Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.4 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Uropa 0 539 143393 143376 2026-06-01T23:01:02Z Olarcos 82 /* Diversidá de géneru i omosexualidá */ 143393 wikitext text/x-wiki [[File:Europe satellite orthographic.jpg|thumb|300px|Situación d´Uropa nel mundu]] '''Uropa''' es unu los [[continenti]]s que holman el [[supicontinenti Urásia]], assitiá entri los paralelus 36º i 70º de latitú norti. De holma convencional i ebiu a motivus estóricus es consierá un continenti, inque de maea natural nu lo seya. Se destiendi ena metá oriental el emisfériu Norti, dendi el [[Océanu Glacial Árticu]] pol norti hata el [[mari Mediterráneu]] pol sul. Pol oesti, llega hata el [[Océanu Atlánticu]], pol esti arraya con [[Ásia]], de la que la aseparan los [[Montis Uralis]]<ref>{{Cita publicación|título=Reflexiones sobre la Seguridad y la Identidad en Europa|apellido=Merke|nombre=Federico|publicación=Universidad Nacional Tres de Febrero|páginas=18-19|fechaacceso=7 de julio de 2012}} [http://www.untref.edu.ar/documentos/niei//Reflexiones%20sobre%20la%20Seguridad%20y%20la%20Identidad%20en%20Europa.pdf]</ref>. Uropa es el segundu continentí más chiquinu en términus de superficii. Abarca 10&nbsp;530&nbsp;751 km² u el 2 % dela superficii del mundiu i alreol de 6,8 % del total delas tierras emergiás. Alberga un gran númeru d’Estaus soberanus (alreol de 50) el númeru essautu dependi dela definición dela huenti d’Uropa, asín cumu dela esclusión u inclusión d’Estaus parcialmenti reconocíus. De tous los paísis uropeus, [[Rusia]] (país [[Urasia|uroasiáticu]]) es el mayol en superficii (al mesmu tiempu que es el Estau soberanu reconocíu internacionalmenti más estensu del mundu), mientris que la [[Ciá del Vaticanu]] es el más chiquinu (al mesmu tiempu qu'es el Estau soberanu i internacionalmenti reconocíu más chiquinu del mundiu). Uropa es el cuartu continentí más puebrau endispués d’[[Asia]], [[África]] i [[América]], col {{formatnum|10.03}}&nbsp;% dela puebración mundial (2017).<ref>Cita web | url = [https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators (Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx](https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators%20(Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx) | títulu = World Population Prospects: The 2017 Revision | fechaacceso = 12 de abril de 2019 | fecha = 1 de juniu de 2017 | sitioweb = [[Organización de Naciones Unidas|Organización de Naciones Unidas (ONU)]] | idioma = en | cita = File POP/1-1: Total population (both sexes combined) by region, subregion and country, annually for 1950-2100 (thousands) | formato = xlsx | urlarchivo = [https://web.archive.org/web/20190413020909/https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators%20(Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx](https://web.archive.org/web/20190413020909/https://population.un.org/wpp/DVD/Files/1_Indicators%20(Standard)/EXCEL_FILES/1_Population/WPP2017_POP_F01_1_TOTAL_POPULATION_BOTH_SEXES.xlsx) | fechaarchivo = 13 de abril de 2019</ref> Uropa, en particulal la [[Antigua Grecia]], es la cuna dela [[coltura ocidental]]. La [[Caía del Imperio romano de Ocidente|caída]] del [[Imperio romano de Ocidente]], duranti el [[períou delas grandis migracionis]], marcó el fin dela [[Estoria antigua|Edá Antigua]] i el prencipiu duna era conocía cumu la [[Edá Meya]]. El [[Renacimientu]], colus sus consiguientis [[Umanismo renacentista|umanismu]], [[Arti del Renacimientu|arti]] i [[Estoria dela ciencia nel Renacimientu|ciencia]], amás dela [[Era delos descubrimientus|esploración]], llevun al «vieju continentí», i finalmenti al restu del mundu, ala [[Edá Moelna]]. A partil d’esti períou, las nacionis uropeas desempeñan un papel preponderanti enos asuntus mundialis, dendi el [[sigru XVI]]palanti especialmenti, endispués del prencipiu dela [[Colonialismu|colonización]] (ogañu, nacionis que ejercin [[egemonía|podel egemónicu mundial]] cumu [[Estaus Uníus]] son el resultau dela [[Colonización uropea d'América|colonización uropea]]). Enos sigrus [[siglu XVII]] i [[siglu XVIII]], las nacionis uropeas controlarun la mayol parti d’[[África]], [[América]], i gran parti d’[[Asia]], i posteriormenti tamién [[Oceanía]]. La [[Revolución Industrial]], que prencipió nel [[Reinu Uníu]] nel [[sigru XVIII]], diu lugal a un cambiu radical enos ámbitus económicu, tecnológicu, coltural i social en Uropa Ocidental, que impató nel restu del mundu. La [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segundera Guerra Mundial]] condujun a una disminución nel dominiu d’Uropa enos asuntus mundialis, quandu los [[Estaus Uníus]] i la [[Unión Soviética]] tomarun la preeminencia. La [[Guerra Fría]] entri las dos superpotencias dividió Uropa alo largu del [[Telón de Acero]]. La [[integración uropea]] diu lugal a la hormación del [[Conseju d’Uropa]] i la [[Unión Uropea]] en Uropa ocidental, las qualis s’an espandíu acia el esti dendi la [[Estoria dela URSS (1985-1991)|disolución dela Unión Soviética]] en 1991. == Definición == [[Archivu:Etimologías - Mapa del Mundo Conocido.jpg|miniatura|left|''[[Mapa de T en O]]'' del añu 623, imprimíu en 1472, ondi Uropa apaeci cumu una delas tres secionis del mundiu, huntu a Asia i África, arrodeás por un océanu circular.]] El términu ''Uropa'' tien diversus usus, i los prencipalis son de caráctel [[geografía|geográficu]] i [[pulítica|pulíticu]]. Geográficamenti, Uropa es la [[península]] más ocidental d’[[Urasia]]; limitá al norti, oesti i sul pol [[océanu Atlánticu]], el [[mari Bálticu]], el [[mari del Norti]], el [[mari Mediterráneo]] (encruyendu los sus maris interioris, cumu el [[mari Egeo|Egeo]], [[mari Adriático|Adriático]] i [[mari Tirreno|Tirreno]], entri otrus), el [[mari de Mármara]], i el [[mari Negru]] i al esti polos [[montis Uralis]], el [[ríu Ural]], el [[mari Caspio]] i la cordillera del [[Cáucasu]]. La UE considera cumu talis a tolus aquellus situáus dentru delos límitis geográficus tradicionalis, incluyendu [[Chipri]], [[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]].<ref>{{Cita web |url=[http://europa.eu/about-eu/countries/index_es.htm](http://europa.eu/about-eu/countries/index_es.htm) |títulu=UROPA - Paísis |fechaacceso=5 de hebreru de 2016 |fecha=8 de diciembri de 2015 |sitioweb=[[UROPA]]}}</ref> Enas obras d’[[Homeru]], Εὐρώπη es solu la reina mitológica de [[Creta]] i nu una denominación geográfica, sin embargu, el (assín llamaú) ''[[Himnu Homéricu]] a Apolu'' (250-251) usa el términu pa referilsi a la parti continental de [[Grecia]], pol oposición al Peloponesu i alas islas. [[Hesíodo]], ena conclusión dela su [[Teogonía]] (versu 964) aludi a «los continentis» peru sin precizal los sus nombris, con to se duda que dichu pasaji pertenezca a esti autol. Más tardi, dendi el añu 500&nbsp;a.&nbsp;C. el su significau se refieri a tola tierra al oesti del [[mari Egeo]]. En [[Heródoto]] Uropa es el mayol delos continentis, estendiéndusi al norti del [[mari Mediterráneo|Mediterráneo]] dendi las [[Columnas de Heracles|Columnas de Hércules]] del [[estrecho de Gibraltar]] ata más allá del [[ríu Indu]]. Dendi la [[Período helenístico|época helenística]], se consideró a Uropa cumu el territoriu ubicau al norti del Mediterráneo, el [[Helesponto]] ([[Dardanelos]]), la [[Propóntide]] ([[mari de Mármara]]) i el [[Bósforo]], siendu el [[ríu Tanais]] ([[ríu Don|Don]]) la su huenti nororiental. Asín, [[Marco Terencio Varrón|Varrón]]<ref>De Lingua Latina, 5, 31.</ref> considera que el mundiu puei sel dividíu a partil del Bósforo, las tierras situás al norti d’esi ríu corresponderían a Uropa. A pesal de ellu, el términu nu tuvun entoncís denguna connotación política. De hechu dendi el [[sigru IV]] esistió una [[provincia romana]] llamá Uropa cumu una subdivisión menol dela provincia romana de [[Tracia]],<ref>{{Cita web |url=[http://neptune.fltr.ucl.ac.be/corpora/Concordances/Ammien/ligne05.php?numligne=168&mot=a](http://neptune.fltr.ucl.ac.be/corpora/Concordances/Ammien/ligne05.php?numligne=168&mot=a) |títulu=Itinera Electronica: Du texte à l'hypertexte |fechaacceso=18 de mayu de 2016 |fecha=27 de mayu de 2004}}</ref> ena cual estuvu incluyía Constantinopla. Uropa, en sentíu literariu u meramenti geográficu, correspondía a una delas tres partis del mundiu, separá d’África por Gibraltar, i d’Asia pol Don. [[Flavio Josefo]], cuya obra influyó enas concepcionis medievalis, agregaba que a siu otorgá por [[Noé]] al su hiju [[Jafet]]. Ata finalis del Meyevu se mantuvun estas huentis d’Uropa, peru a medía que s’ampliaba el mundiu conocíu polos uropeus, resultaba insuficienti. Fue el geógrafu suecu [[Philip Johan von Strahlenberg]], quien hacia 1730 propusu fijal el límiti oriental del continentí enos [[montis Uralis]], propuesta acoyía cun agrau pola [[Imperio ruso|monarquía rusa]]. Ata el [[sigru XVI]] el términu Uropa nu era d’usu general i se prefería referilsi a ella cumu «la Cristiandá». Esta espresión, dendi el Renacimientu i la Reforma, prencipió a sel sustituía pol nombri propiu del continentí, con menus conotacionis confesionalis-colturalis i teniendu en cuenta la invasión i ocupación turca de gran parti delos [[Balcanis]]. Ogañu, el términu Uropa puei sel gastau tantu de manera amplia, pa designal a la península más occidental d’[[Eurasia]], cumu dun modu más restringíu; los Estaus miembrus dela [[Unión Uropea]]. Tamién se gasta pa aludil a una serii de nacionis que compartin una identidá coltural común ala qual se califica de «uropea». En esti sentíu es cumu lo gasta el [[Conseju d’Uropa]] delos cualis 49 paísis miembrus solu 27 pertenecin a la Unión Uropea i la pertenencia de [[Turquía]], país que mayoritariamenti se sitúa geográficamenti en Asia.<ref>Cita web |url=[http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/](http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/) |títulu=default |fechaacceso=19 de mayu de 2016 |fecha=13 de mayu de 2016 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20070426100613/http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/](https://web.archive.org/web/20070426100613/http://www.coe.int/t/es/com/about_coe/) |fechaarchivo=26 de abril de 2007 </ref> Pol otru lau, los habitantis d’algunas islas uropeas; especialmenti [[Irlanda]] u el [[Reinu Uníu]], peru tamién [[Escandinavia]], se refierin a la Uropa continental cumu «[[Europa continental|el Continentí]]».<ref>Cfr. Sykes, Tom. Fog In Channel …? - Exploring Britain?s Relationship With Europe. ISBN 1-907149-06-6</ref> == Etimología == [[Archivu:Moreau, Europa and the Bull.jpg|miniatura|''Uropa i el toru'' de [[Gustave Moreau]] (c. 1869).]] Tradicionalmenti s'asocia l'origin del topónimu ''Uropa'' cun pressonaji dela [[mitología griega]]. En efeutu, [[Uropa (mitología)|Uropa]] (en [[griego antiguo]], Εὐρώπη, ''Eurṓpē'') era hija d’[[Agénor]] i de [[Telefasa]], germana de [[Cadmo]], una prencesa [[fenicia]]. Quandu estaba divirtiéndusi cunas sus compañeras ena playa, [[Zeus]] l'observó i acabó enamorándu-si della. Zeus se transformó nun toru blancu, tan mansu, que Uropa se acercó aél, pussu floris sobri el su pescueçu i finalmenti s'atrevió a montal-llu; entoncís, Zeus se levantó i cruzó el mari, llevándo-la ala isla de [[Creta]], ondi Uropa diu a luz a [[Minos]] i a Sarpedón, col cual regresó a Asia. Del nombri desta mujel provendríe el del continenti. Una delas ipótesis más conocía, considera que surdi dela composición delas palabras griegas εὖρος («anchu») i ὤψ («vista, oju»)<ref>Cita publicación|url=https://helvia.uco.es/bitstream/handle/10396/8749/12.2.pdf?sequence=1&isAllowed=y|títulu=El mitu del raptu de Uropa cumu puntu de partía pa la creación duna identidá.|apellidos=Romero González|nombre=Damaris|fecha=2004|publicación=Universidá de Córdoba|página=15|cita=Otra etimología de "Uropa" es la que la aizi provenil de "εὖρὤπος" ondi "εὖρος" se traduci por "estenso, largu, vastu, espaciosu" i "ὤψ, ὤπος", por "aspectu". Asín, "Uropa" significaría "de largu aspectu" i, de ahí, región estensa, espaciosa. Esta hipótesis es posibri debíu a que los propius griegus desconocían los límitis dela tierra que habitaban.</ref>. Sin embargu, otra hipótesis más aceptá por lingüistas, proponi qu'Uropa provieni dela raíz –[[Lenguas semíticas|semítica]]– del acadio ''"erebu"'', que significa «ponelsi el sol» (Ocidenti); ''irib'' en [[idioma acadio#Dialectología i variantes|asiriu]], ''ereb'' n'[[idioma arameu|arameu]], abiéndu-si propuestu la forma ''*ʔurūbā'' cumu la denominación original delas «tierras ocidentalis».<ref>Cita web |url=http://etimologias.dechile.net/?Europa |títulu=UROPA |fechaacceso=26 de noviembri de 2016 |sitioweb=etimologias.dechile.net</ref><ref>Cita publicación|url=https://helvia.uco.es/bitstream/handle/10396/8749/12.2.pdf?sequence=1&isAllowed=y|títulu=El mitu del raptu de Uropa cumu puntu de partía pa la creación duna identidá|apellidos=Romero González|nombre=Dámaris|fecha=2004|publicación=Universidá de Córdoba. Revista de estudios de ciencias sociales y humanidais.|fechaacceso=9-12-2024|cita=Sin embargu, la teoría más plausibri es la que aizi procedel el origin desta denominación nu del griegu sinu del acádicu. Desta manera, 'Uropa' sedría 'erebu', que significaría occidenti, ondi muéri el sol, pues la otra parti del mundiu sedría orienti, ondi naci.</ref> Dendi una perspectiva asiática u mediooriental, el [[sol]] se poni efectivamenti n'Uropa, la tierra al oesti. Aun quandu esta seya la etimología más acetá ogañu, algunus envestigaoris cumu M. L. West an sosteniu que «fonológicamenti, la coincidencia entri el nombri d’Uropa i qualsequia delas formas semíticas del vocabu es mu probi».<ref>West. M. L. (1997). ''The east face of Helicon: west Asiatic elements in Greek poetry and myth''. Oxford: Clarendon Press. pp. 451. ISBN 0-19-815221-3.</ref> La mayol parti delas lenguas gastan palabras derivás d’''Uropa'' pa referil-si al continentí. En [[Idioma chino|chinu]], por exemplu, s’emplea ''Ōuzhōu'' (歐洲), qu'es una abreviatura del nombri transliterau; ''Ōuluóbā zhōu'' (歐羅巴洲). Sin embargu, nalgunas [[lenguas túrquicas]] se gasta el términu ''Frangistán'' ('Tierra delos Francus') de manera coloquial, anqui el nombri «oficial» del continentí sea ''Avrupa'' u ''Evropa''.<ref>Davidson, Roderic H. (1960). «Where is the Middle East?» ''Foreign Affairs'' 38: 665-675.</ref> El primel usu del términu «uropeus» (''uropensis'') paici abel-si dau ena ''[[Crónica mozárabe]]'' de 754, pa referilsi al [[conquista musulmana dela península ibérica|enfrentamientu entri los reinus cristianus i la expansión musulmana]].<ref>Citau en Kwame Anthony Appiah, [https://www.theguardian.com/world/2016/nov/09/western-civilisation-appiah-reith-lecture «There is no such thing as western civilisation.» 9 de noviembri de 2016.] ''The Guardian''; u en Jacques Le Goff, [https://books.google.es/books?id=LHWMKZUpgPAC&pg=PA390&dq= ''Diccionario razonado del Occidente medieval''], Akal, 2003, p. 390.</ref> == Estoria == [[Archivu:Nebra Scheibe.jpg|miniatura|El [[discu celesti de Nebra]], descubiertu en Alemaña es la representación más antigua que se conoci dela bóveda celesti.<ref>Cita web |url=[https://web.archive.org/web/20080805033838/http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html](http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html) |títulu= Discu celesti de Nebra |año= 2006 |obra= [[Deutsche Welle]] 22 de hebreru de 2006 |fechaacceso= 10 de juniu de 2008 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20080805033838/http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html](https://web.archive.org/web/20080805033838/http://www.dw-world.de/popups/popup_imageoftheday/0,2173,1911494_lang_28,00.html) |fechaarchivo= 5 de agostu de 2008</ref>]] === Prestoria === La [[Homo neanderthalensis|neandertal]] está considerá cumu la única especii humana autótona d’Uropa. En efeutu, sigún las hallauras paleontológicas, se alcuentraba presenti en Uropa quandu aportó el ''[[Homo sapiens]]'' (identificau polos fósilis del [[Ombri de Cromañón|Cromagnon]]), especii ala que perteneci tola la umanidá atual. Las dos especiis umanas conviviun duranti bastanti tiempu ata que el neandertal s'extinguió, probabilmenti debíu ala competiencia col ''sapiens'', si bien entavía quean abundus interrogantis sobri dichu eventu i acerca dela posibilidá d’[[Híbrido (biología)|hibridación]] entri dambas dos especis.<ref>{{Cita web |url=[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/05/06/AR2010050604423.html](http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/05/06/AR2010050604423.html) |títulu=Ancient DNA shows interbreeding between Homo sapiens and Neanderthal}}</ref> Duranti los 2,5 millonis d’añus del Pleistocenu (era geológica), numerosas fasis frías llamás glacialis (Era de Yelu Cuaternaria), u avanzis significantis delas capas de yelu continental, n’Uropa i América del Norti, ocurrierun a intervalus d’alreol de 40.000 a 100.000 añus. Los largus periodus glacialis estavan separaus por periodus más templaus i más cortus llamáus interglacialis que duraban alreol de 10.000–15.000 añus. El últimu episodiu fríu del últimu periodu glacial acabó alreol de 10.000 añus dantis. La Tierra está ogañu nun periodu interglacial del Cuaternariu, llamau el Holocenu (era geológica atual). El Homo erectus georgicus, que vivía aprosimadamenti aicí 1,8 millonis d’añus en Georgia, es el homininu (miembru dela tribu humana) más antiguu que s’a descubiertu n’Uropa. Otrus restus d’homininus, que datan d’aprosimadamenti 1 millón d’añus, s’an descubiertu en Atapuerca, España. El ombri de Neandertal (nombráu assina pol valli de Neandertal n’Alemania) apareció n’Uropa aicí 150.000 añus dantis (a aicí 115.000 añus ya se alcuentra nel territoriu dela Polónia atual[60]) i desapareció del registru fósil aicí 40.000 añus dantis, siendu el su últimu refugiu la Península Ibérica. Los Neandertalis fuerun reemplazaus por humanus moernus (Cro-Magnons), que paici que aparecierun n’Uropa alreol de 43.000 a 40.000 añus dantis. Sin embargu, tamién dessisti evidencia de que el Homo sapiens llegó a Uropa alreol de 54.000 añus dantis, unus 10.000 añus dantis de lo que se pensaba dantis. Los lugaris más antigus d’Uropa que datan de 48.000 añus dantis son Riparo Mochi (Italia), Geissenklösterle (Alemania) i Isturitz (Francia). El periodu Neolíticu uropeu —marcau pola coltivación de cosechas i la cría de ganaú, el aumentu del númeru d’asentamientus i el gastu generalizau dela alfarería— prencipió alreol del 7000 dantis dela Era Común en Grecia i los Balcanis, probablimenti influyenciau por prácticas agrícolas anterioris n’Anatolia i el Cercanu Orienti. S’estendió dendi los Balcanis a lo largu delos vallis del Danubiu i el Rin (coltura dela Alfarería Lineal), i a lo largu dela costa mediterránea (coltura Cardial). Entri el 4500 i el 3000 dantis dela Era Común, estas culturas neolíticas dela Uropa central se desarrollarun más pal oesti i el norti, transmitiendu nuevas habilidais adquirías ena producción d’artefactus de cobri. En Uropa Occidental el periodu Neolíticu se caracterizó no por grandis asentamientus agrícolas, sinu por monumentus de campu, cumu recintus de calzá, túmulus funerarius i tumbas megalíticas. El horizonti cultural dela Cerámica Cordá floreció ena transición del Neolíticu al Calcolíticu. Duranti esti periodu se construyerun monumentus megalíticus gigantis, cumu los Templus Megalíticus de Malta i Stonehenge, por toa Uropa Occidental i del Sul.[ Las puebracionis nativas moernas d’Uropa desciendin en gran parti de tres linajis distintus: cazadoris-recoletoris mesolíticus, descendientis de puebracionis asociás cola coltura Epigravetiansi paleolítica; agricultoris uropeus tempranus neolíticus que migrarun dendi Anatolia duranti la Revolución Neolítica aicí 9.000 añus dantis; i ganaerus dela estepa Yamnaya que s’expandierun n’Uropa dendi la estepa póntica-cáspica d’Ucrania i el sul de Rusia en el contestu delas migracionis indoeuropeas aicí 5.000 añus dantis. La Edá de Bronci uropea prencipió aicí el 3200 dantis dela Era Común en Grecia cola civilización minoica en Creta, la primera civilización avanzá n’Uropa. Los minoicus fuerun seguíus polos micénicus, que colapsarun repentinamenti alreol del 1200 dantis dela Era Común, dando prencipiu a la Edá de Hierru uropea. La colonización dela Edá de Hierru polos griegus i fenicius diu lugal a ciais mediterráneas tempranas. El prencipiu dela Italia i Grecia dela Edá de Hierru dendi alreol del sigru VIII dantis dela Era Común diu lugal gradualmenti a la Antigüedad Clásica estórica, cuyo prencipiu a vezis se data en el 776 dantis dela Era Común, el añu delos primerus Juegus Olímpicus. === Antigüedá crássica === La Antigüedá estuvu marcá pol influju dela civilización [[Antigua Grecia|greco]][[Antigua Roma|latina]], i del Imperiu Romanu sobri el restu d’Uropa. La [[caía del Imperio romanu de Ocidenti]] i la llegá de nuevus grupus étnicus cun nuevus reinus, llevó ala fragmentación política d’Uropa. Duranti essi períou debíu ala mayol produtividá dela agricultura mediterránea i la mayol eficiencia del transporti marítimu sobri el terrestri, la çona mediterránea soportaba mayoris densidais de puebración i tenía las prencipalis ciais. Por esa razón, los fatoris demográficus i geográficus condicionun nessa época el mayol desarrollu económicu relativu del sul d’Uropa, frenti al norti d’Uropa más fríu i, en general, cun peoris recursus agrícolas. === Edá Meya === [[Archivu:MercatormapFullEurope16thcentury.jpg|miniatura|Mapa d’Uropa de [[Gerardus Mercator]].]] El prencipiu dela Edá Meya se sitúa tradicionalmenti nel añu 476 cola caída del [[Imperiu romanu d'Ocidenti]]. Esti acontecimientu fue seguíu por sucesivus intentus d’unificación i conquista, que sumierun al continentí n'abundus confliutus i guerras duranti la Edá Meya, cumu la [[guerra delos Cien Añus]] que duró más dun sigru. === Edá Moerna === L'Edá Moerna marca, pa Uropa, el prencepiu de processus que muchu endispués darán lugal a la globalización, i es el tiempu nel que los confliutus bélicus se hizun ca vezi más desastrosus, cumu la llamá [[guerra delos Trenta Añus]]. Duranti esti períodu, las armas de fuegu uropeas, debíu alos constantis confliutus entri potencias uropeas, mejorun notablementi. Si bien Uropa tenía una puebración mu inferiol a China o India, i tamién una [[produtividad]] menol (hacia 1500, Orienti Meyu, China i India concentraban el 60 % dela produción mundial), los recursus provenientis d’América i la su tenología militá sedríen un factor emportanti a partil dela segunda metá del [[sigru XIX]], quandu diversas potencias uropeas tuvun choquis armaus cun China i India. Un factor que influiría decisivamenti ena espansión dela coltura uropea (religión, lengua, etc.) fue la llamá [[espansión uropea]] que tuvun una primera ola nel [[sigru XVI]] n'América i en dos olas posterioris hizun con que gran parti d’Asia, África i Oceanía tamién estuvieran controlás políticamenti por paísis uropeus. [[Archivu:EC-EU-enlargement animation.gif|miniatura|Procesu d’ampliación dela [[Unión Uropea]].]] === Edá Contemporánea === Los processus económicus i el desenvolvimientu científicu i tecnológicu s’acelerarun en desmedru d’otrus continentis de manera muchu más notoria duranti la Edá Contemporánea, produciendu tensionis por competiencias que desencadenun más guerras (cumu las [[Guerras Napoleónicas]] i las [[guerras mundialis|Guerras Mundialis]]). Ogañu los procesus tendentis ala unificación se procuran pacíficamenti, tal es el casu dela Unión Uropea, el cual origin se remonta ala [[Declaración Schuman]] de 1950. Uropa es el continentí que a teníu más influenci política, militá i económica ena estoria del mundu enos dos últimus sigrus. Sin embargu, antis del [[sigru XIX]], China i India eran demográfica i económicamenti más importantis que Uropa: hacia 1500, Orienti Meyu, India i China concentraban cerca del 60 % dela producción mundial; i pocu antis de 1800, el 80 %.<ref name="Robert_1">Marks, Robert B. (2007): ''Los orígenis del mundu modernu'', ed. Crítica, ISBN 978-84-8432-930-5</ref><ref name="John_1">Hobson, John M. (2004): ''Los orígenis orientalis dela civilización de ocidenti'', ed. Crítica, ISBN 84-8432-718-3</ref> == Geografía == [[Archivu:Europe topography map.png|miniatura|[[Topografía]] d’Uropa.]] [[Archivu:Europe from Space in 4K.webm|miniaturadeimagen|Uropa dendi l'espaciu]] === Geografía física === Uropa, el segundu continentí más chiquinu del mundu tras Oceanía, tien una estensión de 10&nbsp;530&nbsp;751&nbsp;km², representandu el 7 % delas tierras emergias. Palrandu estrictamenti en términus de ciencia [[geografía|geográfica]] moerna, Uropa, cumu Oceanía, dejan d’estal categorizás cumu continentis i son considerás [[Macro-unidad geográfica|macro-unidais geográficas]] (MUG); ya que en efectu, nel casu d’Uropa esta macrounidá geográfica es una prolongación ocidental del continentí euroasiáticu. Caracteriza a Uropa, tantu eno geográficu (cun mucha incidencia ena climáticu cumu ena su [[geografía umana]]), la elevada cantidá meya de costas marítimas i oceánicas debía ala presencia d’abondus penínsulas, golfus, maris interioris i islas. Estu i el influju dela [[corrienti del Golfu]] i la prossimidá delos desiertus cálidus d’África i Asia determinan qu'en Uropa preponeri, pessi alas latitudis, un [[climi templau]] escepcionalmenti benignu pa la abitabilidá umana. Porotra parti la abundancia de costas i idrovías a permitíu i permiti el tránsitu de puebracionis i endispués el su establecimientu dendi finis del [[pleistocenu]] (quandu los ''[[Homo sapiens]]'' sustituyun alos ''[[Hombre de Neanderthal|Homo neandertalensis]]''). [[Archivu:Europe biogeography countries.svg|miniatura|izquierda|Regionis biogeográficas d’Uropa.]] Tamién es Uropa, si se la considera de mo tradicional cumun continentí, el continentí más chanu, cuna artura meya de 230 metrus. La mássima espresión destas planiciis es La Gran Chanura del Norti, que s’estiendi 2000&nbsp;km dendi las costas atlánticas francesas ata los montis [[Uralis]], la hunti física más oriental cun Asia. Los puntus más artus son el [[monti Elbrus]] (Rusia) n'Uropa oriental (5642&nbsp;m), el [[Shkhara]] (Georgia) (5204&nbsp;m) i el [[Mont Blanc]] (Francia-Italia) en Uropa ocidental (4807&nbsp;m). [[Archivu:Dents du Peigne et Mont-Blanc depuis les Arcs (hiver 2023).JPG|miniaturadeimagen|[[Mont Blanc]] vistu dendi [[Francia]]]] Al sul, Uropa está assepará del [[África|continentí africanu]] pol [[mari Mediterráneo]], rayavque se reduci a unus pocos quilómetrus enel [[estrechu de Gibraltar]], al sulesti los límitis cun Asia tamién están daus pol Mediterráneo i los sus maris subsidiarius, el [[mari de Mármara]] i el [[mari Negru]]. Si bien se observa, el mari Mediterráneo i la su cuenca más que un límiti (sigún los momentus estóricus) es un nexu d’unión clos otrus «continentis» (las macrounidais geográficas d’Asia i África), resultandu los verdaderus límitis colturalis i étnicus las extensas regionis desérticas que s’ubican al otru lau del Mediterráneu. Considerandu a [[Islandia]] cumu parti d’Uropa i a [[Groenlandia]] cumu parti d’América, se puei observal que las distancias entri Uropa i el continentí americanu son tamién bastanti exiguas. [[Archivu:Linz Blick über die Donau nach Urfahr mit WikiEule 2023-4107.jpg|miniaturadeimagen|[[Danubiu]] en [[Linz]], [[Austria]]]] Uropa es el únicu continentí sin desiertus áridus tropicalis. Los [[bosqui]]s, que cubrían práticamenti toa Uropa, an cedíu bastante terrenu produtu dela atividá umana. Ena actualidá, los paísis con mayol cantidá d’ectáres de bosquis son Rusia, Francia, Ucrania, España i Suecia (que son tamién, amás dela uroasiática Turquía, los más estensus territorialmenti). Los prencipalis [[ríu]]s que pola su navegabilidá tienin mayol trascendencia económica son el [[Volga]], el [[Danubiu]], el [[Rin]] i el [[Loira]], entri otrus, siendu amás algunus delos más estensus d’Uropa. Entri los golfus d’Uropa destacan el [[golfu de Vizcaya]] (Francia i España), el de [[golfu de Cádiz|Cádiz]] (España i Portugal), el de [[Dardanelos]] i el del [[Bósforo]] (Turquía), el de [[Estrechu de Mesina|Mesina]] (Italia) i el de [[Oresund]] (Dinamarca i Suecia), entri otrus. Las sus prencipalis penínsulas son la [[Escandinavia|Escandinava]] (Suecia, Noruega), [[península ibérica|ibérica]] (España, Portugal, Andorra i Gibraltar), [[península itálica|itálica]] (Italia, San Marinu i Ciá del Vaticanu), [[Península delos Balcanis|balcánica]] (Grecia, Albania, Bulgaria, Macedonia del Norti, Serbia, Croacia, Montenegru, Bosnia-Herzegovina, Eslovenia i Rumania); amás delas penínsulas de [[Península de Kola|Kola]] (Rusia), [[Jutlandia]] (Dinamarca), [[Bretaña]] (Francia) i [[Crimea]] ([[Territoriu disputau|disputau]] entri Rusia i [[Ucrania]]). Las sus prencipalis islas son [[Gran Bretaña]] ([[Inglaterra]], [[Escocia]] i [[Gales]]), [[Islandia]] i [[Irlanda]] ([[República d'Irlanda]] i [[Irlanda del Norti]]), ubicás nel norti d’Uropa. Tamién [[Sicilia]] i [[Cerdeña]] ([[Italia]]), [[Córcega]] ([[Francia]]) i [[Creta]] ([[Grecia]]), nel sul d’Uropa ([[Mari Mediterráneo]]), entri otras. === Geografía política === [[Archivu:Europe countries map es.png|miniaturadeimagen|300x300px|Mapa de países d'Uropa]] Uropa está dividía políticamenti en cincuenta Estaus soberanus, cincu Estaus cun limitau reconocimientu i seis territorius dependientis. En el continentí se hallan algunus delos [[Estado nación|Estaus nación]] más antigus del mundu. ==== Organizacionis internacionalis i regionalis ==== [[Archivu:Supranational European Bodies-es.svg|miniatura|500px|[[Diagrama de Euler]] colas relacionis intergubernamentales n'Uropa]] Tolos los Estaus uropeus soberanus son biembrus de plenu derechu delas [[Organización delas Nacionis Unias|Nacionis Unías]] (ONU), i se alcuentran entri las sus filas dozi paísis uropeus cumu fundantis. A nivel económicu, los Estaus uropeus forman parti del [[Fondu Monetariu Enternacional]] (salvu Andorra, el Vaticanu, Mónacu i Liechtenstein), inque algunus nu cumplin col artículu VIII cumu son [[Bosnia i Herzegovina]] i [[Albania]]. Nel casu dela [[Organización Mundial del Comerciu]] s'integran tos salvu el [[Mónacu|Prencepau de Mónacu]] i [[San Marino]], amás de paísis cumu [[Andorra]], [[Azerbaiyán]], [[Bielorrusia]], [[Bosnia i Herzegovina]], la [[Ciá del Vaticano]] i [[Serbia]] que tienin el estatus d'observantis. El potencial económicu d’Uropa haizi que quatru paísis uropeus ([[Alemaña]], [[Francia]], [[Italia]] i [[Reinu Uniu]]) estén entri las prencepalis economías del mundu. Estas potencias suelin unil-si enos llamaus [[G7]], [[Grupo de los Doci|G12]] i [[G20]]. Recientementi, s'unió la [[Unión Uropea]] cumu miembru permanenti. En materia de justicia i seguridá, tolos los paísis uropeus están integraus ena [[Interpol]]. Nel casu dela [[Corti Penal Enternacional]], quatru paísis nu an firmau ni ratificau el [[Estatutu de Roma]] (Rusia, Azerbaiyán, Turquía i Vaticanu). Mientris que son tres los firmantis que entavía nu lo an ratificau (Ucrania, Armeña i Mónacu). Rusia, pola su parti, firmó el Estatutu, peru en 2016 retiró la su firma.