Güiquipedia
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.15
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Quintana dela Serena
0
492
143926
132252
2026-08-13T03:42:04Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143926
wikitext
text/x-wiki
{{Polacabihal}}{{ficha de entidad subnacional|Gentilíciu =Quintanejus, quintanerus, ''nabúus'', ''naberus''
}}
'''Quintana dela Serena''' es un monicipiu dela [[provincia de Badajós]], ena [[comunidá autónoma]] d'[[Estremaúra]] ([[España]])
== Assitiamientu ==
S'alcuentra assitiá ena comarca [[La Serena]], al suloesti la provincia Badajós, sobri un batulitu [[Granitu|graníticu]], i los sus únicus acientis geográficus sonin las sierras de Agalla i el Arroçau, sierra los Vuelus i sierra el Recorvu. Las [[Hesa|hesas]] d'[[Quercus ilex|alcinas]] costituyin unu los prencipalis comeerus de [[gurullas]] qu'ibielnan ena Serena
== Naturaleça ==
[[File:Erodium_mouretii.jpg|thumb|left|Frol d'''Erodium mouretii'' ena finca San José]]
=== Frora ===
Una las sus peculiariais prencipalis es la puebración del heraniu [[Erodium mouretii]] enos canchus cuarcíticus e la finca San José, ena mesma cueva ondi s'alcuentran las pinturas rupestris el [[calcolíticu]]. El paisahi lo conhorman llanuras pseuduestepáricas, es izil, grandis pastiçalis enos qualis las [[gramínias]] son las yerbas predominantis.
== Estoria ==
Los primerus datus que palran de presencia umana en Quintana dela Serena están decumentaus enas pinturas esquemáticas de San José, ena finca omónima, assitiás cronológicamenti nel [[calcolíticu]]. Estas pinturas se relacionan colturalmenti con otrus exemprus qu'aparecin ena comarca de La Serena assina comu en gran parti d'Estremaúra.
== Economia ==
Se basa, prencipalmenti ena esprotación de las canteras de granitu i las ativiais agroganaeras.
== Coltura ==
Entri los monumentus más destacaus de Quintana de La Serena poemus mental:
* El recintu pre-romanu de Hijovejo<ref>{{Cita web|url=https://arteenruinas.com/yacimiento-arqueologico-de-hijovejo/|título=Hijovejo|fechaacceso=2023-03-12|archive-date=2023-03-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230312180834/https://arteenruinas.com/yacimiento-arqueologico-de-hijovejo/|dead-url=yes}}</ref>
* Elésia parroquial de Nuestra Señora de los Milagros del siglu XV peru reformau en el siglo XVIII.[[Archivu:Nuestra Señora de los Milagros.jpg|miniaturadeimagen|'''Nuestra Señora de los Milagros''']]
* Ermita de los Mártiris'', que data del siglu XVII, mandá construil por la [[Orden de Alcántara]].
* La antigua Casa de la Posá, ondi s'alberga el [[Museu del Granitu]]<ref>{{Cita web|url=https://quintanadelaserena.org/museo-y-c-i-h/museo-del-granito/|título=Museu del granitu}}</ref> y el Centro de Interpretación de Hijovejo.
== Demografía ==
Quintana dela Serena cuenta a 1 [[jeneru]] de 2021con una puebración de 4580 abitantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.citypopulation.de/es/spain/extremadura/badajoz/06109__quintana_de_la_serena/|título=Abitantis 01/01/2021}}</ref>
== Gastrunomia ==
== Fiestas localis ==
[[Archivu:Juevis de compairi´n Quintana dela Serena- 195?.jpg|miniaturadeimagen|Juevis de Compairi]]
* 15-16 de Juliu: ''La Velá''<ref>{{Cita web|url=http://extremadurapueblos.es/pueblo?id=quintanadelaserena|título=Fiestas localis|fechaacceso=2023-03-12|archive-date=2023-03-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20230312165536/http://extremadurapueblos.es/pueblo?id=quintanadelaserena|dead-url=yes}}</ref>
* 20-24 d´agostu: La feria
* Juevis de compairi<ref>{{Cita web|url=https://quintanadelaserena.org/localidad/festejos/|título=Juevis de compairi}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Atijus p´ahuera ==
* [https://quintanadelaserena.org/ Página web municipal]
[[Categoría:Monecipius dela provincia Badajós]]
lh4gxq4u0u1hrv3am6mibafkx30zhja
Gurejele
0
2210
143921
126790
2026-08-13T01:46:57Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143921
wikitext
text/x-wiki
'''Gurejele''', tamién conocius cumu '''Dick et Hnatr Buama''' es un grupu de música populal [[música canaca|canaca]] i unu los prencipalis representantis desti géneru. Estus músicos, oriundus de Nueva-Caledónia, goçan duna cierta fama entri el púbricu del su pais, assín cumu en várias islas del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]]. Gurejele es sin dua el grupu canacu más populal ena región melanésia, ondi hizun conciertus en Vanuatú i una gira enas Islas Salomón<ref>mangrove.ws, Le son du Pacifique: [https://web.archive.org/web/20090401195227/http://www.mangrove.ws/mangrove03/absolutenm/templates/artiste.asp?articleid=13&zoneid=6 Gurejele/ Dick & Hnatr]</ref>. Una las cancionis que hizun famosu al grupu es la reivindicativa ''C'est la France qui paye''<ref>mangrove.ws, Le son du Pacifique: [https://web.archive.org/web/20090523040549/http://www.mangrove.ws/mangrove03/absolutenm/templates/artiste.asp?articleid=56&zoneid=6 Dick Buama]</ref>, compuesta pol Dick Buama.
==Discografia==
*''Wabeb Bulu'' -1993
*''Waero'' - 1995
*''Hnoro Mane'' - 2000
*''Co mece ko'' - 2001
*''Eau Claire'' - 2005
*''L'intégrale'' - 2006
==Huentis==
{{Listaref}}
==Atijus==
*[https://web.archive.org/web/20090122195632/http://remetter.fr/index.php?option=com_content&task=view&id=18&Itemid=2 C'est la France qui paie]
*[http://www.youtube.com/watch?v=vlRGfn1DOBg Atuación en diretu de Dick & Hnatr Buama]
[[Categoría:Músicus]]
[[Categoría:World music]]
[[Categoría:Música de Polinésia]]
odar7qhdi5dchj9ej77xzhae2ugs46a
Usuario:Olarcos
2
3582
143907
143664
2026-08-13T00:21:47Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143907
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Via Transilvanica]]
*[[Bakú]]
*[[Luis de Góngora]]
*[[Nuversidá de Oxford]]
*[[Nuversidá de Cambridge]]
*[[Dámaso Alonso]]
*[[Vicente Aleixandre]]
*[[Nuversidá Politénica de Mairil]]
*[[Tiflis]]
*[[Reikiavik]]
*[[Covilhã]]
*[[Beira Baxa]]
*[[Guarda]]
*[[Cannes]]
*[[Festival de Cini de Cannes]]
*[[Cristian Mungiu]]
*[[Diana Gómez]]
*[[José de Alencar]]
*[[Machado de Assis]]
*[[Roger Escapa Farrés]]
*[[Eça de Queiroz]]
*[[Afonso Reis Cabral]]
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
f7ecgtv8j7d1t8z71ojzhranc49rds2
Nuversidá del Bío-Bío
0
5540
143924
139773
2026-08-13T03:18:17Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143924
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width: 22em; text-align: left; font-size: 90%; border: 1px solid #aaa; background-color: #f9f9f9; float: right; margin-left: 1em;"
|+ style="font-size: 1.3em; background-color: #AACCFF; padding: 0.25em 0.5em; font-weight: bold;" | Universiá del Bíu-Bíu
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em 0.25em;" | [[File:Escudo Universidad del Bío-Bío.png|200px|Logotipu dela Universiá del Bíu-Bíu]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.25em 0.25em 0.5em; border-bottom: 1px solid #aaa;" | [[File:Universidad del Biobío.jpg|250px|center|Sedi de Concepción]]
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em; padding-top: 0.4em;" | Sigla
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em; padding-top: 0.4em;" | UBB
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Lema
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | ''Traditio et Innovatio''
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Lema traduzíu
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | "Traiçión y Innovación"
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Tipu
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | [[Universiá pública|Pública (Estatal)]]
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Hundación
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | 1988
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Retol
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | Benito Umaña Hermosilla
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Estudiantis
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | ~11,000 (2023)
|-
! style="width: 33%; padding-left: 0.4em;" | Assitiamientu
| style="width: 67%; padding-left: 0.4em;" | Concepción y Chillán, [[Chili]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em 0.25em; border-top: 1px solid #aaa; background-color: #f0f0f0;" | [http://www.ubiobio.cl Sitiu web]
|}
La '''Nuversidá del Bío-Bío''' es una estitución d'eucación superiol chilena, de caraiti estatal, ubicá enas regionis [[Región del Biobío|del Biobío]] i [[Región de Ñuble|Ñuble]], con seis en [[Concepción (Chile)|Concepción]] i [[Chillán]]. Es una delas quarenta i cincu nuversidais del [[Consejo de Rectores de las Universidades Chilenas|Conseju de Retoris delas Nuversidais Chilenas]], i biembru dela [[Agrupación de Universidades Regionales de Chile|Agrupación de Nuversidais Regionalis de Chili]].
== Estoria ==
Los oríginis dela UBB se remontan al añu 1947 quandu, produtu dela Reforma Nuversitaria i dela apricación dela teoría delos polus de desenvolvimiento, las nuversidais tradicionalis crean un sistema d'seis a lu largu del país. Naciorun assina ena Región del Bío-Bío, las seis dela [[Universidad Técnica del Estado|Nuversidá Técnica del Estau]] i dela [[Universidad de Chile|Nuversidá de Chili]] en Chillán (Sei Ñuble) en 1966.
En 1981, l'sistema nuversitariu chilenu cambia radicalmenti. La Sei Ñuble dela [[Universidad de Chile|Nuversidá de Chili]] se convierti nel [[Instituto Profesional de Chillán|Estitutu Profissional de Chillán]] (IPROCH),<ref name=dfl15>{{cita LeyChile|Norma=3940|Version=1981-03-20|denom=D.F.L. N° 15|título=Crea Estitutu Profissional de Chillán|autor=Ministeriu d'Eucación Púbrica de Chili|fechaacceso=31 d'otubri de 2015}}</ref> i la Sei Concepción dela [[Universidad Técnica del Estado|Nuversidá Técnica del Estau]] (UTE) se trasforma ena «[[Universidad de Bío-Bío|Nuversidá de Bío-Bío]]»,<ref name=dfl16>{{cita LeyChile|Norma=3960|Version=1981-03-20|denom=D.F.L. N° 16|título=Crea Nuversidá de Bío-Bío|autor=Ministeriu d'Eucación Púbrica de Chili|fechaacceso=31 d'otubri de 2015}}</ref> ya qu'n'ella s'impartía la carrera d'[[arquitetura]], una delas dozi definías entoncis comu nuversitarias.
Posteriormenti, meyanti la Lei N. 18 744, publicá l'29 de setiembri de 1988 nel Diariu Oficial, se crea la «Nuversidá del Bío-Bío», a partil dela entegración dela [[Universidad de Bío-Bío|Nuversidá de Bío-Bío]] (ex Nuversidá Técnica del Estau UTE de Concepción) i l'[[Instituto Profesional de Chillán|Estitutu Profissional de Chillán]].<ref name=ley18744 /> Al momentu dela su creación, la UBB contaba con quatru mil 300 alunus. Ogañu la su matrícula supera los dies mil estudiantis, distribuíus enas 39 carreras de pregrau i 2 programas de Bachilleratu (distribuíus enas seis de Concepción i Chillán), qu'imparti a través de seis Facultais: d'Arquitetura, Construción i Diseñu; d'Ingeniería; de Cencias; de Cencias Empresarialis; d'Eucación i Umanidais; i de Cencias dela Salú i delos Alimentus.
L'estrutura orgánica dela Nuversidá considera seis Direcionis Generalis: Direción General d'Análisis Estitucional, Direción General de Génerus i Equiá, Direción General de Pranificación i Estudiu, Direción General de Comunicación Estratégica, Direción General de Jurídica i Direción General de Relacionis Estitucionalis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ubiobio.cl/w/Directores-as_Generales/|título=Sitiu web de Diretoris/as Generalis Nuversidá del Bío Bío}}</ref>
Desta forma, gracias al legau delas sus estitucionis mairi -cuyas raicis estóricas son las Escuelas Endustrial de Chillán i Agrícola de Concepción- i al costanti crecimientu esperimentau dendi la su génesis, ogañu la UBB ocupa un destacau lugal entri las estitucionis d'eucación superiol del país, n'especial en relación colas sus congéneris, las nuversidais autónomas derivás. El teníu dela estoria apareci en www.ubiobio.cl i l'su usu está autoriçau pol: Víctor A. Ceballos Muñoz (Uniá d'Imagin Estitucional i Web, Prorretoría dela Nuversidá del Bío-Bío).<ref>{{ cita web|url=http://ubiobio.cl/w/#Historia|título=Estoria|editorial=ubiobio.cl|fechaacceso=7 de diziembri de 2013}}</ref>
El su retol atual es el contaol auditol Benito Umaña Hermosilla.
== Direción Central ==
[[Archivu:Organigrama UBB.png|miniaturadeimagen|Organigrama UBB]]
La '''direción central''' s'organi[z]a polos siguientis organismus.
*'''Onorabli Junta Diretiva''' Es el másimu cuerpu colegiau dela nuversidá. Las sus principalis atribucionis son, entri otras, fijal la política global de desenvolvimiento dela corporación i los planis de medianu i largu praçu; aprobal el presupuestu anual dela Nuversidá i las sus modificacionis, las plantas personal i las sus modificacionis, i las normas con arreglu alas qualis se fijarán las remuneracionis; aprobal l'estrutura orgánica dela Nuversidá i las sus modificacionis que sean compatiblis col Estatutu. La '''Onorabli Junta Diretiva''' está entegrá pol nuevi diretoris designaus n'igual númeru, pol presidenti dela Repúbrica, el Conseju Académicu i la propia Junta d'entri graduaus o titulaus nuversitarius distinguíus i relacionaus colas atividais dela región.<ref name="JUNTA DIRECTIVA">{{cita web|nombre1=JUNTA DIRETIVA|url=http://sg.ubiobio.cl/index.php/jd/|fechaacceso=16 de diziembri de 2018}}</ref>
*'''Retoría''' Es la uniá de gobiernu superiol encargá de dirigil, promovel i coordinal l'atividá dela Nuversidá. Amás, al Retol le correspondi, entri otras funcionis, almenistral los bienis dela Corporación, velal pol cumplimientu del Estatutu i reglamentación orgánica i represental ala Nuversidá legal, judicial i estrajudicialmenti.<ref name=Rectoría>{{cita web|nombre1=Retoría|url=https://www.ubiobio.cl/w/#Autoridades|fechaacceso=16 de diziembri de 2018}}</ref> La nuversidá á teníu diversus retoris los qualis s'án caraterizau pola duración de ca periodu
{|class=wikitable !Periodu || Retol |- |1990-1994||rowspan=2|[[Roberto Goycoolea]]<ref name="ROBERTO GOYCOOLEA INFANTE">{{cita web|nombre1=ROBERTO GOYCOOLEA INFANTE|url=https://dostercios.cl/serie/45-anos-escuela-de-arquitectura/roberto-goycoolea-infante|editorial=ubb|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref> |- |1994-1998 |- |1998-2002||rowspan=2|[[Hilario Hernández Gurruchaga]]<ref name="Hilario Hernández">{{cita web|nombre1=Hilario Hernández|url=http://noticias.universia.cl/vida-universitaria/noticia/2010/06/25/407449/hondo-pesar-fallecimiento-ex-rector-ubb-hilario-hernandez.html|editorial=ubb|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018|título=Copia archivá|fechaarchivo=15 de diziembri de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181215122301/http://noticias.universia.cl/vida-universitaria/noticia/2010/06/25/407449/hondo-pesar-fallecimiento-ex-rector-ubb-hilario-hernandez.html|deadurl=yes}}</ref> |- |2002-2006 |- |2006-2010 ||rowspan=3|[[Héctor Gaete Feres]]<ref>{{cita web |editorial=Nuversidá del Bío-Bío |título=Currículum del Retol |url=http://www.ubiobio.cl/w/m.php?id=112 |fechaacceso=19 de noviembri de 2018 |fechaarchivo=19 de noviembri de 2018 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181119173536/http://www.ubiobio.cl/w/m.php?id=112 |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cita web |editorial=Consorciu de Nuversidais del Estau de Chili |título=Héctor Gaete Feres fue reelegíu retol dela Nuversidá del Bío-Bío |url=http://www.uestatales.cl/cue/?q=node/4116 |fechaacceso=19 de noviembri de 2018}}</ref> |- |2010-2014 |- |2014-2018 |- |2018-2022 || Mauricio Cataldo Monsalves<ref>{{cita web |editorial=Consorciu de Nuversidais del Estau de Chili |título=Mauricio Cataldo Monsalves fue elegíu retol dela Nuversidá del Bío-Bío |url=https://www.uestatales.cl/cue/?q=node/5920 |fechaacceso=19 de noviembri de 2018}}</ref> |- |2022-2026 |Benito Umaña Hermosilla<ref>{{Cita noticia|apellidos=Charlín Reyes|nombre=Isabel|título=Dr. Benito Umaña fue elegíu retol dela UBB pal periodu 2022-2026|url=http://papel.ladiscusion.cl/papeldigital/2022/julio/27072022/|fecha=27 de juliu de 2022|fechaacceso=27 de juliu de 2022|periódico=Diariu La Discusión|ubicación=Chillán, Chili|página=8|número=50.378}}</ref> |}
*'''Prorretoría''' Es la uniá superiol que, endispués de Retoría, tien laboris de coordinación nel desenvolvimiento i gestión delos asuntus académicus i almenistrativus dela Nuversidá, sin perjuiciu d'otras que l'Retol le encomiendi. Assimesmu, le correspondi dirigil la gestión almenistrativa dela sei [[Chillán]].
*'''Vicerretoría Académica''' Desenvuelvi, almenistra i coordina los asuntus académicus dela Nuversidá. Pa ellu cuenta, entri otras uniais, cola Direción de Docencia, Direción de Postgrau, Direción de Desenvolvimiento Estudiantil, Direción de Bibliotecas, Direción d'Almisión i Registru Académicu i facultais.
*'''Vicerretoría d'Asuntus Económicus''' Ejecuta la política almenistrativa i financiera dela Corporación, pa un eficienti funcionamientu delas sus atividais académicas. La '''Vicerretoría d'Asuntus Económicus''' pa realizal la su labol cuenta cola Direción d'Informática, Direción de Finanças i Almenistración, Direción de Recursus Umanus i la Direción d'Almenistración i Presupuestu.
*'''Secretaría General''' Atúa comu menistru de fe i vozeru oficial dela Nuversidá i, ena tal caliá, le correspondi el cuidau, archivu i custodia delos documentus nuversitarius, l'emisión delos documentus en que costi un títulu o grau otorgau pola Nuversidá, la suscrición de documentus i l'desempeñu de toas las demás funcionis enherentis al cargu o las que reglamentus detelminin.
*'''Contraloría Nuversitaria''' Ejerci el control dela legaliá delos atus delas autoridais dela Corporación, fiscali[z]a l'ingressu i usu delos fondus i esamina las cuentas delas pressonas que tengan al su cargu los bienis dela mesma. Amás, desempeña las otras funcionis que se señalan enas ordenanças i reglamentus respetivus, sin perjuiciu delas facultais que confomi alas leis le correspondin ala Contraloría General dela Repúbrica.<ref name="Directivos Superiores">{{cita web|nombre1=Diretivus Superioris|url=https://www.ubiobio.cl/w/#Directivos_Superiores|fechaacceso=16 de diziembri de 2018}}</ref>
'''Direción General de Génerus i Equiá''' Es una uniá dependienti de Retoría. Tien el rol de promovel el tratu igualitariu en materia de sessu i géneru al interiol dela Nuversidá. Amás, busca abordal oportunamenti situacionis d'acosu, violencia i descriminación pol razonis de sessu géneru en contestu nuversitariu, pol meyu de políticas transversalis.<ref>{{Cita web|url=http://dirgegen.ubiobio.cl/|título=Dirgegen|fechaacceso=2024-07-31|sitioweb=Dirgegen|idioma=es|archive-date=2024-07-31|archive-url=https://web.archive.org/web/20240731164914/http://dirgegen.ubiobio.cl/|dead-url=yes}}</ref> L'atual diretora es Alicia Hermosilla.<ref>{{Cita web|url=https://noticias.ubiobio.cl/2025/03/20/dirgegen-conmemoro-el-8m-con-nuevos-avances-testimonios-y-lanzamiento-de-guia-contra-la-violencia-de-genero/|título=DIRGEGEN conmemoró l'8M con nuevus avançis, testimonius i lançamientu de guía contra la violencia de géneru|fechaacceso=2025-07-22|apellido=Vera|nombre=Mariana Gutiérrez|fecha=2025-03-20|sitioweb=Portal d'Atualidá Nuversidá del Bío-Bío|idioma=es}}</ref>
== Seis i Campus ==
=== Sei Concepción ===
==== Campus Concepción ====
Assitiau al oesti dela ciá de [[Concepción_(Chile)|Concepción]], n'avenía Collao 1202, es la casa central dela Nuversidá del Bío-Bío. Con una superfici de 245.639 m², aquí están emplazaus tantu la Retoría, l'almenistración central i las facultais d'Ingeniería, Cencias Básicas, Arquitetura, Construción i Diseñu, amás de varias escuelas.
=== Sei Chillán ===
==== Campus La Castilla ====
[[Archivu:Mural en la Facultad de Educación y Humanidades, Universidad del Bío-Bío.jpg|miniaturadeimagen|250x250px|Mural de [[Paulo Freire]] en sala de Campus La Castilla]]
Ena ciá de [[Conurbación Chillán|Chillán]] s'ubica tamién el [[Campus La Castilla]], ubicau al suroesti dela ciá, ena enterseción delas avenías La Castilla con [[Avenida Brasil (Chillán)|Avenida Brasil]]. Aquí se topa la Facultá d'Eucación i Umanidais, reconocía pola su labol ena envestigación i formación de caliá de docentis. Ata 2011, nel Campus se topaba la Facultá de Cencias Empresarialis (FACE), la qual fue cambiá hazia l'[[Campus Fernando May]] dela mesma ciá.
==== Campus Fernando May ====
[[Archivu:FACSA.jpg|miniaturadeimagen|250x250px|Facultá de Cencias dela Salú i d'Alimentus (FACSA)]]
L'área deste segundu campus ubicau en [[Chillán]] fuerun una donación de Fernando May Colvin, lu que correspondía a una parti del antigu [[fundo]] ''El Mono'' que pertenecía al su pairi, l'agricultol francés Fernando May (de aí l'nombri atual del campus). Fernando May Colvin, el su iju, lu es amás dela afamá escultora [[Marta Colvin Andrade]].<ref>''La erencia dela mejol escultora de Chili'' ena revista El Sábau d'El Mercurio, 3 de marçu de 2007.</ref> Aquí se topan la Facultá de Cencias dela Salú i delos Alimentus (FACSA), la Facultá de Cencias Empresarialis (FACE), la Facultá de Cencias (FACI), la Facultá d'Eucación i Umanidais (FEDUH) i la Facultá d'Arquitetura, Construción i Diseñu (FARCODI).
== Infraestrutura ==
=== Redi de Bibliotecas ===
El Sistema de Bibliotecas dela Nuversidá del Bío-Bío, está conformau pol cincu uniais d'información estruturas en más de 5000 m² i distribuías enas ciais de [[Concepción (Chile)|Concepción]], [[Chillán]] i [[Los Ángeles_(Chile)|Los Ángeles]]. Posei material bibliográficu acordi alas áreas delas carreras qu'imparti la nuversidá, costituyendu-si nuna coleción, que al día 11 de juliu de 2018, consta de 119.454 volúmenis de librus i tesis i 58.540 ejemplaris de revistas empressas. Tamién disponi d'equipamientu tecnológicu comu notebooks, calculaoras científicas, punterus láser, pa usu d'estudiantis. Disponi de 2500 m² de confortablis ambientis que complementan las atividais académicas i desenvolvimiento pessonal delos nuestrus estudiantis, comu salas d'estudiu, salas multipropósitu, salas de conferencias i reunionis cuyus orarius continuaus, respondin alas necesidais d'espacius favorablis pal procesu d'enseñança-aprendizagi. Cuenta colos títulus i correspondientis ejemplaris, dela bibliografía básica i complementaria delos programas d'asignaturas delas carreras qu'imparti la nuversidá; comu tamién con una coleción de librus de formación entegral i d'enterés general cuya compra es sugería polos nuestrus estudiantis, a través del Programa d'Atención Preferencial al Estudianti.Toas las bibliotecas dela nuversidá gestionan los sus processus meyanti el Sistema Entregrau de Gestión de Bibliotecas (SIBUBB).<ref name="UNIVERSIDAD DEL BÍO-BÍO">{{cita web|nombre1=NUVERSIDÁ DEL BÍO-BÍO|url=https://www.conicyt.cl/fondef/2006/10/14/universidad-del-bio-bio/|editorial=chili|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
*'''Biblioteca Hilario Hernández Gurruchaga'''
[[Archivu:Biblioteca Universidad del Bío-Bío.jpg|miniaturadeimagen|250x|Biblioteca Nuversidá del Bío-Bío]] Lleva l'su nombri n'onol a unu delos retoris más queríus i destacaus qu'á teníu la Nuversidá. Inaugurau l'añu 2011 esti edificiu se locali[z]a nel centru del Campus Concepción dela Nuversidá del Bío-Bío, ubicau al oesti dela ciá de [[Concepción (Chile)|Concepción]], caraterizá pola su condición lluviosa i endustrial, peru tamién con un germi coltural i emprendol. La obra s'entala nuna posición contigua ala avenía Collao que colinda el campus, i pretendi enmarcal un nuevu acessu principal ala [[UBB|Nuversidá]]. Con una situación privileciá con respetu ala anteriol biblioteca central dela estitución, locali[z]á más al interiol del campus, nun edificiu baju inundau l'añu 2006, perdiendu güena parti dela su coleción. Esta perda motivó l'ejecución deste nuevu edificiu, exigiendu-le una cota basi superiol, juntu cola ubicación dela coleción en nivelis superioris. L'edificiu anteriol, proyetau pol premiu Nacional d'Arquitetura i exretol dela estitución [[Roberto Goycoolea Infante]], era bastanti valorau pola su ampia planta libri, pola su delicá construción metálica modulal i polos pequeñus patius interioris qu'acompañarun la gestación dela nuversidá. El mesmu arquitetu vía erigíu (juntu con Emilio Duhart) la Biblioteca Central dela Nuversidá de Concepción, d'una mayol dimensión, contandu tamién con un gran volumi essentu que contien l'espaciu central dela estitución, costituyendu-si entoncis comu un símbolu d'albergui enteletual. Esta nueva biblioteca, de menol magnitú i función, está convocá a assumil un rol más púbricu i urbanu, ala ves d'apoyal ala estitución nel su desenvolvimiento académicu i ena vinculación con nuevus meyus de conocimientu, qu'án generau una trasformación destas entidais colturalis enos últimus añus. Es assina comu l'ación formal de volumi simbólicu, tamién remiti ena su postura longitudinal a estendel la vista dendi el bordi dela ciá hazia l'interiol del campus, comu una señal dela estitución, apoyandu la su vinculación social. Ena escala más próssima, apareci el retraimientu púbricu del primeru.<ref name="biblioteca hilario hernández gurruchaga">{{cita web|apellidos1=GARCÍA A.|nombre1=RODRIGO|título=La obra comu crítica: nueva Biblioteca dela Nuversidá del Biobío|url=file:///C:/Users/willy/Downloads/32528-1-110281-1-10-20140812.pdf|fechaacceso=15 de diziembri de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130812155911/http://c/|fechaarchivo=12 d'abostu de 2013}}</ref>
*'''Biblioteca La Castilla''' Ubicá nel [[Campus La Castilla]] esta es una delas dos biblioteca dela Nuversidá dela sei [[Chillán]].
*'''Biblioteca Fernando May''' Esta es la segunda biblioteca ubicá ena ciá de [[Chillán]] que perteneci ala nuversidá.
== Facultais i Departamentus ==
La Nuversidá del Bío-Bío cuenta con 6 facultais las qualis ala su ves están organiçás pol diversus departamentus.
{| class="wikitable"
!Facultá
!Ciais
!Departamentus
|-
| rowspan="5" |'''Facultá d'Arquitetura, Construción i Diseñu (FARCODI)'''
| rowspan="5" |[[Concepción (Chile)|Concepción]] i [[Chillán]]
|Departamentu de Diseñu i Teoría dela Arquitetura
|-
|Departamentu de Pranificación i Diseñu Urbanu
|-
|Departamentu de Cencias dela Construción
|-
|Departamentu de Comunicación Visual
|-
|Departamentu d'Arti i Tecnologías del Diseñu
|-
| rowspan="5" |'''Facultá de Cencias'''
| rowspan="5" |Concepción i Chillán
|Departamentu de Matemática
|-
|Departamentu de Física
|-
|Departamentu de Química
|-
|Departamentu de Cencias Básicas
|-
|Departamentu d'Estadística
|-
| rowspan="5" |'''Facultá de Cencias Empresarialis (FACE)'''
| rowspan="5" |[[Concepción (Chile)|Concepción]] i [[Chillán]]
|Departamentu d'Almenistración i Auditoría
|-
|Departamentu de Sistemas d'Información
|-
|Departamentu de Gestión Empresarial
|-
|Departamentu d'Economía i Finanças
|-
|Departamentu de Cencias dela Computación i Tecnologías dela Información
|-
| rowspan="4" |'''Facultá de Cencias dela Salú i delos Alimentus (FACSA)'''
| rowspan="4" |[[Chillán]]
|Departamentu d'Ingeniería n'Alimentus
|-
|Departamentu de Nutrición i Salú Púbrica
|-
|Departamentu d'Enfermería
|-
|Departamentu de Cencias dela Reabilitación en Salú
|-
| rowspan="4" |'''Facultá d'Eucación i Umanidais'''
| rowspan="4" |[[Chillán]]
|Departamentu d'Artis i Letras
|-
|Departamentu de Cencias dela Eucación
|-
|Departamentu de Cencias Socialis
|-
|Departamentu d'Estudius Generalis
|-
| rowspan="5" |'''Facultá d'Ingeniería'''
| rowspan="5" |[[Concepción (Chile)|Concepción]]
|Departamentu d'Ingeniería Elétrica i Eletrónica
|-
|Departamentu d'Ingeniería Endustrial
|-
|Departamentu d'Ingeniería en Maeras
|-
|Departamentu d'Ingeniería Mecánica
|-
|Departamentu d'Ingeniería Civil i Ambiental
|}
== Coltura ==
La nuversidá n'una costanti busca pa qu'los sus estudiantis, docentis i genti esterna a esta se relacionin colas artis á promovíu i financiau diferentis grupus, talleris i infraestrutura pa que se desenvuelvan atividais de toa índoli ligás al arti.
=== Talleris ===
Pa qu'los estudiantis adquieran albeliáis motricis, enterpessonalis i de sensibiliá alas artis la nuversidá á encluíu enas sus mallas diversus talleris a eleción los qualis son:
{{Columnas}} *Teatru *Pintura al óliu *Apreciación artística *Fotografía *Música i produción musical {{Nueva columna}} *Artis gráficas i estampación *Cerámica i conservación d'identiá *Folclori *Cueca *Letura crítica i espressión creativa {{Final columnas}}
=== Equipamientu ===
Pal desenvolvimiento delos talleris o qualquiel aspetu ligau alas artis se disponin delos siguientis espacius.
==== Espaciu 1202 ====
Espaciu 1202, es un multiespaciu coltural destinau alas creacionis propiciás polos estudiantis dela '''Nuversidá del Bío-Bío'''.
Nel se desenvuelvin atividais artísticas comu ensayus teatralis, práticas musicalis, dança, esposicionis i entalacionis d'obras pictóricas.
Espaciu 1202 se topa ubicau al interiol dela Nuversidá del Bío-Bío, entri l'Edificiu dela DDE i l'Aula Magna UBB i puei sel gastau pol tolus alunus regularis UBB, previa coordinación i reserva d'ora ena secretaría del Departamentu d'Arti, Coltura i Comunicación UBB.<ref>{{cita web|nombre1=ESPACIU 1202|título=ESPACIU 1202|url=http://www.ubiobio.cl/arteycultura/|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
==== Sala de Teatru ====
La '''Sala de Teatru dela Nuversidá del Bío-Bío''' s'ubica al interiol dela Nuversidá, Campus Concepción, n'ella se realizan los ensayus i reunionis grupalis en tornu a acionis relacionás col Teatru Estudiantil UBB.<ref>{{cita web|nombre1=SALA DE TEATRU|url=http://www.ubiobio.cl/arteycultura/|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
==== Sala de Pintura i Grabau ====
La '''Sala de Pintura i Grabau''', son parti delas entalacionis con más estoria del departamentu d'Arti, Coltura i Comunicación, n'ellas funcionan los Talleris de Pintura al óliu i Tallel de Grabau i Estampación.
Esta sala se carateriça pol poseel dos ambientis enos qualis se desenvuelvin las atividais i se topa equipá con trípodis pa pinturas, materialis pa desenvolvel los talleris i una prensa de grabau.
Duranti el desenvolvimiento del tallel los alunus puein circulal de manera libri polas salas, comentandu i observandu los trabajus delos sus compañerus lu qual fomenta el trabaju colaborativu.<ref>{{cita web|nombre1=SALA DE PINTURA I GRABAU|url=http://www.ubiobio.cl/arteycultura/|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
=== Tuna estudiantil ===
La '''Tuna nuversitaria dela UBB''' tuvu nacencia l'16 de juliu de 2000, con solu quatru entegrantis que con más sueñus i esperanças que compañía sembrarun la semienti desta centenaria tradición nuversitaria, provenienti dela [[España]] del sigru XV, pa argunus estudiosus la Tuna provien del sigru XIII, quandu los estudiantis pobris cantaban pa juntal argún dineru, luegu estas Estudiantinas Españolas se trasformarían en grupus de músicus de serenatas i pícaras Rondallas que cantaban alos balcónis delas jóvinis dela época. N'América llegan nel sigru XVII colos coloniçaoris i ata agora se mantienin vigentis en toa [[Latinoamérica]], entavía quandu án cambiau las cancionis, todavía se mantienin argunus temas centenarius delas Isllas Canarias i del propiu Madril.
la '''Tuna UBB''' cuenta con 14 entegrantis, 11 Tunus i 3 Pardillus que col propósitu de mantenel la vigencia delos valoris básicus delas Tunas, talis comu l'Umiliá, la Caballerosa, l'Esfuerçu i la Idalguía del estudianti nuversitariu, i vistienu las sus capas i trajis del Meyevu i dela renacencia la '''Tuna UBB''', cincu sigrus endispués, recorri las callis dela ciá de [[Concepción (Chile)|Concepción]] cantandu, alegrandu i cortejandu alas jóvinis penquistas. N'estus 14 añus án participau n'encuentrus localis, nacionalis i nel estranjeru, [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Perú]], [[Panamá]], [[Puerto Rico]] i [[España]], cosechandu güenas críticas i abondus aplausus, amás de recogel conocimientus i esperencias deste ermosu arti.
=== Conservatoriu de Música Laurencia Contreras ===
El '''Conservatoriu de Música Laurencia Contreras''' fue fundau en [[Concepción_(Chile)|Concepción]] en 1940. Dendi eneru de 1941 ata 1985 tuvu esámenis válidus pa quienis aspiraran a seguil estudius profissionalis de música.
En 1986 fue donau pola su fundadora, '''Laurencia Contreras Lema''', ala '''Nuversidá del Bío-Bío''', comu una forma d'asegural la su permanecia, proyeción i la realiçaçión d'un mayol númeru d'atividais relacionás cola formación, difusión i divulgación musical.
Originalmenti, las sus atividais consistiorun nun Cursu d'Eniciu Musical Infantil (Kinder Musical), pioneru en [[Chile]], i otru d'Eniciu en Pianu. Los cursus de Violín, Flauta, Guitarra, Cantu Líricu i Coru de Niñus, s'agregarun en 1974 con argunas enterrucionis.
Respetu delas primeras agrupacionis del Conservatoriu fuerun:
El Kinder Musical i Orquesta rítmica infantil, originalmenti fue dirigíu pola propia '''Srta. Laurencia Contreras''', col tiempu fue variandu passandu pola su direción la Sra. Rossana Osses Marchant, i dendi 1993 ata oi 2016, está dirigíu pola Sra. Rossana Cid Lizondo.
El Coru Infantil fue fundau en 1974 col Prof. Eduardo Enrique Gajardo i rápidamenti fue reconocíu pola su caliá. Argunus delos sus fitus fuerun la grabación d'un discu n'estudius Alba en [[Santiago de Chile|Santiagu]] en 1976 i una serii d'8 conciertus, tamién en Santiagu, en 1981. Posteriormenti, l'proyetu funcionó de manera entermitenti, siendu dirigíu pol Rossana Osses Marchant i luegu pol Francisco Venegas San Martín. Dendi l'añu 2009, se retomó de manera establi, siendu dirigíu ata 2015 pol Igor Concha Maass i ogañu pol Marioly Inostroza Morales.
