Vichipedie
furwiki
https://fur.wikipedia.org/wiki/Pagjine_princip%C3%A2l
MediaWiki 1.47.0-wmf.11
first-letter
Media
Speciâl
Discussion
Utent
Discussion utent
Vichipedie
Discussion Vichipedie
Figure
Discussion figure
MediaWiki
Discussion MediaWiki
Model
Discussion model
Jutori
Discussion jutori
Categorie
Discussion categorie
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Musiche classiche
0
4494
184043
183627
2026-07-15T16:05:17Z
Santefoscje73
11500
184043
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Genova-DSCF7452.JPG|thumb|right|300px|Un complès moderni di musiche classiche]]
Te [[etimologjie]], la peraule '''classic''' al vûl dî alc che al è di model, che al è fondamentâl.
Intal lengaç di ogni dì il tiermin '''musiche classiche''' al è indicatîf in gjenar de [[musiche]] europeane, nassûte des tradizions de glesie e dal dret de cort, caraterizâde de dominance de scriture musicâl (lis [[notis musicâls]]) e di formis cetant ruzis e batiâdis.
Par '''periodi classic''' si intint in mût vonde precîs chê stagjon creative de musiche proprie de int studiade, che e scomence de seconde metât dal [[Sietcent]], fin ai prins agns dal [[Votcent]]. I pricipâi compositôrs di cheste epoche a forin [[Haydn]], [[Mozart]] e [[Beethoven]]. Beethoven al fo il compositôr di mieç, jenfri la epoche classiche e il periodi romantic dai compositôrs come [[Cherubini]], [[Spontini]], [[Hummel]], [[Paganini]], [[Weber]], [[Rossini]], [[Schubert]] e [[Donizetti]].
[[Figure:Classical music composers montage.JPG|right|thumb|250px| I compositôrs pui scoltâs de musiche classiche]]
== Storie de musiche classiche ==
La musiche classiche (tal sens di musiche de int studiade) si è svilupade in un percòrs jenfri lis epochis de storie de Europe:
=== Etât di Mieç e Rinassiment (V-XVI secul) ===
La musiche nâs drenti de [[Glesie catoliche]] cul [[Cjant gregorian]], une rêt di vôs cence supuart di struments. Tal Rinassiment cjape il svilup d '''[[polifonie]]''' (plui vôs che a cjantin sintonies diviersis framieç di lôr). Il compositôr pui cognossût di chest periodo al è stât stât '''Giovanni Pierluigi da Palestrina''' .Menzion ancje par '''[[Giorgio Mainerio]]''' , compositôr furlan.
=== Il Baroc (1600-1750) ===
Tal periodo baroc , le musiche cjate un moment di particolâr espansion. Al è il periodo dulà je nassude le [[Opere]] e i compositôr puartin i studis tal [[cuintripont]] al massim nivel.Ducj i struments cjatin le atenzion dai compositôrs , che scuviarzin lis possibilitâts dal lôr ûs di bessôi o integrâts te orchestre. Struments tipics de epoche son il [[clavicembal]] e i stuments a cuardis. Strument une vore doprât in te musiche sacre al è l' [[organ]]. Protagonisç fondamentâi a son stâts '''[[Claudio Monteverdi]]''' (il pari de opere), '''[[Antonio Vivaldi]]''' (innomenât par *Lis cuatri stagjons*), '''[[Georg Friedrich Händel]]''' e, massime, '''[[Johann Sebastian Bach]]''', considerât il compositôr forsit plui important de musiche baroche , par vie de sô produzion e ricercjie musicâl.
=== Il Classicisim (1750-1820) ===
E je la epoche batiâde tal test di prime, dulà che la musiche e devente limpide,direte in sintonie e balance de clâf. Ven creade la "Forme-Sonate" e i organics des orchestri s vegnin ampliadis. I compositôrs principâi , une vore ancjimo' aprezâs '''[[Franz Joseph Haydn]]''', '''[[Wolfgang Amadeus Mozart]]''' e '''[[Ludwig van Beethoven]]'''.
=== Il Romanticisim (XIX secul) ===
La musiche e devente un contignidôr simpri plui grant di emozions e tematichis simpri plui variadis, dal dramatic e dal nazionalisim politic. Il [[pianoforte]] diret disendent dal clavicembal al cjape une impuartance particolâr jenfri i struments musicâi. Framieç i grans, o cjatìn '''[[Franz Schubert]]''', '''Frederic Chopin''', '''Robert Schumann''', '''Johannes Brahms''', '''[[Pëtr Il'ič Čajkovskij]]''' e i protagonisç de opere tant che '''[[Giuseppe Verdi]]''' e '''Richard Wagner'''.
=== Il Nûfcent e la Modernitât ===
Tal XX secul la musiche va pui in la' dai lis fondaments de tradizion, i compositôrs capissin che il vecjo sisteme musicâl nol bastave plui par descrivi le tension , lis vueris e la velocitât dal timp moderno.Cussi' metin in pont gnovis soluzion in te tonalitât e in te armonie par descrivi emozions, imagjinis e impressions. I compositôrs plui cognossûs son stâts '''[[Igor Stravinskij]]''', '''Claude Debussy''' (il dret pari dal Impresionisim musicâl) e '''Arnold Schönberg''' (che al à inventant la dodecafonie).
== Viôt ancje ==
*[[Compositôr]]
*[[compositôrs rinassimentâi]]
*[[compositôrs barocs]]
*[[compositôrs classics]]
*[[compositôrs romantics]]
*[[cuintripont]]
*[[musiche rinassimentâl]]
*[[musiche baroche]]
*[[Polifonie]]
*[[Orchestre]]
== Leams esternis ==
*[http://www.kunstderfuge.com Kunst der Fuge] Portâl di musiche classiche tal formât MIDI (limitât 5 files/par dî).
*[http://www.classicaonline.com Classicaonline.com] Portâl di musiche classiche cun informazions parsore concerts, masterclasses.
*[http://imslp.org/ imslp.org] Portâle dalInternational Music Score Library Project con une colezion une vore grande di musiche classiche.
[[Categorie:Musiche classiche|*]]
i7zhn5z8iwewe01nfbipio7n7dv1azi
184044
184043
2026-07-15T16:06:43Z
Santefoscje73
11500
184044
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Genova-DSCF7452.JPG|thumb|right|300px|Un complès moderni di musiche classiche]]
Te [[etimologjie]], la peraule '''classic''' al vûl dî alc che al è di model, che al è fondamentâl.
Intal lengaç di ogni dì il tiermin '''musiche classiche''' al è indicatîf in gjenar de [[musiche]] europeane, nassûte des tradizions de glesie e dal dret de cort, caraterizâde de dominance de scriture musicâl (lis [[notis musicâls]]) e di formis cetant ruzis e batiâdis.
Par '''periodi classic''' si intint in mût vonde precîs chê stagjon creative de musiche proprie de int studiade, che e scomence de seconde metât dal [[secul XVIII]], fin ai prins agns dal [[secul XIX]]. I pricipâi compositôrs di cheste epoche a forin [[Haydn]], [[Mozart]] e [[Beethoven]]. Beethoven al fo il compositôr di mieç, jenfri la epoche classiche e il periodi romantic dai compositôrs come [[Cherubini]], [[Spontini]], [[Hummel]], [[Paganini]], [[Weber]], [[Rossini]], [[Schubert]] e [[Donizetti]].
[[Figure:Classical music composers montage.JPG|right|thumb|250px| I compositôrs pui scoltâs de musiche classiche]]
== Storie de musiche classiche ==
La musiche classiche (tal sens di musiche de int studiade) si è svilupade in un percòrs jenfri lis epochis de storie de Europe:
=== Etât di Mieç e Rinassiment (V-XVI secul) ===
La musiche nâs drenti de [[Glesie catoliche]] cul [[Cjant gregorian]], une rêt di vôs cence supuart di struments. Tal Rinassiment cjape il svilup d '''[[polifonie]]''' (plui vôs che a cjantin sintonies diviersis framieç di lôr). Il compositôr pui cognossût di chest periodo al è stât stât '''Giovanni Pierluigi da Palestrina''' .Menzion ancje par '''[[Giorgio Mainerio]]''' , compositôr furlan.
=== Il Baroc (1600-1750) ===
Tal periodo baroc , le musiche cjate un moment di particolâr espansion. Al è il periodo dulà je nassude le [[Opere]] e i compositôr puartin i studis tal [[cuintripont]] al massim nivel.Ducj i struments cjatin le atenzion dai compositôrs , che scuviarzin lis possibilitâts dal lôr ûs di bessôi o integrâts te orchestre. Struments tipics de epoche son il [[clavicembal]] e i stuments a cuardis. Strument une vore doprât in te musiche sacre al è l' [[organ]]. Protagonisç fondamentâi a son stâts '''[[Claudio Monteverdi]]''' (il pari de opere), '''[[Antonio Vivaldi]]''' (innomenât par *Lis cuatri stagjons*), '''[[Georg Friedrich Händel]]''' e, massime, '''[[Johann Sebastian Bach]]''', considerât il compositôr forsit plui important de musiche baroche , par vie de sô produzion e ricercjie musicâl.
=== Il Classicisim (1750-1820) ===
E je la epoche batiâde tal test di prime, dulà che la musiche e devente limpide,direte in sintonie e balance de clâf. Ven creade la "Forme-Sonate" e i organics des orchestri s vegnin ampliadis. I compositôrs principâi , une vore ancjimo' aprezâs '''[[Franz Joseph Haydn]]''', '''[[Wolfgang Amadeus Mozart]]''' e '''[[Ludwig van Beethoven]]'''.
=== Il Romanticisim (XIX secul) ===
La musiche e devente un contignidôr simpri plui grant di emozions e tematichis simpri plui variadis, dal dramatic e dal nazionalisim politic. Il [[pianoforte]] diret disendent dal clavicembal al cjape une impuartance particolâr jenfri i struments musicâi. Framieç i grans, o cjatìn '''[[Franz Schubert]]''', '''Frederic Chopin''', '''Robert Schumann''', '''Johannes Brahms''', '''[[Pëtr Il'ič Čajkovskij]]''' e i protagonisç de opere tant che '''[[Giuseppe Verdi]]''' e '''Richard Wagner'''.
=== Il Nûfcent e la Modernitât ===
Tal XX secul la musiche va pui in la' dai lis fondaments de tradizion, i compositôrs capissin che il vecjo sisteme musicâl nol bastave plui par descrivi le tension , lis vueris e la velocitât dal timp moderno.Cussi' metin in pont gnovis soluzion in te tonalitât e in te armonie par descrivi emozions, imagjinis e impressions. I compositôrs plui cognossûs son stâts '''[[Igor Stravinskij]]''', '''Claude Debussy''' (il dret pari dal Impresionisim musicâl) e '''Arnold Schönberg''' (che al à inventant la dodecafonie).
== Viôt ancje ==
*[[Compositôr]]
*[[compositôrs rinassimentâi]]
*[[compositôrs barocs]]
*[[compositôrs classics]]
*[[compositôrs romantics]]
*[[cuintripont]]
*[[musiche rinassimentâl]]
*[[musiche baroche]]
*[[Polifonie]]
*[[Orchestre]]
== Leams esternis ==
*[http://www.kunstderfuge.com Kunst der Fuge] Portâl di musiche classiche tal formât MIDI (limitât 5 files/par dî).
*[http://www.classicaonline.com Classicaonline.com] Portâl di musiche classiche cun informazions parsore concerts, masterclasses.
*[http://imslp.org/ imslp.org] Portâle dalInternational Music Score Library Project con une colezion une vore grande di musiche classiche.
[[Categorie:Musiche classiche|*]]
7bl4lkv93wzq1l6sgjjf522sdrviu11
Xª Flottiglia MAS (RSI)
0
7933
184040
166738
2026-07-15T15:21:04Z
Santefoscje73
11500
184040
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:MAS esercitazione.jpg|right|thumb|250px|une esercitazion dai MAS (atôr dal 1918)]]
La '''X Flottiglia MAS''' pui cognossude ancje come '''Xª MAS''', '''10ª Flottiglia MAS''',
'''La Decima''' fo un cuarp de marine militâr taliane creât subît daspò de [[Prime Vuere Mondiâl]] cu l'obietîf di dâ cuarp a une unitât specializade.
Soredut tal principi, cheste unitât specializade no rive a otegni un bon sucês in tes sôs primis operazions.Tancj sôi soldâts muerin in tes primis operazions, come tal atàc di [[Malte]] .
Ma cun lis gnovis tecnologjis, rivin i prins sucès, come a Suda (25-26 di març dal 1941) e a [[Alessandrie]] (19 dicembar dal 1941).Il risultât di chestis operazions puartin le [[Royal Navy]]
dal [[Ream Unît]] a no vê pui a disposizion nâfs di vuere tal [[Mediterraneo]] par un lunc periodo.
Cul armistizi dal [[8 di setembar]] dal [[1943]],cheste unitât reste blocade tal puart di [[La Spezie]] dulâ,cul stês nom ,ven riorganizade in un cuarp franc, jentrât te Marine Republicane. Une atre part, invezît, ven riorganizade cul nom di 'Mariassalto'. Cheste unitât, comandade dal Capitan Ernesto Forza, econtinue la vuere di flanc a lis fuarcis dai Aleâs.
In tal 1954, il grup ven ricostituît cul nom di Comsubin ("Comando Subaqueo Incursori").
== Storie de 'X Flottiglia MAS ' ==
===La prime vuere mondiâl===
[[Figure:Maiale SLC.jpg|right|thumb|250px| un SLC, pui cognossût cul nom di "maiale"]]
Lis primis operazions de X flottiglia MAS scomencin cul tacâ de [[Prime Vuere Mondiâl]] ,cuant che il cantîr navâl SVAN di [[Vignesie]] scomence le costruzion, par cont de marine militâr taliane, dai prins MAS ( motobarcje armade SVAN ).Cul timp,le denominazion MAS gambie di significât, par jessi clamât 'Motobarcje armade silurante'.
Le Marine militâr taliane jere interesade a chest progjet za dal 1906, cu le prime idee di motobarcje a motôr.Ma chest progjet reste su le cjarte fin al 1914.Cul tacâ de [[Prime Vuere Mondiâl]] , le Mmarine ven costrinzude a cjapâ contat cui cantîrs par doi progjets talians:
Il Maccia Macchini e il SVAN , ordenâs par le prime volte il 15 di avrîl dal 1915.
Chests doi progjets vegnin produsûts ancje da doi atrîs cjantîrs come l' Isotta Fraschini e le FIAT.
Le utilitât strategjche di chestis barcjs sara' simpri pui determinante. Il MAS veve une grande velocitât e al jere armât vonde par mandâ ju une nâf di vuere. Lis operazions dai MAS a saran un sucês. Jenfri di lôr, si ricuardin l'atac dal puart di [[Pole]] e dal puart de isule di Buccari (Crauazie).
In tal 1935 ven formade la ''Prima Flottiglia MAS'' Cu i MAS, la marine met a pont une gnove arme: i siluros eletrics SLC (siluro a lenta corsa par talian), plui cognossûts cul non talian di 'maiali' (purcîts),clamâts cussì parcè che no vevin une grande velocitât. Pilotâts da doi oms, il 'maiale' al leve dogje dal obietîf sot de aghe par podê cussì tacâ une cariche di esplosîf, sot de nâf e scjampa' vie.
In tal 1941, la ''Prima Flottiglia MAS'' e cambìe denominazion par deventâ le ''Decima Flottiglia MAS'', une unitât speciâl. Il non al ven sielzût in riferiment de legjon preferide di [[Juli Cesar]]. Cui armaments speciai par la vuere sot de aghe, fasin part de unitât une scuadre di specialiscj: i ''uomini gamma'' oms preparâts par la sot des barcjs par tacâ l'esplosîf. Cheste sarà une particolaritât dute taliane.
=== In te Republiche sociâl taliane ===
[[Figure:357px-Decima _MAS.jpg|right|thumb|150px| la X flottiglia MAS daspo dal 8 di setembar 1942]]
Une part di cheste unitât,in te confusion che si jere vignude a creâ daspo dal 8 di setembar dal 1943,sielç di continuâ a combati a flanc dai nazifassiscj,cuintri i anglomerecans.
[[Figure:Borghese.jpg|200px|miniatura|destra|Junio Valerio Borghese]]
I nons e le simbologje vegnin utilizâs da Junio Valerio Borghese, za alt uficiâl di cheste unitât, par meti dongje une unitât militâr indipendent che continue la vuere sot de bandiere de [[Republiche di Salo]] e di flanc dai todescs intai combatiments dal '[[Sbarco di Anzio]]' e ancje in operazions cuintri i [[partigjans]], torturis sui presonîrs, fusilazions, soredut tal front Orientâl, ativitât indulà che i militârs de Decime a àn mostrât dute la lôr crudeltât. Tancj di lôr son deventâts criminâls di vuere.
La Decima di Borghese al a ancje combatût a Anzio cuintri i anglomerecans, difendint la Linee Gotiche, a Lugo e in tal Polesine.
Tal front Orientâl la Decime je impegnade sedi in operazions di contrast ae invasion jugoslave (come in te batae di Taranova), sedi come afermazion dal dirît talian su chês tiaris, cintri i tentatîfs dai naziscj todescs di puartâ vie a l'Italie le sovranitât dai teritoris dal [[Friûl]]e de [[Vignesie Julie]] , aministrâs dai todescs cul non di (''Operationzone Adriatische Küstenland'') .Di fât, i todescs vevin intenzion di puartâ vie a l'Italie chestis tiaris, par zontalis al Tiarç Raich.
Daspo dal 8 di setembar, i rapuarts jenfri la Decima e la Marinassalto dal Ream d'Italie restin boigns, soredut par evitâ di scuintrasi jenfri di lôr, par la gjestion dai presonîrs cence fâ savê nuje ai todescs e ai anglomerecans, e par jessi pronts par difindi lis tiaris de [[Vignesie Julie]] , in câs di un atàc dai partigjans di Tito.
Tal mês di avrîl dal 1945 , Junio Valerio Borghese , comandant de X Mas ven cjapât dal CLV 8Cuarp Volontaris par la Libertât) dal gjenerâl Raffaele Cadorna , par jessi consegnât a lis fuarcis merecanis.Tal imediât dopovuere al ven processât ma al reste in preson parpôcs agns.in tai agns 60 e 70 , al devente un pont di riferiment de estreme diestre neofassiste fin a guidâ il falît golpe dal 1970 , plui cognossût come "Golpe Borghese".Tal 1971 , daspo' il falît "Golpe Borghese" , la magjstrature taliane emèt un mandât di cature tai siei confronts. Borghese al scjamparâ in Spagne prime di vignî arestât.
== Bibliografie ==
=== Oparis specificis pal Friûl e il Confin Orientâl ===
* Luciano Patat, ''La X MAS al confine orientale'', Gradisca d'Isonzo, Centro isontino di ricerca e documentazione storica e sociale "Leopoldo Gasparini", 2020.
* Flavio Rovere, ''La decima M.A.S. in Friuli. Il processo a Remigio Rebez'', Civitavecchia, Prospettiva Editrice, 2011.
=== Oparis gjenerâls e storiche ===
* Massimiliano Capra Casadio, ''Storia della X Flottiglia MAS'', Milano, Mursia, 2016.
* Junio Valerio Borghese, ''Decima Flottiglia MAS. Dalle origini all'armistizio'', Milano, Garzanti, 1950 (re-stampa Passaggio al Bosco, 2025) [Testimonianze memorialistiche de bande dal comandant].
* Giuseppe Rocco, ''L'organizzazione militare della RSI sul confine orientale'', Milano, Greco & Greco, 1998.
[[Categorie:Storie taliane]]
r8egwdu64lcjdc8vsd9kmtlneukmu0s
184041
184040
2026-07-15T15:26:22Z
Santefoscje73
11500
Santefoscje73 al à spostât la pagjine [[X flottiglia MAS]] a [[Xª Flottiglia MAS (RSI)]]: Titolo errato
184040
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:MAS esercitazione.jpg|right|thumb|250px|une esercitazion dai MAS (atôr dal 1918)]]
La '''X Flottiglia MAS''' pui cognossude ancje come '''Xª MAS''', '''10ª Flottiglia MAS''',
'''La Decima''' fo un cuarp de marine militâr taliane creât subît daspò de [[Prime Vuere Mondiâl]] cu l'obietîf di dâ cuarp a une unitât specializade.
Soredut tal principi, cheste unitât specializade no rive a otegni un bon sucês in tes sôs primis operazions.Tancj sôi soldâts muerin in tes primis operazions, come tal atàc di [[Malte]] .
Ma cun lis gnovis tecnologjis, rivin i prins sucès, come a Suda (25-26 di març dal 1941) e a [[Alessandrie]] (19 dicembar dal 1941).Il risultât di chestis operazions puartin le [[Royal Navy]]
dal [[Ream Unît]] a no vê pui a disposizion nâfs di vuere tal [[Mediterraneo]] par un lunc periodo.
Cul armistizi dal [[8 di setembar]] dal [[1943]],cheste unitât reste blocade tal puart di [[La Spezie]] dulâ,cul stês nom ,ven riorganizade in un cuarp franc, jentrât te Marine Republicane. Une atre part, invezît, ven riorganizade cul nom di 'Mariassalto'. Cheste unitât, comandade dal Capitan Ernesto Forza, econtinue la vuere di flanc a lis fuarcis dai Aleâs.
In tal 1954, il grup ven ricostituît cul nom di Comsubin ("Comando Subaqueo Incursori").
== Storie de 'X Flottiglia MAS ' ==
===La prime vuere mondiâl===
[[Figure:Maiale SLC.jpg|right|thumb|250px| un SLC, pui cognossût cul nom di "maiale"]]
Lis primis operazions de X flottiglia MAS scomencin cul tacâ de [[Prime Vuere Mondiâl]] ,cuant che il cantîr navâl SVAN di [[Vignesie]] scomence le costruzion, par cont de marine militâr taliane, dai prins MAS ( motobarcje armade SVAN ).Cul timp,le denominazion MAS gambie di significât, par jessi clamât 'Motobarcje armade silurante'.
Le Marine militâr taliane jere interesade a chest progjet za dal 1906, cu le prime idee di motobarcje a motôr.Ma chest progjet reste su le cjarte fin al 1914.Cul tacâ de [[Prime Vuere Mondiâl]] , le Mmarine ven costrinzude a cjapâ contat cui cantîrs par doi progjets talians:
Il Maccia Macchini e il SVAN , ordenâs par le prime volte il 15 di avrîl dal 1915.
Chests doi progjets vegnin produsûts ancje da doi atrîs cjantîrs come l' Isotta Fraschini e le FIAT.
Le utilitât strategjche di chestis barcjs sara' simpri pui determinante. Il MAS veve une grande velocitât e al jere armât vonde par mandâ ju une nâf di vuere. Lis operazions dai MAS a saran un sucês. Jenfri di lôr, si ricuardin l'atac dal puart di [[Pole]] e dal puart de isule di Buccari (Crauazie).
In tal 1935 ven formade la ''Prima Flottiglia MAS'' Cu i MAS, la marine met a pont une gnove arme: i siluros eletrics SLC (siluro a lenta corsa par talian), plui cognossûts cul non talian di 'maiali' (purcîts),clamâts cussì parcè che no vevin une grande velocitât. Pilotâts da doi oms, il 'maiale' al leve dogje dal obietîf sot de aghe par podê cussì tacâ une cariche di esplosîf, sot de nâf e scjampa' vie.
In tal 1941, la ''Prima Flottiglia MAS'' e cambìe denominazion par deventâ le ''Decima Flottiglia MAS'', une unitât speciâl. Il non al ven sielzût in riferiment de legjon preferide di [[Juli Cesar]]. Cui armaments speciai par la vuere sot de aghe, fasin part de unitât une scuadre di specialiscj: i ''uomini gamma'' oms preparâts par la sot des barcjs par tacâ l'esplosîf. Cheste sarà une particolaritât dute taliane.
=== In te Republiche sociâl taliane ===
[[Figure:357px-Decima _MAS.jpg|right|thumb|150px| la X flottiglia MAS daspo dal 8 di setembar 1942]]
Une part di cheste unitât,in te confusion che si jere vignude a creâ daspo dal 8 di setembar dal 1943,sielç di continuâ a combati a flanc dai nazifassiscj,cuintri i anglomerecans.
[[Figure:Borghese.jpg|200px|miniatura|destra|Junio Valerio Borghese]]
I nons e le simbologje vegnin utilizâs da Junio Valerio Borghese, za alt uficiâl di cheste unitât, par meti dongje une unitât militâr indipendent che continue la vuere sot de bandiere de [[Republiche di Salo]] e di flanc dai todescs intai combatiments dal '[[Sbarco di Anzio]]' e ancje in operazions cuintri i [[partigjans]], torturis sui presonîrs, fusilazions, soredut tal front Orientâl, ativitât indulà che i militârs de Decime a àn mostrât dute la lôr crudeltât. Tancj di lôr son deventâts criminâls di vuere.
La Decima di Borghese al a ancje combatût a Anzio cuintri i anglomerecans, difendint la Linee Gotiche, a Lugo e in tal Polesine.
Tal front Orientâl la Decime je impegnade sedi in operazions di contrast ae invasion jugoslave (come in te batae di Taranova), sedi come afermazion dal dirît talian su chês tiaris, cintri i tentatîfs dai naziscj todescs di puartâ vie a l'Italie le sovranitât dai teritoris dal [[Friûl]]e de [[Vignesie Julie]] , aministrâs dai todescs cul non di (''Operationzone Adriatische Küstenland'') .Di fât, i todescs vevin intenzion di puartâ vie a l'Italie chestis tiaris, par zontalis al Tiarç Raich.
Daspo dal 8 di setembar, i rapuarts jenfri la Decima e la Marinassalto dal Ream d'Italie restin boigns, soredut par evitâ di scuintrasi jenfri di lôr, par la gjestion dai presonîrs cence fâ savê nuje ai todescs e ai anglomerecans, e par jessi pronts par difindi lis tiaris de [[Vignesie Julie]] , in câs di un atàc dai partigjans di Tito.
Tal mês di avrîl dal 1945 , Junio Valerio Borghese , comandant de X Mas ven cjapât dal CLV 8Cuarp Volontaris par la Libertât) dal gjenerâl Raffaele Cadorna , par jessi consegnât a lis fuarcis merecanis.Tal imediât dopovuere al ven processât ma al reste in preson parpôcs agns.in tai agns 60 e 70 , al devente un pont di riferiment de estreme diestre neofassiste fin a guidâ il falît golpe dal 1970 , plui cognossût come "Golpe Borghese".Tal 1971 , daspo' il falît "Golpe Borghese" , la magjstrature taliane emèt un mandât di cature tai siei confronts. Borghese al scjamparâ in Spagne prime di vignî arestât.
== Bibliografie ==
=== Oparis specificis pal Friûl e il Confin Orientâl ===
* Luciano Patat, ''La X MAS al confine orientale'', Gradisca d'Isonzo, Centro isontino di ricerca e documentazione storica e sociale "Leopoldo Gasparini", 2020.
* Flavio Rovere, ''La decima M.A.S. in Friuli. Il processo a Remigio Rebez'', Civitavecchia, Prospettiva Editrice, 2011.
=== Oparis gjenerâls e storiche ===
* Massimiliano Capra Casadio, ''Storia della X Flottiglia MAS'', Milano, Mursia, 2016.
* Junio Valerio Borghese, ''Decima Flottiglia MAS. Dalle origini all'armistizio'', Milano, Garzanti, 1950 (re-stampa Passaggio al Bosco, 2025) [Testimonianze memorialistiche de bande dal comandant].
* Giuseppe Rocco, ''L'organizzazione militare della RSI sul confine orientale'', Milano, Greco & Greco, 1998.
[[Categorie:Storie taliane]]
r8egwdu64lcjdc8vsd9kmtlneukmu0s
Musiche rock
0
14565
184049
184019
2026-07-15T17:12:44Z
Santefoscje73
11500
184049
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:The Rolling Stones Summerfest in Milwaukee - 2015.jpg|300px|miniatura|destra|I "Rolling Stones" , une des clapis musicâls rock plui citadis di simpri]]
La '''musiche rock''' (par solit clamâde dome '''rock''') e je un gjenar de [[musiche]] popolâr nassût inte prime metât dai agns Cinquante tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e tal [[Ream Unît]]. Lis sôs radîs a son tal '''[[Rock and roll]]''', un stil che al ven dret dal [[Musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche country|country]], ma cul deventâ des decenis al à cjapât drenti influencis dal [[Musiche jazz|jazz]], de [[musiche classiche]] e di altris tradizions musicâls.