<ref>cita noticia |url=[https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml](https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml) |títulu=Rusia abandona la Corte Penal Internacional |fechaacceso=30 de noviembri de 2024 |fecha=16 de noviembri de 2016 |periódico=[[RTVE]] |agencia=[[Agencia EFE]] |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20161118015332/https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml](https://web.archive.org/web/20161118015332/https://www.rtve.es/noticias/20161116/rusia-revoca-su-firma-del-estatuto-roma-corte-penal-internacional/1444285.shtml) |fechaarchivo=18 de noviembri de 2016</ref> Nel restu de paísis s'acepta la jurisdición dela Corte Penal Internacional pa juzgal casus de críminis contra la umanidá. En casu del [[Movimientu de Paísis No Alineaus]] (1961) so dos nacionis uropeas ([[Bielorrusia]] i [[Azerbaiyán]]) forman parti desta organización en favol dela neutralidá. Dessistin otras organizacionis de tipu transcontinental cumu la [[OCDE]] en 1961 (paísis americanus, uropeus i asiáticus) ala que se aderierun ventiquatru paísis uropeus. Cumu organizacionis transcontinentales entri Uropa i América alcuentramus l'[[Organización pala Seguridá i la Coperación n'Uropa]] (1975) pa fomental la democracia, los derechus umanus, el control d'armas i la seguridá. Tamién la organización militár [[OTAN]] (1949), ala que pertencin veintiséis Estaus uropeus (dos potencias nuclearis cumu el Reinu Uníu i Francia). D’igual modu l'OTAN mantien dendi 1994 un programa pa estrechal laçus cun Estaus dela antigua [[Unión Soviética]] i otrus paísis uropeus, la [[Asociación para la Paz]]. Rusia mantien una alianza militar contrapuesta ala Organización del Tratau del Atlánticu Norti, i es la [[Organización del Tratau dela Seguridá Coletiva]] dela que forman parti seis nacionis ([[Rusia]], [[Armeña]] i [[Bielorrusia]] por parti uropea más [[Kazajistán]], Tayikistán i Kirguistán). A nivel de investigación destaca l'[[Agencia Espacial Uropea]] (1975), ala que pertenecin ventidós Estaus uropeus, que fomenta la esploración espacial i el programa de satélitis uropeus. La mayol parti delos paísis uropeus dau el su pesu políticu i financieru están presentis en abondas organizacionis mundialis i regionalis (fuera d’Uropa) en caliá de biembrus permanentis o biembrus observantis cassu del [[Bancu Asiáticu de Desenvolvimientu]] (1966), con quarenta i ochu paísis regionalis i diecinuevi nu regionalis, o el [[Bancu Asiáticu d'Inversión n'Infraestrutura]], a iniciativa dela [[Repúbrica Populal China|Repúbrica Populal de China]] en 2014, qu'engloba a trenta i un Estaus asiáticus i algunus uropeus cumu España, Alemaña o Francia. L'organización regional más antigua d’Uropa es el [[Conseju d'Uropa]] (1949), que es una organización enternacional de ámbitu regional destiná a promovel, medianti la coperación delos Estaus d’Uropa, la configuración dun espaciu políticu i jurídicu común nel continentí, sustentau sobri los valoris dela democracia, los derechus umanus i el imperiu dela lei. Constituiu pol [[Tratau de Londres (1949)|Tratau de Londres]] el 5 de mayu de 1949, l'única qu'integra nel su senu a tolos los Estaus uropeus, cola salvedá de Bielorrusia, Kazajistán i la Ciá del Vaticanu, excluyíus por sel los sus regímis políticus incompatiblis colos prencipius que sostriban la pertencia al Conseju. [[Archivu:EU-candidate countries map.svg|miniaturadeimagen|Unión Uropea i paísis candidatus.]] El Conseju d’Uropa a perdíu pesu ena actualidá, ya que la pulítica uropea vien marcá pola existencia dun enti al qual pertenecin ventisieti paísis d’Uropa. Se trata dela [[Unión Uropea]] (creá en 1958 cumu [[Comunidad Económica Uropea]]). L'Unión Uropea fomenta la integración delos sus miembrus medianti una serii de mecanismus cumu la cesión de competencias ala Unión Uropea, supeditación delos Estaus a leis uropeas, Justicia uropea u política esteriol única i consensuá. Amás, los Estaus biembrus dela Unión participan a través delas institucionis comunitarias cumu el [[Consejo de la Unión Uropea]], la [[Comisión Uropea]] o el [[Parlamentu Uropeu]] entri otras. L'Unión trabaja en varius organismus regionalis tantu pa los Estaus biembrus cumu pa los paísis nu pertencientis ala Unión Uropea: * [[Mercau Únicu Uropeu]]: Es unu delos instrumentus d’integración económica dela Unión, consistenti nel establecimientu dun mercau común entri los Estaus biembrus. Nesti mercau únicu circulan libramienti los bienis, servicius i capitalis i las pressonas i, nel su interirol, los ciudadanus dela Unión puein vivil, trabajal, estudial o hazel negocius con libertá. * [[Espaciu Económicu Uropeo]] (1994): Acuerdu entri los biembrus dela Unión Uropea (UE) i dela [[Asociación Uropea de Libri Comerciu]] (AELC), escetu Suiça. La su creación permitiu alos paísis dela AELC participal nel mercau interiol dela Unión Uropea sin tenel que adheril-si ala UE. * [[Unión Aduanera dela Unión Uropea]]: es una unión aduanera entri tolos los Estaus biembrus dela Unión Uropea i quatru Estaus nu biembrus ([[Andorra]], [[San Marino]], [[Mónaco]] i [[Turquía]]) más las dependencias británicas n'Uropa (salvu Gibraltar). A diferencia dela çona de libri comerciu, los biembrus dela unión aduanera imponen una tarifa común alas mercancías esteriolis qu'entran ala unión. * [[Acordanza de Schengen]] (1995): Que suprimi los controlis fronteiriçus interioris en favol dela libri circulación. * [[Urozona]] (1999): Creá polos paísis dela Unión, ogañu 19, que acetun l'[[euro]] cumu moneda i toman las decisionis a través del [[Bancu Central Uropeo]]. Amás otrus quatru paísis fuera dela Unión gastan el euro medianti un acuerdu prevíu ([[Andorra]], [[San Marinu]], [[Mónacu]] i [[Ciá del Vaticanu|Vaticanu]]) i dos lo hazin sin acuerdu prevíu, Kosovu i Montenegru). * [[Sistema Uropeo de Bancus Centralis]]: L'objetivu primordial que s'asigna al SEBC es el de mantenel l'estabilidá de precius, sin perjuici del qual «apoyará las políticas económicas generalis dela Comuniá». Fueraparti de sel un atul prencepal dentru del continentí uropeu, l'Unión Uropea, mantien relacionis con otrus organismus continentalis: mantien reunionis con paísis d’Asia (ASEM), cuna CELAC medianti las [[I Cumbri dela Comuniá d'Estaus Latinoamericanus i Caribeñusi la Unión Uropea|Cumbri CELAC-UE]] i con Estaus d'África, del Caribe i del Pacíficu (ACP) pa, a través de varius acuerdus (el más recienti [[Acuerdu de Cotonú]] del añu 2000) luchal contra la pobreza juntu con la Unión Uropea que trabaja por meyu del Fondu Uropeu de Desembolvimientu. L'Unión Uropea trabaja a través dela firma de acuerdus económicus. La prencepal alternativa uropea en bloqui económicu ala Unión Uropea fue la [[Asociación Uropea de Libri Comercio]] (EFTA n'ingrés) fundá en 1960 cumu contrapesu ala CEE. Nostanti col pasu del tiempu muchus delos sus biembrus abandonun la organización pa ingresal ena CEE ([[Reinu Uniu]] i [[Dinamarca]] en 1972, Portugal en 1986, [[Finlandia]], [[Austria]] i [[Suecia]] en 1991) dejandu el bloqui cun quatru biembrus (Suiça, Liechtenstein, Noruega i Islandia). A nivel políticu alcuentramus el [[Estau dela Unión (entidad política)|Estau dela Unión]] (1997) una unión entri Rusia i Bielorrusia. DEssistin otrus organismus de caráter regional cumu el NB8 (8 Nórdicu-Bálticu), organismu de cooperación entri Estaus nórdicus i bálticus. Estas dos árias tienin amás las sus propias organizacionis cumu el [[Conseju Nórdicu]] (1952) i la [[Asamblea Báltica]] (1990). Una delas más antiguas es la unión política-económica de [[Bélgica]], [[Paísis Baxus]] i [[Luxemburgo]], conocía cumu [[Benelux]], que fue fundá en 1948. Las [[islas británicas]] (compuestas por Irlanda i el Reinu Uníu) estaban integrás ena [[Unión Uropea]]. En 2020, se produxu la [[salia del Reinu Uniu dela Unión Uropea]] mientris que Irlanda permaneci ena Unión. Dambos dos paísis están por fuera del espaciu Schengen. Porotra parti, entri ambos mantienin dendi 1923 una [[Common Travel Area|área de libri circulación]] que permiti alos ciudadanus d'ambus paísis movel-si enas islas sin control de pasaportis. Ena çona oriental d’Uropa dessistin tamién otras organizacionis regionalis cumu el [[Grupo de Visegrado]] (1991) pa fomental la cooperación entri [[Ungría]], [[Poloña]], la [[Repúbrica Checa]] i [[Eslovaquia]]. O la [[Coperación Económica del Mari Negru]] (1992) con paísis biembrus ribereñus del mari Negru más Albaña, Serbia, Moldavia, Azerbaiyán i Grecia. Destaca tamién el [[Acuerdu centruropeu de libri chambu]] (CEFTA) fundau en 1992 palos paísis orientalis d’Uropa similal ala EFTA i ala CEE. Nel su mássimu esplendol estuvu compuestu por catorci Estaus inque ohañu lo conforman seis (quatru dela Antigua [[Yugoslavia]] más [[Moldavia]] i [[Albaña]]), otrus Estaus l'abandonun pa ingresal ena Unión Uropea: * [[Poloña]], [[Ungría]], [[Repúbrica Checa]], [[Eslovaquia]] i [[Eslovenia]] (2004) * [[Rumania]] i [[Bulgaria]] (2007) * [[Croacia]] (2013) En 2013, fue un grupu informau llamau [[EuroMed]] el qual ámbitu es de creal una alianza del sul pa represental la singularidá delos sus biembrus. Los biembrus son: [[Chipre]], [[Croacia]], [[Eslovenia]], [[España]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Italia]], [[Malta]] i [[Portugal]]. [[Rusia]] tieni una fuerti influenci en paísis uropeus dela antigua órbita soviética, dellu se desprendi la creación dela [[Comunidad de Estau Independientis]] (1992), que inclui a [[Azerbaiyán]], [[Bielorrusia]], [[Moldavia]] i Armeña. Finalmenti, pa contrarrestal esta influencia rusa, se creó en 1997 [[GUAM]] entri quatru paísis relacionaus cuna Comunidá de Estaus Independientis: [[Georgia]] (antigu biembru), [[Ucrania]] (Estau observadol), [[Azerbaiyán]], i [[Moldavia]]. == Economía == [[Archivu:Europe-GDP-PPP-per-capita-map.png|250px|miniatura|Nacionis uropeas sigún renta per cápita.]] Nel [[sigru XIX]], se realiza la primera integración moerna dela economía de varius Estaus uropeus a través dela [[Unión Aduanera de Alemaña]]. Duranti essa época se consolida el poderíu económicu uropeu i Uropa a finalis del [[sigru XIX]] llegó a sel la macrorregión con mayol renta per cápita del mundu, siendu ogañu un continentí ondi se colocan la mayol parti de paísis de renta alta. Inqui siendu la renta meya uropea alta, dessisti una gran disparidá ena riqueza económica delos distintus paísis uropeus, asín, mientris qu'enas cincu prencipalis economías el [[PIB per cápita]] supera los 50 000 [[Dólar estadounidense|USD]] por pressona, [[Moldavia]] ábati sobrepasa los 2000 USD. El [[FMI]] estima que el [[PIB]] [[Paridad de poer aquisitivu|(PPA)]] uropeu pa 2022, fue de $32,25 billonis de dólaris, un 21,2 % del PIB mundial. === Estória económica === Si bien dessistierun n'Uropa dendi la Antigüedá grandis imperius qu'eran potencias militaris i las sus sociedais tenían un grau d’especialización i complejidá económica superioris a otras partis del planeta, ni duranti la [[Edá Meya]] ni duranti la [[Edá Moerna]] l'economía uropea fue superior ala de otras regionis d’Asia. Duranti la Edá Moerna, [[Estória de Asia|Asia]] entavía siguió siendu el continentí económicamenti más produtivu. Acia 1500, [[Oriente Meyu]], [[India]] i [[China]] concentraban cerca del 60 % dela produción mundial, i pocu dantis de 1800 el 80 %. Duranti el [[sigru XVIII]], los textilís d’India se esportaban estensivamenti a Francia i Inglaterra. I gran cantidá de produtus industrialis chinus estaban presentis, tantu ena América colonial dendi el [[sigru XVII]], cumu n'Uropa. S’estima que un 75 % dela plata extraía polos españolis en América acabó en China a cambiu dela compra de produtus manufaturaus en China.<ref name="Robert_1"/><ref name="John_1"/> La [[revolución industrial]] uropea alteró esti equilibriu, i medianti conquista militá gran parti d’Asia i África pasarun a estal controlás por potencias uropeas, duranti la [[Espansión europea#Las tres oleás|segunda i tercera oleás]] dela [[Espansión uropea]]. Duranti el [[sigru XX]], Uropa i algunas delas sus escolonias n'América pasun a sel las regionis más produtivas i con mayol renta per cápita en el mundu. Inqui enos añus 1920, Estaus Uníus superaría ya alos paísis uropeus más desenvolvius en [[renta per cápita]]. Aún assín, Uropa a seguíu siendu unu delos prencepalis polus económicus del mundu ata el [[sigru XXI]], con nivelis de renta so igualaus por Estaus Uníus, Canadá, Australia, Nueva Zelanda, Japón i Corea del Sul. Sin embargu, la nueva realidá dela [[economía mundial]] se a consolidau nel transcursu delas tres últimas décadas, marcá prencipalmenti pola desintegración dela [[Unión Soviética]] i el vertiginosu crecimientu dela [[Repúbrica Populal China]] i otras regionis d’Asia. Unu delos factoris más notorius dela dinámica económica uropea dendi 1970 fue la materialización dela unidá económica de güena parti d’Uropa. Assín, la dinámica económica del continentí a estau supeditá al funcionamientu dela [[Unión Uropea]]. Ogañu, venti Estaus uropeus compartin una mesma moneda, el [[euro]] (€). Otra delas particularidais dela economía uropea es el hechu de que varius estaus de poca estensión territorial, sin mayoris recursus naturalis i sin poseel costas, cuentan con economías prósperas i con un elevau niveli de via. Tal es el casu d’[[Andorra]], [[Luxemburgo]], [[Suiza]] o [[Liechtenstein]], asín cumu [[Mónaco]], inque esti úrtimu posee costas nel [[Mari Mediterráneu|Mediterráneu]]. La dinámica dela economía uropea s'a vistu afetá enos últimus cinquenta añus por dos chambus emportantis ena economía mundial. El primeru dellus a siu la [[globalización]]. Por ella, gran parti dela atividá industrial a pasau a [[Estremo Oriente]], i por esso Uropa a basau un porcentaji ca vezi más mayol dela su economía en setoris d'alta tecnología i servicius financierus. Estu a provocau en gran parti la [[financiarización]] dela economía produtiva, que por una serii de malus diseñus i mala regulación desencadenó la [[Gran Recesión|Gran Recesión de 2008]] que fue especialmenti aguzá en muchas regionis d’Uropa i tuvo efetus políticus i el crecimientu del rechazu ala profundización dela unión política ena [[Unión Uropea]]. Assín en 2016, s'aprobó la [[salia del Reinu Uniu dela Unión Uropea]], hechu que diu credibilidá al [[euroescepticismo]] notrus paísis uropeus. == Demografia == La puebración uropea actual es, ena su imensa mayoria, [[fenotipu|fenotípicamenti]] [[Blancu (pressona)|caucásica]], i está dividía en tres grandis grupus: * Los [[pueblus germánicus|germánicus]], que suelin tenel una pigmentación de piel blanca clara i rosá, cabellu rubiu, rojizu o castañu claru i los ojus azulis, verdis i miel-avellana. Abitan prencepalmenti n'[[Escandinavia]], [[Alemaña]], [[islas británicas]], [[Austria]], [[Suiça]], [[Paisis Baxus]], nortis de [[Francia]] i [[Italia]], etc. * Los [[pueblus grecolatinus|grecolatinus]], que ena su mayoria tienin la piel blanca cun ligeru rubol (mejillas semirrojas) nel rostrol, cabellu oscuru, que puei dil dendi el negru ata el castañu claru. Se dan los ojus marronis, verdis, grisus u azulis. Abitan [[España]], [[Italia]], [[Francia]], [[Portugal]], [[Rumania]] i [[Grecia]]. * Los [[pueblus eslavus|eslavus]], que ocupan mayoritariamenti el esti d’Uropa ([[Rusia]], [[Bielorrusia]], [[Ucraña]], [[Estoña]], [[Letoña]], [[Lituania]], [[Poloña]], [[Chequia]], [[Eslovaquia]] i algunus paísis delos [[Balcanis]]). Inque enas regionis intermeyas entri estus tres grupus, s’alcuentran muchas puebracionis que apresentan caraterísticas de tos. Tamién vivin otrus grupus de puebración que nu pertencin a estus tres mayoritarius cumu los [[Pueblu judíu|judíus]], los [[Albaña|albanesis]], los [[Pueblu gitanu|gitanus]], los [[turcus]], los [[Samis|laponis]], etc. Fuerun varius los grupus étnicus que, a lo largu delos sigrus, invadierun el continentí uropeu, entri ellus destacamus alos [[íberos]], [[celtas]], [[pueblus germánicus|germanus]], [[vikingus]] (germánicus), [[latinus]] u [[Antigua Roma|romanus]] (itálicus), [[etruscus]] (itálicus), [[Antigua Grecia|helénicus]], [[eslavus]], etc. Consideraus endispués autótunus de dichu continentí, alos qualis se suma la migración dendi el continentí asiáticu: [[fenicius]], [[Pueblu árabi|árabis]], [[judíus]] i [[gitanus]] entri otrus. Ogañu dessistin otrus tipus d’inmigrantis, entri ellus los asiáticus del lejano orienti i los provenientis d’[[África]], [[América Central|Centroamérica]] i [[América del Sur|Sudamérica]]. === Características dela puebración === [[Archivu:Europe population over 65 2008-2018 01.svg|miniatura|Proporción dela puebración de 65 añus u más (% puebración total) a 2008 i a 2018. Huenti: Eurostat]] Con respetu ala situación demográfica, destaca el hechu de cómo nel continentí uropeu la mayol parti delos sus abitantis correspondi a una puebración adulta entri los 30 i 50 añus de edá, cun avejantamientu progressivu i una marcá disminución dela puebración juvenil. Esta situación ya resulta preocupanti en varius paísis uropeus, cumu [[Alemaña]], [[Austria]], [[Francia]], [[Suiça]], [[Bélgica]], [[Paisis Baxus]], [[España]], los paísis [[Península Escandinava|escandinavus]], [[Dinamarca]], [[Grecia]] i el [[Reinu Uniu]], enos que se produci una pirámidi puebracional invertía cuna escasa puebración juvenil i sobri tó infantil. Esti fenómenu tamién se da n'Uropa Oriental, ondi, ena década de 1990, la caída del comunismu provocó un colasu dela natalidá, ya de por sí baxa dentru delos paísis comunistas uropeus, juntu cun un bruscu aumentu dela mortalidá. Enos últimus añus, la caída dela natalidá nel antiguu bloqui comunista se a amortiguaú, lo que a permitíu una recuperación dunus indicis de natalidá más próximus ala estabilización dela puebración ena atualidá (1,5 hijus por mujel).<ref>Cita web |url=[https://web.archive.org/web/20080519224458/http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784](http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784) |títulu=White Europeans: An endangered species? |editorial=Yale Daily News |fechaacceso=10 de juniu de 2008 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20080619050440/http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784](https://web.archive.org/web/20080619050440/http://www.yaledailynews.com/articles/view/23784) |fechaarchivo=19 de juniu de 2008</ref> En paísis cumu [[Irlanda]], [[Italia]], [[Portugal]] i [[Islandia]], el procesu davejantamientu tamién s’instaló ena sociedá, lo que provoca con que la puebración destus paísis decrezca anualmenti i ni la inmigración logra cubril esta problemática. Juntu con [[Japón]] (Asia), estus úrtimus encabezan enos paísis cun las demografías más avejantás del mundu. Nostanti la situación con respetu ala diferencia entri la natalidá i mortalidá ya se a equilibrau últimamenti. Uropa del Sul i Uropa Ocidental son las regionis cun mayol promediu de pressonas mayoris nel mundo, ogañu comprendin el 21% dela puebración, con más de 65 añus de edá.<ref>[[https://interactives.prb.org/2021-wpds/](https://interactives.prb.org/2021-wpds/) 2021 World Population Data Sheet. PRB] (en inglés)</ref> Las proyeccionis apuntan a que en 2050 Uropa alcanzará el 30 %.<ref>[[https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf](https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf) World Population Prospects 2022 Summary of Results. [[Naciones Unidas]] (en inglés) pp. 7]</ref> Estu se debi al hechu de que la puebración [[tasa de fecundidad|a teníu hijus por debaju del niveli de reemplazu]] dendi la década de 1970. Las [[Naciones Unidas]] predicin que Uropa disminuirá la su puebración entri 2022 i 2050 en un -7 por cientu, sin cambial los movimientus d’inmigración.<ref>[[https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf](https://www.un.org/development/desa/pd/sites/www.un.org.development.desa.pd/files/wpp2022_summary_of_results.pdf) World Population Prospects 2022 Summary of Results. [[Naciones Unidas]] (en ingrés), pp. 9]</ref>  [[Archivu:Tammerkoski from air 2.jpg|izquierda|miniatura|[[Tampere]] es una delas ciais más atrativas de [[Finlandia]] i los [[paísis nórdicus]].<ref>[[https://yle.fi/uutiset/osasto/news/tampere_rated_finlands_most_popular_city/10133848](https://yle.fi/uutiset/osasto/news/tampere_rated_finlands_most_popular_city/10133848) Tampere rated Finland’s most popular city] (en inglés)</ref><ref>[[https://visittampere.fi/en/news/worlds-most-hipster-cities-revealed-tampere-ranked-number-26/](https://visittampere.fi/en/news/worlds-most-hipster-cities-revealed-tampere-ranked-number-26/) World’s most hipster cities revealed: Tampere ranked number 26!] (en inglés)</ref><ref>[[https://www.foreigner.fi/articulo/tourism/five-finnish-cities-worth-touristic-visit/20190623190002002246.html](https://www.foreigner.fi/articulo/tourism/five-finnish-cities-worth-touristic-visit/20190623190002002246.html) 5 Finnish cities that deserve a tourist visit] (en inglés)</ref><ref>[[https://www.opiskelijantampere.fi/en/most-student-friendly-city-in-finland/](https://www.opiskelijantampere.fi/en/most-student-friendly-city-in-finland/) Most student friendly city in Finland] (en inglés)</ref><ref>[[https://land8.com/tampere-the-most-exciting-city-youve-never-heard-of/](https://land8.com/tampere-the-most-exciting-city-youve-never-heard-of/) Tampere: The Most Exciting City You’ve Never Heard Of] (en inglés)</ref>]] [[Archivu:Saami Family 1900.jpg|miniatura|Familia [[lapones|sami]] en 1900.]] Otru rasgu caraterísticu dela demografía uropea es la elevá tassa d’inmigración. En esti aspetu destaca [[España]] enos últimus añus: de tenel una puebración estranjera inferiol alos 100&nbsp;000 habitantis en 1999, s'a passau a varius millonis, ya por cima del 10 % dela puebración i s'a convertíu nel primel recetor uropeu d’inmigración, superandu inclusu alos paísis que tradicionalmenti fuerun los recetoris dela inmigración, cumu [[Alemaña]], [[Francia]] u el [[Reinu Uniu]]. Nel casu d’España, se pasó de 39 millonis d’abitantis en 1999, i cuna pronuncia caída dela puebración dendi los 42 millonis que se había dau enos añus prevíus a 1999, a 45 millonis en 2006, sin incluyil la inmigración ilegal; esti hechu sirvió al gobiernu español pa aumental el pesu dentru del parlamentu uropeu, al recibil más escañus pola su puebración. Los problemas asociaus al avejantamientu dela puebración puein sel resumíus en dos partis, un menol crecimientu económicu polos desequilibrius del sistema social i por un rasgu de menol innovación dentru delas sociedais avejantás, i el mantenimientu del sistema de pensionis, cuya balança de pagus queda seriamenti dañau quandu el númeru de pensionistas supera al de trabajantis. Por estas dos raçonis, por consideralsi un complementu delos sistemas d’ayua enternacional, i pola política de hechus consumaus, algunus gobiernus uropeus an sostribau la inmigración n'épocas de bonanza económica u pa paliar los problemas antis citaus. === Puebración por sessu === Ena mayol parti delos paísis del continentí las mujeris superan alos hombris en cantidá, esceutu [[Andorra]], [[Albaña]], [[Islandia]] i la colonia [[Reinu Uniu|británica]] de [[Gibraltar]]. Nestus paísis, la puebración masculina es mayoritaria, si bien dessistin ciertas variacionis entri [[Uropa Ocidental]] i [[Uropa Oriental]]. Las pressonas de sessu masculinu inferiol a 65 añus son mayoria prencipalmenti en paísis cumu [[Alemaña]], [[Austria]], [[Bélgica]], [[Dinamarca]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Ungría]], [[Irlanda]], [[Reinu Uniu]], [[Paísis Baxus]], los paísis [[Península Escandinava|escandinavus]] i otrus. Amás nestus paísis, la cantidá porcentual de varonis s’alcuentra en crecimientu i col passu del tiempu podríen igualal u superal alas mujeris. En paísis cumu [[España]], [[Italia]] i [[Portugal]], la puebración de dambus dos sexus s’alcuentra ábati equilibraá, sobri tó ena etapa juvenil, seguía dela de adultez i dela tercera edá. Ena mayol parti delos paísis d’Uropa Oriental, cumu ena antigua [[Unión Soviética]] i el restu delos [[Balcanis]], las mujeris menoris de 65 añus i mayoris de 64 añus son mayoria, i los varonis son minoria por varias décimas porcentualis. Estu se debi alas guerras desatás enos [[Balcanis]], pues los varonis son forçaus al serviciu militá obligatoriu, lo qual a provocau que declinin bastanti. El su crecimientu solu dependerá entoncís del númeru de nacimientus. === Diversidá de géneru i omosexualidá === N’Uropa s'apresenta más influyenti la comunidá [[LGBT]] qu'en qualquiel otra región del mundu. Sigún un estudiu del [[Eurobarómetru]], ena mayol parti delos paísis d’Uropa Occidental entri el 70 i 98 % delos ciudadanus por diferenti país aceta l'omosexualidá i el [[matrimoñu igualitariu]], entri los qualis figuran [[Paisis Baxus]], [[Suecia]], [[Dinamarca]], [[España]], [[Irlanda]], [[Bélgica]], [[Luxemburgu]], [[Francia]], [[Reinu Uniu]], [[Alemaña]], [[Finlandia]], [[Portugal]], [[Austria]] i [[Malta]].<ref name="Sin_nombre-rHD5-1">{{Cita web|url=[https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/infographics_2019_lgbti_final.pdf](https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/infographics_2019_lgbti_final.pdf)|título=EuroCom LGBT Discrimination 2019}}</ref> Nel lau opuestu, enos paísis d’Uropa Oriental menol del 55 % por ca país tien la mesma opinión,<ref name="Sin_nombre-rHD5-1"/> siendu [[Lituania]], [[Eslovaquia]], [[Rumanía]], [[Letonia]] i [[Bulgaria]].<ref> Campos García, Juan Manuel [http://www.lavanguardia.com/vangdata/20151006/54437898165/paises-ue-mas-menos-proclives-aceptar-matrimonio-homosexual.html](http://www.lavanguardia.com/vangdata/20151006/54437898165/paises-ue-mas-menos-proclives-aceptar-matrimonio-homosexual.html) Los países de la UE más proclives a aceptar el matrimonio homosexual] [[La Vanguardia]]. 06 de octubri de 2015.</ref> Diversas encuestas an estimau que en varius paísis uropeus la tasa d’homosexualis i lesbianas son un segmentu visibli a pesal de sel minoria; por exemplu, estus componin el 22 % delos neerlandesis, el 14 % delos francesis<ref>MLE Resource [https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france](https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france) {{Wayback|url=[https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france](https://www.urbanreproductivehealth.org/resource/aids-and-sexual-behaviour-france) |date=20170804214829 }} 13 de eneru de 2011.</ref> i el 8,5 % delos británicus.<ref>[http://www.cronicas.org/cm_armario.htm](http://www.cronicas.org/cm_armario.htm) Sondeos. Muestreos, Sondeos y Encuestas de la Orientación Sexual en el Reino Unido]</ref> D’igual horma, n’Uropa están los primerus paísis ondi el matrimonio entri pressonas del mesmu sexu se hizu legal, dessistendu actualmenti cumu tal en [[Países Bajos]], [[Bélgica]], [[España]], [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suecia]], [[Islandia]], [[Portugal]], [[Francia]], [[Austria]], [[Malta]], [[Alemaña]], [[Finlandia]], [[Irlanda]], [[Luxemburgo]], i el [[Reino Unido]]. En otrus delos paísis occidentalis i algunus orientalis dessisti solamenti la unión civil.<ref>[http://www.rtve.es/noticias/20170630/solo-once-paises-del-mundo-esta-legalizado-matrimonio-homosexual/667560.shtml](http://www.rtve.es/noticias/20170630/solo-once-paises-del-mundo-esta-legalizado-matrimonio-homosexual/667560.shtml) El matrimonio homosexual es ya legal en 23 países]</ref> === Luenguas === [[Archivu:Lenguas de europa.png|miniatura|Luenguas d’Uropa.]] So el 3 % de tolas [[luenguas del mundo]] es autótona d’Uropa, polo qu'el continentí es una delas regionis cun menol [[diversidad lingüística]] del mundu.