La su fundadora publicó en 1956 el "Silabariu Musical", testu distintivu deste Conservatoriu qu'ata oi permiti enicial a niñus i niñas, dendi los 4 añus d'edá, ena letura i escritura musical i eniciu n'estrumentus.
El '''Conservatoriu de Música dela Nuversidá del Bío-Bío''', a 77 añus dela su fundación, sigui siendu el más importanti polu d'eucación musical prenuversitariu ena [[Región del Bío-Bío]].<ref>{{cita web|nombre1=Conservatoriu de Música Laurencia Contreras|url=http://www.ubiobio.cl/miweb/web2012.php?id_pagina=6779|editorial=ubb|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
=== Museu Marta Colvin ===
En setiembri del 2011, s'inauguró l''''Museu Marta Colvin''', costruíu a pasus dela que fuera la su casa nel Fundu "El Mono", dondi ogañu se topa la '''Nuversidá del Bío Bío''', '''Campus Fernando May'''. El Museu muestra nel su hall obras en gran formatu dela Artista i ena su sala principal una importanti coleción compuesta pol esculturas, pinturas i esquemas, amás de parti delas erripientas que gastaba l'Artista juntu a maquetas delos sus trabajus.<ref>{{cita web|nombre1=Museu Marta Colvin|url=https://www.municipalidadchillan.cl/sitio/menu/municipalidad/museo.php|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
=== Centru d'Estensión ===
[[Archivu:UBB Extension.jpg|miniaturadeimagen|Acessu al Centru d'estensión dela Nuversidá del Bío-Bío]]
El Centru d'Estensión dela Nuversidá del Bío-Bío es un edificiu emplazau en calli Dieciocho de setiembri dela ciá de Chillán. El su usu es eucacional,<ref>{{Cita web|url=https://www.municipalidadchillan.cl/sitio/menu/municipalidad/museo.php|título=Museus i Centrus colturalis|fechaacceso=28 de diziembri de 2017|autor=Municipalidá de Chillán|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=|editorial=|idioma=español}}</ref> inque tamién á síu escenariu d'eventus colturalis i políticus.<ref>{{Cita noticia|apellidos=Bustos|nombre=Sergio|título=Evalúan lugaris pala firma dela nueva región|url=http://www.ladiscusion.cl/flip/040817/diario#040817/page8|fecha=4 d'abostu de 2017|fechaacceso=28 de diziembri de 2017|periódico=Diariu La Discusión|página=9|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20171229052751/http://www.ladiscusion.cl/flip/040817/diario#040817/page8|fechaarchivo=29 de diziembri de 2017}}</ref> Nel su interiol conserva las salas Schaeffer i Andrés Bello.
El sitiu antañu perteneció a Otto Schaeffer Hoffman,<ref>{{Cita web|url=http://chillanantiguo.blogspot.cl/2016/12/otto-schaefer-como-hombre-una-mirada-de.html|título=Otto Schaeffer comu ombri, una mirá de Juan Cambiazo|fechaacceso=28 de diziembri de 2017|autor=Juan Cambiazo pa Chillán Antigu|enlaceautor=|fecha=|sitioweb=|editorial=|idioma=español}}</ref> músicu local quien fuera fundaol dela Sociedá Musical Santa Cecilia i la Casa del Arti,> esta última anti el fallecimientu del artista en 1958,<ref>{{Cita libro|apellidos=Witker|nombre=Alejandro|enlaceautor=Alejandro Witker|título=De "Memoria Coltural de Ñuble - Tomás Lago" - Otto Schaeffer, la ciá de Chillán i l'amol ala música (1956)|url=http://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0061284.pdf|fechaacceso=28 de diziembri de 2017|año=|editorial=|isbn=956-7813-46-9|editor=|ubicación=Chillán, Chili|página=118|idioma=español|capítulo=Tercera Parti: "Testus chillanejus de Tomás Lago"}}</ref> quedaría n'abandonu ata la su compra hecha pola [[Universidad de Chile|Nuversidá de Chili]] en 1969,<ref>{{Cita noticia|apellidos=Marcos|nombre=Carolina|título=La estoria que mantuvu alos chillanejus 77 añus esperandu pol un espaciu pala coltura|url=http://www.ladiscusion.cl/flip/280716/diario#280716/page5|fecha=28 de juliu de 2016|fechaacceso=28 de diziembri de 2017|periódico=Diariu La Discusión|página=4 i 5|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170628225130/http://www.ladiscusion.cl/flip/280716/diario#280716/page5|fechaarchivo=28 de juñu de 2017}}</ref> qual llegá la [[dictadura militar chilena|ditadura melital chilena]] es transfería ala Nuversidá del Bío-Bío.
=== Biblioteca Libri de Trebaju Social ===
Posterior alas moviliçacionis del 2011 los estudiantis de TrabajU Social quixun establecel un sitiu dondi se pudierin desenvolvel enteletualmenti dendi l'eucación populal. Es pol estu qu'l'espaciu anteriormenti gastau pol una fotocopiaora se trasformó i acondicionó pala creación desta biblioteca.
== Centrus d'Envestigación ==
El prencipal organismu d'envestigación es la Vicerretoría d'Envestigación i Postgrau,<ref>{{cita web|nombre1=VRIP|título=VRIP|url=http://vrip.ubiobio.cl/vrip/|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018|fechaarchivo=15 de diziembri de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181215065915/http://vrip.ubiobio.cl/vrip/|deadurl=yes}}</ref> la qual coordina el procesu d'envestigación dentru dela nuversidá. Los centrus d'envestigación dela nuversidá i enos qualis está asociá son los siguientis.
'''Centru d'Estudius Ñuble (CEÑ)'''
El [https://centroestudiosnuble.cl/ Centru d'Estudius Ñuble] respondi alas necesidais dela región n'aspetus d'envestigación i ejecución de proyetus territorialis, a cargu d'un equipu d'académicus/as i profissionalis qu'encluyi especialistas delas Cencias Socialis, Cencias Ambientalis i Economía dela '''[[Universidad del Bío-Bío]]'''''',''' sei [[Chillán]].
El centru busca contribuil al desenvolvimiento delos setoris produtivus dela [[región de Ñuble]] a partil de produtus académicus, formulación de proyetus i la su difusión científica.
Esta atividá en tornu ala envestigación, permitin l'articulación continua i bidirecional con agentis púbricus, privaus i dela sociedá civil enas 21 comunas de [[Ñuble Región|Ñuble]].
Las sus líneas estratégicas de desenvolvimiento son:
Articulal uniais académicas i envestigaoris/as dela nuversidá pa abordal las temáticas definías comu áreas estratégicas del centru.
Promovel una vinculación col meyu abordandu problemáticas importantis palas comunidais localis, comu familia, eucación, géneru, empleu, sostenibiliá.
Comprometel la formación de capital umanu con identiá regional vinculau ala envestigación i enovación.
Fomental la visibiliçación dela realiá dela región de Ñuble, los sus abitantis i l'su territoriu.
'''Centru d'Estudius Urbanus Regionalis (CEUR)'''
Es un Centru d'Estudius Enterdiciplinariu el qual está enfocau nel desenvolvimiento dela [[región del Bío-Bío]] i l'[[Chile|país]] enas temáticas territorialis, generandu i difundiendu conocimientu a partil dela envestigación apricá. Ena su fundación, nel añu 1996, confluyun la decisión estitucional de creal un espaciu de reflessión nuversitaria, qu'aportara al desenvolvimiento regional, i l'esperencia académica del Estitutu Latinoamericanu i del Caribi de Pranificación Económica i Social, organismu dela [[Comisión Económica para América Latina y el Caribe|Comisión Económica p'América Latina i l'Caribi]] (CEPAL), qu'a través d'un conveniu de cooperación apoyó la su creación.
Los ejis fundamentalis dela su labol se relacionan con: {{Columnas}} *Eucación i Territoriu *Desenvolvimiento Económicu i Competitiviá Territorial *Cencia i Tecnología *Entercolturaliá, Desenvolvimiento con Identiá Coltural i Estudius Étnicus Territorialis *Pranificación Estratégica i Prospetiva Territorial.<ref>{{cita web|nombre1=Centru d'Estudius Urbanus Regionalis, CEUR|título=Centru d'Estudius Urbanus Regionalis, CEUR|url=http://ceur2017.blogspot.com/|obra=UBB|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=14 de diziembri de 2018}}</ref> {{Final columnas}}
'''Centru d'Envestigación n'Informática Eucativa (CIDCIE)'''
N'él s'estudian los fenóminus pessonalis, socialis i estruturalis que se desenvuelvin dentru delas aulas.
Las principalis líneas d'envestigación son: *Clima d'Aula i Convivencia *Caliá i los sus Endicaoris *Processus de Segmentación Sociu-Eucativa *Caliá Eucativa del Fogal i Compromisu Parental *Entervención i Agentis *Apropiación Tecnológica *Comunidais Virtualis d'Aprendizagi i Socialiçación.<ref>{{cita web|nombre1=Centru d'Envestigación Eucativa CIDCIE|título=Centru d'Envestigación Eucativa CIDCIE|url=http://ubiobio.cl/cidcie/|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=14 de diziembri de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20181215065825/http://ubiobio.cl/cidcie/|fechaarchivo=15 de diziembri de 2018}}</ref>
'''Centru d'Envestigación en Tecnologías dela Construción (CITEC)'''
Esti centru está ligau ala envestigación, desenvolvimiento i tresferencia tecnológica n'áreas delas cencias i tecnologías dela construción. Deriva del trabaju que vien realiçandu un grupu d'envestigación dendi la década delos 80 i l'Proyetu Enova Chili de fortalecimientu estitucional pala I+D. Proyetu que permitió al grupu d'envestigación amprial i enriquecel la su oferta de servicius i costituil-si l'añu 2010 comu Uniá de Desenvolvimiento i Tresferencia Tecnológica.
Duranti los últimus añus án desenvolvía abondus trabajus d'envestigación i desenvolvimiento del tipu [[Fondo Nacional de Desarrollo Científico y Tecnológico|Fondecyt]], Fontec, Fondef, [[Corporación de Fomento de la Producción|Enova Bío-Bío]], Enova Chili i otrus, con resultau desenvolvimiento de nuevus produtus i servicius puestus nel mercau, patentis i publicacionis. A partil de setiembri del añu 2009 el CITEC figura nel Registru de Centrus d'Envestigación dela CORFO comu “Entiá escrita nel Registru de Centrus pala realiçaçión d'atividais d'envestigación o desenvolvimiento pa finis dela Lei d'Encentivu Tributariu ala Enversión Privá n'Envestigación o Desenvolvimiento”. [[Archivu:CITEC.jpg|miniaturadeimagen|250x250px|CITEC]] Áreas de trabaju: *Física dela Construción *Sistemas i Processus Costrutivus *Arquitetura i Construción Sostenibli *Eficiencia Energética *Ingeniería Estrutural *Enspeción Técnica d'Obras d'Edificación.<ref>{{cita web|nombre1=Centru d'Envestigación en Tecnologías dela Construción, CITEC|título=http://www.citecubb.cl/site/|url=Centru d'Envestigación en Tecnologías dela Construción, CITEC|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=14 de diziembri de 2018}}</ref>
'''Centru de Biomaterialis i Nanotecnología (CBN)'''
Esti centru se dedica al estudiu avançau de biomaterialis.
Áreas d'envestigación: *Nanocarateriçaçión de Materialis *Produtus d'Ingeniería *Materialis Compuestus.<ref>{{cita web|nombre1=Centru Biomaterialis i Nanotecnología|título=Centru Biomaterialis i Nanotecnología|url=http://cbn.ubiobio.cl/#|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=14 de diziembri de 2018}}</ref>
'''Centru d'Envestigación i desenvolvimiento en Cencia i Tecnología delos Alimentus (CIDECYTA)'''
Fue creau nel añu 2010 i la su especialiá es l'ingeniería, tecnología, bioprocessus n'alimentus i la seguráncia i inocuidá destus. Esta uniá está dentru del registru de Centrus d'Envestigación I+D de CORFO, lu qual permiti que las empresas contratantis d'atividais d'I+D puean acedel a beneficius tributarius. El centru cuenta con esperencia en proyetus d'envestigación i I+D presentaus i ajudicaus n'estitucionis comu Fondecyt, Fondef, Enova Bío-Bío, JUNAEB. Esta uniá á elaborau más de 50 publicacionis ISI, Capítulus de librus i proceedings. Desenvolvi asistencias técnicas a diferentis empresas dela çona n'análisis microbiológicus, d'aguas i otrus, Amás atúa en coordinación colas capacidais del Laboratoriu d'Esperimentación, Certificación i Control de Caliá (LECYCA).<ref>{{cita web|nombre1=Centru d'Envestigación i Desenvolvimiento en Cencias i Tecnologías n'Alimentus (CIDECYTA)|título=Centru d'Envestigación i Desenvolvimiento en Cencias i Tecnologías n'Alimentus (CIDECYTA)|url=http://ubiobio.cl/dia/Centro_CIDECYTA/|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=14 de diziembri de 2018}}</ref>
'''Centru Departamentu d'Ingeniería en Maeras'''
Áreas d'envestigación: *Cencia i Tecnología dela Maera *Endustria Primaria i Secundaria dela Maera *Ensayus i Análisis no Destrutivus *Modelación i Simulación de Processus de Secau *Proteción dela Maera.<ref>{{cita web|nombre1=Centru Departamentu d'Ingeniería en Maeras|título=Centru Departamentu d'Ingeniería en Maeras|url=http://dimad.ubiobio.cl/icim/nweb/public/Centros/CentroDeptoMaderas|idioma=español|fechaacceso=14 de diziembri de 2018|archive-date=2025-01-25|archive-url=https://web.archive.org/web/20250125230945/http://dimad.ubiobio.cl/icim/nweb/public/Centros/CentroDeptoMaderas|dead-url=yes}}</ref>
'''Centru Wageningen UR Chile'''
La Nuversidá se topa asociá a esti centru d'origi neerlandés el qual s'enfoca ena enovación d'alimentus.<ref>{{cita web|nombre1=Centru WageningenUR Chili|título=Centru WageningenUR Chili|url=https://www.linkedin.com/company/wageningen-ur-chile/?originalSubdomain=cl|obra=Centru WageningenUR Chili}}</ref>
'''Laboratoriu de Química Apricá i Sostenibli (LabQAS)'''<ref>{{Cita web|url=https://labqas.cl/|título=}}</ref>
El Laboratoriu de Química Apricá i Sostenibli LabQAS dela Nuversidá del Bío-Bío (UBB) ubicau en Campus Concepción, tien las competencias i albeliáis pa envestigal las diversas áreas delas cencias químicas.<ref>{{Cita web|url=https://labqas.cl/|título=LABQAS – LABQAS|fechaacceso=2025-07-22|sitioweb=labqas.cl}}</ref>
Las sus líneas d'envestigación están dirigías n'amprial el conocimientu científicu a nivel fundamental i apricau, con orientacionis biotecnológicas, pala formación de capital avançau i tresferencia ala sociedá, contribuyendu ala resolución de problemas de forma flexibli i apropiá. Tamién cuenta con una línea d'envestigación de Biomaterialis en colaboración col Departamentu de Diseñu Endustrial.
Las atividais realiçás nel LabQAS, envolucran una comprensión profunda del conocimientu científicu elemental i de tecnología avançá, nel campu dela química analítica, orgánica, enorgánica, ambiental i física, assina comu l'enterdisciplina delas cencias biológicas, bioquímicas, ingenierías, oceanográficas i geográficas.
'''Centru d'Envestigación de Polímerus Avançaus (CIPA)'''
Es un Centru d'Envestigación Regional creau pola Nuversidá del Bío-Bío, [[Universidad de Concepción|Nuversidá de Concepción]], el [[Gobierno Regional del Biobío|Gobiernu Regional del Biobío]] i [[Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica|Comisión Nacional d'Envestigación Científica i Tecnológica]] (CONICYT) col propósitu de desenvolvel conocimientu nel desenvolvimiento i trasformación de polímerus, considerau un ámbitu estratégicu qu'aporta trasversalmenti a setoris relevantis pala economía regional i nacional.
Áreas d'Envestigación: *Apricación ena agroendustria i l'área méica *Remoción d'especiis contaminantis *Valoriçación tecnológica.<ref>{{cita web|nombre1=CIPA|título=CIPA|url=https://cipachile.cl/|editorial=UBB|idioma=español|fechaacceso=15 de diziembri de 2018}}</ref>
== Académicus i académicas destacaus ==
Alejandro Bancalari, estoriaol romanista, biembru dela Academia Chilena dela Estoria.
Luis Rojas Donat, estoriaol medievalista destacau a nivel mundial.
Mauricio Rojas Gómez, estoriaol.
Cristian Leal Pino, estoriaol.
Jaime Rebolledo Villagra, Dotol en Geografía
Juan Gabriel Araya, écritol i biembru dela Academia Chilena dela Lengua.<ref>{{cita web |autor=Portal d'Atualidá Nuversidá del Bío-Bío |título=Professol Juan Gabriel Araya sedrá encorporau ala Academia Chilena dela Lengua |url=http://noticias.ubiobio.cl/actualidad/?nid=10367 |fecha=19 de juñu de 2007 |fechaacceso=30 de noviembri de 2013 |archive-date=2023-09-06 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230906070144/http://noticias.ubiobio.cl/actualidad/?nid=10367 |dead-url=yes }}</ref>
[[José Luis Ysern de Arce]], psicólogu i sacerdoti católicu
Marco Aurelio Reyes, estoriaol
[[Patricia Troncoso]], ativista
[[Roberto Goycoolea]], arquitetu, Premiu Nacional d'Arquitetura.
[[Sergio Baeriswyl]], arquitetu, Premiu Nacional d'Urbanismu.
Sergio Hernández, poeta
[[Marcela Vidal]], erpetóloga
== Egresaus destacaus ==
=== Arquitetura, Construción i Diseñu ===
[[Antonia Saelzer]]
[[Hanne Utreras]]
[[Héctor Gaete Feres]] *[[Krist Naranjo]]
=== Cencias ===
[[Marcela Vidal]]
=== Ingeniería ===
[[Ignacio Fica Espinoza]]
[[Raúl Súnico]]
=== Cencias Empresarialis ===
[[Gustavo Sanhueza]]
[[Rodrigo Peñailillo]]
=== Eucación i Umanidais ===
[[Óscar Crisóstomo]]
[[María Soledad Tohá]]
[[Sergio Zarzar]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus p'ahuera==
[http://www.ubb.cl/ Sitiu web oficial dela Nuversidá del Bío-Bío]
[http://www.ubiobio.cl/vra/ Vicerretoría Académica]
[http://www.ubiobio.cl/vrae/ Vicerretoría d'Asuntus Económicus]
[http://www.face.ubiobio.cl Facultá de Cencias Empresarialis] {{Wayback|url=http://www.face.ubiobio.cl/ |date=20121130022825 }}
[https://web.archive.org/web/20140402182437/http://ciencias.ubiobio.cl/facultad/ Facultá de Cencias] {{Wayback|url=http://ciencias.ubiobio.cl/facultad/ |date=20140402182437 }}
[https://web.archive.org/web/20071030074610/http://www.ubiobio.cl/di/ Escuela de Diseñu Endustrial]
[https://web.archive.org/web/20100829012904/http://www.icoubb.cl/ Ingeniería Comercial Sei Concepción]
[https://web.archive.org/web/20110807044705/http://www.ubiobio.cl/web/facultades.php?id_fac=1 Facultá d'Arquitetura] {{Wayback|url=http://www.ubiobio.cl/web/facultades.php?id_fac=1 |date=20110807044705 }}
{{Enlace roto|1=[http://www.ici.ubiobio.cl Departamentu d'Ingeniería Endustrial] |2=http://www.ici.ubiobio.cl/ }}
[http://www.dimec.ubiobio.cl/ Departamentu d'Ingeniería Mecánica]
[http://dmat.ciencias.ubiobio.cl/ Departamentu de Matemática]
[https://labqas.cl/ Laboratoriu de Química Apricá i Sostenibli LabQAS]
5ds14fiovoetfa6zn62bpoqnnrsixba
Estau
0
7659
143919
136461
2026-08-13T01:14:52Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143919
wikitext
text/x-wiki
[[File:Machiavelli Principe Cover Page.jpg|miniaturadeimagen|[[Nicolás Maquiavelo|Maquiavelo]] introduju la palabra «Estau» en la su obra ''[[El Príncipi]]''.]]
'''Estau'''<ref>http://lema.rae.es/dpd/?key=Estado Estau. "Real Academia Española". [[Diccionario panhispánico de dudas]]. Se escribi con inicial mayúscula cuandu significa ‘conjuntu los órganus e goviernu d'un país soberanu’; (...) tamién cuandu se refieri a l'unidá política que constituyi un país, o al su territoriu.</ref> es un conceptu [[Política|políticu]] que se refieri a una forma d'[[organización social]], [[economía|económica]], [[política]] [[soberanía|soberana]] y coercitiva, conformá por un conjuntu d'[[institución|institucionis]], que tien el puel e regulal la vía comunitaria nacional, generalmenti solu en un territoriu determinau o [[territoriu]] nacional; manqui no siempri, com'en el casu del [[imperialismu]]. S'estila incluilsi en la definición d'Estau el reconocimientu por parti la [[comunidá internacional]] comu [[sujetu de derechu internacional]].
== Definicionis d'Estau ==
El conceptu d'Estau difieri según los autoris,<ref>Pa [[José Zafra Valverde]], ex-Catedráticu de Derechu Políticu la Universidá de Navarra, el Estau se definiría comu: {{cita|Grupu territorial duraeru, radicalmenti comunitariu, estrictamenti delimitau, moderadamenti soberanu frente a otrus, que se manifiesta comu máximamenti comprensivu en el planu temporal y en cuyu senu, sobri una población, con crecienti homogeneidá y sentíu d'autopertenencia, una organización institucional eminentementi [[burocracia|burocrática]], coherenti y jerarquizá, desarrolla una compleja gobernación guiá conjuntamenti por las ideas e [[segurancia]] y [[prosperidá]].|pag. 74 del primeru los dos tomus qu'esplican esta definición. Libru: "Teoría Fundamental del Estado" ([[Universidá de Navarra]], [[Pamplona]], 1990) ISBN:84-404-6076-7}}</ref> peru argunus d'ellus definin el Estau comu'l conjuntu de institucionis que posein la [[autoridá]] y potestá pa establecel las [[norma jurídica|normas]] que regulan una [[sociedá]], teniendu [[soberanía]] interna y esterna sobri un [[territoriu]] determinau. [[Max Weber]], en [[1919]], defini el Estau modernu com'una ''"asociación e dominación con carácter institucional qu'á tratau, con éxitu, de monopolizal drentu d'un territoriu la [[violencia]] física legítima comu meyu de dominación y que, con esti fin, á reuníu tós los meyus materialis en manos e los sus dirigentis y á espropiau a tós los seris humanus qu'endenantis disponían d'ellus por derechu propiu, sustituyéndolus con las sus propias jerarquías supremas”''.<ref>Max Weber, “La política ”, en el su libru ''El político y el científico'', trad. F. Rubio Llorente, Madrid, Alianza, 5ª ed., 1979, p. 92).</ref> Por ellu se hallan drentu del Estau institucionis talis comu las [[huerzas armás]], la [[administración pública]], los [[tribunal]]is y la [[policía]], asumiendu pos el Estau las hunciones de defensa, gobernación, justicia, segurancia y otras, comu las relacionis esterioris.
Probablementi la definición más clásica d'Estau, hue la citá pol jurista alemán [[Hermann Heller]] que defini al Estau com'una ''"unidá de dominación, independienti en lo esterior e interior, que actúa de modu continu, con meyus e puel propius, y claramenti delimitau en lo personal y territorial"''. Además, el autor defini que sólu se pué palral d'Estau com'una construzión propia las [[monarquía]]s absolutas (''guipal [[monarquía absoluta]]'') del [[sigru XV]], de la [[Edá Moderna]]. "No ái Estau en la [[Edá Antigua]]", señala el autor.<ref> Heller, Hermann. "Supuestos históricos del Estado actual", FCE, Pag. 142.</ref>
Asínmesmu, com'evolución del conceptu s'á desarrollau el "[[Estau de Derechu]]" pol que s'incluyin drentu la organización estatal aquellas resultantis del [[imperiu la lei]] y la [[separación e pueris|división e pueris]] ([[puel ejecutivu|ejecutivu]], [[puel legislativu|legislativu]] y [[puel judicial|judicial]]) y otras huncionis, comu l'emisión e [[moneda]] propia.
== Véasi tamién ==
* [[Convención e Montevideu]]
* [[Secretu d'Estau]]
* [[Relacionis internacionalis]]
* [[Estatismu]]
* [[Siñó la guerra]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* Barrow, Clyde W. "Critical Theories of State: Marxist, Neo-Marxist, Post-Marxist. (1993) isbn=0-299-13714-7. url=https://books.google.com/books?id=t3zo8mCl580C
* Bobbio, Norberto. "Democracy and Dictatorship: The Nature and Limits of State Power" (1989) isbn=0-8166-1813-5. url=https://books.google.com/books?id=4AE8ur83g8AC
* Cudworth, Erika. "The Modern State: Theories and Ideologies". (2007). isbn=978-0-7486-2176-7. url=https://books.google.com/books?id=Pr8tAAAAYAAJ
* Dogan, Mattei. "Encyclopedia of government and politics". (1992) isbn=978-0-415-07224-3. url=https://books.google.com/books?id=_MdR_fvPxZoC&pg=PA116
* Flint, Colin & Taylor, Peter. "Political Geography: World Economy, Nation-State, and Locality". (2007) isbn=978-0-13-196012-1. url=https://books.google.com/books?id=GXz9xHdHeZcC
* Hay, Colin. "Routledge Encyclopedia of International Political Economy: Entries P-Z". (2001) isbn=978-0-415-24352-0. |pages 1469–1475. url=https://books.google.com/books?id=lSmU3aXWIAYC&pg=PA1469
* Joseph, Jonathan. "Social theory: an introduction". (2004). isbn=978-0-8147-4277-8. url=https://books.google.com/books?id=ic5UOphbKHsC
* Malešević, Siniša. "Ideology, legitimacy and the new state: Yugoslavia, Serbia and Croatia". (2002). isbn=978-0-7146-5215-3. url=https://books.google.com/books?id=Lc_nMFoGcYkC
== Atijus ==
* [https://web.archive.org/web/20121228005540/http://www.monografias.com/trabajos11/estadel/estadel.shtml El Estau y los sus elementus]
[[Categoría:Estau]]
[[Categoría:Derechu internacional]]
[[Categoría:Términus e cencias políticas]]
if8316ych3eb62kevh3s994a1dk2ord
Organismu
0
8111
143925
126565
2026-08-13T03:22:08Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143925
wikitext
text/x-wiki
[[File:Mechanitis_polymnia_casabranca.jpg|thumb|250px]]
Un '''sel vivu''' u '''organismu''' es un [[sistema|conjuntu]] [[matéria|material]] d'organización [[sistema compleju|compleja]], en la qu'intervienin sistemas de comunicación [[molécula|molecular]] que lo relacionan internamenti y con el [[meyu ambienti]] en un [[metabolismu|intercambiu de matéria y nirgía]] d'una forma ordená, teniendu la capacidá de desempeñal las hunciones básicas la [[vía]] que son la [[nutrición]], la [[interación biológica|relación]] y la [[reprodución]], de tal manera que los seris vivus huncionan por sí mesmus sin perdel el su nivel estructural hata la su [[muerti]].<ref>Life: past, present and future"">Kenneth H. Nealson and Pamela G. Conrad [https://web.archive.org/web/20180712140208/http://home.thep.lu.se/~henrik/mnxa09/Nealson1999.pdf "Life: past, present and future"], Philosophical Transactions of the Royal Society B, Vol. 354, No. 1392, pp. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>
La [[matéria]] que componi los seris vivus está formá en un 95 % por cuatru [[átomu|elementus]] ([[bioelementus]]) que son el [[carbonu]], [[idrógenu]], [[ossígenu]] y [[nitrógenu]], a partil de los cualis se forman [[biomolécula]]s:<ref>David L. Nelson y Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios de bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN 978-84-282-1208-3.</ref> <ref>[https://web.archive.org/web/20090206184529/http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultado el 28-01-2008.</ref>
* [[Molécula orgánica|Biomoléculas orgánicas]] o prencipius inmediatus: [[glúcidu]]s, [[lípidu]]s, [[proteína]]s y [[ácidu nucleicu|ácidus nucleicus]].
* [[Molécula inorgánica|Biomoléculas inorgánicas]]: [[áugua]], [[salis mineralis]] y gasis.
Estas [[molécula]]s se repitin constantementi en toïtus los seris vivus, polo que'l origin dla vía procedi d'un antecesor común, pues sería mu improbabli que hayan aparecíu independientementi dos seris vivus con las mesmas moléculas orgánicas.<ref>Doolittle, W. Ford (February, 2000). [https://web.archive.org/web/20090327034657/http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf Uprooting the tree of life].<!-- enlace roto --> Scientific American 282 (6): 90–95.</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Compiled by Andrzej (Anjay) Elzanowski and Jim Ostell]</ref> S'án encontrau [[estromatolitu]]s con una antigüedá de 3700 millonis d'añus,<ref name="nutman2016">Allen P. Nutman, Vickie C. Bennett, Clark R. L. Friend, Martin J. Van Kranendonk & Allan R. Chivas, Rapid emergence of life shown by discovery of 3,700-million-year-old microbial structures, Nature (2016).</ref> polo que la vía puería avel surgíu sobri la [[Tierra]] hazi 4100-3800 millonis d'añus.<ref name="boenigk2015">Boenigk, J., Wodniok, S., & Glücksman, E. (2015). Biodiversity and earth history. Springer.</ref><ref name="bell2015">Bell, E. A., Boehnke, P., Harrison, T. M., & Mao, W. L. (2015). [http://www.pnas.org/content/112/47/14518.full Potentially biogenic carbon preserved in a 4.1 billion-year-old zircon]. Proceedings of the National Academy of Sciences, 112(47), 14518-14521.</ref><ref name="timetree2009">Hedges, S. B., & Kumar, S. (Eds.). (2009). [http://www.timetree.org/ The timetree of life]. OUP Oxford.</ref>
Tós los seris vivus están constituíus por [[célula]]s (guípesi [[teoría celular]]). En el interior d'éstas se realizan las secuencias de [[reación química|reacionis químicas]], catalizás por [[enzima]]s, necesarias pala vía.
La [[céncia]] qu'estudia los seris vivus es la [[biología]].
== Guípesi tamién ==
* [[ADN]]
* [[Biología]]
* [[Vía]]
* [[Origin la vía]]
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Categoría:Organismus]]
[[Categoría:Vía]]
9aaggv6avxvzygo1q8h595vnet6tg0l
Gabriel Moreno González
0
10654
143920
126655
2026-08-13T01:31:17Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143920
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Gabriel Moreno González''' ([[Valencia d'Alcántara|Valencia]] ([[Caçris]]), 1991) es profissol de [[Derechu]] Costitucional dela [[Nuversidá d'Estremaúra|Nuversidá d’Estremaúra]].
== Biografía ==
Dotol en Derechu pola [[Universitat de València]]. Máster nuversitariu en Derechu Costitucional pol Centro de Estudios Políticos y Constitucionales y la [[Universidad Internacional Menéndez Pelayo]], con estancias de vestigaeru predotoralis nel Estitutu de Vestigacionis Jurídicas dela [[Nuversidá Nacional Autónoma]] de Méxicu (2015), la Nuversidá de Sussex, [[Ingalaterra|Inglaterra]] (2016), el Max Planck Institute for Comparative Public Law and International Law de Heidelberg, [[Alemaña]] (2017) i la Nuversidá Federal de Recife, Brasil (2018).<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/autores/gabriel_moreno_gonzalez/|título=Gabriel Moreno González|fechaacceso=2023-03-23|sitioweb=www.eldiario.es}}</ref>
Tien estudius divessus pubricaus en revistas científicas i obras coletivas a tentu la estabilidá prossupostaria i la demensión costitucional delas estitucionis de gobernança económica dela [[Unión Uropea]], materias a tentu las qual á dau conferencias destintas en nuversidais uropeas i americanas.<ref>{{Cita web|url=https://www.cepc.gob.es/autor/gabriel-moreno-gonzalez|título=Gabriel Moreno González {{!}} CEPC|fechaacceso=2023-03-23|sitioweb=www.cepc.gob.es}}</ref> Mesmu assina, es biembru dela Associación de Costitucionalistas d’España i secretariu de La Facultá Envisibli.<ref>{{Cita web|url=https://transicionalapaz.org/gabriel-moreno-gonzalez/|título=Gabriel Moreno González|fechaacceso=2023-03-23|fecha=2021-03-10|sitioweb=Red Iberoamericana de Investigación OBSERVATORIO INTERNACIONAL DE LA TRANSICIÓN A LA PAZ - OBITPAZ|idioma=es|archive-date=2023-03-23|archive-url=https://web.archive.org/web/20230323234655/https://transicionalapaz.org/gabriel-moreno-gonzalez/|dead-url=yes}}</ref> Es calavoraol de corrienti nel Diariu [[Diario Hoy|HOY]], El País,<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/autor/gabriel-moreno-gonzalez/|título=Artículos escritos por Gabriel Moreno González|fechaacceso=2023-03-23|apellido=PAÍS|nombre=Ediciones EL|sitioweb=El País|idioma=es-ES}}</ref> i en eldiario.es.<ref name=":0" />
== Premius i reconocencias ==
* Premiu Estrordinariu de Bachilleratu.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.elsaltodiario.com/voces-de-extremadura/gabriel-moreno-gonzalez-nunca-se-han-implementado-ni-en-europa-ni-en-espana-modelos-de-redistribucion-territorial-de-la-riqueza-eso-ha-sido-una-mentira|título=Gabriel Moreno González: "Nunca se han implementado modelos de redistribución territorial de la riqueza. Eso ha sido una mentira"|fechaacceso=2023-03-23|sitioweb=www.elsaltodiario.com|idioma=local}}</ref>
* Grau en Derechu pola Nuversidá d’Estremaúra con Premiu Estrordinariu Fin de Carrera.<ref name=":1" />
* Premiu Nacional ala Escelencia Académica.<ref name=":1" />
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus p'ahuera ==
* [https://www.unex.es/conoce-la-uex/centros/derecho/centro/profesores/info/profesor?id_pro=gabrielmg Ficha de profissol]
{{NF|1991||Moreno González, Gabriel}}
jv9gvzv3jshmnd3imcwwzvdx1m7zmcg
Caminu de Santiagu
0
11024
143915
132160
2026-08-13T00:40:46Z
Olarcos
82
/* Referencias */
143915
wikitext
text/x-wiki
[[File:Muszla Jakuba.svg|thumb|Señalización del ''Caminu'']]
'''Caminu de Santiago''' es la denominación que tieni un conjuntu de rutas de [[Pelegrinación cristiana|pelegrinación]] [[cristianismu|cristiana]] de origin [[Edá Meia|medieval]] que se van a dal ala tumba de [[Santiago el Mayol]], asitiá ena [[catedral de Santiagu de Compostela|catedral]] de [[Santiagu de Compostela]] ([[Galicia]], [[España]]).{{refn|group="nota"|Con el fin de evitar excesivas repeticiones en el artículo, cada vez que este se refiera a los restos de Santiago el Mayor que descansan en la catedral de Santiago de Compostela, estará queriendo decir que son los restos que la Iglesia católica '''considera''' —de una manera oficial tras la publicación, en 1884, de la [[bula]] ''Deus Omnipotentis''— ser de este apóstol.}} Estóricamenti s'a coñeciu comu «Caminu de Santiagu» (ogañu denominau «Caminu de Santiagu francés») al itinerariu prencipal que, ajorrandu dendi los [[Pirineus]] ocidentalis, percorri España ata allegarsi ala ciá gallega; inque, ogañu el términu se gasta pa palral de tolas rutas jacobeas dexistentis.<ref name=FEAACS-01>{{cita web| url=http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/nuestroscaminos.asp | título= Nuestros caminos | fechaacceso= 10 de octubre de 2018 | fecha= 2018 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Se trata dun «caminu sembrado de numerosas manifestaciones de fervor, de arrepentimientu, de ospitalidá, d'arte i de coltura, que mos palra de manera elocuenti delas raízis espiritualis del Vieju Continenti».<ref>{{cita web|idioma=fr|url=http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/fr/messages/pont-messages/2009/documents/hf_ben-xvi_mes_20091219_giubileo-compostelano.html|título=Message à l'Archevêque de Saint-Jacques-de-Compostelle (Espagne) à l'occasion du début de l'Année sainte de Compostelle (19 de diciembre de 2009)|autor=Benedicto XVI|fecha=19 de diciembre de 2009|ubicación=Vatican|editorial=vatican.va|fechaacceso=9 de agosto de 2016}}</ref>
== Estória ==
[[Archivu:Evolución tumba Santiago.gif|miniaturadeimagen|derecha|Evolución arquitetónica dela tumba apostólica. Denti el pequeñu mausoleu romanu ata la catedral.]]
