Güiquipedia extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.18 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Estrés oxidativu 0 7568 144124 120390 2026-09-05T14:15:40Z ~2026-48446-32 20680 add reference 144124 wikitext text/x-wiki [[File:Systeme detox ROS.GIF|350px|thumb|Las especis reactivas el ossígenu y el su sistema de detoxificación (versión simplificá). SOD : [[superóxidu dismutasa]], GSH-perossidasa : [[glutatión perossidasa]]. Si esti sistema es desbordau, surgi una situación d'estrés ossidativu.]] El '''estrés ossidativu''' es causau por un desequilibriu enti la produzión d'[[especis reactivas el ossígenu]] y la capacidá d'un [[Sistema (anatomía)|sistema biológicu]] de decodifical ringla los reactivus intermeyus o reparal el dañu resultanti. Toäs las formas de vida mantienin un [[reduzión-ossidación|entornu reductor]] drentu de las sus células <ref>{{Cita publicación|url=https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC13163459/|título=Linking Experimental Models to Pathophysiology: Oxidative Stress and DNA Damage in Cardiovascular Diseases|apellidos=Gavanji|nombre=Shahin|apellidos2=Zaki|nombre2=Hazem|fecha=2026-04-28|publicación=International Journal of Molecular Sciences|volumen=27|número=9|páginas=3931|fechaacceso=2026-09-05|issn=1422-0067|doi=10.3390/ijms27093931|pmc=13163459|pmid=42123513|apellidos3=Panjwani|nombre3=Priyadarshini|apellidos4=Othman|nombre4=Eman M.}}</ref>. Esti entornu reductor es preservau polas [[enzima]]s que mantienin el estau reducíu a través d'un constanti aporti d'energía metabólica. Desbalancis en esti estau normal redox puen causal efectus tóxicus a través la produzión de [[peróxidu]]s y [[radical libri|radicalis libris]] que dañan a tós los componentis la célula, incluyendu las [[proteína]]s, los [[lípidu]]s y el [[ADN]]. En el ser humanu, el estrés ossidativu está involucrau en una jartá malotías, comu la [[aterosclerosis]], la [[enfermedá de Parkinson]], [[encefalopatía miálgica]], [[sensibilidá química múltipli]], [[periodontitis]], [[varicoceli]] y la [[enfermedá d'Alzheimer]] y tamién pué sel importanti en el [[envejecimientu]]. Sin embargu, las especis reactivas d'ossígenu puen resultal beneficiosas ya que son utilizás pol [[sistema inmunitariu]] com'un meyu pa atacal y arrebanal a los [[Agenti biológicu patógenu|patógenus]]. Las especis reactivas del ossígenu son tamién utilizás en la [[señalización celular]]. Esta es denominá señalización redox. == Efectus químicus y biológicus == En términus químicus, el estrés ossidativu es un gran aumentu (cada vezi más negativu) en la reduzión del potencial celular o una gran disminución en la capacidá reductora de los paris redox celularis comu'l [[glutatión]].<ref>Schafer F, Buettner G. "Redox environment of the cell as viewed through the redox state of the glutathione disulfide/glutathione couple". Free Radic Biol Med. 30(11): 1191-212 (2001) PMID 11368918</ref> Los efectus del estrés ossidativu dependin la magnitud d'estus cambius, si la célula es capaz e superal las pequeñas perturbacionis y de recuperal el su estau original. Sin embargu, el estrés ossidativu severu pué causal la muerti celular y aún una ossidación moderá pué desencadenal l'[[apoptosis]], mientras que si es mu intensa pué provocal la [[necrosis]].<ref>Lennon S, Martin S, Cotter T. "Dose-dependent induction of apoptosis in human tumour cell lines by widely diverging stimuli". Cell Prolif, 24(2):203-14 (1991) PMID 2009322</ref> Un aspectu particularmenti destructivu del estrés ossidativu es la produzión d'especis d'ossígenu reactivu, qu'incluyin los radicalis libris y los peróxidus.<ref>Uguz AC, Naziroglu M, Espino J, Bejarano I, González D, Rodríguez AB, Pariente JA (November 2009). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19898892 Selenium Modulates Oxidative Stress-Induced Cell Apoptosis in Human Myeloid HL-60 Cells Through Regulationof Calcium Release and Caspase-3 and -9 Activities]". J Membrane Biol '''232''': 15-23. [[Digital object identifier|doi]]:[10.1007/s00232-009-9212-2].</ref> Argunas las menus reactivas d'estas especis (comu'l superóxidu) puen sel convertías por una reazión [[redox]] con [[metal e transición|metalis e transición]] u otrus compuestus e ciclu redox en [[quinona]]s, especi radical más agresiva que pué causal estensu dañu celular.<ref>Valko M, Morris H, Cronin M. "Metals, toxicity and oxidative stress" Curr Med Chem, 12(10):1161-208 (2005) PMID 15892631</ref> La mayoría d'estas especis derivás del ossígenu se producin en un nivel baju en condicionis normalis e [[respiración celular|metabolismu aeróbicu]] y el dañu que causan a las células es reparau constantementi. Sin embargu, baju los gravis nivelis d'estrés ossidativu que causa la necrosis, el dañu produci agotamientu de [[Adenosín trifosfatu|ATP]] impidiendu la muerti celular por apoptosis controlá, provocandu que la célula muera liberandu al meyu numerosus compuestus citotóxicus.