Vouiquipèdia
frpwiki
https://frp.wikipedia.org/wiki/Vouiquip%C3%A8dia:Re%C3%A7ua_princip%C3%A2la
MediaWiki 1.47.0-wmf.16
first-letter
Mèdia
Spèciâl
Discussion
Utilisator
Discussion utilisator
Vouiquipèdia
Discussion Vouiquipèdia
Fichiér
Discussion fichiér
MediaWiki
Discussion MediaWiki
Modèlo
Discussion modèlo
Éde
Discussion éde
Catègorie
Discussion catègorie
TimedText
TimedText talk
Module
Discussion module
Event
Event talk
Arpetan
0
1374
232013
230554
2026-08-22T13:27:50Z
Squeaks 41
17181
/* */
232013
wikitext
text/x-wiki
{{Sot-titro/Variantes principâles|nv1=Arpitan|nv2=lengoua d’ouè|nv3=patouès|nv4=patês|nv5=francoprovençâl}}
{{Grafia RèfB}}{{Enfocajon Lengoua
| nom = Arpetan,
| nomnatif = arpitan, lengoua d’ouè, patouès, patês, francoprovençâl
| prononciacion =
| payis = [[Étalia]], [[France]], [[Suisse]]
| règion = {{Arpetania}}
| locutors = '''Soma : {{formatnum:140000}} (1988)<ref name="Atlas">{{fr}} BODLORE-PENLAEZ, M. ([[2010]]). Atlas des Nations sans État en Europe, p.80, Éd. Yoran Embanner, (ISBN 978-2-914855-71-6).</ref>'''<br />que dens l’[[En (dèpartament)|En]] : {{formatnum:15000}}<br />qu’en [[Isera (dèpartament)|Isera]] : {{formatnum:2000}}<br />que dens lo [[Jura (dèpartament)|Jura]] et lo [[Dubs (dèpartament)|Dubs]] : {{formatnum:2000}}<br />qu’en [[Lêre (dèpartament)|Lêre]] : {{formatnum:5000}}<br />que dens lo [[Rôno (dèpartament)|Rôno]] : {{formatnum:1000}}<br />qu’en [[Savouè]] : {{formatnum:35000}}<ref>{{fr}} ''Le francoprovençal, langue oubliée'', Gaston Tuaillon in ''Vingt-cinq communautés linguistiques de la France'', {{nobr|lévro 1}}, {{p.}}204, Geneviève Vernes, éditions L’Harmattan, 1988.</ref><br />qu’en Étalia : {{formatnum:70000}} (1971)<ref name="ethnologue.com">{{ethnologue|frp}}.</ref><br />qu’en Suisse : {{formatnum:7000}} (1995)<ref name="ethnologue.com"/>
| nomlocutors = [[Arpetans]]
| tipologia = {{Lengoua silabica}}
| colorfamelye = mediumseagreen
| famelye = {{Èchiéla|galo-roman|arpetan}}
| lengouaoficièla = Doux-três comenes du [[Piemont]] qu’ant optâ por la co-oficialitât avouéc l’étalien, et admetua lengoua du payis de la règ·ion [[Ôvèrgne-Rôno-Ârpes]]<ref>{{fr}} Rèdaccion (2015). [https://sabaudia.bibli.fr/index.php?lvl=notice_display&id=66248 Rhône-Alpes et la vallée d'Aoste signent la charte de coopération pour l'arpitan (2015)], ''La Maurienne'', 4 juin 2015, p.8.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [http://www.arpitania.eu/index.php/lesnews/96-la-region-rhone-alpes-reconnait-officiellement-l-arpitan La région Rhône-Alpes reconnaît officiellement l’arpitan], sur lo seto arpitania.eu.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [http://www.m-r-s.fr/post/2009/07/20/Reunion-du-Conseil-regional-Rhone-Alpes-consacree-aux-langues-regionales Réunion du conseil régional Rhône-Alpes consacrée aux langues régionales], sur lo seto m-r-s.fr du 20 de julyèt 2009.</ref>.
| acadèmia = nion
| iso1 =
| iso2 = roa<ref>code comon.</ref>
| iso3 = frp
| iso5 =
| ietf = frp
| tipo = viva
| ètendua = endividuèla
| mapa = FRP-Map4.png
| lègenda mapa = Lo cârro lengouistico de l’arpetan en Eropa du Cuchient.
| èchantelyon = Articllo premiér de la [http://www.un.org/fr/documents/udhr/ Dècllaracion univèrsâla des drêts de l’homo]</br>
'''Articllo 1{{ér}}'''
''Tôs los homos nêssont libros et pariérs en dignitât et en drêts. Sont capâblos de rêson et de conscience et pués dêvont ag·ir los uns avouéc los ôtros dedens un èmo de fratèrnitât.''
}}
[[File:Current prevalence map of Arpitan speakers.jpg]]
L’'''arpetan''' {{Audio|Arp-Arpitan.ogg}} est na [[lengoua]] [[Lengoues romanes|romana]]. Son cârro lengouistico d’ora (l’[[Arpetania]]) s’èpate dessus três Ètats : la [[France]], la [[Suisse]] et l’[[Étalia]].
== Dènominacions de la lengoua ==
[[File:Ascoli.jpg|thumb|100px|[[Graziadio Isaia Ascoli]]|left]]
L’[[ôtonimo]] ''« arpetan »'' ou ben ''« arpitan »'' est lo nom per loquint los [[Arpetans]] dèsignont lor lengoua. Por la [[Suisse romanda]], la lengoua est sovent asse-ben nomâye ''« romand »''.
A la suita de la [[Politica lengouistica de la France|politica francêsa]], la parola ''« patouès »'' ou ben ''« patês »'' est étot empleyêe, mas el at un’origina pèj·orativa.<ref>Rèdaccion (2012).
[http://www.cnrtl.fr/etymologie/patois Patois: Etymologie], ''CNTRL'', Nancy: Ortolang. Viu lo 27 de novembro 2017.</ref>
Des côps, nos povens asse-ben liére la parola ''« lengoua d’ouè »''.<ref>Veillet, G., Lalliard, O., Basso, A., Curdy C., Novarina, V. (2015). ''Triolèt: Chansons savoyardes''. Annecy: Terres d'impreintes. P.5.</ref><ref>{{frp}} [http://arpitan.eu/Tresor/VereTot/27769 Lengoua d'ouè] dens lo [[Trèsor de la lengoua arpetana|Trèsor Arpitan]].</ref>
La dènominacion ''"franco-provenzale"'' est un [[ègzonimia|ègzonimo]] balyê per lo [[Lengouistica|mondo lengouistico]] qu’est patouesiê (prod rârament) a quârques côps litèrâlament en ''« francoprovençâl »''.
== Sôl de difusion de l’arpetan ==
<gallery>
Arpitan francoprovencal map.jpg|left|Les règ·ions historiques du cârro lengouistico ''arpetan'', avouéc toponimia en arpetan.
</gallery>
* [[France]]
* [[Étalia]]
* [[Suisse]]
== Histouère ==
Na sôrsa principâla de l histouère de l’Arpetan est la [[toponimia]].