=== Edá meia ===
Santiago el Mayol jue unu delos prencipalis [[Apóstol|apóstolis]] de [[Jesucristu]] i el primeritu dellos en moril [[Mártir|martirizau]].<ref name=EC-01>{{Cita Enciclopedia Católica| wstitle = St. James the Greater | author =Achille Camerlynck}}</ref> La [[tradición cristiana]] indica qu'el su cadavi jue trasladau a [[Hispania romana|Hispania]] i depositadu nuna tumba asitiá en [[Gallaecia]].{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|pp=179-200}} Esta jue descubierta sobri l'añu 820 entri los restus dun asentamientu romanu abandonau i sobri ella se hizu un templo que jue ampriau enus sigrus seguintis ata convertilsi ena atual [[catedral de Santiagu de Compostela|catedral]].{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}}
El cultu al apóstol se destendió a ná entri los cristianus peninsularis i jue apregonau por [[Alfonso II d'Asturias|Alfonso II]] comu patrón del [[reinu d'Asturias]], consideración que mantuvu enas entiais políticas que le sucedierun.{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}} Igualmenti, apaeció l'arregostamientu entri los sus exércitus d'invocal el su nombri dantis d'entral en batalla.{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}}
La jacobea jue l'última en apaecel dentri las tres grandis peregrinacionis cristianas.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=94}}{{refn|group="nota"|Tradicionalmente se ha considerado que existen tres grandes destinos de peregrinación en el cristianismo: [[Tierra Santa]], [[Roma]] y [[Santiaga de Compostela]].}} Un númberu crecienti de pressonas la hizu duranti la [[Edá Meia]] por misterius de fe, al consideral que los restus del apóstol tenían l'albeliá de [[intercesión]] ante Dios.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=18}} La su popularidá s'estendió entri los reinus uropeus ocidentalis i gozó del sostribamientu tanto delas autoridais eclesiásticas i civilis comu de pressonas particularis, quienis s'empricun ena creación duna infraestrutura que brundasi alos pelegrinus alojamientu i assistencia.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=94}} Las autoridais, amás, diton normas jurídicas pa afialus mentris hazian el su viagi.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=90}} Duranti la su estória, ha tenteau dos grandis crisis: la primerita jue nel sigru XVI por mé dela tipología de quienis percorrian las rutas jacobeas i ala aparición dela [[Protestantismu|teología protestanti]];{{Harvnp|Plötz|2015|p=8}} la segunda la causó el processu de [[secularización]] uropeu emprencipiau tras la [[Revolución francesa]] i la pérdida dela enfrastrutura de alojamientu polas [[desamortizacionis]] del sigru XIX.{{Harvnp|Plötz|2015|pp=10-11}} Esta crisis jue la más gravi i llevó a su prática desaparición enas décadas centralis del sigru XX, inque duranti la segunda metá dessa centuria experimentó una notable recuperación tanto en populariá comu d'enfraestrutura. Frutu della, el numberu de pelegrinus qu'allegan a Santiagu no a parau d'aumental dendi la década de 1990 i en 2019 topó la cifra más alta dendi que se tienin esculquijus: 347578 pressonas.<ref name=estadísticas01>{{cita web| url= https://oficinadelperegrino.com/estadisticas/ | título= Estadísticas | fechaacceso= 27 de enero de 2019| apellido=Oficina de Atención al Peregrino | fecha= 2019 |editorial= Cabildo de la Catedral de Santiago}}</ref><ref>http://oficinadelperegrino.com/wp-content/uploads/2016/02/peregrinaciones2019.pdf</ref>
=== Ogañu ===
Nesta segunda década del sigru XXI, la pelegrinación jacobea atrai a ombris y mujeris por igual.<ref name=estadísticas01 /> Los extranjeros superan ligeramente a los nacionales y la mayoría emprende el viaje dentro de España, siendo un porcentaje pequeño aquellos que comienzan su camino más allá de los Pirineos.<ref name=estadísticas01 /> La motivación pal mayol númberu dellus sigui siendu de tipu espiritual, inque es emportanti la cifra delos que la hazin por motivus lúdicu-deportivus.<ref name=estadísticas01 /> Dentru del cristianismu, es acetá por parti dela teología protestanti que l'abía repuntau dendi el sigru XVI i l'amplia estensión de rutas jacobeas a lo largu d'Uuropa a hechu espairecel un nuevu tipu de peregrinación consistente en percorrel unus días el caminu sin el escopu final d'allegalsi a Compostela (algu al alcanci de pocus en áreas mu apartás).<ref name=JacobiHamburg>{{cita web| url=https://pilgern-im-norden.de/pilgern/pilgern-heute/ | título= Pilgern Heute | obra= Infos für Pilger | fechaacceso= 4 de febrero de 2019| fecha= 2019 |editorial= Pilgerbüro in der Hauptkirche St. Jacobi | idioma= alemán }}</ref>
== Rutas ==
[[Archivu:Norte peninsular 791-842.svg|500px|miniaturadeimagen|derecha|Mapa del norti peninsular al descubrimiento dela tumba. Pa viajar dentil'área cercana a Ovieu ata el ''Locus Sancti Iacobi'' se gastava un itinerariu erederu del antiguu sistema viariu romanu.]]
[[Archivu:Caminos Santiago Europa siglo XV.svg|500x500px|miniaturadeimagen|Mapa delos prencipalis itinerarius uropeus nel sigru XV que se dirigían al prencipiu del Caminu de Santiagu enos Pirineus. Los pelegrinus gastun pa viajal las rutas comercialis dessistentis, ya que disponían de mejol enfrastrutura.]]
La primerita ruta que sigun los pelegrinus jue la que partía d'[[Ovieu]], la capital de [[reinu d'Asturias|Asturias]] i que, a través de la montaña, s'allegaba a [[Lugu]] i continuaba ata el ''Locus Sancti Iacobi''.{{Harvnp|Argüelles Álvarez|2016|pp=130-131}} Cola expansión delos reinus cristianus pal sul, queó baxu el su control la antigua ruta romana qu'unía [[Burdeus]] con [[Astorga]] a través de [[Pamplona]], [[Burgus]] i [[León (España)|León]].{{Harvnp|Monsalvo Antón|2010|p=38}} Esta jue la basi sobri la que se desenrreó el traçau crássicu del Caminu de Santiagu tras hazelsi algunus cambius nel su recorriu, prencipalmenti pa hazellu pasal por çonas más poblás.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1949a|p=15}}
Sobre esta ruta prencipal desembocaban otras que partían de diversas regionis dentru dela península i que, conformi avançava la [[Reconquista]], jueron las que usun los abitantis delos nuevos territorius baxu dominiu cristianu. Ena vezina [[Francia]], pola su parti, se desenvolvun cuatru itineraries pa allegalsi al Caminu de Santiagu. Estus partían dela capital [[París]], dela boca del [[Ródanu]], asina comu delas localiais de [[Vézelay]] i [[Le Puy-en-Velay|Le Puy]], respetivamenti.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=210}} Las dos primeras seríen las más usás por quienis iniciavan el su viagi más allá del reinu francés duranti el su tránsitu porel mesmu.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=223}} Nestus paísis apartaus, los pelegrinus tomavan las prencipalis vías comercialis que conducían a Francia porque tenían la mejol enfraestrutura.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1949a|pp=9-10}}
Cona crisis dela pelegrinación jacobea enos sigrus XIX i XX se jue arrumbandu l'usu delas antiguas rutas comu vías pa allegalsi a Santiagu.<ref name=IDEA-01>{{cita web| url= http://elcuradelcebreiro.blogspot.com.es/2013/02/blog-post.html | título= La guía roja de Valiña | obra= Elías Variña, coordinador del camino| fechaacceso= 14 de mayo de 2017 | fecha= 2017| editorial= Asociación IDEA Camino de Santiago }}</ref> Abondu dellas quedon asfaltás pala su utiliçación polos vículus, si bien algunus tramus conservun el su estau original al crealsi otrus alternativus más convenientis.{{Harvnp|Asociaciones de amigos del Camino de Santiago de Navarra, León y Galicia|1987b|pp=24-25}} Ena segunda metá del sigru XX se escomenço a estudial cuál abía siu el itinerariu original del caminu i se determinon las puebracionis polas que passava, de tal manera que —en 1965— se puu edital una guía para hazel el viagi en cochi dendi los Pirineus ata Compostela.{{Harvnp|Lalanda|2011b|pp=46-47}} Ya enos añus 1980 se procuró adequallu pa puel ser recorriu a pie i pa ellu se gaçaperun cenderus que evitassin el peligrosu ussu dela carretera, labol esta hecha por voluntarius desinteresadus dentri los que destacó el curatu [[Elías Valiña]].<ref name=IDEA-01 /> Igualmenti, s'abilitó una enfraestrutura de alberguis pa proporcional alojamientu alos pelegrinus duranti el viagi.{{Harvnp|Asociaciones de amigos del Camino de Santiago de Palencia, Lugo, Zaragoza y Burgos|1987|pp=67-71}}
L'éssitu esperimentau dendi los añus 1990 a llevau, tamién, a que se recuperin un gran númeru de rutas estóricas por associacionis de voluntarius, tantu n'España comu enos demás paísis uropeus.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa>{{cita web| url=https://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/caminoseu.asp | título= Caminos europeos a Santiago | fechaacceso= 6 de marzo de 2019 | fecha= 2019 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Desta manera, pa finalis dela década de 2010 una estensa redi de 286 caminus s'encuentran catalogaus i percorrin un total de 80000|km en 28 paísis.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa />
El Caminu de Santiagu i la pelegrinación jacobea que se hazi por él an siu, dendi el su surgimientu ena Edá Media, un notabli lugal d'aculcamentu i de cambioteu coltural entri la puebración d'Uropa.<ref name=Unesco1 /> Se valorea asinamesmu qu'an ayudau a general lo que se podríe denominal «concencia común uropea».<ref name=PrinAst /> Estus aspetus inmaterialis, juntu al conjuntu de construcionis esstóricas relacionás con él —egressias, alberguis, monesterius, pontis, etc.— que s'a conseguiu conserval,<ref name=Unesco2 /> an hechu que reciva emportantis recoñecimientus internacionalis dendi la su recuperación enos añus 1980.
=== Otrus Caminus de Santiagu ===
[[Archivu:Peregrinos llegando a Salamanca.jpg|derecha|miniatura|Pelegrinus allegandu-si a [[Salamanca]] pola [[Via dela Plata]]]]
Dendi que se recuperó el Caminu de Santiagu enos años 1980, las asociacionis de voluntarios an acontinuado su trabaju pa hazel lo mesmitu con un buen númberu de rutas dentru dela península que permiten acedel al caminu prencipal, amás dalguna que llega diretamenti a Compostela.<ref name=FeaaCS-caminosEspaña>{{cita web| url=https://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/nuestroscaminos.asp | título= Nuestros Caminos de Santiago | fechaacceso= 30 de junio de 2021 | fecha= 2021 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Estu a permitiu que ogañu —2021— dessistan cerca de 50 caminus estóricus recuperaus i señaliçaus que percorin más de 5000 dentr d'España.<ref name=FeaaCS-caminosEspaña /> El mesmu processu s'a seguiu en quase tolos paísis uropeus, de tal manera que la cifra s'eleva a cerca de 280 caminus con un percorriu dunos 80000 km.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa /> Destacan nste sentiu Francia (45 caminus con 17700 km), Alemaña (47 caminus con 11000 km) i Italia (30 caminus con 11000 km).<ref name=FeaaCS-caminosEuropa /> Es de señalal-si la circunstancia que, dentru dalgunus paísis uropeus, son gastaus tamién pa pelegrinal a otrus destinus, comu por exempru en Dinamarca, ondi el ''[[Hærvejen]]'', en dirección norti, es parti delos «caminus de San Olaf» que conducin a [[Trondheim]], mientras que, acia el sul, se dirigi a Compostela.
La Federación Española los parti n'onci grupus: el propriu «Caminu francés», los «Caminus de Galicia», «del norti», «andalucis», «del centru», «del esti», «catalanis», «del suresti», «insularis», «uropeus» i «marítimus».<ref name=FeaaCS-caminosEspaña/> Tamién se puein separal en dos categorías: aquellos que finalizan diretamenti en Santiagu de Compostela i los que desembocan notrus caminus i acontinan por ellos hasta llegal a la ciá gallega. Estus derreus permiten realiçal la pelegrinación partiendu dendi quase tolas áreas geográficas del país.
<gallery mode="packed" heights="250px">
Caminos de Santiago España (por grupos).svg|[[Caminos de Santiago en España]]
Caminos Santiago actuales Portugal.svg|Caminos de Santiago en Portugal
Caminos de Santiago Francia (por grupos).svg|[[Caminos de Santiago en Francia]]
Caminos de Santiago Centroeuropa.svg|Caminos de Santiago en Centroeuropa
Caminos Santiago actuales Italia.svg|Caminos de Santiago en Italia
</gallery>
{| class="collapsible wikitable col5der" style="margin: 5px auto; border-spacing: 1px; border: 3px solid DimGray; font-size: .85em; line-height: 2em; background-color: #eee;"
|-
!colspan=5 width="600px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff; font-size: 115%;"| '''Otros Caminos de Santiago directos a Compostela'''
|-
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Cód.
! width="180px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Denominación
! width="150px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Inicio
! width="150px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Final
! width="45px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|km
|-
| ES05a || [[Camino Primitivo]]|| [[Oviedo]]|| Santiago de Compostela|| 313
|-
| ES02a || [[Camino de Santiago Portugués|Camino Portugués desde Tuy]]|| [[Tuy (Pontevedra)|Tuy]]|| Santiago de Compostela|| 115
|-
| ES06a || [[Camino de Santiago de los Ingleses|Camino Inglés]]|| [[Ferrol]] / [[La Coruña]]|| Santiago de Compostela|| 110 / 96
|-
| ES17a || Camino de Invierno|| [[Ponferrada]]|| Santiago de Compostela|| 254
|-
| ES16a || [[Camino Sanabrés]]|| [[Zamora]]|| Santiago de Compostela|| 412
|-
| ES07a || [[Camino de Santiago a Finisterre|Camino a Finisterre]]|| Santiago de Compostela|| [[Finisterre (La Coruña)|Finisterre]]|| 90
|-
|}
{| class="collapsible wikitable col5der col7der" style="margin: 5px auto; border-spacing: 1px; border: 3px solid DimGray; font-size: .85em; line-height: 2em; background-color: #eee;"
|-
!colspan=7 width="716px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff; font-size: 115%;"| '''Caminos de Santiago indirectos en España'''
|-
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Cód.
! width="170px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Denominación
! width="80px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Inicio
! width="80px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Final
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|km
! width="275px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Continuación a Compostela
! width="50px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Total km
|-
| ES18a || Camino Portugués de la costa|| [[La Guardia (Pontevedra)|La Guardia]]|| [[Redondela]]|| 77|| [[Camino de Santiago Portugués|Camino Portugués]] Redondela–Santiago ({{unidad|83|km}})|| 160
|-
| ES04b || [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]]|| [[Zamora]]|| [[Astorga]]|| 133|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 389
|-
| ES28a || [[Camino de Santiago Real|Camino del Salvador]]|| [[León (España)|León]]|| [[Oviedo]]|| 116|| [[Camino Primitivo]] ({{unidad|313|km}})|| 429
|-
| ES29a || [[Camino de Santiago del Norte: Ruta Vadiniense|Ruta Vadiniense]]|| [[Monasterio de Santo Toribio de Liébana|Santo Toribio]]|| [[Mansilla de las Mulas|Mansilla]]|| 148|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Mansilla–Santiago ({{unidad|332|km}})|| 480
|-
| ES45a || [[Camino Lebaniego]]|| [[San Vicente de la Barquera|San Vicente]]|| [[Monasterio de Santo Toribio de Liébana|Santo Toribio]]|| 66|| [[Camino de Santiago del Norte: Ruta Vadiniense|Ruta Vadiniense]] Sto.Toribio–Mansilla ({{unidad|148|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Mansilla–Santiago ({{unidad|322|km}})|| 536
|-
| ES30a || [[Camino de Santiago del Norte: Ruta del Besaya|Calzada de los Blendios]]|| [[Suances]]|| [[Carrión de los Condes|Carrión]]|| 188|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Carrión–Santiago ({{unidad|397|km}})|| 585
|-
| ES12a || [[Camino de Santiago de Madrid|Camino de Madrid]]|| [[Madrid]]|| [[Sahagún (España)|Sahagún]]|| 324|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sahagún–Santiago ({{unidad|359|km}})|| 683
|-
| ES11a || [[Viejo Camino de Santiago|Camino Olvidado]]|| [[Bilbao]]|| [[Villafranca del Bierzo|Villafranca]]|| 509|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Villafranca–Santiago ({{unidad|181|km}})|| 690
|-
| ES49a || Camino Mendocino|| [[Guadalajara (España)|Guadalajara]]|| [[Manzanares el Real|Manzanares]]|| 98|| [[Camino de Santiago de Madrid|Camino de Madrid]] Manzanares–Sahagún ({{unidad|271|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sahagún–Santiago ({{unidad|359|km}})|| 728
|-
| ES20a || [[Camino Vasco del Interior]]|| [[Irún]]|| [[Santo Domingo de la Calzada|Sto. Domingo]]|| 192|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sto.Domingo–Santiago ({{unidad|552|km}})|| 744
|-
| ES31a || Camino del Valle del Mena|| [[Bilbao]]|| [[Burgos]]|| 168|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sto.Domingo–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 753
|-
| ES32a || Vía de Bayona|| [[Bayona (Francia)|Bayona]]|| [[Burgos]]|| 283|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 764
|-
| ES21a || [[Camino de Santiago de Soria|Camino Castellano–Aragonés]]|| [[Gallur]]|| [[Mamolar]]|| 230|| [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] Mamolar–Burgos ({{unidad|65|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 776
|-
| ES33a || [[Camino de Santiago Baztanés|Camino de Baztán]]|| [[Bayona (Francia)|Bayona]]|| [[Villava]]|| 102|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Villava–Santiago ({{unidad|701|km}})|| 803
|-
| ES43a || Camino de la Santa Cruz|| [[San Clemente (Cuenca)|San Clemente]]|| [[Quintanar de la Orden|Quintanar]]|| 72|| Camino del Sureste Quintanar–Benavente ({{unidad|445|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 839
|-
| ES10b || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Córdoba|| [[Córdoba (España)|Córdoba]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 248|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 849
|-
| ES34a || Camino Manchego|| [[Ciudad Real]]|| [[Toledo]]|| 136|| [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]] Toledo–Zamora ({{unidad|330|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zamora–Astorga ({{unidad|133|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 855
|-
| ES03a || [[Camino de Santiago de la Costa|Camino del Norte]]|| [[Hendaya]]|| [[Arzúa]]|| 828|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Arzúa–Santiago ({{unidad|39|km}})|| 867
|-
| ES48a || Camino de los Austrias|| [[Pamplona]]|| [[Oviedo]]|| 577|| [[Camino Primitivo]] ({{unidad|313|km}})|| 890
|-
| ES04a || [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]]|| [[Sevilla]]|| [[Zamora]]|| 567|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zamora–Astorga ({{unidad|133|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 956
|-
| ES10d || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Jaén|| [[Jaén]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 385|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 986
|-
| ES35a || [[Caminos de Santiago del Sur|Camino Sur de Huelva]]|| [[Huelva]]|| [[Zafra]]|| 186|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zafra–Astorga ({{unidad|553|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 995
|-
| ES09a || Camino del Sureste|| [[Alicante]]|| [[Benavente (Zamora)|Benavente]]|| 751|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1007
|-
| ES10c || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Granada|| [[Granada]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 419|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1020
|-
| ES14a || [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]]|| [[San Carlos de la Rápita|La Rápita]]|| [[Logroño]]|| 452|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1054
|-
| ES25a || Camino de Sagunto|| [[Sagunto]]|| [[Tozalmoro]]|| 394|| [[Camino de Santiago de Soria|Camino Castellano–aragonés]] ({{unidad|115|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] desde [[Mamolar]] ({{unidad|65|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] desde [[Burgos]] ({{unidad|481|km}})|| 1055
|-
| ES10e || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Málaga|| [[Málaga]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 469|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1070
|-
| ES37a || [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]]<br />desde Valencia|| [[Valencia]]|| [[Monteagudo de las Salinas|Monteagudo]]|| 204|| [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] ({{unidad|406|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 1091
|-
| ES23a || Camino de Castellón|| [[Castellón]]|| [[Fuentes de Ebro|Fuentes]]|| 280|| [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1100
|-
| ES22a || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta por Huesca|Camino de Montserrat]]|| [[Monasterio de Montserrat|Montserrat]]|| [[Santa Cilia de Jaca|Santa Cilia]]|| 316|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sta. Cilia–Santiago ({{unidad|787|km}})|| 1103
|-
| ES36a || [[Caminos de Santiago del Sur|Vía Augusta desde Cádiz]]|| [[Cádiz]]|| [[Sevilla]]|| 171|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Sevilla–Astorga ({{unidad|700|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1127
|-
| ES24b || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]]<br />desde Barcelona|| [[Barcelona]]|| [[Monasterio de Montserrat|Montserrat]]|| 66|| [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]] Montserrat–Fuentes ({{unidad|258|km}})<br />[[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1144
|-
| ES44a || Camino del Sureste<br />desde Cartagena|| [[Cartagena (España)|Cartagena]]|| [[Pétrola]]|| 218|| Camino del Sureste Pétrola–Benavente ({{unidad|617|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1157
|-
| ES13a || [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]]<br />desde Alicante|| [[Alicante]]|| [[Burgos]]|| 677|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 1158
|-
| ES15a || Ruta del Algar|| [[Lorca]]|| [[Mora de Toledo|Mora]]|| 411|| [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]] Mora–Zamora ({{unidad|370|km}})<br />[[Camino Sanabrés]] Zamora–Santiago ({{unidad|412|km}})|| 1193
|-
| ES08a || [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]]|| [[Valencia]]|| [[Zamora]]|| 800|| [[Camino Sanabrés]] Zamora–Santiago ({{unidad|412|km}})|| 1212
|-
| ES10a || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Almería|| [[Almería]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 618|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1219
|-
| ES24a || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]]<br />desde San Pedro|| [[Monasterio de San Pedro de Roda|San Pedro]]|| [[Fuentes de Ebro|Fuentes]]|| 494|| [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1314
|-
|}
== Referencias ==
{{listaref}}
== Guipal tamién ==
* [[Via transilvanica]]
ne0my9wtrmzxpbqi2oi7n8q5iy0w26u
143916
143915
2026-08-13T00:41:50Z
Olarcos
82
/* Guipal tamién */
143916
wikitext
text/x-wiki
[[File:Muszla Jakuba.svg|thumb|Señalización del ''Caminu'']]
'''Caminu de Santiago''' es la denominación que tieni un conjuntu de rutas de [[Pelegrinación cristiana|pelegrinación]] [[cristianismu|cristiana]] de origin [[Edá Meia|medieval]] que se van a dal ala tumba de [[Santiago el Mayol]], asitiá ena [[catedral de Santiagu de Compostela|catedral]] de [[Santiagu de Compostela]] ([[Galicia]], [[España]]).{{refn|group="nota"|Con el fin de evitar excesivas repeticiones en el artículo, cada vez que este se refiera a los restos de Santiago el Mayor que descansan en la catedral de Santiago de Compostela, estará queriendo decir que son los restos que la Iglesia católica '''considera''' —de una manera oficial tras la publicación, en 1884, de la [[bula]] ''Deus Omnipotentis''— ser de este apóstol.}} Estóricamenti s'a coñeciu comu «Caminu de Santiagu» (ogañu denominau «Caminu de Santiagu francés») al itinerariu prencipal que, ajorrandu dendi los [[Pirineus]] ocidentalis, percorri España ata allegarsi ala ciá gallega; inque, ogañu el términu se gasta pa palral de tolas rutas jacobeas dexistentis.<ref name=FEAACS-01>{{cita web| url=http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/nuestroscaminos.asp | título= Nuestros caminos | fechaacceso= 10 de octubre de 2018 | fecha= 2018 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Se trata dun «caminu sembrado de numerosas manifestaciones de fervor, de arrepentimientu, de ospitalidá, d'arte i de coltura, que mos palra de manera elocuenti delas raízis espiritualis del Vieju Continenti».<ref>{{cita web|idioma=fr|url=http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/fr/messages/pont-messages/2009/documents/hf_ben-xvi_mes_20091219_giubileo-compostelano.html|título=Message à l'Archevêque de Saint-Jacques-de-Compostelle (Espagne) à l'occasion du début de l'Année sainte de Compostelle (19 de diciembre de 2009)|autor=Benedicto XVI|fecha=19 de diciembre de 2009|ubicación=Vatican|editorial=vatican.va|fechaacceso=9 de agosto de 2016}}</ref>
== Estória ==
[[Archivu:Evolución tumba Santiago.gif|miniaturadeimagen|derecha|Evolución arquitetónica dela tumba apostólica. Denti el pequeñu mausoleu romanu ata la catedral.]]
=== Edá meia ===
Santiago el Mayol jue unu delos prencipalis [[Apóstol|apóstolis]] de [[Jesucristu]] i el primeritu dellos en moril [[Mártir|martirizau]].<ref name=EC-01>{{Cita Enciclopedia Católica| wstitle = St. James the Greater | author =Achille Camerlynck}}</ref> La [[tradición cristiana]] indica qu'el su cadavi jue trasladau a [[Hispania romana|Hispania]] i depositadu nuna tumba asitiá en [[Gallaecia]].{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|pp=179-200}} Esta jue descubierta sobri l'añu 820 entri los restus dun asentamientu romanu abandonau i sobri ella se hizu un templo que jue ampriau enus sigrus seguintis ata convertilsi ena atual [[catedral de Santiagu de Compostela|catedral]].{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}}
El cultu al apóstol se destendió a ná entri los cristianus peninsularis i jue apregonau por [[Alfonso II d'Asturias|Alfonso II]] comu patrón del [[reinu d'Asturias]], consideración que mantuvu enas entiais políticas que le sucedierun.{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}} Igualmenti, apaeció l'arregostamientu entri los sus exércitus d'invocal el su nombri dantis d'entral en batalla.{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}}
La jacobea jue l'última en apaecel dentri las tres grandis peregrinacionis cristianas.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=94}}{{refn|group="nota"|Tradicionalmente se ha considerado que existen tres grandes destinos de peregrinación en el cristianismo: [[Tierra Santa]], [[Roma]] y [[Santiaga de Compostela]].}} Un númberu crecienti de pressonas la hizu duranti la [[Edá Meia]] por misterius de fe, al consideral que los restus del apóstol tenían l'albeliá de [[intercesión]] ante Dios.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=18}} La su popularidá s'estendió entri los reinus uropeus ocidentalis i gozó del sostribamientu tanto delas autoridais eclesiásticas i civilis comu de pressonas particularis, quienis s'empricun ena creación duna infraestrutura que brundasi alos pelegrinus alojamientu i assistencia.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=94}} Las autoridais, amás, diton normas jurídicas pa afialus mentris hazian el su viagi.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=90}} Duranti la su estória, ha tenteau dos grandis crisis: la primerita jue nel sigru XVI por mé dela tipología de quienis percorrian las rutas jacobeas i ala aparición dela [[Protestantismu|teología protestanti]];{{Harvnp|Plötz|2015|p=8}} la segunda la causó el processu de [[secularización]] uropeu emprencipiau tras la [[Revolución francesa]] i la pérdida dela enfrastrutura de alojamientu polas [[desamortizacionis]] del sigru XIX.{{Harvnp|Plötz|2015|pp=10-11}} Esta crisis jue la más gravi i llevó a su prática desaparición enas décadas centralis del sigru XX, inque duranti la segunda metá dessa centuria experimentó una notable recuperación tanto en populariá comu d'enfraestrutura. Frutu della, el numberu de pelegrinus qu'allegan a Santiagu no a parau d'aumental dendi la década de 1990 i en 2019 topó la cifra más alta dendi que se tienin esculquijus: 347578 pressonas.<ref name=estadísticas01>{{cita web| url= https://oficinadelperegrino.com/estadisticas/ | título= Estadísticas | fechaacceso= 27 de enero de 2019| apellido=Oficina de Atención al Peregrino | fecha= 2019 |editorial= Cabildo de la Catedral de Santiago}}</ref><ref>http://oficinadelperegrino.com/wp-content/uploads/2016/02/peregrinaciones2019.pdf</ref>
=== Ogañu ===
Nesta segunda década del sigru XXI, la pelegrinación jacobea atrai a ombris y mujeris por igual.<ref name=estadísticas01 /> Los extranjeros superan ligeramente a los nacionales y la mayoría emprende el viaje dentro de España, siendo un porcentaje pequeño aquellos que comienzan su camino más allá de los Pirineos.<ref name=estadísticas01 /> La motivación pal mayol númberu dellus sigui siendu de tipu espiritual, inque es emportanti la cifra delos que la hazin por motivus lúdicu-deportivus.<ref name=estadísticas01 /> Dentru del cristianismu, es acetá por parti dela teología protestanti que l'abía repuntau dendi el sigru XVI i l'amplia estensión de rutas jacobeas a lo largu d'Uuropa a hechu espairecel un nuevu tipu de peregrinación consistente en percorrel unus días el caminu sin el escopu final d'allegalsi a Compostela (algu al alcanci de pocus en áreas mu apartás).<ref name=JacobiHamburg>{{cita web| url=https://pilgern-im-norden.de/pilgern/pilgern-heute/ | título= Pilgern Heute | obra= Infos für Pilger | fechaacceso= 4 de febrero de 2019| fecha= 2019 |editorial= Pilgerbüro in der Hauptkirche St. Jacobi | idioma= alemán }}</ref>
== Rutas ==
[[Archivu:Norte peninsular 791-842.svg|500px|miniaturadeimagen|derecha|Mapa del norti peninsular al descubrimiento dela tumba. Pa viajar dentil'área cercana a Ovieu ata el ''Locus Sancti Iacobi'' se gastava un itinerariu erederu del antiguu sistema viariu romanu.]]
[[Archivu:Caminos Santiago Europa siglo XV.svg|500x500px|miniaturadeimagen|Mapa delos prencipalis itinerarius uropeus nel sigru XV que se dirigían al prencipiu del Caminu de Santiagu enos Pirineus. Los pelegrinus gastun pa viajal las rutas comercialis dessistentis, ya que disponían de mejol enfrastrutura.]]
La primerita ruta que sigun los pelegrinus jue la que partía d'[[Ovieu]], la capital de [[reinu d'Asturias|Asturias]] i que, a través de la montaña, s'allegaba a [[Lugu]] i continuaba ata el ''Locus Sancti Iacobi''.{{Harvnp|Argüelles Álvarez|2016|pp=130-131}} Cola expansión delos reinus cristianus pal sul, queó baxu el su control la antigua ruta romana qu'unía [[Burdeus]] con [[Astorga]] a través de [[Pamplona]], [[Burgus]] i [[León (España)|León]].{{Harvnp|Monsalvo Antón|2010|p=38}} Esta jue la basi sobri la que se desenrreó el traçau crássicu del Caminu de Santiagu tras hazelsi algunus cambius nel su recorriu, prencipalmenti pa hazellu pasal por çonas más poblás.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1949a|p=15}}
Sobre esta ruta prencipal desembocaban otras que partían de diversas regionis dentru dela península i que, conformi avançava la [[Reconquista]], jueron las que usun los abitantis delos nuevos territorius baxu dominiu cristianu. Ena vezina [[Francia]], pola su parti, se desenvolvun cuatru itineraries pa allegalsi al Caminu de Santiagu. Estus partían dela capital [[París]], dela boca del [[Ródanu]], asina comu delas localiais de [[Vézelay]] i [[Le Puy-en-Velay|Le Puy]], respetivamenti.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=210}} Las dos primeras seríen las más usás por quienis iniciavan el su viagi más allá del reinu francés duranti el su tránsitu porel mesmu.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=223}} Nestus paísis apartaus, los pelegrinus tomavan las prencipalis vías comercialis que conducían a Francia porque tenían la mejol enfraestrutura.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1949a|pp=9-10}}
Cona crisis dela pelegrinación jacobea enos sigrus XIX i XX se jue arrumbandu l'usu delas antiguas rutas comu vías pa allegalsi a Santiagu.<ref name=IDEA-01>{{cita web| url= http://elcuradelcebreiro.blogspot.com.es/2013/02/blog-post.html | título= La guía roja de Valiña | obra= Elías Variña, coordinador del camino| fechaacceso= 14 de mayo de 2017 | fecha= 2017| editorial= Asociación IDEA Camino de Santiago }}</ref> Abondu dellas quedon asfaltás pala su utiliçación polos vículus, si bien algunus tramus conservun el su estau original al crealsi otrus alternativus más convenientis.{{Harvnp|Asociaciones de amigos del Camino de Santiago de Navarra, León y Galicia|1987b|pp=24-25}} Ena segunda metá del sigru XX se escomenço a estudial cuál abía siu el itinerariu original del caminu i se determinon las puebracionis polas que passava, de tal manera que —en 1965— se puu edital una guía para hazel el viagi en cochi dendi los Pirineus ata Compostela.{{Harvnp|Lalanda|2011b|pp=46-47}} Ya enos añus 1980 se procuró adequallu pa puel ser recorriu a pie i pa ellu se gaçaperun cenderus que evitassin el peligrosu ussu dela carretera, labol esta hecha por voluntarius desinteresadus dentri los que destacó el curatu [[Elías Valiña]].<ref name=IDEA-01 /> Igualmenti, s'abilitó una enfraestrutura de alberguis pa proporcional alojamientu alos pelegrinus duranti el viagi.{{Harvnp|Asociaciones de amigos del Camino de Santiago de Palencia, Lugo, Zaragoza y Burgos|1987|pp=67-71}}
L'éssitu esperimentau dendi los añus 1990 a llevau, tamién, a que se recuperin un gran númeru de rutas estóricas por associacionis de voluntarius, tantu n'España comu enos demás paísis uropeus.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa>{{cita web| url=https://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/caminoseu.asp | título= Caminos europeos a Santiago | fechaacceso= 6 de marzo de 2019 | fecha= 2019 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Desta manera, pa finalis dela década de 2010 una estensa redi de 286 caminus s'encuentran catalogaus i percorrin un total de 80000|km en 28 paísis.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa />
El Caminu de Santiagu i la pelegrinación jacobea que se hazi por él an siu, dendi el su surgimientu ena Edá Media, un notabli lugal d'aculcamentu i de cambioteu coltural entri la puebración d'Uropa.<ref name=Unesco1 /> Se valorea asinamesmu qu'an ayudau a general lo que se podríe denominal «concencia común uropea».<ref name=PrinAst /> Estus aspetus inmaterialis, juntu al conjuntu de construcionis esstóricas relacionás con él —egressias, alberguis, monesterius, pontis, etc.— que s'a conseguiu conserval,<ref name=Unesco2 /> an hechu que reciva emportantis recoñecimientus internacionalis dendi la su recuperación enos añus 1980.
=== Otrus Caminus de Santiagu ===
[[Archivu:Peregrinos llegando a Salamanca.jpg|derecha|miniatura|Pelegrinus allegandu-si a [[Salamanca]] pola [[Via dela Plata]]]]
Dendi que se recuperó el Caminu de Santiagu enos años 1980, las asociacionis de voluntarios an acontinuado su trabaju pa hazel lo mesmitu con un buen númberu de rutas dentru dela península que permiten acedel al caminu prencipal, amás dalguna que llega diretamenti a Compostela.<ref name=FeaaCS-caminosEspaña>{{cita web| url=https://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/nuestroscaminos.asp | título= Nuestros Caminos de Santiago | fechaacceso= 30 de junio de 2021 | fecha= 2021 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Estu a permitiu que ogañu —2021— dessistan cerca de 50 caminus estóricus recuperaus i señaliçaus que percorin más de 5000 dentr d'España.<ref name=FeaaCS-caminosEspaña /> El mesmu processu s'a seguiu en quase tolos paísis uropeus, de tal manera que la cifra s'eleva a cerca de 280 caminus con un percorriu dunos 80000 km.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa /> Destacan nste sentiu Francia (45 caminus con 17700 km), Alemaña (47 caminus con 11000 km) i Italia (30 caminus con 11000 km).<ref name=FeaaCS-caminosEuropa /> Es de señalal-si la circunstancia que, dentru dalgunus paísis uropeus, son gastaus tamién pa pelegrinal a otrus destinus, comu por exempru en Dinamarca, ondi el ''[[Hærvejen]]'', en dirección norti, es parti delos «caminus de San Olaf» que conducin a [[Trondheim]], mientras que, acia el sul, se dirigi a Compostela.
La Federación Española los parti n'onci grupus: el propriu «Caminu francés», los «Caminus de Galicia», «del norti», «andalucis», «del centru», «del esti», «catalanis», «del suresti», «insularis», «uropeus» i «marítimus».<ref name=FeaaCS-caminosEspaña/> Tamién se puein separal en dos categorías: aquellos que finalizan diretamenti en Santiagu de Compostela i los que desembocan notrus caminus i acontinan por ellos hasta llegal a la ciá gallega. Estus derreus permiten realiçal la pelegrinación partiendu dendi quase tolas áreas geográficas del país.
<gallery mode="packed" heights="250px">
Caminos de Santiago España (por grupos).svg|[[Caminos de Santiago en España]]
Caminos Santiago actuales Portugal.svg|Caminos de Santiago en Portugal
Caminos de Santiago Francia (por grupos).svg|[[Caminos de Santiago en Francia]]
Caminos de Santiago Centroeuropa.svg|Caminos de Santiago en Centroeuropa
Caminos Santiago actuales Italia.svg|Caminos de Santiago en Italia
</gallery>
{| class="collapsible wikitable col5der" style="margin: 5px auto; border-spacing: 1px; border: 3px solid DimGray; font-size: .85em; line-height: 2em; background-color: #eee;"
|-
!colspan=5 width="600px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff; font-size: 115%;"| '''Otros Caminos de Santiago directos a Compostela'''
|-
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Cód.