<ref>Lelli J, Becks L, Dabrowska M, Hinshaw D. "ATP converts necrosis to apoptosis in oxidant-injured endothelial cells" Free Radic Biol Med, 25(6):694-702 (1998) PMID 9801070</ref><ref>Lee Y, Shacter E. "Oxidative stress inhibits apoptosis in human lymphoma cells" J Biol Chem, 274(28):19792-8 (1999) PMID 10391922</ref> {|class="wikitable" border="1" cellpadding="2" |-valign="top" |width="20%"|'''Oxidanti''' |width="80%"|'''Descripción''' |-valign="top" |•O<sub>2</sub><sup>-</sup>, Anión [[superóxidu]] |Estau de reduzión d'un electrón e O<sub>2</sub>, formau en una jartá reazionis e autoossidación y pola [[cadena de transporti d'electronis]]. Es una mijina reactivu, pero pué liberal Fe<sup>2+</sup> de [[proteína jierru-azufri|proteínas ferrosulfurás]] y la [[ferritina]]. Sufre dismutación pa formal H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> espontáneamenti o por catálisis enzimática y es un precursor pala formación de • OH catalizau por metalis. |-valign="top" |H<sub>2</sub>O<sub>2</sub>, [[peróxidu de hidrógenu]] |Estau de reduzión e dos electronis, formau pola dismutación e •O<sub>2</sub><sup>-</sup> o por reduzión directa de O<sub>2</sub>. Solubli en lípidus y por endi capaz e difundil por membranas. |-valign="top" |•OH, [[grupu hidroxilu|radical hidroxilu]] |Estau de reduzión de tres electronis, formau pola [[reacción e Fenton]] y la descomposición e [[peroxinitritu]]. Estremadamenti reactivu, ataca la mayoría los componentis celularis. |-valign="top" |ROOH, [[peróxidu orgánicu|hidroperóxidu orgánicu]] |Formau por reazionis e radicalis con componentis celularis comu [[lípidu]]s y [[base nitrogená|nucleobasis]]. |-valign="top" |RO•, alcoxi- y ROO•, peroxi- |Radicalis orgánicus centraus en ossígenu. Formas lipídicas participan en reazionis e [[perossidación e lípidus]]. Producíu en presencia d'ossígenu por adición e radicalis a dobles enlacis o eliminación e hidrógenu. |-valign="top" |HOCl, [[aceu hipoclorosu]] |Formau a partir de H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> pola mieloperossidasa. Solubli en lípidus y artamenti reactivu. Ringla ossida constituyentis e proteínas, incluyendu [[grupu tiol|grupus tiol]], [[grupu aminu|grupus aminu]] y [[metionina]]. |-valign="top" |OONO<sup>-</sup>, [[peroxinitritu]] |Formau en una jerinelda reazión enti •O<sub>2</sub><sup>-</sup> y NO•. Liposolubli y similar en reactividá al aceu hipoclorosu. Protonación forma aceu peroxinitrosu, que pué sometelsi a escisión homolítica pa formal radicalis e hidroxilu y de dióxidu de nitrógenu. |} * Tabra adaptá de.<ref>Sies, H. ''Oxidative stress: introductory remarks''. In ''Oxidative Stress'', H. Sies, (Ed.) London: Academic Press Inc,(1985) pp. 1-7.</ref><ref>Docampo, R. . ''Antioxidant mechanisms.'' In ''Biochemistry and Molecular Biology of Parasites'', J. Marr and M. Müller, (Eds.) London: Academic Press, (1995) pp. 147-160</ref><ref name="Rice">Rice-Evans C, Gopinathan V. "Oxygen toxicity, free radicals and antioxidants in human disease: biochemical implications in atherosclerosis and the problems of premature neonates" Essays Biochem, 29: 39-63. PMID 9189713</ref> == Guípesi tamién== * [[Antiossidanti]] * [[Teoría mitocondrial del envejecimientu]] * [[hormesis|Mitohormesis]] * [[Óxidu nítricu]] * [[Pro-ossidanti]] == Huentis == ===Referéncias=== {{listaref}} ===Bibliografía=== * Current Medicinal Chemistry, Volume 12, Number 10, May 2005, pp. 1161-1208(48) Metals, Toxicity and Oxidative Stress * Strand, What Your Doctor Doesn't Know about Nutritional Medicine May Be Killing You. ==Atijus== {{commonscat|Estrés ossidativu}} [[Categoría:Fisiología celular]] [[Categoría:Biología celular]] [[Categoría:Senescencia]] b4sutwj6d83f6vtwkertn8lktsuzx85 144128 144124 2026-09-06T09:27:51Z M7 6593 Án siu revertías las edicionis de [[Special:Contributions/~2026-48446-32|~2026-48446-32]] ([[User talk:~2026-48446-32|Caraba]]); muau ala última versión de [[User:Indalecio baldomero|Indalecio baldomero]] 120390 wikitext text/x-wiki [[File:Systeme detox ROS.GIF|350px|thumb|Las especis reactivas el ossígenu y el su sistema de detoxificación (versión simplificá). SOD : [[superóxidu dismutasa]], GSH-perossidasa : [[glutatión perossidasa]]. Si esti sistema es desbordau, surgi una situación d'estrés ossidativu.]] El '''estrés ossidativu''' es causau por un desequilibriu enti la produzión d'[[especis reactivas el ossígenu]] y la capacidá d'un [[Sistema (anatomía)|sistema biológicu]] de decodifical ringla los reactivus intermeyus o reparal el dañu resultanti. Toäs las formas de vida mantienin un [[reduzión-ossidación|entornu reductor]] drentu de las sus células. Esti entornu reductor es preservau polas [[enzima]]s que mantienin el estau reducíu a través d'un constanti aporti d'energía metabólica. Desbalancis en esti estau normal redox puen causal efectus tóxicus a través la produzión de [[peróxidu]]s y [[radical libri|radicalis libris]] que dañan a tós los componentis la célula, incluyendu las [[proteína]]s, los [[lípidu]]s y el [[ADN]]. En el ser humanu, el estrés ossidativu está involucrau en una jartá malotías, comu la [[aterosclerosis]], la [[enfermedá de Parkinson]], [[encefalopatía miálgica]], [[sensibilidá química múltipli]], [[periodontitis]], [[varicoceli]] y la [[enfermedá d'Alzheimer]] y tamién pué sel importanti en el [[envejecimientu]]. Sin embargu, las especis reactivas d'ossígenu puen resultal beneficiosas ya que son utilizás pol [[sistema inmunitariu]] com'un meyu pa atacal y arrebanal a los [[Agenti biológicu patógenu|patógenus]]. Las especis reactivas del ossígenu son tamién utilizás en la [[señalización celular]]. Esta es denominá señalización redox. == Efectus químicus y biológicus == En términus químicus, el estrés ossidativu es un gran aumentu (cada vezi más negativu) en la reduzión del potencial celular o una gran disminución en la capacidá reductora de los paris redox celularis comu'l [[glutatión]].<ref>Schafer F, Buettner G. "Redox environment of the cell as viewed through the redox state of the glutathione disulfide/glutathione couple". Free Radic Biol Med. 30(11): 1191-212 (2001) PMID 11368918</ref> Los efectus del estrés ossidativu dependin la magnitud d'estus cambius, si la célula es capaz e superal las pequeñas perturbacionis y de recuperal el su estau original. Sin embargu, el estrés ossidativu severu pué causal la muerti celular y aún una ossidación moderá pué desencadenal l'[[apoptosis]], mientras que si es mu intensa pué provocal la [[necrosis]].<ref>Lennon S, Martin S, Cotter T. "Dose-dependent induction of apoptosis in human tumour cell lines by widely diverging stimuli". Cell Prolif, 24(2):203-14 (1991) PMID 2009322</ref> Un aspectu particularmenti destructivu del estrés ossidativu es la produzión d'especis d'ossígenu reactivu, qu'incluyin los radicalis libris y los peróxidus.<ref>Uguz AC, Naziroglu M, Espino J, Bejarano I, González D, Rodríguez AB, Pariente JA (November 2009). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19898892 Selenium Modulates Oxidative Stress-Induced Cell Apoptosis in Human Myeloid HL-60 Cells Through Regulationof Calcium Release and Caspase-3 and -9 Activities]". J Membrane Biol '''232''': 15-23. [[Digital object identifier|doi]]:[10.1007/s00232-009-9212-2].</ref> Argunas las menus reactivas d'estas especis (comu'l superóxidu) puen sel convertías por una reazión [[redox]] con [[metal e transición|metalis e transición]] u otrus compuestus e ciclu redox en [[quinona]]s, especi radical más agresiva que pué causal estensu dañu celular.<ref>Valko M, Morris H, Cronin M. "Metals, toxicity and oxidative stress" Curr Med Chem, 12(10):1161-208 (2005) PMID 15892631</ref> La mayoría d'estas especis derivás del ossígenu se producin en un nivel baju en condicionis normalis e [[respiración celular|metabolismu aeróbicu]] y el dañu que causan a las células es reparau constantementi. Sin embargu, baju los gravis nivelis d'estrés ossidativu que causa la necrosis, el dañu produci agotamientu de [[Adenosín trifosfatu|ATP]] impidiendu la muerti celular por apoptosis controlá, provocandu que la célula muera liberandu al meyu numerosus compuestus citotóxicus.<ref>Lelli J, Becks L, Dabrowska M, Hinshaw D. "ATP converts necrosis to apoptosis in oxidant-injured endothelial cells" Free Radic Biol Med, 25(6):694-702 (1998) PMID 9801070</ref><ref>Lee Y, Shacter E. "Oxidative stress inhibits apoptosis in human lymphoma cells" J Biol Chem, 274(28):19792-8 (1999) PMID 10391922</ref> {|class="wikitable" border="1" cellpadding="2" |-valign="top" |width="20%"|'''Oxidanti''' |width="80%"|'''Descripción''' |-valign="top" |•O<sub>2</sub><sup>-</sup>, Anión [[superóxidu]] |Estau de reduzión d'un electrón e O<sub>2</sub>, formau en una jartá reazionis e autoossidación y pola [[cadena de transporti d'electronis]]. Es una mijina reactivu, pero pué liberal Fe<sup>2+</sup> de [[proteína jierru-azufri|proteínas ferrosulfurás]] y la [[ferritina]]. Sufre dismutación pa formal H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> espontáneamenti o por catálisis enzimática y es un precursor pala formación de • OH catalizau por