]] (Rusia) n'Uropa oriental (5642 m), el [[Shkhara]] (Georgia) (5204 m) i el [[Mont Blanc]] (Francia-Italia) en Uropa ocidental (4807 m).
[[Archivu:Dents du Peigne et Mont-Blanc depuis les Arcs (hiver 2023).JPG|miniaturadeimagen|[[Mont Blanc]] vistu dendi [[Francia]]]]
Al sul, Uropa está assepará del [[África|continentí africanu]] pol [[mari Mediterráneo]], rayavque se reduci a unus pocos quilómetrus enel [[estrechu de Gibraltar]], al sulesti los límitis cun Asia tamién están daus pol Mediterráneo i los sus maris subsidiarius, el [[mari de Mármara]] i el [[mari Negru]]. Si bien se observa, el mari Mediterráneo i la su cuenca más que un límiti (sigún los momentus estóricus) es un nexu d’unión clos otrus «continentis» (las macrounidais geográficas d’Asia i África), resultandu los verdaderus límitis colturalis i étnicus las extensas regionis desérticas que s’ubican al otru lau del Mediterráneu. Considerandu a [[Islandia]] cumu parti d’Uropa i a [[Groenlandia]] cumu parti d’América, se puei observal que las distancias entri Uropa i el continentí americanu son tamién bastanti exiguas.
[[Archivu:Linz Blick über die Donau nach Urfahr mit WikiEule 2023-4107.jpg|miniaturadeimagen|[[Danubiu]] en [[Linz]], [[Austria]]]]
Uropa es el únicu continentí sin desiertus áridus tropicalis. Los [[bosqui]]s, que cubrían práticamenti toa Uropa, an cedíu bastante terrenu produtu dela atividá umana. Ena actualidá, los paísis con mayol cantidá d’ectáres de bosquis son Rusia, Francia, Ucrania, España i Suecia (que son tamién, amás dela uroasiática Turquía, los más estensus territorialmenti). Los prencipalis [[ríu]]s que pola su navegabilidá tienin mayol trascendencia económica son el [[Volga]], el [[Danubiu]], el [[Rin]] i el [[Loira]], entri otrus, siendu amás algunus delos más estensus d’Uropa.
Entri los golfus d’Uropa destacan el [[golfu de Vizcaya]] (Francia i España), el de [[golfu de Cádiz|Cádiz]] (España i Portugal), el de [[Dardanelos]] i el del [[Bósforo]] (Turquía), el de [[Estrechu de Mesina|Mesina]] (Italia) i el de [[Oresund]] (Dinamarca i Suecia), entri otrus.
Las sus prencipalis penínsulas son la [[Escandinavia|Escandinava]] (Suecia, Noruega), [[península ibérica|ibérica]] (España, Portugal, Andorra i Gibraltar), [[península itálica|itálica]] (Italia, San Marinu i Ciá del Vaticanu), [[Península delos Balcanis|balcánica]] (Grecia, Albania, Bulgaria, Macedonia del Norti, Serbia, Croacia, Montenegru, Bosnia-Herzegovina, Eslovenia i Rumania); amás delas penínsulas de [[Península de Kola|Kola]] (Rusia), [[Jutlandia]] (Dinamarca), [[Bretaña]] (Francia) i [[Crimea]] ([[Territoriu disputau|disputau]] entri Rusia i [[Ucrania]]).
Las sus prencipalis islas son [[Gran Bretaña]] ([[Inglaterra]], [[Escocia]] i [[Gales]]), [[Islandia]] i [[Irlanda]] ([[República d'Irlanda]] i [[Irlanda del Norti]]), ubicás nel norti d’Uropa. Tamién [[Sicilia]] i [[Cerdeña]] ([[Italia]]), [[Córcega]] ([[Francia]]) i [[Creta]] ([[Grecia]]), nel sul d’Uropa ([[Mari Mediterráneo]]), entri otras.
=== Geografía política ===
[[Archivu:Europe countries map es.png|miniaturadeimagen|300x300px|Mapa de países d'Uropa]]
Uropa está dividía políticamenti en cincuenta Estaus soberanus, cincu Estaus cun limitau reconocimientu i seis territorius dependientis. En el continentí se hallan algunus delos [[Estado nación|Estaus nación]] más antigus del mundu.
==== Organizacionis internacionalis i regionalis ====
[[Archivu:Supranational European Bodies-es.svg|miniatura|500px|[[Diagrama de Euler]] colas relacionis intergubernamentales n'Uropa]]
Tolos los Estaus uropeus soberanus son biembrus de plenu derechu delas [[Organización delas Nacionis Unias|Nacionis Unías]] (ONU), i se alcuentran entri las sus filas dozi paísis uropeus cumu fundantis. A nivel económicu, los Estaus uropeus forman parti del [[Fondu Monetariu Enternacional]] (salvu Andorra, el Vaticanu, Mónacu i Liechtenstein), inque algunus nu cumplin col artículu VIII cumu son [[Bosnia i Herzegovina]] i [[Albania]]. Nel casu dela [[Organización Mundial del Comerciu]] s'integran tos salvu el [[Mónacu|Prencepau de Mónacu]] i [[San Marino]], amás de paísis cumu [[Andorra]], [[Azerbaiyán]], [[Bielorrusia]], [[Bosnia i Herzegovina]], la [[Ciá del Vaticano]] i [[Serbia]] que tienin el estatus d'observantis. El potencial económicu d’Uropa haizi que quatru paísis uropeus ([[Alemaña]], [[Francia]], [[Italia]] i [[Reinu Uniu]]) estén entri las prencepalis economías del mundu. Estas potencias suelin unil-si enos llamaus [[G7]], [[Grupo de los Doci|G12]] i [[G20]]. Recientementi, s'unió la [[Unión Uropea]] cumu miembru permanenti.
En materia de justicia i seguridá, tolos los paísis uropeus están integraus ena [[Interpol]]. Nel casu dela [[Corti Penal Enternacional]], quatru paísis nu an firmau ni ratificau el [[Estatutu de Roma]] (Rusia, Azerbaiyán, Turquía i Vaticanu). Mientris que son tres los firmantis que entavía nu lo an ratificau (Ucrania, Armeña i Mónacu). Rusia, pola su parti, firmó el Estatutu, peru en 2016 retiró la su firma.<ref>cita noticia |url=[https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml](https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml) |títulu=Rusia abandona la Corte Penal Internacional |fechaacceso=30 de noviembri de 2024 |fecha=16 de noviembri de 2016 |periódico=[[RTVE]] |agencia=[[Agencia EFE]] |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20161118015332/https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml](https://web.archive.org/web/20161118015332/https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml) |fechaarchivo=18 de noviembri de 2016</ref> Nel restu de paísis s'acepta la jurisdición dela Corte Penal Internacional pa juzgal casus de críminis contra la umanidá.
En casu del [[Movimientu de Paísis No Alineaus]] (1961) so dos nacionis uropeas ([[Bielorrusia]] i [[Azerbaiyán]]) forman parti desta organización en favol dela neutralidá.
Dessistin otras organizacionis de tipu transcontinental cumu la [[OCDE]] en 1961 (paísis americanus, uropeus i asiáticus) ala que se aderierun ventiquatru paísis uropeus. Cumu organizacionis transcontinentales entri Uropa i América alcuentramus l'[[Organización pala Seguridá i la Coperación n'Uropa]] (1975) pa fomental la democracia, los derechus umanus, el control d'armas i la seguridá. Tamién la organización militár [[OTAN]] (1949), ala que pertencin veintiséis Estaus uropeus (dos potencias nuclearis cumu el Reinu Uníu i Francia). D’igual modu l'OTAN mantien dendi 1994 un programa pa estrechal laçus cun Estaus dela antigua [[Unión Soviética]] i otrus paísis uropeus, la [[Asociación para la Paz]].
Rusia mantien una alianza militar contrapuesta ala Organización del Tratau del Atlánticu Norti, i es la [[Organización del Tratau dela Seguridá Coletiva]] dela que forman parti seis nacionis ([[Rusia]], [[Armeña]] i [[Bielorrusia]] por parti uropea más [[Kazajistán]], Tayikistán i Kirguistán).
A nivel de investigación destaca l'[[Agencia Espacial Uropea]] (1975), ala que pertenecin ventidós Estaus uropeus, que fomenta la esploración espacial i el programa de satélitis uropeus.
La mayol parti delos paísis uropeus dau el su pesu políticu i financieru están presentis en abondas organizacionis mundialis i regionalis (fuera d’Uropa) en caliá de biembrus permanentis o biembrus observantis cassu del [[Bancu Asiáticu de Desenvolvimientu]] (1966), con quarenta i ochu paísis regionalis i diecinuevi nu regionalis, o el [[Bancu Asiáticu d'Inversión n'Infraestrutura]], a iniciativa dela [[Repúbrica Populal China|Repúbrica Populal de China]] en 2014, qu'engloba a trenta i un Estaus asiáticus i algunus uropeus cumu España, Alemaña o Francia.
L'organización regional más antigua d’Uropa es el [[Conseju d'Uropa]] (1949), que es una organización enternacional de ámbitu regional destiná a promovel, medianti la coperación delos Estaus d’Uropa, la configuración dun espaciu políticu i jurídicu común nel continentí, sustentau sobri los valoris dela democracia, los derechus umanus i el imperiu dela lei. Constituiu pol [[Tratau de Londres (1949)|Tratau de Londres]] el 5 de mayu de 1949, l'única qu'integra nel su senu a tolos los Estaus uropeus, cola salvedá de Bielorrusia, Kazajistán i la Ciá del Vaticanu, excluyíus por sel los sus regímis políticus incompatiblis colos prencipius que sostriban la pertencia al Conseju.
[[Archivu:EU-candidate countries map.svg|miniaturadeimagen|Unión Uropea i paísis candidatus.]]
El Conseju d’Uropa a perdíu pesu ena actualidá, ya que la pulítica uropea vien marcá pola existencia dun enti al qual pertenecin ventisieti paísis d’Uropa. Se trata dela [[Unión Uropea]] (creá en 1958 cumu [[Comunidad Económica Uropea]]). L'Unión Uropea fomenta la integración delos sus miembrus medianti una serii de mecanismus cumu la cesión de competencias ala Unión Uropea, supeditación delos Estaus a leis uropeas, Justicia uropea u política esteriol única i consensuá. Amás, los Estaus biembrus dela Unión participan a través delas institucionis comunitarias cumu el [[Consejo de la Unión Uropea]], la [[Comisión Uropea]] o el [[Parlamentu Uropeu]] entri otras. L'Unión trabaja en varius organismus regionalis tantu pa los Estaus biembrus cumu pa los paísis nu pertencientis ala Unión Uropea:
* [[Mercau Únicu Uropeu]]:
Es unu delos instrumentus d’integración económica dela Unión, consistenti nel establecimientu dun mercau común entri los Estaus biembrus. Nesti mercau únicu circulan libramienti los bienis, servicius i capitalis i las pressonas i, nel su interirol, los ciudadanus dela Unión puein vivil, trabajal, estudial o hazel negocius con libertá.
* [[Espaciu Económicu Uropeo]] (1994): Acuerdu entri los biembrus dela Unión Uropea (UE) i dela [[Asociación Uropea de Libri Comerciu]] (AELC), escetu Suiça. La su creación permitiu alos paísis dela AELC participal nel mercau interiol dela Unión Uropea sin tenel que adheril-si ala UE.
* [[Unión Aduanera dela Unión Uropea]]: es una unión aduanera entri tolos los Estaus biembrus dela Unión Uropea i quatru Estaus nu biembrus ([[Andorra]], [[San Marino]], [[Mónaco]] i [[Turquía]]) más las dependencias británicas n'Uropa (salvu Gibraltar). A diferencia dela çona de libri comerciu, los biembrus dela unión aduanera imponen una tarifa común alas mercancías esteriolis qu'entran ala unión.
* [[Acordanza de Schengen]] (1995): Que suprimi los controlis fronteiriçus interioris en favol dela libri circulación.
* [[Urozona]] (1999): Creá polos paísis dela Unión, ogañu 19, que acetun l'[[euro]] cumu moneda i toman las decisionis a través del [[Bancu Central Uropeo]]. Amás otrus quatru paísis fuera dela Unión gastan el euro medianti un acuerdu prevíu ([[Andorra]], [[San Marinu]], [[Mónacu]] i [[Ciá del Vaticanu|Vaticanu]]) i dos lo hazin sin acuerdu prevíu, Kosovu i Montenegru).
* [[Sistema Uropeo de Bancus Centralis]]: L'objetivu primordial que s'asigna al SEBC es el de mantenel l'estabilidá de precius, sin perjuici del qual «apoyará las políticas económicas generalis dela Comuniá».
Fueraparti de sel un atul prencepal dentru del continentí uropeu, l'Unión Uropea, mantien relacionis con otrus organismus continentalis: mantien reunionis con paísis d’Asia (ASEM), cuna CELAC medianti las [[I Cumbri dela Comuniá d'Estaus Latinoamericanus i Caribeñusi la Unión Uropea|Cumbri CELAC-UE]] i con Estaus d'África, del Caribe i del Pacíficu (ACP) pa, a través de varius acuerdus (el más recienti [[Acuerdu de Cotonú]] del añu 2000) luchal contra la pobreza juntu con la Unión Uropea que trabaja por meyu del Fondu Uropeu de Desembolvimientu. L'Unión Uropea trabaja a través dela firma de acuerdus económicus.
La prencepal alternativa uropea en bloqui económicu ala Unión Uropea fue la [[Asociación Uropea de Libri Comercio]] (EFTA n'ingrés) fundá en 1960 cumu contrapesu ala CEE. Nostanti col pasu del tiempu muchus delos sus biembrus abandonun la organización pa ingresal ena CEE ([[Reinu Uniu]] i [[Dinamarca]] en 1972, Portugal en 1986, [[Finlandia]], [[Austria]] i [[Suecia]] en 1991) dejandu el bloqui cun quatru biembrus (Suiça, Liechtenstein, Noruega i Islandia). A nivel políticu alcuentramus el [[Estau dela Unión (entidad política)|Estau dela Unión]] (1997) una unión entri Rusia i Bielorrusia.
DEssistin otrus organismus de caráter regional cumu el NB8 (8 Nórdicu-Bálticu), organismu de cooperación entri Estaus nórdicus i bálticus. Estas dos árias tienin amás las sus propias organizacionis cumu el [[Conseju Nórdicu]] (1952) i la [[Asamblea Báltica]] (1990). Una delas más antiguas es la unión política-económica de [[Bélgica]], [[Paísis Baxus]] i [[Luxemburgo]], conocía cumu [[Benelux]], que fue fundá en 1948.
Las [[islas británicas]] (compuestas por Irlanda i el Reinu Uníu) estaban integrás ena [[Unión Uropea]]. En 2020, se produxu la [[salia del Reinu Uniu dela Unión Uropea]] mientris que Irlanda permaneci ena Unión. Dambos dos paísis están por fuera del espaciu Schengen. Porotra parti, entri ambos mantienin dendi 1923 una [[Common Travel Area|área de libri circulación]] que permiti alos ciudadanus d'ambus paísis movel-si enas islas sin control de pasaportis.
Ena çona oriental d’Uropa dessistin tamién otras organizacionis regionalis cumu el [[Grupo de Visegrado]] (1991) pa fomental la cooperación entri [[Ungría]], [[Poloña]], la [[Repúbrica Checa]] i [[Eslovaquia]]. O la [[Coperación Económica del Mari Negru]] (1992) con paísis biembrus ribereñus del mari Negru más Albaña, Serbia, Moldavia, Azerbaiyán i Grecia. Destaca tamién el [[Acuerdu centruropeu de libri chambu]] (CEFTA) fundau en 1992 palos paísis orientalis d’Uropa similal ala EFTA i ala CEE. Nel su mássimu esplendol estuvu compuestu por catorci Estaus inque ohañu lo conforman seis (quatru dela Antigua [[Yugoslavia]] más [[Moldavia]] i [[Albaña]]), otrus Estaus l'abandonun pa ingresal ena Unión Uropea:
* [[Poloña]], [[Ungría]], [[Repúbrica Checa]], [[Eslovaquia]] i [[Eslovenia]] (2004)
* [[Rumania]] i [[Bulgaria]] (2007)
* [[Croacia]] (2013)
En 2013, fue un grupu informau llamau [[EuroMed]] el qual ámbitu es de creal una alianza del sul pa represental la singularidá delos sus biembrus. Los biembrus son: [[Chipre]], [[Croacia]], [[Eslovenia]], [[España]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Italia]], [[Malta]] i [[Portugal]].
[[Rusia]] tieni una fuerti influenci en paísis uropeus dela antigua órbita soviética, dellu se desprendi la creación dela [[Comunidad de Estau Independientis]] (1992), que inclui a [[Azerbaiyán]], [[Bielorrusia]], [[Moldavia]] i Armeña. Finalmenti, pa contrarrestal esta influencia rusa, se creó en 1997 [[GUAM]] entri quatru paísis relacionaus cuna Comunidá de Estaus Independientis: [[Georgia]] (antigu biembru), [[Ucrania]] (Estau observadol), [[Azerbaiyán]], i [[Moldavia]].
== Economía ==
[[Archivu:Europe-GDP-PPP-per-capita-map.png|250px|miniatura|Nacionis uropeas sigún renta per cápita.]]
Nel [[sigru XIX]], se realiza la primera integración moerna dela economía de varius Estaus uropeus a través dela [[Unión Aduanera de Alemaña]]. Duranti essa época se consolida el poderíu económicu uropeu i Uropa a finalis del [[sigru XIX]] llegó a sel la macrorregión con mayol renta per cápita del mundu, siendu ogañu un continentí ondi se colocan la mayol parti de paísis de renta alta.
Inqui siendu la renta meya uropea alta, dessisti una gran disparidá ena riqueza económica delos distintus paísis uropeus, asín, mientris qu'enas cincu prencipalis economías el [[PIB per cápita]] supera los 50 000 [[Dólar estadounidense|USD]] por pressona, [[Moldavia]] ábati sobrepasa los 2000 USD. El [[FMI]] estima que el [[PIB]] [[Paridad de poer aquisitivu|(PPA)]] uropeu pa 2022, fue de $32,25 billonis de dólaris, un 21,2 % del PIB mundial.
=== Estória económica ===
Si bien dessistierun n'Uropa dendi la Antigüedá grandis imperius qu'eran potencias militaris i las sus sociedais tenían un grau d’especialización i complejidá económica superioris a otras partis del planeta, ni duranti la [[Edá Meya]] ni duranti la [[Edá Moerna]] l'economía uropea fue superior ala de otras regionis d’Asia. Duranti la Edá Moerna, [[Estória de Asia|Asia]] entavía siguió siendu el continentí económicamenti más produtivu. Acia 1500, [[Oriente Meyu]], [[India]] i [[China]] concentraban cerca del 60 % dela produción mundial, i pocu dantis de 1800 el 80 %. Duranti el [[sigru XVIII]], los textilís d’India se esportaban estensivamenti a Francia i Inglaterra. I gran cantidá de produtus industrialis chinus estaban presentis, tantu ena América colonial dendi el [[sigru XVII]], cumu n'Uropa. S’estima que un 75 % dela plata extraía polos españolis en América acabó en China a cambiu dela compra de produtus manufaturaus en China.<ref name="Robert_1"/><ref name="John_1"/> La [[revolución industrial]] uropea alteró esti equilibriu, i medianti conquista militá gran parti d’Asia i África pasarun a estal controlás por potencias uropeas, duranti la [[Espansión europea#Las tres oleás|segunda i tercera oleás]] dela [[Espansión uropea]].
Duranti el [[sigru XX]], Uropa i algunas delas sus escolonias n'América pasun a sel las regionis más produtivas i con mayol renta per cápita en el mundu. Inqui enos añus 1920, Estaus Uníus superaría ya alos paísis uropeus más desenvolvius en [[renta per cápita]]. Aún assín, Uropa a seguíu siendu unu delos prencepalis polus económicus del mundu ata el [[sigru XXI]], con nivelis de renta so igualaus por Estaus Uníus, Canadá, Australia, Nueva Zelanda, Japón i Corea del Sul. Sin embargu, la nueva realidá dela [[economía mundial]] se a consolidau nel transcursu delas tres últimas décadas, marcá prencipalmenti pola desintegración dela [[Unión Soviética]] i el vertiginosu crecimientu dela [[Repúbrica Populal China]] i otras regionis d’Asia.
Unu delos factoris más notorius dela dinámica económica uropea dendi 1970 fue la materialización dela unidá económica de güena parti d’Uropa. Assín, la dinámica económica del continentí a estau supeditá al funcionamientu dela [[Unión Uropea]]. Ogañu, venti Estaus uropeus compartin una mesma moneda, el [[euro]] (€). Otra delas particularidais dela economía uropea es el hechu de que varius estaus de poca estensión territorial, sin mayoris recursus naturalis i sin poseel costas, cuentan con economías prósperas i con un elevau niveli de via. Tal es el casu d’[[Andorra]], [[Luxemburgo]], [[Suiza]] o [[Liechtenstein]], asín cumu [[Mónaco]], inque esti úrtimu posee costas nel [[Mari Mediterráneu|Mediterráneu]].
La dinámica dela economía uropea s'a vistu afetá enos últimus cinquenta añus por dos chambus emportantis ena economía mundial. El primeru dellus a siu la [[globalización]]. Por ella, gran parti dela atividá industrial a pasau a [[Estremo Oriente]], i por esso Uropa a basau un porcentaji ca vezi más mayol dela su economía en setoris d'alta tecnología i servicius financierus. Estu a provocau en gran parti la [[financiarización]] dela economía produtiva, que por una serii de malus diseñus i mala regulación desencadenó la [[Gran Recesión|Gran Recesión de 2008]] que fue especialmenti aguzá en muchas regionis d’Uropa i tuvo efetus políticus i el crecimientu del rechazu ala profundización dela unión política ena [[Unión Uropea]]. Assín en 2016, s'aprobó la [[salia del Reinu Uniu dela Unión Uropea]], hechu que diu credibilidá al [[euroescepticismo]] notrus paísis uropeus.
== Demografia ==
La puebración uropea actual es, ena su imensa mayoria, [[fenotipu|fenotípicamenti]] [[Blancu (pressona)|caucásica]], i está dividía en tres grandis grupus:
* Los [[pueblus germánicus|germánicus]], que suelin tenel una pigmentación de piel blanca clara i rosá, cabellu rubiu, rojizu o castañu claru i los ojus azulis, verdis i miel-avellana. Abitan prencepalmenti n'[[Escandinavia]], [[Alemaña]], [[islas británicas]], [[Austria]], [[Suiça]], [[Paisis Baxus]], nortis de [[Francia]] i [[Italia]], etc.
* Los [[pueblus grecolatinus|grecolatinus]], que ena su mayoria tienin la piel blanca cun ligeru rubol (mejillas semirrojas) nel rostrol, cabellu oscuru, que puei dil dendi el negru ata el castañu claru. Se dan los ojus marronis, verdis, grisus u azulis. Abitan [[España]], [[Italia]], [[Francia]], [[Portugal]], [[Rumania]] i [[Grecia]].
* Los [[pueblus eslavus|eslavus]], que ocupan mayoritariamenti el esti d’Uropa ([[Rusia]], [[Bielorrusia]], [[Ucraña]], [[Estoña]], [[Letoña]], [[Lituania]], [[Poloña]], [[Chequia]], [[Eslovaquia]] i algunus paísis delos [[Balcanis]]). Inque enas regionis intermeyas entri estus tres grupus, s’alcuentran muchas puebracionis que apresentan caraterísticas de tos.
Tamién vivin otrus grupus de puebración que nu pertencin a estus tres mayoritarius cumu los [[Pueblu judíu|judíus]], los [[Albaña|albanesis]], los [[Pueblu gitanu|gitanus]], los [[turcus]], los [[Samis|laponis]], etc.
Fuerun varius los grupus étnicus que, a lo largu delos sigrus, invadierun el continentí uropeu, entri ellus destacamus alos [[íberos]], [[celtas]], [[pueblus germánicus|germanus]], [[vikingus]] (germánicus), [[latinus]] u [[Antigua Roma|romanus]] (itálicus), [[etruscus]] (itálicus), [[Antigua Grecia|helénicus]], [[eslavus]], etc. Consideraus endispués autótunus de dichu continentí, alos qualis se suma la migración dendi el continentí asiáticu: [[fenicius]], [[Pueblu árabi|árabis]], [[judíus]] i [[gitanus]] entri otrus.
Ogañu dessistin otrus tipus d’inmigrantis, entri ellus los asiáticus del lejano orienti i los provenientis d’[[África]], [[América Central|Centroamérica]] i [[América del Sur|Sudamérica]].
=== Características dela puebración ===
[[Archivu:Europe population over 65 2008-2018 01.svg|miniatura|Proporción dela puebración de 65 añus u más (% puebración total) a 2008 i a 2018. Huenti: Eurostat]]
Con respetu ala situación demográfica, destaca el hechu de cómo nel continentí uropeu la mayol parti delos sus abitantis correspondi a una puebración adulta entri los 30 i 50 añus de edá, cun avejantamientu progressivu i una marcá disminución dela puebración juvenil. Esta situación ya resulta preocupanti en varius paísis uropeus, cumu [[Alemaña]], [[Austria]], [[Francia]], [[Suiça]], [[Bélgica]], [[Paisis Baxus]], [[España]], los paísis [[Península Escandinava|escandinavus]], [[Dinamarca]], [[Grecia]] i el [[Reinu Uniu]], enos que se produci una pirámidi puebracional invertía cuna escasa puebración juvenil i sobri tó infantil. Esti fenómenu tamién se da n'Uropa Oriental, ondi, ena década de 1990, la caída del comunismu provocó un colasu dela natalidá, ya de por sí baxa dentru delos paísis comunistas uropeus, juntu cun un bruscu aumentu dela mortalidá. Enos últimus añus, la caída dela natalidá nel antiguu bloqui comunista se a amortiguaú, lo que a permitíu una recuperación dunus indicis de natalidá más próximus ala estabilización dela puebración ena atualidá (1,5 hijus por mujel).<ref>Cita web |url=[https://web.archive.org/web/20080519224458/http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784](http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784) |títulu=White Europeans: An endangered species? |editorial=Yale Daily News |fechaacceso=10 de juniu de 2008 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20080619050440/http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784](https://web.archive.org/web/20080619050440/http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784) |fechaarchivo=19 de juniu de 2008</ref> En paísis cumu [[Irlanda]], [[Italia]], [[Portugal]] i [[Islandia]], el procesu davejantamientu tamién s’instaló ena sociedá, lo que provoca con que la puebración destus paísis decrezca anualmenti i ni la inmigración logra cubril esta problemática. Juntu con [[Japón]] (Asia), estus úrtimus encabezan enos paísis cun las demografías más avejantás del mundu. Nostanti la situación con respetu ala diferencia entri la natalidá i mortalidá ya se a equilibrau últimamenti.
