Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Luenga napolitana 0 379 143609 132339 2026-06-20T21:18:32Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143609 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma|nombri=Napolitanu|nativu=Napulitano|familia mairi=Indouropeu|santu=[[File:Insegna in dialetto barese.jpg]]|santu_pie=Praca en napolitanu. La praca gasta el dialetu de Bari|país=Italia|zona=[[Abruzos]], [[Apulia]], [[Basilicata]], [[Calabria]], [[Campania]], [[Lacio]], [[Marcas]] i [[Molise]]|palrantis=11 millonis (puestu 96 (2009)<ref name="ethnologue_1">[http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size Ethnologue 2009]</ref>|rank=76|iso2=nap|iso3=nap|sil=NPL|mapa=[[File:Neapolitan_languages-it.svg]]|mapa_leyenda=Destensión del napolitanu ena Península itálica.|familia=[[lenguas indouropeas|Indouropeo]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas itálicas|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis orientalis|Romanci oriental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[lenguas italianas centromeridionalis|Italorromanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Napolitanu'''}} El '''napolitanu''' (''nnapulitano'') es una [[Lenguas romancis|luenga romanci]] palrá ena ciá e Nápolis i en ciertas zonas de las rehionis vizinas el Abruzzo, Basilicata, Calabria, Campania, Lazio, Molise i Puglia. Mas de 7,8 millonis de presonas palran esta luenga. El Napolitanu es el idioma en que s'escrebin tolas cancionis folklóricas napolitanas, talis cumu [['O surdato 'nnammurato]], [['O sole mio]] i [[Funiculì Funiculà]]. == Orihin == Al igual que tolas luengas romancis, el Napolitanu deriva el latín; peru tieni enfruéncia española, francesa i normanda. Velequí el Pairimuestru en napolitanu, [[Luenga estremeña|estremeñu]], [[Luenga italiana|italianu]] i latín pa notal las deferéncias. ==== Comparáncia con otrus idiomas ==== {| |----- ! Napolitanu: ! Estremeñu: ! Italianu: ! Latín: |----- | Pate nuoste ca staje ncielo || Pairi muestru qu'éstas nel cielu, | Padre Nostro, che sei nei cieli || Pater noster, qui es in caelis |----- | santificammo 'o nomme tujo faje, || santificau seya el tu nombri, | sia santificato il tuo nome. || sanctificetur nomen tuum: |----- | vení 'o regno tujo || venga a musotrus el tu reinu, | Venga il tuo regno || Adveniat regnum tuum. |----- | sempe c' 'a vuluntà toja, || Hágasi la tu voluntá | sia fatta la tua volontà, || Fiat voluntas tua |----- | accussí ncielo e nterra || assina ena tierra cumu nel cielu. | come in cielo, così in terra. || sicut in caelo et in terra |----- | Fance ave' 'o ppane tutt' 'e juorne || Damus oi el muestru pan de ca dia | dacci oggi il nostro pane quotidiano | Panem nostrum quotidianum da nobis hodie |----- | lèvece 'e rièbbete || i perdona las muestras ofensas | e rimetti a noi i nostri debiti, || Et dimitte nobis debita nostra, |----- | comme nuje 'e llevamme all'ate, | cumu assín musotrus perdonamus a los que mos ofendin. | come noi li rimettiamo ai nostri debitori. | sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. |----- | nun nce fa spantecà, || Nu mos ehis cayel ena tentación | E non ci indurre in tentazione, | Et ne nos inducas in temptationem; |----- | e llevace 'o mmale 'a tuorno. | i líbramus del mal. | ma liberaci dal male. || sed libera nos a malo. |----- | Amen. || Amén. || Amen. || Amen. |} == Prenunciación == Al igual qu'el italianu, la "c" siguia de "e" u "i" se prenúncia ''ch'' , se prenuncia /k/ alantri e "a", "o", "u". Pa mantenel el son /k/ alantri e "e" u "i", es mestel añiil una "h": ''chiste'' "esti" se prenuncia ['kĭʃtə]. Pa conseguil el son /tʃ/ alantri el restu e vocalis se añii una "i": ''fanciullo'' "zagal" se prenuncia ['fantʃulo] (la i nu se prenúncia). La ''s'' se prenúncia alantri d'oclusiva sorda [ʃ]. A deferéncia el italianu, el napolitanu posei "j" nel su abiciáriu. Esta se prenúncia cumu ''i''. Pol sabulugal: Tujo, se prenúncia ['tujo] Si una parabra acabiha en -''je'', la ''e'' s'omiti. Pol sabulugal: ''nuje'' (musotrus) se prenúncia ['nui]. == Guipa tamién == [[Güiquipeya en napolitanu]] == Atihus == * [http://nap.wikipedia.org Güiquipeya en napolitanu] * [[:wikt:Categoria:Parole_in_napoletano|Glossáriu napolitanu en Wiktionary]] * [https://web.archive.org/web/20080108133408/http://www.ilc.it/ Sito del Istituto Linguistico Campano] * [https://web.archive.org/web/20011006092632/http://www.lastoriadinapoli.it/vocab.asp Icionáriu online Italianu-Napolitanu] * [https://web.archive.org/web/20200601111645/https://www.torreomnia.com/Testi/argenziano/dizionario/presentazione.htm Entrodución al dialeutu] * [http://www.napoletanita.it/etimologia.htm Etimolohia dangunas parabras napolitanas] * [https://web.archive.org/web/20120326100808/http://www.duesicilie.org/Nnapulitano.html Entrodución al napolitanu] * [http://www.napoletanita.it/ Curtura i luenga napolitana] * [https://web.archive.org/web/20090916131127/http://www.ac-na.org/index2.htm Accademia Napulitana] * [https://web.archive.org/web/20120731172339/http://www.ammasciata.org/ Ammasciata.org:Settimanale online in Napoletano] * [http://www.homolaicus.com/linguaggi/lingue_italiane.htm Luengas italianas] [[Categoría:Luengas d'Itália]] [[Categoría:Luengas romancis]] r9ehr5i2cb6wtpy1ztb7qzjhjrf28xm Kélélé 0 1955 143607 126671 2026-06-20T20:36:48Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143607 wikitext text/x-wiki '''Kékélé''' es un grupu musical holmau en [[París]], peru que los sus biembrus son d'origin congoleñu. ''Kékélé'' senifica "liana" ena luenga lingala. El su héneru prencipal es la rumba congolesa o [[soukous]], con una mescla de rismus congolesis i cubanus traïcionalis (al estilu la [[Orquesta Baobab]]). El grupu se holmó en 2001. Tola banda cuenta con onzi músicus: cuatru cantantis, tres quitarristas, un pelcusionista, un baterista, un sassufonista i un acordeonista. == Cantantis == * Syram Mbenza * Bumba Massa * Loko Massengo * Wuta Mayi == Discugrafia == * Rumba Congo (2001) * Kinavana (2006) * Congo Life (2006) * Kékélé Live ==Atijus== *[https://web.archive.org/web/20080511091826/http://www.bbc.co.uk/music/release/mfp2/ Comentáriu sobri Kélélé ena BBC] (en [[Luenga ingresa|ingrés]]) *[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_6899000/6899180.stm Kékélé ena BBC nel contestu el Festival Panafricano de Música] *[http://www.boston.com/news/globe/living/articles/2006/07/28/kekele_merges_the_music_of_congo_and_cuba/ Endirgui en The Boston Globe sobri la hira el grupu Kékélé en [[Estaus Unius]]] (en ingrés) *[http://www.africultures.com/index.asp?menu=affiche_groupe&no=349 Africultures sobri Kékélé] (en [[Luenga francesa|francés]]) *[https://web.archive.org/web/20070710210027/http://www.frochotmusic.com/Kekele-Kinavana-_a47.html Kékélé Kinavana] *[https://web.archive.org/web/20070211070927/http://www.afropop.org/multi/interview/ID/58/Syran+Mbenza+speaks+on+the+eve+of+Kekele%27s+2004+U.S.+tour Kékélé en tour estauniensi] (en ingrés) *[https://web.archive.org/web/20070807131830/http://www.ritmoartists.com/Kekele/kekele.htm Kékélé] (en ingrés) *[https://web.archive.org/web/20070927005611/http://www.latinartiesten.nl/Interviews/InterviewKekele.htm Estória el grupu] En neerlandés [[Categoría:Música de Fráncia]] [[Categoría:Música d'África]] [[Categoría:World music]] qtun34kwuti8ywmy0esqledo07r9y1h La Serraílla 0 4632 143621 129743 2026-06-21T11:23:20Z HackerPunki 16665 Añidil atiju a otro endilgu 143621 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional |Gentilíciu =Serraillanu}} '''La Serraílla''' (''Serradilla'' en [[Luenga castellana|castellanu]] i oficialmenti) es un monicipiu d'[[Estremaúra]], ena [[província Caçris|provincia Caçris]]. Tien 1766 abitantis (2009). == Estoria == En 1557 hue mentá “Villa Realenga” pol rei [[Felipe II d'España|Felipe II]]. Destaca el imagi del Santu Cristu la Vitoria dela Serraílla, assitiau nel Conventu d'Agustinas Recoletas, que hue criau en 1660. Entri 1758 i 1788 hue hundá por Carlos III l'aldea añexa del [[El Lugal-Nuevu|Lugal-Nuevu]], concediendu-li essencionis i ventajas pa ayual al su puebramientu. Esti lugal, dependienti dela Serraílla, d'apeninas 30 abitantis atualmenti, s'á convertíu nel lugal de confrujencia de visitantis al Parqui Nacional de Monfragüi. Deque cayó el Antiguu Régimi la localidá se constitúi en monicipiu costitucional ena región d'[[Estremaúra]], dendi 1834 queó baxu la socampana del Partíu Judicial de Prasencia.<ref>http://es.wikipedia.org/wiki/Instituto_Cervantes</ref> == Coltura == La varianti del [[Luenga estremeña|estremeñu]] que se palra ena Serraílla acibi el nombri de ''[[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)|serraillanu]]''. En esta varianti gravarun la primel penícula en estremeñu ''[[Territoriu de bandolerus|Territoriu de Bandolerus]]''. == Vel tamién == * [[Cristu Benditu de la Serraílla]] == Referencias == <references/> == Atijus p'ahuera == {{Commonscat}} * [https://www.youtube.com/watch?v=Aptsxfe0D90 ''Sansón serraillanu'' Puema del pueta serraillanu Carlos Sánchez Mateos recitau por Elisa Herrero Uceda en la palra serraillana] {{Monicipius de Caçris}} {{Control de autoridades}} [[Categoría:Monecipius dela provincia Caçris]] ehynaykoio2cq6vrqewda9y8f5mvf9k Garrovillas d'Alconeta 0 4645 143611 129502 2026-06-21T11:08:10Z HackerPunki 16665 143611 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional|Gentilíciu =Garrovillanu}} [[File:Praça Garrovillas d'Alconeta.jpg|thumb|right|200 px|Praça mayol Garrovillas.]] '''Garrovillas d'Alconeta''' (''Garrovillas de Alconétar'' en [[Luenga española|castellanu]] i oficialmenti) es un monicípiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[província Caçris]]. Posei 2.280 abitantis (censu 2009). Ogañu reuzíu a un puebru de quasi 3000 abitantis, hue en otru tiempu una puebracion emportanti ena su zona. Originalmenti era una aldea d'Alconeta, peru Alfonso X el Sabiu la conviltió en villa. Sigun angunus utoris, nel sigru XVI tinía mas de 7000 abitantis. Nel sigru XIX, siguía teniendu mas de 6000 abitantis, lo qual le hazía el trecel puebru mas grandi la provincia i púu sel la capital el Partiu judicial de Garrovillas. Ogañu Garrovillas cuenta cuna gran cantiá monumentus. El monicípiu es prencipalmenti conocíu pola praça mayol el puebru, peru tamien sonin destacabris el Castillu Floripes, la Puenti d'Alconeta i los monumentus religiosus el puebru. == Coltura == === Lengüística === Nel mocipiu se palra el [[Serraillanu i garrovillanu|garrovillanu]], dialetu l'estremeñu. == Referencias == <references /> == Biblografía == {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} == Atijus p'ahuera == [http://www.garrovillasdealconetar.es/ Web oficial (en castellanu)] [[Categoría:Monecipius dela provincia Caçris]] eh7kc9b0quqbztarnwtmaz0407q492e Las Hurzis 0 4869 143628 142538 2026-06-21T11:48:18Z HackerPunki 16665 Añidil setencia 143628 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Las Hurdis''' es una comarca d'[[Estremaúra]], assitiá nel norti la [[província de Caçris]]. Está asiajá namás por 5 monicípius i 43 núcleus de puebracion, delos cualis 5 ya están despuebraus. Es unu los lugaris ondi mas se palra el [[Luenga estremeña|estremeñu]]. La comarca siempri s'á caraterizau pol su atrasu i polas duras condicionis de via de los sus abitantis. Albondu enteletualis denunciarun esta situacion al préncipiu del sigru passau, comu [[Miguel de Unamuno]] o [[Luis Buñuel]], que derigió el decomuental ''[[Las Hurdes, tierra sin pan]]'' en 1933. == Coltura == Las Hurdis conserva güena palti dela su herencia cultural. {{Almiental|Es por esu lo singulal y lo propiu de estas tierras de Las Jurdis, tantu en cuantu al paisaji comu a sus poblaoris y a sus tradicionis. Lugaris repletus de leyendas, se miri pa ondi se miri. Pa unus, habitáus por diosis; pa otrus, lejus dela manu de Dios. El jurdanu es anti tou jurdanu, y ama la su tierra regándula con el su suol. Ya idin angunus que Las Jurdis es el Tíbet de esta palti de p’acá.<br>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Miguel Herrero Uceda|Miguel y Elisa Herrero Uceda]], El rey jurdanu, [[Mamaeña, relatos extremeños|Mamaeña, relatos extremeños]]}} [[File:Carnaval hurdano.JPG|thumb|300px|Escena del Carnaval Hurdanu]] Mu propiu es el Carnaval Hurdanu <ref>Félix Barroso "Martilandrán vivirá este año el Carnaval Jurdano". El Periódico de Extremadura, 9 de febrero de 2014 </ref>poblau de seris fabulosus, ''el burru antrueju'', ''el machu lanú'', ''el obispu jurdanu'', ''los mozus del guinaldu''... unius a un ricu folclori, a la arquitetura vernácula y al paisaji. P'allí tou el pueblu participa; es por esu por lo que se idi ''Quien no se encarantoña no comi dela olla''.<ref>[[Miguel Herrero Uceda|Herrero Uceda, Miguel y Elisa]]: ''[[Mi Extremadura]]''. 2011</ref> Ena comarca se palra el [[Hurzanu (Palra)|hurzanu]], una variança l'estremeñu. == Monicípius == {| class="wikitable" |- ! Monicípiu !! Puebracion !! Superficii !! Densidá |- | [[Caminomoriscu]] || 1.256 || 147,6 || 8,51 |- | [[Casaris]] || 554 || 20,75 || 26,70 |- | [[Ladrillal]] || 224 || 53 || 4,23 |- | [[Nuñomoral]] || 1.452 || 95 || 15,28 |- | [[Pinofranqueau]] || 1.686 || 148,9 || 11,32 |} == Referencias == {{listaref}} {{Comarcas de la Provincia de Caçris}} [[Categoría:Província e Caçris]] aykmq8fsk9yif91d2vf8qxd4539x3n9 OSCEC 0 5019 143623 136504 2026-06-21T11:36:25Z HackerPunki 16665 Añidil sección 143623 wikitext text/x-wiki [[File:Festivalino de Pescueza.jpg|thumb|El OSCEC en el tallel del palral del [[Festivalino|Festivalinu]]]] El '''Órgano de Seguimiento y Coordinación del Extremeño y su Cultura''' ('''OSCEC'''), en [[Luenga estremeña|estremeñu]] ''Órganu de siguimientu i cordinación del estremeñu i la su coltura'' es un organismu montau el 25 hebreru de 2011 que tien comu ojetivu el estudiu i el arrecuperaeru de la coltura estremeña. El organismu precura la revitalizacion delas lenguas vernáculas (estremeñu, fala i portugués rayanu) i la proteción del patrimoñu coltural i natural d'[[Estremaúra]]. Hata 2018 hue presienti [[Ismael Carmona Garcia|Ismael Carmona]]. Dendi 2018 el su presienti es [[Daniel Gordo]]. == Organiçación == El OSCEC está organiçau en tres comissionis temáticas, la de lengua, la de literatura i la de coltura. La primel s'acupa del estudiu las luengas propias d'[[Estremaúra]] i en una ortografia unificá pal [[Lengua estremeña|estremeñu]]. La comissión de literatura s'acupa ena devulgación los testus literarius escrevius en anguna destas luengas, mentris que la comissión de coltura landea el arrecuperaeru de los aspetus colturalis tradicionalis d'Estremaúra. == Referencias == <references /> == Atijus p'ahuera == [https://web.archive.org/web/20170915161408/http://oscec.blogspot.com/ Web oficial] {{Idioma estremeña}} [[Categoría:OSCEC]] 5hfnvrwe2jmezhu59wgc8cifhrvdli2 Unión Soviética 0 5528 143604 143594 2026-06-20T20:12:53Z HackerPunki 16665 Mual títalu de seción 143604 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Unión de Repúbricas Socialistas Soviéticas'''<big><br /><small>'''Союз Советских Социалистических Республик'''</small> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | 1922–1991 {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of the Soviet Union.svg|125px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Coat of arms of the Soviet Union 1.svg|125px|Escú]] |- | [[Bandera de la Union Soviética|(En detalli)]] || [[Escú de la Unión Soviética|(En detalli)]] |} |- | align="center" colspan="2" | <small>''[[Lema]] nacional: ''Пролетарии всех стран, соединяйтесь! '' ([[russu]]; ''[[Proletarius de tolos paisis, uni-vus!]]'')</small> |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationSovietUnion.png|270px|Situación]] |- | [[Luengua oficial]] || [[Russu]] |- | [[Capital]] || [[Moscú]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | <br />22,402,200 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]]<br />1,04% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densiá e puebración|Densiá]] | <br />293.047.571 (1991) <br />13,1 ab/qm&sup2; |- | [[Monea]] || Rublu |- | [[Inu]] || ''La Enternacional (1922-1944) Inu la Union Soviética (1944-1991)'' |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, Pactu de Varsóvia |- | colspan="2" | <small> |} La '''Unión de Repúbricas Socialistas Sovieticas''' (abreviau comu '''Unión Soviética''' o '''URSS''') hue un estau assitiau en [[Eurásia]], enstituiu comu federal i socialista, que essistió entri 1922 i 1991. La Unión tuvu un sistema políticu de partiu únicu dominau pol Partiu Comunista ata 1990.<ref>Bridget O'Laughlin (1975) ''Marxist Approaches in Anthropology'' Annual Review of Anthropology Vol. 4: pp. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013).<br />William Roseberry (1997) ''Marx and Anthropology'' Annual Review of Anthropology, Vol. 26: pp. 25–46 (October 1997) (doi:10.1146/annurev.anthro.26.1.25)</ref> Enque la URSS hue nominalmenti una Union de Repúbricas Soviéticas (15 en total endespues de 1956) cona capital en Moscú, hue realmenti un estau altamenti centralizau con una [[Comunismu|economía planificá]]. La [[revolución russa]] de 1917 que provocó la caia del [[Empériu russu]], tuvu como sucessol el [[Gobielnu Provisional Russu]], que hue de corta duracion. Debiu a que los [[bolcheviquis]] ganarun la [[Guerra Civil Russa]] i hundarun la Union Soviética en diziembri de 1922 cona fusion de la [[Repúbrica Socialista Federativa Soviética de Rússia,]] [[Repúbrica Federal Socialista Soviética de Transcaucasia]], [[República Socialista Soviética de Ucránia]] i la [[Repúbrica Socialista Soviética de Bielorrúsia]]. Endespues la muerti del primel lídel soviéticu, [[Vladimir Lenin]], en 1924, [[Josif Stalin]] estuvu a ganal la runcha pol poel, i derigió el país a través d'una endustrializacion a gran escala con una economia centralizá i a la su vezi, con represion política. En [[juñu]] de 1941, duranti la [[Segunda Guerra Mundial]], [[Alemaña]] i los sus aliaus envadieron la Union Soviética, un país con el que via estableciu un pactu de no agresión. Endespues de quatru añus duna guerra que causó dañus albondu, la Unión Soviética salió vitoriosa comu una de las dos superpotencias del mundu, junta los [[Estaus Unius]], eniciandu-si la [[Guerra Fria]], que acabijó en 1991, endespues d'una serii reholmas que acabarun cona disolucion de la URSS. == Repúbricas Soviéticas (ogañu paisis endependientis) == * [[Rússia]] * [[Arménia]] * [[Azerbaiyán]] * [[Bielorrússia]] * [[Cazastán]] * [[Estónia]] * [[Geólgia]] * [[Letónia]] * [[Lituánia]] * [[Moldávia]] * [[Quirguistán]] * [[Tayiquistán]] * [[Turkmenistán]] * [[Ucránia]] * [[Uzbequistán]] == Referencias == <references/> [[Categoría:Estaus desaparecíus]] fr8y6l1zpd59ost6ca4o1i66vdjuoev Centro Federal de Educação Tecnológica Celso Suckow da Fonseca 0 6917 143602 128834 2026-06-20T17:16:56Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143602 wikitext text/x-wiki {| {{fichabonita}} |+ <big>''''''</big> |- | style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" |- | align="center" width="140" | |} |- | • '''Nombri oficial''' || Centro Federal de Educação Tecnológica Celso Suckow da Fonseca |- | • '''Nombri estremeñu''' || Nuversidá Celso Suckow da Fonseca |- | • '''Tipu de nuversidá''' || |- | • '''Séis''' || [[Rio de Janeiro]] i [[Brasil]] |- | • '''Web''' || [https://web.archive.org/web/20130412202620/http://portal.cefet-rj.br/ https://web.archive.org/web/20130412202620/http://portal.cefet-rj.br/] |- |} [[Image:Logotipo_cefet-rj.jpg|thumb|335px|Univelsiá Celso Suckow da Fonseca]] La '''Nuversidá Celso Suckow da Fonseca''' ([[Luenga portuguesa]]: ''Centro Federal de Educação Tecnológica Celso Suckow da Fonseca'', ''Cefet-RJ'') es una univelsiá en [[Rio de Janeiro]], [[Brasil]]. Tuvu nacéncia en [[1917]].<ref name="noticias">[https://web.archive.org/web/20110412103411/http://noticias.cefet-rj.br/2011/04/04/eleicoes-para-direcao-geral-do-cefetrj-debate-com-os-candidatos/ Eleições para Direção-Geral do CEFET/RJ: DEBATE COM OS CANDIDATOS], portal Cefet/RJ, publicado em 4 de abril de 2011.</ref><ref name="noticias01">{{Cita web |url=http://noticias.cefet-rj.br/2011/07/01/cefetrj-tem-novo-diretor-geral/ |título=CEFET/RJ tem novo diretor geral |fechaacceso=2014-03-11 |archive-date=2012-07-15 |archive-url=https://archive.is/20120715064637/http://noticias.cefet-rj.br/2011/07/01/cefetrj-tem-novo-diretor-geral/ |dead-url=yes }}</ref> == Referéncias == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|Centro Federal de Educação Tecnológica Celso Suckow da Fonseca}} * [https://web.archive.org/web/20130412202620/http://portal.cefet-rj.br/ Univelsiá Celso Suckow da Fonseca] [[Categoría:Univelsiais]] qh83o2r58pvbvut4973wjyuzp5137sk Juegu 0 7690 143605 118838 2026-06-20T20:24:01Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143605 wikitext text/x-wiki [[File:Tug-of-war.jpg|thumb|El [[juegu la soga]] es fácil d'organizal y requieri huerza y pocu equipu: es el típicu juegu improvisau.]] [[File:Paul Cézanne, 1892-95, Les joueurs de carte (The Card Players), 60 x 73 cm, oil on canvas, Courtauld Institute of Art, London.jpg|thumb|[[Paul Cézanne]] ''[[Les joueurs de carte]]'' (''Los jugaoris e cartas''), 1892-95.]] Un '''[[wikt:juego|juegu]]''' es una actividá que s'utiliza comu diversión y disfruti pa la su participación; en una hartá ocasionis, inclusu comu herramienta educativa. Los juegus normalmenti se diferencian e los lavutus pol objetu la su realización, pero en una hartá casus éstus no tien una diferencia demasiau clara. Tamién un juegu es considerau un ejerciciu recreativu sometíu al concursu de reglas. La primera referencia sobri juegus qu'existe es del año [[3000 a. C.|3000&nbsp;a.&nbsp;C.]] Los juegus son consideraus comu parti d'una experencia humana y están presentis en töas las culturas.<ref>(p.43-58) Publicación Facultad de Ciencias Sociales Universidad Javeriana.</ref> Probablementi, las [[cosquillas]], combinás con el [[risoriu]], sean una las primeras actividáis lúdicas del [[Homo sapiens|ser humanu]], al tiempu qu'una las primeras actividáis [[comunicación|comunicativas]] previas a la aparición del [[lenguaji humanu|lenguaji]].<ref>[http://www.rtve.es/tve/b/redes2007/semanal/prg361/entrevista.htm Trascripción de una entrevista a Robert Provine por Eduard Punset en RTVE.]</ref> == Véase también == * [[Juegu d'apuestas]]. * [[Jugueti]]. * [[Teoría de juegus]]. * [[Videojuegu]]. * [[Juegu d'azar]]. * [[Juegu d'estrategia]]. * [[Juegu de mesa]]. * [[Juego de naipis]]. * [[Juegu de rol]]. * [[Juegus tradicionalis]]. * [[Rompecabezas]]. * [[Club de juegus]]. * [[Gamer]]. * [[Estória los juegus]]. * [[Aprendel con juegus]]. * [[Ludología]]. * [[Ludomanía]]. == Huentis == === Referéncias === {{listaref}} === Bibliografía === * Pecci, M. C., Herrero, T., López, M. y Mozos, A. (2010). ''El juego infantil y su metodología.'' Madrid: McGraw-Hill/Interoamericana. * de Gainza, M. y Lares M. (2011): “Conversaciones con Jorge Fukelman”, Buenos Aires,. Grupo Editorial Lumen. * de Gainza, M. y Lares M. (2015): Texto establecido de “Ponerse en juego”, Seminario de Jorge Fukelman en el Círculo psicoanalítico del Caribe. Buenos Aires, Grupo Editorial Lumen. * Lares, Miguel J. (2014): “Juego e infancia”, Buenos Aires, Grupo Editorial Lumen. * Avedon, Elliot; [[Brian Sutton-Smith|Sutton-Smith]], Brian, ''The Study of Games''. (Philadelphia: Wiley, 1971), reprinted Krieger, 1979. ISBN 0-89874-045-2 == Atijus == {{commonscat|Games}} * [https://web.archive.org/web/20140203004029/http://www.wired.com/geekdad/2013/03/30-classic-games-for-simple-outdoor-play 30 juegus clásicus al aire libri] ([[Wired]]) (en inglés) [[Categoría:Juegus]] [[Categoría:Actividáis lúdicas]] ajxnu6xh0asy84214zl03k8p5mq3uhf Prantilla:Idioma estremeña 10 10971 143624 142187 2026-06-21T11:40:31Z HackerPunki 16665 143624 wikitext text/x-wiki {{#invoke:Navbox | navbox | name = Lengua Estremeña | title = '''[[Lengua estremeña|Estremeñu (Altu estremeñu)]]''' | listclass = hlist | state = autocollapse <-- Grupos --> | group1 = [[Gramática del estremeñu|Gramática]] | list1 = *[[Fonología del estremeñu|Prenunciación]] **AFE *[[Castellaneu]] *Categorías gramaticalis **[[Pronombris del estremeñu|Pronombris]] **[[Sustantivus del estremeñu|Sustantivus]] **[[Verbus del estremeñu|Verbus]] *[[Morfología del estremeñu|Morfología]] * [[Ortografía del estremeñu|Ortografía]] **<small>[[Ortografía del extremeño|OSCEC]]</small> **<small>[[Primera Gramática Ehtremeña|Gonçalviana]]</small> **<small>Huéyebra Kahtúa</small> **<small>Grabielana</small> **<small>Chamiciana</small> *[[Sintassis del estremeñu|Sintassis]] | group2 = Palras i varianças | list2 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Altu-estremeñu ocidental|Ponienti]] | list1 = [[Aceúchi]] · [[Hurzanu|Hurzanu (Palra)]] · [[Palra d'El Rebollal]] · [[Serraillanu i Garrovillanu|Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] · [[Serragatinu (Palra)]] · [[Granaílla (Palra)]] | group2 = [[Altu-estremeñu orental|Salienti]] | list2 = [[Bexaranu (Palra)]] · [[Chitanu]] | group3 = Palras con caraitirísticas del estremeñu | list3 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Lengua leonesa|Lionés]] ''[[Lionés orental|orental]]'' ([[Asturleonés (crassificación)|Asturlionés]]) | list1 = [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] ( · [[Palra Riberana|Riberanu]] · [[Palra Serrana|Sierra de Francia]]) · [[Provincia de Çamora|Çamora]] ([[Palra Sayaguesa|Sayagues]]) · [[Cantabria]] ([[Cántabru (palra)|Montañés]]) | group2 = [[Lengua castellana|Castellanu]] | list2 = [[Castú (palra)|Castúu]] (<small>[[Mediu-estremeñu]]</small> · <small>[[Baxu-estremeñu]]</small>) · [[Español lionés]] (<small>[[Castellanu liones centru-ocidental|Centru-ocidental]]</small> · <small>[[Castellanu lionés sul|Sul]]</small>) }} }} | group3 = Sotras palras<br> relacionás | list3 = *[[Lengua castellana|Castellanu]] **[[Castellano manchegu|Manchegu]] **[[Andalús (palra)|Andalús]] *[[Galaicu-Portugués]] **[[A fala|A Fala]] **[[Barranquenhu]] | group4 = Organiçacionis | list4 = *''[[Asociación Estudio y divulgación del Patrimonio Lingüístico Extremeño]]'' (APLEx) *''[[Huéyebra Kahtúa]]'' *''[[OSCEC|Órganu de Siguimientu del Estremeñu i la su Coltura]]'' (OSCEC) *''[[Asociación de Amigos del Habla Chinata]]'' | below = [[Estoria del estremeñu|Estoria]] · [[Literatura del estremeñu|Literatura]] · [[Normativiçación del estremeñu|Normativiçación]] · [[Renacencia estremeña|Renacencia]] }} qf6bjm0klmssobtqm6yfc5dvtyg8aq4 143625 143624 2026-06-21T11:40:57Z HackerPunki 16665 143625 wikitext text/x-wiki {{#invoke:Navbox | navbox | name = Lengua Estremeña | title = '''[[Lengua estremeña|Estremeñu (Altu estremeñu)]]''' | listclass = hlist | state = autocollapse <-- Grupos --> | group1 = [[Gramática del estremeñu|Gramática]] | list1 = *[[Fonología del estremeñu|Prenunciación]] **AFE *[[Castellaneu]] *Categorías gramaticalis **[[Pronombris del estremeñu|Pronombris]] **[[Sustantivus del estremeñu|Sustantivus]] **[[Verbus del estremeñu|Verbus]] *[[Morfología del estremeñu|Morfología]] * [[Ortografía del estremeñu|Ortografía]] **<small>[[Ortografía del extremeño|OSCEC]]</small> **<small>[[Primera Gramática Ehtremeña|Gonçalviana]]</small> **<small>Huéyebra Kahtúa</small> **<small>Grabielana</small> **<small>Chamiciana</small> *[[Sintassis del estremeñu|Sintassis]] | group2 = Palras i varianças | list2 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Altu-estremeñu ocidental|Ponienti]] | list1 = [[Aceúchi]] · [[Hurzanu|Hurzanu (Palra)]] · [[Palra d'El Rebollal]] · [[Serraillanu i Garrovillanu|Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] · [[Serragatinu (Palra)]] · [[Granaílla (Palra)]] | group2 = [[Altu-estremeñu orental|Salienti]] | list2 = [[Bexaranu (Palra)]] · [[Chitanu]] | group3 = Palras con caraitirísticas del estremeñu | list3 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Lengua leonesa|Lionés]] ''[[Lionés orental|orental]]'' ([[Asturleonés (crassificación)|Asturlionés]]) | list1 = [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] ( · [[Palra Riberana|Riberanu]] · [[Palra Serrana|Sierra de Francia]]) · [[Provincia de Çamora|Çamora]] ([[Palra Sayaguesa|Sayagues]]) · [[Cantabria]] ([[Cántabru (palra)|Montañés]]) | group2 = [[Lengua castellana|Castellanu]] | list2 = [[Castú (palra)|Castúu]] (<small>[[Mediu-estremeñu]]</small> · <small>[[Baxu-estremeñu]]</small>) · [[Español lionés]] (<small>[[Castellanu liones centru-ocidental|Centru-ocidental]]</small> · <small>[[Castellanu lionés sul|Sul]]</small>) }} }} | group3 = Sotras palras<br> relacionás | list3 = *[[Lengua castellana|Castellanu]] **[[Castellano manchegu|Manchegu]] **[[Andalús (palra)|Andalús]] *[[Galaicu-Portugués]] **[[A fala|A Fala]] **[[Barranquenhu]] | group4 = Organiçacionis i Assoçacionis | list4 = *''[[Asociación Estudio y divulgación del Patrimonio Lingüístico Extremeño]]'' (APLEx) *''[[Huéyebra Kahtúa]]'' *''[[OSCEC|Órganu de Siguimientu del Estremeñu i la su Coltura]]'' (OSCEC) *''[[Asociación de Amigos del Habla Chinata]]'' | below = [[Estoria del estremeñu|Estoria]] · [[Literatura del estremeñu|Literatura]] · [[Normativiçación del estremeñu|Normativiçación]] · [[Renacencia estremeña|Renacencia]] }} o7qmk0kjmdvch9b6vc6o91o5mwluhpq 143626 143625 2026-06-21T11:41:34Z HackerPunki 16665 143626 wikitext text/x-wiki {{#invoke:Navbox | navbox | name = Lengua Estremeña | title = '''[[Lengua estremeña|Estremeñu (Altu estremeñu)]]''' | listclass = hlist | state = autocollapse <-- Grupos --> | group1 = [[Gramática del estremeñu|Gramática]] | list1 = *[[Fonología del estremeñu|Prenunciación]] **AFE *[[Castellaneu]] *Categorías gramaticalis **[[Pronombris del estremeñu|Pronombris]] **[[Sustantivus del estremeñu|Sustantivus]] **[[Verbus del estremeñu|Verbus]] *[[Morfología del estremeñu|Morfología]] * [[Ortografía del estremeñu|Ortografía]] **<small>[[Ortografía del extremeño|OSCEC]]</small> **<small>[[Primera Gramática Ehtremeña|Gonçalviana]]</small> **<small>Huéyebra Kahtúa</small> **<small>Grabielana</small> **<small>Chamiciana</small> *[[Sintassis del estremeñu|Sintassis]] | group2 = Palras i varianças | list2 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Altu-estremeñu ocidental|Ponienti]] | list1 = [[Aceúchi]] · [[Hurzanu|Hurzanu (Palra)]] · [[Palra d'El Rebollal]] · [[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)|Serraillanu i Garrovillanu]] · [[Serragatinu (Palra)]] · [[Granaílla (Palra)]] | group2 = [[Altu-estremeñu orental|Salienti]] | list2 = [[Bexaranu (Palra)]] · [[Chitanu]] | group3 = Palras con caraitirísticas del estremeñu | list3 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Lengua leonesa|Lionés]] ''[[Lionés orental|orental]]'' ([[Asturleonés (crassificación)|Asturlionés]]) | list1 = [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] ( · [[Palra Riberana|Riberanu]] · [[Palra Serrana|Sierra de Francia]]) · [[Provincia de Çamora|Çamora]] ([[Palra Sayaguesa|Sayagues]]) · [[Cantabria]] ([[Cántabru (palra)|Montañés]]) | group2 = [[Lengua castellana|Castellanu]] | list2 = [[Castú (palra)|Castúu]] (<small>[[Mediu-estremeñu]]</small> · <small>[[Baxu-estremeñu]]</small>) · [[Español lionés]] (<small>[[Castellanu liones centru-ocidental|Centru-ocidental]]</small> · <small>[[Castellanu lionés sul|Sul]]</small>) }} }} | group3 = Sotras palras<br> relacionás | list3 = *[[Lengua castellana|Castellanu]] **[[Castellano manchegu|Manchegu]] **[[Andalús (palra)|Andalús]] *[[Galaicu-Portugués]] **[[A fala|A Fala]] **[[Barranquenhu]] | group4 = Organiçacionis i Assoçacionis | list4 = *''[[Asociación Estudio y divulgación del Patrimonio Lingüístico Extremeño]]'' (APLEx) *''[[Huéyebra Kahtúa]]'' *''[[OSCEC|Órganu de Siguimientu del Estremeñu i la su Coltura]]'' (OSCEC) *''[[Asociación de Amigos del Habla Chinata]]'' | below = [[Estoria del estremeñu|Estoria]] · [[Literatura del estremeñu|Literatura]] · [[Normativiçación del estremeñu|Normativiçación]] · [[Renacencia estremeña|Renacencia]] }} 4ukhtz0n7mvzi040uvxqi4m6kz8m00e 143627 143626 2026-06-21T11:44:08Z HackerPunki 16665 143627 wikitext text/x-wiki {{#invoke:Navbox | navbox | name = Lengua Estremeña | title = '''[[Lengua estremeña|Estremeñu (Altu estremeñu)]]''' | listclass = hlist | state = autocollapse <-- Grupos --> | group1 = [[Gramática del estremeñu|Gramática]] | list1 = *[[Fonología del estremeñu|Prenunciación]] **AFE *[[Castellaneu]] *Categorías gramaticalis **[[Pronombris del estremeñu|Pronombris]] **[[Sustantivus del estremeñu|Sustantivus]] **[[Verbus del estremeñu|Verbus]] *[[Morfología del estremeñu|Morfología]] * [[Ortografía del estremeñu|Ortografía]] **<small>[[Ortografía del extremeño|OSCEC]]</small> **<small>[[Primera Gramática Ehtremeña|Gonçalviana]]</small> **<small>Huéyebra Kahtúa</small> **<small>Grabielana</small> **<small>Chamiciana</small> *[[Sintassis del estremeñu|Sintassis]] | group2 = Palras i varianças | list2 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Altu-estremeñu ocidental|Ponienti]] | list1 = [[Aceúchi]] · [[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] · [[Palra d'El Rebollal]] · [[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)|Serraillanu i Garrovillanu]] · [[Serragatinu (Palra)]] · [[Granaílla (Palra)]] | group2 = [[Altu-estremeñu orental|Salienti]] | list2 = [[Bexaranu (Palra)]] · [[Chitanu]] | group3 = Palras con caraitirísticas del estremeñu | list3 = {{navbox | subgroup | group1 = [[Lengua leonesa|Lionés]] ''[[Lionés orental|orental]]'' ([[Asturleonés (crassificación)|Asturlionés]]) | list1 = [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] ( · [[Palra Riberana|Riberanu]] · [[Palra Serrana|Sierra de Francia]]) · [[Provincia de Çamora|Çamora]] ([[Palra Sayaguesa|Sayagues]]) · [[Cantabria]] ([[Cántabru (palra)|Montañés]]) | group2 = [[Lengua castellana|Castellanu]] | list2 = [[Castú (palra)|Castúu]] (<small>[[Mediu-estremeñu]]</small> · <small>[[Baxu-estremeñu]]</small>) · [[Español lionés]] (<small>[[Castellanu liones centru-ocidental|Centru-ocidental]]</small> · <small>[[Castellanu lionés sul|Sul]]</small>) }} }} | group3 = Sotras palras<br> relacionás | list3 = *[[Lengua castellana|Castellanu]] **[[Castellano manchegu|Manchegu]] **[[Andalús (palra)|Andalús]] *[[Galaicu-Portugués]] **[[A fala|A Fala]] **[[Barranquenhu]] | group4 = Organiçacionis i Assoçacionis | list4 = *''[[Asociación Estudio y divulgación del Patrimonio Lingüístico Extremeño]]'' (APLEx) *''[[Huéyebra Kahtúa]]'' *''[[OSCEC|Órganu de Siguimientu del Estremeñu i la su Coltura]]'' (OSCEC) *''[[Asociación de Amigos del Habla Chinata]]'' | below = [[Estoria del estremeñu|Estoria]] · [[Literatura del estremeñu|Literatura]] · [[Normativiçación del estremeñu|Normativiçación]] · [[Renacencia estremeña|Renacencia]] }} fjil9m5xt15dnodav4cymv4g9gdzfe5 Abuya 0 11711 143601 141832 2026-06-20T15:24:16Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143601 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Abuya''' es la [[Capital]] almenistrativa i pulítica dela [[Nigeria]].