! width="180px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Denominación
! width="150px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Inicio
! width="150px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Final
! width="45px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|km
|-
| ES05a || [[Camino Primitivo]]|| [[Oviedo]]|| Santiago de Compostela|| 313
|-
| ES02a || [[Camino de Santiago Portugués|Camino Portugués desde Tuy]]|| [[Tuy (Pontevedra)|Tuy]]|| Santiago de Compostela|| 115
|-
| ES06a || [[Camino de Santiago de los Ingleses|Camino Inglés]]|| [[Ferrol]] / [[La Coruña]]|| Santiago de Compostela|| 110 / 96
|-
| ES17a || Camino de Invierno|| [[Ponferrada]]|| Santiago de Compostela|| 254
|-
| ES16a || [[Camino Sanabrés]]|| [[Zamora]]|| Santiago de Compostela|| 412
|-
| ES07a || [[Camino de Santiago a Finisterre|Camino a Finisterre]]|| Santiago de Compostela|| [[Finisterre (La Coruña)|Finisterre]]|| 90
|-
|}
{| class="collapsible wikitable col5der col7der" style="margin: 5px auto; border-spacing: 1px; border: 3px solid DimGray; font-size: .85em; line-height: 2em; background-color: #eee;"
|-
!colspan=7 width="716px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff; font-size: 115%;"| '''Caminos de Santiago indirectos en España'''
|-
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Cód.
! width="170px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Denominación
! width="80px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Inicio
! width="80px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Final
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|km
! width="275px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Continuación a Compostela
! width="50px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Total km
|-
| ES18a || Camino Portugués de la costa|| [[La Guardia (Pontevedra)|La Guardia]]|| [[Redondela]]|| 77|| [[Camino de Santiago Portugués|Camino Portugués]] Redondela–Santiago ({{unidad|83|km}})|| 160
|-
| ES04b || [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]]|| [[Zamora]]|| [[Astorga]]|| 133|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 389
|-
| ES28a || [[Camino de Santiago Real|Camino del Salvador]]|| [[León (España)|León]]|| [[Oviedo]]|| 116|| [[Camino Primitivo]] ({{unidad|313|km}})|| 429
|-
| ES29a || [[Camino de Santiago del Norte: Ruta Vadiniense|Ruta Vadiniense]]|| [[Monasterio de Santo Toribio de Liébana|Santo Toribio]]|| [[Mansilla de las Mulas|Mansilla]]|| 148|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Mansilla–Santiago ({{unidad|332|km}})|| 480
|-
| ES45a || [[Camino Lebaniego]]|| [[San Vicente de la Barquera|San Vicente]]|| [[Monasterio de Santo Toribio de Liébana|Santo Toribio]]|| 66|| [[Camino de Santiago del Norte: Ruta Vadiniense|Ruta Vadiniense]] Sto.Toribio–Mansilla ({{unidad|148|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Mansilla–Santiago ({{unidad|322|km}})|| 536
|-
| ES30a || [[Camino de Santiago del Norte: Ruta del Besaya|Calzada de los Blendios]]|| [[Suances]]|| [[Carrión de los Condes|Carrión]]|| 188|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Carrión–Santiago ({{unidad|397|km}})|| 585
|-
| ES12a || [[Camino de Santiago de Madrid|Camino de Madrid]]|| [[Madrid]]|| [[Sahagún (España)|Sahagún]]|| 324|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sahagún–Santiago ({{unidad|359|km}})|| 683
|-
| ES11a || [[Viejo Camino de Santiago|Camino Olvidado]]|| [[Bilbao]]|| [[Villafranca del Bierzo|Villafranca]]|| 509|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Villafranca–Santiago ({{unidad|181|km}})|| 690
|-
| ES49a || Camino Mendocino|| [[Guadalajara (España)|Guadalajara]]|| [[Manzanares el Real|Manzanares]]|| 98|| [[Camino de Santiago de Madrid|Camino de Madrid]] Manzanares–Sahagún ({{unidad|271|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sahagún–Santiago ({{unidad|359|km}})|| 728
|-
| ES20a || [[Camino Vasco del Interior]]|| [[Irún]]|| [[Santo Domingo de la Calzada|Sto. Domingo]]|| 192|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sto.Domingo–Santiago ({{unidad|552|km}})|| 744
|-
| ES31a || Camino del Valle del Mena|| [[Bilbao]]|| [[Burgos]]|| 168|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sto.Domingo–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 753
|-
| ES32a || Vía de Bayona|| [[Bayona (Francia)|Bayona]]|| [[Burgos]]|| 283|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 764
|-
| ES21a || [[Camino de Santiago de Soria|Camino Castellano–Aragonés]]|| [[Gallur]]|| [[Mamolar]]|| 230|| [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] Mamolar–Burgos ({{unidad|65|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 776
|-
| ES33a || [[Camino de Santiago Baztanés|Camino de Baztán]]|| [[Bayona (Francia)|Bayona]]|| [[Villava]]|| 102|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Villava–Santiago ({{unidad|701|km}})|| 803
|-
| ES43a || Camino de la Santa Cruz|| [[San Clemente (Cuenca)|San Clemente]]|| [[Quintanar de la Orden|Quintanar]]|| 72|| Camino del Sureste Quintanar–Benavente ({{unidad|445|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 839
|-
| ES10b || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Córdoba|| [[Córdoba (España)|Córdoba]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 248|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 849
|-
| ES34a || Camino Manchego|| [[Ciudad Real]]|| [[Toledo]]|| 136|| [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]] Toledo–Zamora ({{unidad|330|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zamora–Astorga ({{unidad|133|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 855
|-
| ES03a || [[Camino de Santiago de la Costa|Camino del Norte]]|| [[Hendaya]]|| [[Arzúa]]|| 828|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Arzúa–Santiago ({{unidad|39|km}})|| 867
|-
| ES48a || Camino de los Austrias|| [[Pamplona]]|| [[Oviedo]]|| 577|| [[Camino Primitivo]] ({{unidad|313|km}})|| 890
|-
| ES04a || [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]]|| [[Sevilla]]|| [[Zamora]]|| 567|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zamora–Astorga ({{unidad|133|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 956
|-
| ES10d || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Jaén|| [[Jaén]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 385|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 986
|-
| ES35a || [[Caminos de Santiago del Sur|Camino Sur de Huelva]]|| [[Huelva]]|| [[Zafra]]|| 186|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zafra–Astorga ({{unidad|553|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 995
|-
| ES09a || Camino del Sureste|| [[Alicante]]|| [[Benavente (Zamora)|Benavente]]|| 751|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1007
|-
| ES10c || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Granada|| [[Granada]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 419|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1020
|-
| ES14a || [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]]|| [[San Carlos de la Rápita|La Rápita]]|| [[Logroño]]|| 452|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1054
|-
| ES25a || Camino de Sagunto|| [[Sagunto]]|| [[Tozalmoro]]|| 394|| [[Camino de Santiago de Soria|Camino Castellano–aragonés]] ({{unidad|115|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] desde [[Mamolar]] ({{unidad|65|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] desde [[Burgos]] ({{unidad|481|km}})|| 1055
|-
| ES10e || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Málaga|| [[Málaga]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 469|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1070
|-
| ES37a || [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]]<br />desde Valencia|| [[Valencia]]|| [[Monteagudo de las Salinas|Monteagudo]]|| 204|| [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] ({{unidad|406|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 1091
|-
| ES23a || Camino de Castellón|| [[Castellón]]|| [[Fuentes de Ebro|Fuentes]]|| 280|| [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1100
|-
| ES22a || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta por Huesca|Camino de Montserrat]]|| [[Monasterio de Montserrat|Montserrat]]|| [[Santa Cilia de Jaca|Santa Cilia]]|| 316|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sta. Cilia–Santiago ({{unidad|787|km}})|| 1103
|-
| ES36a || [[Caminos de Santiago del Sur|Vía Augusta desde Cádiz]]|| [[Cádiz]]|| [[Sevilla]]|| 171|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Sevilla–Astorga ({{unidad|700|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1127
|-
| ES24b || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]]<br />desde Barcelona|| [[Barcelona]]|| [[Monasterio de Montserrat|Montserrat]]|| 66|| [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]] Montserrat–Fuentes ({{unidad|258|km}})<br />[[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1144
|-
| ES44a || Camino del Sureste<br />desde Cartagena|| [[Cartagena (España)|Cartagena]]|| [[Pétrola]]|| 218|| Camino del Sureste Pétrola–Benavente ({{unidad|617|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1157
|-
| ES13a || [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]]<br />desde Alicante|| [[Alicante]]|| [[Burgos]]|| 677|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 1158
|-
| ES15a || Ruta del Algar|| [[Lorca]]|| [[Mora de Toledo|Mora]]|| 411|| [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]] Mora–Zamora ({{unidad|370|km}})<br />[[Camino Sanabrés]] Zamora–Santiago ({{unidad|412|km}})|| 1193
|-
| ES08a || [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]]|| [[Valencia]]|| [[Zamora]]|| 800|| [[Camino Sanabrés]] Zamora–Santiago ({{unidad|412|km}})|| 1212
|-
| ES10a || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Almería|| [[Almería]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 618|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1219
|-
| ES24a || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]]<br />desde San Pedro|| [[Monasterio de San Pedro de Roda|San Pedro]]|| [[Fuentes de Ebro|Fuentes]]|| 494|| [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1314
|-
|}
== Referencias ==
{{listaref}}
== Guipal tamién ==
[[Via Transilvanica]]
4rjgwwazjrylu6gmwz1mscjlpl5s0sg
143917
143916
2026-08-13T00:42:16Z
Olarcos
82
/* Guipal tamién */
143917
wikitext
text/x-wiki
[[File:Muszla Jakuba.svg|thumb|Señalización del ''Caminu'']]
'''Caminu de Santiago''' es la denominación que tieni un conjuntu de rutas de [[Pelegrinación cristiana|pelegrinación]] [[cristianismu|cristiana]] de origin [[Edá Meia|medieval]] que se van a dal ala tumba de [[Santiago el Mayol]], asitiá ena [[catedral de Santiagu de Compostela|catedral]] de [[Santiagu de Compostela]] ([[Galicia]], [[España]]).{{refn|group="nota"|Con el fin de evitar excesivas repeticiones en el artículo, cada vez que este se refiera a los restos de Santiago el Mayor que descansan en la catedral de Santiago de Compostela, estará queriendo decir que son los restos que la Iglesia católica '''considera''' —de una manera oficial tras la publicación, en 1884, de la [[bula]] ''Deus Omnipotentis''— ser de este apóstol.}} Estóricamenti s'a coñeciu comu «Caminu de Santiagu» (ogañu denominau «Caminu de Santiagu francés») al itinerariu prencipal que, ajorrandu dendi los [[Pirineus]] ocidentalis, percorri España ata allegarsi ala ciá gallega; inque, ogañu el términu se gasta pa palral de tolas rutas jacobeas dexistentis.<ref name=FEAACS-01>{{cita web| url=http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/nuestroscaminos.asp | título= Nuestros caminos | fechaacceso= 10 de octubre de 2018 | fecha= 2018 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Se trata dun «caminu sembrado de numerosas manifestaciones de fervor, de arrepentimientu, de ospitalidá, d'arte i de coltura, que mos palra de manera elocuenti delas raízis espiritualis del Vieju Continenti».<ref>{{cita web|idioma=fr|url=http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/fr/messages/pont-messages/2009/documents/hf_ben-xvi_mes_20091219_giubileo-compostelano.html|título=Message à l'Archevêque de Saint-Jacques-de-Compostelle (Espagne) à l'occasion du début de l'Année sainte de Compostelle (19 de diciembre de 2009)|autor=Benedicto XVI|fecha=19 de diciembre de 2009|ubicación=Vatican|editorial=vatican.va|fechaacceso=9 de agosto de 2016}}</ref>
== Estória ==
[[Archivu:Evolución tumba Santiago.gif|miniaturadeimagen|derecha|Evolución arquitetónica dela tumba apostólica. Denti el pequeñu mausoleu romanu ata la catedral.]]
=== Edá meia ===
Santiago el Mayol jue unu delos prencipalis [[Apóstol|apóstolis]] de [[Jesucristu]] i el primeritu dellos en moril [[Mártir|martirizau]].<ref name=EC-01>{{Cita Enciclopedia Católica| wstitle = St. James the Greater | author =Achille Camerlynck}}</ref> La [[tradición cristiana]] indica qu'el su cadavi jue trasladau a [[Hispania romana|Hispania]] i depositadu nuna tumba asitiá en [[Gallaecia]].{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|pp=179-200}} Esta jue descubierta sobri l'añu 820 entri los restus dun asentamientu romanu abandonau i sobri ella se hizu un templo que jue ampriau enus sigrus seguintis ata convertilsi ena atual [[catedral de Santiagu de Compostela|catedral]].{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}}
El cultu al apóstol se destendió a ná entri los cristianus peninsularis i jue apregonau por [[Alfonso II d'Asturias|Alfonso II]] comu patrón del [[reinu d'Asturias]], consideración que mantuvu enas entiais políticas que le sucedierun.{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}} Igualmenti, apaeció l'arregostamientu entri los sus exércitus d'invocal el su nombri dantis d'entral en batalla.{{Harvnp|Novillo-Fertrell Paredes|2013a|pp=29-31}}
La jacobea jue l'última en apaecel dentri las tres grandis peregrinacionis cristianas.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=94}}{{refn|group="nota"|Tradicionalmente se ha considerado que existen tres grandes destinos de peregrinación en el cristianismo: [[Tierra Santa]], [[Roma]] y [[Santiaga de Compostela]].}} Un númberu crecienti de pressonas la hizu duranti la [[Edá Meia]] por misterius de fe, al consideral que los restus del apóstol tenían l'albeliá de [[intercesión]] ante Dios.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=18}} La su popularidá s'estendió entri los reinus uropeus ocidentalis i gozó del sostribamientu tanto delas autoridais eclesiásticas i civilis comu de pressonas particularis, quienis s'empricun ena creación duna infraestrutura que brundasi alos pelegrinus alojamientu i assistencia.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=94}} Las autoridais, amás, diton normas jurídicas pa afialus mentris hazian el su viagi.{{Harvnp|Rucquoi|1981|p=90}} Duranti la su estória, ha tenteau dos grandis crisis: la primerita jue nel sigru XVI por mé dela tipología de quienis percorrian las rutas jacobeas i ala aparición dela [[Protestantismu|teología protestanti]];{{Harvnp|Plötz|2015|p=8}} la segunda la causó el processu de [[secularización]] uropeu emprencipiau tras la [[Revolución francesa]] i la pérdida dela enfrastrutura de alojamientu polas [[desamortizacionis]] del sigru XIX.{{Harvnp|Plötz|2015|pp=10-11}} Esta crisis jue la más gravi i llevó a su prática desaparición enas décadas centralis del sigru XX, inque duranti la segunda metá dessa centuria experimentó una notable recuperación tanto en populariá comu d'enfraestrutura. Frutu della, el numberu de pelegrinus qu'allegan a Santiagu no a parau d'aumental dendi la década de 1990 i en 2019 topó la cifra más alta dendi que se tienin esculquijus: 347578 pressonas.<ref name=estadísticas01>{{cita web| url= https://oficinadelperegrino.com/estadisticas/ | título= Estadísticas | fechaacceso= 27 de enero de 2019| apellido=Oficina de Atención al Peregrino | fecha= 2019 |editorial= Cabildo de la Catedral de Santiago}}</ref><ref>http://oficinadelperegrino.com/wp-content/uploads/2016/02/peregrinaciones2019.pdf</ref>
=== Ogañu ===
Nesta segunda década del sigru XXI, la pelegrinación jacobea atrai a ombris y mujeris por igual.<ref name=estadísticas01 /> Los extranjeros superan ligeramente a los nacionales y la mayoría emprende el viaje dentro de España, siendo un porcentaje pequeño aquellos que comienzan su camino más allá de los Pirineos.<ref name=estadísticas01 /> La motivación pal mayol númberu dellus sigui siendu de tipu espiritual, inque es emportanti la cifra delos que la hazin por motivus lúdicu-deportivus.<ref name=estadísticas01 /> Dentru del cristianismu, es acetá por parti dela teología protestanti que l'abía repuntau dendi el sigru XVI i l'amplia estensión de rutas jacobeas a lo largu d'Uuropa a hechu espairecel un nuevu tipu de peregrinación consistente en percorrel unus días el caminu sin el escopu final d'allegalsi a Compostela (algu al alcanci de pocus en áreas mu apartás).<ref name=JacobiHamburg>{{cita web| url=https://pilgern-im-norden.de/pilgern/pilgern-heute/ | título= Pilgern Heute | obra= Infos für Pilger | fechaacceso= 4 de febrero de 2019| fecha= 2019 |editorial= Pilgerbüro in der Hauptkirche St. Jacobi | idioma= alemán }}</ref>
== Rutas ==
[[Archivu:Norte peninsular 791-842.svg|500px|miniaturadeimagen|derecha|Mapa del norti peninsular al descubrimiento dela tumba. Pa viajar dentil'área cercana a Ovieu ata el ''Locus Sancti Iacobi'' se gastava un itinerariu erederu del antiguu sistema viariu romanu.]]
[[Archivu:Caminos Santiago Europa siglo XV.svg|500x500px|miniaturadeimagen|Mapa delos prencipalis itinerarius uropeus nel sigru XV que se dirigían al prencipiu del Caminu de Santiagu enos Pirineus. Los pelegrinus gastun pa viajal las rutas comercialis dessistentis, ya que disponían de mejol enfrastrutura.]]
La primerita ruta que sigun los pelegrinus jue la que partía d'[[Ovieu]], la capital de [[reinu d'Asturias|Asturias]] i que, a través de la montaña, s'allegaba a [[Lugu]] i continuaba ata el ''Locus Sancti Iacobi''.{{Harvnp|Argüelles Álvarez|2016|pp=130-131}} Cola expansión delos reinus cristianus pal sul, queó baxu el su control la antigua ruta romana qu'unía [[Burdeus]] con [[Astorga]] a través de [[Pamplona]], [[Burgus]] i [[León (España)|León]].{{Harvnp|Monsalvo Antón|2010|p=38}} Esta jue la basi sobri la que se desenrreó el traçau crássicu del Caminu de Santiagu tras hazelsi algunus cambius nel su recorriu, prencipalmenti pa hazellu pasal por çonas más poblás.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1949a|p=15}}
Sobre esta ruta prencipal desembocaban otras que partían de diversas regionis dentru dela península i que, conformi avançava la [[Reconquista]], jueron las que usun los abitantis delos nuevos territorius baxu dominiu cristianu. Ena vezina [[Francia]], pola su parti, se desenvolvun cuatru itineraries pa allegalsi al Caminu de Santiagu. Estus partían dela capital [[París]], dela boca del [[Ródanu]], asina comu delas localiais de [[Vézelay]] i [[Le Puy-en-Velay|Le Puy]], respetivamenti.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=210}} Las dos primeras seríen las más usás por quienis iniciavan el su viagi más allá del reinu francés duranti el su tránsitu porel mesmu.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1948|p=223}} Nestus paísis apartaus, los pelegrinus tomavan las prencipalis vías comercialis que conducían a Francia porque tenían la mejol enfraestrutura.{{Harvnp|Vázquez de Parga|Lacarra|Uría Ríu|1949a|pp=9-10}}
Cona crisis dela pelegrinación jacobea enos sigrus XIX i XX se jue arrumbandu l'usu delas antiguas rutas comu vías pa allegalsi a Santiagu.<ref name=IDEA-01>{{cita web| url= http://elcuradelcebreiro.blogspot.com.es/2013/02/blog-post.html | título= La guía roja de Valiña | obra= Elías Variña, coordinador del camino| fechaacceso= 14 de mayo de 2017 | fecha= 2017| editorial= Asociación IDEA Camino de Santiago }}</ref> Abondu dellas quedon asfaltás pala su utiliçación polos vículus, si bien algunus tramus conservun el su estau original al crealsi otrus alternativus más convenientis.{{Harvnp|Asociaciones de amigos del Camino de Santiago de Navarra, León y Galicia|1987b|pp=24-25}} Ena segunda metá del sigru XX se escomenço a estudial cuál abía siu el itinerariu original del caminu i se determinon las puebracionis polas que passava, de tal manera que —en 1965— se puu edital una guía para hazel el viagi en cochi dendi los Pirineus ata Compostela.{{Harvnp|Lalanda|2011b|pp=46-47}} Ya enos añus 1980 se procuró adequallu pa puel ser recorriu a pie i pa ellu se gaçaperun cenderus que evitassin el peligrosu ussu dela carretera, labol esta hecha por voluntarius desinteresadus dentri los que destacó el curatu [[Elías Valiña]].<ref name=IDEA-01 /> Igualmenti, s'abilitó una enfraestrutura de alberguis pa proporcional alojamientu alos pelegrinus duranti el viagi.{{Harvnp|Asociaciones de amigos del Camino de Santiago de Palencia, Lugo, Zaragoza y Burgos|1987|pp=67-71}}
L'éssitu esperimentau dendi los añus 1990 a llevau, tamién, a que se recuperin un gran númeru de rutas estóricas por associacionis de voluntarius, tantu n'España comu enos demás paísis uropeus.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa>{{cita web| url=https://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/caminoseu.asp | título= Caminos europeos a Santiago | fechaacceso= 6 de marzo de 2019 | fecha= 2019 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Desta manera, pa finalis dela década de 2010 una estensa redi de 286 caminus s'encuentran catalogaus i percorrin un total de 80000|km en 28 paísis.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa />
El Caminu de Santiagu i la pelegrinación jacobea que se hazi por él an siu, dendi el su surgimientu ena Edá Media, un notabli lugal d'aculcamentu i de cambioteu coltural entri la puebración d'Uropa.<ref name=Unesco1 /> Se valorea asinamesmu qu'an ayudau a general lo que se podríe denominal «concencia común uropea».<ref name=PrinAst /> Estus aspetus inmaterialis, juntu al conjuntu de construcionis esstóricas relacionás con él —egressias, alberguis, monesterius, pontis, etc.— que s'a conseguiu conserval,<ref name=Unesco2 /> an hechu que reciva emportantis recoñecimientus internacionalis dendi la su recuperación enos añus 1980.
=== Otrus Caminus de Santiagu ===
[[Archivu:Peregrinos llegando a Salamanca.jpg|derecha|miniatura|Pelegrinus allegandu-si a [[Salamanca]] pola [[Via dela Plata]]]]
Dendi que se recuperó el Caminu de Santiagu enos años 1980, las asociacionis de voluntarios an acontinuado su trabaju pa hazel lo mesmitu con un buen númberu de rutas dentru dela península que permiten acedel al caminu prencipal, amás dalguna que llega diretamenti a Compostela.<ref name=FeaaCS-caminosEspaña>{{cita web| url=https://www.caminosantiago.org/cpperegrino/caminos/nuestroscaminos.asp | título= Nuestros Caminos de Santiago | fechaacceso= 30 de junio de 2021 | fecha= 2021 | sitioweb= www.caminosantiago.org |editorial= Federación Española de Amigos del Camino de Santiago}}</ref> Estu a permitiu que ogañu —2021— dessistan cerca de 50 caminus estóricus recuperaus i señaliçaus que percorin más de 5000 dentr d'España.<ref name=FeaaCS-caminosEspaña /> El mesmu processu s'a seguiu en quase tolos paísis uropeus, de tal manera que la cifra s'eleva a cerca de 280 caminus con un percorriu dunos 80000 km.<ref name=FeaaCS-caminosEuropa /> Destacan nste sentiu Francia (45 caminus con 17700 km), Alemaña (47 caminus con 11000 km) i Italia (30 caminus con 11000 km).<ref name=FeaaCS-caminosEuropa /> Es de señalal-si la circunstancia que, dentru dalgunus paísis uropeus, son gastaus tamién pa pelegrinal a otrus destinus, comu por exempru en Dinamarca, ondi el ''[[Hærvejen]]'', en dirección norti, es parti delos «caminus de San Olaf» que conducin a [[Trondheim]], mientras que, acia el sul, se dirigi a Compostela.
La Federación Española los parti n'onci grupus: el propriu «Caminu francés», los «Caminus de Galicia», «del norti», «andalucis», «del centru», «del esti», «catalanis», «del suresti», «insularis», «uropeus» i «marítimus».<ref name=FeaaCS-caminosEspaña/> Tamién se puein separal en dos categorías: aquellos que finalizan diretamenti en Santiagu de Compostela i los que desembocan notrus caminus i acontinan por ellos hasta llegal a la ciá gallega. Estus derreus permiten realiçal la pelegrinación partiendu dendi quase tolas áreas geográficas del país.
<gallery mode="packed" heights="250px">
Caminos de Santiago España (por grupos).svg|[[Caminos de Santiago en España]]
Caminos Santiago actuales Portugal.svg|Caminos de Santiago en Portugal
Caminos de Santiago Francia (por grupos).svg|[[Caminos de Santiago en Francia]]
Caminos de Santiago Centroeuropa.svg|Caminos de Santiago en Centroeuropa
Caminos Santiago actuales Italia.svg|Caminos de Santiago en Italia
</gallery>
{| class="collapsible wikitable col5der" style="margin: 5px auto; border-spacing: 1px; border: 3px solid DimGray; font-size: .85em; line-height: 2em; background-color: #eee;"
|-
!colspan=5 width="600px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff; font-size: 115%;"| '''Otros Caminos de Santiago directos a Compostela'''
|-
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Cód.
! width="180px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Denominación
! width="150px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Inicio
! width="150px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Final
! width="45px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|km
|-
| ES05a || [[Camino Primitivo]]|| [[Oviedo]]|| Santiago de Compostela|| 313
|-
| ES02a || [[Camino de Santiago Portugués|Camino Portugués desde Tuy]]|| [[Tuy (Pontevedra)|Tuy]]|| Santiago de Compostela|| 115
|-
| ES06a || [[Camino de Santiago de los Ingleses|Camino Inglés]]|| [[Ferrol]] / [[La Coruña]]|| Santiago de Compostela|| 110 / 96
|-
| ES17a || Camino de Invierno|| [[Ponferrada]]|| Santiago de Compostela|| 254
|-
| ES16a || [[Camino Sanabrés]]|| [[Zamora]]|| Santiago de Compostela|| 412
|-
| ES07a || [[Camino de Santiago a Finisterre|Camino a Finisterre]]|| Santiago de Compostela|| [[Finisterre (La Coruña)|Finisterre]]|| 90
|-
|}
{| class="collapsible wikitable col5der col7der" style="margin: 5px auto; border-spacing: 1px; border: 3px solid DimGray; font-size: .85em; line-height: 2em; background-color: #eee;"
|-
!colspan=7 width="716px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff; font-size: 115%;"| '''Caminos de Santiago indirectos en España'''
|-
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Cód.
! width="170px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Denominación
! width="80px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Inicio
! width="80px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Final
! width="30px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|km
! width="275px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Continuación a Compostela
! width="50px" style="background-color:#1b479dff; color:#ffffff"|Total km
|-
| ES18a || Camino Portugués de la costa|| [[La Guardia (Pontevedra)|La Guardia]]|| [[Redondela]]|| 77|| [[Camino de Santiago Portugués|Camino Portugués]] Redondela–Santiago ({{unidad|83|km}})|| 160
|-
| ES04b || [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]]|| [[Zamora]]|| [[Astorga]]|| 133|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 389
|-
| ES28a || [[Camino de Santiago Real|Camino del Salvador]]|| [[León (España)|León]]|| [[Oviedo]]|| 116|| [[Camino Primitivo]] ({{unidad|313|km}})|| 429
|-
| ES29a || [[Camino de Santiago del Norte: Ruta Vadiniense|Ruta Vadiniense]]|| [[Monasterio de Santo Toribio de Liébana|Santo Toribio]]|| [[Mansilla de las Mulas|Mansilla]]|| 148|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Mansilla–Santiago ({{unidad|332|km}})|| 480
|-
| ES45a || [[Camino Lebaniego]]|| [[San Vicente de la Barquera|San Vicente]]|| [[Monasterio de Santo Toribio de Liébana|Santo Toribio]]|| 66|| [[Camino de Santiago del Norte: Ruta Vadiniense|Ruta Vadiniense]] Sto.Toribio–Mansilla ({{unidad|148|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Mansilla–Santiago ({{unidad|322|km}})|| 536
|-
| ES30a || [[Camino de Santiago del Norte: Ruta del Besaya|Calzada de los Blendios]]|| [[Suances]]|| [[Carrión de los Condes|Carrión]]|| 188|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Carrión–Santiago ({{unidad|397|km}})|| 585
|-
| ES12a || [[Camino de Santiago de Madrid|Camino de Madrid]]|| [[Madrid]]|| [[Sahagún (España)|Sahagún]]|| 324|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sahagún–Santiago ({{unidad|359|km}})|| 683
|-
| ES11a || [[Viejo Camino de Santiago|Camino Olvidado]]|| [[Bilbao]]|| [[Villafranca del Bierzo|Villafranca]]|| 509|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Villafranca–Santiago ({{unidad|181|km}})|| 690
|-
| ES49a || Camino Mendocino|| [[Guadalajara (España)|Guadalajara]]|| [[Manzanares el Real|Manzanares]]|| 98|| [[Camino de Santiago de Madrid|Camino de Madrid]] Manzanares–Sahagún ({{unidad|271|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sahagún–Santiago ({{unidad|359|km}})|| 728
|-
| ES20a || [[Camino Vasco del Interior]]|| [[Irún]]|| [[Santo Domingo de la Calzada|Sto. Domingo]]|| 192|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sto.Domingo–Santiago ({{unidad|552|km}})|| 744
|-
| ES31a || Camino del Valle del Mena|| [[Bilbao]]|| [[Burgos]]|| 168|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sto.Domingo–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 753
|-
| ES32a || Vía de Bayona|| [[Bayona (Francia)|Bayona]]|| [[Burgos]]|| 283|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 764
|-
| ES21a || [[Camino de Santiago de Soria|Camino Castellano–Aragonés]]|| [[Gallur]]|| [[Mamolar]]|| 230|| [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] Mamolar–Burgos ({{unidad|65|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 776
|-
| ES33a || [[Camino de Santiago Baztanés|Camino de Baztán]]|| [[Bayona (Francia)|Bayona]]|| [[Villava]]|| 102|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Villava–Santiago ({{unidad|701|km}})|| 803
|-
| ES43a || Camino de la Santa Cruz|| [[San Clemente (Cuenca)|San Clemente]]|| [[Quintanar de la Orden|Quintanar]]|| 72|| Camino del Sureste Quintanar–Benavente ({{unidad|445|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 839
|-
| ES10b || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Córdoba|| [[Córdoba (España)|Córdoba]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 248|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 849
|-
| ES34a || Camino Manchego|| [[Ciudad Real]]|| [[Toledo]]|| 136|| [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]] Toledo–Zamora ({{unidad|330|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zamora–Astorga ({{unidad|133|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 855
|-
| ES03a || [[Camino de Santiago de la Costa|Camino del Norte]]|| [[Hendaya]]|| [[Arzúa]]|| 828|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Arzúa–Santiago ({{unidad|39|km}})|| 867
|-
| ES48a || Camino de los Austrias|| [[Pamplona]]|| [[Oviedo]]|| 577|| [[Camino Primitivo]] ({{unidad|313|km}})|| 890
|-
| ES04a || [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]]|| [[Sevilla]]|| [[Zamora]]|| 567|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zamora–Astorga ({{unidad|133|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 956
|-
| ES10d || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Jaén|| [[Jaén]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 385|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 986
|-
| ES35a || [[Caminos de Santiago del Sur|Camino Sur de Huelva]]|| [[Huelva]]|| [[Zafra]]|| 186|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Zafra–Astorga ({{unidad|553|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 995
|-
| ES09a || Camino del Sureste|| [[Alicante]]|| [[Benavente (Zamora)|Benavente]]|| 751|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1007
|-
| ES10c || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Granada|| [[Granada]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 419|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1020
|-
| ES14a || [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]]|| [[San Carlos de la Rápita|La Rápita]]|| [[Logroño]]|| 452|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1054
|-
| ES25a || Camino de Sagunto|| [[Sagunto]]|| [[Tozalmoro]]|| 394|| [[Camino de Santiago de Soria|Camino Castellano–aragonés]] ({{unidad|115|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] desde [[Mamolar]] ({{unidad|65|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] desde [[Burgos]] ({{unidad|481|km}})|| 1055
|-
| ES10e || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Málaga|| [[Málaga]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 469|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1070
|-
| ES37a || [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]]<br />desde Valencia|| [[Valencia]]|| [[Monteagudo de las Salinas|Monteagudo]]|| 204|| [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]] ({{unidad|406|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 1091
|-
| ES23a || Camino de Castellón|| [[Castellón]]|| [[Fuentes de Ebro|Fuentes]]|| 280|| [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1100
|-
| ES22a || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta por Huesca|Camino de Montserrat]]|| [[Monasterio de Montserrat|Montserrat]]|| [[Santa Cilia de Jaca|Santa Cilia]]|| 316|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Sta. Cilia–Santiago ({{unidad|787|km}})|| 1103
|-
| ES36a || [[Caminos de Santiago del Sur|Vía Augusta desde Cádiz]]|| [[Cádiz]]|| [[Sevilla]]|| 171|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Sevilla–Astorga ({{unidad|700|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1127
|-
| ES24b || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]]<br />desde Barcelona|| [[Barcelona]]|| [[Monasterio de Montserrat|Montserrat]]|| 66|| [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]] Montserrat–Fuentes ({{unidad|258|km}})<br />[[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1144
|-
| ES44a || Camino del Sureste<br />desde Cartagena|| [[Cartagena (España)|Cartagena]]|| [[Pétrola]]|| 218|| Camino del Sureste Pétrola–Benavente ({{unidad|617|km}})<br />[[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Benavente–Astorga ({{unidad|66|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1157
|-
| ES13a || [[Camino de Santiago de la Lana|Camino de la Lana]]<br />desde Alicante|| [[Alicante]]|| [[Burgos]]|| 677|| [[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Burgos–Santiago ({{unidad|481|km}})|| 1158
|-
| ES15a || Ruta del Algar|| [[Lorca]]|| [[Mora de Toledo|Mora]]|| 411|| [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]] Mora–Zamora ({{unidad|370|km}})<br />[[Camino Sanabrés]] Zamora–Santiago ({{unidad|412|km}})|| 1193
|-
| ES08a || [[Camino de Santiago de Levante: Ruta desde Valencia|Camino de Levante]]|| [[Valencia]]|| [[Zamora]]|| 800|| [[Camino Sanabrés]] Zamora–Santiago ({{unidad|412|km}})|| 1212
|-
| ES10a || [[Camino de Santiago Mozárabe|Camino Mozárabe]]<br />desde Almería|| [[Almería]]|| [[Mérida (España)|Mérida]]|| 618|| [[Camino de Santiago de la Plata|Vía de la Plata]] Mérida–Astorga ({{unidad|345|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Astorga–Santiago ({{unidad|256|km}})|| 1219
|-
| ES24a || [[Camino de Santiago Catalán: Ruta del Ebro|Camino Catalán]]<br />desde San Pedro|| [[Monasterio de San Pedro de Roda|San Pedro]]|| [[Fuentes de Ebro|Fuentes]]|| 494|| [[Camino de Santiago del Ebro|Camino del Ebro]] Fuentes–Logroño ({{unidad|218|km}})<br />[[Camino de Santiago francés|Camino Francés]] Logroño–Santiago ({{unidad|602|km}})|| 1314
|-
|}
== Referencias ==
{{listaref}}
== Guipal tamién ==
[[Via Transilvanica]]
== Notas ==
qy88cskuqhqm4jpnbsopyrcfmg2e4yt
Transilvania
0
11219
143918
138330
2026-08-13T00:43:40Z
Olarcos
82
/* Atijus p'ahuera */
143918
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
[[Archivu:Romania Regions Transylvania.jpg|mini|250px|Mapa de [[Rumanía]] con Transilvania, el [[Banatu]], [[Crișana]] i [[Maramureș]]]]
[[Archivu:Bradet.peste sat.jpg|thumb|right|250px|Paisaji transilvanu típicu: el puebru de Brădet, en [[Bihor]].]]
'''Transilvania''' u tamién Ardeal es una [[Regiones estóricas de Rumania|región estórica]] del centru de [[Rumania]]. Está arrodeá
polos [[montis Cárpatus]]. La capital tradicional dela región, [[Cluj Napoca]], s'assitía ena meseta d'Alba Iulia, mentris que [[Braşov (ciá)|Braşov]] i [[Sibiu]], dos delas sus prencipalis ciais, están al pie delos Cárpatus. Fue el lugar d'assentamientu delos alemanis que serían conocíus cumu los [[sajonis de Transilvania]]. El escúu d'armas se debi al origi alemán dela región (Siebenbürgen), u sieti ciais.
== Toponimia ==
El primer documentu dessistenti ondi s'utiliça una denominación pa esta región dataría de 1075 i sería denominá ''ultra silvam'', u 'más allá del bosqui'. Duranti los sigrus XIII i XIV seríe conocía tamién n'alemán cumu Überwald ''(über Walt)'', teniendu literalmenti el mesmu significau
anteriormente mencionau. Notrus idiomas, cumu nel [[Idioma úngaru|úngaru]], el términu ''erdő'' (bosqui) derivaría posteriormenteen el su nombri propiu Erdély.<ref name="Engel">Engel, Pál (2001). ''Realm of St. Stephen: History of Medieval Hungary, 895–1526'', Londres, International Library of Historical Studies; I. B. Taurus, páh. 24. ISBN 1-86064-061-3</ref>
La primera mención a la región en registrus estóricus es dun documentu de 1075 i gasta la espresión del [[latín]] ''terra ultra silvam'' (tierra amás dela foresta). Nun ''Legenda Sancti Gerhardi'', del sigru XII se gasta el nombri ''Partes Transsylvanæ'', col mesmu significau, el qual es manteníu ena forma ''Transsilvania'' en documentus medievalis posterioris del Reinu d'Ungría.
