Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.3 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Antelao 0 92 251176 218364 2026-05-22T13:31:19Z Asenoner 208 251176 wikitext text/x-wiki {{Badiot}} {{Infobox crëp |Inuem = Antelao |Descrizion foto = |Prima arpizeda = |Cherta = {{Mappa di localizzazione |Veneto |label = Antelao |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 28 |longitudineGradi = 12 |longitudinePrimi = 17 |position = |relief = yes |width = 300 |background = lightgray |float = center |mark = Black Fire.svg |marksize = 13 }} }}L '''Antelao''', a chël che al ti vëgn ince dit ''"le Re dles Dolomites"'', é le secundo [[crëp]] plü alt dles [[Dolomites]] cun na altëza de 3264 m. Aladô dla tradiziun dles [[Lijëndes ladines|liëndes ladines]] â le Re di Rajes dl Antelao maridé Merisana, la reina di [[Lastuns de Formin]]. == Geogrfia == [[File:Antelao2.JPG|thumb|Antelao2]] == Plates colegades == [[Dolomites]] ==Galaria dales fotografies== <gallery> Antelaeo.JPG|Antelaeo.JPG2 272 × 1 704; 685 KB Antelao (4827855546).jpg|Antelao (4827855546).jpg800 × 533; 82 KB Antelao 2.JPG|Antelao 2.JPG3 008 × 2 000; 2,62 MB Antelao 3.JPG|Antelao 3.JPG2 048 × 1 536; 857 KB Antelao da San Vito.jpg|Antelao .jpg1 799 × 1 097; 1,22 MB Antelao dal S. Marco.JPG|Antelao .JPG3 008 × 2 000; 2,54 MB Antelao from chiggiato dolomites.JPG|Antelao.JPG2 048 × 1 536; 821 KB Antelao in gennaio.jpg|Antelao.jpg3 008 × 2 000; 1,2 MB Antelao invernale Lorenzago.JPG|Antelao da Lorenzago.JPG2 816 × 1 848; 2,43 MB Antelao Peaio1.jpg|Antelao .jpg2 048 × 1 536; 663 KB Antelao PLM.JPG|Antelao.JPG3 008 × 2 000; 2,05 MB Antelao visto da Lorenzago.JPG|Antelao o.JPG1 812 × 1 347; 1,38 MB Antelao-Sorapis01.jpg|Antelao-Sorapis01.jpg2 048 × 1 536; 367 KB Antelao.jpg|Antelao.jpg1 309 × 775; 482 KB Antelao1.jpg|Antelao1.jpg2 256 × 1 496; 543 KB Antelao2.JPG|Antelao2.JPG2 048 × 1 536; 832 KB Antelao2.jpg|Antelao2.jpg2 256 × 1 496; 1,52 MB AntelaoLaste.jpg|AntelaoLaste.jpg1 184 × 888; 369 KB AntelaoTOP.jpg|Antelao.jpg888 × 1 184; 363 KB Dolomiten Antelao-Boitetal.jpg|Dolomiten Antelao-Boitetal.jpg550 × 354; 162 KB ETH-BIB-Antelao, Croda da Lago & Becco di Mezzodì, Dolomiten-Inlandflüge-LBS MH01-007267.tif|ETH-BIB-Antelao, Croda da Lago & Bech de Mezdí.tif6 317 × 4 540; 82,16 MB ETH-BIB-Antelao, Dolomiten-Inlandflüge-LBS MH01-007264.tif|ETH-BIB-Antelao-LBS MH01-007264.tif6 339 × 4 544; 82,52 MB Laston Arboi Antelao 2.JPG|Laston Arboi Antelao 2.JPG2 048 × 1 536; 821 KB Laston Arboi Antelao.JPG|Laston Arboi Antelao.JPG2 048 × 1 536; 803 KB Monte Antelao 1.jpg|Monte Antelao 1.jpg4 250 × 2 800; 2,46 MB Monte Antelao 2.jpg|Monte Antelao 2.jpg4 810 × 2 120; 2,18 MB Monte Antelao 3.jpg|Munt Antelao 3.jpg4 500 × 3 000; 3,05 MB Monte Antelao 4.jpg|Munt Antelao 4.jpg4 540 × 3 290; 2,92 MB Monte Antelao 5.jpg|Munt Antelao 5.jpg4 500 × 3 000; 2,05 MB Monte Antelao 6.jpg|Munt Antelao 6.jpg4 500 × 3 000; 2,04 MB Monte Antelao 7.jpg|Munt Antelao 7.jpg4 880 × 3 495; 2,58 MB Monte Antelao 8.jpg|Munt Antelao 8.jpg4 500 × 3 000; 3,01 MB Monte Antelao.JPG|Munt Antelao.JPG3 264 × 2 448; 2,4 MB </gallery> 18wg74lkwcronlma7zgyr2iamj0r1e9 Fodom 0 407 251167 249742 2026-05-22T13:11:56Z Asenoner 208 251167 wikitext text/x-wiki {{Fodom}}{{Infobox comun talian |Inom luech = <big>Fodom</big><br />Livinallongo del Col di Lana ([[lingaz talian|it]])''<br />''Buchenstein ([[lingaz tudësch|de]]) |Blason = |Comun = Fodom |Region = {{IT-VEN}} |Provinzia = {{IT-BL}} |Frazions = Andrać, [[Rèba]], Ciastèl, Chierz, Contrin, La Court, Davedin, Larcionèi, Ornela, Pala-Daghè, [[La Plié da Fodóm]], Salejei, Souraruać, Valacia, Vèrda, Visiné de Là, Visiné de Qua |Foto = Pieve_di_Livinallongo,_Decanato_Church.jpg |Descrizion foto = [[La Plié da Fodóm]] |Ombolt = Leandro Grones |Onn ombolt = 2019 -2. mandat |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Veneto |label = Fodom |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 57 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} |}}'''Fodom''' ([[ladin fodom|fodom]], [[ladin badiot|badiot]] y [[ladin anpezan|anpezan]]: ''Fodom'', [[ladin gherdëina|gherdëina]] y [[ladin fascian|fascian]]: ''Fedom''; [[lingaz talian|talian]]: ''Livinallongo del Col di Lana'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Buchenstein'') é n [[comun]] de la [[Ladinia]] te la [[provinzia de Belum]] te la [[Talia]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova l comun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². ==Storia== Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la [[eté dla pera]], dla [[preistoria]], dl [[mesolitich]], canche i prums ciaciadours passova soura i [[jouf]]s fora per jì da na [[valeda|val]] a l'autra: al é sté ciapé reperc sun [[Ju de Pordoi|Pordou]], sun [[Ju de Ciaulonch|Ciaulonch]], [[Ju de Falzares|Fauzares]], [[Ju de Valparola|Valparola]] ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun [[Mont de Poure]] con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de [[Bulsan]]. I Romans ne à nia lascé truepes fusties te nostes vals, tout fora l [[lingaz ladin]] y la parzelisazion dl teritore te [[Ampez]] y a [[San Martin de Tor]]. [[File:Arabba.jpg|thumb|250px|Reba]] L prum medieje che à da cie fé con Fodom, ence sce la val ne vegn nia menzioneda, é l 1027 do Crist, canche l emperadour todesch Konrad II ti scinca al vescul de [[Persenon]] la [[val dl En]] (''Inntal'') y dl [[Isarch]] con laprò bonamenter ence la val da Fodom. [[File:La storia de Fedom Radio Ladin Gherdeina.ogg|miniatura|left|alt=Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin|Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin]] Samben à l vescul de Persenon mané ta Fodom y ta Col colonisadours da la val Isarch y da Puster per runcé plu che ala jiva chest piz y chesta jent se à mescedé con la popolazion che vivova bele chilò. Bele tl undejeisem secul ti ova l vescul scinché valch mesc a la claustra (convent) de Neustift (ti prums documenc pòn lieje i inoms Pouchberg, Puchperc, Wersil per la zona de Col, plu tert Puechenstein y Livinal o Livinallongo). La val vegniva spo tost deda ju en feud a signours che scodiva les coutes y les diejimes. Ai fajova da giudesc tl inom dl vescul. Al se trata dles families di Schöneck, di Avoscans, di Stuck y di signours da [[Olaneres|Villanders]]. Ma coche ai ciapova tres plu podei à l vescul dezidù de i mudé fora tres i capitans (dal 1426 inant). Chisc é restés tl ciastel d’Andrac enfin a la secolarisazion dl prinzipat vescovil tl 1803. L zenter dla aministrazion é, per chest trat de temp, dagnora sté l ciastel. Chest, someiel, é vegnù venù a la Curia vescovila da Hartwig de Puochenstein bele entourn al 1200. Ti secui vegnus do à l vescul tres deplù perdù sie podei ti confronc dl grof dl Tirol. Sie prinzipat depenova enscí diretamenter dal Imper todesch y formalmenter ne fajòvel nia