Wikipedia kabwiki https://kab.wikipedia.org/wiki/Asebter_agejdan MediaWiki 1.47.0-wmf.3 first-letter Media Uslig Mmeslay Amseqdac Amyannan umsqedac Wikipedia Amyannan n Wikipedia Tugna Amyannan n tugna MediaWiki Amyannan n MediaWiki Talɣa Amyannan n talɣa Tallat Amyannan n tallat Taggayt Amyannan n taggayt Awwur Amyannan uwwur Asenfaṛ Amyannan usenfaṛ TimedText TimedText talk Module Discussion module Event Event talk Sujet Leonardo da Vinci 0 168 116530 116511 2026-05-24T20:12:02Z Gurzil90x 14292 seɣtiɣ kra n tucdiwin 116530 wikitext text/x-wiki {{Infobox biography}} D anaẓur alsawi, aflurunti (Ṭelyan), d amekla, d asreqqat, d amasdag, d ajenyur u d amassan. '''Leonardo da Vinci''' d Aṭuskani (agafa n Ṭelyan), ilul ass n 15 di yebrir 1452 di temdint [[Vinci]] zdat n [[Flurinsa|Firenze]]. Ar usegg°as 1466 ikcem d anelmad (''garzone'' akken i sen-qqaren di Ṭelyan) ad d-ilmed takult d usreqqet deg tnemselt n Andrea del Verrocchio (1435-1488). Seg useggas 1478 Léonard de Vinci yuɣal d [[taẓuri|anaẓur]] ilelli. Deg usegg°as 1482 Leonardo da Vinci ikcem d ajenyur n Ludovic Sforza, amḍebber (duc) n [[Milano]]. Deg useggas 1502 iqdec d ajenyur i César Borgia amḍebber n Romagne. Yuɣal ar Milan deg useggas 1506. Deg useggas 1507 iṭṭef amḍiq d amekla n [[Louis XII]] n [[Fransa]] izedɣen imiren di Milano. Seg usegg°as 1514 ar useggas 1516 idder di [[Rome]] s ddaw ijufar n Ubab (pape) [[Léon X]], izdeɣ di teɣremt Belvedère di "le [[Vatikan|Vatican]]", din iqqdec tussna. Deg useggas 1516 Leonardo da Vinci iwweḍ ar Fransa d aqeddac n [[François I]]. Asegg°as-ines aneggaru idder-it di teɣremt n Clos-Lucé, zdat n Amboise anda immut ass n 2 di magu 1519. Gar tiktulin n Léonard de Vinci llant: * Madone Benois (v. 1478, asalay (musée) n Ermitage, Saint-Pétersbourg). * Tugna n Ginevra Benci (1481, National Gallery, Washington). * Saint Jérôme ur ikfi ara (v. 1481, pinacothèque du Vatican). * La Vierge aux rochers, i deg llant snat n tugnatin (tamenzut, iga-tt deg usegg°as 1483, tella teḥrez di Louvre). * La Joconde (1503-1506, asalay n Louvre). Leonardo da Vinci d yiwen seg yimdanen imeqqranen akk i d-yellan deg umezruy n talsa. D amekla, d amassan, d amasnulfu, d amasnulfu n tmacinin, d amussnaw n tfekka n wemdan, d amussnaw n ugama. Isem-is yeqqen ɣer tallit n tlalit tamaynut n yidles d tussna deg Tuṛuft, andi yessaweḍ ad yesdukel taẓuri d tussna deg yiwen n uxemmem ur nesɛi ara tilisa. == Tameddurt-is s telqayt == === Tallalit d temẓi-s === Ilul Leonardo da Vinci deg wass n 15 yebrir n useggas 1452, deg yiwen n tudert meẓẓiyen i wumi qqaren Vinci, i d-yezgan qrib i temdint n Firenze deg tmurt n Iṭaliya. D mmi-s n Ser Piero da Vinci, yiwen n umsiraw, d Caterina, yiwet n tmeṭṭut