Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.47.0-wmf.3
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
San Marino
0
1076
251123
245915
2026-05-21T11:52:41Z
Asenoner
208
251123
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox Stat
|Inuem = Republica de San Marino
|Inuem ufiziel = Repubblica di San Marino
|Capitela = [[Zità de San Marino|San Marino]]
|Sënta guviern =
|Majera zità = [[Dogana (San Marino)|Dogana]]
|Inuem inn = Inno Nazionale della Repubblica<br />''(Ladin: "Inn Naziunel de la Republica")'
|Inn = National anthem of Italy - U.S. Navy Band (long version).ogg
|Lingaz 1 = [[lingaz talian|Talian]]
|Lingaz 2 = [[lingaz rumagnol|Rumagnol]]
|Spersa tiera =
|Ega = 0
|Forma de guviern = [[Republica]] [[diretëuriela]] [[diarchia|diarchica]] [[parlament]]era [[Stat uniter|unitera]]
|Auter titul = Capitani reggenti
|Auter titul persona = [[Denise Bronzetti]]<br>[[Italo Righi]]
|Ann PIB = 2022
|PIB numinel = 1.62 <!--valor te miliarc-->
|PIB VPC = 2.45 <!--valor te miliarc-->
|Munëida = [[Euro]] (€)
|Cherta = Location_San_Marino_Europe.png
}}'''San Marino''' ({{IPA-it|sam maˈriːno|pron}}), ufizielmënter la '''Republica de San Marino'''<ref name="cia">[https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/san-marino/ San Marino] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210112213547/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/san-marino/ |date=2021-01-12 }}. ''[[The World Factbook]]''. [[Central Intelligence Agency]].</ref><ref name="Britannica">{{cite encyclopedia |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/521449/San-Marino |title=San Marino |encyclopedia=Encyclopædia Britannica |year=2012 |access-date=1 March 2011}}</ref><ref>{{Cite web |title=Official Names of the United Nations Membership |url=https://www.un.int/protocol/sites/www.un.int/files/Protocol%20and%20Liaison%20Service/officialnamesofcountries.pdf |website=[[United Nations]]}}</ref> ([[lingaz talian|talian]]: ''Repubblica di San Marino''), nce cunesciuda coche la '''Republica Sereniscima de San Marino'''<ref>{{Cite news |date=17 August 2009 |title=FACTBOX: Five facts: Most Serene Republic of San Marino |language=en |work=[[Reuters]] |url=https://www.reuters.com/article/us-sanmarino-sb-idUSTRE57G0GM20090817 |access-date=12 May 2021}}</ref> ([[lingaz talian|talian]]: ''Serenissima Repubblica di San Marino''), ie n [[microstat]] de l'[[Europa]] y n [[Entlave y extlave|entlave]] de la [[Talia]].<ref>{{cite web |date=14 August 2017 |title=The Republic of San Marino: Italy's Mountaintop Microstate |url=https://rtwin30days.com/san-marino-italy/ |access-date=10 August 2020 |website=Round the World in 30 Days |language=en-US}}</ref> Pusiziunà sun la pert a nord-est di [[Apennins]], San Marino ie l cuinto mënder stat al mond n cont de spersa cun mé 61,2 km² y na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|P1082}}}} abitanc.
== Geografia ==
== Storia ==
== Referënzes==
<references/>
{{Europa}}
[[Categoria:Stac dl'Europa]]
6ql52ktcbn8rtko25hex4ebqtbavmve
Sëlva
0
1190
251104
250923
2026-05-21T09:48:21Z
Asenoner
208
/* Economia */
251104
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Sëlva
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]
|lld = 89.74
|de = 5.15
|it = 5.11
|Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg
|Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]]
|Ambolt = Tobias Nocker
|Ann ambolt = 2025
|Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Sëlva
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 33
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 45
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #bebebe
}}
|Plata internet = selva.eu/la
|}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}.
L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]].
Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br>
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?''
== Inuem ==
L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch.
L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref>
== Luech ==
L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]].
[[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br>
La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992.
L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità.
L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann.
L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]].
== Blason ==
[[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun.
L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref>
== Geografia ==
[[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]].
Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br>
L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est.
=== Tlima ===
Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21 °C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9 °C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2 °C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9 °C.<br>
L mëns plu mol ie juni cun 135 mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21 mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima
| TABELLE =
| DIAGRAMM TEMPERATURA =
| DIAGRAMM PREZIPITAZION =
| DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150
| FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''.
Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016)
| Titul =
| Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri)
| hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3
| hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9
| hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6
| hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0
| lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8
| lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3
| lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6
| lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5
| avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2
| avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1
| avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6
| avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3
| nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2
| nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0
| nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1
| nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5
| gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21
| gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3
| gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6
| gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21
| fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17
| fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30
| fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26
| fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30
| rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8
| rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2
| rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0
| rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8
}}
== Storia ==
[[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]]
Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda.
L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref>
== Pulitica ==
Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref>
* 1952–1960: Anton Vinatzer
* 1960–1964: Rodolfo Kasslatter
* 1964–1980: Franz Costa
* 1980–1985: Ferdinand Mussner
* 1985–1996: Hermann Senoner
* 1996–2010: Roland Demetz
* 2010–2015: Peter Mussner
* 2015–2025: Roland Demetz
* 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker
== Economia ==
[[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]]
L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.
La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin.
== Nfrastrutura y trasport ==
[[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]]
===Stredes===
Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]].
=== Curiera ===
Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]].
=== Ferata ===
{{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref>
== Educazion ==
Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref>
== Sport ==
[[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]].
===Hockey===
Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina.
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 5,11
|tudësch = 5,15
|ladins = 89,74
|ann = 2011
}}
=== Svilup demografich ===
Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:3000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:999
bar:1931 from: 0 till:999
bar:1936 from: 0 till:1102
bar:1951 from: 0 till:1282
bar:1961 from: 0 till:1604
bar:1971 from: 0 till:2137
bar:1981 from: 0 till:2294
bar:1991 from: 0 till:2394
bar:2001 from: 0 till:2513
bar:2011 from: 0 till:2660
bar:2021 from: 0 till:2592
PlotData=
bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5)
bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5)
bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5)
bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5)
bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5)
bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5)
bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5)
bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5)
bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Galaria dala fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="180">
1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora
Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val
Puez.JPG|Puez
Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]]
Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives
I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva
Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva
</gallery>
== Da vijité ==
* [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
* [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]]
* [[Ciastel de Gherdëina]]
* [[Ciastel de Val]]
== Monumënc sota scunanza ==
Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]].
<gallery>
Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
<gallery>
Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>.
Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>.
Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>.
Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>.
Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>.
Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>.
</gallery>
== Lies ==
* [[Hosianna]]
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
{{Culones-lista|colwidth=25em|
* [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera
* [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]].
* [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]].
* [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]].
* [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]]
* [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran
* [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur
* [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]]
* [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]]
* [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina
* [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
* [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem
* [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
}}
== Referimënc tla leteratura ladina ==
[[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]].
<i>
<poem>
La storia de Sëlva foss fineda!
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda;
Da scrì essi bën abù mo zeche pro,
Ma per no bravé massa spizi pro,
Y spizi pro cun n raim o poejia
A unëur dla Madona de Santa Maria.
</poem>
::::[[Fedele Demetz]]
'''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]'''
Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.
</i>
== Referënzes ==
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
* Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
* Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003.
* Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010.
* Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
* Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2.
== Cëla ënghe ==
* [[Val]]
* [[Ruves de Gherdëina]]
* [[Lec de Gherdëina]]
== Cunliamënc ==
* [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva]
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]]
[[Categoria:Gherdëina|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
1hhi2vplxginlg66eh3u7g4r0qang0a
251105
251104
2026-05-21T09:51:37Z
Asenoner
208
251105
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Sëlva
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]
|lld = 89.74
|de = 5.15
|it = 5.11
|Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg
|Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]]
|Ambolt = Tobias Nocker
|Ann ambolt = 2025
|Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Sëlva
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 33
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 45
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #bebebe
}}
|Plata internet = selva.eu/la
|}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}.
L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]].
Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br>
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?''
== Inuem ==
L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch.
L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref>
== Luech ==
L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]].
[[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br>
La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992.
L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità.
L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann.
L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]].
== Blason ==
[[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun.
L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref>
== Geografia ==
[[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]].
Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br>
L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est.
=== Tlima ===
Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21 °C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9 °C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2 °C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9 °C.<br>
L mëns plu mol ie juni cun 135 mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21 mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima
| TABELLE =
| DIAGRAMM TEMPERATURA =
| DIAGRAMM PREZIPITAZION =
| DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150
| FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''.
Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016)
| Titul =
| Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri)
| hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3
| hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9
| hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6
| hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0
| lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8
| lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3
| lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6
| lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5
| avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2
| avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1
| avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6
| avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3
| nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2
| nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0
| nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1
| nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5
| gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21
| gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3
| gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6
| gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21
| fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17
| fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30
| fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26
| fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30
| rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8
| rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2
| rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0
| rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8
}}
== Storia ==
[[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]]
Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda.
L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref>
== Pulitica ==
Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref>
* 1952–1960: Anton Vinatzer
* 1960–1964: Rodolfo Kasslatter
* 1964–1980: Franz Costa
* 1980–1985: Ferdinand Mussner
* 1985–1996: Hermann Senoner
* 1996–2010: Roland Demetz
* 2010–2015: Peter Mussner
* 2015–2025: Roland Demetz
* 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker
== Economia ==
[[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]]
L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.
La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva.
== Nfrastrutura y trasport ==
[[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]]
===Stredes===
Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]].
=== Curiera ===
Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]].
=== Ferata ===
{{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref>
== Educazion ==
Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref>
L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin.
== Sport ==
[[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]].
===Hockey===
Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina.
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 5,11
|tudësch = 5,15
|ladins = 89,74
|ann = 2011
}}
=== Svilup demografich ===
Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:3000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:999
bar:1931 from: 0 till:999
bar:1936 from: 0 till:1102
bar:1951 from: 0 till:1282
bar:1961 from: 0 till:1604
bar:1971 from: 0 till:2137
bar:1981 from: 0 till:2294
bar:1991 from: 0 till:2394
bar:2001 from: 0 till:2513
bar:2011 from: 0 till:2660
bar:2021 from: 0 till:2592
PlotData=
bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5)
bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5)
bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5)
bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5)
bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5)
bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5)
bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5)
bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5)
bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Galaria dala fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="180">
1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora
Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val
Puez.JPG|Puez
Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]]
Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives
I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva
Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva
</gallery>
== Da vijité ==
* [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
* [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]]
* [[Ciastel de Gherdëina]]
* [[Ciastel de Val]]
== Monumënc sota scunanza ==
Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]].
<gallery>
Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
<gallery>
Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>.
Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>.
Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>.
Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>.
Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>.
Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>.
</gallery>
== Lies ==
* [[Hosianna]]
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
{{Culones-lista|colwidth=25em|
* [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera
* [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]].
* [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]].
* [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]].
* [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]]
* [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran
* [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur
* [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]]
* [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]]
* [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina
* [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
* [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem
* [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
}}
== Referimënc tla leteratura ladina ==
[[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]].
<i>
<poem>
La storia de Sëlva foss fineda!
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda;
Da scrì essi bën abù mo zeche pro,
Ma per no bravé massa spizi pro,
Y spizi pro cun n raim o poejia
A unëur dla Madona de Santa Maria.
</poem>
::::[[Fedele Demetz]]
'''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]'''
Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.
</i>
== Referënzes ==
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
* Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
* Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003.
* Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010.
* Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
* Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2.
== Cëla ënghe ==
* [[Val]]
* [[Ruves de Gherdëina]]
* [[Lec de Gherdëina]]
== Cunliamënc ==
* [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva]
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]]
[[Categoria:Gherdëina|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
gfmawfvts2actr5s5ao5xohx9yh785z
251106
251105
2026-05-21T09:58:41Z
Asenoner
208
/* Geografia */
251106
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Sëlva
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]
|lld = 89.74
|de = 5.15
|it = 5.11
|Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg
|Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]]
|Ambolt = Tobias Nocker
|Ann ambolt = 2025
|Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Sëlva
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 33
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 45
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #bebebe
}}
|Plata internet = selva.eu/la
|}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}.
L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]].
Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br>
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?''
== Inuem ==
L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch.
L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref>
== Luech ==
L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]].
[[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br>
La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992.
L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità.
L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann.
L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]].
== Blason ==
[[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun.
L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref>
== Geografia ==
[[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]
L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer.
Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' ulache [[Ruf de Ciavazes]] ruva adum cul [[ruf de Frea]] a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer.
Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]].
Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].
L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est.
=== Tlima ===
Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21 °C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9 °C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2 °C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9 °C.<br>
L mëns plu mol ie juni cun 135 mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21 mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima
| TABELLE =
| DIAGRAMM TEMPERATURA =
| DIAGRAMM PREZIPITAZION =
| DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150
| FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''.
Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016)
| Titul =
| Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri)
| hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3
| hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9
| hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6
| hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0
| lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8
| lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3
| lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6
| lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5
| avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2
| avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1
| avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6
| avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3
| nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2
| nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0
| nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1
| nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5
| gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21
| gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3
| gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6
| gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21
| fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17
| fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30
| fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26
| fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30
| rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8
| rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2
| rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0
| rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8
}}
== Storia ==
[[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]]
Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda.
L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref>
== Pulitica ==
Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref>
* 1952–1960: Anton Vinatzer
* 1960–1964: Rodolfo Kasslatter
* 1964–1980: Franz Costa
* 1980–1985: Ferdinand Mussner
* 1985–1996: Hermann Senoner
* 1996–2010: Roland Demetz
* 2010–2015: Peter Mussner
* 2015–2025: Roland Demetz
* 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker
== Economia ==
[[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]]
L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.
La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva.
== Nfrastrutura y trasport ==
[[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]]
===Stredes===
Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]].
=== Curiera ===
Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]].
=== Ferata ===
{{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref>
== Educazion ==
Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref>
L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin.
== Sport ==
[[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]].
===Hockey===
Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina.
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 5,11
|tudësch = 5,15
|ladins = 89,74
|ann = 2011
}}
=== Svilup demografich ===
Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:3000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:999
bar:1931 from: 0 till:999
bar:1936 from: 0 till:1102
bar:1951 from: 0 till:1282
bar:1961 from: 0 till:1604
bar:1971 from: 0 till:2137
bar:1981 from: 0 till:2294
bar:1991 from: 0 till:2394
bar:2001 from: 0 till:2513
bar:2011 from: 0 till:2660
bar:2021 from: 0 till:2592
PlotData=
bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5)
bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5)
bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5)
bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5)
bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5)
bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5)
bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5)
bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5)
bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Galaria dala fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="180">
1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora
Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val
Puez.JPG|Puez
Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]]
Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives
I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva
Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva
</gallery>
== Da vijité ==
* [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
* [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]]
* [[Ciastel de Gherdëina]]
* [[Ciastel de Val]]
== Monumënc sota scunanza ==
Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]].
<gallery>
Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
<gallery>
Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>.
Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>.
Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>.
Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>.
Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>.
Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>.
</gallery>
== Lies ==
* [[Hosianna]]
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
{{Culones-lista|colwidth=25em|
* [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera
* [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]].
* [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]].
* [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]].
* [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]]
* [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran
* [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur
* [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]]
* [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]]
* [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina
* [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
* [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem
* [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
}}
== Referimënc tla leteratura ladina ==
[[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]].
<i>
<poem>
La storia de Sëlva foss fineda!
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda;
Da scrì essi bën abù mo zeche pro,
Ma per no bravé massa spizi pro,
Y spizi pro cun n raim o poejia
A unëur dla Madona de Santa Maria.
</poem>
::::[[Fedele Demetz]]
'''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]'''
Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.
</i>
== Referënzes ==
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
* Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
* Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003.
* Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010.
* Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
* Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2.
== Cëla ënghe ==
* [[Val]]
* [[Ruves de Gherdëina]]
* [[Lec de Gherdëina]]
== Cunliamënc ==
* [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva]
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]]
[[Categoria:Gherdëina|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
33ss3sw8zgrgk77nuzb3ho68zgwsdsc
251108
251106
2026-05-21T10:00:34Z
Asenoner
208
/* Geografia */
251108
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Sëlva
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]
|lld = 89.74
|de = 5.15
|it = 5.11
|Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg
|Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]]
|Ambolt = Tobias Nocker
|Ann ambolt = 2025
|Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Sëlva
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 33
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 45
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #bebebe
}}
|Plata internet = selva.eu/la
|}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}.
L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]].
Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br>
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?''
== Inuem ==
L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch.
L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref>
== Luech ==
L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]].
[[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br>
La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992.
L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità.
L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann.
L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]].
== Blason ==
[[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun.
L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref>
== Geografia ==
[[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]
L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer.
Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache [[ruf de Ciavazes]] che nasc sul [[jëuf de Sela]] rua adum cul [[ruf de Frea]] che nasc sul [[jëuf de Frea]].
Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]].
Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].
L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est.
=== Tlima ===
Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21 °C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9 °C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2 °C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9 °C.<br>
L mëns plu mol ie juni cun 135 mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21 mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima
| TABELLE =
| DIAGRAMM TEMPERATURA =
| DIAGRAMM PREZIPITAZION =
| DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150
| FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''.
Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016)
| Titul =
| Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri)
| hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3
| hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9
| hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6
| hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0
| lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8
| lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3
| lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6
| lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5
| avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2
| avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1
| avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6
| avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3
| nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2
| nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0
| nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1
| nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5
| gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21
| gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3
| gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6
| gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21
| fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17
| fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30
| fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26
| fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30
| rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8
| rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2
| rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0
| rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8
}}
== Storia ==
[[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]]
Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda.
L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref>
== Pulitica ==
Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref>
* 1952–1960: Anton Vinatzer
* 1960–1964: Rodolfo Kasslatter
* 1964–1980: Franz Costa
* 1980–1985: Ferdinand Mussner
* 1985–1996: Hermann Senoner
* 1996–2010: Roland Demetz
* 2010–2015: Peter Mussner
* 2015–2025: Roland Demetz
* 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker
== Economia ==
[[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]]
L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.
La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva.
== Nfrastrutura y trasport ==
[[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]]
===Stredes===
Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]].
=== Curiera ===
Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]].
=== Ferata ===
{{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref>
== Educazion ==
Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref>
L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin.
== Sport ==
[[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]].
===Hockey===
Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina.
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 5,11
|tudësch = 5,15
|ladins = 89,74
|ann = 2011
}}
=== Svilup demografich ===
Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:3000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:999
bar:1931 from: 0 till:999
bar:1936 from: 0 till:1102
bar:1951 from: 0 till:1282
bar:1961 from: 0 till:1604
bar:1971 from: 0 till:2137
bar:1981 from: 0 till:2294
bar:1991 from: 0 till:2394
bar:2001 from: 0 till:2513
bar:2011 from: 0 till:2660
bar:2021 from: 0 till:2592
PlotData=
bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5)
bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5)
bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5)
bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5)
bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5)
bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5)
bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5)
bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5)
bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Galaria dala fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="180">
1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora
Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val
Puez.JPG|Puez
Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]]
Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives
I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva
Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva
</gallery>
== Da vijité ==
* [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
* [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]]
* [[Ciastel de Gherdëina]]
* [[Ciastel de Val]]
== Monumënc sota scunanza ==
Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]].
<gallery>
Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
<gallery>
Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>.
Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>.
Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>.
Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>.
Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>.
Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>.
</gallery>
== Lies ==
* [[Hosianna]]
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
{{Culones-lista|colwidth=25em|
* [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera
* [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]].
* [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]].
* [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]].
* [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]]
* [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran
* [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur
* [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]]
* [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]]
* [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina
* [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
* [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem
* [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
}}
== Referimënc tla leteratura ladina ==
[[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]].
<i>
<poem>
La storia de Sëlva foss fineda!
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda;
Da scrì essi bën abù mo zeche pro,
Ma per no bravé massa spizi pro,
Y spizi pro cun n raim o poejia
A unëur dla Madona de Santa Maria.
</poem>
::::[[Fedele Demetz]]
'''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]'''
Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.
</i>
== Referënzes ==
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
* Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
* Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003.
* Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010.
* Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
* Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2.
== Cëla ënghe ==
* [[Val]]
* [[Ruves de Gherdëina]]
* [[Lec de Gherdëina]]
== Cunliamënc ==
* [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva]
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]]
[[Categoria:Gherdëina|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
qdio185floff2gd6pyuva9jg3ta8i72
Urtijëi
0
1256
251101
246159
2026-05-21T09:39:18Z
Asenoner
208
Ie ne scrijëssi nia "Ortiseit" tlo tl template, ajache chësc vëadurvà te la cherta dessot ulache l dij "Posizion de Urtijëi, Ortiseit te Südtirol". Ie lascëssi Ortiseit mé tl test a spieghé che chël fova n vedl inuem.
251101
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Urtijëi</big><br />''Sankt Ulrich ([[lingaz tudësch|de]])<br />Ortisei ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Urtijëi
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|lld = 84.19
|de = 9.30
|it = 6.51
|Frazions = [[Sacun]]
|Foto = Urtijëi cun l Sela Y Saslonch da Tlesura.jpg
|Descrizion foto = Urtijëi cun l [[Grup dl Sela|Sela]] y [[Saslonch]] da Tlesura
|Ambolt = Tobia Moroder
|Ann ambolt = 2020 -2. mandat
|Mapa = St._Ulrich_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Urtijëi
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 34
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 40
|position =
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #e8e8e8
}}
|Plata internet = gemeinde.stulrich.bz.it/la
|}}'''Urtijëi''' ({{IPA-lld|uʀtiˈʒɜi̯|pron|Lld-Urtijëi.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''St. Ulrich in Gröden'' {{IPA-de|zaŋkt ˈʊlrɪç ɪn ˈɡrøːdn̩|pron|}}, suënz nce Ortiseit ti vedli scric<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/23202/1/issueId-214942-currentDate--zoom-1.html Josef Komplojer: ''Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie''. Wagner Dispruch 1820], pl. 15.</ref>, [[lingaz talian|talian]]: ''Ortisei'' {{IPA-it|ortiˈzɛi|pron|}}) ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia autonoma de Bulsan]]. Cun na populazion de plu de 4.800 abitanc iel l majer chemun de Gherdëina n cont de populazion, ma l mënder n cont de spersa cun 24,3 km². Pra l luech de Urtijëi toca geograficamënter y ënghe da n pont de ududa soziel la [[frazion (Talia)|frazion]] de [[Sureghes]], ma che aministrativamënter fej pert dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. La populazion de la zona urbana de Urtijëi, cuntan leprò Sureghes y [[Runcadic]], ie de mpue manco de 5.500 abitanc. Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 84% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].
== Inuem ==
L inuem ''Urtijëi'' va zeruch al 13ejim secul a n [[mesc]] tl zënter dl luech dal inuem ''Ortiseyt'' (zachëi rata dal [[latin]]: ''urticetum'', cie che uel di ''verzon de [[urties]]''). Mo tl 1497 univa chësc inuem dant te documënc de Bulsan (''„Hanns von Ortiseit“'').<ref>Hannes Obermair ''Bozen Süd – Bolzano Nord. Schriftlichkeit und urkundliche Überlieferung der Stadt Bozen bis 1500''. Band 2, Stadtgemeinde Bozen, Bulsan 2008 Nr. 1317, ISBN=978-88-901870-1-8.</ref> Chësc mesc vën dant te documënc plu tert sota l inuem ''Mauriz'' y ie al didancuei un di hotiei plu vedli de la valeda. L inuem tudësch ''St. Ulrich'' va ntant zeruch a la pluania dl luech, che ie dedicheda ala [[cumparizion dl Seniëur]], ma nce a [[Durich de Augsburg]], l sant patron dl luech. Tl ''Ulrichspatrozinium'', che mostra su la puscions, ie nce da liejer de puscions medieveles de la dlieja dl vëscul de [[Augsburg]] te la [[Val dl Isarch]] y te Gherdëina.<ref>Adolf Sandberger: ''Das Hochstift Augsburg an der Brennerstraße.'' In: Ders.: ''Altbayerische Studien zur Geschichte von Siedlung, Recht und Landwirtschaft''. Hrsg. von Gertrud Sandberger, Pankraz Fried und Erwin Riedenauer. München 1985, pl. 285–296.</ref>
== Blason ==
L blason de Urtijëi ie na tofla d'or cun la figura de [[S. Durich]], trat sëura cun l guant da vëscul, che tën tla man drëta na crëusc d'or y ie a ciaval. L ciaval ie blanch, cun urnamënc d'or y curì da na chëutra bruma. Sun la tofla iel na striscia bruma cun trëi pitli blasons de arjënt y dantrite doi eves d'or che jola.<ref>[http://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref>.
L vedl Blason de Urtijëi fova la doi mazëtes da [[Fé zandli te Gherdëina|lauré sul puntl]], che ie pona deventei doi stilec (chëi dl Troi Paian?)<ref>[https://wappen.tiroler-landesmuseen.at/index34a.php?wappen%20id=28043&drawer=Se-Wa Vedl blason de Urtijëi cun stilec tl archif dl Vinzentinum a Persenon.]</ref><ref>[[Edgar Moroder]]: ''L vedi blason de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 66-68.</ref>.
==Geografia==
[[File:Urtijei-2008.jpg|thumb|280px|sinistra|Nscila fova Urtijëi d'instà dl ann 2008. L univa fabricà dassën]]
==Storia==
[[File:Mujiga de Urtijëi 1869.jpg|miniatura|sinistra|Mujiga de Urtijëi l ann 1869. ]]
[[File:Monument de JB Purger de Ludwig Moroder renuvà Radio Ladin Urtijëi.ogg|miniatura|alt=Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder. Archif Radio Ladin Urtijëi |Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder a Urtijëi. [[Radio Ladin de Gherdëina|Archif Radio Ladin]]. ]]
== Vita culturela ==
[[File:Cesadiladins.jpg|miniatura|left|La [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum de Gherdëina]].]][[File:Cësa de Chemun 2021 Urtijëi.jpg|thumb|left|La cësa de Chemun]]
Tl zënter de Urtijëi ie la [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dles Dolomites|Union Generela di Ladins]], dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Biblioteca ladina Malia da Cudan]]. A Urtijëi ie nce la sënta de [[La Usc di Ladins]]. Sun [[Plaza de Sant Antone]] ie la Cësa de cultura cun la sënta dla [[Lia Mostra d’Ert]], dla ''Grupa Jëuni Urtijëi'' y dla bibliotech d'Ert. Tla cësa de cultura Luis Trenker ie la sala di cungresc, y la mostra de scultures Art 52<ref>[http://www.art52.it/ Mostra de scultures Art 52]</ref>. Sun plaza de dlieja de San Durich ie la [[Bibliotech San Durich]] tla cësa dla vedla scola <ref>{{Cite web |url=https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |title=Bibliotech San Durich |access-date=2021-02-17 |archive-date=2021-01-19 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210119135148/https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |url-status=dead }}</ref>.
Una dla plu vedla cafetaries/cunditories de Urtijëi ie l [[Café Demetz]] tla Bruscia.
== Scoles ==
* Scolina ''Salieta''.<ref>{{Cite web |url=https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |title=Scolina Salieta, plata web Chemun de Urtijëi. |access-date=2022-01-17 |archive-date=2022-01-17 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220117122016/https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |url-status=dead }}</ref>
* Scoles Elementeres Urtijëi.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-elementera-urtijei/ Scola Elementera Urtijëi, plata web.]</ref>
* Scola Mesana ''Ujep Anton Vian''.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-mesana-urtijei-ujep-antone-vian-/ Scola Mesana Urtijëi, plata web.]</ref>
* [[Scola d'Ert Urtijëi|Lizeum d'Ert ''Cademia'']].<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Lizeum d'Ert, plata web.]</ref>
* Scola Prufesciunela per l’Artejanat artistich Gherdëina.<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Scola prufescionela, plata web.]</ref>
* Istitut Tecnich Economich Urtijëï, Gherdëina ''Raetia''.<ref>[Https://www.iteraetia.it/ld/ Istitut Tecnich Economic Urtijëi, plata web.]{{Toter Link|date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref>
* Scola de Mujiga Gherdëina.<ref>[https://scoresdemusiga.provinzia.bz.it/scores-musiga-todesces-ladines/direziun-scora-de-musiga-gherdena-urtijei-selva.asp Scola de Mujiga Urtijëi, plata web.]</ref>
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 6,51
|tudësch = 9,30
|ladins = 84,19
|ann = 2011
}}
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La prima cumpededa sun la rujeneda fova unida fata tl 1971, ulache l 19% ova mo detlarà l tudësch la rujeneda de l'oma y mé l 77% l ladin. Dal 1981 incà ie l ladin for restà ntëur ai 84%.
{| class="wikitable zebra" style="text-align:center;"
|-
! rowspan="2"| Ann|| colspan="3" | Grupes linguistiches<ref>[https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=4&news_article_id=573570 ''Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk - Volkszählung 1981, S. 24'']</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |title=''Südtirol in Zahlen (Bozen 1994), S. 14'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229001423/https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |url-status=dead }}</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |title=''Volkszählung 2001. Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol, S. 6'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229023228/https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |url-status=dead }}</ref>
|-
! ladin|| tudësch|| talian
|-
| 1971 || 77,23 % || 18,57 % || 9,20 %
|-
| 1981 || 84,35 % || 10,26 % || 5,39 %
|-
| 1991 || 83,94 % || 11,07 % || 4,98 %
|-
| 2001 || 82,32 % || 12,13 % || 5,55 %
|-
| 2011 || 84,19 % || 9,30 % || 6,51 %
|}
=== Svilup demografich ===
Urtijëi à abù n gran crëscer de la populazion do la anescion ala Talia, che ie dublieda dal 1921 al 1981 da 2.000 a 4.000 abitanc. Al didancuei à l chemun plu de 4.600 abitanc.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:5000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:2070
bar:1931 from: 0 till:2216
bar:1936 from: 0 till:2535
bar:1951 from: 0 till:2803
bar:1961 from: 0 till:3196
bar:1971 from: 0 till:3961
bar:1981 from: 0 till:4106
bar:1991 from: 0 till:4222
bar:2001 from: 0 till:4484
bar:2011 from: 0 till:4653
bar:2021 from: 0 till:4833
PlotData=
bar:1921 at:2070 fontsize:S text: 2070 shift:(-8,5)
bar:1931 at:2216 fontsize:S text: 2216 shift:(-8,5)
bar:1936 at:2535 fontsize:S text: 2535 shift:(-8,5)
bar:1951 at:2803 fontsize:S text: 2803 shift:(-8,5)
bar:1961 at:3196 fontsize:S text: 3196 shift:(-8,5)
bar:1971 at:3961 fontsize:S text: 3961 shift:(-8,5)
bar:1981 at:4106 fontsize:S text: 4106 shift:(-8,5)
bar:1991 at:4222 fontsize:S text: 4222 shift:(-8,5)
bar:2001 at:4484 fontsize:S text: 4484 shift:(-8,5)
bar:2011 at:4653 fontsize:S text: 4653 shift:(-8,5)
bar:2021 at:4833 fontsize:S text: 4833 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Beludëi de Urtijëi ==
<gallery>
Gröden Lithographie von Alois Leykum.jpg|Urtijëi ntëur l 1840<ref>[https://play.google.com/books/reader?id=PUXgE_Rs6gQC&pg=GBS.PP1&hl=it Franz Carl Weidmann: ''Der Kreis an der Etsch (Botzner Kreis), im Lande Tyrol: Mit einer topographischen Karte und fünf Chromolithographien'']</ref>.