<ref>Cita web |url=[http://www.sabiask.com/sabiasque/geografia/cuantas-lenguas-hay-mundo.html](http://www.sabiask.com/sabiasque/geografia/cuantas-lenguas-hay-mundo.html) |título=Sabiask.com </ref> Aún assín Uropa es una región cuna cierta diversidá lingüística, ya que dessisti un elevau númeru de luenguas regionalis, que pertencin a diferentis grupus filogenéticus. Entri las lenguas uropeas están: * Del [[Lenguas indoeuropeas|grupu indoeuropeu]]: * [[Lenguas bálticas]]: [[idioma letón|letón]] i [[idioma lituano|lituano]]. * [[Lenguas celtas]]: [[idioma bretón|bretón]], [[idioma córnico|córnico]], [[idioma gaélico escocés|gaélico escocés]], [[idioma galés|galés]], [[idioma irlandés|irlandés]] i [[idioma manés|manés]]. * [[Lenguas eslavas]]: [[idioma bielorruso|bielorruso]], [[idioma serbocroata|serbocroata]], [[idioma búlgaro|búlgaro]], [[idioma checo|checo]], [[idioma eslovaco|eslovaco]], [[idioma esloveno|esloveno]], [[idioma macedonio|macedonio]], [[idioma montenegrino|montenegrino]], [[idioma polaco|polaco]], [[idioma ruso|ruso]], [[idioma bajo sorabo|bajo sorabo]], [[idioma alto sorabo|alto sorabo]] i [[idioma ucraniano|ucraniano]]. * [[Lenguas germánicas]]: [[idioma alemán|alemán]], [[idioma danés|danés]], [[idioma feroés|feroés]], [[idioma frisón|frisón]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma islandés|islandés]], [[idioma luxemburgués|luxemburgués]], [[idioma neerlandés|neerlandés]], [[idioma noruego|noruego]] i [[idioma sueco|sueco]]. * [[Lenguas romances]] (procedentis del [[latín]]): [[idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma asturleonés|asturleonés]] u [[Idioma asturleonés|bable]], [[idioma catalán|catalán]], [[idioma corso|corso]], [[Idioma dalmático|dálmata]], [[idioma español|español]], [[idioma francés|francés]], [[idioma gallego|gallego]], [[Lenguas galoitálicas|galoitálico]], [[idioma italiano|italiano]], [[idioma judeoespañol|ladino]], [[latín]], [[idioma napolitano|napolitano]], [[idioma occitano|occitano]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma retorromance|retorromance]], [[idioma rumano|rumano]], [[idioma sardo|sardo]], [[idioma siciliano|siciliano]], i [[idioma valón|valón]]. * Otras lenguas indoeuropeas: [[idioma albanés|albanés]], [[idioma armenio|armenio]], [[idioma griego|griego]] i [[idioma romaní|romaní]]. * Del [[Lenguas túrquicas|grupu túrquico]]: [[idioma azerí|azerí]], [[idioma kazajo|kazajo]] i [[idioma turco|turco]]. * Del [[Lenguas ugrofinesas|grupu ugrofinés]]: [[idioma estonio|estonio]], [[idioma finés|finés]], [[idioma húngaro|húngaro]] i [[idioma lapón|lapón]] ([[lenguas sami|sami]]). * Dotrus grupus lingüísticus: [[Euskera]] [[idioma georgiano|Georgiano]] [[idioma maltés|Maltés]] * [[Lengua artificial|Lenguas planificás]]: [[esperanto]] (en tolus los paísis del continentí), [[idioma intereslavo|intereslavo]] (enos paísis eslavus), [[ido]], [[interlingua]] i [[volapük]] por algunas pressonas. Sigún datus d’Ethnologue<ref>Summer Institute of Linguistics (SIL international), 2022</ref> las cincu lenguas maternas más palrás n’Uropa son el ruso, l'alemán, el francés, l'ingrés i el italiano. Nostanti, por el númeru total d’ablantis (lengua materna más segunda lengua), las cincu lenguas más palrás n’Uropa son l'ingrés, el francés, el ruso, l'alemán i l'español. Assimesmu, las cincu lenguas uropeas más palrás nel mundu (lengua materna más segunda lengua) son l'inglés, l'español, el francés, el ruso i el portugués. Amás los [[migración|procesus migratorius]] que cobrun emportancia a partil dela segunda metá del [[sigru XX]], hizun con que n’Uropa s’instalun importantis minorías de pressonas cuyas luenguas tienin un origen alótonu. Entri las lenguas alótonas destacan las [[luenguas de África]] (en particulal delos [[luenguas semíticas|grupus semíticu]], [[luenguas bereber|bereber]]) i [[luenguas Níger-Congo|Níger-Congo]]) i las [[luenguas de Asia]] (en particulal las [[ulenguas indoiranias|indoiranias]] i las [[luenguas siníticas|siníticas]], que tamién son las más numerosas dela propia Asia). Por paísis, s’aprecia que los paísis uropeus cun passau estóricu colonial destacau tiendin a recebil inmigrantis procedentis delas sus escolonias, polo que tamién se palran un ciertu númeru de lenguas minoritarias palrás enas escolonias. === Religión === [[Archivo:Religiones de europa.png|miniatura|Religiones d’Uropa.]] Conjuntus religious: * [[Uropa del Norti]] [[protestanti]] ([[Reinu Uniu]], [[Escandinavia]], [[norti de Alemaña]], norti de [[Suiça]], [[Estoña]] i [[Letoña]]). * [[Uropa del Esti]] [[Iglesia ortodoxa|ortodoxa]] ([[Grecia]], [[Rusia]], [[Bielorrusia]], [[Bulgaria]], [[Ucrania]], [[Georgia]], [[Rumania]], [[Macedonia del Norte]], [[Moldavia]], [[Montenegro]], [[Serbia]], [[Armenia]]). * [[Uropa del Sul]], del Oesti i del Centru [[Iglesia católica|católica]] ([[Ciudad del Vaticano]], [[Portugal]], [[España]], [[Irlanda]], [[República Checa]], [[Eslovaquia]], [[Eslovenia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[San Marino]], [[Luxemburgo]], Restu de [[Suiza]], [[Italia]], [[Francia]], [[Bélgica]], [[Lituania]], [[Bielorrusia]], [[sul de Alemania]], [[Polonia]], [[Austria]], [[Croacia]]). Los [[Iglesia católica en Europa|católicus]] son mayoritarius en 23 paísis,{{Cita requerida}} los protestantis en 13, {{Cita requerida}} los ortodoxus en 11{{Cita requerida}}, los [[Sunismo|musulmanis suníis]] en tres ([[Albania]], [[Bosnia-Herzegovina]], [[Turquía]]) más la [[República Turca del Norte de Chipre]] i los [[Chiismo|musulmanis chiíis]] en [[Azerbaiyán]]. Dessistin minorías religiosas dentru destus grandis conjuntus: * Los [[judaísmu|judíus]] están presentis n’Uropa dendi los tiempus del [[Imperiu romanu]], an siu perseguíus dendi la [[Edad Meya]] i sufrun una [[Solución final|política d’esterminación total]] duranti la [[Segundera Guerra Mundial]]. * El [[islam]] está presenti enos Balcanis, antiguamenti sometíus al [[Imperiu otomanu]] (Albania, Bosnia i Herzegovina, Kosovo, Macedonia del Norti), en Turquía (tantu en el su 97 % asiáticu cumu en el su 3 % en continentí uropeu), en Rusia ([[Repúbrica de Tartaristán|Tatarstan]], [[República de Baskortostán|Baskortostán]], repúblicas del [[Cáucaso septentrional|Cáucaso Norti]]), Azerbaiyán i, cumu consecuencia dela [[inmigración]], en Francia, Reino Unido, Alemania, España, Países Bajus, Bélgica, etc. * Las religionis d’extremo orienti: sintoísmo, budismo, hinduismo, confucionismo. La única región mayoritariamenti [[budismo|budista]] d’Uropa es la Repúbrica de [[Kalmukia]], en el suroesti dela [[Rusia Europea]]. * Dessistin comunidais florecientis dela [[Fe Bahá'í|fe bahá'í]] en tolus los paísis. * El [[ateísmo]] es minoritariu (peru crecienti): sigún la obra de J. Baudérot, ''Religión i laicidá ena Uropa delos 12'', 1994, página 259: un cuartu dela puebración dela UE sedría «no religiosa» i el 5 % delos uropeus sedrían ateus. Una encuesta llevaá a 21 paísis sobri 21&nbsp;000 pressonas i publicá en diciembri de 2004 anunció que el 25 % delos uropeus del esti se declaran ateus contra un 12 % enos paísis d’Uropa Central i Oriental. En el casu delos paísis excomunistas d’Uropa Oriental, el ateísmo se mantieni u se reduxu dendi la década de 1990 ata agora, casu contrariu, en Uropa Central i prencipalmenti Nórdica el ateísmo s’a elevau en el mesmu períodu. Sigún algunas encuestas religiosas hechas por el ''[[Wall Street Journal]]'', el [[Eurobarómetro]], etc., el ateísmo i agnosticismo se distribuyin desta manera: 1 % en Turquía, 6 % en Rumanía, 6 % en Irlanda, 8 % en Grecia, 9 % en Suiza, 10 % en Bulgaria, 11 % en Polonia, 14 % en Escocia, el 14 % en Italia, 17 % en Irlanda, 20 % en Ucrania, 22 % en Noruega, 23 % en Austria, 24,9 % en España, 26 % en Alemania, 27,8 % en Bélgica, 29 % en Inglaterra, 32 % en Finlandia, 34 % en Francia, 36 % en Rusia, 41 % en los Países Bajus, 44 % en Dinamarca, 46 % en Suecia; i finalmenti en Chequia i Estonia representan más dela metá siendu el 51 % en el primeru i el 55 % en el segundu, dambos dos juntus con [[China]] (52 %) encabezan entri los paísis más ateus u menus creyentis del mundu. == Coltura == Palral de coltura uropea es difícil porque n’Uropa s’an siu sucediendu muchas culturas (i, a menú an asimilau contribucionis no uropeas) duranti milis d’añus. Una definicion dela coltura d’Uropa debi necesariamenti tenel en cuenta los límitis geográficus del continentí. <gallery mode="packed"> File:Nobelprize Award Ceremony 2010.jpg|[[Premio Nobel]] File:ABBA - TopPop 1974 5.png|[[Festival de la Canción de Eurovisión]] ([[ABBA]]) File:European Film Academy - European Film Awards logo.svg|[[Academia de Cine Uropeu]] File:Trofeo Champions League.jpg|[[Liga de Campeonis dela UEFA]] File:Treffen der Astronauten.jpg|[[Agencia Espacial Uropea]] </gallery> === Arquitetura === [[Archivu:Petersdom von Engelsburg gesehen.jpg|miniatura|izquierda|210px|La [[Basílica de San Pedro]] es un exemplu d’arquitetura uropea.]] Dendi la Antigüedad, muchas delas prencipalis corrientis arquitectónicas se desarrollarun por toa Uropa, ata más allá delas sus rayas. En el primer mileniu [[antis de Cristu]], los [[Antigua Grecia|griegu]]s fundarun colonias por tou el [[Mediterráneo]], seguíus polos [[Imperio romano|romanus]]; exportarun la su [[arquitectura]], la su [[escultura]] i la su [[literatura]] alos paísis que ocuparun. Ena periferia destus territorius se desarrollarun movimientus artísticus originalis, en contactu conas civilizacionis [[celta]], [[Iberos|ibérica]]... Peru el lugal desta coltura es más importanti en el mundu mediterráneu (el ''Mari Nostrum'') que ena propia Uropa (el arti grecorromanu está particularmenti bien representau en [[África del Norte]] i [[Oriente Medio]]). En el norti, los arquitetus están influyíus pola coltura celta, que tuvu un notabli dominiu delos metalis i el cobri. Sin embargu, la civilización romana sobrepasó la costa mediterránea endispués dela [[guerra de las Galias]], alcanzó el [[Rin]] i los límitis d’[[Escocia]]. Las invasionis del final del [[Imperio romano]] perturbarun la situación: el [[arti grecorromanu]] s’extinguió cola decadencia delas grandis ciais, mientris que se difundió un arti d’inspiración germánica, más ásperu i rústicu, relacionau col arti celta. Sin embargu, puestu que el [[Imperio bizantino]] permaneció en el Esti, los sus cánonis arquitectónicus, i el gastu del [[mosaico]] se desarrolló en [[Italia]]; esti país permaneció abiertu alas influencias bizantinas ata la toma de [[Caída de Constantinopla|Constantinopla]] por parti delos turcus islámicus procedentis d’Asia en 1453, inque los mesmus invasoris turcus otomanus desarrollarun «el su propiu arti islámicu» a partil del [[arti bizantino]] con obras cumu la [[Mezquita Azul]] debia al convertíu [[Sinan]], quien en gran mediá se basó ena iglesia bizantina medieval de [[Santa Sofía]]. Con respetu a [[rascacielus]] i grandis edificacionis, comenzarun a construilsi n’Uropa endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]] debiu al desenvolvimiento económicu dela mayoria delos paísis d’[[Uropa Occidental|Uropa occidental]]. Nostanti, pocas ciais del continentí uropeu tienin una concentración de rascacielos tan alta cumu las grandis ciais d’[[Estados Unidos]] i [[República Popular China|China]]. De hechu, Uropa no cuenta cun ningún rascacielos ena lista delos 10 edificius más altus del mundu.<ref>{{Cita web|url=[https://www.delmundo.top/listas/edificios-mas-altos-mundo/](https://www.delmundo.top/listas/edificios-mas-altos-mundo/)|título=Los 10 edificios más altos del mundo}}</ref>. Las ciais uropeas cun más rascacielos estóricamenti an siu [[París]], [[Londres]], [[Madrid]] i [[Fráncfort del Meno]], sin embargu, están siendu reemplazás por [[Moscú]] i [[San Petersburgo]], cuyo desenvolvimiento enos últimus añus a favoreciu la construcción d’edificius de gran altura. Ogañu, 8 delos 10 [[Anexo:Edificios más altos de Europa|rascacielos más altus d’Uropa]] s’alcuentran ubicaus en Rusia. === Desportis === ==== Furbo ==== Uropa es la cuna del [[fútbol]] moernu.<ref>{{Cita libro |apellido=Radnedge |nombre=Keir |año=2009 |título=World Football Records 2010 |título-trad=Récords mundialis de fútbol 2010 |traductor=abm Communication Management, Sociedad Limitada |página=6|capítulo=Uropa |edición=2009 |lugar=España |lugar-publicación=20 Mortimer Street London W1T 3JW |editorial=Carlton Books Limited |apellido-editor=Corteel |nombre-editor=Martin|isbn=9788484415787 |fechaacceso=24 de diciembri de 2016}} </ref> A mediáus del [[sigru XIX]] se crearun las reglas en [[Inglaterra]], i unus añus más tardi s’estendió por tou el continentí gracias a estudiantis, ingenierus, marinerus, soldaus i empresarius. Entri las organizacionis futbolísticas uropeas s’incluyin la [[Liga de Campeonis dela UEFA]], la [[Liga Uropa dela UEFA]], la [[Liga Uropa Conferencia dela UEFA]], la [[Recopa d’Uropa]], la [[Supercopa d’Uropa]] i la [[Copa Intertoto]]. == Referencias == {{listaref}} {{Europa}} [[Categoría:Uropa| ]] 0l9m7kpry0wf25k0wyh1ritn43w9sg3 Islandia 0 807 143397 142437 2026-06-01T23:06:06Z Olarcos 82 143397 wikitext text/x-wiki {{Pol revissal}}{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Islandia'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Iceland.svg|150px|Bandera d'Islándia]] | width="140px" | [[File:Coat of arms of Iceland.svg|150px]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Iceland.svg|270px|Situación d'Islandia]] |- | [[Luengua oficial]] || [[luenga islandesa|islandés]] |- | [[Capital]] || [[Reikiavik]] |- | [[Presidenti la República|Presidenti]] || [[Guðni Th. Jóhannesson]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Katrín Jakobsdóttir]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | [[Lista de paisis por superfície|Posición 105ª]]<br />103.125 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />2,75% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2021]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis por puebración|Puestu 181º]]<br />341.243 <br />3 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 135ª]]<br />11.271 millonis e US$<br />37.792 US$ |- | [[Moeda]] || Corona islandesa |- | [[Inu]] || ''Lofsöngur'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .is |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +354 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], Consehu Nórdicu |- | colspan="2" | <small> |} La '''República d'Islandia''' (en islandés ''Lýðveldið Ísland'' [ˈliðvɛltɪð ˈislant]) es un estau insulal que holma parti d'Uropa i que s'alcuentra assitiau al norti del [[océanu Atlánticu]], cerquina de la parti bajera del círculu polal árticu. == Geografia == [[File:Iceland sat cleaned.png|250px|left|Imahin e satéliti d'Islándia.|thumb]] [[File:Oexarafoss.jpg|thumb|left|150px|Parqui Nacional e Þingvellir]] [[File:Eldgja.jpg|thumb|right|250px|Eldgjá]] Islándia es una gran isla vulcánica assitiá nel Atánticu Norti, es la 18ª isla del mundu por cumprimentu. Es la mayol parcela geográfica totalmenti d'origin volcánicu del mundu. Por tantu, tien un trahineu geotérmicu emportanti. Está assitiá ena Dorsal Meya del Atlánticu Norti, de la que representa la su parti emerhenti. Está assitiá al salienti de [[Groenlándia]] de la que dista 250 km i deseguia al sul del cículu polar árticu, a el oesti del mari de Noruega. El rift asociau a la dorsal Meyu Atlántica, hazi la partición entri la placa Uroasiática i la placa Norteamricana passa por meyu d'Islándia de suloesti a nordesti. Esti fenómenu geográficu está bien claru nel Parque Nacional de Þingvellir ondi el promontóriu hizu un anfiteatru natural i comu curiosiá nese mesmu sitiu hazi cuasi mil añus, los islandesis hizun el su primel parlamentu, el únicu dantañu qu'á sobreviviu hata ogañoti, el llamau Alþingi. Cuasi la metá del área islandesa, d'origin volcánicu recienti, consiti en desiertus de lava montañosus, el puntu mas cimeru está a una altitú de 2.119 metris por cima del nivel meyu de las áuguas del mari, i algotrus terrenus árius. Onci por cientu de la su superficie está acopetau polos glaciaris, siendu el Vatnajökull de 8300 km² el mayol de tós. El cumprimentu de la isla midi en conjuntu 103 125 km², de los cualis 100 329 km² son de tierra i 2.796 km² d'áugua. El largu de las sus costas es de 4 988 km. El su puntu mas arribota es el volcán Hvannadalshnjúkur con 2 119 m. Los tozus mas largos que recorrin la isla d'Islándia son el Þjórsá con 230 km de longol i el Jökulsá á Fjöllum con 206 km. Estus tozus son cortinus, enque suelin lleval abondu caudal d'áugua. === Vulcanis === Islándia es unu de los paisis con mas trajineu [[vulcán|volcánicu]]. Ain alreol de 200 volcanis post-glaciaris, de los cualis polo menus 30 tienin hechu erupción dende qu'el país fue estabeleciu nel sigru IX e.C. Mas menus sueli abel una erupción ca cincu añus. El [[vulcán]] islandés con mas nombraria es el Hekla conociu nel mundi cristianu de la Eá Meya comu la morá de los condenaus, dendi la su primera erupción registrá en 1104, que desfarató grandis áreas i campus. Al escomiençu de la su erupción en Marçu de 1947 la coluna de flama i cenizas subió a 30.000 m i ubu algotras erupcionis en 1980 i 1981. == Climi == [[File:Karl-Kerling-Jökulsárgljúfur-National-Park-Iceland-20030605.jpg|250px|thumb|right|Parqui Nacional de ökulsárgljúfur.]] El climi islandés es oceánicu, marcau por la runcha entri la enfluéncia atemperá de la Corrienti del Gofu i el fluju de los frentis polaris. La costa sul, sometía al empuji de los cheirus marinus, non tien unus invielnus, en términus de temperatura, demasiau rigurosus, teniendu en cuenta la su latitú. La temperatura meya nel mes de jeneru es de 0&nbsp;°C en Reykjavik (11&nbsp;°C en júliu, meya anual de 5&nbsp;°C aprossimadamenti). Las precipitacionis anualis asciendin a 775 mm, repartiéndu-se a lo largu e 150 días al añu. El noresti es una zona seca por estal nuna zona de sombra pluviométrica (las montañas del centru del paús l'aíslan delos cheirus úmedus del sulesti). == Demografia == [[File:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju.jpeg|thumb|250px|right|''Reykjavík'']] [[File:Vestmannaeyjar.jpg|250px|thumb|right|Vestmannaeyjar]] Al añu 2007, Islándia tien una puebración de 301.931 abitantis. La esperança de via es de 80 añus. El 99.9% de la puebración está alfabetiçá. El promeyu d'ijus por mujel es de 1,91. La naturaleza aislá d'Islándia á supuestu una tasa d'enmigración i una diversidá henética mu limitás a lo largu de cientus d'añus. La similitú genética de los islandesis es, ogañu, motivu d'estuyu, puestu que tantu el aislamientu nuna isla apartá comu las condionis climáticas de la mesma hizun que la endogamia huera emportanci i ogañoti tolos islandesis puein consideral-se descentientis de los mesmus antiguus i por tantu parientis en mayol o menol media. Los islandesis palran [[islandés]], una luenga escandinava, a la que forfesan muchus cuidiaus ena introcución de nuevas parabras i qu'á premaneciu envariabli dendi que los primerus colonus chegun a la isla, de mó que ogañoti cualesquiel islandés puei leyel nel original i sin problemas las Sagas Islandesas, que son escritus del sigru X. Ena su grandi mayoria, son luteranus, peru bien es verdá qu'en Islándia ái completa libertá relihiosa, i algotras congregacionis protestantis i el catolicismu tamien estan presentis. La mas emportanti congregación religiosa, i la que más desegia creció en 2003 hue l'Ásatrúarfélagið, o Comuniá Ásatrú, que revivi la religión pre-cristiana d'Islándia. La composición étnica ogañoti (2007) es la siguienti : * Uropeus: 99,0% (Islandesis 95,4% + algotrus uropeus 3,6%) * Asiáticus: 0,6% (mayoria de hilipinus) * Americanus: 0,3% (mayoria d'estauniensis) * Africanus: 0,1% (mayoria de marroquís) == Estoria == === Escomiençus === Islándia hue coloniçá por vezi primera por inmigrantes noruegus i celtas, prencipalmenti escocesis i alogu endespués tamién por mongis irlandesis que vinun a estendel el cristianismu nestas tierras, enos caberus del sigru IX i duranti el sigru X. Tien el parlamentu activu más antiguu del mundu, el Alþingi, que hue estableciu nel añu 930. === Edá Moerna === Islándia hue endepéndienti duranti mas de tres sigrus, endespues de los cualis hue gorberná por Noruega i [[Dinamarca]], holmalmenti comu una colónia de la corona noruega hata 1814, que hue quandu los réinus unius de Dinamarca i Noruega se despartan por el tratau de Kiel, i Islándia escomençó a sel una dependéncia danesa. === Endependéncia === La uripción del volcan Askja en 1875 devastó la economia islandesa i causó habrina general. Por cuasi un cuartu de sigru, el 20% de la puebración emigró, prencipalmenti a Canadá i a los Estaus Unius. El gobiernu danés le otrogó un grau chiqueninu d'autonomia en 1874 i en 1918 una endependéncia i soberania sobri asuntus internus similaris a los que podia tenel un protectorau. Las relacionis esteriois i la defensa sigierun por habu dela autoriá danesa i el rei dessi pais siguiço siendu el soberanu d'Islándia hata 1944 en que se hundó la Repúbrica d'Islándia. == Economia == [[File:Karastigur.JPG|right|thumb|250px|Calli de Reykjavík]] La economia d'Islándia es de tipu capitalista, apaecia a la dotrus paisis nórdicus, con preséncia del estau nel bienestal social. La tasa de paraus es bajina. La economia del país es modesta, dependi en gran parti de la pesca i endustias relaciónas con ella, que son responsablis de cuasi el 70% de las esportacionis. El estau de la economia nacional dependi muchu del mercau de los produtus d'origin marinu. Algotras juntanillas emportantis de la esportación son l'aluminu el hierru-silíceu, equipamientus pal procesamientu de produtus maritimus i lana. El comerciu esteriol desempeña un papel emportanti ena economia d'Islándia. Esportacionis i importacionis valin ca una, a un terciu del PIB. La mayol parti de las esportacionis van a paral a los Estaus Unius, pa Japón i algotrus paisis. Islándia desfruta de huerça heotérmica comu recursu energérticu pa tolas sus actividais, por mol de su assitiamientu, nun territóru achipotau de volcanis. == Transportis == [[File:Icelandic-Road-Sign.JPG|thumb|right|Típica señal e tráfico d'Islándia señaliçandu caminus a las granhas.]] Ya que non dessistin líneas de ferrocarril en Islándia el transporti terrestri se realiça por destintas carreteras, en total ain 13.028 de quilómetrus de vias, 4.343 dellus pavimentaus i 8.685 sin pavimental, estu es debiu a que nel invielnu el tráficu pol meyu de la isla es imposibili, por mol se las incremencias sel tiempu i hazin mu dificultosu i inútil el asfaltau de dichas carreteras. Dentre ellas la primereriça es la carretera de circunvalación, nombrá Hringvegur. Tamien Islándia tien albondu pueltus pa el transporti marítimu, comu los d'Akureyri, Hornafjörður, Ísafjörður, Keflavík, Raufarhöfn, Reykjavík, Seyðisfjörður, Straumsvík, Vestmannaeyjar. == Cultura == L'alabán d'islandesis famosus encluyi a la cantanti pop Björk, la banda de post rock Sigur rós i el escribiol Halldór Laxness, ganaol del Prémiu Nobel de literatura en 1955. Entovia son ciadanus islandesis l'antañu campeón mundial d'ajedré Bobby Fisher i el tocaol de pianu Vladimir Ashkenazy, que adoptó la nacionaliá islandesa nel añu 1972. La tasa de lectura en Islándia es de las mas elevás del mundu. Endentru de la socieá i cultura islandesas s'alcuentran mugeris en posicionis destacás del gobierlnu i nel mundu de los negocius i contráriu a lo que passa en otras socieais del norti d'Uropa las mugeris islandesas mantienin el su apelliu endespues de casal-se Islándia tien pola nochi una via mu animá. El centru de Reykjavík tien albondu baris ondi a menú puein alcontral-se bandas de música tocandu en directu. Los mayoris problemas socialis que tien el país tienin que vel con problemas derivaus d'alcolismu. ==Atijus== {{Commonscat}} {{Europa}} [[Categoría:Islas]] [[Categoría:Uropa]] egg5uaoddwrlci7k98g09l5oyne78wl 143398 143397 2026-06-01T23:08:22Z Olarcos 82 /* Escomiençus */ 143398 wikitext text/x-wiki {{Pol revissal}}{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Islandia'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Iceland.svg|150px|Bandera d'Islándia]] | width="140px" | [[File:Coat of arms of Iceland.svg|150px]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Iceland.svg|270px|Situación d'Islandia]] |- | [[Luengua oficial]] || [[luenga islandesa|islandés]] |- | [[Capital]] || [[Reikiavik]] |- | [[Presidenti la República|Presidenti]] || [[Guðni Th. Jóhannesson]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Katrín Jakobsdóttir]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | [[Lista de paisis por superfície|Posición 105ª]]<br />103.125 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />2,75% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2021]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis por puebración|Puestu 181º]]<br />341.243 <br />3 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 135ª]]<br />11.271 millonis e US$<br />37.792 US$ |- | [[Moeda]] || Corona islandesa |- | [[Inu]] || ''Lofsöngur'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .is |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +354 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], Consehu Nórdicu |- | colspan="2" | <small> |} La '''República d'Islandia''' (en islandés ''Lýðveldið Ísland'' [ˈliðvɛltɪð ˈislant]) es un estau insulal que holma parti d'Uropa i que s'alcuentra assitiau al norti del [[océanu Atlánticu]], cerquina de la parti bajera del círculu polal árticu. == Geografia == [[File:Iceland sat cleaned.png|250px|left|Imahin e satéliti d'Islándia.|thumb]] [[File:Oexarafoss.jpg|thumb|left|150px|Parqui Nacional e Þingvellir]] [[File:Eldgja.jpg|thumb|right|250px|Eldgjá]] Islándia es una gran isla vulcánica assitiá nel Atánticu Norti, es la 18ª isla del mundu por cumprimentu. Es la mayol parcela geográfica totalmenti d'origin volcánicu del mundu. Por tantu, tien un trahineu geotérmicu emportanti. Está assitiá ena Dorsal Meya del Atlánticu Norti, de la que representa la su parti emerhenti. Está assitiá al salienti de [[Groenlándia]] de la que dista 250 km i deseguia al sul del cículu polar árticu, a el oesti del mari de Noruega. El rift asociau a la dorsal Meyu Atlántica, hazi la partición entri la placa Uroasiática i la placa Norteamricana passa por meyu d'Islándia de suloesti a nordesti. Esti fenómenu geográficu está bien claru nel Parque Nacional de Þingvellir ondi el promontóriu hizu un anfiteatru natural i comu curiosiá nese mesmu sitiu hazi cuasi mil añus, los islandesis hizun el su primel parlamentu, el únicu dantañu qu'á sobreviviu hata ogañoti, el llamau Alþingi. Cuasi la metá del área islandesa, d'origin volcánicu recienti, consiti en desiertus de lava montañosus, el puntu mas cimeru está a una altitú de 2.119 metris por cima del nivel meyu de las áuguas del mari, i algotrus terrenus árius. Onci por cientu de la su superficie está acopetau polos glaciaris, siendu el Vatnajökull de 8300 km² el mayol de tós. El cumprimentu de la isla midi en conjuntu 103 125 km², de los cualis 100 329 km² son de tierra i 2.796 km² d'áugua. El largu de las sus costas es de 4 988 km. El su puntu mas arribota es el volcán Hvannadalshnjúkur con 2 119 m. Los tozus mas largos que recorrin la isla d'Islándia son el Þjórsá con 230 km de longol i el Jökulsá á Fjöllum con 206 km. Estus tozus son cortinus, enque suelin lleval abondu caudal d'áugua. === Vulcanis === Islándia es unu de los paisis con mas trajineu [[vulcán|volcánicu]]. Ain alreol de 200 volcanis post-glaciaris, de los cualis polo menus 30 tienin hechu erupción dende qu'el país fue estabeleciu nel sigru IX e.C. Mas menus sueli abel una erupción ca cincu añus. El [[vulcán]] islandés con mas nombraria es el Hekla conociu nel mundi cristianu de la Eá Meya comu la morá de los condenaus, dendi la su primera erupción registrá en 1104, que desfarató grandis áreas i campus. Al escomiençu de la su erupción en Marçu de 1947 la coluna de flama i cenizas subió a 30.000 m i ubu algotras erupcionis en 1980 i 1981. == Climi == [[File:Karl-Kerling-Jökulsárgljúfur-National-Park-Iceland-20030605.jpg|250px|thumb|right|Parqui Nacional de ökulsárgljúfur.]] El climi islandés es oceánicu, marcau por la runcha entri la enfluéncia atemperá de la Corrienti del Gofu i el fluju de los frentis polaris. La costa sul, sometía al empuji de los cheirus marinus, non tien unus invielnus, en términus de temperatura, demasiau rigurosus, teniendu en cuenta la su latitú. La temperatura meya nel mes de jeneru es de 0&nbsp;°C en Reykjavik (11&nbsp;°C en júliu, meya anual de 5&nbsp;°C aprossimadamenti). Las precipitacionis anualis asciendin a 775 mm, repartiéndu-se a lo largu e 150 días al añu. El noresti es una zona seca por estal nuna zona de sombra pluviométrica (las montañas del centru del paús l'aíslan delos cheirus úmedus del sulesti). == Demografia == [[File:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju.jpeg|thumb|250px|right|''Reykjavík'']] [[File:Vestmannaeyjar.jpg|250px|thumb|right|Vestmannaeyjar]] Al añu 2007, Islándia tien una puebración de 301.931 abitantis. La esperança de via es de 80 añus. El 99.9% de la puebración está alfabetiçá. El promeyu d'ijus por mujel es de 1,91. La naturaleza aislá d'Islándia á supuestu una tasa d'enmigración i una diversidá henética mu limitás a lo largu de cientus d'añus. La similitú genética de los islandesis es, ogañu, motivu d'estuyu, puestu que tantu el aislamientu nuna isla apartá comu las condionis climáticas de la mesma hizun que la endogamia huera emportanci i ogañoti tolos islandesis puein consideral-se descentientis de los mesmus antiguus i por tantu parientis en mayol o menol media. Los islandesis palran [[islandés]], una luenga escandinava, a la que forfesan muchus cuidiaus ena introcución de nuevas parabras i qu'á premaneciu envariabli dendi que los primerus colonus chegun a la isla, de mó que ogañoti cualesquiel islandés puei leyel nel original i sin problemas las Sagas Islandesas, que son escritus del sigru X. Ena su grandi mayoria, son luteranus, peru bien es verdá qu'en Islándia ái completa libertá relihiosa, i algotras congregacionis protestantis i el catolicismu tamien estan presentis. La mas emportanti congregación religiosa, i la que más desegia creció en 2003 hue l'Ásatrúarfélagið, o Comuniá Ásatrú, que revivi la religión pre-cristiana d'Islándia. La composición étnica ogañoti (2007) es la siguienti : * Uropeus: 99,0% (Islandesis 95,4% + algotrus uropeus 3,6%) * Asiáticus: 0,6% (mayoria de hilipinus) * Americanus: 0,3% (mayoria d'estauniensis) * Africanus: 0,1% (mayoria de marroquís) == Estoria == === Escomiençus === Islándia fue coloniçá por vezi primera por inmigrantes noruegus i celtas, prencipalmenti escocesis i alogu endespués tamién por mongis irlandesis que vinun a estendel el cristianismu nestas tierras, enos caberus del sigru IX i duranti el sigru X. Tien el parlamentu activu más antiguu del mundu, el Alþingi, que hue estableciu nel añu 930. === Edá Moerna === Islándia hue endepéndienti duranti mas de tres sigrus, endespues de los cualis hue gorberná por Noruega i [[Dinamarca]], holmalmenti comu una colónia de la corona noruega hata 1814, que hue quandu los réinus unius de Dinamarca i Noruega se despartan por el tratau de Kiel, i Islándia escomençó a sel una dependéncia danesa. === Endependéncia === La uripción del volcan Askja en 1875 devastó la economia islandesa i causó habrina general. Por cuasi un cuartu de sigru, el 20% de la puebración emigró, prencipalmenti a Canadá i a los Estaus Unius. El gobiernu danés le otrogó un grau chiqueninu d'autonomia en 1874 i en 1918 una endependéncia i soberania sobri asuntus internus similaris a los que podia tenel un protectorau. Las relacionis esteriois i la defensa sigierun por habu dela autoriá danesa i el rei dessi pais siguiço siendu el soberanu d'Islándia hata 1944 en que se hundó la Repúbrica d'Islándia. == Economia == [[File:Karastigur.JPG|right|thumb|250px|Calli de Reykjavík]] La economia d'Islándia es de tipu capitalista, apaecia a la dotrus paisis nórdicus, con preséncia del estau nel bienestal social. La tasa de paraus es bajina. La economia del país es modesta, dependi en gran parti de la pesca i endustias relaciónas con ella, que son responsablis de cuasi el 70% de las esportacionis. El estau de la economia nacional dependi muchu del mercau de los produtus d'origin marinu. Algotras juntanillas emportantis de la esportación son l'aluminu el hierru-silíceu, equipamientus pal procesamientu de produtus maritimus i lana. El comerciu esteriol desempeña un papel emportanti ena economia d'Islándia. Esportacionis i importacionis valin ca una, a un terciu del PIB. La mayol parti de las esportacionis van a paral a los Estaus Unius, pa Japón i algotrus paisis. Islándia desfruta de huerça heotérmica comu recursu energérticu pa tolas sus actividais, por mol de su assitiamientu, nun territóru achipotau de volcanis. == Transportis == [[File:Icelandic-Road-Sign.JPG|thumb|right|Típica señal e tráfico d'Islándia señaliçandu caminus a las granhas.]] Ya que non dessistin líneas de ferrocarril en Islándia el transporti terrestri se realiça por destintas carreteras, en total ain 13.028 de quilómetrus de vias, 4.343 dellus pavimentaus i 8.685 sin pavimental, estu es debiu a que nel invielnu el tráficu pol meyu de la isla es imposibili, por mol se las incremencias sel tiempu i hazin mu dificultosu i inútil el asfaltau de dichas carreteras. Dentre ellas la primereriça es la carretera de circunvalación, nombrá Hringvegur. Tamien Islándia tien albondu pueltus pa el transporti marítimu, comu los d'Akureyri, Hornafjörður, Ísafjörður, Keflavík, Raufarhöfn, Reykjavík, Seyðisfjörður, Straumsvík, Vestmannaeyjar. == Cultura == L'alabán d'islandesis famosus encluyi a la cantanti pop Björk, la banda de post rock Sigur rós i el escribiol Halldór Laxness, ganaol del Prémiu Nobel de literatura en 1955. Entovia son ciadanus islandesis l'antañu campeón mundial d'ajedré Bobby Fisher i el tocaol de pianu Vladimir Ashkenazy, que adoptó la nacionaliá islandesa nel añu 1972. La tasa de lectura en Islándia es de las mas elevás del mundu. Endentru de la socieá i cultura islandesas s'alcuentran mugeris en posicionis destacás del gobierlnu i nel mundu de los negocius i contráriu a lo que passa en otras socieais del norti d'Uropa las mugeris islandesas mantienin el su apelliu endespues de casal-se Islándia tien pola nochi una via mu animá. El centru de Reykjavík tien albondu baris ondi a menú puein alcontral-se bandas de música tocandu en directu. Los mayoris problemas socialis que tien el país tienin que vel con problemas derivaus d'alcolismu. ==Atijus== {{Commonscat}} {{Europa}} [[Categoría:Islas]] [[Categoría:Uropa]] g4jwqeln7gcvanb3eldcbup489segb2 143409 143398 2026-06-02T09:18:52Z Olarcos 82 143409 wikitext text/x-wiki {{Pol revissal}}{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Islandia'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Iceland.svg|150px|Bandera d'Islándia]] | width="140px" | [[File:Coat of arms of Iceland.svg|150px]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Iceland.svg|270px|Situación d'Islandia]] |- | [[Luengua oficial]] || [[luenga islandesa|islandés]] |- | [[Capital]] || [[Reikiavik]] |- | [[Presidenti la República|Presidenti]] || [[Guðni Th. Jóhannesson]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Katrín Jakobsdóttir]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | [[Lista de paisis por superfície|Posición 105ª]]<br />103.125 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />2,75% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2021]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis por puebración|Puestu 181º]]<br />341.243 <br />3 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 135ª]]<br />11.271 millonis e US$<br />37.792 US$ |- | [[Moeda]] || Corona islandesa |- | [[Inu]] || ''Lofsöngur'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .is |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +354 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], Consehu Nórdicu |- | colspan="2" | <small> |} La '''República d'Islandia''' (en [[Luenga islandesa|islandés]] ''Lýðveldið Ísland'' [ˈliðvɛltɪð ˈislant]) es un estau insulal que holma parti d'Uropa i que s'alcuentra assitiau al norti del [[océanu Atlánticu]], cerquina de la parti bajera del círculu polal árticu. == Geografia == [[File:Iceland sat cleaned.png|250px|left|Imahin e satéliti d'Islándia.