metalis. |-valign="top" |H<sub>2</sub>O<sub>2</sub>, [[peróxidu de hidrógenu]] |Estau de reduzión e dos electronis, formau pola dismutación e •O<sub>2</sub><sup>-</sup> o por reduzión directa de O<sub>2</sub>. Solubli en lípidus y por endi capaz e difundil por membranas. |-valign="top" |•OH, [[grupu hidroxilu|radical hidroxilu]] |Estau de reduzión de tres electronis, formau pola [[reacción e Fenton]] y la descomposición e [[peroxinitritu]]. Estremadamenti reactivu, ataca la mayoría los componentis celularis. |-valign="top" |ROOH, [[peróxidu orgánicu|hidroperóxidu orgánicu]] |Formau por reazionis e radicalis con componentis celularis comu [[lípidu]]s y [[base nitrogená|nucleobasis]]. |-valign="top" |RO•, alcoxi- y ROO•, peroxi- |Radicalis orgánicus centraus en ossígenu. Formas lipídicas participan en reazionis e [[perossidación e lípidus]]. Producíu en presencia d'ossígenu por adición e radicalis a dobles enlacis o eliminación e hidrógenu. |-valign="top" |HOCl, [[aceu hipoclorosu]] |Formau a partir de H<sub>2</sub>O<sub>2</sub> pola mieloperossidasa. Solubli en lípidus y artamenti reactivu. Ringla ossida constituyentis e proteínas, incluyendu [[grupu tiol|grupus tiol]], [[grupu aminu|grupus aminu]] y [[metionina]]. |-valign="top" |OONO<sup>-</sup>, [[peroxinitritu]] |Formau en una jerinelda reazión enti •O<sub>2</sub><sup>-</sup> y NO•. Liposolubli y similar en reactividá al aceu hipoclorosu. Protonación forma aceu peroxinitrosu, que pué sometelsi a escisión homolítica pa formal radicalis e hidroxilu y de dióxidu de nitrógenu. |} * Tabra adaptá de.<ref>Sies, H. ''Oxidative stress: introductory remarks''. In ''Oxidative Stress'', H. Sies, (Ed.) London: Academic Press Inc,(1985) pp. 1-7.</ref><ref>Docampo, R. . ''Antioxidant mechanisms.'' In ''Biochemistry and Molecular Biology of Parasites'', J. Marr and M. Müller, (Eds.) London: Academic Press, (1995) pp. 147-160</ref><ref name=Rice>Rice-Evans C, Gopinathan V. "Oxygen toxicity, free radicals and antioxidants in human disease: biochemical implications in atherosclerosis and the problems of premature neonates" Essays Biochem, 29: 39-63. PMID 9189713</ref> == Guípesi tamién== * [[Antiossidanti]] * [[Teoría mitocondrial del envejecimientu]] * [[hormesis|Mitohormesis]] * [[Óxidu nítricu]] * [[Pro-ossidanti]] == Huentis == ===Referéncias=== {{listaref}} ===Bibliografía=== * Current Medicinal Chemistry, Volume 12, Number 10, May 2005, pp. 1161-1208(48) Metals, Toxicity and Oxidative Stress * Strand, What Your Doctor Doesn't Know about Nutritional Medicine May Be Killing You. ==Atijus== {{commonscat|Estrés ossidativu}} [[Categoría:Fisiología celular]] [[Categoría:Biología celular]] [[Categoría:Senescencia]] mmjui237gs86s58yqaw1hg3dwzp8kss Canal dela Mancha 0 11144 144127 144092 2026-09-05T23:56:40Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 144127 wikitext text/x-wiki [[Archivu:White cliffs of dover 09 2004.jpg|290px|thumbnail|derecha|Acantilaus brancus de Dover]] [[Archivu:Strait of dover STS106-718-28.jpg|250px|thumbnail|derecha|Vista de satéliti del passu de Calais.]] La '''Canal de la Mancha''' (en [[Lengua francesa|francés]] ''La Manche'', «la manga»; en [[lengua ingresa|ingrés]] ''English Channel'', «canal ingrés») es una [[canal (geografia)|canal]] del [[océanu Atlánticu]] qu'engancha la [[mari del Norti]] col [[océanu Atlánticu]] i dessepara noroesti de [[Francia]] del sul de [[Gran Bretaña]]. El su nombri en francés se debi a la su horma alargá, que recuerda a una manga. == Caraitirísticas == La Canal dela Mancha tieni un longol dunus 563 qm i un comprimentu que varia dentri los 240 qm ena su parti más ancha i los 33,3 qm nel [[estrechu de Dover]], su parti más entallá. El hondol meyu es de 63 m, cun mássimu de 174 m ena [[hoya Hurd]]. <ref name="Columbia">"English Channel". ''The Columbia Encyclopedia'', 2004.</ref> Es el más chiqueninu delos maris superficiales dela pratahorma continental d'Uuropa i acupa una superfici de 75.000 qm² prossimámenti.<ref name="eb">"English Channel." ''Encyclopædia Britannica'' 2007.</ref> La Canal dela Mancha es el cuerpu d'augua más atrafegau del mundu. Nel [[estrechu]], cerquina delas costas francesas, essetin unas islas llamás de [[Islas del Canal]], pretenecientis ala [[Corona británica]]. L'isla de [[Ouessant]] marca el raberu ociental dela canal. La [[península de Cotentin]] destaca dentru dela canal. == Denominación == La denominación n'estremeñu (tamién gastá n'[[idioma español|español]]) es un [[calcu semánticu]] del nombre francés ''La Manche'', cuyu senificau es ''La Manga.'' L'origi vieni dela acomparancia del estrechu cola horma dela parti dela camisa dentru dela qual se meti el braçu.