Urtijëi y Seceda stampa de Eberle da August Podesta 1840.jpg|Urtijëi cun Secëda tl 1840.
Urtijëi tl 1860 Josef Moroder Lusenberg.jpg|Urtijëi tl 1860 depënt da [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]].
Urtijei 1856.jpg|Urtijëi 1862 te na litografia de Johann Burgauner<ref>Edgar Moroder: ''L cheder plu cunesciù dl vedl Urtijëi''. [[La Usc di Ladins]], 1. de nuvëmber 1977, pl. 15.</ref>.
Die Gartenlaube (1882) b 441.jpg|Urtijëi dl ann 1882
Urtijëi dl ann 1890.jpg|Urtijëi dl ann 1890.
Urtijëi ti ani 1900 foto Bernhard Johannes.jpg|Urtijëi ti ani 1900, foto de Bernhard Johannes [[Maran]].
</gallery>
== Ridli y si mejes<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>==
{{Cëla nce|Mejes de Gherdëina}}
=== Piz Dedora ===
Socrëp, La Sia, Ruf, Cecer (Ruf Dessëura), Pitl Ruf (Nis), La Plates Dedite, La Plates Dedora, Nevel, Dumat, Pradac, Lipl (Mantingher), Grien, Luca Dedora, Vedl Pilat, Pitl Pilat, Ciascian, Lip, Sciron, Sulé, Mauta, Tinderla (Ciancel Dessëura), Ciancel, Nevin, Juaut, Bëiber, Col Martin (Puc, Taicer), Cialian, Tone, Pizer, Cëdepuent, Tadeo (Soler), Penc (Rumanon Dessëura), Luca (Nuef), Iagher (Crëida), Alësc, Tecul, Uridl, Cësa Fill, Junerëi (Gran Cësa).
=== Dla da Puent de Pana ===
Cësa Puent de Pana, Bugon, Sneton, Smidl, Muradëures (Bruel), Plan de Mureda, Mureda, [[Doss dl Preve]], Jumbierch (Lusenberg), Cudan, Scurcià, Resciesa, La Tambres, Pitl Paul ([[Villa Rudolfine|Rudolfine]]), [[Lenert]], Zot, Ratic (Naz), Costa, Vedl Doss, Doss, Maidl, [[Furmescere]] (Vedla Scola), Martiner.
=== Piz Dessëura ===
Stlejuc, [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] (Stlejuc Dessëura), Pitl Bruel, Bruel Dessot, Gran Bruel, Frëina, Mulin da Frëina, La Rodera, Bataian (Dessëura), Bataian Dessot, Tiscion Dessëura, Tiscion Dessot (Villa Lourdes), Perjon, Milan, Ronch, Costa Dessot, Raineles, Costa Dessëura, Coi, Coi Dedora, La Mauta, Luca, Runcata, Cuenz, [[Martin (Urtijëi)|Martin]], Carai (Planaces), Palvates, Puent, Puntëdla, Puntëdla Desson, Sovia, [[Costamula|Costamula Dessot]], [[Costamula|Costamula Dessëura]], Nudrëi Dedite, Nudrëi Dedora, Costes, Val, Mulin, Marëufer, Fëur.
=== La Bruscia ===
{{Prinzipel|Bruscia}}
[[File:Vedl spedel Urtijei.jpg|miniatura|Vedla cëses a Urtijëi tl 1900: l Vedl Spedel japé, Trina a mez, La Reja dancà a man ciancia, Faujëina à man drëta]]
[[File:Hotels on Stetteneck Platz in Urtijëi.jpg|miniatura|alt=Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.|Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.]]
Fever, [[Gustin|Vedl Gustin]] (Colroi), Planaces (Cësa Brida), Mota, Mulins, Pech (Snoltner), Anterleghes, [[Ianesc (ustaria)|Ianesc]], Benefiz Sant'Antone, Giustin, Sigat, Mulin dl Roder, Moidl (Brida), Ianon, Stëifl, Petlin, Beché, Spedel (Nuef), Faujëina, Trina (Bera Iacun), La Reja (Sartëur), Zitadela, Fill, Rumanon, Vedl Spedel, Pedetliva, Dëur, Mauritz, Calonia, Vedl Chemun (Dutor, Mëune), Fëur, Pana, Cësa Purger, Grien, Mulin, Pech dl Busc (Fever), Gran Cësa, Fever dl Busc, Scioler.
=== Ridl da Sacun ===
Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Oslperch, Stufan Dessëura, Stufan Dessot, Val, Nis, (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossù, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria, Pitl Fever.
== Da vijité ==
{{Culones-lista|colwidth=15em|
* [[Dlieja de San Durich]]
* [[Dlieja da Sacun]]
* [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
* [[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)|Dlieja de Sant'Ana te curtina]]
* [[Curtina de Urtijëi]]
* [[Capela sal Crist]]
* [[Capeles de Gherdëina#Urtijëi|Capeles de Urtijëi]]
* [[Museum de Gherdëina]]
* [[Ciastel Stetteneck]]
}}
== Monumënc sota defendura ==
A Urtijëi dal 17 fabrighes sota defendura dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: cater dliejes, doi capeles, doi cëses y 9 mejes.
<gallery>
Parish church of St. Ulrich in Gröden .jpg|Dlieja de San Durich<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17120 Dlieja de San Durich, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Autere_juebia_dai_Andli_dan_la_dlieja_San_Antone_a_Urtijëi.jpg|Dlieja de S. Antone<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17122 Dlieja S. Antone, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|Dlieja da Sacun<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17126 Dlieja da Sacun, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
St._Annakirch_in_Urtijei.jpg|Dlieja de S. Ana<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17119 Dlieja de S. Ana y curtina, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Capela_da_Poz_Urtijei_da_pert_dl_suredl_che_sen_va.JPG|Capela da Poz<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17129 Capela da Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Raschötzer_Kapelle_über_St._Ulrich_in_Gröden_im_Winter_2013.jpg|Capela de Resciesa<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50558 Capela de Resciesa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Janon.jpg|Janon<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17121 Janon, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa_Rifesser_Stufan_Urtijëi.jpg|Villa Rifesser<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50441 Villa Rifesser, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Ancient_home_Pradatsch.jpg|Pradac<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17117 Pradac, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Nevel Urtijëi.jpg|Nevel<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17116 Nevel, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Martin a Urtijei.jpg|Martin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17123 Martin, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Farmhouse Col de Flam in Urtijëi from west.jpg|Col de Flam Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50578 Col de Flam Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula_de_sot_dinsta.jpg|Costamula Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17124 Costamula Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula de sëura Urtijëi.JPG|Costamula Dessëura<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17125 Costamula Dessëura, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Cudan.jpg|Cudan<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17118 Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Peza Urtijei.jpg|Peza (Sacun)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17127 Peza, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Urtijëi ie unic metui sota defendura ot monumënc naturei: doi crëpes, la bujes y pisciadoi de Puent, cater lëns y n paluch.
<gallery>
Cuecnes_in_Gröden.jpg|L crëp de [[Secëda]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |title=Crëp de Secëda, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140303/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |url-status=dead }}</ref>.
Balest y Gran Roa Urtijei.JPG|[[Balest]] y la Gran Roa<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |title=Balest y Gran Roa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140300/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |url-status=dead }}</ref>.
Gran Puent Ruf de Cuecenes dauton Urtijëi.jpg|Bujes y pisciadoi dl Gran Puent<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |title=Bujes y Pisciadoi Gran Puent, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140313/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |url-status=dead }}</ref>.
Pëc de Poz Urtijëi Picea abies.jpg|Pëc de Poz<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |title=Pëc de Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140302/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de Nis a Urtijëi dansciuda.jpg|[[Lën da beca]] de Nis<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |title=Lën da beca de Nis, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140256/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de Uridl a Urtijëi.jpg|Lën da beca de Uridl<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |title=Lën da beca de Uridl, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140323/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |url-status=dead }}</ref>.
Pinc drusa dal vënt sun mur da Cudan Urtijëi.jpg|Pinch dl mur da Cudan<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |title=Pinch drusà dl mur da Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140309/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |url-status=dead }}</ref>.
Pitl paluc de Col Ciarnacëi.jpg|Pitli palusc de [[Col Ciarnacëi]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |title=Pitli palusc de Col Ciarnacëi, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140255/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |url-status=dead }}</ref>
</gallery>
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
=== Scultëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Ferdinand Demetz]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Luis Insam]]
*[[Josef Kostner]]
*[[Jan Dumëine Mahlknecht]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Vigil Pescosta]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[August Runggaldier]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
}}
=== Depenjadëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Johann Burgauner]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Christian Delago]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
}}
=== Scritëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Rut Bernardi]]
*[[Christian Delago]]
*[[Stefan Demetz-Sulé]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Josef Kostner]]
*[[Carla Lezuo]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Christian Moroder]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Franz Moroder]]
*[[Wilhelm Moroder-Lusenberg]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Frida Piazza]]
*[[Matie Ploner]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Johann Baptist Rifesser]]
*[[Elsa Runggaldier]]
*[[Heidi Siller-Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Josef Runggaldier]]
*[[Leo Runggaldier]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Roland Verra]]
*[[Ujep Antone Vian]]
}}
=== Musizisć ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Giorgio Moroder]]
*[[Stefan Demetz-Sulé|Stefan Demetz]]
}}
=== Atlec/tes ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Lisa Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Petra Moroder]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
}}
=== Autri ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Guido Insam]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Mons.Christian Moroder|Christian Moroder]]
*[[Stefania Pitschieler Moroder]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Luis Trenker]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
}}
== Galaria dales fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="100">
Urtijëi Mont de Sëuc Sciliër y Bulacia udui dal Gran Punton.jpg|Urtijëi udu dal Gran Punton
Parish church Urtijei internal view.jpg|Dlieja de San Durich
Revëut simboi dla Pascion Dlieja San Durich Urtijëi.jpg|Revëut dla dlieja de San Durich
Stained glass window with angels in the Saint Antony church in St. Ulrich in Gröden.jpg|Viere dla dlieja de San Antone
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|La dlieja da Sacun
Apsis y autere dlieja Sacun Gherdëina.jpg|Autere dla dlieja da Sacun
Saslonch Sella Pic Seceda inviern.jpg|Mont de Resciesa
Ferata de Gherdëina a Urtijëi ai28-5-1960.jpg|Ultim viac dla ferata tres Urtijei
</gallery>
== Films ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=KSoA6GhF9w0 Desfileda cun guant dala Gherdëina sun slites da carnescià 1929]
* [https://www.youtube.com/watch?v=ARRG1QqvdbA Desfiledes cun slita y garejedes a Urtijëi l ann 1933]
== Notes ==
<references/>
== Cëla ënghe ==
* [[Sacun]]
* [[Sureghes]]
* [[Col de Ronc]]
* [[Col de Flam]]
* [[Resciesa]]
* [[Secëda]]
* [[Cuecenes]]
* [[Pic]]
* [[Scola d'Ert Urtijëi]]
* [[I ciastiei tla Ladinia]]
* [[Scultëures de Gherdëina|Scultëures de Urtijëi]]
== Bibliografia ==
* Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug''. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018.
== Liames ==
* [http://www.museumgherdeina.it/185.html Museum Gherdëina]
* [https://www.ulg.it/ Union di Ladins de Gherdëina]
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=1064|left|thumb|100px]]
<small>
'''Urtijëi '''6 1821 ''Urtiʃhëi ''(PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]], 1821*1915:55) <br>
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei<br>
'''topon. '''<br>
'''''paese e comune in val gardena '''''(gad. DLS 2002, grd. F
2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ <i><b>a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus
- dut Urtijëi! </b>Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! </i>PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]]1821*-1915:55 (grd.); <i><b>b) Son pa stata a Ortijei,
duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla
muta no voi resté. </b>Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a
tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. </i>ZacchiaGB, [[:it:s:Gardenera C|GardeneraC]]1858*-1995:172 (caz.).
</small>
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Urtijëi|Urtijëi]]
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
dx3qnn31dpnm89d3ecb0wrfhyeopid2
251102
251101
2026-05-21T09:42:20Z
Asenoner
208
251102
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Urtijëi</big><br />''Sankt Ulrich ([[lingaz tudësch|de]])<br />Ortisei ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Urtijëi
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|lld = 84.19
|de = 9.30
|it = 6.51
|Frazions = [[Sacun]]
|Foto = Urtijëi cun l Sela Y Saslonch da Tlesura.jpg
|Descrizion foto = Urtijëi cun l [[Grup dl Sela|Sela]] y [[Saslonch]] da Tlesura
|Ambolt = Tobia Moroder
|Ann ambolt = 2020 -2. mandat
|Mapa = St._Ulrich_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Urtijëi
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 34
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 40
|position =
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #e8e8e8
}}
|}}'''Urtijëi''' ({{IPA-lld|uʀtiˈʒɜi̯|pron|Lld-Urtijëi.oga}}, suënz nce ''Ortiseit'' ti vedli scric<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/23202/1/issueId-214942-currentDate--zoom-1.html Josef Komplojer: ''Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie''. Wagner Dispruch 1820], pl. 15.</ref>, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''St. Ulrich in Gröden'' {{IPA-de|zaŋkt ˈʊlrɪç ɪn ˈɡrøːdn̩|pron|}}, [[lingaz talian|talian]]: ''Ortisei'' {{IPA-it|ortiˈzɛi|pron|}}) ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] te [[Südtirol]]. Cun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} iel l majer chemun de Gherdëina n cont de populazion, ma l mënder n cont de spersa cun 24,3 km². Pra l luech de Urtijëi toca geograficamënter y ënghe da n pont de ududa soziel la [[frazion (Talia)|frazion]] de [[Sureghes]], ma che aministrativamënter fej pert dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. La populazion de la zona urbana de Urtijëi, cuntan leprò Sureghes y [[Runcadic]], ie de mpue manco de 5.500 abitanc. Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 84% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].
== Inuem ==
L inuem ''Urtijëi'' va zeruch al 13ejim secul a n [[mesc]] tl zënter dl luech dal inuem ''Ortiseyt'' (zachëi rata dal [[latin]]: ''urticetum'', cie che uel di ''verzon de [[urties]]''). Mo tl 1497 univa chësc inuem dant te documënc de Bulsan (''„Hanns von Ortiseit“'').<ref>Hannes Obermair ''Bozen Süd – Bolzano Nord. Schriftlichkeit und urkundliche Überlieferung der Stadt Bozen bis 1500''. Band 2, Stadtgemeinde Bozen, Bulsan 2008 Nr. 1317, ISBN=978-88-901870-1-8.</ref> Chësc mesc vën dant te documënc plu tert sota l inuem ''Mauriz'' y ie al didancuei un di hotiei plu vedli de la valeda. L inuem tudësch ''St. Ulrich'' va ntant zeruch a la pluania dl luech, che ie dedicheda ala [[cumparizion dl Seniëur]], ma nce a [[Durich de Augsburg]], l sant patron dl luech. Tl ''Ulrichspatrozinium'', che mostra su la puscions, ie nce da liejer de puscions medieveles de la dlieja dl vëscul de [[Augsburg]] te la [[Val dl Isarch]] y te Gherdëina.<ref>Adolf Sandberger: ''Das Hochstift Augsburg an der Brennerstraße.'' In: Ders.: ''Altbayerische Studien zur Geschichte von Siedlung, Recht und Landwirtschaft''. Hrsg. von Gertrud Sandberger, Pankraz Fried und Erwin Riedenauer. München 1985, pl. 285–296.</ref>
== Blason ==
L blason de Urtijëi ie na tofla d'or cun la figura de [[S. Durich]], trat sëura cun l guant da vëscul, che tën tla man drëta na crëusc d'or y ie a ciaval. L ciaval ie blanch, cun urnamënc d'or y curì da na chëutra bruma. Sun la tofla iel na striscia bruma cun trëi pitli blasons de arjënt y dantrite doi eves d'or che jola.<ref>[http://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref>.
L vedl Blason de Urtijëi fova la doi mazëtes da [[Fé zandli te Gherdëina|lauré sul puntl]], che ie pona deventei doi stilec (chëi dl Troi Paian?)<ref>[https://wappen.tiroler-landesmuseen.at/index34a.php?wappen%20id=28043&drawer=Se-Wa Vedl blason de Urtijëi cun stilec tl archif dl Vinzentinum a Persenon.]</ref><ref>[[Edgar Moroder]]: ''L vedi blason de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 66-68.</ref>.
==Geografia==
[[File:Urtijei-2008.jpg|thumb|280px|sinistra|Nscila fova Urtijëi d'instà dl ann 2008. L univa fabricà dassën]]
==Storia==
[[File:Mujiga de Urtijëi 1869.jpg|miniatura|sinistra|Mujiga de Urtijëi l ann 1869. ]]
[[File:Monument de JB Purger de Ludwig Moroder renuvà Radio Ladin Urtijëi.ogg|miniatura|alt=Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder. Archif Radio Ladin Urtijëi |Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder a Urtijëi. [[Radio Ladin de Gherdëina|Archif Radio Ladin]]. ]]
== Vita culturela ==
[[File:Cesadiladins.jpg|miniatura|left|La [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum de Gherdëina]].]][[File:Cësa de Chemun 2021 Urtijëi.jpg|thumb|left|La cësa de Chemun]]
Tl zënter de Urtijëi ie la [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dles Dolomites|Union Generela di Ladins]], dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Biblioteca ladina Malia da Cudan]]. A Urtijëi ie nce la sënta de [[La Usc di Ladins]]. Sun [[Plaza de Sant Antone]] ie la Cësa de cultura cun la sënta dla [[Lia Mostra d’Ert]], dla ''Grupa Jëuni Urtijëi'' y dla bibliotech d'Ert. Tla cësa de cultura Luis Trenker ie la sala di cungresc, y la mostra de scultures Art 52<ref>[http://www.art52.it/ Mostra de scultures Art 52]</ref>. Sun plaza de dlieja de San Durich ie la [[Bibliotech San Durich]] tla cësa dla vedla scola <ref>{{Cite web |url=https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |title=Bibliotech San Durich |access-date=2021-02-17 |archive-date=2021-01-19 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210119135148/https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |url-status=dead }}</ref>.
Una dla plu vedla cafetaries/cunditories de Urtijëi ie l [[Café Demetz]] tla Bruscia.
== Scoles ==
* Scolina ''Salieta''.<ref>{{Cite web |url=https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |title=Scolina Salieta, plata web Chemun de Urtijëi. |access-date=2022-01-17 |archive-date=2022-01-17 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220117122016/https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |url-status=dead }}</ref>
* Scoles Elementeres Urtijëi.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-elementera-urtijei/ Scola Elementera Urtijëi, plata web.]</ref>
* Scola Mesana ''Ujep Anton Vian''.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-mesana-urtijei-ujep-antone-vian-/ Scola Mesana Urtijëi, plata web.]</ref>
* [[Scola d'Ert Urtijëi|Lizeum d'Ert ''Cademia'']].<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Lizeum d'Ert, plata web.]</ref>
* Scola Prufesciunela per l’Artejanat artistich Gherdëina.<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Scola prufescionela, plata web.]</ref>
* Istitut Tecnich Economich Urtijëï, Gherdëina ''Raetia''.<ref>[Https://www.iteraetia.it/ld/ Istitut Tecnich Economic Urtijëi, plata web.]{{Toter Link|date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref>
* Scola de Mujiga Gherdëina.<ref>[https://scoresdemusiga.provinzia.bz.it/scores-musiga-todesces-ladines/direziun-scora-de-musiga-gherdena-urtijei-selva.asp Scola de Mujiga Urtijëi, plata web.]</ref>
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 6,51
|tudësch = 9,30
|ladins = 84,19
|ann = 2011
}}
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La prima cumpededa sun la rujeneda fova unida fata tl 1971, ulache l 19% ova mo detlarà l tudësch la rujeneda de l'oma y mé l 77% l ladin. Dal 1981 incà ie l ladin for restà ntëur ai 84%.
{| class="wikitable zebra" style="text-align:center;"
|-
! rowspan="2"| Ann|| colspan="3" | Grupes linguistiches<ref>[https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=4&news_article_id=573570 ''Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk - Volkszählung 1981, S. 24'']</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |title=''Südtirol in Zahlen (Bozen 1994), S. 14'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229001423/https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |url-status=dead }}</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |title=''Volkszählung 2001. Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol, S. 6'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229023228/https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |url-status=dead }}</ref>
|-
! ladin|| tudësch|| talian
|-
| 1971 || 77,23 % || 18,57 % || 9,20 %
|-
| 1981 || 84,35 % || 10,26 % || 5,39 %
|-
| 1991 || 83,94 % || 11,07 % || 4,98 %
|-
| 2001 || 82,32 % || 12,13 % || 5,55 %
|-
| 2011 || 84,19 % || 9,30 % || 6,51 %
|}
=== Svilup demografich ===
Urtijëi à abù n gran crëscer de la populazion do la anescion ala Talia, che ie dublieda dal 1921 al 1981 da 2.000 a 4.000 abitanc. Al didancuei à l chemun plu de 4.600 abitanc.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:5000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:2070
bar:1931 from: 0 till:2216
bar:1936 from: 0 till:2535
bar:1951 from: 0 till:2803
bar:1961 from: 0 till:3196
bar:1971 from: 0 till:3961
bar:1981 from: 0 till:4106
bar:1991 from: 0 till:4222
bar:2001 from: 0 till:4484
bar:2011 from: 0 till:4653
bar:2021 from: 0 till:4833
PlotData=
bar:1921 at:2070 fontsize:S text: 2070 shift:(-8,5)
bar:1931 at:2216 fontsize:S text: 2216 shift:(-8,5)
bar:1936 at:2535 fontsize:S text: 2535 shift:(-8,5)
bar:1951 at:2803 fontsize:S text: 2803 shift:(-8,5)
bar:1961 at:3196 fontsize:S text: 3196 shift:(-8,5)
bar:1971 at:3961 fontsize:S text: 3961 shift:(-8,5)
bar:1981 at:4106 fontsize:S text: 4106 shift:(-8,5)
bar:1991 at:4222 fontsize:S text: 4222 shift:(-8,5)
bar:2001 at:4484 fontsize:S text: 4484 shift:(-8,5)
bar:2011 at:4653 fontsize:S text: 4653 shift:(-8,5)
bar:2021 at:4833 fontsize:S text: 4833 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Beludëi de Urtijëi ==
<gallery>
Gröden Lithographie von Alois Leykum.jpg|Urtijëi ntëur l 1840<ref>[https://play.google.com/books/reader?id=PUXgE_Rs6gQC&pg=GBS.PP1&hl=it Franz Carl Weidmann: ''Der Kreis an der Etsch (Botzner Kreis), im Lande Tyrol: Mit einer topographischen Karte und fünf Chromolithographien'']</ref>.
Urtijëi y Seceda stampa de Eberle da August Podesta 1840.jpg|Urtijëi cun Secëda tl 1840.
Urtijëi tl 1860 Josef Moroder Lusenberg.jpg|Urtijëi tl 1860 depënt da [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]].
Urtijei 1856.jpg|Urtijëi 1862 te na litografia de Johann Burgauner<ref>Edgar Moroder: ''L cheder plu cunesciù dl vedl Urtijëi''. [[La Usc di Ladins]], 1. de nuvëmber 1977, pl. 15.</ref>.
Die Gartenlaube (1882) b 441.jpg|Urtijëi dl ann 1882
Urtijëi dl ann 1890.jpg|Urtijëi dl ann 1890.
Urtijëi ti ani 1900 foto Bernhard Johannes.jpg|Urtijëi ti ani 1900, foto de Bernhard Johannes [[Maran]].
</gallery>
== Ridli y si mejes<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>==
{{Cëla nce|Mejes de Gherdëina}}
=== Piz Dedora ===
Socrëp, La Sia, Ruf, Cecer (Ruf Dessëura), Pitl Ruf (Nis), La Plates Dedite, La Plates Dedora, Nevel, Dumat, Pradac, Lipl (Mantingher), Grien, Luca Dedora, Vedl Pilat, Pitl Pilat, Ciascian, Lip, Sciron, Sulé, Mauta, Tinderla (Ciancel Dessëura), Ciancel, Nevin, Juaut, Bëiber, Col Martin (Puc, Taicer), Cialian, Tone, Pizer, Cëdepuent, Tadeo (Soler), Penc (Rumanon Dessëura), Luca (Nuef), Iagher (Crëida), Alësc, Tecul, Uridl, Cësa Fill, Junerëi (Gran Cësa).
=== Dla da Puent de Pana ===
Cësa Puent de Pana, Bugon, Sneton, Smidl, Muradëures (Bruel), Plan de Mureda, Mureda, [[Doss dl Preve]], Jumbierch (Lusenberg), Cudan, Scurcià, Resciesa, La Tambres, Pitl Paul ([[Villa Rudolfine|Rudolfine]]), [[Lenert]], Zot, Ratic (Naz), Costa, Vedl Doss, Doss, Maidl, [[Furmescere]] (Vedla Scola), Martiner.
=== Piz Dessëura ===
Stlejuc, [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] (Stlejuc Dessëura), Pitl Bruel, Bruel Dessot, Gran Bruel, Frëina, Mulin da Frëina, La Rodera, Bataian (Dessëura), Bataian Dessot, Tiscion Dessëura, Tiscion Dessot (Villa Lourdes), Perjon, Milan, Ronch, Costa Dessot, Raineles, Costa Dessëura, Coi, Coi Dedora, La Mauta, Luca, Runcata, Cuenz, [[Martin (Urtijëi)|Martin]], Carai (Planaces), Palvates, Puent, Puntëdla, Puntëdla Desson, Sovia, [[Costamula|Costamula Dessot]], [[Costamula|Costamula Dessëura]], Nudrëi Dedite, Nudrëi Dedora, Costes, Val, Mulin, Marëufer, Fëur.
=== La Bruscia ===
{{Prinzipel|Bruscia}}
[[File:Vedl spedel Urtijei.jpg|miniatura|Vedla cëses a Urtijëi tl 1900: l Vedl Spedel japé, Trina a mez, La Reja dancà a man ciancia, Faujëina à man drëta]]
[[File:Hotels on Stetteneck Platz in Urtijëi.jpg|miniatura|alt=Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.|Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.]]
Fever, [[Gustin|Vedl Gustin]] (Colroi), Planaces (Cësa Brida), Mota, Mulins, Pech (Snoltner), Anterleghes, [[Ianesc (ustaria)|Ianesc]], Benefiz Sant'Antone, Giustin, Sigat, Mulin dl Roder, Moidl (Brida), Ianon, Stëifl, Petlin, Beché, Spedel (Nuef), Faujëina, Trina (Bera Iacun), La Reja (Sartëur), Zitadela, Fill, Rumanon, Vedl Spedel, Pedetliva, Dëur, Mauritz, Calonia, Vedl Chemun (Dutor, Mëune), Fëur, Pana, Cësa Purger, Grien, Mulin, Pech dl Busc (Fever), Gran Cësa, Fever dl Busc, Scioler.
=== Ridl da Sacun ===
Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Oslperch, Stufan Dessëura, Stufan Dessot, Val, Nis, (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossù, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria, Pitl Fever.
== Da vijité ==
{{Culones-lista|colwidth=15em|
* [[Dlieja de San Durich]]
* [[Dlieja da Sacun]]
* [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
* [[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)|Dlieja de Sant'Ana te curtina]]
* [[Curtina de Urtijëi]]
* [[Capela sal Crist]]
* [[Capeles de Gherdëina#Urtijëi|Capeles de Urtijëi]]
* [[Museum de Gherdëina]]
* [[Ciastel Stetteneck]]
}}
== Monumënc sota defendura ==
A Urtijëi dal 17 fabrighes sota defendura dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: cater dliejes, doi capeles, doi cëses y 9 mejes.
<gallery>
Parish church of St. Ulrich in Gröden .jpg|Dlieja de San Durich<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17120 Dlieja de San Durich, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Autere_juebia_dai_Andli_dan_la_dlieja_San_Antone_a_Urtijëi.jpg|Dlieja de S. Antone<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17122 Dlieja S. Antone, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|Dlieja da Sacun<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17126 Dlieja da Sacun, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
St._Annakirch_in_Urtijei.jpg|Dlieja de S. Ana<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17119 Dlieja de S. Ana y curtina, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Capela_da_Poz_Urtijei_da_pert_dl_suredl_che_sen_va.JPG|Capela da Poz<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17129 Capela da Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Raschötzer_Kapelle_über_St._Ulrich_in_Gröden_im_Winter_2013.jpg|Capela de Resciesa<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50558 Capela de Resciesa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Janon.jpg|Janon<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17121 Janon, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa_Rifesser_Stufan_Urtijëi.jpg|Villa Rifesser<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50441 Villa Rifesser, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Ancient_home_Pradatsch.jpg|Pradac<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17117 Pradac, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Nevel Urtijëi.jpg|Nevel<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17116 Nevel, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Martin a Urtijei.jpg|Martin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17123 Martin, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Farmhouse Col de Flam in Urtijëi from west.jpg|Col de Flam Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50578 Col de Flam Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula_de_sot_dinsta.jpg|Costamula Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17124 Costamula Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula de sëura Urtijëi.JPG|Costamula Dessëura<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17125 Costamula Dessëura, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Cudan.jpg|Cudan<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17118 Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Peza Urtijei.jpg|Peza (Sacun)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17127 Peza, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Urtijëi ie unic metui sota defendura ot monumënc naturei: doi crëpes, la bujes y pisciadoi de Puent, cater lëns y n paluch.