pert dl [[Tirol]]. Ma defat ével dassen lié, o an podessa dì confederé, con el: tl ciamp dla defendura teritoriala per ejempl o dles coutes. L vescul tolova ence pert a la dieta dl Tirol a [[Dispruch]] (Tiroler Landtag). Al ruva l 1400: Tl 1454, 1457, 1458 y dl 1460 él sté te chest piz l cardinal y filosof Nikolaus da Kues (Cusanus), enlaouta vescul de Persenon, che se ova asconù tl ciastel, do che al s'en fova sciampé dant al grof dl Tirol Sigismund. Y sun l ciastel àl scrit o fenì n valgunes de sies operes. Dl 1451 él ence l prum statut scrit (per todesch) dla val da Fodom con laite leges y regolamenc. [[File:Colle Santa Lucia.jpg|thumb|[[Col (comun)|Col]]]] La popolazion à abù te duc chisc agn na vita stentousa: ciaresties, l dieje a si patrons (l vescul), debic, malores de vigni sort, la gran mueria. Ma ala é empò steda bona de jì inant, a laoré i ciamps, a tegnì la ciaussa (bestiam), a fé vita de comunité. Na tesa enteressanta é chela proponuda dal studious [[Lois Craffonara]] y che reverda ciamò l Medieve: aladò de el vivòvel tla pert auta de Fodom ciamò tl Medieve na mendranza celtica: Craffonara dij che l inom Artesena, ciapé te n vedl document, é l vedl inom dla mont de Chierz. Artesena é spo vegnù tradut te mons Urser (mont da la lours): defat ence Artesena à l medem significat (artos=celtich= la lours). Chesta traduzion é gnuda fata da na popolazion che fova bona da descore celtich y che conesciova ence l significat de Artesena. Craffonara á ciapé na autra parola celtica ta Fodom: Rin Cocen, che fossa l Ruf de Ruacei. "Rin" é la paròla celtica per ruf; cocen l é la vedla parola ladina (adoreda ciamò ti prums agn dl 1900 ta Fodom) per l colour "ros". Tl 1603 adum con [[Fascia]] y [[Mareo]] formeia Fodom l gran decanat de „Cis et ultra montes" enfin al ann 1788. Dal 1824 inant é Fodom n decanat a pert con laprò la curazia de Calfosch y la espositura de Corvara. I ruvon al 1797, l ann de Caterina Lanz, l’eroina/sauderina de Spinges, nasciuda a Al Plan y morta ta Fodom. Ala à paré ju dal mur de cortina de Spinges i nemisc franzeisc. Entourn ela él nasciù duta na liejenda. Do agn a Spinges y Persenon éla juda cuega dl preve a Col, spo ta Andrac olàche ala é morta tl 1854. Tl 1803 él sté la secolarisazion dl prinzipat vescovil de Persenon, da chesta data fej la val da Fodom definitivamenter pert dl [[Tirol]]. Tl 1809 él spo sté la insurezion dl Tirol sot a [[Andreas Hofer]] contra i franzeisc y i bavareisc. Ai 2 de november 1809, enscì nes conta Pietro Favai y Johann Alton, é 13 fodoms stés bogn de fermé a Plan de Sala, sun col de batalia, 1100 saudés franzeisc per na mes’ora. Do l 1815, temp de restaurazi on, él belavisa endò ruvé la pesc. Fodom tl 1800 é dagnora sté al de fora di gran avenimenc: giudesc (vicar) de terza classa (Landgericht III. Klasse) dal 1817 al 1849 pro l Certl de [[Bornech]], encandenò, dal 1868 enfin a la pruma vera adum con Ampez formòvel l Capitanat (Bezirkshauptmannschaft) dut ladin. Tl 1848, 1859 y 1866, entant les veres de independenza dl’Italia, à tout pert i fodoms a la defendura dl Tirol y dla Austria. Spo él vegnù la pruma vera, dret conesciuda da la popolazion ajache i on trueps libri che descor de chest burt temp: al basta demé recordé i laours de Luciana Palla. Cinch agn do la fin dla pruma vera, tl 1923, é la val da Fodom vegnuda destacheda da Bulsan o miec da Trent y lieda a la nueva provinzia de Belun. Al é ruvé l temp fosch dl fascism, dl nazionalsozialism y dles opzions che à lascé sies pedies ence ta Fodom. Do la seconda vera à l comun y la popolazion da Fodom damané de vegnì endò tacheda pro al Sudtirol. Sibe l’Austria che la SVP (Südtiroler Volkspartei, nasciuda tl 1945) ova cialé de tré ite tles tratatives empruma per l’autodeterminazion, spo per l’autonomia ence i trei comuns de Souramont, ma Degasperi, l minister talian, se à dassen paré decontra. Fodom, [[Col (comun)|Col]] y Ampez tl 1946 damanova endò de jì con Bulsan, tl 1947, foradenia, con Trent, ma ai é empò restés pro Belun contra la volonté dla popolazion. Tentatifs de ruvé endò pro Bulsan é vegnus fac tl 1973 con na delibera dl Comun da Fodom y tres n prereferendum ti agn '90. [[File:Arabba 2002-09-26 08.05.18.jpg|thumb]] Y per scluje ju con l 1964 é passé Fodom y [[Col (comun)|Col]] da la diozesa de Persenon - olache ai audiva bele da plu de 900 agn - sot a chela de Belun y al se à cherpé l ultim fil che liova adum dutes les vals ladines. L fedom vën rujenà ti chemuns de: *''[[Fodom]]'' cun Reba *''[[Col (comun)|Col]]'' [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=120|left|100px|yhumb]] <i><small> '''Coche se fesc ta Fodom a governé la fëmena.''' Mio compere M..... de F ..... se l ava pa studiada bela, vedeiso, a governé la fëmena. "A chëste maladëte, se mossa dagnëra dé rejon per la venjer". Un dì sente un remou e un braglament te sua stua, che me pense, che mosse jì a vedei, cie malan che l é. E come che in affari sceri non se dëssa mei jì zenza destimoni, ciame ancora l G.... e l M.... e jon a vedei. Se gioura l usc de stua: Eu, cie spetacol! berba M.... sot taula ite sun doi cater e la fëmena de fora coi ogli de fora come n sgnech co la garnea per aria! "Oe, oe," dighe mi, "se mossa fè la pesc, ne someia nia chëste comedie." "Nia, nia", disc mio compere M ...., e ven da brao sot a taula fora: "Cojì se mossa fè a governé chëste maladëte." :::::::[[Jan Batista Alton]] </i></small> == Cumenanza == === Svilup demografich === La populazion de Fodom ie jita scialdi zeruch do la anescion ala Talia, tuman da 2044 tl 1921 a 1384 tl 2011. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:455 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:2500 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:2044 bar:1931 from: 0 till:2036 bar:1936 from: 0 till:2022 bar:1951 from: 0 till:1863 bar:1961 from: 0 till:1880 bar:1971 from: 0 till:1718 bar:1981 from: 0 till:1576 bar:1991 from: 0 till:1440 bar:2001 from: 0 till:1417 bar:2011 from: 0 till:1384 PlotData= bar:1921 at:2044 fontsize:S text: 2044 shift:(-8,5) bar:1931 at:2036 fontsize:S text: 2036 shift:(-8,5) bar:1936 at:2022 fontsize:S text: 2022 shift:(-8,5) bar:1951 at:1863 fontsize:S text: 1863 shift:(-8,5) bar:1961 at:1880 fontsize:S text: 1880 shift:(-8,5) bar:1971 at:1718 fontsize:S text: 1718 shift:(-8,5) bar:1981 at:1576 fontsize:S text: 1576 shift:(-8,5) bar:1991 at:1440 fontsize:S text: 1440 shift:(-8,5) bar:2001 at:1417 fontsize:S text: 1417 shift:(-8,5) bar:2011 at:1384 fontsize:S text: 1384 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> === Frazions === [[File:Arraba_-_Itálie_-_panoramio.jpg|thumb|[[Rèba]]]] [[File:Ciastel.jpg|thumb|[[Ciastèl (Fodom)|Ciastèl]]]] [[File:Castello_di_Andraz1.jpg|thumb|[[Ciastel d'Andrac]]]] L chemun de Fedom ie spartì su te 17 ''vicinie''<ref>[http://incomune.interno.it/statuti/statuti/livinallongo_del_col_di_lana.pdf Statuto comunale di Livinallongo.]