Se crei que los nombris alternativus de ''Ardeal'' (en rumanu) i ''Erdély'' (n'úngaru) están ligaus. Nostanti, la orihin i significau son disputaus tantu por rumanus cumu por úngarus. La primera forma n'úngaru arregistrá — ''Erdeuelu'' — apaeci ena ''Gesta Hungarorum'', del sigru XII. La primera forma en rumana — ''Ardeliu'' — data de 1432. La diferencia enicial entri los nombris s’atopa notras palabras rumanas i úngaras, cumu "[[groselleru]]" (''egres'' en úngaru i ''agriș'' u ''agreș'' en rumanu) u en topónimus, cumu Egyed, Erdőd, Erdőfalva u Esküllő (n'úngaru), que en rumanu son, respetivamenti, Adjud, Ardud, i Așchileu.
Entri los lingüistas i estoriaoris úngarus ai consensus sobri la [[etimologia]] tantu de ''Erdély'' cumu de ''Transylvania''. Pa ellus, ''Erdély'' deriva de ''Erdő-elü'' ("amás dela foresta"). Dendi el puntu de vista d’Ungría, es probabri que ''Erdő-elü'' se refiera al hechú de que el noroesti del Planaltu Transilvanu está desapartau dela Grandi Planície úngara i delas llanuras de [[Crișana]] polas densamenti forestas [[Montes Apuseni|montañas Apuseni]]. Según algunus lingüistas, la forma ''Ultrasylvania'' (de 1077) i más tardi ''Transylvania'' tendríe síu una traducción direta dela forma úngara i nu al contrariu. Esta teoría tamién es apoyá pol estoriaol rumanu Pop Ion-Aurel.
Los académicus rumanus proponin diversas etimologias alternativas. Una carta fechá de 960 del rei [[cazares|cazar]] Yusuf ben Aaron pal [[rabino]] de [[Córduba (Espanha)|Córduba]] menciona el país de Ardil (''Eretz Ardil''), ricu en oru i prata. Ogañu, Ardeal s’escrebi dela mesma forma en hebreru ::ארדיל, pol lo que ''Ardi(a)l'' sería la primera forma del nombri i ''Ardeal'' es un topónimu originalmenti rumanu.
Las primeras mencionis del topónimu alemán ''Siebenbürgen'' ("Sieti Ciais") s’alcuentran en documentus escrebius en latín del sigru XIII, conas variantis ''Septum urbium'' ("sieti ciais"), ''Septem castrorum'' ("sieti castillus"), ''Septemcastris'' i ''Septemcastrenses''. Las primeras mencionis ala forma n'alemán s’atopan en documentus de 1296 (''Siebenbuergen'') i 1300 (''Sybenburger''). Ai varias teorías pa la orihin del topónimu ''Siebenbürgen''. La que tini aceptación más generalizá es que se refieri alas prencipalis ciais fortificás de los [[sajonis de Transilvania]]: Bistritz ([[Bistrița]]), Hermannstadt ([[Sibiu]]), Klausenburg ([[Cluj-Napoca]]), Kronstadt ([[Brașov]]), Mediasch ([[Mediaș]]), Mühlbach ([[Sebeș]]) i Schässburg ([[Sighișoara]]). El nombri dela región en varias [[línguas eslavas]] son traduccionis del alemán ''Siebenbürgen''; ejemplus: ''Sedmigradsko'' u ''Sedmogradsko'' en búlgaru, ''Semihorod'' en ucranianu, ''Sedmogradska'' en úngaru u ''Sedmograjska'' n'eslovenu. Ena Ucrania tamién se gasta ''Zalissia'' Залісся, que significa "amás dela foresta"
== Estoria ==
=== Edá Antígua ===
[[Archivu:Sarmizegetusa temples.jpg|thumb|Restus de [[Sarmizegetusa]], parti del [[Patrimoniu dela Umanidá n'Uropa|Patrimoniu dela Umanidá]] dela [[Unesco]].]]
La región fue parti dela provincia [[Antigua Roma|romana]] de [[Dacia (provincia romana)|Dacia]], endispués dela vitória del emperaol [[Trajanu]] frenti al rei daciu [[Decébalu]], en 106 d. C., quandu encetó un procesu de [[Romanización (aculturación)|romanización]] ata la retirá amenistrativa d'[[Aurelianu]], en 271 d. C. Posteriormenti sufrió envasionis de puebrus cumu los [[hunus]], [[gépidus]] u [[ávarus]].
=== Edá Meya ===
[[File:Transylvania16cent adm div.PNG|left|thumb|Divisionis administrativas nel esti d'Ungría, Voivodatu de Transilvania en colol]]
[[File:Europe_mediterranean_1190_cropped.jpg|thumb|[[Reinu d'Ungría]] en 1190, baxu el dominiu de [[Béla III d'Ungría|Béla III]]]]
Nel añu 895, tribus úngaras ([[magiaris]]) entrun ena llanura de [[Panonia]]. Endispués dela cristianización del su jefi San [[Esteban I de Ungría]] i el encetu del [[Estoria de Ungría|Reinu de Ungría]], en 1003 los úngarus consigun la su primera vitória emportanti frenti a un Señol de Transilvania, Gyula, quien era pairi de Sarolta, la mairi de San Esteban. A partil dessi momentu se crió l'obispau de Transilvania, que incluiría alos otrus diez del restu del reinu de Ungría. La encorporación de tol territoriu de Transilvania al reinu de Ungría acabó nel sigru XIII|.<ref>Barrie Dobson, ''Enciclopedia dela Edá Media'', parti 114, vol. 2. páh. 1457</ref> Cumu los úngarus eran principalmenti una éliti militá, decidun trael colonus [[alemanis]] de [[Sajonia]], entri los sigrus XII i XIII, pa puebral el territoriu.
Los [[puebru rumanu|rumanus]] de Transilvania s’organizun en Estaus (llamaus ''Universitas Valahorum'') pol menus dendi el sigru XIII. Estaban gobernáus pun [[Voivoda]] i polos noblis localis llamaus ''cneaz'', i la justicia se basaba ena ''Jus Valachicum'' (Lei Rumana).<ref>Müller Friedrich, ''Haben 1288 im Hermannstadter Gau und im Burzenland neben den Sachsen auch ungarische Adlige, Szekler und Rumänen gewohnt?'', Siebenbürgische Vierteljahrschrift, Hermannstadt, 58/1935 n.º 4, páhs.281-296.</ref> Peru los rumanus perdun gradualmenti essus Estaus i su nobreza se fue disolviendu entri la local, adotandu el idioma i coltura úngarus. Los que quisun mantenel la su identidá tuvun que renuncial a la su condición de noblis, u marchar-si pallendi los Cárpatus colos sus vasallus. Esti fue el casu dela família de [[Basarab I de Valaquia|Basarab I]], primer Señol del prencipau rumanu de [[Prencipau de Valaquia|Valaquia]], i de [[Bogdan I de Moldavia|Bogdan I]] (originariu de [[Maramureş]]), primeru del prencipau rumanu endependienti de [[Prencipau de Moldavia|Moldavia]], endispués de derrotal al Reinu de Ungría. Sin embargu, duranti el sigru XIV, muchas delas prencipalis famílias noblis del [[Reinu d'Ungría]], originárias delas regionis de [[Croacia]], [[Eslovaquia]], [[Eslaonia]], se disputun los altus cargus. Tras la muerti del rei [[Ladislao V de Ungría]], el conseju rial úngaru elgió rei a un jovin conocíu cumu [[Matías Corvinu]], iju de [[Juan Hunyadi]], un condi d'origi [[Valaquia (región)|valacu]] que había siu regenti úngaru duranti la minoría d'edá de Ladislao V.
=== Edá Moerna ===
==== El sigru XVI ====
[[Archivu:Blaeu 1645 - Transylvania Sibenburgen.jpg|thumb|right|250px|Transilvania, 1635]]
Tras la derrota [[Uungría|úngara]] anti los [[Imperiu otomanu|turcus otomanus]] ena [[batalla de Mohács]], en 1526, el Reinu d'Ungría se dividiríe en tres partis: una baxu el control austríacu, otra baxu el control turcu i la tercera parti fue la región de Transilvania, que se convirtió nun Estau endependienti conocíu cumu el [[Prencipau de Transilvania]], el qual pagaba tributus al [[Imperiu otomanu]].
Alo largu del surdimientu del [[protestantismu]], Transilvania desempeñó un papel de gran emportancia, ondi religiosus cumu [[Ferenc Dávid]] fundun movimientus cristianus cumu el [[unitarismu]] transilvanu. Tras los consejus de Ferenc Dávid, el rei i prencipi [[Juan Segismundo Szapolyai]] de Transilvania dictó el primel [[Edictu de Turda|Edictu de Tolerancia]] religiosa ena estoria moerna d'[[Uropa]], en 1568, pa establecel una relación d'equilibriu anti la enfruencia turca i el crecienti florecimientu delas confesionis protestantis, permitiendu la libri prática religiosa nel su país i reconociendu el [[catolicismu]], [[luteranismu]], [[calvinismu]] i [[unitarismu]]. En esti edictu, nostanti, la religión [[Ilesia ortodossa|ortodossa]], profesá polas classis más umildis (en general d'origi [[Puebru rumanu|rumanu]]), no fue encluía.<ref>[http://dic.academic.ru/dic.nsf/enwiki/8675595 Análisis del Edicto de Turda en inglés]</ref> A pesar desta discriminación delos rumanus ortodossus, la idea protestanti de que to cristianu pudiera leel la biblia nel propiu idioma izu que ena ciá de [[Braşov]], que tenía un alcaldi alemán [[Protestantismu|protestanti]] (Hans Benkner), el diáconu [[puebru rumanu|rumanu]] Coresi obtuviera permisu pa publical (el 12 de marçu de 1559) los primerus librus n'[[idioma rumanu]]. Inqui publicó tamién obras d'orientación católica i protestanti, parti delos librus son de clara tendéncia ortodossa, i polo tantu contribuirun a mantenel esta fe entri los [[puebru rumanu|rumanus]] de Transilvania.<ref>''Texte româneşti din secolul al XVI-lea'' (Textus rumanus del {{Sigru|XVI||s}}). Coord. Ion Gheţie, Bucureşti, Ed. Academiei, 1982, p. 101</ref>
Tras la muerti de Szapolyai en 1571, la Gran Asamblea transilvana escoyó cumu prencipi al condi [[Esteban I Báthory|Esteban Báthory]] de confesión católica, i en 1576 fue elgiu rei de [[Polonia]]. Duranti el reinau d'Esteban Báthory, Transilvania recibió gran enfruencia católica i, si bien entri los siguientis monarcas muchus seríen protestantis, la enfruencia del papa i el emperaol germánicu se mantendrá duranti varius añus. Ala muerti d'Esteban Báthory, lo heredó el su sobrinu [[Segismundo Báthory]], peru las luchas pol desencadun la [[guerra delos Quinci Añus]] (1591-1606), duranti la qual los ejércitus cristianus i los islámicus otomanus s'enfrentarun a menúu. El emperaol germánicu [[Rodolfo II de Habsburgo]] intentó mantenel la su supremacía en varias ocasionis sobri el Prencipau de Transilvania, oponiendu-si a [[luteranismu|protestantis]] i [[turcus]] por igual, peru al fin no tuvu éssitu. Sus ejércitus mercenarius seríen espulsaus, i [[Esteban Bocskai]] asumiríe el títulu de prencipi de Transilvania. Bocskai dirihó entoncis la llamá [[guerra d'Endependencia d'Esteban Bocskai]] (1604-1606) contra los Habsburgo, la qual teminaría cola firma dun tratau de pas n'otoñu de 1606. Duranti el gobiernu del prencipi [[Gabriel Bethlen]] (1613–1629), Transilvania se convirtió nun centru coltural de [[Centruropa]]. Bethlen, cumu prencipi protestanti, participó ena [[guerra delos Trinta Añus]].
==== El sigru XVIII ====
[[Austria]], qu'abía reivindicau anteriormenti Transilvania, obtuvo la posesión del Prencipau pol [[Tratau de Karlowitz]] de 1699, que pusu fin ala guerra con [[Turquía]], i tamién consiguió anessionar-si los úrtimus restus del territoriu de lo que había siu Ungría dantis de la su derrota frenti alos otomanus, encluyendu el Prencipau de Transilvania, que permaneció baxu un regenti delos Habsburgo.
[[Archivu:Coa-transylvania-history-big.svg|thumb|180px|left|[[Escúu de Transilvania|Escúu del Gran Prencipau de Transilvania]].]]
En 1704 [[Francisco II Rákóczi]] fue elhiu Prencipi de Transilvania i reinó ata la derrota dela guerra d'endependencia húngara, en 1711.
L'estoria dela mayoría [[puebru rumanu|rumana]] de Transilvania nel sigru XVIII se centra ena religión, únicu aspeutu dela via púbrica ondi se lis permiti cierta espresión propia.
Las reformas de [[José II de Habsburgo|José II]] ilusionan alos rumanus: el emperaol declara la igualdá entri los ciudadanus enas puebracionis baxu control directu dela corona (''[[Königsboden]]'') en 1781.{{Harvnp|Seton-Watson|1924|p=307}} En 1790, sin embargu, col fracasu dela política de reformas del monarca, regresa el sistema feudal.
Ena segunda parti del sigru, las cuestionis socialis pasan a un primer planu anti las eclesiásticas. El territoriu s'alla baxu un sistema feudal d'extremu rigol, del que los rumanus son las prencipalis vítimas, inque no las únicas.
En 1765 la región se convirtió nun prencipau gobernau pola [[Casa de Habsburgo]] (dendi 1806 el [[Imperiu austríacu]]), peru tamién cun una emportanti nobleza úngara.
Aquí tenéis la continuación de la traducción al extremeño, siguiendo las reglas que me has dado:
Nel sigru XVIII, un grupu d’inteletualis [[puebru rumanu|rumanus]] de Transilvania fundun la Şcoala Ardeleană (Escuela Transilvana), que pidió representación política pa los rumanus ena Dieta de Cluj según su númeru, i a través del documentu ''[[Supplex Libellus Valachorum]]'' de 1791 (basau ena [[Declaración delos Derechus del Hombre i del Ciudadano]]) pidió igualdá en derechus palos rumanus colas demás nacionis de Transilvania (noblis, sajonis i [[Székely]]).<ref>Cita web |url=http://www.istoriatransilvaniei.ro/vol1/v1c6.pdf |título=Capítulo sobri el ''Supplex Libellus Valachorum'' en el libru sobri la estoria de Transilvania escrebiu pola Sociedá Coltural-Científica "George Bariţiu" |fechaacceso=24 de noviembri de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20111125074236/http://www.istoriatransilvaniei.ro/vol1/v1c6.pdf |fechaarchivo=25 de noviembri de 2011</ref> El documentu fue enviau al emperaol austríacu [[Leopoldo II del Sacro Imperio Romano Germánico|Leopoldo II]] i defendíu polos dos obispus rumanus, el ortodossu i el uniata. El emperaol lo envió ala Dieta, que lo rechazó.
==== El sigru XIX ====
[[Archivu:François Ier d'Autriche.jpg|[[Francisco I de Austria|Francisco II]], que gobernó Transilvania sin convocar la dieta.|thumb|left|250px]]
Duranti la primera mitá del sigru XIX, Transilvania es un refleju provincianu d’Ungría. A lo largu del reinau del reaccionariu emperaol [[Francisco I de Austria|Francisco I]], la Dieta nu se reúne entri 1811 i 1834, i el gobiernu atúa ilegalmenti enfringiendu la costitución nel su exerciciu del poel. La primera convocatoria dela Dieta tras el largu periou de gobiernu rial se salda cona su rápida disolución anti el cúmulu de protestas que recibi el soberanu. Tras la muerti de Francisco I, el poel se vuelvi más moderau i se permiti la reunión periódica dela Dieta.
Enos añus 1840, el resurgil del nacionalismo magiar lleva ala pretensión dela unión política de Transilvania con [[Ungría]], la adopción del [[idioma úngaro|úngaru]] cumu idioma oficial del gobiernu (1840), la utilización delas iglesias cumu meius de [[propaganda]] nacionalista magiar i la aprobación de medias represoras dotrus nacionalismus, cumu el [[Pueblo eslovaco|eslovacu]] u el [[pueblo rumano|rumanu]]. Nu nel parlamentu de [[Bratislava|Presburgu]], qu'únicamenti cuenta cun eslovacu (1847) i tres croatas entri las [[minoría]]s del reinu. La representación política de los [[pueblo rumano|rumanus]] ena propia Transilvania nu es proporcional al su númeru ni se lis toma en cuenta enas decisionis políticas.
;La revolución de 1848
[[Archivu:Kossuth Lajos Prinzhofer.jpg|[[Luis Kossuth]], revolucionariu húngaru, intransigenti nacionalista, arruinó el posibri entendimiento con los sajonis i rumanus transilvanus.|thumb|left|250px]]
Duranti la revolución general uropea de 1848, el gobiernu úngaru aprueba una serii de medidas radicalis: duración anual del parlamentu, eleccionis trianualis, ampliación del censu, abolición de los privilegius nobiliarius i dela servidumbri, libertá de prensa i de religión.
Se proclama amás la unión de Transilvania con [[Ungría]], animandu-si ala Dieta de [[Klausenburg]] ([[Cluj-Napoca|Cluj]]) a que tomi la encetiva pa realizala. El {{fecha|29|5|1848}} la Dieta, con el votu favorabri de los sajonis (que prontu se arrepientin), aprueba la unión.
[[Archivu:Avram Iancu.jpg|thumb|250px|[[Avram Iancu]], lídel dela revolución rumana en Transilvania (1848).]]
Pola su parti, los revolucionarius [[pueblo rumano|rumanus]] de Transilvania organizun el 3 de mayu una Gran Asamblea Nacional en [[Blaj]], ala que acudun {{Formatnum|40000}} rumanus, enclusu los revolucionarius [[Alexandru Ioan Cuza]] (dela región de Moldavia) i [[Dimitrie Brătianu]] (dela región de Muntenia). Redatun un documentu llamau ''Petiţiunea naţională'', ondi pedían la endependencia nacional delos rumanus de Transilvania, la liberación de los siervus rumanus sin compensación palos noblis, el establecimientu duna guardia nacional rumana, la libertá endividual i de expresión.<ref>[http://www.scribd.com/doc/1458379/REVOLUTIA-ROMANA-DE-LA-1848 Las peticionis rumanas en 1848]</ref> Fue organizau un Comité Nacional Permanenti en Sibiu, i los revolucionarius presentis afirmaron que «Transilvania ya nu es Transilvania, es simplimenti Rumania».<ref>[https://web.archive.org/web/20100324121820/http://media.ici.ro/history/ist07_02.htm Brevi estoria dela revolución de 1848].</ref> Essu se refería al ideal d’entoncis de crial un Estau [[Nación|nacional]] unitariu pa tolos rumanus, inque los revolucionarius dessi tiempu tamién estaban dispuestus a hazel algunus compromisus.
El extremismu del nuevu gobiernu úngaru, opuestu ala más mínima concesión al restu delas nacionalidais, hazi qu'estas se alíen con la corti reaccionaria.
Los noblis úngarus nu querían abolil la servidumbri i organizun un exército qu'atacó alas fuerças rumanas de Transilvania, mandás pol [[Avram Iancu]]. Iancu logró varias victorias<ref>enlace roto|1=http://www.defense.ro/gmr/Ultimul_nr/ciobanu-p.177-192.pdf Aspectus militaris dela revolución de 1848 en Transilvania] |2=[se quitó una URL no válida]</ref> i recibió promesas del emperaol austríacu [[Francisco José I]] de que las demandas rumanas de derechus serían satisfechas.
Mientris, el dirigenti úngaru [[Luis Kossuth]] estauta tribunalis revolucionarius que ejecutan, sin juiciu, a milis de supuestus opositoris del nuevu régimen. La su represión delos sajonis transilvanus es feros, aportal a disgustal a sus propius generalis.
Pa quandu, en huliu de 1849, el parlamentu, ya en [[Szeged]], sin posibiliá de aportal a acuerdu algunu col emperaol i ala espera dela entervención [[Russia|russa]] a favol desti, redacta una lei que concedi alas nacionalidais estensus derechus lingüísticus i religiosus, es demasiáu tardi: los magiaris nu cuentan cun créitu entri las mesmas i su participación ena guerra se vuelvi supérflua anti la presencia del ejército zarista del [[Imperio russu]].
;La reacción
[[Archivu:Austria Hungary ethnic ES.svg|thumb|250px|Transilvania dentru del Imperio Austrohúngaru: regionis con mayoría [[pueblo rumano|rumana]] en colol naranja, con mayoría [[Ungría|úngara]] en colol verdi (en 1910).]]
El gobiernu reacionariu que s'implantó tras el aplastamientu dela revolución entri 1849 i 1859 se bassó nel centralismu, el clericalismu i la germanización del Imperio, ignorandu las aspiracionis nacionalistas.
La vuelta al gobiernu costitucional endispués delas derrotas en [[Italia]] hazin resurgil la Dieta en 1861, ala que nu acudin los úngarus alegandu que la unión con Ungría de 1848 la hazi imposibri. Sajonis i rumanus quentan col poel pola primera vezi i aprueban una serii de medidas pa logral el reconocimientu dela nación [[pueblo rumano|rumana]], ek su idioma i de las sus ilesias en igualdá colas demás. En 1865 la Dieta regressa de [[Sibiu]] a Cluj i la modificación del censu vuelvi a asegural la mayoría magiar, ación motivá pola negociación entri el emperaol [[Franciscu José I|Franciscu José]] i la nobleza úngara. La nueva Dieta solicita el reconocimientu imperial dela unión con [[Ungría]], a pessal dela oposición rumana i la postura ambigua de los sajonis.
;Reunificación c'Ungría
Col [[Compromiso Austrohúngaro]] entri Franciscu José I i los noblis úngarus, Transilvania pasa definitivamenti a hazel parti d’Ungría. La unión, consumá pola Lei XLIII de 1868, aseguraba en teoría la igualdá delos ciudadanus, sin descriminación pol raça u religión, inque la prática nu fue tan igualitaria.
Mesmo assina, el censu llevau a cabu polas autoridais austrohúngaras en 1910 amostró que los [[pueblo rumano|rumanus]] eran la mayoría en el territoriu que endispués de 1918 pasó a hazel parti de Rumania.
=== Edá Contemporánea ===
[[Archivu:Alba Iulia Orthodox Cathedral.jpg|thumb|right|200px|Catedral ortodossa dela unificación rumana, Alba Iulia.]]
[[Archivu:Frati romani.jpg|right|200px|thumb|Manifestu de 1916 enviau a los rumanos de Transilvania]]
En diziembri de 1918, endispués dela vitória dela [[Triple Entente]] ena [[Primera Guerra Mundial]], la Gran Asamblea Nacional de Alba Iulia, que representaba a tolos rumanus de Transilvania, [[Banatu]] i [[Ţara Ungurească]] (el territoriu entri Transilvania i el [[Tisza|ríu Tisza]]), decretó la unión con Rumanía de tolos territorius con mayoría de puebración rumana. La Asamblea decidió tamién la criación dun Gran Conseju Nacional Rumanu pa represental alas tres provincias antis mencionás i defendel a la nación rumana «en qualquiel momentu i en qualquiel lugal, frenti a qualquiel nación del mundu».<ref>Wikisource|idioma=ro|Rezoluţiunea Adunării Naţionale de la Alba Iulia|''Rezoluțiunea Adunării Naționale de la Alba Iulia''.</ref>
La unión con [[Rumania]], apoyá tamién polos sajonis (alemanis) de Transilvania,<ref>https://www.britannica.com/EBchecked/topic/674719/Transylvanian-Saxons Artículu sobri los sajonis de Transilvania ena Britannica Online]</ref> obtuvo el reconocimientu delas potencias dela Triple Entente el 4 de juniu de 1920, con el [[Tratado de Trianon]], inque la lindi con Ungría quedó establecía más al esti que lo pedíu enicialmenti. Pa el momentu del tratau de Trianon, la puebración rumana en Transilvania alcanzaba el 55 %, la húngara el 31 % i la alemana el 10 %.
Según Elek Fényes, emportanti investigador úngaru ena [[estadística]] descriptiva, se puei afirmal que entri 1830-1840, un 62,3 % dela puebración dela Transilvania de ogañu era [[pueblo rumano|rumana]], mientris que el 23,3 % dela puebración tenía el [[idioma húngaro]] cumu luenga materna.<ref>Fényes, Elek ''El estau atual d’Ungría i de sus territorius ajuntus, dendi un puntu de vista estadísticu i demográficu'', Trattner-Károlyi, Pest (1839-1840)</ref> Se estima que, en el tiempu del censu de 1869, el 59 % dela puebración transilvana era rumana, mientris que el 24,9 % era húngara.<ref>Varga, Árpád E., «Evolución demográfica i la dinámica delas relacionis étnicas i confesionalis en el territoriu dela Transilvania contemporánea (1869-1920)», ''Erdélyi Múzeum'' 1-2, 1997 (LIX), págs. 40-87.</ref> Árpád Varga explica que la tasa de crecimientu de los [[húngaros]] en Transilvania fue el dobi frenti ala dela puebración global de Transilvania, debíu ala política de [[magiarización]] que se puso en prática entri la creación del dualismu [[Imperio austrohúngaro|austrohúngaru]] (1867) i la [[Primera Guerra Mundial]].<ref name="Erdely">Árpád Varga, http://www.kia.hu/konyvtar/erdely/erdang.htm «Erdély magyar népessége 1870—1995 között» ('Húngaros en Transilvania entri 1870 i 1995'), en Magyar Kisebbség 3-4, 1998 (Nuevas series, IV), pp. 331-407. Traducción al inglés pol Tamás Sályi. Edición de Rachel Orbell, Nándor Bárdi, László Diószegi i András Gyertyánfy, publicá en Budapest, Teleki László Foundation (Occasional Papers, 12), marçu de 1999.</ref>
[[Ungría]] mantuvu las sus reivindicacionis sobri el territoriu, i en 1940, duranti la [[II Guerra Mundial|Segunda Guerra Mundial]], el norti de Transilvania, cuna superfici de 44 030 km² i una puebración de 2 578 100 abitantis (según el censu úngaru de 1941) fue otorgau a [[Ungría]] pol [[Segundu arbitraje de Viena]] delas potencias del [[Potencias del Eji en la Segunda Guerra Mundial|Eji]] Roma-Berlín-Tokio, el 30 de abostu. Nel [[sur]] de Transilvania permaneçun más de 2 millonis de rumanus.<ref>[[Joseph Rothschild|Rothschild, Joseph]]. ''East Central Europe Between the Two World Wars: A History of East Central Europe''. University of Washington Press. p. 184 ISBN 978-0-295-95357-1</ref> El estoriaol Keith Hitchins resumió dela siguienti manera la situación creá pol Arbitrajiu en su libru ''Rumania: 1866-1947'', [[Oxford University Press]] (Oxford History of Modern Europe), 1994:
''Lejus de resolvel el asuntu, el Arbitrajiu de Viena solu consiguió empeoral las relacionis que a entri [[Rumania]] i [[Hungría]]. Nu consiguió separal a tolos rumanus de tolos húngarus. Entri 1 150 000 i 1 300 000 rumanus, mejol dichu, entri el 48 % i más del 50 % dela puebración del [[norte]] de Transilvania (dependiendu dela estadística que se tomi cumu referencia) se vierun incorporaus a Hungría, mientris que 500 000 húngarus siguierun vivendu en el [[sur]] de Transilvania, en Rumania.''
Tras la [[II Guerra Mundial]], el territoriu cedíu pol Eji fue devueltu a [[Rumania]]. Endispués dela caída del régimen de [[Nicolae Ceaușescu|Ceausescu]], Transilvania s'a convertíu ena región más dinámica del país dendi el puntu de vista conómicu, social i políticu. Ogañu, el 18 % dela puebración de Transilvania sigui pertencel a la etnia húngara, siendu mayoritarius enos distritus de Covasna i Harguita.
== Geografía ==
[[Archivu:Podisul Transilvaniei.jpg|300px|thumb|Meseta transilvana.]]
[[Archivu:Northern Transylvania yellow.png|thumb|Mapa de Rumania (1939), con el norti de Transilvania en amarillu.]]
La región es una meseta elevá, esta quasi totalmenti rodeá polas ramas Meridionalis (u Alpis de Transilvania), Orientalis i Occidentalis ([[Montes Apuseni]]) de los [[Montes Cárpatos]]. Las montañas rodean la región cumu una pael i en varius lugaris avançan hazia el interirol. Los prencipalis ríus (Muresh, Târnava, etc.) son afluentis del [[Tisza]].
Cabi destacal dos sectoris bien diferenciaus ena meseta: el sector norti, menus elevau, i conocíu cumu Llanura Transilvana, ondi abundan las lagunas, i el sur, más elevau, accidentau pol profundus vallis.
La meseta tini una artitú de 300–500 m sobri el nivel del mari.
Transilvania limita al norti con la región estórica de [[Maramureş]], al noresti con la de [[Bucovina]], al esti con la dela [[región de Moldavia (Rumania)|Moldavia rumana]], al sur con la de [[Muntenia]] i la de [[Oltenia]], i al oesti con la del [[Banato rumano]] i la de [[Crişana]].
== División alministrativa ==
[[Archivu:Sibiuphoto.jpg|thumb|right|La ciá medieval de [[Sibiu]].]]
L'ária total del estóricu [[voivodato]] es de 55 146 km².<ref>https://web.archive.org/web/20200228094241/http://romaniatraveltourism.com/node/326 Transilvania] {{Wayback|url=http://romaniatraveltourism.com/node/326 |date=20200228094241 }} at romaniatraveltourism.com</ref><ref>http://www.studylight.org/enc/bri/view.cgi?n=33198 Transylvania] at 1911 Encyclopedia Britannica</ref> Las regionis concedías a Rumania en 1920 cubrían 23 condaus encluyendu cerca de 102 200 km² (entri 102 787 i 103 093 km² según huentis húngaras i 102 200 km² en documentus rumanus contemporáneus). Ogañu, debíu alas diversas reorganizacionis alministrativas, el territoriu abarca 16 condaus (en rumanu: ''[[judeţ]]''), cun una superfici de 99 837 km², en el centru i el noroesti de Rumania.
Los 16 condaus son: [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Arad|Arad]], [[Distritu de Bihor|Bihor]], [[Distritu de Bistrita-Năsăud|Bistrita-Năsăud]], [[Distritu de Braşov|Braşov]], [[Distritu de Caraş-Severin|Caraș-Severin]], [[Distritu de Cluj|Cluj]], [[Distritu de Covasna|Covasna]], [[Distritu de Harghita|Harghita]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Maramureş|Maramureş]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Distritu de Sălaj|Sălaj]], [[Distritu de Satu Mare|Satu Mare]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]] i [[Distritu de Timiş|Timiş]].
Las ciais más puebrás, según el censu de 2011, son:<ref name="hotnews-census2011data">{{cita web |url = http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_Tab_31.xls |título = Population at 20 October 2011 |fecha = juliu de 2013 |fechaacceso = 2 de hebreru de 2014 |editorial = [[National Institute of Statistics (Romania)|INSSE]] |idioma = ro |fechaarchivo = 21 de diciembri de 2018 |urlarchivo = https://web.archive.org/web/20181221145251/http://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2013/07/sR_Tab_31.xls |deadurl = yes }}</ref>
Transilvania:
* [[Cluj-Napoca]]
* [[Brașov]]
* [[Sibiu]]
* [[Târgu Mureș]]
Banatu:
* [[Timisoara|Timișoara]]
* [[Reșița]]
Crișana:
* [[Oradea]]
* [[Arad]]
Maramureș:
* [[Baia Mare]]
* [[Satu Mare]]
== Conomía ==
[[Archivu:Salina Turda 1.jpg|thumb|[[Salina Turda|Minas de sal de Turda]].]]
La Transilvania cumu núcleu del [[voivodato]] medieval tini una superfici de 57 000 km² aprosimadamenti, peru 99 837 km² encluyendu a Crişana, Maramureş i el Banato rumanu. Su suelu es adecuau pa el cultivu de frutas, cerealis i remolacha açucarera. Tamién se produci vinu i se cría ganau. Transilvania es rica en mineralis cumu el oru i la prata, así cumu la sal i el carbón.
Transilvania produci alreol del 35 % del [[Producto Interno Bruto|PIB]] de [[Rumanía]] i tini una [[renta per cápita]] de alreol de US$ 11 500, lo que suponi un 10 % más que el promediu del país.
== Demografía ==
Está abitá mayoritariamenti por rumanus (75 %). Tamién dessistin minorías de húngarus (20 %), gitanus (3,3 %) i alemanis (0,7 %).
El primer censu oficial de Transilvania nel que se hizu distinción entri nacionalidais (distinción hecha sobri la basi dela luenga materna) fue efectuau polas autoridais austrohúngaras en 1869. Pal periodu anterior a esti añu dessistin solu estimacionis delas proporcionis delas diversas etnias de Transilvania. Assina, Elek Fényes, estadísticu magiar del sigru XIX, estimaba en 1842 que la puebración de Transilvania delos añus 1830-1840 estaba compuesta nuna proporción de 62,3% rumanus i 23,3% magiaris.<ref>Elek Fényes, ''The statistics of Hungary'' (Títulu original: ''Magyarország statistikája''), Vol. 1, Trattner-Károlyi, Pest. VII, 1842</ref>
Los resultaus delos census oficialis efectuás dendi 1869 ata ogañu están presentaus en el tabuleru de más abaju.
Es de mencional que pa establecel la etnia, el censu del añu 1910 á tomau en consideración la luenga materna. Esta á modificau los porcentajis delas puebracionis magiara i alemana, dau el hechú de que dessistían tamién otras minorías étnicas palrantis de luenga magiara u alemana.<ref>Árpád, Varga E., ''[https://web.archive.org/web/20110907011219/http://www.kia.hu/konyvtar/erdely/studrom.htm Recensăminte ale populației pe teritoriul Transilvaniei, în perioada 1850-1910] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110907011219/http://www.kia.hu/konyvtar/erdely/studrom.htm |date=2011-09-07 }}'' en ''El Censu de 1910 Transilvania.'', Traian Rotariu (coordinadol), Maria Semeniuc, Mezei Elemér.
București, 1999, Editura Staff. p. 693-712. (Estudius censualis Transsilvanica)</ref>
{| class="wikitable" border=1 cellspacing=0 cellpadding=2 style="border-collapse:collapse;"
! Añu || Total || Rumanus || Magiaris || Alemanis
|- align="right"
|1869|| 4.224.436 ||59,0%||24,9%||11,9%
|- align="right"
|1880||4.032.851||57,0%||25,9%||12,5%
|- align="right"
|1890||4.429.564||56,0%||27,1%||12,5%
|- align="right"
|1900||4.840.722||55,2%||29,4%||11,9%
|- align="right"
|1910||5.262.495||53,8%||31,6%||10,7%
|- align="right"
|1919||5.259.918||57,1%||26,5%||9,8%
|- align="right"
|1920||5.208.345||57,3%||25,5%||10,6%
|- align="right"
|1930||5.114.214||58,3%||26,7%||9,7%
|- align="right"
|1941||5.548.363||55,9%||29,5%||9,0%
|- align="right"
|1948||5.761.127||65,1%||25,7%||5,8%
|- align="right"
|1956||6.232.312||65,5%||25,9%||6,0%
|- align="right"
|1966||6.736.046||68,0%||24,2%||5,6%
|- align="right"
|1977||7.500.229||69,4%||22,6%||4,6%
|- align="right"
|1992||7.723.313||75,3%||21,0%||1,2%
|- align="right"
|2002||7.221.733||74,7%||19,6%||0,7%
|- align="right"
|2011||6.789.250||70,6%||17,9%||0,4%
|} Huenti:<ref>Árpád Varga E., ''Húngarus en Transilvania entri 1870 i 1995'', Títulu original: ''Erdély magyar népessége 1870–1995 között'', Magyar Kisebbség 3–4, 1998 (Nuevas seriis IV), pp. 331–407. Traducción pol Tamás Sályi, Fundación Teleki László, Budapest, 1999</ref>
=== Religión ===
[[Archivu:Cizer.bis de lemn in muzeu Cluj.jpg|thumb|right|[[Ilesia de madera de Cizer]] nel Museu etnográficu de Transilvania en [[Cluj]].]]
El '''[[cristianismu]]''' es la religión predominanti en Transilvania. La mayoría delos cristianus son ortodossus, peru dessistin tamién comunidais emportantis de protestantis i católicus.