|thumb]] [[File:Oexarafoss.jpg|thumb|left|150px|Parqui Nacional e Þingvellir]] [[File:Eldgja.jpg|thumb|right|250px|Eldgjá]] Islándia es una gran isla vulcánica assitiá nel Atánticu Norti, es la 18ª isla del mundu por cumprimentu. Es la mayol parcela geográfica totalmenti d'origin volcánicu del mundu. Por tantu, tien un trahineu geotérmicu emportanti. Está assitiá ena Dorsal Meya del Atlánticu Norti, de la que representa la su parti emerhenti. Está assitiá al salienti de [[Groenlándia]] de la que dista 250 km i deseguia al sul del cículu polar árticu, a el oesti del mari de Noruega. El rift asociau a la dorsal Meyu Atlántica, hazi la partición entri la placa Uroasiática i la placa Norteamricana passa por meyu d'Islándia de suloesti a nordesti. Esti fenómenu geográficu está bien claru nel Parque Nacional de Þingvellir ondi el promontóriu hizu un anfiteatru natural i comu curiosiá nese mesmu sitiu hazi cuasi mil añus, los islandesis hizun el su primel parlamentu, el únicu dantañu qu'á sobreviviu hata ogañoti, el llamau Alþingi. Cuasi la metá del área islandesa, d'origin volcánicu recienti, consiti en desiertus de lava montañosus, el puntu mas cimeru está a una altitú de 2.119 metris por cima del nivel meyu de las áuguas del mari, i algotrus terrenus árius. Onci por cientu de la su superficie está acopetau polos glaciaris, siendu el Vatnajökull de 8300 km² el mayol de tós. El cumprimentu de la isla midi en conjuntu 103 125 km², de los cualis 100 329 km² son de tierra i 2.796 km² d'áugua. El largu de las sus costas es de 4 988 km. El su puntu mas arribota es el volcán Hvannadalshnjúkur con 2 119 m. Los tozus mas largos que recorrin la isla d'Islándia son el Þjórsá con 230 km de longol i el Jökulsá á Fjöllum con 206 km. Estus tozus son cortinus, enque suelin lleval abondu caudal d'áugua. === Vulcanis === Islándia es unu de los paisis con mas trajineu [[vulcán|volcánicu]]. Ain alreol de 200 volcanis post-glaciaris, de los cualis polo menus 30 tienin hechu erupción dende qu'el país fue estabeleciu nel sigru IX e.C. Mas menus sueli abel una erupción ca cincu añus. El [[vulcán]] islandés con mas nombraria es el Hekla conociu nel mundi cristianu de la Eá Meya comu la morá de los condenaus, dendi la su primera erupción registrá en 1104, que desfarató grandis áreas i campus. Al escomiençu de la su erupción en Marçu de 1947 la coluna de flama i cenizas subió a 30.000 m i ubu algotras erupcionis en 1980 i 1981. == Climi == [[File:Karl-Kerling-Jökulsárgljúfur-National-Park-Iceland-20030605.jpg|250px|thumb|right|Parqui Nacional de ökulsárgljúfur.]] El climi islandés es oceánicu, marcau por la runcha entri la enfluéncia atemperá de la Corrienti del Gofu i el fluju de los frentis polaris. La costa sul, sometía al empuji de los cheirus marinus, non tien unus invielnus, en términus de temperatura, demasiau rigurosus, teniendu en cuenta la su latitú. La temperatura meya nel mes de jeneru es de 0&nbsp;°C en Reykjavik (11&nbsp;°C en júliu, meya anual de 5&nbsp;°C aprossimadamenti). Las precipitacionis anualis asciendin a 775 mm, repartiéndu-se a lo largu e 150 días al añu. El noresti es una zona seca por estal nuna zona de sombra pluviométrica (las montañas del centru del paús l'aíslan delos cheirus úmedus del sulesti). == Demografia == [[File:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju.jpeg|thumb|250px|right|''Reykjavík'']] [[File:Vestmannaeyjar.jpg|250px|thumb|right|Vestmannaeyjar]] Al añu 2007, Islándia tien una puebración de 301.931 abitantis. La esperança de via es de 80 añus. El 99.9% de la puebración está alfabetiçá. El promeyu d'ijus por mujel es de 1,91. La naturaleza aislá d'Islándia á supuestu una tasa d'enmigración i una diversidá henética mu limitás a lo largu de cientus d'añus. La similitú genética de los islandesis es, ogañu, motivu d'estuyu, puestu que tantu el aislamientu nuna isla apartá comu las condionis climáticas de la mesma hizun que la endogamia huera emportanci i ogañoti tolos islandesis puein consideral-se descentientis de los mesmus antiguus i por tantu parientis en mayol o menol media. Los islandesis palran [[islandés]], una luenga escandinava, a la que forfesan muchus cuidiaus ena introcución de nuevas parabras i qu'á premaneciu envariabli dendi que los primerus colonus chegun a la isla, de mó que ogañoti cualesquiel islandés puei leyel nel original i sin problemas las Sagas Islandesas, que son escritus del sigru X. Ena su grandi mayoria, son luteranus, peru bien es verdá qu'en Islándia ái completa libertá relihiosa, i algotras congregacionis protestantis i el catolicismu tamien estan presentis. La mas emportanti congregación religiosa, i la que más desegia creció en 2003 hue l'Ásatrúarfélagið, o Comuniá Ásatrú, que revivi la religión pre-cristiana d'Islándia. La composición étnica ogañoti (2007) es la siguienti : * Uropeus: 99,0% (Islandesis 95,4% + algotrus uropeus 3,6%) * Asiáticus: 0,6% (mayoria de hilipinus) * Americanus: 0,3% (mayoria d'estauniensis) * Africanus: 0,1% (mayoria de marroquís) == Estoria == === Escomiençus === Islándia fue coloniçá por vezi primera por inmigrantes noruegus i celtas, prencipalmenti escocesis i alogu endespués tamién por mongis irlandesis que vinun a estendel el cristianismu nestas tierras, enos caberus del sigru IX i duranti el sigru X. Tien el parlamentu activu más antiguu del mundu, el Alþingi, que hue estableciu nel añu 930. === Edá Moerna === Islándia hue endepéndienti duranti mas de tres sigrus, endespues de los cualis hue gorberná por Noruega i [[Dinamarca]], holmalmenti comu una colónia de la corona noruega hata 1814, que hue quandu los réinus unius de Dinamarca i Noruega se despartan por el tratau de Kiel, i Islándia escomençó a sel una dependéncia danesa. === Endependéncia === La uripción del volcan Askja en 1875 devastó la economia islandesa i causó habrina general. Por cuasi un cuartu de sigru, el 20% de la puebración emigró, prencipalmenti a Canadá i a los Estaus Unius. El gobiernu danés le otrogó un grau chiqueninu d'autonomia en 1874 i en 1918 una endependéncia i soberania sobri asuntus internus similaris a los que podia tenel un protectorau. Las relacionis esteriois i la defensa sigierun por habu dela autoriá danesa i el rei dessi pais siguiço siendu el soberanu d'Islándia hata 1944 en que se hundó la Repúbrica d'Islándia. == Economia == [[File:Karastigur.JPG|right|thumb|250px|Calli de Reykjavík]] La economia d'Islándia es de tipu capitalista, apaecia a la dotrus paisis nórdicus, con preséncia del estau nel bienestal social. La tasa de paraus es bajina. La economia del país es modesta, dependi en gran parti de la pesca i endustias relaciónas con ella, que son responsablis de cuasi el 70% de las esportacionis. El estau de la economia nacional dependi muchu del mercau de los produtus d'origin marinu. Algotras juntanillas emportantis de la esportación son l'aluminu el hierru-silíceu, equipamientus pal procesamientu de produtus maritimus i lana. El comerciu esteriol desempeña un papel emportanti ena economia d'Islándia. Esportacionis i importacionis valin ca una, a un terciu del PIB. La mayol parti de las esportacionis van a paral a los Estaus Unius, pa Japón i algotrus paisis. Islándia desfruta de huerça heotérmica comu recursu energérticu pa tolas sus actividais, por mol de su assitiamientu, nun territóru achipotau de volcanis. == Transportis == [[File:Icelandic-Road-Sign.JPG|thumb|right|Típica señal e tráfico d'Islándia señaliçandu caminus a las granhas.]] Ya que non dessistin líneas de ferrocarril en Islándia el transporti terrestri se realiça por destintas carreteras, en total ain 13.028 de quilómetrus de vias, 4.343 dellus pavimentaus i 8.685 sin pavimental, estu es debiu a que nel invielnu el tráficu pol meyu de la isla es imposibili, por mol se las incremencias sel tiempu i hazin mu dificultosu i inútil el asfaltau de dichas carreteras. Dentre ellas la primereriça es la carretera de circunvalación, nombrá Hringvegur. Tamien Islándia tien albondu pueltus pa el transporti marítimu, comu los d'Akureyri, Hornafjörður, Ísafjörður, Keflavík, Raufarhöfn, Reykjavík, Seyðisfjörður, Straumsvík, Vestmannaeyjar. == Cultura == L'alabán d'islandesis famosus encluyi a la cantanti pop Björk, la banda de post rock Sigur rós i el escribiol Halldór Laxness, ganaol del Prémiu Nobel de literatura en 1955. Entovia son ciadanus islandesis l'antañu campeón mundial d'ajedré Bobby Fisher i el tocaol de pianu Vladimir Ashkenazy, que adoptó la nacionaliá islandesa nel añu 1972. La tasa de lectura en Islándia es de las mas elevás del mundu. Endentru de la socieá i cultura islandesas s'alcuentran mugeris en posicionis destacás del gobierlnu i nel mundu de los negocius i contráriu a lo que passa en otras socieais del norti d'Uropa las mugeris islandesas mantienin el su apelliu endespues de casal-se Islándia tien pola nochi una via mu animá. El centru de Reykjavík tien albondu baris ondi a menú puein alcontral-se bandas de música tocandu en directu. Los mayoris problemas socialis que tien el país tienin que vel con problemas derivaus d'alcolismu. ==Atijus== {{Commonscat}} {{Europa}} [[Categoría:Islas]] [[Categoría:Uropa]] rf4v9dnd14ozpgzkybzxrd72j3thnze Usuario:Olarcos 2 3582 143396 143380 2026-06-01T23:05:31Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 143396 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Reikiavik]] *[[Covilhã]] *[[Beira Baxa]] *[[Guarda]] *[[Cannes]] *[[Festival de Cini de Cannes]] *[[Cristian Mungiu]] *[[Diana Gómez]] *[[José de Alencar]] *[[Machado de Assis]] *[[Roger Escapa Farrés]] *[[Eça de Queiroz]] *[[Afonso Reis Cabral]] *[[Peseta]] *[[Rui Couceiro]] *[[Península de Yucatán]] *[[Virreinatu de Nueva España]] *[[Camilo José Cela]] *[[Chicho Ibáñez Serrador]] *[[Nuversidá de Potsdam]] *[[Potsdam]] *[[Alexander von Humboldt]] *[[Nuversidá Babeș-Bolyai]] *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> qgtwo5c431piuoy6i9wedda90joyo12 143414 143396 2026-06-02T09:25:40Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 143414 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Tiflis]] *[[Reikiavik]] *[[Covilhã]] *[[Beira Baxa]] *[[Guarda]] *[[Cannes]] *[[Festival de Cini de Cannes]] *[[Cristian Mungiu]] *[[Diana Gómez]] *[[José de Alencar]] *[[Machado de Assis]] *[[Roger Escapa Farrés]] *[[Eça de Queiroz]] *[[Afonso Reis Cabral]] *[[Peseta]] *[[Rui Couceiro]] *[[Península de Yucatán]] *[[Virreinatu de Nueva España]] *[[Camilo José Cela]] *[[Chicho Ibáñez Serrador]] *[[Nuversidá de Potsdam]] *[[Potsdam]] *[[Alexander von Humboldt]] *[[Nuversidá Babeș-Bolyai]] *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> rdexawunwpx1lqdh7898v6kmsp680w7 Ungria 0 3836 143392 116907 2026-06-01T18:10:16Z ~2026-32622-73 20348 Changed prime minister and president 143392 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Ungria'''<A MARIA CLARA COSTA FARIA AMA A KATY PERRY E A MABÊ MAIS QUE TODO MUNDOalign="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Hungary.svg|150px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Coat of Arms of Hungary.svg|50px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Hungary.svg|right|300px]] |- | [[Luenga oficial]] || [[Luenga ungara|ungaru]] |- | [[Capital]] || [[Budapest]] |- | [[Presienti la República|Presienti]] ||Tamás Sulyok |- | [[Primel Menistru]] || Péter Magyar |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 0,74% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 108ª]]<br />93.030 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 81º]]<br />9.956.000 <br />107 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 50ª]]<br />138.388 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Florín |- | [[Inu]] || ''Himnusz'' |- | [[Domiñu Internet]] || .hu |- | [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +36 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], OTAN, ONU, OCDE, OSCE, COE |- | colspan="2" | <small> |} La '''Repúbrica d'Ungria''' (Un: ''Magyar Köztársaság'') es un país d'[[Uropa|Uropa Central]], que holma parti la [[Unión Uropea]]. Hazi arrayu con [[Áustria]], [[Eslováquia]], [[Ucránia]], [[Rumania]], [[Sérbia]], [[Croácia]] i [[Eslovénia]]. La su capital es [[Budapest]]. == Galería == <br /><gallery mode="packed" heights="100" class="center"> Archivu:University of Debrecen - Main building.jpg Archivu:Visegrád és Nagymaros - panoramio.jpg Archivu:Mária Valéria Bridge 2019-02-27.jpg Archivu:Orosháza, Győri Vilmos tér és Kossuth Lajos utca sarok.jpg </gallery> == Atijus == {{Commonscat|Hungary}} {{Uropa}} [[Categoría:Ungria| ]] p06ewsb8plxb7eyctk5we4j812nw0x0 Usuario:PK2/obraol 2 11642 143391 140516 2026-06-01T13:02:06Z PK2 1775 add sandbox pages for new Wikipedia editions 143391 wikitext text/x-wiki {| class="wikitable" style="font-size:85%" |+ Pages I have in my sandbox |- | &nbsp; |} ;<div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto; font-size:85%">My sandbox pages in different languages by language code</div> {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ A |- | [[:ab:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Abkhaz language|Abkhaz]]<br />(code: <code>ab</code>) | [[:ace:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Acehnese language|Acehnese]]<br />(code: <code>ace</code>) | [[:ady:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Adyghe language|Adyghe]]<br />(code: <code>ady</code>) | [[:af:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Afrikaans|Afrikaans]]<br />(code: <code>af</code>) | [[:als:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Alemannic German|Alemannic German]]<br />(code: <code>als</code>) | [[:alt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Southern Altai language|Southern Altai]]<br />(code: <code>alt</code>) | [[:am:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Amharic|Amharic]]<br />(code: <code>am</code>) | [[:ami:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Amis language|Amis]]<br />(code: <code>ami</code>) | [[:an:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aragonese language|Aragonese]]<br />(code: <code>an</code>) | [[:ang:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Old English|Old English]]<br />(code: <code>ang</code>) |- | [[:ann:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Obolo language|Obolo]]<br />(code: <code>ann</code>) | [[:anp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Angika|Angika]]<br />(code: <code>anp</code>) | [[:ar:User:PK2/ملعب|/sandbox]] in [[:en:Arabic|Arabic]]<br />(code: <code>ar</code>) | [[:arc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aramaic|Aramaic]] ([[:en:Syriac language|Syriac]])<br />(code: <code>arc</code>) | [[:ary:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Moroccan Arabic|Moroccan Arabic]]<br />(code: <code>ary</code>) | [[:arz:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Egyptian Arabic|Egyptian Arabic]]<br />(code: <code>arz</code>) | [[:as:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Assamese language|Assamese]]<br />(code: <code>as</code>) | [[:ast:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Asturleonese language|Asturleonese]] ([[:en:Asturian language|Asturian]])<br />(code: <code>ast</code>) | [[:atj:User:PK2/Kokwetcitasinahikan|/sandbox]] in [[:en:Atikamekw language|Atikamekw]]<br />(code: <code>atj</code>) | [[:av:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Avar language|Avar]]<br />(code: <code>av</code>) |- | [[:avk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kotava|Kotava]]<br />(code: <code>avk</code>) | [[:awa:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Awadhi language|Awadhi]]<br />(code: <code>awa</code>) | [[:ay:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aymara language|Aymara]]<br />(code: <code>ay</code>) | [[:az:User:PK2/Qaralama|/sandbox]] in [[:en:Azerbaijani language|Azerbaijani]]<br />(code: <code>az</code>) | [[:azb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Azerbaijani language#South Azerbaijani|South Azerbaijani]]<br />(code: <code>azb</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ B |- | [[:ba:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bashkir language|Bashkir]]<br />(code: <code>ba</code>) | [[:ban:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Balinese language|Balinese]]<br />(code: <code>ban</code>) | [[:bar:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bavarian language|Bavarian]]<br />(code: <code>bar</code>) | [[:bat-smg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Samogitian language|Samogitian]]<br />(code: <code>bat-smg</code>) | [[:bbc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Toba Batak language|Toba Batak]]<br />(code: <code>bbc</code>) | [[:bcl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Central Bikol|Central Bikol]]<br />(code: <code>bcl</code>) | [[:bdr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sama–Bajaw languages|West Coast Bajau]]<br />(code: <code>bdr</code>) | [[:be:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Belarusian language|Belarusian]]<br />(code: <code>be</code>) | [[:be-tarask:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Belarusian language|Belarusian]] ([[:en:Taraškievica|Taraškievica]])<br />(code: <code>be-tarask</code>) | [[:bew:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Betawi language|Betawi]]<br />(code: <code>bew</code>) |- | [[:bg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bulgarian language|Bulgarian]]<br />(code: <code>bg</code>) | [[:bh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bihari languages|Bihari]] ([[:en:Bhojpuri language|Bhojpuri]])<br />(code: <code>bh</code>) | [[:bi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bislama|Bislama]]<br />(code: <code>bi</code>) | [[:bjn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Banjarese language|Banjarese]]<br />(code: <code>bjn</code>) | [[:blk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pa'O language|Pa'O]]<br />(code: <code>blk</code>) | [[:bm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bambara language|Bambara]]<br />(code: <code>bm</code>) | [[:bn:User:PK2/খেলাঘর|/sandbox]] in [[:en:Bengali language|Bengali]]<br />(code: <code>bn</code>) | [[:bo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Central Tibetan|Central Tibetan]] ([[:en:Lhasa Tibetan|Lhasa Tibetan]])<br />(code: <code>bo</code>) | [[:bpy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bishnupriya Manipuri|Bishnupriya Manipuri]]<br />(code: <code>bpy</code>) | [[:br:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Breton language|Breton]]<br />(code: <code>br</code>) |- | [[:bs:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bosnian language|Bosnian]]<br />(code: <code>bs</code>) | [[:btm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mandailing Batak language|Mandailing Batak]]<br />(code: <code>btm</code>) | [[:bug:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Buginese language|Buginese]]<br />(code: <code>bug</code>) | [[:bxr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Buryat language|Buryat]] (Russia Buriat)<br />(code: <code>bxr</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ C |- | [[:ca:User:PK2/proves|/sandbox]] in [[:en:Catalan language|Catalan]]<br />(code: <code>ca</code>) | [[:cbk-zam:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chavacano|Chavacano]] (Zamboanga)<br />(code: <code>cbk-zam</code>) | [[:cdo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Eastern Min|Eastern Min]]<br />(code: <code>cdo</code>) | [[:ce:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chechen language|Chechen]]<br />(code: <code>ce</code>) | [[:ceb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cebuano language|Cebuano]]<br />(code: <code>ceb</code>) | [[:ch:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chamorro language|Chamorro]]<br />(code: <code>ch</code>) | [[:chr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cherokee language|Cherokee]]<br />(code: <code>chr</code>) | [[:chy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cheyenne language|Cheyenne]]<br />(code: <code>chy</code>) |- | [[:ckb:User:PK2/خۆڵەپەتانێ|/sandbox]] in [[:en:Kurdish language|Kurdish]] ([[:en:Sorani|Sorani]])<br />(code: <code>ckb</code>) | [[:co:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Corsican language|Corsican]]<br />(code: <code>co</code>) | [[:crh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Crimean Tatar language|Crimean Tatar]]<br />(code: <code>crh</code>) | [[:cs:User:PK2/Pískoviště|/sandbox]] in [[:en:Czech language|Czech]]<br />(code: <code>cs</code>) | [[:csb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kashubian language|Kashubian]]<br />(code: <code>csb</code>) | [[:cu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Old Church Slavonic|Old Church Slavonic]]<br />(code: <code>cu</code>) | [[:cv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chuvash language|Chuvash]]<br />(code: <code>cv</code>) | [[:cy:User:PK2/Pwll Tywod|/sandbox]] in [[:en:Welsh language|Welsh]]<br />(code: <code>cy</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ D |- | [[:da:User:PK2/sandkasse|/sandbox]] in [[:en:Danish language|Danish]]<br />(code: <code>da</code>) | [[:dag:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dagbani language|Dagbani]]<br />(code: <code>dag</code>) | [[:de:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:German language|German]]<br />(code: <code>de</code>) | [[:dga:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dagaare language|Dagaare]]<br />(code: <code>dga</code>) | [[:din:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dinka language|Dinka]]<br />(code: <code>din</code>) | [[:diq:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zaza language|Zaza]]<br />(code: <code>diq</code>) | [[:dsb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lower Sorbian language|Lower Sorbian]]<br />(code: <code>dsb</code>) | [[:dtp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dusun language|Dusun]]<br />(code: <code>dtp</code>) | [[:dty:User:PK2/प्रयोगस्थल|/sandbox]] in [[:en:Doteli|Doteli]]<br />(code: <code>dty</code>) | [[:dv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Maldivian language|Maldivian]]<br />(code: <code>dv</code>) | [[:dz:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dzongkha|Dzongkha]]<br />(code: <code>dz</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ E |- | [[:ee:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ewe language|Ewe]]<br />(code: <code>ee</code>) | [[:el:User:PK2/πρόχειρο|/sandbox]] in [[:en:Greek language|Greek]]<br />(code: <code>el</code>) | [[:eml:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Emilian–Romagnol|Emilian–Romagnol]]<br />(code: <code>eml</code>) | [[:en:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:English language|English]]<br />(code: <code>en</code>) | [[:eo:User:PK2/provejo|/sandbox]] in [[:en:Esperanto|Esperanto]]<br />(code: <code>eo</code>) | [[:es:User:PK2/Taller|/sandbox]] in [[:en:Spanish language|Spanish]]<br />(code: <code>es</code>) | [[:et:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Estonian language|Estonian]]<br />(code: <code>et</code>) | [[:eu:User:PK2/Proba orria|/sandbox]] in [[:en:Basque language|Basque]]<br />(code: <code>eu</code>) | [[:ext:User:PK2/obraol|/sandbox]] in [[:en:Extremaduran language|Extremaduran]]<br />(code: <code>ext</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ F |- | [[:fa:User:PK2/صفحه تمرین|/sandbox]] in [[:en:Persian language|Persian]]<br />(code: <code>fa</code>) | [[:fat:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Akan language|Akan]] ([[:en:Fante dialect|Fante]])<br />(code: <code>fat</code>) | [[:ff:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fula language|Fula]]<br />(code: <code>ff</code>) | [[:fi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Finnish language|Finnish]]<br />(code: <code>fi</code>) | [[:fiu-vro:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Võro language|Võro]]<br />(code: <code>fiu-vro</code>) | [[:fj:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fijian language|Fijian]]<br />(code: <code>fj</code>) | [[:fo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Faroese language|Faroese]]<br />(code: <code>fo</code>) | [[:fon:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fon language|Fon]]<br />(code: <code>fon</code>) | [[:fr:User:PK2/Brouillon|/sandbox]] in [[:en:French language|French]]<br />(code: <code>fr</code>) | [[:frp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Franco-Provençal|Franco-Provençal]]<br />(code: <code>frp</code>) | [[:frr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:North Frisian language|North Frisian]]<br />(code: <code>frr</code>) | [[:fur:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Friulian language|Friulian]]<br />(code: <code>fur</code>) | [[:fy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:West Frisian language|West Frisian]]<br />(code: <code>fy</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ G |- | [[:ga:User:PK2/Clár Dubh|/sandbox]] in [[:en:Irish language|Irish]]<br />(code: <code>ga</code>) | [[:gag:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gagauz language|Gagauz]]<br />(code: <code>gag</code>) | [[:gan:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gan Chinese|Gan Chinese]]<br />(code: <code>gan</code>) | [[:gcr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:French Guianese Creole|French Guianese Creole]]<br />(code: <code>gcr</code>) | [[:gd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Scottish Gaelic|Scottish Gaelic]]<br />(code: <code>gd</code>) | [[:gl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Galician language|Galician]]<br />(code: <code>gl</code>) | [[:glk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gilaki language|Gilaki]]<br />(code: <code>glk</code>) | [[:gn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Guarani language|Guarani]]<br />(code: <code>gn</code>) | [[:gom:User:PK2/proiogpan|/sandbox]] in [[:en:Konkani language|Konkani]] (Goan Konkani)<br />(code: <code>gom</code>) |- | [[:gor:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gorontalo language|Gorontalo]]<br />(code: <code>gor</code>) | [[:got:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gothic language|Gothic]]<br />(code: <code>got</code>) | [[:gpe:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ghanaian Pidgin English|Ghanaian Pidgin English]]<br />(code: <code>gpe</code>) | [[:gu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gujarati language|Gujarati]]<br />(code: <code>gu</code>) | [[:guc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Wayuu language|Wayuu]]<br />(code: <code>guc</code>) | [[:gur:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Farefare language|Farefare]]<br />(code: <code>gur</code>) | [[:guw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gun language|Gun]]<br />(code: <code>guw</code>) | [[:gv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Manx language|Manx]]<br />(code: <code>gv</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ H |- | [[:ha:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hausa language|Hausa]]<br />(code: <code>ha</code>) | [[:hak:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hakka Chinese|Hakka Chinese]]<br />(code: <code>hak</code>) | [[:haw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hawaiian language|Hawaiian]]<br />(code: <code>haw</code>) | [[:he:User:PK2/טיוטה|/sandbox]] in [[:en:Hebrew language|Hebrew]]<br />(code: <code>he</code>) | [[:hi:User:PK2/प्रयोगपृष्ठ|/sandbox]] in [[:en:Hindi|Hindi]]<br />(code: <code>hi</code>) | [[:hif:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fiji Hindi|Fiji Hindi]]<br />(code: <code>hif</code>) | [[:hr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Croatian language|Croatian]]<br />(code: <code>hr</code>) | [[:hsb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Upper Sorbian language|Upper Sorbian]]<br />(code: <code>hsb</code>) | [[:ht:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Haitian Creole|Haitian Creole]]<br />(code: <code>ht</code>) | [[:hu:User:PK2/próbalap|/sandbox]] in [[:en:Hungarian language|Hungarian]]<br />(code: <code>hu</code>) | [[:hy:User:PK2/Ավազարկղ|/sandbox]] in [[:en:Armenian language|Armenian]] ([[:en:Eastern Armenian|Eastern Armenian]])<br />(code: <code>hy</code>) | [[:hyw:User:PK2/Սեւագրութիւն|/sandbox]] in [[:en:Western Armenian|Western Armenian]]<br />(code: <code>hyw</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ I |- | [[:ia:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Interlingua|Interlingua]]<br />(code: <code>ia</code>) | [[:iba:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Iban language|Iban]]<br />(code: <code>iba</code>) | [[:id:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Indonesian language|Indonesian]]<br />(code: <code>id</code>) | [[:ie:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Interlingue|Interlingue]]<br />(code: <code>ie</code>) | [[:ig:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Igbo language|Igbo]]<br />(code: <code>ig</code>) | [[:igl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Igala language|Igala]]<br />(code: <code>igl</code>) | [[:ik:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Iñupiaq language|Iñupiaq]]<br />(code: <code>ik</code>) | [[:ilo:User:PK2/pagipadasan|/sandbox]] in [[:en:Ilocano language|Ilocano]]<br />(code: <code>ilo</code>) | [[:inh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ingush language|Ingush]]<br />(code: <code>inh</code>) | [[:io:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ido|Ido]]<br />(code: <code>io</code>) | [[:is:User:PK2/sandkassi|/sandbox]] in [[:en:Icelandic language|Icelandic]]<br />(code: <code>is</code>) | [[:it:User:PK2/Sandbox|/sandbox]] in [[:en:Italian language|Italian]]<br />(code: <code>it</code>) | [[:iu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Inuktitut|Inuktitut]]<br />(code: <code>iu</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ J |- | [[:ja:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Japanese language|Japanese]]<br />(code: <code>ja</code>) | [[:jam:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Jamaican Patois|Jamaican Patois]]<br />(code: <code>jam</code>) | [[:jbo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lojban|Lojban]]<br />(code: <code>jbo</code>) | [[:jv:User:PK2/bak wedhi|/sandbox]] in [[:en:Javanese language|Javanese]]<br />(code: <code>jv</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ K |- | [[:ka:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Georgian language|Georgian]]<br />(code: <code>ka</code>) | [[:kaa:User:PK2/qaralama|/sandbox]] in [[:en:Karakalpak language|Karakalpak]]<br />(code: <code>kaa</code>) | [[:kab:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kabyle language|Kabyle]]<br />(code: <code>kab</code>) | [[:kai:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Karai-karai|Karai-karai]]<br />(code: <code>kai</code>) | [[:kaj:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Jju language|Jju]]<br />(code: <code>kaj</code>) | [[:kbd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kabardian language|Kabardian]]<br />(code: <code>kbd</code>) | [[:kbp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kabiye language|Kabiye]]<br />(code: <code>kbp</code>) | [[:kcg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tyap|Tyap]]<br />(code: <code>kcg</code>) | [[:kg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kongo language|Kongo]]<br />(code: <code>kg</code>) | [[:kge:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Komering language|Komering]]<br />(code: <code>kge</code>) | [[:ki:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kikuyu