Güiquipedia
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.12
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Monecipiu
0
418
143827
142442
2026-07-25T13:06:39Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143827
wikitext
text/x-wiki
{{Haltan referéncias}}[[Image:Caceres - Mapa municipal.svg|thumb|right|250px|Mapa monecipal la provincia de Caçris]]
Un '''monecipiu''' (tamién mentau '''monicipiu''' o '''menucipiu''')es una entidá alministrativa que puei agrupal una sola localidá o varias.
El monecipiu está compuestu pun territoriu claramenti definiu por un términu monecipal de límitis fijaus (inque a las vezis no es continuu territorialmenti, en pudiendu destendel-si huera delos sus límitis con esclavis i presentandu enclavis de sotrus monecipius) i la puebración que lo abita regulá jurídicamenti por instrumentus estaísticus comu el padrón monecipal i mecanismus que otorgan derechus, comu el avezindamientu o vezindá legal, que só considera vezinu al abitanti que cumpri determinás caraterísticas —origen u antigüedá— i nu al meru residenti.
Ena antigua Roma, un '''monecipiu''' (en latín, ''municipium'') era una [[Ciá|ciá]] libri que se gobelnaba polas sus própias leis, inque los sus vizinus tinian los derechus de ciaania romana.
Uguañoti se gasta esti términu pa referil-si a una sudevisión alministrativa menol u al conhuntu d'abitantis d'iziu territóriu, que puei estal hormau pol várias puebracionis, rihiu pol un órganu colehiau heneralmenti llamau ayuntamientu, monicipaliá, alcaldia o conceju. Pol estensión, tamién se gasta para referilsi al ayuntamientu u monicipaliá en sí.
== Monecipius i equivalentis en deferentis paisis ==
[[Image:Badajoz - Mapa municipal.svg|thumb|right|250px|Mapa monicipal la província de Baajós]]
{| border=0
|- bgcolor=#ececec
| '''País''' || '''Equivaléncia''' ||
|-
|[[Alemaña|Alemaña]]
|''gemeinde''
|-
|[[Argentina]]
|municipio (la província de Buenus Airis se devii en ''partidos'')
|-
|[[Bélgica]]
|''commune'' / ''gemeente'' / ''gemeinde''
|-
|[[Bolívia]]
|''municipio''
|-
|Brasil
|''município''
|-
|Canadá
|''municipality'' (ingrés) ''municipalité'' (francés)
|-
|Chili
|''municipio'' u comuna
|-
|Colómbia
|municipio
|-
|Costa Rica
|cantón
|-
|Dinamarca
|''kommune''
|-
|Equadol
|cantón
|-
|El Salvaol
|municipio
|-
|[[España|España]]
|municipio (''concejo'' en Asturias i ''concello'' en Galicia)
|-
|Estaus Uníus
|''county'', ''borough'' en Alaska i parroquia en Louisiana
|-
|Hilipinas
|''baranggay''
|-
|[[Francia]]
|''commune''
|-
|Guatemala
|municipio
|-
|Islandia
|''sveitarfélag''
|-
|[[Italia]]
|''comune''
|-
|Lussemburgu
|''commune''
|-
|Méjicu
|''municipio'' (el distritu federal se devii en ''delegaciones'')
|-
|Paisis Baxus
|''gemeente''
|-
|Poloña
|''gmina''
|-
|[[Portugal]]
|''município'' / ''concelho''
|-
|Paraguay
|distrito
|-
|Perú
| provincia i distrito
|-
|Puertu Ricu
|municipio
|-
|Suecia
|''kommun''
|-
|Suiça
|''commune''
|-
|Veneçuela
|municipio
|-
|Onduras
|municipio
|}
==Referencias==
*[https://web.archive.org/web/20041231172839/http://www.iespana.es/revista-arbil/(27)muni.htm ARBIL, anotaciones de pensamiento y crítica: El Municipio, la Comarca y la Región]
[[Categoría:Monecipius| ]]
a55gcjpvzh1tzcw0ho7mefh8uf1si7d
The Terem Quartet
0
525
143832
139244
2026-07-25T16:47:53Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143832
wikitext
text/x-wiki
'''The Terem Quartet''' o '''Terem Quartet''' (en [[luenga russa|rusu]]: ''Терем квартет'') es un grupu musical San Petesburgu, conocius pol entrepetal música traicional [[Rússia|rusa]]. El su repertoriu está compuestu pol génerus e la musica crássica i la música folk soviética, assina cumu composicinis própias.