<gallery>
Cuecnes_in_Gröden.jpg|L crëp de [[Secëda]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |title=Crëp de Secëda, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140303/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |url-status=dead }}</ref>.
Balest y Gran Roa Urtijei.JPG|[[Balest]] y la Gran Roa<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |title=Balest y Gran Roa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140300/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |url-status=dead }}</ref>.
Gran Puent Ruf de Cuecenes dauton Urtijëi.jpg|Bujes y pisciadoi dl Gran Puent<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |title=Bujes y Pisciadoi Gran Puent, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140313/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |url-status=dead }}</ref>.
Pëc de Poz Urtijëi Picea abies.jpg|Pëc de Poz<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |title=Pëc de Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140302/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de Nis a Urtijëi dansciuda.jpg|[[Lën da beca]] de Nis<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |title=Lën da beca de Nis, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140256/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de Uridl a Urtijëi.jpg|Lën da beca de Uridl<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |title=Lën da beca de Uridl, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140323/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |url-status=dead }}</ref>.
Pinc drusa dal vënt sun mur da Cudan Urtijëi.jpg|Pinch dl mur da Cudan<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |title=Pinch drusà dl mur da Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140309/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |url-status=dead }}</ref>.
Pitl paluc de Col Ciarnacëi.jpg|Pitli palusc de [[Col Ciarnacëi]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |title=Pitli palusc de Col Ciarnacëi, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140255/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |url-status=dead }}</ref>
</gallery>
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
=== Scultëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Ferdinand Demetz]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Luis Insam]]
*[[Josef Kostner]]
*[[Jan Dumëine Mahlknecht]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Vigil Pescosta]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[August Runggaldier]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
}}
=== Depenjadëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Johann Burgauner]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Christian Delago]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
}}
=== Scritëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Rut Bernardi]]
*[[Christian Delago]]
*[[Stefan Demetz-Sulé]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Josef Kostner]]
*[[Carla Lezuo]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Christian Moroder]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Franz Moroder]]
*[[Wilhelm Moroder-Lusenberg]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Frida Piazza]]
*[[Matie Ploner]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Johann Baptist Rifesser]]
*[[Elsa Runggaldier]]
*[[Heidi Siller-Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Josef Runggaldier]]
*[[Leo Runggaldier]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Roland Verra]]
*[[Ujep Antone Vian]]
}}
=== Musizisć ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Giorgio Moroder]]
*[[Stefan Demetz-Sulé|Stefan Demetz]]
}}
=== Atlec/tes ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Lisa Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Petra Moroder]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
}}
=== Autri ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Guido Insam]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Mons.Christian Moroder|Christian Moroder]]
*[[Stefania Pitschieler Moroder]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Luis Trenker]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
}}
== Galaria dales fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="100">
Urtijëi Mont de Sëuc Sciliër y Bulacia udui dal Gran Punton.jpg|Urtijëi udu dal Gran Punton
Parish church Urtijei internal view.jpg|Dlieja de San Durich
Revëut simboi dla Pascion Dlieja San Durich Urtijëi.jpg|Revëut dla dlieja de San Durich
Stained glass window with angels in the Saint Antony church in St. Ulrich in Gröden.jpg|Viere dla dlieja de San Antone
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|La dlieja da Sacun
Apsis y autere dlieja Sacun Gherdëina.jpg|Autere dla dlieja da Sacun
Saslonch Sella Pic Seceda inviern.jpg|Mont de Resciesa
Ferata de Gherdëina a Urtijëi ai28-5-1960.jpg|Ultim viac dla ferata tres Urtijei
</gallery>
== Films ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=KSoA6GhF9w0 Desfileda cun guant dala Gherdëina sun slites da carnescià 1929]
* [https://www.youtube.com/watch?v=ARRG1QqvdbA Desfiledes cun slita y garejedes a Urtijëi l ann 1933]
== Notes ==
<references/>
== Cëla ënghe ==
* [[Sacun]]
* [[Sureghes]]
* [[Col de Ronc]]
* [[Col de Flam]]
* [[Resciesa]]
* [[Secëda]]
* [[Cuecenes]]
* [[Pic]]
* [[Scola d'Ert Urtijëi]]
* [[I ciastiei tla Ladinia]]
* [[Scultëures de Gherdëina|Scultëures de Urtijëi]]
== Bibliografia ==
* Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug''. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018.
== Liames ==
* [http://www.museumgherdeina.it/185.html Museum Gherdëina]
* [https://www.ulg.it/ Union di Ladins de Gherdëina]
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=1064|left|thumb|100px]]
<small>
'''Urtijëi '''6 1821 ''Urtiʃhëi ''(PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]], 1821*1915:55) <br>
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei<br>
'''topon. '''<br>
'''''paese e comune in val gardena '''''(gad. DLS 2002, grd. F
2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ <i><b>a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus
- dut Urtijëi! </b>Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! </i>PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]]1821*-1915:55 (grd.); <i><b>b) Son pa stata a Ortijei,
duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla
muta no voi resté. </b>Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a
tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. </i>ZacchiaGB, [[:it:s:Gardenera C|GardeneraC]]1858*-1995:172 (caz.).
</small>
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Urtijëi|Urtijëi]]
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
gigyo1d3p3mkogjt8uv71z90e71zmc1
251103
251102
2026-05-21T09:44:56Z
Asenoner
208
/* Vita culturela */
251103
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Urtijëi</big><br />''Sankt Ulrich ([[lingaz tudësch|de]])<br />Ortisei ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Urtijëi
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|lld = 84.19
|de = 9.30
|it = 6.51
|Frazions = [[Sacun]]
|Foto = Urtijëi cun l Sela Y Saslonch da Tlesura.jpg
|Descrizion foto = Urtijëi cun l [[Grup dl Sela|Sela]] y [[Saslonch]] da Tlesura
|Ambolt = Tobia Moroder
|Ann ambolt = 2020 -2. mandat
|Mapa = St._Ulrich_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Urtijëi
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 34
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 40
|position =
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #e8e8e8
}}
|}}'''Urtijëi''' ({{IPA-lld|uʀtiˈʒɜi̯|pron|Lld-Urtijëi.oga}}, suënz nce ''Ortiseit'' ti vedli scric<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/23202/1/issueId-214942-currentDate--zoom-1.html Josef Komplojer: ''Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie''. Wagner Dispruch 1820], pl. 15.</ref>, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''St. Ulrich in Gröden'' {{IPA-de|zaŋkt ˈʊlrɪç ɪn ˈɡrøːdn̩|pron|}}, [[lingaz talian|talian]]: ''Ortisei'' {{IPA-it|ortiˈzɛi|pron|}}) ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] te [[Südtirol]]. Cun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} iel l majer chemun de Gherdëina n cont de populazion, ma l mënder n cont de spersa cun 24,3 km². Pra l luech de Urtijëi toca geograficamënter y ënghe da n pont de ududa soziel la [[frazion (Talia)|frazion]] de [[Sureghes]], ma che aministrativamënter fej pert dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. La populazion de la zona urbana de Urtijëi, cuntan leprò Sureghes y [[Runcadic]], ie de mpue manco de 5.500 abitanc. Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 84% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].
== Inuem ==
L inuem ''Urtijëi'' va zeruch al 13ejim secul a n [[mesc]] tl zënter dl luech dal inuem ''Ortiseyt'' (zachëi rata dal [[latin]]: ''urticetum'', cie che uel di ''verzon de [[urties]]''). Mo tl 1497 univa chësc inuem dant te documënc de Bulsan (''„Hanns von Ortiseit“'').<ref>Hannes Obermair ''Bozen Süd – Bolzano Nord. Schriftlichkeit und urkundliche Überlieferung der Stadt Bozen bis 1500''. Band 2, Stadtgemeinde Bozen, Bulsan 2008 Nr. 1317, ISBN=978-88-901870-1-8.</ref> Chësc mesc vën dant te documënc plu tert sota l inuem ''Mauriz'' y ie al didancuei un di hotiei plu vedli de la valeda. L inuem tudësch ''St. Ulrich'' va ntant zeruch a la pluania dl luech, che ie dedicheda ala [[cumparizion dl Seniëur]], ma nce a [[Durich de Augsburg]], l sant patron dl luech. Tl ''Ulrichspatrozinium'', che mostra su la puscions, ie nce da liejer de puscions medieveles de la dlieja dl vëscul de [[Augsburg]] te la [[Val dl Isarch]] y te Gherdëina.<ref>Adolf Sandberger: ''Das Hochstift Augsburg an der Brennerstraße.'' In: Ders.: ''Altbayerische Studien zur Geschichte von Siedlung, Recht und Landwirtschaft''. Hrsg. von Gertrud Sandberger, Pankraz Fried und Erwin Riedenauer. München 1985, pl. 285–296.</ref>
== Blason ==
L blason de Urtijëi ie na tofla d'or cun la figura de [[S. Durich]], trat sëura cun l guant da vëscul, che tën tla man drëta na crëusc d'or y ie a ciaval. L ciaval ie blanch, cun urnamënc d'or y curì da na chëutra bruma. Sun la tofla iel na striscia bruma cun trëi pitli blasons de arjënt y dantrite doi eves d'or che jola.<ref>[http://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref>.
L vedl Blason de Urtijëi fova la doi mazëtes da [[Fé zandli te Gherdëina|lauré sul puntl]], che ie pona deventei doi stilec (chëi dl Troi Paian?)<ref>[https://wappen.tiroler-landesmuseen.at/index34a.php?wappen%20id=28043&drawer=Se-Wa Vedl blason de Urtijëi cun stilec tl archif dl Vinzentinum a Persenon.]</ref><ref>[[Edgar Moroder]]: ''L vedi blason de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 66-68.</ref>.
==Geografia==
[[File:Urtijei-2008.jpg|thumb|280px|sinistra|Nscila fova Urtijëi d'instà dl ann 2008. L univa fabricà dassën]]
==Storia==
[[File:Mujiga de Urtijëi 1869.jpg|miniatura|sinistra|Mujiga de Urtijëi l ann 1869. ]]
[[File:Monument de JB Purger de Ludwig Moroder renuvà Radio Ladin Urtijëi.ogg|miniatura|alt=Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder. Archif Radio Ladin Urtijëi |Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder a Urtijëi. [[Radio Ladin de Gherdëina|Archif Radio Ladin]]. ]]
== Vita culturela ==
[[File:Cesadiladins.jpg|miniatura|left|La [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum de Gherdëina]].]][[File:Cësa de Chemun 2021 Urtijëi.jpg|thumb|left|La cësa de Chemun]]
Tl zënter de Urtijëi ie la [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dles Dolomites|Union Generela di Ladins]], dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Biblioteca ladina Malia da Cudan]]. A Urtijëi ie nce la sënta de [[La Usc di Ladins]]. Sun [[Plaza de Sant Antone]] ie la Cësa de cultura cun la sënta dla [[Lia Mostra d’Ert]], dla ''Grupa Jëuni Urtijëi'' y dla bibliotech d'Ert. Tla cësa de cultura Luis Trenker ie la sala di cungresc, y la mostra de scultures Art 52<ref>[http://www.art52.it/ Mostra de scultures Art 52]</ref>. Sun plaza de dlieja de San Durich ie la [[Bibliotech San Durich]] tla cësa dla vedla scola <ref>{{Cite web |url=https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |title=Bibliotech San Durich |access-date=2021-02-17 |archive-date=2021-01-19 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210119135148/https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |url-status=dead }}</ref>.
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|left|350px|La Plaza de Sant'Antone tl zënter de Urtijëi.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]]
Una dla plu vedla cafetaries/cunditories de Urtijëi ie l [[Café Demetz]] tla Bruscia.
== Scoles ==
* Scolina ''Salieta''.<ref>{{Cite web |url=https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |title=Scolina Salieta, plata web Chemun de Urtijëi. |access-date=2022-01-17 |archive-date=2022-01-17 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220117122016/https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |url-status=dead }}</ref>
* Scoles Elementeres Urtijëi.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-elementera-urtijei/ Scola Elementera Urtijëi, plata web.]</ref>
* Scola Mesana ''Ujep Anton Vian''.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-mesana-urtijei-ujep-antone-vian-/ Scola Mesana Urtijëi, plata web.]</ref>
* [[Scola d'Ert Urtijëi|Lizeum d'Ert ''Cademia'']].<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Lizeum d'Ert, plata web.]</ref>
* Scola Prufesciunela per l’Artejanat artistich Gherdëina.<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Scola prufescionela, plata web.]</ref>
* Istitut Tecnich Economich Urtijëï, Gherdëina ''Raetia''.<ref>[Https://www.iteraetia.it/ld/ Istitut Tecnich Economic Urtijëi, plata web.]{{Toter Link|date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref>
* Scola de Mujiga Gherdëina.<ref>[https://scoresdemusiga.provinzia.bz.it/scores-musiga-todesces-ladines/direziun-scora-de-musiga-gherdena-urtijei-selva.asp Scola de Mujiga Urtijëi, plata web.]</ref>
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 6,51
|tudësch = 9,30
|ladins = 84,19
|ann = 2011
}}
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La prima cumpededa sun la rujeneda fova unida fata tl 1971, ulache l 19% ova mo detlarà l tudësch la rujeneda de l'oma y mé l 77% l ladin. Dal 1981 incà ie l ladin for restà ntëur ai 84%.
{| class="wikitable zebra" style="text-align:center;"
|-
! rowspan="2"| Ann|| colspan="3" | Grupes linguistiches<ref>[https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=4&news_article_id=573570 ''Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk - Volkszählung 1981, S. 24'']</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |title=''Südtirol in Zahlen (Bozen 1994), S. 14'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229001423/https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |url-status=dead }}</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |title=''Volkszählung 2001. Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol, S. 6'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229023228/https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |url-status=dead }}</ref>
|-
! ladin|| tudësch|| talian
|-
| 1971 || 77,23 % || 18,57 % || 9,20 %
|-
| 1981 || 84,35 % || 10,26 % || 5,39 %
|-
| 1991 || 83,94 % || 11,07 % || 4,98 %
|-
| 2001 || 82,32 % || 12,13 % || 5,55 %
|-
| 2011 || 84,19 % || 9,30 % || 6,51 %
|}
=== Svilup demografich ===
Urtijëi à abù n gran crëscer de la populazion do la anescion ala Talia, che ie dublieda dal 1921 al 1981 da 2.000 a 4.000 abitanc. Al didancuei à l chemun plu de 4.600 abitanc.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:5000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:2070
bar:1931 from: 0 till:2216
bar:1936 from: 0 till:2535
bar:1951 from: 0 till:2803
bar:1961 from: 0 till:3196
bar:1971 from: 0 till:3961
bar:1981 from: 0 till:4106
bar:1991 from: 0 till:4222
bar:2001 from: 0 till:4484
bar:2011 from: 0 till:4653
bar:2021 from: 0 till:4833
PlotData=
bar:1921 at:2070 fontsize:S text: 2070 shift:(-8,5)
bar:1931 at:2216 fontsize:S text: 2216 shift:(-8,5)
bar:1936 at:2535 fontsize:S text: 2535 shift:(-8,5)
bar:1951 at:2803 fontsize:S text: 2803 shift:(-8,5)
bar:1961 at:3196 fontsize:S text: 3196 shift:(-8,5)
bar:1971 at:3961 fontsize:S text: 3961 shift:(-8,5)
bar:1981 at:4106 fontsize:S text: 4106 shift:(-8,5)
bar:1991 at:4222 fontsize:S text: 4222 shift:(-8,5)
bar:2001 at:4484 fontsize:S text: 4484 shift:(-8,5)
bar:2011 at:4653 fontsize:S text: 4653 shift:(-8,5)
bar:2021 at:4833 fontsize:S text: 4833 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Beludëi de Urtijëi ==
<gallery>
Gröden Lithographie von Alois Leykum.jpg|Urtijëi ntëur l 1840<ref>[https://play.google.com/books/reader?id=PUXgE_Rs6gQC&pg=GBS.PP1&hl=it Franz Carl Weidmann: ''Der Kreis an der Etsch (Botzner Kreis), im Lande Tyrol: Mit einer topographischen Karte und fünf Chromolithographien'']</ref>.
Urtijëi y Seceda stampa de Eberle da August Podesta 1840.jpg|Urtijëi cun Secëda tl 1840.
Urtijëi tl 1860 Josef Moroder Lusenberg.jpg|Urtijëi tl 1860 depënt da [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]].
Urtijei 1856.jpg|Urtijëi 1862 te na litografia de Johann Burgauner<ref>Edgar Moroder: ''L cheder plu cunesciù dl vedl Urtijëi''. [[La Usc di Ladins]], 1. de nuvëmber 1977, pl. 15.</ref>.
Die Gartenlaube (1882) b 441.jpg|Urtijëi dl ann 1882
Urtijëi dl ann 1890.jpg|Urtijëi dl ann 1890.
Urtijëi ti ani 1900 foto Bernhard Johannes.jpg|Urtijëi ti ani 1900, foto de Bernhard Johannes [[Maran]].
</gallery>
== Ridli y si mejes<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>==
{{Cëla nce|Mejes de Gherdëina}}
=== Piz Dedora ===
Socrëp, La Sia, Ruf, Cecer (Ruf Dessëura), Pitl Ruf (Nis), La Plates Dedite, La Plates Dedora, Nevel, Dumat, Pradac, Lipl (Mantingher), Grien, Luca Dedora, Vedl Pilat, Pitl Pilat, Ciascian, Lip, Sciron, Sulé, Mauta, Tinderla (Ciancel Dessëura), Ciancel, Nevin, Juaut, Bëiber, Col Martin (Puc, Taicer), Cialian, Tone, Pizer, Cëdepuent, Tadeo (Soler), Penc (Rumanon Dessëura), Luca (Nuef), Iagher (Crëida), Alësc, Tecul, Uridl, Cësa Fill, Junerëi (Gran Cësa).
=== Dla da Puent de Pana ===
Cësa Puent de Pana, Bugon, Sneton, Smidl, Muradëures (Bruel), Plan de Mureda, Mureda, [[Doss dl Preve]], Jumbierch (Lusenberg), Cudan, Scurcià, Resciesa, La Tambres, Pitl Paul ([[Villa Rudolfine|Rudolfine]]), [[Lenert]], Zot, Ratic (Naz), Costa, Vedl Doss, Doss, Maidl, [[Furmescere]] (Vedla Scola), Martiner.
=== Piz Dessëura ===
Stlejuc, [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] (Stlejuc Dessëura), Pitl Bruel, Bruel Dessot, Gran Bruel, Frëina, Mulin da Frëina, La Rodera, Bataian (Dessëura), Bataian Dessot, Tiscion Dessëura, Tiscion Dessot (Villa Lourdes), Perjon, Milan, Ronch, Costa Dessot, Raineles, Costa Dessëura, Coi, Coi Dedora, La Mauta, Luca, Runcata, Cuenz, [[Martin (Urtijëi)|Martin]], Carai (Planaces), Palvates, Puent, Puntëdla, Puntëdla Desson, Sovia, [[Costamula|Costamula Dessot]], [[Costamula|Costamula Dessëura]], Nudrëi Dedite, Nudrëi Dedora, Costes, Val, Mulin, Marëufer, Fëur.
=== La Bruscia ===
{{Prinzipel|Bruscia}}
[[File:Vedl spedel Urtijei.jpg|miniatura|Vedla cëses a Urtijëi tl 1900: l Vedl Spedel japé, Trina a mez, La Reja dancà a man ciancia, Faujëina à man drëta]]
[[File:Hotels on Stetteneck Platz in Urtijëi.jpg|miniatura|alt=Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.|Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.]]
Fever, [[Gustin|Vedl Gustin]] (Colroi), Planaces (Cësa Brida), Mota, Mulins, Pech (Snoltner), Anterleghes, [[Ianesc (ustaria)|Ianesc]], Benefiz Sant'Antone, Giustin, Sigat, Mulin dl Roder, Moidl (Brida), Ianon, Stëifl, Petlin, Beché, Spedel (Nuef), Faujëina, Trina (Bera Iacun), La Reja (Sartëur), Zitadela, Fill, Rumanon, Vedl Spedel, Pedetliva, Dëur, Mauritz, Calonia, Vedl Chemun (Dutor, Mëune), Fëur, Pana, Cësa Purger, Grien, Mulin, Pech dl Busc (Fever), Gran Cësa, Fever dl Busc, Scioler.
=== Ridl da Sacun ===
Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Oslperch, Stufan Dessëura, Stufan Dessot, Val, Nis, (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossù, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria, Pitl Fever.
== Da vijité ==
{{Culones-lista|colwidth=15em|
* [[Dlieja de San Durich]]
* [[Dlieja da Sacun]]
* [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
* [[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)|Dlieja de Sant'Ana te curtina]]
* [[Curtina de Urtijëi]]
* [[Capela sal Crist]]
* [[Capeles de Gherdëina#Urtijëi|Capeles de Urtijëi]]
* [[Museum de Gherdëina]]
* [[Ciastel Stetteneck]]
}}
== Monumënc sota defendura ==
A Urtijëi dal 17 fabrighes sota defendura dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: cater dliejes, doi capeles, doi cëses y 9 mejes.
<gallery>
Parish church of St. Ulrich in Gröden .jpg|Dlieja de San Durich<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17120 Dlieja de San Durich, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Autere_juebia_dai_Andli_dan_la_dlieja_San_Antone_a_Urtijëi.jpg|Dlieja de S. Antone<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17122 Dlieja S. Antone, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|Dlieja da Sacun<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17126 Dlieja da Sacun, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
St._Annakirch_in_Urtijei.jpg|Dlieja de S. Ana<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17119 Dlieja de S. Ana y curtina, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Capela_da_Poz_Urtijei_da_pert_dl_suredl_che_sen_va.JPG|Capela da Poz<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17129 Capela da Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Raschötzer_Kapelle_über_St._Ulrich_in_Gröden_im_Winter_2013.jpg|Capela de Resciesa<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50558 Capela de Resciesa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Janon.jpg|Janon<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17121 Janon, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa_Rifesser_Stufan_Urtijëi.jpg|Villa Rifesser<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50441 Villa Rifesser, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Ancient_home_Pradatsch.jpg|Pradac<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17117 Pradac, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Nevel Urtijëi.jpg|Nevel<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17116 Nevel, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Martin a Urtijei.jpg|Martin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17123 Martin, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Farmhouse Col de Flam in Urtijëi from west.jpg|Col de Flam Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50578 Col de Flam Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula_de_sot_dinsta.jpg|Costamula Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17124 Costamula Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula de sëura Urtijëi.JPG|Costamula Dessëura<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17125 Costamula Dessëura, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Cudan.jpg|Cudan<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17118 Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Peza Urtijei.jpg|Peza (Sacun)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17127 Peza, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Urtijëi ie unic metui sota defendura ot monumënc naturei: doi crëpes, la bujes y pisciadoi de Puent, cater lëns y n paluch.
<gallery>
Cuecnes_in_Gröden.jpg|L crëp de [[Secëda]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |title=Crëp de Secëda, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140303/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |url-status=dead }}</ref>.
Balest y Gran Roa Urtijei.JPG|[[Balest]] y la Gran Roa<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |title=Balest y Gran Roa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140300/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |url-status=dead }}</ref>.
Gran Puent Ruf de Cuecenes dauton Urtijëi.jpg|Bujes y pisciadoi dl Gran Puent<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |title=Bujes y Pisciadoi Gran Puent, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140313/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |url-status=dead }}</ref>.
Pëc de Poz Urtijëi Picea abies.jpg|Pëc de Poz<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |title=Pëc de Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140302/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de Nis a Urtijëi dansciuda.jpg|[[Lën da beca]] de Nis<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |title=Lën da beca de Nis, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140256/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de Uridl a Urtijëi.jpg|Lën da beca de Uridl<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |title=Lën da beca de Uridl, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140323/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |url-status=dead }}</ref>.
Pinc drusa dal vënt sun mur da Cudan Urtijëi.jpg|Pinch dl mur da Cudan<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |title=Pinch drusà dl mur da Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140309/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |url-status=dead }}</ref>.
Pitl paluc de Col Ciarnacëi.jpg|Pitli palusc de [[Col Ciarnacëi]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |title=Pitli palusc de Col Ciarnacëi, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140255/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |url-status=dead }}</ref>
</gallery>
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
=== Scultëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Ferdinand Demetz]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Luis Insam]]
*[[Josef Kostner]]
*[[Jan Dumëine Mahlknecht]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Vigil Pescosta]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[August Runggaldier]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
}}
=== Depenjadëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Johann Burgauner]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Christian Delago]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
}}
=== Scritëures ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Rut Bernardi]]
*[[Christian Delago]]
*[[Stefan Demetz-Sulé]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Josef Kostner]]
*[[Carla Lezuo]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Christian Moroder]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Franz Moroder]]
*[[Wilhelm Moroder-Lusenberg]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Frida Piazza]]
*[[Matie Ploner]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Johann Baptist Rifesser]]
*[[Elsa Runggaldier]]
*[[Heidi Siller-Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Josef Runggaldier]]
*[[Leo Runggaldier]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Roland Verra]]
*[[Ujep Antone Vian]]
}}
=== Musizisć ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Giorgio Moroder]]
*[[Stefan Demetz-Sulé|Stefan Demetz]]
}}
=== Atlec/tes ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Lisa Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Petra Moroder]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
}}
=== Autri ===
{{Culones-lista|colwidth=15em|
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Guido Insam]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Mons.Christian Moroder|Christian Moroder]]
*[[Stefania Pitschieler Moroder]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Luis Trenker]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
}}
== Galaria dales fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="100">
Urtijëi Mont de Sëuc Sciliër y Bulacia udui dal Gran Punton.jpg|Urtijëi udu dal Gran Punton
Parish church Urtijei internal view.jpg|Dlieja de San Durich
Revëut simboi dla Pascion Dlieja San Durich Urtijëi.jpg|Revëut dla dlieja de San Durich
Stained glass window with angels in the Saint Antony church in St. Ulrich in Gröden.jpg|Viere dla dlieja de San Antone
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|La dlieja da Sacun
Apsis y autere dlieja Sacun Gherdëina.jpg|Autere dla dlieja da Sacun
Saslonch Sella Pic Seceda inviern.jpg|Mont de Resciesa
Ferata de Gherdëina a Urtijëi ai28-5-1960.jpg|Ultim viac dla ferata tres Urtijei
</gallery>
== Films ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=KSoA6GhF9w0 Desfileda cun guant dala Gherdëina sun slites da carnescià 1929]
* [https://www.youtube.com/watch?v=ARRG1QqvdbA Desfiledes cun slita y garejedes a Urtijëi l ann 1933]
== Notes ==
<references/>
== Cëla ënghe ==
* [[Sacun]]
* [[Sureghes]]
* [[Col de Ronc]]
* [[Col de Flam]]
* [[Resciesa]]
* [[Secëda]]
* [[Cuecenes]]
* [[Pic]]
* [[Scola d'Ert Urtijëi]]
* [[I ciastiei tla Ladinia]]
* [[Scultëures de Gherdëina|Scultëures de Urtijëi]]
== Bibliografia ==
* Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug''. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018.
== Liames ==
* [http://www.museumgherdeina.it/185.html Museum Gherdëina]
* [https://www.ulg.it/ Union di Ladins de Gherdëina]
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=1064|left|thumb|100px]]
<small>
'''Urtijëi '''6 1821 ''Urtiʃhëi ''(PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]], 1821*1915:55) <br>
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei<br>
'''topon. '''<br>
'''''paese e comune in val gardena '''''(gad. DLS 2002, grd. F
2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ <i><b>a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus
- dut Urtijëi! </b>Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! </i>PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]]1821*-1915:55 (grd.); <i><b>b) Son pa stata a Ortijei,
duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla
muta no voi resté. </b>Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a
tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. </i>ZacchiaGB, [[:it:s:Gardenera C|GardeneraC]]1858*-1995:172 (caz.).