<ref>{{cita web|autor=Alfred López|título=¿Sabías que el ‘Canal de La Mancha’ debería llamarse en realidad ‘Canal de La Manga’?|url=http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/sabias-que-el-canal-de-la-mancha-deberia-llamarse-en-realidad-canal-de-la-manga/|fechaacceso=14 de octubre de 2014|fecha=14 de octubre de 2014}}</ref> == Islas == [[File:EnglishChannel.jpg|250px|miniatura|derecha|Canal dela Mancha vista satelital]] Las prencipalis islas del Canal son: * [[Isla de Wight]] * [[Islas del Canal]]: ** [[Jersey]] ** [[Guernsey]] ** [[Alderney]] ** [[Sark]] ** [[Herm]] == Puertus == [[File:france_manche_vue_dover.JPG|250px|miniatura|derecha|vista delas dos veras dela canal. Al hondu apaecin los acantilaus brancus de Dover]] Los prencipalis puertus son: *Francia: ** [[Calais]] ** [[Boulogne-sur-Mer]] ** [[Dieppe (Sena Marítimo)|Dieppe]] ** [[Le Havre]] ** [[Cherburgo-en-Cotentin|Cherburgo]] *Ingraterra: ** [[Dover]] ** [[Folkestone]] ** [[Portsmouth]] ** [[Southampton]] ** [[Poole]] ** [[Weymouth]] ** [[Plymouth]] == Comunicacionis == El Canal dela Mancha es atravessau pol [[Eurotúnel]], un tunel herroviariu qu'engancha [[Folkestone]] (Ingalaterra) con [[Calais]] (Francia). El tunel hue inaugurau en [[1994]]. == Estoria == La Canal dela Mancha se hue formandu hazi unus 10.000 añus, quandu el nivel dela mari subió al caberu dela última glaciación. Esti processu dessapartó las Islas Británicas del continenti uropeu. Alo largu dela estoria, la Canal á siu una ruta marítima abondu emportanti pal comerciu i las comunicacionis entri las Islas Británicas i el continenti. Tamién á siu ecenariu de numberosas batallas navalis i aconteceris estóricus relevantis:Nel [[55 a. C.]], [[Juliu César]] cruzó el Canal pa invaíl Britania.En [[1066]], [[Guillermu el Conquistaol]] atravessó la Canal pa conquistal Ingalaterra. En [[1588]], l'[[Armá Invencibli]] española hue derrotá ena Canal pola frota ingresa. En [[1805]], la [[Batalla de Trafalgal]] tuvu lugal cerca del caberu ociental dela Canal. En [[1940]], duranti la [[II Guerra Mundial]], se proúju la [[evacuación de Dunkerque]].En [[1944]], el [[Desembarcu de Normandía]] marcó el prencipiu dela liberación d'Uropa ociental. == Ecología == La Canal de la Mancha es una ecosistema marina mu ricu, cuna gran diversidá de pecis, crustáceus, moluscos i otrus organismus marinus. Sin bargu, la intensa atividá umana enas sus aguas i costas a hechu que los problemas ambientalis s'agravin comu:Contaminación pol tráfagu marítimo i las endustrias costeras; Sobrepesca d'angunas especis; Erosión costera; Entroución d'especis invasoras, etc. Las utoridais francesas i británicas están labutandu conjuntamenti p'afial el meyu ambenti marinu dela Canal i segural el su gastu sostenibli. Comu en cualquisquiel ruta marítima mu navegá, la Canal de la Mancha s'enfrenta a pobremas ambientalis por culpa delos barcus con cargas tóxicas i los petrolerus que cruzan abondu l'estrechu. Alreeol del 40% delos abalorius de contaminación ambiental del [[Reinu Uniu]] acontecin ena Canal dela Mancha i enas zonas cercanas<ref>cite web |url = https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/298747/ACOPS_2012.pdf |title = ACOPS marine pollution survey 2012 |accessdate = 2015-12-15 |archive-date = 2015-12-22 |archive-url = https://web.archive.org/web/20151222142000/https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/attachment_data/file/298747/ACOPS_2012.pdf |deadlink = no </ref>. Un ponel, endispués del naufragiu del portaconteneoris "Napoli" en 2007, unas 1700 tonelás de carga peligrosa huerun arrojás alas costas del golfu de Lyme. == Conomía == La Canal de la Mancha tieni una gran emportancia conómica pa dambus dos paísis: * Pesca: Es una zona de pesca mu emportanti, especialmente pala catura de bacalau, lenguau, caballa i mariscu. * Trasporti marítimo: Es una de las rutas marítimas más transitás del mundu, cun intensu tráfagu de barcos mercantis i de pasagerus. * Turismu: Las playas i localidais costeras del Canal atrain a millonis de turistas ca añu. * Nirgía: S'están desengolviendu proyeutus de nirgía renovabli, comu parquis eólicus marinus. == Coltura == El Canal dela Mancha a espirau a abondus artistas, escrevioris i aventurerus alo largu dela estoria. Algunus exemplus son: El pintor [[J.M.W. Turner]], que hizu varias delas su obras sobri la Canal. La novela "[[La isla del tesoru]]" de [[Robert Louis Stevenson]], qu'esmiença ena costa del Canal. Los numberosus tentus de cruzal el Canal a nau, huendo la primera pressona en conseguil-llu el anaol [[Matthew Webb]] en [[1875]]<ref>{{Cita web|url=https://www.muyhistoria.es/curiosidades/preguntas-respuestas/icuando-se-cruzo-a-nado-el-canal-de-la-mancha-por-primera-vez|título=¿Cuándo se cruzó a nado el Canal de la Mancha por primera vez?