<ref>citar web|títulu=Abuja | Geography, Development, & Population | Britannica |url=https://www.britannica.com/place/Abuja-national-capital-Nigeria |acessudata=2022-03-12 |website=www.britannica.com |luenga=en</ref> Assitá nel centru del país, nel [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]], es una [[Ciá planeá]] costruía prencipalmenti ena [[Década de 1980]] a partil dun planu diretol dun consórciu de tres escrivanías estauniensis de praneanura i arquitetura. El Distritu Central de Negócius d'Abuya, ya, fue proyeitau pol arquitetu japonés [[Kenzo Tange]].<ref name="Tange">citar web|títulu=Central area of New Federal Capital City of Nigeria|url=https://en.tangeweb.com/works/works_no-66/|acessudata=2022-02-19|website=Tange Associates|luenga=en-GB</ref><ref name="bbc">Citar web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6355269.stm |títulu=Life of poverty in Abuja's wealth |autor=BBC News |pubricau=13 de hebreru de 2007 |luenga=ingrés |acessudata=10 d'abostu de 2007</ref><ref>citar web|úrtimu =titel |títulu=Build a house in Japan | Connect with Japanese Architects | titel |url=https://titel.jp/en |acessudata=2022-03-12 |website=titel (タイテル) |luenga=en</ref> Sustituyó [[Lagus (Nigéria)|Lagus]], la ciá mas puebrá del país, comu capital el 12 de deziembri de 1991.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 2</ref><ref name=":2">citar libru|úrtimu =Alkasum|primeru =Abba|títulu=ABUJA: The making of a capital city, 1976 - 2006|añu=2012</ref> La su geografía es definía pola Rocha Aso, un monólitu de 400 metrus (1.300 peis) dejau pola [[Erosión|erosión hídrica]]. El [[Aso Villa|Compleju Pressidencial]], la [[Suprema Corti dela Nigéria|Suprema Corti]], la [[Assambléa Nacioná dela Nigéria|Assambléa Nacioná]]<ref>citar web|títulu=National Assembly | Federal Republic of Nigeria|url=https://www.nassnig.org/|website=www.nassnig.org|acessudata=2020-05-30</ref> i grandi parti dela ciá s'estendin al sul dela rocha. El [[Monti Zuma]], un monólitu de 792 metrus (2.598 peis), s'alcuentra al norti dela ciá ena vía espresa pa Kaduna.<ref>citar web|títulu=Zuma Rock|url=https://www.visitnigerianow.com/tours/zuma-rock/|acessudata=2022-01-04|website=Visit Nigeria Now|luenga=en-GB</ref> Nel censu de 2006, la ciá tenía una puebración de 776.298,<ref name="plac">citar web|url=http://placng.org/Legal%20Notice%20on%20Publication%20of%202006%20Census%20Final%20Results.pdf |títulu=Legal Notice on Publication of 2006 Census Final Results |pubricau=Policy and Legal Advocacy Centre |acessudata=2012-06-10 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20130319130952/http://placng.org/Legal%20Notice%20on%20Publication%20of%202006%20Census%20Final%20Results.pdf |arquivudata=2013-03-19 </ref> haziendu-si una delas [[Lista de ciais dela Nigéria pol puebración|dezi ciais mas puebrás dela Nigéria]]. D'acuerdu colas [[Organización delas Nacionis Unidas|Nacionis Unidas]], Abuya creció 139,7% entri 2000 i 2010, haziendu-si la ciá que mas creci nel [[Mundu]].<ref name="euromonitor2010">citar web| url = http://blog.euromonitor.com/2010/03/special-report-worlds-fastest-growing-cities-are-in-asia-and-africa.html |títulu= World's Fastest Growing Cities are in Asia and Africa |data= 2010-03-02 |pubricau= Euromonitor |arquivourl= https://web.archive.org/web/20151117022953/http://blog.euromonitor.com/2010/03/special-report-worlds-fastest-growing-cities-are-in-asia-and-africa.html |arquivudata= Outubri de 2015 |acessudata= 2015-10-26</ref> A partil de 2015, la ciá está esperimentandu un crecimientu añual de pol menus 35%, manteniendu la su posició comu la ciá que mas creci nel continenti africanu i una delas que mas creci nel [[Mundu]].<ref name="abujafacts5">citar web|url=http://www.abujafacts.ng/top-5-cities-to-do-business-in-nigeria-abuja-is-2nd/ |títulu=Top 5 Cities To Do Business in Nigeria. ABUJA Is 2nd |pubricau=Abuja Facts |data=2015-04-22 |acessudata=2015-10-26 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20160204113031/http://www.abujafacts.ng/top-5-cities-to-do-business-in-nigeria-abuja-is-2nd/ |arquivudata=2016-02-04 </ref><ref>citar libru|úrtimu =Aguochi|primeru =O.J.J|títulu=Abuja: Birth of the colossus|pubricau=Stirling Horden publishers|añu=2004</ref> A partil de 2016, la [[Región metrupulitana|área metrupulitana]] d'Abuja es estimá en seis millonis de pressonas, queandu atrás namás que de Lagus comu l'área metrupulitana mas puebrá dela Nigéria.<ref name="Jaiyeola">citar web|url=http://www.thisdaylive.com/index.php/2016/03/29/fct-minister-harps-on-development-of-satellite-towns/ |títulu=FCT Minister Harps on Development of Satellite Towns |úrtimu =Jaiyeola |primeru =Andrews |acessudata=2016-11-22 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20170806020432/http://www.thisdaylive.com/index.php/2016/03/29/fct-minister-harps-on-development-of-satellite-towns/ |arquivudata=2017-08-06 </ref><ref>citar web|títulu=Abuja Nigeria|url=https://ftan.org.ng/index.php/nigeria-tourism-facts/258-abuja-nigeria|website=ftan.org.ng|acessudata=2020-05-30</ref> Los prencipalis lugaris religiosus encluin la [[Mesquita Nacioná d'Abuya|Mesquita Nacioná dela Nigéria]] i el [[Ilesia Nacioná dela Nigéria|Centru Cristianu Nacioná dela Nigéria]]. La ciá es servía pol [[Aerupuertu Enternacional Nnamdi Azikiwe]]. Abuya es conocía pol sel una delas poquinas [[Ciá planeá|capitalis costruías específicamenti]] en [[África]], amás de sel una delas mas ricas.<ref name="BBC"/> Es tamién una ciá-chavi nel continenti africanu ebiu a la enfruéncia geopulítica dela Nigéria enos asuntus regionais.<ref>citar web|títulu=The Nigeria Capital City – AMLSN – Salt City 2020|url=https://amlsnconference.org/the-nigeria-capital-city/|acessudata=2021-01-23|luenga=en-GB</ref> Á síu entavía un centru de conferéncias i acugíu várius alcuentrus añualmenti, comu la runión de 2003 delos Jefis de Gobiernu dela Commonwealth i las runionis de 2014 del Fóru Económicu Mundia ([[África]]).<ref>citar web|títulu=The Nigeria Capital City – AMLSN – Salt City 2020|url=https://amlsnconference.org/the-nigeria-capital-city/|luenga=en-GB|acessudata=2020-05-12</ref><ref>citar web|títulu=Aso Rock Declaration on Development and Democracy: Partnership for Peace and Prosperity | The Commonwealth|url=https://thecommonwealth.org/aso-rock-declaration-development-and-democracy-partnership-peace-and-prosperity|website=thecommonwealth.org|acessudata=2020-05-30</ref> Abuja s'ajuntó ala Redi Globá de Ciais d'Aprenediçon dela [[Organización delas Nacionis Unidas pala Educación, la Céncia i la Coltura|UNESCO]] en 2016. == Etimulogía == Abuya, nel [[Luenga ingresa|ingrés]], ''Abuja'' es una [[Ciá planeá|ciá planeá]] pa sel la capital dela [[Nigéria]]. Toma el su nombri dela ciá cerca d'Abuya (ogañu Suleja, [[Estau de Níguer|estau de Níguer]]), la qual fue hundá con essi nombri pol ''Abubakr Jatau dan Ishaqu'', segundu rei de Zazzau en 1828, endispués dela [[Guerra hulani|Yihad Hulani]]. Jatau tenía el sobrenombri d''Abu Ja'', literalmenti "Abu, el roju", n'alusión ala su tes crara. El nombri dela ciá evoca el del su hundadol. Endispués del trasladu dela capital, l'antigua Abuya passó a llamal-si Suleja (pol el decendenti d'Abuya, el emir Suleiman NuBarao).<ref>citar web|url=https://allafrica.com/stories/200610310560.html|títulu=Abu-Ja, ogañu Suleja|website=AllAfrica.com</ref><ref>[https://www.dailytrust.com.ng/news/wednesday-column/sarkin-zazzaun-suleja-the-almost-rejected-stone/28374.html Sarkin Zazzaun Suleja, the (almost) rejected stone...] Pol Mohammed Haruna en Daily Trust, Abuya, 25 de setiembri, 2013. Consultau 11/12/2017</ref><ref>citar web|url=https://www.thenigerianvoice.com/news/69612/abuja-was-the-original-name-of-suleja-senator-kuta.html|títulu=ABUJA ERA EL NOMBRU ORJINÁL DE SULEJA - SENADOL KUTA|data=10 de setiembri de 2011|website=The Nigerian Voice</ref><ref>citar web|url=http://www.oaugf.ng/6thawam2016/index.php/about/abuja|títulu=Abuja|website=Oaugf.ng</ref> Abuja es la horma recomendá n'español tinendu en cuenta la pronunciación.<ref>citar web|url=https://www.rae.es/dpd/Abuya|títulu=Abuya|website=Diccionáriu panhispánicu de dudas</ref> == Estoria == [[File:National Assembly Building with Mace, Abuja, Nigeria.jpg|thumb|Prédiu dela Assamblea Nacional n'Abuya]] [[File:Abuja Millennium Park 2019 01.jpg|thumb|Millenium Park]] === Encetis === Dendi la endependéncia dela [[Nigéria]], se traçun planus pala costrución d'una capital nun lugal del país considerau neutru, ebiu alas grandis devisionis étnicas i religiosas presentis nel Estau. El lugal designau acabó siendu el centru del país, nel prencepiu dela década de 1970, lu que senificaba neutraliá i uniá nacioná pa toas las partis. Otru impulsu pala costrución d'Abuya fue la supripuebración de [[Lagus (Nigéria)|Lagus]], alogu capital del país, que sufría con condicionis precárias ena su estrutureta urbana i social col grandíssimu aumentu puebracional i desigualdais socialis i económicas. Al ejempru de [[Brasilia]], capital [[Brasil|brasileña]] costruía nel centru del país, Abuya aumentó abondu la su puebración dendi los primerus añus dela su costrución i aumentó pocu a pocu la puebración ena región central dela Nigéria. La costrución d'Abuya fue encetá nel cabu de 1970, inque ebiu a la enestabilidá pulítica i económica que el país afruntaba naquella epoca, los estagius prenciperus dela ciá nu estuvun completus ata meyaus de 1980. El planu maestru pala ciá i pal [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]] fue desenvolviu pola International Planning Associates (IPA), un consórciu de tres impresas americanas: Planejament Research Corporation; Wallace McHarg Roberts i Todd; i Archisystems - una devisión dela Organización Hughes.<ref>elleh, Nnamdi, Abuya, el proyeutu de proyeitu mas</ref> El planu maestru d'Abuya definió la estrutureta general i los prencipalis elementus de diseñu dela ciá que son visiblis ena su horma atual. El proyeitu mas detalhau delas áreas centralis dela capital, prencipalmenti el su núcleu monumentá, fue realizau pol [[Kenzo Tange]], un renomissau arquitetu japonés, cola su equipu d'urbanistas. === Estoria recienti === Endispués dela su costrución i la tresférencia defenitiva dela sedi del puel nigerianu pa Abuya, la huerça delos paísis tresfirun las sus embaixás pala ciá. Nostanti, angunus entavía mantuvun i mantiénin las sus embaixás i consuláus en [[Lagus (Nigéria)|Lagus]], antiga capital nigeriana i entavía prencipal centru financieru i comerciá del país. Abuya es ogañu sedi dela [[Comuniá Económica delos Estaus d'África Ocidental]] (ECOWAS) i sedi regional dela [[Organización delos Paísis Esportantis de Petróleu]] (OPEP). Ogañu, la capital á teníu un crecimientu puebracional enormi i dessistin relatus de que angunas áreas alreol d'Abuya tenun teníu crecimientu de puebración entri 20% i 30% al añu.<ref>Citar web |url=https://www.google.com/search?q=http://www.citiesalliance.org/cdsdb.nsf/Attachments/South%2BAfrica%2Broundtable/$File/African+Regional+Roundtable+on+Upgrading+Oct00.pdf |títulu=Mesa Redonda Regional Africana sobri el Mejoraeru d'Assentamientus de Baha Renta |autor=Conferéncia del Bancu Mundia |data=3–5 d'otubri de 2000 |páginas=16 |luenga=ingrés |arquivourl=https://www.google.com/search?q=https://web.archive.org/web/20090327034346/http://www.citiesalliance.org/cdsdb.nsf/Attachments/South%2BAfrica%2Broundtable/$File/African+Regional+Roundtable+on+Upgrading+Oct00.pdf |arquivudata=27 de marçu de 2009 |acessudata=9 de marçu de 2012 |urlmorta=yes </ref> Chavolas i vilas s'esparramun ligéru pol drentu i pol hueraparti delos límitis dela ciá.<ref name="BBC">Citar web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6355269.stm |títulu=Vida de pobreza ena riqueza d'Abuya |autor=BBC News |pubricau=13 de hebreru de 2007 |luenga=ingrés |acessudata=10 d'abostu de 2007</ref> Dezenas de millaris de pressonas fueron espulsás de testis lugaris, dendi que el exmenistru del [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]], Nasir Ahmad el-Rufai, encetó una campana de demoleción dessas áreas en 2003.<ref>Citar web |url=http://www.nytimes.com/2006/12/13/world/africa/13abuja.html?_r=1&ex=1323666000&en=9b1bb2ecd684791c&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss |títulu=Nuna "Ciá delos Sueñus", un pesadiella pal Hombri común |autor=Polgreen, Lydia |pubricau=13 de deziembri de 2006 |luenga=ingrés |acessudata=9 de marçu de 2012</ref> == Geografía == [[Archivu:Katampe Hill- The Geographical Center Of Nigeria.jpg|250px|thumb|La Colina de Katampe el centru Geográficu de Nigeria]] [[archivu:Abuja.jpg|thumb|250px|Vista d'Abuja]] Abuya s'alcuentra ena región central dela [[Nigéria]], con un'área de 713 [[Quilómetru cuadrau|quilómetrus cuadraus]] ena región nordesti del [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]]. El relevu dela ciá, assin comu de tol [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]], es repletU de [[Montaña]]s i [[Pranaltu]]s, lu que nostanti nu empedi que ella tenga tierras fértilis.<ref name="Fatos">Citar web|url=http://fct.gov.ng/index7732.html?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=87|títulu=HECHUS|acessudata=8 de marçu de 2012|autor=Almenistración del Territóriu dela Capital Federá|luenga=ingrés|arquivourl=https://web.archive.org/web/20120305215612/http://fct.gov.ng/index7732.html?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=87|arquivudata=5 de Marçu de 2012|urlmorta=yes</ref> L'área d'Abuya se limita colas [[Áreas de gobiernU local ena Nigéria|áreas de gobiernU local]] de [[Bwari]] (al norti), Kuje (al sul) i Gwagwalada (al oesti), i entavía colos [[Estaus dela Nigéria|estaus]] de [[Nasarawa (estau)|Nasarawa]] i [[Níguer (estau)|Níguer]].<ref name="MapaPostal" /> === Clima === D'acuerdu cola [[Crassificación climática de Köppen-Geiger|crassificación climática de Koppen]], Abuya possei un [[Clima tropical con estación seca|clima tropical úmiu i secu]]. La ciá esperimenta tres condicionis metiológicas añualis. Estu enclui un períudu calorosu, una estación chuviosa i una estación seca. Entri las dos, á un brevi intervalu d'[[Harmatán]], cola prencipal caraterística siendu la ñeblina de polvu, huertiandu la frieça i estiagi.<ref name="Abuja 1">citar web|url=http://www.touristlink.com/nigeria/abuja/overview.html|títulu=Abuja - Nigéria (2011)|acessudata=8 de marçu de 2012|autor=Touristlink|luenga=inglés</ref> La estación lluviosa n'Abuya es relativamenti larga. S'enceta a partil d'[[Abril]] i remata en [[Outubri]], pudiendu estendel-si de [[Marçu]] a [[Noviembri]], quandu las temperaturas diurnas llegan a alcançal de 28 a 30 °C. La mínima nel períudu noturnu s'áia alreol de 22 a 23 °C. Ena estación seca, las temperaturas diurnas puen alcançal ata 40 °C i las temperaturas noturnas puen caél pa 12 °C. Siendu lu mesmu ala nochi, el refrescamientu pué sel siguíu pol temperaturas diurnas abondu p'encima de 30 °C. Las altituis elevás i los terrenus ondiaus dela ciá enfruíncia moderamenti el su clima.<ref name="Abuja 1" /> {| class="wikitable plainrowheaders" style="margin: 1em auto; text-align: center; font-size: 90%; line-height: 1.2em; border: 1px solid #a2a9b1; border-collapse: collapse; width: 100%; max-width: 760px;" |- ! colspan="14" style="background:#efefef; padding:0.4em 0.6em; font-size:115%;" | [[Archivu:Gnome-weather-few-clouds.svg|40px|link=|alt=]]  '''Tabela de clima d'Abuja'''  [[Archivu:WPTC_Meteo_task_force.svg|40px|link=|alt=]] |- ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Mes ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Ene ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Feb ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Mar ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Abr ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | May ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Jun ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Jul ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Ago ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Set ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Out ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Nov ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Diz ! style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em;" | Añu |- ! scope="row" style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Tempratura mássima media (°C) | style="background:#ffd1d1; padding:0.2em 0.5em;" | 34 | style="background:#ffadad; padding:0.2em 0.5em;" | 36 | style="background:#ff9999; padding:0.2em 0.5em;" | 37 | style="background:#ffadad; padding:0.2em 0.5em;" | 36 | style="background:#ffe0d6; padding:0.2em 0.5em;" | 33 | style="background:#ffecd1; padding:0.2em 0.5em;" | 31 | style="background:#fff2d6; padding:0.2em 0.5em;" | 29 | style="background:#fffbe6; padding:0.2em 0.5em;" | 28 | style="background:#fff2d6; padding:0.2em 0.5em;" | 30 | style="background:#ffe5cc; padding:0.2em 0.5em;" | 32 | style="background:#ffd1d1; padding:0.2em 0.5em;" | 34 | style="background:#ffd1d1; padding:0.2em 0.5em;" | 34 | style="background:#fffbe6; padding:0.2em 0.5em;" | 28 |- ! scope="row" style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Tempratura mínima media (°C) | style="background:#f8fdff; padding:0.2em 0.5em;" | 20 | style="background:#e9f5ff; padding:0.2em 0.5em;" | 23 | style="background:#e0f0ff; padding:0.2em 0.5em;" | 24 | style="background:#d6ecff; padding:0.2em 0.5em;" | 25 | style="background:#e9f5ff; padding:0.2em 0.5em;" | 23 | style="background:#f0f8ff; padding:0.2em 0.5em;" | 22 | style="background:#f0f8ff; padding:0.2em 0.5em;" | 22 | style="background:#f0f8ff; padding:0.2em 0.5em;" | 22 | style="background:#f5fbff; padding:0.2em 0.5em;" | 21 | style="background:#f5fbff; padding:0.2em 0.5em;" | 21 | style="background:#fbfeff; padding:0.2em 0.5em;" | 19 | style="background:#fbfeff; padding:0.2em 0.5em;" | 19 | style="background:#fbfeff; padding:0.2em 0.5em;" | 19 |- ! scope="row" style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm) | style="background:#f7fcf5; padding:0.2em 0.5em;" | 3 | style="background:#f7fcf5; padding:0.2em 0.5em;" | 5 | style="background:#eef8ea; padding:0.2em 0.5em;" | 13 | style="background:#d9f0d3; padding:0.2em 0.5em;" | 61 | style="background:#bfe7bf; padding:0.2em 0.5em;" | 137 | style="background:#a6dba7; padding:0.2em 0.5em;" | 175 | style="background:#94d394; padding:0.2em 0.5em;" | 206 | style="background:#8ed08e; padding:0.2em 0.5em;" | 218 | style="background:#80c780; padding:0.2em 0.5em;" | 239 | style="background:#d0eccb; padding:0.2em 0.5em;" | 99 | style="background:#f7fcf5; padding:0.2em 0.5em;" | 3 | style="background:#fbfdfb; padding:0.2em 0.5em;" | 0 | style="background:#cbeac6; padding:0.2em 0.5em;" | 1156 |- ! scope="row" style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Oras de sol | style="padding:0.2em 0.5em;" | 226 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 216 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 220 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 210 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 226 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 189 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 155 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 149 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 180 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 248 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 267 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 270 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 2556 |- ! scope="row" style="background:#f8f9fa; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de lluvia | style="padding:0.2em 0.5em;" | 0 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 0 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 9 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 12 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 14 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 16 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 17 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 9 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 0 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 0 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 82 |- | colspan="14" style="background:#f8f9fa; padding:0.35em 0.6em; text-align:left;" | <small>Fonti: Weatherbase; The Weather Network.</small> |} === Vegetación === [[archivu:Asorock.jpg|200px|thumb|La Rocha Aso]] Abuya, assin comu tol [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]], s'assita drentu dela región d'[[África Ocidental]] ondi predomina la çona guineensi de holorestas de [[Savana]]. Á entavía chiquinas áreas de [[Holoresta tropical]] que s'án, nostanti, enas [[Llanura]]s del Gwagwa, especialmenti enos terrenus acidentaus del sudesti i sul del su territóriu. Es posibli topal tamién vallis i terrenus acidentaus.<ref name="Abuja 1" /> === Parquis i espacius púbricus === La ciá tién várius parquis, encluyendu el Parqui Millennium, assitau ena área central dela ciá. La prencipal atración dela ciá es la Rocha Aso, un grandi aforamientu que s'alcuentra alreol dela ciá. La Rocha Aso es un monólitu de 400 metrus i es la caraterística mas notábli dela ciá. El Compleju Pressidencial dela Nigéria, la Assambléa Nacioná Nigeriana, i el Supremi Tribuna dela Nigéria están assitaus alreol d'ella. Grandi parti dela ciá se espandió ena parti sul dela rocha. "Aso" senifica vitoriosu i ena luenga nativa s'escribi comu ''Asokoro'' u "el puebru dela vitoria". == Demugrafía == Nel censu de 2006, la ciá d'Abuja arrejistró una puebración de 776.298 abitantis,<ref>citar web|url=https://web.archive.org/web/20130319130952/http://placng.org/Legal%20Notice%20on%20Publication%20of%202006%20Census%20Final%20Results.pdf|títulu=Avisu Legá sobri la Pubricación delos Resultaus Finalis del Censu de 2006 (PDF)|pubricau=Policy and Legal Advocacy Centre|arquivudata=19 de marçu de 2013|acessudata=10 de juñu de 2012</ref> lu que l'assitiaba comu la otava [[Ciá]] mas puebrá dela Nigéria. Esti datu marcó un puntu de referéncia pal comprenel la magnitú del su crecimientu posteriol. D'acuerdu colas çifras de Nacionis Unidas, entri los añus 2000 i 2010 Abuja esperimentó un incrementu demugráficu del 139,7%, lu que la gorvió ena ciá de mas ligeru crecimientu del [[Mundu]] n'essi períudu.<ref>citar web|url=http://blog.euromonitor.com/2010/03/special-report-worlds-fastest-growing-cities-are-in-asia-and-africa.html|títulu=Las ciais que mas crecin nel Mundu están n'Ásia i África - Blog d'Euromonitor Entelnacional|pubricau=Euromonitor International Blog|data=2 de marçu de 2010|arquivudata=17 de noviembri de 2015|acessudata=5 de deziembri de 2025|luenga=ingrés</ref> Pa 2015, la urbi mantenía un ritmu d'espansión añual d'al menus 35%, consolidandu la su posición comu la ciá de mayol crecimientu nel [[Continenti]] africanu i una delas mas dinámicas a nivel global.<ref>citar web|url=http://www.abujafacts.ng/top-5-cities-to-do-business-in-nigeria-abuja-is-2nd/|títulu=Las 5 Prencipalis Ciais pa Hadel Negócius ena Nigéria. ABUJA es la 2.ª|website=Abuja Facts|arquivudata=4 de hebreru de 2016|acessudata=5 de deziembri de 2025|luenga=ingrés</ref> Estass çifras arreflejan nu solu un aumentu puebracional, sinu tamién un processu de transhormación urbana sin precedentis ena región. El crecimientu acelerau d'Abuja á provocau una grandi afluyéncia de [[Puebración]], tantU entelna comu estelna, pa la capital. Esti fenómenu á empulsau l'aparición de ciais satéliti i assentamientus periféricus, entri los que destacan Karu Urban Area, Suleja, Gwagwalada, Lugbe i Kuje, que huncionan comu estensionis naturalis dela metrópuli planeá. L'espansión pa estass áreas arrespondi ala nececiá d'absorbel la presión demugráfica i ofrecel alternativass de vivienda i servícius a los nuevus resientis. En 2022, l'[[Aglomeraeru urbanu|aglomeraeru]] urbanu d'Abuja argorvó una puebración estimada de 3.770.000 abitantis,<ref>citar web|url=http://www.demographia.com/db-worldua.pdf|títulu=Demographia World Urban Areas (PDF) (18.ª ed.)|pubricau=Demographia (Júliu 2022)|acessudata=3 de noviembri de 2022</ref> arrefleandu la magnitú dela su espansión i el impatu dela migración ena conhiguación territorial dela capital. [[Archivu:Barcelona-hotel.jpg|miniaturadeimagen|L'otel Barcelona d'Abuja]] Abuja tamién s'á gorvíu un polu d'atración pa comunidáis estrangeras, consolidandu una comuniá [[Emigraeru|emigranti]] en constanti crecimientu. La huerça d'estus emigrantis provienin de paísis dela subregión dela CEDEAO (ECOWAS), lu que arrefuerça el su caratel multiculturá i el su papel comu centru pulíticu i económicu d'África Ocidental. La ciá fue conçebía comu un proyeitu planeau ena década de 1980, col pesqui d'ofrecel un espáciu neutral i representativu dela diversidá étnica i religiosa dela Nigéria. En contrasti con [[Lagus (Nigéria)|Lagus]], l'antigua capital, Abuja aprencendía a evital los pobremaç de supripuebración i tensiónis urbanas, gorviéndu-si un símbulu d'entegración nacioná. En los úrtimus quinzi añus, Abuja á esperimentau un ligeru desenvolvimientu físicu, cola costrución d'enfrastruturas moernas, [[Avenía|avenías]], eifícius gubernamentalis i espácius residéncialis. Esti processu á transhormau el su paisaji urbanu i á empulsau la criación duna ciá con estándaç enternacionalis. La capital combina huncionis almenistrativas, diplomáticas i comercialis, lu que la pociciona comu un centru estratéjicu ena región. Amás, el su crecimientu económicu á jenerau una crecienti ofelta de servícius i opoltunidáis labutalis, atraiendu tantu a [[Professión|profesionalis]] comu a envelsionistas. Pa 2025, las proyeccionis estiman que la puebración metrupulitana d'Abuja superi los 4,2 millonis d'abitantis, manteniendu un ritmu de crecimientu superiol al promediu [[África|africanu]]. Esti dinamismu prantea retus en matéria de praneanura urbana, vivienda, trasnporti i sostenibilidá ambientali, peru tamién abri opoltunidáis pa consolidal a Abuja comu un modelu de ciá moelna n'África. La [[Jestión]] d'estus desaíus sedríe chavi pa garatizal que el crecimientu nu se traduzca en pobremaç estruturetais, sinu nun desenvolvimientu equilibráu i sostenibli. == Economía == [[archivu:Central bank nigeria.jpg|thumb|200px|esquierda|Bancu Central dela Nigéria con sedi n'Abuja]] La economía d'Abuja, assin comu quasi toa l'economía nacioná, órbita basicaenti alreol dela estraición petrolífera. Inque las regionis petrolíferas quein relativamenti lueñi d'Abuja, las recetis generás pol desta ativiá movin los diversus otrus setoris económicus localis. Esti hechu se ebiu a que Abuja concentra i á la sedi dela huerça delas destitucionis pulíticas dela nación, amás de bancus i otras impresas. El gobiernU nigerianu prelendi gorvel a Abuja un grandi centru financieru del país ata 2020. === Petróleu i minería === La huerça dela estraición está concentrá ena región sul del país (Delta del Níguer i [[Golfu dela Guinéa]]). Las recetis preceentis dela estraición quasi que ena su totaliá (95% dela produción) es atrelá a impresas ''[[Joint venture]]''. Pol tantu la huerça delos diviendus dela estraición desta riqueza acaba siendu embriá al esterior. Práticaenti nu á beneficiaura dela produción desta riqueza en suelu nigerianu. El gobiernU i las sus destitucionis acabun siendu los únicus organismus nigerianus beneficiaus pol desta esproración, que pol cabu acabun desviandu estus recursus cola corrución. Inque desta riqueza, las regionis produtoras sufrin un efetu advesu pala su economía pol detrimentu delas puebraciónis localis: la [[Enfermeá olandesa]]. La situción enas regionis del sul es prencipalmenti inestabli dendi el cabu de 2003, cola enseguráncia crecienti generá polas tribus localis que pídin la su parti delas recetis del petróleu, i el surjieru de verdaerus "señoris dela guerra" que estorsiónan las compañias petrolíferas localis, al envolvel-si nel contrabandu de petróleu. La minería es abondu huerti nel [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]], con destacu a la ciá vezina d'Abuja, [[Jos]]. Entavía á grandis reservaj d'[[Estañu]] i [[Nióbiu]] ena región. La beneficiaura d'estus mineralis a partil dela década de 1990 premitió una chiquina endustrialización alreol d'Abuja. === Economía enformal === [[archivu:Newlea.jpg|200px|thumb|El proyeitu ambiciosu dela ''Torri del Mileniu'' n'Abuja]] La participación dela economía enormal nel PIB d'Abuja es unu delos mas artus del mundu, llegendu a represental en 2003 ábate el 75%. Una grandi variá d'atividais son desenroás, dendi el ofíciu comerciá tradicioná ata mesmu la cuñadura de moas. La huerça delas impresas localis son chiquinas (abondus vezis impresas hemanilis), inque abondu helisiblis i dinámicas. La economía enormal d'Abuja pué sel desapartá en dos sub-setoris: El setol produtivu, qu'enclui toas las atividais de produción de bienis: agricurtura hemanil, chiquinas fábricas, costrución civil; I comerciu/servicius: vendedoris varejistas, trebajaoris domésticus, los creditaris, las cuuperativas financieras, atividais estracurriculais i atividais delas máfias religiosas u similáis. Endispués d'una pulítica repressiva nel prencepiu de 1980, el gobiernU federá en conjuntu col gobiernU local desenroó pulíticas d'apoyu al setol enormal, que de hechu es compuestu prencipalmenti de chiquinas i meyeras impresas. Entri las miías están: avial el emprenedeorismu a travis dela promoición de cursus de jesión i destribución de micru-empréstimus, encluyendu la criación de "centrus de desenvolvimientu endustriá", responsabli pola hormación, promoición, apoyu, contabiliá i empréstimus pa micru-emprenedeoris. En verdá, el setol enormal d'Abuja desempeñu un papel vitá ena economía local, criandu empleus, entrenandu, compitiendu i estumulandu el dinamismu económicu dela ciá. === Mercau emobiliaru === Dendi la costrución d'Abuja el setol emobiliaru fue el que mas creció. Cola consoliación d'Abuja comu capital a partil dela década de 1980, uvo un ''booom'' emobiliaru ena ciá, col crecimientu de grandis áreas urbanas. El préciu delos imoblis n'Abuja duranti la década de 1990 llegó a sel mas caru que los imoblis de [[Lagus (Nigéria)]]. Entri 1980 i 1990 Abuja arrejistró unu delos mayoris crecimientus puebracionalis del continenti africanu. Nesti escenáriu várias chiquinas impresas costrutoras d'Abuja crecierun, i se gorverun al cabu dela década de 1990 las mayoris dela Nigéria. Las emobiliárias d'Abuja tamién crecierun sutanciaimenti, conquistandu tamién los grandis mercaus de Lagus, [[Kanu]] i [[Ibadan]]. == Gobiernu == La ciá d'Abuja es almenistrá pol Conseju dela Área Municiapá d'Abuja i dela mesma horma pola Almenistración del Territóriu dela Capital Federá, que es responsabli pol abrangenti Territóriu dela Capital Federá. Las elecionis de consejeru i dela pressidéncia son realizás regularmenti.