== Statuts et nombro de locutors ==
== Lista des dialèctos arpetans ==
[[Fichiér:Arpitan et ses dialectes.png|figura|300px|<center>Los ''dialèctos de l’arpetan''.</center>]]
{| border="0" cellpadding="12"
|- valign="top"
| '''France'''
* lo ''[[Biôjolês (lengoua)|biôjolês]]''
* lo ''[[brêssan]]''
* lo ''[[bugisto]]''
* lo ''[[burgondan]]''
* lo ''[[dârfenouès]]''
* lo ''[[dombisto]]''
* lo ''[[forésien]]''
* lo ''[[jurassien]]''
* lo ''[[Liyonês (lengoua)|liyonês]]''
* lo ''[[Rouanês (lengoua)|rouanês]]''
* lo ''[[savoyârd]]''
| '''Suisse'''
* lo ''[[Genevês (lengoua)|genevês]]''
* lo ''[[friborgês]]''
* lo ''[[nôchâtelês]]''
* lo ''[[valêsan]]''
* lo ''[[vôdouès]]''
| '''Étalia'''
* lo ''[[faétâre]]
* lo ''[[vâldoten]]
* los ''[[Valâdes arpetanes du Piemont|dialèctos piemontês]]'' (lo ''[[vâlsoanin]]'' avouéc)
|'''Dialèctos de passâjo (France)'''
* lo ''[[brionês-charolês]]'' <small>(Arpetan → '''Lengoua d’oly''')</small>
* lo ''[[Mâconês (lengoua)|mâconês]]'' <small>('''Arpetan''' → Lengoua d’oly)</small>
|}
Celos dialèctos sont pas catègorisâs d’aprés un critèro lengouistico avouéc des [[Isoglossa|isoglosses]] mas solament per un critèro g·eografico.
== Ortografia ==
== Lèxico ==
{{Articllo dètalyê|Lista Swadesh de l’arpetan}}
== Gramère ==
== Fonologia ==
Vê-que na presentacion de la fonologia arpetana avouéc los proto-fonèmos [[latin]]s, los diafonèmos arpetans, los grafèmos en [[Vouiquipèdia:Ortografia de rèference B|ORB]] corrèspondents et les rèalisacions locâles d’aprés [[Domenico Stich]]<ref group="N">Fonologia complètâye avouéc la raponsa d’ôtres sôrses, per ègzemplo lo ''[[Gllossèro des patouès de la Suisse romanda|GPSR]]'', la [https://web.archive.org/web/20190805131118/http://www.theses.paris-sorbonne.fr/These.gouvert.pdf ''tèsa a Gzaviér Govèrt''] {{pdf}} et los difèrents ''atlâs lengouisticos et ètnograficos'' sus les règions arpetanes.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [[Domenico Stich]], [http://www.arpitania.eu/aca/documents/These_Stich_2001.pdf ''Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée''] {{pdf}}, Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, {{pp.}}208-229.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [[Domenico Stich]], ''Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal'', Tonon, Le Carré, 2003, {{pp.}}181-184, 187-188 et 416-418.</ref> :
=== Voyèles ===
{| class="wikitable"
|+Voyèles orâles côrtes
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|i • y
|
|• u
|-
|[[Voyèla prè-cllôsa|Prè-cllôses]]
|ɪ •
|
|• ʊ
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|e • ø
|
|• o
|-
|[[Voyèla moyena|Moyenes]]
|
|ǝ
|
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ • œ
|
|• ɔ
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|a •
|
|ɑ • ɒ
|}
{| class="wikitable"
|+Voyèles orâles longes
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|i: • y:
|
|• u:
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|e: •
|
|• o:
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ: •
|
|• ɔ:
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ: •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|a: •
|
|ɑ: • ɒː
|}
{| class="wikitable"
|+Voyèles nasâles
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|ĩ • ỹ
|
|• ũ
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|ẽ •
|
|• õ
|-
|[[Voyèla moyena|Moyenes]]
|
|ə̃
|
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ̃ • œ̃
|
|• ɔ̃
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ̃ (æ̃:) •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|ã •
|
|ɑ̃ • ɒ̃ (ɒ̃ː)
|}
{| class="wikitable"
|+Voyèles pas accentuâyes
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|i • y
|
|• u, <u>ũ</u>
|-
|[[Voyèla prè-cllôsa|Prè-cllôses]]
|ɪ •
|
|• ʊ
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|e • ø
|
|• o, <u>õ</u>
|-
|[[Voyèla moyena|Moyenes]]
|
|ǝ
|
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ •
|
|• ɔ, <u>ɔ̃</u>
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|a, <u>ã</u> •
|
|ɑ, <u>ɑ̃</u> • ɒ, <u>ɒ̃</u>
|}
<small>''Quand doux simbolos aparèssont en cobla sèparâye per un pouent, celi de gôche reprèsente na [[voyèla pas arriondia]], celi de drêta na [[voyèla arriondia]].<br />Los fonèmos nasâls en parentèsa s’emplèyont ren qu’en posicion finâla.<br />Los fonèmos nasâls <u>solegnês</u> s’emplèyont ren que por la prononciacion post-tonica de -ont (fôrma de la 6{{éma}} pèrsona vèrbâla).''</small>
{| class="wikitable"
|+Rèalisacions des voyèles diafonèmiques
!Proto-fonèmo (latin)
!Diafonèmo
!Grafèmo (ORB)
!Rèalisacions locâles
!Ègzemplos
|-
! colspan="5" |Voyèles côrtes
|-
| rowspan="2" |A
|{ɐ}
|a
|[ɐ]
|'''a'''chetar
|-
|{ɐ} locâl
|à
|[e], [ɛ]
|gll'''à'''ce
|-
|A (aprés palatâla), E
|{e}
|é
|[e(ː)], [i(ː)], de côps [ǝ]
|chi'''é'''vra
|-
|E, I
|{ɛ}
|è
|[ɛ], [a], [e], de côps [ǝ]
|c'''è'''rcllo
|-
|I
|{i}
|i
|[i], [(w)ɔj], [œj], [ej]
|pr'''i'''ma
|-
| rowspan="2" |O, U
|{ɔ}
|o
|[ɔ], [ɔː], [o]
|fll'''o'''r
|-
|{ɔ} locâl
|œ
|[ø], [œ]
|fll'''œ'''r
|-
|AU, O
|{u}
|ou
|[u], [y]
|èc'''ou'''la
|-
|U
|{y}
|u
|[y], [u], [i]
|c'''u'''chiér
|-
|E, U, I
|{ǝ}
|e
|[ǝ], [y], [ø], [œ]
|èp'''e'''na