Uropa del Sul i Uropa Ocidental son las regionis cun mayol promediu de pressonas mayoris nel mundo, ogañu comprendin el 21% dela puebración, con más de 65 añus de edá.<ref>[[https://interactives.prb.org/2021-wpds/](https://interactives.prb.org/2021-wpds/) 2021 World Population Data Sheet. PRB] (en inglés)</ref> Las proyeccionis apuntan a que en 2050 Uropa alcanzará el 30 %.<ref>[[https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf](https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf) World Population Prospects 2022 Summary of Results. [[Naciones Unidas]] (en inglés) pp. 7]</ref> Estu se debi al hechu de que la puebración [[tasa de fecundidad|a teníu hijus por debaju del niveli de reemplazu]] dendi la década de 1970. Las [[Naciones Unidas]] predicin que Uropa disminuirá la su puebración entri 2022 i 2050 en un -7 por cientu, sin cambial los movimientus d’inmigración.<ref>[[https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf](https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf) World Population Prospects 2022 Summary of Results. [[Naciones Unidas]] (en ingrés), pp. 9]</ref>
[[Archivu:Tammerkoski from air 2.jpg|izquierda|miniatura|[[Tampere]] es una delas ciais más atrativas de [[Finlandia]] i los [[paísis nórdicus]].<ref>[[https://yle.fi/uutiset/osasto/news/tampere_rated_finlands_most_popular_city/10133848](https://yle.fi/uutiset/osasto/news/tampere_rated_finlands_most_popular_city/10133848) Tampere rated Finland’s most popular city] (en inglés)</ref><ref>[[https://visittampere.fi/en/news/worlds-most-hipster-cities-revealed-tampere-ranked-number-26/](https://visittampere.fi/en/news/worlds-most-hipster-cities-revealed-tampere-ranked-number-26/) World’s most hipster cities revealed: Tampere ranked number 26!] (en inglés)</ref><ref>[[https://www.foreigner.fi/articulo/tourism/five-finnish-cities-worth-touristic-visit/20190623190002002246.html](https://www.foreigner.fi/articulo/tourism/five-finnish-cities-worth-touristic-visit/20190623190002002246.html) 5 Finnish cities that deserve a tourist visit] (en inglés)</ref><ref>[[https://www.opiskelijantampere.fi/en/most-student-friendly-city-in-finland/](https://www.opiskelijantampere.fi/en/most-student-friendly-city-in-finland/) Most student friendly city in Finland] (en inglés)</ref><ref>[[https://land8.com/tampere-the-most-exciting-city-youve-never-heard-of/](https://land8.com/tampere-the-most-exciting-city-youve-never-heard-of/) Tampere: The Most Exciting City You’ve Never Heard Of] (en inglés)</ref>]]
[[Archivu:Saami Family 1900.jpg|miniatura|Familia [[lapones|sami]] en 1900.]]
Otru rasgu caraterísticu dela demografía uropea es la elevá tassa d’inmigración. En esti aspetu destaca [[España]] enos últimus añus: de tenel una puebración estranjera inferiol alos 100 000 habitantis en 1999, s'a passau a varius millonis, ya por cima del 10 % dela puebración i s'a convertíu nel primel recetor uropeu d’inmigración, superandu inclusu alos paísis que tradicionalmenti fuerun los recetoris dela inmigración, cumu [[Alemaña]], [[Francia]] u el [[Reinu Uniu]]. Nel casu d’España, se pasó de 39 millonis d’abitantis en 1999, i cuna pronuncia caída dela puebración dendi los 42 millonis que se había dau enos añus prevíus a 1999, a 45 millonis en 2006, sin incluyil la inmigración ilegal; esti hechu sirvió al gobiernu español pa aumental el pesu dentru del parlamentu uropeu, al recibil más escañus pola su puebración.
Los problemas asociaus al avejantamientu dela puebración puein sel resumíus en dos partis, un menol crecimientu económicu polos desequilibrius del sistema social i por un rasgu de menol innovación dentru delas sociedais avejantás, i el mantenimientu del sistema de pensionis, cuya balança de pagus queda seriamenti dañau quandu el númeru de pensionistas supera al de trabajantis. Por estas dos raçonis, por consideralsi un complementu delos sistemas d’ayua enternacional, i pola política de hechus consumaus, algunus gobiernus uropeus an sostribau la inmigración n'épocas de bonanza económica u pa paliar los problemas antis citaus.
=== Puebración por sessu ===
Ena mayol parti delos paísis del continentí las mujeris superan alos hombris en cantidá, esceutu [[Andorra]], [[Albaña]], [[Islandia]] i la colonia [[Reinu Uniu|británica]] de [[Gibraltar]]. Nestus paísis, la puebración masculina es mayoritaria, si bien dessistin ciertas variacionis entri [[Uropa Ocidental]] i [[Uropa Oriental]]. Las pressonas de sessu masculinu inferiol a 65 añus son mayoria prencipalmenti en paísis cumu [[Alemaña]], [[Austria]], [[Bélgica]], [[Dinamarca]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Ungría]], [[Irlanda]], [[Reinu Uniu]], [[Paísis Baxus]], los paísis [[Península Escandinava|escandinavus]] i otrus. Amás nestus paísis, la cantidá porcentual de varonis s’alcuentra en crecimientu i col passu del tiempu podríen igualal u superal alas mujeris. En paísis cumu [[España]], [[Italia]] i [[Portugal]], la puebración de dambus dos sexus s’alcuentra ábati equilibraá, sobri tó ena etapa juvenil, seguía dela de adultez i dela tercera edá. Ena mayol parti delos paísis d’Uropa Oriental, cumu ena antigua [[Unión Soviética]] i el restu delos [[Balcanis]], las mujeris menoris de 65 añus i mayoris de 64 añus son mayoria, i los varonis son minoria por varias décimas porcentualis. Estu se debi alas guerras desatás enos [[Balcanis]], pues los varonis son forçaus al serviciu militá obligatoriu, lo qual a provocau que declinin bastanti. El su crecimientu solu dependerá entoncís del númeru de nacimientus.
=== Diversidá de géneru i omosexualidá ===
N’Uropa s'apresenta más influyenti la comunidá [[LGBT]] qu'en qualquiel otra región del mundu. Sigún un estudiu del [[Eurobarómetru]], ena mayol parti delos paísis d’Uropa Occidental entri el 70 i 98 % delos ciudadanus por diferenti país aceta l'omosexualidá i el [[matrimoñu igualitariu]], entri los qualis figuran [[Paisis Baxus]], [[Suecia]], [[Dinamarca]], [[España]], [[Irlanda]], [[Bélgica]], [[Luxemburgu]], [[Francia]], [[Reinu Uniu]], [[Alemaña]], [[Finlandia]], [[Portugal]], [[Austria]] i [[Malta]].<ref name="Sin_nombre-rHD5-1">{{Cita web|url=[https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/infographics_2019_lgbti_final.pdf](https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/infographics_2019_lgbti_final.pdf)|título=EuroCom
LGBT Discrimination 2019}}</ref> Nel lau opuestu, enos paísis d’Uropa Oriental menol del 55 % por ca país tien la mesma opinión,<ref name="Sin_nombre-rHD5-1"/> siendu [[Lituania]], [[Eslovaquia]], [[Rumanía]], [[Letonia]] i [[Bulgaria]].<ref> Campos García, Juan Manuel
[http://www.lavanguardia.com/vangdata/20151006/54437898165/paises-ue-mas-menos-proclives-aceptar-matrimonio-homosexual.html](http://www.lavanguardia.com/vangdata/20151006/54437898165/paises-ue-mas-menos-proclives-aceptar-matrimonio-homosexual.html)
Los países de la UE más proclives a aceptar el matrimonio homosexual] [[La Vanguardia]]. 06 de octubri de 2015.</ref> Diversas encuestas an estimau que en varius paísis uropeus la tasa d’homosexualis i lesbianas son un segmentu visibli a pesal de sel minoria; por exemplu, estus componin el 22 % delos neerlandesis, el 14 % delos francesis<ref>MLE Resource
[https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france](https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france)
{{Wayback|url=[https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france](https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france)
|date=20170804214829 }} 13 de eneru de 2011.</ref> i el 8,5 % delos británicus.<ref>[http://www.cronicas.org/cm_armario.htm](http://www.cronicas.org/cm_armario.htm)
Sondeos. Muestreos, Sondeos y Encuestas de la Orientación Sexual en el Reino Unido]</ref> D’igual horma, n’Uropa están los primerus paísis ondi el matrimonio entri pressonas del mesmu sexu se hizu legal, dessistendu actualmenti cumu tal en [[Países Bajos]], [[Bélgica]], [[España]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suecia]], [[Islandia]], [[Portugal]], [[Francia]], [[Austria]], [[Malta]], [[Alemania]], [[Finlandia]], [[Irlanda]], [[Luxemburgo]], i el [[Reino Unido]]. En otrus delos paísis occidentalis i algunus orientalis dessisti solamenti la unión civil.<ref>[http://www.rtve.es/noticias/20170630/solo-once-paises-del-mundo-esta-legalizado-matrimonio-homosexual/667560.shtml](http://www.rtve.es/noticias/20170630/solo-once-paises-del-mundo-esta-legalizado-matrimonio-homosexual/667560.shtml)
El matrimonio homosexual es ya legal en 23 países]</ref>
=== Luenguas ===
[[Archivu:Lenguas de europa.png|miniatura|Luenguas d’Uropa.]]
So el 3 % de tolas [[luenguas del mundo]] es autótona d’Uropa, polo qu'el continentí es una delas regionis cun menol [[diversidad lingüística]] del mundu.<ref>Cita web
|url=[http://www.sabiask.com/sabiasque/geografia/cuantas-lenguas-hay-mundo.html](http://www.sabiask.com/sabiasque/geografia/cuantas-lenguas-hay-mundo.html)
|título=Sabiask.com </ref> Aún assín Uropa es una región cuna cierta diversidá lingüística, ya que dessisti un elevau númeru de luenguas regionalis, que pertencin a diferentis grupus filogenéticus. Entri las lenguas uropeas están:
* Del [[Lenguas indoeuropeas|grupu indoeuropeu]]:
* [[Lenguas bálticas]]: [[idioma letón|letón]] i [[idioma lituano|lituano]].
* [[Lenguas celtas]]: [[idioma bretón|bretón]], [[idioma córnico|córnico]], [[idioma gaélico escocés|gaélico escocés]], [[idioma galés|galés]], [[idioma irlandés|irlandés]] i [[idioma manés|manés]].
* [[Lenguas eslavas]]: [[idioma bielorruso|bielorruso]], [[idioma serbocroata|serbocroata]], [[idioma búlgaro|búlgaro]], [[idioma checo|checo]], [[idioma eslovaco|eslovaco]], [[idioma esloveno|esloveno]], [[idioma macedonio|macedonio]], [[idioma montenegrino|montenegrino]], [[idioma polaco|polaco]], [[idioma ruso|ruso]], [[idioma bajo sorabo|bajo sorabo]], [[idioma alto sorabo|alto sorabo]] i [[idioma ucraniano|ucraniano]].
* [[Lenguas germánicas]]: [[idioma alemán|alemán]], [[idioma danés|danés]], [[idioma feroés|feroés]], [[idioma frisón|frisón]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma islandés|islandés]], [[idioma luxemburgués|luxemburgués]], [[idioma neerlandés|neerlandés]], [[idioma noruego|noruego]] i [[idioma sueco|sueco]].
* [[Lenguas romances]] (procedentis del [[latín]]): [[idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma asturleonés|asturleonés]] u [[Idioma asturleonés|bable]], [[idioma catalán|catalán]], [[idioma corso|corso]], [[Idioma dalmático|dálmata]], [[idioma español|español]], [[idioma francés|francés]], [[idioma gallego|gallego]], [[Lenguas galoitálicas|galoitálico]], [[idioma italiano|italiano]], [[idioma judeoespañol|ladino]], [[latín]], [[idioma napolitano|napolitano]], [[idioma occitano|occitano]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma retorromance|retorromance]], [[idioma rumano|rumano]], [[idioma sardo|sardo]], [[idioma siciliano|siciliano]], i [[idioma valón|valón]].
* Otras lenguas indoeuropeas: [[idioma albanés|albanés]], [[idioma armenio|armenio]], [[idioma griego|griego]] i [[idioma romaní|romaní]].
* Del [[Lenguas túrquicas|grupu túrquico]]: [[idioma azerí|azerí]], [[idioma kazajo|kazajo]] i [[idioma turco|turco]].
* Del [[Lenguas ugrofinesas|grupu ugrofinés]]: [[idioma estonio|estonio]], [[idioma finés|finés]], [[idioma húngaro|húngaro]] i [[idioma lapón|lapón]] ([[lenguas sami|sami]]).
* Dotrus grupus lingüísticus:
[[Euskera]]
[[idioma georgiano|Georgiano]]
[[idioma maltés|Maltés]]
* [[Lengua artificial|Lenguas planificás]]: [[esperanto]] (en tolus los paísis del continentí), [[idioma intereslavo|intereslavo]] (enos paísis eslavus), [[ido]], [[interlingua]] i [[volapük]] por algunas pressonas.
Sigún datus d’Ethnologue<ref>Summer Institute of Linguistics (SIL international), 2022</ref> las cincu lenguas maternas más palrás n’Uropa son el ruso, l'alemán, el francés, l'ingrés i el italiano. Nostanti, por el númeru total d’ablantis (lengua materna más segunda lengua), las cincu lenguas más palrás n’Uropa son l'ingrés, el francés, el ruso, l'alemán i l'español. Assimesmu, las cincu lenguas uropeas más palrás nel mundu (lengua materna más segunda lengua) son l'inglés, l'español, el francés, el ruso i el portugués.
Amás los [[migración|procesus migratorius]] que cobrun emportancia a partil dela segunda metá del [[sigru XX]], hizun con que n’Uropa s’instalun importantis minorías de pressonas cuyas luenguas tienin un origen alótonu. Entri las lenguas alótonas destacan las [[luenguas de África]] (en particulal delos [[luenguas semíticas|grupus semíticu]], [[luenguas bereber|bereber]]) i [[luenguas Níger-Congo|Níger-Congo]]) i las [[luenguas de Asia]] (en particulal las [[ulenguas indoiranias|indoiranias]] i las [[luenguas siníticas|siníticas]], que tamién son las más numerosas dela propia Asia). Por paísis, s’aprecia que los paísis uropeus cun passau estóricu colonial destacau tiendin a recebil inmigrantis procedentis delas sus escolonias, polo que tamién se palran un ciertu númeru de lenguas minoritarias palrás enas escolonias.
=== Religión ===
[[Archivo:Religiones de europa.png|miniatura|Religiones d’Uropa.]]
Conjuntus religious:
* [[Uropa del Norti]] [[protestanti]] ([[Reinu Uniu]], [[Escandinavia]], [[norti de Alemaña]], norti de [[Suiça]], [[Estoña]] i [[Letoña]]).
* [[Uropa del Esti]] [[Iglesia ortodoxa|ortodoxa]] ([[Grecia]], [[Rusia]], [[Bielorrusia]], [[Bulgaria]], [[Ucrania]], [[Georgia]], [[Rumania]], [[Macedonia del Norte]], [[Moldavia]], [[Montenegro]], [[Serbia]], [[Armenia]]).
* [[Uropa del Sul]], del Oesti i del Centru [[Iglesia católica|católica]] ([[Ciudad del Vaticano]], [[Portugal]], [[España]], [[Irlanda]], [[República Checa]], [[Eslovaquia]], [[Eslovenia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[San Marino]], [[Luxemburgo]], Restu de [[Suiza]], [[Italia]], [[Francia]], [[Bélgica]], [[Lituania]], [[Bielorrusia]], [[sul de Alemania]], [[Polonia]], [[Austria]], [[Croacia]]).
Los [[Iglesia católica en Europa|católicus]] son mayoritarius en 23 paísis,{{Cita requerida}} los protestantis en 13, {{Cita requerida}} los ortodoxus en 11{{Cita requerida}}, los [[Sunismo|musulmanis suníis]] en tres ([[Albania]], [[Bosnia-Herzegovina]], [[Turquía]]) más la [[República Turca del Norte de Chipre]] i los [[Chiismo|musulmanis chiíis]] en [[Azerbaiyán]].
Dessistin minorías religiosas dentru destus grandis conjuntus:
* Los [[judaísmu|judíus]] están presentis n’Uropa dendi los tiempus del [[Imperiu romanu]], an siu perseguíus dendi la [[Edad Meya]] i sufrun una [[Solución final|política d’esterminación total]] duranti la [[Segundera Guerra Mundial]].
* El [[islam]] está presenti enos Balcanis, antiguamenti sometíus al [[Imperiu otomanu]] (Albania, Bosnia i Herzegovina, Kosovo, Macedonia del Norti), en Turquía (tantu en el su 97 % asiáticu cumu en el su 3 % en continentí uropeu), en Rusia ([[Repúbrica de Tartaristán|Tatarstan]], [[República de Baskortostán|Baskortostán]], repúblicas del [[Cáucaso septentrional|Cáucaso Norti]]), Azerbaiyán i, cumu consecuencia dela [[inmigración]], en Francia, Reino Unido, Alemania, España, Países Bajus, Bélgica, etc.
* Las religionis d’extremo orienti: sintoísmo, budismo, hinduismo, confucionismo. La única región mayoritariamenti [[budismo|budista]] d’Uropa es la Repúbrica de [[Kalmukia]], en el suroesti dela [[Rusia Europea]].
* Dessistin comunidais florecientis dela [[Fe Bahá'í|fe bahá'í]] en tolus los paísis.
* El [[ateísmo]] es minoritariu (peru crecienti): sigún la obra de J. Baudérot, ''Religión i laicidá ena Uropa delos 12'', 1994, página 259: un cuartu dela puebración dela UE sedría «no religiosa» i el 5 % delos uropeus sedrían ateus. Una encuesta llevaá a 21 paísis sobri 21 000 pressonas i publicá en diciembri de 2004 anunció que el 25 % delos uropeus del esti se declaran ateus contra un 12 % enos paísis d’Uropa Central i Oriental. En el casu delos paísis excomunistas d’Uropa Oriental, el ateísmo se mantieni u se reduxu dendi la década de 1990 ata agora, casu contrariu, en Uropa Central i prencipalmenti Nórdica el ateísmo s’a elevau en el mesmu períodu. Sigún algunas encuestas religiosas hechas por el ''[[Wall Street Journal]]'', el [[Eurobarómetro]], etc., el ateísmo i agnosticismo se distribuyin desta manera: 1 % en Turquía, 6 % en Rumanía, 6 % en Irlanda, 8 % en Grecia, 9 % en Suiza, 10 % en Bulgaria, 11 % en Polonia, 14 % en Escocia, el 14 % en Italia, 17 % en Irlanda, 20 % en Ucrania, 22 % en Noruega, 23 % en Austria, 24,9 % en España, 26 % en Alemania, 27,8 % en Bélgica, 29 % en Inglaterra, 32 % en Finlandia, 34 % en Francia, 36 % en Rusia, 41 % en los Países Bajus, 44 % en Dinamarca, 46 % en Suecia; i finalmenti en Chequia i Estonia representan más dela metá siendu el 51 % en el primeru i el 55 % en el segundu, dambos dos juntus con [[China]] (52 %) encabezan entri los paísis más ateus u menus creyentis del mundu.
== Coltura ==
Palral de coltura uropea es difícil porque n’Uropa s’an siu sucediendu muchas culturas (i, a menú an asimilau contribucionis no uropeas) duranti milis d’añus. Una definicion dela coltura d’Uropa debi necesariamenti tenel en cuenta los límitis geográficus del continentí.
<gallery mode="packed">
File:Nobelprize Award Ceremony 2010.jpg|[[Premio Nobel]]
File:ABBA - TopPop 1974 5.png|[[Festival de la Canción de Eurovisión]] ([[ABBA]])
File:European Film Academy - European Film Awards logo.svg|[[Academia de Cine Uropeu]]
File:Trofeo Champions League.jpg|[[Liga de Campeonis dela UEFA]]
File:Treffen der Astronauten.jpg|[[Agencia Espacial Uropea]]
</gallery>
=== Arquitetura ===
[[Archivu:Petersdom von Engelsburg gesehen.jpg|miniatura|izquierda|210px|La [[Basílica de San Pedro]] es un exemplu d’arquitetura uropea.]]
Dendi la Antigüedad, muchas delas prencipalis corrientis arquitectónicas se desarrollarun por toa Uropa, ata más allá delas sus rayas. En el primer mileniu [[antis de Cristu]], los [[Antigua Grecia|griegu]]s fundarun colonias por tou el [[Mediterráneo]], seguíus polos [[Imperio romano|romanus]]; exportarun la su [[arquitectura]], la su [[escultura]] i la su [[literatura]] alos paísis que ocuparun. Ena periferia destus territorius se desarrollarun movimientus artísticus originalis, en contactu conas civilizacionis [[celta]], [[Iberos|ibérica]]... Peru el lugal desta coltura es más importanti en el mundu mediterráneu (el ''Mari Nostrum'') que ena propia Uropa (el arti grecorromanu está particularmenti bien representau en [[África del Norte]] i [[Oriente Medio]]). En el norti, los arquitetus están influyíus pola coltura celta, que tuvu un notabli dominiu delos metalis i el cobri.
Sin embargu, la civilización romana sobrepasó la costa mediterránea endispués dela [[guerra de las Galias]], alcanzó el [[Rin]] i los límitis d’[[Escocia]]. Las invasionis del final del [[Imperio romano]] perturbarun la situación: el [[arti grecorromanu]] s’extinguió cola decadencia delas grandis ciais, mientris que se difundió un arti d’inspiración germánica, más ásperu i rústicu, relacionau col arti celta. Sin embargu, puestu que el [[Imperio bizantino]] permaneció en el Esti, los sus cánonis arquitectónicus, i el gastu del [[mosaico]] se desarrolló en [[Italia]]; esti país permaneció abiertu alas influencias bizantinas ata la toma de [[Caída de Constantinopla|Constantinopla]] por parti delos turcus islámicus procedentis d’Asia en 1453, inque los mesmus invasoris turcus otomanus desarrollarun «el su propiu arti islámicu» a partil del [[arti bizantino]] con obras cumu la [[Mezquita Azul]] debia al convertíu [[Sinan]], quien en gran mediá se basó ena iglesia bizantina medieval de [[Santa Sofía]].
Con respetu a [[rascacielus]] i grandis edificacionis, comenzarun a construilsi n’Uropa endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]] debiu al desenvolvimiento económicu dela mayoria delos paísis d’[[Uropa Occidental|Uropa occidental]]. Nostanti, pocas ciais del continentí uropeu tienin una concentración de rascacielos tan alta cumu las grandis ciais d’[[Estados Unidos]] i [[República Popular China|China]]. De hechu, Uropa no cuenta cun ningún rascacielos ena lista delos 10 edificius más altus del mundu.<ref>{{Cita web|url=[https://www.delmundo.top/listas/edificios-mas-altos-mundo/](https://www.delmundo.top/listas/edificios-mas-altos-mundo/)|título=Los 10 edificios más altos del mundo}}</ref>. Las ciais uropeas cun más rascacielos estóricamenti an siu [[París]], [[Londres]], [[Madrid]] i [[Fráncfort del Meno]], sin embargu, están siendu reemplazás por [[Moscú]] i [[San Petersburgo]], cuyo desenvolvimiento enos últimus añus a favoreciu la construcción d’edificius de gran altura. Ogañu, 8 delos 10 [[Anexo:Edificios más altos de Europa|rascacielos más altus d’Uropa]] s’alcuentran ubicaus en Rusia.
=== Desportis ===
==== Furbo ====
Uropa es la cuna del [[fútbol]] moernu.<ref>{{Cita libro |apellido=Radnedge |nombre=Keir |año=2009 |título=World Football Records 2010 |título-trad=Récords mundialis de fútbol 2010 |traductor=abm Communication Management, Sociedad Limitada |página=6|capítulo=Uropa |edición=2009 |lugar=España |lugar-publicación=20 Mortimer Street London W1T 3JW |editorial=Carlton Books Limited |apellido-editor=Corteel |nombre-editor=Martin|isbn=9788484415787 |fechaacceso=24 de diciembri de 2016}} </ref> A mediáus del [[sigru XIX]] se crearun las reglas en [[Inglaterra]], i unus añus más tardi s’estendió por tou el continentí gracias a estudiantis, ingenierus, marinerus, soldaus i empresarius. Entri las organizacionis futbolísticas uropeas s’incluyin la [[Liga de Campeonis dela UEFA]], la [[Liga Uropa dela UEFA]], la [[Liga Uropa Conferencia dela UEFA]], la [[Recopa d’Uropa]], la [[Supercopa d’Uropa]] i la [[Copa Intertoto]].