</ref>: * Andrać'' - 84 ab., 1.414 m s.l.m. * [[Rèba]]'' - 275 ab. 1.601 m; nota località sciistica e sede di un centro meteorologico dell'Arpav * [[Ciastèl (Fodom)|Ciastèl]] - 9 ab., 1.747 m; ulache ie l [[Ciastel d'Andrac]] * Chierz - 51 ab., 1.651 m * Contrin - 18 ab., 1.697 m * La Court - 33 ab., 1.601 m * Davedin - 7 ab., 1.550 m * Larcionèi - 20 ab., 1.577 m * Ornela - 67 ab., 1.485 m * Pala-Daghè - 17 ab., 1.676 e 1.723 m * La Plié da Fodóm - 245 ab., 1.475 m; zënter prinzipel y sënta comunela * Salejei - 133 ab., 1.400 m * Souraruać * Valacia * Vèrda - 38 ab., 1.689 m * Visiné de Là * Visiné de Qua ==== Autri luesc te Fedom ==== [[File:Pordoi_Pass_-_Canazei,_Trento,_Italy_-_August_12,_2013_03.jpg|thumb|[[Jouf de Pordou]]]] * Fèver - 47 ab., 1.488 m s.l.m. * Brenta - 32 ab., 1.468 m * Cernadou - 17 ab., 1.512 m * Cól de Ornela - 13 ab., 1.500 m * Colàć * Liviné - 43 ab., 1.485 m * Palua * [[Jouf de Pordou]] - 5 ab., 2.239 m * Pecei - 17 ab., 1.403 m * Plan de Salejei - 13 ab., 1.193 m * Plan de Fauzare - 1 ab., 1.935 m * Renać - 55 ab., 1.450 m * Ruać - 12 ab., 1.342 m * Roncat - 3 ab., 1.425 m * Sief - 9 ab., 1.725 m * Sotinglacia - 4 ab., 1.446 m * Sotil == Plates cunliedes == *[[Ladin fodom]] *[[Storia dla leteratura ladina - Fodom]] ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=549|thumb|100px|left]] <small> <b>La Plié de Fodom </b>6 1843 <i>la Plìe </i>(PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428) <br> gad. La Pli de Fodom grd. La Plief da Fedom bra. Pief da Fedom fod. La Plié, La Plie †, La Plié da Fodom col. La Piof, Piof amp. Pieve de Fodom LD La Plié de Fodom<br> <b>topon. </b><br> <i><b>capoluogo del comune di livinallongo </b></i>(gad. DLS 2002, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pieve di Livinallongo Ⓓ Buchenstein ◇ <i><b>a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! </b>Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! </i>PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.). </small> == Galaria dales fotografies== <gallery> Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg7 360 × 4 912; 18,4 MB Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg7 360 × 4 912; 17,32 MB Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg7 360 × 4 912; 27,56 MB Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg|Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg4.108 × 4.413; 98 KB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (10).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (10).jpg2.560 × 1.920; 2,12 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (2).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (2).jpg2.592 × 1.944; 793 KB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (3).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (3).jpg2.592 × 1.944; 1,26 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (4).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (4).jpg2.592 × 1.944; 1,28 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (5).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (5).jpg2.592 × 1.944; 1,28 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (6).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (6).jpg2.592 × 1.944; 1,27 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (7).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (7).jpg2.560 × 1.920; 2,2 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (8).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (8).jpg2.560 × 1.920; 2,14 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (9).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (9).jpg2.560 × 1.920; 2,22 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio.jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio.jpg2.581 × 954; 1,53 MB After The Storm (105813087).jpeg|After The Storm (105813087).jpeg2.048 × 1.016; 390 KB At night, Arabba - panoramio.jpg|At night, Arabba - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 1,99 MB CANALE JOEL - panoramio.jpg|CANALE JOEL - panoramio.jpg2.304 × 1.728; 1,06 MB Dolomite road - panoramio.jpg|Dolomite road - panoramio.jpg3.853 × 2.273; 2,27 MB Freeryde Jump - panoramio.jpg|Freeryde Jump - panoramio.jpg2.608 × 1.952; 2,18 MB Livinallongo del Col di Lana 001.jpg|Livinallongo del Col di Lana 001.jpg2.000 × 725; 450 KB Livinallongo del Col di Lana 002.jpg|Livinallongo del Col di Lana 002.jpg2.000 × 950; 742 KB Livinallongo del Col di Lana.jpg|Livinallongo del Col di Lana.jpg2.400 × 1.068; 503 KB M 131 12 col de Lana.jpg|M 131 12 col de Lana.jpg2.537 × 3.465; 1,46 MB Marmolada - panoramio (3).jpg|Marmolada - panoramio (3).jpg2.048 × 1.536; 1,2 MB Marmolada - panoramio (4).jpg|Marmolada - panoramio (4).jpg9.038 × 2.490; 8,17 MB Marmolada - panoramio (5).jpg|Marmolada - panoramio (5).jpg5.693 × 2.279; 6,18 MB Marmolada - panoramio.jpg|Marmolada - panoramio.jpg1.936 × 1.296; 1,14 MB Marmolada 1 - panoramio.jpg|Marmolada 1 - panoramio.jpg1.936 × 1.296; 1,8 MB Marmolata - panoramio.jpg|Marmolata - panoramio.jpg1.469 × 1.102; 1.004 KB Pass Podoi - panoramio.jpg|Pass Podoi - panoramio.jpg4.597 × 2.584; 3,59 MB Passo Campolongo - panoramio (1).jpg|Passo Campolongo - panoramio (1).jpg3.000 × 1.877; 591 KB Passo Campolongo - panoramio.jpg|Passo Campolongo - panoramio.jpg3.000 × 1.876; 564 KB Passo Campolongo - View to Sella Ronda - panoramio.jpg|Passo Campolongo - View to Sella Ronda - panoramio.jpg3.000 × 1.877; 746 KB Passo di Valparola, 2192 metres-View from Alta Badia - panoramio.jpg|Passo di Valparola, 2192 metres-View from Alta Badia - panoramio.jpg1.280 × 960; 149 KB Passo di Valparola,2192 m-View from Alta Badia - panoramio.jpg|Passo di Valparola,2192 m-View from Alta Badia - panoramio.jpg1.280 × 960; 170 KB Passo Pordoi - panoramio (1).jpg|Passo Pordoi - panoramio (1).jpg1.469 × 1.102; 891 KB Passo Pordoi - panoramio (2).jpg|Passo Pordoi - panoramio (2).jpg1.469 × 1.102; 887 KB Passo pordoi.jpg|Passo pordoi.jpg2.560 × 1.544; 511 KB Passo Valparola (2180 m) - panoramio.jpg|Passo Valparola (2180 m) - panoramio.jpg3.000 × 1.802; 771 KB Pian di Salesei SM 01.jpg|Pian di Salesei SM 01.jpg1.200 × 803; 214 KB Pian di Salesei SM 02.jpg|Pian di Salesei SM 02.jpg803 × 1.200; 183 KB Pian di Salesei SM 03.jpg|Pian di Salesei SM 03.jpg1.200 × 803; 187 KB Pian di Salesei SM 04.jpg|Pian di Salesei SM 04.jpg1.200 × 803; 83 KB Pian di Salesei SM 05.jpg|Pian di Salesei SM 05.jpg1.200 × 803; 172 KB Pian TrevisanCian Trujan.JPG|Pian TrevisanCian Trujan.JPG1.024 × 1.536; 1,73 MB Residence Campolongo - panoramio.jpg|Residence Campolongo - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 3,4 MB Rifugio Val parola - panoramio.jpg|Rifugio Val parola - panoramio.jpg2.592 × 1.944; 789 KB SacrarioPianSalesei.jpg|SacrarioPianSalesei.jpg1.200 × 1.800; 683 KB Torre Esperia - panoramio.jpg|Torre