|-
! colspan="5" |Voyèles longues
|-
|A (pués R ou S)
|{ɐː}
|â, ar
|[ɐ], [ɐː], [ɑ], [ɑː]
|ch'''â'''tagne, achet'''ar'''
|-
|AL
|{ɑː}
|ô, â(r)
|[o(ː)], [ɔ(ː)], [ɑ(ː)]
|chev'''âl''', ch'''ô'''d
|-
|E
|{ɛː}
|ê
|[ɛː], [ɛj], [aj], [ae], [a]
|p'''ê'''l
|-
| rowspan="2" |O
|{oː}
|ô
|[o], [oː], [u], [uː]
|c'''ô'''rna
|-
|{oː} locâl
|ue
|[wa], [ɥe], [je]
|c'''ue'''rna
|-
|O, U
|{oː} locâl
|œ
|[ø], [œ]
|c'''œ'''rna
|-
|I
|{iː} râro
|î
|[iː]
|ècr'''î'''de
|-
|U
|{yː} râro
|û
|[yː]
|s'''û'''r
|-
|OL, UL
|{uː} râro
|oû
|[uː]
|A'''oû'''ta
|-
! colspan="5" |Voyèles nasâles
|-
|AN
|{ɑ̃}
|an, am
|[ɑ̃], [õ]
|bl'''an'''che, f'''am'''
|-
|EN
|{ẽ}
|en, em
|[ẽ], [ẽj], [ɑ̃], [ɛː]
|'''en'''s'''em'''blo
|-
|IN
|{ĩ}
|in, im
|[ĩ], [ẽ], [aẽ]
|ch'''in''', pr'''im'''
|-
|ON
|{õ}
|on, om
|[õ], [ũ], [ɑ̃]
|cay'''on'''
|-
! colspan="5" |Voyèles finâles atones
|-
|A (aprés palatâla)
|{i}
|e
|[i], [e], [ɛ], [ǝ]
|blanch'''e''', fôly'''e'''
|-
|AT
|{e}
|e
|[e], [ɛ], [ǝ]
|chant'''e'''
|-
|AS
|{ɛ}
|es
|[e], [ɛ], [ǝ]
|fèn'''es''', vach'''es'''
|-
|A
|{ɐ}
|a
|[ɐ], [ǝ]
|chiévr'''a'''
|-
|OS, O (vèrbo)
|{o}
|os, o
|[o], [u], [ǝ]
|pôj'''os''', chant'''o'''
|-
|U(M)
|{u}
|o
|[o], [u], [ǝ]
|cèrcll'''o'''
|-
|E(M), E
|{ǝ}
|e
|[e], [ɛ], [ǝ]
|ècrir'''e''', quinz'''e'''
|-
|ANT, ENT, UNT
|{õ}
|ont
|[õ], [ɑ̃], [ũ]
|menj'''ont'''
|}
=== Consones ===
{| class="wikitable"
|+Consones diafonèmiques
!
!Labiâles
!Alvèolères
!Palatâles
!Vèlères
|-
|Nasâles
|m
|n
|ɲ
|
|-
|Oclusives
|p b
|t d
|c
|k g
|-
|Fricatives
|f v
|s z
|ç
|
|-
|Spirentes
|
|
|j ɥ
|w
|-
|Vibrentes
|
|r rː
|
|
|-
|Latèrâles
|
|l
|ʎ
|
|}
{| class="wikitable"
|+Rèalisacions des consones diafonèmiques
!Proto-fonèmo (latin)
!Diafonèmo
!Grafèmo (ORB)
!Rèalisacions locâles
!Ègzemplos
|-
|P, PP
|{p}
|p
|[p]
|cha'''p'''èla
|-
|B, P
|{b}
|b
|[b]
|a'''b'''revar
|-
|M, MM
|{m}
|m
|[m]
|da'''m'''âjo
|-
|F
|{f}
|f
|[f]
|'''f'''èna
|-
|V
|{v}
|v
|[v]
|chié'''v'''ra
|-
|T, TT
|{t}
|t
|[t], de côps [ts] devant i, u
|ache'''t'''ar
|-
|D, T
|{d}
|d
|[d], de côps [dz] devant i, u
|'''d'''iéx
|-
|N, NN
|{n}
|n
|[n], de côps [ɲ] devant i, u
|côr'''n'''a
|-
|S, SS, X
|{s}
|s, ss
|[s], de côps [ʃ]
|'''s'''âl
|-
|S, X
|{z}
|s (entèrvocalico), z
|[z], de côps [ʒ]
|do'''z'''e, égllé'''s'''e
|-
|L, LL
|{l}
|l
|[l], de côps [ʎ] devant i, u, de côps muet
|ve'''l'''a
|-
|R
|{r}
|r
|[r], [ʁ], [ð], de côps muet
|ise'''r'''âblo
|-
|RR, TR, DR
|{rː}
|rr
|[rː], [ʁː], [r], [ʁ]
|a'''rr'''evar
|-
|C + A
|{c}
|ch
|[ts], [tʃ], [tθ], [st], [θ], [s], [h], [f], [ʃ]
|'''ch'''evâl
|-
|J, D + Y, G + A
|{ɟ}
|g (devant i, u), j
|[dz], [dʒ], [dð], [zd], [ð], [ʒ], [z], [v]
|'''j'''orn, demen'''g'''e
|-
|C, (S)C/T + yod
|{ç}
|c (devant i, e), ç
|[s], [f], [θ], [çl], [ç], [ʃ], [h], de côps muet
|'''c'''indre
|-
|GN, N + yod
|{ɲ}
|gn
|[ɲ], de côps [n]
|ga'''gn'''iér
|-
|L + yod, CL, GL
|{ʎ}
|ly
|[ʎ], [j], [ð]
|ore'''ly'''e
|-
|C, QU
|{k}
|c, qu
|[k], de côps [tʃ] ou [c] devant i, u
|'''c'''ayon, '''qu'''èsiér
|-
|G
|{g}
|g, gu (devant i, u)
|[g], de côps [dʒ] ou [ɟ] devant i, u
|'''g'''ratar
|-
! colspan="5" |Semi-voyèles
|-
|C, G entèrvocalico, J
|{j}
|i (aprés voyèla), y
|[j]
|ca'''y'''on
|-
|U, O
|{ɥ}
|u
|[ɥ], [j], [w]
|f'''u'''è
|-
|U, O, E
|{w}
|ou
|[w], [ɥ]
|cr'''ou'''éx
|-
! colspan="5" |Variantes locâles
|-
|SP
|{h} locâl
|ph
|[f]
|é'''ph'''èna, goué'''ph'''a
|-
|ST
|{g} locâl
|th
|[θ], [x]
|châ'''th'''agne
|-
|SC (sôf devant E, I)
|{w} locâl
|c'h
|[x]
|é'''c'h'''rire, a'''c'h'''utar
|-
|T/C/S + yod
|{sj}
|s(s)i, ci + voyèla
|[ʃj], [ʃ]
|na'''ci'''on
|-
|T/C/S + yod
|{zj}
|si entèrvocalico
|[ʒj], [ʒ]
|arro'''si'''or
|-
|CL
|{klʎ}
|cll
|[kl], [kʎ], [tl], [tj], [ʎ], [j], [θ], [çl], [çʎ], [ç]
|cèr'''cll'''o
|-
|GL, CL
|{glʎ}
|gll
|[gl], [gʎ], [ʎ], [j], [ð]
|'''gll'''ace
|-
|FL, FLL
|{flʎ}
|fll
|[fl], [fʎ], [fj], [çl], [ç], [θ]
|'''fll'''or
|-
|PL, PPL
|{pl}
|pl(l)
|[pl], [pʎ], [pj], [pθ], [pf]
|'''pl'''êna
|-
|BL, PL
|{bl}
|bl(l)
|[bl], [bʎ], [bj], [bð], [bv]
|'''bl'''anche
|-
! colspan="5" |Empronts
|-
|W (gèrmanico)
|{w}
|gou + voyèla
|[g], [w], [v], [vw]
|'''gou'''ardar
|-
|CH (francês)
|{ʃ}
|ch·
|[ʃ]
|'''ch·'''èf
|-
|J (francês)
|{ʒ}
|g· (devant i, u), j·
|[ʒ]
|'''j·'''ulyét
|}
=== Diftongues ===
{| class="wikitable"
|+Rèalisacions des diftongues diafonèmiques
!Proto-fonèmo (latin)
!Diafonèmo
!Grafèmo (ORB)
!Rèalisacions locâles
|-
|A libro
|{je}
|ié
|[je], [ji], [e], [i]
|-
|O + yod
|{ye}
|ué
|[ɥe], [ɥi], [y], [i], [e]
|-
|SI
|{sj}
|s(s)i
|[sj], de côps [ʃ]
|-
| rowspan="2" |TI, CI
|{çj}
|çi
|[sj], de côps [ʃ]
|-
|{zj}
|si
|[zj], de côps [ʒ]
|-
|CA
|{cj}
|chi
|[ts(j)]
|-
|GA
|{ɟj}
|gi, ji
|[dz(j])
|}
== Vêre avouéc ==
{{Commons|Category:Franco-Provençal language|l’arpetan}}
=== Articllos liyês ===
* [[Youtube#L’Arpetan sus Youtube|L’Arpetan sus YouTube]]
* ''[[Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais]]''
* [[Centro d’ètudes francoprovençales « René Willien »]]
* [https://web.archive.org/web/20250511133637/https://en.wal.unesco.org/en/languages/arpitan Page langue UNESCO : Apitan]
== Bibliografia ==
* [[Natalia Bichurina]] : ''L’émergence du francoprovençal. Langue minoritaire et communauté autour du Mont-Blanc.'' [[Losena]] 2019.