language|Kikuyu]]<br />(code: <code>ki</code>) | [[:kk:User:PK2/зертхана|/sandbox]] in [[:en:Kazakh language|Kazakh]]<br />(code: <code>kk</code>) | [[:km:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Khmer language|Khmer]]<br />(code: <code>km</code>) |- | [[:kn:User:PK2/ಪ್ರಯೋಗಪುಟ|/sandbox]] in [[:en:Kannada|Kannada]]<br />(code: <code>kn</code>) | [[:knc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Central Kanuri|Central Kanuri]]<br />(code: <code>knc</code>) | [[:ko:User:PK2/연습장|/sandbox]] in [[:en:Korean language|Korean]]<br />(code: <code>ko</code>) | [[:koi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Komi-Permyak language|Komi-Permyak]]<br />(code: <code>koi</code>) | [[:krc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Karachay-Balkar|Karachay-Balkar]]<br />(code: <code>krc</code>) | [[:ks:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kashmiri language|Kashmiri]]<br />(code: <code>ks</code>) | [[:ksh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ripuarian language|Ripuarian]]<br />(code: <code>ksh</code>) | [[:ku:User:PK2/ceribandin|/sandbox]] in [[:en:Kurdish language|Kurdish]] ([[:en:Kurmanji|Kurmanji]])<br />(code: <code>ku</code>) | [[:kus:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kusaal language|Kusaal]]<br />(code: <code>kus</code>) | [[:kv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Komi language|Komi]]<br />(code: <code>kv</code>) | [[:kw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cornish language|Cornish]]<br />(code: <code>kw</code>) | [[:ky:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kyrgyz language|Kyrgyz]]<br />(code: <code>ky</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ L |- | [[:la:User:PK2/Harenarium|/sandbox]] in [[:en:Latin|Latin]]<br />(code: <code>la</code>) | [[:lad:User:PK2/Kutí de prova|/sandbox]] in [[:en:Judaeo-Spanish|Judaeo-Spanish]]<br />(code: <code>lad</code>) | [[:lb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Luxembourgish|Luxembourgish]]<br />(code: <code>lb</code>) | [[:lbe:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lak language|Lak]]<br />(code: <code>lbe</code>) | [[:lez:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lezgian language|Lezgian]]<br />(code: <code>lez</code>) | [[:lfn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lingua Franca Nova|Lingua Franca Nova]]<br />(code: <code>lfn</code>) | [[:lg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Luganda|Luganda]]<br />(code: <code>lg</code>) | [[:li:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Limburgish|Limburgish]]<br />(code: <code>li</code>) |- | [[:lij:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ligurian language|Ligurian]]<br />(code: <code>lij</code>) | [[:lld:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ladin language|Ladin]]<br />(code: <code>lld</code>) | [[:lmo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lombard language|Lombard]]<br />(code: <code>lmo</code>) | [[:ln:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lingala|Lingala]]<br />(code: <code>ln</code>) | [[:lo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lao language|Lao]]<br />(code: <code>lo</code>) | [[:lt:User:PK2/juodraštis|/sandbox]] in [[:en:Lithuanian language|Lithuanian]]<br />(code: <code>lt</code>) | [[:ltg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Latgalian language|Latgalian]]<br />(code: <code>ltg</code>) | [[:lv:User:PK2/Smilšu kaste|/sandbox]] in [[:en:Latvian language|Latvian]]<br />(code: <code>lv</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ M |- | [[:mad:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Madurese language|Madurese]]<br />(code: <code>mad</code>) | [[:mai:User:PK2/प्रयोगपृष्ठ|/sandbox]] in [[:en:Maithili language|Maithili]]<br />(code: <code>mai</code>) | [[:map-bms:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Javanese language|Javanese]] ([[:en:Banyumasan dialect|Banyumasan]])<br />(code: <code>map-bms</code>) | [[:mdf:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Moksha language|Moksha]]<br />(code: <code>mdf</code>) | [[:mg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Malagasy language|Malagasy]]<br />(code: <code>mg</code>) | [[:mhr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Meadow Mari language|Meadow Mari]]<br />(code: <code>mhr</code>) | [[:mi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Māori language|Māori]]<br />(code: <code>mi</code>) | [[:min:User:PK2/bak kasiak|/sandbox]] in [[:en:Minangkabau language|Minangkabau]]<br />(code: <code>min</code>) | [[:mk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Macedonian language|Macedonian]]<br />(code: <code>mk</code>) | [[:ml:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Malayalam|Malayalam]]<br />(code: <code>ml</code>) | [[:mn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mongolian language|Mongolian]]<br />(code: <code>mn</code>) |- | [[:mni:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Meitei language|Meitei]]<br />(code: <code>mni</code>) | [[:mnw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mon language|Mon]]<br />(code: <code>mnw</code>) | [[:m:mos:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mooré|Mooré]]<br />(code: <code>mos</code>) | [[:mr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Marathi language|Marathi]]<br />(code: <code>mr</code>) | [[:mrj:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hill Mari language|Hill Mari]]<br />(code: <code>mrj</code>) | [[:ms:User:PK2/Kotak pasir|/sandbox]] in [[:en:Malay language|Malay]]<br />(code: <code>ms</code>) | [[:mt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Maltese language|Maltese]]<br />(code: <code>mt</code>) | [[:mwl:User:PK2/Testes|/sandbox]] in [[:en:Mirandese language|Mirandese]]<br />(code: <code>mwl</code>) | [[:my:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Burmese language|Burmese]]<br />(code: <code>my</code>) | [[:myv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Erzya language|Erzya]]<br />(code: <code>myv</code>) | [[:mzn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mazanderani language|Mazanderani]]<br />(code: <code>mzn</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ N |- | [[:nah:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nahuatl|Nahuatl]]<br />(code: <code>nah</code>) | [[:nap:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Neapolitan language|Neapolitan]]<br />(code: <code>nap</code>) | [[:nds:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Low German|Low German]]<br />(code: <code>nds</code>) | [[:nds-nl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dutch Low Saxon|Dutch Low Saxon]]<br />(code: <code>nds-nl</code>) | [[:ne:User:PK2/प्रयोगस्थल|/sandbox]] in [[:en:Nepali language|Nepali]]<br />(code: <code>ne</code>) | [[:new:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Newar language|Newar]]<br />(code: <code>new</code>) | [[:nia:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nias language|Nias]]<br />(code: <code>nia</code>) | [[:nl:User:PK2/Kladblok|/sandbox]] in [[:en:Dutch language|Dutch]]<br />(code: <code>nl</code>) | [[:nn:User:PK2/sandkasse|/sandbox]] in [[:en:Norwegian language|Norwegian]] ([[:en:Nynorsk|Nynorsk]])<br />(code: <code>nn</code>) |- | [[:no:User:PK2/sandkasse|/sandbox]] in [[:en:Norwegian language|Norwegian]] ([[:en:Bokmål|Bokmål]])<br />(code: <code>no</code>) | [[:nov:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Novial|Novial]]<br />(code: <code>nov</code>) | [[:nqo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:N'Ko language|N'Ko]]<br />(code: <code>nqo</code>) | [[:nr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Southern Ndebele language|Southern Ndebele]]<br />(code: <code>nr</code>) | [[:nrm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Norman language|Norman]]<br />(code: <code>nrm</code>) | [[:nso:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Northern Sotho|Northern Sotho]]<br />(code: <code>nso</code>) | [[:nup:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nupe language|Nupe]]<br />(code: <code>nup</code>) | [[:nv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Navajo language|Navajo]]<br />(code: <code>nv</code>) | [[:ny:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chewa language|Chewa]]<br />(code: <code>ny</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ O |- | [[:oc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Occitan language|Occitan]]<br />(code: <code>oc</code>) | [[:olo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Livvi-Karelian language|Livvi-Karelian]]<br />(code: <code>olo</code>) | [[:om:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Oromo language|Oromo]]<br />(code: <code>om</code>) | [[:or:User:PK2/ପରଖଘର|/sandbox]] in [[:en:Odia language|Odia]]<br />(code: <code>or</code>) | [[:os:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ossetian language|Ossetian]]<br />(code: <code>os</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ P |- | [[:pa:User:PK2/ਕੱਚਾ ਖ਼ਾਕਾ|/sandbox]] in [[:en:Punjabi language|Punjabi]]<br />(code: <code>pa</code>) | [[:pag:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pangasinan language|Pangasinan]]<br />(code: <code>pag</code>) | [[:pam:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kapampangan language|Kapampangan]]<br />(code: <code>pam</code>) | [[:pap:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Papiamento|Papiamento]]<br />(code: <code>pap</code>) | [[:pcd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Picard language|Picard]]<br />(code: <code>pcd</code>) | [[:pcm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nigerian Pidgin|Nigerian Pidgin]]<br />(code: <code>pcm</code>) | [[:pdc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pennsylvania Dutch language|Pennsylvania Dutch]]<br />(code: <code>pdc</code>) | [[:pfl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Palatine German dialects|Palatine German]]<br />(code: <code>pfl</code>) | [[:pi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pali|Pali]]<br />(code: <code>pi</code>) |- | [[:pl:User:PK2/brudnopis|/sandbox]] in [[:en:Polish language|Polish]]<br />(code: <code>pl</code>) | [[:pms:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Piedmontese language|Piedmontese]]<br />(code: <code>pms</code>) | [[:pnb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Punjabi language|Punjabi]] (Western Punjabi)<br />(code: <code>pnb</code>) | [[:pnt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pontic Greek|Pontic Greek]]<br />(code: <code>pnt</code>) | [[:ppl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nawat language|Nawat]]<br />(code: <code>ppl</code>) | [[:ps:User:PK2/ازمون‌مخ|/sandbox]] in [[:en:Pashto|Pashto]]<br />(code: <code>ps</code>) | [[:pt:User:PK2/Testes|/sandbox]] in [[:en:Portuguese language|Portuguese]]<br />(code: <code>pt</code>) | [[:pwn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Paiwan language|Paiwan]]<br />(code: <code>pwn</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ Q |- | [[:qu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Quechuan languages|Quechua]] ([[:en:Southern Quechua|Southern Quechua]])<br />(code: <code>qu</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ R |- | [[:rki:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Rakhine language|Rakhine]]<br />(code: <code>rki</code>) | [[:rm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Romansh language|Romansh]]<br />(code: <code>rm</code>) | [[:rmy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Romani language|Romani]] ([[:en:Vlax Romani language|Vlax Romani]])<br />(code: <code>rmy</code>) | [[:rn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kirundi|Kirundi]]<br />(code: <code>rn</code>) | [[:ro:User:PK2/teste|/sandbox]] in [[:en:Romanian language|Romanian]]<br />(code: <code>ro</code>) | [[:roa-rup:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aromanian language|Aromanian]]<br />(code: <code>roa-rup</code>) | [[:roa-tara:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Neapolitan language|Neapolitan]] ([[:en:Tarantino dialect|Tarantino]])<br />(code: <code>roa-tara</code>) | [[:rsk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pannonian Rusyn|Pannonian Rusyn]]<br />(code: <code>rsk</code>) | [[:ru:User:PK2/Черновик|/sandbox]] in [[:en:Russian language|Russian]]<br />(code: <code>ru</code>) | [[:rue:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Rusyn language|Rusyn]]<br />(code: <code>rue</code>) | [[:rw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kinyarwanda|Kinyarwanda]]<br />(code: <code>rw</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ S |- | [[:sa:User:PK2/प्रयोगपृष्ठम्|/sandbox]] in [[:en:Sanskrit|Sanskrit]]<br />(code: <code>sa</code>) | [[:sah:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Yakut language|Yakut]]<br />(code: <code>sah</code>) | [[:sat:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Santali language|Santali]]<br />(code: <code>sat</code>) | [[:sc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sardinian language|Sardinian]]<br />(code: <code>sc</code>) | [[:scn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sicilian language|Sicilian]]<br />(code: <code>scn</code>) | [[:sco:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Scots language|Scots]]<br />(code: <code>sco</code>) | [[:sd:User:PK2/مشق پٽي|/sandbox]] in [[:en:Sindhi language|Sindhi]]<br />(code: <code>sd</code>) | [[:se:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Northern Sámi|Northern Sámi]]<br />(code: <code>se</code>) | [[:sg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sango language|Sango]]<br />(code: <code>sg</code>) | [[:sh:User:PK2/igralište|/sandbox]] in [[:en:Serbo-Croatian|Serbo-Croatian]]<br />(code: <code>sh</code>) | [[:shi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Shilha language|Shilha]]<br />(code: <code>shi</code>) |- | [[:shn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Shan language|Shan]]<br />(code: <code>shn</code>) | [[:si:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sinhala language|Sinhala]]<br />(code: <code>si</code>) | [[:simple:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Basic English|Basic English]]<br />(code: <code>simple</code>) | [[:sk:User:PK2/pieskovisko|/sandbox]] in [[:en:Slovak language|Slovak]]<br />(code: <code>sk</code>) | [[:skr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Saraiki language|Saraiki]]<br />(code: <code>skr</code>) | [[:sl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Slovene language|Slovene]]<br />(code: <code>sl</code>) | [[:sm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Samoan language|Samoan]]<br />(code: <code>sm</code>) | [[:smn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Inari Sámi language|Inari Sámi]]<br />(code: <code>smn</code>) | [[:sn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Shona language|Shona]]<br />(code: <code>sn</code>) | [[:so:User:PK2/Bacaadka|/sandbox]] in [[:en:Somali language|Somali]]<br />(code: <code>so</code>) | [[:sq:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Albanian language|Albanian]]<br />(code: <code>sq</code>) |- | [[:sr:User:PK2/песак|/sandbox]] in [[:en:Serbian language|Serbian]]<br />(code: <code>sr</code>) | [[:srn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sranan Tongo|Sranan Tongo]]<br />(code: <code>srn</code>) | [[:ss:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Swazi language|Swazi]]<br />(code: <code>ss</code>) | [[:st:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sotho language|Sotho]]<br />(code: <code>st</code>) | [[:stq:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Saterland Frisian language|Saterland Frisian]]<br />(code: <code>stq</code>) | [[:su:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sundanese language|Sundanese]]<br />(code: <code>su</code>) | [[:sv:User:PK2/sandlåda|/sandbox]] in [[:en:Swedish language|Swedish]]<br />(code: <code>sv</code>) | [[:sw:User:PK2/ukurasa wa majaribio|/sandbox]] in [[:en:Swahili language|Swahili]]<br />(code: <code>sw</code>) | [[:syl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sylheti language|Sylheti]]<br />(code: <code>syl</code>) | [[:szl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Silesian language|Silesian]]<br />(code: <code>szl</code>) | [[:szy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sakizaya language|Sakizaya]]<br />(code: <code>szy</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ T |- | [[:ta:User:PK2/மணல்தொட்டி|/sandbox]] in [[:en:Tamil language|Tamil]]<br />(code: <code>ta</code>) | [[:tay:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Atayal language|Atayal]]<br />(code: <code>tay</code>) | [[:tcy:User:PK2/ಕಲ್ಪುನ ಕಳ|/sandbox]] in [[:en:Tulu language|Tulu]]<br />(code: <code>tcy</code>) | [[:tdd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tai Nuea language|Tai Nuea]]<br />(code: <code>tdd</code>) | [[:te:User:PK2/ప్రయోగశాల|/sandbox]] in [[:en:Telugu language|Telugu]]<br />(code: <code>te</code>) | [[:tet:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tetum language|Tetum]]<br />(code: <code>tet</code>) | [[:tg:User:PK2/Сиёҳнавис|/sandbox]] in [[:en:Tajik language|Tajik]]<br />(code: <code>tg</code>) | [[:th:User:PK2/ทดลองเขียน|/sandbox]] in [[:en:Thai language|Thai]]<br />(code: <code>th</code>) | [[:ti:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tigrinya language|Tigrinya]]<br />(code: <code>ti</code>) | [[:tig:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tigre language|Tigre]]<br />(code: <code>tig</code>) | [[:tk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Turkmen language|Turkmen]]<br />(code: <code>tk</code>) | [[:tl:User:PK2/burador|/sandbox]] in [[:en:Tagalog language|Tagalog]]<br />(code: <code>tl</code>) | [[:tly:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Talysh language|Talysh]]<br />(code: <code>tly</code>) |- | [[:tn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tswana language|Tswana]]<br />(code: <code>tn</code>) | [[:to:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tongan language|Tongan]]<br />(code: <code>to</code>) | [[:tok:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Toki Pona|Toki Pona]]<br />(code: <code>tok</code>) | [[:tpi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tok Pisin|Tok Pisin]]<br />(code: <code>tpi</code>) | [[:tr:User:PK2/deneme tahtası|/sandbox]] in [[:en:Turkish language|Turkish]]<br />(code: <code>tr</code>) | [[:trv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Seediq language|Seediq]]<br />(code: <code>trv</code>) | [[:ts:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tsonga language|Tsonga]]<br />(code: <code>ts</code>) | [[:tt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tatar language|Tatar]]<br />(code: <code>tt</code>) | [[:tum:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tumbuka language|Tumbuka]]<br />(code: <code>tum</code>) | [[:tw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Akan language|Akan]] (Twi)<br />(code: <code>tw</code>) | [[:ty:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tahitian language|Tahitian]]<br />(code: <code>ty</code>) | [[:tyv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tuvan language|Tuvan]]<br />(code: <code>tyv</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ U |- | [[:udm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Udmurt language|Udmurt]]<br />(code: <code>udm</code>) | [[:ug:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Uyghur language|Uyghur]]<br />(code: <code>ug</code>) | [[:uk:User:PK2/Чернетка|/sandbox]] in [[:en:Ukrainian language|Ukrainian]]<br />(code: <code>uk</code>) | [[:ur:User:PK2/تختۂ مشق|/sandbox]] in [[:en:Urdu|Urdu]]<br />(code: <code>ur</code>) | [[:uz:User:PK2/qumloq|/sandbox]] in [[:en:Uzbek language|Uzbek]]<br />(code: <code>uz</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ V |- | [[:ve:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Venda language|Venda]]<br />(code: <code>ve</code>) | [[:vec:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Venetian language|Venetian]]<br />(code: <code>vec</code>) | [[:vep:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Veps language|Veps]]<br />(code: <code>vep</code>) | [[:vi:User:PK2/nháp|/sandbox]] in [[:en:Vietnamese language|Vietnamese]]<br />(code: <code>vi</code>) | [[:vls:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:West Flemish|West Flemish]]<br />(code: <code>vls</code>) | [[:vo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Volapük|Volapük]]<br />(code: <code>vo</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ W |- | [[:wa:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Walloon language|Walloon]]<br />(code: <code>wa</code>) | [[:war:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Waray language|Waray]]<br />(code: <code>war</code>) | [[:wo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Wolof language|Wolof]]<br />(code: <code>wo</code>) | [[:wuu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Wu Chinese|Wu Chinese]]<br />(code: <code>wuu</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ X |- | [[:xal:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Oirat language|Oirat]] ([[:en:Kalmyk Oirat|Kalmyk Oirat]])<br />(code: <code>xal</code>) | [[:xh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Xhosa language|Xhosa]]<br />(code: <code>xh</code>) | [[:xmf:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mingrelian language|Mingrelian]]<br />(code: <code>xmf</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ Y |- | [[:yi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Yiddish|Yiddish]]<br />(code: <code>yi</code>) | [[:yo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Yoruba language|Yoruba]]<br />(code: <code>yo</code>) |} {| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%" |+ Z |- | [[:za:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zhuang languages|Zhuang]] ([[:en:Standard Zhuang|Standard Zhuang]])<br />(code: <code>za</code>) | [[:zea:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zeelandic|Zeelandic]]<br />(code: <code>zea</code>) | [[:zgh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Standard Moroccan Amazigh|Standard Moroccan Amazigh]]<br />(code: <code>zgh</code>) | [[:zh:User:PK2/沙盒|/sandbox]] in [[:en:Chinese language|Chinese]] ([[:en:Mandarin Chinese|Mandarin Chinese]])<br />(code: <code>zh</code>) | [[:zh-classical:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Classical Chinese|Classical Chinese]]<br />(code: <code>zh-classical</code>) | [[:zh-min-nan:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Southern Min|Southern Min]]<br />(code: <code>zh-min-nan</code>) | [[:zh-yue:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cantonese|Cantonese]]<br />(code: <code>zh-yue</code>) | [[:zu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zulu language|Zulu]]<br />(code: <code>zu</code>) |} lqv4jf4ytbpqgk0b4c59pskg40l4i1p Reikiavik 0 11941 143394 2026-06-01T23:02:41Z Olarcos 82 Criá página con '{{Ficha de entidad subnacional}}' 143394 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} 5qukelgv7cktzcfg7kl09ortr7ndf7f 143395 143394 2026-06-01T23:05:10Z Olarcos 82 143395 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). 3angaffofjin8o9raeqhd4f8zpgq2wv 143399 143395 2026-06-01T23:13:03Z Olarcos 82 143399 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} ```wiki '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerca del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatu horas diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu el día]]. La so puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creysi qu’ena çona de Reikiavik se hundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] haza 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía humeanti».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio comiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, por lo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyarun revesinus d’una endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó el estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyerun varias casas pa albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela so dessistencia duranti varias décadas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], la [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Deportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deportis más popularis son el [[Fútbol|fútbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al deporti. En fútbol, los principalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la so sé ena ciá i que enos [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. El estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] se topa localizau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museyus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de deportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processadoras de pescau. Los edificius más importantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], enti el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás d’una estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos hotelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á numerosas ilesias antiguas i nuevas, enti la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerca del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exhibi viejas casas de Reikiavik reconstruías nel so estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del sector esti dela capital. Cabe destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. ``` == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). 1dmoh7m6ayn16bwv2ufge4wgj9ve0c1 143400 143399 2026-06-01T23:13:25Z Olarcos 82 143400 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerca del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatu horas diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu el día]]. La so puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creysi qu’ena çona de Reikiavik se hundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] haza 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía humeanti».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio comiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, por lo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyarun revesinus d’una endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó el estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyerun varias casas pa albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela so dessistencia duranti varias décadas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], la [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Deportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deportis más popularis son el [[Fútbol|fútbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al deporti. En fútbol, los principalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la so sé ena ciá i que enos [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. El estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] se topa localizau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museyus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de deportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processadoras de pescau. Los edificius más importantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], enti el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás d’una estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos hotelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á numerosas ilesias antiguas i nuevas, enti la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerca del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exhibi viejas casas de Reikiavik reconstruías nel so estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del sector esti dela capital. Cabe destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). laliaxqrg26764ba1uw3l7eyll36ioc 143401 143400 2026-06-01T23:14:35Z Olarcos 82 143401 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creysi qu’ena çona de Reikiavik se hundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] haza 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía humeanti».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio comiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, por lo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyarun revesinus d’una endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó el estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyerun varias casas pa albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela so dessistencia duranti varias décadas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], la [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Deportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deportis más popularis son el [[Fútbol|fútbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al deporti. En fútbol, los principalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la so sé ena ciá i que enos [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. El estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] se topa localizau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museyus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de deportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processadoras de pescau. Los edificius más importantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], enti el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás d’una estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos hotelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á numerosas ilesias antiguas i nuevas, enti la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerca del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exhibi viejas casas de Reikiavik reconstruías nel so estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del sector esti dela capital. Cabe destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). 