taḥurrit. Ɣas akken ur d-yekkir ara deg yiwet n twacult tameẓyant s wudem unṣib, baba-s yerra tamawt ɣef tiɣri-s d usileɣ-is. Seg temẓi-s, Leonardo yemmal-d tawnafit tameqqrant ɣef ugama, yessen ad yessuneɣ s ufus-is tugniwin yessewhamen. === Almad d temhelt deg Firenze === Mi yesɛa azal n mraw d sḍis n yiseggasen, Leonardo yudef ɣer uxxam n umahil n Andrea del Verrocchio, yiwen seg yimeskla imeqqranen n tallit-nni deg Firenze. Dinna, yelmed taẓuri n ukla, n useggem n yimɣuzen, d tussna n tusnakt. Yessen ad yexdem s yimassanen yemgaraden, yelmed amek ara yesseqdec tafat d tilli. Tugna tamezwarut i ikkin deg usikel-is n tẓuri d tasemhuyt n waman, andi yessken tamussni-s tameqqrant deg usuneɣ n waman d yigenni. Deg useggas 1472, yuɣal d amekla unṣib, maca yeqqim yettmahal akked uselmad-is. === Tallit n Milan d yimeẓla imeqqranen === Deg useggas 1482, Leonardo yunag ɣer temdint n Milan, yexdem deg uxxam n Ludovico Sforza, agellid n temdint-nni. Deg tallit-a, Leonardo ur yexdim ara kan deg taẓuri, maca yexdem daɣen deg tesnujya, deg usnulfu n yimrigen n umgaru, d tussna n waman. Yessumer i ugellid-nni asnirem n yimrigen imaynuten n usɣimi d lmdafiɛ n lbarud d yimrigen n waman. Deg temdint n Milan i yessuneɣ yiwet seg tugniwin-is timeqqranen akk: Asihar aneggaru, i yessunɣen ɣef lḥiḍ n uxxam n yemdanen iqedsen. Tugna-a tettwassen s useqdec n usentel n yimdanen d wamek i ten-yessers deg tjumma. === Asikel, Roma, d Fṛansa === Seld n uɣelluy n Milan deg ufus n Iṛumyen deg useggas 1499, Leonardo yunag ɣer temdinin yemgaraden am Mantova d Venezia, sakkin yuɣal ɣer Firenze. Deg tallit-a i yessuneɣ tugna-nni i wumi qqaren Mona Lisa, i yellan d tugna tameẓyant s talɣa maca d tameqqrant s yisem-is d wudem n tmeṭṭut i yellan deg-s. Deg useggas 1513, yunag ɣer Roma andi yexdem deg uxxam n ubabam, maca ur yufi ara aṭas n tallelt. Deg useggas 1516, agellid n Fṛansa François I, yessuter-it ad yili deg uxxam-is deg temdint n Amboise. Leonardo yedda ɣer Fṛansa, yuɣal d amassan amezwaru n ugellid. Dinna, yexdem deg yisenfaren n tesnujya d usuddes n tfaskiwin. === Taggara n tmeddurt-is === Leonardo da Vinci yemmut deg wass n 2 mayu n useggas 1519, deg uxxam n Clos Lucé qrib i Amboise deg Fṛansa. Yemmut mi yesɛa 67 n yiseggasen. Ɣas akken tameddurt-is tfuk, ayen i d-yeǧǧa deg yidlisen-is n tezmilin d tugniwin-is yeqqim d ayen ur nettfaka ara i tussna d taẓuri. == Muqel daɣen == * [[Donatello]] === Tamselyut === * [http://www.imyura.net/ Sɣur Mack A.A d Yusef A.Y] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130812220445/http://www.imyura.net/ |date=2013-08-12 }} [[Taggayt:Tameddurt|Da Vinci, Leonardo]] [[Taggayt:Taẓuri|Da Vinci, Leonardo]] 82dr1gtfoy6hoiicff0qehfiwnjzsok