* Benedicte Pivot : « Managing minority language diversity in a french region : francoprovençal in Rhône-Alpes ». [[Liyon]] 2013.
* [[Simona Ècofiér]] (dir.) : « Études francoprovençales. Actes du 116e Congrès national des sociétés savantes (Chambéry-Annecy, 1991) ». éditions du CTHS, 1993.
* Simona Ècofiér et [[Ana-Marie Vôrpâs]] : « Textes littéraires en dialecte lyonnais». Paris 1981.
* [[Christiane Dunoyer]] : ''Le francoprovençal : transmission, revitalisation et normalisation. Introduction aux travaux,'' dedens : Actes de la conférence annuelle sur l’activité scientifique du Centre d’études francoprovençales René Willien de Saint-Nicolas. [[Sent-Nicolas (Étalie)|Sent-Nicola]], le 7 novembre 2015, Aoûta 2016, p. 11-15.
* Christiane Dunoyer : ''Francoprovençal, patois, langue savoyarde, arpitan… Histoire et pratiques contemporaines de la langue francoprovençale en pays de Savoie,'' dedens : Les Dossiers du Musée Savoisien, n° 2, 2017, [[Chambèri]] 2017.
* [[Jean-Baptiste Martin]] : « Le francoprovençal de poche. Parlers de la Loire, du Rhône, du Jura, de l’Ain, de l’Isère et des Savoies ». [[Paris]] 2005.
* [[Ursula Reutner]]: « ‘Minor’ Gallo-Romance Languages », dedens : Lebsanft, Franz/Tacke, Felix: ''Manual of Standardization in the Romance Languages''. Berlin 2020, p. 773-807, ISBN 9783110455731.
* Jean-Baptiste Martin et [[Gaston Tualyon]] : « Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du Nord ». Paris 1971-1978.
* [[Dominique Stich]] : « Dictionnaire francoprovençal / français – français / francoprovençal ». Paris 2003.
* Gaston Tualyon : « La littérature en francoprovençal avant 1700 ». [[Grenoblo]] 2001.
=== Lims de defôr ===
* [https://web.archive.org/web/20160422082407/http://www.francoprovencal.com/ Francoprovençal.com: Lo sito entèrnacionâl du francoprovençâl/arpetan]
* [https://web.archive.org/web/20110512112400/http://www2.unine.ch/dialectologie Univèrsitât de Nôchâthél], [http://www2.unine.ch/dialectologie/page9353.html ALAVAL]
* [http://son.memovs.ch/S024/doc/page_patois.htm Archives des parlers patois de la Suisse romande et des régions voisines (Radio suisse romande)]
* [http://www.patoisvda.org/pa/ Lo portal di patoué francoprovençal valdôtèn]
* [http://www.centre-etudes-francoprovencales.eu/ Centre d'Études francoprovençales « René Willien »] de [[Sent-Nicolas (Étalie)|Sent-Nicolas]] ([[Vâl d’Aoûta]])
* [https://web.archive.org/web/20120326122013/http://www.archivalp.org/mediatheque+brel+aoste+video+films_2-0-1-0-0-0.aspx ARCHIVALP - Archives sonores valdôtaines et valaisannes]
* {{Lim câsso|url=http://appweb.regione.vda.it/dbweb/urp/urp.nsf/webschedafra?openform&id=09864e943b61f9ddc1256d7a002a45da& |titro=BREL (Bureau Régional pour l'Ethnologie et la Linguistique) d'Aoste |date=March 2025 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}
* [http://www.arpitania.eu Arpitania.eu : Lo Portalyo de l'Arpitania]
* [http://arpitan.com : Aliance Culturèla Arpitanna - Fèdèracion entèrnacionâla de l'arpetan/francoprovençâl]
* [https://web.archive.org/web/20110710123701/http://www.dicovia.com/dico/arpitan-savoyard-francais/ Diccienéro Arpitan]
* [http://www.arpitan.ch: Arpitan.ch : Le portâl suisse de l'arpitan]
* [https://web.archive.org/web/20201109033936/http://www.academia.edu/3178188/Investigare_la_Valle_dAosta_metodologia_di_raccolta_e_analisi_dei_dati Plurilinguismo amministrativo e scolastico in Valle d’Aosta]
== Notes et rèferences ==
=== Notes ===
{{Rèferences|groupo=N}}
=== Rèferences ===
<references />
[[Catègorie:Lengoua arpetana|*]]
[[Catègorie:Lengoua romana]]
[[Catègorie:Règ·ion culturâla ou ben lengouistica de France]]
[[Catègorie:Lengoua de France]]
[[Catègorie:Cultura u Piemont]]
[[Catègorie:Lengoua de la Vâl d’Aoûta]]
[[Catègorie:Lengoua du payis en Suisse]]
[[Catègorie:Cultura en Ôvèrgne-Rôno-Ârpes]]
[[Catègorie:Cultura savoyârda]]
[[Catègorie:Enventèro de lengoues]]
[[Catègorie:Lengouistica de la lengoua arpetana]]
j6evowca9ki78k2u2bs17i41ho5uerl
232014
232013
2026-08-22T20:25:26Z
Squeaks 41
17181
/* */
232014
wikitext
text/x-wiki
{{Sot-titro/Variantes principâles|nv1=Arpitan|nv2=lengoua d’ouè|nv3=patouès|nv4=patês|nv5=francoprovençâl}}
{{Grafia RèfB}}{{Enfocajon Lengoua
| nom = Arpetan,
| nomnatif = arpitan, lengoua d’ouè, patouès, patês, francoprovençâl
| prononciacion =
| payis = [[Étalia]], [[France]], [[Suisse]]
| règion = {{Arpetania}}