== Referencias ==
{{listaref}}
{{Europa}}
[[Categoría:Uropa| ]]
gx8y3yg8o4lg421mex33ri00iodq5fc
Estaus Federaus de Micronesia
0
5000
143368
135442
2026-05-30T13:07:40Z
HackerPunki
16665
Mual artografía i corrigil marrus
143368
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Estaus Federaus de Micronésia'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag_of_the_Federated_States_of_Micronesia.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Seal_of_the_Federated_States_of_Micronesia.svg|120px|Escú]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationMicronesia.png|270px|Situación]]
|-
| [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i otras luengas localis.
|-
| [[Capital]] || [[Palikir]]
|-
| [[Primel menistru]] || Peter M. Christian
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista de paisis por superficie|Posición 191ª]]<br />702 [[quilómetru cuadrau|km²]]<br />0%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densidá de puebración|Densidá]]
| [[Lista e paísis por puebración|Puestu 176º]]<br />135.869 <br />174 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 175ª]]<br />235,9 millonis d'US$<br />
|-
| [[Monea]] || Dóla ($, USD)
|-
| [[Inu]] || ''Patriots of Micronesia''
|-
| [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .fm
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +691
|-
| align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU.
|-
| colspan="2" | <small>
|}
Los '''Estaus Federaus de Micronesia''' es un país endependienti assitiau nel Océanu Pacíficu al noresti de [[Papua Nueva Guinea]], ena region de Micronesia. Angañu parti del Territoriu en Fideicomisu de las Islas del Pacíficu, en 1979 adotó una costitucion, estandu a consiguil la utonomia en 1986 baxu un tratau de Libri Assoçación con [[Estaus Unius]]. La endependencia compreta i reconocía entrinacionalmenti se dió el [[22 diziembri]] de 1990.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat|Federated States of Micronesia}}
{{Oceania}}
[[Categoría:Oceanía]]
en1iw2w1wqru9p2fnulsi285qdxt654
Brancu
0
9224
143369
132988
2026-05-30T13:08:20Z
HackerPunki
16665
143369
wikitext
text/x-wiki
{{Haltan referéncias}}[[File:Color icon white.svg|thumb|230px|]]
El '''brancu''' o '''albu''' es una [[colol]] acromáticu, de crarida máxima i oscurida nula. Preceptualmenti es la consecuencia dela fotorrecepción duna [[lus]] intensa constituia pol toas las longitudis de onda del espetru visibli, pol tris longitudis de onda (longa, meyia i corta) o pol dos longitudis de onda comprementarias. Se asemeja al colol dela [[nievi]], anque otras sustancias de máxima reflectancia, cumu la magnesia, el colol yesu i la baritina (sulfatu de bariu), resurtan ejemplus más específicus del brancu. La denominación de «brancu» o «albu» inclui a las coloracionis similaris al brancu estándal, denominas branquecinas o brancuzcas, que posein una ligera sugerencia de saturación i matis.
ip0tcnn2276mgaybczce3lnl7rvfo11
Vilna
0
11578
143377
142225
2026-05-31T09:28:17Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143377
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Vilna'''<ref>cita DPD|Vilna</ref> (en [[Idioma lituano|lituanu]]: ''Vilnius'' {{AFI2|ˈvʲɪlʲnʲʊs|pron|Vilnius.ogg}}) es la [[Capital (política)|capital]] i ciá mas puebrada de [[Lituaña]], assitiá ena provincia omónima. En heneru de 2024 contaba con 602 430 abitantis (708 627 abitantis ena aglomeración urbana).<ref>https://osp.stat.gov.lt/statistiniu-rodikliu-analize?hash=684e50e2-6cf6-426f-8d20-8b3e3856bdd2#/</ref>
La ciá s’alcuentra al suresti del país, a unus 30 km dela raya con [[Bielorrusia]], juntu ala confluencia entri los rius [[Río Vilnia|Vilnia]] i [[Río Neris|Neris]]. Es la sigunda ciá en quantu a puebración de los paísis bálticus, endispués de [[Riga]]. Alministrativamenti, es sedi del conceju de Vilna i del destritu de Vilna. Es tamién la capital dela provincia de Vilna. Amás de sel la capital i ciá mas puebrá, Vilna es d’importancia en quantu alos meyus de comunciación nacionalis, l’arti, la moa, las endustrias d’investigación, tenologia, educación i entretinimientu. A data de 2018 Vilna dissalia pol una crecienti endustria tecnológica i emprendeora, cun gran númiru de nuevas empresas dedicás a las tecnolohias dela enformación.
El su [[Centro histórico de Vilna|centru estoricu]] o «cascu antíguu», es unu delos mayoris i mejol conservaus barrius meievalis dela Uropa del Esti, hue nominau [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola UNESCO en 1994.<ref>https://whc.unesco.org/en/statesparties/lt</ref><ref>https://www.lithuania.travel/en/place/the-capital-vilnius</ref> El estilu arquiteutónicu conociu comu [[Barroco de Vilna]] leva el nombri dela ciá, que es la ciá barroca mas oriental i la mas grandi al norti delos [[Alpis]].<ref>{{Cita web |url=https://visitworldheritage.com/en/eu/baroque-vilnius/bed60a87-d5d1-4539-981e-2c13445280a2 |título=Archive copy |fechaacceso=2025-09-28 |archive-date=2023-02-12 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230212121620/https://visitworldheritage.com/en/eu/baroque-vilnius/bed60a87-d5d1-4539-981e-2c13445280a2 |dead-url=yes }}</ref>
En 2009 fue [[Capital Uropea dela Coltura]], títulu que compartió cola ciá austriaca de [[Linz]].
== Etimolohia ==
El nombri de Vilna s’originó del riu [[Vilnia]], la parabra lituana pa ‘onulación’.<ref>{{Cita web |url=http://regionai.stat.gov.lt/en/vilniaus_apskritis/vilniaus_miesto_savivaldybe.html |título=Archive copy |fechaacceso=2025-09-28 |archive-date=2015-07-22 |archive-url=https://web.archive.org/web/20150722022923/http://regionai.stat.gov.lt/en/vilniaus_apskritis/vilniaus_miesto_savivaldybe.html |dead-url=yes }}</ref> El su nombri á teníu várias ortografías derivás en otrus idiomas al largu dela su estoria, comu {{lang-la|Vilna}}, {{lang-pl|Wilno}}, {{lang-be|Вiльня}} (''Vilnia''), {{lang-de|Wilna}}, {{lang-lv|Viļņa}}, {{lang-uk|Вільно}} (''Viľno''), i {{lang-yi|ווילנע}} (''Vilne''). El su nombri russu que data del [[Emperiu Russu]] y era «Вильна» entri 1919 i 1939,<ref>http://www.hrono.ru/libris/lib_n/12n429.html</ref> inque ogañu s’gasta «Вильнюс».
== Estoria ==
[[Archivu:Transcript of Gediminas' letter, which is the oldest known mentioning of Vilnius in written sources (25 January 1323).jpg|right|thumb|250px|La mención más antigua conocía de Vilnius, ena [[Cartas de Gediminas|carta]] de Gediminas de 1323]]
[[Archivu:Vilenskija zamki. Віленскія замкі (T. Makoŭski, 1600) (2).jpg|right|thumb|El [[Conjuntu del Castillu de Vilnius]] en 1600 col Castillu de Riba (marcau comu 7), el [[Palaciu delos Gran Príncipes de Lituaña|Castillu de Baxu]] (6) i la [[Catedral de Vilnas|Catedral]]]]
Tuvu nacencia ena tierra de tribus [[Pueblos bálticos| bálticus]] (eaestii, lituanus), dendi el {{sigru|XIV||s}}, [[Pueblo alemán|germanas]] i [[Pueblo judíu|judias]], luegu tamién recibió puebracionis [[eslavus|eslavas]]. Diversas estorias identifican la ciá con Voruta, la capital del rei [[Mindaugas]].
La ciá fue mentá pol primel vezi en forma escrebía nel añu 1323 en cartas del [[Gediminas|rei Gediminas]]. El pgañoti centru dela ciá fue un fuerți construíu ena cima dun cotu del [[Ducau de Lituaña]]. El rei de [[Polonia]] i grandi duqui de Lituaña [[Vladislao II de Polonia]] (en lituanu ''Jogaila''; en polacu, ''Władysław II Jagiełło'') concedió a Vilna el derechu de sel ciá en 1387. La puebración dela ciá estava nun primel momentu compuesta por lituanus, inque dejó de sel assina pola llegada de mercaeris i artesanus de diversas nacionaliais. Pocu endispués, la puebración polaca empeçó a dominar la ciá, i el sigundu grupu mas grandi fuerun los judius.
Entri 1503 i 1522, la ciá fue arrrodeá de murus, con nuevi puertas i tres torris. Vilna alcançó el su mássimu desenvolvimientu gracias al reinau del polacu [[Segismundo II Augusto Jagellón|Segismundu II de Polonia]] (en lituanu: ''Žygimantas Augustas'', en polacu: ''Zygmunt II August''), qu’estableci la su corti própia en 1544. Nelos sigrus vinientis, Vilna creció i se desarrolló entavía mas. Esti crecimientu económicu, promovíu mayolmenti por judius i polacus, pues los lituanus hueran generalmente agricultoris i nu solían abital enas ciais, hizu possibri la hundación dela [[Universidá de Vilna]] por [[Esteban I Báthory|Estebán I de Polonia]] (en lituanu: ''Steponas Batoras'', en polacu: ''Stefan Batory'') i jesuitas españolis en 1579. La Universidá de Vilna s’hizu unu delos mayoris centrus científicus i colturalis dela región báltica i el mas emportanti nel [[Grandi Ducau de Lituaña». Yera una universidá de palra polaca, lo que sinifica que la Universidá de Vilna yera la sigunda universidá polaca mas antigua endispués dela [[Universidá Jaguelónica]] de [[Cracovia]], hundá en 1364. La via política i económica dela ciá conoció un grandi desenvolvimientu. En 1769, hueri hundau el [[cementeriu de Rasos]] (en lituanu: ''Rasų kapinės''), unu delos mas antíguus del Uropa.
[[Archivu:Vilnius - map by Braun Hogenberg (middle size) (34065617).jpg|La ciá en 1576, duranti la su espansión. Tres añus mas tardi se hundó la [[Universidá de Vilna|universidá]].|miniatura|esquerda]]
Grácias al su rápidu desenvolvimientu, la ciá acogió inmirantis tantu del esti comu del oesti. Hueri assina comu s’allegarun a establecer comuniiais de [[Polonia|polacus]], [[Pueblo lituano|lituanus]], [[Bielorrusia|bielorrusus]], [[Pueblo judíu|judius]], [[Rusia|russus]], [[Alemania|alemanus]], [[Ucrania|ucranianus]] i de unus tantarus. Estis inmiracionis a Lituaña i Polonia empeçarun duranti el sigru XIV i durun ata el final del sigru XVII. Cada etnia contribuyó a la via multicoltural dela ciá; en aquel tiempu prosperaban las artesanias, el comerciu i la cencia. En 1655, duranti la [[El Diluviu (estoria polaca)|invasión]] dela [[Repúbrica de las Dos Nacionis]], Vilna hueri conquistá por los russus, que la saciarun i la incendiaron masacrandu a la puebración i provocandu un éssodu al campu dela puebración restanti. El crecimientu dela ciá se detuvu duranti mucius añus, i nu hueri ata prencepius del sigru XIX quandu la puebración dela ciá aumentó consierabrementi grácias al comerciu i las exportacionis comandaás prencipalmenti por judius i polacus, comu pa ubicala comu la tercel ciá dela Uropa oriental.
Tras la [[Particionis de Polonia|Tercel partición de Polonia]] en 1795, Vilna hueri anexioná a Russia i s’hizu la capital dun [[Gubérniya|governación]]. Los russus derribarun los murus dela ciá; en 1805 namás quedaba en pii la puerta oriental Puerta dela Aurora (''Aušros vartai'', ''Medininkų vartai'' en lituanu, ''Ostra Brama'' en polacu). En 1812, la ciá hueri invadía por [[Napoleón]] duranti el su avanci cara [[Moscú]]. Endispués del final dela campaña napoleónica, el [[Grandi Ejércitu|Grandi Ejércitu]] se retiró a una çona andi millaris de sulaus francesis huerun enterrás enas tricheras que hueran construíu mesis antis. Tras la [[Levantamientu de Noviembri|Levantamientu polacu de Noviembri]], en 1831, la universidá hueri zarrá i las represionis bluquearun el crecimientu dela ciá. Duranti la [[Levantamientu de Eneru|Levantamientu polacu de Eneru]] en 1863, s’empeçó una nueval revuelta ena ciá contra el governu, que hueri soficá brutalmenti por [[Mijaíl Muraviov]]. Al finalizal la revuelta, se restringierun las libertalis ciutaanas i se prohibió el gastu del [[idioma polacu|polacu]], preominanti en toa Lituaña, el [[Idioma lituano|lituanu]] i el [[Idioma bielorrusu|bielorrusu]], adoptandu-si el [[idioma russu|russu]] comu luenga oficial.
Duranti la [[Primel Guerra Mundiál]], Vilna hueri ocupá por los alemanus dendi 1915 ata 1918. El 16 de hebreru de 1918, se proclamó la endependencia de Lituaña. Endispués dela retirada delas tropas alemanas, una unidá d’autodefensa reclutá entri voluntarius polacus dela localidá la controló duranti un brevi periolu. Pocu tiempu endispués, la ocuparun los [[bolcheviqui|bolcheviquis]], eligiendu-la comu capital dela efímera [[Repúbrica Socialista Soviética Lituanu-Bielorrusa]]. El 19 d’abril, el ejércitu polacu la reconquistó, peru el 14 de júliu d’essi mesmu añu la retomarun los soviéticus.
Pocu endispués dela retirada del [[Ejércitu Roju]], venciu ena [[batalla de Varsovia]], se conseguió que la ciá sea entregá a la destrúia Lituaña. El 20 de júliu de 1920, nel tratáu de pas entri Lituaña i la Russia bolcheviqui, se reconoció a Vilna comu capital dela Repúbrica de Lituaña. El 9 d’octubri de 1920, la división lituanu-bielorrusa del ejércitu polacu, al mandu del general Lucianu Zeligovski [[Lucjan Żeligowski]], ocupó la ciá, endispués de sel producíu un motín. Es assina comu se proclamó un nuevu Estau, la [[Lituaña Central]] (''Litwa Środkowa''), constituíu pola ciá i los territorius roeantis. El Parlamentu del nuevu Estau, elegíu meianti comícius libris el 20 de hebreru de 1922, proclamó la anexión de Vilna a [[Polonia]]. Vilna devinu entoncis ena capital del [[Voivodato de Wilno]] (Vilna). Las autoriais lituanas de [[Kaunas]], la nuevi capital de Lituaña, se negarun a reconocel la anexión de Vilna a Polonia; comu consequencia, en 1938 se rompierun las relacionis diplomáticas entri dambus dos paísis, quedandu Vilna anexioná a Polonia i renegandu de Vilna el restu delos lituanus.
Estandu al margu del restu de Lituaña, grácias al control alministrativu de Polonia i las inversiónis de polacus i judius, la ciá vuelvi a conocel un periolu de claru esprendor, de crecimientu i desenvolvimientu. La universidá hueri reabierta con el nombri de [[Universidá de Estebán Batoras]] (''Universitetas Stefan Batory''). Amás, las infraestruturas urbanas mejorarun sinificativamenti, se construyerun majestuosus edificius, s’instalarun aceras i nuevis callis adoquinás cuidosamenti, lo que dió a la ciá un aspettu moernu, limpio i agradabri. En 1931, Vilna contaba con 195 000 abitantis, delos que 55 000 huerun judius; yera la quinta ciá de Polonia i nel mundu hebreu, pola su emportancia, hueri llamá la «Jerusalén del Norti». En 1931, Vilna estava abitá por un 66 % de polacus, un 28 % de judius, un 5 % de russus i bielorrusus, i los lituanus constituían menus del 1 % delos abitantis dela ciá.
Esti crecimientu económicu grácias a los negocius, exportacionis i importacionis en manus de judius i polacus seguía aumentandu ata tal puntu qu'en pocu tiempu Vilna empeçó a sel un lugal mu emportanti drentu del ámbitu económicu de Polonia pola su cercanía al norti i sobri todu al restu Lituaña i Unión Soviética. En contrassi, mucius lituanus, con apreciabri envia empeçarun a protestar i manifestar-si pues la imahin de crecimientu económicu i nivel de via dela Vilna del momentu yera claramenti superiol al que gozaban las regionis que hormaban parti de Lituaña, que duranti essi tiempu nu á crecíu práuticamenti ná al dedicar-si a la agricultura prencipalmenti.
Endispués de firmar-si el pactu secretu de [[Pactu Mólotov-Ribbentrop|Mólotov-Ribbentrop]], el Ejércitu roju [[Invasión soviética de Polonia de 1939|invadió la Polonia Oriental]]. Vilna hueri ocupá el 19 de setiembri de 1939. Al prencepiu los soviéticus intentarun convertil Vilna ena capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Bielorrusia]], peru alcontrarun que yera mas oportunu devolver-va-la al Governu lituanu que la reclamaba a cambiu de permitil a las tropas soviéticas que permanecieran nel país bálticu. Esta uferta, presentá comu un pactu d’amistá entri los dos paísis, tenia comu pesqui ayual a los comunistas lituanus a ganal popularidá. Una vezi entregá la ciá, el 10 d’octubri de 1939, Lituaña sorprendió a los soviéticus dandu marcha atrás nel acuerdu. Nel momentu en que las guarnicionis soviéticas lo supuerun, la soberania lituana quedó amenazá. Los soviéticus entoncis les presentarun el acuerdu comu un ultimátum, afirmandu que el Ejércitu roju pudría entral en Lituaña en qualqui momentu i arrasala completamenti. El Governu lituanu hubu de ceder a la presión, conseguiendu obtenel al menus que el númiru de sulaus desplegaus nel territoriu lituanu hueri menol al programau enicialmenti por Moscú.
El 10 d’octubri de 1939, Vilna i las áreas roeantis huerun anexionás a Lituaña, mentris que las tropas soviéticas s’apoderarun de nuevis basis en várias partis del país. Las autoriais lituanas entrarun en Vilna pocu endispués i las estruturas governamental empeçarun a desplazar-si de Kaunas a Vilna.
En juniu de 1940, quandu la transferencia dela capital entavía nu s’ábiu completau, debíu a la traición nel pactu d’amistá entri la [[Unión Soviética]] i Lituaña asaecía mesis antis, esta hueri ocupá totalmenti por aquella, que instauró un governu comunista. Vilna s’hizu entoncis la capital dela recién proclamá [[Repúbrica Socialista Soviética de Lituaña]]. Entri 35 000 i 40 000 pressonas huerun arrestás pola Comisaría del Puebru pa Assuntus Internus [[NKVD]] i enviás a los campos de trabagu o [[gulag]]s.
En Alemania, el 22 de juniu de 1941, por orden de Hitler, empeçó la [[Operación Barbarroja]] pa ocupal la [[Unión Soviética]]. Al tercel dia dela operación, Alemania ocupó Vilna. Los lituanus salierun a las callis a dal la bienvenía a los alemanus pola su llegá, con grandis muestras de júbilo i vítoris llamandu-lis salvadoris. Las tropas alemanas hueran siguías por los Escuadronis dela Muerti del [[Einsatzgruppen A]], la tristementi conociá división dela [[Waffen-SS]], quién s’ocupaban del esterminiu delas puebracionis judías delos paísis ocupaus. En pocu tiempu, los judius residentis en Vilna i Kaunas huerun obligaus a leval el brazaleti cona [[estrella de David]] i se les prohibierun mucias cosas, igual que los alemanus yá hueran hechu con judius de otrus lugalis de Polonia i Alemania.
Entri el 4 i el 20 de júliu de 1941 los alemanus asesinarun a cincu mil judius nelos boscus de Panerai. El 31 d’agostu hubu mas asesinatus, aproximadamente de tres mil quinientus judius, nuevamenti en Panerai. Las tropas auxiliaris localis lituanas del réhimin d’ocupación nazi llevaron a cabu lohística pa la preparación i la ejecución delos asesinatus baju la direción delos nazis. El 24 de juniu de 1941, la [[Saugumas|Policía de Seguridá]] lituana (''Lietuvos saugumo policija'') se subordinó a la [[Waffen-SS]] baju la Policía de Seguridá alemana, en lituanu [[Vokiečių Saugumo policijos]], en polacu [[Specjalny Oddział SD]] i se crió la Policía Criminal dela Alemania Nazi, que se participó en diversas accionis contra los judius i otrus enemigus del réhimin nazi, gitanus, discapacitaus, russus i vagabundus. La unidá lituana mas conociá que participó nel [[Holocaustu]] hueri el pelotón lituanu del [[Sonderkommando]] del área de Vilna (en lituanu [[Ypatingasis būrys]]), ena que murierun dezenas de millaris de judius, polacus i otrus, ena [[masacre de Panerai]]. Otra organización lituana implicá nel Holocaustu hueri la [[Guardia de Trabagu]] lituana. Mucius partidarius lituanus delas políticas nazis provinían dela organización fascista [[Lobu de Hierru]]. En general, la alministración nacionalista lituana estava mu enteressá ena liquiación delos judius que consideraban comu enemigus i rivalis delos lituanus étnicus, les acusaban aber robau la economía del país duranti sigrus i, pol tantu, nu namás nu s’oponían a la política nazi del Holocaustu sinu que, de hechu, la adoptarun comu própia.
[[Archivu:Vilniaus sinagoga.jpg|thumb|[[Sinagoga de Vilna]].]]
Nel cascu antíguu se criarun dos [[guetu|guetus]] pa la numerosa puebración judía. Los abitantis del menol delos guetus huerun asesinaus o deportaus en octubri de 1941. El sigundu guetu sobrevivió ata 1943, inque la su puebración hueri regularmenti reducía por meyu delas ''Aktionen''. Tras la revuelta fallía delos abitantis del guetu el 1 de setiembri de 1943, el guetu hueri aniquilau.
Nel complehu, alreol del 95 % de puebración judía local hueri asesiná. Mucius delus figuran entri las víctimas delas ejecucionis en massa en [[Panerai]], a diezi quilómetrus al oesti del cascu antíguu. La grandi parti delas otras treinta mil víctimas hueran polacus, pressonarus de guerra, entelectualis o biembrus dela resistencia polaca. En júliu de 1944 la [[Armia Krajowa]] de Polonia i enseguia el [[Ejércitu Roju]] dela Unión Soviética entrarun en Vilna, que volvi de imediatu a sel la capital dela restaurada [[Repúbrica Socialista Soviética de Lituaña]]. En total aproximadamente nel holocaustu de Vilna huerun asesinaus 70.000 judius, de Kaunas 30.000 i otrus: polacus, bielorrusus, russus, gitanus, etc.
Nu toa la puebración lituana apoyó los asesinatus. De una puebración de cerqua de tres millonis de abitantis (el 80 % dela mesma hueran lituanus étnicus) unus millaris tomarun parti mu activa nel Holocaustu, mentris que unus cientus delus, de un nivel entelectual meyu-altu, arrisgarun las sus vias arrecucandu a mucius judius. Mucius biembrus dela minoría polaca en Lituaña tamién ayuarun a protegel a los judius. Mucius lituanus i polacus que arrisgarun las sus vias por salval a los judius huerun denunciás por los sus própius paisanus, perseguius i en ocasionis, ejecutaus por los nazis. Israel á reconociu a 723 lituanus comu «[[Justu entri las Nacionis|Justus entri las Nacionis]]» por arrisgal las sus vias pa salval a los judius duranti el Holocaustu.
[[Archivu:Vilnius Modern Skyline At Dusk, Lithuania - Diliff.jpg|thumb|Vista dela ciá de Vilna.]]
Tras la [[Sigunda Guerra Mundiál]], el governu soviético decidi repatrial a todas las pressonas de orihin polacu residentis en Lituaña i Bielorrusia. Esta situación, juntu con el esterminiu delos judius, s’hizu las mayoris causis del cambiu ena demohrafía dela ciá. La mayolía delos polacus huerun espulsaus dela própia Vilna, inque dezenas de millaris de polacus permanecierun ena ciá. Namás unus polacus huerun espulsaus dela región de Vilnius, pol lo que en mucius lugalis son mayolía ata el dia d’ogañu. Namás endispués de 1960 la puebración dela ciá empeçó a crecel en abitantis rápidamenti grácias a la inmiración de campesinus del interiol de Lituaña.
El 11 de marçu de 1990, el [[Sóviet Supremu]] dela Repúbrica Socialista Soviética de Lituaña proclamó la su endependencia dela [[URSS]], restaurandu la Repúbrica de Lituaña. Hueri namás en agostu de 1991 quandu la Unión Soviética, debíu a los cambius que tenían lugal cona [[Perestroika]] i baju las presionis de mucius paísis del mundu entri ellus la recién unía Alemania, se reconoci la [[endependencia de Lituaña]]. Dend’entoncis Vilna s’á considerau comu una ciá de Uropa Uccidental. Mucius delus palacius i edificius huerun restauraus dend’entoncis.
== Vilna ogañu ==
[[Archivu:Vilnius2011Video.ogv|thumb|Vilnius (2011)]]
[[Archivu:Church of St Peter and St Paul Church lt.jpg|thumb|La [[Ilesia de San Pedru i San Pablu (Vilna)|ilesia de San Pedru i San Pablu]]]]
[[Archivu:Vilnius Three Crosses.jpg|thumb|Las tres crucis de Vilna]]
[[Archivu:Church of St. Casimir in Vilnius (Wilno).JPG|thumb|La ilesia de San Casimiru]]
Vilna s’á transformau rápidamenti en una ciá moerna. Mucius delos sus edificius mas antíguus huerun renovaus, i tamién se está desarrollandu un área comercial i financiera nel Nuevu Centru, ena çona al norti del riu [[Neris]], que aspira a sel el prencipal destritu alministrativu i de negocius dela ciá. Esta área cuenta con moernus espacius residencialis i de negocius, delos cualis los mas famosus son el edificiu del Ayuntamientu i la Torre Uropa de 129 metrus d’altura. La construcción del edificiu sedi lituana del bancu [[Swedbank]] simboliza la emportancia delas institucionis financieras de Escandinavia en Lituaña. El complehu de edificius “[[Vilnius Business Harbour]]” hueri construíu nel 2008, i una delas sus torris es ogañu el quintu edificiu mas altu de Lituaña. Está programau que se construyan mas edificius nelos vinientis añus. Vilna hueri selecioná nel 2009 comu [[Capital Uropea dela Coltura]], juntu a la ciá austriaca de [[Linz]].