Dal pont di viste tecnic, l'istrument simbul dal rock e je la '''[[chitare eletriche]]''', normalmenti compagnâde dal [[bas eletric]] e de [[batarie (musiche)|batarie]].A chescj stroments tantis clapis musicâls zontin ancje stroments a tastiere (sintetizatôrs , organ Hammond) o ancje stroments a flât. La musiche rock e je simpri stade cetant plui di un sempliç gjenar musicâl: e à rapresentât ancje un mieç di difusion di ideis e protestis, di [[culture alternative]] , un mût di cjantâ ideis di cambiament de societât , di contrarietât a lis vueris e di ribelion par diviersis gjenerazions di zovins.
== Storie ==
=== Las lidrîs e il "Rock and Roll" (1950-1960) ===
[[Figure:Chuck Berry circa 1958.jpg|250px|miniatura|destra|Chuck Berry tal 1958]]
Il rock and roll al nas cul mesedâ las tradizions musicâls dai afroamericans (blues e R&B) cun chê de int blancje (country). Personaçs come '''[[Elvis Presley]]''', '''Chuck Berry''' e '''Little Richard''' a àn fat cognossi chest gnûf gjenar musicâl tal mont. La musiche e jere svelte, cjalde e basâde sore la struture des dodîs baris dal blues,rompint i tabù de societât di chel timp.
=== La "British Invasion" e la psichedelie (1960-1970) ===
[[Figure:Beatles ad 1965 just the beatles crop.jpg|250px|miniatura|I Beatles , clape musicâl di Liverpool]]
Tai agns Sesante, il centri de inovazion musicâl si focalize tal Ream Unît. Band come '''[[The Beatles]]''' e '''[[The Rolling Stones]]''' a re-impuartin il rock dai Stâts Unîts, fasint nassi la clamâde ''British Invasion''. In chest costât, il rock al devente plui sperimentâl cul deventâ de '''rock psichedelic''' (cun band come i [[Pink Floyd]] o [[Jimi Hendrix]]), che al voleve misturâ cun la musiche lis esperiencis de alterazion e i moviments dai [[Hippies]].
=== L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) ===
[[Figure:Pink floyd live 8 london.jpg|250px|miniatura|Pink Floyd]]
I agns Setante a son considerâis l'etât d'aur de sperimentazion, dulà che il rock al si divît in tantis ramificazions:
* Il '''[[Progressive rock]]''' (o *Prog*), cun band come [[Genesis]], [[King Crimson]] e [[Pink Floyd]], che a misturin il rock cun struturis de [[musiche classiche]] e dal jazz, fasant bati cjantis lungjis e complessis.
* L''''[[Hard rock]]''', cun sonoritâs des chitaris cun distorsion pesantis di band come '''[[Led Zeppelin]]''', '''[[Black Sabbath]]''' e '''[[AC/DC]]''', che a àn mitût lis basis par evoluzion dal gjenar deventât [[Heavy metal]].
* La revoluzion dal '''[[Punk rock]]''' (1976-1977), cul so spirt dal *Do It Yourself* (Fât di bessôl) e cjantis sveltis, ruzi e politichis (come i [[Sex Pistols]] e i [[The Clash]]) cuintri la complessitât dal Prog.
=== Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) ===
''Cjale ancje la vôs di aprofondiment: [[Grunge]]''
Daspò la sferzâde dal [[New Wave]] e dal Pop-Rock tai agns Otanta, i agns Novanta a son stâts caraterizâts de esplosion dal '''[[Grunge]]''' di [[Seattle]]. Clapis come i '''[[Nirvana (clape musicâl)|Nirvana]]''' di [[Kurt Cobain]], i '''[[Pearl Jam]]''' e i '''[[Soundgarden]]''' a àn puartât te rêt mainstream sonoritâts des chitaris plenis di distorsion, derivâdis dal punk e dal heavy metal, cun tescj che contavin storis di sbandonament , sufriment e rabie ancjmo' drenti, fasint nassi il '''Rock alternatîf''' modern.
== Sotgjenars principâi ==
La musiche rock e je un arbûl cun tancj rams. Chescj a son i plui impurtants che a àn fât la storie de culture alternative:
* '''[[Hard rock]] / [[Heavy metal]]:''' Basât sore distorsions di ghitaris potentis (i *riff*) e ritmis svelts e fuarts.
* '''[[Progressive rock]]:''' Caraterizât da complessitât de struture musicâl, ûs de tastieris e tescj di fantasie o filosofics.
* '''[[Punk rock]]:''' Musiche nude, svelte, tre-cuatri acuards e un fâ di ribelion nete.
* '''[[Grunge]]:''' Nassût a Seattle, il gjenar misturave la rabie dal punk cul sun pesant dal metal.
* '''[[Stoner rock]]:''' Sotgjenar che al unîs i ritmis lents e pesants de clapis musicâls dal prim metal dai agns Setante ([[Black Sabbath]] parsore ducj) cun la psichedelie e suns abrasîfs.
== Vôs correladis ==
* [[Chitare eletriche]]
* [[Rock and roll]]
* [[Progressive rock]]
* [[Hard rock]]
* [[musiche punk]]
* [[Heavy metal]]
* [[Grunge]]
== Bibliografie ==
* Piero Scaruffi, ''A History of Rock Music: 1951-2000'', iUniverse, 2003.
* Simon Frith, ''Sound Effects: Youth, Leisure, and the Politics of Rock 'n' Roll'', Pantheon Books, 1981.
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Cultura alternative]]
[[Categorie:Musiche rock]]
bd5grp6kd8fflwwepm3hhp1bcgm7xx4
184054
184049
2026-07-15T17:29:27Z
Santefoscje73
11500
184054
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:The Rolling Stones Summerfest in Milwaukee - 2015.jpg|300px|miniatura|destra|I "Rolling Stones" , une des clapis musicâls rock plui citadis di simpri]]
La '''musiche rock''' (par solit clamâde dome '''rock''') e je un gjenar de [[musiche]] popolâr nassût inte prime metât dai agns Cinquante tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e tal [[Ream Unît]]. Lis sôs radîs a son tal '''[[Rock and roll]]''', un stil che al ven dret dal [[Musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche country|country]], ma cul deventâ des decenis al à cjapât drenti influencis dal [[Musiche jazz|jazz]], de [[musiche classiche]] e di altris tradizions musicâls.
Dal pont di viste tecnic, l'istrument simbul dal rock e je la '''[[Ghitare eletriche|ghitare eletriche]]''', normalmenti compagnâde dal [[bas eletric]] e de [[batarie (musiche)|batarie]].A chescj stroments tantis clapis musicâls zontin ancje stroments a tastiere (sintetizatôrs , organ Hammond) o ancje stroments a flât. La musiche rock e je simpri stade cetant plui di un sempliç gjenar musicâl: e à rapresentât ancje un mieç di difusion di ideis e protestis, di [[culture alternative]] , un mût di cjantâ ideis di cambiament de societât , di contrarietât a lis vueris e di ribelion par diviersis gjenerazions di zovins.
== Storie ==
=== Las lidrîs e il "Rock and Roll" (1950-1960) ===
[[Figure:Chuck Berry circa 1958.jpg|250px|miniatura|destra|Chuck Berry tal 1958]]
Il rock and roll al nas cul mesedâ las tradizions musicâls dai afroamericans (blues e R&B) cun chê de int blancje (country). Personaçs come '''[[Elvis Presley]]''', '''Chuck Berry''' e '''Little Richard''' a àn fat cognossi chest gnûf gjenar musicâl tal mont. La musiche e jere svelte, cjalde e basâde sore la struture des dodîs baris dal blues,rompint i tabù de societât di chel timp.
=== La "British Invasion" e la psichedelie (1960-1970) ===
[[Figure:Beatles ad 1965 just the beatles crop.jpg|250px|miniatura|I Beatles , clape musicâl di Liverpool]]
Tai agns Sesante, il centri de inovazion musicâl si focalize tal Ream Unît. Band come '''[[The Beatles]]''' e '''[[The Rolling Stones]]''' a re-impuartin il rock dai Stâts Unîts, fasint nassi la clamâde ''British Invasion''. In chest costât, il rock al devente plui sperimentâl cul deventâ de '''rock psichedelic''' (cun band come i [[Pink Floyd]] o [[Jimi Hendrix]]), che al voleve misturâ cun la musiche lis esperiencis de alterazion e i moviments dai [[Hippies]].
=== L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) ===
[[Figure:Pink floyd live 8 london.jpg|250px|miniatura|Pink Floyd]]
I agns Setante a son considerâis l'etât d'aur de sperimentazion, dulà che il rock al si divît in tantis ramificazions:
* Il '''[[Progressive rock]]''' (o *Prog*), cun band come [[Genesis]], [[King Crimson]] e [[Pink Floyd]], che a misturin il rock cun struturis de [[musiche classiche]] e dal jazz, fasant bati cjantis lungjis e complessis.
* L''''[[Hard rock]]''', cun sonoritâs des chitaris cun distorsion pesantis di band come '''[[Led Zeppelin]]''', '''[[Black Sabbath]]''' e '''[[AC/DC]]''', che a àn mitût lis basis par evoluzion dal gjenar deventât [[Heavy metal]].
* La revoluzion dal '''[[Punk rock]]''' (1976-1977), cul so spirt dal *Do It Yourself* (Fât di bessôl) e cjantis sveltis, ruzi e politichis (come i [[Sex Pistols]] e i [[The Clash]]) cuintri la complessitât dal Prog.
=== Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) ===
''Cjale ancje la vôs di aprofondiment: [[Grunge]]''
Daspò la sferzâde dal [[New Wave]] e dal Pop-Rock tai agns Otanta, i agns Novanta a son stâts caraterizâts de esplosion dal '''[[Grunge]]''' di [[Seattle]]. Clapis come i '''[[Nirvana (clape musicâl)|Nirvana]]''' di [[Kurt Cobain]], i '''[[Pearl Jam]]''' e i '''[[Soundgarden]]''' a àn puartât te rêt mainstream sonoritâts des chitaris plenis di distorsion, derivâdis dal punk e dal heavy metal, cun tescj che contavin storis di sbandonament , sufriment e rabie ancjmo' drenti, fasint nassi il '''Rock alternatîf''' modern.
== Sotgjenars principâi ==
La musiche rock e je un arbûl cun tancj rams. Chescj a son i plui impurtants che a àn fât la storie de culture alternative:
* '''[[Hard rock]] / [[Heavy metal]]:''' Basât sore distorsions di ghitaris potentis (i *riff*) e ritmis svelts e fuarts.
* '''[[Progressive rock]]:''' Caraterizât da complessitât de struture musicâl, ûs de tastieris e tescj di fantasie o filosofics.
* '''[[Punk rock]]:''' Musiche nude, svelte, tre-cuatri acuards e un fâ di ribelion nete.
* '''[[Grunge]]:''' Nassût a Seattle, il gjenar misturave la rabie dal punk cul sun pesant dal metal.
* '''[[Stoner rock]]:''' Sotgjenar che al unîs i ritmis lents e pesants de clapis musicâls dal prim metal dai agns Setante ([[Black Sabbath]] parsore ducj) cun la psichedelie e suns abrasîfs.
== Vôs correladis ==
* [[Chitare eletriche]]
* [[Rock and roll]]
* [[Progressive rock]]
* [[Hard rock]]
* [[musiche punk]]
* [[Heavy metal]]
* [[Grunge]]
== Bibliografie ==
* Piero Scaruffi, ''A History of Rock Music: 1951-2000'', iUniverse, 2003.
* Simon Frith, ''Sound Effects: Youth, Leisure, and the Politics of Rock 'n' Roll'', Pantheon Books, 1981.
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Cultura alternative]]
[[Categorie:Musiche rock]]
8u5pbj0f8w7d5t8kc4crtioe2p7apjc
Musiche blues
0
14594
184029
183742
2026-07-15T13:36:51Z
Santefoscje73
11500
/* Il leam cul rock e la culture alternative */
184029
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:B.B. King, 2006-06-26.jpg|250px|miniatura|destra|B.B.King un dai musiciscj blues plui famôs]]
'Le '''musiche blues''' (o dome il '''blues''') al è un gjenar di [[musiche]] vocâl e instrumentâl nassûte inside dai [[Stâts Unîts di Americhe]] framieç la fin dal [[Secul XIX]] e l'inizi dal [[Secul XX]]. Cheste musiche e à lis sôs origjinis in te culture des popolazions afromerecanis, soretut tes regjons dal Sud tant che la valade dal [[Mississippi]].
Il blues al à influenzât in mût nêt dut il cors de musiche popolar moderne: cence il blues a l'unic varès podût nassi gnovis formis tant che il [[Musiche jazz|jazz]], il [[rhythm and blues]] (R&B), il [[rock and roll]] e in mût diret ancje la musiche [[rock]] , [[hard rock]] e duncje ancje l'[[heavy metal]].
== Lis origjins storichis ==
[[Figure:W. C. Handy - The "St. Louis Blues" - First page.jpg|250px|miniatura|destra|Prime pagjine dal spartît di "St.Louis Blues"]]
La nassite de musiche blues e je leade dret a la storie de sclavitût e de dominazion de int di colôr tes piantazions di [[coton]] dal Sud dai Stâts Unîts. I sclâfs africans a cjantavin par fâ front a la fature e al dolor de sô condizion; chescj cjants a jerin framieçât inside di trêis elements de clâf:
* '''Work songs''' (cjants di lavôr): Cjants cun un ritmichis nêt par batiâ il devent dal lavôr tai cjamps.
* '''Spirituals''' e '''Gospels''': Cjants religjôs e di fêr de tradizion cristiane.
* '''Cries''' e '''hollers''': Alçadis di vôs e cjants di bessôl par sbrocâ une schirie di sentiments profonds.
La peraule *blues* e ven dal mût di dî merecan ''"to have the blue devils"'' (vê i diauls turchins), che al significhe jessi avilîts o melanconics. Par chest, la cjantâde blues e rapresente une maniere par descrivi il propri sentiment o sbrocâ la fote ma ancje la fuarce di cjatâ une reazion.
== La struture musicâl ==
Sot dal profîl de diciture musicâl, il blues al è basât in dret su un scheme structural e armonic di trê elements:
=== La struture de 12 batudis ===
Il blues classic al à un zîr di trê batudis divididudis in trê parts di 4 batudis che si cambîm jenfri di lôr cun un scheme di acordis standard basât su la sô toniche, sottodominant e dominant.
=== Il scheme de poesie e dal cjant (AAB) ===
Il test di une strofe al è dividût par solit in trê viers: il prin viers al sclaris une situazion o un probleme (A), il secont viers al torne a dî la stesse righe par dâi plui fuarce (A), e il tierç viers al siere la strofe cun une rispueste o une rime (B)
=== Las notis blues (Blue notes) ===
La particolaritât de sô armonie e je la nassite des ditis '''notis blues''': sedi l'ûs de tierçe e de setime note de scjale calâdis di un mieç ton (note calant). Chest devent al dâ a la musiche un sun lancurôs, tipîc de malinconie dal gjenar.
== Storie e evoluzion des gnovis formis ==
=== Country blues o Delta blues ===
[[Figure:Robert-Johnson-Gibson L1.jpg|250px|miniatura|destra|Le ghitare "Gibson L1" doprade da Robert Johnson]]
Al è il blues des origjins, nassût tes tieris rurâls dal Mississippi. Un sôl om al cjantave e si acompagnave cun la ghitare acustiche o ancje cun le armoniche a bocje. Il musicist plui famôs di cheste stagjon al è stât '''Robert Johnson''', che la liende dîs che al varès vendût l'anime al [[diaul]] par deventâ il plui grant ghitarist dal mont.
=== Urban blues e Chicago blues ===
Le metât dal secul XX viôt le grande migrazion de int di colôr lassâ i stâts dal Mississipi , de Luisiane e l'Alabama par lâ in tes citâts dal Nord. Centernârs di personis si spostin dai stâts dal Sud dai Stâts Units par scjampâ a la segregazion raziâl e a la miserie.Citâts come Detroit , Chicago e le bande ocidentâl dai Stâts Unîts dan lavôr in tes fabrichis e in tes açalarîs. Cun cheste migrazion ancje il blues cambie in maniere radîcâl: il blus melanconic e solitari des campagnis scuen adatâsi al ritm frenetic e convulsîf des citâts.
In te citât , i musiciscj no sunin plui sôt da un porticât ma in tai bars o ancje tai angui des stradis. Par fâsi sintì parsore dal trafic o a lis vôs fuartis , la ghitare acustiche no jere plui vonde. Coventave une strumentazion plui fuarte.
A [[Chicago]], i musiciscj scomençin a doprâ la '''ghitare eletriche''', il bas e la batarie, fasant nassi un sun plui fuart e vibrant. Framieç i parons di cheste stagjon si cjatin '''Muddy Waters''', '''Howlin' Wolf''' e, plui tart, la grande presince de ghitare di '''B.B. King'''.
=== Il Chicago blues: Il sun di Maxwell Street e de Chess Records ===
[[Chicago]] e deventà la capitâl assolude di cheste revoluzion musicâl. Il sun dal Chicago blues al jere fuart, agressîf, viscerâl e fuartementri amplificât.
Il cûr di chest moviment al è stât une cjase discografiche indipendent fondâde da doi fradis imigrats polacs (Leonard e Phil Chess): la mitiche '''Chess Records''' (situâde al 2120 di South Michigan Avenue). Tal studi de Chess a àn incidût i grancj musiciscj che a àn cambiât par simpri la storie de musiche:
'''Muddy Waters''' (McKinley Morganfield): Rivât dal Mississippi, al è stât il re cence dubi di Chicago. Tocs musicâi tant che ''Rollin' Stone'' (dulà che il grup di Mick Jagger e Keith Richards al cjaparà il so nom), ''Hoochie Coochie Man'' e ''I'm Ready'' a àn definît chest gjenar. Il so stîl al leave il vecj ûs dal ''bottle-neck'' (lo slide) cun la potence de ghitare eletriche.
'''Howlin' Wolf''' (Chester Burnett): Rivâl storic di Muddy Waters, al veve une presence fisiche imponente e une vôs cavernose, rôche e fuarte di fâ pôre, che e someave une ruzade. Cjançons tant che ''Smokestack Lightning'', ''Spoonful'' e ''Back Door Man'' a son fondaments assolûts dal blues eletric.
'''Little Walter''': Al à rivoluzionât l'armoniche a bocje. Al è stât il prin a meti l'armoniche dret dongje dal microfon e a mandâ il sun tal amplificadôr valvolâr par ghitare, tirant fûr un sun distort, saturât e tajant, scuasit tant che une ghitare soliste.
'''Willie Dixon''': Contrabassist, arangjadôr e soretut l'autôr daûr dal sipari. Al à scrît scuasit ducj i plui grans sucès de Chess Records cjantâts da Muddy Waters e Howlin' Wolf. Cence di lui, il repertori dai primis Led Zeppelin, Rolling Stones e Cream nol sarèssin mai esistîts.
== Il leam cul rock e la culture alternative ==
Tai agns '60, chest sun fuart e amplificât di [[Chicago]] al à traversât l'oceàn, cjatant le curiositât e l’interessament dai zovins musiciscj inglês e europeans. Clapis tant che i [[Rolling Stones]], i [[Yardbirds]] (dulà che a àn sunât [[Eric Calpton]], [[Jeff Beck]]e [[Jimmy Page]]) e i [[Animals]] a àn scomençât la lôr cariere sunant note par note i discs di [[Muddy Waters]] e [[Howlin'Wolf]], fasant deventâ plui svuelt il ritm e dant vite al '''[[Blues Rock]]'''.
Tai agns '80 e '90, l'influence dal ‘‘‘Chicago blues’’’ (chel plui sporc, saturât e primitîf) e je vignûte fûr di gnûf cun fuarce te culture alternative, tal punk blues e tal stoner rock (il sun straviât di clapis tant che i [[Jon Spencer Blues Explosion]], i prins [[White Stripes]] o lis produzions de scuderie Fat Possum Records).
== Curiositâts==
Tal [[1964]], i Rolling Stones, intant dal lôr prin zîr di concerts in Americhe, a son lâts in tai studîs de Chess Records a Chicago par regjistrâ un EP. Alì a àn scontrât i lôr idui. La liende e dîs che an cjatât Muddy Waters suntune scjale intant che al piturave il sofît dal studi, tratât de cjase discografiche tant che un operari cualsisei, ancje se al jere un re de musiche.
== Vôs correladis ==
* [[Musiche jazz|Jazz]]
* [[Musiche rock|Rock]]
* [[Robert Johnson]]
== Bibliografie ==
* Oliver, Paul, ''The Story of the Blues'', Barrie & Jenkins, 1969.
* Jones, LeRoi (Amiri Baraka), ''Blues People: Negro Music in White America'', William Morrow, 1963.
fmjykpsx9cqry1guy01d556cn5hd3f0
Progressive rock
0
14601
184035
183870
2026-07-15T14:11:28Z
Santefoscje73
11500
/* Vôs correladis */
184035
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Genesis-tirrenia-set 82.jpg|350px|miniatura|destra|I Genesis in concert tal 1982]]
Il '''progressive rock''' (par furlan”'''rock progressîf''', in mût scurtât dome ''prog'' o ''prog rock'') al è un gjenar de [[musiche]] rock nassût in [[Ingletiere]] tal finâl dal deceni dal [[1960]] e disvuluptât soretut tai agns [[1970]].
L'obietîf de clâf di cheste rinfresche al era chel di rindi plui biei e slargjâ i cunfins de musiche rock, bandonant i schemis sclâfs de cjançon pop "standard" (basâde dret sul rictis 4/4 e sul mût "stofe-ritornel") par unîle cun lis formis de [[musiche classiche]], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche folk. I grups di chest gjenar a volevan fâ deventâ la musiche rock un imprest di art plui complès, dret e cultivât.
== Carateristichis de musiche ==
Sot dal profîl musicâl e de diciture armoniche, il rock progressîf al si cognôs par chestis carateristichis:
*'''Struturis complessis (Suites)''': Lis cjançons a son par solìt cetant lungis (che a van dai 10 fin ai 30 minûts o ancje di plui), dividûdis in diviers moviments (tant che i tescj de musiche classiche). Chesti complès a son clamâts ''suites''.
*'''Temps e ritmichis che no son ordenaris''': Al contrari dal rock “standard”, il prog al dopre ritmichis inusuâls (par esempli 5/4, 7/8, 9/8) che a cambian velocitât e ritmi drenti de stesse cjançon, creant une grande complicazion pe batarie e pal bas.
*'''Istruments gnûfs e virtuosistis''': I musiciscj dal progressive a jerin par solît studiâts (cetants a vevan fat la scuele de ghitare classiche o di altri storic istrument). A vegnin doprâts istrumens gnûfs par chel timp tant che il sintetizadôr '''Mellotron''' (che al imitave il sun des violins), l'[[organ Hammond]], il flaut traviers, ma ancje la ghitare a dodiç cuardis e sintetizadôrs eletrichis.
*'''Tescj aculturâts e concets (Concept Album)''': I tescj a clamin la filosofie, la mitologjie, la leteradure fantasy o la fantascience. Cetant dai discs a son ''concept album'', o sei oparis completis dulà che dutis las cjançons a contin une sole grande storie o un sôl pinsîr.
== Storie e evoluzion ==
=== I pionîrs (Fin agns '60) ===
Il prin pâs al è stât dât da grups dal ''rock psichedelic'' che a volevan sperimentâ gnovis formis, tant che i '''The Beatles''' (cun l'album Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band tal 1967) e i '''The Moody Blues'''. Ma il disc de clâf che al fâs nassi in mût uficiâl il gjenar al è ''In the Court of the Crimson King'' dal [[1969]] de bande dai '''King Crimson''' di Robert Fripp, un capolavôr di atmosfere intense, scure e virtuosistiche.
=== L'etât d'aur (Agns '70) ===
[[Figure:Yes concert.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai Yes]]
In chest deceni il rock progressîf al devente un fenomeno grande dominance mondiâl. Lis clapis musicâls plui cognossudis son stadis:
*'''[[Pink Floyd]]''': Che a àn unît il prog cun la psichedelie e l'ûs svelt des gnovis tecnologjiis acustichis (cun discs storics tant che The Dark Side of the Moon dal 1973).
[[Figure:Robert Fripp.jpg|250px|miniatura|destra|Robert Fripp , ghitarist e fondatôr dai King Crimson]]
*'''[[Genesis]]''' (cun Peter Gabriel e Steve Hackett): Caraterizâts par un prog romântic, leât a las flabis inglesis e cun spetacui di teatri sfolvâts.
*'''Yes''': Cognossûs par le abilitât tecniche straordinarie di ducj i siei membris (tant che Steve Howe a la ghitare e Rick Wakeman a las clavis) e par las melodiis gnovis e sveltis.
*'''Jethro Tull''': Un e clape che unive rock, musiche celtiche, folk e il flaut traviers di Ian Anderson.
*'''Emerson, Lake & Palmer (ELP)''': Le clape che al à il sô ponts fuarts ltal ûs des tastieris eletrichis e de claviere, messedant la musiche di Bach e Mussorgsky cul rock agressîf.
* '''[[Van der Graaf Generator]]''': clape inglês une vore aprezade de critiche , cun une buine notorietât, che proponeve un stîl musicâl cun arangjaments essenzîals e complès cun atmosferis scuris e tescj dongje dal psicodrame.
=== La scene di Canterbury ===
''Cjale ancje la vôs di aprofondiment: [[Sene di Canterbury]]''
[[Figure:GilliSmyth.jpg|200px|miniatura|destra|Gilli Smyth e Daevid Allen in concert al Hyde Park il 29 zuin dal 1974]]
Un devent incalcolabil e di grandece d'aur te storie dal progressive rock al è stât la cussidite '''[[sene di Canterbury]]''' (nassûte inte omònime citât dal Kent, tal sud de Ingletiere, a la fin dai agns Sessante). Chest stîl al si diferenziâve dal prog plui romantic e sinfonic par vie di un dret miscliç di jazz rock, avant-garde, ritmichis bagnâdis de psichedelie e un particolâr umorisim sfolvât e nonsense.
I parons de scene a son stâts i '''[[Soft Machine]]''' (dal baterist e cjantant '''Robert Wyatt''' e dal ghitarist Kevin Ayers), i '''[[Caravan]]''' (cognosûts par lôr capolavôr ''In the Land of Grey and Pink'' tal 1971) e i storics '''[[Gong]]''' (dal visionari Daevid Allen). La scene di Canterbury e à dât une grande impuartance a la sperimentazion eletroniche e a la fusion.
=== Il Prog talian ===
[[Figure:PFM1.jpg|350px|miniatura|destra|La PFM in concert]]
L'Italie e je stâde, daspò de Gran Bretagne, la tère plui svelte a capî lis potenzialitâts dal rock progressîf. Tai agns '70 e je nassûte une rêt di grancj grups talians che a àn creât oparis cetant bielis e stimâdis ancje tal forest, tant che:
*'''Premiata Forneria Marconi (PFM)''': Il grup talian plui famôs tal mont, che al à unît il rock cun la melodie de tradizion mediterane.
*'''Banco del Mutuo Soccorso''': Caraterizât da la claviere di Gianni Nocenzi e de grande, liriche e vôs ecezionâl di Francesco Di Giacomo.
*'''Le Orme''':Clape musicâl venite che a vût une buine notorietât e difusion a nivel radiofonic. Famôs soretut cul disc Felona e Sorona.
*'''Goblin''': Diventâts un simbul cult soretut par las sôs musichis scritis par la colone sonore dal film thriller Profondo Rosso di Dario Argento (1975).
== Crisi, Rinassiment e Neo-Prog ==
Cun l'inizi dal deceni [[1980]] e cun le rivade de svolte ruspie e violente dal punk rock, la musiche progressive e va in crisi: i grancj grups a simplifichin il sun cjapant la strade viers il pop o a si disfin. Però, a partî dai agns '90 al nas il '''Neo-Prog''' (cun grups tant che i Marillion o i Porcupine Tree di Steven Wilson) e la nassite de fusion cul heavy metal, il '''Progressive Metal''' (cun i Dream Theater e i Tool).
== Vôs correladis ==
*[[King Crimson]]
*[[Pink Floyd]]
*[[Yes]]
*[[Van der Graaf Generator]]
*[[Genesis]]
*[[Gentle Giant]]
== Bibliografie ==
*Covach, John, ''Understanding Progressive Rock'', Oxford University Press, 1997.
*Macan, Edward, ''Rocking the Classics: English Progressive Rock and the Counterculture'', Oxford University Press, 1997.
m4uwsue0i56sv7t6jfw49oq1xzi4jrv
In the Court of the Crimson King
0
14644
184039
183972
2026-07-15T14:44:39Z
Santefoscje73
11500
184039
wikitext
text/x-wiki
{{Disc
|titul = In the Court of the Crimson King
|copertine =King crimson 1974 press photo.jpg
|artiste = King Crimson
|soret = [[10 otubar]] [[1969]]
|regjistrât = Wessex Sound Studios (Londre)Jugn - Avost 1969
|gjenar = [[Progressive rock]]
|durade = 43:56
|etichete = [[Island Records]]
|produtôr = King Crimson
|cronologjie = '''In the Court of the Crimson King'''([[1969]]) ''In the Wake of Poseidon''([[1970]])
}}
'''In the Court of the Crimson King''' (sub-titulât ''An Observation by King Crimson'') al è il prin album in studi dal grup di [[progressive rock]] inglês '''[[King Crimson]]''', publicât il 10 otubar dal [[1969]] par la etichete [[Island Records]].