| locutors = '''Soma : {{formatnum:140000}} (1988)<ref name="Atlas">{{fr}} BODLORE-PENLAEZ, M. ([[2010]]). Atlas des Nations sans État en Europe, p.80, Éd. Yoran Embanner, (ISBN 978-2-914855-71-6).</ref>'''<br />que dens l’[[En (dèpartament)|En]] : {{formatnum:15000}}<br />qu’en [[Isera (dèpartament)|Isera]] : {{formatnum:2000}}<br />que dens lo [[Jura (dèpartament)|Jura]] et lo [[Dubs (dèpartament)|Dubs]] : {{formatnum:2000}}<br />qu’en [[Lêre (dèpartament)|Lêre]] : {{formatnum:5000}}<br />que dens lo [[Rôno (dèpartament)|Rôno]] : {{formatnum:1000}}<br />qu’en [[Savouè]] : {{formatnum:35000}}<ref>{{fr}} ''Le francoprovençal, langue oubliée'', Gaston Tuaillon in ''Vingt-cinq communautés linguistiques de la France'', {{nobr|lévro 1}}, {{p.}}204, Geneviève Vernes, éditions L’Harmattan, 1988.</ref><br />qu’en Étalia : {{formatnum:70000}} (1971)<ref name="ethnologue.com">{{ethnologue|frp}}.</ref><br />qu’en Suisse : {{formatnum:7000}} (1995)<ref name="ethnologue.com"/>
| nomlocutors = [[Arpetans]]
| tipologia = {{Lengoua silabica}}
| colorfamelye = mediumseagreen
| famelye = {{Èchiéla|galo-roman|arpetan}}
| lengouaoficièla = Doux-três comenes du [[Piemont]] qu’ant optâ por la co-oficialitât avouéc l’étalien, et admetua lengoua du payis de la règ·ion [[Ôvèrgne-Rôno-Ârpes]]<ref>{{fr}} Rèdaccion (2015). [https://sabaudia.bibli.fr/index.php?lvl=notice_display&id=66248 Rhône-Alpes et la vallée d'Aoste signent la charte de coopération pour l'arpitan (2015)], ''La Maurienne'', 4 juin 2015, p.8.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [http://www.arpitania.eu/index.php/lesnews/96-la-region-rhone-alpes-reconnait-officiellement-l-arpitan La région Rhône-Alpes reconnaît officiellement l’arpitan], sur lo seto arpitania.eu.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [http://www.m-r-s.fr/post/2009/07/20/Reunion-du-Conseil-regional-Rhone-Alpes-consacree-aux-langues-regionales Réunion du conseil régional Rhône-Alpes consacrée aux langues régionales], sur lo seto m-r-s.fr du 20 de julyèt 2009.</ref>.
| acadèmia = nion
| iso1 =
| iso2 = roa<ref>code comon.</ref>
| iso3 = frp
| iso5 =
| ietf = frp
| tipo = viva
| ètendua = endividuèla
| mapa = FRP-Map4.png
| lègenda mapa = Lo cârro lengouistico de l’arpetan en Eropa du Cuchient.
| èchantelyon = Articllo premiér de la [http://www.un.org/fr/documents/udhr/ Dècllaracion univèrsâla des drêts de l’homo]</br>
'''Articllo 1{{ér}}'''
''Tôs los homos nêssont libros et pariérs en dignitât et en drêts. Sont capâblos de rêson et de conscience et pués dêvont ag·ir los uns avouéc los ôtros dedens un èmo de fratèrnitât.''
}}
[[File:Current prevalence map of Arpitan speakers.jpg|thumb| Mapa de la prevalença actuâla des locutors du patouès]]
L’'''arpetan''' {{Audio|Arp-Arpitan.ogg}} est na [[lengoua]] [[Lengoues romanes|romana]]. Son cârro lengouistico d’ora (l’[[Arpetania]]) s’èpate dessus três Ètats : la [[France]], la [[Suisse]] et l’[[Étalia]].
== Dènominacions de la lengoua ==
[[File:Ascoli.jpg|thumb|100px|[[Graziadio Isaia Ascoli]]|left]]
L’[[ôtonimo]] ''« arpetan »'' ou ben ''« arpitan »'' est lo nom per loquint los [[Arpetans]] dèsignont lor lengoua. Por la [[Suisse romanda]], la lengoua est sovent asse-ben nomâye ''« romand »''.
A la suita de la [[Politica lengouistica de la France|politica francêsa]], la parola ''« patouès »'' ou ben ''« patês »'' est étot empleyêe, mas el at un’origina pèj·orativa.<ref>Rèdaccion (2012).
[http://www.cnrtl.fr/etymologie/patois Patois: Etymologie], ''CNTRL'', Nancy: Ortolang. Viu lo 27 de novembro 2017.</ref>
Des côps, nos povens asse-ben liére la parola ''« lengoua d’ouè »''.<ref>Veillet, G., Lalliard, O., Basso, A., Curdy C., Novarina, V. (2015). ''Triolèt: Chansons savoyardes''. Annecy: Terres d'impreintes. P.5.</ref><ref>{{frp}} [http://arpitan.eu/Tresor/VereTot/27769 Lengoua d'ouè] dens lo [[Trèsor de la lengoua arpetana|Trèsor Arpitan]].</ref>
La dènominacion ''"franco-provenzale"'' est un [[ègzonimia|ègzonimo]] balyê per lo [[Lengouistica|mondo lengouistico]] qu’est patouesiê (prod rârament) a quârques côps litèrâlament en ''« francoprovençâl »''.
== Sôl de difusion de l’arpetan ==
<gallery>
Arpitan francoprovencal map.jpg|left|Les règ·ions historiques du cârro lengouistico ''arpetan'', avouéc toponimia en arpetan.
</gallery>
* [[France]]
* [[Étalia]]
* [[Suisse]]
== Histouère ==
Na sôrsa principâla de l histouère de l’Arpetan est la [[toponimia]].