Nelas celebracionis del añu nuevu de 2009, hubu un espectáculu de luis que supuestamenti hueri visibri dendi l’espaciu. Comu parti delas preparacionis, [[Centro histórico de Vilna|el centru estoricu]] hueri restaurau i los sus monumentus renovaus. Finalmenti por razonis diversas nu se levarun a cabu mucius proyeutus pa la promoción de Vilna comu capital europea dela coltura 2009, entri ellus un proyeutu musical organizau en 2005 por autoris españolis i realizáu por artistas lituanus de primel orden andi se debía representar por todas las capitalis europeas. La [[Crisis económica de 2008-2012|crisis económica global]] á producíu una bahía nel turismu que á retrasau mucius proyeutus i á evitao que se concluyan, mentris que á habiu denúncias por corrupción i incompetencia delos organizadoris.{{Cita requería}} Duranti el mandatu del alcaldi de Vilna, Juozas Imbrasas, las subías delos impuestus pa cubril las atividais colturalis terminarun produciendu protestas, escándalus i manifestacionis por las callis i la situación económica en general concluyó en disturbius. Nel 2011, [[Artūras Zuokas]] hueri de nuevu elegíu alcaldi.
La Ciá de Vilna cuenta con la mayol velocidá de Internet de Uropa, con una velocidá de descarga promeiu de 36.37 MB/s i de subía de 28.51 MB/s. Amás, Vilna cuenta con accesu a augua soterránea, la cual es riha en mineralis i nu requieri de extensivus tratamientus químicus comu l’augua superficial delos lagus o rius. Pol tantu, Vilna goza una delas auguas públicas mas limpias i saluabris de [[Uropa]].
== Geografía ==
[[Archivu:Upper Castle in Vilnius (2013).jpg|thumb|Vista de Vilna.]]
Vilna s’alcuentra al sudesti de Lituaña, ena confluencia delos rius [[río Vilnia|Vilnia]] (conociu tamién comu Vilnele) i el [[río Neris|Neris]]. La posición periférica con respeutu al restu del territoriu es consequencia dela estoria i del cambiu delas rayas lituanas al través delos sigrus. Duranti un tiempu hueri el centru nu namás coltural sinu heohráficu del [[Grandi Ducau de Lituaña]].
Según las estalísticas oficialis, ai aproximadamente 574 000 abitantis en Vilna, lo que inclui un 57,8 % de lituanus, 18,7 % de polacus, 14 % de russus, 4 % de bielorrusus i 5,5 % de otras nacionaliais.
=== Clima ===
{{Clima
|metric_first= Yes
|location = Vilna (1981-2010)
| Jan record high C = 11.0
| Feb record high C = 14.4
| Mar record high C = 19.8
| Apr record high C = 29.0
| May record high C = 31.8
| Jun record high C = 34.2
| Jul record high C = 35.4
| Aug record high C = 34.9
| Sep record high C = 33.1
| Oct record high C = 24.5
| Nov record high C = 15.5
| Dec record high C = 10.5
| year record high C = 35.4
|Jan high C = -1.8
|Feb high C = -1.1
|Mar high C = 3.8
|Apr high C = 12.1
|May high C = 18.4
|Jun high C = 20.9
|Jul high C = 23.2
|Aug high C = 22.4
|Sep high C = 16.6
|Oct high C = 10.2
|Nov high C = 3.3
|Dec high C = -0.7
|year high C =
|Jan mean C = -4.1
|Feb mean C = -3.9
|Mar mean C = 0.1
|Apr mean C = 6.9
|May mean C = 12.8
|Jun mean C = 15.6
|Jul mean C = 17.9
|Aug mean C = 17.0
|Sep mean C = 12.0
|Oct mean C = 6.7
|Nov mean C = 1.2
|Dec mean C = -2.8
|year mean C =
|Jan low C = -6.7
|Feb low C = -6.9
|Mar low C = -3.5
|Apr low C = 2.1
|May low C = 7.3
|Jun low C = 10.6
|Jul low C = 12.9
|Aug low C = 12.1
|Sep low C = 7.8
|Oct low C = 3.5
|Nov low C = -1.1
|Dec low C = -5.3
|year low C =
| Jan record low C = −37.2
| Feb record low C = −35.8
| Mar record low C = −29.6
| Apr record low C = −14.4
| May record low C = −4.4
| Jun record low C = 0.1
| Jul record low C = 3.5
| Aug record low C = 1.0
| Sep record low C = −4.8
| Oct record low C = −14.4
| Nov record low C = −22.8
| Dec record low C = −30.5
| year record low C = −37.2
|precipitation colour=green
|Jan precipitation mm = 48
|Feb precipitation mm = 37
|Mar precipitation mm = 42
|Apr precipitation mm = 42
|May precipitation mm = 64
|Jun precipitation mm = 75
|Jul precipitation mm = 92
|Aug precipitation mm = 73
|Sep precipitation mm = 61
|Oct precipitation mm = 56
|Nov precipitation mm = 46
|Dec precipitation mm = 53
|year precipitation mm =
|snow colour=green
|Jan rain days = 11
|Feb rain days = 9
|Mar rain days = 11
|Apr rain days = 13
|May rain days = 14
|Jun rain days = 15
|Jul rain days = 15
|Aug rain days = 13
|Sep rain days = 15
|Oct rain days = 16
|Nov rain days = 15
|Dec rain days = 13
|year rain days =
|Jan snow days = 18
|Feb snow days = 17
|Mar snow days = 12
|Apr snow days = 4
|May snow days = 0.2
|Jun snow days = 0
|Jul snow days = 0
|Aug snow days = 0
|Sep snow days = 0.1
|Oct snow days = 2
|Nov snow days = 9
|Dec snow days = 17
|year snow days =
|Jan precipitation days =
|Feb precipitation days =
|Mar precipitation days =
|Apr precipitation days =
|May precipitation days =
|Jun precipitation days =
|Jul precipitation days =
|Aug precipitation days =
|Sep precipitation days =
|Oct precipitation days =
|Nov precipitation days =
|Dec precipitation days =
|year precipitation days =
|Jan humidity= 87
|Feb humidity= 84
|Mar humidity= 77
|Apr humidity= 69
|May humidity= 67
|Jun humidity= 72
|Jul humidity= 74
|Aug humidity= 75
|Sep humidity= 80
|Oct humidity= 84
|Nov humidity= 89
|Dec humidity= 89
|year humidity= 79
|Jan sun = 36
|Feb sun = 71
|Mar sun = 117
|Apr sun = 164
|May sun = 241
|Jun sun = 231
|Jul sun = 219
|Aug sun = 217
|Sep sun = 140
|Oct sun = 94
|Nov sun = 33
|Dec sun = 25
|source 1 = Погода и климат<ref><ref>http://pogoda.ru.net/climate2/26730.htm</ref>
|source 2 = [[NOAA]] (Horas de sol, 1961-1990)<ref name="NOAA"><ref>https://web.archive.org/web/20241210155116/https://www.ncei.noaa.gov/pub/data/normals/WMO/1961-1990/TABLES/REG_VI/LU/26730.TXT</ref>
}}
== Organización alministrativa ==
[[Archivu:Vilniaus seniunijos numeracija.png|thumb|Destritus de Vilnius numeraus. Los númirus se corresponden cona clasificación dela esquerda.]]
Vilnas está dividía alministrativamenti en 21 destritus (seniūnija). Ca unu delos destritus está alministráu pun concejal.
{| class="wikitable sortable"
|+
|-
! Númeru || Destritu monicipal || Superficii || Puebración
|-
| 1 || Verkiai || 55,65 km² ||30900
|-
| 2 || Antakalnis ||77,2 km² ||39700
|-
| 3 || Pašilaičiai || 8,2 km²||25700
|-
| 4 || Fabijoniškės ||4,1 km² ||36600
|-
| 5 || Pilaitė ||13,8 km² ||16000
|-
| 6 || Justiniškės || 2,98 km²||30958
|-
| 7 || Viršuliškės || 2,5 km² ||16300
|-
| 8 || Šeškinė || 4,4 km² ||36600
|-
| 9 || Šnipiškės || 3,12 km²||19321
|-
| 10 || Žirmūnai ||8,5 km² ||47400
|-
| 11 || Karoliniškės ||4,0 km² ||31200
|-
| 12 || Žvėrynas ||2,7 km² ||12200
|-
| 13 || Grigiškės ||7,1 km² ||12000
|-
| 14 || Lazdynai || 10,3 km²||32200
|-
| 15 || Vilkpėdė || 10,3 km²||24700
|-
| 16 || Naujamiestis ||4,8 km² ||27900
|-
| 17 || Senamiestis || 4,5 km²||21000
|-
| 18 || Naujoji Vilnia || 39,3 km²||32800
|-
| 19 || Paneriai || 84,94 km² ||8900
|-
| 20 || Naujininkai ||41,1 km² ||33500
|-
| 21 || Rasos ||12,7 km² ||13100
|}
== Coltura ==
[[Archivu:Zamek Dolny w Wilnie.jpg|miniatura|El [[palaciu delos Grandis Duquis de Lituaña]], que hueri restauráu nelos añus 2000 i abiertu en 2013 comu un museu]]
Vilna es una ciá cosmopolita con arquiteutura mu diversa. Ai alreol de 65 ihlesias ena ciá. Comu la mayolía delas ciais meievalis tardias, Vilna se desarrolló alreol del su ayuntamientu. La arteria prencipal, la [[calli Pilies]], conecta la Praça dela Catedral col ayuntamientu. Otras callis serpentean entri los palacius delos señoris feuualis i terratenientis, las ilesias, las tiendas i los talleris delos artesanus. Callis estrechas con curvas i patius íntimus huerun apareciendu nelas afueras dela Vilna meieval. El cascu antíguu de Vilna es unu delos mayoris de Uropa (3.6 km²). Los sítiu estoricus i colturalis mas valiosus s’alcuentran aquí. Los edificius del cascu antíguu- ai aproximadamente 1500- huerun construíus duranti vários sigrus, criandu una mezcla de destintus estilus arquiteutónicus. Inque Vilna es conociá comu una ciá [[Arquiteutura del Barroco|barroca]], ai ejemplus de [[arquiteutura gótica]] (ihlesia de Santa Ana), [[Arquiteutura del Renacimientu|renacentista]] i de otrus estilus vinientis. Grácias a la su uniciá, el cascu antíguu de Vilna hueri escrebíu ena [[Patrimoñu dela Umanidá|lista de Patriomoñu dela Umanidá]] pola [[UNESCO]] en 1994. En 1995, s’instaló el primel bustu de bronci de [[Frank Zappa]] nel destritu de Naujamiestis, con el permisu del governu. La escultura confirmaba la recientementi alcontra libertá de espresión i marcaba el empeciu d’una nuevu etapa pa la socieá lituana.
El [[compleju de castillus de Vilna]], un grupu de edificius pa gastu defensivu, coltural i relihiosu que inclui la [[Torri de Gediminas]], la praça dela [[Catedral de Vilna|Catedral]], el [[palaciu delos Grandis Duquis de Lituaña]] i los restus de vários castillus meievalis tardius, forman parti del [[Museu Nacional de LitLituañauania]]. La mayol colecición d’arti de Lituaña s’alcuentra nel Museu d’Arti de Lituaña. La Casa delos Signatarius, andi se firmó en 1918 el [[Declaración de Endependencia de Lituaña|Acta de Endependencia de Lituaña]], es ogañu un sítiu estoricu. El [[Museu delas víctimas del genocidiu]] está dedicáu a las víctimas dela era Soviética. Al otru lau del riu [[Neris]], la [[Galería Nacional d’Arti de Vilna|Galería Nacional d’Arti]] tien una exposición permanent d’arti lituanu del {{sigru|XX||s}}, amás de várias esibicionis d’arti moernu. En júliu de 2013, se completó la restauración del palaciu delos Grandis Duquis de Lituaña i s’abrió el palaciu comu un museu estoricu.<ref>{{Cita web |url=http://www.alfa.lt/straipsnis/15143951/Praeitis.tapo.realybe..Valdovu.rumai.oficialiai.atidaryti=2013-07-06_17-16 |título=Archive copy |fechaacceso=2025-09-28 |archive-date=2018-04-21 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180421094911/https://www.alfa.lt/straipsnis/15143951/Praeitis.tapo.realybe..Valdovu.rumai.oficialiai.atidaryti=2013-07-06_17-16 |dead-url=yes }}</ref>
La [[Biblioteca Nacional de Lituaña Martynas Mazvydas]], llamá en onol al autor del primel libru imprimíu en idioma lituanu, contién 6 912 266 ohetus físicus. La mayol feria de libru delos [[Paísis Bálticus]] se lleva a cabu anualmenti en Vilna, nel mayol centru d’esibicionis delos paísis Bálticus, [[Litexpo]].
El 10 de noviembri de 2007, el [[Centru d’Artis Visualis Jonas Mekas]] hueri inauguráu por el diretol de cine vanguardista [[Jonas Mekas]]. Á habiu planis, peru que nu se levarun a cabu por diversas razonis, de construil un museu Guggenheim-Hermitage, dessiniaú por [[Zaha Hadid]]. El museu pudría aber hospedau esibicionis de trabagus del [[Museu del Hermitage]] de San Petersburgo i delos museus [[Museu Guggenheim|Guggenheim]], amás de cine vanguardista, una biblioteca, un museu de coltura hebreu-lituana i colecicionis por [[Jonas Mekas]] i [[Jurgis Maciunas]].
El destritu de [[Užupis]], cerquina del cascu antíguu, abandonau i en deteriolu duranti los añus dela [[Unión Soviética]], empeçó a atrael a numerosus artistas bohemius, quién abrierun várias galerias d’arti i talleris. Užupis se declaró repúbrica endependienti el [[Dia delos Inocentis|primel d’abril]] (dia delas bromas en diversos paísis) de 1997. Ena praça prencipal de Užupis, ai una estátua dun ánhel tocandu un cuernu, símbulu dela libertá artística. Actualmenti esti destritu está práuticamenti igual que quandu Lituaña se endependizó dela Unión Soviética en 1991 i cuenta con unus 7 000 residentis,<ref>http://www.ivilnius.lt/apie-vilniu/mikrorajonai/</ref> entri los cualis s’alcuentra el actual alcaldi de Vilna.
== Economía ==
Vilna es el prencipal centru económicu de Lituaña i unu delos mayoris centrus financierus delos estaus bálticus. Inque tenga namás el 15 % dela puebración lituana, produci cerqua del 35 % del [[PIB]]. Sobri la basi destas cifras, el PIB dela capital basau sobri la paridá del poder adquisitivu, el PIB per cápita dela ciá yera de 30 000 €, superiol al dela meia dela [[Unión Uropea]]; amás, esti convirti a Vilna ena ciá mas próspera de Lituaña i la sigunda mas riha delos paísis bálticus, namás pabaxu de [[Tallin]].<ref>https://osp.stat.gov.lt/informaciniai-pranesimai?articleId=10447504</ref> Actualmenti, ai un crecimientu emportanti delos centrus manufacturerus de tecnolohias avançaás, en especial las de tecnolohias solaris i de láser. Entri las compañias de elementus fotovoltaicus i de enerhías renovabris s’alcuentran Arginta, Precizika i Baltic Solar. Entri los fabricantis de láser s’alcuentran Ekspla i Eksma, mentris que Fermentas Thermo Fisher i Sicor Biotech cuentan entri los fabricantis de biotecnolohia mas eisitusus en suministral los sus prouutus a los mercaus globalis. En 2009, el Centru de Oficinas Barclays hueri inauguráu en Vilna, i cuenta comu unu delos cuatru centrus estratéhicus globalis d’inhoiería.
Vilna es tamién el mayol centru alministrativu de LituLituañaania con tolos prencipalis centrus políticos, económicus, socialis i colturalis del país. Esti hizi que Vilna atrael mas de dos tercius delas induestrias criativas de Lituaña. Estas condicionis án conseguiu que la ciá tenga una delas tasas de crecimientu mas altas del Bálticu.
== Educación ==
[[File:Vilnius University Great Courtyard 2, Vilnius, Lithuania - Diliff.jpg|thumb|esquerda|Nuversidá de Vilna]]
La ciá cuenta con várias nuversidais, destacandu pola su prestíhiu la [Nuversidá de Vilna]], que cuenta con 23 000 estuyiantis. La universidá tien un reconociu altu estandarti de calidá de educación, i participa en proyeutus conjuntamenti cona [[UNESCO]] i [[OTAN]] entri otrus. La nuversidá cuenta con oportuniais pa estuyal vários cursus de posgrau en el idioma ingrés, amás de cursus ofrecius en cooperación con destintas nuversidais europeas. La Nuversidá esta actualmenti dividía en 14 facultais, 5 institutus i 4 centrus d’estuyiu i investigación.
Otras nuversidais incluin la [[Nuversidá Mykolas Romeris]] (19 000 estuyiantis), la [[Nuversidá Técnica Gediminas de Vilna]] (13 500 estuyiantis), i la [[Universidá Pedagógica de Vilna]] (12 500 estuyiantis). Escuelas superioris con estatus de universidá incluin la [[Academia Militar de Lituaña General Jonas Zemaitis]] i la [[Academia de Música i Teatru de Lituaña]]. El museu associáu cona [[Academia de Belas Artis de Vilna]] cuenta con aproximadamente 12 000 obras d’arti.
La [[Escuela d’Arti Nacional M. K. Ciulionis]], la [[Universidá Uropea d’Umaniais]], la [[Academia Superiol Enternacional de Derechu i Negociu de Vilna]], la [[Vilnius University Business School]] i la [[ISM University of Management and Economics]] ofrecin cursus de posgrau en várias áreas.
== Parquis i espacius verdis ==
[[File:Bernardinu sodas by Augustas Didzgalvis.jpg|thumb|250px|right|Jardinis Bernardinai]]
Quasi la metá de Vilna está cubierta por áreas verdis: parquis, jardinus públicos, reservas naturalis, i otrus.
Amás, Vilna cuenta con numerosus lagus, andi residentis i turistas se bañan i puen hazel asaus nel veranu. Treinta lagus i 16 rius cubrin 2,1 % del área de Vilna, i unus delus cuentan con playas de arena.
El [[parqui Vingis]], el mayol dela ciá, albergó destintas manifestacionis duranti el caminu cara la democracia ena décaa delos 1980. Concirtus, hestialis i esibicionis tamién asaecin nel [[Parqui Sereikiškės]], cerquina dela [[Torri de Gediminas]]. Al otru lau del riu, la estensión del parqui se llama [[Parqui Kainu]]. Parti dela maratón anual de Vilna passa por callis sobri la orilla del riu [[Neris]]. L'ária verdi cecerquinhael Puenti Brancu es otru lugal populal pa gozal del buenu tiempu, i s’á transformau en un sítiu favoritu pa moernus eventus musicalis.
La Praça dela Catedral, nel cascu antíguu, está roeá por unus delos edificius mas estoricus dela ciá. La Praça de Lukiskes es la mayol dela ciá, i es cerquina a edificius emportantis pa toa Lituaña. Estus incluin al [[Ministeriu de Assuntus Esterioris de Lituaña|Ministeriu de Assuntus Esterioris]], el [[Ministeriu de Finanças de Lituaña|Ministeriu de Finanças]], la Embaja de Polonia, i el [[Museu delas víctimas del genocidiu]], que sirvió de cuartel pa la SS duranti la II guerra mundiál i pa la [[KGB]] ena era Soviética, en andi torturarun i matarun a numerosus biembrus dela oposición al réhimin nazi i comunista. Una estátua estórica de [[Lenin]] hueri retirá dela praça en 1991. La Praça del Ayuntamientu hueri al largu dela estoria un puntu pa ferias, celebracionis i eventus en Vilna, incluiendu la [[Feria Kaziukas]] que atrael a millaris de turistas de toa Lituaña i de paísis veçinus. Las ceremonias d’Estau usualmenti tienen lugal ena Praça Daukantas, al fronti del Palaciu Presidencial.
El [[cementeriu Rasos]], construíu en 1801, es el sítiu de entierru de [[Jonas Basanavicius]] i otrus signatarius del [[Acta de Endependencia de 1918 de Lituaña|Acta de Endependencia de 1918]], juntu con el coraçon del lídi polacu [[Jozef Pilsudski]]. Dos delos tres cementerius judius de Vilna huerun destrúius duranti la era Soviética. Los restus destus huerun trasladaús al únicu cementeriu restanti. Se án hechu alreol de 18 000 entierrus nel [[cementeriu Bernardino]], criau en 1810. Duranti la décaa de 1970, estu zarráu i ogañu está siendu restauráu. El cementeriu de Antakalnis, estableciu en 1809, tien vários monumentus dedicaus a sulaus polacus, lituanus, alemanus i russus, juntu conas tumbas de aquellus asesinaus duranti los [[Eventus de Eneru]] de 1991.
== Deportis ==
La ciá es la sedi de unu delos clubis de baloncestu mas famosus de Lituaña, [[BC Lietuvos Rytas]], assina comu del su moernu pabellón [[Siemens Arena]]. Otru equipu de baloncestu participant ena [[LKL]] es [[BC Sakalai]].
El mejol equipu de fútbol de Vilna i el únicu representanti dela capital en [[A lyga|A lyga lituana]] es el [[FK Žalgiris]] que disputa los sus partíus nel estóricu [[Estadiu de Zalgiris]].
En Vilna namás ai una piscina de 50 metrus, assitiá en destritu de Lazdynai ena calli Erfurto 13.
Entri las instalacionis deportivas dela ciá s’alcuentran el [[Siemens Arena]], el [[Lietuvos Rytas Arena]], el [[Estadiu de Žalgiris]] i el [[Estadiu de Vėtra]].
== Ciais germanás ==
{{lista de columnas|3|
[[Aalborg]] (Dinamarca)
[[Budapest]] (Hungría)
[[Chicago]] (Estaus Uníus)
[[Duisburgu]] (Alemania)
[[Erfurt]] (Alemania)
[[Joensuu]] (Finlandia)
[[Kiev]] (Ucrania)
[[Cracovia]] (Polonia)
[[Łódź]] (Polonia)
[[Madison (Wisconsin)|Madison]] (Estaus Uníus)
[[Oslo]] (Noruega)
[[Pavía|Pavia]] (Italia)
[[El Pireu]] (Grecia)
[[Salzburgu]] (Austria)
[[Taipéi]] (Taiwán)
[[Varsovia]] (Polonia)
[[Ciá de San Martín|General San Martín]] (Argentina)
}}
== Referencias ==
<references/>
== Véa-si tamién ==
[[Ocupación delas repúbricas bálticus]]
[[Deportacionis de marçu]] de 1949
== Bibliografía ==
O. Niglio, ''Restauri in Lituaña. Vilnius Capitale della Cultura Europea 2009'', in [https://web.archive.org/web/20160130223426/http://www.webjournal.unior.it/ Web Journal on Cultural Patrimony] <ref>{{Cita web |url=http://www.webjournal.unior.it/ |título=Archive copy |fechaacceso=2025-09-28 |archive-date=2016-01-30 |archive-url=https://web.archive.org/web/20160130223426/http://www.webjournal.unior.it/ |dead-url=yes }}</ref>, 1, 2006.
sgfb79u7mkpow1hkbhdflwwjyonlips
Lengua lituana
0
11606
143374
138870
2026-05-31T05:01:01Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143374
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma
|nombri = Lituanu
|nativu = ''lietuvių kalba''
|familia mai = Luengas indouropeas
|paísis={{LTU}}
{{bandera2|Polonia}} ([[Puńsk]])
|çona=[[Bálticu]]
|palraoris=4 millonis
|rank=''N'en los 100 superiol''
|familia=[[Luengas induropeas|Indoeropea]]
[[Luengas baltoeslavas|Baltoeslava]]
[[Luengas bálticas|Bálticu]]
[[Luengas bálticas oriental|Bálticu oriental]]
'''Lituanu'''
|escritura=[[Alhabetu latinu]]
|oficial={{LTU}}
{{EU}}
{{bandera|Polonia}} [[Polonia]] (nel puebru de [[Puńsk]])<br />
|minoritariu reconociu={{POL}}
{{Godno}}
({{BLR}})
|agencia= [http://www.lki.lt Institutu dela Luenga Lituana]
|iso1=lt
|iso2=lit
|iso3=lit
|glotto=lith1251
|mapa = [[Archivu:Map of Lithuanian language.svg|280px]]
|deáletus=[[Idioma samogitianu|Samogitianu]]
[[Deáletu Aukstaitianu|Aukstaitianu]]}}
El '''idioma lituanu''' (''lietuvių kalba'') es una luenga dela rama [[luengas bálticas|báltica]] dela familia de [[luengas induropeas]]. Tiini unus quatru millonis de palraoris, prenciparmenti en [[Lituania|Lituaña]].
Ena literatura báltica antiga a vezis se llama ''lituanu'' a toas las luengas bálticas en heneral.
Aspetus estóricus, socialis i colturalis
Distribución heugráfica
El lituanu se palra prencipalmenti en [[Lituania|Lituaña]]. Nostanti, dessistin minorías de lituanupalraoris en [[Alemaña]], [[Arhentina]], [[Australia]], [[Armenia]], [[Bielorrussia]], [[Brasil]], [[Canadá]], [[Chili]], [[Colombia]], [[Méxicu]], [[Moldavia]], [[Estaus Unius]], [[España]], [[Estonia]], [[Heurhia]], [[Kazajistán]], [[Kirguistán]], [[Letonia]], [[Polonia]], [[Réinu Uníu]], [[Rumania]], [[Rússia]], [[Suécia]], [[Tayikistán]], [[Turkmenistán]], [[Uruguai]], [[Uzbekistán]] i [[Venezuela]].
Alreol del 80 % delos abitantis de [[Lituania|Lituaña]] (2,8 millonis de pressonas sigún el censu de 2021) palra lituanu. En total unus 4 millonis de pressonas en tol mundu palran el idioma.
== Estatus oficial ==
El lituanu es la luenga oficial de [[Lituania|Lituaña]] i unu delos idiomas oficialis dela [[Unión Uropea]]. Nel puebru de [[Puńsk]] ([[Polonia]]) es coficial juntu col polacu.