== Miembrus ==
*Andrey Konstantinov (Domra sopranu)
*Mikhail Dziudze (Balalaika contrabaju)
*Alexei Barchtchev (Domra artu), sustituyendu al miembru hundaol Igor Ponomarenko
*Andrey Smirnov (acordión Bayan)
== Estória ==
El grupu hue holmau en 1986, tocandu pol primel vezi en competicionis financiás pol estáu. Tuvun el su primel trebaju pagáu en 1987 i la su primel gira entrinacional esminció en 1988, acompañaus pol barítonu Vladimir Chemov. En 1991, conocin a Peter Gabriel nel festival '''WOMAD'''. Gabriel ayuó al grupu a alcuentral audiéncia en Ocienti grabandu dos discus suyus baju el su sellu discográficu de músicas del mundu ''Realworld Records'': ''Terem'' i ''Classical''. Desti últimu álbum es mu conocia la su velsión de ''Eine kleine Nachtmusik'', obra el músicu [[Wolfgang Amadeus Mozart]].
== Discografía ==
*''Terem'' (1992)
*''Classical'' (1994)
*''1,000th Concert live''
*''No, Russia cannot be perceived by wit'' (2000)
*''Умом Россию не понять'' (Eición rusa el ''No, Russia cannot be perceived by wit'')
*''Flea waltz''
*''Jubilenium''
*''Anthology part 1''
*''Anthology part 2''
*''Anthology part 3''
*''Russian passion''
== Atijus ==
*[https://web.archive.org/web/20110202051931/http://terem-quartet.ru/ Sitiu oficial de The Terem Quartet] (en ingrés y russu)
*[https://web.archive.org/web/20080517213240/http://www.realworldusa.com/albumpages/terem/default.html Terem Quartet] The Terem Quartet en Real World Records (en ingrés)
*[http://www.bbc.co.uk/radio3/womad2005/terem_quartet.shtml BBC Radio 3 Feature] del WOMAD 2005.
*[http://planetademusicas.blogspot.com/2007/07/terem-quartet-rusia.html Planeta de músicas: The Terem Quartet (Rusia)] Endirgui sobri The Terem Quartet (en castellanu)
[[Categoría:Músicus]]
[[Categoría:Música de Rússia]]
[[Categoría:World music]]
1laf1dyqwkdx9qxqtcnxoitp3woweix
Pairi Anhi
0
3068
143830
135567
2026-07-25T14:27:56Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143830
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Ángel Roncero''' (conocíu ena redi comu '''Pairi Anhi''' o '''Pateraggelos''', o ''The Father''), es un filólagu [[Don Benitu|dombenitensi]]. Se trata del primel [[güiquipeya:çahoril|çahoril]] la [[Güiquipeya]],<ref>[https://web.archive.org/web/20220626195118/https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipeya:%C3%87ahorilis_i_almenistraoris Güiquipeya:Çahorilis i almenistraoris].</ref> amás de sel el hundaol dela mesma<ref>[[elperiodicoextremadura.com]]: [https://www.elperiodicoextremadura.com/extremadura/2008/04/10/padres-polemica-gueiquipeya-45282889.html ''Los padres de la polémica Güiquipeya''].</ref> i, pol tantu, unu los usuarius mas emportantis de la [[Güiquipedia n'estremeñu]]. Los sus artícalus se centrarun ena primel etapa (en[[Wikimedia_Incubator|a ''Encubaora'']]), ditandu 676 vezis nel domiñu definitivu (ext.wikipedia.org).<ref>http://toolserver.org/~river/cgi-bin/count_edits?user=Pateraggelos&dbname=extwiki_p</ref> Ogañu está inativu.<ref>[http://ext.wikipedia.org/wiki/Special:Contributions/Pateraggelos Special:Contributions/Pateraggelos]</ref>
==Biografía==
Ángel Roncero, qu'assina se llama ena via real, s'enteressó pola muestra palra cuantis que leyó la tradución al [[luenga estremeña|estremeñu]] d'''[[El Prencipinu]]'' de [[Antòniu Garríu Correas]].<ref>[[Hoy.es]]: [http://www.hoy.es/20080413/sociedad/verdadera-historia-guiquipeya-20080413.html ''La verdadera historia de Güiquipeya''].</ref> Alogu, comprebó que la su afición era compartia con mas genti cuandu descubrió la bitácora ''[[Cúyu pan eharras?]]'' de [[Ismael Carmona Garcia|Ismael Carmona]].