</small>
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Urtijëi|Urtijëi]]
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
exihuuz79a7uyent31iyfnmew9wbc41
Zità dl Vatican
0
1302
251120
242057
2026-05-21T11:51:12Z
Asenoner
208
251120
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox Stat
|Inuem = Stat de la Zità dl Vatican
|Inuem ufiziel = Stato della Città del Vaticano ([[lingaz talian|talian]])<br>Status Civitatis Vaticanae ([[lingaz latin|latin]])
|Capitela = ''deguna''
|Sënta guviern =
|Majera zità =
|Inuem inn = Inno e Marcia Pontificale
|Inn = United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg
|Lingaz 1 = [[lingaz talian|Talian]]
|Lingaz 2 = [[lingaz latin|Latin]]<ref>{{cite news|url=https://www.reuters.com/article/us-pope-latin/pope-ditches-latin-as-official-language-of-vatican-synod-idUSKCN0HV1O220141006|title=Pope ditches Latin as official language of Vatican synod|work=Reuters|author=((Reuters Staff))|date=6 October 2014}}</ref>
|Spersa tiera =
|Ega =
|Forma de guviern = [[Monarchia|Monarchia assoluta]] [[veles|eletiva]] [[catolizism|catolica]] [[teocrazia|teocratica]] [[Stat uniter|unitera]]<ref>{{cite web |url=https://www.vaticanstate.va/EN/State_and_Government/StateDepartments/index.htm |title=Internet Portal of Vatican City State |publisher=Vatican City State |access-date=9 July 2011 |url-status=dead |archive-url=https://web.archive.org/web/20110524030947/https://www.vaticanstate.va/EN/State_and_Government/StateDepartments/index.htm |archive-date=24 May 2011 }}</ref><ref name="factbook"/><ref>Robbers, Gerhard (2006) [https://books.google.com/books?id=M3A-xgf1yM4C&pg=PA1009 ''Encyclopedia of World Constitutions''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160429130728/https://books.google.com/books?id=M3A-xgf1yM4C&pg=PA1009 |date=29 April 2016 }}. Infobase Publishing. {{ISBN|978-0-81606078-8}}. p. 1009</ref><ref>Nick Megoran (2009) [https://www.staff.ncl.ac.uk/nick.megoran/pdf/theocracy.pdf "Theocracy"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200804152755/https://www.staff.ncl.ac.uk/nick.megoran/pdf/theocracy.pdf |date=4 August 2020 }}, p. 226 in ''International Encyclopedia of Human Geography'', vol. 11, Elsevier {{ISBN|978-0-08-044911-1}}</ref>
|Auter titul = [[Papa]]
|Auter titul persona = [[Papa Leone XIV]]
|Munëida = [[Euro]] (€)
|Cherta = Location_of_the_Vatican_City_in_Europe.svg
}}La '''Zità dl Vatican''', ufizielmënter l '''Stat de la Zità dl Vatican''' ([[lingaz talian|talian]]: '' Stato della Città del Vaticano''<ref>{{cite web| url = https://www.vaticanstate.va/it/| title = Stato della Città del Vaticano| access-date = 30 November 2019| archive-date = 19 January 2020| archive-url = https://web.archive.org/web/20200119071357/https://www.vaticanstate.va/it/| url-status = live}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.vatican.va/content/vatican/it.html|title=La Santa Sede|website=Vatican.va|access-date=7 December 2021|archive-date=8 December 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211208130834/https://www.vatican.va/content/vatican/it.html|url-status=live}}</ref>; [[lingaz latin|latin]]: ''Status Civitatis Vaticanae''), ie n [[stat]] ndependënt,<ref>{{Cite web |last=Ray |first=Michael |date=2023-05-20 |title=Vatican City |url=https://www.britannica.com/place/Vatican-City |access-date=2023-05-21 |publisher=[[Encyclopedia Britannica]] |language=en}}</ref><ref>{{Cite web |last=Duignan |first=Brian |date=2023-03-31 |title=nation-state |url=https://www.britannica.com/topic/nation-state |access-date=2023-05-21 |publisher=[[Encyclopedia Britannica]] |language=en}}</ref> [[zità-stat]], [[microstat]], y n [[Entlave y extlave|entlave]] te [[Roma]], la capitela de la [[Talia]].<ref name="Britannica">{{cite web |title=Vatican City |url=https://www.britannica.com/place/Vatican-City |website=Encyclopedia Britannica |access-date=18 May 2021 |ref=121 |archive-date=18 March 2015 |archive-url=https://web.archive.org/web/20150318193720/http://www.britannica.com/EBchecked/topic/623972/Vatican-City |url-status=live }}</ref><ref>{{Cite news |url=https://www.bbc.com/news/world-europe-17994868 |title=Vatican country profile |date=2018 |work=BBC News |access-date=24 August 2018 |language=en-GB |archive-date=25 August 2018 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180825011001/https://www.bbc.com/news/world-europe-17994868 |url-status=live }}</ref> La ova giatà si ndependënza tl 1929 cul [[Tratat dl Lateran]] y la ie n raion "te la puscion y sota l dumëne, l'autorità sovrana y la giurisdizion" de la [[Santa Sënta]], che nstëssa ie n'entità sovrana aldò de la [[lege nternaziunela]]. La Santa Sënta mantën l pudëi y l'aministrazion de la zità-stat y si ndependënza diplomatica y spirituela.{{efn|1=The Holy See is the central governing body of the Catholic Church and a sovereign entity recognised by international law, consisting of the Pope and the [[Roman Curia]]. It is also commonly referred to as "The Vatican", especially when used as a [[metonym]] for the [[hierarchy of the Catholic Church]].}}<ref name="lateran">{{cite web |url=https://www.aloha.net/~mikesch/treaty.htm |title=Text of the Lateran Treaty of 1929 |access-date=3 August 2020 |archive-date=25 February 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210225060950/http://www.aloha.net/~mikesch/treaty.htm |url-status=dead }}</ref>
Cun na spersa de 49 hectar y na populazion de 453 tl 2019,<ref name=population>{{Cite web |url=https://www.vaticanstate.va/it/stato-governo/note-generali/popolazione.html |title=Population |publisher=Vatican City State |date=1 February 2019 |access-date=11 April 2020 |language=it |archive-date=17 May 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200517063650/https://www.vaticanstate.va/it/stato-governo/note-generali/popolazione.html |url-status=live }}</ref> iela l mënder stat al mond sibe per spersa che per populazion.<ref>{{cite web |url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/holy-see-vatican-city/ |title=Europe :: Holy See (Vatican City) — The World Factbook - Central Intelligence Agency |website=www.cia.gov |date=22 September 2021 |access-date=25 January 2021 |archive-date=26 January 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220126204237/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/holy-see-vatican-city/ |url-status=live }}</ref> Davia che la vën guverneda dala Santa Sënta ie la Zità dl Vatican n stat [[etlesiastich]] o sazerdotel-monarchich che vën renià dal [[Papa]], che ie nce l [[vëscul de Roma]] y l cë de la [[Dlieja Catolica]].<ref name="factbook">{{cite web |url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/holy-see-vatican-city/ |title=Holy See (Vatican City) |work=CIA—The World Factbook |date=22 September 2021 |access-date=25 January 2021 |archive-date=26 January 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220126204237/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/holy-see-vatican-city/ |url-status=live }}</ref><ref name="pages">{{cite web |url=https://www.catholic-pages.com/vatican/vatican_city.asp |title=Vatican City |publisher=Catholic-Pages.com |access-date=12 August 2013 |archive-date=22 March 2019 |archive-url=https://web.archive.org/web/20190322135430/http://www.catholic-pages.com/vatican/vatican_city.asp |url-status=live }}</ref> I funzioners dl stat plu auc ie duc clerics catolics de urigins desfrëntes. Dal [[Papat de Avignon]] (1309{{ndash}}1377) incà à i papesc abù si residënza tl [[Palaz Apostolich]] te cie che ie śën la Zità dl Vatican, ma l ie nce nce unì dant che i ova si residënza tl [[Palaz dl Quirinel]] o te autri palac a Roma. L Vatican ie nce n [[metonim]] per la Santa Sënta.
== Geografia ==
== Storia ==
== Referënzes==
<references/>
{{Europa}}
[[Categoria:Stac dl'Europa]]
9yg47ek3pqgq4m6mow44e9256v0ynbc
Utente:Moroder
2
2450
251020
250755
2026-05-20T15:51:27Z
Moroder
67
/* Plates criëdes sun WP ladina */
251020
wikitext
text/x-wiki
[[File:Wolfgang Moroder by Bonnie 2020.jpg|miniatura|Moroder tl 2020]]
{{Gherdëina}}
[[File:Flag_of_Ladinia.svg|bordo|right|30x30px]] '''Ladin Gherdëina'''
Bon dì.
Son [[Wolfgang Moroder|Wolfgang Moroder de Rusina]], nasciù a [[Urtijëi]] mut de [[Alex Moroder|Alex]] y [[Paula Grossrubatscher|Paula]].
Son dutor n pension.
* Presidënt dl [[Museum Gherdëina]] dal 2006 al 2018.
* Cumëmber d'unëur dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], 2022<ref>Union di Ladins de Gherdëina: ''Roland Verra y Wolfgang Moroder cumëmbri d'unëur dla ULG''. [[Calënder de Gherdëina]] 2023, pl. 58-63.</ref>.
* Me plesc fe fotos per Wikipedia.
*[[c:User:Moroder|Wolfgang Moroder sun Wikimedia Commons]]
== Wikipedia ladina ==
Scriji scialdi de mi familia, ajache pënsi che la nformazions che ei, de nteres storich y per autra jënt de Gherdëina y dant al dut per i jëuni, jissa scenó perdudes. Ciche savon de nosc antenac y de nosta storia l savon me ajache l ie stat scrit o cuntà. Truep ie bel jit perdù. La Wikipedia ie da me ora l drë post ajache duc possa scrì iló y liejer iló te uni mumënt y la nfurmazions ne va nia perdudes.
=== Interview ===
* [[Moroder/interview|Interview de Sofia Stuflesser cun Wolfgang Moroder y Alexander Prinoth sun la Wikipedia ladina y sun la Wikipedia n generel per tudësch.]]
[[File:Jita di Studënc de Gherdëina ti Grijons.jpg|miniatura|Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl [[Grijon]] ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, [[Pepi Martiner]], Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y [[Edgar Moroder]]<ref>Wolfgang Moroder: ''Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons''. [[Calënder de Gherdëina]] 1968, pl. 35.</ref>.]]
== Quinto Dì Culturel Academich Ladin ==
''N « fotograf » uel « fotegrafé » cun si « fotoaparat » per fe na bona « fotegrafia ». Chësta paroles ie nternaziuneles. La medema paroles dije-n per tudësch: Ein « Photograph » will mit seinem « Photoapparat » « photo- graphieren », um eine gute « Photographie » zu machen. N Franzëus dise: Un « photographe » veut « photographier » avec son appareil « photogra phique » pour faire une bonne « photographie ». Y nsci via: Te duta la rusnedes dl mond ie-l daniëura la medema paroles. Ma per I gherdëina chësc ne ti plesc nia al jëun '''Wolfgang Moroder'''. El à crià la nueva paroles: N «pultradëur» uel «pultré ju» cun si «pultradoi» per fe n bon « pultré ». Nen ie pa chësta na bona idea? N bon chert de vin sibe apustà al daulëibon custode dl muséum tla Cësa di Ladins!'', '''Willi Huch''':
''L problem d! vocabular ladin tl spiedi d’autra rusnedes''. Relazion a unëur dl Quinto Dì Culturel Academich Ladin y a unëur y utl dla Rusneda de Gherdëina. Urtijëi 27 d’agost 1967. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 45.
[[File:Willi Huch Wolfgang Moroder pultré ju.ogg|miniatura|L Prof Willi Huch al 5 Cungres Ladin a Urtijëi]]
== Video TV TGA ==
* [http://www.tmltv.it/video_on_demand.php?id_menu=65&id_video=60325&pag= Wolfgang Moroder spiega Wikipedia sul TV TGA (Ai 8 de agost 2021 - scumëncia al al menut 6.45)]
* Wolfgang Moroder sun "Dai Crëps dl Sela" [http://www.raibz.rai.it/feed.php?id=18 Trei ntervistes con Ivan Senoner ai 30 de lugio, 8 de agost y 15 de agost 2021]
* Sun '''TV Mediateca Rai Ladinia'''
:[http://www.raibz.rai.it/la/index.php Ntervista ai 06-05-2021 20:55 Scenar ert y cultura: I Schuhplattler, scumëncia al al menut 7.00 Wolfgang Moroder]
* [https://autonomiae.bz.it/it/testimonianze/ Wolfgang Moroder rejona sun l'autonomia sun plaza [[Silvius Magnago]] a Bulsan.]
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2022/12/tra-cripl-storica-rudolf-moroder-da-lenert-0c358f15-73ba-498f-bf5f-1ff9002985e9.html Ntervista sun TRAIL sula cripl de Rudolf Moroder Lenert ai 23 de dezëmber 2022.]
* Ntervista cun Oswald sun Radio Gherdëina: Cripl de Rudolf Moroder ai 23 de dezëmber 2022.
* [https://www.radiogardena.it/ld/trasmiscions?ewald-moroder-ciaculea-cun#anchor-sendung Ntervista cun Ewald Moroder sun Radio Gherdëina ai 17 de jené 2023]
* Ntervista cun Bruno Maruca: ''Scultëures storics de Gherdëina''. La Usc di Ladins, 12 de mei 2023, pl. 25.
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/01/cripl-museum-gherdeina-36ba1821-4214-49eb-a737-c193117aa8f6.html?nxtep TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg|Ntervista TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg]
*[https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/02/trail-taa-web--1302-trail-2200-s-radio-ladin-b62d22b0-fe37-4a43-b8fd-34a7a93b08f3.html Storia dl Radio Ladin de Gherdëina - TRAIL.]
== Stories de Gherdëina ==
* [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/index.html Plata persunela cun documënc sun Gherdëina] Una dla prima plates Internet de Gherdëina.
== Curs de Wikipedia ladina ==
Curs online urganisá dala Union di Ladins de Gherdëina
# [https://www.youtube.com/watch?v=hOo_ehb6AOY&t=46s curs su Youtube, prima pert]
# [https://www.youtube.com/watch?v=tgPcVg8etNA&t=1275s curs su Youtube, segonda pert]
== Plates criëdes sun WP ladina ==
{{Culones-lista|colwidth=25em|
*[[Calënder de Gherdëina]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Col de Ronc]]
*[[Nos Ladins]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Sureghes]]
*[[Fie]]
*[[Radio Ladin de Gherdëina]]
*[[Cësa di Ladins]]
*[[L'amik di Ladins]]
*[[A chi legge]]
*[[Der Ladiner]]
*[[Concordia]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Grupa Ruscél]]
*[[Lia Mostra d’Ert]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Dlieja de San Durich]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Mastlé]]
*[[Secëda]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Guido Balsamo Stella]]
*[[Val]]
*[[Scola d'Ert Urtijëi]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Catores]]
*[[Ciastel Stetteneck]]
*[[Radio Gherdëina Dolomites]]
*[[TV TCA Ladina]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Cason de Resciesa]]
*[[Stevia]]
*[[Sacun]]
*[[L Brunsin]]
*[[Tel Tipes|tel Tipes]]
*[[Ncisles]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[UNIKA Val Gardena]]
*[[Urbejidla]]
*[[Cuecenes]]
*[[Dlieja da Sacun]]
*[[Iender]]
*[[Toponomastica de Gherdëina]]
*[[Lec de Gherdëina]]
*[[Cësa Rusina]]
*[[Ruves de Gherdëina]]
*[[Cianties de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Val]]
*[[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
*[[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)]]
*[[Curtina de Urtijëi]]
*[[Fé zandli te Gherdëina]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Turné te Gherdëina]]
*[[Cason de Piëralongia]]
*[[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
*[[Dolomitale]]
*[[Mont de Pana y Ciandevaves]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Bibliotech ladina Malia da Cudan]]
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Genoveva Costner]]
*[[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
*[[Dlieja de Santa Cristina]]
*[[Dlieja San Lenert, Bula]]
*[[Dlieja Sant Ujep Runcadic]]
*[[Pic]]
*[[Capeles de Gherdëina]]
*[[Capela sal Crist]]
*[[Madona di Àbeti]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Emil Terschak]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Gana La Usc dles Ladines]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Johann Burgauner]]
*[[Belsy]]
*[[Teatro alla Scala]]
*[[Giustina Demetz]]
*[[Cirillo Dell’Antonio]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Vincenzo Valier dit l Spinalonga]]
*[[Bruscia]]
*[[Karin Moroder]]
*[[Lisa Demetz]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Trina Kasslatter Bernardi]]
*[[Alexia Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Babi Pitschieler]]
*[[Franz Dantone]]
*[[Elsa Runggaldier]] gran pert dl articul.
*[[Carla Lezuo]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Christa Perathoner]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Puntives]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Cassian Dapoz]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
*[[Arcangiul Lardschneider]] laurà lessù
*[[Palua Dedite]]
*[[Scultëures de Gherdëina]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Sabedin]]
*[[Peter Nocker]]
*[[Luis Insam]]
*[[Cnodla]]
*[[Doss dl Preve ]]
*[[Costamula]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Villa Rudolfine]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Caiot]]
*[[Lenèrt]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Guido Insam]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Schnürlsteig]]
*[[Eduard Senoner]]
*[[Giuani Demetz]]
*[[Bivach dl Saslonch]]
*[[Pilat]]
*[[Tramans]] laurà lessù
*[[Sepl Senoner Ronch]]
*[[Martin Demetz]]
*[[Balest]]
*[[Martin (Urtijëi)]]
*[[Familia Franchetti]]
*[[Via nfiëreda Furcela de Saslonch]]
*[[Bulacia]]
*[[Max Moroder]]
*[[Franz Insam]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Manduchel]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Christian Delago]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Franz Haider]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Plans de Cunfin]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Antone Daprè]]
*[[Giovanni Battista Holnaider]]
*[[Col Ciarnacëi]]
*[[Ji cun la crëusc]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Antone Perathoner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Furmescere]]
*[[Andrea Desalla ]]
*[[Fussel de Grialëces]]
*[[Josef Barth]]
*[[Luis Trenker]] laurà lessù
*[[Marx Sittich von Wolkenstein]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Productiva]]
*[[Arturo Tanesini]]
*[[Lotte Nogler]]
*[[Lech Sant]]
*[[Cuca]]
*[[Col Raiser]]
*[[Rudi Moroder]]
*[[Vinzenz Demetz]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Tré zedules]]
*[[Joachina Mussner]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Leo Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Café Demetz]]
*[[Pazifica Lardschneider Glück]]
*[[Ciaulonch]]
*[[Ludwig Norman-Neruda]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Furnes]]
*[[Mestier]]
*[[Dantersasc]]
*[[Odles]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
*[[Pitoch ziplà]]
*[[Rusina Vinatzer]]
*[[Decassian]]
*[[Anna Perathoner Declara]]
*[[Schi te Gherdëina]]
*[[Luis Senoner]]
*[[Nfiereda de Mëisules]]
*[[Mene]]
*[[Ëifomes de Gherdëina]]
*[[Ianesc (ustaria)]]
*[[Chemun (mont)]]
*[[Hartl (mont)]]
*[[Craut]]
*[[Linacia]]
*[[Leo Delago]]
*[[Anton Anderlan]]
*[[Televijion]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Stefania Pitschieler]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Juebia grassa]]
*[[Villa Grohmann]]
*[[Gebrüder Moroder]]
*[[Menza Nogler Pitscheider]]
*[[Bibliotech San Durich]]
*[[Bocia de Mont]]
*[[Luis Moroder]]
*[[Cumpania di Scizri Urtijëi]]
*[[Gustin]]
*[[Marcadënc de Gherdëina]]
*[[Heinrich Moroder]]
*[[Demëine Mahlknecht]]
*[[Sepl Rifesser junior]]
*[[Josef Oberbacher]]
*[[Buja dal Fiër]]
*[[Cristl Moroder Levigi]]
*[[David Piazza]]
*[[Carlo Verra sen.]]
*[[Alois Colli]]
}}
== Scri per ladin ==
“Me sa che scri per ladin ie sche rué sun na luna y me sa bel. Me sa de vester te na cësa povester foresta ma ciauda y nia tl frëid dl fulestier. Scri per ladin me sa nce de mëter sota scunanza n ciof rer, ciofes che ne po inió crëscer do che ei messù rujené duta la autra rujenedes. Me sa de julé inò te n paravis de mi sëmies, de rué de reviërs te mi lecorc da pitl tla valeda ulache son nasciù.” Wolfgang Moroder
== Notes ==
<references/>
== Sandbox ==
*[[Utente:Moroder/Articul|Bio scultëur]]
*[[Utente:Moroder/Urtijëi|Slata Doss]]
*[[Utente:Moroder/Calënder de Gherdëina|Plata ueta]]
*[[Utente:Moroder/Martin Vinazer| Persones de Gherdëina]]
*[[Utente:Moroder/natura|TREMOT TE GHERDËINA Y TLA VALEDA DL ISARCH]]
*[[Utente:Moroder/media|Uet]]
*[[Utente:Moroder/Media II|Ianesc]]
*[[Utente:Moroder/Stevia|Geografia]]
== Templates ==
*<nowiki>{{Moroder}}</nowiki>
::{{Moroder}}
[[bar:Benutzer:moroder]]
[[de:Benutzer:Moroder]]
[[en:User:Moroderen]]
[[es:usuario:moroderes]]
[[fr:Utilisateur:Moroder]]
[[fur:Utent:Moroder]]
[[ia:Usator:Moroder]]
[[it:utente:moroder]]
[[vec:utente:Moroder]]
[[lmo:Druvadur:Moroder]]
[[Categoria:Uem|Moroder, Wolfgang]]
[[Categoria:Fotografia|Moroder, Wolfgang]]
bmch41oca023qxipwn2wbhpthka51uy
Chécen
0
2625
251026
19825
2026-05-21T04:51:43Z
Asenoner
208
251026
wikitext
text/x-wiki
{{Fascian}}
[[File:Vermilion pigment.jpg|miniatura|Pigment chécen]]
L '''chécen''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''cueciun'', [[badiot]]: ''cöce'', [[ladin de mareo|mareo]]: ''checio'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''chécen'' o ''ros'', [[ladin fodom|fodom]]: ''cocen'') l'é un di [[colores]] a frequenza visibola per l'[[uedl|eie]] [[porsona|uman]]. L'à la mendra frequenza (~479-405 Tz) e donca la maora longheza d'ona (~625-740 nm) de duc i colores.
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=276|left|thumb|180px|cuecen]]
<b>cuecen</b> COCCINUS ‹ κόκκινος (EWD 2, 215) 6 1864 <i>cuecen </i>
(VianUA, JanAmalà1864:200) <br>
gad. cöce mar. checio Badia cöce grd. cuecen fas. chécen fod.
cocen LD cuecen<br>
cuecegn, cuecena, cuecenes<br>
(gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P
1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L
1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013,
fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) <i><br />
<b>a)
ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis
bel cueciun! </b>ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna
ciöra, y sëis böllcuecen! </i>VianUA, [[:it:s:Jan amalà|JanAmalà]]1864:200 (grd.); <br />
<i><b>b) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena
mo do la mort </b>l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla
fòa cueĉna mò dò la mòrt </i>VianUA, [[:it:s:Jan amalà|JanAmalà]]1864:200 (grd.); <br />
<i><b>c) Sciöch’ al spunta ales otes inanter l’erba o les spines
dl bosch n bel ciüf cöce </b>Sceoucch’ el spunta alles outes
inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce </i>DeclaraJM, [[:it:s:Pagina:Storia_di_Santa_Genoveffa.djvu/54|SantaGenofefa1878:43]] (Badia); <i><br />
<b>d) leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes </b>legrimes i d’gorō jou pur
les massalles couccenes </i>DeclaraJM, [[:it:s:Pagina:Storia_di_Santa_Genoveffa.djvu/86|SantaGenofefa1878:75]]
(Badia) <b>ros.</b>
[[Categoria:Colores]]
1f11pg4ytbah2bijzj5b5ul634hufcq
Lizeum d'ert Cademia
0
2871
251043
250210
2026-05-21T07:12:07Z
Asenoner
208
/* Cëla enghe */
251043
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}[[File:Scola d'Ert Urtijëi.jpg|miniatura|alt=Sënta nueva dla Scola d'Ert|Sënta nueva dla Scola d'Ert.]]
[[File:Janon.jpg|miniatura|alt=La cësa a Urtijëi ulache l fova la prima scola de dessëni.|La cësa de Janon a Urtijëi ulache l fova la prima scola de dessëni.]]
[[File:Uemes de Gherdëina dla Scola d Ert de Urtijëi 1904.jpg|miniatura|alt=Vijita de n ispetëur dla scoles da Dispruch ai 25 de fauré 1904. Danca da man ciancia: Dominik Demetz, [[Franz Moroder|Franz Moroder-Lenert]], Landesschulinspektor, Franz Anderlan pluan de Urtijëi, [[Andrea Desalla]]. Dovia: Leo Delago diretëur, Adolf Keim, doi profesëures nia da cunëscer, Gabriel Vinatzer, [[Alois Kostner|Alois Kostner-Pertan]], Tone Demetz-Pilat, Alois Kostner-Stlujuc, Johann Baptist Sanoner-Mauriz, [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser-Petlin]].|Vijita de n ispetëur dla scoles da Dispruch ai 25 de fauré 1904. Dancà da man ciancia: Dominik Demetz, [[Franz Moroder|Franz Moroder-Lenert]], Landesschulinspektor, Franz Anderlan pluan de Urtijëi, [[Andrea Desalla]]. Dovia: Leo Delago diretëur, Adolf Keim, doi profesëures, Gabriel Vinatzer, [[Alois Kostner|Alois Kostner-Pertan]], Tone Demetz-Pilat, Alois Kostner-Stlujuc, Johann Baptist Sanoner-Mauriz, [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser-Petlin]].]]
La '''Scola d'ert de Urtijëi''', ufizielmënter tlamà '''Lizeum d'ert Cademia''' y suënz scurtà a '''Cademia''', ie na [[scola auta]] d'[[ert]] a [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]] che porta ala [[matura]].
== Storia ==
[[File:Scola d'Ert Urtijëi Alcide Ticò Ludwig Moroder Ortisei Val Gardena.jpg|miniatura|alt=Alcide Ticò a man ciancia y Ludwig Moroder cun sculeies che zipla n pitl saudé tla scola d'ert.|Alcide Ticò a man ciancia y Ludwig Moroder cun sculeies che zipla n pitl saudé tla scola d'ert ntëur l 1936.]]
[[File:Professeures Scola D'Ert Urtijëi y Tanesini.jpg|miniatura|alt=Arturo Tanesini ,podestà de Urtijëi cun i maestri dla Scola. Da man ciancia sentei: Ludwig Moroder Meune, [[Vinzenz Peristi|Vinzenz Peristi Banch]], [[Arturo Tanesini]] podesta; August Runggaldier Furdenan; Luis Pezzei. N pé: Luis Senoner Tinderla, Luis Piazza Cudan; Luis Insam Levijantone; Carlo Crepaz Maidl; Luis Kostner Slejuc; Albin Mussner Zorz; Vinzenz Moroder Resciesa|[[Arturo Tanesini]] podestà de Urtijëi cun i maestri dla Scola. Da man ciancia sentei: [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Mëune]] , [[Vinzenz Peristi|Vinzenz Peristi-Banch]], [[Arturo Tanesini]]; [[August Runggaldier|August Runggaldier-Furdenan]]; Luis Pezzei. N pé: Luis Senoner-Tinderla, [[Luis Piazza|Luis Piazza-Cudan]]; [[Luis Insam|Luis Insam-Levijantone]]; [[Carlo Crepaz|Carlo Crepaz-Maidl]]; Luis Kostner-Stlejuc; Albin Mussner-Zorz; [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz Moroder-Resciesa]].]]
Bel al scumenciamënt dl [[dejenuefejim secul]] iel uni pensà che l fossa debujën de mëter su a Urtijëi na scola de [[dessëni]] per miuré la cualità dl artejanat de [[Gherdëina]]. Tl 1821 à l [[coser Franz I]] cunzedù de mëter su na scola d'ert a Urtijëi.
Perchël ie l jëunn [[Jakob Sotriffer|Jacun Sotriffer]] stat mandà a [[Viena]] a mparè per doi ani a l'academia y pona ti iel stat sëurandat l nseniamënt de dessëni tla cësa Steifl a Urtijëi ai 25 de jenè dl 1825. Tl 1832 ie pona stat metù leprò n curs de mudelé tla cëira ma l dessëni fova mo for la materia prinzipela.
De la sculea [[Rusina Vinatzer]] (1839 - 1905) de chëla scola iel mo da udëi dessënies de scola. A chëi tëmpes jiva i jëuni a mparé a dessenië bel abenëura dan scumencé a lauré.
Tla direzion dla scola ie pona unic do si mut Christian Sotriffer (1835 – 1908), [[Johann Burgauner]] (1812 - 1891) de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] y ala fin Vinzenz Runggaldier-Janon (1839 – 1892) canche la scola ie pona stata stluta dal stat per giaurì na scola d'ert a [[Bulsan]]<ref> [[Marina Demetz]]: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien Bd. 38. Wagner, Dispruch 1987, ISBN 3-7030-0186-0.</ref>.
Dal 1872 à Ferdinand Demetz metù su na scola da [[ziplé]], tlameda ''Staatlich subventionierte Lehrwerkstätte für Holzschnitzer'', che univa meneda te si [[berstot]] y univa finanzieda n pert publicamënter.
Tl 1883 ie i finanziamënc publics unii tëui ju.
Ai 4 de utober dl 1890 ie pona la scola deventeda inò publica, sot ala direzion dla [[scola d'ert de Bulsan]] fin al 1896, tl segondo partimënt dla cësa ntlëuta da permò fabricheda daujin ala [[Dlieja de San Durich|dlieja de Urtijëi]]. Bel tl prim ann do la giaurida jiva ntlëuta iló a scola 140 sculëies che messova jì per doi ani dan jì a fé i [[lerner]]i da n [[moaster]]. Tl medemo tëmp dajovel nce cursc de dessëni per sculeies dla scola elementera y lerneri te si tëmp liede. Dl 1900 an pona messù to demez chësc regulamënt ajache truepes ne'n ova nia l muet de ji a scola dan scumencé a lauré.
I [[ferlëigher|ferlëigri]] fova suënz de contra a na bona cualificazion di sculëies y l ti univa pruibì de dessenië [[mëil]]es y [[pomarancen]]i ajache chësc ne juova nia a ziplé plu aslune.
[[File:Scola-dovia.jpg|miniatura|La sënta dla scola d'ert dal 1890 al 1938, sën Scola de Mujiga.]]
== Danter la gran vieres ==
Do la [[prima gran viera]] ie la scola passeda sota la direzion de diretëures [[talia]]ns. Danter chisc ie stac dantaldut [[Guido Balsamo Stella]] dal 1924 al 1927. Ël à abù n gran nflus sul nseniamënt y stil modern che ël à purtà inant ma che ne plajova nia ai ferlëigri che ova plu gën l stil nazaren, plu saurì da vënder. Per chësta gauja à Guido Balsamo Stella messù se'n ji, coche l fova bel suzedù a Oskar Felgen von Farnholz che à ënghe messù se'n ji tl 1907.
Alcide Ticò, diretëur dal 1935 al 1937, à inò metù a jì la scola per dut l di per trëi ani<ref>Scola d’Ert Urtijëi: ''Prof. Alcide Ticò † 7.4.1991''. Calënder de Gherdëina 1992, pl. 90.</ref>.
