Vicipedia
lfnwiki
https://lfn.wikipedia.org/wiki/Paje_xef
MediaWiki 1.47.0-wmf.16
first-letter
Media
Spesial
Discute
Usor
Usor Discute
Vicipedia
Vicipedia Discute
Fix
Fix Discute
MediaWiki
MediaWiki talk
Model
Model Discute
Aida
Aida Discute
Categoria
Categoria Discute
TimedText
TimedText talk
Modulo
Modulo Discute
Event
Event talk
Y Wladfa
0
693
43454
43416
2026-08-23T00:28:48Z
InternetArchiveBot
6793
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
43454
wikitext
text/x-wiki
{{Articles bon}}
{{Popla|
|nom=Y Wladfa
|otra nomes=
|imaje=[[File:Flag of the Welsh colony in Patagonia.svg|241px]]<br>Bandera de la colonia cimrica en Patagonia.
|popla=72 685
|loca=[[Provinse Chubut]]
|relijio=[[Protestantisme]] (xef metodisme e presbiterianisme) e catolicisme
|lingua=[[Espaniol (lingua)|Espaniol]], cimrica de Patagonia (10%)
|relatada = [[Cimricas]]
}}
'''Y Wladfa''' (pronunsiada /ə ˈwladva/ en cimrica, sinifiante "La Colonia"<ref>National Library of Wales' bibliography for [http://www.llgc.org.uk/index.php?id=239&L=1 'The Welsh settlement in Patagonia']</ref>) e, a veses, '''''Y Wladychfa Gymreig''''',<ref>''[https://web.archive.org/web/20140203012056/http://www.glaniad.com/index.php?lang=en&id=34192 Gwladychfa Gymreig]'', un esajo par Rev. Michael D. Jones probable scriveda en la temprana de la desenio de 1860, resomante sua revela de un Colonia Cimrica.</ref><ref>''Banner Cymru'', Mercher, Mawrth 4, 1857, Cyf. I, Rhif 1, p. 7, col. C, article sur un encontra en Caernarfon per discute la vantajes e nonvantajes de Patagonia como un loca per institui
“Y Wladychfa Gymreig”; vide ance Williams, R. Bryn, ''Gwladfa Patagonia: The Welsh Colony in Patagonia 1865–1965'' (Gwasg Prifysgol Cymru, Caerdydd, 1965), plata fasante p. 33, mostrante biletas de mone primida per “Gwladychfa Gymreig Patagonia”, de cual un porta ance la marca “Y Wladychfa Gymreig”.</ref> es un colonia cimrica en Arjentina, cual ia comensa en 1865 e ia aveni xef longo la costa de la provinse Chubut en la rejion de Patagonia.
En la sentenio 19 e la sentenio 20 temprana, la governa arjentina ia promove migra de Europa per popla la rejion estra Buenos Aires, e entre 1856 e 1875, 34 colonias de nasionalias diversa ia es instituida en Santa Fe e Entre Ríos. En ajunta a la colonia xef en Chubut, un colonia plu peti ia es instituida en Santa Fe per 44 cimricas ci ia abandona Chubut, e un otra grupo ia coloni Coronel Suárez en la sude de la provinse Buenos Aires<ref>{{cite book | editor= Diarmuid Ó Néill | first=Paul W. | last=Birt | year=2005 | title=Rebuilding the Celtic Languages | url= https://archive.org/details/rebuildingceltic0000unse | publisher=Y Lolfa | location=Talybont | pages=[https://archive.org/details/rebuildingceltic0000unse/page/146 146] | chapter=Welsh (in Argentina) | isbn=0-86243-723-7}}</ref> En la temprana de la sentenio 21, sirca 50 000 abitores de Patagonia ia es desendentes cimrica<ref name="WAG">{{cite web|title=Wales and Argentina|url=http://www.wales.com/en/content/cms/English/International_Links/Wales_and_the_World/wales_argentina/wales_argentina.aspx |publisher=[[Welsh Assembly Government]]|year=2008 |accessdate=24 December 2010 |work=Wales.com website }}</ref>.