<ref>https://www.thenigerianvoice.com/news/110123/1/fct-poll-pdp-wins-5-of-6-area-councils.html FCT Poll: Pdp Wins 5 of 6 Area Councils</ref> El [[Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Territóriu dela Capital Federá]] es almenistrau pola [[Almenistración del Territóriu dela Capital Federá (Nigéria)|Almenistración del Territóriu dela Capital Federá]], órganu diretu subordinau al gobiernU federá que fue criau en 2004 pol pressidenti [[Olusegun Obasanju]], endispués dela disolución del Menistériu del Territóriu dela Capital Federá. La direción dela almenistración quea al cargu dun menistru, nombrau pol própiu [[Pressidenti dela Nigéria]], acumpañau dun secretáriu permanenti.<ref name="Admin">citar web|url=http://www.fct.gov.ng/index.html |títulu=Bienviniu al TCF |autor=Almenistración del Territóriu dela Capital Federá |luenga=ingrés |acessudata=10 de marçu de 2012 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20120301021056/http://fct.gov.ng/index.html |arquivudata=2012-03-01 |urlmorta=yes</ref> La almenistración del Territóriu dela Capital Federá rigi seti secretarías i dos agéncias localis, i es ogañu deregía pol Bala Mohammed.<ref name="Admin" /> === Relaçãois enternacionalis === ==== Geminaeru ==== Abuya tien, al menus, tres ciais-ermanas oficialis: *{{BRAb}} '''[[Brasília]]''', [[Brasil]]<ref name="eIntercambios">citar web|url=https://web.archive.org/web/20120111161053/http://eintercambios.com/geminacao-de-cidades-brasileiras.html|títulu=Jeminaeru de ciais brasileñas |autor=eIntercambios |acessudata=10 de marçu de 2012 |arquivourl=https://archive.today/20120720234611/ |arquivudata=20 de Julhu de 2012 |urlmorta=yes</ref> *{{USAb}} '''[[Detroit]]''', [[Estaus Unius]] *{{INDb}} '''[[Kanpur]]''', [[Índia]] == Educación == Nel [[Enseñu superiol]], Abuja cuenta con quatru nuversidáis, siendu dos púbricas i dos privás. La Nuversidá d'Abuja es la prencipal dela ciá, de caratel públicu, assin comu la Nuversidá Africana de Céncia i Tenulogía. Las destitucionis d'enseñu superiol de caratel privau son la Nuversidá Nigerianu-Turca del Nilu<ref>citar web|url=http://www.ntnu.edu.ng/ |títulu=Nuversidá Nigerianu-Turca del Nilu |autor=Nigerian Turkish Nile University |luenga=ingrés |acessudata=6 de marçu de 2012 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20120306151029/http://ntnu.edu.ng/ |arquivudata=2012-03-06 |urlmorta=yes</ref> i la Nuversidá Baze === Educación === [[Archivu:NOUN Senate Building Abuja.jpg|miniaturadeimagen|Nuversidá Nacioná Abielta dela Nigéria]] L'[[Educación]] n'Abuja, capital dela Nigéria, se carateriza pol una ampria ofelta de nuversidáis púbricas i privás que arreflejan la diversidá académia i coltural del país. Estass destitucionis abrangan dendi modelus tradiciunalis ata innovaoris enfuquis d'aprehendiçaji a distáncia, consolidandu ala ciá comu un centru educativu chavi n'África Ocidental. L'African University of Science and Technology (AUST), hundau en 2007 embaju la encinativa del Nelson Mandela Institution, se centra en proyeutus de posgrau n'áreas comu céncias de materialis, engeniería petrolera, matemáticas apricás i céncias aeru-espacialis.<ref>libru|títulu=Enseñu Superiol Privau i Pulítica Púbrica n'África: Un Casu de Contrasti dela Nigéria i Botsuana|autor=Isaac Nnamdi Obasi</ref><ref>libru|títulu=Pulíticas de Céncia, Tenulogía i Innovación pal Crecimientu Enclusivu n'África|autoris=Reuben A. Alabi et al.</ref> El su caratel enternacional se arrefleja ena preséncia de professuris vesitantis dela diáspora africana i ena graduación d'estudiantiss provenientis de mas de dieç paísis. AUST s'á consoliau comu un referenti n'[[Envestigación]] avanzá i hormación de dotoris en deciprinas científicas i tenulójicas. [[Archivu:Veritas University.Chapel.jpg|miniaturadeimagen|Capiya dela Nuversidá Veritas (Nuversidá Católica dela Nigéria)]] Pol la su parti, Baze University, criá en 2011, es una destitución privá qu'ofreci 43 proyeutus de graú i múltiplis posgraus en facultáis comu [[Derechu]], engeniería, céncias médicas i socialis. Destaca pol la su enfrastrutura moelna, encluyendu uspitá nuversitáriu i residéncias estudiantilis, amás d'alianças enternacionalis comu la colaboración cola ACCA pa hortalezel la hormación en contabiliá i finanças. El su campus urbanu i el su enfuqui en caliá académia l'án gorvíu nuna oción atracianti pa [[Estudianti|estudiantiss]] localis i enternacionalis. La Nuversidá Nacioná Abielta dela Nigéria (NOUN), con sedi almenistrativa n'Abuja, arrepresenta el modelu d'[[Educación abielta]] i a distáncia mas grandi d'África Ocidental.<ref>libru|títulu=Manual d'Nuversidáis Abieltas Alreol del Mundu|autoris=Sanjaya Mishra i Santosh Panda</ref><ref>libru|títulu=NOUN: Un Perfil dela Nuversidá Nacioná Abielta dela Nigéria|autor=National Open University of Nigeria</ref> Hundá en 1983 i arrelançá en 2002, cuenta con mas de 500.000 estudiantiss i mas de 75 centrus d'estudiu en tol país. La su hessibiliá premíti l'acessu a proyeutus de graú i posgrau n'áreas comu derechu, céncias socialis, educación i [[Salú]], sin las limitacionis dela enseñança presencial. Amás, se destingui pol sel emuni a huelgas sindicalis, lu que garatiça contínuiá académia. [[Archivu:ASE Abuja Campus, Nigeria Feb 2024.jpg|miniaturadeimagen|Escuela Africana d'Economía, Campus d'Abuja]] La Nuversidá del Nilu dela Nigéria, estarecía en 2009, es una [[Nuversidá privá]] que horma parti dela redi enternacional Honoris United Universities.<ref>libru|títulu=Tenulogía Verdi Basá en Biumassa pala Economía Circulal|autoris=Riti Thapar Kapoor et al.</ref><ref>libru|títulu=Bioprospeción Marina pala Bioeconomía Assul Sostenibli|autoris=Sesan Abiodun Aransiola et al.</ref> Con ochu facultáis i mas de 13.000 estudiantiss, ofreci proyeutus n'engeniería, céncias dela salú, derechu, céncias socialis i almenistración. La su bibriuteca moelna i las sus becas depoltivas i académicas arrefuerçan el su compromissu cola ecceléncia. Amás, á partecipau en proyeutus nacionalis comu la colaboración col Menistériu de [[Tenulogía|Céncia i Tenulogía]] ena produción de vacunas contra la COVID-19. La Nuversidá d'Abuja, hundá en 1988 comu [[Nuversidá]] federá, combina proyeutus convencionalis i d'educación a distáncia.<ref>libru|títulu=La Destrución dela Nuversidá d'Abuja|autor=Academic Staff Union of Universities</ref><ref>libru|títulu=Abuja: Hombre i Sociedá|autoris=Yakubu Adamu i Abiye E. Ichaba</ref> Con mas de 55.000 estudiantiss i 17 facultáis, ofreci una ampria gama de careras dendi meicina i derechu ata céncias socialis i comunicación. En 2024 fue arrenombrá comu Yakubu Gowon University n'onol al ess-pressidenti nigerianu. El su campus de mas de 11.000 étarias i la su [[Bibriuteca]] central la gorvin en una delas destitucionis mas grandis i arrepresentativas del país. La Nuversidá Veritas, conecía comu la [[Nuversidá Católica|Nuversidá Católica]] dela Nigéria, fue hundá en 2002 pol la Conferéncia Episscopá i encetó operacionis en 2007.<ref>libru|títulu=Conflitu de Recursus i Relacionis Ambientalis n'África|autor=Kelechi Johnmary Ani</ref><ref>libru|títulu=Derechus Humanus i el Medi AmbientI n'África: Un Cumpañeru d'Envestigación|autoris=Jean-Claude N. Ashukem et al.</ref> El su campus en Bwari, Abuja, ofreci proyeutus en céncias naturalis, humanidáis, derechu i educación, con un huerti énfassi en valoris [[Moral|moralis]] i empriendimientu. Amás, pubrica la Veritas Journal of Humanities, que promuevi envestigacionis enteldeciprinárias dendi una prespetiva africana. [[Archivu:Baze.university block B, E and hostels (drone shot) 08.jpg|miniaturadeimagen|Eifícius dela Nuversidá de Baze n'Abuja]] Fenalmenti, la Nuversidá Philomath, criá en 2021, es una destitución privá jóvin que ya cuenta con seisi facultáis, encluyendu derechu, [[Céncias socialis]], enhormática i comunicación.<ref>libru|títulu=Arreimaginandu el Sistema Educativu dela Nigéria: Mejorandu el Rendimientu Académicu|autor=Joseph A. Balogun</ref><ref>libru|títulu=Nanumaterialis pa la Produción i Almacenaeru d'Idrójenu Sostenibli|autoris=Jude A. Okolie et al.</ref> Á síu reconocía comu la mejol nuversidá privá enos prémius SEAL 2024 i ofreci becas d'ata el 50% p'atrael estudiantiss. El su enfuqui n'[[Innovación]] i lideralgu la pociciona comu una alternativa emerjenti nel panorama educativu d'Abuja. En conjuntu, estass nuversidáis muestrun cumu Abuja s'á consoliau comu un núcliu educativu que combina [[Tradición]], innovación i diversidá coltural, ofreciendu opoltunidáis tantu a estudiantiss nigerianus comu enternacionalis. == Enfrastruturas == [[File:NIGERIA.jpg|thumb|250px|Abuja, Nigeria]] === Trasportis === ==== Aériu ==== El [[Aerupuertu Enternacional Nnamdi Azikiwe]] es el que sirvi a Abuja i toa la región circundanti dela localiá. Recebiu essi nombri n'omenaji al primeru pressidenti dela Nigéria, [[Nnamdi Azikiwe]]. L'aerupuertu possei terminalis enternacionalis i domésticus, es operau pola ''Federal Airports Authority of Nigeria'' (Autoridá Aerupuertuária Federá dela Nigéria) - i la su movicion en 2009 fue de 3 196 438 passajeirus, caraterizandu-si comu unu delos mas movius del país.<ref name="Abuja 2">citar web|url=http://www.revistainfra.com.br/textos.asp?codigo=9544|títulu=Reconocimientu dela prática de FM comu una pulítica del GobiernU|acessudata=8 de marçu de 2012|autor=Revista Infra|datali=janeru de 2019</ref> L'aerupuertu está localizau a ábati 40 [[quilómetru]]s del centru dela ciá d'Abuja, ena carretera d'Abuja pa Gwagwalada.<ref name="Abuja 2" /> == Seguráncia == En relación a otras ciais del país Abuja es considerá relativamenti seguru. Pol sel la capital nacioná á un cuiau abondu grandi delas huerças de seguráncia localis con atención especialis a los períudus noturnus. Los estaus d'alerta que vivin las regionis norti i sul del país i las constantis amenaças d'ataquis terroristas obrigun a que áiga un grandi aparatu de seguráncia ena ciá. Las tensiónis religiosas constantis llevun a un aumentu dela escalá de violéncia dela ciá en 2010. Nel 50 Aniversáriu dela endependéncia dela Nigéria el 1 d'Outubri fuerun esplotás cerca del lugal delas conmemoracionis oficialis dos bombas que matarun pol menus dozi pressonas. El 31 de Deziembri del añu de 2010 fuerun esplotás cerca al Mercau Mammy várias bombas que dejarun víctimas fatalis. El 25 de deziembri de 2011 ocurrun várius atentáus simultáneus en ciais cercanis a Abuja. El pesqui prencipal eran congregacionis cristianas. La mayol parti delos crímenis localis nostanti, acontinan a sel hurtius i latrocínius. == Abastecimientu elétricu == Abuja assin comu ábati tol país sufrin col hornu inadecuau d'enelgía elétrica. Mesmu enos barrius mas ricus, á cortis diárius d'enelgía, en ábati tós los barrius á jeneraoris a disel pala ayua en casu d'áiga fallus d'enelgía. A pesal dela grandi estrutureta dela capital en relación al restu del país, nu es posibli operal semáhorus acuntinaimenti n'Abuja. Nel anillu rodoviáriu esti, nel paláciu pressidencial i ena Rocha Aso una grandi cantidá de lucis (postis eléctricus) abastecíus pol enelgía solal fuerun estalaus pa entental correjil la enormi deficiéncia d'iluminación i abastecimientu elétricu. == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == [http://www.fcta.gov.ng/ Almenistración del Territóriu dela Capital Federá] 2avhc1czvc5f3yh77tcanmd0ctzm1eb Serraillanu i Garrovillanu (Palras) 0 11726 143612 140514 2026-06-21T11:17:12Z HackerPunki 16665 143612 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=Serraílla, Garrovillas d'Alconetar; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi).<br /> {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == {{listaref}} == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} 0qijuz3ebap8887p88u7vzqu6bsocom 143613 143612 2026-06-21T11:19:15Z HackerPunki 16665 143613 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Haltan referéncias}}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=Serraílla, Garrovillas d'Alconetar; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} cam0sfnvaiyrq43z41u4sq59g869v9m 143614 143613 2026-06-21T11:20:23Z HackerPunki 16665 143614 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Haltan referéncias}}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} g1euet3qvba7ixuyl6969qy6200fej1 143615 143614 2026-06-21T11:21:22Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Usuario:HackerPunki/obraol/Garrovillanu]] a [[Usuario:Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] 143614 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Haltan referéncias}}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} g1euet3qvba7ixuyl6969qy6200fej1 143617 143615 2026-06-21T11:21:54Z HackerPunki 16665 143617 wikitext text/x-wiki {{Haltan referéncias}}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} lb8wt71aeo3lyls6t07zobnv1g84qkk 143618 143617 2026-06-21T11:22:09Z HackerPunki 16665 143618 wikitext text/x-wiki {{Haltan referéncias}}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}} oz0a1m75l58lgnpzuiy2n8gtp0hfgu8 143619 143618 2026-06-21T11:22:20Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Usuario:Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] a [[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] 143618 wikitext text/x-wiki {{Haltan referéncias}}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' sonin un dialetu'l estremeñu gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}} oz0a1m75l58lgnpzuiy2n8gtp0hfgu8 143622 143619 2026-06-21T11:33:40Z HackerPunki 16665 143622 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Estremeñu]]<br/> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}} La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') es un dialetu'l [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastau enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Conservación dela deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Up: ''cabeça'' i ''endiva''. * Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá comu una ''y'' suavi). == Letratura i otrus meius == La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com}}</ref> == Vea-si tamién == *[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] *[[Chinatu (Palra)|Chinatu]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} {{Idioma estremeña}} tw7rekjf88btbisf1dsnsy9ax82alev Usuario:HackerPunki/obraol/Chinatu 2 11731 143597 140523 2026-06-20T14:19:56Z HackerPunki 16665 143597 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Ficha d'idioma|nombri=Chinatu|nativu=Chinatu|familia mairi=Indouropeu|país=Aspaña}} El '''Chinatu''' hue un dialetu l'estremeñu gastau nel menucipiu de [[Malpartía de Prasencia]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]]. == Descrición lengüística == * Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Ceceu, ya asseñalau dendi el siegru XVII por Gonzalo Correas. == Título de la segunda sección == texto {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Vea-si tamién == * [[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]] *  == Referencias == {{listaref}} == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} == Enlaces externos == *  *  {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} e0u237uywx4r03fpsa1kqfuo40hds6o Mbabane 0 11751 143610 143586 2026-06-20T22:11:18Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143610 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional | nombre = Babane | unidad = [[Capital (política)|Capital]] de [[Suazilandia]] | tipo_superior_1 = Distrito | superior_1 = [[Hhohho]] | bandera = | escudo = no | mapa_loc = Suazilandia | imagen = Mbabane.jpg | pie_de_imagen = Un barrio de Babane | dirigentes_títulos = [[Alcalde]] | dirigentes_nombres = Z. Nkambule<ref name=mababane>{{cita web |url=http://www.mbabane.org.sz/ |título=Welcome to the official City of Mbabane Website |fechaacceso=13 de febrero de 2011 |autor=Mbabane City Council |año=2011 |archive-date=2016-08-26 |archive-url=https://web.archive.org/web/20160826182905/http://mbabane.org.sz/ |dead-url=yes }}</ref> | fundación = | superficie = | población = 94874 | población_año = 2010 | población_post = | densidad = | altitud = | horario = UTC +2 | prefijo = +268 (2) | cp = M000 | hermandad = {{bandera|USA}} [[Fort Worth]]<br/>{{bandera|República de China}} [[Taipéi]] | página web = http://www.mbabane.org.sz | bandera_borde = si | bandera_tamaño = 118px }} '''Babane'''<ref>Diccionario panhispánico de dudas, Apéndice 5. Lista de países y capitales, con sus gentilicios, 2.ª, https://www.rae.es/dpd/ayuda/paises-y-capitales-con-sus-gentilicios, 24 de eneru de 2024</ref> o '''Mbabane''' es la [[Capital (política)|capital]] almenistrativa de [[Esuatini]] i del destritu de [[Hhohho]]. Está asitiá nel norti del país i es la segunda ciá más grandi de [[Esuatini]] cuna puebración de 61.794 habitantis (estimación pa 2010).<ref>Hhohho: Las ciudades más grandes con estadísticas de población, 13 de febreru de 2011, World Gazetteer</ref> Está asitiá a 23 km al sul dela raya de [[Oshoek]] con [[Sudáfrica]], al noroesti del país. Está localizá enas [[Montañas Mdimba]] alas orillas del [[Ríu Mbabane|Ríu Babane]] a unos 1200 metrus d'artitú. == Etimología == El su nombri deriva dun xefi, Mbabane Kunene, que bivíe ena çona quandu truxun los colonus británicus.<ref>10 Surprising Facts About Mbabane, 07/01/2025, 20 de juliu de 2022, etichotels.com, inglés</ref> == Estoria == [[Archivu:COLLECTIE TROPENMUSEUM Portret van een Swazi vrouw met kind op haar rug bij Mbabane TMnr 10004275.jpg|miniatura|Retratu d'una muger suazi con un iju sobri la su espalda en Babane entri 1910 i 1940.]] Creció nel sigru XIX alreol dela residencia del Rei [[Mbandzeni de Suazilandia|Mbandzeni]] (bisagüelu del actual rei [[Mswati III de Suazilandia]]). Babane fue ata el momentu dela endependencia de [[Esuatini]] del [[Reinu Uniu]] en 1968 la capital del antiguu destritu homónimu. Babane fue fundá en 1887 pun Mickey Wells, nel lugal ondi la ruta del Transvaal a [[Moçambiqui]] cruçaba el ríu Babane. Fue declará capital del nüevu Protectorau de [[Esuatini]] en 1902. Se desenvolvió como capital almenistrativa mientis la depidencia británica entri 1903 i 1968 endispués de que se tresladara la capital almenistrativa dendi [[Manzini]]. Mientis esta época, Babane constaba dunas pocas tiendas, ilesias i escuelas fundás por colonus brancus. Alas pressonas africanas negras no se les permitíe bivil ena ciá i teníun que residir enos destritus rurais cercanos.<ref>Scott, Peter, Land Policy and the Native Population of Swaziland, The Geographical Journal, 117, 4, 1951, 435–447, 0016-7398, 10.2307/1790685, 1790685</ref> Ena década de 1930, Babane disponíe de lú, augua corrienti, conisun telefónica i un hospital. Dantis dela [[Segunda Guerra Mundial]], la mayoría delos suazis bivíun en destritus rurais i trabajaban fueraparti de [[Esuatini]], lo qu'atravancaba que la ciá creciera. Endispués dela guerra, la creación d'escuelas de comerciu ena ciá, la llegá del ferrocarril de Goba que conectaba [[Maputo]] colas minas de [[Sudáfrica]] i los recursus d'enversión estrangera drentu de [[Esuatini]] (especialmenti el açuca) contribuyerun al crecimiento dela ciá.<ref>Mbabane, Swaziland (1887- ), 2025-01-07, BlackPast, inglés</ref> Babane se convirtió nel exi central del desenvolvimiento del [[Destritu de Hhohho]]. Enos añus posterioris ala endependencia, se construyerun en Babane eificius gubiernamentalis como el Consulau Británicu. El crecimiento dela endustria del turismu en [[Esuatini]], dela que Babane se á convertíu nel centru, se á entensificau. Ogañu, Babane alberga abondus otelis i lugaris d'ociu, como clubis i campus de golf, qu'atiendin alos turistas.<ref>Brooms, Derrick, Mbabane, Swaziland (1887- ), http://www.swazilandhappenings.co.za/mbabanehomepage.htm, BlackPast.org, 10 May 2018, https://web.archive.org/web/20150908004220/http://www.blackpast.org/gah/mbabane-swaziland-1887, 2015-09-08</ref><ref>MBABANE INFORMATION AND HISTORY, http://www.swazilandhappenings.co.za/mbabanehomepage.htm, eSwatini Happenings, 10 May 2018, https://web.archive.org/web/20180510125529/http://www.swazilandhappenings.co.za/mbabanehomepage.htm, 10 May 2018</ref> === Sistema de capital dual === Vali la pena señala que [[Esuatini]] tieni un sistema de capital dual únicu. [[Lobamba]], asitiá a unos 16 quilómetrus al esti de Babane, funciona como capital legislativa i rial.<ref>Mbabane - Students - Britannica Kids - Homework Help (Babane - Estudiantes - Britannica Kids - Ayuda con la tarea, 2025-01-07, Britannica Kids, inglés</ref> Esti sistema reefreja la combinación del país de gubiernu moernu i monarquía tradicional. === Babane moerna === Enos últimos añus, Babane á acontinau desenvolviéndu-si como una ciá africana moerna. El cambiu de nombri de [[Suazilandia]] a [[Esuatini]] en abril de 2018 pola parti del rei Mswati III no afectó el estatus de Mbabane como capital almenistrativa.<ref>Mbabane, Swaziland (1887- ), 2025-01-07, BlackPast, inglés</ref> == Geografia == [[Archivu:Abacus Backpackers Mbabane Swaziland.jpg|thumb|right|Vista de Babane]] Babane se topa nel destritu de Hhohho, del que tamién es la capital, i s'alcuentra nel [[Ríu Mbabane|ríu Babane]] i el su afluenti el [[Ríu Polinjane|ríu Polinjane]] enas [[Montañas Mdimba|montañas de Mdimba]]. La elevación promediu dela ciá es de 1.243 metrus. Los barrius i suburbius enclúin [[Mbangweni]], [[Sidvwashini]], [[Kent Rock]], [[Sandla]], [[Westridge Park]], [[Malunge]], [[New Checkers]], [[Msunduza]] i [[Vukutentele]]. La ciá con unos 90.000 habitantis<ref>Swaziland Capital City, About Mbabane Tourism and Travel, world-guides.com, 2016-06-08, 2018-09-06, en</ref> se topa enas [[Montañas Mdimba|montañas de Mdzimba]] nel noroesti del país a 1243 metrus nel [[Ríu Mbabane|ríu Babane]] i el su afluenti el [[Ríu Polinjane|ríu Polinjane]]. === Climi === Debíu ala su artitú, Babane presenta un [[Climi templau subhúmiu|climi montañosu subtropical mouerau]] ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cwb''). La ciá tieni un climi templau i la nievi es un eventu raru, qu'á ocurríu solu tres vezis dendi 1900. La ciá tieni un promediu de solu quatru días de yelá al añu. La temperatura promediu es de 11 °C (52 °F) en juliu i de 22 °C (72 °F) en eneru. La amplitú térmica es baja, inque la nuechi d'inviernu es fría pa un climi subtropical en general. La mayor parti dela precipitación se concentra nel vranu. La diferencia entri el mes más secu (juniu) i el más lluviosu (eneru) es de 210 mm. Babane se topa enas montañas de Mdimba. La elevación promediu dela ciá es d'aproximadamenti 1.243 metrus (3.800 pies) sobri el nivel del mari.<ref>Mbabane history - eSwatini, Swaziland tourist attractions, 2025-01-07, Swaziland Happenings, en</ref> La gran artitú dela ciá contribuyi al su climi montañosu subtropical mouerau. Babane esperimenta temperaturas suavis mientis tol añu, con temperaturas promediu qu'oscilan entri 15 °C en juliu i 22 °C en eneru. <ref>Mbabane history - eSwatini, Swaziland tourist attractions, 2025-01-07, Swaziland Happenings, en</ref> Las nevás son poco comunes, ocurren solu una o dos vezis por década.<ref>Climate and Average Weather Year Round in Mbabane Swaziland (Clima y tiempo promedio en Babane Suazilandia), 2025-01-07, 2018-07-01, Weather Spark, inglés</ref> {| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;" |- !colspan="14" | Datus climáticus pa Mbabane, Suazilandia |- ! scope="row" | Mes ! scope="col" | Ene. ! scope="col" | Feb. ! scope="col" | Mar. ! scope="col" | Abr. ! scope="col" | May. ! scope="col" | Xun. ! scope="col" | Xul. ! scope="col" | Ago. ! scope="col" | Set. ! scope="col" | Oct. ! scope="col" | Nov. ! scope="col" | Dic. ! scope="col" style="border-left-width:medium" | Oañu |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria máxima °C (°F) |style="background: #ffcc64; color:#000000;" class="notheme"| 24.9<br />(76.8) |style="background: #ffd164; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1) |style="background: #ffd564; color:#000000;" class="notheme"| 24.1<br />(75.4) |style="background: #ffe464; color:#000000;" class="notheme"| 22.6<br />(72.7) |style="background: #ffff64; color:#000000;" class="notheme"| 21.4<br />(70.5) |style="background: #ffff64; color:#000000;" class="notheme"| 19.3<br />(66.7) |style="background: #ffff64; color:#000000;" class="notheme"| 19.8<br />(67.6) |style="background: #ffff64; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3) |style="background: #ffde64; color:#000000;" class="notheme"| 23.2<br />(73.8) |style="background: #ffe264; color:#000000;" class="notheme"| 22.8<br />(73.0) |style="background: #ffe564; color:#000000;" class="notheme"| 22.5<br />(72.5) |style="background: #ffd964; color:#000000;" class="notheme"| 23.7<br />(74.7) |style="background: #ffe564; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 22.5<br />(72.5) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria mínima °C (°F) |style="background: #83ff64; color:#000000;" class="notheme"| 14.9<br />(58.8) |style="background: #7dff64; color:#000000;" class="notheme"| 14.5<br />(58.1) |style="background: #6cff64; color:#000000;" class="notheme"| 13.4<br />(56.1) |style="background: #47ff64; color:#000000;" class="notheme"| 11.0<br />(51.8) |style="background: #64ff85; color:#000000;" class="notheme"| 7.9<br />(46.2) |style="background: #64ffb6; color:#000000;" class="notheme"| 4.7<br />(40.5) |style="background: #64ffb8; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3) |style="background: #64ff99; color:#000000;" class="notheme"| 6.6<br />(43.9) |style="background: #64ff6c; color:#000000;" class="notheme"| 9.5<br />(49.1) |style="background: #4bff64; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3) |style="background: #64ff64; color:#000000;" class="notheme"| 12.9<br />(55.2) |style="background: #78ff64; color:#000000;" class="notheme"| 14.2<br />(57.6) |style="background: #3fff64; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 10.5<br />(50.9) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media de lluvia mm (pulgáis) |style="background: #0a1ee6; color:#ffffff;" class="notheme"| 253.2<br />(9.97) |style="background: #0a1ee6; color:#ffffff;" class="notheme"| 224.6<br />(8.84) |style="background: #2943e6; color:#ffffff;" class="notheme"| 151.6<br />(5.97) |style="background: #76a1e6; color:#000000;" class="notheme"| 87.9<br />(3.46) |style="background: #d2dbd8; color:#000000;" class="notheme"| 33.8<br />(1.33) |style="background: #ece1d2; color:#000000;" class="notheme"| 19.4<br />(0.76) |style="background: #ece1d2; color:#000000;" class="notheme"| 20.1<br />(0.79) |style="background: #cfdad9; color:#000000;" class="notheme"| 35.1<br />(1.38) |style="background: #8fbee6; color:#000000;" class="notheme"| 69.4<br />(2.73) |style="background: #3552e6; color:#ffffff;" class="notheme"| 141.9<br />(5.59) |style="background: #0a1ee6; color:#ffffff;" class="notheme"| 197.8<br />(7.79) |style="background: #0a1ee6; color:#ffffff;" class="notheme"| 206.9<br />(8.15) |style="background: #4e70e6; color:#ffffff; border-left-width:medium" class="notheme"| 1441.7<br />(56.76) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media de díis de lluvia |style="background: #aaaaaa; color:#ffffff;" class="notheme"| 16.9 |style="background: #aaaaaa; color:#ffffff;" class="notheme"| 14.3 |style="background: #aaaaaa; color:#ffffff;" class="notheme"| 13.8 |style="background: #b9b9b9; color:#000000;" class="notheme"| 9.8 |style="background: #dadada; color:#000000;" class="notheme"| 5.1 |style="background: #e9e9e9; color:#000000;" class="notheme"| 2.8 |style="background: #e8e8e8; color:#000000;" class="notheme"| 3.1 |style="background: #d1d1d1; color:#000000;" class="notheme"| 6.5 |style="background: #bdbdbd; color:#000000;" class="notheme"| 9.2 |style="background: #aaaaaa; color:#ffffff;" class="notheme"| 14.9 |style="background: #aaaaaa; color:#ffffff;" class="notheme"| 17.0 |style="background: #aaaaaa; color:#ffffff;" class="notheme"| 16.5 |style="background: #b3b3b3; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 129.9 |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Fuenti: Organización Meteorológica Mundial<ref>[http://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=912 World Weather Information Service – Mbabane], Organización Meteorológica Mundial (accesu: 21 dic. 2015).</ref> |} == Economía == Es el centru almenistrativu i comercial de toa la región. El passu fronteriçu más cercanu de Babane con [[Sudáfrica]] es [[Ngwenya]]-Oshoek, i inque el [[Idioma suazi|idioma suazi]] es la luenga prencipal, el [[Idioma inglés|inglés]] está abondu extendíu. Babane, i la propia [[Esuatini]], dependin del turismu i delas esportacionis d'açuca. Tamién es un centru comercial pola región circundanti, mientis qu'enas cercanías se estraíun estañu i hierru. La ciá cuenta con dambos dos emplazamientos pa endustrias ligeras. El continu crecimiento del sector delos servicios financierus en Babane á posicionado ala ciá como un centru financieru clavi ena región, contribuyendu al progreso económicu general de [[Esuatini]].<ref>Rume, Allison, 2023-01-23, Mbabane: Discover Mbabane, Capital of Swaziland, https://www.lonelyafrica.com/discover-mbabane/, 2023-04-21, Lonely Africa, es-US</ref><ref>El personal del FMI concluye la misión del Artículo IV de 2023 a Eswatini, https://www.imf.org/en/News/Articles/2023/03/09/pr2366-eswatini-imf-staff-completes-2023-article-iv-mission-to-eswatini, 2023-04-21, FMI, es</ref> En 1964 se inauguró una línia de ferrocarril con [[Moçambiqui]] col pesqui de poel esportal el mineral de hierru que se produzi. Esta producción á cessau práticamenti dendi finalis del sigru XX. Esti ferrocarril [[Esuatini]]-Maputo, es un ferrocarril que uni la ciá de [[Maputo]], [[Moçambiqui]], cola ciá de Matsapha, en [[Esuatini]]. Tieni una largu de 466,8 km, nun anchu de vía de 1067 mm.<ref>Mozambique Logistics Infrastructure: Mozambique Railway Assessment, https://web.archive.org/web/20210802142842/https://dlca.logcluster.org/display/public/DLCA/2.4+Mozambique+Railway+Assessment, 2021-08-02, Atlassian Confluence, 10 de diziembri de 2018</ref> Nel tramu moçambiqueñu, entri [[Maputo]] i Goba, la empresa gestora es ''Mozambique Ports and Railways'' (CFM);<ref>CFM, Linha de Goba, 2020-02-05</ref> nel tramu suazi, entri las ciaish de Mlawula i Matsapha, la almenistración la realiza la empresa Eswatini Railways (ESR).