|fechaacceso=5 de agosto de 2019|apellido=Interesante|nombre=Muy|fecha=2 de septiembre de 2005|sitioweb=MuyHistoria.es|idioma=es|archive-date=2022-12-07|archive-url=https://web.archive.org/web/20221207200830/https://www.muyhistoria.es/curiosidades/preguntas-respuestas/icuando-se-cruzo-a-nado-el-canal-de-la-mancha-por-primera-vez|dead-url=yes}}</ref>. La Canal acontina huendu un símbolu emportanti ena cultura i la dentidá de dambus paísis, representandu tantu la desseparación comu l'atiju entri las islas británicas i el continenti uropeu. === Turismu === [[File:Le Mont Saint-Michel.jpg|thumb|El [[Monti Saint-Michel]] es unu delos puntus más vesitaus i reconociblis dela Canal dela Mancha.]] Los resortis costeros dela Canal, comu [[Brighton]] i [[Deauville]], inaugurarun una epoca de turismu aristocráticu a prencipius del siegru XIX. Los viahgs cortus pol Canal con finis d'ociu son a menúu llamaus [[Booze cruise|Saltus de Canal]] (Channel Hopping). Deauville hue fundá en 1859 pol dotor Joseph Olliffe i el banqueru Pierre-Armand Donon, col sostribu del Duqui de Morny, comu una alternativa más burguesa alos anteriores dessenróos costeros aristocráticus. La ciá se construyó dendi ceru en terrenu pantanosu i s'iseñó pa treal a gentis enfruyentis de [[París]]. En 1864, se costruyerun un ipódromu, un casinu i casetas de praya. La estoria dela ciá está estrechamenti ligá al dessenróo d los deportis ecuestris. En 1912, Deauville inauguró el su casinu de piera branca i amejoró los sus servicius cona costrucción de dos otelis de luju, el Normandy i el Royal. == Referencias == {{listaref}} == Biblografía == * [[Ernle Bradford|Bradford, Ernle]]. ''Wall of England: The Channel's 2000 Years of History'' (Country Life, 1966) * [[Peter Unwin|Unwin, Peter]]. ''The Narrow Sea: Barrier, Bridge and Gateway to the World. The History of the English Channel'' (Headline, 2003) * Williamson, J. A. ''The English Channel: A History'' (Collins, 1959) == Atijus p'ahuera == [https://web.archive.org/web/20070927001811/http://www.geographychannel.com/places/oceans/englishchannel.html Información sobri'l Canal de la Mancha] {{en}} * [http://www.vertigo.uqam.ca/vol7no3/art4vol7no3/frame_article.html Mer côtière à forte pression anthropique propice au développement d'une gestion intégrée : exemple du bassin oriental de la Manche (Atlantique Nord-est)] - Vertigo, {{date-|décembre 2006}} * [http://eur-lex.europa.eu/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexplus!prod!DocNumber&lg=fr&type_doc=COMfinal&an_doc=2006&nu_doc=275 Vers une politique maritime de l’Union : une vision européenne des océans et des mers] - Livre vert de l'Union européenne, 2006 * [https://web.archive.org/web/20120114053148/http://www.littoral.ifen.fr/Cartographie.6.0.html Outil de cartographie de l'Observatoire du littoral] : données terrestres (occupation du sol, limites administratives…) et maritimes (bathymétrie, nature des fonds, infrastructures de transport…) * [http://www.marevita.org/ Biodiversité des algues marines et de la faune marine des côtes françaises: Manche et Atlantique] - Marevita * [http://www.panache.eu.com/ Projet PANACHE, Site officiel] * {{en}} [https://web.archive.org/web/20241223172029/https://www.nostraproject.eu/ Projet Nostra] * [https://web.archive.org/web/20140328064238/http://www.valmer.eu/valmer-et-panache/?lang=fr Initiative VALMER] * [https://web.archive.org/web/20110306130538/http://www.dover.uk.com/channelswimming/ Full Channel swim lists and swimmer information] * [https://web.archive.org/web/20080307064119/http://freepages.genealogy.rootsweb.com/~genmaps/genfiles/COU_files/ENG/aaEng/ortelius_anglia-epitome-det3_1595.jpg Oceanus Britannicus or British Sea] * [https://web.archive.org/web/20060614050912/http://www.thechannelswimmers.com/ Channel swimmers website] * [http://www.soloswims.com Archives of long distance swimming] * [http://www.channelswimming.net/ Channel Swimming and Piloting Federation] * [http://www.channelswimmingassociation.com/ Channel Swimming Association] * [https://web.archive.org/web/20101113105607/http://www.readagainbooks.com/airbattleovertheenglishchannel.htm World War II Eye Witness Account – Audio Recording] Air Battle over the English Channel (1940) ==== Atlas ==== * [http://atlas-transmanche.certic.unicaen.fr Atlas-transmanche], site de l'[[université de Caen]] * [http://channelcoast.org Channelcoast] {{Control d'autoridais}} [[Categoria:Canal de la Mancha| ]] [[Categoria:Mar del Norti]] [[Categoria:Océanu Atlánticu]] [[Categoria:Maris de Francia]] [[Categoria:Maris del Reinu Uniu]] [[Categoria:Estrechus