25c5zey4gffnwzrzm7wbdy4av8e87an 143402 143401 2026-06-01T23:15:48Z Olarcos 82 /* Assentamientu */ 143402 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio comiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, por lo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyarun revesinus d’una endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó el estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyerun varias casas pa albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela so dessistencia duranti varias décadas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], la [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Deportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deportis más popularis son el [[Fútbol|fútbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al deporti. En fútbol, los principalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la so sé ena ciá i que enos [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. El estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] se topa localizau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museyus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de deportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processadoras de pescau. Los edificius más importantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], enti el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás d’una estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos hotelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á numerosas ilesias antiguas i nuevas, enti la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerca del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exhibi viejas casas de Reikiavik reconstruías nel so estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del sector esti dela capital. Cabe destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). r3ww7e8bb6kk2m5l2z8j3q1i3ggzzh8 143403 143402 2026-06-01T23:17:18Z Olarcos 82 /* Endustrialización */ 143403 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Deportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deportis más popularis son el [[Fútbol|fútbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al deporti. En fútbol, los principalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la so sé ena ciá i que enos [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. El estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] se topa localizau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museyus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de deportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processadoras de pescau. Los edificius más importantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], enti el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás d’una estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos hotelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á numerosas ilesias antiguas i nuevas, enti la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerca del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exhibi viejas casas de Reikiavik reconstruías nel so estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del sector esti dela capital. Cabe destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). nx9xl266odmfnekvkeggb74sw0r84cs 143404 143403 2026-06-01T23:20:08Z Olarcos 82 /* Lugaris d’interés */ 143404 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Deportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deportis más popularis son el [[Fútbol|fútbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al deporti. En fútbol, los principalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la so sé ena ciá i que enos [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. El estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] se topa localizau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). kabmtqobe3vx96rgs0onxfvde4166vu 143405 143404 2026-06-01T23:21:36Z Olarcos 82 /* Deportis */ 143405 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá principalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que reduzun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). km3pe8jrpr6llum2zefq2hrmv8ojj70 143406 143405 2026-06-01T23:23:08Z Olarcos 82 /* Crecimientu dela posguerra */ 143406 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). agnwmqst4rc8bx6ohawsptrgrqua0x9 143407 143406 2026-06-01T23:23:55Z Olarcos 82 /* Climi */ 143407 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Islandés|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). 3mw03kd07ehdp7203vzkyrcfzt65nrs 143408 143407 2026-06-02T09:18:02Z Olarcos 82 143408 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Lengua islandesa|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). lx4wfeku8ye81dq9602m0i3kctp7hpq 143410 143408 2026-06-02T09:19:13Z Olarcos 82 143410 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Luengua islandesa|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). sly2cuaosrzi3z8knxava57w5873u5i 143411 143410 2026-06-02T09:20:19Z Olarcos 82 143411 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Luenga islandesa|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.|esquierda]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). e10bd1dnzu7drh22wi0dnetlrtx42ci 143412 143411 2026-06-02T09:20:51Z Olarcos 82 /* Estoria */ 143412 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Reikiavik'''<ref name="DPD">{{cita DPD|Reikiavik|fechaacceso=17 de noviembre de 2013}}</ref> (n’[[Luenga islandesa|islandés]]: ''Reykjavík'' {{Audio|Is-Reykjavík.oga|/[[Idioma islandés#Alfabetu|ˈreiːcaˌviːk]]/}}, «bahía humeanti»)<ref name="Nono1">{{cita web|url=https://www.etymonline.com/es/word/Reykjavik}}</ref> oficialmenti '''''Reykjavíkurborg''''', «Ciá de Reikiavik», es la capital i ciá más puebrá d’[[Islandia]]. Assitiá al sul dela bahía [[Faxaflói]], nuna çona ondi abondan los [[Géiser|géiseris]], la so latitú es de 64°08′N, mui cerquina del [[Circulu polar árticu]], lo que la convierti ena capital más setentrional dun Estau soberanu.<ref>{{Cita web|url=https://www.guinnessworldrecords.com/world-records/65049-most-northerly-capital-city|título=Most northerly capital city|fechaacceso=29 de enero de 2026}}</ref> Duranti el inviernu namás recibi quatru oras diarias de luz solar i duranti el vranu las [[Nochis blancas|nochis son tan claras comu'l día]]. La su puebración es de 121&nbsp;960 abitantis (2015),<ref name="hi"/> un terciu dela del país. El [[Höfuðborgarsvæði|distritu dela capital]] alcança los 212&nbsp;120 abitantis.<ref name="hi"/> Es una delas ciais más limpias, verdis i seguras del mundu.<ref>{{Cita noticia|fecha=23 de diciembre de 2007|título=Reykjavik rated cleanest city in Nordic and Baltic countries|url=http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaacceso=12 de julio de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304040328/http://news.xinhuanet.com/english/2007-12/23/content_7299747.htm|fechaarchivo=4 de marzo de 2016|periódico=Xinhua News Agency|apellido=Yunlong|nombre=Sun}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=20 de julio de 2007|título=15 Green Cities|url=http://grist.org/article/cities3/|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=Grist}}</ref><ref>{{Cita noticia|fecha=12 de julio de 2014|título=Iceland among Top 10 safest countries and Reykjavík is the winner of Tripadvisor Awards|url=http://www.travelio.net/iceland-among-top-10-safest-countries-and-reykjavik-is-the-winner-of-tripadvisor-awards.html|fechaacceso=12 de julio de 2014|periódico=TRAVELIO.net}}</ref> == Estoria == === Assentamientu === [[Archivu:Ingolf by Raadsig.jpg|miniatura|Pintura d’[[Ingólfur Arnarson]] nel momentu qu’estableci la ciá.]] Creye-si qu’ena çona de Reikiavik se fundó el primel assentamientu de noruegus, lideraus por [[Ingólfur Arnarson]] alreol de 870, sigún se registra nel [[Landnámabók]] (el Libru del Assentamientu). Debíu alos vaporis delas [[Huentis termalis|huentis termalis]], la ciá recibió el nombri Reikiavik, que n’[[Idioma islandés|islandés]] significa «bahía dela humacacheira».<ref name="Nono1"/> === Endustrialización === Reikiavik no es mentá en denguna huenti [[Edá Media|medieval]] sinón comu una tierra rural. Nostanti, nel sigru XVIII dio escomiençu la [[Endustrialización|endustrialización]] i, polo tantu, el crecimientu urbanu. Los gobernantis de [[Dinamarca]] apoyun revesinus duna endustria doméstica n’Islandia que ayudaría a trael el progressu tan esperau ala isla. En 1752 el [[Monarcas de Dinamarca|rei de Dinamarca]] donó l'estau de Reikiavik ala [[Corporación Innréttingar]]; el nombri vien del [[Idioma danés|danés]] ''(indretninger)'' que significa «emprendeol». Ena década de 1750 se costruyun varias casas p'albergal [[Algodón|algodón]], endustria que fue el mayol empleeol en Reikiavik i la razón dela su dessistencia duranti varias décaas. Otras manufacturas d’Innréttingar eran la [[Pesca comercial|pesca]], la estración del [[Sulfuru|sulfuru]], l' [[Agricultura|agricultura]] i la costrución de [[Barcu|barcus]]. === Movimientus del comerciu === En 1786 el assentamientu de 302&nbsp;abitantis se convirtió nun monicipiu, la Corona Danesa abolió el so [[Monopoliu|monopoliu]] comercial essi mesmu añu i concedió a seis comuniais alreol dela ciá una ruta de comerciu esclusiva. Reikiavik era una d’essas comuniais i la única en mantenel essa comunicación permanentementi. Nostanti, los derechus comercialis entavía estavan limitaus alos assuntus dela Corona Danesa, i a midía que los comerciantis danesis dominarun el comerciu islandés, los sos negocious s’espandierun. Endispués de 1880, el [[Libri comerciu|libri comerciu]] empecipió a estendelsi a tolos paísis i fue creciendu la influencia delos mercantis islandesis. === Declaración comu capital d’Islandia === El [[Movimientu d’independencia d’Islandia|movimientu nacionalista]] rucho abondu influencia duranti el sigru XIX, i los revesinus sobri la independencia d’Islandia empecipiarun a estendelsi. Comu Reikiavik era la única ciá d’Islandia, s’abía convertíu nel puntu de concentración de talis revesinus. Los partidarius del movimientu independentista sabían que Reikiavik debía sel huerte pa logral essi pesqui. Los añus más importantis dela lucha a favor dela independencia fueron clavi pala ciá. En 1845, el [[Alþingi]], l’Assamblea General que los islandesis abían criau en 930 fue reabiertu esta vez en Reikiavik, endispués d’abel síu suspendíu varias décadas atrás en [[Þingvellir]], la so assitiación original. N’aquel entoncis el Alþingi cumplía las funcionis d’una Assamblea Consultiva, que sugería al rei las acionis a tomar respectu a diferentis temas del país. L’assitiación del Alþingi en Reikiavik hizu que la ciá se convertiera efetivamenti ena capital d’Islandia. [[Archivu:Reykjavik 1860s.jpg|miniatura|Reikiavik en 1860.]] En 1874 Islandia recibió la so primera [[Costitución d’Islandia|Costitución]] i con ella el Alþingi obtuvo algunus poderis [[Poder legislativu|legislativus]] limitaus i, en essencia, se convirtió ena institución d’ogañu. El passu siguienti era el de passar el [[Poder executivu|poder executivu]] a Islandia, i ellu se logró gracias ala Casa de Gobiernu en 1904 quandu s’estableció la oficina del [[Primer ministru d’Islandia|primer ministru]] en Reikiavik. El mayol passu ala independencia fue dau el 1 de diciembri de 1918 quandu el país se convirtió n’Estau soberanu dela Corona de Dinamarca. === Ocupación i criación dela Repúbrica === Enas décadas de 1920 i 1930 la crecienti endustria pesquera surgió de Reikiavik siendu el [[Bacallau|bacallau]] el principal productu dela endustria. Nostanti, a finalis de 1929 la [[Gran Depressión|Gran Depressión]] golpió ala ciá cola desocupación i polvoreus gremialis, delos qualis munchus terminarun en violencia. [[Archivu:View of Reykjavik, Iceland (8488898834).jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1930]] Ena mañana del 10 de mayu de 1940, quatu acorazaus de guerra llegarun a Reikiavik i anclarun nel puertu. En pocas horas, la ocupación [[Aliaus dela Segunda Guerra Mundial|aliá]] se completó sin escalá de violencia. El gobiernu islandés abía recibíu de parti del gobiernu británicu el pidimientu pala ocupación, peru esta siempri abía síu decliná, bassándusi ena [[País neutral|política neutral]] adotá pol país. Enos siguientis añus que quedavan dela [[Segunda Guerra Mundial]], los soldaus británicus i posteriormenti [[Estaus Uníus|estaunidensis]] costruyerun basis en Reikiavik. El númeru de soldaus estrangerus en Reikiavik era equivalenti ala puebración atual dela ciá. Los efeutus económicus dela ocupación fueron mui positivus pala ciá quandu s’esvanecierun los efeutus dela Gran Depressión i la demanda aumentó comu nunca dantis. Los británicus costruyerun el [[Aeropuertu de Reikiavik]], qu’entavía opera, i los estaunidensis costruyerun el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]], a unus 50&nbsp;km dela capital. El 17 de juñu de 1944 se hundó la Repúbrica d’Islandia, i el [[Presidentis d’Islandia|presidenti]] [[Sveinn Björnsson]] fue elegíu por votu popular, assumendu las funcionis del monarca danés. === Crecimientu dela posguerra === [[Archivu:74Skolavördustigur.jpg|miniatura|Reikiavik enos añus 1970.]] Enos añus de posguerra, el crecimientu de Reikiavik se fortaleció. Un éxodu de campesinus empecipió a puebral la ciá prencipalmenti debíu alas mejoras ena tecnología dela [[Agricultura|agricultura]] que redujun la fuerça laboral d’aquel sector i debíu ala esplosión demográfica provocá polas mejoris condicionis de vía n’Islandia. El grupu de migración a Reikiavik estava formau, principalmenti, por jóvinis que llegarun ala ciá p’alcançal el «Sueñu de Reikiavik» i col tiempu la capital se convirtió ena ciá delos niñus. La planificación urbana se modificó de manera mui notabli cola costrución de complejus abitacionalis enas çonas delos suburbius. En 1972, Reikiavik fue sé del [[Campeonatu mundial d’axedrez|campeonatu mundial d’axedrez]] enti [[Bobby Fischer]] i [[Boris Spassky]]. === Dela década de 1980 ata el sigru XXI === [[Archivu:Lago Tjörnin, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 087.JPG|miniatura|Lagu [[Tjörnin]] nel centru dela ciá.]] Enas últimas dos décadas, Reikiavik s’á convertíu nun centru importanti dela comunidá global. En 1986 fue sé dela [[Cumbri de Reikiavik|cumbri]] enti [[Ronald Reagan]] i [[Mijaíl Gorbachov]], remarcandu el nuevu estatus políticu de Reikiavik. La [[Desregulación|desregulación]] del sector financieru i la revolución informática an contribuíu a una nueva transformación de Reikiavik. El sector financieru i la [[Tecnología dela información|tecnología dela información]] son los principalis empleeoris dela ciá. Reikiavik es el principal centru dela [[Literatura d’Islandia|literatura]] i dela [[Música d’Islandia|música d’Islandia]], i á contribuíu ala coltura con famosas pressonalidais: los escritoris [[Halldór Laxness]] i [[Arnaldur Indriðason]], la cantanti [[Björk]] i la banda de rock [[Sigur Rós]]. La ciá fue el epicentru delas protestas dela [[Crisis financiera n’Islandia de 2008-2009|crisis financiera de 2008 i 2009]]. Nel so barriu financieru se topan las sedis delos bancus [[Landsbanki]], [[Glitnir]] i el [[Kaupthing]]. == Geografía == Reikiavik está assitiá sobri el margi sudoesti d’[[Islandia]], ena bahía [[Faxaflói]]. L’aria costera de Reikiavik se caracteriza pola presencia de [[Península|penínsulas]], [[Ensená|ensenaas]], [[Estrechu|estrechus]] i pequeñas [[Isla|islas]]. La mayol parti dela ciá de Reikiavik está assitiá sobri la península [[Seltjarnarnes]], peru los suburbius s’estendin al sul i esti dela península. Reikiavik es una ciá dispersa; la mayol parti del aria urbana se presenta ena forma de suburbius de baxa densidá i las casas, polo general, se topan a distancias espaciaas. Los vecindarius residencialis esterioris están más espaciaus i enti ellus corren las principalis arterias del tráficu i á munchus espacius vacíus con pequeñu valol recreativu o estéticu. Fuerun las generacionis más jóvinis las qu’an contribuíu a esti tipu d’urbanismu. El ríu más grandi qu’atravessa Reikiavik es el [[Elliðaá]], que no es navegabli. La montaña más alta de Reikiavik es el monti [[Esja]], con 914&nbsp;m sobri el nivel del mari, la qual se topa nel distritu setentrional de [[Kjalarnes]], separau del restu dela ciá pol fiordu [[Kollafjörður]]. {{wide image|Reykjavik_Perlan.jpg|900px|<center>Panorama de Reikiavik vistu dendi [[Perlan]] nel que se puein aprecial el monti Akrafjall nel centru i el [[Esja|monti Esja]] ala derecha.</center>}} == Demografía == [[Archivu:Austurstræti01.jpg|miniatura|right|Austurstræti, una delas callis del centru tradicional de Reikiavik, está assitiá nel distritu de [[Miðborg]].]] [[Archivu:Reykjavik rooftops.jpg|miniatura|Casas típicas [[Islandia|islandesas]] del centru de Reikiavik.]] La puebración de Reikiavik en 2008 era de 119&nbsp;848 abitantis, delos qualis 58&nbsp;762 eran hombris i 58&nbsp;959 mujeris. La puebración combiná del aria metropolitana de Reikiavik en 2008 era de 201&nbsp;585 abitantis. L’aglomeración metropolitana absorbi a pocu más del 60{{esd}}% dela puebración total del país i denguna ciá islandesa fuera d’ella supera los 20&nbsp;000 abitantis. La ciá es un grandi centru multicultural que presenta un 9{{esd}}% de puebración estrangera con más de cien nacionalidais distintas.<ref name="hi" /> Ala ciá llegan ala so vez cientus de turistas, estudiantis i otrus residentis temporalis, que puein sel más abondus que los nativus nel centru dela ciá.<ref>{{cita web|url=http://www.visir.is/breskir-ferdamenn-fjolmennastir-sem-fyrr/article/2011708089945|título=Vísir - Breskir ferðamenn fjölmennastir sem fyrr|fechaacceso=12 de julio de 2014|obra=visir.is}}</ref> L’aria metropolitana de Reikiavik está formá polos seis monicipius de [[Alftanes]] (2361 abitantis), [[Garðabær]] (9913), [[Hafnarfjörður]] (24&nbsp;839), [[Kópavogur]] (28&nbsp;561), [[Mosfellsbær]] (8147) i [[Seltjarnarnes]] (4428). === Puebración estórica === [[Archivu:Austurstræti 1.JPG|miniatura|Ogañu, l’aria metropolitana de Reikiavik tien más de dociéntus mil abitantis.]] {| class="wikitable" border="1" |- style="background:#eee;" !Añu||Puebración ciá||Puebración aria metropolitana |- |1801 |600 | |- |1860 |1450 | |- |1901 |6321 |8221 |- |1910 |11&nbsp;449 |14&nbsp;534 |- |1920 |17&nbsp;450 |21&nbsp;347 |- |1930 |28&nbsp;052 |33&nbsp;867 |- |1940 |38&nbsp;308 |43&nbsp;483 |- |1950 |55&nbsp;980 |64&nbsp;813 |- |1960 |72&nbsp;407 |88&nbsp;315 |- |1970 |81&nbsp;693 |106&nbsp;152 |- |1980 |83&nbsp;766 |121&nbsp;698 |- |1985 |89&nbsp;868 | |- |1990 |97&nbsp;569 |145&nbsp;980 |- |1995 |104&nbsp;258 | |- |2000 |110&nbsp;852 |175&nbsp;000 |- |2005 |114&nbsp;800 |187&nbsp;105 |- |2006 |115&nbsp;420 |191&nbsp;612 |- |2007 |117&nbsp;721 |196&nbsp;161 |- |2008 |119&nbsp;848 |201&nbsp;585 |- |2011 |119&nbsp;108 |202&nbsp;341 |} [[Archivu:Administrative map of Reykjavík.png|300 px|miniatura|Mapa alministrativu cola división monicipal de Reikiavik.]] === Distritus dela ciá === A continuación se listan los diez distritus dela ciá: # [[Vesturbær]] # [[Miðborg]] # [[Hlíðar]] # [[Laugardalur]] # [[Háaleiti]] # [[Breiðholt]] # [[Árbær]] # [[Grafarvogur]] # [[Kjalarnes]] # [[Grafarholt og Úlfarsárdalur]] == Economía == Reikiavik es el centru económicu de toa [[Islandia]] ya que nel so términu monicipal o enas sos cercanías se topan las sedis delas principalis empresas islandesas. La economía dela ciá, igual que la dela mayoría delas capitalis delos [[Paísis desenvolvíus|paísis desenvolvíus]], tien la so basi nel sector servicius i tien amás algunas endustrias i laboratoriis de biotecnología o ingeniería genética. Tantu el sector secundariu comu l’agricultura i la ganadería tienin una importancia mínima drentu dela economía local; nostanti, la pesca sí tien una importancia considerabli, ya qu’ena ciá se topa el principal puertu del país que tamién es unu delos de mayol importancia de tolos [[Paísis nórdicus|paísis nórdicus]]. === Principalis empresas === Reikiavik, la capital d’Islandia, es ala so vez el centru dela principal región endustrial i empresarial dela isla. Enti las sos principalis empresas se topan el desenvolveol de videojuegus [[CCP Games]], l’aerolínea [[Icelandair]], la cadena radial [[Ríkisútvarpið]] i la empresa d’ingeniería biomédica [[Össur]]. {{vt|Empresas de Reikiavik}} == Climi == {{climate chart | Reikiavik | -1.3 | 2.3 | 75.6 | -1.1 | 2.8 | 71.8 | -0.5 | 3.2 | 81.8 | 0.4 | 5.7 | 58.3 | 3.6 | 9.4 | 43.8 | 6.7 | 11.7 | 50.0 | 8.3 | 13.3 | 51.8 | 7.9 | 13.0 | 61.8 | 5.0 | 10.1 | 66.5 | 2.2 | 6.8 | 85.6 | -1.3 | 3.4 | 72.5 | -1.8 | 2.6 | 78.7 | float = right | clear = none | source = WMO }} Pessi ala so latitú tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] gracias ala cálida [[Corrienti del Atlánticu Norti|corrienti del Atlánticu Norti]]. En general, [[Islandia]] i la so capital escapan al calientamientu regional típicu d’[[Urasia]], productu dela [[Contaminación atmosférica|contaminación atmosférica]], i, al no estal la so estación meteorológica cerca d’una delas [[Isla de calol|islas de calol urbanas]], no tien la típica deriva productu dela urbanización. Las temperaturas abaxan pocas vezis por debaxu delos -15&nbsp;°C en inviernu, gracias ala influencia delas auguas cálidas dela [[Corrienti del Golfu|corrienti del Golfu]]. Tien un [[Climi oceánicu subpolar|climi oceánicu subpolar]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfc''), i la ciá s’assitia nel límiti norti desta çona climática. La so situación ena costa hazi que sea una ciá con abondu vientu, i n’inviernu son comunis los vendavalis. Los vranus son frescus, con temperaturas que varían enti los 5 i los 13&nbsp;°C, i n’algunas ocasionis inclusu se puein superal los 20&nbsp;°C. Reikiavik no es una ciá particularmenti húmeda, inque la media anual de días lluviosus es de 148. Los vranus secus no son comunis. La primavera es la estación más soleá, principalmenti mayu. Reikiavik tien una media d’unas 1300 horas de sol al añu,<ref>{{cita web |url=http://en.vedur.is/about-imo/news/2011/nr/2112 |título=The weather in Iceland 2010 |fechaacceso= 29 de junio de 2013 |editorial=Icelandic Met Office |fecha=21 de enero de 2011 |idioma=inglés}}</ref> comparabli con otras ciais del norti d’Uropa, comu [[Glasgow]], n’[[Escocia]]. La temperatura más baxa fue de –28,5&nbsp;°C, registrá el 21 d’eneru de 1918. La temperatura no á baxau delos –20&nbsp;°C dendi el 30 d’eneru de 1971, mentris que la más alta fue de 25,7&nbsp;°C i se registró el 4 de júliu de 2015. {{Clima |metric_first= Yes |single_line= Yes |location = Reikiavik, Islandia |Jan record high C = 10.7 |Feb record high C = 10.2 |Mar record high C = 13.0 |Apr record high C = 14.7 |May record high C = 20.6 |Jun record high C = 22.4 |Jul record high C = 25.7 |Aug record high C = 24.8 |Sep record high C = 18.5 |Oct record high C = 15.7 |Nov record high C = 12.6 |Dec record high C = 12.0 |year record high C = 25.7 |Jan high C = 3.2 |Feb high C = 3.3 |Mar high C = 4.2 |Apr high C = 6.1 |May high C = 9.7 |Jun high C = 12.4 |Jul high C = 14.2 |Aug high C = 13.6 |Sep high C = 10.9 |Oct high C = 7.0 |Nov high C = 4.7 |Dec high C = 3.3 |year high C = |Jan mean C = 0.7 |Feb mean C = 0.5 |Mar mean C = 1.2 |Apr mean C = 2.9 |May mean C = 6.3 |Jun mean C = 9.0 |Jul mean C = 11.2 |Aug mean C = 10.3 |Sep mean C = 7.4 |Oct mean C = 4.4 |Nov mean C = 2.2 |Dec mean C = 0.8 |year mean C = |Jan low C = -1.7 |Feb low C = -1.9 |Mar low C = -1.3 |Apr low C = 0.4 |May low C = 3.6 |Jun low C = 6.7 |Jul low C = 8.3 |Aug low C = 7.9 |Sep low C = 5.0 |Oct low C = 2.2 |Nov low C = -0.1 |Dec low C = -1.6 |year low C = |Jan record low C = -19.7 |Feb record low C = -17.6 |Mar record low C = -16.4 |Apr record low C = -16.4 |May record low C = -7.7 |Jun record low C = -0.7 |Jul record low C = 1.4 |Aug record low C = -0.4 |Sep record low C = -4.4 |Oct record low C = -10.6 |Nov record low C = -15.1 |Dec record low C = -16.8 |year record low C = -19.7 |Jan precipitation mm = 83.0 |Feb precipitation mm = 85.9 |Mar precipitation mm = 81.4 |Apr precipitation mm = 56.0 |May precipitation mm = 52.8 |Jun precipitation mm = 43.8 |Jul precipitation mm = 52.3 |Aug precipitation mm = 67.3 |Sep precipitation mm = 73.5 |Oct precipitation mm = 74.4 |Nov precipitation mm = 78.8 |Dec precipitation mm = 94.1 |year precipitation mm = |unit precipitation days = 1.0 mm |Jan precipitation days = 13.3 |Feb precipitation days = 12.5 |Mar precipitation days = 14.4 |Apr precipitation days = 12.2 |May precipitation days = 9.8 |Jun precipitation days = 10.7 |Jul precipitation days = 10.0 |Aug precipitation days = 11.7 |Sep precipitation days = 12.4 |Oct precipitation days = 14.5 |Nov precipitation days = 12.5 |Dec precipitation days = 13.9 |year precipitation days = |Jan humidity = 78.1 |Feb humidity = 77.1 |Mar humidity = 76.2 |Apr humidity = 74.4 |May humidity = 74.9 |Jun humidity = 77.9 |Jul humidity = 80.3 |Aug humidity = 81.6 |Sep humidity = 79.0 |Oct humidity = 78.0 |Nov humidity = 77.7 |Dec humidity = 77.7 |year humidity = |Jan sun = 20.0 |Feb sun = 56.7 |Mar sun = 109.5 |Apr sun = 162.5 |May sun = 199.2 |Jun sun = 176.7 |Jul sun = 172.5 |Aug sun = 154.1 |Sep sun = 119.4 |Oct sun = 90.8 |Nov sun = 38.5 |Dec sun = 12.0 |year sun = |source 1 = Icelandic Meteorological Office<ref>{{Cita web|título=Reykjavík 1961-1990 Averages|url=http://en.vedur.is/climatology/data/#aa|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office]]}}</ref><ref>{{Cita web|título=Reykjavík Extreme Values|url=http://www.vedur.is/Medaltalstoflur-txt/Stod_001_Reykjavik.ArsMedal.txt|fechaacceso=14 de febrero de 2016|editorial=[[Icelandic Meteorological Office|Icelandic Met Office]]}}</ref> }} == Alministración == D’acuerdu cola [[Costitución d’Islandia|Lei 45/1998]] la ciá es goberná pol alcaldi, que es elegíu democráticamenti polos cidadanus mayoris de 18 añus por un prazu de 4 añus.<ref>{{cita web|url=http://www.althingi.is/lagas/128b/1998045.html |título=1998 nr. 45 3. júní/ Sveitarstjórnarlög |editorial=Althingi.is |fechaacceso=8 de julio de 2009}}</ref> El [[Conseju dela Ciá de Reikiavik|Conseju Monicipal]] está formau por 15 biembrus que s’encargan d’alministral los diferentis campus dela ciá baxu el mandatu del [[Alcaldis de Reikiavik|alcaldi dela ciá]]. {{VT|Alcaldis de Reikiavik}} == Transporti == === Carreteras === [[Archivu:Strætó.JPG|miniatura|Autobús públicu dela ciá.]] [[Islandia]] tien una delas tasas d’automóbilis [[per cápita]] más altas del mundu (522 por cada 1000 abitantis)<ref> {{cita web| url=http://www.nationmaster.com/graph/tra_mot_veh-transportation-motor-vehicles| editorial=NationMaster.com| obra=United Nations World Statistics Pocketbook| título=Motor vehicles (most recent) by country| fechaacceso=12 de julio de 2014}}</ref> pessi a lo qual Reikiavik (ondi se concentra cerca dela metá dela puebración nacional) no sufri problemas gravis de congestión ya qu’amplias carreteras de varius carrilis discurrin por toas las çonas dela ciá conectandu assina los distintus barrius i suburbius. A diferencia de capitalis nacionalis, Reikiavik tampocu sufri problemas por falta de plazas d’estacionamientu ya qu’estas son bastanti abondantis. Amás del transporti privau dessisti un mediu de transporti públicu compuestu por autobusis que es conocíu comu [[Strætó bs]]. La [[Hringvegur]] que discurri polas afueras dela ciá la conecta col restu de localidais d’[[Islandia]]. === Puertus === La ciá tien dos [[Puertu|puertus marítimus]], el puertu vieju que es gastau polos pescaoris i los crucerus turísticus i el [[Puertu de Sundahöfn|puertu de Sundahöfn]] assitiau ena çona esti que es el mayol puertu d’[[Islandia]] i es el que se gasta pa mercancías i contenedoris. === Ferrocarrilis === Debíu a lo abruptu que es el terrenu n’[[Islandia]], no á ferrocarrilis, peru en Reikiavik se gastan a mó d’esposición viejas locomotoras que sirvierun pa costruil infrastuturas talis comu el antigu puertu. === Aeropuertus === El [[Aeropuertu de Reikiavik]] que se topa assitiau drentu dela ciá es el que li da serviciu en vuelus a nivel nacional, vuelus a [[Groenlandia]] o [[Islas Feroe]] i vuelus chárter. El principal aeropuertu que da serviciu ala ciá i al país enteru es el [[Aeropuertu Entarnacional de Keflavík]] que se topa assitiau a 50{{esd}}km de Reikiavik i cuenta con abondus destinus entarnacionalis comu [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París]] o [[Aeropuertu de Madrid-Barajas|Madrid]] que permitin volal a ábate qualquiel lugal del mundu. == Educación == Los centrus d’[[Educación superior|educación superior]] dela ciá son: {| class="wikitable" ! Nuversidá!! Hundaura!! Nombri n’islandés!! Tipu |- | [[Nuversidá d’Islandia]] || 1911 || ''Háskóli Íslands'' || Pública |- | [[Nuversidá de Reikiavik]] || 1998 || ''Háskólinn í Reykjavík'' || Privá |- | [[Academia d’Artis d’Islandia]] || 1998 || ''Listaháskóli Íslands'' || Privá |} == Desportis == [[Archivu:Handboltahylling4.JPG|miniatura|Recibimientu en Reikiavik dela [[Seleción de balonmanu d’Islandia|Seleción Nacional de Balonmanu]], [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona]] enas [[Huegus Olímpicus de Pequín 2008|Olimpiaas de Pequín]].]] Los deaportis más popularis son el [[Fúmbol|fúmbol]] i el [[Balonmanu|balonmanu]] qu’acaparan más del 75{{esd}}% d’aficionaus al desporti. En fúmbol, los prencipalis equipus dela ciá i del país son el [[KR Reykjavík]] i el [[Valur Reykjavík]]. En balonmanu destaca la [[Seleción de balonmanu d’Islandia]], que tien la su sé ena ciá i que enos [[Juegus Olímpicus de Pequín 2008]] fue [[Balonmanu enos Huegus Olímpicus de Pequín 2008|subcampeona olímpica]]. L'estadiu [[Laugardalsvöllur]] que es el de mayol capacidá de tol país i el que sirvi comu sé ala [[Seleción de fútbol d’Islandia|seleción nacional de fútbol]] i al [[Knattspyrnufélagið Fram]] s'atopa localiçau ena ciá. == Lugaris d’interés == [[Archivu:Iglesia Libre Reikiavik, Reikiavik, Distrito de la Capital, Islandia, 2014-08-13, DD 088.JPG|miniatura|[[Ilesia Libri de Reikiavik]].]] Ena ciá se topan las institucionis gubernamentalis, las librerías i los museus, la Nuversidá i institucionis d’investigación, las oficinas centralis de comunicación (radiu, televisión i diarius), los teatrus profesionalis i orquestas, las cortis de justicia, piscinas al airi libri i estadius de desportis, liñas marítimas, aéreas i compañías de transporti coletivu, factorías i plantas processaoras de pescau. Los edificius más emportantis son el Parlamentu (costruíu en 1881) i la casa de Gobiernu (de mediaus del sigru XVIII) dambos dos nel distritu de [[Miðborg]], entri el puertu i el lagu [[Tjörnin]]. Cerca están la Biblioteca i el Teatru Nacional assitiaus juntus detrás duna estatua del primel colonizaol. En l’aria nuversitaria están la Nuversidá i los sos otelis d’estudiantis, el [[Museyu Nacional d’Islandia]] i la Casa Nórdica (diseñá pol arquiteutu finlandés [[Alvar Aalto]]). Á abondas ilesias antiguas i nuevas, entri la [[Catedral de Reikiavik|vieja catedral]] cerquina del Parlamentu i la altíssima nueva [[Hallgrímskirkja]]. El 20 d’abostu de 2011 s’inauguró l’edificiu [[Harpa Reikiavik|Harpa]]. El Museyu Folclóricu d’[[Arbaer]], nunu delos suburbius del esti, exibi viexas casas de Reikiavik reconstruías nel su estilu original, assina comu tamién una ilesia rural tradicional i una granja, dambas dos con techus de [[Turba|turba]] i pastu. Unu delos mejoris ríus de [[Salmo|salmonis]] corri a traviés del setol esti dela capital. Cabi destacal tamién el Jardín Botánicu de Reikiavik, [[Hortus Botanicus Reykjavicensis]] que es el más grandi de quantus dessistin n’[[Islandia]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat|Reykjavík}} * [http://www.backman.is/mapofrvk Backman.is] Mapa de Reikiavik * [https://web.archive.org/web/20060808010038/http://www.rvk.is/ Rvk.is] (sitio oficial de Reikiavik). gz6r6azujmwplbdln1x0h6wikwrxxjq Tiflis 0 11942 143413 2026-06-02T09:24:53Z Olarcos 82 Criá página con '{{Ficha de entidad subnacional}}' 143413 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} 5qukelgv7cktzcfg7kl09ortr7ndf7f 143415 143413 2026-06-02T09:26:22Z Olarcos 82 143415 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) ppkq9h67vq0ynbb1zfxey60d1l5x9fm 143416 143415 2026-06-02T09:35:12Z Olarcos 82 143416 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está alas veiras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas interrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una importanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis vivierun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[Museyu Nacional de Georgia]], el Museyu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan impressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis establecierun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadierun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyerun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mui desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mui importanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mui influenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia intentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobrecierun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxerun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyerun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi interés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) 55qw4h6h32ihrmo31xcl9ol4ejpi5j2 143417 143416 2026-06-02T09:35:48Z Olarcos 82 143417 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas interrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una importanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis vivierun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[Museyu Nacional de Georgia]], el Museyu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan impressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis establecierun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadierun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyerun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mui desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mui importanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mui influenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia intentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobrecierun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxerun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyerun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi interés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) h9nfq5yc6benct5ptu93fwcd0o7ndc7 143418 143417 2026-06-02T09:36:43Z Olarcos 82 143418 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas interrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una importanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis vivierun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan impressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis establecierun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadierun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyerun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mui desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mui importanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mui influenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia intentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobrecierun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxerun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyerun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi interés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) 3rkemhzlqo6rzt4csxsr1yeisa52xtm 143419 143418 2026-06-02T09:37:31Z Olarcos 82 143419 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una importanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis vivierun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan impressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis establecierun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadierun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyerun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mui desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mui importanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mui influenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobrecierun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxerun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyerun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) 1vngl9oi0vhaz93d2z04te8pgba82wj 143420 143419 2026-06-02T09:38:51Z Olarcos 82 143420 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una importanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan impressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mui desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mui importanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mui influenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) 5rihilxcvatqbghvdbcfe7gucairmw8 143421 143420 2026-06-02T09:40:39Z Olarcos 82 143421 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) n9edvqe4nosap6nlvbo9a0z1fzrmyte 143422 143421 2026-06-02T09:43:24Z Olarcos 82 /* Primerus tiemprus */ 143422 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) 4qibz9jsxdwxe3u00eme4xrtbg1gtip 143423 143422 2026-06-02T09:44:52Z Olarcos 82 /* Dominación estrangera */ 143423 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|izquierda|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].