=== Correúra prehessional ===
Deciyó crial una velsión {{nestremeñu}} la Wikipedia, encetandu la [[Güiquipeya]] en''a Encubaora'' la [[Hundación Wikimedia]]. Finalmenti la Wikipedia estremeña hue aprebá el 6 de [[Marçu]] de [[2008]],<ref>[[Hundación Wikimedia|Wikimedia Foundation]]: [http://meta.wikimedia.org/wiki/Requests_for_new_languages/Wikipedia_Extremaduran#Final_localization Requests for new languages/Wikipedia Extremaduran].</ref> hechu polémicu albondu (el filólogu José Antonio González Salgado llamó a tolos promotoris "''terroristas de la lengua''").<ref>[[El Periódico Extremadura]]: [https://www.elperiodicoextremadura.com/opinion/2008/04/12/200-000-hablantes-extremeno-45282308.html Los 200.000 hablantes del extremeño], pol José Antonio González Salgado.</ref>
Amás de la atividá comu güiquígrafu, desempeñó las huncionis de almenistraol duna bitácora llamá "''Si eris estremeñu, palra estremeñu: Enteracionis i pensaerus del puebru estremeñu''", escrebia ena ''[[Ortografía del extremeño]]'',<ref>palranti.wordpress.com: [http://palranti.wordpress.com/2007/11/09/bienvenius-al-mi-blog/#comments Bienvenius al mi blog.].</ref> ondi endilgó angunas traducionis de testus famosus al [[luenga estremeña|estremeñu]]<ref>palranti.wordpress.com: [http://palranti.wordpress.com/category/traucionis/ Traucionis].</ref> i angunas críticas literárias.<ref>palranti.wordpress.com: [http://palranti.wordpress.com/category/creticas/ Créticas].</ref>
==Referencias==
{{listaref|3}}
==Atijus p'ahuera==
*[http://palranti.wordpress.com Blog pressonal]
*[http://ext.wikipedia.org/wiki/User:Pateraggelos Página d'usuáriu]
*[http://criticonomicon.wordpress.com/ El Criticonomicón]
{{NF}}
[[Categoría:Güiquipeyistas]]
g5viw2zhxk51ueqigbvpo24zsgpg09a
Serotonina
0
7623
143831
132762
2026-07-25T16:11:23Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143831
wikitext
text/x-wiki
La '''serotonina''' ('''5-hidroxitriptamina''' o '''5-HT''') es una [[monoamina]] [[neurotransmisor]]a sintetizá en las [[neuronas serotoninérgicas]] del [[sistema nerviosu central]] (SNC) y en las [[células enterocromafinis]] (células e Kulchitsky) del [[tractu gastrointestinal]] e los [[Animalia|animalis]] (enti ellus el [[Homo Sapiens|ser umanu]]). La serotonina tamién s'encuentra en varias [[setas]] y [[Plantae|plantas]], incluyendu [[fruta]]s y [[Verdura|vegetalis]].<ref name="Serotonin">"Serotonin", Syd Baumel, 1999, ed: McGraw-Hill Professional</ref><ref>González-Flores D, Velardo B, Garrido M, González-Gómez D, Lozano M, Ayuso M.C, Barriga C, Paredes S.D, Rodríguez A.B. (2011). "[https://www.researchgate.net/publication/259983119_Ingestion_of_Japanese_plums_Prunus_salicina_Lindl_cv_Crimson_Globe_increases_the_urinary_6_sulfatoxymelatonin_and_total_antioxidant_capacity_levels_in_young_middle-aged_and_elderly_humans_Nutritional_ Ingestion of Japanese plums (Prunus salicina Lindl. cv. Crimson Globe) increases the urinary 6-sulfatoxymelatonin and total antioxidant capacity levels in young, middle-aged and elderly humans: Nutritional and functional characterization of their content]". Journal of Food and Nutrition Research '''50(4)''': 229-236.</ref>
En el sistema nerviosu central, se crei que la serotonina representa un papel importanti comu [[neurotransmisor]], en la inhibición e: l'[[ira]], l'[[agresión]], la [[temperatura corporal]], el [[humor]], el [[mogangu]], la [[gorgozá]] y el [[apetitu]]. Estas inhibicionis están relacionás directamenti con síntomas e [[depressión]].