Esperia - panoramio.jpg2.000 × 2.667; 2,58 MB Unknown gentiana 1.jpg|Unknown gentiana 1.jpg3.120 × 4.160; 2,93 MB Unknown gentiana.jpg|Unknown gentiana.jpg3.120 × 4.160; 2,83 MB Val de Fodom - Sella.jpg|Val de Fodom - Sella.jpg13.404 × 3.594; 34,59 MB View from Alleghe - Civeta - panoramio.jpg|View from Alleghe - Civeta - panoramio.jpg3.000 × 1.877; 466 KB View from Arabba - panoramio.jpg|View from Arabba - panoramio.jpg4.000 × 3.000; 5,26 MB </gallery> {{chemuns Ladinia}} c864naigsu42wtjraxmoo8vtygu1wy7 251168 251167 2026-05-22T13:22:45Z Asenoner 208 /* Frazions */ 251168 wikitext text/x-wiki {{Fodom}}{{Infobox comun talian |Inom luech = <big>Fodom</big><br />Livinallongo del Col di Lana ([[lingaz talian|it]])''<br />''Buchenstein ([[lingaz tudësch|de]]) |Blason = |Comun = Fodom |Region = {{IT-VEN}} |Provinzia = {{IT-BL}} |Frazions = Andrać, [[Rèba]], Ciastèl, Chierz, Contrin, La Court, Davedin, Larcionèi, Ornela, Pala-Daghè, [[La Plié da Fodóm]], Salejei, Souraruać, Valacia, Vèrda, Visiné de Là, Visiné de Qua |Foto = Pieve_di_Livinallongo,_Decanato_Church.jpg |Descrizion foto = [[La Plié da Fodóm]] |Ombolt = Leandro Grones |Onn ombolt = 2019 -2. mandat |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Veneto |label = Fodom |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 57 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} |}}'''Fodom''' ([[ladin fodom|fodom]], [[ladin badiot|badiot]] y [[ladin anpezan|anpezan]]: ''Fodom'', [[ladin gherdëina|gherdëina]] y [[ladin fascian|fascian]]: ''Fedom''; [[lingaz talian|talian]]: ''Livinallongo del Col di Lana'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Buchenstein'') é n [[comun]] de la [[Ladinia]] te la [[provinzia de Belum]] te la [[Talia]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova l comun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². ==Storia== Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la [[eté dla pera]], dla [[preistoria]], dl [[mesolitich]], canche i prums ciaciadours passova soura i [[jouf]]s fora per jì da na [[valeda|val]] a l'autra: al é sté ciapé reperc sun [[Ju de Pordoi|Pordou]], sun [[Ju de Ciaulonch|Ciaulonch]], [[Ju de Falzares|Fauzares]], [[Ju de Valparola|Valparola]] ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun [[Mont de Poure]] con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de [[Bulsan]]. I Romans ne à nia lascé truepes fusties te nostes vals, tout fora l [[lingaz ladin]] y la parzelisazion dl teritore te [[Ampez]] y a [[San Martin de Tor]]. [[File:Arabba.jpg|thumb|250px|Reba]] L prum medieje che à da cie fé con Fodom, ence sce la val ne vegn nia menzioneda, é l 1027 do Crist, canche l emperadour todesch Konrad II ti scinca al vescul de [[Persenon]] la [[val dl En]] (''Inntal'') y dl [[Isarch]] con laprò bonamenter ence la val da Fodom. [[File:La storia de Fedom Radio Ladin Gherdeina.ogg|miniatura|left|alt=Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin|Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin]] Samben à l vescul de Persenon mané ta Fodom y ta Col colonisadours da la val Isarch y da Puster per runcé plu che ala jiva chest piz y chesta jent se à mescedé con la popolazion che vivova bele chilò. Bele tl undejeisem secul ti ova l vescul scinché valch mesc a la claustra (convent) de Neustift (ti prums documenc pòn lieje i inoms Pouchberg, Puchperc, Wersil per la zona de Col, plu tert Puechenstein y Livinal o Livinallongo). La val vegniva spo tost deda ju en feud a signours che scodiva les coutes y les diejimes. Ai fajova da giudesc tl inom dl vescul. Al se trata dles families di Schöneck, di Avoscans, di Stuck y di signours da [[Olaneres|Villanders]]. Ma coche ai ciapova tres plu podei à l vescul dezidù de i mudé fora tres i capitans (dal 1426 inant). Chisc é restés tl ciastel d’Andrac enfin a la secolarisazion dl prinzipat vescovil tl 1803. L zenter dla aministrazion é, per chest trat de temp, dagnora sté l ciastel. Chest, someiel, é vegnù venù a la Curia vescovila da Hartwig de Puochenstein bele entourn al 1200. Ti secui vegnus do à l vescul tres deplù perdù sie podei ti confronc dl grof dl Tirol. Sie prinzipat depenova enscí diretamenter dal Imper todesch y formalmenter ne fajòvel nia pert dl [[Tirol]]. Ma defat ével dassen lié, o an podessa dì confederé, con el: tl ciamp dla defendura teritoriala per ejempl o dles coutes. L vescul tolova ence pert a la dieta dl Tirol a [[Dispruch]] (Tiroler Landtag). Al ruva l 1400: Tl 1454, 1457, 1458 y dl 1460 él sté te chest piz l cardinal y filosof Nikolaus da Kues (Cusanus), enlaouta vescul de Persenon, che se ova asconù tl ciastel, do che al s'en fova sciampé dant al grof dl Tirol Sigismund. Y sun l ciastel àl scrit o fenì n valgunes de sies operes. Dl 1451 él ence l prum statut scrit (per todesch) dla val da Fodom con laite leges y regolamenc. [[File:Colle Santa Lucia.jpg|thumb|[[Col (comun)|Col]]]] La popolazion à abù te duc chisc agn na vita stentousa: ciaresties, l dieje a si patrons (l vescul), debic, malores de vigni sort, la gran mueria. Ma ala é empò steda bona de jì inant, a laoré i ciamps, a tegnì la ciaussa (bestiam), a fé vita de comunité. Na tesa enteressanta é chela proponuda dal studious [[Lois Craffonara]] y che reverda ciamò l Medieve: aladò de el vivòvel tla pert auta de Fodom ciamò tl Medieve na mendranza celtica: Craffonara dij che l inom Artesena, ciapé te n vedl document, é l vedl inom dla mont de Chierz. Artesena é spo vegnù tradut te mons Urser (mont da la lours): defat ence Artesena à l medem significat (artos=celtich= la lours). Chesta traduzion é gnuda fata da na popolazion che fova bona da descore celtich y che conesciova ence l significat de Artesena. Craffonara á ciapé na autra parola celtica ta Fodom: Rin Cocen, che fossa l Ruf de Ruacei. "Rin" é la paròla celtica per ruf; cocen l é la vedla parola ladina (adoreda ciamò ti prums agn dl 1900 ta Fodom) per l colour "ros". Tl 1603 adum con [[Fascia]] y [[Mareo]] formeia Fodom l gran decanat de „Cis et ultra montes" enfin al ann 1788. Dal 1824 inant é Fodom n decanat a pert con laprò la curazia de Calfosch y la espositura de Corvara. I ruvon al 1797, l ann de Caterina Lanz, l’eroina/sauderina de Spinges, nasciuda a Al Plan y morta ta Fodom. Ala à paré ju dal mur de cortina de Spinges i nemisc franzeisc. Entourn ela él nasciù duta na liejenda. Do agn a Spinges y Persenon éla juda cuega dl preve a Col, spo ta Andrac olàche ala é morta tl 1854. Tl 1803 él sté la secolarisazion dl prinzipat vescovil de Persenon, da chesta data fej la val da Fodom definitivamenter pert dl [[Tirol]]. Tl 1809 él spo sté la insurezion dl Tirol sot a [[Andreas Hofer]] contra i franzeisc y i bavareisc. Ai 2 de november 1809, enscì nes conta Pietro Favai y Johann Alton, é 13 fodoms stés bogn de fermé a Plan de Sala, sun col de batalia, 1100 saudés franzeisc per