La comunia cimrica-arjentina es sentrida en Gaiman, Trelew e Trevelin<ref>{{cite book | url=https://books.google.com/books?id=cfQRcvqSW7UC&pg=PA176 | first=Peter |last=Berresford Ellis |authorlink=Peter Berresford Ellis | year=1983 | title=The Celtic revolution: a study in anti-imperialism | publisher=[[Y Lolfa]] |location=Talybont | pages=175–178 |isbn=0-86243-096-8}}</ref>. Chubut estima ce la cuantia de parlores de cimrica patagonian es 1500; par contrasta otras estima ce lo es 5000<ref>''Western Mail'', 27 Dec 2004</ref><ref>{{cite web|url=http://www.bbc.co.uk/news/magazine-29611380|title=Viewpoint: The Argentines who speak Welsh|date=16 October 2014|accessdate=16 October 2014|publisher=BBC News}}</ref>.
== Istoria ==
=== Colonistes prima (1865) ===
[[File:Una casa de té en Gaiman.jpg|thumb|Una casa de te cimrica en Chubut.]]
[[File:20230906183052!The Rev. Michael D. Jones (1822-98).jpg|thumb|La onorable Michael D. Jones (1822–98)]]
La idea de un colonia cimrica en America Sude ia es avansada par Profesor Michael D. Jones, un sermonor nonconformiste nasionaliste cimrica<ref name="Glyn Williams">{{cite book|last1=Williams|first1=Glyn|title=The desert and the dream: A study of Welsh colonization in Chubut 1865 – 1915|date=1975|publisher=University of Wales Press|location=Cardiff|isbn=0-7083-0579-2}}</ref>{{rp|23}} ci ia abita en Bala e ci ia recomenda crea un "Cimri peti ultra Cimri". El ia pasa alga anios en la Statos Unida, do el ia vide ce la migrores cimrica es multe rapida asorbeda en compara con otra poplas e ce frecuente los ia perde sua identia cimrica<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|22}}. El ia proposa institui un colonia de parlores de cimrica a via de la influe de la lingua engles. El ia enscrive colonistes e ia furni finansia; Australia, Zeland Nova e an Filastin ia es considerada, ma Patagonia ia es elejeda per sua isoli e la ofre de la arjentinas de 260 km² de tera longo la rio Chubut per intercambia per abita la tera ancora no concistada de Patagonia per Arjentina<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|23–30}}. Michael D Jones ia parla par letera con la governa arjentina sur coloni un area conoseda como Bahía Blanca do la migrores cimrica ta pote manteni sua lingua e cultur. La governa arjentina ia aseta e ia dona a los un area grande per controla. Un comite de migra cimrica ia asembla en Liverpool e ia publici un manual ''Llawlyfr y Wladfa'' per anunsia la scema per crea un colonia cimrica en Patagonia, cual ia es distribuida a tota partes de Cimri.
A la fini de 1862, la capitan Love Jones-Parry e Lewis Jones (per ci Trelew ia es nomida) ia parti en dirije a Patagonia per deside esce lo es un area conveninte per la migrores cimrica. Los ia visita prima Buenos Aires, do los ia discute con la ministro de internas Guillermo Rawson e, pos un acorda, ia dirije se a plu sude. Los ia ariva a Patagonia en un barco peti nomida la ''Candelaria'', e ia es dirijeda par un tempesta a un baia cual los ia nomi "Porth Madryn", per la imobila de Jones-Parry en Cimri. La site cual ia crese sirca la loca do los ia ariva es oji nomida Puerto Madryn. En sua reveni a Cimri los ia declara ce la area es multe conveninte per coloni.
La colonia european permanente en la Vale de Chubut e sua ambiente ia comensa a 28 julio 1865 cuando 153 colonistes cimrica ia ariva sur la ''Mimosa'', un cliper-de-te convertida. La custa de lua la ''Mimosa'' e converti lo per pasajores ia es 2500 paundes, e la custa de viaja de Liverpool a Patagonia ia es 12 paundes per adultes e 6 per enfantes, ma cualcun ci ia desira viaja ia es asetada an si el no ia pote paia. La colonistes de la ''Mimosa'', incluinte taliores, sapatores, carpentores, fabricores de brices e escavores, ia es composada de 56 adultes sposida, 33 nonsposida o vidua, 12 femes nonsposida (xef sores o servores de la migrores sposida) e 52 enfantes; la majoria ia veni de la rejion nomida South Wales Coalfield e de sentros urban engles<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|35}}. On ia ave poca cultivores, cual ia es spesial nonfortunosa cuando on ia descovre ce la atraes de la area ia es tro lodada e los ia ariva a un deserto semiseca con poca comeda; on ia informa los ce la area es como la tereno basa de Cimri. En la costa on ia ave poca acua bevable, e la grupo ia comensa un pasea traversante la plano con sola un careta de jardin per porta sua posesedas. Algas ia mori e un bebe, Mary Humphries, ia nase en la pasea. John Williams ia es la sola coloniste con cualce sabes medical simple.