== Diáletus ==
[[Archivu:Map of dialects of Lithuanian language.svg|thumb|Deáletus del lituanu:<ref>Zinkevičius, Zigmas; Girdenis, Alexas Stanislovas. Dėl lietuvių kalbos tarmių klasifikacijos. Kalbotyra (Slavistica Vilnensis). 14. 1966. ISSN 1392-1517</ref> las variedais de samogitianu están en amarillu, roju i marrón; las variedais de aukštaitianu están en verdi, azul i púrpura]]
El idioma lituanu tiini dos deáletus prencipalis: el [[altu lituanu]] (''Aukštaičių''), en cuya variant'ocidental se basa el lituanu estándal; i el [[samogitianu]] (bahu lituanu, ''Žemaičių/Žemaitių''). Entri dambos dos á escassa entelihibilidá mutua.
[https://en.wikipedia.org/wiki/File:Map_of_dialects_of_Lithuanian_language.svg]
Equí se puei vel un mapa dela destribución heugráfica de dambos dos deáletus.
== Estoria ==
{{quote box
| width = 25em
| align = center
| quote = Qualsiquiera que dessii oyil cumu palraban los [[induuropeu|Induuropeus]] ebi venil i escuchal a un campesiñu lituanu.
| source = — [[Antoine Meillet]]<ref>url=https://termcoord.eu/2014/08/ever-wanted-travel-back-time-talk-lithuanian-3/ |website=[[Terminology Coordination Unit of the European Parliament]] |access-date=16 August 2021 |date=19 August 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20141013145427/https://termcoord.eu/2014/08/ever-wanted-travel-back-time-talk-lithuanian-3/ |archivedate=13 October 2014</ref>
}}
Entri las luengas induuropeas, el lituanu es conservaol ena su gramática i funulogia, reteniendu caraterísticas arcaicas que d'otra manera s'alcuentran solu en luengas antigas cumu el [[Sánscritu]]<ref>last=Smalstieg |first=William |date=1982 |title=The Origin of the Lithuanian Language |url=https://web.archive.org/web/20201111175048/http://www.lituanus.org/1982_1/82_1_01.htm |journal=Lituanus |volume=28 |issue=1 |access-date=2016-08-07 |via=lituanus.org</ref> (señalámenti la su forma temprana, [[Vedic Sanskrit|Sánscritu Védicu]]) o el [[Ancient Greek|Grieu Antigu]]. Assin, es una fuenti emportanti pala recostrución dela [[Proto-Indo-European language|luenga Proto-Induuropea]] inque la su tardía atestación (colos testus mas tempranus datandu solu d’alreol de 1500 AD, mientri que el Grieu Antigu fue escritu dantis alreol de tres mil añus en c. 1450 BC).
[[Archivu:The prevalence of Baltic hydronyms.png|thumb|left|Mapu dela prevalencia de hidrónimus d'origi Bálticu]]
Sigún los idrónimus d'origi Bálticu, las [[Baltic languages|luengas bálticas]] fuerun palrás en una çona ancha al esti del [[Baltic Sea|Mari Bálticu]], i en c. 1000 BC tenía dos uniais lingüísticas: ocidental i oriental.<ref> |last1=Zinkevičius |first1=Zigmas |title=Lietuvių kalbos kilmė |trans-title=The Origin of the Lithuanian Language |url=https://www.vle.lt/straipsnis/lietuviu-kalbos-kilme/ |website=Visuotinė lietuvių enciklopedija |access-date=21 January 2023 |language=lt</ref> Sigún la envestigación glotucrunulóhica, las luengas del Bálticu Oriental se desapartun delas del Bálticu Ocidental entri c. 400 BC i c. 600 BC.<ref> |last1=Girdenis |first1=Aleksas |last2=Mažiulis |first2=Vytautas |date=1994 |title=Baltų kalbų divergencinė chronologija |journal=Baltistica |language=lt |volume=27 |issue=2 |page=10 |doi=10.15388/baltistica.27.2.204 |doi-access=free</ref><ref>last1=Novotná |first1=Petra |last2=Blažek |first2=Václav |date=2007 |title=Glottochronology and Its Application on the Balto-Slavic Languages |journal=Baltistica |volume=42 |issue=3 |pages=208–209 |doi=10.15388/baltistica.42.3.1178 |doi-access=free</ref> El geógrafu grieu [[Ptolemy|Ptolomeu]] ya tenía escritu alreol de dos tribus/nacionis bálticas pol nomu, los Galindai (Γαλίνδαι) i los Sudinoi (Σουδινοί), nel sigru II AD.<ref> |last1=Patackas |first1=Algirdas |title=Apie galindus, baltų gentį, ir jų kelionę į vakarus, pasaulio pakraštį (nuotraukos) |url=https://www.lrytas.lt/kultura/istorija/2010/09/24/news/apie-galindus-baltu-genti-ir-ju-kelione-i-vakarus-pasaulio-pakrasti-nuotraukos--4681476 |website=[[lrytas.lt]] |access-date=22 January 2023 |language=lt</ref><ref>title=Baltų kalbos ir tautos |url=https://www.aidai.eu/index.php?view=article&catid=202%3A6-rugsjis&id=2746%3Ais&option=com_content&Itemid=233 |website=Aidai.eu |access-date=22 January 2023 |language=lt</ref> El lituanu s’orinó dela surusupeci del Bálticu Oriental i se mantuvu ábati sin cambial ata c. 1 AD, nostanti en c. 500 AD la luenga dela parti setentrional de los Baltus Orientalis fue enfluenciá polas [[Finnic languages|luengas hínicas]], lo qual enchó el desenvolvimiento de chambus dela luenga delos Baltus Meridionalis (vel: [[Latgalian language|Latgaliu]], que se desenvolvió en [[Latvian language|Latviu]], i estintus [[Curonian language|Curoniu]], [[Semigallian language|Semigaliu]], i [[Selonian language|Seloniu]] luego). La luenga de los Baltus Meridionalis fue menus enfluyenciá porel processu i retenió abondas delas sus caraterísticas mas viejas, que forman el lituanu.
[[Archivu:Lithuanian language in the 16th century.png|left|thumb|Çona ondi se palraba lituanu nel sigru XVI]]
La diferenciación entri el lituanu i el letón encetó endispués de c. 800 AD; duranti un tiempu largu, pudun sel consideraus dialetus duna só luenga.<ref name="Blspace">|title=History |url=https://web.archive.org/web/20230122093155/https://balticlanguage.space/history/ |website=Balticlanguage.space |access-date=22 January 2023</ref> Polu menus, dessistun dialetus de transeción ata el sigru XIV o XV i quiciás ata el sigru XVII.<ref>|title=The Indo-European Languages|last1=Ramat|first1=Anna Giacalone|author-link=Anna Giacalone Ramat|last2=Ramat|first2=Paolo|publisher=Routledge|year=1998|isbn=9781134921867|pages=454–479|chapter=The Baltic Languages|oclc=908192063</ref> Los [[Livonian Brothers of the Sword|Germanus dela Espá alemanis]] ocupun la parti ocidental dela cuenca del [[Daugava River|Ríu Daugava]], lo qual truju coloniçación del territoriu dela Letonia moerna (nel tiempu se llamaba [[Terra Mariana]]) por alemanis i tenía una enfluyencia emportanti nel desenvolvimiento endependienti dela luenga por causa de la [[Germanisation|germanización]] (vel tamién: [[Baltic Germans|Alemanis Balticus]] i [[Baltic German nobility|nobleça alemana báltica]]).<ref> |title=Latvia |url=https://www.britannica.com/place/Latvia/History |website=[[Encyclopædia Britannica]] |access-date=22 January 2023</ref>
Dessistía fascinación polos lituanus i la su luenga entri los envestigaoris del sigru XIX tardíu, i el filólogu [[Isaac Taylor (priest)|Isaac Taylor]] escrevió lo sigienti ena su obra ''The Origin of the Aryans'' (1892):
<blockquote>"Assin sedríe qu'el lituanu tieni la mejol petición de represental la [[Aryan race|raça ária]] primitiva, vistu qu'el su idioma muesta menus d'essus chambus funéticus, i dessas példias gramaticalis que son consecuentis ala adquisición duna palra estrangera."<ref> |last=Taylor |first=Isaac |author-link=Isaac Taylor (priest) |url=https://archive.org/details/cu31924029872847/page/n277/mode/2up |title=The Origin of the Aryans: An Account of the Prehistoric Ethnology and Civilisation of Europe |publisher=24 Warwick Lane, [[Paternoster Row]] |year=1892 |edition=2nd |series=The Contemporary Science |location=London |page=261</ref></blockquote>
El lituanu fue estudiau por varius lingüistas cumu [[Franz Bopp]], [[August Schleicher]], [[Adalbert Bezzenberger]], [[Louis Hjelmslev]],<ref> |url=https://books.google.com/books?id=kQ6CTNgAbPMC&q=danis+hjelmslev+studied+lithuanian&pg=PA124 |title=Key Thinkers in Linguistics and the Philosophy of Language |date=2005 |publisher=Oxford University Press |isbn=9780195187687 |editor-last=Chapman |editor-first=Siobhan |page=124 |editor-last2=Routledge |editor-first2=Christopher</ref> [[Ferdinand de Saussure]],<ref>|last=Joseph |first=John E. |date=2009 |title=Why Lithuanian Accentuation Mattered to Saussure |url=https://web.archive.org/web/20210224193735/http://www.lel.ed.ac.uk/~josephj/LHI_Joseph%5b1%5d.pdf |journal=Language & History |volume=52 |issue=2 |pages=182–198 |doi=10.1179/175975309X452067 |s2cid=144780177 |access-date=1 April 2018 |via=lel.ed.ac.uk</ref> [[Winfred P. Lehmann]] i [[Vladimir Toporov]],<ref> |last=Sabaliauskas |first=Algirdas |date=2007 |title=Remembering Vladimir Toporov |url=http://www.lituanus.org/2007/07_2_01%20Sabaliauskas.html |journal=Lituanus |volume=53 |issue=2 |access-date=4 April 2018 |via=lituanus.org |archive-date=24 February 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210224180000/http://www.lituanus.org/2007/07_2_01%20Sabaliauskas.html |url-status=dead</ref> Jan Safarewicz,<ref> |title=Jan Safarewicz |url=https://www.vle.lt/straipsnis/jan-safarewicz/ |website=Visuotinė lietuvių enciklopedija |access-date=21 January 2023 |language=lt</ref> i otrus mas.
Estudiandu los topónimus d'origi Lituanu, el lingüista Jan Safarewicz concluyó que las rayas orientalis del lituanu solían están en horma de çigçags a través de [[Grodno]], [[Shchuchyn]], [[Lida]], [[Valozhyn]], [[Svir, Belarus|Svir]], i [[Braslaw]] (la ciá).<ref name="OriginVle"/> Essas rayas orientalis coincidin parcialmenti cola dispersión dela hi [[Catholic Church|Católica]] i [[Orthodoxy|Ortodoxa]], i debíun dessistil nel tiempu dela [[Christianization of Lithuania|Cristianiçación de Lituaña]] en 1387 i endispués.<ref name="OriginVle"/> Las rayas orientalis de Safarewicz fuerun movías entavía mas al sul i al esti por otrus sabelis (p. ej. Mikalay Biryla, Petras Gaučas, Jerzy Ochmański, Aleksandras Vanagas, Zigmas Zinkevičius, i otrus mas).<ref name="OriginVle"/>
El [[Proto-Balto-Slavic|Proto-Balto-Eslavu]] se desapartó dretamenti del Proto-Induuropeu, endispués se subdesapartó en [[Proto-Baltic|Proto-Bálticu]] i [[Proto-Slavic|Proto-Eslavu]]. El Proto-Bálticu se desapartó en Proto-Bálticu Oesti i Proto-Bálticu Esti.<ref name="Smalstieg 1982"> |last=Smalstieg |first=William |date=1982 |title=The Origin of the Lithuanian Language |url=http://www.lituanus.org/1982_1/82_1_01.htm |url-status=dead |journal=Lituanus |volume=28 |issue=1 |archive-url=https://web.archive.org/web/20201111175048/http://www.lituanus.org/1982_1/82_1_01.htm |archive-date=11 November 2020 |access-date=2016-08-07 |via=lituanus.org</ref> Las luengas bálticas passun pol un estayu Proto-Balto-Eslavu, del qual las luengas bálticas retenin isuglossas léxicas, morfulóhicas, funulóhicas i acentualis esclusivas i non-esclusivas en común col las [[Slavic languages|luengas eslavas]], que representan los sus parientis vivus induuropeus mas cercanus. Amás, col lituanu siendu tan arcaicu en hunulohia, las palras eslavas puen amental-se con frecuencia del lituanu polas leis de soniu regularis; porel ejempru, Lith. vilkas i [[Polish language|Polacu]] wilk ← [[Proto-Balto-Slavic language|PBSl.]] *wilkás (cf. [[Proto-Slavic language|PSl.]] *vьlkъ) ← [[Proto-Indo-European language|PIE]] *wĺ̥kʷos, todus significandu "[[wolf|lubu]]".
Por causa delas tres colturas arquelóhicas en Lituaña, angunus sabelis partin el etnus lituanu en tres grupus colturalis – Samugícius (Ocidentalis), Aukštaitians (Centralis) i Lituanus (Orientalis). Tradiçionalmenti, la [[Samogitians|tribi Samugícia]] s’incluyi drentu del etnus lituanu mas anchu cumu sugierin las estórias estóricas, deviendu Lituaña en dos partis – ''Austechia'' ([[Aukštaitija]]) i ''Samogitia'' ([[Samogitia|Žemaitija]])<ref>[[Tomas Baranauskas|Baranauskas, Tomas]] (2006). ''Aukštaitija XIII–XV amžiuje'' [''Aukštaitija in the 13th–15th centuries''] (in Lithuanian). Kaunas: Žiemgalos leidykla. p. 1.</ref><ref>Misiūnas, Romuald J., Bater, James H. ''Prehistory to the 18th Century. Baltic states''. [[Encyclopædia Britannica]].</ref> – nostanti los sus oríginis son un asuntu de debatis ogañu.<ref> |title=The Problematic Nature of Samogitian Origin] (in Lithuanian). ''Kalvotoji Žemaitija''. Retrieved on 5 February 2025.</ref> La lingüista Jūratė Sofija Laučiūtė arreñiga qu'antis dela su [[Assimilation (phonology)|assimilación]], los Samugícius antigus eran una tribi deferenti delos [[Lithuanians (tribe)|Lituanus]], lo qual s’endevina por ciertas caraterísticas lingüísticas non esplicablis polos hunéticus solus, cumu la tremenación ''-ou <*-ou'' de los [[noun|sustantivus]] masculinus en horma [[Genitive case|genitivu]] (p. ej. [[Samogitian language|Samugíciu]] velkou, Lituanu vilkui, significandu 'lubu'). Valdemaras Šimėnas sugieri que dambas dos colturalmenti cumu lingüísticamenti los Samugícius antigus eran mas cercanus a los Curonianus, Semigalianus i Selonius que a los Lituanus.<ref>Kavaliauskas, Antanas (1 January 2018). "Žemaičių kilmės problematika" [The Problematic Nature of Samogitian Origin] (in Lithuanian). ''Kalvotoji Žemaitija''. Retrieved on 5 February 2025.</ref> Nel sigru XII tardíu, los Samugícius i los Lituanus hormun una [[Lithuanian land confederation|unión tribal]], que fue el enceti del futuru estau Lituanu.<ref>[[Edvardas Gudavičius|Gudavičius, Edvardas]]. "[https://www.vle.lt/straipsnis/lietuviu-zemiu-konfederacija/ Lietuvos žemių konfederacija]" [The Confederation of Lithuanian Lands] (in Lithuanian). [[Visuotinė lietuvių enciklopedija|''Universal Lithuanian Encyclopedia'']].</ref>
Inicialmenti, el lituanu fue una [[spoken language|luenga palrá]] nel [[Grand Duchy of Lithuania|Gran Ducau de Lituaña]] i el [[Duchy of Prussia|Ducau de Prusia]], mientri que el encetu dela escreviura lituana es posiblimenti associá cola entrodución dela [[Catholic Church in Lithuania|Cristiandá en Lituaña]] quandu [[Mindaugas|Mindaugas]] fue [[Baptism|bautiçau]] i coronau Rei de Lituaña en 1250–1251.<ref name="RasomojiKalbaVle"> |last1=Zinkevičius |first1=Zigmas |title=Lietuvių rašomoji kalba |url=https://www.vle.lt/straipsnis/lietuviu-rasomoji-kalba/ |website=Visuotinė lietuvių enciklopedija |access-date=15 January 2023 |language=lt</ref><ref name="OriginVle"/> S’arreñiga que rezus fuerun traducíus al dialetu local de lituanu polos [[Franciscans|monhis Hrancescanus]] duranti el bautiçismu de Mindaugas, nostanti na delas escrituras á sobrevivíu.<ref name="RasomojiKalbaVle"/> La primel palra lituana grabá, tenía lau el 24 de diciembri de 1207 dela crónica de [[Henry of Latvia|Enriqui de Latvia]], fue ''Ba'', una [[interjection|enterheción]] dun assaltaol lituanu endispués de topal ná pa pilleal en una ilesia Livonia.<ref> |last1=Antanavičius |first1=Darius |last2=Baronas |first2=Darius |last3=Dubonis |first3=Artūras |last4=Petrauskas |first4=Rimvydas |title=Mindaugo knyga. Istorijos šaltiniai apie Lietuvos karalių |date=2005 |publisher=Lietuvos istorijos instituto leidykla |location=Vilnius |isbn=9986780683 |page=97</ref>
{{multiple image
| align = right
| direction = horizontal
| total_width =
| header_align = left/right/center
| footer = El lituanu fue mencionau cumu una delas luengas delos participantis del [[Council of Constance|Concehu de Constança]] en 1414–1418: vel Lingwa Lietowia (esquierda) i Littowelch (derecha) en una Crónica del Concehu de Constança del sigru XV acumplía por [[Ulrich of Richenthal|Ulrich de Richenthal]].
| footer_align = left/right/center
| image1 = Lingwa Lietowia (Lithuanian language; lietuvių kalba), mentioned in Chronik des Konstanzer Konzils by Ulrich von Richental, 15th century.jpg
| width1 = 250
| image2 = Lithuanian language. Lithuanian language mentioned among other languages of participants of Council of Constance, 1483.png
| width2 = 102
}}
Inque na de escritus en lituanu á sobrevivíu del sigru XV o dantis,<ref name="RasomojiKalbaVle"/> el lituanu (Lingwa Lietowia) fue mencionau cumu una delas luengas uropeas delos participantis nel Concehu de Constança en 1414–1418.<ref> |title=Tarp Europos kalbų U. Richentalis paminėjo ir Lingwa Lietowia – lietuvių kalbą |journal=Lietuvos bajoras |date=2015 |issue=21 |page=22 |url=https://www.lbks.lt/images/zurnalai/pdf/bajoru_zurnalas21.pdf |access-date=17 January 2023 |language=lt</ref><ref> |author1=[[Ulrich of Richenthal]] |title=Concilium zu Constencz (Chronik des Konstanzer Konzils) |page=232v |url=https://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/ir00196000/0463/image,info,thumbs |access-date=17 January 2023 |language=de</ref><ref> |last1=Rutkauskienė |first1=Violeta |title=Istorinės Lietuvos valdovų vėliavos ir LDK delegacijos herbai Konstanco metraštininkų kronikose |journal=Voruta |date=2016 |issue=1 |page=5 |url=https://www.voruta.lt/wp-content/uploads/Voruta-2016-nr.-1.pdf |access-date=9 February 2023 |language=lt</ref> Dendi la mitá del sigru XV, la leyenda se desparramó alreol del origi [[Roman people|romanu]] dela nobleça lituana (dela estirpi [[Palemonids|Palemon]]), i la prossimidá dela luenga lituana col Latín, assi dessu a angunus entelitualis nel meyu del sigru XVI a avogal pol reemplaçu del Rutenu col Latín, vistu qu’el Latín era considerau cumu la luenga nativa delos Lituanus.<ref name="Dubonis2016"/><ref>|last1=Kiaupa |first1=Zigmantas |title=The history of Lithuania before 1795 |last2=Kiaupienė |first2=Jūratė |last3=Kuncevičius |first3=Albinas |year=2000 |isbn=9789986810131 |page=194 |publisher=Lithuanian Institute of History |location=Vilnius</ref>
Inicialmenti, el [[Latin|Latín]] i el [[Church Slavonic|Eslavu Eclesiásticu]] eran las prencipalis [[written language|luengas escritas]] (cancillería) del Gran Ducau de Lituaña, nostanti nel sigru XVII tardíu – sigru XVIII el Eslavu Eclesiásticu fue reemplazau pol Polacu.<ref name="RasomojiKalbaVle"/><ref> |last1=Poliakovas |first1=Olegas |title=Slavų kanceliarinė kalba |url=https://www.vle.lt/straipsnis/slavu-kanceliarine-kalba/ |website=Visuotinė lietuvių enciklopedija |access-date=16 February 2023 |language=lt</ref> Nostanti, el lituanu fue una [[spoken language|luenga palrá]] delos [[List of heads of state of Lithuania#Grand Duchy of Lithuania (1263–1569)|gobernaoris lituanus meyevalis]] dela dinastía Gediminids i las sus ramificazionis cadet: Kęstutaičiai i dinastías [[Jagiellonian dynasty|Jaguelónicas]].<ref name="KalbaVR"> |title=Kurie Lietuvos valdovai mokėjo protėvių kalbą, kurie – ne? / Laida "Lietuva – mūsų lūpose" |url=https://www.youtube.com/watch?v=o_I9qGa1J44 |archive-url=https://ghostarchive.org/varchive/youtube/20211211/o_I9qGa1J44| archive-date=2021-12-11 |url-status=live|website=YouTube |publisher=Palace of the Grand Dukes of Lithuania |access-date=16 February 2023 |language=lt</ref><ref name="Pancerovas"> |title=Ar perrašinėjamos istorijos pasakų įkvėpta Baltarusija gali kėsintis į Rytų Lietuvą? |url=https://www.15min.lt/naujiena/aktualu/istorija/ar-perrasinejamos-istorijos-pasaku-ikvepta-baltarusija-gali-kesintis-i-rytu-lietuva-582-456877 |last1=Pancerovas |first1=Dovydas |website=[[15min.lt]] |access-date=16 February 2023 |language=lt</ref><ref name="Statkuviene"> |last1=Statkuvienė |first1=Regina |title=Jogailaičiai. Kodėl ne Gediminaičiai? |url=https://www.15min.lt/naujiena/aktualu/istorija/jogailaiciai-kodel-ne-gediminaiciai-582-1056552 |website=15min.lt |access-date=16 February 2023 |language=lt</ref><ref name="Stone"/> Se sabi que [[Jogaila|Jogaila]], siendu [[Lithuanians|lituanu étnicu]] pola línia masculina, mesmu supu i palró lituanu con [[Vytautas the Great|Vytautas el Grandi]], el su primu dela dinastía Gediminids.<ref name="Pancerovas"/><ref name="Statkuviene"/><ref> |last1=Plikūnė |first1=Dalia |title=Kodėl Jogaila buvo geras, o Vytautas Didysis – genialus |url=https://www.delfi.lt/news/daily/lithuania/kodel-jogaila-buvo-geras-o-vytautas-didysis-genialus.d?id=76794153 |website=[[DELFI]] |access-date=17 July 2021 |language=lt</ref> Duranti la [[Christianization of Lithuania#Christianization by Jogaila and Vytautas|Cristianiçación de Samugícia]] na del cleru, que llegan a [[Duchy of Samogitia|Samugícia]] con Jogaila, pudun comunical-si colos nativus, asín Jogaila mesmu enseñó a los Samugícius alreol del [[Catholic Church|Catolicismu]]; pos pudu comunical-si nel dialetu Samugíciu del lituanu.<ref> |last1=Baronas |first1=Darius |title=Žemaičių krikštas: tyrimai ir refleksija |date=2013 |publisher=[[Lithuanian Catholic Academy of Science]] |location=[[Vilnius]] |isbn=978-9986-592-71-6 |pages=33–34 |url=https://www.lkma.lt/site/files/file/leidiniai/Zemaiciu_krikstas.pdf |access-date=16 February 2023 |language=lt</ref> Endispués, Vytautas el Grandi escrevió ena su letra del 11 de marçu de 1420 a [[Sigismund, Holy Roman Emperor|Sigismundu, Emperadol Sacru Romanu]], que el lituanu i el Samugíciu son la mesma luenga.<ref> |author1=[[Vytautas the Great]] |author2=Valkūnas, Leonas (translation from [[Latin]]) |title=Vytauto laiškai [ Letters of Vytautas the Great ] |publisher=[[Vilnius University]], Institute of Lithuanian Literature and Folklore |page=6 |url=http://www.šaltiniai.info/files/literatura/LC00/Vytauto_lai%C5%A1kai.LC2100.pdf |access-date=4 March 2023 |language=lt |quote=Juk pirmiausia Jūs padarėte ir paskelbėte sprendimą dėl Žemaičių žemės, kuri yra mūsų paveldėjimas ir mūsų tėvonija iš teisėtos prosenolių bei senolių įpėdinystės. Ją ir dabar nuosavybėje turime, ji dabar yra ir visada buvo viena ir ta pati Lietuvos žemė, nes yra viena kalba bei tie patys gyventojai. (...) Taip pat Žemaitijos žmonės nuo senų laikų save vadino lietuviais ir niekada žemaičiais, ir dėl tokio tapatumo (sic) savo rašte mes nerašome apie Žemaitiją, nes viskas yra viena, vienas kraštas ir tie patys gyventojai.</ref>
[[Archivu:1501. Roman Catholic churches within the Grand Duchy of Lithuania, where the priests must know the Lithuanian language.svg|thumb|left|175px|El Gran Duqui de Lituaña, [[Alexander Jagiellon|Alexandru Jaguelón]], especificó que los clérigus Católicus Romanus en dessas 28 ilesias debíun sabel la luenga lituana, sigún la su letra del 18 de setiembri de 1501, la qual fue endiriçá al Obispu de Vilnius Albertas.<ref>|last1=Fijał |first1=Jan |last2=Semkowicz |first2=Władysław |date=1948-01-01 |title=Kodeks dyplomatyczny katedry i diecezji Wilenskiej. Tomu 1. Zeszyt 3 (1501–1507, uzupełn. 1394–1500) (W Krakowie 1948) |url=https://web.archive.org/web/20230326031810/https://www.academia.edu/45078413 |journal=Codex Diplomaticus Ecclesiae Cathedralis Necnon Dioceseos Vilnensis. Voluminis I. Fasciculus 3 (1501–1507, Addenda 1394–1500). |pages=616–617 |access-date=8 September 2024</ref><ref> |last=Baranauskas |first=Tomas |date=2009-01-01 |title=Lietuvos Didžioji Kunigaikštystė ir lietuvių tauta |trans-title=The Grand Duchy of Lithuania and the Lithuanian nation |url=https://www.academia.edu/3715377 |journal=Lietuvių tauta |language=lt |volume=11: Tirpstančios lietuvių žemės |page=82 |access-date=8 September 2024</ref>]]
El gastu de lituanu acontinó enas cortis riales lituanas endispués delas muertis de Vytautas el Grandi (1430) i Jogaila (1434).<ref name="Stone"/> Porel ejempru, vistu qu'el hoven Gran Duqui [[Casimir IV Jagiellon|Casimiru IV Jaguelón]] era menol d'edá, el control supremu alreol del Gran Ducau de Lituaña estaba enas manus del [[Lithuanian Council of Lords|Concehu Lituanu de Señoris]], presidiu por [[Jonas Goštautas|Jonas Goštautas]], mientri que a Casimiru IV Jaguelón se le enseñó lituanu i [[Culture of Lithuania|cosumbrerus de Lituaña]] por oficialis cortesanus nombráus.<ref> |first1=Eugenija |last1=Ulčinaitė |last2=Jovaišas |first2=Albinas |url=http://ualgiman.dtiltas.lt/vid..html#Hermanas_Vartbergietis_ |archive-url=https://web.archive.org/web/20071026081117/http://ualgiman.dtiltas.lt/vid..html#Hermanas_Vartbergietis_ |url-status=dead |archive-date=26 October 2007 |title=Lietuvių kalba ir literatūros istorija |language=lt</ref><ref> |last1=Ulčinaitė |first1=Eugenija |last2=Jovaišas |first2=Albinas |title=Lietuvių literatūros istorija: XIII-XVIII amžius |date=2003 |publisher=Lietuvių literatūros ir tautosakos institutas |location=Vilnius |isbn=995547551X |pages=13–66</ref><ref> |last1=Stryjkowski |first1=Maciej |author-link1=Maciej Stryjkowski |title=Kronika Polska, Litewska, Zmódzka i wszystkiéj Rusi. |date=1582 |publisher=Warszawa Nak. G.L. Glüsksverga |page=207 |url=https://archive.org/details/kronikapolskalit02stryuoft/page/206/mode/2up?view=theater |access-date=16 February 2023</ref><ref name="KalbaVR"/> Duranti la visita de los embiáus dela szlachta polaca a Casimiru en 1446, ellos se dien cuenta que ena corti rial de Casimiru los cortesanus palrandu lituanu eran obligatórius, juntu colos cortesanus polacus.<ref name="Dubonis2016"> |last1=Dubonis |first1=Artūras |title=The Prestige and decline of the official (state) language in the Grand Duchy of Lithuania (fifteenth-sixteenth century): problems in Belarusian historiography |journal=Lithuanian Historical Studies |date=2016 |volume=20 |pages=6–7, 15–16, 21 |url=https://etalpykla.lituanistika.lt/fedora/objects/LT-LDB-0001:J.04~2016~1512655799738/datastreams/DS.002.1.01.ARTIC/content |access-date=3 November 2023</ref><ref> |last1=Kutrzeba |first1=Stanisław |last2=Semkowicz |first2=Władysław |title=Akta unji Polski z Litwą, 1385-1791 |date=1932 |publisher=Polska Akademia Umiejętności |location=[[Kraków]] |page=117 |url=https://pbc.biaman.pl/dlibra/publication/1419/edition/1545?language=en |access-date=4 November 2023</ref> El iju de Casimiru IV Jaguelón, [[Saint Casimir|San Casimiru]], qual fue endispués anunciau cumu santu patronu de Lituaña, era un políglota i entri otras luengas supu el lituanu.<ref name="KazimierasVK"> |title=Šventojo Kazimiero gyvenimo istorija |url=https://www.katedra.lt/sv-kazimieras/istorija/ |website=[[Vilnius Cathedral]] |access-date=3 March 2023 |language=lt |quote=Jo gyvenimą tyrinėjo popiežiaus Leono X legatas vyskupas Z. Ferreri. 1521 m. jis išspausdino biografiją "Vita beati Casimiri, scripta Vilniae" – tai vienintelis XVI a. šaltinis, kalbantis apie asketišką Kazimiero gyvenimą. Autorius akcentuoja, kad Kazimieras mokėjęs lietuvių, lenkų, vokiečių ir lotynų kalbas, turėjęs nemažai dorybių: buvo teisingas, susivaldantis, tvirtos dvasios, išmintingas.</ref> El Gran Duqui [[Alexander Jagiellon|Alexandru Jaguelón]] tamién pudía entendel i palral lituanu vistu que abondus clérigus lituanus servun ena su capilla rial i tamién mantuvo una corti lituana.<ref name="Dubonis2016"/><ref> |last1=Pietkiwicz |first1=K. |title=Dwór litewski wielkiego księcia Aleksandra Jagiellończyka (1492–1506) |date=1997 |location=Vilnius</ref><ref> |last1=Kiaupa |first1=Zigmantas |last2=Mickevičius |first2=Arturas |last3=Sarcevičienė |first3=Jolita |title=Lietuvos valstybė: XII-XVIII a. |date=1997 |publisher=Lietuvos istorijos institutas, Lietuvos mokslų akademija |isbn=978-9986-780-08-3 |pages=88–89 |language=lt</ref> En 1501, [[Erazm Ciołek (bishop of Płock)|Erazmu Ciołek]], un clérigu del Obispau de Vilnius, espricó al Papi que los Lituanus conservaban la su luenga i asseguraban respeta a ella (Linguam propriam observant), nostanti tamién gastaban la [[Ruthenian language|luenga Rutena]] por razonis de simpricidá visto que era palrá por ábati la mitá del Gran Ducau de Lituaña.<ref name="Dubonis2016"/> Una nota escrita por [[Sigismund von Herberstein|Sigismundu von Herberstein]] ena primel mitá del sigru XVI estipula que, en un océanu de [[Ruthenian language|luenga Rutena]] en dicha parti d'Uropa, dessistun dos rehionis non-Rutenas: Lituaña i Samugícia ondi los sus abitantis palraban la su luenga, nostanti abondus Rutenus tamién abitan entri ellus.<ref name="Dubonis2002"> |last=Dubonis |first=Artūras |date=2002 |title=Lietuvių kalba: poreikis ir vartojimo mastai : XV a. antra pusė - XVI a. pirma pusė |url=https://etalpykla.lituanistika.lt/fedora/objects/LT-LDB-0001:J.04~2002~1367186030476/datastreams/DS.002.0.01.ARTIC/content |journal=Naujasis židinys–Aidai |volume=9-10 |pages=473–478</ref>
[[Archivu:Oldest surviving writing in Lithuanian language.jpg|thumb|150px|El manuscritu mas vieju sobrevivienti en luenga lituana (c. 1503), re-escritu dun testu uriginal del sigru XV.]]