na mes’ora. Do l 1815, temp de restaurazi on, él belavisa endò ruvé la pesc. Fodom tl 1800 é dagnora sté al de fora di gran avenimenc: giudesc (vicar) de terza classa (Landgericht III. Klasse) dal 1817 al 1849 pro l Certl de [[Bornech]], encandenò, dal 1868 enfin a la pruma vera adum con Ampez formòvel l Capitanat (Bezirkshauptmannschaft) dut ladin. Tl 1848, 1859 y 1866, entant les veres de independenza dl’Italia, à tout pert i fodoms a la defendura dl Tirol y dla Austria. Spo él vegnù la pruma vera, dret conesciuda da la popolazion ajache i on trueps libri che descor de chest burt temp: al basta demé recordé i laours de Luciana Palla. Cinch agn do la fin dla pruma vera, tl 1923, é la val da Fodom vegnuda destacheda da Bulsan o miec da Trent y lieda a la nueva provinzia de Belun. Al é ruvé l temp fosch dl fascism, dl nazionalsozialism y dles opzions che à lascé sies pedies ence ta Fodom. Do la seconda vera à l comun y la popolazion da Fodom damané de vegnì endò tacheda pro al Sudtirol. Sibe l’Austria che la SVP (Südtiroler Volkspartei, nasciuda tl 1945) ova cialé de tré ite tles tratatives empruma per l’autodeterminazion, spo per l’autonomia ence i trei comuns de Souramont, ma Degasperi, l minister talian, se à dassen paré decontra. Fodom, [[Col (comun)|Col]] y Ampez tl 1946 damanova endò de jì con Bulsan, tl 1947, foradenia, con Trent, ma ai é empò restés pro Belun contra la volonté dla popolazion. Tentatifs de ruvé endò pro Bulsan é vegnus fac tl 1973 con na delibera dl Comun da Fodom y tres n prereferendum ti agn '90. [[File:Arabba 2002-09-26 08.05.18.jpg|thumb]] Y per scluje ju con l 1964 é passé Fodom y [[Col (comun)|Col]] da la diozesa de Persenon - olache ai audiva bele da plu de 900 agn - sot a chela de Belun y al se à cherpé l ultim fil che liova adum dutes les vals ladines. L fedom vën rujenà ti chemuns de: *''[[Fodom]]'' cun Reba *''[[Col (comun)|Col]]'' [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=120|left|100px|yhumb]] <i><small> '''Coche se fesc ta Fodom a governé la fëmena.''' Mio compere M..... de F ..... se l ava pa studiada bela, vedeiso, a governé la fëmena. "A chëste maladëte, se mossa dagnëra dé rejon per la venjer". Un dì sente un remou e un braglament te sua stua, che me pense, che mosse jì a vedei, cie malan che l é. E come che in affari sceri non se dëssa mei jì zenza destimoni, ciame ancora l G.... e l M.... e jon a vedei. Se gioura l usc de stua: Eu, cie spetacol! berba M.... sot taula ite sun doi cater e la fëmena de fora coi ogli de fora come n sgnech co la garnea per aria! "Oe, oe," dighe mi, "se mossa fè la pesc, ne someia nia chëste comedie." "Nia, nia", disc mio compere M ...., e ven da brao sot a taula fora: "Cojì se mossa fè a governé chëste maladëte." :::::::[[Jan Batista Alton]] </i></small> == Cumenanza == === Svilup demografich === La populazion de Fodom ie jita scialdi zeruch do la anescion ala Talia, tuman da 2044 tl 1921 a 1384 tl 2011. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:455 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:2500 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:2044 bar:1931 from: 0 till:2036 bar:1936 from: 0 till:2022 bar:1951 from: 0 till:1863 bar:1961 from: 0 till:1880 bar:1971 from: 0 till:1718 bar:1981 from: 0 till:1576 bar:1991 from: 0 till:1440 bar:2001 from: 0 till:1417 bar:2011 from: 0 till:1384 PlotData= bar:1921 at:2044 fontsize:S text: 2044 shift:(-8,5) bar:1931 at:2036 fontsize:S text: 2036 shift:(-8,5) bar:1936 at:2022 fontsize:S text: 2022 shift:(-8,5) bar:1951 at:1863 fontsize:S text: 1863 shift:(-8,5) bar:1961 at:1880 fontsize:S text: 1880 shift:(-8,5) bar:1971 at:1718 fontsize:S text: 1718 shift:(-8,5) bar:1981 at:1576 fontsize:S text: 1576 shift:(-8,5) bar:1991 at:1440 fontsize:S text: 1440 shift:(-8,5) bar:2001 at:1417 fontsize:S text: 1417 shift:(-8,5) bar:2011 at:1384 fontsize:S text: 1384 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> === Frazions === [[File:Arraba_-_Itálie_-_panoramio.jpg|thumb|[[Rèba]]]] [[File:Ciastel.jpg|thumb|[[Ciastèl (Fodom)|Ciastèl]]]] [[File:Castello_di_Andraz1.jpg|thumb|[[Ciastel d'Andrac]]]] L chemun de Fedom ie spartì su te 17 ''vicinie''<ref>[http://incomune.interno.it/statuti/statuti/livinallongo_del_col_di_lana.pdf Statuto comunale di Livinallongo.]</ref>: * Andrać'' - 84 ab., 1.414 m s.l.m. * [[Rèba]]'' - 275 ab. 1.601 m; nota località sciistica e sede di un centro meteorologico dell'Arpav * [[Ciastèl (Fodom)|Ciastèl]] - 9 ab., 1.747 m; ulache ie l [[Ciastel d'Andrac]] * Chierz - 51 ab., 1.651 m * Contrin - 18 ab., 1.697 m * La Court - 33 ab., 1.601 m * Davedin - 7 ab., 1.550 m * Larcionèi - 20 ab., 1.577 m * Ornela - 67 ab., 1.485 m * Pala-Daghè - 17 ab., 1.676 e 1.723 m * [[La Plié da Fodom]] - 245 ab., 1.475 m; zënter prinzipel y sënta comunela * Salejei - 133 ab., 1.400 m * Souraruać * Valacia * Vèrda - 38 ab., 1.689 m * Visiné de Là * Visiné de Qua ==== Autri luesc te Fedom ==== [[File:Pordoi_Pass_-_Canazei,_Trento,_Italy_-_August_12,_2013_03.jpg|thumb|[[Jouf de Pordou]]]] * Fèver - 47 ab., 1.488 m s.l.m. * Brenta - 32 ab., 1.468 m * Cernadou - 17 ab., 1.512 m * Cól de Ornela - 13 ab., 1.500 m * Colàć * Liviné - 43 ab., 1.485 m * Palua * [[Jouf de Pordou]] - 5 ab., 2.239 m * Pecei - 17 ab., 1.403 m * Plan de Salejei - 13 ab., 1.193 m * Plan de Fauzare - 1 ab., 1.935 m * Renać - 55 ab., 1.450 m * Ruać - 12 ab., 1.342 m * Roncat - 3 ab., 1.425 m * Sief - 9 ab., 1.725 m * Sotinglacia - 4 ab., 1.446 m * Sotil == Plates cunliedes == *[[Ladin fodom]] *[[Storia dla leteratura ladina - Fodom]] ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=549|thumb|100px|left]] <small> <b>La Plié de Fodom </b>6 1843 <i>la Plìe </i>(PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428) <br> gad. La Pli de Fodom grd. La Plief da Fedom bra. Pief da Fedom fod. La Plié, La Plie †, La Plié da Fodom col. La Piof, Piof amp. Pieve de Fodom LD La Plié de Fodom<br> <b>topon. </b><br> <i><b>capoluogo del comune di livinallongo </b></i>(gad. DLS 2002, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pieve di Livinallongo Ⓓ Buchenstein ◇ <i><b>a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! </b>Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! </i>PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.). </small> == Galaria dales fotografies== <gallery> Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg7 360 × 4 912; 18,4 MB Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg7 360 × 4 912; 17,32 MB Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg7 360 × 4 912; 27,56 MB Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg|Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg4.108 × 4.413; 98 KB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (10).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (10).jpg2.560 × 1.920; 2,12 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (2).