Cuando los ia ariva a la vale de la rio Chubut, la colonia prima ia es un fortres peti cual ia deveni plu tarda la site Rawson, oji la capital de la provinse Chubut<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|45}}. Lo ia es nomida ''Yr Hen Amddiffynfa'' (La Fortres Vea)<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|44}}. La casas prima, construida de tera, ia es destruida per un deluvia subita en 1865, e casas nova de cualia superior ia es construida per recambia los<ref name="Glyn Williams"/>. La inondas ia destrui ance la cultivas de patatas e mais<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|52}}. La pluve en la area ia es multe min ca los colonistes ia espeta, gidante a falis de cultivas.
=== Solidi ===
[[File:Welshpeople.jpg|thumb|Tradisiones cimrica en Rawson.]][[File:Y Drafod.jpg|thumb|Y Drafod]]
La colonistes ia contata prima la popla tehuelche local a un anio pos sua ariva. Pos alga anios temprana difisil de suspeta e alga violentia, la popla tehuelche ia institui un relata cortes con la cimricas e ia aida la colonistes a survive la manca de comeda temprana. La colonistes, gidada par Aaron Jenkis (de ci sua sposa Rachel ia es la prima ci ia leva la idea de usa sistemosa canales de iriga), ia institui pronto la sistem prima de iriga fundida en la rio Chubut (en cimrica ''Afon Camwy''), irigante un area de 5 o 6 cilometres a cada lado de la estende de 80 cilometres de la rio, e creante la teras de trigo la plu fertil de Arjentina. En la comensa la colonistes ia es autonom, e tota la omes e femes con 18 anios o plu ia ave la direto de vota. En 1885 la produi de trigo ia ateni 6000 tones, e la trigo produida par la colonia ia gania la medalia de oro en esibis internasional en Paris e Chicago.
[[File:Harvest time in Patagonia.jpg|thumb|200px|left|Tempo de recolie en Patagonia, s 1880.]]
La boca de la rio Chubut ia es difisil per naviga, esente profonda e con bancos de arena nonstable, e on ia deside ce un ferovia es nesesada per lia la vale basa de Chubut con Puerto Madryn (orijinal Porth Madryn) en la Golfo Nuevo en la parte sude de la Peninsola de Valdés<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|80–81}}. Lewis Jones ia es la forsa propulsante, e en 1884 la Congresa de Arjentina ia autori la construi de un ferovia, la Ferrocarril Central de Chubut, par Lewis Jones e Compania. Recolie reservas per la projeta ia es difisil, donce Lewis Jones ia vade a la Rena Unida per xerca suporta finansial, do el ia enscrive la aida de Asahel P. Bell, un injenior. La labora sur la ferovia ia comensa en 1886, aidada par la ariva de 465 plu colonistes cimrica en ''Vesta'', un barcon de vapor. La site cual ia apare en la stasion final ia es nomida Trelew (Site de Trelew) en onora de Lewis Jones<ref name="Glyn Williams"/>{{rp|86}}. La site ia crese rapida e en 1888 ia deveni la xeferia de la "Compañía Mercantil del Chubut".
En janero 1868, la jornal prima de la colonia ''Y Brut'' (La Nara), ia apare; ''Ein Breiniad'' (Nosa Vantaje) ia segue en 1878. Los no ia vive longa, con 6 sola numeros de cada titulo. Lewis Jones ia fundi ''Y Dravod'' (Discute) en 1891, e esta ia dura plu longa: un numero semanal ia es produida asta 1961<ref name=NLW>{{cite web|title=The Welsh colony in Patagonia|url=https://www.llgc.org.uk/collections/learn-more/printedmaterials/the-press-of-the-welsh-colony-in-patagonia/|website=Collections: Printed materials|publisher=The National Library of Wales|accessdate=19 June 2015|date=2015}}</ref>.
=== Espande a la Andes ===
[[File:GaimanWelshSchool.JPG|thumb|Un scola cimrica en Patagonia.]]