Además e estu, la serotonina es tamién un meyador periféricu la señal. Por ejemplu, la serotonina s'encuentra abondu en el [[tractu gastrointestinal]] (cerca del 90%),<ref>{{Cita web |url=http://web.indstate.edu/thcme/mwking/nerves.html |título=Universidad Estatal de Indiana, Estados Unidos de América |fechaacceso=2016-04-06 |archive-date=2019-01-10 |archive-url=https://web.archive.org/web/20190110235459/http://web.indstate.edu/thcme/mwking/nerves.html |dead-url=yes }}</ref> y el principal almacén son las [[plaqueta]]s en la [[circulación sanguínea]].
==Véasi tamién==
* [[Receptoris agonistas 5-HT2c]]
== Huentis ==
{{Listaref}}
== Atijus ==
* [http://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov/summary/summary.cgi?cid=160436 La serotonina, resumin del compuestu] (en inglés)
* [https://web.archive.org/web/20140116074922/http://store.lidtke.com/pages/townsend-letter-tryptophan The Psychobiology of Serotonin Deficiency Syndrome]
* [https://web.archive.org/web/20100201024400/http://www.clinlabnavigator.com/Tests/Serotonin.html Serotonin Test Interpretation on ClinLab Navigator].
* [https://web.archive.org/web/20120207000535/http://www.psychotropical.com/ PsychoTropicalResearch] Extensive reviews on serotonergic drugs and Serotonin Syndrome.
* [http://gmd.mpimp-golm.mpg.de/Spectrums/a1a3167e-cbab-45fd-adb6-9addc14e0ec2.aspx 5-Hydroxytryptamine MS Spectrum]
[[Categoría:Neurotransmisoris]]
[[Categoría:Transduzión e señalis]]
[[Categoría:Serotonina]]
[[Categoría:Alcaloidis e triptamina]]
[[Categoría:Aminas biógenas]]
[[Categoría:Agonistas e receptoris e serotonina]]
de4vzhn6i2j6xx8hmydnylz1c5qu17y
Mícal
0
8570
143828
143708
2026-07-25T13:32:56Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143828
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:Falco naumanni, Israel 02.jpg|miniaturadeimagen]]
[[Archivu:Falco naumanni NAUMANN.jpg|miniaturadeimagen|Dibujo de Falco naumanii]]
Ehta avi está mu venerá en Trujillo, que tiene unas fiestas dedicadas. Miren https://web.archive.org/web/20210118221509/http://www.primilla.org/mical/
Para los entendius en la fabla castúa, agradecería tradujeran la páhina https://es.wikipedia.org/wiki/Falco_naumanni
'''[[:es:Falco naumanni|Falco naumanni]]'''
De Wikipedia, la enciclopedia libre
[[Archivu:Falco naumanni back crop.jpg|miniaturadeimagen]]
Ir a la navegaciónIr a la búsqueda
{| class="wikitable"
| colspan="2" |
'''Cernícalo primilla'''
|-
| colspan="2" |Cernícalo primilla
|-
| colspan="2" |'''Estado de conservación'''
|-
| colspan="2" |Preocupación menor '''(UICN 3.1)'''
|-
| colspan="2" |'''Taxonomía'''
|-
|'''Reino:'''
|Animalia
|-
|'''Filo:'''
|Chordata
|-
|'''Clase:'''
|Aves
|-
|'''Orden:'''
|Falconiformes
|-
|'''Familia:'''
|Falconidae
|-
|'''Género:'''
|''Falco''
|-
|'''Especie:'''
|'''''F. naumanni'''''
Fleischer, 1818
|-
| colspan="2" |'''Distribución'''
|-
| colspan="2" | Zona de cría Zona de invernada Todo el año
|-
| colspan="2" |[editar datos en Wikidata]
|}
El mícal o '''cernícalo primilla''' ('''''Falco naumanni''''') es una especii d’ave falconiforme dela familia Falconidae que se extendía por casi la totaliá dela península ibérica, sur de Francia, sur de Italia, los Balcanes y desde el mar Caspio i Anatolia por gran parte de Asia, tamén se jalla en el norte de África desde Marruecos hasta Egipto. No se conocen subespecies.