Al è considerât in maniere universâl un dai albums miliârs dal progressive rock e de storie de musiche in gjenerâl, bon di viergi gnovis stradis fusionant insiemit il [[Musiche rock|rock]], il [[Musiche jazz|jazz]] e la [[Musiche classiche|musiche classiche]].
La sô famose e spaventose copertine, che e presenta il volt di un om cun la muse terorizade che al sberle (l'Om Schizoît), e je stade pinturâde dal zovin artist Barry Godber (mort di colp a dome 24 agns tal 1970). Cheste figure e je deventâde un dai simbui plui innomenâts e iconics de storie dal rock.
== Traciis ==
Dutis lis peraulis a son stadis scritis di [[Peter Sinfield]]. La musiche e je di Robert Fripp, Ian McDonald, Greg Lake e Michael Giles (fûr dulà che al è indicât in mût diviers).
=== Bande A ===
''21st Century Schizoid Man'' (inclûd ''Mirrors'') – 7:21
''I Talk to the Wind'' – 6:05 (musiche di Ian McDonald)
''Epitaph'' (inclûd ''March for No Reason'' e ''Tomorrow and Tomorrow'') – 8:47
=== Bande B ===
''Moonchild'' (inclûd ''The Dream'' e ''The Illusion'') – 12:13
''The Court of the Crimson King'' (inclûd ''The Return of the Fire Witch'' e ''The Dance of the Puppets'') – 9:25 (musiche di Ian McDonald)
== Musiciscj ==
*[[Robert Fripp]] – ghitaris
*[[Ian McDonald]] – flauto, sassofono, clarinetto, tastieris, mellotron, vôs
*[[Greg Lake]] – bas, vôs soliste
*[[Michael Giles]] – baterie, percussions, vôs
*[[Peter Sinfield]] – peraulis, ilenomants, efeçs
== Cjale ancje ==
[[King Crimson]]
[[Category:Album rock]]
mjh0fda4cov64t0tv7f14quhd5u5q64
Rock and roll
0
14655
184020
2026-07-15T12:40:17Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:BillHaley.JPG|250px|miniatura|destra|Bill Haley in une aparizion televisive]] '''Il rock and roll''' (scrit ancje cum '''rock 'n' roll''') al è un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts de Americhe]] jenfri la fin dai agns '40 e i prins agns '50 de fusion di elements de musiche nere (soredut [[rhythm and blues]] e [[gospel]]) e de musiche blancje (folk, [[country]] e hillbilly). Chest gjenar al à fât nassi une vere e proprie rivoluzion cultur...
184020
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:BillHaley.JPG|250px|miniatura|destra|Bill Haley in une aparizion televisive]]
'''Il rock and roll''' (scrit ancje cum '''rock 'n' roll''') al è un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts de Americhe]] jenfri la fin dai agns '40 e i prins agns '50 de fusion di elements de musiche nere (soredut [[rhythm and blues]] e [[gospel]]) e de musiche blancje (folk, [[country]] e hillbilly).
Chest gjenar al à fât nassi une vere e proprie rivoluzion culturâl, sociâl e di costum, deventant il simbul de identitât e de ribelion de zoventût in dut il mont. Cul passâ dai agns, il rock and roll al à vût une evoluzion dominance, trasformantisi in chel che vuê al ven clamât plui genericamentri [[musiche rock|rock]], cun ducj i siei sotgjenars (dal progressive al hard rock, dal punk al grunge).
== Etimologjie ==
Il tiermin ''"to rock"'' (scassâ, dondolâ) e ''"to roll"'' (curulâ, zirâ) a jerin inorigjin doprâts te navigazion maritime par indicâ i moviments de nâf (il ruelament e il dondolament).
Intal secul XIX, chestis peraulis a son jentradis te musiche spirituâl e gospel de comunitât afroamericane, cun significâts dople: di une bande la stasi estatiche de preghiere, di chê altre cun dople sensuâl o sessuâl intal [[Musiche bluesblues]] de campagne. Il disc-jockey Alan Freed al è stât il prin, a la metât dai agns '50, a doprâ la frase "rock and roll" par radiodifondi cheste musiche ai zovins di ogni classe sociâl , par evitâ i prejudizis che a circondavin la denominazion di "race music" (musiche di raze, ven a dî de comunitât nere).
== Carateristichis musicâls ==
La struture musicâl tipiche dal rock and roll e derive in mût diret dal blues, in particolâr de struture a 12 batudis (''12-bar blues''), ma cun un ritmi plui svelt e marcât, basât soredut sui acents de seconde e de cuarte batude (''backbeat'').
I struments principâls a son:
'''[[Ghitare eletriche]]:''' deventade svelt il simbul de cheste musiche, doprâde tant pe ritmiche che par lis parts solìstis .
*'''[[Contrabas]] o [[Bas eletric]]:''' che al ten la linie di bas ritmiche e "cjandit" (''walking bass'').
*'''[[Batarie]]:''' par dâ il compagnament ritmic marcjât.
*'''[[Pianofuart]] e [[Sassofon]]:''' impurtantissims tai prins agns (pense a Jerry Lee Lewis o Little Richard), prime che la ghitare e deventàs il strument re cence discussions.
== I piunîrs e la sô storie ==
=== Lis origjins ===
La nassite uficiâle de musiche e je ogjet di dibatit tra i storics de musiche. Une des cjançons consideradis la prime in assolût e je ''"Rocket 88"'' (dal 1951), regjistrâde di Jackie Brenston and his Delta Cats (cun Ike Turner al pianofuart). Un altri piastri fondamentâl al è stât '''Bill Haley''' e i siei ''Comets'' cu la celebre ''"Rock Around the Clock"'' (1954), che e à fat cognossi il gjenar al grant public di dुत il mont.
=== I grancj interpretis ===
Il rock and roll al cjate la sô massime espression artistiche e di rion cul tancj de personalitât diviersis:
'''[[Chuck Berry]]:''' cun cjançons ecelentis come ''"Johnny B. Goode"'' e ''"Maybellene"'' al à stabilît il ròl de ghitare eletriche e al à inventât il mût di sonâle cul tipic stîl a dople note, oltri al famôs bal dal "duckwalk".
[[Figure:Elvis Presley promoting Jailhouse Rock.jpg|250px|miniatura|destra|Elvis Presley]]
*'''[[Elvis Presley]]:''' clamât "Il Re dal Rock and Roll" (''The King''), al à unît une vôs straodinarie, un carisme ecelent e moviments di bacin scandalôs par chei timps, deventant une icone de culture pop.
*'''[[Little Richard]]:''' cu la sô energjie salvadie, il so mût frenetic di sonâ il pianofuart e i siei berli (come in ''"Tutti Frutti"'') al à rapresentât l'aspiet plui eversîf de discipline.
*'''[[Jerry Lee Lewis]]:''' innomenât cul sô mût violent di tratâ il pianofuart, ancje cui pîts, e par tescj svelts come ''"Great Balls of Fire"''.
*'''[[Buddy Holly]]:''' riondât pes sôs melodiis, al à definît la clape standard di un grup di rock (dûs ghitaris, bas e batarie).
== Impat sociâl ==
Il rock and roll al è stât plui che dome musiche. Intun periodi storic maregnât de segregazion raziâl tai Stâts Unîts, chest gjenar al à fat balâ e fusiunâ i zovins blancs e chei neris intes stessis salis, fuarçant la roture des barieris sociâls. Ancj par chest, e par la sô cariche sensuâl, al è stât par lunc timp contrastât des autoritâts religjosis, des fameis e de rion plui conservative de societât de epoche, che lu consideravin un dam par la moralitât.
== Evoluzion ==
La etât d'aur dal rock and roll de origjin si siere a la fin dai agns '50, par vie dal lavôr militar di Elvis, dai scandai di Jerry Lee Lewis, de conversion spirituâl di Little Richard e de rion tragjiche in avion dulà che a àn piardude la vite Buddy Holly, Ritchie Valens e il Big Bopper (avignûte ai 3 di Fevrâr 1959, cognossude come "The Day the Music Died").
Dut câs, lis lidrîs a jerin za fidis in tal teren. Inte prime metât dai agns '60, clapis de [[Gran Bretagne]] come i '''[[The Beatles|Beatles]]''' e i '''[[The Rolling Stones|Rolling Stones]]''' a àn riscuviert i disc dai vecjos pionîrs merecans, reinterpretant il gjenar e dante la jentrade a chê che e varès cjapât il non di British Invasion, trasformant il rock and roll in te musiche rock moderne e slargjant il spieli a gnûfs teritoris sound, psichedelichis e argomentatîfs.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Country]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Frico]] (il rock and roll de gastronomie furlane)
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
cyjjgdawb2fqbeienbsnvny1sxx1rbb
184021
184020
2026-07-15T12:40:40Z
Santefoscje73
11500
184021
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:BillHaley.JPG|250px|miniatura|destra|Bill Haley in une aparizion televisive]]
'''Il rock and roll''' (scrit ancje cum '''rock 'n' roll''') al è un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] jenfri la fin dai agns '40 e i prins agns '50 de fusion di elements de musiche nere (soredut [[rhythm and blues]] e [[gospel]]) e de musiche blancje (folk, [[country]] e hillbilly).
Chest gjenar al à fât nassi une vere e proprie rivoluzion culturâl, sociâl e di costum, deventant il simbul de identitât e de ribelion de zoventût in dut il mont. Cul passâ dai agns, il rock and roll al à vût une evoluzion dominance, trasformantisi in chel che vuê al ven clamât plui genericamentri [[musiche rock|rock]], cun ducj i siei sotgjenars (dal progressive al hard rock, dal punk al grunge).
== Etimologjie ==
Il tiermin ''"to rock"'' (scassâ, dondolâ) e ''"to roll"'' (curulâ, zirâ) a jerin inorigjin doprâts te navigazion maritime par indicâ i moviments de nâf (il ruelament e il dondolament).
Intal secul XIX, chestis peraulis a son jentradis te musiche spirituâl e gospel de comunitât afroamericane, cun significâts dople: di une bande la stasi estatiche de preghiere, di chê altre cun dople sensuâl o sessuâl intal [[Musiche bluesblues]] de campagne. Il disc-jockey Alan Freed al è stât il prin, a la metât dai agns '50, a doprâ la frase "rock and roll" par radiodifondi cheste musiche ai zovins di ogni classe sociâl , par evitâ i prejudizis che a circondavin la denominazion di "race music" (musiche di raze, ven a dî de comunitât nere).
== Carateristichis musicâls ==
La struture musicâl tipiche dal rock and roll e derive in mût diret dal blues, in particolâr de struture a 12 batudis (''12-bar blues''), ma cun un ritmi plui svelt e marcât, basât soredut sui acents de seconde e de cuarte batude (''backbeat'').
I struments principâls a son:
'''[[Ghitare eletriche]]:''' deventade svelt il simbul de cheste musiche, doprâde tant pe ritmiche che par lis parts solìstis .
*'''[[Contrabas]] o [[Bas eletric]]:''' che al ten la linie di bas ritmiche e "cjandit" (''walking bass'').
*'''[[Batarie]]:''' par dâ il compagnament ritmic marcjât.
*'''[[Pianofuart]] e [[Sassofon]]:''' impurtantissims tai prins agns (pense a Jerry Lee Lewis o Little Richard), prime che la ghitare e deventàs il strument re cence discussions.
== I piunîrs e la sô storie ==
=== Lis origjins ===
La nassite uficiâle de musiche e je ogjet di dibatit tra i storics de musiche. Une des cjançons consideradis la prime in assolût e je ''"Rocket 88"'' (dal 1951), regjistrâde di Jackie Brenston and his Delta Cats (cun Ike Turner al pianofuart). Un altri piastri fondamentâl al è stât '''Bill Haley''' e i siei ''Comets'' cu la celebre ''"Rock Around the Clock"'' (1954), che e à fat cognossi il gjenar al grant public di dुत il mont.
=== I grancj interpretis ===
Il rock and roll al cjate la sô massime espression artistiche e di rion cul tancj de personalitât diviersis:
'''[[Chuck Berry]]:''' cun cjançons ecelentis come ''"Johnny B. Goode"'' e ''"Maybellene"'' al à stabilît il ròl de ghitare eletriche e al à inventât il mût di sonâle cul tipic stîl a dople note, oltri al famôs bal dal "duckwalk".
[[Figure:Elvis Presley promoting Jailhouse Rock.jpg|250px|miniatura|destra|Elvis Presley]]
*'''[[Elvis Presley]]:''' clamât "Il Re dal Rock and Roll" (''The King''), al à unît une vôs straodinarie, un carisme ecelent e moviments di bacin scandalôs par chei timps, deventant une icone de culture pop.
*'''[[Little Richard]]:''' cu la sô energjie salvadie, il so mût frenetic di sonâ il pianofuart e i siei berli (come in ''"Tutti Frutti"'') al à rapresentât l'aspiet plui eversîf de discipline.
*'''[[Jerry Lee Lewis]]:''' innomenât cul sô mût violent di tratâ il pianofuart, ancje cui pîts, e par tescj svelts come ''"Great Balls of Fire"''.
*'''[[Buddy Holly]]:''' riondât pes sôs melodiis, al à definît la clape standard di un grup di rock (dûs ghitaris, bas e batarie).
== Impat sociâl ==
Il rock and roll al è stât plui che dome musiche. Intun periodi storic maregnât de segregazion raziâl tai Stâts Unîts, chest gjenar al à fat balâ e fusiunâ i zovins blancs e chei neris intes stessis salis, fuarçant la roture des barieris sociâls. Ancj par chest, e par la sô cariche sensuâl, al è stât par lunc timp contrastât des autoritâts religjosis, des fameis e de rion plui conservative de societât de epoche, che lu consideravin un dam par la moralitât.
== Evoluzion ==
La etât d'aur dal rock and roll de origjin si siere a la fin dai agns '50, par vie dal lavôr militar di Elvis, dai scandai di Jerry Lee Lewis, de conversion spirituâl di Little Richard e de rion tragjiche in avion dulà che a àn piardude la vite Buddy Holly, Ritchie Valens e il Big Bopper (avignûte ai 3 di Fevrâr 1959, cognossude come "The Day the Music Died").
Dut câs, lis lidrîs a jerin za fidis in tal teren. Inte prime metât dai agns '60, clapis de [[Gran Bretagne]] come i '''[[The Beatles|Beatles]]''' e i '''[[The Rolling Stones|Rolling Stones]]''' a àn riscuviert i disc dai vecjos pionîrs merecans, reinterpretant il gjenar e dante la jentrade a chê che e varès cjapât il non di British Invasion, trasformant il rock and roll in te musiche rock moderne e slargjant il spieli a gnûfs teritoris sound, psichedelichis e argomentatîfs.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Country]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Frico]] (il rock and roll de gastronomie furlane)
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
s3bnckilmnef360xn2l4nywuegou1kh
Rhythm and blues
0
14656
184022
2026-07-15T13:01:46Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Ruth Brown performs at Mambo Club, Wichita, Kansas, 1957.jpg|250px|miniatura|destra|Une locandine dal concert de cjantante Ruth Brown al Mocambo Club]] '''Il rhythm and blues''' (scrit dispès cul acronim '''R&B''' o '''R'n'B''') al è un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamericanis atôr de metât dai agns '40, nassût de fusion de musiche [[Musiche blues|blues]], dal [[gospel]] e de ritmiche dal Musiche j...
184022
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Ruth Brown performs at Mambo Club, Wichita, Kansas, 1957.jpg|250px|miniatura|destra|Une locandine dal concert de cjantante Ruth Brown al Mocambo Club]]
'''Il rhythm and blues''' (scrit dispès cul acronim '''R&B''' o '''R'n'B''') al è un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamericanis atôr de metât dai agns '40, nassût de fusion de musiche [[Musiche blues|blues]], dal [[gospel]] e de ritmiche dal [[Musiche jazz|jazz]].
Intal cors de sô storie, chest tiermin al à cambiât plui voltis significât: tai prins agns al indicave la musiche fuarte e ritmiche sonâde dai neris americans, in seguìt al è deventât scuasit un sinonim di musiche [[musiche soul|soul]] e [[funk]], fin a deventâ intal dì di vuê la etichete par indicâ il R&B contemporani, un gjenar che al unìs pop, hip hop e musiche eletroniche.
== Etimologjie ==
Il tiermin al è stât creât intal 1948 di Jerry Wexler, redatôr de famose riviste di musiche statunitense ''Billboard''. Wexler al à propuest cheste definitive definizion par rimplaçâ chê di "race records" (discs di raze), un tiermin che al jere considerât ofensîf e passât di mode.
La gnove definizion e combinave in mût esplicit il "rhythm" (la batude marcjâde de batarie e dal bas) cul "blues" (la struture melodiche e la espressivitât de vôs e dai struments).
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche principâl dal rhythm and blues des origjins e jere un ritm plui saltarin e svelt rispiet al blues di campagne, unît a une sezion di struments a vint (soredut [[sassofon]] e trombe) e a corets vocâi tipics de tradizion gospel.
I elements clâfs de musiche a son:
*'''La sezion ritmiche:''' il contrabas e la batarie a marcjin cun fuarce il ritm, dante une base svelte e adate par fâ balâ la int.
*'''La vôs shouting:''' i cjantautôrs a dopravin une vôs potente, cuasi un berli (clamât shouting), par passâ parsore de fuarce dal grup di struments.
*'''La ghitare eletriche e il pianofuart:''' che a fasevin acompagnament ritmic o partis solistichis sveltis.
== Storie e evoluzion ==
=== I prins agns (1940-1950) ===
[[Figure:Fats Domino in Amsterdam, Fats tijdens zijn optreden in het Concertgebouw, Bestanddeelnr 914-4777.jpg|250px|miniatura|destra|Fats Domino tal 1962 a Amsterdam in un moment dal tour european]]
Il prin R&B (clamât ancje "jump blues") al jere caraterizât di clapis cun tancj struments a vint e un ritm frenetic. Figuris di rion in chest periodi a son stadis Louis Jordan (considerât di tancj il pari dal gjenar), Fats Domino (cun i siei svelts ritmis al pianofuart) e la cjantante Ruth Brown.
[[Figure:Little Richard 1957.JPG|250px|miniatura|destra|Little Richard tal 1957]]
In chestis stessis decadis, il R&B al à cussì dât la jentrade a la nassite dal [[rock and roll]]: artiscj come Bo Diddley, Chuck Berry e Little Richard a fasevin part di ducj e doi i cjamps, dante une fuarte rion de culture afroamericane ancje al public blanc.
=== La etât dal Soul e de Motown (1960-1970) ===
Cul passâ dai agns, il rhythm and blues al à vût une fusion plui rionde cun la musiche spirituâl de glesie, fasent nassi il [[musiche soul|soul]]. Protagoniscj tant che '''Ray Charles''' e '''Sam Cooke''' a àn trasformât la melodie, bielis che la cjase discografiche Motown Records di Detroit e à creât un sound di grandis rionds pop-soul cun artiscj come i Supremes, i Temptations e un zovin '''Stevie Wonder'''.
In chest periodi, la citât di Memphis cu la Stax Records e à rapresentât la rion plui crude e profonde dal R&B cun interpreti tant che '''Otis Redding''' e la regjine dal soul '''Aretha Franklin'''.
=== Il R&B contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A scomençâ dai agns '80, il R&B si è slargjât fusionant cul pop, la dance e il rap. Chest gnûf stil, caraterisât di produzions eletronichis di alt nivel e di interpretis vocâi straordinaris, al à vût il so plui grant rion cun personalitâts tant che Michael Jackson, Whitney Houston, Janet Jackson e, plui tart, Beyoncé, Alicia Keys e Usher.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Rock and roll]]
*[[Gospel]]
*[[musiche Jazz|Jazz]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
6edccelt4rsj0wrio05qepky21zlryp
184023
184022
2026-07-15T13:02:16Z
Santefoscje73
11500
/* Vôs coreladis */
184023
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Ruth Brown performs at Mambo Club, Wichita, Kansas, 1957.jpg|250px|miniatura|destra|Une locandine dal concert de cjantante Ruth Brown al Mocambo Club]]
'''Il rhythm and blues''' (scrit dispès cul acronim '''R&B''' o '''R'n'B''') al è un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamericanis atôr de metât dai agns '40, nassût de fusion de musiche [[Musiche blues|blues]], dal [[gospel]] e de ritmiche dal [[Musiche jazz|jazz]].
Intal cors de sô storie, chest tiermin al à cambiât plui voltis significât: tai prins agns al indicave la musiche fuarte e ritmiche sonâde dai neris americans, in seguìt al è deventât scuasit un sinonim di musiche [[musiche soul|soul]] e [[funk]], fin a deventâ intal dì di vuê la etichete par indicâ il R&B contemporani, un gjenar che al unìs pop, hip hop e musiche eletroniche.
== Etimologjie ==
Il tiermin al è stât creât intal 1948 di Jerry Wexler, redatôr de famose riviste di musiche statunitense ''Billboard''. Wexler al à propuest cheste definitive definizion par rimplaçâ chê di "race records" (discs di raze), un tiermin che al jere considerât ofensîf e passât di mode.
La gnove definizion e combinave in mût esplicit il "rhythm" (la batude marcjâde de batarie e dal bas) cul "blues" (la struture melodiche e la espressivitât de vôs e dai struments).
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche principâl dal rhythm and blues des origjins e jere un ritm plui saltarin e svelt rispiet al blues di campagne, unît a une sezion di struments a vint (soredut [[sassofon]] e trombe) e a corets vocâi tipics de tradizion gospel.
I elements clâfs de musiche a son:
*'''La sezion ritmiche:''' il contrabas e la batarie a marcjin cun fuarce il ritm, dante une base svelte e adate par fâ balâ la int.
*'''La vôs shouting:''' i cjantautôrs a dopravin une vôs potente, cuasi un berli (clamât shouting), par passâ parsore de fuarce dal grup di struments.
*'''La ghitare eletriche e il pianofuart:''' che a fasevin acompagnament ritmic o partis solistichis sveltis.
== Storie e evoluzion ==
=== I prins agns (1940-1950) ===
[[Figure:Fats Domino in Amsterdam, Fats tijdens zijn optreden in het Concertgebouw, Bestanddeelnr 914-4777.jpg|250px|miniatura|destra|Fats Domino tal 1962 a Amsterdam in un moment dal tour european]]
Il prin R&B (clamât ancje "jump blues") al jere caraterizât di clapis cun tancj struments a vint e un ritm frenetic. Figuris di rion in chest periodi a son stadis Louis Jordan (considerât di tancj il pari dal gjenar), Fats Domino (cun i siei svelts ritmis al pianofuart) e la cjantante Ruth Brown.
[[Figure:Little Richard 1957.JPG|250px|miniatura|destra|Little Richard tal 1957]]
In chestis stessis decadis, il R&B al à cussì dât la jentrade a la nassite dal [[rock and roll]]: artiscj come Bo Diddley, Chuck Berry e Little Richard a fasevin part di ducj e doi i cjamps, dante une fuarte rion de culture afroamericane ancje al public blanc.
=== La etât dal Soul e de Motown (1960-1970) ===
Cul passâ dai agns, il rhythm and blues al à vût une fusion plui rionde cun la musiche spirituâl de glesie, fasent nassi il [[musiche soul|soul]]. Protagoniscj tant che '''Ray Charles''' e '''Sam Cooke''' a àn trasformât la melodie, bielis che la cjase discografiche Motown Records di Detroit e à creât un sound di grandis rionds pop-soul cun artiscj come i Supremes, i Temptations e un zovin '''Stevie Wonder'''.
In chest periodi, la citât di Memphis cu la Stax Records e à rapresentât la rion plui crude e profonde dal R&B cun interpreti tant che '''Otis Redding''' e la regjine dal soul '''Aretha Franklin'''.
=== Il R&B contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A scomençâ dai agns '80, il R&B si è slargjât fusionant cul pop, la dance e il rap. Chest gnûf stil, caraterisât di produzions eletronichis di alt nivel e di interpretis vocâi straordinaris, al à vût il so plui grant rion cun personalitâts tant che Michael Jackson, Whitney Houston, Janet Jackson e, plui tart, Beyoncé, Alicia Keys e Usher.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Rock and roll]]
*[[Gospel]]
*[[musiche jazz|Jazz]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
ngzich9ydsxpjmpmloc5yvmavadybgq
Gospel
0
14657
184024
2026-07-15T13:13:58Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|250px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]] '''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts de Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]]. Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasi...
184024
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|250px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts de Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' (Vangjeli). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de Biblie e dai Vangjelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal organ Hammond:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) === Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
[[Musiche blues]]
[[Rhythm and blues]]
[[Musiche soul]]
[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
fbbnb9ov8eqqt1og7plv3gcg6gj33s9
184025
184024
2026-07-15T13:14:41Z
Santefoscje73
11500
184025
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|350px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts de Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' (Vangjeli). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de Biblie e dai Vangjelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal organ Hammond:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) === Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
feb8fgszfvu6w580d8tilb0j8w7kuq0
184026
184025
2026-07-15T13:15:10Z
Santefoscje73
11500
184026
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|350px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' (Vangjeli). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de Biblie e dai Vangjelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal organ Hammond:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) === Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
f3yn2v1ryw8i7qszekcxyzbvdjocwqj
184030
184026
2026-07-15T13:48:25Z
Santefoscje73
11500
/* Storie e evoluzion */
184030
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|350px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' (Vangjeli). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de Biblie e dai Vangjelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal organ Hammond:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) ===
Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
tnebakxzwz1ksxsetcn46m9ncyold3j
184031
184030
2026-07-15T13:49:36Z
Santefoscje73
11500
/* Etimologjie */
184031
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|350px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' ([[vanzeli]]). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de [[Biblie]] e dai Vanzelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal organ Hammond:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) ===
Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
ibc7guezz9ifqkxlrqrrtp1997nhi0n
184032
184031
2026-07-15T13:50:16Z
Santefoscje73
11500
/* Carateristichis musicâls */
184032
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|350px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' ([[vanzeli]]). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de [[Biblie]] e dai Vanzelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal [[organ Hammond]]:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) ===
Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
cfwf0gjzq8serqutvy42zdod61dddan
184033
184032
2026-07-15T13:51:33Z
Santefoscje73
11500
/* Carateristichis musicâls */
184033
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Saint Mary Gospel Choir 06.jpg|350px|miniatura|destra|Une corâl Gospel]]
'''La musiche gospel''' (clamâde svelt dome '''gospel''') e je un gjenar di [[musiche]] religjose nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] tes comunitâts afroamerecanis inte prime metât dal [[secul XX]].
Intal cors dal timp, chest gjenar al à passât i cunfins de prejere, deventant une de lis formis di espression artistiche e sociâl plui potentis e determinantis de musiche popolâr, fasint di base e dant une fuarte influence par altris gjenars tant che il [[rhythm and blues]], il [[musiche soul|soul]] e il [[rock and roll]].
== Etimologjie ==
La peraule ''gospel'' e ven dal inglês antîf ''god-spell'', che al vûl dî literalmentri "buine gnove" o "biel messaç", traduzion dal tiermin ellenic ''evangélion'' ([[vanzeli]]). Par chest, la musiche gospel e indicave inorigjin la musiche inspirâde dai tescj de [[Biblie]] e dai Vanzelis cjantâts in te glesie.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche gospel e je caraterisât di une grandis espressivitât de vôs e di un ritem fuart e cjastidât. I elements principâls che la definissin a son:
*'''La struture a "clamâ e rispuindi" (''call and response''):''' un mût di cjantâ dulà che il cjantautôr solist al propon une frase e il cor (o l'intire assemblee de glesie) al rispuint, dante un sens di fuarte union e comunitât.
*'''La ritualitât de batarie di mans:''' la batarie di mans e i moviments dal cuarp a compagnin la batude ritmiche, sustituint in origjin i struments che no jerin amitûts te glesie.
*'''L'ûs dal [[Organ Hammond|organ Hammond]]:''' a scomençâ de metât dal secul XX, l'organ eletric al è deventât il strument simbul de clape de glesie, insiemit cul pianofuart.
== Storie e evoluzion ==
=== Lis origjins (I spirituals) ===
Lis lidrîs dal gospel a son in te tragjiche esperience de sclavitût dai ners transpuartâts d'Afriche in te Americhe. In te sôs condizions maregnis, i sclâfs a cjantavin tai cjamps di coton i "spirituals", cjants di dolôr ma ancje di fuarce e sperance di liberazion, doprant dople metafore (la liberazion de sclavitût de Biblie e jere viodude come la sô liberazion fisiche).