<ref>Eswatini rail network, https://web.archive.org/web/20200203202221/http://www.eswatinirail.co.sz/about/network/index.php, 2020-02-03, Eswatini Railways, 2017</ref> Matsapha está a 11 km de [[Manzini]] i a 35 km de Babane. La su prencipal estalación logística marítima es el puertu de [[Maputo]]. == Educación == Babane es la sei dela [[Nuversidá Waterford-KaMhlaba]]<ref>Mbabane history - eSwatini, Swaziland tourist attractions, 2025-01-07, Swaziland Happenings, inglés</ref> integrá ena redi [[Colegios del Mundo Unido|United World College]] de [[África del Sul]], mentis que la [[Nuversidá de Esuatini]] fue fundá en 1964<ref>Eswatini (University of Eswatini), https://africanuniversities.org/listing/university-of-eswatini-eswatini/, AFRICAN UNIVERSITIES, 2025-05-11, en-US</ref> i es la más grandi i de más prestígiu del país, amás de sel la sei dela Escuela Superiol de Tecnuloxía de Esuatini (ECOT), la Nuversidá Cristiana de Esuatini i la Escuela Superiol Mananga.<ref>Universities and Research Centers. Embassy of the State of Qatar in Mbabane, Eswatini. 2012.</ref> == Coltura == La galería Indingilizi es una galería d'arti de Babane fundá en 1982 que exhibi una varianá d'arti suazi, qu'enclúi esculturas, pinturas, batiks, mohair, joyas étnicas i cerámica.<ref>Indingilizi Gallery, Swaziplace.com, 21 de marçu de 2012, inglés, https://web.archive.org/web/20130707002313/http://www.swaziplace.com/indinglizi/index.html, 2013-07-07</ref> == Lugaris de cultu == Entri los [[Lugar de cultu|lugaris de cultu]], s'alcuentran mayoritariamenti ilesias [[Cristianismu|cristianas]]: diócesi católica romana de [[Manzini]] ([[Ilesia Católica Romana|Ilesia católica]]), Ilesia reformá de Esuatini (Comunión mundial delas ilesias reformás), Ilesia cristiana de Sión.<ref>Britannica, Eswatini, britannica.com, USA, acediú el 7 de juliu de 2019</ref> Tamién ai mezquitas [[Islam|musulmanas]]. == Idioma == Inque la luenga prencipal es el [[Idioma suazi|suazi]], el gastu del [[Idioma inglés|inglés]] es común palos negocios i los trámitis almenistrativus. La ciá i el país rúnchin gracias al [[turismu]] i ala esportación d'açuca. [[Archivu:Swaziland - Portable market hut in Mbabane.jpg|thumb|300px|Cabaña típica en Babane.]] == Divisiones almenistrativas == Babane está organizau en dos [[tinkhundla]]s: Tinkhundla de Babane Esti: [[Fonteyn]], [[Sidwashini]], [[Maqobolwane]], [[Mntulwini]], [[Mcozini]], [[Mncitsini]], [[Corporation]] i [[Gobholo]]. Tinkhundla de Babane Oesti: Dividíu en [[Bahai]], [[Mangwaneni]] i seis çonas numerás del I al VI. == Tresporti == El aeropuertu más próximu es el Aeropuertu Enternacional de [[Manzini]] ([[Aeropuertu Matsapha]]). [[South African Airways]] tieni vuelus con [[Johannesburgu]] i se puei viajar facilmenti a [[Esuatini]] dendi [[Sudáfrica]] i [[Moçambiqui]]. El [[Aeropuertu Enternacional Rei Mswati III]]<ref>Información sobre el sitio, 17 de noviembri de 2015, inglés, https://web.archive.org/web/20110806061311/http://www.worldaerodata.com/wad.cgi?airport=FDMS, 6 de agostu de 2011</ref> (en inglés: King Mswati III International Airport) (IATA: SHO, ICAO: FDSK) que reemplaza el Aeropuertu Matsapha dendi 2014 palos vuelus enternacionalis, está asitiáu ena región de [[Distritu de Lubombo]]. Fue inaugurau en 2014.<ref>Swaziland king opens 'white elephant' airport, Nigeria, 17 de noviembri de 2015, 21 de marçu de 2014, https://web.archive.org/web/20140322013615/http://www.news24.com.ng/Africa/News/Swaziland-king-opens-white-elephant-airport-20140308-2</ref> Esti aeropuertu está a 83 km por carretera de Babane. Babane está atravancá pola autopista MR3, qu'unila con Ngwenya (oesti) i Lobamba (esti). Otra carretera emportanti es la MR19, qu'unila con Mhlambanyatsi (al sul).<ref>Appraisal Report Mbabane Bypass Road Project, Banco Africano de Desarrollo, 22 de marçu de 2012, inglés</ref> Abondus minibuses conectan [[Maputo]] i [[Manzini]] con Babane i ai tamién serviciu regular d'autobuses entri [[Johannesburgu]] i [[Durban]]. Es possibri tamién dlegar en cochi propiu a través de caminos de tierra i varias gasolineras i tiendas enas prencipalis carreteras. == Deportis == Ena capital s'alcuentran los dos prencipalis equipus de [[fubu]] de Esuatini —los «[[Mbabane Highlanders]]» i los «[[Mbabane Swallows]]»—, que dambos dos juntus án ganau más de 20 vezis el [[Campionatu de Esuatini de fubu|campionatu nacional]]. == Retus i perspectivas futuras == Como muchas ciais africanas de rápiu crecimiento, Babane enfrenta desafíos relacionaus col desenvolvimiento urbanu, la enfraestructura i la diversificación económica. La economía dela ciá, al igual que la del país, dependi en gran media del turismu i las esportacionis d'açucar.<ref>Mbabane history - eSwatini, Swaziland tourist attractions, 2025-01-07, Swaziland Happenings, en</ref> Diversifical la basi económica i mejoral la enfraestructura urbana acontinan siendu prioridais clavi pal desenvolvimiento futuru dela ciá. Inque estus desafíos, la combinación única de comodidais moernas i coltura tradicional de Babane, juntu cola su emprésionanti redolada natural, acontina convirtiéndu-la nun destinu fascinanti tantu pa viajerus de negocios como de placer. A medida que [[Esuatini]] avanza nel su caminu hacia el sigru XXI, es possibri que Babane desempeñi un papel crucial ena configuración del futuru del país, equilibrandu el desenvolvimiento económicu cola preservación coltural i la sostenibilidad ambiental. == Referencias == <references /> == Bibliografia == * {{cite book |title=Encyclopedia of Twentieth-Century African History |editor1= Paul Tiyambe Zeleza |editor-link= Paul Tiyambe Zeleza |editor2= Dickson Eyoh |publisher=Routledge |isbn=0415234794 |year=2003 |chapter= Mbabane, Swaziland }} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20160826182905/http://mbabane.org.sz/ Página oficial dela ciá de Babane] dymgbm8akmoxvzuntah44cshvbv6urm Kigali 0 11804 143606 141347 2026-06-20T20:35:01Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143606 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional |nombre_oficial = Kigali |unidad = [[Capital (política)|Capital]] |tipo_superior_1 = [[Provincias de Ruanda|Provincia]] |superior_1 = Kigali |lema = |mapa_loc = Ruanda |mapa_loc1 = África |superficie = 730 |subdivisión = 3 distritos |población = 1132686 |población_año = Censo&nbsp;2022 |IDH = 0.622 |IDH puesto = |IDH año = 2017 |IDH categoría = {{color|#fc0|medium}} |horario = CAT ([[Huso horario#UTC+02:00, B|UTC+2]]) |código_ISO = RW-01 }} '''Kigali''' es la [[Capital (pulítica)|capital]] de [[Ruanda]] i tamién la su [[ciá]] más puebrá. Se topa assitiá nel [[centru geográficu]] del país i perteneci ala província omónima. == Etimología == [[archivu:Kigali_metal_word.jpg|alt=The word Kigali written out by giant metal letters.|thumb|Munumentu de Kigali en [[Imbuga City Walk]]|left]] El nombri Kigali proveni dela [[Kiñaruanda|luenga kinyarwanda]] ondi el prefiju {{Lang|rw|ki-}} combinau col sufiju adjetivu {{Lang|rw|-gali}}, que senifica anchu o espansivu. Originalmenti s’apricaba al monti Kigali, quiciás polque la montaña en sí era ancha i estensa, i endispués la ciá recibió el su nombri.<ref>Cita web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/rwanda/|título=Rwanda|fechaacceso=17 February 2021|fecha=5 February 2021|sitioweb=The World Factbook|editorial=Central Intelligence Agency</ref> Sigún la [[estoria oral]] de Ruanda, el nombri tuvu el su prencepiu nel sigru XIV.<ref>Cita noticia|apellidos=Mbanda|nombre=Gerald|fecha=2014-09-16|título=The Legacy of Dr. Richard Kandt (Part I)|obra=The New Times|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/180963|fechaacceso=2018-06-03|idioma=en</ref> El inteletual ruandés [[Alexis Kagame]], quien realizó una estensa envestigación sobri l'[[estoria oral]] i las tradicions del país, escribió que el nombri Kigali encetó a gastalsi endispués de que el rei Cyilima I Rugwe acabara la conquista dela región. La leyenda cuenta que el rei Rugwe olservó el territóriu dendi la cima duna loma i diju ''burya iki gihugu ni kigali'', que se traduci comu "esti país es vastu". <ref>LegacyPart1</ref> == Estoria == Kigali fue fundá en 1907 comu centru almenistrativu duranti la colonización alemana pol almenistraol i esproraol alemán [[Richard Kandt]], el primel residenti. La ciá se golvió la capital del país tras la endependéncia en 1962. Dantis dela endependéncia, en 1962, [[Bélgica]] almenistraba el país dendi l’antigua capital de [[Burundi]], [[Buyumbura]]. La capital tradicional de Ruanda era l'asientu del rei mwami en [[Nyanza (Ruanda)|Nyanza]] i el poel colonial tenía asientu en [[Butare (Ruanda)|Butare]], antoncis llamá [[Astrida]]. Cola endependéncia s’escoyió a Kigali i no a Butare comu capital, debíu ala su posición nel centru geográficu del país. Dendi qu’es la capital de Ruanda, la [[puebración]] de Kigali tieni acrecentau notablementi. El númeru enos añus 1960 era de 5000 [[abitanti|abitantis]]. [[archivu:Kigali SPOT 1095.jpg|thumb|Kigali vista dendi satéliti SPOT]] Escenáriu a partir del 7 d'abril de 1994 del [[Genocidiu de Ruanda|asessinatu de milis]] de [[hutu]]s i [[tutsi]]s, assina comu de combatis entri l'exércitu gubernamental i las milícias del [[Frenti Patrióticu Ruandés]]. Está edificá nuna [[çona]] de lomas, cuna altitú que varía entri los 1433 i los 1645 metrus, lo que hazi que tenga un relievi bastanti apescolao. El paisaji que muestra Kigali es con muncha varieá d'árbolis i prantas. Entri los eificius importantis están l'eificiu del aeropuertu i l'embajá china. Nel Mercau d'Artesanus se puei almiral comu abitan los destintus utensílius típicus. Otru lugal d'importáncia es l'Ilesia Episcopal. [[archivu:KigaliAirport.jpg|thumb|Aeropuertu Enternacional de Kigali.]] Cuenta con abondus uotelis, dalgunu dellus de luju, i con restaurauntis ondi aprecial comida ruandessa, francesa, hindú i munchas más. La su oferta coltural encluyi galerías d'arti, sitius de música live, el [[Ballet Nacional de Ruanda]] i otras actividáis colturalis. == Geografía == [[archivu:מראה_כללי_של_קיגאלי_בירת_רואנדה_09.jpg|alt=Panorama photograph showing houses in foreground, with Mount Kigali in the background|thumb|Suburbius enas costeras del monti Kigali]] Kigali está assitiá nel centru de Ruanda, enas coordenaas 1°57′S 30°4′E. Al igual col restu de Ruanda, gasta l'Ora d’África Central i está dos oras adelantá al [[tiempu universal coordenao]] (UTC+02:00) duranti tol añu.<ref>Cita web|url=https://www.theeastafrican.co.ke/tea/news/east-africa/south-sudan-switches-to-new-time-zone-in-february-3273532|título=South Sudan switches to new time zone in February - The EastAfrican|fechaacceso=2026-01-22|sitioweb=www.theeastafrican.co.ke</ref> La ciá es rayana cola província de Kigali, una delas cincu [[provincias de Ruanda|províncias de Ruanda]] introducías en 2006 comu parti duna reestruturación del gobiernu local nel país. La ciá tieni arrayus colas [[Provincia del Norte (Ruanda)|províncias del Norti]], [[Provincia Oriental (Ruanda)|Esti]] i Sul. <ref>Cita noticia|obra=BBC News|fecha=3 January 2006|título=Rwanda redrawn to reflect compass|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/4577790.stm|fechaacceso=15 May 2018</ref> Está devidía en tres destritus almenistrativus: Nyarugenge nel suroesti, Kicukiro nel sudésti i Gasabo, qu’ocupa la mitá norti del territóriu dela ciá. L’ária urbana construía cubri ábate el 70 pol cientu delos arrayus monicipalis. <ref>Cita web|url=http://www.kigalicity.gov.rw/spip.php?article2|título=Kigali at a Glance|fechaacceso=11 May 2020|editorial=City of Kigali|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140228100441/http://www.kigalicity.gov.rw/spip.php?article2|fechaarchivo=28 February 2014</ref> Kigali se topa nuna región de lomas ondulás, con una sèrii de vallis i crestas unías polas pendientis huertis. Está assitiá entri el monti Kigali i el monti Jali, dambos dos con elevacions de más de 1800 metrus sobri el nivel dela [[mari]], mentris que las çonas más bajas dela ciá tenin una altitú de 1300 metrus. Geológicamenti, Kigali se topa nuna región granítica i metasedimentária, con suelus lateríticus enas lomas i suelus aluvialis enos vallis. El [[Nyabarongo|riu Nyabarongo]], parti delas cabeceras superioris del [[Nilu]], forma los arrayus oesti i sul dela ciá almenistrativa de Kigali, inque esti riu se topa algo fuera d’ária urbana edificá. El riu más grandi qu’atravessa la ciá es el riu Nyabugogo, que fluyi hácia el sul dendi el lagu Muhazi dantis de fluyil hácia l'oesti entri el monti Kigali i el monti Jali, i desembocal nel Nyabarongo. El Nyabugogo es alimentau pol varius regatucis más pequeñus en toa la ciá, i la su [[cuenca hidrográfica]] contieni la mayol parti del territóriu de Kigali, fueraparti las árias nel sul que desembocan diretamenti nel Nyabarongo. Los rius están flanqueaus pol [[Umedal|umedalis]], qu’actúan comu un depósitu d’augua i proteção contra inundacions pala ciá, inque estus están amenaçaus pola agricoltura i el desenvolvimientu. La aldea de Umusambi es un [[pantanu]] restaurao en Kigali que servi de refugiu palas vulnerabri [[Balearica regulorum|grullas coronaas gris]]. == Climi == Sigún la [[Crassificación crimal de Köppen]], Kigali está ena [[Climi de savana tropical|çona de climi de savana tropical]] (''Aw''), con temperaturas qu’están más frescas que lo corrienti enos países ecuatoriais pola su elevación.<ref>Background Note: Rwanda. [[Departamentu d'Estau delos Estaus Unius]]. 2004.</ref> La [[ciá]] tiini un rangu de temperatura diária meya d’entri los 15 i los 27 °C, con poca variación duranti tol añu.<ref>World Weather Information Service – Kigali. [[Organización Meteolológica Mundial]].</ref> Aí ai dos [[Estaçón de lluvias|estaçonis de lluvias]] al añu, dendi Hebreru ata Juñu i dendi Setiembri ata Diciembri. Estas están apartás por dos [[Estaçón seca|estaçonis secas]]: la prencipal dendi Juñu ata Setiembri, ena qu’a menú no lluevi nada, i otra más corta i menus dura dendi Diciembri ata Hebreru.<ref>King, 2007, p. 10</ref> El mes más lluviosu es Abril, con una meya de lluvia de 154 mm, mentris qu’el mes más secu es Juliu.<ref>World Weather Information Service – Kigali. [[Organización Meteolológica Mundial]].</ref> El [[calentamiento global]] á causau una camuda nel patrón delas estaçonis de lluvias. Sigún un enformi del [[Strategic Foresight Group]], la camuda nel climi á reducíu el númeru de días de lluvia duranti un añu, peru tamién á causau un acrecentamiento ena frecuencia de lluvias enchapecás. Strategic Foresight tamién carateriza a Ruanda cumu un país que se calienta a escape, con una subía ena temperatura meya d’entri 0,7 °C i 0,9 °C enos 50 años ata 2013.<ref>Blue Peace for the Nile. Strategic Foresight Group. 2013.</ref> <div> {|class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;" |- !colspan="14" style="background:#f0f0f0;"| Datus climáticus pa [[Kigali Airport]] (1991–2020) |- ! Mes ! Jen ! Feb ! Mar ! Abr ! May ! Jun ! Jul ! Ago ! Set ! Otu ! Nov ! Diz ! style="border-left-width:medium"| Añu |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Récord máximu °C (°F) |style="background: #FF9900; color:#000000;" class="notheme"| 33.4<br />(92.1) |style="background: #FF9900; color:#000000;" class="notheme"| 35.4<br />(95.7) |style="background: #FF9900; color:#000000;" class="notheme"| 34.0<br />(93.2) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 31.2<br />(88.2) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 31.6<br />(88.9) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 31.1<br />(88.0) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 32.4<br />(90.3) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 32.8<br />(91.0) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 32.4<br />(90.3) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 30.6<br />(87.1) |style="background: #FFBB33; color:#000000;" class="notheme"| 32.0<br />(89.6) |style="background: #FF9900; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 35.4<br />(95.7) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Meya máxima °C (°F) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 27.5<br />(81.5) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 27.8<br />(82.0) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 27.1<br />(80.8) |style="background: #FFFF88; color:#000000;" class="notheme"| 26.4<br />(79.5) |style="background: #FFFF88; color:#000000;" class="notheme"| 26.3<br />(79.3) |style="background: #FFFF88; color:#000000;" class="notheme"| 26.7<br />(80.1) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 27.4<br />(81.3) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 28.2<br />(82.8) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 28.2<br />(82.8) |style="background: #FFCC33; color:#000000;" class="notheme"| 27.4<br />(81.3) |style="background: #FFFF88; color:#000000;" class="notheme"| 26.3<br />(79.3) |style="background: #FFFF88; color:#000000;" class="notheme"| 26.8<br />(80.2) |style="background: #FFCC33; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 27.2<br />(81.0) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Meya diaria °C (°F) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.9<br />(71.4) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 22.0<br />(71.6) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.7<br />(71.1) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.5<br />(70.7) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.5<br />(70.7) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.4<br />(70.5) |style="background: #FFFFBB; color:#000000;" class="notheme"| 22.3<br />(72.1) |style="background: #FFFFBB; color:#000000;" class="notheme"| 22.3<br />(72.1) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.9<br />(71.4) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 21.5<br />(70.7) |style="background: #FFFFCC; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 21.7<br />(71.1) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Meya mínima °C (°F) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.2<br />(61.2) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.2<br />(61.2) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.6<br />(61.9) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.0<br />(60.8) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 15.4<br />(59.7) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.1<br />(61.0) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 16.2<br />(61.2) |style="background: #FFEEBB; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 16.2<br />(61.2) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Récord mínimu °C (°F) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.9<br />(55.2) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.5<br />(54.5) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 13.0<br />(55.4) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3) |style="background: #FFFFCC; color:#000000;" class="notheme"| 9.0<br />(48.2) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 11.0<br />(51.8) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 11.2<br />(52.2) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.8<br />(55.0) |style="background: #FFEEBB; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6) |style="background: #FFFFCC; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 9.0<br />(48.2) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Meya precipitacion mm (pulgás) |style="background: #7DFF7D; color:#000000;" class="notheme"| 84.2<br />(3.31) |style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 83.9<br />(3.30) |style="background: #A2CDA2; color:#000000;" class="notheme"| 129.1<br />(5.08) |style="background: #ACBCAC; color:#000000;" class="notheme"| 135.5<br />(5.33) |style="background: #76FF76; color:#000000;" class="notheme"| 88.7<br />(3.49) |style="background: #1FFFF1; color:#000000;" class="notheme"| 20.3<br />(0.80) |style="background: #0AFF0A; color:#000000;" class="notheme"| 10.2<br />(0.40) |style="background: #2EFF2E; color:#000000;" class="notheme"| 30.2<br />(1.19) |style="background: #60FF60; color:#000000;" class="notheme"| 64.8<br />(2.55) |style="background: #8EEB8E; color:#000000;" class="notheme"| 108.8<br />(4.28) |style="background: #9AD99A; color:#000000;" class="notheme"| 121.2<br />(4.77) |style="background: #71FF71; color:#000000;" class="notheme"| 76.4<br />(3.01) |style="background: #FF30FF; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 953.5<br />(37.54) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Meya de díis de precipitacion <span style="font-size:90%;" class="nowrap">(≥ 1.0 mm)</span> |style="background: #9292FF; color:#000000;" class="notheme"| 8.5 |style="background: #9C9CFF; color:#000000;" class="notheme"| 7.8 |style="background: #5A5AC6; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.9 |style="background: #3A3AAE; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.4 |style="background: #7E7EFF; color:#000000;" class="notheme"| 9.8 |style="background: #E1E1FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3 |style="background: #F4F4FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.9 |style="background: #D1D1FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.6 |style="background: #9A9AFF; color:#000000;" class="notheme"| 7.9 |style="background: #6666D9; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.5 |style="background: #4C4CC6; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 13.6 |style="background: #7D7DFF; color:#000000;" class="notheme"| 9.9 |style="background: #000000; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 104.2 |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Meya d'humidá relatiba (%) |style="background: #0000E3; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 73.8 |style="background: #0000E4; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 73.5 |style="background: #0000D5; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 77.3 |style="background: #0000B1; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 81.3 |style="background: #0000DA; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 75.7 |style="background: #0000FD; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 63.3 |style="background: #0000FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 54.7 |style="background: #0000FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 57.6 |style="background: #0000F5; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 67.0 |style="background: #0000E3; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 73.7 |style="background: #0000C0; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 79.5 |style="background: #0000D5; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 77.3 |style="background: #FFFFFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| — |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Horas mensalis meyas de sol |style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| 263.6 |style="background: #C1C1FF; color:#000000;" class="notheme"| 242.7 |style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| 260.2 |style="background: #B9B9FF; color:#000000;" class="notheme"| 228.5 |style="background: #C1C1FF; color:#000000;" class="notheme"| 255.4 |style="background: #B9B9FF; color:#000000;" class="notheme"| 230.8 |style="background: #C0C0FF; color:#000000;" class="notheme"| 240.8 |style="background: #C1C1FF; color:#000000;" class="notheme"| 246.5 |style="background: #C1C1FF; color:#000000;" class="notheme"| 255.6 |style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| 256.9 |style="background: #C0C0FF; color:#000000;" class="notheme"| 235.6 |style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| 257.2 |style="background: #FFFFFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| — |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|'''Fonti 1:''' [[National Oceanic and Atmospheric Administration|NOAA]]<ref>[https://www.ncei.noaa.gov/data/oceans/archive/arc0216/0253808/4.4/data/0-data/Region-1-WMO-Normals-9120/Rwanda/CSV/KIGALI_AERO_64387.csv World Meteorological Organization Climate Normals for 1991–2020 — Kigali Aero], National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultáu: 16 Jun 2024.</ref> |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|'''Fonti 2:''' Weather.Directory<ref>[https://weather.directory/rw/kigali Kigali Weather & Climate Guide], Weather.Directory. Consultáu: 9 Set 2025.</ref> |} </div> == Paisaji urbanu == [[archivu:KigaliSuburbs.png|alt=Un mapa con etiquetas de Kigali|thumb|300x300px|Mapa que muestra los prencipalis suburbius de Kigali]] [[Destritu financieru|El destritu comercial central (CBD)]] de Kigali, a vecis conocíu pol términu [[Kiñaruanda|kinyarwanda]] ''mu mujyi'' ("ena ciá"), se topa ena loma Nyarugenge i fue el sitiu dela ciá original fundá pol Richard Kandt en 1907.<ref>HistoryOfCity</ref> La casa ondi abbitó Kandt es ogañu el Museu d’Estoria Natural dela Casa Kandt. <ref>LegacyPart1</ref> El CBD está assitiáu hácia l’estremu ocidental dela çona urbanizá,<ref>HistoryOfCity</ref> ya que el terrenu al esti era más apropiao pal desenvolvimientu dela ciá en espansión que las altas costeras del Monti Kigali al oesti. Varius delos eificius más altus de Ruanda, encluyía l'eificiu Kigali City Tower de 20 pisus, se topan nel CBD, assina comu las sés delos bancus i empresas más grandis del país. <ref>Cita noticia|apellidos=Kanamugire|nombre=Johnson|fecha=26 January 2017|título=Kigali businesses brace for residential to city centre move|obra=The EastAfrican|url=https://www.theeastafrican.co.ke/rwanda/Business/Kigali-businesses-relocation-cbd/1433224-3788684-4509hn/index.html|fechaacceso=16 May 2018</ref> Otrus eificius nel CBD encluyin los uotelis de luju Serena, Marriott i [[Hôtel des Mille Collines|Mille Collines]], <ref>Cita noticia|apellidos=Mwai|nombre=Collins|fecha=26 October 2017|título=Tourism and hospitality establishments get star grading|obra=The New Times (Ruanda)|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/222431|fechaacceso=16 May 2018</ref> el Ospital Nuversitáriu Docenti de Kigali, <ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=University Teaching Hospital of Kigali|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> la [[Enstitutu de Ciéncia i Tecnología de Kigali|Facultá de Ciéncia i Tecnología]] dela nuversidá nacional, <ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=UR College of Science and Technology|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> i eificius gubernamentalis comu el [[Bancu Nacional de Ruanda]] i el Ministériu de Finanças i Pranificación Económica.<ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=National Bank of Rwanda|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> <ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=Ministry of Finance and Economic Planning|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> Al suroesti del CBD, i tamién ena loma Nyarugenge, se topa el suburbiu de Nyamirambo.<ref>Cita noticia|apellidos=Kanamugire|nombre=Johnson|fecha=26 January 2017|título=Kigali businesses brace for residential to city centre move|obra=The EastAfrican|url=https://www.theeastafrican.co.ke/rwanda/Business/Kigali-businesses-relocation-cbd/1433224-3788684-4509hn/index.html|fechaacceso=16 May 2018</ref> Esta fue la segunda parti dela ciá en sel colonizá, construía ena década de 1920 pol gobiernu colonial belga comu el su fogal pa foncionárius i comerciantis suajilis. Estus úrtimus grupus eran ena su mayoría biembrus dela fe [[Islam|islámica]], lo que llevó a que Nyamirambo fuera conocíu comu el "Barriu Musulmán".<ref>Cita noticia|apellidos=Mwai|nombre=Collins|fecha=26 October 2017|título=Tourism and hospitality establishments get star grading|obra=The New Times (Ruanda)|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/222431|fechaacceso=16 May 2018</ref> La Mezquita Verdi de Nyamirambo ( ''Masjid al-Fatah'' ) es la mezquita más antigua de Kigali, i es dela década de 1930. La editorial de viahis Rough Guides descrivió Nyamirambo en 2015 comu "el barriu más cool de Kigali", mentandu el su estatus multicultural i una ativa vida nocturna, algo que nu se topa en gran parti del restu dela ciá.<ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=University Teaching Hospital of Kigali|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> Al norti de Nyamirambo, i al oesti del CBD, se topa Nyabugogo. Assitiáu ena parti más baja dela ciá, nel valli del omónimu riu Nyabugogo, Nyabugogo es el su fogal dela prencipal estación d'otubusis i [[Taxi coletivu|taxis compartíus]] en Kigali, con veículus que partin hácia abondus terminus nacionalis i enternacionalis.<ref>Tumwebaze2|Cita noticia|apellidos=Tumwebaze|nombre=Peterson|fecha=28 June 2013|título=Nyabugogo: Where idlers lurk!|obra=The New Times (Ruanda)|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/107647|fechaacceso=23 May 2018</ref> [[archivu:Kigali_Golf_Club.jpg|alt=Panorama con la yerba i eificius del club de golf visibris, assina comu lomas i casas ena longura|thumb|Club de golf de Kigali en Nyarutarama]] El restu delos suburbius de Kigali se topan al esti del CBD, cuna [[Esparramamientu urbanu|espansión urbana]] qu'acohi las abondas lomas i crestas. Kiyovu es el más cercanu, enas costeras orientalis dela loma Nyarugenge. La parti más alta de Kiyovu, al sul dela carretera prencipal KN3, á síu el su fogal de residentis forasterus ricus i ruandeses dendi el períodu colonial, con mansions i restaurauntis de luju.<ref>KiyovuSymmetry</ref> La residéncia del presidenti de Ruanda se topa nesta ária.<ref>Cita noticia|obra=National Geographic|url=https://www.nationalgeographic.co.uk/travel/2020/03/creative-kigali|título=Kigali: how creativity has transformed the Rwandan capital|fecha=8 March 2020|nombre=Emma|apellidos=Gregg|fechaacceso=14 August 2020</ref> La çona baja de Kiyovu, al norti dela carretera prencipal, estuvo conformá ata 2008 pol [[Asentamientu inregulal|asentamientus informalis]] que s’abían formau endispués dela endependéncia, quandu s’afruxarun las huertis normas de residéncia.<ref>KiyovuSymmetry|Cita noticia|apellidos=Malonza|nombre=Josephine|fecha=20 October 2015|título=The Post-Kiyovu symmetry: A critical analysis|obra=The New Times (Ruanda)|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/193636|fechaacceso=23 May 2018</ref> Los asentamientus ena parti baja de Kiyovu fuerun espropiáus pol gobiernu en 2008 i los residentis fuerun recompensáus o reubicáus en otras árias, encluyía una urbanización construía especialmenti nel barriu de Batsinda. El gobiernu tieni pranis de crial un nuevu destritu comercial ena parti baja de Kiyovu pa compretal el CBD dessistenti, inque a cabus de 2017 solu s’abían levantau allí unus poquinus eificius.<ref>Cita noticia|apellidos=Kanamugire|nombre=Johnson|fecha=26 January 2017|título=Kigali businesses brace for residential to city centre move|obra=The EastAfrican|url=https://www.theeastafrican.co.ke/rwanda/Business/Kigali-businesses-relocation-cbd/1433224-3788684-4509hn/index.html|fechaacceso=16 May 2018</ref> Otrus suburbius del esti encluyin Kacyiru, el su fogal dela mayoría delos departamentus gubernamentalis i la oficina del presidenti;<ref>Cita noticia|apellidos=Mwai|nombre=Collins|fecha=26 October 2017|título=Tourism and hospitality establishments get star grading|obra=|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/222431|fechaacceso=16 May 2018|periódico=The New Times (Ruanda)</ref> Gisozi, ondi se topa el Memorial del Genocidiu de Kigali;<ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=University Teaching Hospital of Kigali|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> Nyarutarama, un suburbiu prósperu qu'acohi el únicu campu de golf dela ciá;<ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=UR College of Science and Technology|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> Kimihurura; Remera i Kanombe, a 10 km del centru dela ciá, nel estremu oriental dela mesma, ondi se topa el [[Aeropuertu Enternacional de Kigali]]. Kigali á síu crassificá comu la "ciá más limpia d'África" enos úrtimus añus.