== Statuts et nombro de locutors ==
== Lista des dialèctos arpetans ==
[[Fichiér:Arpitan et ses dialectes.png|figura|300px|<center>Los ''dialèctos de l’arpetan''.</center>]]
{| border="0" cellpadding="12"
|- valign="top"
| '''France'''
* lo ''[[Biôjolês (lengoua)|biôjolês]]''
* lo ''[[brêssan]]''
* lo ''[[bugisto]]''
* lo ''[[burgondan]]''
* lo ''[[dârfenouès]]''
* lo ''[[dombisto]]''
* lo ''[[forésien]]''
* lo ''[[jurassien]]''
* lo ''[[Liyonês (lengoua)|liyonês]]''
* lo ''[[Rouanês (lengoua)|rouanês]]''
* lo ''[[savoyârd]]''
| '''Suisse'''
* lo ''[[Genevês (lengoua)|genevês]]''
* lo ''[[friborgês]]''
* lo ''[[nôchâtelês]]''
* lo ''[[valêsan]]''
* lo ''[[vôdouès]]''
| '''Étalia'''
* lo ''[[faétâre]]
* lo ''[[vâldoten]]
* los ''[[Valâdes arpetanes du Piemont|dialèctos piemontês]]'' (lo ''[[vâlsoanin]]'' avouéc)
|'''Dialèctos de passâjo (France)'''
* lo ''[[brionês-charolês]]'' <small>(Arpetan → '''Lengoua d’oly''')</small>
* lo ''[[Mâconês (lengoua)|mâconês]]'' <small>('''Arpetan''' → Lengoua d’oly)</small>
|}
Celos dialèctos sont pas catègorisâs d’aprés un critèro lengouistico avouéc des [[Isoglossa|isoglosses]] mas solament per un critèro g·eografico.
== Ortografia ==
== Lèxico ==
{{Articllo dètalyê|Lista Swadesh de l’arpetan}}
== Gramère ==
== Fonologia ==
Vê-que na presentacion de la fonologia arpetana avouéc los proto-fonèmos [[latin]]s, los diafonèmos arpetans, los grafèmos en [[Vouiquipèdia:Ortografia de rèference B|ORB]] corrèspondents et les rèalisacions locâles d’aprés [[Domenico Stich]]<ref group="N">Fonologia complètâye avouéc la raponsa d’ôtres sôrses, per ègzemplo lo ''[[Gllossèro des patouès de la Suisse romanda|GPSR]]'', la [https://web.archive.org/web/20190805131118/http://www.theses.paris-sorbonne.fr/These.gouvert.pdf ''tèsa a Gzaviér Govèrt''] {{pdf}} et los difèrents ''atlâs lengouisticos et ètnograficos'' sus les règions arpetanes.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [[Domenico Stich]], [http://www.arpitania.eu/aca/documents/These_Stich_2001.pdf ''Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée''] {{pdf}}, Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, {{pp.}}208-229.</ref>{{,}}<ref>{{fr}} [[Domenico Stich]], ''Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal'', Tonon, Le Carré, 2003, {{pp.}}181-184, 187-188 et 416-418.</ref> :
=== Voyèles ===
{| class="wikitable"
|+Voyèles orâles côrtes
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|i • y
|
|• u
|-
|[[Voyèla prè-cllôsa|Prè-cllôses]]
|ɪ •
|
|• ʊ
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|e • ø
|
|• o
|-
|[[Voyèla moyena|Moyenes]]
|
|ǝ
|
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ • œ
|
|• ɔ
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|a •
|
|ɑ • ɒ
|}
{| class="wikitable"
|+Voyèles orâles longes
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|i: • y:
|
|• u:
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|e: •
|
|• o:
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ: •
|
|• ɔ:
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ: •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|a: •
|
|ɑ: • ɒː
|}
{| class="wikitable"
|+Voyèles nasâles
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|ĩ • ỹ
|
|• ũ
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|ẽ •
|
|• õ
|-
|[[Voyèla moyena|Moyenes]]
|
|ə̃
|
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ̃ • œ̃
|
|• ɔ̃
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ̃ (æ̃:) •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|ã •
|
|ɑ̃ • ɒ̃ (ɒ̃ː)
|}
{| class="wikitable"
|+Voyèles pas accentuâyes
!
![[Voyèla de devant|De devant]]
![[Voyèla centrâla|Centrâles]]
![[Voyèla de dèrriér|De dèrriér]]
|-
|[[Voyèla cllôsa|Cllôses]]
|i • y
|
|• u, <u>ũ</u>
|-
|[[Voyèla prè-cllôsa|Prè-cllôses]]
|ɪ •
|
|• ʊ
|-
|[[Voyèla mié-cllôsa|Mié-cllôses]]
|e • ø
|
|• o, <u>õ</u>
|-
|[[Voyèla moyena|Moyenes]]
|
|ǝ
|
|-
|[[Voyèla mié-uvèrta|Mié-uvèrtes]]
|ɛ •
|
|• ɔ, <u>ɔ̃</u>
|-
|[[Voyèla prè-uvèrta|Prè-uvèrtes]]
|æ •
|
|
|-
|[[Voyèla uvèrta|Uvèrtes]]
|a, <u>ã</u> •
|
|ɑ, <u>ɑ̃</u> • ɒ, <u>ɒ̃</u>
|}
<small>''Quand doux simbolos aparèssont en cobla sèparâye per un pouent, celi de gôche reprèsente na [[voyèla pas arriondia]], celi de drêta na [[voyèla arriondia]].<br />Los fonèmos nasâls en parentèsa s’emplèyont ren qu’en posicion finâla.<br />Los fonèmos nasâls <u>solegnês</u> s’emplèyont ren que por la prononciacion post-tonica de -ont (fôrma de la 6{{éma}} pèrsona vèrbâla).''</small>
{| class="wikitable"
|+Rèalisacions des voyèles diafonèmiques
!Proto-fonèmo (latin)
!Diafonèmo
!Grafèmo (ORB)
!Rèalisacions locâles
!Ègzemplos
|-
! colspan="5" |Voyèles côrtes
|-
| rowspan="2" |A
|{ɐ}
|a
|[ɐ]
|'''a'''chetar
|-
|{ɐ} locâl
|à
|[e], [ɛ]
|gll'''à'''ce
|-
|A (aprés palatâla), E
|{e}
|é
|[e(ː)], [i(ː)], de côps [ǝ]
|chi'''é'''vra
|-
|E, I
|{ɛ}
|è
|[ɛ], [a], [e], de côps [ǝ]
|c'''è'''rcllo
|-
|I
|{i}
|i
|[i], [(w)ɔj], [œj], [ej]
|pr'''i'''ma
|-
| rowspan="2" |O, U
|{ɔ}
|o
|[ɔ], [ɔː], [o]
|fll'''o'''r
|-
|{ɔ} locâl
|œ
|[ø], [œ]
|fll'''œ'''r
|-
|AU, O
|{u}
|ou
|[u], [y]
|èc'''ou'''la
|-
|U
|{y}
|u
|[y], [u], [i]
|c'''u'''chiér
|-
|E, U, I
|{ǝ}
|e