{| class="wikitable"
! Cultu / Religión
! 1930
! Porcentaji
! Númeru
! 2011
! Porcentaji
! Númeru
|-
| Ortodossus
! rowspan="9" |
| 34,85%
| 1.933.534
! rowspan="9" |
| 61,96%
| 4.475.066
|-
| Catolicismu (romanu-católicus i grecu-católicus)
| 42,01%
| 2.330.439
| 10,74%
| 775.810
|-
| Protestantismu Estóricu (calvinis, unitarius, luteranus)
| 18,72%
| 1.038.464
| 9,40%
| 679.714
|-
| Protestantismu Evangélicu
| 0,66%
| 37.061
| 4,70%
| 339.472
|-
| Altrus cristianus
| 0,1%
| 5.546
| 1,16%
| 84.062
|-
| Islam
| -
| -
| 0,04%
| 3.416
|-
| Judaísmu
| 3,45%
| 191.697
| 0,01%
| 1.178
|-
| Otra religión
| -
| -
| 0,21%
| 15.289
|-
| Ateísmu / Sin religión
| -
| -
| 0,27%
| 19.498
|}
Dessisti un númberu restrinhiu d'aadventistas]], [[Testigus de Jehová]] i otrus cultus (encaajaus ena categoría "''Otrus cristianus''").
''Los datus tinin en cuenta la Transilvania estendía (con Banat, Crișana i Maramureș).''
== Coltura ==
[[Archivu:Bran Castle.jpg|thumb|right|[[Castillu de Bran]], cerca de [[Braşov (ciá)|Braşov]].]]
La coltura de Transilvania es compleja, debíu a su variá estoria. La su coltura a estau ligá estóricamenti tantu a Uropa Central cumu a Uropa sudoriental, i tini emportantis [[Úngaros de Rumania|enfluencias úngaras]] i [[Inmigración alemana en Rumania|alemanas]].
Con respetu ala arquitetura, l'[[Arquitectura gótica|estilu góticu]] de Transilvania se conserva ata los muestrus días en monumentus cumu la [[Iglesia Negra (Brașov)|Ilesia Negra de Braşov]] (sigrus XIV i XV) i varias otras catedralis, así cumu el [[Castillo de Bran]] en el condau de Braşov XIV), el [[Castillo de Hunyad]] en Hunedoara XV).
Escritoris notabris cumu [[Emil Cioran]], [[Lucian Blaga]], [[George Coşbuc]], [[Octavian Goga]] i [[Liviu Rebreanu]] tuvierun nacencia en Transilvania. Esti úrtimu escrebió la novela Ion, que presenta al letol una descripción dela vida de los campesinus i enteleutualis de Transilvania a finalis del sigru XIX.
Adquirió especial notoriedá tras la publicación dela novela ''[[Drácula]]'' (1897), escrebía pol [[Bram Stoker]] i ambientá en esta región.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
* Edouard Sayous, pag.25: [https://archive.org/details/histoiregnra00sayouoft/page/24/mode/2up Histoire générale des Hongrois]
* Giurescu, Constantin C., ''Transylvania in the history of Romania: an historical outline'', Londres, Garnstone, 1969.
* Grumeza, Ion, ''Dacia: land of Transylvania, cornerstone of ancient eastern Europe'', Lanham (Maryland), Hamilton Books, 2009. {{OCLC|297206879}}
* Károly, Nyárády R. et. al. [https://web.archive.org/web/20160303182601/http://www.kia.hu/konyvtar/erdely/emnyar.htm ''Erdély népességének etnikai és vallási tagolódása a magyar államalapítástól a dualizmus koráig''.] {{Wayback|url=http://www.kia.hu/konyvtar/erdely/emnyar.htm |date=20160303182601 }} {{OCLC|714737361}}
* Lehrer, Milton G. y David Martin, ''Transylvania, history and reality'', Silver Spring (Maryland), Bartleby Press, 1986. {{OCLC|14271611}}
* {{Obra citada |enlaceautor=R. W. Seton-Watson |apellido=Seton-Watson |nombre=R. W. |título=Transylvania in the 19th century |editorial=The Slavonic Review |volumen=3, n.º 8 |año=1924 |páginas=304-319 |ubicación=Londres <!-- [http://www.mhra.org.uk/index.html Modern Humanities Research Association]. URL -->}} {{JSTOR|4201857}}
* Xenopol, Alexandru D., ''Histoire des Roumains de la Dacie trajane'', París, Leroux, 1896.
== Atijus p'ahuera ==
* [http://www.larumania.es/ciudades-y-regiones-de-rumania/transilvania Información turística y cultural de Transilvania]
== Guipal tamién ==
* [[Via Transilvanica]]
q4lpgo33y9nwvau2eq9ydnsbmp6643s
Literatura estremeña
0
11319
143922
143438
2026-08-13T02:24:11Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143922
wikitext
text/x-wiki
{{destacau}}
[[Archivu:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|197px|right|thumb|[[Carolina Coronado]] es una de las escrevioras más destacás dela literatura estremeña en castellanu.]]
[[Archivu:Miguel y Elisa Herrero Uceda.jpg|197px|right|thumb|[[Elisa Herrero Uceda]] es una delas escrevioras más destacás dela letratura estremeña n'estremeñu.]]
La '''literatura estremeña''' es aquella escrevía polo utoris estremeñus enas diferentis luengas palrás en [[Estremaúra]]: [[Lengua castellana|castellanu]], [[Lengua estremeña|estremeñu]], [[Castú (palra)|castú]], [[A fala|fala]] i [[Portugués oliventinu|portugués]].
Se puei izil que la letratura estremeña esmiença conus testos escrevíus en [[latín]]. Unu delos primerus delos que temus testimoñus oi es ''De vita et miraculis Patrum Emeritensium'' (635) atribuyíu a Paulu Diáconu.{{harvnp|Emeritensis|1638}}
Alo largu'l tiempu, la mayoría delus utoris estremeñus án escrevíu en [[castellanu]] i solu enus últimus siegrus án apaecíu obras n'otras luengas d'[[Estremaúra]], comu l'[[Lengua estremeña|estremeñu]] i el [[Castú (palra)|castú]].{{harvnp|Montero Curiel|2014|pp=625-658}}
== Letratura en latín ==
Unu delos primerus testus dela letratura estremeña, escrevíus en latín es ''De vita et miraculis Patrum Emeritensium'' (635) atribuyíu a Paulu Diáconu.{{harvnp|Emeritensis|1638}}
Tamién nesta luenga escrevió Juan de Carvajal (1400-1469), que hue religiosu, diplomáticu, obispu i cardenal. Entri las sus obras destacan ''Defensio sedis apostolicae'', ''Relatio compendiaria legationum suarun'', escrevía entri 1441 i 1455, ena epoca ena qual estuvu en [[Roma]], [[Ungria|Ungría]] i [[Alemaña]], l'''Opus epistoralum'' o los sus ''Sermones''.{{harvnp|Real Academia de la Historia|s.f.}} Otru religiosu estremeñu qu'escrevió'n latín hue [[Bernardino López de Carvajal y Sande]], utol, entri otrus, dela ''Oratio ad Alexandrum VI nomine regum Hispaniae habita super praestanda solemni obedientia'' (1492).{{harvnp|Cataneus|1492}}
== Literatura en castellanu ==
[[Archivu:José de Espronceda (detalle).jpg|197px|right|thumb|[[José de Espronceda]] es unu de los escrevioris estremeñus en castellanu más señalaus.]]
Es verdá qu'es compricau alcuentral escrevioris estremeñus en luenga romanci hata'l siegru XV, debíu a qu'entri los siegrus XIII i XV, la región sufrió un processu de Reconquista.{{harvnp|Rodríguez-Moñino|1942}} Nel siegru XV, cona refolga coltural de ciáis comu Guadalupi o Prasencia, esmiença la frorencia delas letras estremeñas pola enfrugencia dela bibloteca'l [[Monastériu de Guadalupi]].{{harvnp|Rodríguez-Moñino|1942}} Atopamus el ''Tratado muy devoto del viaje e misterios de la tierra sancta de Jerusalén'' por Fray Alonso de Medina.{{harvnp|de Mérida|1501}}
Angunus utoris desti siegru sonin Vicente Arias de Balboa (†1414), que glosó'l "Fuero Real"{{harvnp|Pérez Martín|1997}} i Bartolomé Torres Naharro (1485-1520?), poeta i dramaturgu dela [[Renacéncia|Renacencia]], de quien destaca ''Propalladia ("Primeros dones a Palas")'', que retrata la vida romana.{{harvnp|Luna|2012}} Domingo Marcos Durán (c. 1465 – 1529) espubricó el primel tratu de musicología en castellanu, ''Lux Bella'', en 1492, al qu'acontinarun ''Comento Sobre Lux Bella'' (1498) i ''Súmula de Canto de Organo'' (c. 1507).{{harvnp|de la Cuesta|1978}}
Nel [[Sigru XVI|siegru XVI]] puei vel-si una frorencia dela letratura en Estremaúra con dramaturgus comu [[Vasco Díaz Tanco]] (†1560), [[Bartolomé Torres Naharro]] (1485-1520?) i poetas comu [[Francisco de Aldana]] (1537-1578) i [[Joaquín Romero de Cepeda]] (1545-1581), cuya obra es en güena parti de cercustancias i d'estilu italianiçanti. Entri las obras de [[Vasco Díaz Tanco]] destacan ''Jardín del alma cristiana'',{{harvnp|Fernández Lanza|2019}} ''El Astrolabio natalicio''{{harvnp|Espino|2012}} o ''Cuando su rey en prisión''. Otru dramaturgu es Luis Miranda de Villafañe (1575) qu'escrevió la ''Comedia Pródiga''{{harvnp|Group|s.f.}} (1554) ondi s'encluin varius cuadrus dela vida española dela epoca. En gramática i retórica destaca [[Francisco Sánchez de las Brozas]] (1523–1600), conocíu comu "El Brocense". Tamién destaca [[Benito Arias Montano]] (1527 -1598), que derigió l'adicion dela Biblia Políglota d'Amberis (conocía comu ''[[Biblia Regia]]'').{{harvnp|Ruiz Vila|2023|pp=77–86}}
En mística destacan es [[San Pedro de Alcántara]] (1499-1562) con obras comu'l ''Tratado de la Oración y la Meditación''{{harvnp|de Alcántara|1758}} (1557), i Fray Juan de la Cruz (1542-1591) col su ''Cántico espiritual'' (1578).{{harvnp|Mancho Duque|s.f.}} N'épica, destaca Luis Zapata de Chaves (1526-1595) col su poema ''Carlo famoso'', poema en otavas de cincuenta cantus espubricáu en 1566.{{harvnp|Cacho Casal|2012}}
El siegru XVII no tien ni muchus escrevioris ni de muncha calidá. Se puei destacal [[Antonio de Monroy]], realçau por [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] nel su ''[[Viaje del Parnaso]]'' i [[Alonso de Acevedo]], qu'espubricó el cantu épicu ''La creación del mundo''.{{harvnp|Barbolani|2020|pp=45–62}} Tamién atopamus el libru ''Comentarios de D. García de Silva y Figueroa de la embajada que de parte del Rey d'España Don Felipe III hizo al rey Xa Abas de Persia'', escrevíu por García de Silva y Figueroa dispués dela su embaxá entri 1614 i 1624, enque no huera espubricau hata'l 1903.{{harvnp|Asín Palacios|1928}}}
{| class="toccolours" border="0" cellpadding="2" cellspacing="10" align="right" style="margin:0.5em;"
|valign="top" style="font-size: 90%" |
:Los hechos, las empresas, las hazañas,
:el valor, y el poder de Carlo canto:
:De Carlo Quinto, rey de las Españas,
:Y Emperador del Sacro Imperio Santo.
:Sus obras de virtud, y esfuerço estrañas,
:(que al mundo admiración fueron y espanto)
:trayendo las yo agora a la memoria,
:Haran aquí una nueva, y grata historia.
:''Carlo famoso''<br>Luis Zapata de Chaves
|}
Nel siegru XVIII, poemus destacal el dramaturgu Vicente Antonio García de la Huerta (1734 - 1787) cona su obra ''Raquel'', estrená nel añu 1778 en [[Mairil]], duranti el dessiliu del utol n'[[Orán]]. L'obra apaició nel momentu dela consolidación dela tragedia neocrássica española comu géneru. Entri los poetas destacan [[Cristóbal de la Beña]] (1777-1833), Francisco Gregorio de Salas (1729-1808), utol dela ''[[Décima a Extremadura]]''{{harvnp|Sánchez Pascual|1993|pp=393–408}} i Juan Meléndez Valdés (1754-1817). Otrus utoris sonin Juan Pablo Forner (1756-1797), de quien destaca ''Exequias de la lengua castellana'', una obra satírica i crítica, en prosa i vessu; i Antonio Mogollón, qu'escrevió ''"Lamentaciones de Jeremías, profeta'', un librinu de 47 páginas, con entrouzión en prosa i quatru capítalus en vessu, amás de quatru composicionis brevis palas fiestas dela proclamación del Estatutu Real de Gaualupi.{{harvnp|Romero Chacón|2006}}
El siegru XIX esmiença col Romanticismu, con escrevioris destacaus comu [[José de Espronceda]] (1808-1842) i Carolina Coronado (1823-1811). Desta última destacan las obras ''Jarilla'' (1850) i ''La rueda de la desgracia'' (1873). Otrus utoris sonin Vicenta García Miranda de Campanario, qu'esmençó a escrevil ispirá pola Carolina Coronado, i cuyu únicu libru espubricáu hue ''Flores del valle'', con 75 poemas de diferentis temas; el políticu Antonio Hurtado y Valhondo (1825-1878), utol dela novela ''Corte y Cortijo'', espubricá en 1870 i premiá pola Real Academia de la Lengua; Juan Donoso Cortés con ''Elegía a la duquesa de Frías'' i ''El Cerco de Zamora''{{harvnp|Escritores de Extremadura|s.f.}} i Juan Leandro Jiménez{{harvnp|Escritores de Extremadura|s.f.}}, de quien de descubrió un manuscritu inéditu escrevíu pa una poetisa estremeña dela epoca.{{harvnp|Manzano Garias|1950|pp=3-11}}
Nel [[Sigru XX|siegru XX]], destacan [[Antonio Reyes Huertas]] (1887-1952) conas sus ''[[Estampas campesinas]]'', [[Pedro Romero Mendoza]] (1896-1969), diretol dela revista ''[[Alcántara (revista)|Alcántara]]'' dela [[Deputación Provincial de Caçris]] duranti 20 añus; [[Jesús Delgado Valhondo]] (1909-1993), [[Manuel Pacheco]] (1920-1998). [[Felipe Trigo]] (1864-1916) con ''Harrapellehus'' (1914){{harvnp|IES Norba Caesarina|2012}}, [[Mario Roso de Luna]] (1872-1931), cúya obra tieni una gran infrugencia dela teusofía, i Enrique Segura Otaño, Diretol dela Revista de Estudios Extremeños i redatol-xefi del Diario de Badajoz. [[Diego Doncel]] es otru utol destacau, con varius premius ganaus comu'l premiu Adonais de 1990 pol su puemariu ''El único umbral''{{harvnp|Doncel|1991}} i el Premio Café Gijón de novela pol ''Amantes en el tiempo de la infamia'' (2013).{{harvnp|Doncel|2013}} Tamién emportanti es Félix Grande Lara (1937-2014), con varius premius recebíus comu'l Premio Adonáis de Poesía 1963 pol ''Las piedras'',<ref>[http://www.adonais.com.es/premios-anteriores/ Premios anteriores]</ref> el Premio Guipúzcoa 1965 pol ''Música amenazada'',{{harvnp|Juan March|s.f.}} el Premio Eugenio d'Ors 1965 pol ''Las calles'',{{harvnp|Aparicio|s.f.}} el Premio Casa de las Américas 1967 pol ''Blanco Spirituals'',{{harvnp|Yurkievich|1971}} el Premio Nacional de Poesía 1978 pol ''Las rubáiyatas de Horacio Martín''{{harvnp|El País|1978}} i el Premio Felipe Trigo de Narración Corta 1994 pol ''El marido de Alicia''.{{harvnp|Siglo Futuro|s.f.}} Luis Landero, recebió'l Premio de la Crítica de narrativa castellana i el Premio Nacional de Narrativa pol ''Juegos de la edad tardía'', publicá en 1989.{{harvnp|Gastaldi Mateo|2023}} Entri las mugeris destaca [[Pureza Canelo Gutiérrez]], quien recebió'l ''Premio Adonáis de Poesía'' en 1970 pol ''Lugar común''{{harvnp|March|s.f.}} i [[Irene Sánchez Carrón]], con varius premius comu'l Premio Hermanos Argensola 1997 pol ''Porque no somos dioses''{{harvnp|Fernández-Pello|2017}}, el Premio Adonáis de poesía pol poemario ''Escenas principales de un actor secundario'' (1999),{{harvnp|López Algora|2000}} el Premio Internacional de Poesía Antonio Machado 2008 pol su libru ''Ningún mensaje nuevo''{{harvnp|Chicharro|2010}} i el Premio de Poesía Emilio Alarcos 2017 pol su libru ''Micrografías''.{{harvnp|la voz / europa press|2017}}
Enel siegru XXI destacan [[Dulce Chacón]], que recebió'l Premiu Azorín pola su novela ''Cielos de barro'' (2000),{{harvnp|Martínez Galiana|2000}} ambientá ena Estremaúra la posgerra. De la mesma utora es ''La voz dormida'', novela desenroá ena posgerra civil española entri la cárcel de las Ventas i una pequeña pensión dela calli Atocha en los Mairilis. La novela otuvu'l Premio Libro del Año 2002 i hue adatá'l cini en 2011. La su hermana Inma Chacón, hue Finalista del Premio Planeta 2011 con ''Tiempo de arena''. José Cercas Domínguez es otru utol destacáu, que recebió'l Premio Internacional de Literatura Gustavo Adolfo Bécquer 2021 pol su libru ''Lo que en verdad sucede'' i pol conhuntu la su obra.{{harvnp|El Independiente|2021}}
== Literatura en estremeñu ==
[[Archivu:1872-01-30, La Ilustración de Madrid, Vicente Barrantes, A. Perea.jpg|197px|left|thumb|Vicente Barrantes Moreno es el primel utol que conocemus que usó l'estremeñu. Esta luenga hue usá nel saineti cómicu "Idilio de última moda", incluyíu en ''Días sin sol" (1875).{{harvnp|Barrantes|2017}}]]
{| class="toccolours" border="0" cellpadding="2" cellspacing="10" align="right" style="margin:0.5em;"
|valign="top" style="font-size: 90%" |
:Muchachos, manos a la azaa:
:un golpe atrás y otro alante,
:y si la tierra hace morro,
:firme en el morro daile,
:que el amo no es señorito,
:y es imposible engañale".
:''Idilio de última moda''<br>Vicente Barrantes Moreno
|}
La lengua d'Estremaúra prencipia aparecel ena decumentación dendi el [[Sigru XIII|siegru XIII]].{{harvnp|Carmona García|2022|p=84-86}} Nel [[Sigru XVIII|siegru XVII]] aparecin testus en sudialeutu talaveranu (1638).{{harvnp|Carmona García|2022|p=84-86}} L'estremeñu prencipia a tenel más presencia ena literatura con [[Vicente Barrantes Moreno|Vicente Barrantes]] i su ''[[Días sin sol]]'' de 1875.{{harvnp|Carmona García|2022|p=84-86}}{{harvnp|Barrantes|2017}}
En 1984, [[José María Alcón Olivera]] publicó ''Requilorios'', la primera novela escrevía n'estremeñu.{{harvnp|Feijóo|2022}} Abría qu'esperal hata lus añus 2000 pa vel nuevus pubricacionis n'estremeñu, n'esti casu, ena [[palra d'El Rebollal]], con ''[[El corral los mis agüelus]]'', de José Benito Mateos Pascual. Esti hue seguío pola ''Primera Antología de Poesía Extremeña'' enel añu 2005. Enel 2011 se publicó ''[[La nueva literatura en estremeñu]]'', seguía enel 2012 pol [[La nueva literatura en estremeñu 2|una sigunda parti]].{{harvnp|OSCEC|2012}}
En 2012, Ismael Carmona García publicó'l puemariu ''Pan i verea''. Los ermanus [[Miguel Herrero Uceda]] i [[Elisa Herrero Uceda]] publicaron dos librus de relatus en estremeñu: unu en 2012, col títulu ''[[Ceborrincho, relatos extremeños]]'', i otru enel 2015, tituláu ''[[Mamaeña, relatos extremeños]]''. Otrus librus enos añus posterioris son ''La huélliga'' de Marcos Cruz Díaz i ''El sol del lobu'' d'Aníbal Martín. Enel 2025, Vicente Costalago publicó ''[[Euris estremeñus i sotras poemas]]'', dividíu en tres partis: la primera con puemas épicus sobri varius euris estremeñus; la sigunda con puesias religiosas, i una úrtima con poesías sueltas.{{harvnp|Sánchez|2025}} En noviembri del mismu añu, publicó ''Estórias estremeñas'', con tres relatus, dos d'ellus infruyíus pola mitología estremeña i otru espiráu nela [[rebelión campuza estremeña]].
== Literatura en castú ==
[[Archivu:Homenaje a Luis Chamizo.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|Con Luis Chamizo tieni nacéncia la literatura en castúu.]]
Se puei dizil que la literatura en [[Castú (palra)|castú]] tuvu nacéncia con [[Luis Chamizo]] (1894-1945) i la su obra ''[[El miajón de los castúos]]''. Enel siegru XIX tamién destacan [[José María Gabriel y Galán]] (1870-1905) i [[Ventura Villarubia Pila]]. I entri los siegrus XIX i el XX, encontramus Antonio Reyes Huertas (1887-1952), [[Javier Feijóo]],{{harvnp|Feijoo|2017}} [[Carmen Vera]] i [[Ricardo Quintana Sánchez-Bote]].
== Literatura en fala ==
Nun ái mucha literatura escrevía en fala. Entre los librus publicaus n'esta luenga está ''Versus Valeoris da nosa fala - Obra poética mañega'',{{harvnp|Rebollo Bote|2023}} de Domingo Frades Gaspar. Es una recopilación de puemas escrevíus pol utol a lu largu de cincuenta añus. Tamién dessistin angunus librus de ''Contus y Relatus Cortus''.{{harvnp|ADISGATA|2022}}
Otrus testus en fala se puedin alcuentral en ''Anduriña - Rivista cultural de As Ellas'', editá pola Asociación cultural "U Lagartu Verdi" cona colaboración del Ayuntamientu d'Elhas, que se publica dendi 1997.{{harvnp|Ramos Ramos|2017}}
Entre as traducionis tenemus el ''Novu Testamentu en fala'', traucíu pol Mingu (Domingo Frades Gaspar){{harvnp|Domingo Frades|2017}} i ''[[El Prencipinu|O/U Pequenu Príncipi]]''.{{harvnp|príncipi|2014}} Coordiná pol [[Antonio Garrido Correas]], hue hecha pol tres amigus: Mingu, Seve i Pepi (Domingo Frades Gaspar, Félix Severino López Fernández i José María González Rodríguez).{{harvnp|Garríu Correas|2014}}
:''Cuandu ei tiña seis anus vi, unha ve, unha lámina magnífica in un libru sobre u Bosqui Vilgin que se chamaba 'Historias vivías'".''{{harvnp|Carmona García|2014}}
En 2026, Vicente Costalago publicó ''Vérsus sóltus'', un libru de puesia original escrevíu ena ''Propuesta Ortográfica de la UEX''.<ref>[https://www.lulu.com/es/shop/vicente-costalago/v%C3%A9rsus-s%C3%B3ltus/paperback/product-zmz6qpm.html?q=V%C3%A9rsus+s%C3%B3ltus&page=1&pageSize=4 Vérsus sóltus]</ref>
== Literatura en portugués oliventinu ==
{{Literatura uropea}}
Si la literatura en fala es escassa, entavía más lu es la literatura en portugués oliventinu, si es que se puei palrar d'una "literatura" nessa luenga.{{efn|Aquí se considera solu la literatura escrevía en esti dialetu del portugués, i no tola literatura escrevía en luenga portuguesa.}}
L'únicu libru qu'ái oi en portugués oliventinu es ''U principinhu''.{{harvnp|Rodrigues|2024}} Á síu traducíu pol Manuel Sánchez.{{harvnp|Alentejo Ilustrado|2025}}
== Utoris ==
=== Castellanu ===
==== Siegru XVI ====
* Puesía
** Garci Sánchez de Badajoz (1460-1526)
** Francisco de Aldana de Alcántara (1537-1578): Pueta i dramaturgu
** Joaquín Romero de Cepeda (1545-1581)
* Estória i crónica
** Juan de Zúñiga y Pimentel (1459-1459): Utol dela obra ''Historia de los Reyes Godos y de las Órdenes Militares''
** Diego García de Paredes (1466-1530)
** Cartas de Hernán Cortés (1485-1547)
** Lorenzo Galíndez de Carvajal (1472-1530)
** Luis de Zuñiga y Ávila (1510-1573)
** Rodrigo Dosma y Delgado (1533)
* Misticismu
** Fray Juan de la Puebla
** Fray Juan de Guadalupe
** Fray Tomás de Trujillo: ''Reprobación de los trajes
** San Pedro de Alcántara (1499-1562): ''Tratado de la Oración y la Meditación'' (1557)
** Cardenal Juan Martínez Silíceo (1485-1557)
** Francisco Sánchez de las Brozas - El Brocense (Brozas, 1523-1601): ''De arti dicendi'' (1556), ''Organum dialecticum et rhetoricum cunctis discipulis utilissiumum et necessarium'' (1579), ''Arte para saber latín'' (1595), ''Grammaticae Graecae Compendium'' (1581).
** Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra 1527 - 1598): ''Liber generatinis Adam, seu de historia generis humani'' (BDH) (1593), ''Historia naturae'' (1601), ''Contribución a la Biblia Políglota de Amberes'', tamién conocía como ''Biblia Regia''.
** Luisa Carvajal y Mendoza (1566/1568-1614): Puetista mística.
==== Siegru XVIII ====
* Dramaturgia
** Vicente Antonio García de la Huerta (1734 - 1787): ''Raquel'', estrená enel añu 1778 en Mairil, duranti l'essiliu del utol en Orán. L'obra apaició nel momentu dela consolidación dela tragedia neoclássica española comu héneru.
* Estória
** Diego Suárez de Figueroa de Badajoz (1727)
** Ascensio de Morales (1783)
** Juan Pablo Forner (1756-1797)
* Puesía
** Francisco Gregorio de Salas (Jaraicejo 1729, Madrid 1808)
** Juan Meléndez Valdés (1754-1817)
==== Siegru XIX ====
* [[José de Espronceda]] (1808-1842)
* [[Carolina Coronado]] (1823-1811): ''Jarilla'' (1850) i ''La rueda de la desgracia'' (1873).
* Vicenta García Miranda de Campanario
* Antonio Hurtado y Valhondo (1825-1878): ''Corte y Cortijo'' (1870)
* Bartolomé José Gallardo (1776-1852)
* [[Felipe Trigo]] (1864-1916): ''[[Jarrapellejos|Harrapellehos]]'' (1914).
* Mario Roso de Luna (1872-1931)
* Enrique Segura Otaño: Diretol dela ''Revista de Estudios Extremeños'' i redatol-xefi del ''Diario de Badajoz''.
==== Siegru XX ====
* Pedro Romero Mendoza (1896-1969)
* Antonio Rodríguez-Moñino (1910-1970)
* Jesús Delgado Valhondo (1909-1993): Hundaol dela revista ''Alor''. Figura cravi dela puesía estremeña moerna.
* Manuel Pacheco (1920-1998)
* Luis Álvarez Lencero (1923-1983)
* Enrique Díaz Canedo (1879-1944)
* José María Valverde (1926-1996)
* Félix Grande (1937-2014): Pueta i ensayista. Premiu Nacional delas Letras.
* Francisco Rodríguez Perera (1901-1969): Publicó dos librus de puesía: ''Rex'' (1946) i ''Alba del Gozo'' (1954), i un diálogu de conteníu filosóficu, ''Sobre los valores humanos'' (1963).
* Manuel Pecellín Lancharro (n.1944): Utol dela ''Bibliografía extremeña''{{harvnp|Dialnet|1974-2024}} en diés tomus.
* Pureza Canelo Gutiérrez: Recebió'l Premiu Adonas de Puesía pol ''Lugar común'' (1970).
==== Siegru XXI ====
* Álvaro Valverde (n. 1959): Pueta i críticu literariu. Referenti dela puesía española.
* Eugenio Fuentes (n. 1958): Escreviol de novela negra. Criaol del detetivi Ricardo Cupido.
* Javier Cercas (n. 1962): Utol de ''Soldados de Salamina'', Premiu Nacional de Narrativa (2010).
* Vicente Costalago (n. 1991): Utol d<nowiki>'</nowiki>''Euris estremeñus i sotras poemas'' i d'''Estórias estremeñas''.
=== Estremeñu ===
* [[José María Alcón Olivera]]
* [[Juan José Camisón]]
* [[Ismael Carmona Garcia|Ismael Carmona García]]
* Vicente Corrales
* [[Cruz Díaz Marcos]]
* [[Francisco Durán Domínguez]]
* [[Juan García García]]
* [[Aniceto Garrido Retortillo]]
* [[Antonio Garrido Correas]]
* [[Pablo Gonzálvez]]
* [[Elisa Herrero Uceda]]
* [[Miguel Herrero Uceda]]
* [[Enrique Louzado Moriano]]
* [[Luis Martínez Terrón]]
* [[José Benito Mateos Pascual]]
* [[Antonio Sánchez Gil]]
* Vicente Costalago
* [[Diego Sánchez de Badajoz]] (†1549)
=== Castú ===
* [[Luis Chamizo]] (1894-1945)
* [[José María Gabriel y Galán]] (Frades de la Sierra 1870- Guijo de Granadilla 1905)
* Antonio Reyes Huertas (Campanario 1887-1952)
* [[Javier Feijóo]]
* [[Carmen Vera]]
* [[Ricardo Quintana Sánchez-Bote]]
* [[Ventura Villarubia Pila]]
== Librus ==
=== Castellanu ===
* 1557: ''Tratado de la Oración y la Meditación'', de San Pedro de Alcántara.
* 1583: ''La antigua, memorable y sangrienta destruycion de Troya'', de Joaquín Romero de Cepeda.
* 1586: ''Historia de Rosián de Castilla'', de Joaquín Romero de Cepeda.
* 1588: ''Conserva espiritual'', de Joaquín Romero de Cepeda.
* 1590: ''Vida y ejemplares fábulas del ingeniossisimo fabulador Esopo Frigio, y de otros autores assi griegos como latinos, con sus declaraciones'', de Joaquín Romero de Cepeda.
* 1615: ''La creación del mundo'', d'Alonso de Acevedo.
* 1778: ''Raquel'', de Vicente Antonio García de la Huerta.
* 1902: ''Castellanas'', de [[José María Gabriel y Galán]]{{harvnp|Cervantes|1973}}
* 1904: ''Campesinas'', de [[José María Gabriel y Galán]].{{harvnp|Cervantes|1941}}
* 1905: ''Nuevas Castellanas'', de [[José María Gabriel y Galán]]
* 1906: ''Religiosas'', de [[José María Gabriel y Galán]]
* 1914: ''[[Jarrapellejos]], de [[Felipe Trigo]].
* 1934: ''Las Galgas'', de Pedro Caba
* 1945: ''Tierra y mujer, o Lazara la profetisa'', de Pedro Caba
* 1946: ''Rex'', de Francisco Rodríguez Perera.
* 1953: ''El surco de la sangre'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1954: ''Alba del Gozo'', de Francisco Rodríguez Perera.
* 1957: ''Sobre la piel de una lágrima'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1961: ''Hombre'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1963: ''Sobre los valores humanos'', de Francisco Rodríguez Perera.
* 1969: ''Tierra dormida'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1970: ''Lugar común'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1971: ''Celda verde'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1971: ''Juan Pueblo'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1973: ''Canciones en carne viva'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1974: ''El barco del agua'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1975: ''La maternidad en intersexuales'', de Pedro Caba
* 1978: ''Estampas campesinas extremeñas'', d'Antonio Reyes Huertas{{efn|Publicá a títulu póstumu, con motivu del 25 aniversariu dela su muerti.}}
* 1979: ''Habitable (primera poética)'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1980: ''Antología poética'', de de Luis Álvarez Lencero.
* 1981: ''Homenaje a Extremadura, de Luis Álvarez Lencero.
* 1982: ''Poemas para hablar con Dios'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1982: ''Humano'', de Luis Álvarez Lencero.
* 1986: ''Tendido verso: segunda poética'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1988: ''La ciudad blanca'', d'Ángel Campos Pámpano
* 1990: ''Pasión inédita'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1993: ''Siquiera este refugio'', d'Ángel Campos Pámpano
* 1995: ''Moraleja'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 1998: ''La voz en espiral'', d'Ángel Campos Pámpano
* 1999: ''No escribir'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 2001: ''Soldados de Salamina'', de Javier Cercas, Premiu Nacional de Narrativa (2010).
* 2001: ''Historias mínimas'', de Manuel Pecellín Lancharro.{{harvnp|Pecellín Lancharro|2001}}
* 2002: ''La voz dormida'', de Dulce Chacón.
* 2004: ''La semilla en la nieve'', d'Ángel Campos Pámpano, libru pol qual recebió'l premiu ''Extremadura a la Creación''.
* 2010: ''Relumbres de espejuelo'', de Manuel Pecellín Lancharro{{harvnp|La Crónica de Badajoz|2010}}
* 2011: ''A todo lo no amado'', de Pureza Canelo Gutiérrez{{harvnp|Veyrat|2011}}
* 2013: ''Oeste'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 2016: ''Cielo y tierra nativos'', de Manuel Pecellín Lancharro.
* 2017: ''Polizón a la Deriva'', de Florencio Rodríguez Figueiras
* 2018: ''Retirada'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 2019: ''Habitable. (Antología poética, 1971-2018)'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 2020: ''Palabra naturaleza'', de Pureza Canelo Gutiérrez
* 2020: ''Relación necesariamente breve de todo lo que ya no existe'', de [[Aníbal Martín |Aníbal Martín Borrego]].
* 2021: ''Por si vienen a juzgarnos'', d'Aníbal Martín Borrego.
* 2022: ''De traslación'', de Pureza Canelo Gutiérrez
=== Estremeñu ===
==== Originalis ====
* 1984: ''Requilorios'', de [[José María Alcón Olivera]]. Es la primera novela escrevía n'estremeñu.{{harvnp|Feijóo|2022}}
* 2004: ''[[El corral los mis agüelus]]'', de [[José Benito Mateos Pascual]] (escrevíu ena palra d'El Rebollal).
* 2005: ''[[Primera Antología de Poesía Extremeña]]'', obra hecha pol [[Luis Martínez Terrón]].
* 2010: ''El revesinu'', de José María Alcón Olivera. Otra novela escrevía n'estremeñu.{{harvnp|Feijóo|2022}}
* 2011: ''[[La nueva literatura en estremeñu]]'', presentá pola [[OSCEC]].
* 2012: ''Pan i verea'', de [[Ismael Carmona Garcia]].
* 2012: ''[[La nueva literatura en estremeñu 2]]''.
* 2013: ''[[Ceborrincho, relatos extremeños]]'', de [[Miguel Herrero Uceda]] i [[Elisa Herrero Uceda]].
* 2015: ''[[Mamaeña, relatos extremeños]]'', de [[Miguel Herrero Uceda]] i [[Elisa Herrero Uceda]].
* 2018: ''[[La Huélliga. Sentiris de la mi tierra]]'', de Marcos Cruz Díaz.
* 2020: ''Aketón'', de Florencio Rodríguez Figueiras.{{harvnp|Baños|2021}}
* 2024: ''El sol del lobu'', d'Aníbal Martín.
* 2025: ''[[Euris estremeñus i sotras poemas]]'', de Vicente Costalago.
* 2025: ''Estórias estremeñas'', de Vicente Costalago.
==== Traucíus{{efn|La fecha indica quandu hue publicá la tradución n'estremeñu.}} ====
* 1999: ''[[El Prencipinu]]'', traducíu pol [[Antòniu Garríu Correas]].
* 2002: [[Ebanheliu sigún San Huan]], traducíu pol Antonio Pérez Muñoz
* 2004: [[La Cohtitución Ehpañola en Ehtremeñu]], traducía pol [[Pedro Cañada]]
* 2009: ''Al tentu la providéncia'', de Séneca, traducíu pol [[Ismael Carmona Garcia]].{{harvnp|Carmona Garcia|2009}}
=== Castú ===
* 1921: ''[[El miajón de los castúos]]'', de [[Luis Chamizo]]
* 1922: ''Cantos de las tierras pardas'', de [[Ventura Villarubia Pila]]
* 1992: ''En la besana'', de Ricardo Quintana Sánchez-Bote
* 2000: ''Asina, Sentimientos en Castúo'', de [[Javier Feijóo]].{{harvnp|Feijóo|2000}}
* 2004: ''Sabor a tierra abierta'', de [[Carmen Vera]]
* 2009: ''Alreó'l tiempo'', de [[Javier Feijóo]].{{harvnp|Feijóo|2009}}
* 2012: ''Leyendas Ruralis y otrus Chismes'', de Florencio Rodríguez Figueiras
* 2014: ''Porque Semos Asina'', de Florencio Rodríguez Figueiras
=== Fala ===
* ''Versus Valeoris da nosa fala - Obra poética mañega'', de Domingo Frades Gaspar.
* ''Contus y Relatus Cortus''.
* 1994: ''Novu Testamentu en fala'', traucíu pol Mingu, (Domingo Frades Gaspar).
* 2014: ''O/U Pequenu Príncipi'', d'Antoine de Saint-Exupéry, traucíu pol Mingu, Seve i Pepi (Domingo Frades Gaspar, Félix Severino López Fernández i José María González Rodríguez).