=== La nassite de musiche gospel (1920-1930) ===
Cul passâ de sclavitût e la migrazion des comunitâts di ners viers lis grandis citâts dal nord (come Chicago), i spirituals si son fusionâts cun altris elements urbans, in particolâr cul [[musiche blues|blues]].
Il "pari de musiche gospel" al è considerât '''Thomas A. Dorsey''', un compositôr che al à unît i ritmis dal blues cun i tescj de prejere, inventant gnovis cjançons di grandt sucês come ''"Take My Hand, Precious Lord"''.
=== La etât d'aur (1940-1950) ===
[[Figure:Mahalia Jackson 1962, van Vechten, LC-USZ62-91314.jpg|250px|miniatura|destra|Mahalia Jackson tal 1962]]
Chescj agns a rapresentin il moment di plui grant sucès e ritualitât artistiche. Scomençât a fâsi cognossi fûr des glesiis cul lavôr di grancj grups vocâi tant che i ''Golden Gate Quartet'' o la straordinarie cjantante '''Mahalia Jackson''', cognossude in dut il mont come la "regjine de musiche gospel". Mahalia e à dât un ròl fondamentâl ancje tal Moviment pai diredis civils dai afroamericans, cjantant in te storiche "Marce su Washington" dal 1963 cun Martin Luther King.
=== Il gospel contemporani (fin dal secul XX al dì di vuê) ===
A partî dai agns '60, la musiche gospel e s'è viarte in mût definitîf ae modernitât. L'esempli plui clâr al è la cjançon ''"Oh Happy Day"'' (1967) dai ''Edwin Hawkins Singers'', che e à puartât il gospel drenti lis classifichis di vendite di dut il mont, unint il traditional cun gnovis rions pop e funk.
Al dì di vuê, artiscj come '''Kirk Franklin''' a àn fat evolui il gjenar in t'un stil miorât cul rap, l'hip hop e l'R&B de epoche moderne, mantignint un tescj spirituâi fuarts e profonts.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche blues]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche soul]]
*[[Vanzeli]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Religjon]]
qgi8ftxjftu98hn60naowe90wbbz53v
Musiche soul
0
14658
184027
2026-07-15T13:27:36Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Ray Charles 260971neu000.jpg|250px|miniatura|Rax Charles]] '''La musiche soul''' (clamâde svelt dome '''soul''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] cul passâ dai agns '50 e i prins agns '60. Al è nassût de fusion de cariche spirituâl e de espressivitât de musiche [[gospel]] cun i ritmis e lis struturis dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche jazz|jazz]]. La peraule soul (che par inglês e vûl dî "aneme") e deven...
184027
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Ray Charles 260971neu000.jpg|250px|miniatura|Rax Charles]]
'''La musiche soul''' (clamâde svelt dome '''soul''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] cul passâ dai agns '50 e i prins agns '60. Al è nassût de fusion de cariche spirituâl e de espressivitât de musiche [[gospel]] cun i ritmis e lis struturis dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche jazz|jazz]].
La peraule soul (che par inglês e vûl dî "aneme") e devente il simbul di un mût di cjantâ e di interpretâ la musiche cun intense e profonde passion, trasmetint lis emozions in mût diret e cence filtri. Chest gjenar al à vût un ròl fondamentâl te identitât sociâl de comunitât afroamericane e inte sô lote pai diredis civils in te seconde metât dal [[secul XX]].
== Etimologjie ==
Il tiermin "soul" al jere za doprât te culture nere par indicâ dut ce che al jere autentic, sincêr e in mût stret leât ae identitât e al "sentî" afromerecan (par esempli, inte gastronomie cun la peraule soul food).
Intal cjamp musicâl, la peraule e à tacât a jessi doprâde par distingui il gjenar di chei cantautôrs che a puartavin il mût di cjantâ, di sgarfâ l'aneme e di dâ dople sensibilitât tipics de glesie drentis i tescj e i ritmis de musiche laiche de dote.
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche plui impurtante dal soul e je la centralitât de vôs e la sô capacitât di dâ fûc a lis emozions. I elements clâfs de musiche a son:
*'''La espressivitât vocâl (melisme):''' i cjantautôrs di soul a doprin i abeliments de vôs (i melisgjis, ven a dî cjantâ plui notis in te stesse silabe) e i berlis tipics de tradizion predicative de glesie, creant un rion di grandis tensions e rilassaments.
*'''La struture de clape:''' la presence de sezion di struments a vint (trombis, sassofons, trombons) e dal [[organ Hammond]] o dal pianofuart, che a compagnin e a dialoghìn cun la vôs soliste.
*'''Il ritmi e la rispueste (call and response):''' l'ûs di un coro che al rispuint in mût ritemic a la vôs principâl, une carateristiche svelt cjapâde drentis i cjants gospel.
== Storie e evoluzion ==
=== I pionîrs (fin dai agns '50) === La nassite dal soul e je leadis a figure extraordinariis che a àn vût la rion di "laicizâ" la musiche de glesie. Il prin in assolût al è considerât '''Ray Charles''', che al à scandalizât tancj credints unint i inis religiôs cun i tescj profans dal blues (par esempli cun la cjançon ''"I Got a Woman"'' dal 1954).
Un altri pari fondamentâl al è stât '''Sam Cooke''', famôs par la sô vôs de lûs e par ver scrit ''"A Change Is Gonna Come"'' (1964), deventât l'inno dal Moviment pai diredis civils guidât di Martin Luther King.
=== La etât d'aur (1960-1970) ===
In chest decadi, il soul si è dividût in plui corints, leadis a lis cjasis discografichis e ai moviments de epoche:
*'''Il Detroit Sound (Motown):''' la cjase discografica Motown Records di Berry Gordy e à creât un soul influenzât dal pop, plui net e curât, pensât par jessi scoltât tant dal public neri che di chel blanc. Chi a son nassûts talentis inassolûts come i Supremes, i Temptations, '''Stevie Wonder''' e '''Marvin Gaye''' (autôr dal famôs album concept ''What's Going On'' dal 1971).
*'''Il Southern Soul (Stax Records e Atlantic):''' une version plui crude, profonde e salvadie (scrît par talian e inglês tant che "Deep Soul" o "Southern Soul") nassude a Memphis cun la Stax Records. I simboi di chest sound a son stâts '''Otis Redding''' (cognossût par sô interpretazion straordenarie a Monterey e par ''"(Sittin' On) The Dock of the Bay"'') e la incontrastabile regjine dal soul '''Aretha Franklin''', cu la sô interpretazion de cjançon ''"Respect"'' che e je deventâ un innu ancje pal feminism.
*'''Il Northern Soul:''' un moviment musicâl e di bal nassût te Inghiltere dal Nord (Gran Bretagne) inte fin dai agns '60. Al jere basât su la riscuvierte di discs di soul afroamerican (dispès di artiscj pôc cognossûts o publicâts di piçulis cjasis discografichis merecanis) cun un ritem plui svelt e incalzant, adât pai balâs acrobatics tai locâi innomenâts tant che il Wigan Casino o il Twisted Wheel.
=== Svilups cundiplui e il "Neo-Soul" ===
A partî de metât dai agns '70, il soul al à cussì dât la jentrade a la nassite de musiche [[disco]] e dal [[funk]]. Cul timp, il gjenar si è unît cul pop moderni e cu l'hip hop.
Inte fin dal secul XX e tai prins agns dal XXI, si è palesât un moviment di riscuvierte des sonoritâts classichis de etât d'aur, clamât Neo-Soul. Artiscj come '''Lauryn Hill''', '''Erykah Badu''', '''D'Angelo''' e, in Europe, '''Amy Winehouse''' e '''Adele''' a àn puartât chest sound drentis lis gnovis gjenerazions.
== Artiscj soul==
*[[Bill Withers]]
* [[Mary J. Blige]]
* [[James Brown]]
* [[Aretha Franklin]]
* [[Wilson Pickett]]
* [[Joe Tex]]
* [[Mariah Carey]]
* [[Kehlani]]
* [[Temptations]]
* [[Janis Joplin]]
* [[Marvin Gaye]]
* [[Stevie Wonder]]
* [[Dionne Warwick]]
* [[Jackson 5]]
* [[Jackie Wilson]]
* [[Etta James]]
* [[Ray Charles]]
* [[Otis Redding]]
* [[Barry White]]
* [[Donny Hathaway]]
* [[Luther Vandross]]
* [[Ann Peebles]]
* [[Patti LaBelle]]
* [[Chaka Khan]]
* [[Shirly Brown]]
* [[Gladys Knight]]
* [[Anastacia]]
* [[Amy Winehouse]]
* [[Emeli Sandé]]
* [[Alicia Keys]]
* [[Solomon Burke]]
* [[Clarence Carter]]
* [[Joss Stone]]
* [[Sam Cooke]]
* [[The Four Tops]]
* [[Al Green]]
* [[The Impressions]]
* [[Curtis Mayfield]]
* [[Isaac Hayes]]
* [[Smokey Robinson]]
* [[Sam & Dave]]
* [[Sly & the Family Stone]]
* [[The Spinners (gruppo musicale statunitense)|The Spinners]]
* [[The Staple Singers]]
* [[Florence Welch]]
* [[Billy Paul]]
* [[David Ruffin]]
* [[Martha Reeves and the Vandellas]]
* [[Teena Marie]]
* [[Angus & Julia Stone]]
* [[The Miracles]]
* [[Maxine Weldon]]
* [[Sounds Of Unity and Love]]
* [[Lee Moses]]
* [[Stylistics]]
* [[Lena Mayer Landrut]]
* [[Sarah Cheng de Winne]]
* [[Timi Yuro]]
* [[Duffy]]
* [[Ben L'Oncle Soul]]
* [[Teddy Pendergrass]]
* [[Lisa Stansfield]]
* [[The Supremes]]
* [[Lady Blackbird]]
* [[Adele (cantante)|Adele]]
* [[Lucio Battisti]]
* [[Zucchero Fornaciari|Zucchero]]
* [[Giorgia Todrani|Giorgia]]
* [[Alex Baroni]]* [[Jenny B]]
* [[Enzo Avitabile]]
* [[Mario Biondi (cantante)|Mario Biondi]]
* [[Noemi (cantante)|Noemi]]
== Vôs coreladis ==
*[[Gospel]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche blues]]
*[[Musiche jazz]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
7zog5xke44j8dy8rylirk5n7w92n61e
184028
184027
2026-07-15T13:28:52Z
Santefoscje73
11500
184028
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Ray Charles 260971neu000.jpg|350px|miniatura|Rax Charles]]
'''La musiche soul''' (clamâde svelt dome '''soul''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] cul passâ dai agns '50 e i prins agns '60. Al è nassût de fusion de cariche spirituâl e de espressivitât de musiche [[gospel]] cun i ritmis e lis struturis dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche jazz|jazz]].
La peraule soul (che par inglês e vûl dî "aneme") e devente il simbul di un mût di cjantâ e di interpretâ la musiche cun intense e profonde passion, trasmetint lis emozions in mût diret e cence filtri. Chest gjenar al à vût un ròl fondamentâl te identitât sociâl de comunitât afroamericane e inte sô lote pai diredis civils in te seconde metât dal [[secul XX]].
== Etimologjie ==
Il tiermin "soul" al jere za doprât te culture nere par indicâ dut ce che al jere autentic, sincêr e in mût stret leât ae identitât e al "sentî" afromerecan (par esempli, inte gastronomie cun la peraule soul food).
Intal cjamp musicâl, la peraule e à tacât a jessi doprâde par distingui il gjenar di chei cantautôrs che a puartavin il mût di cjantâ, di sgarfâ l'aneme e di dâ dople sensibilitât tipics de glesie drentis i tescj e i ritmis de musiche laiche de dote.
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche plui impurtante dal soul e je la centralitât de vôs e la sô capacitât di dâ fûc a lis emozions. I elements clâfs de musiche a son:
*'''La espressivitât vocâl (melisme):''' i cjantautôrs di soul a doprin i abeliments de vôs (i melisgjis, ven a dî cjantâ plui notis in te stesse silabe) e i berlis tipics de tradizion predicative de glesie, creant un rion di grandis tensions e rilassaments.
*'''La struture de clape:''' la presence de sezion di struments a vint (trombis, sassofons, trombons) e dal [[organ Hammond]] o dal pianofuart, che a compagnin e a dialoghìn cun la vôs soliste.
*'''Il ritmi e la rispueste (call and response):''' l'ûs di un coro che al rispuint in mût ritemic a la vôs principâl, une carateristiche svelt cjapâde drentis i cjants gospel.
== Storie e evoluzion ==
=== I pionîrs (fin dai agns '50) === La nassite dal soul e je leadis a figure extraordinariis che a àn vût la rion di "laicizâ" la musiche de glesie. Il prin in assolût al è considerât '''Ray Charles''', che al à scandalizât tancj credints unint i inis religiôs cun i tescj profans dal blues (par esempli cun la cjançon ''"I Got a Woman"'' dal 1954).
Un altri pari fondamentâl al è stât '''Sam Cooke''', famôs par la sô vôs de lûs e par ver scrit ''"A Change Is Gonna Come"'' (1964), deventât l'inno dal Moviment pai diredis civils guidât di Martin Luther King.
=== La etât d'aur (1960-1970) ===
In chest decadi, il soul si è dividût in plui corints, leadis a lis cjasis discografichis e ai moviments de epoche:
*'''Il Detroit Sound (Motown):''' la cjase discografica Motown Records di Berry Gordy e à creât un soul influenzât dal pop, plui net e curât, pensât par jessi scoltât tant dal public neri che di chel blanc. Chi a son nassûts talentis inassolûts come i Supremes, i Temptations, '''Stevie Wonder''' e '''Marvin Gaye''' (autôr dal famôs album concept ''What's Going On'' dal 1971).
*'''Il Southern Soul (Stax Records e Atlantic):''' une version plui crude, profonde e salvadie (scrît par talian e inglês tant che "Deep Soul" o "Southern Soul") nassude a Memphis cun la Stax Records. I simboi di chest sound a son stâts '''Otis Redding''' (cognossût par sô interpretazion straordenarie a Monterey e par ''"(Sittin' On) The Dock of the Bay"'') e la incontrastabile regjine dal soul '''Aretha Franklin''', cu la sô interpretazion de cjançon ''"Respect"'' che e je deventâ un innu ancje pal feminism.
*'''Il Northern Soul:''' un moviment musicâl e di bal nassût te Inghiltere dal Nord (Gran Bretagne) inte fin dai agns '60. Al jere basât su la riscuvierte di discs di soul afroamerican (dispès di artiscj pôc cognossûts o publicâts di piçulis cjasis discografichis merecanis) cun un ritem plui svelt e incalzant, adât pai balâs acrobatics tai locâi innomenâts tant che il Wigan Casino o il Twisted Wheel.
=== Svilups cundiplui e il "Neo-Soul" ===
A partî de metât dai agns '70, il soul al à cussì dât la jentrade a la nassite de musiche [[disco]] e dal [[funk]]. Cul timp, il gjenar si è unît cul pop moderni e cu l'hip hop.
Inte fin dal secul XX e tai prins agns dal XXI, si è palesât un moviment di riscuvierte des sonoritâts classichis de etât d'aur, clamât Neo-Soul. Artiscj come '''Lauryn Hill''', '''Erykah Badu''', '''D'Angelo''' e, in Europe, '''Amy Winehouse''' e '''Adele''' a àn puartât chest sound drentis lis gnovis gjenerazions.
== Artiscj soul==
*[[Bill Withers]]
* [[Mary J. Blige]]
* [[James Brown]]
* [[Aretha Franklin]]
* [[Wilson Pickett]]
* [[Joe Tex]]
* [[Mariah Carey]]
* [[Kehlani]]
* [[Temptations]]
* [[Janis Joplin]]
* [[Marvin Gaye]]
* [[Stevie Wonder]]
* [[Dionne Warwick]]
* [[Jackson 5]]
* [[Jackie Wilson]]
* [[Etta James]]
* [[Ray Charles]]
* [[Otis Redding]]
* [[Barry White]]
* [[Donny Hathaway]]
* [[Luther Vandross]]
* [[Ann Peebles]]
* [[Patti LaBelle]]
* [[Chaka Khan]]
* [[Shirly Brown]]
* [[Gladys Knight]]
* [[Anastacia]]
* [[Amy Winehouse]]
* [[Emeli Sandé]]
* [[Alicia Keys]]
* [[Solomon Burke]]
* [[Clarence Carter]]
* [[Joss Stone]]
* [[Sam Cooke]]
* [[The Four Tops]]
* [[Al Green]]
* [[The Impressions]]
* [[Curtis Mayfield]]
* [[Isaac Hayes]]
* [[Smokey Robinson]]
* [[Sam & Dave]]
* [[Sly & the Family Stone]]
* [[The Spinners (gruppo musicale statunitense)|The Spinners]]
* [[The Staple Singers]]
* [[Florence Welch]]
* [[Billy Paul]]
* [[David Ruffin]]
* [[Martha Reeves and the Vandellas]]
* [[Teena Marie]]
* [[Angus & Julia Stone]]
* [[The Miracles]]
* [[Maxine Weldon]]
* [[Sounds Of Unity and Love]]
* [[Lee Moses]]
* [[Stylistics]]
* [[Lena Mayer Landrut]]
* [[Sarah Cheng de Winne]]
* [[Timi Yuro]]
* [[Duffy]]
* [[Ben L'Oncle Soul]]
* [[Teddy Pendergrass]]
* [[Lisa Stansfield]]
* [[The Supremes]]
* [[Lady Blackbird]]
* [[Adele (cantante)|Adele]]
* [[Lucio Battisti]]
* [[Zucchero Fornaciari|Zucchero]]
* [[Giorgia Todrani|Giorgia]]
* [[Alex Baroni]]* [[Jenny B]]
* [[Enzo Avitabile]]
* [[Mario Biondi (cantante)|Mario Biondi]]
* [[Noemi (cantante)|Noemi]]
== Vôs coreladis ==
*[[Gospel]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche blues]]
*[[Musiche jazz]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
lqmhsf461bjsgsx479g4lakrbhz20my
184037
184028
2026-07-15T14:22:34Z
Santefoscje73
11500
/* Storie e evoluzion */
184037
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Ray Charles 260971neu000.jpg|350px|miniatura|Rax Charles]]
'''La musiche soul''' (clamâde svelt dome '''soul''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] cul passâ dai agns '50 e i prins agns '60. Al è nassût de fusion de cariche spirituâl e de espressivitât de musiche [[gospel]] cun i ritmis e lis struturis dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche jazz|jazz]].
La peraule soul (che par inglês e vûl dî "aneme") e devente il simbul di un mût di cjantâ e di interpretâ la musiche cun intense e profonde passion, trasmetint lis emozions in mût diret e cence filtri. Chest gjenar al à vût un ròl fondamentâl te identitât sociâl de comunitât afroamericane e inte sô lote pai diredis civils in te seconde metât dal [[secul XX]].
== Etimologjie ==
Il tiermin "soul" al jere za doprât te culture nere par indicâ dut ce che al jere autentic, sincêr e in mût stret leât ae identitât e al "sentî" afromerecan (par esempli, inte gastronomie cun la peraule soul food).
Intal cjamp musicâl, la peraule e à tacât a jessi doprâde par distingui il gjenar di chei cantautôrs che a puartavin il mût di cjantâ, di sgarfâ l'aneme e di dâ dople sensibilitât tipics de glesie drentis i tescj e i ritmis de musiche laiche de dote.
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche plui impurtante dal soul e je la centralitât de vôs e la sô capacitât di dâ fûc a lis emozions. I elements clâfs de musiche a son:
*'''La espressivitât vocâl (melisme):''' i cjantautôrs di soul a doprin i abeliments de vôs (i melisgjis, ven a dî cjantâ plui notis in te stesse silabe) e i berlis tipics de tradizion predicative de glesie, creant un rion di grandis tensions e rilassaments.
*'''La struture de clape:''' la presence de sezion di struments a vint (trombis, sassofons, trombons) e dal [[organ Hammond]] o dal pianofuart, che a compagnin e a dialoghìn cun la vôs soliste.
*'''Il ritmi e la rispueste (call and response):''' l'ûs di un coro che al rispuint in mût ritemic a la vôs principâl, une carateristiche svelt cjapâde drentis i cjants gospel.
== Storie e evoluzion ==
=== I pionîrs (fin dai agns '50) ===
La nassite dal soul e je leadis a figure extraordinariis che a àn vût la rion di "laicizâ" la musiche de glesie. Il prin in assolût al è considerât '''Ray Charles''', che al à scandalizât tancj credints unint i inis religiôs cun i tescj profans dal blues (par esempli cun la cjançon ''"I Got a Woman"'' dal 1954).
Un altri pari fondamentâl al è stât '''Sam Cooke''', famôs par la sô vôs de lûs e par ver scrit ''"A Change Is Gonna Come"'' (1964), deventât l'inni dal Moviment pai dirits civîls guidât de bande di [[Martin Luther King]].
=== La etât d'aur (1960-1970) ===
In chest decadi, il soul si è dividût in plui corints, leadis a lis cjasis discografichis e ai moviments de epoche:
*'''Il Detroit Sound (Motown):''' la cjase discografica Motown Records di Berry Gordy e à creât un soul influenzât dal pop, plui net e curât, pensât par jessi scoltât tant dal public neri che di chel blanc. Chi a son nassûts talentis inassolûts come i Supremes, i Temptations, '''Stevie Wonder''' e '''Marvin Gaye''' (autôr dal famôs album concept ''What's Going On'' dal 1971).
*'''Il Southern Soul (Stax Records e Atlantic):''' une version plui crude, profonde e salvadie (scrît par talian e inglês tant che "Deep Soul" o "Southern Soul") nassude a Memphis cun la Stax Records. I simboi di chest sound a son stâts '''Otis Redding''' (cognossût par sô interpretazion straordenarie a Monterey e par ''"(Sittin' On) The Dock of the Bay"'') e la incontrastabile regjine dal soul '''Aretha Franklin''', cu la sô interpretazion de cjançon ''"Respect"'' che e je deventâ un innu ancje pal feminism.
*'''Il Northern Soul:''' un moviment musicâl e di bal nassût te Inghiltere dal Nord (Gran Bretagne) inte fin dai agns '60. Al jere basât su la riscuvierte di discs di soul afroamerican (dispès di artiscj pôc cognossûts o publicâts di piçulis cjasis discografichis merecanis) cun un ritem plui svelt e incalzant, adât pai balâs acrobatics tai locâi innomenâts tant che il Wigan Casino o il Twisted Wheel.
=== Svilups cundiplui e il "Neo-Soul" ===
A partî de metât dai agns '70, il soul al à cussì dât la jentrade a la nassite de musiche [[disco]] e dal [[funk]]. Cul timp, il gjenar si è unît cul pop moderni e cu l'hip hop.
Inte fin dal secul XX e tai prins agns dal XXI, si è palesât un moviment di riscuvierte des sonoritâts classichis de etât d'aur, clamât Neo-Soul. Artiscj come '''Lauryn Hill''', '''Erykah Badu''', '''D'Angelo''' e, in Europe, '''Amy Winehouse''' e '''Adele''' a àn puartât chest sound drentis lis gnovis gjenerazions.
== Artiscj soul==
*[[Bill Withers]]
* [[Mary J. Blige]]
* [[James Brown]]
* [[Aretha Franklin]]
* [[Wilson Pickett]]
* [[Joe Tex]]
* [[Mariah Carey]]
* [[Kehlani]]
* [[Temptations]]
* [[Janis Joplin]]
* [[Marvin Gaye]]
* [[Stevie Wonder]]
* [[Dionne Warwick]]
* [[Jackson 5]]
* [[Jackie Wilson]]
* [[Etta James]]
* [[Ray Charles]]
* [[Otis Redding]]
* [[Barry White]]
* [[Donny Hathaway]]
* [[Luther Vandross]]
* [[Ann Peebles]]
* [[Patti LaBelle]]
* [[Chaka Khan]]
* [[Shirly Brown]]
* [[Gladys Knight]]
* [[Anastacia]]
* [[Amy Winehouse]]
* [[Emeli Sandé]]
* [[Alicia Keys]]
* [[Solomon Burke]]
* [[Clarence Carter]]
* [[Joss Stone]]
* [[Sam Cooke]]
* [[The Four Tops]]
* [[Al Green]]
* [[The Impressions]]
* [[Curtis Mayfield]]
* [[Isaac Hayes]]
* [[Smokey Robinson]]
* [[Sam & Dave]]
* [[Sly & the Family Stone]]
* [[The Spinners (gruppo musicale statunitense)|The Spinners]]
* [[The Staple Singers]]
* [[Florence Welch]]
* [[Billy Paul]]
* [[David Ruffin]]
* [[Martha Reeves and the Vandellas]]
* [[Teena Marie]]
* [[Angus & Julia Stone]]
* [[The Miracles]]
* [[Maxine Weldon]]
* [[Sounds Of Unity and Love]]
* [[Lee Moses]]
* [[Stylistics]]
* [[Lena Mayer Landrut]]
* [[Sarah Cheng de Winne]]
* [[Timi Yuro]]
* [[Duffy]]
* [[Ben L'Oncle Soul]]
* [[Teddy Pendergrass]]
* [[Lisa Stansfield]]
* [[The Supremes]]
* [[Lady Blackbird]]
* [[Adele (cantante)|Adele]]
* [[Lucio Battisti]]
* [[Zucchero Fornaciari|Zucchero]]
* [[Giorgia Todrani|Giorgia]]
* [[Alex Baroni]]* [[Jenny B]]
* [[Enzo Avitabile]]
* [[Mario Biondi (cantante)|Mario Biondi]]
* [[Noemi (cantante)|Noemi]]
== Vôs coreladis ==
*[[Gospel]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche blues]]
*[[Musiche jazz]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
s5uqt0y89p1mo8uqr5rvvp36qfgplu2
184038
184037
2026-07-15T14:22:55Z
Santefoscje73
11500
/* I pionîrs (fin dai agns '50) */
184038
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Ray Charles 260971neu000.jpg|350px|miniatura|Rax Charles]]
'''La musiche soul''' (clamâde svelt dome '''soul''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] cul passâ dai agns '50 e i prins agns '60. Al è nassût de fusion de cariche spirituâl e de espressivitât de musiche [[gospel]] cun i ritmis e lis struturis dal [[rhythm and blues]] e dal [[Musiche jazz|jazz]].
La peraule soul (che par inglês e vûl dî "aneme") e devente il simbul di un mût di cjantâ e di interpretâ la musiche cun intense e profonde passion, trasmetint lis emozions in mût diret e cence filtri. Chest gjenar al à vût un ròl fondamentâl te identitât sociâl de comunitât afroamericane e inte sô lote pai diredis civils in te seconde metât dal [[secul XX]].
== Etimologjie ==
Il tiermin "soul" al jere za doprât te culture nere par indicâ dut ce che al jere autentic, sincêr e in mût stret leât ae identitât e al "sentî" afromerecan (par esempli, inte gastronomie cun la peraule soul food).
Intal cjamp musicâl, la peraule e à tacât a jessi doprâde par distingui il gjenar di chei cantautôrs che a puartavin il mût di cjantâ, di sgarfâ l'aneme e di dâ dople sensibilitât tipics de glesie drentis i tescj e i ritmis de musiche laiche de dote.
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche plui impurtante dal soul e je la centralitât de vôs e la sô capacitât di dâ fûc a lis emozions. I elements clâfs de musiche a son:
*'''La espressivitât vocâl (melisme):''' i cjantautôrs di soul a doprin i abeliments de vôs (i melisgjis, ven a dî cjantâ plui notis in te stesse silabe) e i berlis tipics de tradizion predicative de glesie, creant un rion di grandis tensions e rilassaments.
*'''La struture de clape:''' la presence de sezion di struments a vint (trombis, sassofons, trombons) e dal [[organ Hammond]] o dal pianofuart, che a compagnin e a dialoghìn cun la vôs soliste.
*'''Il ritmi e la rispueste (call and response):''' l'ûs di un coro che al rispuint in mût ritemic a la vôs principâl, une carateristiche svelt cjapâde drentis i cjants gospel.
== Storie e evoluzion ==
=== I pionîrs (fin dai agns '50) ===
La nassite dal soul e je leadis a figure extraordinariis che a àn vût la rion di "laicizâ" la musiche de glesie. Il prin in assolût al è considerât '''Ray Charles''', che al à scandalizât tancj credints unint i inis religiôs cun i tescj profans dal blues (par esempli cun la cjançon ''"I Got a Woman"'' dal 1954).
Un altri pari fondamentâl al è stât '''Sam Cooke''', famôs par la sô vôs de lûs e par ver scrit ''"A Change Is Gonna Come"'' (1964), deventât l'inni dal Moviment pai dirits civîls guidât de bande di [[Martin Luther King]].