<ref>Cita web|url=[enlace sospechoso eliminado]|título=National Bank of Rwanda|fechaacceso=16 May 2018|editorial=Google Maps</ref> == Demografía == [[archivu:A_few_buildings_in_Kigali,_Rwanda.jpg|thumb|Kigali]] Sigún el censu de Ruanda de 2012, la puebración de Kigali era de 1.132.686, delos qualis 859.332 eran residentis urbanus. La densidá de puebración era de 1.552 abitantis pol quilómetru quairau (4.020/milla quairá). Nel inte dela endependéncia en 1962, Kigali tenía 6.000 abitantis, prencipalmenti aquellos asociaus cola residéncia colonial belga.<ref>Cita noticia|apellidos=Tumwebaze|nombre=Peterson|fecha=2007-07-26|título=Kigali, vast area through 100 years|obra=The New Times (Ruanda)|url=http://www.newtimes.co.rw/section/read/604|fechaacceso=23 May 2018</ref> Creció abondu endispués de sel nombrá capital dela nación endependienti, inque siguió essendu una ciá relativamenti pequeña ata la década de 1970 debíu alas políticas gubernamentalis que restringían la migración delas çonas ruralis alas urbanas. La puebración aportó a 115.000 en 1978 i a 235.000 en 1991. La ciá perdió una gran parti dela su puebración duranti el genocidiu de 1994, encluyíus los asessinaus i los que fuxarun alos paísis vezinus. A partil de 1995, la economía escomençó a recuelal-si i un gran númeru de refugiaus tutsi de largu praçu golverun d'Uganda. Munchus destus refugiaus s'assentarun en Kigali i otras árias urbanas, debíu ala deficultá d'alcançal tierras en otras partis del país. Esti fenómeno, juntu con una alta tasa de natalidá i una mayol migración delas çonas ruralis alas urbanas, senificarun que Kigali recuelara el su tamañu anteriol con abonda priesa, escomençandu a crecel enclussu más apriesa que dantis. === Evolución dela puebración === La puebración passó los 600.000 abitantis en 2002, i nel censu de 2012 ábate s’abía dupricau a 1,13 millonis, inque estu se debió en parti a que s’abían ampliau los arrayus almenistrativus dela ciá. Sigún el censu de 2012, el 51,7 % delos residentis eran ombris. L'Autoridá de Gestión Ambiental de Ruanda pranteó l'ipótesis de qu'el gran proporción entri ombris i mugeris se debíe ala tendencia delos ombris a migral ala [[ciá]] en busca de labutu fueraparti dela [[ciá]]. el setol agrícola, mentris que las sus mugeris permanecían nuna casa rural. La [[puebración]] es nueva, con un 73 % de residentis menoris de 30 añus i un 94 % menoris de 50 añus. La [[ciá]] tieni una mayol proporción de [[pressona|pressonas]] entri 14 i 35 añus qu'el total de [[Ruanda]], con un 50,3% frenti a un 39,6 pol cientu a nivel nacional. Los ninius entri el nacimientu i los diecisieti (esto es, < 18) añus d'edá tienin una participación pol debaju del promediu del total, con un 39,6% frenti al 47,7% a nivel nacional. L'Enstitutu Nacional d'Estadística de Ruanda (NISR) atribui estas deferencias ala migración de ruandesis en edá de labutal delas [[çona|çonas]] ruralis alas urbanas. De manera similal, [[Kigali]] tieni un nivel más baju de [[pressona|pressonas]] mayoris de 60 añus, con un 2,6%, qu'el promediu de [[Ruanda]] de 4,9%, lo que probabrienti tamién refrexi la tendencia delos [[abitanti|abitantis]] que no están en edá de labutal a vivil en [[çona|çonas]] ruralis. Nel 2014, la proporción de [[pressona|pressonas]] crassificás como viviendu ena pobrécia drentu de [[Kigali]] era del 15%, en comparación col 37% para [[Ruanda]] nel su conjuntu. El censu de 2012 registró una fuerza laboral de 487.000 en [[Kigali]]. El setol d'empleu más grandi dela [[ciá]] es l'agricoltura, la pesca i la sirvicoltura, que cubri el 24% dela fuerza laboral; servicius púbricus i financierus col 21%; comerciu 20% i gobiernu 12%. {{Gráfica d'evolución |anchura = 350 |1978|116227|1991|237782|2002|603049|2007|857719|2010|1029384|2012|12=1132686 }} === Desenvolvimientu umanu === Nel 2018, [[Kigali]] tuvu una puntuación de 0,632 nel Índici de desenvolvimiento umanu (IDH), una metá compuesta d'asperança de viá i salú, educación i nivel de viá.<ref>http://hdr.undp.org/en/content/human-development-index-hdi Human Development Index (HDI) [[UNDP]] 2021-01-03</ref> Esta cifra tenía subiú o permanecíu igual tolos añus dendi 1992, duranti la guerra cevil, quandu la cifra era de 0,223. Tamién es la más alta delas cincu provincias de [[Ruanda]] i la siguienti más alta, la provincia del Norti, registra un IDH de 0,531. Los analistas del [[Bancu Mundial]] atribuin las ganancias nel IDH osservás en [[Ruanda]] nel su conjuntu a un «fuerte enfoque enas políticas i iniciativas localis», qu'á acompañau el crecimientu económicu.<ref>https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview 2021-01-03 Rwanda Overview [[World Bank]]</ref> === Religión === Al igual que con [[Ruanda]] nel su conjuntu, el cristianismu es la religión dominanti en [[Kigali]]. Nel censu de 2012, el 42,1 pol cientu delos [[abitanti|abitantis]] dela [[ciá]] se devisun como protestantis i un 9,1 pol cientu adicional como adventistas, que se crassificun pol separau. Los católicus constituían el 36,8% dela [[puebración]]. L'islam prevaleci más en [[Kigali]] qu'en qualquiel otru lugal de [[Ruanda]], con un 5,7 % de [[pressona|pressonas]] que siguin la fe en comparación col 2,0 % en tol país. Los [[testigus de Jehová]] forman el 1,2 pol cientu i otras religiones el 0,3 pol cientu, mentris que los que no professan denguna religión suman el 3,0 pol cientu. == Educación == [[Archivu:One_Laptop_Per_Child,_Kigali.jpg|alt=Close-up photograph of schoolchildren in a classroom with green laptops, being assisted by an adult|thumb|Alunnus dela escuela primaria Kagugu en Kigali, gastandu computadoras portátilis proporcionás pola iniciativa [[One Laptop per Child|"Una computadora portátil pol niniu"]]]] [[Archivu:University of Rwanda headquarters.jpg|thumb|Campus de Gikondo dela [[Nuversidá de Ruanda]], antigua Escuela de Finanças i Banca, atual Casa Central i facultá Economía i Empresa.]] Ena [[Ruanda]] colonial i anteriol al genocidiu, [[Butare]] era el prencipal centru d'[[educación superiol]] del país. Los primerus colegius, como el Seminariu Mayol de Nyakibanda, fundau nel 1936, i tres enstituciones dela década de 1960, encruyía la [[Nuversidá Nacional de Ruanda]] (UNR), se hallaban ena [[ciá]] sureña. {{Harvnp|World Bank|2004|pp=136–137}} <ref>https://www.jeuneafrique.com/129854/archives-thematique/butare-silicon-valley/ Butare, Silicon Valley 2026-01-22 JeuneAfrique.com fr</ref> <ref>https://atom.archives.unesco.org/institut-pedagogique-national-du-rwanda-butare-rwa-2-2 Item 1 - Institut Pédagogique National du Rwanda, Butaré (RWA.2) 2026-01-22 1968-01-23 UNESCO archives en</ref> La primera enstitución d'[[educación superiol]] en Kigali fue l'''Institut Africain et Mauricien de statistique et d'économie appliquée'', fundau nel 1976, {{Harvnp|World Bank|2004|pp=136–137}} {{Harvnp|Kiregyera|2015|p=30}} peru la [[ciá]] no se volvió un emportanti centru d'aprendiçaigi ata la segunda mitá dela década de 1990. N'essi momentu, se fundarun l'Enstitutu de Salú púbricu de Kigali (KHI), l'[[Enstitutu de ciencia i tecnología de Kigali]] (KIST) i l'Enstitutu d'Educación de Kigali (KIE), juntu colas nuversidáis privás Nuversidá Endependienti de Kigali (ULK) i la Nuversidá delos Adventistas Laicus de Kigali (UNILAK). {{Harvnp|World Bank|2004|pp=136–137}} S'añidierun otras enstituciones a Kigali nel sigru XXI, encruyía l'Escuela púbrica de Finanças i Banca (SFB) en Gikondo i la Nuversidá privada de Kigali, <ref>https://uok.ac.rw/ University of Kigali – UoK 7 May 2020 [[Nuversidá de Kigali]]</ref> assina como sucursalis de nuversidáis estranjeras como la Nuversidá Mount Kenya i la facultá d'ingeniería dela [[Nuversidá Carnegie Mellon]].<ref>https://www.newtimes.co.rw/section/read/34650 The New Times The Sun is rising at Kigali's School of Finance and Banking 2011-09-06 2020-05-07 en</ref><ref>https://www.mku.ac.ke/index.php/campus-history Kigali Campus History 7 May 2020 Mount Kenya University https://web.archive.org/web/20200617112554/https://www.mku.ac.ke/index.php/campus-history 2020-06-17 dead</ref><ref>https://www.cmu.edu/rwanda/ CMU Africa 21 May 2020 [[Nuversidá Carnegie Mellon|Carnegie Mellon University Africa]]</ref> Nel 2018, abía un total de 50.594 estudiantis matriculaus n'enstituciones terciarias en Kigali, cun total de 28 campus separaus.{{Harvnp|Ministerio de Educación República de Ruanda (MINEDUC)|2018|p=112}} Nel 2013, el gobiernu implementó cambius senificativus nel sistema nuversitariu púbricu del país, destinaus a mejolal l'eficiencia pol mé de l'esborre de corsus d'estuyu duplicaus i l'esborre de descrepancias ena evaluación delos estudiantis entri las deferentis escuelas. Las enstituciones dantis endependientis de Kigali, KHI, KIST, KIE i SFB, se fusionarun con otras tres de fueraparti dela [[ciá]] (la UNR, el [[Politécnicu de Umutara]] con seti en Nyagatare i l'Enstitutu Superiol d'Agricoltura i Ganadería de [[Ruhengeri]]), creandu la [[Nuversidá de Ruanda]]. Tieni seis facultáis constituentis,{{Harvnp|Lemarchand|Tash|2015|p=162}} que abarcan nuevi campus, tres delos qualis están en Kigali. Estus son el campus de Gikondo, que sirvi como seti dela nuversidá i abriga los sus programas de negocius i economía, el campus de Nyarugenge nel antigu sitiu de KIST, qu'abriga las ciencias, l'arquitetura i l'ingeniería, i el campus de Remera, que cubri medicina, enfermería, odontología i ciencias dela salú.<ref>https://admissions.ur.ac.rw/?q=node/13 Information Centers | UR Admissions 2026-01-22 admissions.ur.ac.rw en https://web.archive.org/web/20200507213846/https://admissions.ur.ac.rw/?q=node/13 2020-05-07</ref><ref>https://ur.ac.rw/?UR-Campus-Distribution-of-Programmes UR Campus Distribution of Programmes - University of Rwanda 2026-01-22 ur.ac.rw fr https://web.archive.org/web/20200507214001/https://ur.ac.rw/?UR-Campus-Distribution-of-Programmes 2020-05-07</ref> Nel 2018, Kigali tenía 239 escuelas primarias con 203.680 alunnus matriculaus, {{Harvnp|Ministerio de Educación República de Ruanda (MINEDUC)|2018|pp=101–103}} i 143 escuelas secundarias cuna matrícula de 60.997.{{Harvnp|Ministerio de Educación República de Ruanda (MINEDUC)|2018|pp=105–107}} El Menisteriu d'Educación i [[UNICEF]] atribuin la gran tasa de desercion escolal entri primaria i secundaria, un fenómenu que passa en tol [[Ruanda]], ala farta de conocimientus d'aritmética i ingrés enos alunnus que terminan l'escuela primaria, el gastu, la necesidá de qu'el ninius contribuyan colas faineras dela casa i los recursus didáticus fartaosus.{{Harvnp|Ministerio de Educación República de Ruanda (MINEDUC)|UNICEF|2017|p=xvi}} Los tres destritus dela [[ciá]] ocuparun las primeras posiciones ena tabla nacional de resultaus d'essáminis a nivel primariu nel 2019, inque esti éssitu no se repricó a nivel secundariu nel qu'el destritus ruralis fuerun los de mejol desempeñu. Nostanti, las tres escuelas secundarias endividualis con mejol desempeñu qu'ofrecin el programa d'estuyus de [[Ruanda]] (FAWE Girls' School, Petit Séminaire St Vincent de Ndera i Lycée Notre-Dame de Cîteaux) estaban toas en Kigali.<ref>https://www.newtimes.co.rw/article/172569/News/national-exams-kigali-dominates-in-primary-as-rural-schools-dominate-in-high-school National exams: Kigali dominates in primary as rural schools dominate in high school 2026-01-22 2019-12-31 The New Times en</ref> La [[ciá]] tamién cuenta con varias escuelas privás, dirigías a ruandesis ricus i migrantis, como l'Academia Green Hills, l'École Belge i l'Escuela Enternacional de Kigali. Estas escuelas, con matrículas artas, ofrecin programas enternacionalis como el [[IGCSE|Certificau General Enternacional d'Educación Secundaria]] i el [[Bachillerato Enternacional]], que permitin alos estudiantis estudial en nuversidáis de tol [[mundu]].<ref>https://www.newtimes.co.rw/article/91890/the-era-of-elite-international-schools-is-here The era of elite international schools is here 2026-01-22 2013-05-01 The New Times en</ref> El 14 de setiembre de 2022, el gobiernu anunció que, dendi l'añu académicu 2022-2023, los pairis ya no pagarán las cuotas escolaris delos alunnus de preescolal i primaria. Nostanti, contribuirán con 975 francus ruandesis al programa d'alimentación escolal. Estu uayudará alos pairis con recursus limitaus a envial alos sus ijus ala escuela.<ref>Rwanda: Govt Scraps Tuition Fees for Public Primary Schools https://allafrica.com/stories/202209150070.html allAfrica.com 2026-01-22 http://web.archive.org/web/20221022092447/https://allafrica.com/stories/202209150070.html 2022-10-22 en</ref> En Kigali tamién se ubica la [[Biblioteca Nacional de Ruanda]] i la Biblioteca Púbrica de Kigali, dambas dos estitucionis compartin edificiu.<ref>cita web|url=https://www.parliament.gov.rw/uploads/tx_publications/Explanatory_note-_RWANDA_ARCHIVES__AND_LIBRARY_SERVICES_02.pdf|título=Establecimientu dela Biblioteca Nacional de Ruanda|fechaacceso=10 d'abril de 2021|obra=Parramentu de Ruanda|idioma=[[Luenga kiñaruanda]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210411024819/https://www.parliament.gov.rw/uploads/tx_publications/Explanatory_note-_RWANDA_ARCHIVES__AND_LIBRARY_SERVICES_02.pdf|fechaarchivo=11 d'abril de 2021|deadurl=yes</ref> == Deportis == [[archivu:Amahoro Stadium 2003 c.png|thumb|Vista del [[Amahoro Stadium]] con capacidá pa 30.000 espetahoris.]] El mayol recintu deportivu dela ciá es l’estayu polideportivu [[Amahoro Stadium]], ena çona de Remera, que fue construíu ena década delos 80 cuna capacidá pa 30.000.<ref>cite web |archive-url=https://web.archive.org/web/20160307093554/http://www.ccecc.com.cn/index.php?m=content&c=index&a=show&catid=26&id=122 |access-date=4 May 2020 |archive-date=2016-03-07 |title=卢旺达国家体育场项目|publisher=China Civil Engineering Construction Corporation |language=zh |url=http://www.ccecc.com.cn/index.php?m=content&c=index&a=show&catid=26&id=122</ref><ref>cite news |last=Mutale |first=Chama |date=2016-01-07 |title=Uganda/Zimbabwe: Zambia to Face Zimbabwe, Uganda At Umuganda Stadium |work=Zambian Watchdog |via=AllAfrica |access-date=21 May 2020 |url=http://allafrica.com/stories/201601071460.html</ref> Se gasta hundamentalmenti pa disputal partíus de fubu, dondi juega la [[Seleción de fubu de Ruanda|seleción de Ruanda]], assín como otrus encuentrus de ligas nacionalis.<ref>cite web |url=http://www.ferwafa.rw/spip.php?rubrique37 |publisher=Rwanda Football Federation |title=Amavubi Background |access-date=4 May 2020 |fechaarchivo=15 de juñu de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200615150257/http://ferwafa.rw/spip.php?rubrique37 |deadurl=yes </ref> Fue unu delos quatru estayus gastaus mientris el [[Campeonatu Africanu de Nacionis de 2016]] incluía la final entri [[Seleción de fubu dela Repúbrica Democrática del Congu|Congu]] i [[Seleción de fubu de Malí|Malí]].<ref>cite web |publisher=Confederation of African Football |archive-url=https://web.archive.org/web/20160224172710/http://www.cafonline.com/en-us/competitions/chan2016/Venues |url=http://www.cafonline.com/en-us/competitions/chan2016/Venues |title=Orange African Nations Championship, Rwanda 2016: Venues |access-date=4 May 2020 |archive-date=2016-02-24</ref><ref>cite web |url=https://www.france24.com/en/20160207-dr-congo-beat-mali-african-football-championship |work=France 24 |title=DR Congo win second CHAN title with 3–0 win over Mali |date=2016-02-07 |access-date=4 May 2020</ref> L’estayu tamién á acogíu partíus de rugby, dela seleción nacional,<ref>cite web |access-date=2021-02-01 |title=Working as a team is a key for a new committee to be successful |date=2018-12-11 |url=https://www.rwandarugby.com/?p=4790 |publisher=Rwanda Rugby Federation</ref> assín como conciertus i otrus eventus mucheurinus.<ref>cite news |url=https://constructionreviewonline.com/2018/06/rwanda-set-to-renovate-amahoro-national-stadium/ |title=Rwanda set to renovate Amahoro National Stadium |date=2018-06-22 |first=Yvonne |last=Andiva |access-date=4 May 2020 |work=Construction Review Online</ref> El comprehu inclúi un pequeñu recintu tapau, pa otras actividáis deportívas que se conoci col nomi en francés ''Petit stade''.<ref>cite news |url=https://www.rba.co.rw/post/Amahoro-Stadium-to-be-revamped-and-expanded |publisher=Rwanda Broadcasting Agency |title=Amahoro Stadium to be revamped and expanded |author=Yanditswe |date=2020-02-04 |access-date=20 May 2020</ref> El pabellón [[Kigali Arena]] cuna capacidá pa 10.000 espetahoris, fue inaugurau en 2019.<ref>cite news |url=https://www.ktpress.rw/2019/09/now-president-kagame-wishes-kigali-arena-had-20-000-capacity/ |work=Kigali Today |title=Now President Kagame Wishes Kigali Arena Had 20, 000 Capacity |first=Edmund |last=Kagire |date=2019-09-25 |access-date=4 May 2020</ref> Nel se disputarán eventus de baloncesto como l’[[AfroBasket 2021]] i la [[2021 BAL season|primera temporada]] dela [[Basketball Africa League]] (BAL),<ref>cite news |url=https://www.newtimes.co.rw/sports/dates-rwanda-afrobasket-2021-confirmed |work=The New Times |title=Dates for Rwanda Afrobasket 2021 confirmed |date=2019-10-08 |first=Damas |last=Sikubwabo |access-date=4 May 2020</ref> assín como balonmanu, voleibol, i tenis.<ref>cite news |title=Construction of modern multi-sport arena kicks-off |url=http://www.rha.gov.rw/index.php?id=177&tx_ttnews%5Btt_news%5D=225&cHash=d6ab65353ad50582ed933949d1d54377 |access-date=2019-06-24 |publisher=Rwanda Housing Authority |date=2019-01-17 |fechaarchivo=25 de febreru de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200225091752/http://www.rha.gov.rw/index.php?id=177&tx_ttnews[tt_news]=225&cHash=d6ab65353ad50582ed933949d1d54377 |deadurl=yes </ref> Otrus pabellonis ena ciá son el [[Nyamirambo Regional Stadium]] pa 22.000 espetahoris i l’[[Rwanda Cricket Stadium]] (conocíu como ''Kicukiro Oval'' i oficialmenti ''Gahanga International Cricket Stadium''), inaugurau en 2017.<ref>cite web |url=https://int.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/ |title=Rwanda – National Soccer League – Venues |access-date=4 May 2020 |website=Soccerway</ref><ref>cite news |url=https://www.newtimes.co.rw/section/read/221979 |work=The New Times |date=2017-10-18 |title=Thousands to grace Gahanga Cricket Stadium inauguration |access-date=4 May 2020</ref> Tamién un campu de golf, el Kigali Golf Club, de 18 hoyus pa competicionis regionalis.<ref>cite news |archive-url=https://web.archive.org/web/20180207011637/https://www.newtimes.co.rw/section/read/229157/ |url=https://www.newtimes.co.rw/section/read/229157/ |archive-date=2018-02-07 |title=Could golf be the new tourism frontier for Rwanda? |first=Moses |last=Opobo |date=2018-02-07 |access-date=4 May 2020 |work=The New Times</ref><ref>cite news |url=https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes |work=Golf Course Architecture |access-date=4 May 2020 |title=Gary Player Design completely revamps Kigali course to 18 holes</ref> === Furbu === Sieti delos dizeis equipus dela [[Primera División de Ruanda]] están ena ciá de Kigali. La mayoría dellus no tieni el su propiu estayu i juegan en diversus recintus como l’Amahoro Stadium, Nyamirambo Regional Stadium u otrus pequeñus campus. L’equipu más laureau dela ciá es el: [[APR FC]], qu’á ganau 18 campeonatus dendi 1994 a 2020; i endispués el [[Rayon Sports F.C.|Rayon Sports]], qu’á ganau 9 nel mesmu períodu.<ref>cite news |url=https://www.theeastafrican.co.ke/sports/Rwanda-Rayon-Sport-aiming-for-top-honours/4494642-4569330-23sw4w/index.html |work=The EastAfrican |title=Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours |first=Edmund |last=Kagire |date=19 May 2018 |access-date=4 May 2020</ref><ref>cite web |url=http://www.rsssf.com/tablesr/rwanchamp.html|title=Rwanda – List of Champions |publisher=RSSSF |first=Hans |last=Schöggl |date=2015-10-01 |access-date=2015-10-10</ref> === Baloncestu === En 2020, dies delos quatorzi equipus que forman la [[National Basketball League (Ruanda)|National Basketball League de Ruanda]] están ena ciá de Kigali. Disputan los sus encuentrus en destintus pabellonis como nel Club Rafiki i l’Integrated Polytechnic Regional College Kigali, i otrus nel Kigali Arena.<ref>cite web |url=https://www.afrobasket.com/Rwanda/basketball-Teams.asp |publisher=AfroBasket |title=Rwandan Basketball (Men) Teams |access-date=20 May 2020 |fechaarchivo=29 de juñu de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200629230101/https://www.afrobasket.com/Rwanda/basketball-Teams.asp |deadurl=yes </ref><ref>cite web |archive-url=https://web.archive.org/web/20250906181357/http://ferwaba.web.geniussports.com/competitions/ |archive-date=20 May 2020 |url=http://ferwaba.web.geniussports.com/competitions/ |access-date=19 May 2020 |title=Schedule |publisher=Rwanda Basketball Federation</ref> Los dos clubis más emportantis dela ciá son el [[Patriots BBC]] i l’[[Espoir BBC]], qu’han ganau cincu i quatru títulus de liga respetivamenti.<ref>cite web |url=https://basketball.afrobasket.com/team/Rwanda/Patriots-Basketball-Club/20276?Page=5 |publisher=AfroBasket |access-date=20 May 2020 |title=Patriots Basketball Club – History</ref><ref>cite web |url=https://basketball.afrobasket.com/team/Rwanda/Espoir-BBC-Kigali/6587?Page=5 |publisher=AfroBasket |access-date=21 May 2020 |title=Espoir BBC Kigali basketball team – History</ref> == Meyus de comunicación == Ai un total de onzi estacionis de [[televisión terrestri]] deferentis trasmitías en Ruanda, dies delas qualis son nacionalis. Las dies canalis nacionalis tienin la su sedi en Kigali.<ref>Rwanda Utilities Regulatory Authority (RURA)|2018|p=19</ref> Estas estacionis son propolcionás por dos estitucionis: la Agencia de Radiodifusión de Ruanda (RBA) púbrica i la empresa china StarTimes. Se trasmitin dendi dos trasmisoris nel área de Kigali, unu nel Monti Jali i otru en Gasabo.<ref>Rwanda Utilities Regulatory Authority (RURA)|2018|p=15–18</ref> Amás delos canalis terrestris, StarTimes tamién opera un selviciu de televisión de pagu huntu con otras dos redis, Azam i Tele10.<ref>Cita web|url=https://www.newtimes.co.rw/article/118099/News/azam-tv-entry-to-intensify-rivalry-in-pay-tv-market|título=Azam TV entry to intensify rivalry in pay TV market|fechaacceso=2026-01-22|fecha=2015-04-21|sitioweb=The New Times|idioma=en</ref> Una enquesta de 2017 realizá pola empresa de pesqui GeoPoll topar que Rwanda TV es l’estación más populal del país, cuna partición d’audiencia del 45,2 pol cientu, siguía de TV1 col 9,3 pol cientu i TV10 col 6,4 pol cientu.<ref>Cita web|url=https://knowledge.geopoll.com/rwanda-media-measurement-q2-2017-kgmm-report-0-0-0|título=Rwanda Media Measurement Q2 2017|fechaacceso=2026-01-22|apellido=GeoPoll|sitioweb=knowledge.geopoll.com|idioma=en</ref> Rwanda TV fue estoricamenti festioná pol gobielnu, peru en 2013 fue trasfería ala RBA.<ref>Cita noticia|título=Rwanda’s state broadcaster to go independent|url=http://oldsite.cba.org.uk/latest/rwandas-state-broadcaster-to-go-independent/|periódico=Commonwealth Broadcasting Association|fecha=2013-03-28|fechaacceso=2026-01-22|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210127041226/http://oldsite.cba.org.uk/latest/rwandas-state-broadcaster-to-go-independent/|fechaarchivo=2021-01-27|idioma=en</ref> Várias estacionis de ràdiu tamién operan en Kigali, con trasmisoris asitiáus nel Monti Jali i nel Monti Rebero, al sul dela ciá. La enquesta GeoPoll de 2017 topar que [[Radio Rwanda]], propiiedá de RBA, era la más populal, con un 38,6 pol cientu dela audiencia nacional, siguía de Kiss FM con un 9,3 pol cientu i KT Radio con un 7,3 pol cientu. Las tres tienin la su sedi en Kigali. À continuación, presento la traducción profesional al estremeñu (norma OSCEC) del apartáu «Environnement» pal artículu de Kigali ena Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el dicionariu de Carmona i las reglas de síntaxis i ortografía facilitás. == Meyu ambienti == Dendi hazi abondus añus, la capital ruandesa es considerá cumu la [[ciá]] más limpia del continenti africanu, reconociú assina pol [[Programa delas Naciones Unías pa los Assentamientos Umanus|ONU Habitat]] qu'un otorgó esta distinción pola tercera añá seguía nel 2016<ref> lefigaro.fr|titre=Kigali, la capitale du Rwanda «où l’on vit aussi bien qu’à New York»|url=http://immobilier.lefigaro.fr/article/kigali-la-capitale-du-rwanda-ou-l-on-vit-aussi-bien-qu-a-new-york-_176f68d0-7c12-11e7-988f-2a89697ebd5f/|site=Le Figaro|date=2017-08-13|consulté le=2019-05-01 </ref>. La ciá se presenta cumu capital «moelu» en términos de limpeza i inovaçón, huerça ala emplicación delos sus abitantis nel marcu señalamenti del «Umuganda», jornada de labutus comunutarius d'enterés gneral, prubigatória, organizá tolos úrtimus sábairus del mes, ala qual denguna farta sin ghuistificación es toleraú baju pena de murtas que pun llegar ata los 5 euros de raleol<ref name="linfodurable.fr"> linfodurable.fr|langue=fr|titre=Rwanda : la capitale est la ville la plus propre du continent|url=https://www.linfodurable.fr/environnement/rwanda-kigali-la-capitale-est-la-ville-la-plus-propre-du-continent-2002|site=www.linfodurable.fr|consulté le=2019-04-30 </ref>. Dendi 2010, una «jornada sin cochi» es tamién estaurá tolos mesis<ref name="linfodurable.fr"/>. Esta iniciativa está uñía a una política que promuevi la [[Ecomoviliá|circulaçón suavi]] con el pesqui de dizespessar el tránsitu de cochis del centru dela ciá pol mé del aviamentu de vías pa peonis i pistas de becicretas que deberían a términu sel entegrás ena redi de trasporti en común<ref> nexitylab.fr|langue=fr-FR|titre=Kigali, ville pionnière de l'intelligence urbaine en Afrique|url=https://www.nexitylab.fr/nouveaux-usages/kigali-ville-pionniere-de-lintelligence-urbaine-en-afrique/|site=Nexity Lab|date=2018-10-10|consulté le=2019-04-30 </ref>. A la postri, cumu en tol Ruanda, los sacus de prásticu i envoltorius no biodegradaublis están rondamenti deprendius<ref name="linfodurable.fr"/>. La ciá tamién á puestu en marcha una recoliía de vasuras que premiti el su reciclagi. Assin, los ruspis son triaus polos abitantis sigún cincu crassis: orgánica, papel/cartón, prásticu, vasura inerti o peligrosa. Sólamenti esta úrtima es quimá mentris que'l restu se recicla enos centrus dela ciá<ref> Kigali, un modèle pour les villes africaines ?|url=https://www.demainlaville.com/kigali-un-modele-pour-les-villes-africaines/|site=Demain La Ville - Bouygues Immobilier|date=2018-08-30|consulté le=2019-05-02 </ref>. Ena su [[Reunión delas partis al protocolu de Montréal|vigésimu-otava reunión]] celebrá del 10 al 15 de Noviembri de 2016, las 197 partis al protocolu de Montréal tocanti a sustáncias qu'enguallan la capa d'oçonu ([[Protocolu de Montréal]]) chegarun a un alcuerdu sobri una reduçón alatallanti del su gastu i dela su produçón d'[[Idrofluorocarburu|idrofluorocarburus]] (HFC). Ena su decisión XXVIII/1, adotarun un amendamientu al protocolu (el [[Alcuerdu de Kigali|amendamientu de Kigali]])<ref> Secrétariat de l'ozone, ''Note d'information sur la ratification de l'Amendement de Kigali'', (février 2017) </ref>. == Referencias == {{listaref}} 20s6z3pfszfughjab0rbjd2hgiv769j Potsdam 0 11909 143608 142947 2026-06-20T20:52:24Z HackerPunki 16665 Mual marrus d'escreviúra 143608 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Potsdam''' ({{IPA-de|ˈpɔt͡sdam|pron|De-Potsdam.ogg}}) es una [[ciá]] [[Alemaña|alemana]] assitiá enas inmediacionis de [[Berlín]], junta el ríu [[Havel]].<ref> Potsdam: tres sugerencias </ref> Tiíni una [[puebración]] estimá, a caberus de 2021, de 183,154 abitantis.<ref> Población dela ciá </ref> Es la capital i [[ciá]] más puebrá del estau federau de [[Brandeburgu]]. La [[ciá]] es conocía pol su legau comu l'antigua residencia delos reis de [[Prúsia]], colos sus numbirosus i únicus palacius i parquis, i la emportanti [[ciá]] burguesa. Los paisagis colturalis huerun encruyíus en 1990 pola [[UNESCO]] ena su riestra del patrimoñu coltural i natural dela umanidá. Potsdam tamién hue encluyía pola [[UNESCO]] ena su Redi de Ciais Criativas en 2019, comu "[[Ciá del Cini]]".<ref> Potsdam nun Unesco-Filmstadt </ref> L'estuyu cinematográficu [[Babelsberg]], hundau en Potsdam en 1912 comu el primel gran estuyu cinematográficu del [[mundu]], es un centru [[moernu]] de prouzión de cini i televisión.<ref> Internationale Produzenten </ref> Es celebrá pol [[Palaciu de Sanssouci]]. Ena ciá s'atopa el [[Institutu Leibniz de Astrofísica de Potsdam]], dedicau al estuyu dela atividá solal. Es amás sé dela [[Nuversidá de Potsdam|nuversidá]] omónima. == Etimología == [[File:Schenkungsurkunde Potsdam 993.jpg|thumb|left|Documentu del [[Sacru Emperiu Romanu-Germánicu]] en 993 mentandu ''Poztupimi'']] El nomi "Potsdam" originalmenti paici vel síu ''[[#Estória|Poztupimi]]''. Una teoría corrienti es que rescreci dun vieju términu [[Luengas eslavas del oesti|eslavu del oesti]] que senifica "debaxu delos carvahus",<ref> 993 – From Poztupimi to the Royal Seat </ref> estu es, el corrutu ''pod dubmi/dubimi'' (''pod'' "debaxu", ''dub'' "carvahu"). Con tó i con essu, angunus dúan desta espricaera.<ref name=kopish> August Kopish, "Die Königlichen Schlösser u. Gärten zu Potsdam", Berlin, 1854, p. 18 </ref> == Estoria == === Encetu i desenvolvimientu ena Edá Meya === Potsdam hue hundá probabrienti enantis del [[sigru VII]] comu un assentamientu dun puebru eslavu alreol dun castillu. Hue mentá pol primera vezi nun decumentu en 993 comu ''Poztupimi''. En 1317 hue nombrá comu una ciá chiquinina. Tuvu la su carta de puebración en 1345. === Residencia prusiana i runchimientu === En 1573 entavía era una chiquina ciá de mercau de 2000 abitantis. Ena [[Guerra delos Trenta Añus]] (1618-1648), Potsdam perdió quasi que la metá dela su puebración.<ref> 993 – 1660 Von Poztupimi zur Nebenresidenz </ref> La fortuna de Potsdam muó en tantu quandu hue descogía en 1660 comu residencia de caça de [[Federicu Guillermu I de Brandeburgu|Federicu Guillermu I]], eletol de [[Brandeburgu]], el nucriu del poerosu Estau que más tardi se muaría nel [[Reinu de Prusia]]. Endispués del [[Editu de Potsdam]] en 1685, se convirtió nun centru d’enmigración [[uropea]]. La su libertá religiosa atroxu a genti de [[Francia]] ([[hugonoti]]), [[Russia]], los [[Paisis Baxus|Paísis Baxus]] i [[Boémia]]. L'editu aceleró la creceéra dela [[puebración]] i la recuperación económica.<ref> El Espíritu de Potsdam y sus consecuencias para Alemania </ref> Más tardi, la [[ciá]] hue residencia dela familia real prusiana. Los majestuosos edificius delas residencias realis se construyerun prencipalmenti mentris el reinau de [[Federicu el Grandi]]. Unu d'ellus es el [[Paláciu de Sanssouci|Palaciu de Sanssouci]] (en francés: «sin preocupaciones»), proyeutau pol arquiteutu [[Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff]] en 1744 i famosu polos sus jardinis hormalis e interioris rococó. Otras residencias realis son el [[Palaciu Nuevu]] i la [[Orangerie]]. En 1815, cola hormación dela provincia de [[Brandeburgu]], Potsdam se convirtió ena capital dela provincia ata 1918, ecetu pol pedioru entri 1827 i 1843, nel que la capital hue [[Berlín]]. Berlín hue la capital de [[Prusia]] i más tardi del [[Imperiu Alemán]], [[inque]] la corti premaneció en Potsdam, ondi se muarun munchus funcionarius del Govielnu. En 1914, l'emperaol [[Guillermu II de Prúsia|Guillermu II]] hirmó la decraración de guerra nel [[Palaciu Nuevu]] de Potsdam. En 1918, a caberus dela [[Primel Guerra Mundial]], la [[ciá]] perdió el su estatus de «segundera capital» de [[Alemaña]] quandu Guillermu II adicó i [[Alemaña]] se tornó repúbrica. === Repúbrica de Weimar i nacionalsocialismu === La fortuna dela corona prusiana hue confiscá i en 1926 se trasfirió ala rezién hundá Alministración delos Palacius i Jardinis del Estau. Al encetu dela [[Alemaña nazi]], el 21 de marçu de 1933, se dierun la manu duna manera ceremonial el Presidenti [[Paul von Hindenburg]] i el nuevu Cancillel [[Adolf Hitler]] ena ''Garnisonkirche'' (Ilesia dela Guarnición) de Potsdam, nel que pasó ala [[estoria]] comu el «Día de Potsdam», que simbolizó la ligança entri los melitaris i el naçismu. En abril de 1945, nel marcu dela [[Segunda Guerra Mundial]], la [[ciá]] hue bombardeá pola [[Royal Air Force]], que destruyó la mayol parti del su centru estóricu, queandu Potsdam seriamenti dañá. Mentris la mayol parti dela [[Segunda Guerra Mundial]] (1939-1945), la [[ciá]] s'avía libráu en gran midía de dañus de guerra emportantis. Nostanti, ena nochi del 14 al 15 d'abril de 1945, la huerça aéria aliá farrancó 1716 tonelás de bombas sobri Potsdam provocandu la muerti d'alreol de 1600 pressonas. La demolición delos puentis más emportantis sobri el [[Havel]] pol parti delas uniais alemanas ya no púu paral l'ahili del [[Exército Roxu Soviéticu]], que se muó a Potsdam a caberus d’abril de 1945 i terminó cola guerra ena [[ciá]].