|alt=]] La principal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) cack3ot5hywkvj2abj1hjsngjgtjrhb 143424 143423 2026-06-02T09:48:53Z Olarcos 82 /* Educación */ 143424 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) i2kbmbwckzlru51yesjalvj11vpvt8g 143425 143424 2026-06-02T09:49:34Z Olarcos 82 /* Educación */ 143425 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) s96v87fitcr87gmvw3vbz8bpcmbwanu 143426 143425 2026-06-02T09:50:52Z Olarcos 82 /* Demografía */ 143426 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|esquierda|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Medius de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museyus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museyus i espacius artísticus importantis: * La rede del [[Museyu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museyu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museyu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cine ==== El [[Festival Entarnacional de Cine de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinematográficu Prometheus. Empecipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Principalis lugaris d’interés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida nocherniega === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) rae8odui7f5uig3wkzb95t3ddd33ymb 143427 143426 2026-06-02T09:51:49Z Olarcos 82 /* Religión */ 143427 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Medius de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museyus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museyus i espacius artísticus importantis: * La rede del [[Museyu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museyu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museyu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cine ==== El [[Festival Entarnacional de Cine de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinematográficu Prometheus. Empecipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Principalis lugaris d’interés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida nocherniega === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) asitvuaqcs178zpvcxqi3c1b0cm3ub1 143428 143427 2026-06-02T09:52:14Z Olarcos 82 /* Medius de comunicación */ 143428 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Meyus de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museyus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museyus i espacius artísticus importantis: * La rede del [[Museyu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museyu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museyu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cine ==== El [[Festival Entarnacional de Cine de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinematográficu Prometheus. Empecipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Principalis lugaris d’interés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida nocherniega === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) ou8t4xkq9vycwq75cw8njy2e3my3bqz 143429 143428 2026-06-02T09:52:52Z Olarcos 82 /* Museyus d’arti i galerías */ 143429 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Meyus de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museus i espacius artísticus importantis: * La redi del [[Museu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cine ==== El [[Festival Entarnacional de Cine de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinematográficu Prometheus. Empecipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Principalis lugaris d’interés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida nocherniega === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) 41qmnddt8d04zs1z7tzn7csj76hlrth 143430 143429 2026-06-02T09:53:39Z Olarcos 82 /* Festival de cine */ 143430 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Meyus de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museus i espacius artísticus importantis: * La redi del [[Museu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cini ==== El [[Festival Enternacional de Cini de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinimatográficu Prometheus. Emprencipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Principalis lugaris d’interés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida nocherniega === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) rebbde72v9gy5vx9u5uib5ptnhp3xmr 143431 143430 2026-06-02T09:54:02Z Olarcos 82 /* Principalis lugaris d’interés */ 143431 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Meyus de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museus i espacius artísticus importantis: * La redi del [[Museu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cini ==== El [[Festival Enternacional de Cini de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinimatográficu Prometheus. Emprencipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Prencipalis lugaris d’enterés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida nocherniega === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) lg3w0m27x7se10kt8ktlp2mix1jraj7 143432 143431 2026-06-02T09:54:23Z Olarcos 82 /* Vida nocherniega */ 143432 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Meyus de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museus i espacius artísticus importantis: * La redi del [[Museu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cini ==== El [[Festival Enternacional de Cini de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinimatográficu Prometheus. Emprencipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Prencipalis lugaris d’enterés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida del seranu === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metro === {{Main|Tbilisi Metro}} [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metro de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metro dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metro está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) stypgzr66n6jcn82aaz85l9wtmsp4cg 143433 143432 2026-06-02T09:55:08Z Olarcos 82 /* Metro */ 143433 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Tiflis'''<ref>{{Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Tiflis |título= Tiflis |fechaacceso=15 de agosto de 2010 |autor= Real Academia Española |enlaceautor= Real Academia Española |año= 2005 |obra= [[Diccionario panhispánico de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana}}</ref> ({{lang-ka|თბილისი}}, {{audio|tbilisi.ogg|''Tbilisi''}}) es la [[Capital (política)|capital]] de [[Georgia]] i la ciá más grandi del país. Está ala veras del [[Ríu Kurá|ríu Kurá]] (en georgianu მტკვარი, ''Mt'k'vari''), tien 1&nbsp;345&nbsp;000 abitantis i una superficie de 726&nbsp;km². Fundá nel sigru V por [[Vajtang I Gorgasali]], el monarca de l’antigua región d’[[Iberia caucásica]], tamién conocía comu [[Kartli]], Tiflis á síu siempri, con algunas enterrupcionis, la capital de Georgia. La estoria dela ciá puei aprecialsi pola su arquitetura: el estilu dela [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]], diseñá pol [[Barón Haussmann|barón Haussmann]], i el del centru están mesturaus col delas estrechas callis del distritu medieval de [[Narikala]]. Tiflis es un notabli centru endustrial, social i cultural. La ciá es una emportanti ruta de tránsitu dela energía mundial i el comerciu. Localizá estratégicamenti enti Uropa i Asia i assitiá antañu ena [[Ruta dela Seda]], Tiflis á síu de contino un puntu clavi enas relacionis d’imperius rivalis. La demografía dela ciá es diversa i estóricamenti á acoyíu a gentis de diferentis etnias, religionis i colturas. En Tiflis viviun los [[Alemanis del Cáucasu|alemanis del Cáucasu]] ata la década de 1940. Recientimenti, Tiflis á síu conocía pola pacífica [[Revolución delas rosas]], que tuvo lugal ena [[Praça dela Libertá (Tiflis)|praça dela Libertá]] i lugaris cercanus. A consequencia d’ellu, el entoncis presidenti, [[Eduard Shevardnadze]], fue apartau del poder. La ciá cuenta cun aeropuertu entarnacional. Los sus principalis lugaris turísticus son la [[Catedral de Sameba|catedral de Sameba]], la praça dela Libertá, la [[Catedral de Sioni (Tiflis)|catedral de Sioni]], la [[Ilesia de Meteji]], [[Narikala]], el [[Parlamentu de Georgia]], la avenía Rustaveli, el [[Teatru d’ópera i ballet de Tiflis|Teatru dela Ópera i Ballet]], la [[Basílica d’Anchisjati]], la montaña de [[Mtatsminda]] i la [[Ilesia de Kashveti|ilesia de Kashveti]], cerca dela qual se topan el [[museu Nacional de Georgia]], el museu Estóricu i numerosas galerías d’arti. La ciá fue inmortalizá polos pintoris [[Niko Pirosmani]] i [[Ladó Gudiashvili]]. == Estoria == === Primerus tiemprus === [[Archivu:La plus ancienne église de la ville - panoramio.jpg|thumb|[[Ilesia Anchiskhati]], nomumentu del sigru 6. Es la ilesia mas viexa que sobrevivi ena ciá]] D’acuerdu cola leyenda, el território atual de Tiflis estava cubiertu de bosquis ata el 458. Una varianti dela leyenda dela fundaura de Tiflis ampliamenti aceitá es qu’el rei [[Vajtang I Gorgasali]] de Georgia fue a caçal a esta región cun falcón; el falcón del rei atrapó un faisán duranti la caça, endispués dambos dos animalis cayerun cerca delas auguas termalis i murierun escaldaus. El rei Vajtang llegó a estal tan empressionau colas auguas termalis que decidió talal el bosqui i costruil allí una ciá. El nombri ''Tbilisi'' deriva dela antigua palabra georgiana ''tpili'', que significa ''calienti'', i por tantu fue dau ala ciá a causa delas numerosas auguas termalis sulfurosas qu’ábi. Estudius arqueológicus an revelau que la çona estava abitá nel 4000&nbsp;a.&nbsp;C. Sábisi tamién qu’el puebramientu del aria fue duranti la segunda metá del sigru V d. C., quandu una fortaleza fue costruía duranti el reinau de Varaz-Bakur. Haza finalis del sigru IV, la fortaleza cayó en manus delos [[Pueblu persa|persas]]; endispués la çona cayó en manus del rei de Kartli (Georgia) ena metá del sigru V. El rei Vajtang es el principal responsabli de fundal i costruil la ciá. La çona ena que se costruyó l’antigua Tiflis correspondi ogañu colos distritus de [[Meteji]] i [[Abanotubani]]. === Designación comu capital === El rei [[Dachi I Ujarmeli]] (comiençus del sigru VI) fue el successor de Vajtang I Gorgasali i trasladó la capital de [[Mtsjeta]] a Tiflis. Á que mentar que Tiflis no era la capital del territóriu unificau de Georgia, sinón namás del esti, ya qu’el territóriu de [[Cólquida]] no pertenecía al reinu. Duranti el su reinau, Dachi finalizó la costrución dela muralla dela fortaleza i delimitó las nuevas fronteras dela ciá. A comiençus del sigru VI, Tiflis empecipió a notal un periodu de paz debíu ala situación favorabli i estratégica comu cruci de caminus enti Uropa i Asia. === Dominación estrangera === [[Archivu:Tbilisi old city walls 20.jpg|thumb|Restus dela viexa muralla dela ciá destapaus nel centru de Tiflis.]] El periodu de paz acabó i la situación estratégica de Tiflis fue ogetu de disputa enti varius imperius dela región: [[Persia]], el [[Imperiu bizantinu]], los [[Árabis|árabis]] i los turcus [[Selyúcidas|selyúcidas]]. El desenvolvimiento cultural dela ciá dependía huertementi de quien governava la ciá n’aquellus tiemprus. Inque Tiflis, i el esti de Georgia en general, era capaz de mantenel un grau d’autonomía seguru por parti delos sus conquistaoris, la dominación estrangera empecipió ena última metá del sigru VI i finalizó bien entrau el sigru X. Dendi el 570 ata el 580, los persas dominarun Tiflis. Nel añu 627, Tiflis fue [[Tercera guerra perso-turca|saqueá]] polos exércitus bizantinu i [[Jázarus|jázaru]]. Del 736 al 738, los exércitus árabis entrarun ena ciá baxu el mandu de Marwán II ibn Muhámmad. Endispués d’estu, los árabis estableçun un [[Emiratu de Tiflis|emiratu en Tiflis]]. Á que destacal que los árabis truxun un ordén seguru ala región i introduxun un sistema judicial moernu en Georgia. En 764, Tiflis, qu’estava entavía baxu control árabi, fue saqueá una vez más polos jázarus. Nel añu 853 los exércitus del líder árabi Bugha al-Turki invadun Tiflis pa establecel un califatu. La dominación árabi dela ciá acontinó ata 1050 a causa delos fracasus delos georgianus pa echa-los. Tiflis fue otra vez saqueá, peru esta vez namás polos selyúcidas en 1068 baxu el sultán Alp Arslan. === Tiflis comu capital del Estau georgianu uníu === En 1122, endispués dela feroz lucha qu’implicó a unus 60&nbsp;000 georgianus frenti a unus 300&nbsp;000 turcus, las tropas del rei [[David IV]] de Georgia entrarun en Tiflis. Quandu las batallas concluyun, el rei trasladó la su residencia dendi [[Kutaisi]], l’oesti de Georgia, ata Tiflis, que fue declará la capital del reinu uníu de Georgia. Enos sigrus XII i XIII, Tiflis llegó a sel una potencia regional dominanti con una economía próspera, un comerciu mu desenvolvíu i una sólida estrutura social. A finalis del sigru XII, Tiflis tenía una puebración d’unus 80&nbsp;000 abitantis. La ciá tamién fue un centru cultural i literariu mu emportanti, no namás en Georgia sinón en tol mundu conocíu. Duranti el reinau dela [[Tamar de Georgia|reina Tamara]], [[Shota Rustaveli|Shotá Rustaveli]] trabajava en Tiflis mentris escribía el su legendariu poema épicu, ''[[El caballeru ena piel de pantera]]''. Esti periodu es llamau de contino la [[Edá d’Oru de Georgia]] o el renacimientu georgianu. === La dominación mongola i el periodu posterior d’inestabilidá === La Edá d’Oru de Tiflis no duró más d’un sigru. En 1226, Tiflis fue capturá pol [[Imperiu corasmiu]] i las sus defensas fueron devastás pol exércitu mongol. En 1236, Georgia cayó baxu dominiu [[Imperiu mongol|mongol]]. La nación mantuvo una forma de semiindependencia i no perdió la su forma de vía. Peru Tiflis se viu mu enfruenciá polos mongolis tantu nel ámbitu políticu comu nel cultural. Pol añu 1320, los mongolis fueron expulsaus pola fuerça i Tiflis golvió a sel la capital de Georgia una vez más. En 1366, debíu ala [[pesti negra]], la ciá fue arrassá comu tantas otras. [[Archivu:Tournefort. Teflis, capitale de Géorgie.jpg|miniatura|Vista dela ciá haza comiençus del sigru XVIII]] Dendi finalis del sigru XIV ata finalis del sigru XVIII, Tiflis cayó en manus de varius invasoris i en varias ocasionis fue quemá por completu. En 1366, la ciá fue conquistá por [[Tamerlán]]. En 1444, fue invadía i destruía por Jahan, el sah dela ciá persa de [[Tabriz]]. Enti 1477 i 1478, la ciá fue conquistá por Ak Koyunlu dela tribu de [[Uzun Hassan]]. En 1522, Tiflis cayó baxu control persa peru fue reconquistá en 1524 pol rei [[David X]] de Georgia. Duranti esti periodu munchas partis dela ciá fueron reconstruías. Duranti los sigrus XVII i XVIII, Tiflis fue, por enésima vez, ogetu de rivalidá, esta vez de turcus [[Imperiu otomanu|otomanus]] i persas. El rei [[Erekle II]] de Georgia tentó en varias ocasionis, con ésitu, libreal Tiflis delos persas, peru al final la ciá fue quemá ata los cimientus en 1795 por Agha-Mohammad Khan. Es n’esta época quandu, conscienti de que Georgia no puei luchal contra [[Persia]] sola, Erekle II solicita l’ayua de [[Rusia]]. === Tiflis baxu control rusu === [[Archivu:View of Tiflis (1881).jpg|miniatura|Calli de Tiflis haza 1881]] En 1801, quandu el [[Reinu de Kartli-Kajetia|reinu georgianu de Kartli-Kajeti]] s’unió al [[Imperiu rusu]], Tiflis se convirtió ena capital dela [[Governación de Georgia]]. A prencepius del sigru XIX, Tiflis empecipió a crecel económica i políticamenti. Nuevus edificius d’estilu uropeu principalmenti fueron erigíus ena ciá. Nuevas carreteras i vías férreas fueron costruías pa comunical Tiflis con otras ciais de Rusia i de [[Transcaucasia]] comu [[Batumi]], [[Poti]], [[Bakú]] i [[Ereván]]. Ena década de 1850, Tiflis emergió comu centru cultural i comercial una vez más. [[Iliá Chavchavadze]], [[Akaki Tsereteli]], [[Iakob Goguebashvili]], [[Aleksandr Griboyédov]] i otrus munchus artistis toparun la su casa en Tiflis. [[Archivu:View of Havlabar (Tbilisi), in the early 1900s, Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.jpg|miniatura|izquierda|Vista de Tiflis a comiençus del sigru XX. Fotografía de [[Serguéi Prokudin-Gorski]].]] La ciá fue visitá en numerosas ocasionis por, i fue ogetu d’especial almiración de, [[Aleksandr Pushkin]], [[Lev Tolstói]], [[Mijaíl Lérmontov]], la familia [[Dinastía Románov|Románov]] i otrus. La familia Románov estableció la su residencia de Transcaucasia ena calli [[Yevgueni Aleksándrovich Golovín|Golovín]] (ogañu conocía comu [[Avenía Rustaveli|avenía Rustaveli]]). A lo largu del sigru, el papel políticu, económicu i cultural de Tiflis colas sus etnias, religionis i colturas diferentis (armenius, georgianus i rusus comprendían el 38,1 %, 26,3 % i el 24,8 % dela puebración respectivamenti) era significativu no namás en Georgia sinón en tol [[Cáucasu]]. Dendi entoncis, Tiflis fue adquirendu una cara diferenti con nuevus monumentus proprius d’una ciá de proyección entarnacional. === Independencia (1918-1921) === [[Archivu:Noe_Schordania.jpg|miniatura|[[Noe Zhordania]], líder [[menchevique]] i segundu presidenti de gobiernu dela Repúbrica Democrática de Georgia.]] Endispués dela [[Revolución Rusa de 1917]], la ciá sirvió comu centru del gobiernu de [[Transcaucasia]], qu’estableció, ena primavera de 1918, la independienti [[Federación Transcaucásica]] con capital en Tiflis. Fue aquí, nel antigu Palaciu real del Cáucasu, ondi la independencia delas tres nacionis transcaucásicas —[[Georgia]], [[Armenia]] i [[Azerbaiyán]]— fue declará del 26 al 28 de mayu de 1918. Dendi entoncis, Tiflis funcionó comu la capital dela [[Repúbrica Democrática de Georgia]] ata el 25 de hebreru de 1921. Dendi 1918 ata 1919, Tiflis fue sé de cuartelis de militaris británicus i alemanis. Baxu el gobiernu nacional, Tiflis tuvo la primera ciá nuversitaria del Cáucasu, endispués de que la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]] fuera fundá en 1918, un sueñu de munchus añus delos georgianus, ya que fue prohíbiu polas autoridais rusas imperialis duranti munchas décadas. === Baxu el poder soviéticu === [[Archivu:Red Army in Tbilisi Feb 25 1921.jpg|miniatura|El 25 de hebreru de 1921 el [[Exércitu Roxu]] dela [[RSFS de Rusia]] empecipió la ocupación de Tiflis.]] En 1921, la Repúbrica Democrática de Georgia fue ocupá polas [[Exércitu bolchevique|fuerças soviéticas bolcheviquis]] de Rusia, i ata 1991 Tiflis funcionó primeru comu capital dela [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Transcaucasia]] (qu’incluyía Armenia, Azerbaiyán i Georgia) i endispués comu capital dela [[Repúbrica Socialista Soviética de Georgia]]. Duranti la época soviética la puebración de Tiflis creció considerablimenti, la ciá s’endustrializó abondu i fue un importanti centru políticu, social i cultural dela [[Unión Soviética]]. En 1980, se celebró el primel festival de rock dela URSS. Tiflis fue testigu de tres manifestacionis antirrusas, en 1956 (en protesta polas políticas antiestalinistas de [[Jrushchov]]), en 1978 i en 1989, qu’acabarun en derramamientu de sangri ena primera i ena última ocasión. === Tiflis endispués del fin dela URSS === [[Archivu:تفلیس Tbilisi თბილისი 39.jpg|miniatura|El [[ríu Kurá]] en Tiflis]] Endispués del [[Dissolución dela Unión Soviética|colapsu dela Unión Soviética]], Tiflis á experimentau periodus d’agitación i inestabilidá. Endispués d’una brevi [[Guerra civil georgiana|guerra civil]] que duró dos semanas dendi diciembri de 1991 ata eneru de 1992 (quandu los simpatizantis de [[Zviad Gamsajurdia]] i las forças dela oposición s’enfrentarun), Tiflis llegó a sel escena de enfrentamientus frecuentis enti varius clanes dela mafia i empresarius de negocious ilegalis. Duranti la era [[Shevardnadze]] (1993-2003), el crimen i la corrupción alcançarun nivelis mui elevaus. Munchus estamentus dela sociedá s’empobreçun debíu ala falta d’empleu pol colapsu dela economía. Los cidadanus de Tiflis empecipiorun a estal cada vez más desilusionaus pola mala calidá de vía ena ciá (i ena nación en general). En noviembri de 2003 se produxun protestas masivas endispués delas elecionis parlamentarias falsificás, que forçarun a más de 100&nbsp;000 pressonas a salir alas callis i que concluyun cola [[Revolución delas rosas]]. Dendi 2003, Tiflis á aumentau considerablimenti la estabilidá, diminuendu el crimen i mejorandu la economía. En abostu de 2008, nel marcu dela [[Guerra d’Osetia del Sul de 2008|Guerra n’Osetia del Sul]], avionis rusus bombardearun un aeródromu militar assitiau en Tiflis, ondi se producían los avionis georgianus Skorpion, sin reportalsi víctimas.<ref>{{cita noticia |url=http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |título=Rusia se prepara para imponer un bloqueo naval contra Georgia |obra=La Vanguardia |fecha=10 de agosto de 2008 |fechaacceso=10 de agosto de 2008 |fechaarchivo=7 de septiembre de 2008 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080907072121/http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080810/53518157081.html |deadurl=yes }}</ref> El aeródromu sufrió serius dañus. Los edificius moernistas costruíus ena época dela URSS suelin estal abandonaus dendi la década de 1990, o inclusu destruíus. Gran parti delos archívus relacionaus colos proyeutus de costrución dela era soviética tamién an desaparecíu.<ref>{{Cita web|url=https://mondiplo.com/en-tiflis-una-modernidad-borrada|título=« En Tiflis, una modernidad borrada »|fechaacceso=|sitioweb=mondiplo.com|idioma=es}}</ref> == Geografía == === Ubicación === [[Archivu:Vista de Tiflis, Georgia, 2016-09-29, DD 51.jpg|miniatura|Panorama de Tiflis.]] [[Archivu:Tbilisi sunset-6.jpg|miniatura|Vista nocturna.|alt=]] Tiflis se topa nel [[Cáucasu Sul]] a 41°43′ de latitú norti i 44°47′ de longitú esti. La ciá se topa nel esti de Georgia en dambas dos veiras del [[ríu Mt'k'vari]]. La elevación dela ciá oscila dendi 380 ata 770 metrus sobri el nivel del mari i tien forma d’un anfiteatru rodeau de montañas por tres laus. Haza el norti, Tiflis está delimitá pola cordillera Saguramo; al esti i sudesti, pola llanura de Iori; al sul i al oesti, con varias terminacionis (subescalas) dela cordillera Trialeti. El gentiliciu sedríe ''teflisensi'' o ''teflitanu'', de conformidá col nombri latinu dela diócesis que dessistió enos sigrus XV i XVI.<ref>http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d4t48.html</ref> El relievi de Tiflis es complexu. La parti dela ciá que se topa nel margi esquierdu del Mt'k'vari (Kurá) s’estendi por más de 30&nbsp;km del distritu Avchala al ríu Lochini. La parti dela ciá que se topa nel lau derechu del ríu Mt'k'vari, por otra parti, se costrui a lo largu delas estribacionis dela cordillera de Trialeti; las pendientis, en munchus casus, abaxan ata allegal alas veiras del ríu Mt'k'vari. Las montañas, por tantu, son un estafermu importanti pal desenvolvimiento urbanu nel margi derechu del ríu Mt'k'vari. Esti tipu d’entornu geográficu cría çonas mui densamenti desenvolvías, mentris qu’otras partis dela ciá se quedan sin desenvolver debíu al complexu relievi topográficu. Al norti dela ciá, á una grandi reserva d’augua (comunmenti conocía comu el Mari de Tiflis) alimentá por canalis de riegu. === Climi === [[Archivu:Rainbowtbilisi.jpg|miniatura|Arcuíris en Tiflis]] El climi de Tiflis puei sel classificau comu [[Climi subtropical húmedu|subtropical húmedu moderau]] ([[clasificación climática de Köppen]], ''Cfa''). El climi dela ciá está influyíu tantu polas massas d’airi secu d’[[Asia central]] i [[Siberia]], comu polas massas subtropicalis i húmedas del [[Mari Atlánticu|Atlánticu]] i el [[Mari Negru|mari Negru]] dendi l’oesti. Tiflis tien inviernus relativamenti frius i vranus calurosus. Debíu a que la ciá está limitá ena mayoría delos sus laus por montañas, la proximidá a grandis cuerpus d’augua (maris Negru i [[Mari Caspiu|Caspiu]]) i el hechu de que la mayor cordillera del Cáucasu (más al norti) bloquea la intrusión de massas d’airi friu procedentis de Rusia, Tiflis tien un microclimi relativamenti suavi en comparación con otras ciais que tienin un climi continental similar enas mesmas latituis. La temperatura media anual es de 12,7&nbsp;°C. Eneru es el mes más friu con una temperatura media de 0,9&nbsp;°C, mentris que júliu es el mes más calurosu, con una temperatura promediu de 24,4&nbsp;°C. La temperatura mínima absoluta registrá es -23&nbsp;°C i la máxima absoluta es de 40&nbsp;°C. La [[precipitación (meteorología)|precipitación]] media anual es de 568&nbsp;mm i mayu es el mes más lluviosu (90&nbsp;mm), mentris qu’eneru es el más secu (20&nbsp;mm). La [[nievi]] cai una media de 15-25 días al añu. Las montañas que rodean la ciá de contino atrapan las nubis drentu i alreol dela mesma, sobri tou duranti los mesis de primavera i otoñu, lo que resulta en lluvias prolongás i días nublaus. Los vientus del noroesti predominan ena mayol parti de Tiflis duranti tol añu i los vientus del sudesti son comunis tamién. {{Clima |location = Tiflis |metric first = Yes |single line = Yes |Jan record high C = 19.5 |Feb record high C = 22.4 |Mar record high C = 28.7 |Apr record high C = 31.6 |May record high C = 34.9 |Jun record high C = 38.7 |Jul record high C = 40.0 |Aug record high C = 40.3 |Sep record high C = 37.9 |Oct record high C = 33.3 |Nov record high C = 27.2 |Dec record high C = 22.8 |year record high C = 40.3 |Jan high C = 5.9 |Feb high C = 7.1 |Mar high C = 12.2 |Apr high C = 19.3 |May high C = 23.1 |Jun high C = 27.5 |Jul high C = 31.0 |Aug high C = 30.2 |Sep high C = 26.1 |Oct high C = 19.4 |Nov high C = 12.7 |Dec high C = 7.8 |year high C = 18.6 |Jan mean C = 1.5 |Feb mean C = 2.4 |Mar mean C = 6.8 |Apr mean C = 13.0 |May mean C = 17.0 |Jun mean C = 21.1 |Jul mean C = 24.5 |Aug mean C = 23.7 |Sep mean C = 19.8 |Oct mean C = 13.6 |Nov mean C = 7.8 |Dec mean C = 3.4 |year mean C = 12.9 |Jan low C = -1.5 |Feb low C = -0.8 |Mar low C = 3.0 |Apr low C = 8.1 |May low C = 12.1 |Jun low C = 16.0 |Jul low C = 19.4 |Aug low C = 18.6 |Sep low C = 15.0 |Oct low C = 9.4 |Nov low C = 4.5 |Dec low C = 0.5 |year low C = 8.7 |Jan record low C = -24.4 |Feb record low C = −14.8 |Mar record low C = −12.8 |Apr record low C = -3.8 |May record low C = 1.0 |Jun record low C = 6.3 |Jul record low C = 9.3 |Aug record low C = 8.9 |Sep record low C = 0.8 |Oct record low C = -6.4 |Nov record low C = −7.1 |Dec record low C = −20.5 |year record low C = -24.4 |Jan precipitation mm = 20 |Feb precipitation mm = 29 |Mar precipitation mm = 31 |Apr precipitation mm = 51 |May precipitation mm = 84 |Jun precipitation mm = 84 |Jul precipitation mm = 41 |Aug precipitation mm = 43 |Sep precipitation mm = 35 |Oct precipitation mm = 41 |Nov precipitation mm = 35 |Dec precipitation mm = 23 |year precipitation mm = 517 |Jan precipitation days = 4.0 |Feb precipitation days = 4.6 |Mar precipitation days = 5.9 |Apr precipitation days = 7.6 |May precipitation days = 9.7 |Jun precipitation days = 8.7 |Jul precipitation days = 5.7 |Aug precipitation days = 5.7 |Sep precipitation days = 5.0 |Oct precipitation days = 5.6 |Nov precipitation days = 4.4 |Dec precipitation days = 4.0 |year precipitation days = 70.9 |Jan sun = 99.2 |Feb sun = 104.4 |Mar sun = 142.6 |Apr sun = 171.0 |May sun = 213.9 |Jun sun = 249.0 |Jul sun = 257.3 |Aug sun = 248.0 |Sep sun = 207.0 |Oct sun = 164.3 |Nov sun = 102.0 |Dec sun = 93.0 |year sun = 2051.8 |source 1 = Pogoda.ru.net,<ref>{{Cita web |url=http://pogoda.ru.net/climate/37545.htm |título=Погода и Климат |editorial=Pogoda.ru.net |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> [[Hong Kong Observatory]]<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm "Climatological Information for Tbilisi, Georgia"] {{Wayback|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/tbilisi_e.htm |date=20121120100601 }} – Hong Kong Observatory</ref> <small>for data of avg. precipitation days and sunshine hours</small>, Weatherbase (extremes only)<ref>{{Cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=94573 |título=Tbilisi, Georgia Travel Weather Averages |editorial=Weatherbase |fechaacceso=19 de diciembre de 2012}}</ref> |date=May 2011}} == Demografía == Tiflis tien una puebración de {{esd|1 400 000}} abitantis. Estóricamenti á síu una ciá multicultural, puebrá por más de cien grupus étnicus diferentis. Alreol del 85 % dela puebración es étnicamenti georgiana, con puebracionis significativas d’armenius i rusus. Amás delos ya mentaus, tamién vivin ena ciá [[Azeríes|azeríes]], [[Pueblu kurdu|kurdus]], [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], ucranianus, griegus, judíus, [[Estonius|estonius]], alemanis, enti otrus. Comu ciá multiétnica, Tiflis acoyi a más de 100 grupus [[Étnia|étnicus]]. Alreol del 90 % dela puebración está formá por [[Georgianus|georgianus]] étnicus, con puebracionis significativas d’[[Armenius en Tiflis|armenius]], [[Rusus|rusus]] i [[Azerbaiyanus|azerbaiyanus]]. Huntu colos grupus mentaus, Tiflis acoyi a otrus grupus étnicus, incluyendu [[Osetius|osetius]], [[Abkhazus|abkhazus]], [[Ucranianus|ucranianus]], [[Griegus|griegus]], [[Judíus|judíus]], [[Pueblu assiriu|assirius]], [[Yazidís|yazidís]] i otrus.