=== La etât d'aur (1960-1970) ===
In chest decadi, il soul si è dividût in plui corints, leadis a lis cjasis discografichis e ai moviments de epoche:
*'''Il Detroit Sound (Motown):''' la cjase discografica Motown Records di Berry Gordy e à creât un soul influenzât dal pop, plui net e curât, pensât par jessi scoltât tant dal public neri che di chel blanc. Chi a son nassûts talentis inassolûts come i Supremes, i Temptations, '''Stevie Wonder''' e '''Marvin Gaye''' (autôr dal famôs album concept ''What's Going On'' dal 1971).
*'''Il Southern Soul (Stax Records e Atlantic):''' une version plui crude, profonde e salvadie (scrît par talian e inglês tant che "Deep Soul" o "Southern Soul") nassude a Memphis cun la Stax Records. I simboi di chest sound a son stâts '''Otis Redding''' (cognossût par sô interpretazion straordenarie a Monterey e par ''"(Sittin' On) The Dock of the Bay"'') e la incontrastabile regjine dal soul '''Aretha Franklin''', cu la sô interpretazion de cjançon ''"Respect"'' che e je deventâ un innu ancje pal feminism.
*'''Il Northern Soul:''' un moviment musicâl e di bal nassût te Inghiltere dal Nord (Gran Bretagne) inte fin dai agns '60. Al jere basât su la riscuvierte di discs di soul afroamerican (dispès di artiscj pôc cognossûts o publicâts di piçulis cjasis discografichis merecanis) cun un ritem plui svelt e incalzant, adât pai balâs acrobatics tai locâi innomenâts tant che il Wigan Casino o il Twisted Wheel.
=== Svilups cundiplui e il "Neo-Soul" ===
A partî de metât dai agns '70, il soul al à cussì dât la jentrade a la nassite de musiche [[disco]] e dal [[funk]]. Cul timp, il gjenar si è unît cul pop moderni e cu l'hip hop.
Inte fin dal secul XX e tai prins agns dal XXI, si è palesât un moviment di riscuvierte des sonoritâts classichis de etât d'aur, clamât Neo-Soul. Artiscj come '''Lauryn Hill''', '''Erykah Badu''', '''D'Angelo''' e, in Europe, '''Amy Winehouse''' e '''Adele''' a àn puartât chest sound drentis lis gnovis gjenerazions.
== Artiscj soul==
*[[Bill Withers]]
* [[Mary J. Blige]]
* [[James Brown]]
* [[Aretha Franklin]]
* [[Wilson Pickett]]
* [[Joe Tex]]
* [[Mariah Carey]]
* [[Kehlani]]
* [[Temptations]]
* [[Janis Joplin]]
* [[Marvin Gaye]]
* [[Stevie Wonder]]
* [[Dionne Warwick]]
* [[Jackson 5]]
* [[Jackie Wilson]]
* [[Etta James]]
* [[Ray Charles]]
* [[Otis Redding]]
* [[Barry White]]
* [[Donny Hathaway]]
* [[Luther Vandross]]
* [[Ann Peebles]]
* [[Patti LaBelle]]
* [[Chaka Khan]]
* [[Shirly Brown]]
* [[Gladys Knight]]
* [[Anastacia]]
* [[Amy Winehouse]]
* [[Emeli Sandé]]
* [[Alicia Keys]]
* [[Solomon Burke]]
* [[Clarence Carter]]
* [[Joss Stone]]
* [[Sam Cooke]]
* [[The Four Tops]]
* [[Al Green]]
* [[The Impressions]]
* [[Curtis Mayfield]]
* [[Isaac Hayes]]
* [[Smokey Robinson]]
* [[Sam & Dave]]
* [[Sly & the Family Stone]]
* [[The Spinners (gruppo musicale statunitense)|The Spinners]]
* [[The Staple Singers]]
* [[Florence Welch]]
* [[Billy Paul]]
* [[David Ruffin]]
* [[Martha Reeves and the Vandellas]]
* [[Teena Marie]]
* [[Angus & Julia Stone]]
* [[The Miracles]]
* [[Maxine Weldon]]
* [[Sounds Of Unity and Love]]
* [[Lee Moses]]
* [[Stylistics]]
* [[Lena Mayer Landrut]]
* [[Sarah Cheng de Winne]]
* [[Timi Yuro]]
* [[Duffy]]
* [[Ben L'Oncle Soul]]
* [[Teddy Pendergrass]]
* [[Lisa Stansfield]]
* [[The Supremes]]
* [[Lady Blackbird]]
* [[Adele (cantante)|Adele]]
* [[Lucio Battisti]]
* [[Zucchero Fornaciari|Zucchero]]
* [[Giorgia Todrani|Giorgia]]
* [[Alex Baroni]]* [[Jenny B]]
* [[Enzo Avitabile]]
* [[Mario Biondi (cantante)|Mario Biondi]]
* [[Noemi (cantante)|Noemi]]
== Vôs coreladis ==
*[[Gospel]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Musiche blues]]
*[[Musiche jazz]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
gmcpgyehuf839zai759wzyoy2rkqzhj
Organ Hammond
0
14659
184034
2026-07-15T14:07:48Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Hammond b3 con leslie 122.jpg|350px|miniatura|destra|Hammond b3 cun l'altoparlant Leslie]] '''L'organ Hammond''' al è un [[strument musicâl]] eletromecanic inventât tal 1934 da [[Laurens Hammond]] e patentât tal 1935. Pensât inorigjin come une alternative plui economiche e di piçul rispiet ai grancj organs a canis des glesiis, al è deventât cul timp un dai struments plui dinamics, carateristics e de musiche popolar dal [[secul XX]], soredut in tal [[gospel]]...
184034
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Hammond b3 con leslie 122.jpg|350px|miniatura|destra|Hammond b3 cun l'altoparlant Leslie]]
'''L'organ Hammond''' al è un [[strument musicâl]] eletromecanic inventât tal 1934 da [[Laurens Hammond]] e patentât tal 1935.
Pensât inorigjin come une alternative plui economiche e di piçul rispiet ai grancj organs a canis des glesiis, al è deventât cul timp un dai struments plui dinamics, carateristics e de musiche popolar dal [[secul XX]], soredut in tal [[gospel]], in tal [[musiche blues|blues]], in tal [[musiche jazz|jazz]], in tal [[musiche soul|soul]] e in te [[musiche rock|rock]].
== Storie ==
[[Laurens Hammond]], un inventôr e inzegnîr american, al à doprât la sô esperience cui motors eletrics (al jere za famôs par ver inventât un orloi eletric di sucês) par inventâ un strument musicâl che al podès produsi sôns in mût eletric cence l'ûs des canis d'arie tradizionâls.
La sô introduzion e à vût un ròl svelt fondamentâl tes glesiis protestantis plui piçulis de comunitât afromerecane, che no podevin permetisi un organ a canis. Chi, l'organ Hammond al à tacât a compagnâ i cjants gospel, deventant une part de sô anime.
A scomençâ dai agns '50, il Hammond al è jentrât in tai locâi di jazz par merit di pipnîrs come Jimmy Smith, che al à trasformât il so mût di sonâ dante un ròl dominant al bas ritmic drentis il strument. Tai agns '60 e '70, l'organ al è deventât un simbul de musiche progressive e hard rock cun musiciscj tant che Jon Lord (Deep Purple), Keith Emerson (Emerson, Lake & Palmer) e Rick Wakeman (Yes).
== Come che al funzione ==
[[Figure:Hammond l100.jpg|250px|miniatura|destra|Une spinete Hammond serie L. A çampe si puedin viodi i "drowbar", ui in alt si cjatin i "preset". Tal sfont i doi manuâi]]
A diference dai modernis sintetisadôrs electronics, l'organ Hammond al è un strument eletromecanic basât su dople carateristichis tecnichis:
[[Figure:Tonewheel-p.svg|250px|miniatura|destra|Le ruede foniche]]
*'''Lis ruedis fonichis (tonewheels):''' dentris l'organ a son piçulis ruedis dentadis di fier che a zirin par mieç di un motor eletric di tignude costant dople un magnêt. Il moviment dai dincj de ruede al genere un flûs eletromagnetic che al ven trasformât in te frequence de note musicâl.
*'''I tirants (drawbars):''' sbrisant i tirants in fûr o in drent, il musicist al pues zontâ o gjavâ armonics a la note principâl. Chest sisteme al permet di creâ un numar scuasit infinît di sôns e timbris diferentis.
=== L'altoparlant Leslie ===
Il sôn tipic de l'organ Hammond al è in mût stret leât al cussì clamât altoparlant Leslie (inventât di Donald Leslie). Chest amplificadôr al à drentis trombis e tambûrs rotatîfs che a zirin, creant un particolâr "efet Doppler" (un tremolant sôn clamât "chorus" o "tremolo") che al dâ al Hammond la sô carateristiche sglonfe, cjalde e vibrante.
== I modei plui famôs ==
Il model plui innomenât e copiat de storie al è sigûr il Hammond B-3, in particolâr chê prodotte jenfri i agns '50 e i agns '70. Ancje se la dote Hammond e à piars la sô indipendence tal 1985, il sôn dal B-3 al ven ancjemò doprât e imitât in mût digjitâl in dutis lis tastieris modernis.
== Vôs coreladis ==
*[[Gospel]]
*[[Musiche soul]]
*[[Musiche jazz]]
*[[Musiche rock]]
*[[Laurens Hammond]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
ihinmnepiot1c1wqi02k9txeqz09m37
184036
184034
2026-07-15T14:20:38Z
Santefoscje73
11500
/* Come che al funzione */
184036
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Hammond b3 con leslie 122.jpg|350px|miniatura|destra|Hammond b3 cun l'altoparlant Leslie]]
'''L'organ Hammond''' al è un [[strument musicâl]] eletromecanic inventât tal 1934 da [[Laurens Hammond]] e patentât tal 1935.
Pensât inorigjin come une alternative plui economiche e di piçul rispiet ai grancj organs a canis des glesiis, al è deventât cul timp un dai struments plui dinamics, carateristics e de musiche popolar dal [[secul XX]], soredut in tal [[gospel]], in tal [[musiche blues|blues]], in tal [[musiche jazz|jazz]], in tal [[musiche soul|soul]] e in te [[musiche rock|rock]].
== Storie ==
[[Laurens Hammond]], un inventôr e inzegnîr american, al à doprât la sô esperience cui motors eletrics (al jere za famôs par ver inventât un orloi eletric di sucês) par inventâ un strument musicâl che al podès produsi sôns in mût eletric cence l'ûs des canis d'arie tradizionâls.
La sô introduzion e à vût un ròl svelt fondamentâl tes glesiis protestantis plui piçulis de comunitât afromerecane, che no podevin permetisi un organ a canis. Chi, l'organ Hammond al à tacât a compagnâ i cjants gospel, deventant une part de sô anime.
A scomençâ dai agns '50, il Hammond al è jentrât in tai locâi di jazz par merit di pipnîrs come Jimmy Smith, che al à trasformât il so mût di sonâ dante un ròl dominant al bas ritmic drentis il strument. Tai agns '60 e '70, l'organ al è deventât un simbul de musiche progressive e hard rock cun musiciscj tant che Jon Lord (Deep Purple), Keith Emerson (Emerson, Lake & Palmer) e Rick Wakeman (Yes).
== Cemût che al funzione ==
[[Figure:Hammond l100.jpg|250px|miniatura|destra|Une spinete Hammond serie L. A çampe si puedin viodi i "drowbar", ui in alt si cjatin i "preset". Tal sfont i doi manuâi]]
A diference dai modernis sintetisadôrs electronics, l'organ Hammond al è un strument eletromecanic basât su dople carateristichis tecnichis:
[[Figure:Tonewheel-p.svg|250px|miniatura|destra|Le ruede foniche]]
*'''Lis ruedis fonichis (tonewheels):''' dentris l'organ a son piçulis ruedis dentadis di fier che a zirin par mieç di un motor eletric di tignude costant dople un magnêt. Il moviment dai dincj de ruede al genere un flûs eletromagnetic che al ven trasformât in te frequence de note musicâl.
*'''I tirants (drawbars):''' sbrisant i tirants in fûr o in drent, il musicist al pues zontâ o gjavâ armonics a la note principâl. Chest sisteme al permet di creâ un numar scuasit infinît di sôns e timbris diferentis.
=== L'altoparlant Leslie ===
Il sôn tipic de l'organ Hammond al è in mût stret leât al cussì clamât altoparlant Leslie (inventât di Donald Leslie). Chest amplificadôr al à drentis trombis e tambûrs rotatîfs che a zirin, creant un particolâr "efet Doppler" (un tremolant sôn clamât "chorus" o "tremolo") che al dâ al Hammond la sô carateristiche sglonfe, cjalde e vibrante.
== I modei plui famôs ==
Il model plui innomenât e copiat de storie al è sigûr il Hammond B-3, in particolâr chê prodotte jenfri i agns '50 e i agns '70. Ancje se la dote Hammond e à piars la sô indipendence tal 1985, il sôn dal B-3 al ven ancjemò doprât e imitât in mût digjitâl in dutis lis tastieris modernis.
== Vôs coreladis ==
*[[Gospel]]
*[[Musiche soul]]
*[[Musiche jazz]]
*[[Musiche rock]]
*[[Laurens Hammond]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
hyj8dseuf7v2ulv9o83r7ben18e2sh7
X flottiglia MAS
0
14660
184042
2026-07-15T15:26:22Z
Santefoscje73
11500
Santefoscje73 al à spostât la pagjine [[X flottiglia MAS]] a [[Xª Flottiglia MAS (RSI)]]: Titolo errato
184042
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA [[Xª Flottiglia MAS (RSI)]]
s9h9konvv02wwb4s70wwsmbyrz80dzi
Van der Graaf Generator
0
14661
184045
2026-07-15T16:51:02Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Van der Graaf Generator.jpg|250px|miniatura|destra|Guy Evans e Hugh Benton in concert a Ottawa tal 2008]] '''I Van der Graaf Generator''' a son une clape di [Progressive rock|rock progressîf]] britanic, nassût a Manchester tal 1967. Fondade dal cjantautôr e polistrumentist '''Peter Hammill''' e dal batarist '''Guy Evans''', il grup al è cognossût par un sound scûr, compless e dramatic, caraterizât in mût fuart de assence de ghitare soliste te plui part de sô...
184045
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Van der Graaf Generator.jpg|250px|miniatura|destra|Guy Evans e Hugh Benton in concert a Ottawa tal 2008]]
'''I Van der Graaf Generator''' a son une clape di [Progressive rock|rock progressîf]] britanic, nassût a Manchester tal 1967.
Fondade dal cjantautôr e polistrumentist '''Peter Hammill''' e dal batarist '''Guy Evans''', il grup al è cognossût par un sound scûr, compless e dramatic, caraterizât in mût fuart de assence de ghitare soliste te plui part de sô cariere, un ròl rimplaçât dal [[organ Hammond]] di '''Hugh Banton''' e dai sassofons eletricofonâts di '''David Jackson'''.
Al è considerât un dai grups plui influents e d'avanguardie dal progressive rock classic, cun tescj leteraris e esistenziâi e une energjie espressioniste che e à anticipât ancje ciertis atmosferis dal punk e de musiche dark.
[[Figure:Van der Graaf Generator band logo.png|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]]
== Storie ==
=== Lis origjins (1967-1969) ===
[[Figure:Vandergraaf Plumpton.jpg|250px|miniatura|destra|Le clape in concert tal 1970]]
Il grup al nâs a Manchester de union di Peter Hammill e Judge Smith (che al varès lassât la clape svelts). Il non dal grup al è un omaç (cun un piçul sbali di scriture) al gjenaradôr eletrostatic inventât dal fisic Robert J. Van de Graaff.
Daspò dal prin singul, il grup al regjistre tal 1969 il prin album, ''The Aerosol Grey Machine'', inorigjin pensât come disc solist di Hammill ma publicât a non dal grup par resons di contrat discografic.
=== La etât d'aur (1970-1971) ===
Cun la jentrade dal sassofonist David Jackson, la formazion classiche (Hammill, Banton, Jackson, Evans) e cjate il so sound carateristic. Jenfri il 1970 e il 1971, il grup al regjistre trê albums fondamentâls dal rock progressîf:
*''The Least We Can Do Is Wave to Each Other'' (1970)
*''H, to He, Who Am the Only One'' (1970), che al vjôt la partecipazion di Robert Fripp, ghitarist dai [[King Crimson]].
*''Pawn Hearts'' (1971), considerât une opare mestre in assolût, caraterizât de suite monumentâl ''"A Plague of Lighthouse Keepepers"''. In Italie, il disc al varà un sucês clamorôs, rivant al prin puest des classifichis di vendite.
Tuttavia, par vie de stancherie e dai debits, il grup si disfe tal 1972.
=== Le tornade e la trilogjie (1975-1978) ===
[[Figure:Van der Graaf Generator 1976 (2) (4420834823).jpg|250px|miniatura|destra|In concert tal 1976]]
Tal 1975, Peter Hammill al clame ducj i components de clape par une reunion straordinarie. Jenfri un an e mieç, il grup al regjistre un altri tritic di grancj albums scûrs e tusts: ''Godbluff'' (1975), ''Still Life'' (1976) e ''World Record'' (1976).
Daspò de jessite di Banton e Jackson, Hammill e Evans a cambian la formazion tal 1977, scurtant il non in "Van der Graaf" e regjistrant l'album live ''Vital'' (1978), caraterizât di un ritem violent e aspro, simfonic e punk tal stes timp, prime di disfâsi di gnûf.
=== La reunion (2005-al dì di vuê) ===
Tal 2005, la formazion classiche a quatri e torne insiemit par un concert storic a Londra e par un gnûf album, ''Present''. Scomençâ dal 2006, daspò de jessite definitive di David Jackson, il grup al continue a fâ spetacui e a regjistrâ discs come trio (Hammill, Banton, Evans), tignint vîf un sound svelt, sperimentâl e cence mediazions.
== Carateristichis musicâls ==
[[Figure:Van der Graaf Generator live at Brewhouse, Gothenburg 2021-10-28 - 7176.jpg|250px|miniatura|destra|I Van der Graaf Generator tal 2018]]
A diference de maiôr part des clapis progressive de epoche (come i [[Genesis]] o i [[Yes]]), i Van der Graaf Generator no dopravin tessere melodiis dolcis o contis di flabis. La sô musiche e jere caraterizâde di:
*'''La vôs di Peter Hammill:''' dramatica, teatrâl, capable di passâ dal cjant dolç, a l'orazion fevelâde, fin a berlis disperâts.
*'''L'ûs dal Hammond e de eletroniche:''' Hugh Banton, grant inzegnîr e costrutôr di organs, al doprave l'organ Hammond in maniere vonde inusuâl.Al faseve passâ il sun drentis efiets (come distorsôrs, wah-wah e delay), dant a la clape un mûr di sôn bas, simile a chel di un'orchestre gotiche.
*'''I sassofons amplificâts:''' David Jackson al jere famôs par sonâ doi sassofons (tenor e alt) tal stes timp (stîl cjapât dal jazzist Rahsaan Roland Kirk), doprant dople eletroniche par rindi il sôn de sô armoniche violent e paron di un sintetisadôr.
== Discografie ==
1969 – ''The Aerosol Grey Machine''
1970 – ''The Least We Can Do Is Wave to Each Other''
1970 – ''H, to He, Who Am the Only One''
1971 – ''Pawn Hearts''
1975 – ''Godbluff''
1976 – ''Still Life''
1976 – ''World Record''
1977 – ''The Quiet Zone/The Pleasure Dome''
2005 – ''Present''
2008 – ''Trisector''
2011 – ''A Grounding in Numbers''
2012 – ''ALT''
2016 – ''Do Not Disturb''
== Vôs coreladis ==
[[Organ Hammond]]
[[Musiche rock]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Grupts musicâi]]
eusr2y5luecho8iczhwzq8l16pm4k0a
184046
184045
2026-07-15T16:51:46Z
Santefoscje73
11500
184046
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Van der Graaf Generator.jpg|250px|miniatura|destra|Guy Evans e Hugh Benton in concert a Ottawa tal 2008]]
'''I Van der Graaf Generator''' a son une clape di [[Progressive rock|rock progressîf]] britanic, nassût a Manchester tal 1967.
Fondade dal cjantautôr e polistrumentist '''Peter Hammill''' e dal batarist '''Guy Evans''', il grup al è cognossût par un sound scûr, compless e dramatic, caraterizât in mût fuart de assence de ghitare soliste te plui part de sô cariere, un ròl rimplaçât dal [[organ Hammond]] di '''Hugh Banton''' e dai sassofons eletricofonâts di '''David Jackson'''.
Al è considerât un dai grups plui influents e d'avanguardie dal progressive rock classic, cun tescj leteraris e esistenziâi e une energjie espressioniste che e à anticipât ancje ciertis atmosferis dal punk e de musiche dark.
[[Figure:Van der Graaf Generator band logo.png|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]]
== Storie ==
=== Lis origjins (1967-1969) ===
[[Figure:Vandergraaf Plumpton.jpg|250px|miniatura|destra|Le clape in concert tal 1970]]
Il grup al nâs a Manchester de union di Peter Hammill e Judge Smith (che al varès lassât la clape svelts). Il non dal grup al è un omaç (cun un piçul sbali di scriture) al gjenaradôr eletrostatic inventât dal fisic Robert J. Van de Graaff.
Daspò dal prin singul, il grup al regjistre tal 1969 il prin album, ''The Aerosol Grey Machine'', inorigjin pensât come disc solist di Hammill ma publicât a non dal grup par resons di contrat discografic.
=== La etât d'aur (1970-1971) ===
Cun la jentrade dal sassofonist David Jackson, la formazion classiche (Hammill, Banton, Jackson, Evans) e cjate il so sound carateristic. Jenfri il 1970 e il 1971, il grup al regjistre trê albums fondamentâls dal rock progressîf:
*''The Least We Can Do Is Wave to Each Other'' (1970)
*''H, to He, Who Am the Only One'' (1970), che al vjôt la partecipazion di Robert Fripp, ghitarist dai [[King Crimson]].
*''Pawn Hearts'' (1971), considerât une opare mestre in assolût, caraterizât de suite monumentâl ''"A Plague of Lighthouse Keepepers"''. In Italie, il disc al varà un sucês clamorôs, rivant al prin puest des classifichis di vendite.
Tuttavia, par vie de stancherie e dai debits, il grup si disfe tal 1972.
=== Le tornade e la trilogjie (1975-1978) ===
[[Figure:Van der Graaf Generator 1976 (2) (4420834823).jpg|250px|miniatura|destra|In concert tal 1976]]
Tal 1975, Peter Hammill al clame ducj i components de clape par une reunion straordinarie. Jenfri un an e mieç, il grup al regjistre un altri tritic di grancj albums scûrs e tusts: ''Godbluff'' (1975), ''Still Life'' (1976) e ''World Record'' (1976).
Daspò de jessite di Banton e Jackson, Hammill e Evans a cambian la formazion tal 1977, scurtant il non in "Van der Graaf" e regjistrant l'album live ''Vital'' (1978), caraterizât di un ritem violent e aspro, simfonic e punk tal stes timp, prime di disfâsi di gnûf.
=== La reunion (2005-al dì di vuê) ===
Tal 2005, la formazion classiche a quatri e torne insiemit par un concert storic a Londra e par un gnûf album, ''Present''. Scomençâ dal 2006, daspò de jessite definitive di David Jackson, il grup al continue a fâ spetacui e a regjistrâ discs come trio (Hammill, Banton, Evans), tignint vîf un sound svelt, sperimentâl e cence mediazions.
== Carateristichis musicâls ==
[[Figure:Van der Graaf Generator live at Brewhouse, Gothenburg 2021-10-28 - 7176.jpg|250px|miniatura|destra|I Van der Graaf Generator tal 2018]]
A diference de maiôr part des clapis progressive de epoche (come i [[Genesis]] o i [[Yes]]), i Van der Graaf Generator no dopravin tessere melodiis dolcis o contis di flabis. La sô musiche e jere caraterizâde di:
*'''La vôs di Peter Hammill:''' dramatica, teatrâl, capable di passâ dal cjant dolç, a l'orazion fevelâde, fin a berlis disperâts.
*'''L'ûs dal Hammond e de eletroniche:''' Hugh Banton, grant inzegnîr e costrutôr di organs, al doprave l'organ Hammond in maniere vonde inusuâl.Al faseve passâ il sun drentis efiets (come distorsôrs, wah-wah e delay), dant a la clape un mûr di sôn bas, simile a chel di un'orchestre gotiche.
*'''I sassofons amplificâts:''' David Jackson al jere famôs par sonâ doi sassofons (tenor e alt) tal stes timp (stîl cjapât dal jazzist Rahsaan Roland Kirk), doprant dople eletroniche par rindi il sôn de sô armoniche violent e paron di un sintetisadôr.
== Discografie ==
1969 – ''The Aerosol Grey Machine''
1970 – ''The Least We Can Do Is Wave to Each Other''
1970 – ''H, to He, Who Am the Only One''
1971 – ''Pawn Hearts''
1975 – ''Godbluff''
1976 – ''Still Life''
1976 – ''World Record''
1977 – ''The Quiet Zone/The Pleasure Dome''
2005 – ''Present''
2008 – ''Trisector''
2011 – ''A Grounding in Numbers''
2012 – ''ALT''
2016 – ''Do Not Disturb''
== Vôs coreladis ==
[[Organ Hammond]]
[[Musiche rock]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Grupts musicâi]]
nhl0b2c2i0nncmnqmcqshnwpz9iahxc
184047
184046
2026-07-15T16:53:20Z
Santefoscje73
11500
/* Vôs coreladis */
184047
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Van der Graaf Generator.jpg|250px|miniatura|destra|Guy Evans e Hugh Benton in concert a Ottawa tal 2008]]
'''I Van der Graaf Generator''' a son une clape di [[Progressive rock|rock progressîf]] britanic, nassût a Manchester tal 1967.
Fondade dal cjantautôr e polistrumentist '''Peter Hammill''' e dal batarist '''Guy Evans''', il grup al è cognossût par un sound scûr, compless e dramatic, caraterizât in mût fuart de assence de ghitare soliste te plui part de sô cariere, un ròl rimplaçât dal [[organ Hammond]] di '''Hugh Banton''' e dai sassofons eletricofonâts di '''David Jackson'''.
Al è considerât un dai grups plui influents e d'avanguardie dal progressive rock classic, cun tescj leteraris e esistenziâi e une energjie espressioniste che e à anticipât ancje ciertis atmosferis dal punk e de musiche dark.
[[Figure:Van der Graaf Generator band logo.png|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]]
== Storie ==
=== Lis origjins (1967-1969) ===
[[Figure:Vandergraaf Plumpton.jpg|250px|miniatura|destra|Le clape in concert tal 1970]]
Il grup al nâs a Manchester de union di Peter Hammill e Judge Smith (che al varès lassât la clape svelts). Il non dal grup al è un omaç (cun un piçul sbali di scriture) al gjenaradôr eletrostatic inventât dal fisic Robert J. Van de Graaff.
Daspò dal prin singul, il grup al regjistre tal 1969 il prin album, ''The Aerosol Grey Machine'', inorigjin pensât come disc solist di Hammill ma publicât a non dal grup par resons di contrat discografic.
=== La etât d'aur (1970-1971) ===
Cun la jentrade dal sassofonist David Jackson, la formazion classiche (Hammill, Banton, Jackson, Evans) e cjate il so sound carateristic. Jenfri il 1970 e il 1971, il grup al regjistre trê albums fondamentâls dal rock progressîf:
*''The Least We Can Do Is Wave to Each Other'' (1970)
*''H, to He, Who Am the Only One'' (1970), che al vjôt la partecipazion di Robert Fripp, ghitarist dai [[King Crimson]].
*''Pawn Hearts'' (1971), considerât une opare mestre in assolût, caraterizât de suite monumentâl ''"A Plague of Lighthouse Keepepers"''. In Italie, il disc al varà un sucês clamorôs, rivant al prin puest des classifichis di vendite.
Tuttavia, par vie de stancherie e dai debits, il grup si disfe tal 1972.
=== Le tornade e la trilogjie (1975-1978) ===
[[Figure:Van der Graaf Generator 1976 (2) (4420834823).jpg|250px|miniatura|destra|In concert tal 1976]]
Tal 1975, Peter Hammill al clame ducj i components de clape par une reunion straordinarie. Jenfri un an e mieç, il grup al regjistre un altri tritic di grancj albums scûrs e tusts: ''Godbluff'' (1975), ''Still Life'' (1976) e ''World Record'' (1976).
Daspò de jessite di Banton e Jackson, Hammill e Evans a cambian la formazion tal 1977, scurtant il non in "Van der Graaf" e regjistrant l'album live ''Vital'' (1978), caraterizât di un ritem violent e aspro, simfonic e punk tal stes timp, prime di disfâsi di gnûf.