En la media de la desenio de 1880, la plu de la tera de cultiva en la vale basa de Chubut ia es reclamada, e la colonistes ia organiza alga misiones per esplora otra partes de Patagonia per trova tera cultivable. En 1885 la cimricas ia demanda a la governor de Chubut, Luis Jorge Fontana, ce el permete organiza un mision per esplora la parte de la Andes de Chubut. Fontana ia deside acompania personal la mision. A la fini de novembre 1885, los ia ateni un area fertil cual la cimricas ia nomi "Cwm Hyfryd" (Vale Plasente). En 1888, esta loca en la pede de la Andes ia deveni un plu colonia cimrica<ref name=NLW/>, nomida en espaniol "Colonia 16 de Octubre". Cuando la cuantia de abitores ia crese asi, la sites de Esquel e Trevelin ia es fundida.
Esta area ia deveni un tema de disputa entre Arjentina e Txile. En la comensa la frontera ia es definida par un linia liante la montes la plu alta de la area, ma plu tarda lo ia deveni clar ce esta linia no es la mesma como la linia separante la basines idrografial, car alga de la rios de la area flue a ueste. Arjentina e Txile ia acorda ce la Rena Unida debe arbitra e on ia solisita la opinas de la colonistes cimrica. En 1902, an con un ofre par Txile de un lega de tera per cada familia, los ia vota per resta en Arjentina.
=== Problemes en la Vale basa de Chubut, 1899-1915 ===
Multe dana ia es causada par inondas en la desenios de 1890 e 1900, cual ia ruina Rawson e (a grado min grande) Gaiman, ma Trelew no ia es afetada. On ia ave ance un desacorda entre la colonistes e la governa arjentina, cual ia introdui enscrive militar e ia insiste ce omes de eda militar es instruida a soldis. Esta ia es contra la prinsipes sabadiste de la colonistes e ia causa multa odia; la problem ia es solveda par la interveni de Julio Argentino Roca, la presidente arjentin. Esta elementos, e la manca de teras cultivable nonreclamada, ia causa ce 234 ia parti per Liverpool, embarcante la ''Orissa'' a 14 maio 1902; a pos, 208 de los ia viaja a Canada, arivante a Saltcoats, Saskatchewan, a fini de junio<ref>{{cite web |url=http://www.multiculturalcanada.ca/ecp/content/welsh.html |title=Multicultural Canada — Welsh |accessdate=2007-07-01 |last=Williams |first=Colin H. |work=Multicultural Canada Project, Simon Fraser University |archiveurl = https://web.archive.org/web/20070626222921/http://www.multiculturalcanada.ca/ecp/content/welsh.html <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate = 2007-06-26}}</ref> an si alga de esta familias ia reveni plu tarda a Chubut. Alga otra colonistes ia move a la provinse Rio Negro en Arjentina. Multe de los ci ia lasa Chubut ia es arivores tarda ci no ia oteni la posese de tera, e plu migrores de Cimri ia sustitui per los. A la fini de la sentenio 19, 4000 persones de orijina cimrica ia abita en Chubut. La migra sustantial ultima de Cimri ia aveni corta ante la Gera Mundal Prima, cual ia preveni plu migras. Sirca 1000 migrores cimrica ia ariva a Patagonia entre 1886 e 1911, e sur funda de esta e otra statisticas, Glyn Williams ia estima ce en soma cisa no plu ca 2300 migrores cimrica ia migra direta a Patagonia<ref>{{cite journal | author=Glyn Williams | year=1969 | title=The Welsh in Patagonia: A Demographic Note | journal=Norsk Tidsskrift for Sprogvidenskap | pages=238 }}</ref>.
=== Developa tarda ===
Pos alga tempo la colonia ia mostra se como susedosa, an si migras pos 1914 ia veni xef de Italia e de paises de la sude de Europa; per esta razona la cimricas ia deveni un minoria. Como ance la sistem de iriga, la crea de un Sosia Cooperante (Compañía Mercantil de Chubut) ia es esensal. La Sosia ia comersia per la colonistes en Buenos Aires e ia ata como un banco con 14 ramos. La sosia fundida en eglesetas ia es importante, asentuante la suporta mutua e aida, ativias sosial e scemas de asecura. Par contrata, la Sosia Cooperante ia colasa en la Depresa Grande de la desenio de 1930, e multe ia perde sua reservas. La construi de un parario en la rio Chubut a 120 km a ueste de Trelwe, induida a 19 april 1963, ia redui la risca de inonda en la Vale Basa de Chubut.
La cimricas ia lasa sua marca a la vista, con molines de venta e eglesetas tra la provinse, incluinte la Egleseta Salem e la Salon San David en Trelw, un atenta de reprodui la Catedral de San David en Pembrokeshire. Multe de la colonias en la vale ave nomes cimrica.