<ref> 1919 – 1945 Bedeutung als preußische Traditionsstadt </ref> === Acupación i división alemana === [[Archivu:Glienicker Brücke2.JPG|miniaturadeimagen|El puenti [[Glienicke]], gastau pal entercambiu d’espías mentris la [[Guerra Fría]]]] Del 17 de juliu al 2 d'agostu de 1945, se celebró la [[Conferencia de Potsdam]] nel [[Palaciu Cecilienhof]] dela [[ciá]]. Los venceoris líderis aliaus [[Harry S. Truman]], [[Winston Churchill]] i el su sucessol [[Clement Attlee]], assín comu [[Iósif Stalin]], se juntarun pa decedil el huturu de [[Alemaña]] i la [[Uropa]] de posguerra en general. [[Estaus Unius]] i la [[Unión Soviética]] tuvierun mentáus enfrentamientus pol control de [[Berlín]]. Pol estu se dividió la capital alemana en quatru setoris. La conferencia acabó col [[Acuerdu de Potsdam]] i la [[Decraración de Potsdam]]. El goviernu de [[Alemaña del Esti]] (formalmenti conocía comu la [[Repúbrica Democrática Alemana]], n'alemán ''Deutsche Demokratische Republik, DDR'') intentó esborral los símbolos del melitarismu prusianu. Munchus edificius estoricus, angunus d¡ellus gravimenti dañaus pola guerra, hueron demolíus. Potsdam, al suroesti de [[Berlín]], queó justu ahuera de [[Berlín Ocidental]] endispués dela costrucción del [[Muru de Berlín]]. La elevación del muru no solu aisló a Potsdam respetu a [[Berlín Ocidental]], sino que tamién dobró el tiempu que se tardaba en allegal a [[Berlín Oriental]]. El [[puenti Glienicke]] sobri el [[Havel]] enganchava la [[ciá]] con [[Berlín Ocidental]] i hue l'ecenáriu d'angunus entricambius d’espías mentris la [[Guerra Fría]]. === Endispués dela reunificación alemana === En 1990, cola reunificación alemana, Potsdam se convierti en capital del Estau de [[Brandeburgu]]. Una delas primeras decisiones del Conseju dela [[ciá]], que hue descogía libri i democráticamenti en mayu de 1990 pol primera vezi dendi 1933, hue la «aprossimación cudiaosa al paisagi urbanu estoricu caraitirísticu i evolucionau».<ref> Seit 1990 – Neugestaltung als brandenburgische Landeshauptstadt </ref> En abril de 1992, se golvió a abril la l'enganchi [[S-Bahn]] con [[Berlín]], que s'avía enterrumpíu dendi que se construyó el muru de Berlín en 1961. == Política == L'Estau Mayol dela [[Unión Uropea]] ([[EUFOR]]) estaló en Potsdam los quartelis operacionalis centralis pala su misión ena [[Repúbrica Democrática del Congu]]. == Jografía == [[Archivu:Templiner See, Vorderkappe und Hermannswerder 1.jpeg|thumb|left|El ríu Havel passandu pol Potsdam con vistas de Hermannswerder]] La zona se hormó a partil duna seri de morrenas grandis que quearun tras el úrtimu pedioru glacial. Ogañu, solu una quarta parti dela ciá está costruía, el restu se mantiíni comu espaciu verdi. Ain cerca de 20 lagus i ríus en Potsdam i alreol, comu el [[Havel]], el [[Griebnitzsee]], el [[Templiner See]], el [[Tiefer See]], el [[Jungfernsee]], el Teltowkanal, el [[Heiliger See]] i el [[Sacrower See]]. El puntu más artu es el ''[[Kleiner Ravensberg]]'', con 114 metrus d'artura. === Sudivisionis === Potsdam se deviía en sieti barrius estóricus (''Stadtteile'') i nuevi pedanías nuevas (''Ortsteile'', dantis aldeas apartás) que s'ajuntarun ala ciá en 2003. L'aspetu delos barrius dela ciá es bastanti deferenti. Los del norti i el centru cosistin prencipalmenti en edificius estóricus, mentris qu'el sul dela ciá está dominau pol árias más grandis d'edificius más nuevus. La ciá de Potsdam se deviía en 32 ''[[Barriu|Stadtteile]]'' (barrius, tanto estóricus cumu pedanías ajuntás),<ref> Stadtteilkatalog der Landeshauptstadt Potsdam </ref> que se deviían a la su vezi en 84 ''Bezirke'' (distritus) estadísticus. Ogañu se destingui entri las partis más antiguas dela ciá (árias dela ciá estórica i lugaris suburbaniçaus comu mui tardi en 1939) —estus son el centru dela ciá, los suburbius del oesti i del norti, Bornim, Bornstedt, Nedlitz, Potsdam Sul, Babelsberg, Drewitz, Stern i Kirchsteigfeld— i aquellas comunidais incorporás tras 1990 que dendi 2003 se tornarun en ''Ortsteile'' —estas son Eiche, Fahrland, Golm, Groß Glienicke, Grube, Marquardt, Neu Fahrland, Satzkorn i Uetz-Paaren.<ref> Stadtteile </ref> Los nuevus ''Ortsteile'' se topan prencipalmenti nel norti dela ciá. ''Estrutura con numeración estadística:''<ref name="StiB2019"> Landeshauptstadt Potsdam, Stadtteile im Blick 2019 </ref> [[Archivu:Potsdam subdivisions.svg|thumb|''Stadtteile'' (barrius) de Potsdam]] '''1 Potsdam Norti''' ** 11 [[Bornim]] ** 12 [[Nedlitz (Potsdam)|Nedlitz]] ** 13 [[Bornstedt (Potsdam)|Bornstedt]] ** 14 [[Sacrow (Potsdam)|Sacrow]] ** 15 [[Eiche (Potsdam)|Eiche]] ** 16 Grube ** 17 [[Golm (Potsdam)|Golm]] '''2 [[Suburbius del Norti de Potsdam|Nördliche Vorstädte]]''' ** 21 Nauener Vorstadt ** 22 Jägervorstadt ** 23 Berliner Vorstadt '''3 [[Suburbius del Oesti de Potsdam|Westliche Vorstädte]]''' ** 31 Brandenburger Vorstadt ** 32 Potsdam Oesti '''4 Centru dela ciá (Innenstadt)''' ** 41 Centru estóricu ** 43 Zentrum Ost i Nuthepark ** 44 Hauptbahnhof i Brauhausberg Norti '''5 [[Babelsberg]]''' ** 51 [[Klein Glienicke]] ** 52 Babelsberg Norti ** 53 Babelsberg Sul '''6 [[Potsdam-Süd|Potsdam Sul]]''' ** 61 Templiner Vorstadt ** 62 Teltower Vorstadt ** 63 Schlaatz ** 64 Waldstadt I i Polígonu endustrial ** 65 Waldstadt II '''7 Potsdam Sucresti''' ** 71 Stern ** 72 [[Drewitz (Potsdam)|Drewitz]] ** 73 [[Kirchsteigfeld]] '''8 Pedanías del norti''' ** 81 [[Uetz-Paaren]] ** 82 [[Marquardt (Potsdam)|Marquardt]] ** 83 [[Satzkorn]] ** 84 [[Fahrland]] ** 85 [[Neu Fahrland]] ** 86 [[Groß Glienicke]] === Climi === Oficialmenti el climi es [[Climi oceánicu|oceánicu]] —más degradau pol estal lexoti dela costa i pal esti ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfb'')—,<ref> Potsdam climate </ref> peru gastandu la normal de 1961–1990 i la isoterma de 0 °C la ciá tiíni un [[Climi continental húmiu]] (''Dfb''), que tamién muestra una ligera enfrugéncia del continenti deferenti delos climis enfruenciaus prencipalmenti pol l'[[Océanu Alánticu]]. Las meias baxas pol debaxu de zero mentris quasi tol ivielnu provocan nivaus que son frecuentes i los ivielnus son fríus, peru no tan estritus comu en lugaris del enteriol. El branu tamién es relativamenti calurosu con temperaturas entri 23 i 24 °C, estandu las olas de calol enfrugenciás pola isla de calol urbana (UHI) de Potsdam.<ref name = NOAA> Potsdam Climate Normals 1961–1990 </ref> La meia dela temperatura mássima en ivielnu es de 4,0 °C, con una mínima de -1,3 °C. La nievi es corrienti en ivielnu. La primavera i l'otoñu son cortus. Los branus son suavis, con una mássima de 24,3 °C i una mínima de 13,5 °C. La estación meteorológica de Potsdam á rustriu los siguientis valoris estremus:<ref name=sklima> Monatsauswertung </ref> La su temperatura más arta hue de 38,9 °C el 20 de juliu de 2022. La su temperatura más baxa hue de -26,8 °C el 11 de hebreru de 1929. La su mayor precipitación añal hue de 798,3 mm en 2007. La su menor precipitación añal hue de 345,8 mm en 2018. El mayor periodu de sol añal hue de 2.246,7 oras en 2018. El menor periodu de sol añual hue de 1.355,3 oras en 1903. {| class="wikitable" style="margin:1em auto; width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;" |- !colspan="14" | Daus del climi de Potsdam (normalis de 1991–2020, estremus de 1893–agora) |- !scope="row" | Mes !scope="col" | Jen !scope="col" | He !scope="col" | Mar !scope="col" | Abr !scope="col" | May !scope="col" | Jun !scope="col" | Jul !scope="col" | Ago !scope="col" | Set !scope="col" | Out !scope="col" | Nov !scope="col" | Dic !scope="col" style="border-left-width:medium" | Añu |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Mássima assoluta °C (°F) |style="background:#FFB266; color:#000000;" class="notheme"| 15.6<br />(60.1) |style="background:#FF942A; color:#000000;" class="notheme"| 19.9<br />(67.8) |style="background:#FF6C00; color:#000000;" class="notheme"| 25.7<br />(78.3) |style="background:#FF4200; color:#000000;" class="notheme"| 31.8<br />(89.2) |style="background:#FF3300; color:#000000;" class="notheme"| 34.0<br />(93) |style="background:#FF1500; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.4<br />(101.1) |style="background:#FF1100; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.9<br />(102.0) |style="background:#FF1300; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.6<br />(101.5) |style="background:#FF2C00; color:#000000;" class="notheme"| 35.0<br />(95) |style="background:#FF5E00; color:#000000;" class="notheme"| 27.8<br />(82.0) |style="background:#FF8914; color:#000000;" class="notheme"| 21.5<br />(70.7) |style="background:#FFA64E; color:#000000;" class="notheme"| 17.3<br />(63.1) |style="background:#FF1100; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 38.9<br />(102.0) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Mássima media °C (°F) |style="background:#FFD5AC; color:#000000;" class="notheme"| 10.5<br />(50.9) |style="background:#FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3) |style="background:#FFA042; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(64.8) |style="background:#FF7200; color:#000000;" class="notheme"| 24.9<br />(76.8) |style="background:#FF5500; color:#000000;" class="notheme"| 29.1<br />(84.4) |style="background:#FF4000; color:#000000;" class="notheme"| 32.1<br />(89.8) |style="background:#FF3900; color:#000000;" class="notheme"| 33.1<br />(91.6) |style="background:#FF3A00; color:#000000;" class="notheme"| 33.0<br />(91) |style="background:#FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(81) |style="background:#FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3) |style="background:#FFB973; color:#000000;" class="notheme"| 14.6<br />(58.3) |style="background:#FFD2A6; color:#000000;" class="notheme"| 10.9<br />(51.6) |style="background:#FF2B00; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 35.2<br />(95.4) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Mássima diaria media °C (°F) |style="background:#F7F7FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.2<br />(37.8) |style="background:#FFFCF9; color:#000000;" class="notheme"| 4.9<br />(40.8) |style="background:#FFDEBE; color:#000000;" class="notheme"| 9.2<br />(48.6) |style="background:#FFB164; color:#000000;" class="notheme"| 15.7<br />(60.3) |style="background:#FF9429; color:#000000;" class="notheme"| 20.0<br />(68) |style="background:#FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73) |style="background:#FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2) |style="background:#FF7200; color:#000000;" class="notheme"| 24.9<br />(76.8) |style="background:#FF942A; color:#000000;" class="notheme"| 19.9<br />(67.8) |style="background:#FFBF80; color:#000000;" class="notheme"| 13.7<br />(56.7) |style="background:#FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7) |style="background:#FBFBFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.9<br />(39.0) |style="background:#FFBB77; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 14.3<br />(57.7) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Media diaria °C (°F) |style="background:#EAEAFF; color:#000000;" class="notheme"| 0.7<br />(33.3) |style="background:#EFEFFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.6<br />(34.9) |style="background:#FFFDFC; color:#000000;" class="notheme"| 4.7<br />(40.5) |style="background:#FFD9B4; color:#000000;" class="notheme"| 9.9<br />(49.8) |style="background:#FFBC79; color:#000000;" class="notheme"| 14.2<br />(57.6) |style="background:#FFA64D; color:#000000;" class="notheme"| 17.4<br />(63.3) |style="background:#FF9831; color:#000000;" class="notheme"| 19.4<br />(66.9) |style="background:#FF9B38; color:#000000;" class="notheme"| 18.9<br />(66.0) |style="background:#FFB973; color:#000000;" class="notheme"| 14.6<br />(58.3) |style="background:#FFDBB8; color:#000000;" class="notheme"| 9.6<br />(49.3) |style="background:#FFFCFA; color:#000000;" class="notheme"| 4.8<br />(40.6) |style="background:#EFEFFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.7<br />(35.1) |style="background:#FFDAB5; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 9.8<br />(49.6) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Mínima diaria media °C (°F) |style="background:#DCDCFF; color:#000000;" class="notheme"| −1.9<br />(28.6) |style="background:#DFDFFF; color:#000000;" class="notheme"| −1.4<br />(29.5) |style="background:#EBEBFF; color:#000000;" class="notheme"| 0.9<br />(33.6) |style="background:#FFFDFC; color:#000000;" class="notheme"| 4.7<br />(40.5) |style="background:#FFE1C3; color:#000000;" class="notheme"| 8.8<br />(47.8) |style="background:#FFCA96; color:#000000;" class="notheme"| 12.1<br />(53.8) |style="background:#FFBA76; color:#000000;" class="notheme"| 14.4<br />(57.9) |style="background:#FFBC7A; color:#000000;" class="notheme"| 14.1<br />(57.4) |style="background:#FFD6AD; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(50.7) |style="background:#FFF3E7; color:#000000;" class="notheme"| 6.2<br />(43.2) |style="background:#F2F2FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.2<br />(36.0) |style="background:#E2E2FF; color:#000000;" class="notheme"| −0.7<br />(30.7) |style="background:#FFF6ED; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 5.8<br />(42.4) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Mínima media °C (°F) |style="background:#ABABFF; color:#000000;" class="notheme"| −11.0<br />(12) |style="background:#B8B8FF; color:#000000;" class="notheme"| −8.6<br />(16.5) |style="background:#CDCDFF; color:#000000;" class="notheme"| −4.7<br />(23.5) |style="background:#DEDEFF; color:#000000;" class="notheme"| −1.5<br />(29.3) |style="background:#F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2) |style="background:#FFEBD8; color:#000000;" class="notheme"| 7.3<br />(45.1) |style="background:#FFDAB5; color:#000000;" class="notheme"| 9.8<br />(49.6) |style="background:#FFDDBB; color:#000000;" class="notheme"| 9.4<br />(48.9) |style="background:#FFF8F1; color:#000000;" class="notheme"| 5.5<br />(41.9) |style="background:#E6E6FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.0<br />(32) |style="background:#D1D1FF; color:#000000;" class="notheme"| −4.0<br />(25) |style="background:#B9B9FF; color:#000000;" class="notheme"| −8.4<br />(16.9) |style="background:#A0A0FF; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| −13.0<br />(9) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Mínima absoluta °C (°F) |style="background:#5C5CFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| −25.7<br />(−14.3) |style="background:#5656FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| −26.8<br />(−16.2) |style="background:#8989FF; color:#000000;" class="notheme"| −17.3<br />(0.9) |style="background:#BFBFFF; color:#000000;" class="notheme"| −7.3<br />(18.9) |style="background:#D3D3FF; color:#000000;" class="notheme"| −3.6<br />(25.5) |style="background:#F0F0FF; color:#000000;" class="notheme"| 1.9<br />(35.4) |style="background:#FFF6ED; color:#000000;" class="notheme"| 5.8<br />(42.4) |style="background:#FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7) |style="background:#E7E7FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.1<br />(32.2) |style="background:#B6B6FF; color:#000000;" class="notheme"| −9.0<br />(16) |style="background:#8D8DFF; color:#000000;" class="notheme"| −16.6<br />(2.1) |style="background:#6262FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| −24.5<br />(−12.1) |style="background:#5656FF; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| −26.8<br />(−16.2) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Precipitación media mm (pulgás) |style="background:#B9B9FF; color:#000000;" class="notheme"| 45.3<br />(1.78) |style="background:#C7C7FF; color:#000000;" class="notheme"| 36.1<br />(1.42) |style="background:#C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| 39.3<br />(1.55) |style="background:#D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| 29.2<br />(1.15) |style="background:#ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| 53.3<br />(2.10) |style="background:#A1A1FF; color:#000000;" class="notheme"| 60.8<br />(2.39) |style="background:#8989FF; color:#000000;" class="notheme"| 76.2<br />(3.00) |style="background:#A3A3FF; color:#000000;" class="notheme"| 59.2<br />(2.33) |style="background:#B6B6FF; color:#000000;" class="notheme"| 47.1<br />(1.85) |style="background:#BDBDFF; color:#000000;" class="notheme"| 42.8<br />(1.69) |style="background:#BDBDFF; color:#000000;" class="notheme"| 42.3<br />(1.67) |style="background:#B8B8FF; color:#000000;" class="notheme"| 46.1<br />(1.81) |style="background:#000030; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 577.6<br />(22.74) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Días medius de precipitación <span style="font-size:90%;" class="nowrap">(≥ 1.0 mm)</span> |style="background:#2828FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 16.8 |style="background:#4343FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.7 |style="background:#4141FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.9 |style="background:#6C6CFF; color:#000000;" class="notheme"| 11.5 |style="background:#5B5BFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.8 |style="background:#5B5BFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.8 |style="background:#4C4CFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.0 |style="background:#5959FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 13.0 |style="background:#6363FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.2 |style="background:#4F4FFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 13.8 |style="background:#3A3AFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 15.4 |style="background:#2424FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 17.1 |style="background:#000000; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 168.9 |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Prohundidá media estrema de nivi cm (pulgás) |style="background:#FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(3.4) |style="background:#FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(3.4) |style="background:#FDFDFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.6<br />(1.4) |style="background:#FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 0.5<br />(0.2) |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0) |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0) |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0) |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0) |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0) |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| trace |style="background:#FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 2.1<br />(0.8) |style="background:#FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 7.1<br />(2.8) |style="background:#FAFAFF; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 13.1<br />(5.2) |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Días medios de nivi <span style="font-size:90%;" class="nowrap">(≥ 1.0 cm)</span> |style="background:#7070FF; color:#000000;" class="notheme"| 11.2 |style="background:#8787FF; color:#000000;" class="notheme"| 9.4 |style="background:#D1D1FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.6 |style="background:#F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.4 |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0 |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0 |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0 |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0 |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0 |style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0 |style="background:#E6E6FF; color:#000000;" class="notheme"| 1.9 |style="background:#B3B3FF; color:#000000;" class="notheme"| 5.9 |style="background:#000064; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 32.1 |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Oras medias mensualis de sol |style="background:#696969; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 55.6 |style="background:#959595; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 79.1 |style="background:#BCBC3B; color:#000000;" class="notheme"| 128.9 |style="background:#D8D800; color:#000000;" class="notheme"| 198.2 |style="background:#E1E100; color:#000000;" class="notheme"| 233.4 |style="background:#E1E100; color:#000000;" class="notheme"| 236.9 |style="background:#E3E300; color:#000000;" class="notheme"| 244.8 |style="background:#E0E000; color:#000000;" class="notheme"| 229.2 |style="background:#D1D100; color:#000000;" class="notheme"| 172.9 |style="background:#B8B850; color:#000000;" class="notheme"| 121.7 |style="background:#717171; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 60.3 |style="background:#575757; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 46.5 |style="background:#FFFFFF; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 1,807.6 |- style="text-align:center;" ! scope="row" style="height:16px;" | Umedá relativa media (%) |style="background:#0000AE; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 87.6 |style="background:#0000C2; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 82.6 |style="background:#0000D9; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 76.5 |style="background:#0000FE; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 66.8 |style="background:#0000F7; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 68.5 |style="background:#0000F5; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 69.1 |style="background:#0000F2; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 70.0 |style="background:#0000ED; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 71.3 |style="background:#0000D2; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 78.3 |style="background:#0000B7; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 85.4 |style="background:#0000A6; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 89.8 |style="background:#0000A7; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 89.5 |style="background:#0000D3; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 78.0 |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"| Huenti 1: [[Organización Meteorológica Mundial]]<ref>[https://www.nodc.noaa.gov/archive/arc0216/0253808/1.1/data/0-data/Region-6-WMO-Normals-9120/Germany/CSV/Potsdam_10379.csv World Meteorological Organization Climate Normals for 1991–2020], ''World Meteorological Organization Climatological Standard Normals (1991–2020)'', National Oceanic and Atmospheric Administration, consultau'l 12 d'octubri de 2023.</ref> |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"| Huenti 2: [[Serviciu Meteorológicu Alemán]] / [http://sklima.de/datenbank_auswertung.php?tab=2 SKlima.de]<ref>[http://sklima.de/datenbank_auswertung.php?tab=2 Monatsauswertung], ''SKlima.de'', consultau'l 18 d'octubri de 2024.</ref> |} == Educación == Colos sus cincu nuversidais i numirosas otras estitucionis d’envestigación no nuversitarias, Potsdam s'á estabrecíu comu una destacá sé centífica nacional e entrinacional. == Coltura == [[Archivu:Neues Palais Potsdam durch Triumphbogen.jpg|miniaturadeimagen|Vista del [[Paláciu Nuevu]] a travessu dela puerta trunfal]] Ena [[coltura]] i arquitetura dela [[ciá]] entavía s'aprecia que Potsdam hue [[estoricu|estoricamenti]] un centru recetol d'enmigrantis d'otros lugaris de [[Uropa]]. [[Archivu:Orangerieschloss Potsdam.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|[[Paláciu dela Orangerie]]|240px]] === Parqui de Sanssouci === L'atración más populal en Potsdam es el [[Parqui de Sanssouci]], a 2 qm al oesti del centru dela [[ciá]]. En 1744 el rei [[Federicu II el Grandi]] mandó construil una residencia aquina, ondi poía vivil ''sans souci'' (‘sin precupacionis’, nel [[Luenga francesa|francés]] que se palraba ena corti). El parqui acogi varios edificius: El [[Palaciu de Sanssouci]], un paláciu relativamenti modestu dela familia emperial de [[Prusia]] i [[Alemaña]]. El [[Palaciu dela Orangerie]], denantis palaciu pa combidaus realis folasterus. El [[Paláciu Nuevu de Potsdam|Palaciu Nuevu de Potsdam]], costruyíu entri 1763 i 1769 pa celebral el fin dela [[Guerra delos Siete Añus]], ena que [[Prúsia|Prusia]] acabó cola dominación austriaca de sigrus sobri los asuntus alemanis. Es muncho mayol qu'el de Sanssouci, con más de 200 quartus i 400 estatuas comu decoración. Sirvió comu casa de combidaus pa numbirosus vesitantis realis. El [[Paláciu de Charlottenhof|Palaciu de Charlottenhof]], un palaciu neocrássicu de [[Karl Friedrich Schinkel]] costruyíu en 1826. Las [[Termas romanas (Potsdam)|Termas romanas]], costruyías pol Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius en 1829-1840. Es un DIYARU de edificius qu'encrúyin un pavellón de té, una vilda d'estilu renacentista i una terma d'estilu romanu (del que toma el su nombri la totaliá del DIYARU). La [[Casa de té china (Potsdam)|Casa de té china]], un pavellón del sigru XVIII construíu en estilu chinu, ala móa dela epoca. [[Archivu:Potsdam St. Nikolaikirche 2005.jpg|thumb|La Puerta de Fortuna i la [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]] nel Antigu Mercau]] === Praça del Antigu Mercau === La [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] es el centru estoricu de Potsdam. Duranti tres sigrus hue el lugal ondi se levantó el [[Paláciu dela Ciá de Potsdam|Palaciu dela Ciá]] (Stadtschloß), un palaciu real costruyíu en 1662. Baxu [[Federicu II el Grandi]], el palaciu se tornó en residencia d'ivielnu delos reis prusianus. El palaciu queó seriamenti dañau duranti el bombardeu de 1945, i las utoridáis comunistas lo farrancarun en 1961, inque en 2013 terminó la su recostrución parcial; en 2002 la ''Puerta de Fortuna'' hue recostruyía ena su posición estórica original, que marcó el primel passu ena recostrución del palaciu. La praça está dominá ogañu pola cúpula dela [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]], edificá en 1837 en estilu crássicu. Hue la úrtima obra de [[Karl Friedrich Schinkel]], quien inseñó l'edificiu peru no vivió pa ve-llu acabau. Lo terminarun los sus dicipulus [[Friedrich August Stüler]] i [[Ludwig Persius]]. La parti orental dela praça del Mercau está dominá pol l'[[Antigu Ayuntamientu de Potsdam|Antigu Ayuntamientu]], erigíu en 1755 pol l'arquitetu neerlandés [[Jan Bouman]] (1706-1776). Tiíni una caraitirística torri cerculal, coroná con un [[Atlas (cartografía)|Atlas]] dorau que sostriba el mundu sobri los sus ombrus. [[Archivu:Potsdam brandenburger tor.jpg|thumb|La [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu de Potsdam]]]] ==Deporti== En Potsdam ain 2 equipus de fubu, son: [[1. FFC Turbine Potsdam]] qu'es femeninu, el su estadiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] con cabusía pa 10,499 espetaoris i compiti ena [[Bundesliga Femenina]], i [[SV Babelsberg 03]] que juega la [[Regionalliga Nordost]] i el su estadiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] cabusía pa 10,787 i tamién compiti ena [[DFB-Pokal]]. === Otros menumentus i lugaris d'intrés === [[Archivu:Potsdam-Kurfuerstenstrasse-Hollaendisches-Viertel-26-07-2009-41.JPG|miniaturadeimagen|[[Barriu neerlandés]]]] El [[Museu Barberini]], abiertu en 2017. Ajunta i muestra por vezis las colecionis del hundaol dela pinacoteca, [[Hasso Pattner]]. Destacan las seris d'obra impresionista.<ref> Museum Barberini </ref> Al norti dela [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] s'assitia la [[Ilesia Francesa (Potsdam)|Ilesia Francesa]], erigía hazia 1750 pol Boumann pala comuniá [[hugonoti]], i la [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu]] (costruyía en 1770, i que no se devi trabucal cola [[Puerta de Brandeburgu]] de Berlín). [[Archivu:Hans Otto Theater, Potsdam.JPG|thumb|izquierda|Teatru Hans Otto|240px]] Otro menumentu de Potsdam es el [[Barriu Neerlandés]], un DIYARU de edificius qu'es únicu en Uropa, con alreol de 150 casas edificás con tovas colorás al estilu neerlandés. Se construyó entri 1734 i 1742 baxu la direción de Jan Bouman palos artissanus neerlandeses qu'avían síu combidaus a estabrecel-si aquí pol rei [[Federicu Guillermu I]]. Ogañu, esta çona es unu delos viandárius más vesitaus de Potsdam.<ref> Holländisches Viertel in Potsdam </ref> Al norti del centru dela ciá está la colonia rusa de Alexandrowka, un chiquinu encravi d'arquitetura rusa (encluyendu una capilla ortodossa) costruyía en 1825 pa un grupu d'emigrantis russus. En 1999 la colonia hue declará [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]]. Al oesti dela colonia Alexandrowka s'assitia un gran parqui, el [[Jardín Nuevu]], que s'inseñó en 1786 en estilu ingrés, i costa de dos palscius; unu dellus, el [[Palaciu Cecilienhof]], hue ondi se celebró la [[conferencia de Potsdam]] en juliu i agostu de 1945. El [[Paláciu de Mármol (Potsdam)|Palaciu de Mármol]] se costruyó en 1789 nel estilu del crasicismu. Otra zona intressanti de Potsdam es [[Babelsberg]], un barriu al oesti del centru, qu'acogi los estuyus cinematográficus [[Universum Film AG|UFA]] ([[Babelsberg Studio]]), i un destensu parqui con angunus edificius intressantis, encruyendu el Palaciu Babelsberg, un palaciu neogóticu inseñau pol Schinkel. La [[Torri Einstein]] se levantó entri 1920 i 1924 pol l'arquitetu [[Erich Mendelsohn]] eno artu del ''Telegraphenberg''. Potsdam tamién encluyi un centru memorial ena antiga prisión dela [[KGB]] en Leistikowstrasse.<ref> KGB-Genfaengnis </ref> == Vea-si tamién == [[Remodelación de Berlín]] == Referencias == {{listaref|2}} == Biblografía == {{cita libro |apellido= Apraku |nombre= Eva |título= Berlin and Potsdam |url= https://books.google.es/books?id=S46jylZCJcYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false |idioma= EN |año= 2001 |editor= Hunter Publishing, Inc |isbn= 3886188361}} == Atihus p'ahuera == [https://web.archive.org/web/20200703060622/https://www.potsdam.de/potsdam-en-espanol Sitiu oficial en español] dliuairis5juw0ep1xb24nfc9oqwegg Guarda 0 11937 143603 143347 2026-06-20T19:31:26Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143603 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Guarda''' {{audio|Pt-pt Guarda FF.ogg|[ˈɡwaɾdɐ]}} (español estóricu: ''Guardia''<ref>Cita web|url=https://www.heuristiek.ugent.be/wp-content/uploads/2018/08/mhe26.pdf|título=Estau de Portugal nel añu de 1800)</ref> es una ciá i municipiu de [[Portugal]] situau ena [[Región del Centru]] i la comunidá entermunicipal de Beiras i [[Serra dela Estrela]], capital del distritu omónimu. El municipiu contaba con 40126 abitantis en 2021,<ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |título=População diminui acentuadamente e está mais idosa (Puebración disminuyi acentuá i está más vieja) |editorial=O Interior |idioma=portugués |fecha=29 de noviembri de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref><ref> |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150414205518/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=682&id=37727&idSeccao=8919&Action=noticia |fechaarchivo=14 d'abril de 2015</ref> mientris el núcleu urbanu dela ciá tenía 31224 abitantis en 2006.