=== La reunion (2005-al dì di vuê) ===
Tal 2005, la formazion classiche a quatri e torne insiemit par un concert storic a Londra e par un gnûf album, ''Present''. Scomençâ dal 2006, daspò de jessite definitive di David Jackson, il grup al continue a fâ spetacui e a regjistrâ discs come trio (Hammill, Banton, Evans), tignint vîf un sound svelt, sperimentâl e cence mediazions.
== Carateristichis musicâls ==
[[Figure:Van der Graaf Generator live at Brewhouse, Gothenburg 2021-10-28 - 7176.jpg|250px|miniatura|destra|I Van der Graaf Generator tal 2018]]
A diference de maiôr part des clapis progressive de epoche (come i [[Genesis]] o i [[Yes]]), i Van der Graaf Generator no dopravin tessere melodiis dolcis o contis di flabis. La sô musiche e jere caraterizâde di:
*'''La vôs di Peter Hammill:''' dramatica, teatrâl, capable di passâ dal cjant dolç, a l'orazion fevelâde, fin a berlis disperâts.
*'''L'ûs dal Hammond e de eletroniche:''' Hugh Banton, grant inzegnîr e costrutôr di organs, al doprave l'organ Hammond in maniere vonde inusuâl.Al faseve passâ il sun drentis efiets (come distorsôrs, wah-wah e delay), dant a la clape un mûr di sôn bas, simile a chel di un'orchestre gotiche.
*'''I sassofons amplificâts:''' David Jackson al jere famôs par sonâ doi sassofons (tenor e alt) tal stes timp (stîl cjapât dal jazzist Rahsaan Roland Kirk), doprant dople eletroniche par rindi il sôn de sô armoniche violent e paron di un sintetisadôr.
== Discografie ==
1969 – ''The Aerosol Grey Machine''
1970 – ''The Least We Can Do Is Wave to Each Other''
1970 – ''H, to He, Who Am the Only One''
1971 – ''Pawn Hearts''
1975 – ''Godbluff''
1976 – ''Still Life''
1976 – ''World Record''
1977 – ''The Quiet Zone/The Pleasure Dome''
2005 – ''Present''
2008 – ''Trisector''
2011 – ''A Grounding in Numbers''
2012 – ''ALT''
2016 – ''Do Not Disturb''
== Vôs coreladis ==
*[[Organ Hammond]]
*[[Musiche rock]]
*[[Progressive rock]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Grupts musicâi]]
skwe56go2z60evmuwalrepu4vy92wil
Ghitare eletriche
0
14662
184048
2026-07-15T17:09:53Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Yngwie Malmsteen's electric guitar.jpg|250px|miniatura|destra|Une Fender Stratoaster]] '''La ghitare eletriche''' e je un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (clamâts par solit pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]] che al rint il sôn scoltabil e potent. Figure:Range guitar.svg|250px|miniatura|destra|Estension des notis de gh...
184048
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Yngwie Malmsteen's electric guitar.jpg|250px|miniatura|destra|Une Fender Stratoaster]]
'''La ghitare eletriche''' e je un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (clamâts par solit pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]] che al rint il sôn scoltabil e potent.
[[Figure:Range guitar.svg|250px|miniatura|destra|Estension des notis de ghitare eletriche]]
Nassude inte prime mitât dal [[secul XX]], la ghitare eletriche e à cambiât par simpri la storie de musiche popolâr, deventant il simbul e lo strument plui impuartant dal [[rock and roll]], de [[musiche rock|musiche rock]] (cun ducj i siei sotgjenars), dal [[musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e cun dople impurtance ancje tal [[musiche jazz|jazz]] e tal [[funk]].
== Cemût che funzione ==
[[Figure:Guitar Epiphone 01.jpg|150px|miniatura|destra|Une ghitere Epiphone]]
A diference de ghitare acustiche, che e dopre la casse armoniche par rindi il sôn rinfuarçât, la ghitare eletriche (soredut chê a cuarp solit, clamâde solid body) si base scuasit dal dut su la eletroniche:
*'''I pickups (rilevadôrs):''' a son magnetis involuçâts cun di un fîl di ram une vore sutil. Cuandis che lis cuardis di metâl de ghitare a vibrin, a disturbe il cjamp magnetic dal pickup, gjenerant une piçule tension eletriche de stesse frecuence de note sonâde.
*'''I seletôrs e i potenziometris:''' su la casse de ghitare a son botons par sielzi cuali pickups doprâ (chel al manic al dâ un sôn cjalt e sglonf, chel al puint al dâ un sôn svelt e “saurît”) e par regulâ il volum e il timbri (ton).
*'''L'amplificadôr:''' il debil signâl eletric al va, par mieç di un cjâf, tal amplificadôr che al rint il sôn fuart. Cul timp, i ghitaris a àn tacât a doprâ la distorsion (sovrecjariant lis valvolis dal amplificadôr) e dople efiets eletromecanics e digjitâi (come delay, reverb e chorus) par creâ gnovis sonoritâts.
== Storie ==
=== Lis origjins (1930-1940) === La ghitare eletriche e nâs par un bisugne di volum. Inte epoche des big bands di jazz, la ghitare acustiche no rivave a fâsi scoltâ in mût suficent parsore dai struments a vint e de batarie.
Il prin a brevêtâ un pickup magnetic funzionant al è stât George Beauchamp tal 1931, insiemit cun Adolph Rickenbacker. Il so prin strument al è stât la clame "Frying Pan" (la padiele), une ghitare lap steel di aluminî. Tal 1936, la dote Gibson e à presentât la ES-150, la prime ghitare eletriche a casse armoniche (archtop) di grant sucês, rindude innomenâde dal ghitarist di jazz Charlie Christian.
=== La rivoluzion dal "solid body" (1950) ===
Il limit des ghitaris a casse armoniche al jere l'efet larsen (il sivil di tornament o feedback), che al deventave insostenibîl a colps di volum alts. Par chest, si è tacât a pensâ a ghitaris fatiis di un toc di len sut e dûr.
*'''Fender:''' Tal 1950, Leo Fender (che nol jere un ghitarist ma un tecnic radio) al à creât la Broadcaster (deventâde daspo’ la famose Fender Telecaster), la prime ghitare solid body prodote in serie. Tal 1954, Fender al à lanciât la Fender Stratocaster, dotâde di trê pickups e di un innovatîf sisteme di vibrat (la leve dal tremolo), deventant la ghitare plui iconiche de storie.
*'''Gibson:''' Par rispuindi a Fender, la Gibson e à colât la sô ghitare solid body in colaborazion cul famôs ghitarist Les Paul. Tal 1952 e nâs la Gibson Les Paul, un prodot di alt nivel artistic, caraterizât di un sôn cjalt, lung e potent, soredut daspò de introduzion dai pickups humbucker (a dople bobine, inventâts di Seth Lover) che a eliminavin i sivilis di sfont.
== I modei plui famôs ==
* Fender Stratocaster: doprâde di artiscj come Jimi Hendrix, Eric Clapton, David Gilmour e Stevie Ray Vaughan.
* Gibson Les Paul: simbul dal hard rock, sonâde di Jimmy Page (Led Zeppelin), Slash (Guns N' Roses) e Bob Marley.
* Fender Telecaster: doprâde tal country e tal rock di Bruce Springsteen e Keith Richards.
* Gibson SG (Solid Guitar / Diavoletto): famose pes sôs "cuarnis" e doprâde di Angus Young (AC/DC).
== Vôs coreladis ==
*[[Struments musicâi]]
*[[Musiche rock]]
*[[Rock and roll]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Organ Hammond]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
d2wmiejcmug0g1vyjsyx1xmn26x7tpw
184052
184048
2026-07-15T17:27:59Z
Santefoscje73
11500
Santefoscje73 al à spostât la pagjine [[Chitare eletriche]] a [[Ghitare eletriche]]
184048
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Yngwie Malmsteen's electric guitar.jpg|250px|miniatura|destra|Une Fender Stratoaster]]
'''La ghitare eletriche''' e je un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (clamâts par solit pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]] che al rint il sôn scoltabil e potent.
[[Figure:Range guitar.svg|250px|miniatura|destra|Estension des notis de ghitare eletriche]]
Nassude inte prime mitât dal [[secul XX]], la ghitare eletriche e à cambiât par simpri la storie de musiche popolâr, deventant il simbul e lo strument plui impuartant dal [[rock and roll]], de [[musiche rock|musiche rock]] (cun ducj i siei sotgjenars), dal [[musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e cun dople impurtance ancje tal [[musiche jazz|jazz]] e tal [[funk]].
== Cemût che funzione ==
[[Figure:Guitar Epiphone 01.jpg|150px|miniatura|destra|Une ghitere Epiphone]]
A diference de ghitare acustiche, che e dopre la casse armoniche par rindi il sôn rinfuarçât, la ghitare eletriche (soredut chê a cuarp solit, clamâde solid body) si base scuasit dal dut su la eletroniche:
*'''I pickups (rilevadôrs):''' a son magnetis involuçâts cun di un fîl di ram une vore sutil. Cuandis che lis cuardis di metâl de ghitare a vibrin, a disturbe il cjamp magnetic dal pickup, gjenerant une piçule tension eletriche de stesse frecuence de note sonâde.
*'''I seletôrs e i potenziometris:''' su la casse de ghitare a son botons par sielzi cuali pickups doprâ (chel al manic al dâ un sôn cjalt e sglonf, chel al puint al dâ un sôn svelt e “saurît”) e par regulâ il volum e il timbri (ton).
*'''L'amplificadôr:''' il debil signâl eletric al va, par mieç di un cjâf, tal amplificadôr che al rint il sôn fuart. Cul timp, i ghitaris a àn tacât a doprâ la distorsion (sovrecjariant lis valvolis dal amplificadôr) e dople efiets eletromecanics e digjitâi (come delay, reverb e chorus) par creâ gnovis sonoritâts.
== Storie ==
=== Lis origjins (1930-1940) === La ghitare eletriche e nâs par un bisugne di volum. Inte epoche des big bands di jazz, la ghitare acustiche no rivave a fâsi scoltâ in mût suficent parsore dai struments a vint e de batarie.
Il prin a brevêtâ un pickup magnetic funzionant al è stât George Beauchamp tal 1931, insiemit cun Adolph Rickenbacker. Il so prin strument al è stât la clame "Frying Pan" (la padiele), une ghitare lap steel di aluminî. Tal 1936, la dote Gibson e à presentât la ES-150, la prime ghitare eletriche a casse armoniche (archtop) di grant sucês, rindude innomenâde dal ghitarist di jazz Charlie Christian.
=== La rivoluzion dal "solid body" (1950) ===
Il limit des ghitaris a casse armoniche al jere l'efet larsen (il sivil di tornament o feedback), che al deventave insostenibîl a colps di volum alts. Par chest, si è tacât a pensâ a ghitaris fatiis di un toc di len sut e dûr.
*'''Fender:''' Tal 1950, Leo Fender (che nol jere un ghitarist ma un tecnic radio) al à creât la Broadcaster (deventâde daspo’ la famose Fender Telecaster), la prime ghitare solid body prodote in serie. Tal 1954, Fender al à lanciât la Fender Stratocaster, dotâde di trê pickups e di un innovatîf sisteme di vibrat (la leve dal tremolo), deventant la ghitare plui iconiche de storie.
*'''Gibson:''' Par rispuindi a Fender, la Gibson e à colât la sô ghitare solid body in colaborazion cul famôs ghitarist Les Paul. Tal 1952 e nâs la Gibson Les Paul, un prodot di alt nivel artistic, caraterizât di un sôn cjalt, lung e potent, soredut daspò de introduzion dai pickups humbucker (a dople bobine, inventâts di Seth Lover) che a eliminavin i sivilis di sfont.
== I modei plui famôs ==
* Fender Stratocaster: doprâde di artiscj come Jimi Hendrix, Eric Clapton, David Gilmour e Stevie Ray Vaughan.
* Gibson Les Paul: simbul dal hard rock, sonâde di Jimmy Page (Led Zeppelin), Slash (Guns N' Roses) e Bob Marley.
* Fender Telecaster: doprâde tal country e tal rock di Bruce Springsteen e Keith Richards.
* Gibson SG (Solid Guitar / Diavoletto): famose pes sôs "cuarnis" e doprâde di Angus Young (AC/DC).
== Vôs coreladis ==
*[[Struments musicâi]]
*[[Musiche rock]]
*[[Rock and roll]]
*[[Rhythm and blues]]
*[[Organ Hammond]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
d2wmiejcmug0g1vyjsyx1xmn26x7tpw
Musiche country
0
14663
184050
2026-07-15T17:24:54Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:George Strait on stage.jpg|250px|miniatura|destra|George Strait , il Re dal Country]] '''La musiche country''' (clamâde ancje dome '''country''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] (soredut tes regjons dal Sud) inte prime metât dal [[secul XX]] (ator dai agns '20). Al è nassût de fusion de musiche tradizionâl (folk) puartade dai imigrâts europeans (soredut irlandês, scozês e inglês) cun elements de musiche afrom...
184050
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:George Strait on stage.jpg|250px|miniatura|destra|George Strait , il Re dal Country]]
'''La musiche country''' (clamâde ancje dome '''country''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] (soredut tes regjons dal Sud) inte prime metât dal [[secul XX]] (ator dai agns '20).
Al è nassût de fusion de musiche tradizionâl (folk) puartade dai imigrâts europeans (soredut irlandês, scozês e inglês) cun elements de musiche afromerecane, in particolâr de melodie dal [[musiche blues|blues]] e dai cjants spirituâi.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche country e je caraterizâde di une narrative fuarte, cun tescj che a contin in mût diret la vite di ogni dì, storîs e contis che fevelin di lavôr, di storîs d'amôr, di sperance e de realtât des classis plui popolârs. I struments tipics de tradizion country a son:
*'''La ghitare (acustiche e eletriche):''' la base armoniche dal gjenar. Cul timp, la [[ghitare eletriche]] e à cjapât un ròl dominant, soredut tal country rock.
*'''Il violin (doprat cul non di fiddle):''' strument simbul des balladis e dal ritmi dal bal tradizionâl.
*'''Il banjo e il mandolin:''' struments a cuarde fondamentâls soredut tal stîl bluegrass, caraterizâts di un sôn svelt e brantât.
*'''La pedal steel guitar:''' une particolâr ghitare struturade orizontâl cun di un piçul colput di pedâi e lievis, deventâde il sound plui carateristic, sglonf e malenconic dal country moderni.
== Storie ==
=== Lis origjins (1920-1930) ===
La musiche country e à tacât a jessi regjistrâde ator dal 1920. Figuris fondamentâls di chest periodi a son stadis la '''Carter Family''' (che e à racuelt i inis e i cjants folk de tradizion des montagnis Appalachis) e '''Jimmie Rodgers''', cognossût par i siei svelts yodels (la alternance de vôs) e per sô fusion cul blues.
Tal 1925, a Nashville, tal Tennessee, al à tacât a jessi trasmetût il programm radiofonic ''Grand Ole Opry'', un spetacul di musiche live che al varà un impat incalculabil tal dâ fûc e visibilitât al gjenar. Nashville e deventarà la capitale indiscusse de musiche country.
=== L'etât d'aur e il "Honky Tonk" (1940-1950) ===
Cun la seconde vuere mondiâl, il country si è slargjât fûr dai cunfins dal Sud. In chest periodi al nâs il stîl '''Honky Tonk''', caraterizât di un sôn plui ruspi, fat par jessi sonât tai bar dai carantans (i honky tonks), cun tescj plui dramatics e reâi.
La icone absolute di cheste epoche al è stât '''Hank Williams''', autôr di cjançons deventadis storichis come ''"Your Cheatin' Heart"'' e ''"I'm So Lonesome I Could Cry"''. In chestis stessis decadis, Bill Monroe al à inventât il stîl Bluegrass, un mût ritemic e svelt di sonâ la musiche acustiche di tradizion irlandese.
=== Il sound di Nashville e la ribelion dal "Outlaw Country" (1960-1970) ===
Tai agns '60, par fâ rispuindi il country a la svelte ascesa dal rock and roll, la dote di Nashville e à creât un sound plui net, melodici e curât (il Nashville Sound), doprant orchestrazions e coris (un esempli e je la cjantante Patsy Cline).
Par reazion a chest stîl considerât masse "cumiziâl" e comerciâl, diviersis artiscj a àn dât il via al moviment Outlaw Country (country fûr-de-lei) tai agns '70. Personaçs come '''Waylon Jennings''', '''Willie Nelson''' e il storic '''Johnny Cash''' (che al à unît country, rockabilly e folk, combatint drentis i siei tescj ancje pe riforme des presons e pai diredis dai natîfs americans) a àn puartât un sound crût, indipendent e ribel.
=== Svilups cundiplui (dai agns '90 al dì di vuê) ===
A partî dai agns '90, la musiche country e à cognossût un gnûf e grant sucês comerciâl cun artiscj capabilis di unî la tradizion cun elements pop e rock de epoche moderne (il Country Pop), come '''Garth Brooks''' (autôr di un numar inassolût di vendite di discs) e la cjantante canadese '''Shania Twain'''.
Ancje se in Europe al è un gjenar plui di nicole, intai Stâts Unîts il country al è restât un dai pilastris de culture popolâr, deventant doplement la base pe formazion di gnovis gjenerazions di artiscj pop (come i prins albums di '''Taylor Swift''').
== Vôs coreladis ==
[[Musiche rock]]
[[Rock and roll]]
[[Ghitare eletriche]]
[[Rhythm and blues]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
msq8cmgfyiao150ahz65zvdmnsahtj8
184051
184050
2026-07-15T17:25:52Z
Santefoscje73
11500
184051
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:George Strait on stage.jpg|250px|miniatura|destra|George Strait , il Re dal Country]]
'''La musiche country''' (clamâde ancje dome '''country''') e je un gjenar di [[musiche]] popolâr nassût tai [[Stâts Unîts di Americhe]] (soredut tes regjons dal Sud) inte prime metât dal [[secul XX]] (ator dai agns '20).
Al è nassût de fusion de musiche tradizionâl (folk) puartade dai imigrâts europeans (soredut irlandês, scozês e inglês) cun elements de musiche afromerecane, in particolâr de melodie dal [[musiche blues|blues]] e dai cjants spirituâi.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche country e je caraterizâde di une narrative fuarte, cun tescj che a contin in mût diret la vite di ogni dì, storîs e contis che fevelin di lavôr, di storîs d'amôr, di sperance e de realtât des classis plui popolârs. I struments tipics de tradizion country a son:
*'''La ghitare (acustiche e eletriche):''' la base armoniche dal gjenar. Cul timp, la [[Ghitare eletriche|ghitare eletriche]] e à cjapât un ròl dominant, soredut tal country rock.
*'''Il violin (doprat cul non di fiddle):''' strument simbul des balladis e dal ritmi dal bal tradizionâl.
*'''Il banjo e il mandolin:''' struments a cuarde fondamentâls soredut tal stîl bluegrass, caraterizâts di un sôn svelt e brantât.
*'''La pedal steel guitar:''' une particolâr ghitare struturade orizontâl cun di un piçul colput di pedâi e lievis, deventâde il sound plui carateristic, sglonf e malenconic dal country moderni.
== Storie ==
=== Lis origjins (1920-1930) ===
La musiche country e à tacât a jessi regjistrâde ator dal 1920. Figuris fondamentâls di chest periodi a son stadis la '''Carter Family''' (che e à racuelt i inis e i cjants folk de tradizion des montagnis Appalachis) e '''Jimmie Rodgers''', cognossût par i siei svelts yodels (la alternance de vôs) e per sô fusion cul blues.
Tal 1925, a Nashville, tal Tennessee, al à tacât a jessi trasmetût il programm radiofonic ''Grand Ole Opry'', un spetacul di musiche live che al varà un impat incalculabil tal dâ fûc e visibilitât al gjenar. Nashville e deventarà la capitale indiscusse de musiche country.
=== L'etât d'aur e il "Honky Tonk" (1940-1950) ===
Cun la seconde vuere mondiâl, il country si è slargjât fûr dai cunfins dal Sud. In chest periodi al nâs il stîl '''Honky Tonk''', caraterizât di un sôn plui ruspi, fat par jessi sonât tai bar dai carantans (i honky tonks), cun tescj plui dramatics e reâi.
La icone absolute di cheste epoche al è stât '''Hank Williams''', autôr di cjançons deventadis storichis come ''"Your Cheatin' Heart"'' e ''"I'm So Lonesome I Could Cry"''. In chestis stessis decadis, Bill Monroe al à inventât il stîl Bluegrass, un mût ritemic e svelt di sonâ la musiche acustiche di tradizion irlandese.
=== Il sound di Nashville e la ribelion dal "Outlaw Country" (1960-1970) ===
Tai agns '60, par fâ rispuindi il country a la svelte ascesa dal rock and roll, la dote di Nashville e à creât un sound plui net, melodici e curât (il Nashville Sound), doprant orchestrazions e coris (un esempli e je la cjantante Patsy Cline).
Par reazion a chest stîl considerât masse "cumiziâl" e comerciâl, diviersis artiscj a àn dât il via al moviment Outlaw Country (country fûr-de-lei) tai agns '70. Personaçs come '''Waylon Jennings''', '''Willie Nelson''' e il storic '''Johnny Cash''' (che al à unît country, rockabilly e folk, combatint drentis i siei tescj ancje pe riforme des presons e pai diredis dai natîfs americans) a àn puartât un sound crût, indipendent e ribel.
=== Svilups cundiplui (dai agns '90 al dì di vuê) ===
A partî dai agns '90, la musiche country e à cognossût un gnûf e grant sucês comerciâl cun artiscj capabilis di unî la tradizion cun elements pop e rock de epoche moderne (il Country Pop), come '''Garth Brooks''' (autôr di un numar inassolût di vendite di discs) e la cjantante canadese '''Shania Twain'''.
Ancje se in Europe al è un gjenar plui di nicole, intai Stâts Unîts il country al è restât un dai pilastris de culture popolâr, deventant doplement la base pe formazion di gnovis gjenerazions di artiscj pop (come i prins albums di '''Taylor Swift''').
== Vôs coreladis ==
[[Musiche rock]]
[[Rock and roll]]
[[Ghitare eletriche]]
[[Rhythm and blues]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture popolâr]]
oto9zukex8o9fcbhibffhogl9vjue3t
Chitare eletriche
0
14664
184053
2026-07-15T17:27:59Z
Santefoscje73
11500
Santefoscje73 al à spostât la pagjine [[Chitare eletriche]] a [[Ghitare eletriche]]
184053
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA [[Ghitare eletriche]]
c1yk3pugvnproyf05ks7uy781w5bpli
Bas eletric
0
14665
184055
2026-07-15T19:02:30Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:70's Fender Jazz Bass.jpg|150px|miniatura|destra|bas eletric a cuatri cuardis Fender Jazz Bass]] '''Il bas eletric''' (clamât ancje dome '''bas''') al è un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) eletronic, dotât di un manic cun tascj (inte plui part dai câs) e di un cuarp di len sut, dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (i pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]]. ...
184055
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:70's Fender Jazz Bass.jpg|150px|miniatura|destra|bas eletric a cuatri cuardis Fender Jazz Bass]]
'''Il bas eletric''' (clamât ancje dome '''bas''') al è un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) eletronic, dotât di un manic cun tascj (inte plui part dai câs) e di un cuarp di len sut, dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (i pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]].
[[Figure:Paul tutmarc.jpg|250px|miniatura|destra|Paul Tutmarc , inventôr dal bas eletric]]
Nassût inte prime metât dal [[secul XX]] par rimplaçâ il [[contrabas]] tradizionâl, il bas eletric al à canbiât par simpri la sezion ritmiche de musiche moderni. Al è un dai struments pilastris dal [[rock and roll]], de [[musiche rock]], dal [[musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]], dal [[musiche soul|soul]], dal [[funk]], dal [[musiche jazz|jazz]] e dal pop.
== Come che al funzione ==
Il bas eletric al è, par struture, une fusion tra la ghitare eletriche e il contrabas. I elements clâfs de sô struturazion a son:
[[Figure:Contrabass range.svg|250px|miniatura|destra|Estension dal bas eletric]]
*'''Lis cuardis:''' di norme a son quatri, intonadis in mi, la, re, sol (la stesse intonazion dal contrabas, une otave plui bas rispiet aes cuatris cuardis plui gravis de ghitare). A esistin ancje modei a cinc o sîs cuardis par slargjâ la estension des gnovis notis.
*'''La tastiere:''' a diference dal contrabas che al è lîs (fretless), il bas eletric al à par solit baretis di metâl clamadis tascj (frets). Chescj tascj a judin il musicist a cjatâ la note precise in mût facil (par chest, il prin bas di Leo Fender al è stât clamât "Precision"). A esistin in mût dople modei sence tascj (fretless bass), che a àn un sôn plui dolç, cjalt e miorât, une vore dongje a chel dal contrabas.
*'''I pickups:''' magnetis collocâts sot des cuardis che a capissin la sô vibrazion de cuarde di metâl e la trasformin in dople tension eletriche.
== Storie ==
=== Lis origjins ===
[[Figure:Bassguitarnotes ITA.svg|250px|miniatura|destra|Posizion des notis su un bas eletric a 4 cuardis acuardât in maniere standard]]
L'esigjence di un bas eletric e nâs ator dai agns '30, cuandis i contrabassiscj des clapis di jazz e swing no podevin fâsi scoltâ in mût suficent parsore dai struments a vint e de batarie. Cundiplui, il contrabas al jere un imprest une vore grant e dificulltôs di puartâ a tôr.
Il prin tentatîf di bas eletric al è stât inventât di Paul Tutmarc tal 1936, cul non di Audiovox Model 736 Bass Fiddle, ma al à vût un piçul sucês de dote.
=== La rivoluzion di Leo Fender (1951) ===
La vere rivoluzion e rivâ tal 1951, cuandis '''Leo Fender''' al à inventât e colât sul marcjât il Fender Precision Bass (o P-Bass). Chest strument al à cambiât in mût complet la storie de musiche: al jere piçul, facil di transpuartâ, dotât di tascj par sonâ in mût "precis" (par chest il so non) e dotât di un pickup magnetic potent.
Tal 1960, Fender al à presentât un altri model storic, il Fender Jazz Bass (o J-Bass), dotât di doi pickups a bobine singule che a davan un sôn plui net e svelt, adât soredut pai aspiets solistics.
== Tecnichis di esecuzion ==
Il bas al ven sonât in dople maniere:
'''Pizzicato (col colp di dêts):''' la tecniche plui classic, dulà che si dople dits (indiç e medi) par sgarfâ lis cuardis.
'''Cul pletri (colp di plettro):''' doprât soredut tal rock e tal punk, par dâ al sôn un atac plui fuart, tust e metalic.
'''Slapping (o slap):''' une tecniche nassûte tal funk (inventâde par solit di Larry Graham) dulà che il poleç al "scassa" la cuarde e l'indiç la "strepe" (pop), creant un sôn une vore ritmic e percussîf.
'''Tapping:''' doprât spes dai bassiscj virtuosis, dulà che si picje la cuarde dretis su la tastiere cul dople dits di ducj e dôs lis mans.
== I modei plui famôs ==
Fender Precision Bass: il prin e il plui imitât, doprât di Steve Harris (Iron Maiden), Roger Waters (Pink Floyd) e James Jamerson (Motown).
Fender Jazz Bass: famôs par la sô versabilitât, sonât di Jaco Pastorius, Marcus Miller e Geddy Lee (Rush).
Rickenbacker 4001: caraterizât di un sôn agresîf e de un design inimitabil, sonât di Lemmy Kilmister (Motorhead) e Paul McCartney (The Beatles).
Music Man StingRay: famôs pal so pickup humbucker e sôn potent, doprât di Flea (Red Hot Chili Peppers).
== Vôs coreladis ==
*[[Contrabas]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Batarie]]
*[[Musiche rock]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
nph6rn6itkgajasznp1gjkeiyk2jct7
184056
184055
2026-07-15T19:03:19Z
Santefoscje73
11500
184056
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:70's Fender Jazz Bass.jpg|150px|miniatura|destra|bas eletric a cuatri cuardis Fender Jazz Bass]]
'''Il bas eletric''' (clamât ancje dome '''bas''') al è un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) eletronic, dotât di un manic cun tascj (inte plui part dai câs) e di un cuarp di len sut, dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (i pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]].
[[Figure:Paul tutmarc.jpg|250px|miniatura|destra|Paul Tutmarc , inventôr dal bas eletric]]
Nassût inte prime metât dal [[secul XX]] par rimplaçâ il [[contrabas]] tradizionâl, il bas eletric al à canbiât par simpri la sezion ritmiche de musiche moderni. Al è un dai struments pilastris dal [[rock and roll]], de [[musiche rock]], dal [[musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]], dal [[musiche soul|soul]], dal [[funk]], dal [[musiche jazz|jazz]] e dal pop.