Tl 1938 à l chemun de Urtijëi cumprà la vedla cësa Cademia fata su da Ferdinand Demetz per mëter su iló la scola, ulache ntant, do l 1890, fovel stata fata na pension. La cësa ie unida fata su moderna te n stil razionalistich do dessënies dl njenier Tagliazucca de Bulsan<ref> Karlheinz Mureda: ''Storia dla cësa dla Scola d’Ert “Cademia”''. Calënder de Gherdëina 1998, pl. 62.</ref>.
Danter i ani 1937 y 1954 ie stat diretëur Salvatore Li Rosi. Ti ani danter la vieres ie stac de bon nsenianc [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder de Lenert]] per l dessëni, mudelé y ziplé, [[Vigil Pescosta|Vigil Pescosta da Banch]] y [[Adolf Keim]].
== Do la segonda viera ==
Do la [[segonda viera mundiela]] ie la scola rueda sota la direzion de [[Raimund Mureda]] dal 1957 inant. De chël tëmp iel da lecurdé i nsenianc [[Milly Schmalzl]], [[Peter Demetz-Fëur|Peter Demetz]], [[Josef Kostner]], Luis Kostner, Rudolf Moroder y [[Markus Vallazza]].
La scola de trëi ani ie resteda coche Ticò l'ova metuda su fin al 1959, canche n à juntà leprò mo doi ani, deventei trëi tl 1964. Tl 1972 ie pona la scola deventeda de 5 ani do la scola mesana, che ie stata lasceda su tl 1975. Aldidancuei ie la scola d'ert de Urtijëi na scola auta che porta ala matura.
Ai 27 de mei dl 2000 ie stata naugureda na sënta nueva dla scola al post dla vedla sënta de la Cademia<ref>Karlheinz Mureda: ''Festa de inaugurazion dla Scola d’Ert nueva''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 120-123.</ref>.
== Sculeies ==
N valgun inuemes de sculeies cunesciui de chësta scola ie Gotthard Bonell, Rudi Stingel, [[Egon Rusina Moroder|Egon Rusina]], Augusto Murer, Friedrich Gurschler, Martin Rainer, Albert Mellauner, Barbara Tavella, Lois Anvidalfarei, Franz Kehrer, Sonja Hofer, Manfred Mureda, Leander Piazza, Sergio Sommavilla, Heinz Mader y Guido Anton Muss.<ref>Georg Demetz [https://www.tirol.gv.at/fileadmin/themen/kunst-kultur/abteilung/Publikationen/Themenheft_2005_Bildende_Kunst_S._31-37.pdf Die Grödner Kunstschule Cademia, Geschichte und Entwicklung einer Kulturträgerin (tudësch) pdf.]</ref>
== Cësa per studënc ==
La vedla cësa ''Assudëi'' de Franz Hofer de Luis Pech ie stata fata su da nuef tl 2007 per ti dé d'albiërch ai studënc dla scola d'ert.<ref> Georg Demetz: ''"Assudëi" na dënia sosta per i studënc''. Calënder de Gherdëina 2008, pl. 129</ref>
== Films ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RmmlPgUODkk Film Luce sun l ert de ziplé y la scola d'ert.]
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ''R. Scuola d'Arte - Ortisei''. Da: L'Istruzione tecnica nella Provincia di Bolzano,a cura del R. Provveditorato degli Studi, 1941, pl. 21.
* ''La Scola d’Ert a Urtijëi''. [[Calënder de Gherdëina]] 1950, pl. 49-53.
* Direzion Scola d’Ert: ''Cumià dala Scola d’Ert de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1978, pl. 30.
* Direzion Scola d’Ert: ''Mostra: 150 ani Scola d’Ert a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1978, pl. 51.
* ''Bera Iacun Sotriffer da Ianon y si scola de dessëni''. Calënder de Gherdëina 1979, pl. 54.
* Karlheinz Mureda: ''Mostra dl Istitut d’Ert de Urtijëi a Bulsan''. Calënder de Gherdëina 1979, pl. 62.
* Karlheinz Mureda: ''40 ani per l bën dla Scola d’Ert de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 156.
* Karlheinz Mureda: ''L mont dl lën”, mostra dla Scola d’Ert de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 82.
* ''100 ani Scola d’Ert de Urtijëi (1890-1990)''. Calënder de Gherdëina 1990, pl. 103.
* Roland Verra: ''Festa di 100 ani dla Scola d’Ert de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 46.
* Georg Demetz: ''Trëi seves dla scola d’ert Cademia''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 56.
* Margareth Forer y Andreas Linder: ''Leo Kostner, prufessëur tla Scola d’Ert''. Calënder de Gherdëina 2021, pl. 264.
* ''100 ani Scola d'Ert de Urtijëi''. Scola d'Ert de Urtijëi, Karo-Druck Eppan 1990.
* [https://www.cademia.it/files/ptof-ab-2020-2023.pdf Plan trienel dl’ufierta formativa y storia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210904082908/https://www.cademia.it/files/ptof-ab-2020-2023.pdf |date=2021-09-04 }}
* Sabine Piazza: ''150 ani "Cademia"''. Calënder de Gherdëina 2023, pl. 138-141.
== Cëla enghe ==
*[[Scola d'ert de Sëlva]]
*[[Lia Mostra d’Ert]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
*[https://www.cademia.it/de/ Plata Internet ufiziela dla scola]
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Urtijëi|Scola d'Ert]]
pc0ca0klkgrngr0ykn5j9dewxovg429
Troi
0
2951
251027
178313
2026-05-21T05:06:04Z
Asenoner
208
251027
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Ciofes dinsta te Ncisles Gherdëina.jpg|thumb|N troi te [[Ncisles]].]]N '''troi''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]], [[Ladin fascian|fascian]] y [[ladin anpezan|anpezan]]: ''troi'', [[badiot]] y [[ladin de mareo|mareo]]: ''tru'') ie n culegamënt danter doi posć che ie fat a na moda che persones, tieres y mascins posse se muever plu saurì lessù. A cunfront cun na [[streda]] ie n troi suënz plu pitl, nia asfaltà y fat dantaldut per jì lessù a pé. N grum de [[mont|montes]] y [[crëp]]s tla [[Dolomites]] pon mé arjonjer sun troies.
== Troies te la Ladinia ==
N troi scialdi mpurtant te la storia de [[Gherdëina]] ie l [[Troi Paian]].
[[Categoria:Geografia]]
74i5ma5zbnchexd56nmmwtut7tr04fe
Chemun
0
2963
251118
246055
2026-05-21T11:45:27Z
Asenoner
208
251118
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{About|dl ënt aministratif|la mont sun Mont Sëuc|Chemun (mont)}}N '''chemun''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''chemun'', [[badiot]], [[Ladin fascian|fascian]], [[Ladin fodom|fodom]] y [[Ladin anpezan|anpezan]]: ''comun'') ie n ënt local che reprejentea n luech o na pitla cumenanza y se cruzia de si svilup. Te la [[Talia]] nscì sciche te n grum de autri [[stat|stac]] ie n chemun l mënder ënt aministratif. Te la Talia toca pra n chemum suënz [[Frazion (Talia)|frazions]].
[[Categoria:Chemun]]
f3r2c9rwtw0m6wntkdsju9p6fykpxws
Ferata de Gherdëina
0
3226
251030
238342
2026-05-21T06:01:48Z
Asenoner
208
/* Notes */
251030
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{| class="wikitable" style="float:right;margin:auto;"|
{{BS-header|Tluses–Plan}}
{{BS-daten
|DE-KBS=
|STRECKENNR=
|LÄNGE=31,00
|SPURWEITE=760
|NEIGUNG=51
|RADIUS=38
|V-MAX=
|BILDPFAD_KARTE= GardenaRailroadMap.svg
|PIXEL_KARTE=320px
|BILDPFAD_FOTO = LokomotiveGroednerbahn.JPG
|PIXEL_FOTO = 320px
}}
{{Ferata}}
{{BSe|xKBHFa|0,00|[[Stazion de Tluses|Tluses]]|Trasferimënt ala [[Ferata dl Prëner]]|5={{Autëza|520|IT}}}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Tunel Gramphofen (92 m)}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Tunel Löchlgraben (83 m)}}
{{BSe|xWBRÜCKE2||Löchlgraben|}}
{{BSe|xBHF|6,81|[[Laion|Laion-Ried]]|5={{Autëza|781|IT}}}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Tunel Flötzen (117 m)}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Tunel Karlgraben (87 m)}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Tunel Kienbach (214 m)}}
{{BSe|xBHF|13,26|[[San Piere (Laion)|San Piere]]|5={{Autëza|1035|IT}}}}
{{BSe|xHST|17,0{{0}}|[[Runcadic]]|5={{Autëza|1152|IT}}}}
{{BSe|xBHF|19,93|[[Urtijëi]]|5={{Autëza|1224|IT}}}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Tunel Calonia (40 m)}}
{{BSe|xHST|23,5{{0}}|[[Stazion de Soplajes|Soplajes]]|5={{Autëza|1340|IT}}}}
{{BSe|xBHF|25,09|[[Santa Cristina]]|5={{Autëza|1396|IT}}}}
{{BSe|xTUNNEL2|||Raida te tunel a S. Cristina (203 m)}}
{{BSe|xHST|27,0{{0}}|[[Ciastel de Gherdëina]]|5={{Autëza|1454|IT}}}}
{{BSe|xHST|28,1{{0}}|[[La Poza]]|5={{Autëza|1495|IT}}}}
{{BSe|xHST|29,9{{0}}|[[Sëlva]]|5={{Autëza|1562|IT}}}}
{{BSe|xKBHFe|31,41|[[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]|5={{Autëza|1592|IT}}}}
|}
|}[[File:Ferata_de_Gherdëina_a_Urtijëi_ai28-5-1960.jpg|thumb|La ferata de Gherdëina a Urtijëi ai 28 de mei 1960, si ultim viac.]]La '''ferata de Gherdëina''' fova na [[ferata (trasport)|ferata]] a [[tanf]] sun na trata longia 31 km che jiva da [[Tluses]], ulache la tacova ite te la [[ferata dl Prëner]], ite te [[Gherdëina]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] t'insom ala valeda. La fova unida frabicheda dal 1915 al 1916, ntan la [[Prima Gran Viera]], dal guviern de l'[[Austria-Ungaria]] per mené [[saudé|saudeies]] y [[munizion]] ala front de viera contra l [[Rëni de Talia]]. Do la viera fova la ferata unida adurveda inant coche mesun de trasport de persones y marcianzia. Cun la defujion di auti do la [[segonda viera mundiela]] ie l utl de la ferata scialdi smendrì y la univa ududa coche na forma de trasport nia plu moderna y che desturbova la zirculazion di auti. Chësc à purtà a stlù la ferata tl 1960.
[[File:Feratadegherdeina.ogg|miniatura|alt=La ferata te n audio dl Radio Ladin de Gherdëina.|La ferata te n audio dl [[Radio Ladin de Gherdëina]].]]
La ferata de Gherdëina fova na ''[[destenduda de la scines|ferata cun destenduda strënta]]'' ([[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Schmalspurbahn'', [[lingaz talian|talian]]: ''treno a scartamento ridotto''), chël uel di che la destenduda de la scines fova de mé 760 mm mpede i 1435 mm normai. Chësta fova na larghëza che l dajova ënghe te autri luesc te l'Austria-Ungaria y a chëla che n ti dij la ''destenduda bosniaca'' (tudësch: ''Bosnische Spurweite''). La univa adurveda dantaldut per ferates te raions da crëps.
==Trata==
[[File:Profil Klausen–Plan.png|thumb|left|Profil de autëza de la trata.]]Dala [[stazion de Tluses]] piova la trata ite per na riva, tres tuniei y puenc ite per la valeda de Gherdëina nfin a [[Urtijëi]]. A S.Cristina dal aldidancuei mo un di tuniei che fova stac giavei per la ferata. Ilò dal ënghe na mostra cun nfurmazions sun la ferata. La trata fova stata frabicheda belau de l dut sun frabicac artifiziei per vester boni de ti avëi la sëuravënta al gran dislivel y ënghe per la topografia che a n grum de luesc ne fova nia ideéla per na ferata.
==Storia==
===Prima ideies===
Na prima idea de fé na ferata te Gherdëina fovel bele ntëur al 1900, ajache l ëssa judà cul trasport de la [[chiena|scultures de lën]] y di auteresc. Chisc univa scenò traspurtei a na maniera scialdi ria, cëra y ncompera ora per la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda strënta nfin a Pruca]]. Ala fin dl 1800 univel espurtà da Gherdëina scultures per 2000-3000 vagons a l'ann. Tl 1905 fovel unì metù su n "Cumité per na ferata de Gherdëina" (ntlëuta ''Grödner Bahnkomitee'') cun a cë l'ambolt de Urtijëi [[Josef Rifesser]] che ulova fé na ferata finanzieda privatamënter vendan azions ala jënt. L fova pona unic fac studesc per desmustré l gran bujën de avëi na ferata. A chëi tëmps, ulache l ne dajova mo degun auti, fova nia avëi n culegamënt a na ferata belau da cunfrunté cun nia avëi na streda asfalteda al didancuei. L fova unic fac n grum de studesc y abinei adum n grum de scioldi, ma ala fin à messù rué la [[Prima Gran Viera]] per muever zech.
Sambën fovel do duta chësta ideies nteresc particuleres y duc se purvova pra l’autoriteies dla monarchia de l'[[Austria-Ungaria]] de fé passé la sia, ma ala fin ova dl 1908 mpo l Minister per la ferates de Viena dat la ncëria de lauré ora n proiet a puntin per la ferata da Tluses a Urtijëi y inant n stude de mascima per ruvé te Plan. Danter la ziteies de [[Bulsan]] (cun a cë l ambolt dr. Perathoner) y [[Persenon]] (cun a cë l ambolt dr. von Guggenberg) fovel na gran cuncurënza per fé pië via la ferata de Gherdëina te si zità, ajache vester l pont per pië via a jì tla Dolomites udoven sciche n gran valor per l turism.<ref>Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: ''La ferata de Gherdëina'', https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23</ref>
===La ferata vën fata ntan la Prima Gran Viera===
La Talia ova tl 1915 fat ora cun la [[Franzia]] (lieda cun i [[Riam Unì|nglëisc]]) de jì cun ëi sce l’Austria se ëssa slargià ora mo deplù a urient zënza l cunsëns dla Talia, che ëssa ulù perchël l Tirol talian ([[Trentin]]) y [[Triest]]. La lianza dla Talia cun i franzëusc y i nglëisc deventova for plu strënta. Chësc ova i servijes sucrëc de l'Austria capì y perchël cialovi de renfurzé i cunliamënc cun l [[Tirol dl Sud]] y la zones che ëssa pudù nteressé la Talia. La ferata fova l miëur sistem per mené materiai pesoc, ermes y saudeies da un n cunfin al auter. L cunfin danter l'Austria y la Talia jiva dal [[Lech de Garda]] tres la [[Grupa dl Brenta]], la [[Dolomites dla Pala]], [[Fascia]], la [[Marmoleda]], l [[Nuvolau]], l [[Cristallo]] y la [[Trëi Pizes de Lavarëi]]. Ai 23 de mei dl 1915 ova la Talia detlarà viera a l'Austria che ova nsci l festide de traspurté l plu aslune che la jiva saudeies, material, ermes y da maië ala front tl sud. Nfin a Tluses y a [[Toblach]] jivela drët bën, ma da iló demez fovel de bujën de traspurté dut sun stredes strëntes y su per [[troi]]es di jëufs mo plu strënc y periculëusc tla sajon da d’inviern. L sëul mesun fova i ciavei o i mui y chësc jiva massa plan. L cumando dl militer, che ova tëut su l cuntrol sun la ferates, ova dl 1915 dat l orden de fé na ferata nfin te Plan, tulan n cunsciderazion sibe Pruca che Tluses. L proiet dl inj. Riehl fova unì cumprà y prësc do de pierpul fovel unì scumencià a lauré. N iede uloven adurvé na [[destenduda de la scines]] de 1000 mm, ma per fé plu aslune fovel unì strënt a 760 mm y mpede la locomotives a lectrisc ududes danora dal proiet, se oven cuntentà de teles a [[tanf]].
Ala fin de agost fovel unì fat ora n plan di lëures che udova danora 24 km de scines, 50 vagons y 5 locomotives, che per fé plu aslune fova unii tëuc ca dala [[ferata de Mori]], ntant fërma per gauja dla viera. Per frabiché la ferata fovel de bujën de n grum de persones, de tecnics, njenieres y nsci fovel unì nciarià la “29. Eisenbahnkompanie” dl militer de fé i lëures. Tëut ca oven bele riesc i prijunieres [[rusc]] dala front dl est (zirca {{formatnum:6000}} de ndut, de chisc ntëur n 1000 te Sëlva, ruvei de utober dl 1915), de plu gran firmes da l'Austria y scuadres de zumpradëures de zirca 800 persones per fé i puenc de lën.<ref>Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: ''La ferata de Gherdëina'', https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23</ref>
===Esperienza de la jënt de Gherdëina===
[[File:Stazione_ferroviaria_Soplases.jpg|thumb|300px|La [[stazion de Soplajes]]]]La jënt de Gherdëina fova da una pert scialdi cuntënt de avëi giatà la ferata che n se ova damandà da giut. Da l'autra pert fajovel na gran mprescion avëi te n colp tan n grum de fulestieres che stajova te la valeda per fé su la ferata. Te Sëlva, che a chël tëmp ova na populazion de 1.000 persones, vivovel sëurapro mo 1.000 fulestieres che ne capiva nia la rujeneda. Leprò fovel mo n grum de ufizieres che muserova ora i grunc privac zënza gran damandé. Da Plan oven fat na teleferica sun i jëufes, ma al scumenciamënt oven monc fat na teleferica da Urtijëi te Sëlva, ajache i lëures ne jiva nia inant debota assé. Nfin a Urtijëi ruoven ënghe cun camions, ma l [[stradon de Gherdëina|stradon da Urtijëi nfin te Sëlva]] fova massa strënt y stlet per jì inant cun camions.<br>
I prijunieres rusc che ova laurà sun la ferata ova fat scialdi na mprescion. I jiva suënz da cësa a cësa a petlé [[lat]] o vel [[patat]] o [[ref]], ma dessegur univel ënghe rubà sun i ciamps. La jënt se temova ënghe dai prijunieres, ajache i fova tan da ledam y trac sëura tan melamënter. N jega che l fova ntëur ai 6.000 prijunieres che ova laurà, ntant sce te la [[La ferata de Gherdëina (ciantia)|ciantia “La ferata de Gherdëina”]] vëniel ciantà “vintmile rusc l’à fata”. Ma chësta esagerazion desmostra cie gran pëis che i prijunieres ova abù sun la jënt dl post.
L fova nce unì dant vel’fat ncherscëul cun i prijunieres, sciche la tragedia ora n “Rustlea dessot” ulache l patron Amadio Delago fova unì mazà dai rusc che fova unii abinei ntan che i ti rubova na cëura. L prim vagon sun la ferata nueva fova ruvà te Plan ai 23 de dezëmber, nce sce l restova mo n grum de lëures da finé. I bujëns dla front fova granc y ova sambën la priorità sun dut. Fineda, coche dij la ciantia, fova la ferata de Gherdëina de fauré dl 1916, ma duta l’ansciuda ova mo de plu lauranc laurà y n valguni fova restei tlo nce d’instà. I plu lezitënc judova pra i luesc da paur sun pra y ti ciamps y univa drët adurvei a lauré, davia che i jëuni fova tla front dl est. Sun i luesc da paur ite per ch’la Vila n fovel feter dlonch un o doi a judé. La ferata fova sambën resserveda a servijes per la viera: trasport de material, pona de saudeies y permò ala fin dl 1917 semeiel che pudova senté su la populazion zevila.<br>
Te chësc tëmp ova la ferata de Gherdëina perdù si majer lëur de mené materiai ala front ajache l’Austria ova venciù l cumbat dl Isonzo ruvan nfin sun l Piave y la front dla Dolomites fova desfata. Tl inviern 1915-16 menova la ferata grumons de material te Plan (nfin ala fin dl 1915 da Urtijëi ite cun la teleferica che jiva da S. Cristina sun Santuel, pona via Predes y de viers de [[Frëina]] nfin te Plan) che tlo univa ciarià sun la teleferiches (Plan–Jëuf de Frea–Curvea y Plan–Jëuf de Sela fova n funzion da mez nuvëmber dl 1915). La doi teleferiches a strom fova bones de mené 250.000 chilo de material al di. Fates foveles sun ciavalons de lën, i carëc fova de lën, ma l fova na inuvazion tecnica de gran valuta. La monarchia dl’Austria ne n’ova fat su per bën 770 km sun si cunfins (feter la lunghëza di mplanc dl Dolomiti Superski d’aldidancuei). Tl medem tëmp fovel unì fat nce la doi stredes sun i Jëufs de Sela y de Frea per garantì l muvimënt dla trupes, per chëles che la teleferiches ne fova nia adatedes. La teleferiches fova jites nfin ala fin dla viera dl 1918. Nteressant iel mo a savëi coche l ti fova unì tëut i grunc ai patrons per pudëi passé cun la ferata. Dl 1915 fovel unì tëut ite l grunt per n cër tëmp y dl 1917 fovel pona unì marciadà ora n priesc de 50 heller (10 metri de terac valova tant che n chilo de cërn). Te Sëlva fovel unì tëut belau 9 ha (za. 90.000 metri) de grunt, la gran pert ai paures y al grof von Wolkenstein. Deguni ne n’ova udù i scioldi dla tëuta, ajache l fova unì paià ora cun tituli de debit dl stat dl’Austria che do la viera ne valova plu nia pervia dla svalutazion. Plu luesc fova unii taiei a mez ora y i ciamps laurei deventova ronesc massa ërc. Chësc dantaldut dal hotel Griji nchin ta La Poza y da La Bula nchin te Plan. La ferata passova sëura plu stredes de Sëlva via: ora l Griji sëura la streda plu mpurtanta, pona ja La Poza (tlo fovel na stazion), ta L'ambolt, dan ruvé sun Col da Rainel, dedite da Rustlea, la streda da La Sia su, la streda dla dlieja, chëla de [[Dantercëpies]], de ndut 8 stredes y sambën de plu troies da jì a pe, y chësc dut zënza stanges da fermé l trafich.<ref>Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: ''La ferata de Gherdëina'', https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23</ref>
===Do la viera===
[[File:FS R.410.004 - Val Gardena railway 01.jpg|thumb|300px|La locomotif FS R.410.004 de la ferata de Gherdëina, restrutureda y depënta da nuef, da udëi al didancuei sun la promenade de Urtijëi]]
Do la fin dla [[Prima Gran Viera]] (l’Austria ova lascià de cumbater ai 3 de nuvëmber; n di dan la Talia) ai 4 de nuvëmber dl 1918 fova [[Südtirol]] unì tëut ite dai talians y ai 2 de setëmber dl 1919 fovel unì fat la pesc de Saint Germain che ova recunesciù nosc raion ala Talia. La ferata fova passeda dl 1920 de dërt ala ”Ferrovie Italiane“ y feter duc i lauranc pra la ferata univa da moinla da oradecà. Dant nen fovel deplù dal Tirol, dala valeda dl Isarch y nce de Gherdëina. De Sëlva laurova nce Tubia Perathoner da [[Linacia]] pra la ferata y per pudëi resté pra chësc lëur ovel messù mudé tl tëmp dl fascism l inuem te Paratoni. La ferata ova pona abù auc y basc y da plu pertes udoven ite che la ne pudova nia ti vester al trasport per l daunì. La fova da mudernisé, itevier jivela mé a 14 km/h y oravier a 18 km/h y nce la scines fova feter de stleta cualità. Bele dl 1938 ulova l guviern la tò ju, ma l cumisser (podestà) da ntlëuta inj. [[Arturo Tanesini]] ova arjont che la unisse tenida y mpue frabicheda ora. I puenc, n pert mo de lën, fova unii cumedei y fac de peton y de sasc. Do la segonda viera, ti ani 1946-48, fovela inò tan inant de la tò ju y te Gherdëina fovel unì metù su n cumité per la mantenì (leprò l hotelier Ossi Pitscheider dl Oswald) ajache la fova mpo mo l sëul mesun che garantiva l cunliamënt cun la Val dl Isarch. I plu vedli se lecorda mo che dl 1951, l ann dala gran nëif, fovela jita tresora y la fova la sëula puscibltà de furné ite y ora dla val. Dl 1953 fovel unì metù su na sozietà per la mantenì y la mëter a jì a lectrisc (soc. anonima Ferrovia Elettrica Val Gardena), ma dut l mpëni ne n’ova juà a nia. L fova i tëmps dl auto privat, la sozieteies dla curieres (dantaldut la [[SAD]]) ova n gran pëis pulitich, la ferata jiva massa plan y per la fé nueva, manciova l’ulentà pulitica y donca i scioldi. Nsci fova la ferata, do 44 ani de servisc y n grum de lecorc, furneda per l ultim iede ai 29 de mei dl 1960, saludeda dala mujighes, dal’autoriteies y da n grum de jënt de Gherdëina. L ambolt de Sëlva da ntlëuta fova Rudi Kasslatter dl Olympia che ova bele ai 20 de agost dl 1960 fat dumanda de pudëi cumpré i teraces dla ferata. Dl 1969 ova l chemun giapà dal’aministrazion dl stat na pruposta de cumpré duta la spersa de feter 90.000 m² per 151.715.000 lire (feter 76.000 euro). L priesc oven ratà massa aut, nce ajache i grunc fova, coche dit, unii destëuc per puec scioldi sota l’Austria. Dl 1980 fovel stat mesun giapé da pert dl chemun l’aministrazion de duta la spersa, a na maniera che da ntlëuta à l chemun pudù mantenì y njinië ca n bel troi da jì a pe. Sambën ova ntant bele n grum de privac pitli tòc a fit y vel’un fova nce stat bon de n cumpré vel’tòch. Permò dl 2005 iel stat mesun passé l grunt al chemun, do che tres na norma de atuazion dl Statut de autonomia de Sudtirol fovel passà ala Provinzia de Bulsan. L priesc paià dal chemun per i za. 8 ha de grunt che fova mo restei fajova ora 318.442 euro. Dant nen fovel bele unì cumprà plu pertes (te Plan per l ciamp dal palé, sota la dlieja per la streda nfin via l stadio Pranives y nsci inant).<br>
Ngrum de jënt che jiva cun la ferata sautova merë ju ulache i messova, unfat sce la ferata se fermova o nia. D’inviern ruvova la sades n grum de fulestieres cun la ferata. I majeri hotiei ova n purtier che aspitova cun na luesa da corni per mené i cufri. Chëi che fitova via vel’cuatier privat, jiva, sce l ruvova zachei, nstësc ala ferata o mandova l ciaval da La Sia o chël de Ciampac. La storia dla ferata y dla teleferiches fates ntan la prima viera fej unì n cër nchersciadum y dà da pensé a coche l svilup fossa jit inant, sce n fossa stac boni de tenì la ferata, la teleferiches sun i jëufs y / o la teleferica da Urtijëi ite. Ne n’ie pa chësc nia l cunzet de coche assan al didancuei gën metù a jì l trafich te Gherdëina y sun nosc jëufs.<ref>Cunsëi de furmazion dl chemun de Sëlva, Articul: ''La ferata de Gherdëina'', https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article_id=23</ref>
===Ncuei===
Puecia trates de la ferata à sëuravivù nfin a ncuei. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref>
== Galaria dala fotografies==
<gallery widths="220" heights="140" perrow="4" >
Bahnhof_St.Ulrich_km_20,0_bahnaufwärts_mit_Sellagruppe._(BildID_15574906).jpg|Stazion de la ferata a Urtijëi ntan la prima gran viera.
Personenwagen_C_21_der_M.A.R_auf_der_Grödnerbahn_(Ausschnitt_ETH_BIB_Ans_04984-038).png|N vagon cun saudeies ntan l frabiché.
Tiroleradler_Gröden.jpg|Monumënt al Feldmarschall Conrad von Hötzendorf dlongia Tluses de [[Johann Baptist Moroder]].
TrasseGroednerbahnStUlrich.JPG|La vedla trata de la ferata a Urtijëi ie aldidancuei na promenade.
</gallery>
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Ferata]]
[[Categoria:Ferata de Gherdëina]]
[[Categoria:Urtijëi|Ferata de Gherdëina]]
dj2txgmzcmsexjcdv1uacijol4j96rf
Plan da Tieja
0
3253
251076
111591
2026-05-21T09:16:17Z
Asenoner
208
251076
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}'''Plan da Tieja''' ie n [[ridl]] tl chemun de [[Sëlva]]. L ne conta nia ufizialmënter coche na [[Frazion (Talia)|frazion]]. Plan da Tieja cunfina cun l chemun de [[Santa Cristina]] y na pert de la populazion de Plan da Tieja va perchël ënghe a scola o a mëssa a Santa Cristina. L ie a na autëza danter 1460 y 1500 metri sëura l livel dl mer.
== Mejes ==
I [[mejes]] de Plan da Tieja ie: Maciaconi, Pramaciaconi, Mastlé, Runcac Dessot, Runcac, Larcion, Scimon, Domur, Tieja, Tieja Dessëura, Tlusel, Cinions, Pramauron, Pramulin, Col da Larjac, Col dala Pelda, Sotler, Ost de Runcac<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden.'' Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>.
== Referënzes ==
<references/>
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina|Plan da Tieja]]
[[Categoria:Sëlva|Plan da Tieja]]
{{coord|46|33|39.6|N|11|43|58.8|E|display=title}}
8jon9ki7nbrealg02rgb3p78ryi58rz
251078
251076
2026-05-21T09:18:43Z
Asenoner
208
251078
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}'''Plan da Tieja''' ie n [[ridl]] te la pert a vest dl chemun de [[Sëlva]]. L ne conta nia ufizialmënter coche na [[Frazion (Talia)|frazion]]. Plan da Tieja cunfina cun l chemun de [[Santa Cristina]] y na pert de la populazion de Plan da Tieja va perchël ënghe a scola o a mëssa a Santa Cristina. L ie a na autëza danter 1460 y 1500 metri sëura l livel dl mer.