<ref>Cita publicación |url=http://portalnacional.com.pt/guarda/guarda/ |título=Guarda |publicación=Portal nacional |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> Está cerca dela raya con [[España]], a unus 40km de [[Huentis de Oñoro]], [[Salamanca]], vía [[Vilar Formoso]]. Guarda es la ciá situá a mayol altitú en [[Portugal]] (1056 m)<ref>harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442</ref> i tamién es capital dela Comunidá Urbana das Beiras. Es una delas ciais más importantis dela región portuguesa dela [[Beira Alta]]. La [[Serra dela Estrela]], la más elevá en [[Portugal]] Continental, se sitúa parcialmenti nel distritu. La ciá es servía por trenis nacionalis i enternacionalis enas líneas ferroviarias dela [[Beira Alta]] i la [[Beira Baxa]]. Guarda es conocía como la «ciá delas cincu F»: ''Farta, Forte, Fria, Fiel e Formosa'' - abundanti (o totalmenti satisfrecha), fuerti, fría, leal i ermosa.<ref>Cita publicación |url=http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |título=Cidade da Guarda (Ciá de Guarda) |publicación=Escola Superiol de Tecnolohía e Gestão - Instituto Politécnico da Guarda |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150924035910/http://www.ipg.pt/estg/guia_caloiro/viver_guarda.asp |fechaarchivo=24 de septiembre de 2015</ref> La esplicación delas cincu F es la siguienti: ''Farta'' (abundanti), deu ala fertilidá delas tierras del valli del ríu Mondego; ''Forte'' (fuerti), porque la torri del castillu, las murallas i la su situación geográfica demuestran la su fuerça; ''Fria'' (fría), pola su cercanía ala serra dela Estrela; ''Fiel'' (leal), porqu'el capitán general dela Guardia del Castillu, Álvaro Gil Cabral, tataragüelu de Pedro Alvares Cabral, se negó a entregal las llaves dela ciá al Rei de Castilla duranti la Crisis de 1383-1385 i entavía tuvu la fuerça pa participal ena [[Batalla de Aljubarrota]]; ''Formosa'' (ermosa), pola belleça natural del núcleu urbanu.<ref>Cita publicación |nombre=Joaquim Carlos |apellido=Dias Valente |url=http://www.pad.pt/volta2009/info/mensagens/camaras/Mensagem%20Camara%20da%20Guarda.pdf |título=Guarda: A cidade dos 5 "F"s |publicación=Câmara Municipal da Guarda (Ayuntamientu de Guarda) |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015Cita publicación |url=http://turiventos-turismoeventos.blogs.sapo.pt/pt-circuito-centro-e-interior-19311 |título=PT - Circuito Centro e Interior histórico - Portugal - Guarda |publicación=Turiventos - Turismo e Eventos |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015</ref> == Geografía == === Assitiamientu === Limita colos municipius d'[[Almeida]], [[Belmonte]], [[Covillana]], [[Celorico da Beira]], [[Gouveia]], [[Pinhel]], [[Manteigas]] i [[Sabugal]]. Se topa a una distancia de 37 km de [[Pinhel]] ([[Beira Alta]]), 42 / 46 km delos puebrus vecinus de [[Vilar Formoso]] ([[Portugal]]) i [[Huentis de Oñoro]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 53 km de [[Covillana]] ([[Beira Baja]]), 56 km dela cima dela [[Serra dela Estrela]] (''Torre''), 71 km de [[Ciá Rodrigo]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 76 km de [[Viseu]] ([[Beira Alta]]), 98 km de [[Castelo Branco]] ([[Beira Baja]]), 152 km de [[Coímbra]] ([[Beira Litoral]]), 163 km de [[Salamanca]] ([[Castilla i León]], [[España]]), 198 km de [[Oporto]] ([[Douro Litoral]]), 320 km de [[Lisboa]] (la capital de [[Portugal]]), 371 km de [[Madrid]] (la capital de [[España]]), 426 km de [[Santiago de Compostela]], en [[Galicia]] ([[España]]), 989 km de [[Barcelona]], en [[Cataluña]] ([[España]]). Las autopistas A25 (entre Albergaria-a-Velha i [[Vilar Formoso]]) i A23 (entre Torres Novas i '''Guarda''') sirvin la ciá.<ref>Cita web |url=http://www.viamichelin.pt/ |título=ViaMichelin Mapas e Itinerários |idioma=portugués |fechaacceso=27 de marçu de 2015Cita web |url=https://www.google.pt/maps/dir/Guarda/Serra+da+Estrela/@40.4008715,-7.6859605,10z/data=!3m1!4b1!4m14!4m13!1m5!1m1!1s0xd3cfadb1981953f:0x49d2dc8643620605!2m2!1d-7.2661315!2d40.5383482!1m5!1m1!1s0xd3d28a0408be839:0x1d00ebbed2102ce0!2m2!1d-7.5960533!2d40.3230306!3e0 |título=Guarda a Serra da Estrela |editorial=Google Maps |idioma=portugués |fechaacceso=23 d'abril de 2015</ref> {| class="wikitable" width="40%" border="2" align="center" |----- | width="30%" align="center" | ''Norti-ponienti:'' [[Celorico da Beira]] | width="40%" align="center" | ''Norti:'' [[Pinhel]] | width="30%" align="center" | ''Norti-salienti:'' [[Pinhel]] |----- | width="30%" align="center" | ''Ponienti:'' [[Gouveia]] | width="40%" align="center" | [[Archivu:Rosa de los vientos.svg|75px]] | width="30%" align="center" | ''Salienti:'' [[Almeida (Portugal)|Almeida]] |----- | width="30%" align="center" | ''Sul-ponienti:'' [[Manteigas]] i [[Covillana]] | width="40%" align="center" | ''Sul:'' [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]] | width="10%" align="center" | ''Sul-salienti:'' [[Sabugal]] |} === Climi === Guarda tien un climi mediterráneu ''Csb''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf aemet.es], Atlas climáticu ibéricu.</ref> (templau con veranu secu i templau) sigún la crasificación climática de [[Crasificación climática de Köppen|Köppen]]. {| class="wikitable mw-collapsible" style="width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;" |- !colspan="14" | Datus climáticus de Guarda, elevamientu: 1019 m (normalis 1981-2010) |- !scope="row" |Mes !scope="col" |Jen. !scope="col" |Feb. !scope="col" |Mar. !scope="col" |Abr. !scope="col" |May. !scope="col" |Jun. !scope="col" |Jul. !scope="col" |Ag. !scope="col" |Set. !scope="col" |Out. !scope="col" |Nov. !scope="col" |Diz. !scope="col" style="border-left-width:medium" |Añu |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Mássima absoluta °C (°F) |style="background: #FFB56B; color:#000000;" class="notheme"| 15.2<br />(59.4) |style="background: #FFA44A; color:#000000;" class="notheme"| 17.6<br />(63.7) |style="background: #FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73.4) |style="background: #FF7500; color:#000000;" class="notheme"| 24.5<br />(76.1) |style="background: #FF4900; color:#000000;" class="notheme"| 30.8<br />(87.4) |style="background: #FF3500; color:#000000;" class="notheme"| 33.7<br />(92.7) |style="background: #FF1600; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.3<br />(100.9) |style="background: #FF2F00; color:#000000;" class="notheme"| 34.6<br />(94.3) |style="background: #FF2500; color:#000000;" class="notheme"| 36.0<br />(96.8) |style="background: #FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(80.6) |style="background: #FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3) |style="background: #FFB163; color:#000000;" class="notheme"| 15.8<br />(60.4) |style="background: #FF1600; color:#FFFFFF; border-left-width:medium" class="notheme"| 38.3<br />(100.9) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media mássima diaria °C (°F) |style="background: #FFEFDF; color:#000000;" class="notheme"| 6.8<br />(44.2) |style="background: #FFE2C6; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(47.5) |style="background: #FFCF9F; color:#000000;" class="notheme"| 11.4<br />(52.5) |style="background: #FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3) |style="background: #FFAC5A; color:#000000;" class="notheme"| 16.4<br />(61.5) |style="background: #FF8B18; color:#000000;" class="notheme"| 21.2<br />(70.2) |style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2) |style="background: #FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.0<br />(77.0) |style="background: #FF8C1A; color:#000000;" class="notheme"| 21.1<br />(70.0) |style="background: #FFB66E; color:#000000;" class="notheme"| 15.0<br />(59.0) |style="background: #FFD9B3; color:#000000;" class="notheme"| 10.0<br />(50.0) |style="background: #FFE8D1; color:#000000;" class="notheme"| 7.8<br />(46.0) |style="background: #FFB66E; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 15.0<br />(59.0) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media diaria °C (°F) |style="background: #FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.0<br />(39.2) |style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7) |style="background: #FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7) |style="background: #FFE3C7; color:#000000;" class="notheme"| 8.5<br />(47.3) |style="background: #FFCB97; color:#000000;" class="notheme"| 12.0<br />(53.6) |style="background: #FFAD5C; color:#000000;" class="notheme"| 16.3<br />(61.3) |style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1) |style="background: #FF9730; color:#000000;" class="notheme"| 19.5<br />(67.1) |style="background: #FFAC59; color:#000000;" class="notheme"| 16.5<br />(61.7) |style="background: #FFCE9D; color:#000000;" class="notheme"| 11.6<br />(52.9) |style="background: #FFEAD5; color:#000000;" class="notheme"| 7.5<br />(45.5) |style="background: #FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7) |style="background: #FFD0A2; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 11.2<br />(52.1) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Media mínima diaria °C (°F) |style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2) |style="background: #F3F3FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.3<br />(36.1) |style="background: #FAFAFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.7<br />(38.7) |style="background: #FFFEFD; color:#000000;" class="notheme"| 4.6<br />(40.3) |style="background: #FFE8D2; color:#000000;" class="notheme"| 7.7<br />(45.9) |style="background: #FFD0A1; color:#000000;" class="notheme"| 11.3<br />(52.3) |style="background: #FFBD7C; color:#000000;" class="notheme"| 14.0<br />(57.2) |style="background: #FFBE7D; color:#000000;" class="notheme"| 13.9<br />(57.0) |style="background: #FFCC99; color:#000000;" class="notheme"| 11.9<br />(53.4) |style="background: #FFE4CA; color:#000000;" class="notheme"| 8.3<br />(46.9) |style="background: #FFFBF8; color:#000000;" class="notheme"| 5.0<br />(41.0) |style="background: #F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2) |style="background: #FFECD9; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 7.2<br />(45.0) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | Mínima absoluta °C (°F) |style="background: #ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| -10.8<br />(12.6) |style="background: #C5C5FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.2<br />(20.8) |style="background: #BBBBFF; color:#000000;" class="notheme"| -8.0<br />(17.6) |style="background: #D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| -3.8<br />(25.2) |style="background: #DDDDFF; color:#000000;" class="notheme"| -1.8<br />(28.8) |style="background: #EDEDFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.2<br />(34.2) |style="background: #FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 4.4<br />(39.9) |style="background: #FFF4EA; color:#000000;" class="notheme"| 6.0<br />(42.8) |style="background: #F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.5<br />(38.3) |style="background: #E3E3FF; color:#000000;" class="notheme"| -0.6<br />(30.9) |style="background: #BEBEFF; color:#000000;" class="notheme"| -7.5<br />(18.5) |style="background: #C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| -6.7<br />(19.9) |style="background: #ACACFF; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| -10.8<br />(12.6) |- style="text-align: center;" ! scope="row" style="height: 16px;" | [[precipitación|Precipitación]] media mm (pulgás) |style="background: #62FF62; color:#000000;" class="notheme"| 104.8<br />(4.13) |style="background: #8AFF8A; color:#000000;" class="notheme"| 71.2<br />(2.80) |style="background: #A6FFA6; color:#000000;" class="notheme"| 59.4<br />(2.34) |style="background: #79FF79; color:#000000;" class="notheme"| 86.7<br />(3.41) |style="background: #7EFF7E; color:#000000;" class="notheme"| 86.3<br />(3.40) |style="background: #CAFFCA; color:#000000;" class="notheme"| 33.9<br />(1.33) |style="background: #E3FFE3; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(0.72) |style="background: #EFFFEF; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(0.41) |style="background: #A5FFA5; color:#000000;" class="notheme"| 58.2<br />(2.29) |style="background: #5EFF5E; color:#000000;" class="notheme"| 107.4<br />(4.23) |style="background: #3BFF3B; color:#000000;" class="notheme"| 127.1<br />(5.00) |style="background: #1EFF1E; color:#000000;" class="notheme"| 150.6<br />(5.93) |style="background: #8BFF8B; color:#000000; border-left-width:medium" class="notheme"| 914.2<br />(35.99) |- |colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"|Huenti: [[Instituto Português do Mar e da Atmosfera|Institutu Portugués del Mari i l'Atmosfera]]<ref>[http://www.ipma.pt/en/oclima/normais.clima/1981-2010/010/ 1981-2010 Climate Normals - Guarda]. IPMA. Consultau el 22 de marçu de 2015.</ref> |} === ''Freguesias'' === [[Archivu:Guarda freguesias 2013.svg|thumb|right|400px|Freguesias del municípiu dela Guarda]] Las ''[[freguesia]]s'' de Guarda son las siguientis:<ref>{{cita web|url =https://dre.pt/application/dir/pdf1sdip/2013/01/01901/0000200147.pdf|título=Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias|fecha=28 de enero de 2013|fechaacceso=5 de abril de 2022|sitioweb=Diário da República|idioma=Portugués}}</ref> {{lista de columnas|2| * [[Adão (Guarda)|Adão]] * [[Aldeia do Bispo (Guarda)|Aldeia do Bispo]] * [[Aldeia Viçosa]] * [[Alvendre]] * [[Arrifana (Guarda)|Arrifana]] * [[Avelãs da Ribeira]] * [[Avelãs de Ambom e Rocamondo]] * [[Benespera]] * [[Casal de Cinza]] * [[Castanheira (Guarda)|Castanheira]] * [[Cavadoude]] * [[Codesseiro]] * [[Corujeira e Trinta]] * [[Faia (Guarda)|Faia]] * [[Famalicão (Guarda)|Famalicão]] * [[Fernão Joanes]] * [[Gonçalo (Guarda)|Gonçalo]] * [[Gonçalo Bocas]] * [[Guarda (freguesia)|Guarda]] * [[Jarmelo São Miguel]] * [[Jarmelo São Pedro]] * [[João Antão]] * [[Maçainhas de Baixo]] * [[Marmeleiro (Guarda)|Marmeleiro]] * [[Meios]] * [[Mizarela, Pêro Soares e Vila Soeiro]] * [[Panóias de Cima]] * [[Pega]] * [[Pêra do Moço]] * [[Porto da Carne]] * [[Pousade e Albardo]] * [[Ramela]] * [[Rochoso e Monte Margarida]] * [[Santana da Azinha]] * [[Sobral da Serra]] * [[Vale de Estrela]] * [[Valhelhas]] * [[Vela (Guarda)|Vela]] * [[Videmonte]] * [[Vila Cortês do Mondego]] * [[Vila Fernando (Guarda)|Vila Fernando]] * [[Vila Franca do Deão]] * [[Vila Garcia (Guarda)|Vila Garcia]] }} == Demografía == {{Gráfica de evolución|tipo=demográfica|anchura=600|nombre=Guarda|posición=centru|1864|33006|1900|41910|1930|43314|1960|48994|1981|40360|1991|38765|2001|43822|2011|42541|2021|40126|notas=<small>Datus sigún el [[nomenclátor]] publicau pol el [[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|INE portugués]].</small>}} == Topónimu == Duranti muchu tiempu los istoriaoris creían que la [[civitas]] Igaeditanorum ([[Egitania]]) se localizaba en Guarda, peru más recientementi s'á aportau a la certeza de qu'esta ubicación fue en [[Idanha-a-Velha]], en Beira Baxa. fue a partil d'aquí que el gentílicu de "egitaniense", en relación con los nativus de la ciá, echó raízi. Bordeandu las tierras de los ''igaeditani'', al norti de Guarda, estaban las tierras de los ''lancienses oppidani'' cuya capital, la ''civitas Lancia Oppidana'', fue refería comu que se assiataba a poca distancia de la ubicación d'ogañu de Guarda. Esta teoría fue defendía ferozmenti pol el general [[João de Almeida]] (enfluyenti melital portugués, éroi de las campañas [[África|africanas]], nativu de Guarda), lo qu'á llevau a algunus críticus a menuspreciala. Sin embargu, todas las envestigacionis siguientis indican la su veraciá. Ya el topónimu «Guarda» abrá siu una derivación d'una fortaleza con vistas al ríu Mondego, el [[Castro (fortificación)|Castru]] Tintinolho, cuyo lugal fue llamau «Ward» pol los [[visigodos|visigodus]].<ref>{{Cita publicación |url=https://coordenadasgpsipg.wordpress.com/category/guarda-ipg/ |título=Guarda, a cidade mais alta de Portugal (Guarda, la ciá más alta de Portugal) |publicación=Guarda IPG - coordenadasgpsipg - WordPress.com |idioma=portugués |fecha=10 de jeneru de 2012 |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=3922 |título=Povoado fortificado do Tintinolho (Pobláu fortificau de Tintinolho) |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |idioma=portugués |fechaacceso=14 d'abril de 2015}}</ref> == Istoria == [[Archivu:Guarda-CityGate.jpg|thumb|Porta do Sol]] === Preistoria === Á evidencias d'un impactu d'un meteoritu en la región, al Noresti de Guarda, con cerca de 35 km de diámetru. Algunas prebas [[Ordovícico|pre-ordovícicas]] (del periodu [[Cámbrico]], el más antiguu del [[Fanerozoico]]) están presentis.<ref>{{Cita publicación |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?bibcode=1991LPI....22..915M&db_key=AST&page_ind=0&data_type=GIF&type=SCREEN_VIEW&classic=YES |título=The Guarda Circular Structure - A Possible Complex Impact Crater (La estrutura cercular de la Guardia - Un possibri cráter de impactu complessu) |publicación=SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS) |idioma=inglés |fechaacceso=1 de mayu de 2015}}</ref> === Dendi el Neolíticu hata la Reconquista cristiana === [[Archivu:Torre de Menagem do Castelo da Guarda.jpg|thumb|Torre prencipal del castillu de Guarda]]En los primerus sieglus de la [[Romanización (aculturación)|romanización]] de la [[península ibérica]], pueblus [[lusitanos|lusitanus]] vivían en la región de Guarda. Estus pueblus incluían, a sabel, los [[igaeditani]], los [[lancienses oppidani]] i los [[transcudani]]. Estus pueblus, unius baxu una verdadera federación, resistieron a la romanización duranti dos sieglus. A deferencia de los pueblus latinizaus, estus pueblus no consumían vinu, peru en el su lugal, cervezia de billota. La su arma prefería era la [[falcata]]: una espada curva, que rompía fácilmenti las espadas romanas debiu a la su superioridá metalúrgica. Los sus diosis paganus tamién deferían de los romanus. Tavía se puein alcontral algunas enscripcionis religiosas lusitanas en algunus santuarius comu [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]].<ref name="Turismo e Eventos"/> Se defiendi que el ancestral pobláu de ''Castelos Velhos'', de la [[Edad del Hierro|Eá del Hierru]], estaba ubicau en la atual ciá de Guarda.<ref>{{Cita publicación |nombre=Jorge |apellido=Alarcão |url=http://www.patrimoniocultural.pt/media/uploads/revistaportuguesadearqueologia/9_1/2/07-p.131-148.pdf |título=Notas de arqueologia, epigrafia e toponímia IV |publicación=Revista Portuguesa de Arqueologia |página=137 |volumen=9 |año=2006 |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> Si bien existin dudas sobri el lugal de nacimientu, el guerreru lusitanu [[Viriato]] (éroi de la istoria portuguesa hata la atualidá) puu vel naciu en la región de Guarda en los «montis Herminius», correspondientis a la atual [[sierra de la Estrella]]. Otrus istoriaoris sugierin qu'él puu vel naciu más cerca de la costa portuguesa.{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=14}}{{Harvnp|Pérez Vilatela|2000|p=261}}{{Harvnp|Amílcar Guerra|1992|p=15-16}} La su muerti pol asesinatu hechu pol traidoris pagaus pol [[Quinto Servilio Cepión (cónsul 140 a. C.)|Cepión]], cónsul i melital romanu que participó en la [[Guerra Lusitana]], se prouxu en [[Cabeço das Fráguas|Cabeço de Fráguas]], en el atual municipiu de Guarda, en el 139 o 138 &nbsp;a.&nbsp;C.{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=48}}{{Harvnp|López Melero|1988|p=260-261}}{{Harvnp|Pastor Muñoz|2009|p=41, 48}}{{Harvnp|Sánchez Moreno|2002|p=152}} Dispués de la época romana, siguió el periodu de la ocupación pol los [[visigodos|visigodus]]. Más tardi, la región hue ocupá pola [[Al-Ándalus|cevilización islámica]] i pol el [[Reino de Asturias|Reinu d'Asturias]]. Sulu dispués del procesu de la [[Reconquista|reconquista cristiana]] hue concediu el su fueru, lo que definitivamenti confirmó la importancia de la ciá i de la región.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_/actividades/2010-11/rubricas/vnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |título=Viagens na Nossa Terra! - Guarda |publicación=Colégio Internato dos Carvalhos |idioma=portugués |fecha=1 de mayu de 2011 |fechaacceso=14 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150415034324/http://www.cic.pt/actividades/default.asp?p=_%2Factividades%2F2010-11%2Frubricas%2Fvnt45.htm&id=1068&t=2010-2011&tt=VIAGENS%20NA%20NOSSA%20TERRA |fechaarchivo=15 d'abril de 2015 }}</ref> === Dendi la Reconquista cristiana hata 1910 === ==== [[Casa de Borgoña|Dinastía de Borgoña]] ==== En 1199 [[Sancho I de Portugal]] realizó la tresferencia de la diócesis de ''[[Egitania]]'' a Guarda,<ref>{{Cita publicación |url=http://www.uni-bielefeld.de/lili/personen/meyer-hermann/pdf/genealogica.pdf |apellido={{Versalita|Meyer-Hermann}} |nombre=Reinhard |título=Acerca de la relación (genealógica) entre los Fueros de Coria y de Castelo Bom |editor=Universidad de Bielefeld) |página=9}}</ref> a la vez que concedió a la ciá un fueru que se basaba en el fueru brevi de Salamanca.{{harvnp|de la Torre Rodríguez|1998|p=789}} Emplacá en artu, la ciá tevu una notabri importancia defensiva i estratégica.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} La chudería de la ciá, que ya tenía cierta importancia allá pol el {{siglo|XIII||s}} entri las comunidás del reinu de Portugal, se topaba hacia el {{siglo|XV||s}} entri las 600 i las 850 personas, i acogió una importanti cantidá de [[Edicto de Granada|judíus expulsáus d'España]] en 1492.{{harvnp|Fonseca Moretón|2004|p=442}} En 1202 se creó la diócesis de Guarda, tresfería de [[Idanha-a-Velha|Idanha]], l'antigua i importanti ciá romana [[Egitania]],<ref>{{Cita publicación |url=http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |título=Diocese da Guarda |publicación=Casa Santa Marta - Irmãzinhas dos Anciãos Desamparados |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416222746/http://csantamarta-irmazinhas.com.pt/node/254 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> que hue abandoná en gran parti duranti el tiempu de las invasionis i guerras contra los [[moro|morus]] (musulmanis), ya que, sigún las leyendas, la su situación en la frontera i la su difícil localización i defensa la espusieron a ataquis melitalis, pol parti de morus i de cristianos.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |título=A Lenda da Gardunha |publicación=Centro de Estudos Ataíde Oliveira |idioma=portugués |fechaacceso=16 d'abril de 2015 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150416213703/http://www.lendarium.org/narrative/a-lenda-da-gardunha/?category=82 |fechaarchivo=16 d'abril de 2015 }}</ref> La ciá de Guarda hue fundá en un lugal muchu más fácil de defendel, lo que premitiría que se tomassi a Idanha comu el puestu prencipal de [[Beira Interior]].<ref>{{Cita libro |url=http://historiasesabores.blogspot.pt/2007/02/guarda.html |título=Histórias e sabores - Guarda |publicación=Histórias e sabores |idioma=portugués |fecha=20 de febreru de 2007 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> La primera Catedral de Guarda hue construía en esi mesmu añu, pol iniciativa del obispu D. Martinho i con el apoiu del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Sin embargu, pocus años dispués, sería tresfería hacia otru lugal en el enterior de las puertas de la ciá, entri los años de 1208 i 1214. Entri 1390 i 1396 se construyó la atual [[Catedral de Guarda]], pol iniciativa del obispu D. Frei Vasco dispués del apoiu concediu pol el rei [[Juan I de Portugal|Juan I]]. La catedral dispués hue amplía entri 1397 i 1426, entri 1435 i 1458, i entri 1504 i 1517.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=4717 |título=Catedral da Guarda / Sé da Guarda |publicación=SIPA - Sistema de Informação para o Património Arquitectónico |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] i la reina [[Isabel de Portugal (santa)|Isabel]] estuvun en la región de Guarda dispués del su matrimoniu, realizau el 11 de febreru de 1281 en el [[Palacio Real Mayor de Barcelona#Historia|Palacio Real de Barcelona]]. Allí estuvun entri noviembri de 1281 i finalis de juliu de 1282, particularmenti en la villa de [[Trancoso]].<ref>{{Cita libro |nombre=José Miguel |apellido=Pero Sanz |url=https://books.google.pt/books?id=XYIm9o4qHAEC&pg=PA31&dq=dinis+guarda+1281&hl=pt-PT&sa=X&ei=wSowVcTzOsiIPK_ngPgM&ved=0CEkQ6AEwCA#v=onepage&q=dinis%20guarda%201281&f=false |título=Santa Isabel |editorial=Arcaduz 112 - www.palabra.es |página=41|año=2011 |isbn=978-84-9840-546-0 |fechaacceso=16 d'abril de 2015}}</ref> El rei firmó las "Costumbris de Guarda" que consistían de cartas del rei Dionisio en relación con las apelacionis de los residentis de las aldeas i granjas baxu la xurisdicción eclesiástica del obispu, sobri los ingresus de 1100 libras que el condau arrendó a Alfonso, condi de [[Bolonia]], i tamién sobri el conflitu que existía entri los habitantis de [[Vela (Guarda)|Vela]] i los abitantis de Guarda (1311, 1315, 1321). Allí el rei Dionisio I preparó tamién la guerra con Castilla, la cual sería resuelta a través del [[Tratau d'Alcañices]]. En 1282, el rei [[Dionisio I de Portugal|Dionisio]] realizó las primeras [[Cortis de Guarda]].<ref>{{Cita libro |nombre=Paolo |apellido=Midosi |url=https://books.google.pt/books?id=64cDAAAAYAAJ&pg=PA49&lpg=PA49&dq=cortes+da+guarda+1282&source=bl&ots=myAUyC5GvE&sig=pmMOW4kzbLCIawbglRsweIiIAkM&hl=pt-PT&sa=X&ei=J0MwVYnJNeeM7Abx7oGIBg&ved=0CB4Q6AEwADgK#v=onepage&q=cortes%20da%20guarda%201282&f=false |título=Portugal, or Who is the Lawful Successor to the Throne |otros=Careful Examination of the National Laws and Historial Records |publicación=A.Redford and W.Robins |página=49|año=1828 |idioma=inglés |fechaacceso=17 d'abril de 2015}}</ref> ==== [[Crisi de 1383-1385 en Portugal|Interregnu de 1383-1385]] i [[Dinastía de Avis]] ==== [[Archivu:Pelourinho_da_Guarda_4.jpg|thumb|Cruceru de Guarda]] En 1371, concedió en Guarda una «tierra de refugiu» pa los «humanizaus», qu’eran las pressonas condenás por assassiniu, a quienis el rei perdonaba ciertus delitus o faltas, col objetivu de qu’ellas s’estableciessin enas tierras cercanas alas rayas.<ref>Luís Miguel Maldonado de Vasconcelos Correia, [https://books.google.pt/books?id=NvrKKADg2M4C&pg=PA69 ''Castelos em Portugal''], ''Castelos em Portugal: retrato do seu perfil arquitectónico (1509-1949)'', Mediabooks, p. 69. Consultau el 17 d’abril de 2015.</ref> En 1383 fue creau ena ciá un colegiu pa estudiantis pobris pol obispu Afonso Correia II, associáu cola escuela episcopal de Guarda, dessistenti dendi —a lo menus— el sigru {{sigru|XIII||s}}.<ref>José Miguel Carreira Amarelo, [http://bdigital.ipg.pt/dspace/bitstream/10314/895/1/revista%20N%C2%BA20%20-%20Amarelo%20%281997%29.pdf A Escola Episcopal da Sé da Guarda], ''Revista do Instituto Politécnico da Guarda'', pp. 195-199, abostu de 1997. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1465 el rei [[Alfonso V de Portugal|Alfonso V]] realizó nuevas Cortis en Guarda, ondi se prohibió que los juecis dela Cámara Civil desembargassin hechus relacionaus cola ciá de Lisboa i cuyas resolucionis eran competencia esclusiva del rei.<ref>Maria Helena Cruz Coelho, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/12679/1/Maria%20Helena%20da%20Cruz%20Coelho%2035.pdf A Guarda em Cortes nos séculos XIV e XV], ''Revista Portuguesa de História - Universidade de Coimbra'', 2001/2002. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://arquivomunicipal.cm-lisboa.pt/fotos/editor2/d_afonsov.pdf Documentos de D. Afonso V, Infante D. Pedro e Príncipe D. João], ''Arquivo Municipal de Lisboa'', p. 19. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1475, el príncipi Juan —futuru rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]— conduxu un Conseju en Guarda pa ajuntal las tropas que participarían ena [[Batalla de Toru]], nel transcursu dela [[Guerra de Sucession Castellana]].<ref>Amadeu Ferreira, [https://web.archive.org/web/20150924100331/http://www.sendim.net/historia/historia2.asp?id=23&user=Amadeu Mimória Scrita de Sendin], ''Mimória Scrita de Sendin'', 8 d’abril de 2006. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> Enos añus 90 del sigru {{sigru|XV||s}}, quandu ocurrió la expulsión delos judíus d’España, Guarda recibió nuevus habitantis pa la su comunidá judía, que traerían una nueva vía al comerciu n’esta çona rayera.<ref>[http://www.solaresdeportugal.pt/PT/concelho.php?concelhoid=33 Guarda], ''Solares de Portugal'', 2013. Consultau el 18 d’abril de 2015.</ref> En 1493, el nacíu i residenti en Guarda, [[Rui de Pina]], planeó el [[Tratáu de Tordesillas]] i partió nuna misión diplomática a Castilla.<ref>[https://web.archive.org/web/20120607132111/http://educaja.com.br/2007/10/tratado-de-tordesilhas.html Tratado de Tordesillas - O Tratado de Tordesilhas e as suas consequências], ''Educa já!'', 8 d’outubri de 2007. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> En 1496 i 1497, duranti’l reinau de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], s’ordenó la conversión o expulsión delos judíus, lo que llevó ala aparición delos llamaus [[Marranu (judeoconversu)|cristianus nuevus]] —o marranus—, assín comu ala expulsión delos [[moru]]s, dandu lugal ala aparición del criptojudaísmu ena región.<ref>Giuseppe Marcocci, [https://web.archive.org/web/20170815223146/http://repositorio.ucp.pt//bitstream/10400.14/7228/1/LS_023_GiuseppeMarcocci.pdf A Fundação da Inquisição em Portugal: Um novo olhar], ''Scuola Normale Superiore'', Pisa-Italia, 2011. Consultau el 19 d’abril de 2015.</ref> El 22 d’outubri de 1536 empezó la [[Inquisición portuguesa|Inquisición]], i fue puesta en marcha la persecución contra los [[hindú]]s —ena [[India Portuguesa]]—, los [[musulmán|musulmanis]] i los judíus.<ref>I. S. D. Sassoon, H. P. Salomon i António José Saraiva, ''The Portuguese Inquisition and Its New Christians, 1536-1765'', Brill, 2001, pp. 345-347.</ref> Las persecucionis fuerun tamién puestas en marcha en Guarda, particularmenti a partir del 8 de junhu de 1564, quandu fue dá la autorización a D. [[Ambrosio Capelo]], inquisidor de Guarda, pa conduzil la inquisición enas diócesis de Guarda i [[Lamego]].<ref>José Pedro Paiva, [https://web.archive.org/web/20130228084258/http://repositorio.ucp.pt/bitstream/10400.14/4407/1/LS_S2_15_JosePPaiva.pdf Os bispos e a inquisição portuguesa (1536-1613) - Los obispos y la inquisición portuguesa (1536-1613)], ''Repositório Institucional da Universidade Católica Portuguesa'', p. 47, 2003. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref> ==== [[Crisi successoría portuguesa de 1580|Crisi dinástica de 1580]] ==== [[Archivu:Paços do Concelho, Guarda.jpg|thumb|Antiguu edificiu del ayuntamientu dela ciá de Guarda del sigru {{sigru|XVII||s}}]] En 1580, duranti’l cursu dela [[Crisi successoría portuguesa de 1580|crisi dinástica de 1580]], el obispu de Guarda, D. Juan, tomó partíu pola independencia de Portugal i s’opusu ala [[Portugal baxu la Casa d’Austria|dominación filipina]]. El obispu resistió endispués al desenlaci dela [[Batalla d’Alcántara (1580)|Batalla d’Alcántara]] i acontinó tomandu partíu por [[Antonio, prior de Crato]], al contrariu de tolos otrus obispus portuguesis.<ref>José Pedro Paiva, [https://web.archive.org/web/20190130121038/http://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue8/html/jpaiva_main.html Bishops and Politics: The Portuguese Episcopacy During the Dynastic Crisis of 1580], ''University of Coimbra - Centre for History, Society and Culture / Universidade de Coimbra - Centro de História da Sociedade e da Cultura'', 2006. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref> El 18 de marçu de 1582, el Papa condenó los «excessus» cometíus por D. Juan, obispu de Guarda, i él murió en 1592 baxu’l dominiu de [[Felipe II d’España]] —Felipe I de Portugal—.<ref>[http://www.geni.com/people/Jo%C3%A3o-de-Portugal/6000000014093831005 João de Portugal, bispo da Guarda], ''Geni.com''. Consultau el 21 d’abril de 2015.</ref><ref>José Pedro Paiva, [http://www.snpcultura.org/restauracao_independencia_portugal.html Restauração da Independência de Portugal: Os difíceis tempos da Igreja antes e após 1640], ''Secretariado Nacional da Pastoral da Cultura'', 1 diziembri de 2014. Consultau el 22 d’abril de 2015.