El testu escritu lituanu mas antigu sobrevivienti es una traducción datandu alreol de 1503–1525 del [[Lord's Prayer|Rezu del Señol]], el Ave María, i el [[Nicene Creed|Creyu Nicenu]] escritu nel dialetu Aukštaitiu Meridional. Dendi 1530–1560 a los [[Prussian Lithuanians|Lituanus Prusianus]] se les enseñó ena luenga nativa lituana enas parróquias i escuelas de campesiñus de [[Lithuania Minor|Lituaña Menol]], i duranti 200 añus las autoridáis del [[Duchy of Prussia|Ducau de Prusia]] non tomun mayoris meas obstrutivas contra dicha educación, inque estas propuestas fuerun hechas ocasionalmenti encetandu nel sigru XVIII i decretus fuerun emitíus sin sel enplementaus (la germanización encetó en seriu nel períu del [[German Empire|Imperiu Alemán]], dendi los añus 1870 endispués).<ref name="JuskaMle"> |last1=Juška |first1=Albertas |title=Lietuvių kalba Mažosios Lietuvos mokyklose |url=https://www.mle.lt/straipsniai/lietuviu-kalba-mazosios-lietuvos-mokyklose |website=Mažosios Lietuvos enciklopedija |access-date=21 January 2025 |language=lt</ref> El 8 de jeneru de 1547 el primel libru lituanu fue enpreentau – el ''[[Catechism of Martynas Mažvydas|Catecismu]]'' de Martynas Mažvydas.<ref name="RasomojiKalbaVle"/>
Enas cortis riales en Vilnius de [[Sigismund II Augustus|Sigismundu II Abostu]], el últimu Gran Duqui de Lituaña dantis dela [[Union of Lublin|Unión de Lublin]], dambas dos Polacu i Lituanu eran palrás igualmenti abondu.<ref name="Stone"> |last1=Stone |first1=Daniel |title=The Polish-Lithuanian State, 1386–1795 |date=2001 |publisher=University of Washington Press |isbn=978-0-295-98093-5 |pages=4, 52 |url=https://books.google.com/books?id=LFgB_l4SdHAC&q=Lithuanian&pg=PA52 |access-date=12 February 2023</ref> En 1552 Sigismundu II Abostu ordenó que las órdinis del Mahistrau de Vilnius hueran anunciás en lituanu, polacu, i rutenu.<ref> |last1=Menelis |first1=E. |last2=Samavičius |first2=R. |title=Vilniaus miesto istorijos chronologija |url=http://www.vilnijosvartai.lt/wp-content/uploads/2016/07/Vilniaus-miesto-istorijos-chronologija.pdf |website=Vilnijosvartai.lt |access-date=12 February 2023 |language=lt</ref> La mesma receta fue válida pal Mahistrau de [[Kaunas|Kaunas]] (la ciá).<ref> |title=Kauno rotušė |url=http://www.autc.lt/lt/architekturos-objektai/971 |website=Autc.lt |access-date=12 February 2023 |language=lt</ref><ref> |last1=Butėnas |first1=Domas |title=Lietuvos Didžiosios Kunigaikštystės valstybinių ir visuomeninių institucijų istorijos bruožai XIII–XVIII a. |date=1997 |publisher=Lietuvos istorijos instituto leidykla |location=Vilnius |pages=145–146</ref>
Nel sigru XVI, siguiendu el descensu del gastu rutenu en favor del polacu nel Gran Ducau de Lituaña, la luenga lituana engrandeció las sus posicionis en Lituaña por causa de rehormas en asuntus religiosus i rehormas hudicialis que premiterun a nivelis inferioris dela [[Lithuanian nobility|nobleça lituana]] a participar ena vía social-política del estau.<ref name="Dubonis2016"/> En 1599, [[Mikalojus Daukša|Mikalojus Daukša]] pubricó el su [[Postil of Mikalojus Daukša|Postil]] i enos sus prólogus espressó que la situación dela luenga lituana abía meyorau i diu las gracias al obispu [[Merkelis Giedraitis|Merkelis Giedraitis]] polas sus obras.<ref name="Dubonis2016"/>
El sigru XVIII tempranu fue desalentaol palos palrantis de lituanu vistu que la [[Great Northern War plague outbreak|pesti dela Gran Guerra del Norti]] en 1700–1721 mató al 49% delos residentis nel Gran Ducau de Lituaña (1/3 delos residentis en [[Lithuania proper|Lituaña mesma]] i ata 1/2 delos residentis en [[Samogitia|Samugícia]]) i el 53% delos residentis en [[Lithuania Minor|Lituaña Menol]] (mas del 90% delos fallicius eran [[Prussian Lithuanians|Lituanus Prusianus]]).<ref name="MarasVle"/> Pola otra parti, se establecerun seminarius dela luenga lituana ena [[University of Königsberg|Nuversidá de Königsberg]] (1718) i ena [[Martin Luther University Halle-Wittenberg|Nuversidá Prusiana de Halle]] (1727).<ref name="SvietimasML"> |title=Švietimas Mažojoje Lietuvoje |url=https://www.vle.lt/straipsnis/svietimas-mazojoje-lietuvoje/ |website=Visuotinė lietuvių enciklopedija |access-date=19 January 2025 |language=lt</ref>
Ata 1741 ena Província Lituana (Provinz Litauen) del [[Kingdom of Prussia|Réinu de Prusia]], la qual abraçaba los contreus de [[Klaipėda]], [[Sovetsk, Kaliningrad Oblast|Tilsit]], [[Neman, Russia|Ragnit]], [[Chernyakhovsk|Insterburg]], dessistun 275 escuelas primarias lituanas (en zonas multinacionalis se hormun classis desapartás palos palrantis de lituanu i alemán), en 1800 – 411 escuelas lituanas.<ref name="SvietimasML"/>
[[File:1501. Roman Catholic churches within the Grand Duchy of Lithuania, where the priests must know the Lithuanian language.svg|thumb|left|175px|El Gran Duqui de Lituaña, [[Alexandri Jaguelón]], especificó que lus prautus católicus románus d’estas 28 ilesias habín de sabéi la luengua lituana, según la su carta del 18 de setiembri de 1501, dirigía al bispu de Vilnas, Albertas.<ref>Cite journal |last1=Fijał |first1=Jan |last2=Semkowicz |first2=Władysław |date=1948-01-01 |title=Kodeks dyplomatyczny katedry i diecezji Wilenskiej. Tomu 1. Zeszyt 3 (1501–1507, uzupełn. 1394–1500) (W Krakowie 1948) |url=https://web.archive.org/web/20230326031810/https://www.academia.edu/45078413 |journal=Codex Diplomaticus Ecclesiae Cathedralis Necnon Dioceseos Vilnensis. Voluminis I. Fasciculus 3 (1501–1507, Addenda 1394–1500). |pages=616–617 |access-date=8 September 2024</ref><ref>Cite journal |last=Baranauskas |first=Tomas |date=2009-01-01 |title=Lietuvos Didžioji Kunigaikštystė ir lietuvių tauta |trans-title=El Gran Duqui de Lituania i la nación lituana |url=https://www.academia.edu/3715377 |journal=Lietuvių tauta |language=lt |volume=11: Tirpstančios lietuvių žemės |page=82 |access-date=8 September 2024</ref>]]
El testu más antiguu conocíu escritu en lituanu es la traducion de un himnu de 1545. Dessistin librus empretaus en lituanu dendi 1547, inque el nivel d'alfabetización delos lituanus fue mú baju ata el sigru XVIII i nu avía librus a dispusición del púbricu. Nel 1864, siguendu el [[levantamientu de Eneru]], [[Mijaíl Muraviov]], gobernaol heneral del [[Imperiu russu]] en Lituaña, empusu una prohibicion heneral al usu del [[alhabetu latinu]] i dela educacion i empreación en lituanu. Los librus en alhabetu latinu acontinun empretándosi tras la raya en [[Prússia Oriental]] i los [[Estaus Unius]]. Eran pasaos de contrabandu al país a pesal de las duras penas de cárcel, contribuyendu assin al sentimientu nacionalista que llevaríe al levantamientu dela prohibicion nel 1904.
El lituanu á síu el idioma oficial de [[Lituania|Lituaña]] dendi 1918. Duranti el periou soviéticu (veasi [[Estoria de Lituania|Estoria de Lituaña]]) fue gastau amás del [[Idioma russu|russu]], el qual prevaleció ena [[Repúbrica Socialista Soviética de Lituania|Repúbrica Socialista Soviética de Lituaña]] com'idioma oficial de toa la [[Unión Soviética]].
== Descricion lingüística ==
[[Archivu:Lithuanian language in the 16th century.png|right|thumb|Estensión apróssimá del idioma lituanu nel sigru XVI]]
El lituanu es una luenga «conservaora» en várius aspetus. Pol exemplu, tiini un sistema fonulóhicu relativamenti pareciu al reconsiuyíu del [[idioma protoinduropeu]] común i retieni un güen númeru de las sus particularidais morfolóhicas. Pol ellu, es una luenga de gran ayúa pal estúdiu lingüísticu, a pesal de que los docus lituanus más antigus se remontin al sigru XVI.
Pol otru lau, se istima que la [[luengas bálticas|subfamilia báltica]] á dessistiu d'un móu separau del restu delas luengas induropeas dendi el sigru X a. C. al menus, siendu el [[prusianu antiguu]] la luenga más tempranamenti dumentá. Mentris qu'es notabli qu'aya conservau algunas caraterísticas ancestralis, el móu concretu en que las luengas bálticas s'án desenvolviu a partil del induropeu nu es tol conocíu. Las luengas bálticas orientalis se separun delas ocidentalis (u quiciás del idioma protobálticu) entri los añus 400 i 600 d. C. La deferenciación entri el [[idioma letón|letón]] i el lituanu encetó nel añu 800, tras un largu periou de sel deferentis deáletus d'un mesmu idioma. Comu mínimu, án dessistiu deáletus de transición entri dambos dos idiomas ata los sigrus XIV i XV, i quiciás comu mú tardi ata el sigru XVII. Assinismas, l'ocupación delos sigrus XIII i XIV dela cuenca ocidental del [[Daugava]] (casi coindicenti cola atual [[Letonia]]) polos [[Hermanus delas milicias de Cristu]] [[Alemaña|alemanis]] tuvu una enfluyéncia decisiva nel desenvolvimiento endividual destus idiomas.
=== Crassificación ===
El lituanu es unu delos dos [[luengas bálticas|idiomas bálticus]] entavía vívus (untu col [[Idioma letón|letón]]). Las luengas bálticas horman la su própia rama drentu delas [[luengas induropeas]].
== Fonulogía ==
El enventariu consonánticu del lituanu se ressumi nel siguienti quadru:<ref>Adaptau de https://web.archive.org/web/20221208155950/http://www.lituanus.org/1982_1/82_1_02.htm.</ref>
:{| class="wikitable" style="text-align:center;"
|-----
! COLSPAN="2" | || [[Consonanti labial|Labialis]]
! [[Consonanti dental|Dentalis /<br> Alveo-<br>dentalis]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolaris]]
! [[Consonanti postalveolar|Post-Alv.]]/<br> [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velaris]]
|-----
! ROWSPAN="2" | [[Oclusiva|Oclusivis]] || <small>[[Consonanti sorda|Sordas]]</small>
| style="font-size:larger;" |p
| style="font-size:larger;" |t || ||
| style="font-size:larger;" |k
|-----
! <small>[[Consonanti sonora|Sonoras]]</small>
| style="font-size:larger;" |b
| style="font-size:larger;" |d ||
| || style="font-size:larger;" |g
|-----
! ROWSPAN="2" | [[Fricativa|Fricativis]] || <small>[[Consonanti sorda|Sordas]]</small>
| style="font-size:larger;" |f
| style="font-size:larger;" |s ||
| style="font-size:larger;" |ʃ || style="font-size:larger;" |x
|-----
! <small>[[Consonanti sonora|Sonoras]]</small>
| || style="font-size:larger;" |z ||
| style="font-size:larger;" |ʒ || style="font-size:larger;" |ɣ
|-----
! ROWSPAN="2" | [[Africada|Africás]] || <small>[[Consonanti sonora|Sonoras]]</small>
| || style="font-size:larger;" |ʣ ||
| style="font-size:larger;" |ʤ ||
|-----
! <small>[[Consonanti sorda|Sordas]]</small>
| || style="font-size:larger;" |ʦ ||
| style="font-size:larger;" |ʧ ||
|-----
! COLSPAN="2" | [[Consonanti nasal|Nasalis]]
| style="font-size:larger;" |m ||
| style="font-size:larger;" |n || ||
|-----
! ROWSPAN="2" | [[Consonanti líquida|Líquidas]] || <small>[[Consonanti lateral|Lateralis]]</small>
| || || style="font-size:larger;" |l || ||
|-----
! <small>[[Consonanti vibranti|Vibrantis]]</small>
| || || style="font-size:larger;" |r || ||
|-----
! COLSPAN="2" | [[Aprosimanti]]
| style="font-size:larger;" |ʋ || ||
| style="font-size:larger;" |j ||
|}
Toas las consonantis salvu la /j/ tiinin dos hormas, la palatalizá i la nu palatalizá.
Ai dos maneras de describil el sistema vocálicu lituanu. El modelu tradicional tiini seis vocalis largas i cincu cortas, cola lóngui comu caraterística destintiva:<ref>Adaptau de https://web.archive.org/web/20221208155950/http://www.lituanus.org/1982_1/82_1_02.htm.</ref>
:{| class="wikitable" style="text-align:center;"
|-----
! ROWSPAN="2" |
! COLSPAN="2" | <center>Antedera</center>
! ROWSPAN="2" | Centrá
! COLSPAN="2" | <center>Trasera</center>
|-----
! Larga || Curta || Larga || Curta
|-----
! Alta
| style="font-size:larger;" |iː || style="font-size:larger;" |i
| || style="font-size:larger;" |uː || style="font-size:larger;" |u
|-----
! Meyia
| style="font-size:larger;" |eː || ||
| style="font-size:larger;" |oː || style="font-size:larger;" |o
|-----
! Meyia-baxa
| style="font-size:larger;" |ɛː || style="font-size:larger;" |ɛ
| || ||
|-----
! Baxa
| || || style="font-size:larger;" |aː ||
| style="font-size:larger;" |a
|}
Nostanti, más d'un envestigaol suhieri que el rasgu deferenciaol puei sel la contraposicion de vocal tensa frenti a relaá, u al menus tan emportanti comu la lóngui. Tal hipótesis da comu risultau la siguienti tabla, endon s'á ehau la destincion entri 'largas' i 'cortas' pa que sea análoga cola terminulohía anteriol:<ref>Adaptau de https://web.archive.org/web/20220630221849/http://www.lituanus.org/1972/72_1_05.htm.</ref>
:{| class="wikitable" style="text-align:center;"
|-----
! ROWSPAN="2" |
! COLSPAN="2" | <center>Antedera</center>
! COLSPAN="2" | <center>Trasera</center>
|-----
! Larga || Curta || Larga || Curta
|-----
! Alta
| style="font-size:larger;" |iː || style="font-size:larger;" |ɪ
| style="font-size:larger;" |uː || style="font-size:larger;" |ʊ
|-----
! Meyia
| style="font-size:larger;" |eː ||
| style="font-size:larger;" |oː || style="font-size:larger;" |ɔ
|-----
! Baxa
| style="font-size:larger;" |æ || style="font-size:larger;" |ɛ
| style="font-size:larger;" |aː || style="font-size:larger;" |ɑ
|}
== Gramática ==
El lituanu es un idioma artamenti [[Flexión (lingüística)|fressivu]], nel que las relacionis entri las partis dela oracion i las sus uncionis n'ella se esspressan pol mé de numerosas flessionis.
Ai dos génerus gramaticalis en lituanu: el masculinu i el femeninu. Nu ai géniru neutru, inque dessistin algunas hormas que se derivan de un primitiu géniru neutru, subretó ahetivus atributivus. Posei un acentu léssicu libri i móvil, i se carateriza pol un acentu entunativu.
Tiini cincu [[Declinación (gramática)|declinacionis]] palos sustantivus i tris palos ahetivus, assin comu tris [[Conjugación|coniugacionis]] verbalis. Tós los verbus tiinin presenti, pasau, [[pasau iterativo]] i huturu de endicativu, móu subhuntivu (u condicional) i móu emperativu (dambos dos sin destincion de tiempus), assin com'enfinitivu. Estas hormas, escetu el enfinitivu, son coniugativas, con dos pressonas de singulal, dos de plural i una horma de tercera pressona común pa dambos dos númerus. El lituanu tiini el sistema de [[Participio|participius]] más ricu de toas las luengas induropeas, con participius derivaus de tós los tiempus con destintas hormas ativas i passivas, i várias hormas de herundiu. Los sustantivus i otras palabras declinablis posein, al igual qu'en el letón, sieti casus gramaticalis: [[Caso nominativo|nominativu]], [[Caso genitivo|henitivu]], [[Caso dativo|dativu]], [[Caso acusativo|acusativu]], [[Caso instrumental|enstrumental]], [[Caso locativo|locativu]] i [[Caso vocativo|vocativu]]. Enos testus lituanus más antigus topamus tris variedais adicionalis del casu locativu: el [[Caso ilativo|ilativu]], el [[Caso adesivo|adesivu]] i el [[Caso adlativo|adlativu]]. El más común es el ilativu, que entavía subrevivi ena luenga estándal en algunas esspressionis. Los casus adesivu i adlativu están ábati esstintus.
La primera gramática prescritiva de lituanu fue escretá en [[latin]] pol [[Daniel Klein]] i pubricá en [[Königsberg]] nel 1653. El primeru ''Compendiu dela luenga lituana'' fue pubricau entri 1856 i 1857 pol [[August Schleicher]], profesol dela [[Nuversidá de Praga]].
== Vocabulariu ==
Los númerus d'unu a veinti en lituanu son: 1 vienas, 2 du, 3 trys, 4 keturi, 5 penki, 6 šeši, 7 septyni, 8 aštuoni, 9 devyni, 10 dešimt, 11 vienuolika, 12 dvylika, 13 trylika, 14 keturiolika, 15 penkiolika, 16 šešiolika, 17 septyniolika, 18 aštuoniolika, 19 devyniolika, 20 dvidešimt.