De 100 000 parejas en España a finales del siglo XIX se pasó a unas 5 000 en el siglo XX, por lo que el cernícalo primilla fue catalogado como especii en peligro de extinción por la legislación nacional. Actualmente, debido a su protección y a la colocación de niales artificiales, este pequeño halcón ha mejorado su población en España. Por ello, en 2011 fue excluío de las categorías de extinción del nuevu listadu de especiis amenazadas.
'''Índice'''
* 1Características
* 2Historia natural
* 3Turismo ornitológico
* 4Galería
* 5Referencias
* 6Enlaces externos
'''Características[editar código · editar]'''
El cernícalo primilla es algo más pequeño que el [[:es:Falco_tinnunculus|cernícalo común]] (''F. tinnunculus'') con el que se confunde a los ojos inexpertos: una longitud de 30-35 cm y envergadura de 60 a 67 cm con un peso de entre 120 y 145 g, todo ello en edad adulta.
En plumaje adulto los machos tienen la cabeza gris azulada, el dorso y partes superiores de las alas marrón rojizo sin las manchas negras que caracterizan a su pariente el [[:es:Falco_tinnunculus|cernícalo vulgar]] (''F. tinnunculus'') Además, en la parte superior de las alas, los machos del cernícalo primilla muestran una extensión de gris azulado variable en las coberteras grandes y medianas, teniendo la cola y el obispillo gris azulado sin barreado alguno, la cola, eso sí, con una ancha banda subterminal negra y una terminal clara y más fina. Los extremos de las alas, vistas desde arriba (primarias) son negras. Las partes inferiores (pecho y vientre) son de color ocre-crema claro (a veces con un ligero tinte rojizo), con manchas negras (muy finas y casi ausentes en algunos individuos, gruesas en otros) y la parte inferior de las alas es muy clara, muy poco densamente moteada de negro en las infracoberteras, y casi sin barreado apreciable en las plumas de vuelo, muy claras, casi blancas. En el borde inferior de las alas se observa una banda oscura difusa, especialmente visible en los extremos de las alas.
Las hembras tienen la cabeza marrón castaño densamente rayada longitudinalmente de negro. Las partes superiores del mismo marrón castaño barreadas, transversalmente o en forma de "galones", de negro (el grosor del barreado es variable, mayor en unos ejemplares que en otros) Los extremos de las alas, vistos desde arriba, son negros (primarias) La cola del mismo color castaño barreada de negro (el barreado es de grosor variable), el obispillo es de color castaño aunque en algunos ejemplares es grisáceo. El pecho y vientre es de color ocráceo castaño claro densamente moteado y rayado de negro. La parte inferior de las alas muestra las infracoberteras del mismo color ocre claro manchadas de negro, y las plumas de vuelo muestran un barreado, ambos, manchado y barreado, mucho menos denso y abigarrado que en las hembras de cernícalo común o vulgar.
Los jóvenes de ambos sexos son semejantes a las hembras adultas, aunque el barreado de las partes superiores es más fino en los machos, y en algunos de estos la cola puede ser gris azulado con barreado muy tenue, cosa que nunca acontece en las hembras.