de Francia]] [[Categoria:Estrechus del Reinu Uniu]] [[Categoria:Estrechus internacionales de Europa]] per2ohe7n4yn6f3dkxakr1l05zz1chz Mercedes Guardado Olivenza 0 11982 144125 143978 2026-09-05T17:19:57Z Acuxhinu 3347 añidil enteracionis 144125 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una maestra, escreviora de quatru obras i diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris]]. == Biografía == La su nacencia hue el ventidós de [[jullu]] del [[1933]] en [[Ceclavín]], [[Caçris]] i quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pala ciá de [[Caçris]]. Endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí nel mesmu [[Guadalupi]] al artista ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Mueri Mercedes Guardado, escrevienti i viúda de Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=16 d'otubri del 2023|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/20090215/opinion/primero-aprendi-desenredarme-prejuicios-20090215.html|título=Mercedes Guardado: «Lo primeru que deprendí con él hue a desenreal-mi delos mis prejuízius».|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=PPLL|fecha=15 de hebreru del 2009|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref> Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], [[Alemaña]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés i huerun pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' del su ombri i artista ''Wolf Vostell''. El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]], [[Estremaúra]], cona calavoración del'ayuntamientu i del'alcaldi ''Juan José Lancho Moreno'' i alogu dendi'l 1994 hata ugañu á síu almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/contacto.htm|título=Museu Vostell Marpartía. Inhormación.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|sitioweb=museovostell.gobex.es|idioma=es|autor=CMVM}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/mostrar_historico.asp?id_noticia=280|título=Museo Vostell Marpartida. EL Jardín delas Delicias de Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|sitioweb=museovostell.gobex.es|idioma=es|autor=CMVM|fecha=27 d'otubri del 2012}}</ref> Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava a tolos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras nel onol a su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i al tentu del museu i amás tamién participó comu diretora artística junta ''José Iges,'' que hue'l diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'',<ref name=":1" /> entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Ala final, enos seis añus caberus dela su vida, vivió ena residencia de vejetis ''La Hacienda'' de [[Caçris]], aondi espenó'l quinzi d'otubri del [[2023]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://www.cope.es/emisoras/extremadura/caceres-provincia/caceres/noticias/fallece-mercedes-guardado-escritora-viuda-del-artista-wolf-vostell-20231016_2949656|título=Espena Mercedes Guardado, escrevienti i viúda del'artista Wolf Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=Digital|nombre=Redacción|fecha=16 d'otubri del 2023|sitioweb=COPE|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.diariodeplasencia.es/la-familia-vostell-rinde-manana-tributo-a-mercedes-guardado-escritora-y-directora-artistica-del-museo/|título=La familia Vostell rindi mañá tributu a Mercedes Guardado, escrevienti i diretora artística del museu.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|fecha=07 de marçu del 2024|sitioweb=Diario de Plasencia|idioma=es|autor=Redación}}</ref> == Obras == * ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], [[Malpartía de Caçris]], nel 1982, ISBN 84-86147-01-X. * ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2. * ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8. * ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7. == Premius i reconocencias == * Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, [[Malpartía de Caçris]]. * Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], [[Malpartía de Caçris]]. * Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de [[Malpartía de Caçris]]. * Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, [[Caçris]]. == Referencias == <references /> == Atijus p'ahuera == {{commonscat}} * [https://museovostell.gobex.es/ Museu Vostell Malpartía] Página web. * [https://vimeo.com/331590681 Vidiu con Mercedes Vostell] Malpartia de Caçris nel 2007. * [https://www.rtve.es/play/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-mercedes-guardado-su-vida-wolf-vostel/1802311/ Entrevista a Mercedes Guardado] RTVE Play nel cincu de mayu del 2013. {{NF|1933|2023|Guardado Olivenza, Mercedes}} [[Categoría:Mugeris]] [[Categoría:Escrebioris