=== Préstamus léxicus ===
Los puristas lituanus creen hormementi que l'enfluyéncia estranhera ena su luenga nativa es perhuicial<ref>cita requerida</ref>; mentras que el vocabulariu básicu nu contiini abondus préstamus, dessistin algunus yamaus ''senieji skoliniai'' ('viejus préstamus') que fuerun tomaus delos idiomas más cercaus aci abondu tiempu. Exemplus de essus préstamus son ''stiklas'' 'cristal' (d'origi eslavu; cf. ''steklo'' en [[Idioma russu|russu]]), ''muilas'' 'habón' (origi eslavu; cf. ''mylo'' en russu), ''gatvė'' 'calli' (del alemán ''Gatwo'' 'caminu pamentau', subretó en tierras úmeas), ''spinta'' (''der Spint'', alemán; palabra henérica pa 'muebli de almacenahi', com'armáriu). Estas palabras nu pareci que vayan a sel cambeás ebiu ala su antigüedá. Otras palabras emprestás son enternacionalis i puein topalsi en abondus otrus idiomas, comu ''telefonas'', ''ciklas'', ''schema'', etc. Estas palabras vienin del [[latin]] u del [[grieu crásicu]] i nu son considerás «peligrosas» polos puristas del idioma, dau que dichus idiomas ya nu dessistin. Nostanti, ai abondas palabras d'origi estranheru que tiinin correspondientis lituanas, i pol ellu nu ebin sel usás. Esas palabras án passau previamenti pol el russu, inque, dendi que Lituaña tuvu l'endependéncia nel 1990, el [[idioma ingrés|ingrés]] está encetandu a adquiril mayol enfluyéncia i un gran númeru de palabras án envaiu el idioma (comu ''dispenseris'', ''hakeris'' u ''singlas''). L'enfluyéncia delos préstamus está en debate ogañu, inque topal correspondientis lituanas palas estas palabras sueli sel tari deficil.
=== Vocabulariu induropeu ===
El lituanu está considerau unu delos idiomas induropeus atualis más conservadoris i, de hechu, ciertas palabras lituanas son mú semehantis a las sus correspondientis en [[sánscritu]].<ref>Urbanavičiūtė, Karina. Lietuvių kalbą galima palyginti su gerai išsilaikiusiais dinozauro kaulais. LRT. 2017-05-02. lt</ref> Las palabras lituanas i sánscritas ''sūnus'' ('iju') i ''avis'' ('ovéha') son essactamenti igualis, i abondus otrus paris de palabras difierin solamenti liheramenti, comu ''dūmas'' ('humu', ''dhumas'' en sánscritu), ''antras'' ('segundu', ''antaras'' en sánscritu) i ''vilkas'' ('lobu', ''vrkas'' en sánscritu). Nostanti, la morhulohía verbal lituana muestra abondas ennovacionis.
El lituanu tiini vocabulariu proceenti del protoinduropeu que puei topalsi tamién en [[latin]]. Angunus exemplus son los siguientis (la primera del pal en latín, la segunda en lituanu): ''rota — ratas'' ('rua'), ''senex — senis'' ('ancianu'), ''vir — vyras'' ('ombri'), ''anguis — angis'' ('serpienti' en latín, una especi de serpienti en lituanu), ''linum — linas'' ('linu'), ''aro — ariu'' ('aru'), ''iungo — jungiu'' ('mi unu'), ''duo — du'' (dos), ''tres — trys'' ('tris'), ''septem — septyni'' ('sieti'), ''gentes — gentys'' ('tribus, hentis'), ''mensis — mėnesis'' ('mesi'), ''dentes — dantys'' ('dientis'), ''noctes — naktys'' ('nochis'), ''sedemus — sėdime'' ('mus sentamus'), entri otrus. Abondas delas palabras d'esta lista compartin semehanças con otrus idiomas induropeus. Nostanti, a pesal delas frequentis semehanças en vocabulariu, el lituanu tiini abondas deferencias con respetu al latin i, pol lol tantu, con respetu alas [[luenga románica|luengas románicas]]. Es más: las emportantis deferencias estruturalis esscluyin la posibiliá d'una posibli descendéncia d'un idioma a partil del otru.
Pol otru lau, las numerosas similituis léssicas i gramaticalis entri las [[luengas bálticas]] i las [[luengas eslavas|eslavas]] suhieren afiniá entri estus dos grupus d'idiomas. Nostanti, dessisti multitú de palabras bálticas (en concretu lituanas) que, entavía contandu con correspondientis en sánscritu i latín, nu topan correspondencia con palabras eslavas. Esti hechu resultaba mistiriosu pa abondus lingüistas dantis dela metá del sigru XIX, inque endispués fue decisivu ena recreacion del protoinduropeu. Ogañu, siguin siendu ohetu de discusson l'estoria delas relacionis entri las luengas bálticas i las eslavas i una proceencia más essacta delas afiniais entri dambos dos grupus.
== Sistema d'escreviura ==
Al igual que abondus idiomas induropeus d'Uropa, el lituanu utiliça el [[alhabetu latinu]] mueificau. Se compón de 32 [[letra]]s. El ordin alhabéticu presenta una varianti: la ''Y'' se coloca entri la ''I'' con [[ogonek]] (''Į'') i la ''J''.
{|
border=0|A
||Ą ||B ||C ||Č ||D ||E ||Ę
|Ė
||F ||G ||H ||I ||Į ||Y ||J
|K
||L ||M ||N ||O ||P ||R ||S
|Š
||T ||U ||Ų ||Ū ||V ||Z ||Ž
|-
|a
||ą ||b ||c ||č ||d ||e ||ę
|ė
||f ||g ||h ||i ||į ||y ||j
|k
||l ||m ||n ||o ||p ||r ||s
|š
||t ||u ||ų ||ū ||v ||z ||ž
|}
El acentu aguu, el acentu ravi, la tildi i el [[macrón]] se puein gastal pa marcal el acentu i la cantiá vocálica. Nostanti, nu se suelin escrebil, salvu en diccionarius i endon se precisan en pos dela clariá. Amás, se gastan los siguientis dígrafus, inque se consideran secuéncias de dos letras pa questiones d'ordin alhabéticu. Ai que resseñal que el dígrafu ''ch'' representa la velal fricativa sorda, mentras que los otrus son una simpri adicíon delas sus letras componentis.
{|
width=200
|Ch
||Dz ||Dž ||Ie ||Uo
|-
|ch
||dz ||dž ||ie ||uo
|}
=== Alfabetu ===
El lituanu tiini doci vocalis escritas. Amás delas letras latinas comunis, se gasta el [[ogonek]] pa endical vocal larga, comu recuerdu de quandu estas vocalis eran nasalis (comu ocurri ogañu en [[idioma polacu|polacu]]).
{| BORDER="1" CELLSPACING="0" RULES="ROWS" FRAME="VOID" STYLE="margin-left:3em;"
|-----
| WIDTH="100" | Mayúsculas || WIDTH="25" | A
| WIDTH="25" | Ą
| WIDTH="25" | E || WIDTH="25" | Ę
| WIDTH="25" | Ė
| WIDTH="25" | I || WIDTH="25" | Į
| WIDTH="25" | Y || WIDTH="25" | O || WIDTH="25" | U
| WIDTH="25" | Ų || WIDTH="25" | Ū
|-----
| Minúsculas || a || ą || e || ę
| ė || i || į || y || o || u || ų
| ū
|-----
| [[Alfabeto Fonético Internacional|AFI]]
| a || aː || ɛ || ɛː || eː
| i || iː || iː || o || u || uː || uː
|}
El lituanu utiliça veinti signus consonánticus, tomaus del alhabetu latinu. Amás, el dígrafu ''ch'' representa la consonanti velal fricativa sorda (AFI /x/); la prununciación delos demás dígrafus se puei deducil delos sus componentis.
== Ejemplos ==
Algunas palabras y frases de ejemplo:
* '''Labas!''' / ''¡Hola!''
* '''Laba diena!''' / ''¡Buenos días!''
* '''taip''' / ''sí''
* '''ne''' / ''no''
* '''Ate!''' / ''¡adiós!''
* '''Gero apetito!''' (Gen.) / ''¡buen provecho!''
* '''Į sveikatą!''' (Ac.) / ''¡salud!''
* '''Atsiprašau!''' / ''¡perdón!'' (literalmente: me disculpo)
* '''Arbatpinigiai''' / ''propina'' (literalmente: dinero para el té)
* '''Prašom!''' / ''¡por favor!''
* '''Ačiū!''' / ''¡gracias!''
* '''(labai) gerai''' / ''(muy) bien''
*'''Dievas''' / ''Dios''
*'''Vanduo''' / ''agua''
*'''Žemė''' / ''tierra''
== Véase tamién ==
* [[Literatura en lituano]]
* [[Lituania|Lituaña]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus p'afuera ==
* [http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=XXX Ethnologue report for Language] |2=http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=XXX |bot=InternetArchiveBot
* [http://www.dictionaric.com/dicolithuanien/dicolithuanien.php Diccionario Francés Lituano]
* [http://www.debeselis.net/sp/index.php Escuela en-línea de lituano - gramática, guía de pronunciación (español)]
7t3fjqhs1vj4s1f7u6p39abhhmsand0
Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía
0
11684
143375
139924
2026-05-31T06:55:48Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143375
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:270px; font-size:90%; line-height:1.4em; float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; background-color:#f8f9fa; border-collapse:collapse;"
|-
! colspan="2" style="font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em; background:#f2f2f2;" | Universidad Internacional de Andalucía
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Logo UNIA Horizontal.jpg|220px|centrau|Logo de la UNIA]]
|-
| colspan="2" style="font-size:88%; text-align:center; padding:0.3em 0.5em;" | Rectorau de la UNIA ena Cartuja de Sevilla
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Sigla
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | UNIA
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Lema
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | «La pública, la de posgradu»<br />«The public, the postgraduate»
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Tipu
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Nuversidá|Pública]]
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Fundazión
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1994
|-
! colspan="2" style="background:#e6e6e6; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.3em 0.5em;" | Localizazón
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Direzión
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | C/ Américu Vespuciu n.º 2
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Ciá / Estáu / País
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Sevilla, Andalucía, España
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Campus
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Bandera de la provincia de Huelva.svg|20px|bordel|Güelva]] [[Güelva]]<br />[[Archivu:Bandera de la Provincia de Jaén.svg|20px|bordel|Jaén]] [[Jaén]]<br />[[Archivu:Bandera de la provincia de Málaga.svg|20px|bordel|Málaga]] [[Málaga]]<br />[[Archivu:Bandera de la provincia de Sevilla.svg|20px|bordel|Sevilla]] [[Sevilla]]
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Coordenás
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 37°23′56″N 6°00′32″O / 37.398924750124, -6.0087962919062
|-
! colspan="2" style="background:#e6e6e6; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.3em 0.5em;" | Alministrazión
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Reutor
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | José Ignacio García Pérez
|-
! colspan="2" style="background:#e6e6e6; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.3em 0.5em;" | Academia
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Coloris
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.4em; height:1.4em; margin-right:0.2em; background:#006633; border:1px solid #000;"></span> <span style="display:inline-block; width:1.4em; height:1.4em; margin-left:0.2em; background:#00c261; border:1px solid #000;"></span>
|-
! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Sitiu web
| style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[http://www.unia.es](http://www.unia.es) [www.unia.es](http://www.unia.es)]
|-
| colspan="2" style="font-size:88%; text-align:center; padding:0.4em 0.5em; font-style:italic; border-top:1px solid #a2a9b1;" | Universidá pública especializá ena enseñanza de posgradu
|}
La '''Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía''' ('''UNIA''') es una [[nuversidá púbrica]] d'[[Andaluzía]], [[España]] fundá en 1994 con vocación complementaria al restu de nuversidáis del sistema andalús, ofriciendu enseñança de [[posgrau]], [[máster]], [[dotorau]] i hormación especializá.<ref>[https://web.archive.org/web/20230529230454/https://www.educacion.gob.es/ruct/universidad.action?idUniversidad=063&actual=universidades Ficha dela nuversidá] nel ''Registru de Nuversidáis, Centrus i Títulus'' (RUCT). Comprobau el 26 de hebreru de 2013.</ref> Cuenta con seis permanentis en quatru províncias andaluzas: [[Güelva]], [[Jaén]], [[Málaga]] i [[Sevilla]].
Es una estitución púbrica creá por Lei dela [[comunidá autónoma]] d'[[Andaluzía]], que naci col pesqui de contribuil ala creación, desenvolvimientu, tresmisión i crítica dela ciéncia, dela ténica i dela coltura, meyanti la docéncia, la envestigación coordiná i el entercámbiu d'inhormación científica i tenológica d'enterés a nivel enternacional i enterregional.
== Ativiá académica ==
Las enseñanças que s'empartin en esta nuversidá son especializás i de posgrau:
*Programas oficialis de posgrau (POP)
*Dotoraus
*Títulus própius —másteris nuversitarius i cursus d'espertu nuversitariu
*Cursus d'atualización i de perfecionamientu
*Cursus de vranu
*Tó tipu d'ativiáis científicas i colturalis que posibilítin una mejol i más completa hormación nuversitaria.
Desta horma, se convierti en un complementu real dela oferta educativa i coltural delas otras nuversidáis andaluzas.
Comu consequéncia desta gestión académica s'á convertíu ena primera estitución académica púbrica d'España qu'á conseguíu el sellu de caliá dela gestión académica EFQM 400+.<ref>cita web|url=http://www.saberuniversidad.es/article/ACTUALIDAD/1956441/la/unia/primera/universidad/con/cuatro/estrellas/calidad/gestion.html|título= La UNIA, primera universidad que logra cuatro estrellas en calidad de gestión|obra=Saber Universidad|fechaacceso=28 de diciembre de 2021</ref>
== Sedis ==
Pa desenvolvimientu dela su ativiá, la UNIA cuenta con seis permanentis en quatru delas províncias andaluzas:{{cr}}
<gallery mode="packed">
Archivu:Monastère de la Cartuja.JPG|Sei de [[Sevilla]] - Retorau. [[Monasteriu de Santa María delas Cuevas]]. [[Isla dela Cartuja]] ([[Província de Sevilla]])
Archivu:Campus of Universidad Internacional de Andalucia - La Rabida - Spain.jpg|Sei de Sta. Mª de [[La Rábida]], [[Palus dela Raya]] ([[Província de Güelva]])
Archivu:Universidad Internacional de Andalucía in Baeza (6933176340).jpg| Sei [[Antoñu Machau]] de [[Baeza]] ([[Província de Jaén]])
File:Premier building PTA Malaga (Medium).jpg|Campus tecnologicu en [[Málaga]]
Archivu: Sedeuniamalaga-muellecanovas.png| Sei dela UNIA en Muel Cánovas, Málaga]]|Sei Tenológica de [[Málaga]] ([[Província de Málaga]])
</gallery>
== Referéncias ==
{{listaref}}
== Atijus esternus ==
*[http://www.unia.es/ Página oficial dela UNIA]
*[https://dialnet.unirioja.es/institucion/409/buscar/tesis Tesis dela Nuversidá Enternacional d'Andaluzía. [[Dialnet|en Dialnet]]]
oq9nsgtunilm015m4zsi5o84zn88a59
Eça de Queiroz
0
11923
143372
143304
2026-05-31T03:11:12Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143372
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''José Maria de Eça de Queirós'''{{refn|group=lower-alpha|Amás «Queiroz», sigún la grafia habitual ena epoca.}} ([[Póvoa de Varzim]], 25 de noviembri de 1845-[[París]], 16 d'abostu de 1900) fue un escritol i editol [[Portugal|portugués]], considerau pol munchus el mejol autol del [[realismu literariu]] del su pais nel [[sigru XIX]]<ref name="UOL - Educação">{{citar web |url=http://educacao.uol.com.br/biografias/jose-maria-eca-de-queiros.jhtm |título=José Maria Eça de Queirós |acessodata=15 de novembro de 2012 |autor= |coautores= |data= |ano= |mes= |formato= |obra= |publicado=UOL - Educação |páginas= |língua= |citação= |wayb= 20190327102659}}</ref><ref>{{citar web|url=https://www1.folha.uol.com.br/ilustrissima/2014/11/1540985-eca-agora-fatos-atuais-sobre-um-escritor-eterno.shtml|título=Eça agora! Fatos atuais sobre um escritor eterno |obra=Folha de SP|acessodata=9 de janeiro de 2020 }}</ref>.
Eça de Queiroz i [[Machado de Assis]] son consideraus los dos mayoris escritoris de [[luenga portuguesa]] del [[séculu XIX]].<ref>{{cital web|url=https://istoe.com.br/machado-de-assis-e-eca-de-queiroz-se-somam-nas-diferencas/|títulu=Machado de Assis i Eça de Queiroz se soman nas deferéncias |obra=ISTOÉ|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www.revistaideias.com.br/2017/06/30/machado-de-assis-eca-de-queiroz-uma-aproximacao/|títulu=Machado de Assis & Eça de Queiroz: una aprossimación |obra=Revista Ideias|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}{{cital libru|úrtimu=Lago|primeiru=Sylvio|títulu=Contrastis i Converjéncias|url={{Google books|4kyRN4enb8YC|page=91|plainurl=yes}}||página=91|isbn=9788541601450}}</ref> Eça es notabli pola originalidá i riqueza del su estilu i luengaji, el realismu descritivu; i pola crítica social costantis nos sus romancis.<ref>{{cital web|url=http://www.citi.pt/cultura/literatura/romance/eca_queiroz/index.html|títulu=Literatura: Eça de Queiroz |obra=Citi|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref> El términu "acacianu" pa definil a alguien con un discursu vazíu, afeitau, pomposu, peru sin conteniu, presenti ena luenga portuguesa, es una alusión al presonaji [[Conselheru Acáciu]], del romanci [[O Primo Basílio|''El Primu Basíliu'']].<ref>{{cital web|url=https://www.publico.pt/2015/04/11/culturaipsilon/noticia/eca-gostava-do-brasil-mas-non-troppo-1692105|títulu=“Eça gostava del Brasil peru non troppo” |obra=O Publico|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www1.folha.uol.com.br/folha/colunas/noutraspalavras/ult2675u310034.shtml|títulu=Una qüestión bizantina |obra=Folha de SP|acesudata=9 de jeneru de 2020 |wayb=20241201004106}}</ref>
== Biografia ==
Iju del magistrau i jues José Maria de Almeida Teixeira de Queirós i de Carolina Augusta Pereira de Eça, fue inscritu cumu iju dela realeza, i bautiçau ena localiá de [[Vila do Conde]]<ref>{{citar livro | autor = Landolt, Candido | título = O Meu Pantheon | editora = Revista Quinzenal "A Póvoa de Varzim" |data=Outubro de 1911}}</ref><ref>{{Citar livro|título=Eça de Queiroz: uma biografia|ultimo=Matos|primeiro=A. Campos|data=2017|editora=Impresa nacional|edicao=3a edição|local=Lisboa}}</ref> e madrinha Ana Joaquina Leal de Barros,<ref>{{Citar periódico |url=https://www.semanticscholar.org/paper/E%C3%A7a-e-o-Brasil-Faro/ddb39d7f311e958a183265e72b94a080ec9c902e |título=Eça e o Brasil |data=1977 |acessodata=26-09-2023 |ultimo=Faro |primeiro=A. |arquivourl=https://bdor.sibi.ufrj.br/bitstream/doc/405/1/358%20PDF%20-%20OCR%20-%20RED.pdf}}</ref>. Inque los sus pairis acabun pol casal-si sieti añus endispués dela su nacencia, el joven José Maria vivió encá los sus agüelinus paternus, en Verdemilho, ata 1855, añu nel que se treslaó a [[Portu]]. Allí cursu l'enseñança secundaria nel Colégio da Lapa, qu'estaba dirigíu pol condi d'otru ilustri escritol portugués, [[Ramalho Ortigão]].
[https://web.archive.org/web/20081221225129/http://www.feq.pt/cronologia.aspx
''Cronología''], en ''Fundação Eça de Queiroz''.
Colos cincuenta añus, en 1861, encetó los sus estuyus de derechu ena [[Nuversidá de Coimbra]]<ref>{{citar web |url=http://www.e-cultura.sapo.pt/artigo/19321 |título=Roteiro queiroziano |acessodata=18 de abril de 2016 |autor= Helena Vaz da Silva|publicado=e-Cultura.pt}}</ref>, ondi hizu amistá con [[Antero de Quental]] i [[Teófilo Braga]]. Se licenció en 1896. Duranti l'últimu cursu, s'estrenó cumu escritol espuntandu una seri de dies artículus, col títulu general de ''Notas vaginales'', nel diariu ''Gazeta de Portugal''. Essus artículus, que sedrían más tardi recojíus nel su libru ''Prosas bárbaras'', chocarun al púbricu portugués pola noveá del su estilu. Saraiva, Antonio
José, i Lopes, Óscar: ''História da literatura portuguesa'',
Portu, 1978; pp. 971-.
En 1866, acabaus los sus estuyus nuversitarius, s'instaló en [[Lisboa]], encá los sus pairis, i al añu siguienti abriu despachu d'abogau ena capital portuguesa. Acontinó colaborandu cola ''Gazeta de Portugal'', inque pun brevi periodu (entri cabus de 1866 i júliu de 1867) residió en [[Évora]], ondi s'ocupó dela dirección del diariu local, ''Distrito de Évora''. A cabus de 1867 fue unu delos socius fundadoris del ''Cenáculo'', juntu con Jaime Batalha Reis, José Fontana, Augusto Fuschini, [[Oliveira Martins]], [[Ramalho Ortigão]] i Salomão Saragga.
A cabus de 1889 i prencepius de 1870, Queirós viajó a [[Egitu]] i vió l'inauguración del [[canal de Suez]]. De güelta encá él, en 1870, escribió una seri d'artículus sobri el su viaji, col títulu de ''De Port-Said a Suez'', nel ''[[Diário de Notícias]]''. Essus artículus sedrían más tardi recojíus nun libru espuntau póstumamenti, ''Notas cogedoras''. Essi mesmu añu apaeció, tamién con formatu de [[folletín]] periodísticu, la su primera novela, escrita en colaboración con Ramalho Ortigão, ''El misteriu dela carretera de Sintra''. Es un relatu de misteriu, cercanu ala [[novela policiaca]], que salió entri júliu i setiembri nel mesmu diariu.
Tamién en 1870, Queirós fue nombrau administradol municipal en [[Leiría]], i en setiembri s'esaminó pal puestu de cónsul de primera crasi, sacandu el númeru unu. Al añu siguienti, juntu con Ramalho Ortigão, fundó i dirigió el periódicu ''As Farpas'' i participó enas llamás Conferencias del Casino col su testu ''La nueva literatura'', que llevaba el subtítulu de «El realismu cumu nueva espresión d'arti». Duranti la su estancia en [[Leiría]], i ispirandu-si nel ambienti desta ciá, escribió la su primera novela realista sobri la vida portuguesa, ''[[O Crime do Padre Amaro|El crimi del pairi Amaru]]'', que se pubricaría en 1875 enas páginas dela ''Revista Ocidental'', i qu'apaecería endispués (en 1876 i luegu, con morificacionis emportantis, en 1880) cumu volumen endependienti.
[[archivu:EçadeQueiroz.jpg|thumb|left|Bustu d'Eça de Queirós en Neuilly-sur-Seine, avenue Charles de Gaulle (Francia).]]
En 1872 la su carrera diplomática lo llevó ala [[La Habana]]. Dendi entoncis viviría largu del su pais natal, al que solu güelvería duranti periodus brevis. Residió en [[Cuba]] dos añus, duranti los qualis aprovechó tamién pa viajar pol [[Estaus Unius]] i [[América Central]]. Nostanti, acontinó las sus colaboracionis con diarius portuguesis, i en 1874 apaeció nel ''Diário de Notícias'' el su relatu ''Singularidais d'una moça rubia''.
Fue destinau a Ingalaterra, al consulau de [[Newcastle-upon-Tyne]], en 1874. Allí redactó la su tercera novela, ''[[El primu Basilio]]'', que terminó en 1875. Duranti la su estancia en Newcastle, mandó de contino nel diariu de Portu ''A Actualidade'' los artículus que luegu jadrían el su libru ''Cartas d'Ingalaterra''. Pol entoncis pensó l'ambiciosu proyetu d'escribil una seri de doci novelas col títulu genéricu de ''Escenas dela vida portuguesa''.
En 1878 fue tresferíu a [[Bristol]]. Trabajaba pol entoncis ena novela ''La capital'', que no llegaría a pubrical en vida (apaecería póstumamenti, en 1925), i ena que se considera la su obra más destacá, la estensa ''[[Os Maias|Los Maia]]''. Si las dos obras mentás son la quintaesencia del realismu, Queirós gastó tamién relatus enos que lo fantásticu tieni una gran importancia, cumu es el casu de ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (apaecíu en 1880 nel ''Diário de Portugal''), i ''La reliquia'' (1887). Esta última fue juertimenti enfruenciá pol ''[[Las memorias de Judas]]'' de [[Ferdinando Petruccelli della Gattina]], tantu es assin que argunus estuyosus acusarun al escritol portugués de plagiu.Cláudio
Basto, ''Foi Eça de Queirós um plagiador?'', Maranus, 1924,
p.70 Al mesmu tiempu, acontinó colaborandu con varius diarius portuguesis, i la su firma apaeció tamién en argunus periódicus brasileñus, cumu la ''Gazeta de Notícias'' de [[Río de Janeiro]].
El su últimu libru fue ''La ilustri casa de Ramires'', sobri un [[Idalgu (nobi)|idalgu]] del sigru XIX con problemas pa reconcilial-si cola grandeza del su lina-i. Es una novela imaginativa, entreverá con capítulus d'una aventura de vengança bárbara ambientá nel sigru XII, escrita pol Gonçalo Mendes Ramires, el protagonista. Se trata d'una novela titulá ''La torri de D. Ramires'', ena que antepasaus de Gonçalo son retrataus cumu torris d'onra sanguínea, que contrastan cola laxitú moral del joven.
Los sus escritus dendi Londris i dendi París se consideran ensayus clásicus de gran valol documental i literariu. Las sus obras s'an traducíu a más de venti idiomas. Al español s'á vertíu entri otrus pol [[Ramón del Valle-Inclán]], [[Wenceslao Fernández Flórez]], Julio Gómez de la Serna, [[Carmen Martín Gaite]] i [[Jorge Gimeno]]. No se tieni entavía de algunas valiosas crónicas, delos sus ensayus i correspondencia. Peru sí á síu pubricá la correspondencia que mantuvo con Fradique Mendes, un personaje inventau pol propiu Queirós, juntu con otrus intelectualis dela epoca ([[Antero de Quental]] i Batalha Reis).
== Queirós i el cine ==
[[archivu:Praça do Almada - Estatua a Eça de Queiroz.jpg|thumb|Monumentu a Eça de Queirós en Póvoa de Varzim.]]