== Mejes ==
I [[mejes]] de Plan da Tieja ie: Maciaconi, Pramaciaconi, Mastlé, Runcac Dessot, Runcac, Larcion, Scimon, Domur, Tieja, Tieja Dessëura, Tlusel, Cinions, Pramauron, Pramulin, Col da Larjac, Col dala Pelda, Sotler, Ost de Runcac<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden.'' Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>.
== Referënzes ==
<references/>
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina|Plan da Tieja]]
[[Categoria:Sëlva|Plan da Tieja]]
{{coord|46|33|39.6|N|11|43|58.8|E|display=title}}
hihmz5xgbciajnp7xrgy3bb2n5hs7vh
Frëina (Sëlva)
0
3258
251083
111586
2026-05-21T09:20:36Z
Asenoner
208
251083
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}'''Frëina''' ie n [[ridl]] y n vedl [[mesc]] tl chemun de [[Sëlva]]. L ne conta nia ufizialmënter coche na [[Frazion (Talia)|frazion]].
L inuem ''Frëina'' vën dant plu suënz te la [[Ladinia]]. Nscì dal luesc che se tlama ''Frëina'' ënghe a [[Urtijëi]] y [[Ampëz]].
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
{{Mejes de Gherdëina}}
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
crzb465sxbswwifx8mtlapysnufqvmo
Franz Senoner
0
3580
251028
234673
2026-05-21T05:54:56Z
Asenoner
208
251028
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox artist
|Inuem = Franz Senoner
|Auter inuem = Franzl da Santuel
|Foto = Franz_Senoner_Santuel.jpg
|Descrizion foto = Franz tl lëur de dessenië
|Nasciù/da = 12 juni 1927 sun [[Santuel]], [[Sëlva]], [[Gherdëina]], [[Talia]]
|Mort/a = 3 dezëmber 2019 (cun {{Età|1927|06|12|2019|12|03}} ani) a [[Urtijëi]], [[Gherdëina]], [[Talia]]
|Cunesciù/da per = Scultura, depënjer, dessëni, scrì
|Operes cunesciudes = • Crist sun Piza Pransëies-[[Ciampinëi]]<br>• Funtana de [[bront]] sun la streda Mëisules te [[Sëlva]]<br>• Liber ''Da nëus a cësa. Storia vivuda da zacan''<br>• Doi stazions de la Via Crucis te Sëlva
|Fëna = Helma Demetz da [[Ruacia]]
}}'''Franz Senoner''' (* [[12 juni]] [[1927]] sun [[Santuel]], [[Sëlva]], [[Südtirol]] - † [[3 dezëmber]] [[2019]] a [[Urtijëi]], [[Südtirol]]), cunesciù coche ''Franzl da Santuel'', fova n [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. Pra si operes toca scultures de lën, sibe religëuses che seculeres, n grum de pitures, dessënies y statues de [[bront]].
Ël ova mparà a ziplé da bera [[Albino Pitscheider]]. Do la [[scola d’ert te Sëlva]] fovel ruvà a Urtijëi pra l moster bera [[Viktor de Rico (Tannenheim)]], ulache l ziplova scialdi stazions y sanc. Do n valgun ani se al metù per si cont y à abù n grum de lerneri. Ël fova ntlëuta cër’ l sëul moster te Sëlva. Ma l sentiva for inò l bujën de se museré y cunfrunté cun d’autri scultëures y artisć, perchël trajovel gën ora a Urtjëi da si cumpanies dl “circolo”. Te si vita à Franzl scialdi ziplà figures sacreles, ma nce profanes y l ie for jit pea cun i tëmps fajan nce lëures plu moderns. L à po nce scumencià a depënjer chedri a acuarel y a dessenië. Sun deplù cëses ovel fat sgraffitti che fova stat per n cër tëmp na moda.
Franz ie ënghe stat atif coche scritëur te la [[lingaz ladin|rujeneda ladina]], purtan ora l liber dal inuem ''Da nëus a cësa. Storia vivuda da zacan'', te chël che ël conta de la vita da zacan te Gherdëina y coche ël l'ova vivuda.
== Selezion de operes ==
* L Crist sun Piza Pransëies-[[Ciampinëi]]
* Funtana de [[bront]] sun la streda Mëisules te [[Sëlva]]
* L liber ''Da nëus a cësa. Storia vivuda da zacan''
* Doi stazions de la Via Crucis te Sëlva
[[File:Madonna lignea di Franz Senoner in Chiesa Parrocchiale S. Leonardo a Milano.jpg|thumb|Madonna de lën te la ''Chiesa Parrocchiale S. Leonardo da Porto Maurizio'' a [[Milan]]. Scultura de Franz Senoner.]]
== Scric y poejies tl Calënder de Gherdëina ==
*''L prim di de scola (poejia)''. [[Calënder de Gherdëina]] 1965, pl. 84
*''Per la festa di 60 ani (poejia)'' Calënder de Gherdëina 1989, pl. 193
*''Bera Śepl da Rainel''. Calënder de Gherdëina 1992, pl. 75
*''Marueies (poejia)''. Calënder de Gherdëina 1995, pl. 95
*''L tëmp dla vita (poejia)''. Calënder de Gherdëina 1997, pl. 163
*''Lecurdon nosta ava de Santuel''. Calënder de Gherdëina 1998, pl. 67
*''Te mbince che te toles dl'aurela (poejia)''. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 64
*''Per n Museum te Sëlva''. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 214
*''Mi cësa (poejia)''. Calënder de Gherdëina 2001, pl 127
*''L calënder (poejia)''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 64
*''L autonn (poejia)''. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 63
*''Vijion da Nadel (storia)''. Calënder de Gherdëina 2021 150
[[Categoria:uem|Senoner, Franz]] [[Categoria:Leteratura ladina|Senoner, Franz]] [[Categoria:Persona ladina|Senoner, Franz]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Senoner, Franz]] [[Categoria:Scritëures de Gherdëina|Senoner, Franz]] [[Categoria:Sëlva|Gherdëina]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina|Senoner, Franz]]
6dbq1wmq9nfoqmjb2f12t3jfkhwqet5
Ghetun
0
3672
251084
111587
2026-05-21T09:21:33Z
Asenoner
208
251084
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Ghetun te Sëlva.jpg|thumb|320px|Ududa de Ghetun cul iconic ''Hotel Oswald'' dai muresc [[ghiei]].]]'''Ghetun''' ie n [[ridl]] tl chemun de [[Sëlva]]. L ne conta nia ufizialmënter coche na [[Frazion (Talia)|frazion]]. De Ghetun fej pert la [[plaza Nives]], che fej de Ghetun l zënter dl luech de Sëlva, zeche che l luech ne ova giut nia abù.
== Mejes ==
I [[mejes]] dl Ghetun ie: Rainel, Rustlea, Rustlea Dessot, Lech, Mulin de Lech, Fever de Lech, Mulin de Rustlea, Solech, Sartëur, Paul, Fuloni, Fever, La Sia, La Gërva, Busc, Moch, Iacun, Pis, Juan, Mauriz<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden.'' Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>.
==Referënzes==
<references/>
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina|Ghetun]]
[[Categoria:Sëlva|Ghetun]]
6mh0os0l8eexotu02o4afwjo3tsqtfe
Col Da Lech
0
13958
251082
92596
2026-05-21T09:20:23Z
Asenoner
208
251082
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}'''Col Da Lech''' ie n [[ridl]] tl chemun de [[Sëlva]]. L ne conta nia ufizialmënter coche na [[Frazion (Talia)|frazion]].
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
hr256pdxeukjzc2ba68m6kh6xtoz4lq
Plaza de Sant'Antone
0
14168
251087
99689
2026-05-21T09:26:39Z
Asenoner
208
251087
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|350px|Ududa de la Plaza de Sant'Antone.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]]La '''plaza de Sant'Antone''' ie la majera [[plaza]] dl luech de [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]] y vën suënz ududa coche l zënter dl luech. Sun la plaza dal la fermeda prinzipela de la [[curiera|curieres]] [[SAD]]. Ntëurvia dal n grum de frabicac de mpurtanza sciche la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]], La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]], la cësa dla [[Lia Mostra d’Ert|Lia Mostra d'Ert]] y [[Nëus Jëuni Gherdëina]], la sënta de [[La Usc di Ladins]] y la [[Cësa di Ladins]].
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Urtijëi|Plaza San Antone]]
[[Categoria:Plaza]]
85rdv5tnfejpejaiguxsun9lovnt6rx
251088
251087
2026-05-21T09:27:56Z
Asenoner
208
251088
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|350px|Ududa de la Plaza de Sant'Antone.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]]La '''plaza de Sant'Antone''' ie la majera [[plaza]] dl luech de [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]] y vën suënz ududa coche l zënter dl luech. La ie a na autëza de zirca 1215 metri sëura l livel dl mer.
Sun la plaza dal la fermeda prinzipela de la [[curiera|curieres]] [[SAD]]. Ntëurvia dal n grum de frabicac de mpurtanza sciche la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]], la [[cësa de Sant'Antone]], la sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]], la cësa dla [[Lia Mostra d’Ert|Lia Mostra d'Ert]] y [[Nëus Jëuni Gherdëina]], la sënta de [[La Usc di Ladins]] y la [[Cësa di Ladins]].
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Urtijëi|Plaza San Antone]]
[[Categoria:Plaza]]
7gho7g117yokshfslkdyueueu8gzj6l
251089
251088
2026-05-21T09:28:29Z
Asenoner
208
251089
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|350px|Ududa de la Plaza de Sant'Antone.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]]La '''plaza de Sant'Antone''' ie la majera [[plaza]] dl luech de [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]] y vën suënz ududa coche l zënter dl luech. La ie a na autëza de zirca 1215 metri sëura l livel dl mer.
==Planificazion==
Sun la plaza dal la fermeda prinzipela de la [[curiera|curieres]] [[SAD]]. Ntëurvia dal n grum de frabicac de mpurtanza sciche la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]], la [[cësa de Sant'Antone]], la sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]], la cësa dla [[Lia Mostra d’Ert|Lia Mostra d'Ert]] y [[Nëus Jëuni Gherdëina]], la sënta de [[La Usc di Ladins]] y la [[Cësa di Ladins]].
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Urtijëi|Plaza San Antone]]
[[Categoria:Plaza]]
0gyg348te7eahdndlmj4a165rqhvpu2
251090
251089
2026-05-21T09:29:49Z
Asenoner
208
251090
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|350px|Ududa de la Plaza de Sant'Antone.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]]La '''plaza de Sant'Antone''' ie la majera [[plaza]] dl luech de [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]] y vën suënz ududa coche l zënter dl luech. La ie a na autëza de zirca 1215 metri sëura l livel dl mer.
==Planificazion==
Sun la plaza dal la fermeda prinzipela de la [[curiera|curieres]] [[SAD]]. Ntëurvia dal n grum de frabicac de mpurtanza sciche la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]], la [[cësa de Sant'Antone]], la sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]], la cësa dla [[Lia Mostra d’Ert|Lia Mostra d'Ert]] y [[Nëus Jëuni Gherdëina]], la sënta de [[La Usc di Ladins]] y la [[Cësa di Ladins]].
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Urtijëi|Plaza San Antone]]
[[Categoria:Plazes te la Ladinia]]
[[Categoria:Plazes te Südtirol]]
r29c8w63iw9yxtdvmd87f91x1zm71k5
251099
251090
2026-05-21T09:33:03Z
Asenoner
208
251099
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|350px|Ududa de la Plaza de Sant'Antone.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]]La '''plaza de Sant'Antone''' ie la majera [[plaza]] dl luech de [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]] y vën suënz ududa coche l zënter dl luech. La ie a na autëza de zirca 1215 metri sëura l livel dl mer.
==Planificazion==
Sun la plaza dal la fermeda prinzipela de la [[curiera|curieres]] [[SAD]]. Ntëurvia dal n grum de frabicac de mpurtanza sciche la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]], la [[cësa de Sant'Antone]], la sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]], la cësa dla [[Lia Mostra d’Ert|Lia Mostra d'Ert]] y [[Nëus Jëuni Gherdëina]], la sënta de [[La Usc di Ladins]] y la [[Cësa di Ladins]].
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Urtijëi|Plaza San Antone]]
[[Categoria:Plaza te la Ladinia]]
[[Categoria:Plaza te Südtirol]]
6nmp2ewijra945fhj871skfdbxqj10d
Plan de Gralba
0
14170
251125
37975
2026-05-21T11:55:18Z
Asenoner
208
251125
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:HACIA PLAN DE´GRALBA - panoramio.jpg|thumb|350px|Ududa de Plan de Gralba cun [[Mëisules]] dovia.]]'''Plan de Gralba''' ie na [[mont]] y n raion dl chemun de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. D'[[inviern]] fejl pert de la [[Jì cun i schi|raida dai schi]] [[Sellaronda]]. Da Plan de Gralba pea via la [[furnadoia]] ''Piz Sella'' su sun [[Piz Sela]]. Tlo ruva adum i ruves de [[ruf de Vallongia|Vallongia]] y [[ruf de Val Pudra|Val Pudra]] tl [[ruf de Ciavazes]] che va inant ju te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]].<br>
Da Sëlva porta l [[stradon de Gherdëina|stradon de Gherdëina SS242]] sun Plan de Gralba y inant sul [[Jëuf de Sela]].
{{Montes de Gherdëina}}
[[Categoria:Montes de Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
qd5fhdncgvdkq4kewm7fiyl7xltuc9q
251126
251125
2026-05-21T11:55:23Z
Asenoner
208
251126
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:HACIA PLAN DE´GRALBA - panoramio.jpg|thumb|350px|Ududa de Plan de Gralba cun [[Mëisules]] dovia.]]'''Plan de Gralba''' ie na [[mont]] y n raion dl chemun de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. D'[[inviern]] fejl pert de la [[Jì cun i schi|raida dai schi]] [[Sellaronda]]. Da Plan de Gralba pea via la [[furnadoia]] ''Piz Sella'' su sun [[Piz Sela]]. Tlo ruva adum i ruves de [[ruf de Vallongia|Vallongia]] y [[ruf de Val Pudra|Val Pudra]] tl [[ruf de Ciavazes]] che va inant ju te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]].<br>
Da Sëlva porta l [[stradon de Gherdëina|stradon de Gherdëina SS242]] sun Plan de Gralba y inant sul [[Jëuf de Sela]].
{{Montes de Gherdëina}}
[[Categoria:Montes de Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
rcnafedb4dllj35ajndn6v7xxdgpwtm
251127
251126
2026-05-21T11:55:31Z
Asenoner
208
251127
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:HACIA PLAN DE´GRALBA - panoramio.jpg|thumb|350px|Ududa de Plan de Gralba cun [[Mëisules]] dovia.]]'''Plan de Gralba''' ie na [[mont]] y n raion dl chemun de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. D'[[inviern]] fejl pert de la [[Jì cun i schi|raida dai schi]] [[Sellaronda]]. Da Plan de Gralba pea via la [[furnadoia]] ''Piz Sella'' su sun [[Piz Sela]]. Tlo ruva adum i ruves de [[ruf de Vallongia|Vallongia]] y [[ruf de Val Pudra|Val Pudra]] tl [[ruf de Ciavazes]] che va inant ju te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]].
Da Sëlva porta l [[stradon de Gherdëina|stradon de Gherdëina SS242]] sun Plan de Gralba y inant sul [[Jëuf de Sela]].
{{Montes de Gherdëina}}
[[Categoria:Montes de Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
fjeuhy8zob89llom03i14fs0m5h5rmt
251128
251127
2026-05-21T11:55:43Z
Asenoner
208
251128
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:HACIA PLAN DE´GRALBA - panoramio.jpg|thumb|350px|Ududa de Plan de Gralba cun [[Mëisules]] dovia.]]'''Plan de Gralba''' ie na [[mont]] y n raion dl chemun de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. D'[[inviern]] fejl pert de la [[Jì cun i schi|raida dai schi]] [[Sellaronda]]. Da Plan de Gralba pea via la [[furnadoia]] ''Piz Sella'' su sun [[Piz Sela]]. Tlo ruva adum i ruves de [[ruf de Vallongia|Vallongia]] y [[ruf de Val Pudra|Val Pudra]] tl [[ruf de Ciavazes]] che va inant ju te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]].
Da Sëlva porta l [[stradon de Gherdëina]] sun Plan de Gralba y inant sul [[Jëuf de Sela]].
{{Montes de Gherdëina}}
[[Categoria:Montes de Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
eebpir1hfhjiok3no8g9qkozklb5bj0
Template:Montes de Gherdëina
10
14652
251116
234527
2026-05-21T11:42:02Z
Asenoner
208
251116
wikitext
text/x-wiki
<br clear=all>
{{Erweiterte Navigationsleiste
| Name= Navigationsleiste Jahreszeiten
| Titel= [[Mont]]es de [[Gherdëina]]
| Farbschema=hellblau
| Bild=
| Gruppe1= [[Sëlva]]
| Inhalt1= [[Ciampinëi]] • [[Dantercëpies]] • [[Plans de Frea|Frea]] • [[Juac]] • [[Plan dai Ciavei]] • [[Stevia]] • [[Tramans]]
| Gruppe2= [[Santa Cristina]]
| Inhalt2= [[Mont de Pana y Ciandevaves|Ciandevaves]] • [[Ciaulonch]] • [[Col Raiser]] • [[Plan de Cunfin|Cunfin]] • [[Mastlé]] • [[Mont de Sëura]] • [[Ncisles]] • [[Mont de Pana y Ciandevaves|Pana]] • [[Sëurasas]] • [[Secëda]]
| Gruppe3= [[Urtijëi]]
| Inhalt3= [[Resciesa]] • [[Sëurasas]]
| Gruppe4= [[Ciastel]]
| Inhalt4= [[Bulacia]] • [[Chemun (mont)|Chemun]] • [[Hartl (mont)|Hartl]] • [[Mont Sëuc]]
| Gruppe5= auter
| Inhalt5= [[Bredles]]
}}<noinclude>
[[Categoria:Templates Gherdëina]]
</noinclude>
2r63k16b5x7iqhz5yfh3me4dbgvo7qd
251124
251116
2026-05-21T11:54:50Z
Asenoner
208
251124
wikitext
text/x-wiki
<br clear=all>
{{Erweiterte Navigationsleiste
| Name= Navigationsleiste Jahreszeiten
| Titel= [[Mont]]es de [[Gherdëina]]
| Farbschema=hellblau
| Bild=
| Gruppe1= [[Sëlva]]
| Inhalt1= [[Ciampinëi]] • [[Dantercëpies]] • [[Plans de Frea|Frea]] • [[Juac]] • [[Plan dai Ciavei]] • [[Plan de Gralba]] • [[Stevia]] • [[Tramans]]
| Gruppe2= [[Santa Cristina]]
| Inhalt2= [[Mont de Pana y Ciandevaves|Ciandevaves]] • [[Ciaulonch]] • [[Col Raiser]] • [[Plan de Cunfin|Cunfin]] • [[Mastlé]] • [[Mont de Sëura]] • [[Ncisles]] • [[Mont de Pana y Ciandevaves|Pana]] • [[Sëurasas]] • [[Secëda]]
| Gruppe3= [[Urtijëi]]
| Inhalt3= [[Resciesa]] • [[Sëurasas]]
| Gruppe4= [[Ciastel]]
| Inhalt4= [[Bulacia]] • [[Chemun (mont)|Chemun]] • [[Hartl (mont)|Hartl]] • [[Mont Sëuc]]
| Gruppe5= auter
| Inhalt5= [[Bredles]]
}}<noinclude>
[[Categoria:Templates Gherdëina]]
</noinclude>
h7kf82i9k2m9mc01hhlfc0z7ewl90ja
Col dala Pelda
0
14665
251077
93465
2026-05-21T09:17:22Z
Asenoner
208
251077
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Pelda_sun_Col_dala_Pelda.jpg|thumb|300px|La pelda, metuda su tl 1670, che ti à dat l'inuem al col.]]
'''Col dala Pelda''' ie n [[col]] y [[ridl]] te [[Gherdëina]] tl chemun de [[Sëlva]] daujin al cunfin cun [[S. Cristina]], sëura [[Plan da Tieja]] a na autëza de zirca 1520 metri sëura l livel dl mer.
Da Col dala Pelda pea l [[troi de Curveies]] tres l [[bosch de Curveies]] sun [[Daunëi]] y sa Tublà. L inuem à l col giatà da na [[pelda]] che ie ilò dal 1670 incà.
[[File:Col dala Pelda Sëlva.jpg|thumb|300px|left|La cësa ''Col dala Pelda'']]
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina|Col dala Pelda]]
[[Categoria:Sëlva|Col dala Pelda]]
{{coord|46|33|39.1|N|11|44|12|E|display=title}}
2ouqgbuv2defmadq4r9hnautqpx1o0e
251081
251077
2026-05-21T09:20:08Z
Asenoner
208
251081
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Pelda_sun_Col_dala_Pelda.jpg|thumb|300px|La pelda, metuda su tl 1670, che ti à dat l'inuem al col.]]
'''Col dala Pelda''' ie n [[col]] y [[ridl]] te [[Gherdëina]] tl chemun de [[Sëlva]] daujin al cunfin cun [[S. Cristina]], sëura [[Plan da Tieja]] a na autëza de zirca 1520 metri sëura l livel dl mer.
Da Col dala Pelda pea l [[troi de Curveies]] tres l [[bosch de Curveies]] sun [[Daunëi]] y sa Tublà. L inuem à l col giatà da na [[pelda]] che ie ilò dal 1670 incà.
[[File:Col dala Pelda Sëlva.jpg|thumb|300px|left|La cësa ''Col dala Pelda'']]
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina|Col dala Pelda]]
[[Categoria:Sëlva|Col dala Pelda]]
{{coord|46|33|39.1|N|11|44|12|E|display=title}}
m2tp11awtdmwh6rzs9p5f3ls37d2oov
Template:Wikidata image
10
19439
251024
43445
2026-05-21T04:39:30Z
Asenoner
208
251024
wikitext
text/x-wiki
{{ #if:{{NAMESPACE}}||
{{ #if:{{{1|}}}
|
|
{{ #if:{{{2|}}}
|
| {{ #if:{{#property:P18}}
| [[Category:No local image but image on Wikidata]]
|
}}
}}
}}
}}<noinclude>
{{doc}}
</noinclude>
cnmw9nfnrje3mvd0n5aj3sqf2xglbbi
Template:Infobox zità USA
10
22926
251046
178258
2026-05-21T07:23:40Z
Asenoner
208
251046
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{| cellpadding=2 style="float:right; clear:right; margin-left: 1em; border:1px solid #BBB; background-color:#F9F9F9; empty-cells:show; width:300px;"
!colspan="2" bgcolor="#E3E3E3" style="font-size:120%" | {{{Inuem luech}}}
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P18}} |
{{!}}-
{{!}}colspan="2" {{!}} {{#invoke:wd|property|raw|P18|format=\[\[File:%p {{!}} 310px {{!}} center {{!}}] \]\]}}
{{!}}-
| }}
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P94}} |
{{!}}-
{{!}}colspan="2" {{!}} {{#invoke:wd|property|raw|P94|format=\[\[File:%p {{!}} 90px {{!}} center {{!}}Blason de {{{Inuem luech}}}] \]\]}} | }}
|-
!colspan="2" style="font-size:90%;border-top: 1px solid #a2a9b1;" | Nfurmazions prinzipeles
|-valign="top"
| style="width:130px;font-size:90%" | '''Stat''' || style="width:180px;font-size:90%" | {{USA}}
|- valign="top"
|style="width:130px;font-size:90%" |'''[[Stac de i Stac Unii d'America|Stat federel]]''' || style="width:180px;font-size:90%" | {{{Stat federal}}}
|- valign="top"
|style="width:130px;font-size:90%" |{{#if:{{{County|}}}|'''[[Contea de i Stac Unii|County]]'''}} || style="width:180px;font-size:90%" |{{#if:{{{County|}}}| {{{County}}}}}
|- valign="top"
|style="width:130px;font-size:90%" | {{#if:{{{Fundazion|}}}|'''Fundazion'''}} || style="width:180px;font-size:90%" | {{#if:{{{Fundazion|}}}|{{{Fundazion}}}}}
|- valign="top"
{{#if:{{#invoke:wd|property|references|P1082}} |
{{!}}-
{{!}} style="width:140px;font-size:90%" {{!}} '''Populazion''' {{!}}{{!}} style="width:170px;font-size:90%" {{!}} {{formatnum:{{#invoke:wd|property|P1082}}}} ab. <small>({{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}})</small>{{#invoke:wd|references|P1082}}
| }}
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P2046}} | {{#if:{{#invoke:wd|property|references|P1082}} |
{{!}}-
{{!}}style="width:130px;font-size:90%" {{!}} '''Densità''' {{!}}{{!}} style="width:180px;font-size:90%" {{!}} {{formatnum:{{#expr: {{#invoke:wd|property|P1082}} / {{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1 }}}} ab./km² | }} | }}
|- valign="top"
|-
!colspan="2" style="font-size:90%;border-top: 1px solid #a2a9b1;" | Geografia
|- valign="top"
|style="width:130px;font-size:90%" | '''Coordinedes''' || style="width:180px;font-size:90%" | {{{Coordinates}}}
|- valign="top"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P2044}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Autëza''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{formatnum:{{#invoke:wd|property|raw|P2044}}}} m |
{{!}}- }}
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P2046}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:130px;font-size:90%" {{!}} '''Spersa''' {{!}}{{!}} style="width:180px;font-size:90%" {{!}} {{formatnum:{{#expr: {{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km²{{#invoke:wd|references|P2046}} |
{{!}}- }}
|- valign="top"
|-
!colspan="2" style="font-size:90%;border-top: 1px solid #a2a9b1;" | Auter
|- valign="top"
| style="width:130px;font-size:90%" | '''[[Zona d'orar]]''' || style="width:180px;font-size:90%" | {{{Zona d'orar}}}
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P281}} |
{{!}}-
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Codesc de la posta''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|properties|P281}} | }}
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P774}} |
{{!}}-
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''[[Codesc FIPS]]''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|properties|P774}} | }}
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P856}} |
{{!}}-
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Plata internet''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{url|{{#invoke:wd|property|P856}}}} | }}
|-
!colspan="2" bgcolor="#E3E3E3" style="font-size:90%" | Cherta
|-
|colspan="2" align="center" | {{{Cherta}}}
|-
|}</includeonly>
<noinclude>
{{Infobox zità USA
|Foto = NYC_Montage_2014_4_-_Jleon.jpg
|Inuem luech = New York City
|Bandiera = Flag_of_New_York_City.svg
|Blason = Seal_of_New_York_City_BW.svg
|Stat federal = {{flag|New York}}
|Fundazion = 1624
|Seuraspersa = 1223.59
|Coordinates = {{coord|40|42|N|74|00|W|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Abitanc = 8804190
|Data abitanc = 2020
|Codesc FIPS = 36081
|Zona d'orar = [[UTC−05:00]]<br>[[UTC−04:00]] ([[instà]])
|Codesc posta = 100xx–104xx, 11004–05, 111xx–114xx, 116xx
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|USA
|label = New York City
|latitudineGradi = 40
|latitudinePrimi = 42
|longitudineGradi = -74
|longitudinePrimi = 00
|position = left
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
}}[[Categoria:Templates Germania]]</noinclude>
992n98om5esudql9wz2k7tjjafvisc6
Brooklyn
0
23524
251045
98713
2026-05-21T07:22:46Z
Asenoner
208
251045
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox zità USA
|Foto = Brooklyn_NY_Photo_Collage.jpg
|Inuem luech = Brooklyn
|Bandiera = Flag_of_Brooklyn,_New_York.svg
|Blason = Seal_of_Brooklyn,_New_York.svg
|Stat federal = {{flag|New York}}
|County = [[Kings]]
|Fundazion =
|Seuraspersa = 180
|Coordinates = {{coord|40|39|N|73|57|W|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Abitanc = 2736074
|Data abitanc = 2020
|Zona d'orar = [[UTC-05:00]] ([[Eastern Time|ET]])<br>[[UTC-04:00]] (d'[[instà]])
|Codesc posta = 11212 - 11237
|Codesc FIPS = 36047
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|USA
|label = Brooklyn
|latitudineGradi = 40
|latitudinePrimi = 39
|longitudineGradi = -73
|longitudinePrimi = -57
|position =
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
}}[[File:5 Boroughs Labels New York City Map.svg|thumb|right|300px|
{{legend|#E41A1C|1. [[L Bronx]] (Contea de Bronx)}}
{{legend|#FFFF33|2. [[Brooklyn]] (Contea de Kings)}}
{{legend|#4DAF4A|3. [[Manhattan]] (Contea de New York)}}
{{legend|#FF7F00|4. [[Queens]] (Contea de Queens)}}
{{legend|#984EA3|5. [[Staten Island]] (Contea de Richmond)}}
'''Nota: I aeroporc [[Aeroport Internaziunel John F. Kennedy|JFK]] y [[Aeroport LaGuardia Airport|LGA]] ie tramedoia te Queens.''']]'''Brooklyn''' ie un di [[5 boroughs de New York]] te i [[Stac Unii d’America]]. Tl 2019 ovel na populazion de {{formatnum:2736074}} sun na spersa de {{formatnum:180}} km².<ref>{{Cite web |date=April 1, 2020 |title=QuickFacts |url=https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |access-date=May 3, 2022 |website=U.S. Census Bureau |archive-date=February 5, 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210205235343/https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |url-status=live }}</ref> Brooklyn fej pert de la [[Contea de i Stac Unii|contea]] [[Kings]].