Es posible encontrar, en primavera y principios del verano, machos en primer año calendario que muestran caracteres intermedios entre el plumaje de adulto y el juvenil, especialmente en el dorso y en las partes superiores de las alas, donde conviven plumas barreadas juveniles con otras marrón rojizo sin manchas propias del adulto o, caso de las coberteras, mostrando ya el gris azulado típico del adulto, siendo variable la extensión de uno y otro plumaje (juvenil y adulto). Estos machos pueden ya llegar a reproducirse y, de hecho, es frecuente que lo hagan, en esa primavera de su primer año calendario, aunque a veces con cierto mayor retraso respecto a los restantes ejemplares adultos de la colonia en que viven.
'''Historia natural'''
El cernícalo primilla se alimenta de presas vivas, principalmente de insectos, especialmente ortópteros, aunque también de pequeños roedores, mamíferos y aves. Acostumbran a cazar en zonas despejadas de vegetación, aprovecha postes de madera para escudriñar el suelo en busca de presas para caer sobre ellas rápidamente, también utiliza el método de caza conocido como "cernido" en el que se mantiene suspendido a pocos metros del suelo gracias a un rápido aleteo y al timón de su cola, estos dos elementos de su anatomía interactúan perfectamente para mantener la cabeza quieta en un punto y así poder localizar y calcular distancias a una presa.
A los muchachus de mi pueblu nos tenían embelesaus con esas "parás" encima de los rastrojus, como decía Chamizo en su "El Migajón de los Castúos":
''"y queändose un momento''
''con un son d'esos mu juertes,''
''que los llaman “dos de pecho”,''
'''''lo mesmito que los mícales'''''
'''''jacen parás en el cielo."'''''
Los cernícalos primilla son aves más coloniales que sus primos los cernícalos comunes por lo que suelen encontrarse en colonias, cuyo número de parejas es muy variable, desde dos o tres a más de cien. Crían en huecos de roca, edificios en ruina, etc. donde ponen entre dos y cinco huevos que eclosionan a los 28 días aproximadamente.
Es un ave migratoria que llega a Europa en primavera y se retira a África en otoño aunque una pequeña población de machos adultos puede permanecer en las zonas más meridionales de España durante el invierno. Los machos adultos llegan antes que las hembras a las colonias para disponerse a iniciar la reproducción.
'''Turismo ornitológico'''
[[:es:Cuenca_de_Campos|Cuenca de Campos]] cuenta con un observatorio del cernícalo primilla.
Casi tos los pueblus de Extremaúra hay de estas avis. Como ya se dijo, en Trujillo hasta tienen una Fiesta.
'''Galería'''
*
<br /><gallery>
File:Falco naumanni MWNH 2023.JPG|Huevo, colección del [[Museo Wiesbaden]]
File:Lesser kestrel.jpg|Cernícalo primilla comiendo un insecto.
File:LLesser kestrel chicks and their parent.jpg|Polluelo Cernícalo primilla macho
File:Lesser kestrel chicks - 01.jpg|Polluelos.
Falco naumanni MHNT.ZOO.2010.11.104.2.jpg |Museum specimen
File:Falco naumanni, Negev 1.jpg|Polluelos de Cernícalo primilla en [[Stellagama stellio]], desierto de [[Negev]], Israel
</gallery>'''Referencias'''
1. ↑ BirdLife International 2012. ''[http://www.iucnredlist.org/details/106003589/0 Falco naumanni]''. IUCN 2012. Lista Roja de Especies Amenazadas IUCN. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Consultado el 26 de julio 2012.
2. ↑ Saltar a: '''''<sup>a</sup>''''' '''''<sup>b</sup>''''' [https://web.archive.org/web/20091213052451/http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/Clements%20Checklist%206.3.2%20December%202008.xls/view Clements, J. F. 2007. ''The Clements Checklist of Birds of the World, 6ta Edición''. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology]
'''Enlaces externos'''
* Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre '''[[c:Category:Falco_naumanni|Falco naumanni]]'''.
* Wikispecies tiene un artículo sobre '''[[species:Falco_naumanni|Falco naumanni]]'''.