</ref> ==== [[Portugal baxu la Casa d’Austria|Dinastía filipina]] ==== El 21 de setiembri de 1597, se celebró’l sínodu en que s’iniciarun nuevus estatutus o constitucionis del obispau dela ciá, col fin de dal cabía alos decretus del [[Conciliu de Trentu]], nel contestu dela [[Contrarreforma]] dela [[Igresia católica]].<ref>[https://books.google.pt/books?id=MbAqAAAAMAAJ&q=s%C3%ADnodo+guarda+1597 ''Grande enciclopédia portuguesa e brasileira''], 1936, p. 897. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> ==== [[Dinastía de Braganza]] ==== [[Archivu:Igreja_da_Misericórdia_da_Guarda_-_Interior.jpg|thumb|Interior dela Igresia dela Misericordia]] En 1655 s’intensificó la esplotación de minas d’[[estañu]] en Guarda.<ref>Manoel Fernandes Thomaz, [https://books.google.pt/books?id=tW0DAAAAQAAJ&pg=PA260 ''Repertorio Geral, ou, Indice Alphabetico das Leis Extravagantes do Reino de Portugal''], Real Imprensa da Universidade de Coimbra, 1819, p. 260. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1674, tuvo lugal el sínodu diocesanu de Guarda, col fin de regulal los diezmus.<ref>[https://web.archive.org/web/20160312171809/http://www.fd.unl.pt/Anexos/Investigacao/1137.pdf ''Dissertações sobre os Dizimos Ecclesiasticos''], Facultá de Drechu - Universidade Nova de Lisboa, p. 27. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> Entri 1728 i 1730, el médicu guardensi [[Simón de Castro]] fue condenáu pola inquisición ena ciá, por acusacionis de judaísmu. Comu resultáu, se refugió ena [[India portuguesa]], ondi s’estableció dendi 1734.<ref>François Soyer, [https://web.archive.org/web/20160311030622/http://catedra-alberto-benveniste.org/_fich/15/francois_soyer_(2).pdf Un Médico entre la Garras de la Inquisición: El proceso de Simón de Castro (1728-1730)], University of Southampton, pp. 373-388. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> En 1762-1763 la región de Guarda fue invadía pelas fuerças españolas, duranti la [[Guerra delos Sieti Añus]], i varius pueblus dela çona fuerun ocupaus por España, incluyendu [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. Esti pueblu fue devueltu a Portugal en 1763, endispués del [[Tratáu de París (1763)|tratáu de paz firmau en París]].<ref>[https://web.archive.org/web/20181224120601/https://arqhist.exercito.pt/details?id=101778 Campanha de 1762. Guerra Fantástica 1762-1763], ''Arquivo Histórico Militar''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1801, el marqués d’Alorna construyó búnkeris en Guarda, contra los ataquis de bombas, tras el deterioru delas relacionis diplomáticas con España.<ref>[http://www.arqnet.pt/dicionario/alorna3.html D. Pedro de Almeida Portugal, 3.º marquês de Alorna], ''Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Essi mesmu añu, fue demolíu’l primer tramu delas murallas, por órdinis del marqués d’Alorna, col fin de vuelvel a gastal la su piedra ena construcción d’un fuerti nel pueblu vecinu de [[Vale de Estrela]], al ponienti dela ciá.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda">Vanessa Maria Costa Pita, [http://repositorio-aberto.up.pt/bitstream/10216/72325/2/72488.pdf A evolução da paisagem urbana da cidade da Guarda: ativação/desativação do património edificado], Universidade do Porto, 2013, p. 86. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> Comu resultáu dela [[Guerras Napoleónicas#La Quinta Coalición|invasión napoleónica de Portugal]], con tropas mandás pol general francés [[Louis Henri Loison|Loison]], se produxi en Guarda una revuelta el 21 de junhu de 1808, endispués del [[traslau dela corti portuguesa a Brasil]] comu consequencia d’estas invasionis.<ref>Hugo Miguel Carriço, [http://pt.slideshare.net/hugomiguelcarrico/invases-napolenicas-historia-portugal Invasões Napoleónicas], ''História de Portugal''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> El 22 de marçu de 1811, el general francés [[André Masséna]] decidió concentral el exércitu francés alreol de Guarda i [[Belmonte (Portugal)|Belmonte]], lexis delas fortalezas de [[Ciudad Rodrigo]] i [[Almeida (Portugal)|Almeida]]. El 3 d’abril del mesmu añu, ena [[batalla de Sabugal]], el militar británicu [[Duque de Wellington|Wellington]] ganó contra’l general [[Jean Reynier]], i obligó a Masséna a salil de Portugal.<ref>[http://www.arqnet.pt/portal/portugal/invasoes/inv1811.html Cronologia das invasões francesas - 1811], ''O Portal da História - As invasões francesas''. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> Endispués delas devastacionis particularmenti severas causás ena [[Diócesis de Guarda]] i ena su vecina diócesis de [[Pinhel]] —ogañu tamién nel [[distritu de Guarda]]—, estas dos diócesis fuerun, en Portugal, ata abostu de 1811, la tercera i la quarta más beneficiás pelas donacionis alas víctimas dela [[tercera invasión francesa de Portugal]] conducía por [[André Masséna|Masséna]], justu detrás de [[Leiría]] i Lisboa.<ref>Maria Antónia Lopes, [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/25327/1/Sofrimentos%20das%20popula%C3%A7%C3%B5es%20na%20terceira%20invas%C3%A3o%20francesa.pdf Sofrimentos das populações na terceira invasão francesa. De Gouveia a Pombal], Facultá de Letras i Centru d’Estoria dela Sociedá i dela Coltura dela Universidade de Coimbra, 2011. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1829, duranti una ola de fríu, s’informó en Guarda de que las temperaturas abían caíu a valoiris suficientementi baxus pa congelal los güevus, l’aguardienti i otras cosas que solu se congelan cun fríu mu intensu.<ref>[https://web.archive.org/web/20131106020535/http://cafeportugal.pt/pages/sitios_artigo.aspx?id=5844 Guarda - Uma cidade talhada no granito], ''Café Portugal'', 8 de febreru de 2013. Consultau el 25 d’abril de 2015.</ref> En 1835, fue destruíu otru tramu dela muralla, entri la [[torri del homenagi]] i ''Porta Nova'' —Puerta Nueva—, i la su piedra fue gastá ena construcción del nuevu cementeriu públicu.<ref name="evolución da paisagem urbana da cidade da Guarda"/> En 1855 se fundó el [[Liceu (institución)|Liceu]] de Guarda. N’esta institución estudiarun personagis famosus relacionaus cola literatura i otras áreas intelectualis en Portugal, incluyendu [[Vergílio Ferreira]] —escritor galardonau col [[Premiu Camões]]—, [[Eduardo Lourenço]] —[[Ensayu|ensayista]] i [[filósofu]]— i [[Augusto Gil]] —poeta [[Neorromanticismu (literatura)|neorrománticu]]—.<ref>Gustavo Brás, [http://www.publico.pt/local-centro/jornal/liceu-nacional-da-guarda-celebrou-ontem-150-anos-26277 Liceu Nacional da Guarda celebrou ontem 150 anos], ''Público'', 19 de junhu de 2005. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref> En 1868, duranti’l reinau de [[Luis I de Portugal|Luis I]], se començó a publical en Guarda ''O Egytaniense'', que fue unu delos primerus periódicos de Guarda i, probablimenti, el primer periódicu dela ciá.<ref>Gina Guedes Rafael i Manuela Santos, [https://books.google.pt/books?isbn=9725652290 ''Jornais e Revistas Portugueses do séc. XIX''], vol. 1, Biblioteca Nacional Portugal, p. 286. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> L’Associación Humanitaria de Bomberus Voluntarius Egitaniensis —la qual, ogañu, es más conocía comu «Bomberus Voluntarius de Guarda»— fue fundá en 1876 por iniciativa d’un grupu de guardensis preocupaus pola falta d’un cuerpu de bomberus ena ciá.<ref>[http://www.bombeiros-guarda.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1&Itemid=2 História], ''Associação Humanitária dos Bombeiros Voluntários Egitanienses''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1881, la diócesis de [[Pinhel]] —incluyendu, a sabel, [[Almeida (Portugal)|Almeida]]— fue estinguía i incorporá ena [[Diócesis de Guarda]].<ref>[https://web.archive.org/web/20130726071838/http://www.cm-almeida.pt/tudosobrealmeida/historiadealmeida/Paginas/default.aspx História de Almeida], ''Município de Almeida'', 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1882 s’inauguró —cola presencia del rei [[Luis I de Portugal|Luis I]] i dela familia real— la liña ferroviaria de [[Beira Alta]], qu’unía la ciá costera de [[Figueira da Foz]] i [[Vilar Formoso]], ena raya con España, parandu ena estación ferroviaria de Guarda. Ogañu es la prencipal conexión ferroviaria entri Portugal i el restu d’[[Uropa]].<ref>[https://web.archive.org/web/20210922053749/https://www.rotadabairrada.pt/agenda/show_130-anos-da-linha-da-beira-alta_pt_121 130 Anos da Linha da Beira Alta], ''Rota da Bairrada'', 31 de marçu de 2012. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1686/N1686_master/GazetaCFN1686.pdf Gazeta dos Caminhos de Ferro], Sociedade SKF Limitada, 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1893, se completó una segunda liña ferroviaria cola estación terminal en Guarda —la liña de [[Beira Baxa]]—, conectandu esta ciá i [[Abrantes]], en [[Ribatejo]].<ref>[http://hemerotecadigital.cm-lisboa.pt/OBRAS/GazetaCF/1958/N1682/N1682_master/GazetaCFN1682.pdf Linha da Beira Baixa], ''Gazeta dos Caminhos de Ferro'', pp. 62-63, 16 de jeneru de 1958. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El 1 de jeneru de 1899 s’introduxu la iluminación elétrica en Guarda, siendu assín una delas primeras ciais portuguesas que fue eletrificá.<ref>[https://archive.today/20150430230556/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=521&id=25283&idSeccao=6216&Action=noticia De S. Pedro “Dos Comedeiros” à Aldeia dos Trinta], ''O Interior'', 5 de noviembri de 2009. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En 1897 se fundó, ena ciá, la ''Escola Normal'' —Escuela Normal— pa la formación de professoris dela enseñanza secundaria.<ref>Carlos Fontes, [https://web.archive.org/web/20090203065136/http://educar.no.sapo.pt/FORMPROF.htm Formação de professores], ''Navegando na Educação''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> En mayu de 1907, cola presencia del rei D. Carlos i dela reina D. Amelia, s’inauguró ena ciá el [[Sanatoriu]] Sousa Martins, el primeru d’essi tipu que fue introducíu pola ''Assistencia Nacional alas víctimas dela [[tuberculosis]]''.<ref>[https://www.ordemdosmedicos.pt/?lop=conteudo&op=ed3d2c21991e3bef5e069713af9fa6ca&id=dd458505749b2941217ddd59394240e8 Notícias], ''Portal Oficial da Ordem dos Médicos'', 2007. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20221020182257/http://videos.sapo.pt/aO6j5G5jjDF31K7bF1RF 106 anos do Sanatório Sousa Martins], ''Sapo Videos'', 21 de mayu de 2013. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> === [[Primera Repúbrica Portuguesa|Primera Repúbrica]], [[Estau Nuevu (Portugal)|Estau Nuevu]] i [[Tercera Repúbrica Portuguesa|Tercera Repúbrica]] === [[Archivu:Agilluar2.jpg|thumb|El poeta guardensi [[Augusto Gil]]]] Endispués dela implantación dela repúbrica en Portugal, en 1910, surgirían en tol [[Distritu de Guarda]], con especial concentración en Guarda i [[Seia]], periódicos que mayoritariamenti asumirían claramenti los idealis republicanus pa finis de propaganda. Estus constituirían una huenti d’estrema importancia pa la reconstrucción dela estoria recienti delas diversas comunidadis del distritu duranti la implantación del régimin republicanu.<ref>[http://www.arquivo.guarda.pt/jornais/jornais-do-distrito?view=item O Distrito da Guarda na I República - Os Jornais no Distrito da Guarda], ''Arquivo Distrital da Guarda''. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref> El legendariu poeta guardensi [[Augusto Gil]] falleció el 26 de febreru de 1929, ya ena época dela ditadura militar.<ref>[http://www.nicoladavid.com/literatura/augusto-gil Obras de Augusto Gil (1873-1929)], ''Literatura Contemporânea em Língua Portuguesa''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Endispués delas convulsionis políticas i militaris i la crisi económica, en gran parti causás pola decisión sobri la participación de Portugal ena [[Primera Guerra Mundial]], ocurrió’l golpi militar del 28 de mayu de 1926,<ref>[http://www.infopedia.pt/$primeira-republica Primeira República], ''Infopédia - Dicionários Porto Editora''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> que conduciría a una ditadura de 48 añus, militar ata mediaus delos añus 30, i endispués civil, ata 1974. Mientris, el únicu momentu en que la ditadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]] —aliáu de [[Francisco Franco|Franco]] en España— fue amenazá ocurrió en 1958, quandu’l general [[Humberto Delgado]] decidió presental-si alas eleccionis presidencialis, proponiendu la dimisión de Salazar.<ref>[http://www.pcp.pt/publica/militant/236/p45.html Humberto Delgado e as eleições presidenciais de 1958], ''PCP «O Militante»'', outubri de 1998. Consultau el 30 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.rtp.pt/noticias/index.php?article=61630&tm=&layout=121&visual=49 “Obviamente demito-o!”, uma frase famosa com várias versões], ''RTP - Lusa'', 6 de mayu de 2008. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> Ena nochi del 24 d’abril de 1974, el capitán Augusto José Monteiro Valente, del Regimientu d’Infantería de Guarda, arrestó al su comandanti i s’unió al [[Movimientu delas Fuerças Armás]] —MFA— que al día siguiinti iba a derribal el régimin ditatorial de Salazar i [[Marcelo Caetano|Caetano]] ena [[Revolución delos Clavelis]], siendu descritu comu unu delos más brillantís i más comprometíus militaris portuguesis n’esta revolución.<ref>Carlos Barroso Esperança, [http://www.aofa.pt/artigos/Carlos_Barroco_Revista_Praca_Velha.pdf Major-general Augusto José Monteiro Valente – Militar, Republicano, Patriota e Herói de Abril], ''Revista Praça Velha'', p. 2. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1942 s’abrió’l primer otel ena ciá de Guarda, el ''Hotel Turismo'', ativu ata ogañu, i un símbolu icónicu del turismu n’esta ciá.<ref>[https://web.archive.org/web/20160305031151/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=694&id=38733&idSeccao=9182&Action=noticia A Guarda com turismo em 2050], ''O Interior'', 21 de febreru de 2013. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1963, començarun a treballal en Guarda las Industrias Lusitanas [[Renault]] —fábrica d’automóbilis—, que estarían ativas ata 1987, produziendu 189.461 vehículus delos modelus Renault 4, Renault 5, Renault 6, Renault 8, Renault 10, Renault 12, Renault 16 i Renault Trafic. Endispués vienu ''Delco Remy'' i endispués ''[[Delphi Corporation|Delphi (Autopeças)]]'', ata’l cierri d’esta multinacional estaunidensi en diziembri de 2010.<ref>[https://web.archive.org/web/20150505073434/http://www.ointerior.pt/noticia.asp?idEdicao=734&id=41974&idSeccao=10036&Action=noticia «Foi um orgulho ter servido a fábrica que era a “menina dos nossos olhos”»], ''O Interior''. Consultau el 1 de mayu de 2015.</ref> En 1965 se creó la Escuela d’Enfermería de Guarda —agora conocía comu Escuela Superior de Salú—, que más tardi, nel añu 2001, sedríe integrá nel Institutu Politécnicu de Guarda.<ref>[https://web.archive.org/web/20150505060009/http://www.ess.ipg.pt/escola_apresentacao.asp Escola - Apresentação], ''IPG - Escola Superior de Saúde''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> En 1980 fue creau el Institutu Politécnicu de Guarda, que iniciaría las sus atividadis académicas nel añu 1986, a través dela Escuela Superior d’Educación i, al añu siguiinti, dela Escuela Superior de Tecnología i Gestión. En 1999, sedríe creá tamién, n’esti institutu, la Escuela Superior de Turismu i de Telecomunicacionis, ena ciá vecina de [[Seia]].<ref>[http://portal.ipg.pt/webapps/portal/frameset.jsp?tab_tab_group_id=_15_1 História do Instituto], ''IPG''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> == Educación == [[Archivu:Campus_IPG_1.jpg|thumb|250px|Campus del Institutu Politénicu de Guarda]] En Guarda dessistin varius establecimientus d’enseñança: '''Enseñança superior''' * [[IPG]] —Institutu Politécnicu de Guarda— —públicu— * Institutu Superior d’Alministración, Comunicación i Empresas —privau— '''Enseñança secundaria''' * Escuela Secundaria c/ 3.º CEB dela Sé * Escuela Secundaria Afonso de Albuquerque '''Enseñança privá''' * Ensiguarda * Institutu de San Miguel * Colegiu dela Cerdeira * Conservatoriu de Música de San José de Guarda La ciá de Guarda tien un total de 21 escuelas. == Economía == Los prencipalis setoris económicus de Guarda son: turismu, textilis, industria de hilus i cablis elétricus pa la fabricación d’automóbilis i pa industrias energéticas, processamientu de madera, de vidriu, de mármoli i de granitu, metalurgia, fabricación d’aluminiu, produtus químicus, persianas, embutíus, panadería i pastelería, industria lechera, assín comu las empresas de construcción. Tamién se destacan las atividadis d’artesanía i las atividadis agrícolas i agroganaderas nel entornu rural del municipiu.<ref>[https://web.archive.org/web/20160304110407/http://www.admestrela.pt/observatorio/s_miguel_guarda.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2003. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.coficab.pt/images/cerifications/declaracaoambiental2013.pdf Declaração Ambiental 2013]. ''Coficab Portugal'', 2013. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20160304115036/http://www.admestrela.pt/observatorio/se.htm Obervatório Local - Indicadores Socio-Económicos das Freguesias do concelho da Guarda]. ''Admestrela'', 2004. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20180425084000/https://www.portugalio.com/guarda/parque-industrial/empresas.html Empresas no Parque Industrial - Guarda]. ''Portugalio.com''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.sodecia.com/en/units/europe/guarda-portugal Guarda, Portugal]. ''Sodecia''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.vidreirosreunidos.pt/ Vidreiros Reunidos foi fundada em 1991]. 2010. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[http://www.metalguarda.pt/ Metalguarda - Indústria Metalúrgica]. ''Metalguarda''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20171005203027/http://www.egiquimica.com/index.asp?idedicao=51&idseccao=784&id=293&action=noticia Historial]. ''Egiquímica''. Consultau el 29 d’abril de 2015.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20160304092405/http://carne-e-charcutaria.europages.pt/empresas/Portugal/Enchidos.html Fumeiros da Guarda]. ''Europages''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> == Infraestruturas i accessibilidadis == El municipiu está servíu por una güena rede viaria: * [[A25 (autoestrada)|A25]] — Une la ciá con [[España]] i [[Aveiro]]. * [[A23 (autoestrada)|A23]] — Une la ciá col sul ([[Torres Novas]]) pol interior del país. Es tamién la prencipal conexión con [[Lisboa]], con confluencia ena [[A1 (autoestrada)|A1]]. * [[IP2]] — Une la ciá col norti ([[Bragança (Portugal)|Bragança]]) pol interior del país; el tramu ata Trancoso tien perfil d’autoestrada —4 vías—. * [[IP5]] — Quandu s’inauguró l’A25, fue descalificau dela rede nacional de carreteras. Entavía se gasta pa la conexión con algunas freguesías limítrofis. * [[EN16]] * [[EN18]] * [[EN221]] * [[EN233]] === Ferrovías === Por Guarda passan tamién las siguiintis liñas ferroviarias: * [[Liña dela Beira Alta]] — Figueira da Foz — Guarda — [[Vilar Formoso]] —vía [[Pampilhosa]]— * [[Liña dela Beira Baxa]] — Entroncamento — Guarda —vía [[Castelo Branco]]— Endispués del abandonu del proyetu del TGV portugués, debíu ala crisi económica mundial, el gobiernu portugués anunció en 2011 la recalificación dela liña dela Beira Alta pa bitola uropea, de manera que premitiessi la circulación de mercancías en velocidá alta dendi los puertus del norti de Portugal hacia’l centru d’[[Uropa]]. === Plataforma logística i otras === Nel municipiu dessisti la [[PLIE]] —Plataforma Logística d’Iniciativa Empresarial—, un área infraestruturá de raís, con cerca de 100 hectáreas, de caráiter logísticu-industrial, ondi l’atividá d’almacenagi i producción tien condicionis ótimas dendi’l puntu de vista dela distribución ibérica, no solu pola confluencia delas varias vías rodoviarias i ferroviarias, sinu tamién pola posición entremedia entri Lisboa-Madrid i Aveiro-Madrid, siendu, de tolas passás rayeras, aquella que proporciona’l trayetu más curti i rápidu en dirección al centru d’[[Uropa]]. Nel municipiu dessisti la [[barragi del Caldeirão]], importanti infraestrutura pal abastecimientu d’agua i la producción d’energía. La barragi fue hecha tamién cola intención de sel un polu d’atración turística. == Coltura == === Gastronomía === [[Archivu:Enchidos portugueses.jpg|thumb|[[Embutíu]]s tradicionalis ena región de Guarda]] La gastronomía de Guarda s’associa cola gastronomía dela Sierra dela Estrella. Algunus delos platus típicus más destacaus son los siguiintis: corderu assau, arrós con patu ala manera de Guarda i el bacalau ''Lagareiro'', que se puei alcontral fácilmenti enos restaurantis de cozina regional. La gastronomía dela ciá incluyi una amplia gama de platus a base de carni, dá la ubicación geográfica dela ciá, assín comu los terrenus del su alreol, que son propicius pal pastoreu. Tamién á una gran variedá de platus de pescau procedentis de corrientis d’agua duci. El bacalau es la excepción, ya que’l su procesu de conservación —por secau— siempri á premitíu el su consumu en tierras lexanas al [[mari]]. El gochu ocupa un lugal importanti ena gastronomía local, cun un sinfín de platus elaboraus cun esti tipu de carni. Se puein destacal el jamón curau en sal de mari, assín comu las carnis típicas localis curás —[[morcilla]], [[farinheira]] i [[chorizu]]—, i los callus con verdiras. Otras carnis comunis son el corderu, la cabra, la vaca i las carnis blancas. L’arrós de [[Genista tridentata|carquesa]] tamién es un platu mu típicu ena ciá i ena región. Ena temporada de caça se puein comel platus singularis, comu l’arrós de liebre ''malandrinho'', o el [[javalín]] con frijonis. Nel otuñu son popularis el guisu de setas comestibris —[[Agaricus bisporus|champiñonis]]— de [[Trancoso]], i la sopa de [[castaña]]s —tamién se puei comel cozía, hervía o duci—.<ref>[http://guarda.costasur.com/pt/gastronomia-guarda.html Gastronomia da Guarda]. ''Costasur''. Consultau el 23 d’abril de 2015.</ref> === Deportis === El prencipal club de fútbol dela ciá es Guarda Unida, que participa ena primera división distrital ena temporada 2014-2015.<ref>[https://web.archive.org/web/20150505055633/http://www.guardaunida.pt/Home/tabid/36/Default.aspx Guarda Unida Desportiva vs Aguiar da Beira - Mais um jogo do Campeonato Distrital da 1ª. Divisão]. Guarda Unida. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> Otrus clubis i associacionis d’esti tipu ena ciá incluyin el Club de Montañismu de Guarda, fundau en 1981,<ref>[http://www.montanhismo-guarda.pt/portal/?page_id=25 História]. ''Clube de Montanhismo da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el Centru de Deporti, Coltura i Solidaridá Social de Pinheiro, integrau ena Associación d’Atletismu de Guarda,<ref>[http://www.aag.pt/clubes/clubes.htm Clubes Filiados na AAG]. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> el ''CSS – Associação de Desenvolvimento Carapito S. Salvador''<ref>[https://web.archive.org/web/20160306041057/http://www.freguesiadaguarda.pt/fgDetalheDB?tipo=1&idpdi=a0L2000000WvDv0EAF Associativismo Desportivo / Cultural]. ''Freguesia da Guarda''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> i el Grupu Deportivu i Recreativu de Lameirinhas, dedicau al [[fútbol sala]].<ref>[http://www.zerozero.pt/equipa.php?id=8089 Grupo Desportivo e Recreativo das Lameirinhas]. ''zerozero.pt''. Consultau el 5 de mayu de 2015.</ref> == Patrimoñu == [[Archivu:Igreja_de_S._Vicente_1.jpg|thumb|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu]] * '''Catedral de Guarda''' Se trata d’un templu medieval construíu n’estilu [[Arquitetura gótica|góticu]] i [[Estilu manuelinu|manuelinu]].<ref>Martín López, 2012, p. 9.</ref> La su restauración, llevá a cabu pol arquitettu Rosendo Carvalheira, tuvo lugal entri 1899 i 1921.<ref>Cardoso Rosas, 1996, p. 535.</ref> * '''Castillu de Guarda''' El castillu fue declaráu [[Monumentu Nacional de Portugal|Monumentu Nacional]] el 16 de junhu de 1910.<ref>[http://dre.pt/pdf1sdip/1951/01/00400/00070008.pdf Decreto nº 38:147]. ''Diario do Governo'' nº 4, serie 1. 5 de jeneru de 1951.</ref> La su construcción, supuestamenti sobri un castru romanu-lusitanu del sigru {{sigru|I||s}}, se produxu entri los sigrus XII i XIV.<ref>[http://www.monumentos.pt/Site/APP_PagesUser/SIPA.aspx?id=2918 Castelo da Guarda]. ''Sistema de Informação para o Património Arquitectónico''.</ref> * '''Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda''' —atual [[Museu de Guarda]]— * '''Anta de Pêra do Moço''' —monumentu megalíticu— * '''Torri delos ferrerus —''ferreiros''—''' —parti delas murallas medievalis— * '''Conventu de San Franciscu de Guarda o Conventu del Spritu Santu''' * '''Capilla de Nuestra Señora de Mileu''' * '''Yacimientu arqueológicu de Póvoa do Mileu''' * '''Huenti de ''Dorna''''' * '''Igresia de San Vicente''' * '''Igresia dela Misericordia''' * '''Cruceru o picota —''pelourinho''— de Guarda''' * '''Castru de [[São Pedro do Jarmelo|Jarmelo]]''' —lugal construíu ena época [[Pueblus prerromanus|prerromana]]— * '''Paços do Concelho, antiguu ayuntamientu''' * '''Castru de Tintinolho''', lugal importanti enas guerras entri [[lusitanus]] i [[Imperiu Romanu|romanus]] * '''''Solar na Rua do Encontro''''' —casa construía nel sigru {{sigru|XV||s}} o XVI que, a finalis del sigru {{sigru|XVII||s}}, s’enriqueció ena su fachada cun elementu inovaol que trasformó l’aspettu dela habitación, el qual le otorgaba un estatus de nobleza ala familia que vivía allí— * '''''Casa das Chaves Bandarra'' —Casa delas llavis Bandarra—''', ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] * '''Huenti —''chafariz''— dela Alameda de Santo André''' == Galeria == <gallery mode="packed" heights="140" style="margin:0;" > Archivu:Igreja da Misericórdia 6.jpg|Igresia dela Misericordia, construía originariamenti nel sigru {{sigru|XVI}}; edificiu atual del sigru {{sigru|XIX}}. Archivu:D._Sancho_I_à_"sombra"_da_Sé_da_Guarda.jpg|Estatua del rei [[Sancho I de Portugal|Sancho I]] delantri dela [[Catedral de Guarda]]. Archivu:Sé da Guarda - Fachada Norte.jpg|[[Catedral de Guarda]]. Archivu:Antigo_Paço_Episcopal_da_Guarda_e_Seminário.jpg|Antiguu Palaciu Episcopal de Guarda i Seminariu. Archivu:Capela Nossa Senhora do Mileu 10.jpg|Capilla de Mileu, ena çona baxa dela ciá. Archivu:Castro_do_Tintinolho_5.jpg|[[Cabeço das Fráguas]], lugal dondi se cree que deriva el nombri dela ciá, a partir dela palabra visigoda «Ward». Archivu:Torre_dos_Ferreiros_3.jpg|Torri delos ferrerus: torri cun portal de piedra i un pasagi d’entrada. La paré, las puertas i la torri del homenagi demarcan los limitis dela ciá medieval. Esta torri es unu delos accessus dientru delas murallas. Archivu:Torre_dos_Ferreiros_11.jpg|Detalli dela Torri delos Ferrerus (''Ferreiros''). Archivu:Escadaria_da_Sé_da_Guarda_coberta_de_neve.jpg|Escalera dela [[Catedral de Guarda]] cubierta de [[nevi]]. Archivu:Edifício Rua D. Sancho I, 15 a 17.jpg|Edificiu ena Calli [[Sancho I de Portugal|Sancho I]]. Archivu:Sé_da_Guarda_-_Interior.jpg|Interior dela [[Catedral de Guarda]]. Archivu:Chafariz_de_Santo_André.jpg|Huenti (''chafariz'') dela Alameda de Santo André. Archivu:Cruzeiro_-_Guarda_1.jpg|Cruceru (picota), entri la Igresia dela Misericordia i las murallas dela ciá medieval. Archivu:Edifício_da_Rua_D._Sancho_I,_nº_9_a_13_Guarda.jpg|Calli medieval cola Igresia de San Vicente al fondu. Archivu:Sé_da_Guarda_25.jpg|Guarda n’iviernu. </gallery> == Germanamientus == * {{bandera|España}} [[Archivu:Flag_of_Castile_and_León.svg|20px]] [[Béjar]], [[Provincia de Salamanca]], [[Castilla y León]], [[España]] (desde el 3 de julio de 1979)<ref name="geminaciones">{{Cita web |url=http://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |título=Geminações de Cidades e Vilas |editor=Associação Nacional de Municípios Portugueses |idioma=portugués |fechaacceso=14 de julio de 2013 |fechaarchivo=11 de diciembre de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191211205837/https://www.anmp.pt/anmp/pro/mun1/gem101l0.php?cod_ent=M6300 |deadurl=yes }}</ref> * {{bandera|Israel}} [[Safed]], [[Israel]] (desde el 1 de agosto de 1982)<ref name=geminaciones /> * {{bandera|Connecticut}} [[Waterbury (Connecticut)|Waterbury]], [[Connecticut]], [[Estados Unidos]] (desde el 19 de enero de 1984)<ref name=geminaciones /> * {{bandera|Alemania}} [[Archivu:Flag of North Rhine-Westphalia.svg|20px]] [[Siegburg]], [[Renania del Norte-Westfalia]], [[Alemania]] (desde el 26 de mayo de 1985)<ref name=geminaciones /> * {{bandera|Francia}} [[Wattrelos]], [[Francia]] (desde el 8 de abril de 1990)<ref name=geminaciones /> == Referencias == {{listaref|2}} === Bibliografía === * {{Cita publicación |url=http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |apellido={{Versalita|Martín López}} |nombre=David |título=Consideraciones estéticas en la restauración del patrimonio masónico: análisis histórico y perspectivas de futuro |publicación=Revista de Patrimonio Histórico |año=2012 |fechaacceso=14 de julio de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130613212931/http://www.revistadepatrimonio.es/revistas/numero11/concepto/estudios/pdf/concepto-estudios.pdf |fechaarchivo=13 de junio de 2013 }} * {{Cita publicación |título=O restauro da Sé da Guarda. Rosendo Carvalheira e o poder sugestivo da arquitectura |nombre=Lúcia Maria |apellido={{Versalita|Cardoso Rosas}} |publicación=Revista da Faculdade de Letras. Historia|ISSN=0871-164X |número=13 |año=1996 |páginas=535-560 |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/2176.pdf |idioma=portugués}} * {{Cita publicación |nombre=José Ignacio |apellido=de la Torre Rodriguez |url=http://ler.letras.up.pt/uploads/ficheiros/4035.pdf |título=La sociedad de frontera de Ribacôa: Fueros y modelos de poblamiento |publicación=Faculdade de Letras da Universidade do Porto |año=1998|ISSN=0871-164X |número=15 |páginas=783-800}} * {{Cita publicación |url=http://www.anuariobrigantino.betanzos.net/Ab2004PDF/2004%20431-466%20EMILIO%20FONSECA.pdf |apellido={{Versalita|Fonseca Moretón}} |nombre=Emilio |título=Viviendas de judíos y conversos en Galicia y el Norte de Portugal |publicación=Anuario Brigantino |año=2004 |número=27}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * [https://www.mun-guarda.pt/ Ayuntamiento de Guarda] {{pt}} pumpak21s559w11otkxbe6g0ofudwqe Usuario:Ясамойла 2 11951 143598 2026-06-20T15:17:29Z Ясамойла 11564 пачатак 143598 wikitext text/x-wiki {{#babel:cdo-0|be-4|ru-4|cu-4|uk-2|en-2|pl-2|sr-1|bg-1|mk-1|sh-1|rue-1|rsk-1|hsb-1|dsb-1|csb-1|cs-1|sk-1|sl-1|es-1|it-1|fr-1|la-1|lv-1|lt-1}} 2hikb3yobbnt0wep1fnay7mux8gsk6j 143599 143598 2026-06-20T15:17:59Z Ясамойла 11564 дапаўненьне 143599 wikitext text/x-wiki {{#babel:cdo-0|be-4|ru-4|cu-4|uk-2|en-2|pl-2|sr-1|bg-1|mk-1|sh-1|rue-1|rsk-1|hsb-1|dsb-1|csb-1|cs-1|sk-1|sl-1|es-1|it-1|fr-1|la-1|lv-1|lt-1}} Жыву ў Эўропе. fzu8dd6lwn69h42odberl43rt6011b8 143600 143599 2026-06-20T15:18:28Z Ясамойла 11564 дапаўненьне 143600 wikitext text/x-wiki {{#babel:ext-0|be-4|ru-4|cu-4|uk-2|en-2|pl-2|sr-1|bg-1|mk-1|sh-1|rue-1|rsk-1|hsb-1|dsb-1|csb-1|cs-1|sk-1|sl-1|es-1|it-1|fr-1|la-1|lv-1|lt-1}} Жыву ў Эўропе. 7yibobzp50i9qml5enijjqq59pybuzw Usuario:HackerPunki/obraol/Garrovillanu 2 11952 143616 2026-06-21T11:21:22Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Usuario:HackerPunki/obraol/Garrovillanu]] a [[Usuario:Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] 143616 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Usuario:Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] ivdwomjm8hmmbfmwfydsfw6lbg9y3t5 Usuario:Serraillanu i Garrovillanu (Palras) 2 11953 143620 2026-06-21T11:22:20Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Usuario:Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] a [[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] 143620 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)]] itruc5ydkczbp946feg2yn2osjaouu4