== Geografia ==
== Storia ==
== Notes ==
<references/>
[[Categoria:Zità de l’USA]]
[[Categoria:New York]]
kcecem503e7uukgyxp5qhekh1er7gqm
251050
251045
2026-05-21T07:28:48Z
Asenoner
208
251050
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox zità USA
|Foto = Brooklyn_NY_Photo_Collage.jpg
|Inuem luech = Brooklyn
|Bandiera = Flag_of_Brooklyn,_New_York.svg
|Blason = Seal_of_Brooklyn,_New_York.svg
|Stat federal = {{flag|New York}}
|County = [[Kings]]
|Fundazion =
|Seuraspersa = 180
|Coordinates = {{coord|40|39|N|73|57|W|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Abitanc = 2736074
|Data abitanc = 2020
|Zona d'orar = [[UTC-05:00]] ([[Eastern Time|ET]])<br>[[UTC-04:00]] (d'[[instà]])
|Codesc posta = 11212 - 11237
|Codesc FIPS = 36047
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|USA
|label = Brooklyn
|latitudineGradi = 40
|latitudinePrimi = 39
|longitudineGradi = -73
|longitudinePrimi = -57
|position =
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
}}[[File:5 Boroughs Labels New York City Map.svg|thumb|right|300px|
{{legend|#E41A1C|1. [[L Bronx]] (Contea de Bronx)}}
{{legend|#FFFF33|2. [[Brooklyn]] (Contea de Kings)}}
{{legend|#4DAF4A|3. [[Manhattan]] (Contea de New York)}}
{{legend|#FF7F00|4. [[Queens]] (Contea de Queens)}}
{{legend|#984EA3|5. [[Staten Island]] (Contea de Richmond)}}
'''Nota: I aeroporc [[Aeroport Internaziunel John F. Kennedy|JFK]] y [[Aeroport LaGuardia Airport|LGA]] ie tramedoia te Queens.''']]'''Brooklyn''' ie un di [[5 boroughs de New York]] te i [[Stac Unii d’America]]. Tl 2019 ovel na populazion de {{formatnum:2736074}} sun na spersa de {{formatnum:180}} km².<ref>{{Cite web |date=April 1, 2020 |title=QuickFacts |url=https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |access-date=May 3, 2022 |website=U.S. Census Bureau |archive-date=February 5, 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210205235343/https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |url-status=live }}</ref> Brooklyn fej pert de la [[Contea de i Stac Unii|contea]] [[Kings]].
Brooklyn tol si inuem dal luech [[Breukelen]] ti [[Paejes Basc]].
== Geografia ==
== Storia ==
== Notes ==
<references/>
[[Categoria:Zità de l’USA]]
[[Categoria:New York]]
o75orq99e5wtykixdx6m2bimetutnlo
Albino Pitscheider
0
24379
251029
244525
2026-05-21T05:55:25Z
Asenoner
208
/* Vita */
251029
wikitext
text/x-wiki
[[File:GiuniBatista_de_Albino_Pitscheider_Urtijëi.jpg|miniatura|Relief dl martirio de San Giuani Batista de Albino Pitscheider tla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi.]]{{Gherdëina}}
'''Albino Pitscheider''' (nce ''Albin'', ''Alwin'' o ''Bera Albino'', * [[30 de nuvëmber]] [[1877]] a [[Urtijëi]]; † [[17 de fauré]] [[1962]] te [[Sëlva]]) fova n scultëur de [[Gherdëina]].
== Vita ==
Ël ie stat l mut de [[Menza Nogler Pitscheider|Menza (Clemenza) Nogler]] (1844-1921) da Vidalong y de Anton Pitscheider (1843-1912), che fova unit da [[Sëuc]] te Gherdëina y che ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de [[Resciesa]]<ref>'' Amalia Anderlan Obletter.'' Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78.</ref>. Si fredesc fova Leopold (moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri), fundadëur tl 1920 dla [[Lia Mostra d’Ert]], (scultëur), Conrad (moler, pere de Viktor dl Grohmann - moler), [[Tone Pitscheider|Tone (scultëur)]], Josef (scultëur) y Alfons. La cater surans fova Mariana, Menza marideda Rifesser, Rosalia marideda Craffonara, y Filomena marideda Anderlan, loma de [[Amalia Anderlan Obletter]].
L à maridà Carlina Obletter.
Pitscheider ie stat per trëi ani lerner pra Franz Santifaller a Urtijëi y 4 ani fant pra [[Johann Baptist Moroder]]. Plu inant al laurà pra Leopold Hofer a [[St. Pölten]] y Hermann Josef Stark a [[Nürnberg]]. Ti ani 1902–1903 al laurà tla berstots dla firma "[[Gebrüder Moroder]]" a [[Offenburg |Offenburg/Baden]].Tl 1910 iel stat numinà maester de dessëni y mudelé ''tla scola d'ert de Sëlva ulache l à nsenià fin al an 1949.''
Al scumenciamënt dla [[Pröma Gran Vera|prima viëra mundiela]] iel stat mandà a fé proteses a [[Viena]]. Dopro al damandà de vester tl "k.u.k. Kriegspressequartiers", ajache l fova adatà „zur Anfertigung der Kriegsartikel in Holz“ (de fé articuli de viëra tl lën). Ai 20 de lugio 1917 iel stat nvià a n colloquium ma l nen ie nia stat azetà te chëla stiera. L à mpò fat n valguna figures cun motives de viëra che ie sën da udëi tl "Heeresgeschichtliche Museum" a Viena.
Albino Pitscheider ie cunesciù per la pitla y pitliscima figures zipledes tl lën, truepes da udëi tl [[Museum Gherdëina]].
Pitscheider ie stat cun Robert Moroder, [[Alex Moroder]], [[Luis Piazza]], [[Hermann Moroder]], [[Gilo Prugger]] y [[Heinrich Moroder]] sen. fundadëur tl 1958 dl Museum Gherdëina a Urtijëi<ref>Karlheinz Mureda: ''Bera Robert Moroder, na vita per l Muséum de Gherdëina''. [[Calënder de Gherdëina]] 2007, pl 49 (foto segondo da man ciancia).</ref>.
Albino Pitscheider ova giatà n crist te [[Val]] che fova mel ciafià y che, derturà su, ie da udëi tl Museum Gherdëina.
Tla cësa de cultura „Oswald von Wolkenstein“ de Sëlva ie la sala dla mostres tlameda ''Galaria Bera Albino''.
L à giapà la bedaia d'arjënt te na mostra a [[L'Aquila]] l'an 1928, na bedaia d'or a [[Treviso]] y l Gran Priesc te na espusizion internaziunela a [[Paris]] l'an 1926<ref>[[Leo Crepaz]]: '' Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina, pl. 30.</ref>.
Albino Pitscheider jiva ncé a ciacia y l cuntova nscì „Can che vede tl bosch cula rola a i cialè, me feji propi marueia che fove me bon da jëun d'i mazè; ma aldidancuei me sà-i tan biei che ne foss plu bon d'l fe. A cunscidrè can che ch'l bel rechl pò te capitè a'n valgun var dan te che te posses très la scipes 'l studië, 'l usservè te si fe, po vëijes ce eleganza tl sauté, ce belëza te si fermé, ce sveltëza te si mucè. En vere rë dl bosch posses 'l tlamè te si libertà, te si rëni ilo ulù y dal Criator ilo per nëus metù. Can che 'n tel bel tier iè culetà, en cont de belëza estetica ne reste-l nianca la metà, ence sce te l'es a cësa sun fané profumà cun rosmarin bel ros pratà!"<ref>Leo Crepaz: '' Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 30.</ref>.
== Lëures ==
* Reliefs tla [[Dlieja de San Durich|dlieja de San Durich]] a Urtijëi.
* Figures de prijunieres de lën de linda tl Heeresgeschichtliches Museum, Viena <ref>{{Webarchive|url=http://www.boznerkunstauktionen.com/tedesco/kataloge.php?asta=Arte%20tirolese/moderna&artista=&messaggio=&page=36}}, abgerufen am 8. Februar 2013</ref>.
* Te Val pelda cun scultura de Albino Pitscheider: n manz sëura na persona cun scrit ”Pastore mia vita, da un toro finita”, lecurdanza de Batista Senoner mazà da n manz 1 ann 1927. La scultura ie stata rubeda<ref>Sepl Nocker: '' A ji a spaz te Val''. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 112.</ref><ref>Anton Senoner: ''Pelda n lecort de bera Battista Senoner''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 225-227 (fotos)</ref>.
* Sun autère dla capela de [[Mont de Pana y Ciandevaves|Mont de Pana]] iel da udëi n relief de Sant Antone da Padua fat da Albino Pitscheider.
* L’Aquila, ''Chiesa di Cristo Re'' (Madona cun Crist), Palazzo Montecitorio, [[Roma]]<ref>[https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/1300035506 Catalogo Beni Culturali - Madona cun Bambin.]</ref>.
* La mutans de Albino Pitscheider Rosa, Paula y Annele à lascià al [[Museum Gherdëina]] 120 scultures dl pere.
* Castello Reale Racconigi, arpizadëur ziplà tl lën<ref>[https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0100405220 Catalogo Beni Culturali Castello Racconigi.]</ref>
== Mostres ==
* Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg a [[Dispruch]] 1940-1944. Albino Pitscheider a metù ora dal 1940 al 1943 pra chësta mostra adum cun [[Raimund Mureda]] (Moroder), [[Siegfried Moroder]], [[Vinzenz Peristi]], [[Otto Moroder]], [[Hermann Moroder]] y Engelbert Perathoner.
* N lecurdanza do 10 ani da si mort mostra de Albino Pitscheider tl Museum Gherdëina.
* N lecurdanza de Albino Pitscheider à l Museum Gherdëina tl 1987 fat na mostra do 25 ani da si mort.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Pitscheider, Alwin. In: Hans Wolfgang Singer (Hrsg.): Allgemeines Künstler-Lexicon. Leben und Werke der berühmtesten bildenden Künstler. Vorbereitet von Hermann Alexander Müller. Literarische Anstalt, Rütten & Loening, Frankfurt a. M. 1922 (tudësch).
* Pitscheider, Alwin. In: Hans Vollmer (Hrsg.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart. 27: Piermaria–Ramsdell. E. A. Seemann, Leipzig 1933, pl. 116 (tudësch).
* Sulé ([[Tresl Gruber]]): ''N salut al seniëur professëur Albino Pitscheider dla Scola d’Ert de Sëlva''. Calënder de Gherdëina 1948, pl. 65.
* Leo Crepaz: '' Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 29-31 (fotos de lëures y pultré).
* ''Lecurdan prof. bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 76-77 (ultima foto).
* Rudolf Moroder-Rudolfine: ''Albino Pitscheider (1877–1962) scultëur y maester.'' Museum Gröden, Urtijëi 1987. (tudësch, talian, ladin)
* Chiocchetti Nadia: ''Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia.'' Union Generela di Ladins dles Dolomites. pl. 117-118. ISBN 88-901703-4-4.
* Ilse Krumpöck: ''Die Bildwerke im Heeresgeschichtlichen Museum.'' Wien 2004, pl. 135 (tudësch).
* ''Dictionary of Artists.'' Band 11: ''Pinchon–Rouck.'' Gründ, Paris 2006, , ISBN 2-7000-3081-8, pl. 67 (nglëisc).
* Robert Moroder: ''Pruf. Albino Pitscheider 1877–1962. N lecort di 50 ani dalla mort dl artist.'' Calënder de Gherdëina 2012, pl. 195–197.
* [https://www.helmuth-oehler.at/userfiles/downloads/Helmuth%20Oehler,%20Skulptur%20im%20Nationalsozialismus%20in%20Tirol.%20Ein%20Überblick,%20Innsbruck%202018..pdf Helmuth Oehler: ''Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick''. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): ''Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol''. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).]
== Cëla nce ==
* [[Scultëures de Gherdëina]]
== Weblinks ==
* [https://web.archive.org/web/20160304110046/http://lusenberg.com/albinopitscheider/albinopitscheider.html Pitla figura de n ëila cun giat che fesc ciauza]
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Pitscheider, Albino]]
i3vcylj5walhrmu94c6vtok8wqtvo14
Ciaslat
0
52972
251079
94062
2026-05-21T09:19:28Z
Asenoner
208
251079
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Ciaslat.jpg|thumb|350px|Ududa de Ciaslat d'[[instà]].]]'''Ciaslat''' ie n [[ridl]] te la pert a vest dl chemun de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. L ie dedora da [[La Sëlva]], sëura [[Ruacia]] y daujin al [[ruf di Strënc]] y l cunfin cul chemun de [[Santa Cristina]]. Tres Ciaslat passa d'[[inviern]] l [[purtoi dai schi]] [[Saslong]].
[[File:Ruf di Strënc cul vedl Mulin da Ciaslat.jpg|thumb|L vedl ''Mulin da Ciaslat'' sul [[ruf di Strënc]].]]
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
a79mfo2lgm4dnfikt7rpzu2me3inrnl
251080
251079
2026-05-21T09:20:05Z
Asenoner
208
251080
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Ciaslat.jpg|thumb|350px|Ududa de Ciaslat d'[[instà]].]]'''Ciaslat''' ie n [[ridl]] te la pert a vest dl chemun de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. L ie dedora da [[La Sëlva]], sëura [[Ruacia]] y daujin al [[ruf di Strënc]] y l cunfin cul chemun de [[Santa Cristina]]. Tres Ciaslat passa d'[[inviern]] l [[purtoi dai schi]] [[Saslong]].
[[File:Ruf di Strënc cul vedl Mulin da Ciaslat.jpg|thumb|L vedl ''Mulin da Ciaslat'' sul [[ruf di Strënc]].]]
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
{{Ridli de Gherdëina}}
[[Categoria:Ridli te Gherdëina]]
[[Categoria:Sëlva]]
0cnci552bv24izjp62dnqri08yzg9tf
Plaza Nives
0
64765
251085
99005
2026-05-21T09:23:23Z
Asenoner
208
251085
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Plaza Nives''' ie na [[plaza]] tl zënter dl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]] tl raion de [[Ghetun]].
[[Categoria:Sëlva|Plaza Nives]]
[[Categoria:Plaza]]
17jlz46j3p9zoh5pkcb0gwruewpcdh9
251091
251085
2026-05-21T09:29:54Z
Asenoner
208
251091
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Plaza Nives''' ie na [[plaza]] tl zënter dl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]] tl raion de [[Ghetun]].
[[Categoria:Sëlva|Plaza Nives]]
[[Categoria:Plazes te la Ladinia]]
[[Categoria:Plazes te Südtirol]]
slp07hxd8jrcwpi633puji76zfzwjw3
251100
251091
2026-05-21T09:33:18Z
Asenoner
208
251100
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Plaza Nives''' ie na [[plaza]] tl zënter dl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]] tl raion de [[Ghetun]].
[[Categoria:Sëlva|Plaza Nives]]
[[Categoria:Plaza te la Ladinia]]
[[Categoria:Plaza te Südtirol]]
rk95x9hrt07daxp0ipn6ikse1xanhfo
Iuchin Unterplatzer
0
75361
251023
111852
2026-05-20T21:51:48Z
Moroder
67
/* Lëures */
251023
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox artist
|Inuem = Iuchin Unterplatzer
|Auter inuem = "Tuifelemoler"
|Foto = Iuchin Unterplatzer de Josef Moroder.jpg
|Descrizion foto = Iuchin Unterplatzer te na pitura de Josef Moroder dl 1874
|Nasciù/da = 13 de fauré 1806 al [[Al Plan|Plan de Mareo]]
|Mort/a = 6 de dezëmber 1886 a Urtijëi
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes = Auteresc de [[Santa Cristina]]
|Muvimënt =
|Fëna = Josefa Weißenhorn (1814-1886) de Maran
|Firma =
}}
'''Iuchin Unterplatzer''' dit nce "Tuifelemoler" (* [[13 de fauré]] [[1806]] al [[Mareo|Plan de Mareo]] ; † [[6 de dezëmber]] [[1886]] a Urtijëi), ie stat n depenjadëur, nduradëur, marangon d'ert y scultëur dla [[Val Badia]].
[[File:Iuchin Unterplatzer depënt da Josef Moroder 1883.jpg|miniatura|Iuchin Unterplazer che lëura te stua sa Jumbiërch.]].
L'inuem "Tuifelemoler" ti ie stat dat a [[Bulsan]], ulache l ova depënt na paladina cun malans.
== Biografia ==
Iuchin Unterplatzer ie nasciù da Theresia Plaza de [[Badia]] y Jan Ujep de [[Calfosch|Colfosch]], l nëine se tlamova mo Plaza dessot.
Juchin à maridà Josefa Weißenhorn (1814-1886) de Maran, che ie morta sa Jumbiërch a Urtijëi tl 1886 doi mënsc dan si uem.
Tl 1874 iel jit a sté sa Jumbiërch a Urtijëi cun si fëna per judé ora l moler [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]], che fova restà vëidun de si prima fëna. Ilo al pona vivù cun si fëna nchin al an 1886. L moler Josef Moroder à po maridà si muta [[Felizita Unterplatzer Moroder|Felizita Unterplatzer]] tl 1875.
Iuchin Unterplatzer à bonamënter scumencià a lauré te Gherdëina tla berstot de [[Ferdinand Demetz]]. Tl roman de Veronika Rubatscher "Der Lusenberger", ciancià tl gherdëina da [[Elsa Runggaldier]]<ref>Maria Veronika Rubatscher: ''Vedla Stories de Gherdëina.'' [[Union di Ladins de Gherdëina]], 1981.</ref>, vëniel cuntà truep de Iuchin Unterplatzer.
Te na publicazion de [[Edgar Moroder]] di scric de Josef Moroder vëniel ënghe repurtei lecorc dl Unterplatzer nchinamei dla viëra contra i franzëusc<ref>Edgar Moroder: ''Tirol 1809 in Ladinien, insbesondere in Gröden. Ein Beitrag zum Tiroler Gedenkjahr 2009 aus Ladinien''. Publicazion persunela, 2009.</ref>.
== Lëures ==
* Urnamënc per l'orgun per la dlieja de [[Laion]].
* Auteresc dla [[Dlieja de Santa Cristina|dlieja de Santa Cristina]].
* Paladines per l teater de Bulsan.
* Lëures da marangon per la dlieja dla [[Fodom|Plief de Fedom]] tl 1847.
* Canssla y orgun<ref>[https://orgeln.kirchenmusik.it/detail/pfarrkirche-zu-den-hl-aposteln-petrus-und-paulus-1 Orgel in Kastelruth, Orgeldatenbank der Diezöse Bozen Brixen.]</ref> dla gran dlieja de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]].
* Autere dla [[capela de Resciesa]] dertureda tl 1846<ref>Toni Sotriffer: ''L Crist de Resciesa - n pue de si storia''. [[Calënder de Gherdëina]] 2014, pl. 132</ref>.
<gallery>
Parish church Kastelruth internal view.jpg|Canssla dla gran dlieja de Ciastel.
Saint Cecilia by Arnold in Lajen.JPG|Orgun de Laion.
Autere de San Martin dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere de San Martin tla dlieja de Santa Cristina.
Autere dl Batista dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere dl Batista tla dlieja de Santa Cristina.
</gallery>
== Notes ==
<references/>
== Cëla nce ==
* [[Scultëures de Gherdëina]]
== Bibliografia ==
* [[Edgar Moroder]]: ''Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler".'' Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015. Pl. 34 y 36.
{{DEFAULTSORT:Unterplatzer, Iuchin}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
q6lcl2tpb9icatsb86qyx0cop7e7ynn
Plaza
0
136525
251086
178940
2026-05-21T09:23:34Z
Asenoner
208
251086
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
[[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|350px|La [[Plaza de Sant'Antone]] a [[Urtijëi]] te [[Gherdëina]].]]
Na '''plaza''' ie tl cuntest de la [[urbanistica]] na lerch davierta te na zità o luech che ie ncertleda ite da cëses.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Plaza]]
[[Categoria:Urbanistica]]
653uvsdhmioum0cayuc5koahsuecn5l
Chemun (mont)
0
187748
251114
236251
2026-05-21T11:27:50Z
Asenoner
208
251114
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}[[File:Mont de Chemun cun Odles y grupa de Saslonch.jpg|miniatura|alt=La mont so al [[Sasplat]].|La mont sot al Sasplat. Dovia [[Secëda]], [[Pic]], [[Odles|La Odles]] y [[Stevia]].]]
'''Chemun''', dit nce '''Cumun''' ([[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Kamaun''), ie na [[mont]] sun [[Mont Sëuc|Mont de Sëuc]] te [[Gherdëina]] tl [[Ciastel (chemun)|chemun de Ciastel]].
La mont à na autëza che va dai 1900 ai 2150 m. A uriënt finela cun l ''Col da Uridl'' aut 2001 m. y dl viëres dl [[Sasplat]], a sud cun i prëies ''Bernon'', ''Pilon'', ''Costa'' y ''Paul'' a uzident cun la costa dla ''Walsche Wiesen'' dl viëres dl ''Zallinger'' y l ''Col de Carlot'' cun la sosta ''Williams'', a nord va la mont dl viëres dl ''Bosch dai Bues'' y la ''Costa de Cendesunel''.
Sun Chemun ruva na streda dai [[Plans de Cunfin]] su. Dal Chemun mëina l ''Troi dl Jëuf'' sul ''Jëuf de Fascia'' ulache ie la ''Cësa de Sasplat.''
<gallery>
Sasplat cun la Mont de Chemun udui dal Col de Carlot.jpg|La mont ududa dal Col de Carlot.
Chemun cun Sasplat Mont de Sëuc.jpg|Chemun ududa dal jëuf sëura l "Zallinger".
Mont de Chemun Mont de Sëuc vedl che sia.jpg|L pra da Scimenon
Lech de Chemun Mont de Sëuc.jpg|L pitl lech sut.
Mont de Chemun Sasplat.jpg|La crëusc y Sasplat.
</gallery>
L ''Ruf de Chemun'' dit nce ''Fulterer Bach'' vën ju da Sasplat y ruva tl ''Ruf de Sautaria'' pra la sia dl ''Zemmer''.
Sun Chemun iel nce n pitl lech dit ''Lech de Chemun'' y daujin n crist. Al dì da ncuei ie chësc pitl lech belau for sut ajache l ie unida aviseda via l'ega sa la ustaria "Zallinger".
La sostes sun chemun ie la Utia dla Marmotes a 2132 m. y la ciajeies ie ''Sassegg'' y sal ''Fëigher''.
== Bibliografia ==
* [[Josef Kostner]], Gregor Prugger: ''Cherta de Ciandevaves y de Ciandepinëi.'' Calënder de Gherdëina 1974, pl. 124-125.
* [[Edgar Moroder]]: ''Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch''. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.
* ''Chertes ortofoto cun i toponims ladins. Chemun de Urtijëi. Sureghes, Runcadic, Bula, Mont Sëuc.'' [[Istitut Ladin Micurá de Rü]] 2017, ISBN 978-88-8171-126-0.
{{Montes de Gherdëina}}
{{DEFAULTSORT:Chemun}}
[[Categoria:Montes de Gherdëina|Chemun]]
opbmanhq7ruo521uxz9rau473dmatjb
251117
251114
2026-05-21T11:44:46Z
Asenoner
208
251117
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{About|de la mont sun Mont Sëuc|l ënt aministratif|chemun}}[[File:Mont de Chemun cun Odles y grupa de Saslonch.jpg|miniatura|alt=La mont so al [[Sasplat]].|La mont sot al Sasplat. Dovia [[Secëda]], [[Pic]], [[Odles|La Odles]] y [[Stevia]].]]
'''Chemun''', dit nce '''Cumun''' ([[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Kamaun''), ie na [[mont]] sun [[Mont Sëuc|Mont de Sëuc]] te [[Gherdëina]] tl [[Ciastel (chemun)|chemun de Ciastel]].
La mont à na autëza che va dai 1900 ai 2150 m. A uriënt finela cun l ''Col da Uridl'' aut 2001 m. y dl viëres dl [[Sasplat]], a sud cun i prëies ''Bernon'', ''Pilon'', ''Costa'' y ''Paul'' a uzident cun la costa dla ''Walsche Wiesen'' dl viëres dl ''Zallinger'' y l ''Col de Carlot'' cun la sosta ''Williams'', a nord va la mont dl viëres dl ''Bosch dai Bues'' y la ''Costa de Cendesunel''.
Sun Chemun ruva na streda dai [[Plans de Cunfin]] su. Dal Chemun mëina l ''Troi dl Jëuf'' sul ''Jëuf de Fascia'' ulache ie la ''Cësa de Sasplat.''
<gallery>
Sasplat cun la Mont de Chemun udui dal Col de Carlot.jpg|La mont ududa dal Col de Carlot.
Chemun cun Sasplat Mont de Sëuc.jpg|Chemun ududa dal jëuf sëura l "Zallinger".
Mont de Chemun Mont de Sëuc vedl che sia.jpg|L pra da Scimenon
Lech de Chemun Mont de Sëuc.jpg|L pitl lech sut.
Mont de Chemun Sasplat.jpg|La crëusc y Sasplat.
</gallery>
L ''Ruf de Chemun'' dit nce ''Fulterer Bach'' vën ju da Sasplat y ruva tl ''Ruf de Sautaria'' pra la sia dl ''Zemmer''.
Sun Chemun iel nce n pitl lech dit ''Lech de Chemun'' y daujin n crist. Al dì da ncuei ie chësc pitl lech belau for sut ajache l ie unida aviseda via l'ega sa la ustaria "Zallinger".
La sostes sun chemun ie la Utia dla Marmotes a 2132 m. y la ciajeies ie ''Sassegg'' y sal ''Fëigher''.
== Bibliografia ==
* [[Josef Kostner]], Gregor Prugger: ''Cherta de Ciandevaves y de Ciandepinëi.'' Calënder de Gherdëina 1974, pl. 124-125.
* [[Edgar Moroder]]: ''Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch''. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.
* ''Chertes ortofoto cun i toponims ladins. Chemun de Urtijëi. Sureghes, Runcadic, Bula, Mont Sëuc.'' [[Istitut Ladin Micurá de Rü]] 2017, ISBN 978-88-8171-126-0.
{{Montes de Gherdëina}}
{{DEFAULTSORT:Chemun}}
[[Categoria:Montes de Gherdëina|Chemun]]
t7xfsfnzyo0x0js023r6o44pedjr07a
Plaza Walther
0
187820
251092
234583
2026-05-21T09:30:09Z
Asenoner
208
251092
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
La '''Plaza Walther''' ([[lingaz tudësch]]: ''Waltherplatz'', [[lingaz talian]]: ''Piazza Walther''), ufizielmënter la '''Plaza Walther von der Vogelweide''', ie na [[plaza]] tl zënter de la zità de [[Bulsan]], la capitela de [[Südtirol]].
[[Categoria:Plazes te Südtirol]]
133g4j8cv0ye6igbio66neuleb2qqjw
251093
251092
2026-05-21T09:30:46Z
Asenoner
208
251093
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Bozen_Waltherplatz.jpg|thumb|La plaza Walther tl zënter de [[Bulsan]], simbol de la zità.]]
La '''Plaza Walther''' ([[lingaz tudësch]]: ''Waltherplatz'', [[lingaz talian]]: ''Piazza Walther''), ufizielmënter la '''Plaza Walther von der Vogelweide''', ie na [[plaza]] tl zënter de la zità de [[Bulsan]], la capitela de [[Südtirol]].
[[Categoria:Plazes te Südtirol]]
ob28npik1m0e5zcpb2yvb37f4do24lh
251094
251093
2026-05-21T09:31:16Z
Asenoner
208
251094
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Bozen_Waltherplatz.jpg|thumb|La plaza Walther tl zënter de [[Bulsan]], simbol de la zità.]]
La '''Plaza Walther''' ([[lingaz tudësch]]: ''Waltherplatz'', [[lingaz talian]]: ''Piazza Walther''), ufizielmënter la '''Plaza Walther von der Vogelweide''', ie na [[plaza]] tl zënter de la zità de [[Bulsan]], la capitela de [[Südtirol]].
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Plazes te Südtirol]]
[[Categoria:Bulsan]]
7rt9p68q8odcrdbwtc285ges7ervajg
251098
251094
2026-05-21T09:32:44Z
Asenoner
208
251098
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Bozen_Waltherplatz.jpg|thumb|La plaza Walther tl zënter de [[Bulsan]], simbol de la zità.]]
La '''Plaza Walther''' ([[lingaz tudësch]]: ''Waltherplatz'', [[lingaz talian]]: ''Piazza Walther''), ufizielmënter la '''Plaza Walther von der Vogelweide''', ie na [[plaza]] tl zënter de la zità de [[Bulsan]], la capitela de [[Südtirol]].