=== Portugués oliventinu ===
* 2024: ''U principinhu'', d'Antoine de Saint-Exupéry, traucíu pol Manuel Sánchez.
=== En varias luengas ===
* 1902: ''Estremeñas'', de [[José María Gabriel y Galán]] (en castellanu i castúu).{{harvnp|Cervantes|1996}}
* 2002: ''Nuebah ohah ehtremeñah'', de [[Pablo Gonzálvez|Pablo Gonzálvez González]] (en castellanu i estremeñu).
* 2019: ''Hijos de sangre'', de Juan José Camisón (publicá bahu'l seudónimu "Juan Kam" en castellanu i estremeñu).
* 2023: ''La tierra amada y la mujer idolatrada'', de Francisco José Audije Pacheco (en castellanu i estremeñu).
* ''Bestiario de tierra y tinta'' Clara Dies Valls, libru ilustráu con 33 leyendas d'España, escrevías n'aragonés, andalús, asturianu, catalán, valencianu, balear, cántabru, castellanu, estremeñu, euskera i gallegu.
== Notas ==
<references group="lower-alpha"/>
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
* {{cita web |autor= |apellido=ADISGATA|nombre= |enlaceautor= |título=Relatus cortus en fala|url=https://sierradegata.org/wp-content/uploads/2022/10/Libro-de-Relatos-Cortos-en-Fala.pdf|sitioweb=ADISGATA|fecha=2022|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor=Alentejo Ilustrado|apellido= |nombre= |enlaceautor= |título=Chama-se “U Príncipi Piquinínu”. É o primeiro livro em português oliventino |url=https://alentejoilustrado.pt/chama-se-u-principi-piquininu-e-o-primeiro-livro-em-portugues-oliventino/|sitioweb=Alentejo Ilustrado|fecha=2025|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Aparicio|nombre=Miguel|enlaceautor= |título=Las calles|url=https://www.lecturalia.com/libro/92873/las-calles|sitioweb= |fecha=s.f.|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Asín Palacios|nombre=Miguel |enlaceautor= |año=1928 |título=Comentarios de don García de Silva y Figueroa de la Embajada que de parte del rey de España don Felipe III hizo al rey Xa Abás de Persia |publicación=Boletín de la Real Academia de la Historia |volumen=92 |número= |páginas= |ubicación= |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes |issn= |url= |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita noticia |nombre=Jesús |apellido=Baños |url=https://www.elperiodicoextremadura.com/caceres/2021/03/11/libro-florencio-rodriguez-trata-tradicion-43746691.html|título=Un libro de Florencio Rodríguez trata la tradición de las expresiones orales |periódico=El Periódico Extremadura|editorial=Extremadura S. A.|fecha=2021 |fechaacceso= 19 de mayo de 2025}}
* {{cita publicación |apellidos=Barbolani |nombre=Cristina |enlaceautor= |año=2020 |título=La creación del mundo de Alonso de Acevedo: épica y teología en la poesía del Siglo de Oro |publicación=Criticón |volumen= |número=138 |páginas=45–62 |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://journals.openedition.org/criticon/8420 |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Barrantes|nombre=Vicente|enlaceautor= |título=Días sin sol por Vicente Barrantes con una carta de D. Antonio Trueba|url=https://literaturaextremena.blogspot.com/2017/03/barrantes-moreno-vicente-badajoz.html|sitioweb= |fecha=2017|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido= Cacho Casal |nombre=Rodrigo |enlaceautor= |título=Luis Zapata y el poema heroico: historia, entretenimiento y parodia|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/criticon/PDF/115/115_067.pdf |sitioweb=Centro Virtual Cervantes |fecha=2012 |páginas= 67-83|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Carmona Garcia |nombre=Ismael |enlaceautor= |año=2009 |título=Al tentu la providéncia |publicación=crássicus en εsτrεmεñυ |volumen= |número= |páginas= |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://ia801303.us.archive.org/35/items/Sneca-AlTentuLaProvidncia/Seneca_-_Al_tentu_la_providencia_trad._Ismael_Carmona_Garcia.pdf |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Carmona García |nombre=Ismael |enlaceautor= |título=Ismael Carmona García : O pequenu príncipi fala |url=https://www.elperiodicoextremadura.com/extremadura/2014/09/28/ismael-carmona-garcia-o-pequenu-44589645.html |sitioweb= |fecha=2014 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Carmona García |nombre=Ismael |enlaceautor= |título=Las grafías del extremeño I|url= |sitioweb= |fecha=2022|editorial= |isbn= |ubicación=Don Benito|idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Cataneus |nombre=Johannes Lucidus |enlaceautor= |año=1492 |título=Oratio ad Alexandrum VI |publicación= |volumen= |número= |páginas= |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://www.cervantesvirtual.com/obra/oratio-ad-alexandrum-vi |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/extremenas--0/html/|título=Extremeñas|fecha=1996|fechaacceso=2023-01-21|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}
* {{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/castellanas--0/html/|título=Castellanas||fecha=1973|fechaacceso=2023-01-21|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}
* {{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/campesinas--0/html/fee681e2-82b1-11df-acc7-002185ce6064_1.htm|título=Campesinas|fecha=1941|fechaacceso=2023-01-21|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}
* {{cita web |autor= |apellido=Chicharro|nombre=Antonio|enlaceautor= |título=PREMIO INTERNACIONAL DE POESÍA "ANTONIO MACHADO EN BAEZA": POETAS PREMIADOS (1997-2010)|url=https://baezaliteraria.blogspot.com/2010/12/premio-internacional-de-poesia-antonio.html|sitioweb=BAEZA LITERARIA|fecha=2010|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=de Alcántara |nombre=San Pedro |enlaceautor= |título=Libro de oración, y meditacion, que escrivio el mystico maestro, y el doctor iluminado San Pedro de Alcantara, y breve instruccion para las personas, que se quieren dar à la Oracion ... |url=https://www.cervantesvirtual.com/obras/autor/pedro-de-alcantara-santo-1499-1562-29540|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|fecha=1758|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=de la Cuesta |nombre=Fernández |enlaceautor= |año=1978 |título=Los tratados de Canto Llano de Spañon, Martinez de Bizcargui y Molina |publicación=Joyas Bibliográficas |volumen= |número= |páginas=20 y ss. |ubicación=Madrid |editorial= |issn= |url= |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=de Mérida |nombre=Diego |enlaceautor= |título=Tratado muy devoto del viaje e misterios de la Tierra Santa de Jerusalén e del Monte Sinay |url=https://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000186866 |sitioweb= |fecha=1501 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |apellidos=Dialnet|nombre= |url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=156703 |título=Ficha en Dialnet |fecha=1974-2024 |fechaacceso=5 de junio de 2017|obra=Universidad de La Rioja |idioma=español}}
* {{cita web |autor= |apellido=Domingo Frades |nombre=Gaspar|enlaceautor= |título=Novu testamentu en fala por Domingo Frades Gaspar|url=https://literaturaextremena.blogspot.com/2017/02/frades-gaspar-domingo-san-martin-de.html|sitioweb=Literatura extremeña|fecha=2017|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Doncel|nombre=Diego|enlaceautor= |título=El único umbral|url= |sitioweb= |fecha=1991|editorial=Rialp|isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita libro |apellido=Doncel|nombre=Diego |enlaceautor= |título=Amantes en el tiempo de la infamia|url= |idioma= |otros= |edición= |año=2013|editor= |editorial=Ediciones Siruela|ubicación= |isbn= |capítulo= |páginas= |cita= }}
* {{cita noticia |nombre= |apellido=El Independiente|url=https://www.elindependiente.com/tendencias/cultura/2021/02/17/el-poeta-jose-cercas-premio-gustavo-adolfo-becquer-2021/|título=El poeta José Cercas, Premio Gustavo Adolfo Bécquer 2021|periódico=El Independiente |editorial= |fecha=2021 |fechaacceso= 19 de mayo de 2025}}
* {{cita noticia |nombre= |apellido=El País|url= |título=Carmen Martín Gaite y Félix Grande, premios nacionales de Novela y Poesía|periódico=El País|editorial= |fecha=1978 |fechaacceso= 19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Emeritensis |nombre= Paulus |enlaceautor= |título=Liber de vita et miraculis patrum emeritensium |url=https://www.digitale-sammlungen.de/en/details/bsb10686007 |sitioweb=The MDZ |fecha=1638 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Escritores de Extremadura|nombre= |enlaceautor= |título=El Romanticismo |url=https://escritoresdeextremadura.com/el-romanticismo/|sitioweb=Escritores de Extremadura |fecha=s.f.|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Espino |nombre=Israel J. |enlaceautor= |título=Astrólogos extremeños: cuando las estrellas hablan castúo |url=https://blogs.hoy.es/extremadurasecreta/2012/10/08/astrologos-extremenos-cuando-las-estrellas-hablan-castuo/ |sitioweb=Extremadura secreta |fecha=2012 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Feijóo |nombre=Javier |enlaceautor= |año=2000 |título=Asina, Sentimientos en Castúo |publicación= |volumen= |número= |páginas= |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://drive.google.com/file/d/1G87PeUpPScePKmxeXyJTB7dy0KEc38uz/view |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Feijoo|nombre=Javier |enlaceautor= |título=Asina, sentimientos en castúo por Javier Feijoo|url=https://literaturaextremena.blogspot.com/2017/02/feijjoo-javier-badajoz.html|sitioweb= |fecha=2017|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Feijóo |nombre=Javier |enlaceautor= |año=2009 |título=Alreó'l tiempo |publicación= |volumen= |número= |páginas= |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://drive.google.com/file/d/1quwyNb_eDoYK_otQQsKLh33nH7hTks_3/view |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Feijóo |nombre=Javier |enlaceautor= |título=Breves apuntes sobre la literatura regional extremeña en extremeño |url=https://www.grada.es/breves-apuntes-sobre-la-literatura-regional-extremena-en-extremeno-grada-163-javier-feijoo/blogueros/javier-feijoo/ |sitioweb=Grada |fecha=2022 |editorial= |isbn= |ubicación=Grada 163 |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Fernández Lanza |nombre=Fernando |enlaceautor= |título=Presentación de Vasco Días Tanco, sus obras y testamento |url=https://www.archivodelafrontera.com/wp-content/uploads/2020/01/01-FERNANDO-F-LANZA-PRESENTACI%C3%93N-DE-LA-PALINODIA-DE-D%C3%8DAZ-TANCO.pdf |sitioweb= |fecha=2019 |editorial=Archivo de la Frontera |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita publicación|apellidos=Fernández-Pello|nombre=Elena|url=https://www.lne.es/oviedo/2017/09/27/cacerena-irene-sanchez-carron-gana/2169371.html|título=La cacereña Irene Sánchez Carrón gana el "Alarcos" de poesía con su "voz femenina"|publicación=[[La Nueva España]]|fecha=2017|fechaacceso=25 de octubre de 2018}}
* {{cita web |autor= |apellido=Garríu Correas|nombre=Antòniu|enlaceautor= |título=Pequenu Príncipi|url=https://arte-madre-tierra.blogspot.com/2014/09/uo-pequenu-principi-de-algunamanera-la.html|sitioweb= |fecha=2014|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web|autor=|apellido=Group|nombre=MCB|enlaceautor=|título=Miranda de Villafaña, Fray Luis de (1500-1575)|url=https://mcnbiografias.com/app-bio/do/miranda-de-villafanna-fray-luis-de#:~:text=Su%20primera%20obra%20teatral%20la%20escribi%C3%B3%20en%20Asunci%C3%B3n%3B,Celestina%2C%20con%20la%20historia%20b%C3%ADblica%20del%20hijo%20pr%C3%B3digo.|sitioweb=|fecha=s.f.|editorial=|isbn=|ubicación=|idioma=|fechaacceso=2025-05-18|cita=|archive-date=2025-07-02|archive-url=https://web.archive.org/web/20250702031551/https://mcnbiografias.com/app-bio/do/miranda-de-villafanna-fray-luis-de#:~:text=Su%20primera%20obra%20teatral%20la%20escribi%C3%B3%20en%20Asunci%C3%B3n%3B,Celestina%2C%20con%20la%20historia%20b%C3%ADblica%20del%20hijo%20pr%C3%B3digo.|dead-url=yes}}
* {{cita web |autor= |apellido=Gastaldi Mateo|nombre=Carlota |enlaceautor= |título=«Juegos de la edad tardía» de Luis Landero|url= |sitioweb= ∼ La cueva de mis libros ∼ |fecha=2023|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= IES Norba Caesarina |apellido= |nombre= |enlaceautor= |título=Tema 13. Aportaciones de los escritores extremeños a la literatura del siglo XX. |url=https://lenguanorba.wordpress.com/wp-content/uploads/2012/02/tema-13-escritores-extremec3b1os.pdf |sitioweb=lenguanorba.wordpress.com |fecha=2012 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Juan March|nombre=Fundación |enlaceautor= |título=Félix Grande: Antología poética |url= |sitioweb=https://www.march.es/es/madrid/conferencias/antologia-poetica/felix-grande|fecha=s.f.|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{Cita web|apellido=Juan March|nombre=Fundación|url=https://www.march.es/conferencias/poetas/?p0=2&p1=4474&l=1|título=Pureza Canelo — Biografía — 35 Poetas: Antología — Conferencias — Fundación Juan March|fechaacceso=6 de noviembre de 2018|sitioweb=www.march.es|fecha=s.f.|idioma=es}}
* {{cita noticia |nombre= |apellido=La Crónica de Badajoz |url=https://www.lacronicabadajoz.com/badajoz/2010/05/19/extremeno-manuel-pecellin-presenta-hoy-100654922.html|título=El extremeño Manuel Pecellín presenta hoy su obra ´Relumbres de espejuelos´|periódico=La Crónica de Badajoz|editorial= |fecha=2010 |fechaacceso= 19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=López Algora|nombre=Pedro |enlaceautor= |título=Escenas principales de un actor secundario|url=https://www.aceprensa.com/resenas-libros/escenas-principales-de-un-actor-secundario/|sitioweb= |fecha=2000|editorial=Aceprensa|isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=la voz / europa pres|nombre= |enlaceautor= |título=«Micrografías» de Irene Sánchez Carrón, logra el XVI Premio Emilio Alarcos de Poesía|url=https://www.lavozdeasturias.es/noticia/cultura/2017/09/27/micrografias-irene-sanchez-carron-logra-xvi-premio-emilio-alarcos-poesia/00031506491376527708191.htm|sitioweb=La Voz de Asturias |fecha=2017 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Luna |nombre= |enlaceautor= |título=Literatura: SIGLO DE ORO |url=https://lunacallis.blogspot.com/2012/03/siglo-de-oro.html |sitioweb=Literatura |fecha=2012 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Mancho Duque |nombre=M.ª Jesús |enlaceautor= |título= |url=https://cvc.cervantes.es/obref/sanjuan/|sitioweb=Centro Cervantes Virtual|fecha=s.f.|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Manzano Garias|nombre=Antonio|enlaceautor= |año=1950|título=U manuscrito inédito de Juan Leandro Jiménez (1811-1851) |publicación=Alcántara, Revista Literaria|volumen= |número=32|páginas=3-11|ubicación= |editorial= |issn= |url=https://archivo.dip-caceres.es/wp-content/uploads/2023/11/01-032-002-Un_manuscrito.pdf|fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita noticia |nombre=José Juan|apellido=Martínez Galiana|url=https://elpais.com/diario/2000/03/03/cultura/952038004_850215.html|título=Dulce Chacón gana el Premio Azorín con la novela 'Cielos de barro'|periódico=El País|editorial= |fecha=2000|fechaacceso= 19 de mayo de 2025}}
* {{cita publicación |apellidos=Montero Curiel |nombre=Pilar |enlaceautor= |año=2014 |título=Las hablas extremeñas en la literatura regional y su presencia en la ''Revista de Estudios Extremeños'' (1927-2012) |publicación=Revista de Estudios Extremeños |volumen=LXX|número=I |páginas=625-658 |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXX/2014/T.%20LXX%20n.%201%202014%20en.-abr/71207.pdf |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita publicación |apellidos=OSCEC |nombre= |enlaceautor= |año=2012|título=La Nueva Literatura en Estremeñu 2 |publicación= |volumen= |número= |páginas= |ubicación= |editorial= |issn= |url= |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita publicación |apellidos=Pecellín Lancharro |nombre=Manuel |enlaceautor= |año=2001|título=Historias mínimas |publicación= |volumen= |número= |páginas= |ubicación=Badajoz |editorial=Del Oeste Ediciones|isbn=84-88956-48-7 |url= |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Pérez Marín |nombre=Antonio |enlaceautor= |título=El arte de la „disputatio“ en Vicente Arias de Balboa (ca. 1368-1414) |url=https://www.degruyterbrill.com/document/doi/10.1524/9783486595901-012/html |sitioweb=De Gruyter Bill |fecha=1997 |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=príncipi|nombre=pequenu |enlaceautor= |título=pequenu príncipi|url=https://pequenuprincipi.blogspot.com/|sitioweb= |fecha=2014|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Ramos Ramos|nombre=Miguel Angel |enlaceautor= |título=Anduriña - Rivista cultural de As Ellas (Revista cultural de Eljas) |url=https://bibliotecavirtualextremena.blogspot.com/2017/09/andurina-rivista-cultural-de-as-ellas.html|sitioweb= |fecha=2017|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Real Academia de la Historia|nombre= |enlaceautor= |título=Luis de Carvajal|url=https://historia-hispanica.rah.es/biografias/9543-luis-de-carvajal |sitioweb=Historia Hispánica|fecha=s.f. |editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Rebollo Bote |nombre=Juan |enlaceautor= |título=Literatura nuestra: Versus valeoris da nosa fala |url=https://planvex.es/web/2023/01/versus-valeoris/ |sitioweb=planVE |fecha=2023|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Rodrigues |nombre=Andreia |enlaceautor= |título=«U principinhu» é a tradução para o português oliventino do clássico da literatura infantil mundial «Le petit prince»|url=https://eltrapezio.eu/es/viajes/u-principinhu-e-a-traducao-para-o-portugues-oliventino-do-classico-da-literatura-infantil-mundial-le-petit-prince_48761.html|sitioweb=El Trapezio|fecha=2024|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-18 |cita= }}
* {{cita web |autor= |apellido=Rodríguez-Moñino |nombre=Antonio |enlaceautor= |título=Historia literaria de Extremadura |url=https://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_V/1949/T.%20V%20n.%203-4%201949%20sept.-dic/RV10070.pdf|sitioweb= |fecha=1942|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma=es|fechaacceso=2025-05-15 |cita= }}
* {{cita libro |apellido=Romero Chacón|nombre=Saturnino |enlaceautor= |título="No hay cementerio en esta villa...". Historia de Herrera, de la Prehistoria al siglo XIX|url= |idioma= |otros= |edición= |año=2006|editor= |editorial= |ubicación= |isbn= |capítulo= |páginas= |cita= }}
* {{cita publicación |apellidos=Ruiz Vila |nombre=J. M. |enlaceautor= |año=2023 |título=Humanismo y Biblia: la correspondencia de Benito Arias Montano o cómo se gestó la Biblia Políglota de Amberes |publicación=TEMPVS, Revista de Historia de la Fundación Instituto de Historia Social Valentín de Foronda |volumen= |número=53 |páginas=77–86 |ubicación= |editorial= |issn= |url=https://www.academia.edu/108504434 |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{Cita episodio|nombre = Juan Pedro|apellido = Sánchez|título = La Corrobra (13/05/25)|serie = La Corrobra|cadena = Canal Extremadura Radio|ubicación = Extremadura|enelaire = 13/5/25|fecha = 2025|transcripciónurl = https://www.canalextremadura.es/a-la-carta/la-corrobra/audios/la-corrobra-130525|fechaacceso = 19 de mayo de 2025}}
* {{cita publicación |apellidos=Sánchez Pascual |nombre=Ángel |enlaceautor= |año=1993 |título=Salas y su décima a Extremadura, o el centralismo como sinrazón poética |publicación=Revista de Estudios Extremeños |volumen= |número=49(2) |páginas=393–408 |ubicación= |editorial= |issn= |url= |fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
* {{cita web |autor= |apellido=Siglo Futuro |nombre=Fundación |enlaceautor= |título=Poetas ilustres en la FSF |url=https://fundacionsiglofuturo.org/biblioteca-de-poesia-espanola-2/rincones-literarios-y-de-autoridades/poetas-ilustres-en-la-fsf/ |sitioweb= |fecha=s.f.|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma= |fechaacceso=2025-05-19 |cita= }}
* {{Cita web|apellido=Veyrat|nombre=Miguel|url=http://www.ojosdepapel.com/Index.aspx?article=4027|título=Pureza Canelo culmina con A todo lo no amado la desnudez de su poesía|fecha=2011|fechaacceso=6 de noviembre de 2018|sitioweb=www.ojosdepapel.com}}
* {{cita publicación |apellidos=Yurkievich|nombre=Saúl|enlaceautor= |año=1971|título=Premio Casa de las Américas : diez años de poesía|publicación=Cahiers du monde hispanique et luso-brésilien|volumen= |número=16|páginas=99-121|ubicación=Cuba|editorial= |issn= |url= |páginas=99-121|fechaacceso=19 de mayo de 2025}}
== Atijus p'ahuera ==
* {{cita web |autor= |apellido=Trinidad |nombre=Manuel |enlaceautor= |título=Historia de la literatura extremeña |url=http://literaturaextremena.blogspot.com/2017/05/literatura-castellana-en-extremadura.html|sitioweb= |fecha=2017|editorial= |isbn= |ubicación= |idioma=es|cita= }}
=== Obras ===
* [https://es.scribd.com/doc/30812484/Requilorios-primera-novela-en-extremeno-1984 Requilorios]
* [https://ia801306.us.archive.org/15/items/PanIVerea2012/Ismael_Carmona_Garcia_-_Pan_i_verea_2012.pdf Pan i verea]
* [https://www.lulu.com/shop/vicente-costalago/euris-estreme%C3%B1us-i-sotras-poemas/paperback/product-gjqemyn.html?q=euris&page=1&pageSize=4 Euris estremeñus i sotras poemas]
* [https://archive.org/details/Sneca-AlTentuLaProvidncia Seneca - Al tentu la providéncia]
* [https://archive.org/details/LaVisperaDeVenuTrad.IsmaelCarmonaGarcia La Vispera De Venu]
* [https://archive.org/details/DS_Las_Bacanalis Decretu Senatorial a tentu Las Bacanalis]
* [https://archive.org/details/Palramenta_l_xefi_Seattle Palramenta'l xefi Seattle]
* [https://lavereinadelfraguin.wordpress.com/ La vereína del fragüín]
* [https://casacanal.es/Materiales/biblioteca/clasicosesp/Felipe%20Trigo/Jarrapellejos.pdf Jarrapellejos]
* [https://ia801908.us.archive.org/31/items/diassinsol00barrgoog/diassinsol00barrgoog.pdf Días sin sol]
=== Fala ===
* [https://eltrapezio.eu/es/portugues/a-fala-do-val-de-xalima-goza-de-boa-soidi_28301.html A fala do Val de Xálima, goza de boa soidi?]
* [https://web.archive.org/web/20250702030419/https://dehesa.unex.es/flexpaper/template.html?path=https://dehesa.unex.es/bitstream/10662/11532/1/1888-4067_13_2_7.pdf#page=1 A fala do Val de Xálima]
{{Literatura en castú}}
{{Literatura en estremeñu}}
{{Estremaúra}}
[[Categoría:Literatura]]
[[Categoría:Literatura estremeña]]
c094ho5euhgocka0euhlfwjz7931eg7
María de Maeztu
0
11865
143923
143465
2026-08-13T02:46:32Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143923
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''María de Maeztu Whitney''' ([[Vitoria]], 18 de jullu del 1881-Mar dela Prata, 7 d'aneru del 1948) hue una pedagoga, espanista, umanista i conferencianti [[España|española]]. La su lavol educativa i coltural apuchó la participación delas [[Mugel|mugeris]] ena educación superiol, assina comu ena vida social i política dela primel metá del [[Sigru XX|siegru XX]].
== Biografía ==
La su nacencia hue'l deziochu de [[jullu]] del 1881 en [[Vitoria]], nuna familia acomoá, mu provinciana i liberal. La su mairi era ''Juana Whitney Doné'', qu'era duna familia escocesa i católica, ija dun consu dela [[Reinu Uníu|Gran Bretaña]], qu'anduvu primeru pa [[Niça]] i alogu pa [[París]]. El su pairi era ''Manuel de Maeztu Rodríguez'', hazendau cubanu, de nacencia en ''Cienfuegos'' i cona familia en [[Navarra]], qu'era iju de l'últimu intendenti general de [[Cuba]] quandu entavía era española i que viajó dendi [[Logroñu]] pa [[Cuba]] aondi tuvu una güena ponencia social pola su atividá impresarial. Los sus pairis, que no se conyugarun ena su vida, se conocierun en [[París]] quandu la su mairi tenía dezisseis añus. Nel 1873 viajarun pa [[España]], pal puebru navarru de ''Marañón'', pa conocel la tierra delos sus antepassaus, peru la tercel guerra calrista hizu que se quearan en [[Vitoria]], aondi vivía un ermanu del pairi i anduvierun tantu tiempu pallí, que tuvierun la nacencia'l su primel iju nesta tierra, polo que les apegó pa sempri a esta ciá. La collera tuvu cincu ijus: ''Ramiro'' nel 1874, ''Ángela'' nel 1877, ''Miguel'' nel 1880, ''María'' i ''Gustavo'' nel 1887. Tous huerun registraus comu ijus naturais.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|título=Los añus bilbainus de María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Alfonso Carlos Saiz Valdivielso.|fecha=Juñu del 2008|idioma=es|archive-date=2026-01-09|archive-url=https://web.archive.org/web/20260109153329/https://www.bilbao.eus/bld/bitstream/handle/123456789/19146/pag39.pdf?sequence=1|dead-url=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/whitney-juana/ar-142880/|título=Whitney, Juana - Auñamendi Eusko Entziklopedia.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Fondu Bernardo Estornés Lasa.|sitioweb=aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Maeztu-Whitney_familia.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|La primera pola derecha, junta la su familia nel añu del 1920.|283x283px]]La su familia tuvu una güena postura económica, hata qu'el su pairi se hue a [[Cuba]] pol frascassu delos sus negocius açucaerus i amás cona su muerti en ''Santa Clara'' nel 1898 i alos poblemas pola su erencia, dexarun ala familia nuna sitación mu precaria, polo que se huerun dela su luxosa casa de [[Vitoria]] i se muarun pa [[Bilbau]], qu'era una ciá mas puebrá i endustrial. Aluspués, la su mairi esmenzó a dal crassis particularis d'ingrés polas casas en [[Bilbau]] pa poel crial alos sus cincu ijus i dispués entangó l'Academia Anglu-Francesa, Colegiu de Señoritas, ena calli ''Ledesma'', ena que s'aprendían idiomas i coltura general i alas sus crassis divan ijas d'estudiosus i políticus pogressistas. Endispués tuvu mas escuelas en [[Bilbau]] i s'esmençarun a llamal Academia ''Maeztu''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.noticiasdenavarra.com/navarra/2016/02/21/maria-maeztu-pedagoga-derribo-muros-2796112.html|título=María de Maeztu, la pedagoga que derribó muros.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=cedidas|nombre=Un reportagi de R. Usúa Afotugrafía.|fecha=21 de hebreru del 2016|sitioweb=Diario de Noticias de Navarra|idioma=es}}</ref> Esta Academia le dió a ella un primel contatu col enseñaeru quandu entavía no tenía edá pa esposital.<ref>{{Cita web|url=https://www.carm.es/edu/pub/20_2016/5M_contenido.html|título=Mugeris de letras: alantás nel arti, l'ensayismu i l'educación.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángel Serafín Porto Ucha dela Nuversidá de Santiagu de Compostela i Raquel Vázquez Ramil dela Escuela de Magisteriu CEU-Nuversidá de Vigu.|sitioweb=www.carm.es}}</ref> La infrugencia dela su mairi i la del su ermanu ''Ramiro,'' hue mu emportanti pala su correúra profissional. Assina, la su pronta encorporación al mundu del enseñaeru i los sus nuevus metous hizierun qu'encançara reconocencia ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://www.eldebate.com/historia/20231116/quienes-fueron-maeztu_153794.html|título=Quién huerun los Maeztu?|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Barreiro|nombre=Cristina|fecha=16 de novembri del 2023|sitioweb=El Debate|editorial=Hundau nel 1910.|idioma=es}}</ref>
Anantis de cumpril los catorzi añus, se matriculó comu aluna libri ena Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Vitoria]], aondi tuvu escelentis calificacionis i una nota final de sobrissalienti. Assina, pedió un premissu especial pa acedel ala esposición de maestrus nacionais en [[Valladolís]], pos no avía cumpriu entavía los ventiun añus, pa poel exercel en propiedá el su trebaju. Aprovó la esposición nel [[1902]] i conseguió una praça de maestra nuna escuela púbrica de [[Santandel]]. Poquinu dispués, se muó a una praça de maestra en [[Bilbau]], pal mesmu tiempu poel ayual ala su mairi ena su Academia.<ref>{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|título=Pessona - Maeztu Whitney, María de (1882-1948).|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES|archive-date=2026-01-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20260115042707/https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/142173|dead-url=yes}}</ref> Hizu'l grau de bachillel en [[setiembri]] del [[1907]], cona calificación de sobrissalienti i un premiu estrordinariu ena Seción de Letras. Pa poel exercel comu educaora, essi mesmu añu se matriculó ena Facultá de Filosofía i Letras dela [[Nuversidá de Salamanca]] comu aluna no oficial, enque namás cussó pallí los dos primel añus, mentris trebajava en [[Bilbau]]. Hue una delas primel [[Mugel|mugeris]] españolas en acedel a estuyus superioris, anantis dela aprovación dela Real Ordin del ochu de [[marçu]] del [[1910]], qu'assentó l'igualdá entri ombris i [[Mugel|mugeris]] ena [[educación]].<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.nodulo.org/ec/2011/n111p09.htm|título=Trebaju i vida de María de Maeztu, El Catoblepas 111:9.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.nodulo.org|apellido=García de Tuñón Aza|nombre=José María|fecha=Mayu del 2011}}</ref>
Dentri [[Outubri|otubri]] del [[1909]] i [[juñu]] del [[1912]], cussó comu aluna oficial los estuyus dela Seción de Letras dela rezien criá Escuela de Estuyus Superioris del Magisteriu. En [[Salamanca]] conoció al retol ''[[Miguel de Unamuno]]'' col que se amistó i acebió crassis particularis.<ref>{{Cita web|url=https://www.bibliotecanacionaldigital.gob.cl/bnd/623/w3-propertyvalue-986364.html|título=Maeztu, María de|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=BND: Archivo del Escritor}}</ref> En [[marçu]] del [[1912]] hizu las pláticas del tercel cussu comu agregá nel Museu Pedagógicu Nacional, derigíu por ''Manuel B. Cossío'' i ena Escuela de Magisteriu encabeçó sempri la su promovición i tuvu comu professol a ''José Ortega y Gasset''. Acabijó l'especialidá de Filosofía ena Nuversidá Central pal [[1915]], con un premiu estrordinariu. Hue una delas primel mugeris en dil ala [[Nuversidá de Salamanca]] i en amprial la su hormación académica, lo que le premitió estuyal en estitucionis d'[[Uropa]] o [[Estaus Uníus]].<ref name=":2">{{Cita web|url=https://residenciadeestudiantes.com/exposiciones/intolerancia-espana-en-una-europa-convulsa-1914-1945|título=Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=residenciadeestudiantes.com}}</ref> Assina, participó ena criación dela Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', col ojetivu de fomental l'acessu delas [[Mugel|mugeris]] alos estuyus superioris i apreparal-las paque seyan emportantis ena vida púbrica. Considerá comu la primel pedagoga española, hizu contribucionis emportantis pal desenrou dela pedagogía social n'[[España]], enque la su figura hue mu poquinu reconocía nel su tiempu. El su pensaeru i obra estan ena Edá de Prata dela [[coltura]] española i ena denominá Generación del 1914.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6143273|título=Educación superiol feminina i nuevas conhormacionis dentitarias: Juventú Nuversitaria Feminina, 1919-1930.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Luz Sanfeliu Gimeno|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/mayo_09/08052009_01.asp|título=CVC. Rinconete. Letratura. Inteletuais dela Edá de Prata (12). María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=cvc.cervantes.es}}</ref>
[[Archivu:María de Maeztu.png|miniaturadeimagen|200x200px|Enas tierras [[Argentina|argentinas]].]]
L'afusilamientu del su ermanu ''Ramiro'' el ventinuevi d'[[Outubri|otubri]] del [[1936]] hue mu duru pa ella, assina que se hue pal dessiliu, dendi ''[[Biarritz]]'' pa dil a [[Nueva York]] a acaberus de [[marçu]] del [[1937]], p'apossessional la su Cátrea de Letratura [[España|Española]] en el ''Barnard College'' dela Nuversidá de ''Columbia,'' criá liquiamenti pa ella por ''Federico de Onís''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskonews.eus/zbk/751/maria-de-maeztu-y-ernestina-de-champourcin-del-exilio-a-su-muerte/ar-0751001005C/|título=María de Maeztu i Ernestina de Champourcin: del dessiliu ala su muerti - Euskonews.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.euskonews.eus|idioma=eu}}</ref> A acaberus de [[mayu]] del [[1937]], acebió l'envitación p'assestil a un congressu d'Estoria en ''[[Buenos Aires]]'', aondi dió un pedioru de conferencias, acetandu'l proponimientu dela entangaora del ventu, qu'era la su amega ''Victoria Ocampo'', que deseava de calavoral con ella dendi hazía munchu tiempu. Mentris que acebía malas enteracionis dela sitación n'[[España]] i dela su familia, ella cosechava déssitus conas sus conferencias en ''[[Buenos Aires]]''. Anduvu p'[[Argentina]] enos mesis de [[jullu]] i [[abostu]], pa golvel en [[setiembri]] pal ''Barnard College'', peru endispués del proponimientu del presienti dela [[Argentina|Repúbrica Argentina]] de hundal una Residencia n'aquel país, decedió queal-si en ''[[Buenos Aires]]'' i enque s'assentó ena capital [[argentina]], ala finiquita el proyeutu dela Residencia promitíu no puu hazel-si por no avel prossupuestu. En ''[[Buenos Aires]]'' desenroó una grandi atividá profissional, dandu conferencias, cussus i escreviendu artícalus i librus, polo que poía mandal pedióricamenti ayua aconómica ala su mairi.<ref>{{Cita web|url=https://portal.amelica.org/ameli/journal/810/8104725002/html/index.html|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis: primel viagi, mediacionis colturais i la costrución de redis académicas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Ángeles Castro Montero|año=2023|editorial=UCA}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://repositorio.uca.edu.ar/bitstream/123456789/17573/1/maria-maeztu-universidad.pdf|título=María de Maeztu ena Nuversidá de Güenus Airis nel su primel viagi.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Castro Montero|nombre=Ángeles|fecha=15 d'otubri del 2023}}</ref>
A acaberus del [[1944]] golvió pa Estella p'arrejuntal-si cona su mairi i la su familia i hue pa [[Mairil]] pa reglal la su sitación almenistrativa i assina hue declará purá i sin sanción, confirmandu-si los sus derechus. En [[mayu]] del [[1945]], hue anombrá de horma provisional, profissora numiraria de Pedagogía ena Escuela Normal de Magisteriu Primariu d'[[Ávila]], peru no puu recuperal el su puestu de diretora dela Residencia, pos pal régimi franquista el su passau era duosu, en pesal dela su volución idealógica i de sel l'ermana de ''Ramiro de Maeztu''. Aluspués i cona pena de dexal ala su mairi, qu'estava mayol i malota, regolvió p'[[América Latina|Almérica Latina]] nel Serviçu Coltural dela Embaxá d'[[España]] en [[Chili]], un cargu onoríficu que tamién resplandeció comu Agregá de Coltura ena Embaxá de ''[[Buenos Aires]]'' i assina puu ruqueal la su condición de enhuncionariu n'ativu sina nesseciá de golvel pa [[España]]. Golvió varias vezis pa [[España]], comu nel [[1945]] pola muerti dela su mairi, praneandu golvel definitivamenti polo que enas navidais del [[1946]] alquirió i amobló un pisu en [[Mairil]]. El ventinuevi d'[[Jeneru|aneru]] del [[1947]] prenunció un discussu pola inaguración dela Cátrea ''Ramiro de Maeztu'' ena Nuversidá de [[Mairil]] i alogu'l nuevi de [[hebreru]] espenó'l su ermanu ''Gustavo'' n'Estella, del que donó tolos sus bienis qu'él tenía nel su estudiu pal Ayuntamientu d'Estella. En [[hebreru]] del [[1947]] golvió pa ''[[Buenos Aires]]'' pa siguil cona su lavol docenti.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=3989e392-12bf-4ad3-842d-53b464c8c7a9&page=7|título=L'embaxá espiritual duna grandi figura feminina española. María de Maeztu|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=08 de mayu del 1926|editorial=La Esfera, Mairil.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://devresidenciadeestudiantes.com/api/edad-de-plata/fondo/archivo-de-la-institucion-cultural-espanola-de-buenos-aires-iceba/|título=Archivu dela Estitución Coltural Española de Güenus Airis i l'Associación Patriótica Española.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Edad de Plata|idioma=es}}</ref>[[Archivu:Esquela_María_de_Maeztu_en_Hoja_del_Lunes.png|miniaturadeimagen|Esquela ena ''Hoja del Lunes.''|izquierda|200x200px]]
El sieti d'aneru del 1948, Maeztu espenó de prontu nel Mar dela Prata, por mé duna ambolia i hue ampriamenti arrecogíu pola presa española i pola presa argentina. Las esquelas pubricás enos diarius ''Ya'' i ''ABC'' tenían un vessu ala Seción Preparatoria de l'Estitutu-Escuela, qu'antoncis andava prebía n'[[España]]. Ena esquela pubricá ena ''Hoja del Lunes'', tamién se le mentava comu la hundaora dela Residencia de Señoritas. El su cadavi se muó ala Embaxá d'[[España]] en ''[[Buenos Aires]]'', d'aondi hue pa [[Barcelona]] i el ochu de [[hebreru]] del 1948, los sus restus llegarun a [[Vitoria]] i arreliau cona bandera nacional, se muarun col ''Ferrocarril Vasco-Navarro'' pa Estella. Alogu i endispués dun soleni entierru, acebió sepoltura nel panteón familial, assitiau ena capilla monicipal del cimenteriu d'Estella. El diés d'aneru, el menistru de Assuntus Esterioris, ''Alberto Martín-Artajo'', assestió al intierru apreparau pola familia ena ilesia dela Conceción de [[Mairil]] i el dezisseis d'aneru, los sus dicípulus de [[Mairil]] le endedicarun un ventu religiosu ena ilesia de San Fermín delos Navarrus. Endispués pal ventiunu d'aneru, s'ofició un intierru ena capilla del Colegiu Mayol Santa Teresa de Jesús, estitución qu'avía restituíu ala Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|título=Esquela de Maria de Maetzu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|publicación=Oja del Lunis.|archive-date=2026-03-03|archive-url=https://web.archive.org/web/20260303035527/https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1007631057|dead-url=yes}}</ref>
=== Correúra profissional ===
[[Archivu:Antiguo_edificio_de_Telefónica_y_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|miniaturadeimagen|Antiga escuela de Las Cortis de [[Bilbau]], nel [[2024]].|200x200px]]En [[Noviembri|novembri]] del [[1902]] esmençó a trebajal ena escuela de Las Cortis en [[Bilbau]], ya que naidi avía solicitau essa vaganti pos estava assitiá nel barriu de San Franciscu, un sitiu desechau i mu probi dela ciá, enque ella l'acetó i mu prontu pusu ala escuela moerna i le dió serviçus essenciais. Enseñó poniendu ena plática los prencipius pedagógicus dela Estitución Libri d'Enseñaeru, col aprendizagi ativu i sin memorial, el contatu col meyu i l'imprantación de crassis al airi libri, l'acercaeru a l'ambienti familial de l'alunau i mual las medías corretivas i diciplinarias por sotras de convivencia mas fressiblis. Tolos mesis dava una parti del su sueldu pa mercal troçus de tela pa trapeal brusas, mandilis i amás pa pastillas de xabón que regalava alos sus alunus, pos los sus pairis izían que pola probeza no poían asseal-si. Nel [[1903]], quandu era ya diretora dela escuela de Las Cortis, pedió una próloga duna pensión pa hazel estuyus pal estrangeru.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=f3a0f74d-d81a-4646-a0ab-820d2925afb0|título=L'Educación, Mairil nel 1903.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=30 d'otubri del 1909|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es}}</ref>
{{Almiental|Es veru el relati antigu de que la letra con sangri entra, peru no tié que sel cona del zagalinu o zagalina, sinu cona del maestru.|María de Maeztu Whitney.}}La Direción delas escuelas de ''Berástegui,'' que estavan junta la casa della, le brindó una praça, peru no l'acetó pa no desseparal-si delos sus alunus delos barrius probis de [[Bilbau]]. Allegarun a querel-la i respetal-la tantu, qu'izían qu'enas oras de crassi, las casas de cantoneras d'al reol paravan la su atividá pa no incomodal-la ena su lavol ena escuela. Endispués d'estal en Londris pal 1909 i comu apricación plática delos sus aprendizagis sobri la pedagogía enos parvulitus del [[Reinu Uníu]], presentó dos estancias a l'Ayuntamientu de [[Bilbau]], una pa hazel un bañu ena su escuela conos pranus del proyeutu i la segundera, pa hazel un jardín nel patiu dela escuela i mercal prantas palas crassis.<ref>{{Cita web|url=https://www.filosofia.org/hem/190/19090429.htm|título=María de Maeztu nel Nuevu Mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=29 d'abril del 1909|sitioweb=www.filosofia.org|autor=Federico de Onís.}}</ref>
[[Archivu:Acto_de_entrega_del_cuarto_de_baño_a_la_Escuela_de_Las_Cortes.jpg|centro|miniaturadeimagen|550x550px|Entriega del quartu de bañu ala Escuela de Las Cortis, nel [[1911]].]]