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (2).jpg2.592 × 1.944; 793 KB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (3).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (3).jpg2.592 × 1.944; 1,26 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (4).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (4).jpg2.592 × 1.944; 1,28 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (5).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (5).jpg2.592 × 1.944; 1,28 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (6).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (6).jpg2.592 × 1.944; 1,27 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (7).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (7).jpg2.560 × 1.920; 2,2 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (8).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (8).jpg2.560 × 1.920; 2,14 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (9).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (9).jpg2.560 × 1.920; 2,22 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio.jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio.jpg2.581 × 954; 1,53 MB After The Storm (105813087).jpeg|After The Storm (105813087).jpeg2.048 × 1.016; 390 KB At night, Arabba - panoramio.jpg|At night, Arabba - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 1,99 MB CANALE JOEL - panoramio.jpg|CANALE JOEL - panoramio.jpg2.304 × 1.728; 1,06 MB Dolomite road - panoramio.jpg|Dolomite road - panoramio.jpg3.853 × 2.273; 2,27 MB Freeryde Jump - panoramio.jpg|Freeryde Jump - panoramio.jpg2.608 × 1.952; 2,18 MB Livinallongo del Col di Lana 001.jpg|Livinallongo del Col di Lana 001.jpg2.000 × 725; 450 KB Livinallongo del Col di Lana 002.jpg|Livinallongo del Col di Lana 002.jpg2.000 × 950; 742 KB Livinallongo del Col di Lana.jpg|Livinallongo del Col di Lana.jpg2.400 × 1.068; 503 KB M 131 12 col de Lana.jpg|M 131 12 col de Lana.jpg2.537 × 3.465; 1,46 MB Marmolada - panoramio (3).jpg|Marmolada - panoramio (3).jpg2.048 × 1.536; 1,2 MB Marmolada - panoramio (4).jpg|Marmolada - panoramio (4).jpg9.038 × 2.490; 8,17 MB Marmolada - panoramio (5).jpg|Marmolada - panoramio (5).jpg5.693 × 2.279; 6,18 MB Marmolada - panoramio.jpg|Marmolada - panoramio.jpg1.936 × 1.296; 1,14 MB Marmolada 1 - panoramio.jpg|Marmolada 1 - panoramio.jpg1.936 × 1.296; 1,8 MB Marmolata - panoramio.jpg|Marmolata - panoramio.jpg1.469 × 1.102; 1.004 KB Pass Podoi - panoramio.jpg|Pass Podoi - panoramio.jpg4.597 × 2.584; 3,59 MB Passo Campolongo - panoramio (1).jpg|Passo Campolongo - panoramio (1).jpg3.000 × 1.877; 591 KB Passo Campolongo - panoramio.jpg|Passo Campolongo - panoramio.jpg3.000 × 1.876; 564 KB Passo Campolongo - View to Sella Ronda - panoramio.jpg|Passo Campolongo - View to Sella Ronda - panoramio.jpg3.000 × 1.877; 746 KB Passo di Valparola, 2192 metres-View from Alta Badia - panoramio.jpg|Passo di Valparola, 2192 metres-View from Alta Badia - panoramio.jpg1.280 × 960; 149 KB Passo di Valparola,2192 m-View from Alta Badia - panoramio.jpg|Passo di Valparola,2192 m-View from Alta Badia - panoramio.jpg1.280 × 960; 170 KB Passo Pordoi - panoramio (1).jpg|Passo Pordoi - panoramio (1).jpg1.469 × 1.102; 891 KB Passo Pordoi - panoramio (2).jpg|Passo Pordoi - panoramio (2).jpg1.469 × 1.102; 887 KB Passo pordoi.jpg|Passo pordoi.jpg2.560 × 1.544; 511 KB Passo Valparola (2180 m) - panoramio.jpg|Passo Valparola (2180 m) - panoramio.jpg3.000 × 1.802; 771 KB Pian di Salesei SM 01.jpg|Pian di Salesei SM 01.jpg1.200 × 803; 214 KB Pian di Salesei SM 02.jpg|Pian di Salesei SM 02.jpg803 × 1.200; 183 KB Pian di Salesei SM 03.jpg|Pian di Salesei SM 03.jpg1.200 × 803; 187 KB Pian di Salesei SM 04.jpg|Pian di Salesei SM 04.jpg1.200 × 803; 83 KB Pian di Salesei SM 05.jpg|Pian di Salesei SM 05.jpg1.200 × 803; 172 KB Pian TrevisanCian Trujan.JPG|Pian TrevisanCian Trujan.JPG1.024 × 1.536; 1,73 MB Residence Campolongo - panoramio.jpg|Residence Campolongo - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 3,4 MB Rifugio Val parola - panoramio.jpg|Rifugio Val parola - panoramio.jpg2.592 × 1.944; 789 KB SacrarioPianSalesei.jpg|SacrarioPianSalesei.jpg1.200 × 1.800; 683 KB Torre Esperia - panoramio.jpg|Torre Esperia - panoramio.jpg2.000 × 2.667; 2,58 MB Unknown gentiana 1.jpg|Unknown gentiana 1.jpg3.120 × 4.160; 2,93 MB Unknown gentiana.jpg|Unknown gentiana.jpg3.120 × 4.160; 2,83 MB Val de Fodom - Sella.jpg|Val de Fodom - Sella.jpg13.404 × 3.594; 34,59 MB View from Alleghe - Civeta - panoramio.jpg|View from Alleghe - Civeta - panoramio.jpg3.000 × 1.877; 466 KB View from Arabba - panoramio.jpg|View from Arabba - panoramio.jpg4.000 × 3.000; 5,26 MB </gallery> {{chemuns Ladinia}} t8bmkv5figzhorfw0dsa9f49ihcvfio 251169 251168 2026-05-22T13:24:31Z Asenoner 208 /* Cumenanza */ 251169 wikitext text/x-wiki {{Fodom}}{{Infobox comun talian |Inom luech = <big>Fodom</big><br />Livinallongo del Col di Lana ([[lingaz talian|it]])''<br />''Buchenstein ([[lingaz tudësch|de]]) |Blason = |Comun = Fodom |Region = {{IT-VEN}} |Provinzia = {{IT-BL}} |Frazions = Andrać, [[Rèba]], Ciastèl, Chierz, Contrin, La Court, Davedin, Larcionèi, Ornela, Pala-Daghè, [[La Plié da Fodóm]], Salejei, Souraruać, Valacia, Vèrda, Visiné de Là, Visiné de Qua |Foto = Pieve_di_Livinallongo,_Decanato_Church.jpg |Descrizion foto = [[La Plié da Fodóm]] |Ombolt = Leandro Grones |Onn ombolt = 2019 -2. mandat |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Veneto |label = Fodom |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 57 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} |}}'''Fodom''' ([[ladin fodom|fodom]], [[ladin badiot|badiot]] y [[ladin anpezan|anpezan]]: ''Fodom'', [[ladin gherdëina|gherdëina]] y [[ladin fascian|fascian]]: ''Fedom''; [[lingaz talian|talian]]: ''Livinallongo del Col di Lana'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Buchenstein'') é n [[comun]] de la [[Ladinia]] te la [[provinzia de Belum]] te la [[Talia]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova l comun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². ==Storia== Fusties de vita umana encònten ta Fodom da la [[eté dla pera]], dla [[preistoria]], dl [[mesolitich]], canche i prums ciaciadours passova soura i [[jouf]]s fora per jì da na [[valeda|val]] a l'autra: al é sté ciapé reperc sun [[Ju de Pordoi|Pordou]], sun [[Ju de Ciaulonch|Ciaulonch]], [[Ju de Falzares|Fauzares]], [[Ju de Valparola|Valparola]] ez. O an pò ence tré ca l temp retich (l prum milené dant Crist), ciamò puech conesciù per cie che reverda Fodom. Al basta recordé la stela che é vegnuda ciateda dl 1866 sun [[Mont de Poure]] con na iscrizion tl alfabet nord-etrusch lassoura. Encuei pòn la vedei tl museum zivich de [[Bulsan]]. I Romans ne à nia lascé truepes fusties te nostes vals, tout fora l [[lingaz ladin]] y la