== Come che al funzione ==
Il bas eletric al è, par struture, une fusion tra la ghitare eletriche e il contrabas. I elements clâfs de sô struturazion a son:
[[Figure:Contrabass range.svg|250px|miniatura|destra|Estension dal bas eletric]]
*'''Lis cuardis:''' di norme a son quatri, intonadis in mi, la, re, sol (la stesse intonazion dal contrabas, une otave plui bas rispiet aes cuatris cuardis plui gravis de ghitare). A esistin ancje modei a cinc o sîs cuardis par slargjâ la estension des gnovis notis.
*'''La tastiere:''' a diference dal contrabas che al è lîs (fretless), il bas eletric al à par solit baretis di metâl clamadis tascj (frets). Chescj tascj a judin il musicist a cjatâ la note precise in mût facil (par chest, il prin bas di Leo Fender al è stât clamât "Precision"). A esistin in mût dople modei sence tascj (fretless bass), che a àn un sôn plui dolç, cjalt e miorât, une vore dongje a chel dal contrabas.
*'''I pickups:''' magnetis collocâts sot des cuardis che a capissin la sô vibrazion de cuarde di metâl e la trasformin in dople tension eletriche.
== Storie ==
=== Lis origjins ===
[[Figure:Bassguitarnotes ITA.svg|300px|miniatura|destra|Posizion des notis su un bas eletric a 4 cuardis acuardât in maniere standard]]
L'esigjence di un bas eletric e nâs ator dai agns '30, cuandis i contrabassiscj des clapis di jazz e swing no podevin fâsi scoltâ in mût suficent parsore dai struments a vint e de batarie. Cundiplui, il contrabas al jere un imprest une vore grant e dificulltôs di puartâ a tôr.
Il prin tentatîf di bas eletric al è stât inventât di Paul Tutmarc tal 1936, cul non di Audiovox Model 736 Bass Fiddle, ma al à vût un piçul sucês de dote.
=== La rivoluzion di Leo Fender (1951) ===
La vere rivoluzion e rivâ tal 1951, cuandis '''Leo Fender''' al à inventât e colât sul marcjât il Fender Precision Bass (o P-Bass). Chest strument al à cambiât in mût complet la storie de musiche: al jere piçul, facil di transpuartâ, dotât di tascj par sonâ in mût "precis" (par chest il so non) e dotât di un pickup magnetic potent.
Tal 1960, Fender al à presentât un altri model storic, il Fender Jazz Bass (o J-Bass), dotât di doi pickups a bobine singule che a davan un sôn plui net e svelt, adât soredut pai aspiets solistics.
== Tecnichis di esecuzion ==
Il bas al ven sonât in dople maniere:
'''Pizzicato (col colp di dêts):''' la tecniche plui classic, dulà che si dople dits (indiç e medi) par sgarfâ lis cuardis.
'''Cul pletri (colp di plettro):''' doprât soredut tal rock e tal punk, par dâ al sôn un atac plui fuart, tust e metalic.
'''Slapping (o slap):''' une tecniche nassûte tal funk (inventâde par solit di Larry Graham) dulà che il poleç al "scassa" la cuarde e l'indiç la "strepe" (pop), creant un sôn une vore ritmic e percussîf.
'''Tapping:''' doprât spes dai bassiscj virtuosis, dulà che si picje la cuarde dretis su la tastiere cul dople dits di ducj e dôs lis mans.
== I modei plui famôs ==
Fender Precision Bass: il prin e il plui imitât, doprât di Steve Harris (Iron Maiden), Roger Waters (Pink Floyd) e James Jamerson (Motown).
Fender Jazz Bass: famôs par la sô versabilitât, sonât di Jaco Pastorius, Marcus Miller e Geddy Lee (Rush).
Rickenbacker 4001: caraterizât di un sôn agresîf e de un design inimitabil, sonât di Lemmy Kilmister (Motorhead) e Paul McCartney (The Beatles).
Music Man StingRay: famôs pal so pickup humbucker e sôn potent, doprât di Flea (Red Hot Chili Peppers).
== Vôs coreladis ==
*[[Contrabas]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Batarie]]
*[[Musiche rock]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
afpnpoopg6xqbtjbr17qfuudwumnz3f
184057
184056
2026-07-15T19:04:36Z
Santefoscje73
11500
/* I modei plui famôs */
184057
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:70's Fender Jazz Bass.jpg|150px|miniatura|destra|bas eletric a cuatri cuardis Fender Jazz Bass]]
'''Il bas eletric''' (clamât ancje dome '''bas''') al è un [[strument musicâl]] a cuardis (un cordofon) eletronic, dotât di un manic cun tascj (inte plui part dai câs) e di un cuarp di len sut, dulà che la vibrazion des cuardis e ven trasformade in segnâi eletrics par mieç di rilevadôrs electromagnetics (i pickups), par po jessi mandade a un [[amplificadôr]].
[[Figure:Paul tutmarc.jpg|250px|miniatura|destra|Paul Tutmarc , inventôr dal bas eletric]]
Nassût inte prime metât dal [[secul XX]] par rimplaçâ il [[contrabas]] tradizionâl, il bas eletric al à canbiât par simpri la sezion ritmiche de musiche moderni. Al è un dai struments pilastris dal [[rock and roll]], de [[musiche rock]], dal [[musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]], dal [[musiche soul|soul]], dal [[funk]], dal [[musiche jazz|jazz]] e dal pop.
== Come che al funzione ==
Il bas eletric al è, par struture, une fusion tra la ghitare eletriche e il contrabas. I elements clâfs de sô struturazion a son:
[[Figure:Contrabass range.svg|250px|miniatura|destra|Estension dal bas eletric]]
*'''Lis cuardis:''' di norme a son quatri, intonadis in mi, la, re, sol (la stesse intonazion dal contrabas, une otave plui bas rispiet aes cuatris cuardis plui gravis de ghitare). A esistin ancje modei a cinc o sîs cuardis par slargjâ la estension des gnovis notis.
*'''La tastiere:''' a diference dal contrabas che al è lîs (fretless), il bas eletric al à par solit baretis di metâl clamadis tascj (frets). Chescj tascj a judin il musicist a cjatâ la note precise in mût facil (par chest, il prin bas di Leo Fender al è stât clamât "Precision"). A esistin in mût dople modei sence tascj (fretless bass), che a àn un sôn plui dolç, cjalt e miorât, une vore dongje a chel dal contrabas.
*'''I pickups:''' magnetis collocâts sot des cuardis che a capissin la sô vibrazion de cuarde di metâl e la trasformin in dople tension eletriche.
== Storie ==
=== Lis origjins ===
[[Figure:Bassguitarnotes ITA.svg|300px|miniatura|destra|Posizion des notis su un bas eletric a 4 cuardis acuardât in maniere standard]]
L'esigjence di un bas eletric e nâs ator dai agns '30, cuandis i contrabassiscj des clapis di jazz e swing no podevin fâsi scoltâ in mût suficent parsore dai struments a vint e de batarie. Cundiplui, il contrabas al jere un imprest une vore grant e dificulltôs di puartâ a tôr.
Il prin tentatîf di bas eletric al è stât inventât di Paul Tutmarc tal 1936, cul non di Audiovox Model 736 Bass Fiddle, ma al à vût un piçul sucês de dote.
=== La rivoluzion di Leo Fender (1951) ===
La vere rivoluzion e rivâ tal 1951, cuandis '''Leo Fender''' al à inventât e colât sul marcjât il Fender Precision Bass (o P-Bass). Chest strument al à cambiât in mût complet la storie de musiche: al jere piçul, facil di transpuartâ, dotât di tascj par sonâ in mût "precis" (par chest il so non) e dotât di un pickup magnetic potent.
Tal 1960, Fender al à presentât un altri model storic, il Fender Jazz Bass (o J-Bass), dotât di doi pickups a bobine singule che a davan un sôn plui net e svelt, adât soredut pai aspiets solistics.
== Tecnichis di esecuzion ==
Il bas al ven sonât in dople maniere:
'''Pizzicato (col colp di dêts):''' la tecniche plui classic, dulà che si dople dits (indiç e medi) par sgarfâ lis cuardis.
'''Cul pletri (colp di plettro):''' doprât soredut tal rock e tal punk, par dâ al sôn un atac plui fuart, tust e metalic.
'''Slapping (o slap):''' une tecniche nassûte tal funk (inventâde par solit di Larry Graham) dulà che il poleç al "scassa" la cuarde e l'indiç la "strepe" (pop), creant un sôn une vore ritmic e percussîf.
'''Tapping:''' doprât spes dai bassiscj virtuosis, dulà che si picje la cuarde dretis su la tastiere cul dople dits di ducj e dôs lis mans.
== I modei plui famôs ==
* '''Fender Precision Bass''': il prin e il plui imitât, doprât di Steve Harris (Iron Maiden), Roger Waters (Pink Floyd) e James Jamerson (Motown).
* '''Fender Jazz Bass''': famôs par la sô versabilitât, sonât di Jaco Pastorius, Marcus Miller e Geddy Lee (Rush).
* '''Rickenbacker 4001''': caraterizât di un sôn agresîf e de un design inimitabil, sonât di Lemmy Kilmister (Motorhead) e Paul McCartney (The Beatles).
* '''Music Man StingRay''': famôs pal so pickup humbucker e sôn potent, doprât di Flea (Red Hot Chili Peppers).
== Vôs coreladis ==
*[[Contrabas]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Batarie]]
*[[Musiche rock]]
*[[Funk]]
[[Categorie:Struments musicâi]]
6hf8974l277zigsyrcu4vuioy1e7nnt
The Rolling Stones
0
14666
184058
2026-07-15T19:51:56Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Rolling Stones 1965.jpg|250px|miniatura|destra|I Rolling Stones tal 1965]] '''I The Rolling Stones''' (scrit spes ancje dome '''Rolling Stones''') a son une clape di [[musiche rock|rock]] britaniche, nassude a [[Londre]] tal [[1962]]. Considerâts un dai grups plui impuartants e influents de storie de musiche popolâr dal [[secul XX]] e dal [[secul XXI]], i Rolling Stones a àn fat nassi, insiemit cun i [[The Beatles|Beatles]], la deventâde "British Invasion" e a...
184058
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Rolling Stones 1965.jpg|250px|miniatura|destra|I Rolling Stones tal 1965]]
'''I The Rolling Stones''' (scrit spes ancje dome '''Rolling Stones''') a son une clape di [[musiche rock|rock]] britaniche, nassude a [[Londre]] tal [[1962]].
Considerâts un dai grups plui impuartants e influents de storie de musiche popolâr dal [[secul XX]] e dal [[secul XXI]], i Rolling Stones a àn fat nassi, insiemit cun i [[The Beatles|Beatles]], la deventâde "British Invasion" e a àn redefinît la figure de clape rock scure, ribele e basâde sul [[musiche blues|blues]].
[[Figure:Rolling Stones at Amsterdam Airport Schiphol (1964) 2.png|250px|miniatura|destra|I Rolling Stones tal aeropuart di Amsterdam tal 1965]]
== Storie ==
=== Lis origjins e la nassite de ribelion (1962-1965) ===
[[Figure:Brian Jones playing sitar.jpg|200px|miniatura|destra|Brian Jones al sune il sitar in "Paint It black".L'ûs dal sitar al fo une vore influent te musiche pscichedeliche che veve cjâpât man in chei agns.]]
Il grup al nâs de union dal cjantant '''Mick Jagger''', dal ghitarist '''Keith Richards''', dal polistrumentist '''Brian Jones''', dal bassist '''Bill Wyman''' e dal batarist '''Charlie Watts'''. Il non al è un omaç a la cjançon “Rollin' Stone” dal innomenât ghitarist di blues [[Muddy Waters]].
Dai siei prins agns, la clape si fâs cognossi cun un “sound “crût e salvadi rispiet a la melodie plui nete des clapis de epoche, deventant svelt la alternative sporcje, rebele e "pericolose" ai Beatles. Tal 1965, cul singul "(I Can't Get No) Satisfaction" (caraterizât dal famôs riff di ghitare distuarte di Richards, creât cul imprest di un fuzzbox), il grup al ricêf un sucês clamorôs in dut il mont, stabilintsi tal dâ fûc al rock and roll moderni.
=== La etât d'aur (1968-1972) ===
[[Figure:Brian-Jones-1965.jpg|250px|miniatura|destra|Brian Jones tal 1965]]
Daspò de jessite e de tragjiche sventure di Brian Jones tal 1969 (rimplaçât dal zovin e bravissim Mick Taylor), la clape e regjistre un dople tritic di oparis mestre che a àn dât la sô sglonfante impronte al rock de epoche:
*''Beggars Banquet'' (1968), caraterizât de cjançon iconiche “Sympathy for the Devil”.
[[Figure:Jagger-Richards.jpg|250px|miniatura|destra|Jagger e Richards tal zuign dal 1972]]
*''Let It Bleed'' (1969), cun cjançons come “Gimme Shelter” e “You Can't Always Get What You Want”.
*''Sticky Fingers'' (1971), cu la sô copertine dissacrante dissegnâde di Andy Warhol e cjançons come “Brown Sugar” e “Wild Horses”.
*''Exile on Main St.'' (1972), un dople disc considerât un dai capilavôrs d'autore in assolût de storie dal rock, fusionant blues, country, gospel e rock.
=== Svilups cundiplui (dai agns '80 al dì di vuê) ===
Scomençâ dal 1975, Mick Taylor al ven rimplaçât dal ghitarist '''Ron Wood''', che al deventarà un component in mût fîs tal grup. Tai agns '80, la clape e dâ fûc a grancj albums di sucês cumiziâl come Tattoo You (1981, cul singul “Start Me Up”) e e devente famose par i siei grancj e colossâi spetacui live tai stadiis, in mût dople d'acordi cuntun public di ogni etât.
Ancje cul passâ dal timp e la tragjiche muart dal storic batarist Charlie Watts tal 2021, i Stones no si son fermâts. Tal 2023 a àn publicât un gnûf album di ineditis, Hackney Diamonds, dante la fuarce de sô identitât e tignint vîf l'aspiet di un dai grups plui longevis e inagjibii dal rock.
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche plui impurtante dal sôn dai Rolling Stones e je la sô indissolubil lidrîs tal blues merecan (Muddy Waters, Robert Johnson, Chuck Berry). I pilastris de sô musiche a son:
*'''La vôs e il carisme di Mick Jagger:''' teatrâl, energjic, animal dal palc e inimitabil esecutôr.
*'''L'intreç de ghitare (weaving):''' la tecniche screade di Keith Richards e Brian Jones (e daspò con Ron Wood) dulà che las dôs ghitaris no son dividudis in mût net tra soliste e ritemiche, ma si fusiunin alternant i ròls in mût continui.
*'''Il ritmi strissinant:''' la base ritemiche biele svelte creade dal bas di Bill Wyman e dal ritem di batarie di Charlie Watts, influenzât dal jazz.
== Discografie essenziâl ==
[[Figure:Rolling Stones - Sticky Fingers.jpg|200px|miniatura|destra|"Sticky Fingers" , l'album dai Stones plui cognossût , opare di Andy Warhol cun il logo dongje]]
1964 – The Rolling Stones
1965 – Out of Our Heads
1968 – Beggars Banquet
1969 – Let It Bleed
1971 – Sticky Fingers
1972 – Exile on Main St.
1978 – Some Girls
1981 – Tattoo You
1994 – Voodoo Lounge
2023 – Hackney Diamonds
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Rock and roll]]
*[[The Beatles]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Musiche blues]]
[[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Clapis musicâi]]
d94la54edwaajxafpkmppacnu7cyrpf
184059
184058
2026-07-15T19:53:16Z
Santefoscje73
11500
184059
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Rolling Stones 1965.jpg|250px|miniatura|destra|I Rolling Stones tal 1965]]
'''I The Rolling Stones''' (scrit spes ancje dome '''Rolling Stones''') a son une clape di [[musiche rock|rock]] britaniche, nassude a [[Londre]] tal [[1962]].
Considerâts un dai grups plui impuartants e influents de storie de musiche popolâr dal [[secul XX]] e dal [[secul XXI]], i Rolling Stones a àn fat nassi, insiemit cun i [[The Beatles|Beatles]], la deventâde "British Invasion" e a àn redefinît la figure de clape rock scure, ribele e basâde sul [[musiche blues|blues]].
[[Figure:Rolling Stones at Amsterdam Airport Schiphol (1964) 2.png|250px|miniatura|destra|I Rolling Stones tal aeropuart di Amsterdam tal 1965]]
== Storie ==
=== Lis origjins e la nassite de ribelion (1962-1965) ===
[[Figure:Brian Jones playing sitar.jpg|200px|miniatura|destra|Brian Jones al sune il sitar in "Paint It black".L'ûs dal sitar al fo une vore influent te musiche pscichedeliche che veve cjâpât man in chei agns.]]
Il grup al nâs de union dal cjantant '''Mick Jagger''', dal ghitarist '''Keith Richards''', dal polistrumentist '''Brian Jones''', dal bassist '''Bill Wyman''' e dal batarist '''Charlie Watts'''. Il non al è un omaç a la cjançon “Rollin' Stone” dal innomenât ghitarist di blues [[Muddy Waters]].
Dai siei prins agns, la clape si fâs cognossi cun un “sound “crût e salvadi rispiet a la melodie plui nete des clapis de epoche, deventant svelt la alternative sporcje, rebele e "pericolose" ai Beatles. Tal 1965, cul singul "(I Can't Get No) Satisfaction" (caraterizât dal famôs riff di ghitare distuarte di Richards, creât cul imprest di un fuzzbox), il grup al ricêf un sucês clamorôs in dut il mont, stabilintsi tal dâ fûc al rock and roll moderni.
=== La etât d'aur (1968-1972) ===
[[Figure:Brian-Jones-1965.jpg|250px|miniatura|destra|Brian Jones tal 1965]]
Daspò de jessite e de tragjiche sventure di Brian Jones tal 1969 (rimplaçât dal zovin e bravissim Mick Taylor), la clape e regjistre un dople tritic di oparis mestre che a àn dât la sô sglonfante impronte al rock de epoche:
*''Beggars Banquet'' (1968), caraterizât de cjançon iconiche “Sympathy for the Devil”.
[[Figure:Jagger-Richards.jpg|200px|miniatura|destra|Jagger e Richards tal zuign dal 1972]]
*''Let It Bleed'' (1969), cun cjançons come “Gimme Shelter” e “You Can't Always Get What You Want”.
*''Sticky Fingers'' (1971), cu la sô copertine dissacrante dissegnâde di Andy Warhol e cjançons come “Brown Sugar” e “Wild Horses”.
*''Exile on Main St.'' (1972), un dople disc considerât un dai capilavôrs d'autore in assolût de storie dal rock, fusionant blues, country, gospel e rock.
=== Svilups cundiplui (dai agns '80 al dì di vuê) ===
Scomençâ dal 1975, Mick Taylor al ven rimplaçât dal ghitarist '''Ron Wood''', che al deventarà un component in mût fîs tal grup. Tai agns '80, la clape e dâ fûc a grancj albums di sucês cumiziâl come Tattoo You (1981, cul singul “Start Me Up”) e e devente famose par i siei grancj e colossâi spetacui live tai stadiis, in mût dople d'acordi cuntun public di ogni etât.
Ancje cul passâ dal timp e la tragjiche muart dal storic batarist Charlie Watts tal 2021, i Stones no si son fermâts. Tal 2023 a àn publicât un gnûf album di ineditis, Hackney Diamonds, dante la fuarce de sô identitât e tignint vîf l'aspiet di un dai grups plui longevis e inagjibii dal rock.
== Carateristichis musicâls ==
La carateristiche plui impurtante dal sôn dai Rolling Stones e je la sô indissolubil lidrîs tal blues merecan (Muddy Waters, Robert Johnson, Chuck Berry). I pilastris de sô musiche a son:
*'''La vôs e il carisme di Mick Jagger:''' teatrâl, energjic, animal dal palc e inimitabil esecutôr.
*'''L'intreç de ghitare (weaving):''' la tecniche screade di Keith Richards e Brian Jones (e daspò con Ron Wood) dulà che las dôs ghitaris no son dividudis in mût net tra soliste e ritemiche, ma si fusiunin alternant i ròls in mût continui.
*'''Il ritmi strissinant:''' la base ritemiche biele svelte creade dal bas di Bill Wyman e dal ritem di batarie di Charlie Watts, influenzât dal jazz.
== Discografie essenziâl ==
[[Figure:Rolling Stones - Sticky Fingers.jpg|200px|miniatura|destra|"Sticky Fingers" , l'album dai Stones plui cognossût , opare di Andy Warhol cun il logo dongje]]
1964 – The Rolling Stones
1965 – Out of Our Heads
1968 – Beggars Banquet
1969 – Let It Bleed
1971 – Sticky Fingers
1972 – Exile on Main St.
1978 – Some Girls
1981 – Tattoo You
1994 – Voodoo Lounge
2023 – Hackney Diamonds
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Rock and roll]]
*[[The Beatles]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Musiche blues]]
[[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Clapis musicâi]]
bbin916zoomqe5nl18btqoor6epmnl9
Yes
0
14667
184060
2026-07-15T22:05:14Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:Yes concert.jpg|300px|miniatura|destra|Yes in concert tal 1977]] '''I Yes''' a son une clape di [[Progressive rock|rock progressîf]] inglês, nassude a [[Londre]] tal [[1968]]. Considerâts un dai grups plui impuartants, influents e tecnicamenti virtuôs de storie dal rock, i Yes a àn definît il stîl dal rock simfonic, caraterizât di lungjis composizions, cambiaments di timp complês, tescj di ispirazion visionarie e fantasy, e une rêt di sôns orchestrâi dâ...
184060
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Yes concert.jpg|300px|miniatura|destra|Yes in concert tal 1977]]
'''I Yes''' a son une clape di [[Progressive rock|rock progressîf]] inglês, nassude a [[Londre]] tal [[1968]].
Considerâts un dai grups plui impuartants, influents e tecnicamenti virtuôs de storie dal rock, i Yes a àn definît il stîl dal rock simfonic, caraterizât di lungjis composizions, cambiaments di timp complês, tescj di ispirazion visionarie e fantasy, e une rêt di sôns orchestrâi dâts drentis lis gnovis tecnologiis de epoche.
== Storie ==
=== Lis origjins (1968-1970) ===
[[Figure:Yes the English Progressive Rock Band (cropped).jpg|250px|miniatura|destra|Le clape dai Yes si è formate tal ''lucky Horseshoe Cafè'', al civic 184 di Shaftesbury Avenue. Une targhe al ricuarde l'aveniment.]]
Il grup al è stât fondât dal cjantant '''Jon Anderson''' e dal bassist '''Chris Squire'''. Insiemit cun '''Peter Banks''' (ghitare), '''Tony Kaye''' (tastieris) e '''Bill Bruford''' (batarie), la clape e à publicât i siei prins doi albums, Yes (1969) e Time and a Word (1970), che a univin cover di gjenars pop, jazz e rock cun ritmichis za incalzants e arrangjaments orchestrâi.
=== La etât d'aur e lis oparis mestris (1971-1972) ===
La vere svoltade e rivâ cul cambiament de formazion. Cul jentrâ dal straordenari ghitarist '''Steve Howe''' e dal virtuosis dal [[organ Hammond]] e dai sintetisadôrs '''Rick Wakeman''', i Yes a àn incastrat chel che al ven considerât la sô "classiche lineup". Jenfri un an e mieç, la clape e à dât fûc a trê oparis mestre in assolût dal rock progressîf:
*''The Yes Album'' (1971), cun peçis storichis tant che “Starship Trooper” e “Yours Is No Disgrace”.
*''Fragile'' (1971), dotât dal singul famôs “Roundabout” e de suite “Heart of the Sunrise”, dulà che il sound di bas di Squire e las ghitare di Howe a sglonfin la struture ritemiche.
*''Close to the Edge'' (1972), un album d'autore considerât di tancj critis storics il pont plui alt de storie dal progressive rock, basât parsore de monumental suite de bande A di 18 minûts.
Daspò di chest disc, Bill Bruford al à lassât la clape par jentrâ tai [[King Crimson]], rimplaçât dal batarist '''Alan White''' (che al jere innomenât par ver sonât cun John Lennon in te Plastic Ono Band).
=== Svilups simfonics e la trilogjie monumentâl (1973-1977) ===
[[Figure:Jon Anderson, 1973.jpg|250px|miniatura|destra|Jon Anderson tal 1973]]
Cun la gnove formazion, i Yes a àn continuât a sperimentâ cun albums simpri plui complês e concetuâi come ''Tales from Topographic Oceans'' (1973, un dopli disc di cuatri lungis suitis) e ''Relayer'' (1974, cul tastierist svuizer Patrick Moraz, caraterizât dal sôn fusion e violent de suite “The Gates of Delirium”).
[[Figure:Chris squire 1978.jpg|200px|miniatura|destra|Chris Squire tal 1978]]
Tal 1977, cul tornâ di Rick Wakeman, la clape e à publicât ''Going for the One'', un disc svelt e lizier dulà che e jere drentis la biele balade “Wonderous Stories”.
=== I agns '80 e la svoltade pop-rock (1983-1990) ===
Daspò un periodi di crîs e di canbiaments, i Yes a son tornâts a dâ fûc a la sô identitât tal 1983 cul album ''90125'', sot de regjie dal produtôr Trevor Horn e cul ghitarist sudafrican '''Trevor Rabin'''. Cun di un sound plui moderni, electronic e pop-rock, la clape e à cjatât un sucês clamorôs in dut il mont cun la cjançon “Owner of a Lonely Heart”, che e rivâ al prin puest des classifichis merecanis.
=== Longevitât e il dì di vuê ===
[[Figure:Steve howe.jpg|200px|miniatura|destra|Steve Howe tal 1977]]
Ancje cul passâ dal timp, lis separations e la tragjiche muart dal storic bassist Chris Squire tal 2015 (l'unic component ad jessi stât simpri fîs tal grup de sô nassite) e dal batarist Alan White tal 2022, la clape no si è fermâde. Guidâts di Steve Howe, i Yes a continuin a fâ spetacui e a regjistrâ discs (come il recent album Aurora), mantignint vîf l'aspiet di un dai grups simbolics de storie dal rock.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche dai Yes e je recognossibile in mût dret par via di un insiemit di elements:
*'''La vôs di Jon Anderson:''' un cjant alt, net, lineâr e cuasi angjelic (un "tenor altissimo"), che al dâ un contrast perfet cul sound energetic de clape.
*'''L'ecletisim di Steve Howe:''' un mût di sonâ la ghitare che al unìs jazz, country, classiche, flamenco e rock eletric.
*'''Il sôn rugjint di Chris Squire:''' il so bas Rickenbacker al jere sonât cul pletri cun di un sôn distuart, potent e melodic, che al deventave un altri strument soliste drentis la clape.
*'''L'orchestre simfoniche di Rick Wakeman:''' l'ûs contemporani di dople tastieris, Mellotron, sintetisadôrs Minimoog e organ Hammond par creâ veri tessere orchestrâi.
*'''L'aspiet visivâl di Roger Dean:''' lis copertinis fantasy e i panoramis surrealis dissegnâts dal ilustradôr Roger Dean a son deventâts l'aspiet visivâl corelât in mût indissolubil a la musiche de clape.
== Discografie essenziâl ==
1969 – Yes
1970 – Time and a Word
1971 – The Yes Album
1971 – Fragile
1972 – Close to the Edge
1973 – Tales from Topographic Oceans
1974 – Relayer
1977 – Going for the One
1980 – Drama
1983 – 90125
2001 – Magnification
== Vôs coreladis ==
*[[Progressive rock|Rock progressîf]]
*[[Organ Hammond]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Bas eletric]]
*[[King Crimson]]
*[[Van der Graaf Generator]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Clapis musicâls]]
3p4quijravk6jra2v0ck0y4e46j3v92
184061
184060
2026-07-15T22:07:35Z
Santefoscje73
11500
184061
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:Yes concert.jpg|300px|miniatura|destra|Yes in concert tal 1977]]
'''I Yes''' a son une clape di [[Progressive rock|rock progressîf]] inglês, nassude a [[Londre]] tal [[1968]].
Considerâts un dai grups plui impuartants, influents e tecnicamenti virtuôs de storie dal rock, i Yes a àn definît il stîl dal rock simfonic, caraterizât di lungjis composizions, cambiaments di timp complês, tescj di ispirazion visionarie e fantasy, e une rêt di sôns orchestrâi dâts drentis lis gnovis tecnologiis de epoche.
== Storie ==
=== Lis origjins (1968-1970) ===
[[Figure:Yes the English Progressive Rock Band (cropped).jpg|250px|miniatura|destra|Le clape dai Yes si è formate tal ''lucky Horseshoe Cafè'', al civic 184 di Shaftesbury Avenue. Une targhe al ricuarde l'aveniment.]]