[[Archivu:María_de_Maeztu_en_1909.png|miniaturadeimagen|Nel [[1909]] con ventiochu añus.|165x165px]]
Nel 1909 le dierun una pensión p'analizal duranti'l [[1910]] los poblemas atualis dela [[educación]] estudiaus enas orentacionis d'angunus delos prencipais paísis [[Uropa|uropeus]]. Assina vesitó escuelas de varius graus i caraitirísticas, prencipalmenti primarias i tamién angunas femininas, ena [[Ingalaterra]], [[Francia]], [[Italia]], comu en [[Turín]] i [[Milán]], [[Alemaña]], [[Suecia]] i [[Noruega]]. Amás assestió en [[Amberis]] al III Congressu Entrenacional de [[Educación]] Familial. En [[Outubri|otubri]] del [[1912]], con una nueva pensión, viajó p'[[Alemaña]] pa hazel estuyus de Pedagogía i visital varias escuelas. Tamién estuvu dos semestris ena Nuversidá de Marburgu, aondi estuyó Propedéutica filosófica con ''Paul Natorp'', Estoria dela filosofía antiga con ''Nicolai Hartmann'' i [[Sicologia|Sicología]] con ''Erich Haenisch''. En [[Alemaña]] compretó el su preparu filosóficu i pedagógicu i le premitió d'entral en contatu con unu delos sestemas educativus mas desenroaus d'antoncis, tantu enos primel graus de l'enseñaeru comu ena Nuversidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/registro.do?id=122852|título=La escuela ena Ingalaterra i la su infrugencia ena vida.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=18 de mayu del 1909|editor=Imp. José Rojas Núñez.}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=a9a3416e-c1d1-411b-93f0-8273b57b5865|título=María de Maetzu i Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|idioma=es|fecha=20 de setiembri del 1909|editorial=El Universo, Mairil.}}</ref>[[Archivu:María_de_Maeztu,_1919_honorary_degree_of_Law,_LL.D.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|Nel 1919 hue ''Honorary degree of Law, LL.Dª.''|268x268px]]
Endispués de regolvel d'[[Alemaña]] en [[Noviembri|novembri]] del [[1913]], s'encorporó ala Seción novena del Centru d'Estuyus Estóricus, derigía por ''Ortega i Gasset'' i endedicá ala filosofía, aondi anduvu hata l'enterrución delas sus atividais nel branu del 1916. Dentri'l [[1913]] i el [[1915]] hue professora nel Estitutu Entrenacional, aondi desenroó la su lavol nun ambienti educativu d'infrugencia estauniensi i calavoró derechamenti con ''Susan Huntington Vernon''. Esta estitución gastava una metoulogía didática ennovaora basá ena convivencia, la atolerancia i l'integración delas cencias i las artis. El trenta i unu de [[jullu]] del [[1912]] hue anombrá professora numiraria ena Seción de Letras dela Escuela Normal Superiol de Maestras de [[Cai]] i nel cussu 1914-1915 exerció comu professora numiraria interina ena Escuela Normal de Maestras de [[Cai]], dissaliendu comu conferencianti i tamién hue envitá a varius forus. Ena [[primavera]] del [[1919]] vesitó ''The Smith College'', nuversidá privá feminina assitiá en ''Northampton'' en ''Massachusetts'' i acebió un títulu onorariu, ''Honorary degree of law, LL.D''”, ena cerimoña de grauación celebrá el dezissieti de [[juñu]] del [[1919]]. Estas certificacionis académicas enos [[Estaus Uníus]] le premitierun tenel calavoracionis con varias nuversidais nortialmericanas. Nel [[1920]], junta ''Elisa Soriano Fischer'', ''Concepción Alexandre'', ''[[Clara Campoamor]]'' i angunas mas, hundó la Juventú Nuversitaria Feminina o ''JUF'', una associación entregeneracional de [[Mugel|mugeris]] con reconocía nombrería.<ref name=":3" /><ref>{{Cita web|url=https://www.educacionfpydeportes.gob.es/biblioteca-central/blog/2023/marzo/jimena-menendez-pidal-y-el-colegio-estudio.html|título=Jimena Menéndez Pidal i el Colegiu Estuyu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=08 de marçu del 2023|editorial=Bibloteca d'Educación. Fondu Biblográficu}}</ref>
=== Residencia de Señoritas ===
[[Archivu:1911-09-14_NUEVO_MUNDO.jpg|miniaturadeimagen|La Residencia de Señoritas.]]
El déssitu dela Residencia d'Estudiantis nel [[1910]], hizu que prontu s'ampriara p'almitil alas [[Mugel|mugeris]] nuversitarias, por essu, la ''JAE'' hizu embaxu'l su mandu un grupu femininu i le dió la su dereción a ''María de Maeztu''. En [[Outubri|otubri]] del [[1915]], endispués de mual la Residencia d'Estudiantis a sotra séi, la ''JAE'' hundó la nueva Residencia Entrenacional de Señoritas i le acupó a ella la su dereción, estalación i apreparación de l'edeficiu dela calli ''Fortuny'' de [[Mairil]], siendu pubricau el su anombramientu oficial comu diretora ena Gaceta de [[Mairil]] el onzi de [[hebreru]] del [[1916]] i que acupó hata'l [[1936]].<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1916/02/28/pdfs/GMD-1916-59.pdf|título=Nombraeru de Doña María de Maeztu Whitney comu diretora dela Corrupela de Señoritas dela Residencia d'Estudiantis.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Gaceta de Madrid.|fecha=28 de hebreru del 1916}}</ref> Dispués de dos añus, la séi se queó chiquenina polo qu'ella tuvu un tratu con una estitución vezina, qu'era el Estitutu Entrenacional de [[Mairil]], derigíu por ''Susan Huntington'', p'acupal i dal crassis nel su edeficiu dela mesma calli, esmenzandu assin una estricá calavoración dentri dambas, amejorandu estas estitucionis col gastu compartíu d'abitanças i recussus, assina comu l'entrecambiu d'alunas i professoras de dambus laus de l'Alánticu.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/legados/residencia-de-senoritas/|título=Residencia de Señoritas.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=FOM|idioma=es|editorial=Hundación Ortega Marañón.}}</ref> Por mé d'estu hizu varius viagis pa [[Estaus Uníus]] i logró hazel el primel pograma d'estuyus pa l'estrangeru de [[Mugel|mugeris]] [[España|españolas]]. Assina nel [[1923]] se enfirmó una acordança de calavoración d'entrecambiu d'alunas, letoraus nel estrangeru, becas d'envestigación i entrecambiu de material centíficu i biblográficu.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4992789|título=La Residencia de Señoritas de Mairil ena Segundera Repúbrica, dentri l'alta coltura i el brillíu social.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Vázquez Ramil|nombre=Raquel|año=2015}}</ref>[[Archivu:Laresi.jpg|miniaturadeimagen|Ena Residencia de Señoritas.|izquierda]]En veintiun añus i hata l'esmiençu dela [[Guerra Cevil Española|guerra civil]], la Residencia passó de sel un edeficiu chiqueninu pa trenta estudiantis, a sel varius edeficius pa quasi trezientas alunas. La Residencia almitía a [[Mugel|mugeris]] con mas de dezisieti añus qu'estuyaran en [[Mairil]] o aprepararan el su engressu en nuversidais, ena Escuela Superiol de Magisteriu, ena Escuela Normal, ena Escuela Hogal o ampriaran la su hormación centífica de horma privá, amás tamién s'almitían alunas estrangeras i esternas. Se les brindava, manduca, abitanças, conferencias, desconciertus, velás puéticas, entrepetacionis teatrais i hormación, comu las crassis engredías de Pedagogía i [[Filosofia|Filosofía]], dás por ella mesma. La Residencia enquacava los sus preçus, dava becas i facilidais alas alunas con menus recussus, paque las familias delas provincias puyeran mandal alas sus ijas a estuyal i assina pa poel pagal el su gastaeru, las residentis poían hazel varius trebajus ena casa, ena bibloteca o en tareas almenistrativas. Ella logró de hormal a un grandi númiru de [[Mugel|mugeris]], sostribandu la su participación social, económica, inteletual i política, nel [[Mairil]] delos añus venti i ena [[II Repúbrica Española|Segundera Repúbrica]], siendu espolichis ativus dela muança política nel primel terciu del [[Sigru XX|siegru XX]] n'[[España]].<ref>{{Cita web|url=https://www.jstor.org/stable/23763099|título=Prossimación ala lavol pedagógica de María de Maetzu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Gamero Merino|nombre=Carmela|año=1985|editorial=JSTOR.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.jotdown.es/2018/10/la-casa-de-las-chicas-que-iban-a-cambiar-el-mundo/|título=La casa delas jóvinis que divan a mual el mundu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=Prada|nombre=Ruth|fecha=15 d'otubri del 2018|idioma=es|editorial=Jot Down.}}</ref>
Nel [[1928]] se celebró en [[Mairil]] el XII Congressu Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i numirosas mandiletis se quearun ena Residencia. Nel [[1931]] [[Marie Curie]] se queó tamién ena Residencia ena su queá en [[Mairil]]. En [[jullu]] del [[1936]] andava de vagacionis ahuera de [[Mairil]], comu quasi toas las residentis, polo que regolvió nel inti al prouzil-si el golpi d'Estau, enque alogu pa [[setiembri]] del [[1936]] dexó la dereción dela Residencia, ena que se hazierun dos emportantis associacionis femininas, nun lau l'Associación de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias, que hormó parti dela Federación Entrenacional de [[Mugel|Mugeris]] Nuversitarias i del sotru el ''Lyceum Club''.<ref>{{Cita web|url=http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm|título=Mugeris ena vanguardia. La Residencia de Señoritas pol su centenariu, 1915-1936.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.residencia.csic.es|idioma=es|fecha=13 de deziembri del 2024|editorial=WB Machine.}}</ref><ref>{{Cita noticia|título=El Lyceum|url=https://lyceumclubfemenino.com/el-lyceum/|periódico=Lyceum Club Femenino|fechaacceso=22 de marçu del 2026|idioma=es-ES|fecha=01 de jullu del 2019}}</ref>
=== Traduzionis ===
[[Archivu:Historia_de_la_pedagogía,_Paul_Monroe_(1905)_(cropped).png|miniaturadeimagen|Trauzión del [[1918]].|226x226px]]El su domiñu de varias idiomas le premitió desenroal una lavol comu tradutora d'obras i dentri ellas sonin:
* Religión i umanidá, la religión endrentu delos lindis dela umanidá, aportación ala hundación dela pedagogía social, nel [[1914]], trauzíu del original en [[Lengua alemana|alemán]] del 1894.
* Pedagogía social, de ''Paul Natorp'', nel 1899, trauzíu col títulu de Cussu de pedagogía nel [[1915]].
* L'Estoria dela pedagogía nel [[1905]], de l'[[ingrés]] ''Paul Monroe,'' el tomu I trauzíu nel [[1918]] i el tomu II trauzíu nel [[1924]].<ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2123?show=full|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 1.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459.2/2124?locale-attribute=es|título=Estoria dela pedagogía. Tomu 2.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|editorial=Universitat de Lleida.}}</ref>
=== Pubricacionis ===
* La Pedagogía en [[Londri]] i las escuelas de parvulitus. En Analis dela Junta pala Ampriación d'Estuyus i Envestigacionis Centíficas nel [[1909]].<ref>{{Cita web|url=http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1909-01-08.pdf|título=La Pedagogía en Londri i las Escuelas de Parvulitus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=23 d'aneru del 1909}}</ref>
* El trebaju dela [[mugel]], nuevus vistalis''.'' Conferencia prenunciá el ochu d'[[abril]] del [[1933]].
* El poblema dela ética. L'enseñaeru dela moral, Pubricá nel [[1938]], pa estudial el poblema dela ética i pa dal angunas normas pal enseñaeru dela moral enas escuelas.
* Estoria dela coltura uropea. Pubricá nel [[1941]] pola Bibloteca dela ''Esfinge'', especializá enos librus pala [[mugel]], embaxu la dereción de ''Gregorio Martínez Sierra,'' qu'era comu se hazía mental ''[[María de la O Lejárraga|María Lejárraga]].'' Es una recopilación dun cussu d'estoria que escrevió quandu esmençó la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] i ella decedió queal-si n'[[Argentina]].
* Antología-[[Sigru XX|siegru XX]]. Prosistas españolis. Acordanças i comentacionis. Pubricá nel [[1943]] pola Coleción ''Austral'' de ''Espasa-Calpe''. Es la su obra mas mentá i una descoja didática mayolmenti derigía pal professorau del bachillel.<ref name=":4" />
== Premius i reconocencias ==
* Hue anombrá dotora ''honoris causa'' en varias nuversidais de tol mundu, dentri ellus en ''The Smith College'' nel [[1919]]. Tamién hue reconocía comu professora onoraria ena Nuversidá de [[Méxicu]] i comu professora estrordinaria ena Nuversidá de Columbia.<ref>{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|título=La pedagoga. María de Maeztu.|autor=Antonina Rodrigo|fechaacceso=22 de marçu del 2026|archive-date=2026-02-06|archive-url=https://web.archive.org/web/20260206073813/https://laescueladelarepublica.es/wp-content/uploads/2016/02/la-pedagoga-Maria-de-Maeztu.pdf|dead-url=yes}}</ref>
* Una corrupela d'antigas estudiantis que se queavan ena Residencia de Señoritas i qu'estavan en [[Mairil]], ressolvió de hazel un premiu ena su memoria i que se entriegara tolos añus ala aluna dela seción de Pedagogía que tuviera las mejoris calificacionis al acabijal los sus estuyus, huendu valoreá por un dessami. Nel 1950 se hormalizó, por una ressolución menisterial, comu una Hundación particulal benéfica-hormativa mentá comu Premiu ''María de Maeztu'', hundaora dela Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/gazeta/dias/1950/11/26/pdfs/BOE-1950-330.pdf|título=Hundación del Premiu María de Maeztu, hundaora dela Residencia de Señoritas, estituía ena Facultá de Filosofía i Letras dela Nuversidá de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=Goviernu dela Nación. BOE.|fecha=30 d'abostu del 1950}}</ref>
* Nel 1988 se costituyó nel [[País Vascu]] el ''Fórum Feminista María de Maeztu'', en onol ala su figura i dendi'l [[1996]] el Aria d'Igualdá de l'Ayuntamientu d'Estella i l'Assambrea de [[Mugel|Mugeris]] d'Estella-Lizarra apreparan el Certami Letrariu Premiu ''María de Maeztu''.<ref>{{Cita web|url=https://www.euskadi.eus/informacion/entrevista-maria-de-maeztu/web01-ejeduki/es/|título=Entrevista: Fórum feminista María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=24 de marçu del 2015|sitioweb=www.euskadi.eus|idioma=es|autor=Eusko Jaurlaritza.}}</ref>
* Nel [[2007]] anombrarun Crassi ''María de Maeztu'' a sieti navíus de salvamientu dela Sociedá de Salvamientu i Segurança Marítima en Portugaleti.<ref>{{Cita web|url=https://www.salvamentomaritimo.es/sala-de-comunicacion/sala-de-prensa/la-ministra-de-fomento-amadrina-el-remolcador-de-salvamento-maria-de-maeztu-en-portugalete|título=La Menistra de Formientu amairina'l Remolcaol de Salvamientu María de Maeztu en Portugaleti.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=07 de novembri del 2008|autor=Goviernu d'España.}}</ref>
* La [[Nuversidá de Salamanca]] assentó nel [[2008]] el Premiu ''María de Maeztu'' ala virtú Centífica.<ref>{{Cita web|url=https://secretaria.usal.es/boletines/consulta/files/9322-Premio_Maria_de_Maeztu_27abril18.pdf|título=Premiu María de Maetzu dela Nuversidá de Salamanca, ala Escelencia Centífica.|editorial=Nuversidá de Salamanca.|fecha=Aprovau ena Sessión del Conseju de Goviernu del trenta d'abril del 2008 i morificau ena Sessión del ventisieti d'abril del 2018.|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.dicyt.com/noticias/los-premios-maria-de-maeztu-reconocen-la-excelencia-cientifica-en-la-usal|título=Los Premius María de Maeztu reconocin ala Escelencia Centífica ena USAL.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.dicyt.com}}</ref>
* Nel [[2016]] el [[España|Goviernu d'España]] assentó la destinción Unidá de Virtú ''María de Maeztu'', pa reconocel a unidais púbricas d'envestigación, en qualisquiel aria centífica, que provin apasmu i encabeceru centíficu entrenacionalmenti i que calavorin ativamenti col su ambienti impresarial i social.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistacallemayor.es/poesia-para-homenajear-a-maria-de-maeztu/|título=Puesía pa omenagial a María de Maeztu.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|fecha=31 de marçu del 2011|sitioweb=Revista Calle Mayor - Publicidad y comunicación|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.aei.gob.es/ayudas-concedidas/centros-unidades-excelencia|título=Sostribu i Assegurança de Centrus d'Escelencia Severo Ochoa i a Unidais d'Escelencia María de Maeztu.|autor=Agencia Estatal de Investigación|fechaacceso=22 de marçu del 2026}}</ref>
* Ena serii dela teli ''La otra mirada'' nel [[2018]], ''María de Maeztu'' era la protagonista del capítalu sieti, nel que su pessonagi revindicava el desenrou endividual delas pessonas, l'educación, los derechus delas [[Mugel|mugeris]] i afiava el divorciu o el descasamientu.<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/play/videos/la-otra-mirada/otra-mirada-maria-maeztu-llega-academia/4624417/|título=La sotra mirá - María de Maeztu allega a l'Academia.|fecha=06 de juñu del 2018|fechaacceso=22 de marçu del 2026|autor=RTVE play Arradiu i teli|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8020484|título=L'educación i las mugeris enas seriis educativas.|autor=Forteza Martínez, Aurora i Conde, Manuel Antonio dela Nuversidá de Güelva|fechaacceso=22 de marçu del 2026|año=2021}}</ref>
* El ventiochu de [[hebreru]] del [[2023]], ''Correos'' hondeó un sellu delas cartas dun ebru, pala comemoración del setenta i cincu aniversariu dela su muerti.<ref>{{Cita web|url=https://www.correos.es/es/es/particulares/filatelia/productos-filatelicos/sellos/espana/2023/maeztu|título=Efeméridis. Setenta i cincu añus del espenamientu de María de Maeztu Whitney.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.correos.es|idioma=es}}</ref>
* Tamién nel [[2023]], la ''Fábrica Nacional de Moneda y Timbre'' acuñó una monea nel su onol, que hue presentá el ochu de marçu ena Residencia de Señoritas.<ref>{{Cita web|url=https://ortegaygasset.edu/homenaje-a-la-figura-de-maria-de-maeztu-en-el-dia-internacional-de-la-mujer/|título=Omenagi ala figura de María de Maeztu nel Día Entrenacional dela Mugel.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|apellido=dgomez|fecha=08 de marçu del 2023|sitioweb=FOM|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://tienda.fnmt.es/fnmttv/fnmt/es/Productos/Monedas/Web/D%C3%ADa-Internacional-de-la-Mujer/MAR%C3%8DA-DE-MAEZTU-(2023)-8-REALES/p/92937001|título=María de Maetzu, 2023. Ochu Realis. Día Entrenacional dela Mugel. La Tienda de la FNMT-RCM.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=tienda.fnmt.es|idioma=es}}</ref>
* En munchas ciais [[España|españolas]] ain callis que tien el su nombri, comu n'Albaceti, Avilés, Baracaldu, Elchi, Estella, Estepona, Galapagal, [[Graná]], [[Mairil]], [[Málaga]], Puertullanu, [[Valencia]] o [[Çaragoça]].<ref>{{Cita web|url=https://www.callejero.net/|título=Andurreru, mapas i pranus.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.callejero.net|idioma=es}}</ref>
* Tamién tié'l su nombri l'Espaciu d'Igualdá del mairileñu destritu dela Latina.<ref>{{Cita web|url=https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Igualdad-y-diversidad/Direcciones-y-telefonos/Espacio-de-Igualdad-Maria-de-Maeztu-Latina/?vgnextfmt=default&vgnextoid=522232c9be401810VgnVCM1000001d4a900aRCRD&vgnextchannel=ab79aaa26f535510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Espaçu d'Igualdá María de Maeztu. Latina - Ayuntamientu de Mairil.|fechaacceso=22 de marçu del 2026|sitioweb=www.madrid.es|idioma=es|autor=Ayuntamientu de Mairil.}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Benítez Palma, Enrique'' nel [[2021]]. La llegá dela [[mugel]] ala Carrera de ''San Jerónimo'': ''un balance de las intervenciones de las integrantes de la Asamblea Nacional de Primo de Rivera'', 1927-1930.
* ''Cassani, Alessia'' nel [[2020]]. ''María de Maeztu'': La costrucción duna nueva [[España]]. Coltura Latinualmericana. Revista d'estuyus entrecolturais '''31''' (1).
* ''González-Geraldo, José Luis'' nel [[2019]]. Aportacionis de ''María de Maeztu'' ala entroduzión dela Pedagogía Social n'[[España]]. Revista Complutensi d'[[Educación]] '''30''' (1): 293-306.
* ''Ribagorda, Álvaro'' nel [[2018]]. Los origis de l'Estitutu-Escuela: las Currupelas de Zagalinus dela Residencia de Estudiantis. En ''Martínez Alfaro, Encarnación''; ''López-Ocón Cabrera, Leoncio''; ''Ossenbach Sauter, Gabriela'' nel [[2018]], edicionis. Cencia i ennovación enas crassis: centenariu de l'Estitutu-Escuela, 1918-1939. Conseju Superiol d'Envestigacionis Centíficas dela Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia: 47-70.
* ''Lastagaray Rosales, María Josefa'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu Whitney:'' una vida dentri la pedagogía i el feminismu. [[Mairil]]: ''La ergástula ediciones''.
* ''Melián, Elvira M.'' nel [[2015]]. Ena frontera: señas d'entidá dela lavol pedagógica ispanu-almericanista en ''María de Maeztu,'' 1924-1936. Estoria dela [[Educación]] '''34''' (0): 287-303.
* ''Porto Ucha, Ángel Serafín''; ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2015]]. ''María de Maeztu. Una antología de textos''. [[Mairil]]: ''Dykinson''.
* ''Vázquez Ramil, Raquel'' nel [[2012]]. [[Mugel|Mugeris]] i [[educación]] ena [[España]] d'ugañu. L'Estitución Libri d'Enseñaeru i la Residencia de Señoritas de [[Mairil]]. [[Mairil]]: ''Akal''.
* ''Walliser Martín, Marta'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. Cientu venticincu añus dela nacencia de ''Picasso'' en [[Málaga]]: Actas del XLI Congressu Entrenacional dela Associación Uropea de Professoris d'Español, Nuversidá de [[Málaga]], del ventitrés al ventinuevi de [[jullu]] del [[2006]] (Associación Uropea de Professoris d'Español (AEPE)): 415-427.
* ''Zapata Garrido, Arantxa'' nel [[2007]]. La infrugencia dela esperencia entrenacional ena lavol educativa de ''María de Maeztu''. ''Publicaciones Didácticas'' (79): 34-52.
* ''Fructuoso Ruiz de Erenchun, María Cristina'' nel [[1998]]. ''María de Maeztu Whitney. Una Vitoriana Ilustre''. [[Vitoria|Vitoria-Gasteiz]]: Real Sociedá Vascongá d'Amegus del [[País]].
* ''Tellechea Idígoras, J. Ignacio'' nel 1990. ''Cartas de tres Maeztu a Miguel de Unamuno.'' Dentri la caterva i la soledá: omenagi al professol ''Saturnino Álvarez Turienzo''.
* ''Pérez-Villanueva Tovar, Isabel'' nel 1989. ''María de Maeztu:'' una mugel nel conformismu educativu español. [[Mairil|Mairii]]: Nuversidá Nacional d'[[Educación]] a Distancia.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [http://archivojae2.edaddeplata.org/ficha/personas/6789/ Ficha de ''María de Maeztu''] Archivu dela ''JAE''.
* [https://www.rtve.es/play/videos/mujeres-para-un-siglo/mujeres-para-siglo-maria-maetzu-educacion/713453/<nowiki/> ''María de Maetzu Whitney'', mugeris pa un siegru] Vidiu de ''RTVE''.
{{NF|1881|1948|Maeztu, María de}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris]]
[[Categoría:Educación]]
75m7ptbv4v1x3qjqexsxk53nl0hcx1j
Via Transilvanica
0
11978
143901
2026-08-13T00:08:32Z
Olarcos
82
Criá página con 'La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel Patrimoniu de la Umanidá…'
143901
wikitext
text/x-wiki
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022:Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km);AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica; fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km;Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus;Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]],Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31 el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115 los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31 en el activista [[Dragos Bucurenci]],Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que tuvu recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. [https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.] El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los ganadores delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrieron tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrieron parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hicierun drumeá más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del traseu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu traseu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos jilones quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos jilones dure unos 3 - 4 años.
nyne8lbxl9ujh9ng1gs925rq6wnhcrj
143902
143901
2026-08-13T00:16:39Z
Olarcos
82
/* Traseu */
143902
wikitext
text/x-wiki
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022:Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km);AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica; fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km;Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus;Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]],Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31 el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115 los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31 en el activista [[Dragos Bucurenci]],Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que tuvu recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. [https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.] El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los ganadores delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrieron tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrieron parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hicierun drumeá más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del traseu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu traseu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
Maratón Via Transilvanica
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']
Galería d’imágenis
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
== Notas ==
Otras leturas
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
Atija tamién
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
Atijus d’ahuera
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
cbrsonlm9zis1o6ib6s8wbllwlakqye
143903
143902
2026-08-13T00:17:51Z
Olarcos
82
/* Traseu */
143903
wikitext
text/x-wiki
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022:Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km);AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica; fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km;Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus;Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]],Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31 el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115 los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31 en el activista [[Dragos Bucurenci]],Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que tuvu recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. [https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.] El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los ganadores delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrieron tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrieron parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hicierun drumeá más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del traseu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu traseu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
Maratón Via Transilvanica
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Notas ==
Otras leturas
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
Atija tamién
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
Atijus d’ahuera
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
fun6q3im2yk5kj1efvgqaf6hm3evmjz
143904
143903
2026-08-13T00:18:52Z
Olarcos
82
/* Notas */
143904
wikitext
text/x-wiki
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022:Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km);AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica; fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km;Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus;Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]],Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31 el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115 los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31 en el activista [[Dragos Bucurenci]],Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que tuvu recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. [https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.] El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los ganadores delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrieron tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrieron parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hicierun drumeá más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del traseu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu traseu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
Maratón Via Transilvanica
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
Otras leturas
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
Atija tamién
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
Atijus d’ahuera
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
ce9jnztmxp7qba6k0ky1p7lprtczxrj
143905
143904
2026-08-13T00:19:55Z
Olarcos
82
/* Referencias */
143905
wikitext
text/x-wiki
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022:Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km);AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica; fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km;Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus;Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]],Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31 el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115 los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31 en el activista [[Dragos Bucurenci]],Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que tuvu recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. [https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.] El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los ganadores delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrieron tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrieron parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hicierun drumeá más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del traseu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu traseu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
Maratón Via Transilvanica
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
s57af4jko0v0kag6k1xsxd9jjt5tflo
143906
143905
2026-08-13T00:20:35Z
Olarcos
82
143906
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022:Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km);AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica; fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km;Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus;Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]],Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31 el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115 los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31 en el activista [[Dragos Bucurenci]],Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que tuvu recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. [https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.] El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los ganadores delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrieron tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrieron parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hicierun drumeá más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del traseu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu traseu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
Maratón Via Transilvanica
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
ooymn40056sgdk1kvyishj72vz23mfv
143908
143906
2026-08-13T00:30:33Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143908
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Traseu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
Maratón Via Transilvanica
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
kj5qeute2z6t86n15utuy1cxkgu44et
143909
143908
2026-08-13T00:32:04Z
Olarcos
82
/* Traseu */
143909
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 fuerun marcaus los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematarun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, en el marcu dela reunión enas cumbres del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol traseu, pola Via Transilvanica hicierun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol traseu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantes del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Caminu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
== Maratón Via Transilvanica ==
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref>
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
3zthx4dbfuwpsk61dh4bsst3we7ilzi
143910
143909
2026-08-13T00:34:10Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143910
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei habel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que une».Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 se marcun los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, nel marcu dela reunión enas cumbris del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol caminu, pola Via Transilvanica hizun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol caminu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantis del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Caminu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
== Maratón Via Transilvanica ==
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref>
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
f2o87aij7y2j5d3iea0b1z5h8tr7dyt
143911
143910
2026-08-13T00:35:17Z
Olarcos
82
143911
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Camin de San Jagu]] i el [[Traseu de los Apalaches|Traseu Apalache]]. El traseu se puei abel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que uni».<ref>Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31</ref>
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.<ref>Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)</ref>
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 se marcun los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, nel marcu dela reunión enas cumbris del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol caminu, pola Via Transilvanica hizun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol caminu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantis del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Caminu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
== Maratón Via Transilvanica ==
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref>
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
cyb8jyuet0veck2naw6waprd0nfvbwp
143912
143911
2026-08-13T00:36:20Z
Olarcos
82
143912
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Caminu de Santiagu]] i el [[Caminu delos Apalachis|Caminu Apalachi]]. El traseu se puei abel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que uni».<ref>Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31</ref>
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.<ref>Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)</ref>
== Estoria ==
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 se marcun los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, nel marcu dela reunión enas cumbris del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol caminu, pola Via Transilvanica hizun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol caminu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantis del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Caminu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
== Maratón Via Transilvanica ==
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref>
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
47c1vqwxnknekftrv1isxk8bssezeaz
143913
143912
2026-08-13T00:37:51Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143913
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción juertemeni inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Caminu de Santiagu]] i el [[Caminu delos Apalachis|Caminu Apalachi]]. El traseu se puei abel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que uni».<ref>Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31</ref>
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturales assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.<ref>Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)</ref>
== Estoria ==
[[File:Via Transilvanica Marking.jpg|thumb|Marca del caminu pintá]]
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 se marcun los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, nel marcu dela reunión enas cumbris del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol caminu, pola Via Transilvanica hizun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol caminu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantis del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Caminu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
== Maratón Via Transilvanica ==
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref>
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
benu3ijmy7cgpnm09d32z52enjxyzaw
143914
143913
2026-08-13T00:39:34Z
Olarcos
82
143914
wikitext
text/x-wiki
{| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;"
|-
| colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]]
<div style="margin-top:3px;"></div>Señalización
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País
| style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]] [[Rumanía]]
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total
| style="padding:2px;" | 1.420 km
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás
| style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br />
[[Distritu de Caraș-Severin]],<br />
[[Distritu de Hunedoara]],<br />
[[Distritu de Alba]],<br />
[[Distritu de Sibiu]],<br />
[[Distritu de Mureș]],<br />
[[Distritu de Brașov]],<br />
[[Distritu de Harghita]],<br />
[[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br />
[[Distritu de Suceava]]
|-
! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás
| style="padding:2px;" | 2018
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis
| style="padding:2px;" | 2022
|}
La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción huertimenti inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Caminu de Santiagu]] i el [[Caminu delos Apalachis|Caminu Apalachi]]. El traseu se puei abel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que uni».<ref>Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31</ref>
''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturalis assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.<ref>Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)</ref>
== Estoria ==
[[File:Via Transilvanica Marking.jpg|thumb|Marca del caminu pintá]]
L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref>
En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref>
En 2019 se marcun los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref>
En 2020 se rematun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref>
En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref>
En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref>
Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica.
Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref>
[[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica.
Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref>
Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023.
En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref>
El 28 de setiembri de 2023, nel marcu dela reunión enas cumbris del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref>
Nel primer año, endispués dela inauguración de tol caminu, pola Via Transilvanica hizun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol caminu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantis del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica.
Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas.
=== Estensión del caminu Via Transilvanica ===
==== Terra Borza Teutonica ====
L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años.
El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref>
Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]].
El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref>
== Caminu ==
[[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]]
[[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]]
Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]].
El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]].
Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu.
Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae.
Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años.
== Maratón Via Transilvanica ==
El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre.
El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social.
En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref>
== Galería d’imáginis==
<gallery>
archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]]
archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica
archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu
archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]]
</gallery>
== Referencias ==
<references />
== Otras leturas ==
[[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2;
Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5
Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0
[[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4
Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1
Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6
Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1
Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4
Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026
== Guipal tamién ==
[[Via Mariae]]
[[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]]
[[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]]
[[Carrera de montaña]]
== Atijus d’ahuera ==
{{ro}} [https://www.revistasinteza.ro/fenomenul-tasuleasa-nimeni-nu-se-va-atinge-de-noi Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis]
{{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica]
{{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego'']
{{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica'']
{{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia'']
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025
{{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026
qquxoaoaduct24uj6vwlj804vlgw3sb