''El crimi del pairi Amaru'' fue [[O Crime do Padre Amaro (película)|adatá al cine col mesmu nomi]][http://www.imdb.es/title/tt0313196/
Ficha de ''El crimen del padre Amaro'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 en 2002 pol [[Carlos Carrera]], quien llevó la estoria de Queirós al [[Méjicu]] ogañu. Protagonizá pol [[Gael García Bernal]] i [[Ana Claudia Talancón]], la película sacó ochu [[Premio Ariel (Méjicu)|Arieles]] assin cumu galardonis en argunus certáminis cinematográficus; fue nominá al [[Premios Óscar|Oscar]] i al [[Globo de Oro]], i [[Vicente Leñero]] ganó nel [[Festival de Cine de La Habana]] el premiu al mejol guion.[http://www.imdb.com/title/tt0313196/awards ''Awards for 'El crimen del padre Amaro'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012
El cineasta portugués [[Manoel de Oliveira]] rodó, col apoyu dela [[Televisión de Cataluña]], el filme ''Singularidais d'una moça rubia'', basau nel relatu homónimu i estrenau en 2009.[http://www.imdb.es/title/tt1013856/ Ficha de ''Singularidades de una chica rubia'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 Catarina Wallenstein ganó el [[Globo de Oro]] 2010 ala mejol actriz pola interpretación del papel de Luisa nesta película.[http://www.imdb.com/title/tt1013856/awards ''Awards for 'Singularidades de uma Rapariga Loura'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012
== Obras ==
=== Novelas ===
1870: ''El misteriu dela carretera de Sintra'' (''O mistério da estrada de Sintra)'', con [[Ramalho Ortigão]].
1875: [[O Crime do Padre Amaro|''El crimi del pairi Amaru'']] (''O Crime do Padre Amaro'')
1878: ''[[El primu Basilio]]'' (''O Primo Basílio'')
1880: ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (''O Mandarim'')
1887: ''La reliquia'' (''A relíquia'')
1888: ''[[Os Maias|Los Maia]]'' (''Os Maias'')
1900: ''La ilustri casa de Ramires'' (''A Ilustre Casa de Ramires'')
1901: ''La ciá i las serras'' (''A cidade e as serras''). Póstuma.
1925: ''La capital'' (''A Capital''). Póstuma.
1925: ''El condi d'Abranhos'' (''O Conde de Abranhos''). Póstuma.
1925: ''Alves i Compañía'' (''Alves & Companhia''). Póstuma.
1980: ''La tragedia dela calli delas Flores'' (''A tragédia da rua das Flores''). Póstuma.
=== Cuentus ===
1902: ''Cuentus'' (''Contos''). Póstumu.
=== Otras ===
1890-1891: ''Una campaña alegri'' (''Uma campanha alegre'')
1900: ''Correspondencia de Fradique Mendes (Correspondência de Fradique Mendes)''
1903: ''Prosas bárbaras''
1905: ''Cartas d'Ingalaterra''
1905: ''Ecus de París'' (''Ecos de Paris)''
1907: ''Cartas familiaris i billetis de París'' (''Cartas familiares e bilhetes de Paris'')
1909: ''Notas contemporâneas''
1912: ''Últimas páginas''
1925: ''Correspondência''
1926: ''Estampas egipcias'' (''O Egipto'')
1929: ''Cartas inéditas de Fradique Mendes''
1949: ''Eça de Queirós entre os seus. Cartas íntimas''
=== Traducción ===
''As minas de Salomão'' (1885), de [[H. Rider Haggard|Henry Rider Haggard]].
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus esternus ==
{{wikiquote|José Maria Eça de Queiroz}}
{{commonscat|Eça de Queirós}}
[http://www.feq.pt/ Página dela Fundación Eça de Queiroz] (inclui estoria i bibliografia)
[https://web.archive.org/web/20050716085156/http://www.vidaslusofonas.pt/eca_de_queiros.htm Biografía en ''Vidas Lusófonas'']
[https://web.archive.org/web/20220524093846/https://www.classicistranieri.com/queiroz/indexes/authq.htm Obras de José Maria Eça de Queirós] PDF - HTML - TXT
[https://www.gutenberg.org/ebooks/66626 ''Adán i Eva nel paraísu'']
8lgq0lnsx7ta4g8wejvanv2ynf3vxtv
Caraba:Estaus Federaus de Micronesia
1
11932
143367
143190
2026-05-30T13:05:58Z
HackerPunki
16665
/* Nombre */ Contiesta
143367
wikitext
text/x-wiki
== Nombre ==
Se que estoy escribiendo en español pero aun no sé extremeño y me entendéis. Quería decir que en artículo el nombre de la página es "Estaus Federaus de Micronesia", pero al inicio de la página lo llama "Estaus Federaus de Micronésia" ¿Lleva o no lleva tilde? [[Usuario:Canon58|Canon58]] ([[Usuario caraba:Canon58|carava]]) 14:38 21 may 2026 (UTC)
:Te vuo a contiestal en castillanu. Ahora mismo no lleva tilde. La razón por la que aparece es por que antes de la reforma ortográfica llevaba tilde, y no se cambió el título. [[Usuario:HackerPunki|HackerPunki]] ([[Usuario caraba:HackerPunki|carava]]) 13:05 30 may 2026 (UTC)
iulqpatg66107uslmdrm5ttajbihf8w
143371
143367
2026-05-30T13:32:13Z
Canon58
20127
/* Nombre */ Contiesta
143371
wikitext
text/x-wiki
== Nombre ==
Se que estoy escribiendo en español pero aun no sé extremeño y me entendéis. Quería decir que en artículo el nombre de la página es "Estaus Federaus de Micronesia", pero al inicio de la página lo llama "Estaus Federaus de Micronésia" ¿Lleva o no lleva tilde? [[Usuario:Canon58|Canon58]] ([[Usuario caraba:Canon58|carava]]) 14:38 21 may 2026 (UTC)
:Te vuo a contiestal en castillanu. Ahora mismo no lleva tilde. La razón por la que aparece es por que antes de la reforma ortográfica llevaba tilde, y no se cambió el título. [[Usuario:HackerPunki|HackerPunki]] ([[Usuario caraba:HackerPunki|carava]]) 13:05 30 may 2026 (UTC)
::Gracias, ya lo has arreglado! :) saludos desde castilla y león [[Usuario:Canon58|Canon58]] ([[Usuario caraba:Canon58|carava]]) 13:32 30 may 2026 (UTC)
bbglz9tu2gq2zzqtt9ow6n6hdj1sk4n
Festival de Cini de Cannes
0
11935
143373
143341
2026-05-31T03:18:04Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143373
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox plainlist plainlinks" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#000; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | ''Festival de Cannes''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Palme d'Or gold silhouette.svg|220px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Patchwork-Cannes-2.jpg|300px]]
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Datus básicus
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Nombri oficial
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Festival de Cannes
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Crassi A dela FIAPF
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Francia}} Cannes, Provença-Alpes-Costa Azul, Francia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Primel edición
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 (79 añus)
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Organizaol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Associación Francesa del Festival Entrenacional de Cini
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Premius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palma d'Oru, Gran Premiu del Jurau
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Idioma
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Francés
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; padding:0.2em 0.5em;" | Última edición
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Diretor
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Thierry Frémaux
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Inaguración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 20 de setiembri de 1946
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Cierri
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1940-1945 pola Segunda Guerra Mundial, assín qu'está cerrau enantis d'aver-si inagurau por primel ves (se fundó el 20 de setiembri de 1946 com'un proyeutu de Jean Zay, menistru d'Educación Nacional i Bellas Artis del Frenti Popular). 2020 pola pandemia de coronavirus.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Días de duración
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 días nel mes de mayu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Salas de proyeción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background-color:#ABD2D0; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.festival-cannes.fr Página oficial]
|}
'''Festival de Cannes''' es un festival de [[Cini|cini]] criau nel 1946, <ref>citar web|título=20 septembre 1946. Ouverture du premier Festival de Cannes avec 7 ans de retard|url=http://www.lepoint.fr/c-est-arrive-aujourd-hui/20-septembre-1946-ouverture-du-premier-festival-de-cannes-avec-sept-ans-de-retard-par-la-faute-d-hitler-19-09-2012-1508095_494.php|publicado=Le Point|data=19 de setembro de 2012|autor=Frédéric Lewino e Gwendoline dos Santos|língua=francês</ref> conhormi ala concepción de Jean Zay, i ata el 2002 llamau ''Festival international du film''. Es un delos más prestigiaus i famosus festivalis de [[Cini|cini]] del [[Mundu|mundu]]. Aconteci tudus los añus, nel mes de mayu, ena [[Fráncia|ciá francesa]] de Cannes. El "mercau dela película" (''marché du film'') aconteci paralelamenti al festival.
Se trata dun festival de cini de categoría A, celebrau anualmenti ena ciá [[Fráncia|francesa]] de [[Cannes]], ena [[Costa Azul]] ([[Riviera Francesa]]), [[Provenza-Alpis-Costa Azul]]. Está acreditau pola [[Federación Enternacional de Asociaciones de Produtoris Cinematográficus]]Estatutus del'asociación enternacional de cini, FIAPF., juntu colos festivalis de [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]], [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], [[Festival Enternacional de Cini de Mari del Plata]], [[Festival Enternacional de Cini de Karlovy Vary]] i [[Festival Enternacional de Cini de Venecia]], entri otrus. Esti festival, amás de presental filmis con presencia más独立 (independienti), tamién es el festival más importanti del'[[Industria cinematográfica uropea]].
El Festival se fundó el 20 de setiembri de 1946 como un proyeutu de [[Jean Zay]], ministru d'Educación Nacional i Bellas Artis del [[Frenti Populal (Fráncia)]], i [[Albert Sarraut]], ministru del Interior. Se á convertíu, a través delos añus, nel festival de cini más publicitau del mundu, especialmenti duranti la ceremonia d'apertura i el ascensu delos escalonis: la alfombra colorá i las sus veintiquatru «marchas de gloria». El Festival tamién es mu criticau i fue l'origin de varius escándalus o controversias que transmitierun revistas i periódicus, tantu francesis como estranjerus.
C'añu, duranti la segunda quincena de mayu, [[Cineastas]], estrellas, profesionalis del'[[Industria cinematográfica]] (produtoris, destribuioris, vendedoris enternacionalis...) i milis de periodistas acudin a Cannes. Las proyecciones prencipalis tienin lugal nel [[Palaciu de Festivalis i Congressus de Cannes]], ubicau nel paseu de [[La Croisette]].
Los produtoris i destribuioris gastan el festival pa topar socius que financin los sus proyeutus de futuras películas, o pa vendel las obras ya producías alos destribuioris i las televisionis de tol mundu.
Esti festival, originalmenti un simpli eventu turísticu de carátal social, fue criau pa recompensal ala mejol película, al mejol diretó, al mejol atól i ala mejol atrís d'una competencia enternacional de cini. Más tardi, aparecierun otrus premius otorgaus por un jurau formau por profesionalis, artistis i intelectualis.
== Estoria ==
Nel final delos añus 1930, chocau pola ingerencia delos goviernus fascistas alemán i italianu ena selección delas películas dela Mostra de [[Venecia]], Jean Zay, ministru dela Instrucción púbrica i de Bellas Artis, proponi la criación, en Cannes, dun festival cinematográficu de nivel enternacional. En juñu de 1939, Louis Lumière acepta ser el presidenti dela primera edición del festival, que deveríe acontecel del 1 al 30 de setiembri. La declaración de guerra dela [[Fráncia]] i del [[Reinu Uniu]] ala [[Alemaña]] el 3 de setiembri poni fin, prematuramenti a essa decisión, a pesar de tenel síu atribuíu el premiu a ''Union Pacific'', de Cecil B. DeMille.
La primera edición del festival aconteciú, realmenti nel 1946. El festival no aconteciú nel 1948 i 1950 por problemas financierus. Nel 1955, fue introducía pol comitá organizadó la ''[[Palma d'Oru]]'' como premiu prencipal del eventu - dantis desta fecha, él era conocíu como ''Grand Prix du Festival international du Film''.
El festival de 1968 fue enterrompíu el 19 de mayu. Ena viéspera, Louis Malle, demisionáriu del jurau, François Truffaut, Claude Berri, Jean-Gabriel Albicocco, Claude Lelouch, Roman Polanski i Jean-Luc Godard, al entral ena gran sala del Palaciu, teníun exigíu la interrupción dela proyeición en solidariá alus obrerus i estudiantis en fuelga.
La edición de 2006 tuvu un jurau presidíu pol cineasta chinés Wong Kar Wai (de ''Amor à Flor da Pele'' i ''2046''). El premiu prencipal, esperau pal mejicanu Alejandro González Iñárritu (qu'á ruchau el trofeu como mejol diretó por ''Babel''), acabó saliendu pal realizadó británicu Ken Loach, con ''The Wind That Shakes the Barley''.
== Organización ==
=== Jurau ===
Antis del escomiençu de cada eventu, la junta diretiva del Festival desina alos juraus que tienin la responsabilidá esclusiva d'esgollel qué películas recibirán un premiu de Cannes. Los miembrus del jurau s'esgollin entri una ampla gama d'artistas enternacionalis, basaus nel su cuerpu de trabaju i el respetu delos sus paris.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries|title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20070927204518/http://www.festival-cannes.com/en/festival/juries |archivedate=27 de septiembre de 2007}} El nombramientu del Presidenti del Jurau se realiza dispués de varias propuestas anualis de gestión realizás en otoñu i presentás ala junta diretiva del Festival pala sua validación.{{cite web|url=http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |title=Festival de Cannes: Juries |work=festival-cannes.com |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150418072823/http://www.festival-cannes.com/en/article/56994.html |archivedate=18 de abril de 2015}}
=== Selección oficial ===
[[Archivu:La tierra y la sombra Museo La Tertulia 18.JPG|thumb|Cámara de oru otorgá a [[César Augusto Acevedo]] pola sua obra [[La tierra y la sombra]].]]
*'''Largometrajis''': un jurau enternacional compuestu por un presidenti i varias personalidás del cini o del arti que determinan los premius palos largometrajis en competición.
*'''La Cinef - Cinéfondation i cortometrajis''': compuestu por un presidenti i quatru personalidás dela película. Concedi el Short Film Palme d'Or i las tres mejoris películas dela [[Cinéfondation]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sortiraparis.com/es/que-hacer-en-paris/cine-series/guides/292597-festival-de-cannes-2025-la-seleccion-de-cortometrajes-y-la-cinef|título=La selección de cortometrajes y La Cinef en el 78º Festival de Cannes: descubra los talentos del mañana|fechaacceso=2025-10-16|sitioweb=www.sortiraparis.com|idioma=es}}</ref>
*'''Un Certain Regard''': compuestu por un presidenti, periodistas, estudiantis de cini i profesionalis dela endústria. Concedi el Premiu Un Certain Regard ala mejol película i, amás, puedi onral a otras dos películas.
*'''Cámara de oru''': compuestu por un presidenti, diretores de cini, técnicus i críticus francesis i enternacionalis. Premian la mejol primera película entri las dela selección oficial, la Quincena delos Diretores i la Semana dela Crítica.
El jurau se reúni anualmenti ena estórica Villa Domergue pa esgollel alos runchaoris.<ref>{{cite web|title=Patrimoine: Villa Domergue|url=http://www.cannes.com/fr/cadre-de-vie/patrimoine/hotels-et-belles-demeures/villa-domergue.html|website=Site officiel de la Ville de Cannes|accessdate=6 de julio de 2017|fechaarchivo=20 de marzo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js|deadurl=yes|archive-date=2021-03-20|archive-url=https://web.archive.org/web/20210320104849/https://platform.twitter.com/widgets.js}}</ref>
=== Semana dela crítica ===
La Semana dela crítica fue criá en 1962 pol Sindicatu Francés de Críticus de Cini. Reúni a cientus de críticus i cada añu da premius en diversus campus cinematográficus.
Esta sección es pa esgollel únicamenti la primera i segunda película de cineastas paque los asistentis al festival descubran nuevus talentus, i con frecuencia son seleccionaus posteriormenti en competición oficial. Muchus grandis realizadoris fuerun descubiertus a pesar de que no pudiessin competil en esta Sección. En 1988 apareció la selección de cortometrajis (que no son necesariamenti las primeras películas delos sus autoris). Solu una docena de largometrajis i diez cortus se seleccionan de manera que cada unu tién mayol visibilidá.
Se otorga un gran premiu ala mejol película dela sección. Asta 2009, fue otorgau polos periodistas invitaus, dendi 2010, un jurau compuestu por cineastas i críticus recompensa la mejol película. Otras recompensas aparecierun ena década del 2000, pero estus son premius otorgaus por socius u organizaciones externas.
=== Quincena de Diretores ===
[[Archivu:Rencontre_Jia_Zhangke-6.jpg|thumb|200px|upright=1.05|''[[Jia Zhangke]]'' ena Quincena de Diretores de 2015.]]
La sección no competitiva (Quincena de Diretores) fue criá en 1969 pola sociedá cinematográfica. Esta surgió como un atu de solidaridad colos trabajadoris en guelga dispués delos sucesus de mayu de 1968, que llevarun ala interrupción del festival esi mesmu añu. La quincena selecciona alreor de veinti largometrajis i una docena de cortus, sin restricciones i de diferentis orígenis.
Con la ecepción dela Cámara de oru i los premius otorgaus por un jurau i socius independientis (como CICAE i el premiu Uropa Cinema), la sección no es competitiva. El únicu premiu otorgau pola sociedá cinematográfica es el Golden Coach, un onol pal un diretó.
=== Cinéfondation ===
En 1998, Gilles Jacob crió la [[La Cinef|Cinéfondation]] p'apoiyal la criación de obras cinematográficas nel mundu i permitil alos nuevus realizadoris relacionassi con cineastas consagraus.
Cada añu, Cannes acogi a diez diretores que han realizau unu o dos cortometrajis de ficción. Ena sua 28ª edición, '''La Cinef''' seleccionó '''16 películas''' -13 dramas i 3 animaciones- de entri 2.700 cortometrajis presentaus por escuelas de cini de tol mundu.
La Cinéfondation ofreci alos diretores una residencia en París i ayuda pa escribil un guión, amás de 800 € al mes i libri acesu a varias habitaciones en París. Dendi la década del 2000, se han proyectau más de 1000 películas palos estudiantis, lo que refleja la diversidad i el dinamismo delos jóvenis realizadoris.
El taller es una sección dela Cinéfondation, criá en 2005 pa reunil a jóvenis diretores con reconocius nombris del cini pala realización o [[Distribución cinematográfica|destribución]] delas sus películas.
== Secciones del Festival de Cannes ==
[[Archivu:Cannes.Redcarpet.jpg|thumb|250px|El tapeti colorau, en Cannes]]
; La selección oficial
Largu-metragis en competición (''Longs métrages en compétition'')
Largu-metragis fueraparti de competición (''Longs métrages hors compétition'')
''Un ciertu miral'' (''Un certain regard'')
Cortu-metragis en competição (''Courts métrages en compétition'')
Cini-fundación (''Cinéfondation'')
; Las secciones paralelas
La Semana dela crítica (''La Semaine de la critique'')
La Quincena delos diretoris (''La Quinzaine des réalisateurs'')
== Premius ==
[[Archivu:Palmed'or.jpg|thumb|Palma d'oru runchía pola pinícla ''[[Apocalypse Now]]'' nel Festival de 1979 ]]
; Largu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' (''Palme d'or'') recompensa la mejol película.
El Gran Premiu (''Grand Prix'') recompensa la película que manifiesta la mayól originaliá o espíritu de busca.
El Premiu del Jurau (''Prix du jury'')
El Premiu de enterpretación femenina (''Prix d'interprétation féminine'') recompensa la mejol atrís.
El Premiu de enterpretación masculina (''Prix d'interprétation masculine'') recompensa el mejol atól.
El Premiu de direción (''Prix de la mise en scène'') recompensa el mejol diretó.
El Premiu de Guión (''Prix du scénario'') recompensa el mejol guionista.
; Cortu-metragis dela competição oficial
La ''[[Palma d'Oru]]'' de cortu-metragi (''Palme d'or du court métrage'') recompensa el mejol cortu-metragi.
El Premiu del jurau (''Prix du jury du court métrage'')
; Selección oficial (competição i ''Un certain regard''), la Quincena delos diretoris i la Semana dela crítica
Cámara d'oru (''Caméra d'or'') recompensa la mejol primera película del conjuntu destas secciones.
El Trophée Chopard (''Premiu de Performance Revelación'')
== Cerimónia i protocolu ==
[[Archivu:Starlette.jpg|thumb|Una estrella en [[Cannes]] nel 1979.]]
Duranti una docena de días, la ciá de Cannes es absorbía pol Festival. El centru dela ciá se conllena d'autoridais nacionalis, el tráficu s'altera i la trayectória del transporti púbricu cámbia. La [[Passéu dela Croisette]] i el Palaciu de Congressu del Festival son ocupaus por más de 4500 periodistas acreditaus. Duranti las primeras dos semanas de mayu, la multitú fluyi i se poni en marcha un protocolu de rigol. La primera nochi es la ceremónia d'apertura ena qu'el maestru/maestra de ceremónias presenta alos biembrus del xurau i envita al escenariu al equipu dela película elegía pa abril el festival. La eleción dela película d'apertura se centra nun trabahu destinau a atrael la mássima atención delos meyus i el púbricu, inque nu presagia la seleción oficial. La proyeición es seguía puna cena formal, del qual el costu es compartíu tradicionalmenti entri el festival i los produtoris o distribuidorís dela película. El úrtimu día, la ceremónia de clausura poni fin al suspensu dela competéncia i el presidenti del xurau anuncia los nombris delos ganaoris. Estus úrtimus obtienun la su recompensa delas manus d'una celebridá cinematográfica i tienun derechu a un descursu d'agradecimientu. Se proyeuta una película de clausura en preséncia del equipu nuna cena, apoyá polos produtoris i distribuidorís, cerrandu assina el festival. Es de destacal qu'en 2014Datu dela direción del Festival en 2014., la direción decidió proyeutal una película de cierri de repertóriu, ''[[Pun puñau de dólaris]]'' de [[Sergio Leone]], presentá pol [[Quentin Tarantino]] en onol al quincuagésimu aniversáriu delos spaghetti western.
En general, se proyeutan dos películas dela competéncia cada día, con algunas ecepcionis pa ciertas obras que tienun una sola proyeición, se planean dos o tres proyeicionis diárias pa cada película. Solu una proyeición se designa comu oficial. Esta úrtima tien lugal al final dela tardi o pola nochi nel Auditóriu Grand Lumière del Palais des Festivals, dondi tamién tienun lugal las ceremónias d'apertura i clausura. Á que tenel en quenta que las sesionis de recuperación s'organiçan al día siguienti palos assistentis tardíus al festival. La prensa está envitá el día anteriol pala proyeición de destas mismas películas o palas sesionis matutinas abiertas a pressonas cuna envitación oficial. Las proyeicionis oficialis dela tardi i la nochi se realizan en preséncia del equipu de filmación i tienun lugal endispués dela famosa subía delas escaleras. Várius convidaus acudin allí: estrellas, notabris, profissionalis, figuras políticas, representantis delos grupos sócius del eventu i líderis d'organiçacionis influyentis. Algunus aficionaus al festival, incapacis de recibí envitacionis oficialis, esperan al pie delas escaleras a qu'unus pocus privilegiaus se dínin a ofrecé-lus, inque pocus tienun suerti.
Amás ai una entrá prioritária palas proyeicionis pala prensa. Las acreditacionis delos milis de periodistas, fotógrafus o editoris presentis se dividin en cincu nivelis estritus que determinan el ordin d'entrá ala sala.
Tamién ai diferentis nivelis d'acreditación pa profissionalis del cini. Las acreditacionis considerás comu las "menos importantis" son las "Cinéphiles de Cannes", reservás pa biembrus d'asociacionis dedicás ala promoción del cini, pressonas que ejercin una aviá cinéfila regulal i grupos escolaris ena seción de Cini i Audiovisual en escuelas secundárias o nuversidais. Les resulta más dificil asistí alas proyeicionis porqui las autoriçacionis que se les otorgan varían según la quota de plazas disponivris. Duranti la edición de 2009Regulacionis i cámbius nel Festival de Cannes del añu 2009., las regulaciones cambiarun repentinamenti i los "Cannes Cinéphiles", inclusu cun boletu pa proyeicionis, ya nu tenían los meyus pa ingresal al Palaciu. Nu se da denguna eplicación pa esta improvisá prohibición, inque simplementi pareci que los lugaris más artus del Festival de Cini de Cannes nu consideran que "Cannes Cinéphiles" sea lo bastanti importanti comu pa beneficial-si d'una tarifa d'entrá. Abondus assistentis al festival consideran que esta decisión es un duru gorpi pala coltura, ya qu'el Festival se priva brutalmenti de milis de cinéfilus.
Dendi encetis dela década del 2000, el Festival tién tendíu a abril-si más al púbricu, grácias a que los directoris tienun creau nochis de proyeicionis de várius largometrajis nu competitivus enos que todos pueun participal. Amás, los cinis ena ciá de Cannes, comu La Licorne ubicá ena Bocca, están convidaus a participal nel eventu i abril los sus teatrus a películas dela seleción oficial.
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus esternus ==
[https://www.youtube.com/user/TVFestivaldeCannes Canal del Festival de Cannes en YouTube]
[https://web.archive.org/web/20050406065647/http://www.ukhotmovies.com/festival/''Cannes Cannes Film Festival - A Potted History'']
[http://www.cannesguide.com ''Cannes - A Festival Virgin's Guide'']
[https://web.archive.org/web/20080723154124/http://cannes-festival.com/ El ''blog'' del Festival de Cannes]
[http://www.portacurtas.com.br/pop4_160.asp?cod=1473&exib=5407 Um Sol Alaranjado, Primer Premiu Cinéfondation 2002]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=BRA Películas brasileñas]
[http://www.festival-cannes.fr/aide/search_film.php?langue=6002&titre_film=&realisateur=&acteur=&anneefilm=&paysfilm=PRT películas portuguesas que participarun nel festival]
1zddfzj4kot7nj4exwt37phe8152lzq