<ref name="Ronald Grigor Suny 1994 116"/><ref name="ReferenceA"/><ref name=tiflis/><ref name="Suny1994"/><ref name="statistics2002"/> == Idioma == El [[idioma georgianu|georgianu]] es la lengua principal dela ciá, la lengua materna dela inmensa mayoría dela puebración. Gran parti dela puebración de Tiflis tamién palra [[idioma rusu|rusu]]. === Religión === [[Archivu:Sameba Cathedral, Holy Trinity Cathedral, Dusk, Tbilisi, Georgia.jpg|thumb|[[Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis|Catedral de Sameba]]]] Más del 95 % delos residentis de Tiflis pratican alguna forma de cristianismu, siendu la mayoría seguidoris dela [[Ilesia Ortodoxa Georgiana]]. La [[Ilesia Ortodoxa Rusa]] i la [[Ilesia Apostólica Armenia]] tamién tienin comuniais significativas ena ciá. Alreol del 1,5 % dela puebración s’identifica comu [[Musulmán|musulmana]], principalmenti dela rama [[Islam chií|chií]], mentris qu’aproximadamenti el 0,1 % pratica el [[judaísmu]].<ref>{{cite web|url=http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|title=GeoStat.Ge|website=geostat.ge|access-date=2017-01-31|archive-date=19 September 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160919222412/http://www.geostat.ge/index.php?action=page&p_id=2153&lang=eng|url-status=live}}</ref> La ciá tamién acoyi una comunidá [[Catolicismu romanu|católica romana]] i una minoría [[Yazidismu|yazidí]], que rendi cultu nel [[Templu Sultan Ezid]].<ref>{{cite web|url=http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|title=Saint Peter and Paul Catholic Church|website=georgianholidays.com|access-date=2017-01-31|archive-date=23 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170223200142/http://www.georgianholidays.com/sights/churches-in-tbilisi/saint-peter-and-paul-catholic-church|url-status=dead}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://www.rudaw.net/english/world/180620152|title=Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi|newspaper=Rudaw|access-date=2017-01-31|archive-date=22 March 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210322113514/http://www.rudaw.net/english/world/180620152|url-status=live}}</ref> == Desportis == [[Archivu:2015 UEFA Super Cup 11.jpg|miniatura|Preparativus pala [[Supercopa dela UEFA 2015]] nel [[Estadiu Boris Paichadze|Dinamo Arena]] de Tiflis]] El estadiu más grandi es el [[Dinamo Arena]] —capacida de 55 000 pressonas—, siguíu pol [[Estadiu Mikheil Meskhi]] —capacida de 24 680—. El [[Palaciu delos Deportis (Tiflis)|Palaciu delos Deportis]] acoyi partíus de baloncestu i torneus de tenis, con una capacida d’alreol de 11 000 asientus. El [[Pabellón de Baloncestu de Vere]] es una arena deportiva cubierta más pequeña, con 2500 asientus. El [[fútbol]] es el deporti más popular en Tiflis, siguíu pol [[rugby union|rugbi]] i el [[baloncestu]].<ref>{{cite web|url=https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |title=What is the favorite sport for Tbilisi residents? |work=ACT - Georgia |access-date=26 May 2021 |archive-date=25 May 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210525105921/https://act-global.com/en/news/%E1%83%A1%E1%83%9E%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%A2%E1%83%98/ |url-status=live}}</ref> Otrus deportis popularis incluyin la [[lucha]], el [[tenis]], la [[natación (deporti)|natación]] i el [[waterpolu]]. Tiflis tien varius equipus profesionalis de fútbol i rugbi, assina comu clubis de lucha. Dos jugaoris dela [[National Basketball Association]] estauunidensi, [[Zaza Pachulia]] i [[Nikoloz Tskitishvili]], son naturalis de Tiflis. El club de fútbol más representativu de Tiflis, el [[FC Dinamo Tbilisi|Dinamo Tbilisi]], ganó la [[Recopa d’Uropa de fútbol 1980-81]], convirtiéndusi nel equipu más oriental en ganal un torneu importanti del fútbol uropeu. El club de baloncestu Dinamo Tbilisi tamién ganó el títulu dela [[Copa d’Uropa dela FIBA 1961-62|Euroliga de 1962]]. Tiflis coorganizó los partíus del grupu A del torneu [[EuroBasket 2022]] ena nueva Tbilisi Arena, con 10 000 asientus, huntu con la República Checa (Praga), Alemania (Berlín, Colonia) i Italia (Milán).<ref>{{cite web|url=https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|title=FIBA Europe delegation visits Tbilisi to see progress of new arena|website=FIBA|date=1 April 2021|access-date=28 December 2021|archive-date=28 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211228170738/https://www.fiba.basketball/eurobasket/2022/news/fiba-europe-delegation-visits-tbilisi-to-see-progress-of-new-arena|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|title=Georgia to build a new sports complex for European Basketball Championship|url=https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|access-date=31 July 2019|archive-date=8 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211008130004/https://www.agenda.ge/en/news/2019/2068|url-status=live}}</ref> {| class="wikitable" |- ! Club ! Deporti ! Estadiu |- | [[Lelo Saracens]] | [[Rugby Union]] | Lelo Sport Centre |- | [[RC Armazi Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Shevardeni Stadium |- | [[RC Locomotive Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[RC Army Tbilisi]] | [[Rugby Union]] | Avchala Stadium |- | [[FC Dinamo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Boris Paichadze Stadium]] |- | [[FC Lokomotivi Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | [[Mikheil Meskhi Stadium]] |- | [[FC Saburtalo Tbilisi]] | [[Association football|Fútbol]] | Bendela Stadium |- | [[FC WIT Georgia]] | [[Association football|Fútbol]] | Mikheil Meskhi Stadium #2 |- | [[BC Dinamo Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC TSU Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC MIA Academy]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[BC Armia]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[Maccabi Brinkford Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |- | [[B.C. VITA Tbilisi]] | [[Basketball|Baloncestu]] | [[Tbilisi Sports Palace]] |} == Meyus de comunicación == La mayoría delas empresas de comunicación de Georgia —incluyendu televisión, periódicus i radiu— tienin la sé central en Tiflis. La ciá acoyi canalís de televisión importantis comu [[Rustavi 2]], [[Imedi Media Holding|Imedi]], [[:ka:TV პირველი|TV Pirveli]], [[Mtavari Arkhi]], [[:ka:ფორმულა (ტელეკომპანია)|Formula]], [[Maestro (TV channel)|Maestro]] i la cadena pública de radiodifusión, enti otras. Dendi 2019, el mercau televisivu de Tiflis á experimentau cambius notablis, particularmenti endispués delos cambius de propiedá en Rustavi 2, que llevarun ala criación de nuevus canalís de televisión comu Mtavari Arkhi i TV Formula. Tiflis tien numerosas casas editoras de periódicus. Enti los periódicus destacaus están el diariu ''24 Saati'' («24 horas»), ''Rezonansi'' («Resonancia»), ''Alia'', el diariu en inglés ''The Messenger'', publicaciones semanalís comu ''FINANCIAL, Georgia Today'' i ''The Georgian Times''. == Coltura == === Arquitetura === La arquitetura de Tiflis es una mestura d’influencias georgianas, bizantinas, neoclásicas, modernistas, Beaux-Arts, de Oriente Mediu i del moernismu soviéticu.<ref>{{cite book|last1=Suny|first1=Ronald Grigor|editor1-last=Curtis|editor1-first=Glen E.|title=Armenia, Azerbaijan, and Georgia|date=1996|publisher=DIANE Publishing|isbn=978-0788128134|page=[https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C/page/n236 184]|url=https://archive.org/details/bub_gb_B2W1YOG3N10C}}</ref> Pocus edificius sobrevivierun ala destruición dela ciá en 1795, de manera que la mayoría delas estruturas estóricas datan del periodu imperial rusu (1801-1917). Los barrius antiguu de Tiflis —Kala, Abanotubani, Avlabari— fueron reconstruíus en gran parti sigún los trazaus medievalis delas sos callis. Las çonas del centru desenvolvías polas autoridais rusas, comu Sololaki, la avenía Rustaveli i Vera, amuestran una traza d’estilu uropeu con arquitetura Beaux-Arts, orientalista i revivalista. Tiflis destaca particularmenti polos sos edificius modernistas, especialenti en Sololaki i Chughureti, que florecierun dendi la década de 1890 ata los primerus tiemprus soviéticus. La arquitetura estalinista, comu el edificiu del Institutu Marx-Engels-Lenin de 1938 —ogañu el [[Biltmore Hotel Tbilisi]]—, tamién dexó güella nel paisaji dela ciá. La arquitetura posterior ala Segunda Guerra Mundial introduxu bloquis de vivienda masiva en barrius comu Saburtalo i Dighomi. Enti los monumentus dela época soviética destacan el edificiu del [[Sede del Bancu de Georgia|Ministeriu de Carreteras]] de 1975 i el [[Palaciu de Bodas (Tiflis)|Palaciu de Bodas]] de 1984. La arquitetura brutalista dela época soviética es tamién un rasgu notabli i distintivu dela ciá, incluyendu el antigu edificiu del Ministeriu de Costrución de Carreteras, ogañu sé del Bancu de Georgia en Tiflis.<ref>{{Cite web |last=Vogue |date=2016-11-15 |title=The Architecture in Tbilisi, Georgia |url=https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |access-date=2026-01-28 |website=Vogue |language=en-US |archive-date=21 August 2025 |archive-url=https://web.archive.org/web/20250821164336/https://www.vogue.com/slideshow/georgia-is-a-hot-travel-destination-this-year |url-status=live }}</ref> Dendi la independencia, Tiflis á experimentau tantu un rápidu desenvolvimiento de rascacielus —por exemplu, [[Axis Towers]], [[Holiday Inn Tbilisi]], [[King David Residences]]— comu problemas con costrucionis sin regulación. [[Archivu:Rustaveli National Theater in Georgia (Europe), built 19th century in Rococo style.jpg|miniatura|[[Teatru Rustaveli]] ena [[avenía Rustaveli]]]] [[Archivu:2014 Tbilisi, Ulica Erekle II (03).jpg|miniatura|upright|Cafés ena [[Vieja Tiflis]]]] === Museus d’arti i galerías === Tiflis acoyi varius museus i espacius artísticus importantis: * La redi del [[Museu Nacional de Georgia]], incluyendu el [[Museyu d’Arti de Georgia]]. * El Museu d’Arti Moernu de Tiflis, abiertu en 2012.<ref>{{Cite news|last=Rabimov|first=Stephan|title=The Tbilisi Art Scene Looks Inside Georgia|url=https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|access-date=2020-07-19|website=Forbes|archive-date=9 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200609084431/https://www.forbes.com/sites/stephanrabimov/2019/11/04/the-tbilisi-art-scene-looks-inside-georgia/|url-status=live}}</ref> Otras institucionis culturalis incluyin el [[Museu Estatal de Literatura Giorgi Leonidze]] i la [[Casa delos Escritoris de Georgia]]. === Artis escénicas === Tiflis acoyi institucionis culturalis importantis comu: * [[Conservatoriu Estatal de Tiflis]] * [[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]] * [[Teatru Académicu Estatal Shota Rustaveli]] * [[Teatru Académicu Estatal Marjanishvili]] * [[Teatru de Marionetas Rezo Gabriadze]] * Royal District Theatre [[Archivu:National Opera House. Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Teatru d’Ópera i Ballet de Tiflis]]]] ==== Festival de cini ==== El [[Festival Enternacional de Cini de Tiflis]] (TIFF) es organizau anualmenti pol Centru d’Arti Cinimatográficu Prometheus. Emprencipió en 2000 comu parti dun festival más ampliu llamau «Gift», i endispués se convirtió nun eventu independienti en 2002.<ref>{{cite web|title=Tbilisi International Film Festival |website=Festagent |url=https://festagent.com/en/festivals/tbilisi_fest |access-date=24 August 2022}}</ref> La sé principal está assitiá nel númiru 164 dela avenía Agmashenebeli.<ref>{{cite web|title=Cinema Art Center Prometheus - Tbilisi International Film Festival|website=Culture.pl|url=https://culture.pl/en/place/cinema-art-center-prometheus-tbilisi-international-film-festival|access-date=24 August 2022}}</ref> === Capital Mundial del Libru === Tiflis fue designá [[Capital Mundial del Libru]] pa 2021 pola [[UNESCO]], en reconocimientu alos eshuerçus dela ciá pa promovel los librus i la leutura.<ref>{{Cite web|title=Tbilisi named World Book Capital 2021|url=https://www.unesco.org/en/articles/tbilisi-named-world-book-capital-2021|access-date=2022-04-19|website=UNESCO}}</ref> == Turismu == {{Main|List of museums in Tbilisi}} La popularidá crecenti de Georgia comu destinu turísticu á assitiau a Tiflis comu un grandi centru turísticu regional. En 2019, el país recibió más de 9 millonis de visitantis entarnacionalis, lo que impulsó significativamenti los sectoris dela hostelería i los servicius de Tiflis.<ref>{{cite web|title=9 mln international travelers visited Georgia in 2019|url=https://agenda.ge/en/news/2019/3584|publisher=Agenda.ge|access-date=30 December 2018|archive-date=30 December 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20191230184859/https://agenda.ge/en/news/2019/3584|url-status=live}}</ref> [[Archivu:National Gallery, Rustaveli Avenue, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|[[Galería d’Arti de Tiflis]]]] === Prencipalis lugaris d’enterés === Enti los monumentus i atracionis destacaus están: * [[Fortaleza de Narikala]] —sigrus IV-XVII— * [[Basílica d’Anchiskhati]] —sigru VI— * [[Catedral de Sioni]] —sigru VIII— * [[Ilesia de Meteji]] * [[Catedral de Sameba]] —Catedral dela Santíssima Trindá de Tiflis— * [[Puente dela Paz (Georgia)|Puente dela Paz]] * Baños sulfurosus de [[Abanotubani]] * [[Museyu Etnográficu al Airi Libri]] * Vieja Tiflis * [[Parlamentu de Georgia]] * [[Tribunal Supremu de Georgia]] * [[Bancu Nacional de Georgia]] * [[Circu de Tiflis]] Duranti los tiemprus soviéticus, Tiflis estaba classificá enti las principalis ciais pol númeru de museyus drentu dela URSS. [[Archivu:Leghvtakhevi or Abanotubani, Tbilisi ლეღვთახევი 17.jpg|miniatura|[[Abanotubani]]]] === Vida del seranu === Tiflis á desenvolvíu una escena nocherniega próspera i reconocía entarnacionalmenti dendi la década de 2010. Enti los clubis destacaus están: * [[Bassiani]] * Mtkvarze * Khidi * Café Gallery Estus localis atraen DJ de fama mundial i an ajudau a assitial Tiflis nel mapa global dela música eletrónica. La ciá tamién acoyi una escena nocherniega queer subterránea en crecimientu, que ganó atención delos medius entarnacionalis.<ref name="guardian">{{cite news|last1=House|first1=Arthur|title=Clubbers, forget London and Berlin – the place to dance is eastern Europe|url=https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|access-date=11 February 2017|work=The Guardian|date=21 September 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212093406/https://www.theguardian.com/music/2016/sep/21/clubbing-london-berlin-eastern-europe-closure-fabric|url-status=live}}</ref><ref>{{cite news|last1=Lynch|first1=Will|title=Tbilisi and the politics of raving|url=https://www.residentadvisor.net/features/2666|access-date=11 February 2017|work=Resident Advisor|date=15 August 2016|archive-date=12 February 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20170212090908/https://www.residentadvisor.net/features/2666|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://attitude.co.uk/article/inside-tbilisis-politically-charged-underground-queer-scene/25353/|title=Inside Tbilisi's politically-charged underground queer scene|date=9 July 2021|publisher=Attitude UK|access-date=7 September 2021}}</ref> == Economía == [[Archivu:Vake District, Tbilisi, Georgia.jpg|miniatura|Edificius residencialis i d’oficinas en altura en [[Vake, Tiflis|Vake]]]] Con un PIB nominal de 32&nbsp;mil millonis de [[lari georgianu]] —10&nbsp;mil millonis d’eurus— en 2022, Tiflis es la potencia económica de Georgia i genera más dela metá del PIB total del país.<ref name=gdp/> El so PIB per cápita es de 26 769 laris —8700 eurus—, superandu la media nacional en más dun 50 %. La economía de Tiflis está dominá pol sector servicius, particularmenti: * Comerciu mayorista i minorista * Transporti i logística * Servicius financierus * Hostelería i mercau inmobiliariu Comu reflexu dela so posición de centru regional, la ciá acoyi las sedis dela mayoría delos bancus georgianus, grandis empresas i organizacionis entarnacionalis que operan ena región del Cáucasu Sul. La taxa de desempleu en Tiflis es del 22,5 %, significativamenti más alta que la media nacional.<ref>{{cite web|title=Regional Statistics|url=http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|publisher=Geostat|access-date=6 April 2016|archive-date=16 April 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160416135238/http://geostat.ge/index.php?action=page&p_id=1181&lang=eng|url-status=live}}</ref> == Transporti == [[Archivu:P1000074 (8849563928).jpg|miniatura|[[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]]]] El sistema de transporti públicu de Tiflis está gestionau pola Axencia de Transporti i Desenvolvimiento Urbanu. Endispués d’añus de priorizal los vehículus privaus, la ciá á invertíu huertementi en desenvolvel una rede de transporti públicu verdi, accessibli i extensa dendi la década de 2010. Ogañu, la ciá tien serviciu d’un aeropuertu entarnacional, metro, ferrocarril nacional, autobusis monicipalis, microbusis, taxis, tranvías aéreus, carrilis bici i un funicular. === Aeropuertu === {{Main|Tbilisi International Airport}} El [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis|Aeropuertu Entarnacional Shota Rustaveli de Tiflis]] es l’únicu aeropuertu entarnacional dela ciá, assitiau a unus {{convert|18|km|0|abbr=off}} al sudesti del centru urbanu. Con cerca de 3 millonis de pasaxerus en 2022, es el aeropuertu más transitau de Georgia i un centru regional.<ref>{{cite web|title=Passenger Traffic up by 23% at Georgian Airports|url=http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|publisher=Georgian Today|access-date=10 December 2018|archive-date=10 December 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20181210182829/http://georgiatoday.ge/news/13646/Passenger-Traffic-up-by-23%25-at-Georgian-Airports|url-status=live}}</ref> Es centru de operaciones de [[Georgian Airways]] i d’otras compañías entarnacionalis, con vuelus direutus a Uropa, Oriente Mediu i Asia Central. Un aeropuertu secundariu domésticu en [[Aeródromu de Natakhtari]] conecta Tiflis con Batumi, Mestia i Ambrolauri. === Metru === [[Archivu:Merto Station TAVISUPLEBIS MOEDANI.jpg|miniatura|Estación del [[Metro de Tiflis]]]] El [[Metru de Tiflis]] opera dos liñas —la liña Akhmeteli-Varketili i la liña Saburtalo—, con 23 estacionis i alreol de 400 000 viaxis diarius. Abiertu en 1966, fue el quartu sistema de metru dela antigua Unión Soviética. El sistema es conocíu pola so profundidá i polos diseños ornamentaus delas estacionis.<ref>{{Cite web|title=History|url=http://ttc.com.ge/index.php/en/history|access-date=2023-12-22|website=ttc.com.ge|archive-date=31 March 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20230331010546/https://ttc.com.ge/index.php/en/history|url-status=dead}}</ref> El metru está en procesu de grandis mejoras, incluyendu renovacionis completas delas estacionis, meyol accessibilidá pa pressonas con discapacidá i adquisición de nuevu material rodanti. Una tercera liña de metro en superficie que conectaría el centru de Tiflis col [[Aeropuertu Entarnacional de Tiflis]] i [[Rustavi]] está en planificación.<ref>{{cite journal|url=http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|title=New metro stations to link center and outskirts of Tbilisi|journal=Vestnik Kavkaza|date=22 October 2018|access-date=2019-01-15|archive-date=15 January 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190115234220/http://vestnikkavkaza.net/news/New-metro-stations-to-link-center-and-outskirts-of-Tbilisi.html|url-status=dead}}</ref> === Ferrocarril === Tiflis es el principal centru de [[Ferrocarrilis Georgiánus]], con trenis interurbanus que la conectan con Batumi, Zugdidi, Poti, Kutaisi i otras ciais dendi la [[Estación central de ferrocarril de Tiflis]]. === Autobusis i Bus Rapid Transit === [[Archivu:Tbilisi's new city bus - MAN Lion's city A21 CNG (07).jpg|miniatura|Flota d’autobusis monicipalis de Tiflis]] La rede d’autobusis de Tiflis forma la columna vertebral del transporti urbanu. Una reorganización importanti, empecipiá en 2020, introduxu corredorís de [[Bus Rapid Transit]] (BRT), liñas TBT 300-310, servías por autobusis articulaus de 18 metrus de largu, huntu con más de 200 rutas urbanas i localis.<ref>{{cite web|title=Tbilisi Mayor Unveils Major Public Transit System Changes|url=https://civil.ge/archives/364069|date=28 August 2020|access-date=28 August 2020|archive-date=8 September 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200908115451/https://civil.ge/archives/364069|url-status=live}}</ref> Los nuevus autobusis respetuosus col mediu ambienti —incluyendu los modelus MAN Lion's City CNG i ISUZU— an sustituíu la flota envejecía dendi 2017.<ref>{{cite web|title=126 new buses to start serving passengers in Tbilisi tomorrow|url=https://agenda.ge/en/news/2020/3295|date=20 October 2020|access-date=20 October 2020|archive-date=31 October 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031084136/https://agenda.ge/en/news/2020/3295|url-status=live}}</ref> === Ciclismu === El ciclismu va ganandu popularidá, apoyau por una rede crecenti de carrilis bici. Duranti la [[pandemia de COVID-19]], se introduxerun carrilis bici temporalis, aumentando la rede ciclista dela ciá a más de 20&nbsp;km. El plan a largu prazu aspira a ampliala ata 350&nbsp;km.<ref>{{cite web|title=თბილისის მერია მობილობის ოცწლიან სტრატეგიაზე მუშაობს|url=https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/%E1%83%97%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98%E1%83%A1-%E1%83%95%E1%83%94%E1%83%9A%E1%83%9D%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98/|website=euronewsgeorgia.com|date=8 February 2021|access-date=8 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124127/https://euronewsgeorgia.com/2021/02/08/tbilisis-meria-mobilobis-ocwlian-strategiaze-mushaobs/|url-status=live}}</ref> === Tranvías === {{Main|Trams in Tbilisi}} Tiflis tuvo una rede de tranvía elétricu dendi 1904 ata 2006, quandu fue desmantelá. Duranti más de dos décadas hubo algunas conversaciones sobri la restauración del tranvía; nostanti, resultava demasiáu caru i, en so lugal, los gobiernus se centrarun principalmenti en ampliar la rede d’autobusis. El impulsu recienti haza los tranvías empecipió en 2021: el documentu de Proyeutus de Desenvolvimiento Sostenibli en Tiflis incluyía los tranvías comu unu delos puntus clavi delos planis futurus<ref>{{Cite web |title=Sustainable Development Projects in Tbilisi |url=https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-url=http://web.archive.org/web/20240612095121/https://unece.org/sites/default/files/2024-03/02VakhtangLomjaria-VNR-VSR-VLR-Studio20240313.pdf |archive-date=2024-06-12 |access-date=2026-04-05 |website=unece.org}}</ref>. La Compañía de Transportis de Tiflis concluyó la licitación pala costrución d’una liña de tranvía de 7,5 quilómetrus i del depósitu. La nueva liña de tranvía tendrá 7,5 quilómetrus de longitú, circulará enti Didube-Digomi, tendrá 11 paraas i cada tranvía podrá transportal al menus 300 pasaxerus. <ref>{{Cite web |date=2026-03-31 |title=Tender completed – Wuhan Municipality and three Turkish companies bid for Tbilisi tram project |url=https://bm.ge/en/news/tender-completed-wuhan-municipality-and-three-turkish-companies-bid-for-tbilisi-tram-project |access-date=2026-04-05 |website=bm.ge |language=en}}</ref> === Microbusis === Los microbusis privaus ([[marshrutka]]) continúan complementandu la rede d’autobusis, inque la so proporción va diminuendu gradualmenti endispués delas reformas monicipalis. En 2019, una nueva licitación introduxu microbusis moernus con normas más estrictas de seguranza i confort.<ref>{{cite web|title="ყვითელი სამარშრუტო ტაქსები 2020 წლის ბოლომდე ახალი მიკროავტობუსებით უნდა ჩანაცვლდეს"|url=https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|date=4 June 2019|access-date=11 February 2021|archive-date=28 May 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210528124105/https://bm.ge/ka/article/yviteli-samarshruto-taqsebi-2020-wlis-bolomde-axali-mikroavtobusebit-unda-chanacvldes/34820|url-status=live}}</ref> === Tranvías aéreus === Tiflis opera tres sistemas de teleféricu: * **Parqui Rike a Fortaleza de Narikala** —abiertu en 2012— * **Parqui Vake a Lagu Tortuga** —reabiertu en 2016— * **Nuversidá Estatal a Bagebi** —reabiertu en 2021— El tranvía aéreu dela época soviética enti la avenía Rustaveli i Mtatsminda fue desmantelau endispués del tráxicu [[accidenti del tranvía aéreu de Tiflis de 1990]], peru los planis de reconstrucción están en marcha.<ref>{{cite web|title=Major worldwide cable car accidents since 1976|url=http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20130731155658/http://edition.cnn.com/WORLD/europe/9907/01/france.cable.car.04/list.html|url-status=dead|archive-date=31 July 2013|access-date=19 December 2012}}</ref> === Funicular === El [[Funicular de Tiflis]], abiertu originalmenti en 1905 i restaurau en 2012, conecta la calli Chonkadze con el [[Parqui Mtatsminda]], nel puntu más altu dela ciá. La liña da accessu a vistas panorámicas, ala [[Torri de Televisión de Tiflis]] i a varias instalacionis recreativas. == Alministración == El estatus de Tiflis comu capital del país queda definíu pol artículu 10 dela Costitución de Georgia (1995) i la ''Lei dela Capital de Georgia – Tiflis'' (20 de hebreru de 1998).<ref>[http://www.parliament.ge/index.php?lang_id=GEO&sec_id=69&kan_det=det&kan_id=140 საქართველოს დედაქალაქის – თბილისის შესახებ]. [[Parlamento de Georgia]]. Consultado el 22 de mayo de 2007. (en georgiano)</ref> Tiflis se rigi pola Assamblea dela ciá de Tiflis (''Sakrebulo'') i el Ayuntamientu dela ciá de Tiflis (''Meria''). L’Assamblea dela ciá es elegía cada quatu añus. L’alcaldi es elegíu pola Assamblea dela ciá. L’alcaldi de Tiflis es David Narmania i el presidenti dela Assamblea dela ciá de Tiflis es Irakli Shijiashvili. Alministrativamenti, la ciá está dividía en raionis (distritus), que tienin las sus proprias uniais de gobiernu central i local con jurisdición sobri un ámbitu limitau d’assuntus. Esta subdivisión se crió baxu el dominiu soviéticu ena década de 1930, a raíz dela Subdireición General dela Unión Soviética. Dendi que Georgia recuperó la su independencia, el sistema raión fue modificau i reorganizau. D’acuerdu cola última revisión, los [[Raión|raionis]] de Tiflis son: * [[Vieja Tiflis]] (ძველი თბილისი) * [[Distritu de Vake-Saburtalo|Vake-Saburtalo]] (ვაკე-საბურთალო) * [[Distritu de Didube-Chugureti|Didube-Chugureti]] (დიდუბე-ჩუღურეთი) * [[Distritu de Gldani-Nadzaladevi|Gldani-Nadzaladevi]] (გლდანი-ნაძალადევი) * [[Distritu d’Isani-Samgori|Isani-Samgori]] (ისანი-სამგორი) * [[Distritu de Didgori|Didgori]] (დიდგორი) La mayoría delos raionis toman el nombri delos respectivus barrius estóricus dela ciá. Los cidadanus de Tiflis reconociin ampliamenti un sistema delos más pequeñus i no formalis barrius estóricus. Estus barrius son varius; nostanti, constituin una especie de jerarquía, porque la mayoría d’ellus an perdíu las sus lindis topográficus distintivus. El nivel natural de primera subdivisión dela ciá es el dela margi derecha i la margi esquierda del Mt'k'vari. Los nombris delos barrius más antiguus se remontan ala Edá Media i inclusu plantean un grandi enterés lingüísticu. Los nuevus desenvolvimientus urbanus costruíus en conhuntu llevan nombris comercialis, principalmenti residencialis. == Educación == [[Archivu:Academy of Sciences of Georgia, Tbilisi.JPG|miniatura|Academia de Ciencia de Georgia.|alt=]] Tiflis es la sé de varias delas principalis institucionis d’educación superior de Georgia: de hechu, la mayol Nuversidá de Georgia es la [[Nuversidá Estatal de Tiflis]], que se fundó el 8 de hebreru de 1918. Es, amás, la Nuversidá más antigua de toa la región del [[Cáucasu]]. Más de 35&nbsp;000 estudiantis están matriculaus nella i el númeru de professoris i empleaus (colaboraoris) es de 5000 aproximadamenti. Tiflis es tamién la sé dela mayol Nuversidá médica ena región del Cáucasu, la [[Nuversidá Médica Estatal de Tiflis]], que se fundó comu Institutu Médicu de Tiflis en 1918 i se convirtió ena Facultá de Medicina dela Nuversidá Estatal de Tiflis (TSU) en 1930. El Institutu Médicu Estatal de Tiflis fue rebautizau comu Nuversidá de Medicina en 1992. Dendi que la Nuversidá funciona comu una institución educativa independienti, el TSMU s’á convertíu nuna delas institucionis estatalis más importantis d’educación superior ena región del Cáucasu. Ogañu á cerca de 5000 estudiantis de pregrau i 203 de posgrau ena Nuversidá, delos qualis el 10 % procedin de paísis estrangerus. [[Archivu:Tbilisi State University gate.jpg|miniatura|[[Nuversidá Estatal de Tiflis]].]] La prencipal i más grandi Nuversidá técnica de Georgia, la Nuversidá Técnica de Georgia, se topa en Tiflis. La [[Nuversidá Técnica de Georgia]] fue fundá en 1922 comu Facultá Politécnica dela Nuversidá Estatal de Tiflis. La primera conferencia fue leía pol famosu matemáticu georgianu Andria Razmadze. Alcançó la categoría de Nuversidá en 1990. Las dos institucionis privás más popularis d’educación superior en Georgia son la [[Nuversidá del Cáucasu]] i la [[Nuversidá Libri de Tiflis]], dambas dos ena ciá. La Nuversidá del Cáucasu fue fundá en 2004 comu una ampliación dela Escuela de Negocius del Cáucasu (CSB), fundá en 1998 por un consorciu formau pola Nuversidá Estatal de Tiflis de Georgia i la Nuversidá Técnica en colaboración cola Nuversidá Estatal de Georgia ([[Atlanta]], [[Estaus Uníus]]). La Nuversidá Libri de Tiflis fue fundá en 2007 medianti la fusión de dos escuelas d’educación superior: la Escuela Uropea d’Alministración (ESM-Tiflis) i el Institutu d’Asia i África de Tiflis (TIAA). Ogañu, la Nuversidá Libri comprendi tres escuelas —la Escuela de Negocius (ESM), el Institutu d’Asia i África i la Escuela de Derechu— i imparti programas académicus a nivel de pregrau, posgrau i dotorau. Amás, la Nuversidá Libri lleva a cabu una amplia gama de cursus de curta duración i dirigi varius centrus d’investigación i programas d’escuela de vranu. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == {{commons|თბილისი}} * [http://www.tbilisi.ru/ туристический портал] (en ruso) n6gy41afoztogfyv1jttrdnt2kfqd6m