[[File:Capel Bethel.jpg|thumb|Un egleseta cimrica en Gaiman.]]
Tra la anios la usa de la lingua cimrica ia declina, e on ia ave poca contata entre Cimri e Chubut per multe anios pos 1914. La cosas ia comensa cambia cuando un cuantia grande de cimricas ia visita Patagonia en 1965 per selebra la aniversario 100 de la colonia. De alora la cuantia de visitores de Cimri ia crese. Enseniores ia es enviada per manteni la lingua vivente, e alga prestijia sosial esiste en parla la lingua — an entre persones sin asendentes cimrica. On ave ancora ativias cultural importante, incluinte tes cimrica e poesia en casa de te a lado la rio en Gaiman e Dolavon. En 2006, la lia entre la Vale de Chubut e Cimri ia es sulinida, a esta ves en un contesto de sporte. La prima max de un turi de du maxes Test a Arjentina par la ecipo de rugbi nasional cimrica ia es juada en Puerto Madryn, ganiada con 27–25 par Arjentina. La imnos de ambos paises ia es cantada par la cimrica-arjentina Billy Hughes. Un otra esemplo de la lia entre Arjentina e Cimri es ce la Sentro Cimrica en Londres ia es tra multe anios la loca xef per dansa tango arjentina.
La colonias xef en la area es Puerto Madryn, Trevelin, Rawson, Trelew, Dolavon e Gaiman.
== Nomes en cimrica per locas arjentinian ==
[[File:Beach at Puerto Madryn.jpg|thumb|La plaia en Puerto Madryn.]]
[[File:Patagonia Anthem.JPG|thumb|Un varia de la imno nasional cimrica per la cimricas de Patagonia. Lewis Evans (Meudwy), 1875.]]
{| class="wikitable sortable"
! [[Espaniol (lingua)|Espaniol]]
! [[Cimrica (lingua)|Cimrica]]
! la sinfia de la cimrica
|-
| [[Argentina]]
|data-sort-value="Ariannin"| Yr Ariannin
|data-sort-value="Argentine"| la arjentin
|-
| [[Villa La Angostura]]
| Lle Cul
| loca streta
|-
| [[Arroyo Pescado]]
| Nant y Pysgod
| la riete de la pexes
|-
| [[Colonia 16 de Octubre]]
| Cwm Hyfryd / Bro Hydref
| vale bela / rejion de octobre
|-
| [[Fuerte Aventura]]
| Caer Antur
| la fortres de aventura
|-
| [[Paso de Indios]]
| Rhyd yr Indiaid
| la vado de la nativas
|-
|data-sort-value="Plumas"| [[Las Plumas]]
| Dôl y Plu
| la prado de la plumas
|-
| [[Puerto Madryn]]
| Porth Madryn
| la porto de Madryn
|-
| [[Rawson, Chubut|Rawson]]
| Trerawson
| la vila de Rawson
|-
| [[Chubut River|Río Chubut]] (de la lingua tehuelche 'Chupat', sinifiante 'briliante')
| Afon Camwy
| rio curvida
|-
| [[Río Corrintos]]
| Aber Gyrants
| la rio de corentes
|-
| [[Valle de los Mártires]]
| Dyffryn y Merthyron
| la vale de la martires
|-
| [[Valle Frío]]
| Dyffryn Oer
| vale fria
|-
| [[Trelew]]
| Tre Lew(is)
| la vila de Lew(is)
|-
| [[Dolavon]]
| Dôl Afon
| la prado de rio
|-
| [[Trevelin]]
| Tre Felin
| la vila de molin
|}
== Mapa ==
[[File:Colonias cimrica en Chubut.png|497px|center|thumb|Loca de la colonias cimrica en la provinse Chubut (Arjentina).]]<br>
== Referes ==
<div style="height: 200px; overflow:auto; border: 1px solid gray; padding-right: 12px; background-color: #EEEEEE; ">
<references/>
</div>
== Bibliografia ==
*''[[Western Mail (Wales)|Western Mail]]'' (Cardiff, Wales). 27 Dec 2004. [http://www.walesonline.co.uk/news/wales-news/tm_objectid=15015947&method=full&siteid=50082&headline=hola--plans-for-patagonia-welsh-to-watch-gente-de-valle-and-other-s4c-shows-to-improve-their-language-skills-name_page.html Patagonia Welsh to watch S4C shows.]