|[ǝ], [y], [ø], [œ]
|èp'''e'''na
|-
! colspan="5" |Voyèles longues
|-
|A (pués R ou S)
|{ɐː}
|â, ar
|[ɐ], [ɐː], [ɑ], [ɑː]
|ch'''â'''tagne, achet'''ar'''
|-
|AL
|{ɑː}
|ô, â(r)
|[o(ː)], [ɔ(ː)], [ɑ(ː)]
|chev'''âl''', ch'''ô'''d
|-
|E
|{ɛː}
|ê
|[ɛː], [ɛj], [aj], [ae], [a]
|p'''ê'''l
|-
| rowspan="2" |O
|{oː}
|ô
|[o], [oː], [u], [uː]
|c'''ô'''rna
|-
|{oː} locâl
|ue
|[wa], [ɥe], [je]
|c'''ue'''rna
|-
|O, U
|{oː} locâl
|œ
|[ø], [œ]
|c'''œ'''rna
|-
|I
|{iː} râro
|î
|[iː]
|ècr'''î'''de
|-
|U
|{yː} râro
|û
|[yː]
|s'''û'''r
|-
|OL, UL
|{uː} râro
|oû
|[uː]
|A'''oû'''ta
|-
! colspan="5" |Voyèles nasâles
|-
|AN
|{ɑ̃}
|an, am
|[ɑ̃], [õ]
|bl'''an'''che, f'''am'''
|-
|EN
|{ẽ}
|en, em
|[ẽ], [ẽj], [ɑ̃], [ɛː]
|'''en'''s'''em'''blo
|-
|IN
|{ĩ}
|in, im
|[ĩ], [ẽ], [aẽ]
|ch'''in''', pr'''im'''
|-
|ON
|{õ}
|on, om
|[õ], [ũ], [ɑ̃]
|cay'''on'''
|-
! colspan="5" |Voyèles finâles atones
|-
|A (aprés palatâla)
|{i}
|e
|[i], [e], [ɛ], [ǝ]
|blanch'''e''', fôly'''e'''
|-
|AT
|{e}
|e
|[e], [ɛ], [ǝ]
|chant'''e'''
|-
|AS
|{ɛ}
|es
|[e], [ɛ], [ǝ]
|fèn'''es''', vach'''es'''
|-
|A
|{ɐ}
|a
|[ɐ], [ǝ]
|chiévr'''a'''
|-
|OS, O (vèrbo)
|{o}
|os, o
|[o], [u], [ǝ]
|pôj'''os''', chant'''o'''
|-
|U(M)
|{u}
|o
|[o], [u], [ǝ]
|cèrcll'''o'''
|-
|E(M), E
|{ǝ}
|e
|[e], [ɛ], [ǝ]
|ècrir'''e''', quinz'''e'''
|-
|ANT, ENT, UNT
|{õ}
|ont
|[õ], [ɑ̃], [ũ]
|menj'''ont'''
|}
=== Consones ===
{| class="wikitable"
|+Consones diafonèmiques
!
!Labiâles
!Alvèolères
!Palatâles
!Vèlères
|-
|Nasâles
|m
|n
|ɲ
|
|-
|Oclusives
|p b
|t d
|c
|k g
|-
|Fricatives
|f v
|s z
|ç
|
|-
|Spirentes
|
|
|j ɥ
|w
|-
|Vibrentes
|
|r rː
|
|
|-
|Latèrâles
|
|l
|ʎ
|
|}
{| class="wikitable"
|+Rèalisacions des consones diafonèmiques
!Proto-fonèmo (latin)
!Diafonèmo
!Grafèmo (ORB)
!Rèalisacions locâles
!Ègzemplos
|-
|P, PP
|{p}
|p
|[p]
|cha'''p'''èla
|-
|B, P
|{b}
|b
|[b]
|a'''b'''revar
|-
|M, MM
|{m}
|m
|[m]
|da'''m'''âjo
|-
|F
|{f}
|f
|[f]
|'''f'''èna
|-
|V
|{v}
|v
|[v]
|chié'''v'''ra
|-
|T, TT
|{t}
|t
|[t], de côps [ts] devant i, u
|ache'''t'''ar
|-
|D, T
|{d}
|d
|[d], de côps [dz] devant i, u
|'''d'''iéx
|-
|N, NN
|{n}
|n
|[n], de côps [ɲ] devant i, u
|côr'''n'''a
|-
|S, SS, X
|{s}
|s, ss
|[s], de côps [ʃ]
|'''s'''âl
|-
|S, X
|{z}
|s (entèrvocalico), z
|[z], de côps [ʒ]
|do'''z'''e, égllé'''s'''e
|-
|L, LL
|{l}
|l
|[l], de côps [ʎ] devant i, u, de côps muet
|ve'''l'''a
|-
|R
|{r}
|r
|[r], [ʁ], [ð], de côps muet
|ise'''r'''âblo
|-
|RR, TR, DR
|{rː}
|rr
|[rː], [ʁː], [r], [ʁ]
|a'''rr'''evar
|-
|C + A
|{c}
|ch
|[ts], [tʃ], [tθ], [st], [θ], [s], [h], [f], [ʃ]
|'''ch'''evâl
|-
|J, D + Y, G + A
|{ɟ}
|g (devant i, u), j
|[dz], [dʒ], [dð], [zd], [ð], [ʒ], [z], [v]
|'''j'''orn, demen'''g'''e
|-
|C, (S)C/T + yod
|{ç}
|c (devant i, e), ç
|[s], [f], [θ], [çl], [ç], [ʃ], [h], de côps muet
|'''c'''indre
|-
|GN, N + yod
|{ɲ}
|gn
|[ɲ], de côps [n]
|ga'''gn'''iér
|-
|L + yod, CL, GL
|{ʎ}
|ly
|[ʎ], [j], [ð]
|ore'''ly'''e
|-
|C, QU
|{k}
|c, qu
|[k], de côps [tʃ] ou [c] devant i, u
|'''c'''ayon, '''qu'''èsiér
|-
|G
|{g}
|g, gu (devant i, u)
|[g], de côps [dʒ] ou [ɟ] devant i, u
|'''g'''ratar
|-
! colspan="5" |Semi-voyèles
|-
|C, G entèrvocalico, J
|{j}
|i (aprés voyèla), y
|[j]
|ca'''y'''on
|-
|U, O
|{ɥ}
|u
|[ɥ], [j], [w]
|f'''u'''è
|-
|U, O, E
|{w}
|ou
|[w], [ɥ]
|cr'''ou'''éx
|-
! colspan="5" |Variantes locâles
|-
|SP
|{h} locâl
|ph
|[f]
|é'''ph'''èna, goué'''ph'''a
|-
|ST
|{g} locâl
|th
|[θ], [x]
|châ'''th'''agne
|-
|SC (sôf devant E, I)
|{w} locâl
|c'h
|[x]
|é'''c'h'''rire, a'''c'h'''utar
|-
|T/C/S + yod
|{sj}
|s(s)i, ci + voyèla
|[ʃj], [ʃ]
|na'''ci'''on
|-
|T/C/S + yod
|{zj}
|si entèrvocalico
|[ʒj], [ʒ]
|arro'''si'''or
|-
|CL
|{klʎ}
|cll
|[kl], [kʎ], [tl], [tj], [ʎ], [j], [θ], [çl], [çʎ], [ç]
|cèr'''cll'''o
|-
|GL, CL
|{glʎ}
|gll
|[gl], [gʎ], [ʎ], [j], [ð]
|'''gll'''ace
|-
|FL, FLL
|{flʎ}
|fll
|[fl], [fʎ], [fj], [çl], [ç], [θ]
|'''fll'''or
|-
|PL, PPL
|{pl}
|pl(l)
|[pl], [pʎ], [pj], [pθ], [pf]
|'''pl'''êna
|-
|BL, PL
|{bl}
|bl(l)
|[bl], [bʎ], [bj], [bð], [bv]
|'''bl'''anche
|-
! colspan="5" |Empronts
|-
|W (gèrmanico)
|{w}
|gou + voyèla
|[g], [w], [v], [vw]
|'''gou'''ardar
|-
|CH (francês)
|{ʃ}
|ch·
|[ʃ]
|'''ch·'''èf
|-
|J (francês)
|{ʒ}
|g· (devant i, u), j·
|[ʒ]
|'''j·'''ulyét
|}
=== Diftongues ===
{| class="wikitable"
|+Rèalisacions des diftongues diafonèmiques
!Proto-fonèmo (latin)
!Diafonèmo
!Grafèmo (ORB)
!Rèalisacions locâles
|-
|A libro
|{je}
|ié
|[je], [ji], [e], [i]
|-
|O + yod
|{ye}
|ué
|[ɥe], [ɥi], [y], [i], [e]
|-
|SI
|{sj}
|s(s)i
|[sj], de côps [ʃ]
|-
| rowspan="2" |TI, CI
|{çj}
|çi
|[sj], de côps [ʃ]
|-
|{zj}
|si
|[zj], de côps [ʒ]
|-
|CA
|{cj}
|chi
|[ts(j)]
|-
|GA
|{ɟj}
|gi, ji
|[dz(j])
|}
== Vêre avouéc ==
{{Commons|Category:Franco-Provençal language|l’arpetan}}
=== Articllos liyês ===
* [[Youtube#L’Arpetan sus Youtube|L’Arpetan sus YouTube]]
* ''[[Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais]]''
* [[Centro d’ètudes francoprovençales « René Willien »]]
* [https://web.archive.org/web/20250511133637/https://en.wal.unesco.org/en/languages/arpitan Page langue UNESCO : Apitan]
== Bibliografia ==
* [[Natalia Bichurina]] : ''L’émergence du francoprovençal. Langue minoritaire et communauté autour du Mont-Blanc.'' [[Losena]] 2019.