Il grup al è stât fondât dal cjantant '''Jon Anderson''' e dal bassist '''Chris Squire'''. Insiemit cun '''Peter Banks''' (ghitare), '''Tony Kaye''' (tastieris) e '''Bill Bruford''' (batarie), la clape e à publicât i siei prins doi albums, Yes (1969) e Time and a Word (1970), che a univin cover di gjenars pop, jazz e rock cun ritmichis za incalzants e arrangjaments orchestrâi.
=== La etât d'aur e lis oparis mestris (1971-1972) ===
La vere svoltade e rivâ cul cambiament de formazion. Cul jentrâ dal straordenari ghitarist '''Steve Howe''' e dal virtuosis dal [[organ Hammond]] e dai sintetisadôrs '''Rick Wakeman''', i Yes a àn incastrat chel che al ven considerât la sô "classiche lineup". Jenfri un an e mieç, la clape e à dât fûc a trê oparis mestre in assolût dal rock progressîf:
*''The Yes Album'' (1971), cun peçis storichis tant che “Starship Trooper” e “Yours Is No Disgrace”.
*''Fragile'' (1971), dotât dal singul famôs “Roundabout” e de suite “Heart of the Sunrise”, dulà che il sound di bas di Squire e las ghitare di Howe a sglonfin la struture ritemiche.
*''Close to the Edge'' (1972), un album d'autore considerât di tancj critis storics il pont plui alt de storie dal progressive rock, basât parsore de monumental suite de bande A di 18 minûts.
Daspò di chest disc, Bill Bruford al à lassât la clape par jentrâ tai [[King Crimson]], rimplaçât dal batarist '''Alan White''' (che al jere innomenât par ver sonât cun John Lennon in te Plastic Ono Band).
=== Svilups simfonics e la trilogjie monumentâl (1973-1977) ===
[[Figure:Jon Anderson, 1973.jpg|200px|miniatura|destra|Jon Anderson tal 1973]]
Cun la gnove formazion, i Yes a àn continuât a sperimentâ cun albums simpri plui complês e concetuâi come ''Tales from Topographic Oceans'' (1973, un dopli disc di cuatri lungis suitis) e ''Relayer'' (1974, cul tastierist svuizer Patrick Moraz, caraterizât dal sôn fusion e violent de suite “The Gates of Delirium”).
[[Figure:Chris squire 1978.jpg|200px|miniatura|destra|Chris Squire tal 1978]]
Tal 1977, cul tornâ di Rick Wakeman, la clape e à publicât ''Going for the One'', un disc svelt e lizier dulà che e jere drentis la biele balade “Wonderous Stories”.
=== I agns '80 e la svoltade pop-rock (1983-1990) ===
Daspò un periodi di crîs e di canbiaments, i Yes a son tornâts a dâ fûc a la sô identitât tal 1983 cul album ''90125'', sot de regjie dal produtôr Trevor Horn e cul ghitarist sudafrican '''Trevor Rabin'''. Cun di un sound plui moderni, electronic e pop-rock, la clape e à cjatât un sucês clamorôs in dut il mont cun la cjançon “Owner of a Lonely Heart”, che e rivâ al prin puest des classifichis merecanis.
=== Longevitât e il dì di vuê ===
[[Figure:Steve howe.jpg|200px|miniatura|destra|Steve Howe tal 1977]]
Ancje cul passâ dal timp, lis separations e la tragjiche muart dal storic bassist Chris Squire tal 2015 (l'unic component ad jessi stât simpri fîs tal grup de sô nassite) e dal batarist Alan White tal 2022, la clape no si è fermâde. Guidâts di Steve Howe, i Yes a continuin a fâ spetacui e a regjistrâ discs (come il recent album Aurora), mantignint vîf l'aspiet di un dai grups simbolics de storie dal rock.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche dai Yes e je recognossibile in mût dret par via di un insiemit di elements:
*'''La vôs di Jon Anderson:''' un cjant alt, net, lineâr e cuasi angjelic (un "tenor altissimo"), che al dâ un contrast perfet cul sound energetic de clape.
*'''L'ecletisim di Steve Howe:''' un mût di sonâ la ghitare che al unìs jazz, country, classiche, flamenco e rock eletric.
*'''Il sôn rugjint di Chris Squire:''' il so bas Rickenbacker al jere sonât cul pletri cun di un sôn distuart, potent e melodic, che al deventave un altri strument soliste drentis la clape.
*'''L'orchestre simfoniche di Rick Wakeman:''' l'ûs contemporani di dople tastieris, Mellotron, sintetisadôrs Minimoog e organ Hammond par creâ veri tessere orchestrâi.
*'''L'aspiet visivâl di Roger Dean:''' lis copertinis fantasy e i panoramis surrealis dissegnâts dal ilustradôr Roger Dean a son deventâts l'aspiet visivâl corelât in mût indissolubil a la musiche de clape.
== Discografie essenziâl ==
1969 – Yes
1970 – Time and a Word
1971 – The Yes Album
1971 – Fragile
1972 – Close to the Edge
1973 – Tales from Topographic Oceans
1974 – Relayer
1977 – Going for the One
1980 – Drama
1983 – 90125
2001 – Magnification
== Vôs coreladis ==
*[[Progressive rock|Rock progressîf]]
*[[Organ Hammond]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Bas eletric]]
*[[King Crimson]]
*[[Van der Graaf Generator]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Clapis musicâls]]
oaloi5xjl59bmcq09v54v1pupuaqykn
Punk rock
0
14668
184062
2026-07-16T08:46:32Z
Santefoscje73
11500
Gnove pagjine: [[Figure:SexPistolsNorway1977.jpg|350px|miniatura|destra|I Sex Pistols in concert a Trondheim tal 1977]] '''Il punk rock''' (scrit spes ancje dome '''punk''') al è un gjenar di [[musiche rock|musiche rock]] nassût te seconde mitât dai agns '70 tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e inte [[Ingletiere]] (soredut a [[Londre]]). Caraterizât di ghitaris eletrichis cun distorsions fuartis, ritems svelts, cjançons curtis e tescj plens di proteste politicale o sociâl, il punk al...
184062
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:SexPistolsNorway1977.jpg|350px|miniatura|destra|I Sex Pistols in concert a Trondheim tal 1977]]
'''Il punk rock''' (scrit spes ancje dome '''punk''') al è un gjenar di [[musiche rock|musiche rock]] nassût te seconde mitât dai agns '70 tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e inte [[Ingletiere]] (soredut a [[Londre]]).
Caraterizât di ghitaris eletrichis cun distorsions fuartis, ritems svelts, cjançons curtis e tescj plens di proteste politicale o sociâl, il punk al à bandonât lis complessitâts dal [[Progressive rock|rock progressîf]] par tornâ a une musiche plui semplice, direte e rude, basade su la filosofie dal "fâlu di bessôl" (''do it yourself'' o DIY).
== Origjins e precursôrs ==
Ancje se la svoltade e je de fin dai agns '70, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Gjanars come il garage rock de mitât dai agns '60 a àn vût un ròl fondamentâl.
[[Figure:Iggy & the Stooges @ Brussels Summer Festival 2012 (8371448222).jpg|250px|miniatura|destra|James Williamson ghitariste dai Stooges tal 2012]]
In particolâr, clapis come i '''[[The Sonics]]''', col so sôn ruspit e sgarfât, e plui tart grups dal protopunk come i [[The Stooges]] di Iggy Pop, i [[New York Dolls]] e i [[MC5]], a àn anticipât la violentis energjie e la rudiis stilistiche dal gjenar.
== I doi centris principâls ==
=== New York e i Stâts Unîts ===
A [[New York]], il centri de rivoluzion al è stât il storic riondâl e club CBGB. Culì a àn tacât a sonâ i '''[[Ramones]]''', considerâts di tancj il prin grup punk rock in assolût, cun cjançons sveltis, rimes semplicis e cence asvualts di ghitare. Insiemit a lôr, altris artists come [[Patti Smith]], i [[Television]] e i [[Richard Hell & the Voidoids]] a àn definît la sene americane, caraterizâde di un aspiet artistic e di un testement intellectuâl.
=== Londre e la ribelion inglês ===
In [[Inghiltere]], il punk al è deventât un deventament sociâl e di proteste svelte cu la rion des fameis de classe operarie, culpide de cris economiche. Culì i '''[[Sex Pistols]]''' (menâts dal manager Malcolm McLaren) a àn scandalizât il paîs cun cjançons come ''"Anarchy in the U.K."'' e ''"God Save the Queen"'', deventant il simbul de ribelion cuintri la rion de autoritât e de monarchie.
Pôc dopo, i '''[[The Clash]]''' a àn zontât al punk une fuarte cossience politiche e un zûf di gjenars musicâi, misclicant ritems [[reggae]], ska e rockabilly in cjançuns ecelentis come chel dal album London Calling.
== Carateristichis musicâls ==
La musiche punk e va cuintri de grandiositât e dai tecnicisms dal rock classic:
*'''[[Ghitare eletriche]]:''' distorsionade, svelte, basade su acords semplicis (i famôs power chords).
*'''[[Bas eletric]] e [[Batarie]]:''' un compagnament ritemic svelt e cence sosis.
*'''La vôs:''' dispès gridâde, cence curâ la precision de intonazion, ma plene di rabiis e di passion.
'''La produzion:''' bune la prime, lofi, cence i eceçs de regjistrazion in studi.
== Evoluzion ==
Cul finî dai agns '70, il punk rock origjinâl al à tacât a trasformâsi. Di une bande al à dât la jentrade al [[Post-punk]] e a la [[New Wave]] (cun clapis come i [[Joy Division]] o i [[Cure]], plui introspetivis), di chê altre al à dât vite al sound plui salvadi e svelt dal [[Hardcore Punk|hardcore punk]] (con clapis come [[Germs]] , [[Black Flag]] o [[Minor Threat]]). Tai agns '90, il punk al è tornât a la massime popolaritât cul Pop punk (Green Day, Offspring) e cul moviment [[Grunge|Grunge]] di Seattle ([[Nirvana]]).
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Culture alternative]]
*[[Hardcore Punk]]
*[[Post-punk]]
*[[Ghitare eletriche]]
*[[Bas eletric]]
[[Categorie:Musiche]]
[[Categorie:Culture alternatîve]]
9hxecront3d5ip8ohlg5m07pmd9zkxq
184063
184062
2026-07-16T09:17:15Z
Santefoscje73
11500
184063
wikitext
text/x-wiki
'''Il punk rock''' (scrit spes ancje dome '''punk''') al è un gjenar di [[musiche rock|musiche rock]] nassût te seconde mitât dai agns '70 tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e inte [[Ingletiere]] (soredut a [[Londre]]).
Caraterizât di ghitaris eletrichis cun distorsions fuartis, ritems svelts, cjançons curtis e tescj plens di proteste politicale o sociâl, il punk al à bandonât lis complessitâts dal [[Progressive rock|rock progressîf]] par tornâ a une musiche plui semplice, direte e rude, basade su la filosofie dal "fâlu di bessôl" (''do it yourself'' o DIY).
== Origjins e precursors ==
Ancje se la svoltade e je de fin dai agns '70, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Gjanars come il garage rock de mitât dai agns '60 a àn vût un ròl fondamentâl.
In particolâr, clapis come i '''[[The Sonics]]''', col so sôn tust e sgarfât, e plui tart grups dal protopunk come i [[The Stooges]] di Iggy Pop, i [[New York Dolls]] e i [[MC5]], a àn anticipât la violentis energjie e la rudiis stilistiche dal gjenar.
== I doi centris principâls ==
=== New York e i Stâts Unîts ===
A [[New York]], il centri de rivoluzion al è stât il storic riondâl e club CBGB. Culì a àn tacât a sonâ i '''[[Ramones]]''', considerâts di tancj il prin grup punk rock in assolût, cun cjançons sveltis, rimes semplicis e cence asvualts di ghitare. Insiemit a lôr, altris artists come [[Patti Smith]], i [[Television]] e i [[Richard Hell & the Voidoids]] a àn definît la sene americane, caraterizâde di un aspiet artistic e di un testement intellectuâl.
=== Londre e la ribelion inglese ===
In [[Inghiltere]], il punk al è deventât un deventament sociâl e di proteste svelte cu la rion des fameis de classe operarie, culpide de cris economiche. Culì i '''[[Sex Pistols]]''' (menâts dal manager Malcolm McLaren) a àn scandalizât il paîs cun cjançons come ''"Anarchy in the U.K."'' e ''"God Save the Queen"'', deventant il simbul de ribelion cuintri la rion de autoritât e de monarchie.
Pôc dopo, i '''[[The Clash-]]''' a àn zontât al punk une fuarte cussience politiche e un zûf di gjenars musicâi, miscliçant ritems [[reggae]], ska e rockabilly in cjançuns ecelentis come chel dal album London Calling.
== Il punk rock tal mont ==
Ancje se lis lidrîs dal punk a son leadis in mût stret a New York e a Londre, il gjenar si è slargjât svelt in dut il mont, cjatant formis di espression in diviersis nazions. In Europe (come in Gjermanie, France o Italie), in Americhe Latine e in Gjapon, a son nassudes senis locâls caraterizâdes de proteste politiche e di un mût di interpretâ la musiche cul dialet o cu la lenghe d'origjin.
Ancje l'Australia e à vût une sene une vore impurtante e indistant, cun clapis fondamentâls come i '''[[The Saints]]''' e i '''[[Radio Birdman]]''', che a àn rapresentât une svoltade indipendent e salvadie biele prime de ondate de fin dai agns '70.
In particolâr, in Friûl, la citât di [[Pordenon]] e à vût un ròl di primari impurtance tal finî dai agns '70 cul moviment dal Great Complotto, une des senis punk e new wave plui origjinâls, sperimentâls e cognossudes de penisule taliane, cun clapis storichis come i [[The Great Complotto|Tampax]] o i [[The Great Complotto|The Great Complotto]].
== Carateristichis musicâls ==
La musiche punk e va cuintri de grandiositât e dai tecnicisms dal rock classic:
'''[[Ghitare eletriche]]:''' distorsionade, svelte, basade su acords semplicis (i famôs power chords).
*'''[[Bas eletric]] e [[Batarie]]:''' un compagnament ritemic svelt e cence sosis.
*'''La vôs:''' dispès gridâde, cence curâ la precision de intonazion, ma plene di rabiis e di passion.
*'''La produzion:''' bune la prime, "lo-fi" (basse fedeltât), cence i ecês de regjistrazion in studi.
== Evoluzion ==
Cul finî dai agns '70, il punk rock origjinâl al à tacât a trasformâsi. Di une bande al à dât la jentrade al Post-punk e a la New Wave (cun clapis come i Joy Division o i Cure, plui introspetivis), di chê altre al à dât vite al sound plui estrem e svelt dal Hardcore punk (con grups come Black Flag o Minor Threat). Tai agns '90, il punk al è tornât a la massime popolaritât cul Pop punk (Green Day, Offspring) e cul moviment grunge di Seattle (Nirvana).
== Clapis principâls ==
Insiemit a lis clapis storichis che a àn dât il dâ fûc al gjenar, si cjatin diviersis grups che a àn segnât la sô evoluzion:
*'''[[Ramones]]:''' considerâts i paris d'autore dal punk merecan, famôs par i siei svelts ritmis e cjançons cence solìstis di ghitare.
*'''[[Sex Pistols]]:''' il simbul de ribelion anarchiche e de proteste de classe operarie in Inghiltere.
*'''[[The Clash]]:''' la clape che e à viert il punk a gnûfs teritoris, zontant la politiche e ritems reggae o ska.
*'''[[Buzzcocks]]:''' i piunîrs dal punk melodic in Inghiltere, innomenâts par lis sôs cjançons sveltes, distuârtis e plenes di ironie.
*'''[[Stiff Little Fingers]]:''' la storiche clape di Belfast, che e à puartât tal punk la tension politiche e sociâle de Irlande dal Nord cul so sôn tust, energjic e passonât.
*'''[[The Saints]] / [[Radio Birdman]]:''' i piunîrs de sene australiane, che a àn dât al punk une furiose energjie rock and roll za tal 1976.
*'''[[Green Day]] / [[The Offspring]]:''' i protagoniscj dal tornâ de popolaritât de musiche punk tai agns '90 cul pop punk.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Hardcore Punk]]
*[[New Wave]]
*[[Post Punk]]
*[[Sex Pistols]]
[[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Culture alternatîve]]
dhy4zd0np09n26b0fjkho44p5xedw43
184064
184063
2026-07-16T09:17:54Z
Santefoscje73
11500
/* Clapis principâls */
184064
wikitext
text/x-wiki
'''Il punk rock''' (scrit spes ancje dome '''punk''') al è un gjenar di [[musiche rock|musiche rock]] nassût te seconde mitât dai agns '70 tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e inte [[Ingletiere]] (soredut a [[Londre]]).
Caraterizât di ghitaris eletrichis cun distorsions fuartis, ritems svelts, cjançons curtis e tescj plens di proteste politicale o sociâl, il punk al à bandonât lis complessitâts dal [[Progressive rock|rock progressîf]] par tornâ a une musiche plui semplice, direte e rude, basade su la filosofie dal "fâlu di bessôl" (''do it yourself'' o DIY).
== Origjins e precursors ==
Ancje se la svoltade e je de fin dai agns '70, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Gjanars come il garage rock de mitât dai agns '60 a àn vût un ròl fondamentâl.
In particolâr, clapis come i '''[[The Sonics]]''', col so sôn tust e sgarfât, e plui tart grups dal protopunk come i [[The Stooges]] di Iggy Pop, i [[New York Dolls]] e i [[MC5]], a àn anticipât la violentis energjie e la rudiis stilistiche dal gjenar.
== I doi centris principâls ==
=== New York e i Stâts Unîts ===
A [[New York]], il centri de rivoluzion al è stât il storic riondâl e club CBGB. Culì a àn tacât a sonâ i '''[[Ramones]]''', considerâts di tancj il prin grup punk rock in assolût, cun cjançons sveltis, rimes semplicis e cence asvualts di ghitare. Insiemit a lôr, altris artists come [[Patti Smith]], i [[Television]] e i [[Richard Hell & the Voidoids]] a àn definît la sene americane, caraterizâde di un aspiet artistic e di un testement intellectuâl.
=== Londre e la ribelion inglese ===
In [[Inghiltere]], il punk al è deventât un deventament sociâl e di proteste svelte cu la rion des fameis de classe operarie, culpide de cris economiche. Culì i '''[[Sex Pistols]]''' (menâts dal manager Malcolm McLaren) a àn scandalizât il paîs cun cjançons come ''"Anarchy in the U.K."'' e ''"God Save the Queen"'', deventant il simbul de ribelion cuintri la rion de autoritât e de monarchie.
Pôc dopo, i '''[[The Clash-]]''' a àn zontât al punk une fuarte cussience politiche e un zûf di gjenars musicâi, miscliçant ritems [[reggae]], ska e rockabilly in cjançuns ecelentis come chel dal album London Calling.
== Il punk rock tal mont ==
Ancje se lis lidrîs dal punk a son leadis in mût stret a New York e a Londre, il gjenar si è slargjât svelt in dut il mont, cjatant formis di espression in diviersis nazions. In Europe (come in Gjermanie, France o Italie), in Americhe Latine e in Gjapon, a son nassudes senis locâls caraterizâdes de proteste politiche e di un mût di interpretâ la musiche cul dialet o cu la lenghe d'origjin.
Ancje l'Australia e à vût une sene une vore impurtante e indistant, cun clapis fondamentâls come i '''[[The Saints]]''' e i '''[[Radio Birdman]]''', che a àn rapresentât une svoltade indipendent e salvadie biele prime de ondate de fin dai agns '70.
In particolâr, in Friûl, la citât di [[Pordenon]] e à vût un ròl di primari impurtance tal finî dai agns '70 cul moviment dal Great Complotto, une des senis punk e new wave plui origjinâls, sperimentâls e cognossudes de penisule taliane, cun clapis storichis come i [[The Great Complotto|Tampax]] o i [[The Great Complotto|The Great Complotto]].
== Carateristichis musicâls ==
La musiche punk e va cuintri de grandiositât e dai tecnicisms dal rock classic:
'''[[Ghitare eletriche]]:''' distorsionade, svelte, basade su acords semplicis (i famôs power chords).
*'''[[Bas eletric]] e [[Batarie]]:''' un compagnament ritemic svelt e cence sosis.
*'''La vôs:''' dispès gridâde, cence curâ la precision de intonazion, ma plene di rabiis e di passion.
*'''La produzion:''' bune la prime, "lo-fi" (basse fedeltât), cence i ecês de regjistrazion in studi.
== Evoluzion ==
Cul finî dai agns '70, il punk rock origjinâl al à tacât a trasformâsi. Di une bande al à dât la jentrade al Post-punk e a la New Wave (cun clapis come i Joy Division o i Cure, plui introspetivis), di chê altre al à dât vite al sound plui estrem e svelt dal Hardcore punk (con grups come Black Flag o Minor Threat). Tai agns '90, il punk al è tornât a la massime popolaritât cul Pop punk (Green Day, Offspring) e cul moviment grunge di Seattle (Nirvana).
== Clapis principâls ==
Insiemit a lis clapis storichis che a àn dât il dâ fûc al gjenar, si cjatin diviersis grups che a àn segnât la sô evoluzion:
*'''[[Ramones]]:''' considerâts i paris d'autore dal punk merecan, famôs par i siei svelts ritmis e cjançons cence solìstis di ghitare.
*'''[[Sex Pistols]]:''' il simbul de ribelion anarchiche e de proteste de classe operarie in Inghiltere.
*'''[[The Clash]]:''' la clape che e à viert il punk a gnûfs teritoris, zontant la politiche e ritems reggae o ska.
*'''[[Buzzcocks]]:''' i pionîrs dal punk melodic in Inghiltere, innomenâts par lis sôs cjançons sveltes, distuârtis e plenes di ironie.
*'''[[Stiff Little Fingers]]:''' la storiche clape di Belfast, che e à puartât tal punk la tension politiche e sociâle de Irlande dal Nord cul so sôn tust, energjic e passonât.
*'''[[The Saints]] / [[Radio Birdman]]:''' i piunîrs de sene australiane, che a àn dât al punk une furiose energjie rock and roll za tal 1976.
*'''[[Green Day]] / [[The Offspring]]:''' i protagoniscj dal tornâ de popolaritât de musiche punk tai agns '90 cul pop punk.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Hardcore Punk]]
*[[New Wave]]
*[[Post Punk]]
*[[Sex Pistols]]
[[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Culture alternatîve]]
e1j42xtod0t475nc6i68kmajanju0ui
184065
184064
2026-07-16T09:19:53Z
Santefoscje73
11500
184065
wikitext
text/x-wiki
[[Figure:SexPistolsNorway1977.jpg|300px|miniatura|destra|I Sex Pistols in concert a Trondheim tal 1977]]
'''Il punk rock''' (scrit spes ancje dome '''punk''') al è un gjenar di [[musiche rock|musiche rock]] nassût te seconde mitât dai agns '70 tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e inte [[Ingletiere]] (soredut a [[Londre]]).
Caraterizât di ghitaris eletrichis cun distorsions fuartis, ritems svelts, cjançons curtis e tescj plens di proteste politicale o sociâl, il punk al à bandonât lis complessitâts dal [[Progressive rock|rock progressîf]] par tornâ a une musiche plui semplice, direte e rude, basade su la filosofie dal "fâlu di bessôl" (''do it yourself'' o DIY).
== Origjins e precursors ==
Ancje se la svoltade e je de fin dai agns '70, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Gjanars come il garage rock de mitât dai agns '60 a àn vût un ròl fondamentâl.
In particolâr, clapis come i '''[[The Sonics]]''', col so sôn tust e sgarfât, e plui tart grups dal protopunk come i [[The Stooges]] di Iggy Pop, i [[New York Dolls]] e i [[MC5]], a àn anticipât la violentis energjie e la rudiis stilistiche dal gjenar.
== I doi centris principâls ==
=== New York e i Stâts Unîts ===
A [[New York]], il centri de rivoluzion al è stât il storic riondâl e club CBGB. Culì a àn tacât a sonâ i '''[[Ramones]]''', considerâts di tancj il prin grup punk rock in assolût, cun cjançons sveltis, rimes semplicis e cence asvualts di ghitare. Insiemit a lôr, altris artists come [[Patti Smith]], i [[Television]] e i [[Richard Hell & the Voidoids]] a àn definît la sene americane, caraterizâde di un aspiet artistic e di un testement intellectuâl.
=== Londre e la ribelion inglese ===
In [[Inghiltere]], il punk al è deventât un deventament sociâl e di proteste svelte cu la rion des fameis de classe operarie, culpide de cris economiche. Culì i '''[[Sex Pistols]]''' (menâts dal manager Malcolm McLaren) a àn scandalizât il paîs cun cjançons come ''"Anarchy in the U.K."'' e ''"God Save the Queen"'', deventant il simbul de ribelion cuintri la rion de autoritât e de monarchie.
Pôc dopo, i '''[[The Clash-]]''' a àn zontât al punk une fuarte cussience politiche e un zûf di gjenars musicâi, miscliçant ritems [[reggae]], ska e rockabilly in cjançuns ecelentis come chel dal album London Calling.
== Il punk rock tal mont ==
Ancje se lis lidrîs dal punk a son leadis in mût stret a New York e a Londre, il gjenar si è slargjât svelt in dut il mont, cjatant formis di espression in diviersis nazions. In Europe (come in Gjermanie, France o Italie), in Americhe Latine e in Gjapon, a son nassudes senis locâls caraterizâdes de proteste politiche e di un mût di interpretâ la musiche cul dialet o cu la lenghe d'origjin.
Ancje l'Australia e à vût une sene une vore impurtante e indistant, cun clapis fondamentâls come i '''[[The Saints]]''' e i '''[[Radio Birdman]]''', che a àn rapresentât une svoltade indipendent e salvadie biele prime de ondate de fin dai agns '70.
In particolâr, in Friûl, la citât di [[Pordenon]] e à vût un ròl di primari impurtance tal finî dai agns '70 cul moviment dal Great Complotto, une des senis punk e new wave plui origjinâls, sperimentâls e cognossudes de penisule taliane, cun clapis storichis come i [[The Great Complotto|Tampax]] o i [[The Great Complotto|The Great Complotto]].
== Carateristichis musicâls ==
La musiche punk e va cuintri de grandiositât e dai tecnicisms dal rock classic:
'''[[Ghitare eletriche]]:''' distorsionade, svelte, basade su acords semplicis (i famôs power chords).
*'''[[Bas eletric]] e [[Batarie]]:''' un compagnament ritemic svelt e cence sosis.
*'''La vôs:''' dispès gridâde, cence curâ la precision de intonazion, ma plene di rabiis e di passion.
*'''La produzion:''' bune la prime, "lo-fi" (basse fedeltât), cence i ecês de regjistrazion in studi.
== Evoluzion ==
Cul finî dai agns '70, il punk rock origjinâl al à tacât a trasformâsi. Di une bande al à dât la jentrade al Post-punk e a la New Wave (cun clapis come i Joy Division o i Cure, plui introspetivis), di chê altre al à dât vite al sound plui estrem e svelt dal Hardcore punk (con grups come Black Flag o Minor Threat). Tai agns '90, il punk al è tornât a la massime popolaritât cul Pop punk (Green Day, Offspring) e cul moviment grunge di Seattle (Nirvana).
== Clapis principâls ==
Insiemit a lis clapis storichis che a àn dât il dâ fûc al gjenar, si cjatin diviersis grups che a àn segnât la sô evoluzion:
*'''[[Ramones]]:''' considerâts i paris d'autore dal punk merecan, famôs par i siei svelts ritmis e cjançons cence solìstis di ghitare.
*'''[[Sex Pistols]]:''' il simbul de ribelion anarchiche e de proteste de classe operarie in Inghiltere.
*'''[[The Clash]]:''' la clape che e à viert il punk a gnûfs teritoris, zontant la politiche e ritems reggae o ska.
*'''[[Buzzcocks]]:''' i pionîrs dal punk melodic in Inghiltere, innomenâts par lis sôs cjançons sveltes, distuârtis e plenes di ironie.
*'''[[Stiff Little Fingers]]:''' la storiche clape di Belfast, che e à puartât tal punk la tension politiche e sociâle de Irlande dal Nord cul so sôn tust, energjic e passonât.
*'''[[The Saints]] / [[Radio Birdman]]:''' i piunîrs de sene australiane, che a àn dât al punk une furiose energjie rock and roll za tal 1976.
*'''[[Green Day]] / [[The Offspring]]:''' i protagoniscj dal tornâ de popolaritât de musiche punk tai agns '90 cul pop punk.
== Vôs coreladis ==
*[[Musiche rock]]
*[[Hardcore Punk]]
*[[New Wave]]
*[[Post Punk]]
*[[Sex Pistols]]
[[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Culture alternatîve]]
sfoexu2f0rlp9lbgwutnmncpl3chnvk