*{{cite book | author=Glyn Williams | title=The desert and the dream: a study of Welsh colonization in Chubut 1865–1915 | publisher=University of Wales Press | year=1975 | isbn=0-7083-0579-2 }}
*{{cite book | author=R. Bryn Williams | title=Gwladfa Patagonia 1865–2000 = La colonia galesa de Patagonia 1865–2000 = The Welsh colony in Patagonia 1865–2000 | url=https://archive.org/details/gwladfapatagonia0000will | publisher=Gwasg Carreg Gwalch | year=2000 | isbn=0-86381-653-3 }}
== Lias esterna ==
* [https://web.archive.org/web/20181023152730/http://www.project-hiraeth.com/ Project-Hiraeth – Documeti la naras de la colonia cimrica en Patagonia, Arjentina, tra filma, testo e imaje.]
* [https://web.archive.org/web/20160808130811/http://www.glaniad.com/ Glaniad – Un paje ueb cual nara la istoria de la colonias cimrica en Patagonia]
* [http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A1163503 Y Wladfa — La cimrica en Patagonia] sur h2g2
* [http://www.bbc.co.uk/wales/history/sites/migration/pages/patagonia.shtml BBC Wales History sur la migra cimrica a Patagonia]
* [https://web.archive.org/web/20170917174822/http://andesceltig.com/ Andes Celtig] Un paje ueb trilingual con informa, mapas e fotos de colonias cimrica en Patagonia
* [https://web.archive.org/web/20120426062713/http://www.teithiautango.co.uk/index.php/en_US/home/argentina Teithiau Tango] Un paje ueb bilingual con la istoria cimrica de Patagonia.
* ''[http://aplaceofmeadowsandtalltrees.blogspot.co.uk/ A Place of Meadows and Tall Trees]'': un novela fundida sur la prima anios de la coloni de Patagonia par Clare Dudman.
* [http://www.bbc.com/news/magazine-29611380 BBC News: Viewpoint – La arjentinas ci parla cimrica]
* [https://web.archive.org/web/20160304094157/http://www.culture24.org.uk/history-and-heritage/art531163-a-song-for-a-new-welsh-nation-patagonian-welsh-national-anthem-discovered-in-19th-century-pamphlet Imno nasional cimrica patagonian descovreda en un libreto de la sentenio 19]
[[Category:Arjentina]]
2pscfz0ffj83az9upcz6aj6ao546719
Seoul
0
797
43453
43080
2026-08-23T00:25:07Z
InternetArchiveBot
6793
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
43453
wikitext
text/x-wiki
'''Seoul''' (Corean:서울) es la capital de [[Corea Sude|Corea Sude]] (la Republica de Corea) e un de la sites la plu poplada en la mundo. Lo ia deveni la capital de la pais en [[1945|1945]] con la fundi de la nasion, e es aora un [[Site Spesial|Site Spesial]] (특별시).
La loca de Seoul es en la norde-ueste de la pais, a sude de la [[Zona Desmilitarida|Zona Desmilitarida]], en la [[Rio Han|Rio Han]], a 37°35′N 127°0′E. Prosima a la site es la [[Airoporto Internasional de Incheon]] en la site [[Incheon|Incheon]], la airoporto la plu grande en la pais. La airoporto es a prosima 50–60 minutos de Seoul.
Con 22 300 000 abitores, Seoul es la site tre par grandia en la mundo.
==Transporta==
Seoul ave un metro grande con oto linias e plu ca 500 stasiones. Du de la stasiones es [[Cheongdam Stasion|Cheongdam Stasion]] (청담역) e [[Sangnoksu Stasion|Sangnoksu Stasion]].
==Lias esterna==
*[http://www.seoul.go.kr Governa de Seoul]
*[https://web.archive.org/web/20171116040716/http://wiki.galbijim.com/Seoul Paje sura Seoul en la uici Galbijim]
*[https://web.archive.org/web/20111108015724/http://dhclub.org/hanafos/map/seoul_map.jpg Mapa de la site]
*[https://web.archive.org/web/20160304084344/http://www.megacities.uni-koeln.de/documentation/seoul/map/Seoulmap.jpg Otra mapa de la site]
{{Sites major en Corea}}
{{Sites capital de Asia}}
[[Categoria:Sites]]
[[Categoria:Capitales]]
[[Categoria:Corea Sude]]
84gb84qwxnurnc4v83nxbwlycp4il5d