*[http://www.ibercajalav.net/img/130_Falco_naumanni.pdf Ficha de la especie (PDF), por Javier Blasco-Zumeta & Gerd-Michael Heinze]
*[http://www.zepaurban.com/ GREFA.- Red de primillares en la Comunidad de Madrid]
*[http://www.zepaurban.com/es/documentación/biblioteca GREFA.- Corredores para el primilla, generando biodiversidad]
*[http://www.zepaurban.com/ '''Proyecto LIFE-ZEPAURBAN''' · Gestión de las ZEPA urbanas para la conservación del cernícalo primilla en Extremadura]
*[http://www.zepaurban.com/es/documentación/biblioteca '''Biblioteca sobre el cernícalo primilla''' (Falco naumanni): informes, tesis, conferencias...]
* Datos:Q229408
* Multimedia:Falco naumanni
* Especies:Falco naumanni
Obtenido de «<nowiki>https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Falco_naumanni&oldid=121809948»</nowiki>
Categorías:
* Rapaces diurnas (Falconiformes) no amenazadas
* Falco
* Aves de Asia
* Aves de África
* Aves de Europa
* Animales descritos en 1818
*
{| class="wikitable sortable mw-collapsible"
!Control de autoridades
|
* '''Proyectos Wikimedia''' Datos: [[wikidata:Q229408|Q229408]] Multimedia: [[c:Category:Falco_naumanni|Falco naumanni]] Especies: [[species:Falco_naumanni|Falco naumanni]]
* '''Bases de datos taxonómicas''' ADW: [https://animaldiversity.org/accounts/Falco_naumanni/ Falco_naumanni Avibase]: [https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?avibaseid=BECA271F14F77BEE BECA271F14F77BEE] BioLib: [https://web.archive.org/web/20190620010059/https://www.biolib.cz/cz/taxon/id8543/ 8543] [[:es:BirdLife_International|BirdLife]]: [http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/22696357 22696357] [[:es:Catalogue_of_Life|Catalogue of Life:]] [https://web.archive.org/web/20190620010058/http://taibnet.sinica.edu.tw/chi/taibnet_species_detail.php?name_code=404588 404588] Dyntaxa: [https://www.dyntaxa.se/taxon/info/205557 205557] eBird: [https://ebird.org/species/leskes1 leskes1] [[:es:Enciclopedia_de_la_vida|EOL]]: 2408352 [[:es:Fauna_Europaea|Fauna Europaea:]] [http://www.eu-nomen.eu/portal/taxon.php?GUID=urn:lsid:faunaeur.org:taxname:96737 96737] [[:es:Global_Biodiversity_Information_Facility|GBIF:]] [https://web.archive.org/web/20190917041134/https://www.gbif.org/species/2481057 2481057] Internet Bird Collection|IBC: [https://www.hbw.com/ibc/species/lesser-kestrel-falco-naumanni lesser-kestrel-falco-naumanni] [[:es:Sistema_Integrado_de_Información_Taxonómica|ITIS]]: [https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=175646#null 175646] [[:es:Centro_Nacional_para_la_Información_Biotecnológica|NCBI:]] [https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=148594 148594] [[:es:Paleobiology_Database|Paleobiology Database:]] [https://web.archive.org/web/20201027080756/http://fossilworks.org/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=368997 368997] Species+: [https://speciesplus.net/#/taxon_concepts/6328/legal 6328] [[:es:Unión_Internacional_para_la_Conservación_de_la_Naturaleza|UICN:]] [https://www.xeno-canto.org/species/Falco-naumanni 22696357] Xeno-canto: [https://www.xeno-canto.org/species/Falco-naumanni Falco-naumanni]
|}
*
<br />
b7ypr0b1exlk069vlu7lbjjkrkr4pvl
Nuversidá Babeș-Bolyai
0
11906
143829
142946
2026-07-25T13:55:07Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143829
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo Universitatea Babes-Bolyai UBB 2021.svg|250px|alt=Escuu]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema
| style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet''
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]]
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro]
|}
La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref>
Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]].
Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>
La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref>
Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas.
Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://web.archive.org/web/20260416135930/https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref>
== Estoria ==
[[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]]
[[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]]
La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]].
En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]].
Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]].
En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai".
Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés.
La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania.
=== Nomi ===
[[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]].
=== Evolución ===
[[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]]
El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.