estremeñus]] luq8i8ttfty77zojmm54lql3wwiin0x 144126 144125 2026-09-05T17:31:23Z Acuxhinu 3347 /* Atijus p'ahuera */ 144126 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una maestra, escreviora de quatru obras i diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris]]. == Biografía == La su nacencia hue el ventidós de [[jullu]] del [[1933]] en [[Ceclavín]], [[Caçris]] i quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pala ciá de [[Caçris]]. Endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí nel mesmu [[Guadalupi]] al artista ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Mueri Mercedes Guardado, escrevienti i viúda de Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=16 d'otubri del 2023|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/20090215/opinion/primero-aprendi-desenredarme-prejuicios-20090215.html|título=Mercedes Guardado: «Lo primeru que deprendí con él hue a desenreal-mi delos mis prejuízius».|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=PPLL|fecha=15 de hebreru del 2009|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref> Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], [[Alemaña]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés i huerun pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' del su ombri i artista ''Wolf Vostell''. El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]], [[Estremaúra]], cona calavoración del'ayuntamientu i del'alcaldi ''Juan José Lancho Moreno'' i alogu dendi'l 1994 hata ugañu á síu almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/contacto.htm|título=Museu Vostell Marpartía. Inhormación.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|sitioweb=museovostell.gobex.es|idioma=es|autor=CMVM}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/mostrar_historico.asp?id_noticia=280|título=Museo Vostell Marpartida. EL Jardín delas Delicias de Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|sitioweb=museovostell.gobex.es|idioma=es|autor=CMVM|fecha=27 d'otubri del 2012}}</ref> Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava a tolos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras nel onol a su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i al tentu del museu i amás tamién participó comu diretora artística junta ''José Iges,'' que hue'l diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'',<ref name=":1" /> entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Ala final, enos seis añus caberus dela su vida, vivió ena residencia de vejetis ''La Hacienda'' de [[Caçris]], aondi espenó'l quinzi d'otubri del [[2023]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://www.cope.es/emisoras/extremadura/caceres-provincia/caceres/noticias/fallece-mercedes-guardado-escritora-viuda-del-artista-wolf-vostell-20231016_2949656|título=Espena Mercedes Guardado, escrevienti i viúda del'artista Wolf Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=Digital|nombre=Redacción|fecha=16 d'otubri del 2023|sitioweb=COPE|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.diariodeplasencia.es/la-familia-vostell-rinde-manana-tributo-a-mercedes-guardado-escritora-y-directora-artistica-del-museo/|título=La familia Vostell rindi mañá tributu a Mercedes Guardado, escrevienti i diretora artística del museu.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|fecha=07 de marçu del 2024|sitioweb=Diario de Plasencia|idioma=es|autor=Redación}}</ref> == Obras == * ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], [[Malpartía de Caçris]], nel 1982, ISBN 84-86147-01-X. * ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2. * ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8. * ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7. == Premius i reconocencias == * Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, [[Malpartía de Caçris]]. * Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], [[Malpartía de Caçris]]. * Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de [[Malpartía de Caçris]]. * Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, [[Caçris]]. == Referencias == <references /> == Atijus p'ahuera == {{commonscat|nombre=Mercedes Guardado}} * [https://museovostell.gobex.es/ Museu Vostell Malpartía] Página web. * [https://vimeo.com/331590681 Vidiu con Mercedes Vostell] Malpartia de Caçris nel 2007. * [https://www.rtve.es/play/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-mercedes-guardado-su-vida-wolf-vostel/1802311/ Entrevista a Mercedes Guardado] RTVE Play nel cincu de mayu del 2013. {{NF|1933|2023|Guardado Olivenza, Mercedes}} [[Categoría:Mugeris]] [[Categoría:Escrebioris estremeñus]] 6vz959fzu6ys81erge3j6x1gc679m1g