* Benedicte Pivot : « Managing minority language diversity in a french region : francoprovençal in Rhône-Alpes ». [[Liyon]] 2013.
* [[Simona Ècofiér]] (dir.) : « Études francoprovençales. Actes du 116e Congrès national des sociétés savantes (Chambéry-Annecy, 1991) ». éditions du CTHS, 1993.
* Simona Ècofiér et [[Ana-Marie Vôrpâs]] : « Textes littéraires en dialecte lyonnais». Paris 1981.
* [[Christiane Dunoyer]] : ''Le francoprovençal : transmission, revitalisation et normalisation. Introduction aux travaux,'' dedens : Actes de la conférence annuelle sur l’activité scientifique du Centre d’études francoprovençales René Willien de Saint-Nicolas. [[Sent-Nicolas (Étalie)|Sent-Nicola]], le 7 novembre 2015, Aoûta 2016, p. 11-15.
* Christiane Dunoyer : ''Francoprovençal, patois, langue savoyarde, arpitan… Histoire et pratiques contemporaines de la langue francoprovençale en pays de Savoie,'' dedens : Les Dossiers du Musée Savoisien, n° 2, 2017, [[Chambèri]] 2017.
* [[Jean-Baptiste Martin]] : « Le francoprovençal de poche. Parlers de la Loire, du Rhône, du Jura, de l’Ain, de l’Isère et des Savoies ». [[Paris]] 2005.
* [[Ursula Reutner]]: « ‘Minor’ Gallo-Romance Languages », dedens : Lebsanft, Franz/Tacke, Felix: ''Manual of Standardization in the Romance Languages''. Berlin 2020, p. 773-807, ISBN 9783110455731.
* Jean-Baptiste Martin et [[Gaston Tualyon]] : « Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du Nord ». Paris 1971-1978.
* [[Dominique Stich]] : « Dictionnaire francoprovençal / français – français / francoprovençal ». Paris 2003.
* Gaston Tualyon : « La littérature en francoprovençal avant 1700 ». [[Grenoblo]] 2001.
=== Lims de defôr ===
* [https://web.archive.org/web/20160422082407/http://www.francoprovencal.com/ Francoprovençal.com: Lo sito entèrnacionâl du francoprovençâl/arpetan]
* [https://web.archive.org/web/20110512112400/http://www2.unine.ch/dialectologie Univèrsitât de Nôchâthél], [http://www2.unine.ch/dialectologie/page9353.html ALAVAL]
* [http://son.memovs.ch/S024/doc/page_patois.htm Archives des parlers patois de la Suisse romande et des régions voisines (Radio suisse romande)]
* [http://www.patoisvda.org/pa/ Lo portal di patoué francoprovençal valdôtèn]
* [http://www.centre-etudes-francoprovencales.eu/ Centre d'Études francoprovençales « René Willien »] de [[Sent-Nicolas (Étalie)|Sent-Nicolas]] ([[Vâl d’Aoûta]])
* [https://web.archive.org/web/20120326122013/http://www.archivalp.org/mediatheque+brel+aoste+video+films_2-0-1-0-0-0.aspx ARCHIVALP - Archives sonores valdôtaines et valaisannes]
* {{Lim câsso|url=http://appweb.regione.vda.it/dbweb/urp/urp.nsf/webschedafra?openform&id=09864e943b61f9ddc1256d7a002a45da& |titro=BREL (Bureau Régional pour l'Ethnologie et la Linguistique) d'Aoste |date=March 2025 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}
* [http://www.arpitania.eu Arpitania.eu : Lo Portalyo de l'Arpitania]
* [http://arpitan.com : Aliance Culturèla Arpitanna - Fèdèracion entèrnacionâla de l'arpetan/francoprovençâl]
* [https://web.archive.org/web/20110710123701/http://www.dicovia.com/dico/arpitan-savoyard-francais/ Diccienéro Arpitan]
* [http://www.arpitan.ch: Arpitan.ch : Le portâl suisse de l'arpitan]
* [https://web.archive.org/web/20201109033936/http://www.academia.edu/3178188/Investigare_la_Valle_dAosta_metodologia_di_raccolta_e_analisi_dei_dati Plurilinguismo amministrativo e scolastico in Valle d’Aosta]
== Notes et rèferences ==
=== Notes ===
{{Rèferences|groupo=N}}
=== Rèferences ===
<references />
[[Catègorie:Lengoua arpetana|*]]
[[Catègorie:Lengoua romana]]
[[Catègorie:Règ·ion culturâla ou ben lengouistica de France]]
[[Catègorie:Lengoua de France]]
[[Catègorie:Cultura u Piemont]]
[[Catègorie:Lengoua de la Vâl d’Aoûta]]
[[Catègorie:Lengoua du payis en Suisse]]
[[Catègorie:Cultura en Ôvèrgne-Rôno-Ârpes]]
[[Catègorie:Cultura savoyârda]]
[[Catègorie:Enventèro de lengoues]]
[[Catègorie:Lengouistica de la lengoua arpetana]]
h8mzs27vfvucghtwdb59uvgwstkbzkd