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Plaza te Südtirol]]
[[Categoria:Bulsan]]
o4s8n52khdeeyl65v78gv3wnmm0nw4r
Súdwest-Fryslân
0
189963
251058
248044
2026-05-21T07:34:39Z
Asenoner
208
251058
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox chemun Paejes Basc
|Inuem = Súdwest-Fryslân
|Provinzia = {{NL-FR}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Súdwest-Fryslân
|latitudineGradi = 53
|latitudinePrimi = 0
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 33
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center
}}
|}}'''Súdwest-Fryslân''' ie n [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] ti [[Paejes Basc]] tla [[Provinzies de i Paejes Basc|provinzia]] de [[Friesland]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ovel na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|reference|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|P2046}} round 1}}}} km². N cont de spersa iel l majer chemun ti Paejes Basc. La sënta dl chemun ie a [[Sneek]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Chemun di Paejes Basc]]
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Friesland]]
m9cs5yxxcshyctnl9pkmdxgqddi7fsa
Loenen aan de Vecht
0
191076
251052
248140
2026-05-21T07:30:30Z
Asenoner
208
251052
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Loenen aan de Vecht
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Loenen aan de Vecht
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 13
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 1
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Loenen aan de Vecht''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
k5hsn2rti2ut343dnyyni0emnj6wo0z
Maarssen
0
191108
251057
248172
2026-05-21T07:31:51Z
Asenoner
208
251057
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Maarssen
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Maarssen
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 8
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 2
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Maarssen''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
gohxiwro77oq752k7umtjnv3hp8z0b3
Nieuwersluis
0
191239
251054
248304
2026-05-21T07:30:36Z
Asenoner
208
251054
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Nieuwersluis
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Nieuwersluis
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 12
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 0
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Nieuwersluis''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
h4081rw8bicnzgvrwtdvx3htnvuozwx
Nieuwer-Ter-Aa
0
191240
251056
248305
2026-05-21T07:31:48Z
Asenoner
208
251056
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Nieuwer-Ter-Aa
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Nieuwer-Ter-Aa
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 11
|longitudineGradi = 4
|longitudinePrimi = 59
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Nieuwer-Ter-Aa''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
q6j9xcyscj3ko293z5e264ey8isxh32
Oud-Zuilen
0
191423
251053
248489
2026-05-21T07:30:33Z
Asenoner
208
251053
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Oud-Zuilen
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Oud-Zuilen
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 8
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 4
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Oud-Zuilen''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
htpnsso28tg2l9ocidtisn6vy8m595g
Tienhoven
0
191730
251047
248800
2026-05-21T07:25:58Z
Asenoner
208
251047
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Tienhoven
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Tienhoven
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 10
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 5
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Tienhoven''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Utrecht]]
hfgvey3ecn1zhri6lnopcryvb6hsha6
251048
251047
2026-05-21T07:26:23Z
Asenoner
208
251048
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Tienhoven
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Tienhoven
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 10
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 5
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Tienhoven''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
4lm13a59a4vja3ii46f0lmyk9lvbgd9
Vreeland
0
191831
251055
248902
2026-05-21T07:31:44Z
Asenoner
208
251055
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Vreeland
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Vreeland
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 14
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 2
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Vreeland''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
1drodjvb2q4hd67sg1bjp68cdy1ybsw
Entlave y extlave
0
192189
251121
249845
2026-05-21T11:51:43Z
Asenoner
208
251121
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
N '''entlave''' ie n raion che ncertlà ite da n raion de n auter stat o entità. N entlave po vester n raion ndependënt o per de n auter majer stat.<ref name="Raton">{{cite journal |last=Raton |first=Pierre |title=Les enclaves |journal= Annuaire Français de Droit International |year=1958 |volume= 4 |page= 186 |doi=10.3406/afdi.1958.1373 }}</ref> La parola ''entlave'' vën datrai adurveda fauz per rujené de n raion che ie mé per na pert ncertlà ite da n auter stat.<ref name="Raton" /> N entlave che ne fej nia pert de n majer stat ne ie nia n extlave. Al mond dal trëi stac de chësta sort: [[Lesotho]] (n entlave de l'[[Africa dl Sud]]), [[San Marino]] y la [[Zità de Vatican]] (tramedoi n entlave de la [[Talia]]).
N '''extlave''' ie na porzion de n stat che ie geograficamënter spartì da la pert prinzipela dl stat, ncertlà ite da n auter stat.<ref name=Websters_p497>{{cite dictionary |article=Exclave |title=Webster's Encyclopedic Unabridged Dictionary of the English Language |year=1989 |page=497}}</ref> N grum de extlaves ie nce entlaves, ma n extlave che ie ncertlà ite dal raion de plu de un n stat ne ie nia n entlave.<ref name="YRY">{{cite journal |title=The concepts of enclave and exclave and their use in the political and geographical characteristic of the Kaliningrad region |journal=Baltic Region |volume=2 |year=2013 |first=Yuri |last= Rozhkov-Yuryevsky |doi= 10.5922/2079-8555-2013-2-11 |number= 2 |pages=113–123 |doi-access=free }}</ref> [[Republica Autonoma de Nakhchivan|Nakhchivan]] ie n ejëmpl de n extlave dl Aserbaigian che ne ie nia n entlave, ajache l cunfina cun l'[[Armenia]], l [[Iran]] y la [[Turchia]].
==Referënzes==
<references/>
15qzq1rwvkliakqf86hgiw7qh50bq5g
251122
251121
2026-05-21T11:51:48Z
Asenoner
208
251122
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
N '''entlave''' ie n raion che ncertlà ite da n raion de n auter stat o entità. N entlave po vester n raion ndependënt o per de n auter majer stat.<ref name="Raton">{{cite journal |last=Raton |first=Pierre |title=Les enclaves |journal= Annuaire Français de Droit International |year=1958 |volume= 4 |page= 186 |doi=10.3406/afdi.1958.1373 }}</ref> La parola ''entlave'' vën datrai adurveda fauz per rujené de n raion che ie mé per na pert ncertlà ite da n auter stat.<ref name="Raton" /> N entlave che ne fej nia pert de n majer stat ne ie nia n extlave. Al mond dal trëi stac de chësta sort: [[Lesotho]] (n entlave de l'[[Africa dl Sud]]), [[San Marino]] y la [[Zità de Vatican]] (tramedoi n entlave de la [[Talia]]).
N '''extlave''' ie na porzion de n stat che ie geograficamënter spartì da la pert prinzipela dl stat, ncertlà ite da n auter stat.<ref name=Websters_p497>{{cite dictionary |article=Exclave |title=Webster's Encyclopedic Unabridged Dictionary of the English Language |year=1989 |page=497}}</ref> N grum de extlaves ie nce entlaves, ma n extlave che ie ncertlà ite dal raion de plu de un n stat ne ie nia n entlave.<ref name="YRY">{{cite journal |title=The concepts of enclave and exclave and their use in the political and geographical characteristic of the Kaliningrad region |journal=Baltic Region |volume=2 |year=2013 |first=Yuri |last= Rozhkov-Yuryevsky |doi= 10.5922/2079-8555-2013-2-11 |number= 2 |pages=113–123 |doi-access=free }}</ref> [[Republica Autonoma de Nakhchivan|Nakhchivan]] ie n ejëmpl de n extlave dl Aserbaigian che ne ie nia n entlave, ajache l cunfina cun l'[[Armenia]], l [[Iran]] y la [[Turchia]].
==Referënzes==
<references/>
r4q9o118mky5cr57elncxnh8wex9fe9
Discussioni template:Wikidata image
11
192282
251025
251015
2026-05-21T04:42:09Z
Asenoner
208
/* Edit request: Update Template:Wikidata image to close null operation loop */ Respogn
251025
wikitext
text/x-wiki
== Edit request: Update Template:Wikidata_image to close null operation loop ==
''(Apologies for posting in English)''
Hello everyone,
This is a notice regarding the Template:Wikidata_image that is used in many pages. The template contains many operations that have no output; despite having no result, the operation is still processed.
As this Template is used on millions of pages across the Wikimedia Projects, this creates a significant but unnecessary additional load on Wikimedia servers: we would like to reduce this.
'''// The change //'''
Currently, the template performs a series of functions, some of which have no output (known as a null operation loop). These functions can be removed without changing or harming the template’s functionality.
'''// What you need to do //'''
Please update the local template code of Template:Wikidata_image with this version we have created, available here: [[m:Wikidata_For_Wikimedia_Projects/Template_Optimisation#Suggested_Change|Suggested edit for Template:Wikidata_image]], and it is also pasted below, for your convenience:
<syntaxhighlight lang=lua>
{{ #if:{{NAMESPACE}}||
{{ #if:{{{1|}}}
|
|
{{ #if:{{{2|}}}
|
| {{ #if:{{#property:P18}}
| [[Category:No local image but image on Wikidata]]
|
}}
}}
}}
}}<noinclude>
{{doc}}
</noinclude>
</syntaxhighlight>
'''Note:''' The '''<nowiki>[[Category:No local image but image on Wikidata]]</nowiki>''' name is often locally translated, please check what is in the previous version and replace if needed.
Let me know if you have any questions about this change or need assistance to make the edit. Thank you for your help! Sent by [[m:Danny_Benjafield_(WMDE)|User:Danny Benjafield (WMDE)]] using the [[Utente:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussioni utente:MediaWiki message delivery|talk]]) 15:59, 19 mei 2026 (CEST)
<!-- Messaggio inviato da User:Danny Benjafield (WMDE)@metawiki usando l'elenco su https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Danny_Benjafield_(WMDE)/MassMessage_test_list&oldid=30565170 -->
:Dear [[m:Danny_Benjafield_(WMDE)|Danny Benjafield (WMDE)]],
:Thank you for the instructions. I just updated the template!
:Best, [[Utente:Asenoner|Asenoner]] ([[Discussioni utente:Asenoner|talk]]) 06:42, 21 mei 2026 (CEST)
ggkzxb6g13n95835mr5hlqn4xgcbhh5
Alois Colli
0
192283
251017
2026-05-20T15:42:44Z
Moroder
67
Creata pagina con "{{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Alois Colli |Auter inuem = |Foto = |Descrizion foto = |Nasciù/da = |Mort/a = |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Alois Colli''’ fova n [[scultëur]] a Urtijëi. == Lë..."
251017
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto =
|Descrizion foto =
|Nasciù/da =
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''’ fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Lëures ==
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat
Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena (31.3.2009)]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)ref>[http://www.marienberg.it (31.3.2009) Dlieja de Burgeis]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
tqo4fl2j4u16uhoj3pmxp1kpcnkvt38
251018
251017
2026-05-20T15:45:51Z
Moroder
67
251018
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto =
|Descrizion foto =
|Nasciù/da =
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Lëures ==
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena (31.3.2009)]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it (31.3.2009) Dlieja de Burgeis]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
6321g2hktzebohggri9o7j9pftv3ne3
251019
251018
2026-05-20T15:50:21Z
Moroder
67
251019
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto =
|Descrizion foto =
|Nasciù/da =
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Lëures ==
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
op476n5xcwrqtsb9q9wxbhaidx70lun
251021
251019
2026-05-20T16:01:42Z
~2026-30351-86
13636
251021
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto =
|Descrizion foto =
|Nasciù/da =
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
1oj821cjr7dfytedn504xq7c7isxpc2
251022
251021
2026-05-20T21:36:22Z
Moroder
67
251022
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da =
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
9yc2l4xd827ok3kdgzkjcymhnf8eoe0
251059
251022
2026-05-21T07:59:58Z
Moroder
67
251059
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* Verein der Tiroler und Vorarlberger a Viena
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
4wuuazg0jbv4dplnm2x7wfbzs9ga9ap
251060
251059
2026-05-21T08:09:14Z
Moroder
67
251060
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
8mu6ug7f8fwhv3lnvzpkcbdorhnx8z0
251061
251060
2026-05-21T08:19:25Z
Moroder
67
251061
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n le4ur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[:File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg "L'Aurora" de Guido Reni]</ref><ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
5s4hxzdkyn34yu75jah0ec432ylnpkl
251062
251061
2026-05-21T08:22:43Z
Moroder
67
251062
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n le4ur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[:File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg "L'Aurora" de Guido Reni]]</ref><ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
hiacgywjuq6vm3qqtm9z8wkj3kiuqf6
251063
251062
2026-05-21T08:25:46Z
Moroder
67
251063
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n le4ur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px|"L'Aurora" de Guido Reni]]</ref><ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
7wct7fymt6eszn9yvo5ofiv21d07bfd
251064
251063
2026-05-21T08:34:30Z
Moroder
67
251064
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
g8y6gldeyd55o9uwz6g2oj8jxocecd3
251065
251064
2026-05-21T08:43:35Z
Moroder
67
251065
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
m53g5ru9negqpkttnp88ii0xo6fw6sy
251066
251065
2026-05-21T08:52:00Z
Moroder
67
251066
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
qis82yuza8hb407ijinz5varhgghpw8
251068
251066
2026-05-21T09:04:58Z
Moroder
67
251068
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si le4ur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
c42mc91n6sggjtgbiy6sydb789iuovk
251109
251068
2026-05-21T10:40:05Z
Moroder
67
251109
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si le4ur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
2lnwh8772ubm636yghclww5q2ypij80
251110
251109
2026-05-21T10:54:22Z
Moroder
67
251110
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg
|Descrizion foto = L coser Franz Joseph che prëia tr n relief ziplà.
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si lëur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>.
L ann 1902 dassova Alois Colli fé la statua de Sissi a Maran, ma ala fin à mpò mo Hermann Klotz de Viena giatà la ncëria.
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>.
Do la viëra, l ann 1920, à i mëinacrëpes de Gherdëina dat al Colli la ncëria de ziplé trëi reliefs di tumei Hans Pescosta de Urtijëi, Alois Prugger de Santa Cristina y Engelbert Runggaldier de Sëlva. Chisc reliefs ie pona stac dac ai trëi chemuns<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/13.08.1920/130320/3/filterId-37%01130320%011228936-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' 1920 13.08.1920.]</ref>.
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
1vpsemde4mv0c9avsw8avg3945g06jf
251111
251110
2026-05-21T10:59:43Z
Moroder
67
251111
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Hans-Pescosta.jpg
|Descrizion foto = L relief de Colli dedicà al mëinacrëp Hans Pescosta tumà tla viëra l'ann 1915
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
[[File:Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg|miniatura|L coser Franz Joseph che prëia te n relief ziplà dal Colli.]]
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si lëur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>.
L ann 1902 dassova Alois Colli fé la statua de Sissi a Maran, ma ala fin à mpò mo Hermann Klotz de Viena giatà la ncëria.
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>.
Do la viëra, l ann 1920, à i mëinacrëpes de Gherdëina dat al Colli la ncëria de ziplé trëi reliefs di tumei Hans Pescosta de Urtijëi, Alois Prugger de Santa Cristina y Engelbert Runggaldier de Sëlva. Chisc reliefs ie pona stac dac ai trëi chemuns<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/13.08.1920/130320/3/filterId-37%01130320%011228936-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' 1920 13.08.1920.]</ref>.
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|10px| "L'Aurora" de Guido Reni.]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
sa7f4vjsv75xegcjg1d2x6a9k9cpq4c
251112
251111
2026-05-21T11:01:27Z
Moroder
67
/* Lëures */
251112
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Hans-Pescosta.jpg
|Descrizion foto = L relief de Colli dedicà al mëinacrëp Hans Pescosta tumà tla viëra l'ann 1915
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
[[File:Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg|miniatura|L coser Franz Joseph che prëia te n relief ziplà dal Colli.]]
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si lëur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>.
L ann 1902 dassova Alois Colli fé la statua de Sissi a Maran, ma ala fin à mpò mo Hermann Klotz de Viena giatà la ncëria.
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>.
Do la viëra, l ann 1920, à i mëinacrëpes de Gherdëina dat al Colli la ncëria de ziplé trëi reliefs di tumei Hans Pescosta de Urtijëi, Alois Prugger de Santa Cristina y Engelbert Runggaldier de Sëlva. Chisc reliefs ie pona stac dac ai trëi chemuns<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/13.08.1920/130320/3/filterId-37%01130320%011228936-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' 1920 13.08.1920.]</ref>.
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|20px|''L'Aurora'', pitura de [[Guido Reni]].]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
fjacpj3q2ben5yenlap5e5l98de8kxx
251113
251112
2026-05-21T11:17:42Z
Moroder
67
251113
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Hans-Pescosta.jpg
|Descrizion foto = L relief de Colli dedicà al mëinacrëp Hans Pescosta tumà tla viëra l'ann 1915
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
[[File:Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg|miniatura|L coser Franz Joseph che prëia te n relief ziplà dal Colli.]]
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si lëur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>.
Tla mostra universela de Paris l'ann 1900 à Alois Colli metù ora adum cun [[Sepl Rifesser|Josef Rifesser]], [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]], [[Rudolf Moroder]], [[Josef Runggaldier]] tl "Chateau Tirolienne"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62980/1/11.04.1900/316038/9/filterId-62980%01316038%013951303-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Innsbrucker Nachrichten.'' 1900 11.04.1900]</ref>.
L ann 1902 dassova Alois Colli fé la statua de Sissi a Maran, ma ala fin à mpò mo Hermann Klotz de Viena giatà la ncëria.
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>.
Do la viëra, l ann 1920, à i mëinacrëpes de Gherdëina dat al Colli la ncëria de ziplé trëi reliefs di tumei Hans Pescosta de Urtijëi, Alois Prugger de Santa Cristina y Engelbert Runggaldier de Sëlva. Chisc reliefs ie pona stac dac ai trëi chemuns<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/13.08.1920/130320/3/filterId-37%01130320%011228936-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' 1920 13.08.1920.]</ref>.
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|20px|''L'Aurora'', pitura de [[Guido Reni]].]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
e381gj6c88tpw8i8hlcvm5pk9vrkn5m
251115
251113
2026-05-21T11:28:35Z
Moroder
67
251115
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Alois Colli
|Auter inuem =
|Foto = Hans-Pescosta.jpg
|Descrizion foto = L relief de Colli dedicà al mëinacrëp Hans Pescosta tumà tla viëra l'ann 1915
|Nasciù/da = [[Fodom|Fedom]]
|Mort/a =
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
[[File:Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg|miniatura|L coser Franz Joseph che prëia te n relief ziplà dal Colli.]]
'''Alois Colli''' fova n [[scultëur]] fedom a Urtijëi. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der
Herren Erzherzoge Eugen und Franz
Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>.
Tla mostra universela de Paris l'ann 1900 à Alois Colli metù ora adum cun [[Sepl Rifesser|Josef Rifesser]], [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]], [[Rudolf Moroder]], [[Josef Runggaldier]], [[Ciril Del Antonio]], [[Francësch Tavella|Franz Tavella]], Josef Schieder, Dominikus Demetz cun auteresc de Josef Höglinger, Ferdinand Stuflesser y Franz Martiner tl "Chateau Tyroliene"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62980/1/11.04.1900/316038/9/filterId-62980%01316038%013951303-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Innsbrucker Nachrichten.'' 1900 11.04.1900]</ref>.
Pra la mostra "Weltausstellung" de Lüttich ovel giatà na bedaia de bront per si lëur
Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi</ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>.
L ann 1902 dassova Alois Colli fé la statua de Sissi a Maran, ma ala fin à mpò mo Hermann Klotz de Viena giatà la ncëria.
L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>.
Do la viëra, l ann 1920, à i mëinacrëpes de Gherdëina dat al Colli la ncëria de ziplé trëi reliefs di tumei Hans Pescosta de Urtijëi, Alois Prugger de Santa Cristina y Engelbert Runggaldier de Sëlva. Chisc reliefs ie pona stac dac ai trëi chemuns<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/13.08.1920/130320/3/filterId-37%01130320%011228936-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' 1920 13.08.1920.]</ref>.
== Lëures ==
* ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|20px|''L'Aurora'', pitura de [[Guido Reni]].]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>.
* Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>
* St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>.
* Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Bozen/Lana 2002, 148ff.
* EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Bozen 1992
* FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Bozen 1989
* WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991
{{DEFAULTSORT: Colli, David}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
g6p179e0oxtxdokb6tkkc3ckumheuce
Scola d'ert de Sëlva
0
192284
251031
2026-05-21T06:01:54Z
Asenoner
208
Creata pagina con "La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na scola d'ert tl luech de Sëlva te Gherdëina. La fova stata frabicheda tl 1907 do che l [[guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y giuarida tl 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref> ==Referënzes== <references/>"
251031
wikitext
text/x-wiki
La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na scola d'ert tl luech de Sëlva te Gherdëina. La fova stata frabicheda tl 1907 do che l [[guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y giuarida tl 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Referënzes==
<references/>
iefas1yb1s9sszpx7har3llnd97i39g
251032
251031
2026-05-21T06:18:11Z
Asenoner
208
251032
wikitext
text/x-wiki
La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A Urtijëi fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a Santa Cristina y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de ziplé. L problem fova che la cualità dl ziplé ne jiva inant y chësc fajova for plu rie a vënder la chiena. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
ejpk1qgyiejv8sj25r1ehqit8q5w3ws
251033
251032
2026-05-21T06:18:28Z
Asenoner
208
251033
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A Urtijëi fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a Santa Cristina y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de ziplé. L problem fova che la cualità dl ziplé ne jiva inant y chësc fajova for plu rie a vënder la chiena. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
218khoxihj3d4obt84agsuq6lwrkior
251036
251033
2026-05-21T06:27:31Z
Asenoner
208
251036
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. L problem fova che la cualità dl ziplé ne jiva inant y chësc fajova for plu rie a vënder la chiena. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
s3ydzp7ds9vku6bcbojsv9qwzwvuymq
251037
251036
2026-05-21T06:28:10Z
Asenoner
208
/* Storia */
251037
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la chiena. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
njgri3iaczi8yfdd7q35kdy597oirqy
251038
251037
2026-05-21T06:28:30Z
Asenoner
208
/* Storia */
251038
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
1tlpvcqwy61clr5ybe1t90sc5bk4mdd
251039
251038
2026-05-21T06:29:06Z
Asenoner
208
/* Storia */
251039
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la scola d'ert fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
o0s3cwusxsqhapsru9epi217pj807j4
251040
251039
2026-05-21T06:30:52Z
Asenoner
208
251040
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do che l numer de studënc fova jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu la scola defin.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la scola d'ert fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
h7b21x8ly4qqv9z8qni0q3vqbf0rds6
251042
251040
2026-05-21T07:12:05Z
Asenoner
208
251042
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do che l numer de studënc fova jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu la scola defin.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la scola d'ert fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univà l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova gran suzes ti ani do. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu y plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 jiva l numer mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
t88uj5vc9vmk8rbzuyrpqq4q3cx84d8
251044
251042
2026-05-21T07:15:15Z
Asenoner
208
/* Storia */
251044
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do che l numer de studënc fova jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu la scola defin.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la scola d'ert fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
59pjlw2lqczl4drali2323sk1d52sf8
251067
251044
2026-05-21T09:04:51Z
Asenoner
208
251067
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fove l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlu defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la scola d'ert fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
bdvyj4kzoxnj375wkiv2tjuhq2oukvf
251069
251067
2026-05-21T09:05:10Z
Asenoner
208
251069
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. N ova scumencià a la frabiché tl 1907 do che l [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion y la fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fove l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L guviern de Viena ova dat l'autorisazion tl 1907 y la scola d'ert fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones che ova dut paià l chemun de Sëlva.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
ogbcg9wxatv8xmd3sci5br73ujk8r1z
251070
251069
2026-05-21T09:07:44Z
Asenoner
208
251070
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fova l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion tl 1907 y n ova scumencià a frabiché la scola d'ert che fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones y fova stai paiei dal chemun.
L univa nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
h5wj4hzf4gra8th2glrob0dd9k8h0vs
251071
251070
2026-05-21T09:08:00Z
Asenoner
208
/* Storia */
251071
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fova l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion tl 1907 y n ova scumencià a frabiché la scola d'ert che fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones y fova stai paiei dal chemun.
Al scumenciamënt univel nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabiltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
5ch6dq55utcjqcvyul5mvki9vlgjd8y
251072
251071
2026-05-21T09:08:38Z
Asenoner
208
/* Storia */
251072
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fova l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion tl 1907 y n ova scumencià a frabiché la scola d'ert che fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones y fova stai paiei dal chemun.
Al scumenciamënt univel nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Ala fin dl 20ejim secul fova l numer de studënc jit for plu zeruch, cie che ova purtà ala dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]] tl 2001. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola defin.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
3k1wbzcrj0247m3ka9c04wdrmousr8p
251073
251072
2026-05-21T09:11:00Z
Asenoner
208
/* Storia */
251073
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fova l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion tl 1907 y n ova scumencià a frabiché la scola d'ert che fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones y fova stai paiei dal chemun.
Al scumenciamënt univel nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2011 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert de Sëlva defin.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
ay2coxuzljk3z1mw38mwtqfx6l1p0s7
251074
251073
2026-05-21T09:11:05Z
Asenoner
208
/* Storia */
251074
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fova l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion tl 1907 y n ova scumencià a frabiché la scola d'ert che fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones y fova stai paiei dal chemun.
Al scumenciamënt univel nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2011 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert de Sëlva defin.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
cq49c06xdkzb7iyfnsynpwx5ux1qlt3
251075
251074
2026-05-21T09:11:54Z
Asenoner
208
/* Storia */
251075
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}La '''Scola d'ert de Sëlva''' fova na [[scola d'ert]] sun [[Plan da Tieja]] tl luech de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. Do n grum de ani de suzes fova l numer de studënc jit for plu zeruch ala fin dl 20ejim secul, nfin che n à tëut la dezijion de la stlù defin tl 2003.<ref>selvafoto.it, Articul: ''Wolkenstein im Laufe der Jahrhunderte'', https://www.selvafoto.it/de/buch-wolkenstein.html?article_id=25</ref>
==Storia==
A [[Urtijëi]] fova bele stata giaurida na scola per l dessëni tl 1820 y nce a [[Santa Cristina]] y te Sëlva cresciova plu y plu l ert de [[ziplé]]. Te chëi tëmps se stentoven a miuré la cualità dl ziplé. La figures fova for la medemes y chësc fajova for plu rie a vënder la [[chiena]]. La populazion sentiva l debujën de giaté na miëura educazion dl ziplé y perchël se ova Santa Cristina y Sëlva metù adum per damandé de giaurì na scola d'ert. L [[Austria-Ungaria|guviern de Viena]] ova dat l'autorisazion tl 1907 y n ova scumencià a frabiché la scola d'ert che fova po stata giuarida ai 15 de novëmber 1908. I custimënc de la frabiché fova de {{formatnum:90000}} curones y fova stai paiei dal chemun.
Al scumenciamënt univel nsenià de juebia, sada y dumënia te la ''cësa Domur''. Nsenià univa l [[ziplé]] y [[mudelé]] y nce co scrì lëtres de afares.
Do la [[prima viera mundiela]], canche l raion fova deventà pert de la [[Talia]], univa l mantenimënt de la scola finanzià da [[Trënt]] ora. Dal 1924 inant fova la scola rueda sota la respunsabltà dl [[Minister de Educazion]] y ova abù gran suzes ti ani daldò. La ova fat pea a mostres a [[Milan]], [[Roma]] y tl 1932 monc a [[New York]]. Chëst'ultima ti ova purtà n recunescimënt da pert dl minister.
Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin.
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Scola d'ert]]
[[Categoria:Sëlva|Scola d'Ert]]
puj9wmaiz9thbti8j3bfiugy5yhd0m5
Scola d’ert te Sëlva
0
192285
251034
2026-05-21T06:18:52Z
Asenoner
208
Redirect alla pagina [[Scola d'ert de Sëlva]]
251034
wikitext
text/x-wiki
#redirect [[Scola d'ert de Sëlva]]
e580brqp5tm2h3njf978hekp059gm66
Scola d'ert de Urtijëi
0
192286
251035
2026-05-21T06:20:56Z
Asenoner
208
Redirect alla pagina [[Lizeum d'ert Cademia]]
251035
wikitext
text/x-wiki
#redirect [[Lizeum d'ert Cademia]]
sncj7cj0k4swpqc6huxx8s83t0sgfqi
Discussione:Scola d'ert de Sëlva
1
192287
251041
2026-05-21T06:32:23Z
Asenoner
208
/* Fotos */ nuova sezione
251041
wikitext
text/x-wiki
== Fotos ==
Hoi [[Utente:Moroder|Moroder]],
Ei scrit chësc articul sun la vedla scola d'ert de Sëlva. Es'a tu per cajo na foto nzaul? Fos blot ne'n junté pro una.
De biei saluc, [[Utente:Asenoner|Asenoner]] ([[Discussioni utente:Asenoner|talk]]) 08:32, 21 mei 2026 (CEST)
mmuv5u0bp9fgs0wvqc2dmlhwkurrnnf
Breukelen
0
192288
251049
2026-05-21T07:27:12Z
Asenoner
208
Creata pagina con "{{gherdëina}} {{Infobox luech Paejes Basc |Inuem = Breukelen |Provinzia = {{NL-UT}} |Cherta = {{Mappa di localizzazione |NED |label = Breukelen |latitudineGradi = 52 |latitudinePrimi = 10 |longitudineGradi = 5 |longitudinePrimi = 5 |position = |relief = yes |width = 300 |float = center}} |}}'''Breukelen''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la provinzies di Paejes Basc..."
251049
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Breukelen
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Breukelen
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 10
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 5
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Breukelen''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
L raion Brookly a New York ie numinà do Breukelen.
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
47wjj4ljdpkmho3ug89j0sg12n3u9bh
251051
251049
2026-05-21T07:28:58Z
Asenoner
208
251051
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox luech Paejes Basc
|Inuem = Breukelen
|Provinzia = {{NL-UT}}
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|NED
|label = Breukelen
|latitudineGradi = 52
|latitudinePrimi = 10
|longitudineGradi = 5
|longitudinePrimi = 5
|position =
|relief = yes
|width = 300
|float = center}}
|}}'''Breukelen''' ie n luech ti [[Paejes Basc]] che toca pra l [[chemuns di Paejes Basc|chemun]] de [[Stichtse Vecht]] te la [[provinzies di Paejes Basc|provinzia]] de [[Provinzia de Utrecht|Utrecht]].
[[Brooklyn]], un di 5 [[boroughs de New York]], ie numinà do Breukelen.
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Luech di Paejes Basc]]
[[Categoria:Provinzia de Utrecht]]
evg6khhifg361xpqbwj2x0hphaxqllw
Categoria:Plaza te Südtirol
14
192289
251095
2026-05-21T09:32:04Z
Asenoner
208
Creata pagina vuota
251095
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
251096
251095
2026-05-21T09:32:33Z
Asenoner
208
Asenoner á sposté la plata [[Categoria:Plazes te Südtirol]] a [[Categoria:Plaza te Südtirol]]
251095
wikitext
text/x-wiki
phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1
Categoria:Plazes te Südtirol
14
192290
251097
2026-05-21T09:32:33Z
Asenoner
208
Asenoner á sposté la plata [[Categoria:Plazes te Südtirol]] a [[Categoria:Plaza te Südtirol]]
251097
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA [[:Categoria:Plaza te Südtirol]]
a68qxitg5pyg3gfae15ylbldztw9hf6
Santa Maria ad Nives
0
192291
251107
2026-05-21T09:59:02Z
Asenoner
208
Redirect alla pagina [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
251107
wikitext
text/x-wiki
#redirect [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
rxbmfi1ti23kqh8xw34yfrfb1ldscey
Plan Sëlva
0
192292
251119
2026-05-21T11:46:34Z
Asenoner
208
Redirect alla pagina [[Plan (frazion de Sëlva)]]
251119
wikitext
text/x-wiki
#redirect [[Plan (frazion de Sëlva)]]
qqs3dyex5178odoayls5bzjhk3vf6pr