{| class="wikitable"
|-
! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais
|-
! 1938
| 3.094 || 115 || 4 || 9
|-
! 1971
| 14.438 || 648 || 8 || 36
|-
! 1989
| 5.940 || 626 || 7 || 19
|-
! 1992
| 12.247 || 826 || 11 || 55
|-
! 2019
| 44.940 || 2.852 || 21 || 243
|-
! 2021
| 48.620 || 2.454 || 22 || 506
|}
=== Numismática ===
Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref>
== Campus ==
El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]].
=== Jardín Botánicu "Alexandru Borza" ===
[[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]]
Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref>
El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.
El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref>
=== Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" ===
'''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref>
=== Oservatoriu Astronómicu ===
L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref>
=== Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" ===
[[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref>
=== Museu de Mineralogía ===
El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref>
=== Museu Zoológicu ===
Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref>
=== Museu d'Estoria dela Nuversidá ===
El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref>
=== Museu de Paleontología i Estratigrafía ===
El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref>
=== Vivariu ===
Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref>
[[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]]
=== UBB Radio ===
UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración
== Carátel multicultural ==
La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>
[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]
Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>
== Enseñança i envestigación ==
La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau.
La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá.
En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés).
=== Facurtais ===
Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref>
{| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"
! Facurtá
! Direción
! Especialidais
|-
| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1
| {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}
|-
| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1
| {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}
|-
| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química]
| Carr. Arany János, núm. 11
| {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}
|-
| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología]
| Carr. Republicii, núm. 44
| {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}
|-
| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business]
| Carr. Horea, núm. 7
| {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}
|-
| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía]
| Carr. Clinicilor, núm. 5–7
| {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}
|-
| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu]
| Carr. Fântânele, núm. 30
| {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}
|-
| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu]
| Carr. Avram Iancu, núm. 11
| {{collapsible list|title=1|Derechu}}
|-
| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras]
| Carr. Horea, núm. 31
| {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}
|-
| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1
| {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}
|-
| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social]
| B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128
| {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}
|-
| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación]
| Carr. Sindicatelor, núm. 7
| {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}
|-
| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius]
| Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60
| {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}
|-
| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus]
| Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1
| {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}
|-
| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación]
| Carr. Traian Moșoiu, núm. 71
| {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}
|-
| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti]
| Carr. Pandurilor, núm. 7
| {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}
|-
| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa]
| Carr. Episcop Nicolae Ivan
| {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}
|-
| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica]
| Calea Moților, núm. 26
| {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}
|-
| [https://web.archive.org/web/20150812145101/http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá]
| Carr. Horea, núm. 7
| {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}
|-
| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica]
| Carr. Iuliu Maniu, núm. 5
| {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}
|-
| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4
| {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}
|-
| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería]
| Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]]
| {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}
|}
=== Colegius ===
Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB:
{| class="wikitable" style="width:100%;"
! Facurtá !! Colegiu
|-
| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]
|-
| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]
|-
| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]
|-
| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]
|-
| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]
|-
| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]
|-
| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]
|-
| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]
|-
| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]
|-
| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]
|}
== Actividais estudiantilis ==
La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis.
Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>
== Rendimientu ==
La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu.
Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu.
=== Becas ===
Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref>
== Pressonalidais de sonadía ==
=== Retoris ===
* 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);
* 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias);
* 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);
* 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);
* 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias);
* 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);
* 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);
* 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias);
* 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);
* 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);
* 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias);
* 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);
* 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);
* 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
* 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);
* 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas);
* 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);
* 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);
* 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
* 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);
* 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
* 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación).
=== Alumnus nombraus ===
* [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol
* [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura
* [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión
* [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca
* [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía
* [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu
* [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB
* [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol
* [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía
* [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración
* [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu
* [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol
* [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta
* [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea
* [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal
* [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu
* [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía
* [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional
* [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista
* [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[
* [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica
* [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu
* [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu
* [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu
* [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu
== Referencias==
{{listaref|2}}
== Atijus d'ahuera ==
* [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai
* [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai
cp5z5eyjscsm0fk96nw36h5wpo0h92g