parzelisazion dl teritore te [[Ampez]] y a [[San Martin de Tor]]. [[File:Arabba.jpg|thumb|250px|Reba]] L prum medieje che à da cie fé con Fodom, ence sce la val ne vegn nia menzioneda, é l 1027 do Crist, canche l emperadour todesch Konrad II ti scinca al vescul de [[Persenon]] la [[val dl En]] (''Inntal'') y dl [[Isarch]] con laprò bonamenter ence la val da Fodom. [[File:La storia de Fedom Radio Ladin Gherdeina.ogg|miniatura|left|alt=Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin|Storia de Fodom te na trasmiscion dl Radio Ladin]] Samben à l vescul de Persenon mané ta Fodom y ta Col colonisadours da la val Isarch y da Puster per runcé plu che ala jiva chest piz y chesta jent se à mescedé con la popolazion che vivova bele chilò. Bele tl undejeisem secul ti ova l vescul scinché valch mesc a la claustra (convent) de Neustift (ti prums documenc pòn lieje i inoms Pouchberg, Puchperc, Wersil per la zona de Col, plu tert Puechenstein y Livinal o Livinallongo). La val vegniva spo tost deda ju en feud a signours che scodiva les coutes y les diejimes. Ai fajova da giudesc tl inom dl vescul. Al se trata dles families di Schöneck, di Avoscans, di Stuck y di signours da [[Olaneres|Villanders]]. Ma coche ai ciapova tres plu podei à l vescul dezidù de i mudé fora tres i capitans (dal 1426 inant). Chisc é restés tl ciastel d’Andrac enfin a la secolarisazion dl prinzipat vescovil tl 1803. L zenter dla aministrazion é, per chest trat de temp, dagnora sté l ciastel. Chest, someiel, é vegnù venù a la Curia vescovila da Hartwig de Puochenstein bele entourn al 1200. Ti secui vegnus do à l vescul tres deplù perdù sie podei ti confronc dl grof dl Tirol. Sie prinzipat depenova enscí diretamenter dal Imper todesch y formalmenter ne fajòvel nia pert dl [[Tirol]]. Ma defat ével dassen lié, o an podessa dì confederé, con el: tl ciamp dla defendura teritoriala per ejempl o dles coutes. L vescul tolova ence pert a la dieta dl Tirol a [[Dispruch]] (Tiroler Landtag). Al ruva l 1400: Tl 1454, 1457, 1458 y dl 1460 él sté te chest piz l cardinal y filosof Nikolaus da Kues (Cusanus), enlaouta vescul de Persenon, che se ova asconù tl ciastel, do che al s'en fova sciampé dant al grof dl Tirol Sigismund. Y sun l ciastel àl scrit o fenì n valgunes de sies operes. Dl 1451 él ence l prum statut scrit (per todesch) dla val da Fodom con laite leges y regolamenc. [[File:Colle Santa Lucia.jpg|thumb|[[Col (comun)|Col]]]] La popolazion à abù te duc chisc agn na vita stentousa: ciaresties, l dieje a si patrons (l vescul), debic, malores de vigni sort, la gran mueria. Ma ala é empò steda bona de jì inant, a laoré i ciamps, a tegnì la ciaussa (bestiam), a fé vita de comunité. Na tesa enteressanta é chela proponuda dal studious [[Lois Craffonara]] y che reverda ciamò l Medieve: aladò de el vivòvel tla pert auta de Fodom ciamò tl Medieve na mendranza celtica: Craffonara dij che l inom Artesena, ciapé te n vedl document, é l vedl inom dla mont de Chierz. Artesena é spo vegnù tradut te mons Urser (mont da la lours): defat ence Artesena à l medem significat (artos=celtich= la lours). Chesta traduzion é gnuda fata da na popolazion che fova bona da descore celtich y che conesciova ence l significat de Artesena. Craffonara á ciapé na autra parola celtica ta Fodom: Rin Cocen, che fossa l Ruf de Ruacei. "Rin" é la paròla celtica per ruf; cocen l é la vedla parola ladina (adoreda ciamò ti prums agn dl 1900 ta Fodom) per l colour "ros". Tl 1603 adum con [[Fascia]] y [[Mareo]] formeia Fodom l gran decanat de „Cis et ultra montes" enfin al ann 1788. Dal 1824 inant é Fodom n decanat a pert con laprò la curazia de Calfosch y la espositura de Corvara. I ruvon al 1797, l ann de Caterina Lanz, l’eroina/sauderina de Spinges, nasciuda a Al Plan y morta ta Fodom. Ala à paré ju dal mur de cortina de Spinges i nemisc franzeisc. Entourn ela él nasciù duta na liejenda. Do agn a Spinges y Persenon éla juda cuega dl preve a Col, spo ta Andrac olàche ala é morta tl 1854. Tl 1803 él sté la secolarisazion dl prinzipat vescovil de Persenon, da chesta data fej la val da Fodom definitivamenter pert dl [[Tirol]]. Tl 1809 él spo sté la insurezion dl Tirol sot a [[Andreas Hofer]] contra i franzeisc y i bavareisc. Ai 2 de november 1809, enscì nes conta Pietro Favai y Johann Alton, é 13 fodoms stés bogn de fermé a Plan de Sala, sun col de batalia, 1100 saudés franzeisc per na mes’ora. Do l 1815, temp de restaurazi on, él belavisa endò ruvé la pesc. Fodom tl 1800 é dagnora sté al de fora di gran avenimenc: giudesc (vicar) de terza classa (Landgericht III. Klasse) dal 1817 al 1849 pro l Certl de [[Bornech]], encandenò, dal 1868 enfin a la pruma vera adum con Ampez formòvel l Capitanat (Bezirkshauptmannschaft) dut ladin. Tl 1848, 1859 y 1866, entant les veres de independenza dl’Italia, à tout pert i fodoms a la defendura dl Tirol y dla Austria. Spo él vegnù la pruma vera, dret conesciuda da la popolazion ajache i on trueps libri che descor de chest burt temp: al basta demé recordé i laours de Luciana Palla. Cinch agn do la fin dla pruma vera, tl 1923, é la val da Fodom vegnuda destacheda da Bulsan o miec da Trent y lieda a la nueva provinzia de Belun. Al é ruvé l temp fosch dl fascism, dl nazionalsozialism y dles opzions che à lascé sies pedies ence ta Fodom. Do la seconda vera à l comun y la popolazion da Fodom damané de vegnì endò tacheda pro al Sudtirol. Sibe l’Austria che la SVP (Südtiroler Volkspartei, nasciuda tl 1945) ova cialé de tré ite tles tratatives empruma per l’autodeterminazion, spo per l’autonomia ence i trei comuns de Souramont, ma Degasperi, l minister talian, se à dassen paré decontra. Fodom, [[Col (comun)|Col]] y Ampez tl 1946 damanova endò de jì con Bulsan, tl 1947, foradenia, con Trent, ma ai é empò restés pro Belun contra la volonté dla popolazion. Tentatifs de ruvé endò pro Bulsan é vegnus fac tl 1973 con na delibera dl Comun da Fodom y tres n prereferendum ti agn '90. [[File:Arabba 2002-09-26 08.05.18.jpg|thumb]] Y per scluje ju con l 1964 é passé Fodom y [[Col (comun)|Col]] da la diozesa de Persenon - olache ai audiva bele da plu de 900 agn - sot a chela de Belun y al se à cherpé l ultim fil che liova adum dutes les vals ladines. L fedom vën rujenà ti chemuns de: *''[[Fodom]]'' cun Reba *''[[Col (comun)|Col]]'' [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=120|left|100px|yhumb]] <i><small> '''Coche se fesc ta Fodom a governé la fëmena.''' Mio compere M..... de F ..... se l ava pa studiada bela, vedeiso, a governé la fëmena. "A chëste maladëte, se mossa dagnëra dé rejon per la venjer". Un dì sente un remou e un braglament te sua stua, che me pense, che mosse jì a vedei, cie malan che l é. E come che in affari sceri non se dëssa mei jì zenza destimoni, ciame ancora l G.... e l M.... e jon a vedei. Se gioura l usc de stua: Eu, cie spetacol! berba M.... sot taula ite sun doi cater e la fëmena de fora coi ogli de fora come n sgnech co la garnea per aria! "Oe, oe," dighe mi, "se mossa fè la pesc, ne someia nia chëste comedie." "Nia, nia", disc mio compere M ...., e ven da brao sot a taula fora: "Cojì se mossa fè a governé chëste maladëte." :::::::[[Jan Batista Alton]] </i></small> == Cumenanza == === Svilup demografich === La populazion de Fodom ie jita scialdi zeruch do la anescion ala Talia, tuman da 2044 tl 1921 a 1384 tl 2011. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:455 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:2500 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:2044 bar:1931 from: 0 till:2036 bar:1936 from: 0 till:2022 bar:1951 from: 0 till:1863 bar:1961 from: 0 till:1880 bar:1971 from: 0 till:1718 bar:1981 from: 0 till:1576 bar:1991 from: 0 till:1440 bar:2001 from: 0 till:1417 bar:2011 from: 0 till:1384 bar:2021 from: 0 till:1263 PlotData= bar:1921 at:2044 fontsize:S text: 2044 shift:(-8,5) bar:1931 at:2036 fontsize:S text: 2036 shift:(-8,5) bar:1936 at:2022 fontsize:S text: 2022 shift:(-8,5) bar:1951 at:1863 fontsize:S text: 1863 shift:(-8,5) bar:1961 at:1880 fontsize:S text: 1880 shift:(-8,5) bar:1971 at:1718 fontsize:S text: 1718 shift:(-8,5) bar:1981 at:1576 fontsize:S text: 1576 shift:(-8,5) bar:1991 at:1440 fontsize:S text: 1440 shift:(-8,5) bar:2001 at:1417 fontsize:S text: 1417 shift:(-8,5) bar:2011 at:1384 fontsize:S text: 1384 shift:(-8,5) bar:2021 at:1263 fontsize:S text: 1263 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> === Frazions === [[File:Arraba_-_Itálie_-_panoramio.jpg|thumb|[[Rèba]]]] [[File:Ciastel.jpg|thumb|[[Ciastèl (Fodom)|Ciastèl]]]] [[File:Castello_di_Andraz1.jpg|thumb|[[Ciastel d'Andrac]]]] L chemun de Fedom ie spartì su te 17 ''vicinie''<ref>[http://incomune.interno.it/statuti/statuti/livinallongo_del_col_di_lana.pdf Statuto comunale di Livinallongo.]</ref>: * Andrać'' - 84 ab., 1.414 m s.l.m. * [[Rèba]]'' - 275 ab. 1.601 m; nota località sciistica e sede di un centro meteorologico dell'Arpav * [[Ciastèl (Fodom)|Ciastèl]] - 9 ab., 1.747 m; ulache ie l [[Ciastel d'Andrac]] * Chierz - 51 ab., 1.651 m * Contrin - 18 ab., 1.697 m * La Court - 33 ab., 1.601 m * Davedin - 7 ab., 1.550 m * Larcionèi - 20 ab., 1.577 m * Ornela - 67 ab., 1.485 m * Pala-Daghè - 17 ab., 1.676 e 1.723 m * [[La Plié da Fodom]] - 245 ab., 1.475 m; zënter prinzipel y sënta comunela * Salejei - 133 ab., 1.400 m * Souraruać * Valacia * Vèrda - 38 ab., 1.689 m * Visiné de Là * Visiné de Qua ==== Autri luesc te Fedom ==== [[File:Pordoi_Pass_-_Canazei,_Trento,_Italy_-_August_12,_2013_03.jpg|thumb|[[Jouf de Pordou]]]] * Fèver - 47 ab., 1.488 m s.l.m. * Brenta - 32 ab., 1.468 m * Cernadou - 17 ab., 1.512 m * Cól de Ornela - 13 ab., 1.500 m * Colàć * Liviné - 43 ab., 1.485 m * Palua * [[Jouf de Pordou]] - 5 ab., 2.239 m * Pecei - 17 ab., 1.403 m * Plan de Salejei - 13 ab., 1.193 m * Plan de Fauzare - 1 ab., 1.935 m * Renać - 55 ab., 1.450 m * Ruać - 12 ab., 1.342 m * Roncat - 3 ab., 1.425 m * Sief - 9 ab., 1.725 m * Sotinglacia - 4 ab., 1.446 m * Sotil == Plates cunliedes == *[[Ladin fodom]] *[[Storia dla leteratura ladina - Fodom]] ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=549|thumb|100px|left]] <small> <b>La Plié de Fodom </b>6 1843 <i>la Plìe </i>(PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428) <br> gad. La Pli de Fodom grd. La Plief da Fedom bra. Pief da Fedom fod. La Plié, La Plie †, La Plié da Fodom col. La Piof, Piof amp. Pieve de Fodom LD La Plié de Fodom<br> <b>topon. </b><br> <i><b>capoluogo del comune di livinallongo </b></i>(gad. DLS 2002, grd. F 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Pieve di Livinallongo Ⓓ Buchenstein ◇ <i><b>a) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! </b>Cal orghen cò che l’sonerom / Te glieṡia dalla Plìe! </i>PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.). </small> == Galaria dales fotografies== <gallery> Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo 2.jpg7 360 × 4 912; 18,4 MB Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo top station.jpg7 360 × 4 912; 17,32 MB Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg|Funifor Arabba Porta Vescovo.jpg7 360 × 4 912; 27,56 MB Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg|Map of comune of Livinallongo del Col di Lana (province of Belluno, region Veneto, Italy).svg4.108 × 4.413; 98 KB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (10).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (10).jpg2.560 × 1.920; 2,12 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (2).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (2).jpg2.592 × 1.944; 793 KB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (3).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (3).jpg2.592 × 1.944; 1,26 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (4).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (4).jpg2.592 × 1.944; 1,28 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (5).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (5).jpg2.592 × 1.944; 1,28 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (6).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (6).jpg2.592 × 1.944; 1,27 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (7).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (7).jpg2.560 × 1.920; 2,2 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (8).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (8).jpg2.560 × 1.920; 2,14 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (9).jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio (9).jpg2.560 × 1.920; 2,22 MB 32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio.jpg|32020 Livinallongo del Col di Lana, Province of Belluno, Italy - panoramio.jpg2.581 × 954; 1,53 MB After The Storm (105813087).jpeg|After The Storm (105813087).jpeg2.048 × 1.016; 390 KB At night, Arabba - panoramio.jpg|At night, Arabba - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 1,99 MB CANALE JOEL - panoramio.jpg|CANALE JOEL - panoramio.jpg2.304 × 1.728; 1,06 MB Dolomite road - panoramio.jpg|Dolomite road - panoramio.jpg3.853 × 2.273; 2,27 MB Freeryde Jump - panoramio.jpg|Freeryde Jump - panoramio.jpg2.608 × 1.952; 2,18 MB Livinallongo del Col di Lana 001.jpg|Livinallongo del Col di Lana 001.jpg2.000 × 725; 450 KB Livinallongo del Col di Lana 002.jpg|Livinallongo del Col di Lana 002.jpg2.000 × 950; 742 KB Livinallongo del Col di Lana.jpg|Livinallongo del Col di Lana.jpg2.400 × 1.068; 503 KB M 131 12 col de Lana.jpg|M 131 12 col de Lana.jpg2.537 × 3.465; 1,46 MB Marmolada - panoramio (3).jpg|Marmolada - panoramio (3).jpg2.048 × 1.536; 1,2 MB Marmolada - panoramio (4).jpg|Marmolada - panoramio (4).jpg9.038 × 2.490; 8,17 MB Marmolada - panoramio (5).jpg|Marmolada - panoramio (5).jpg5.693 × 2.279; 6,18 MB Marmolada - panoramio.jpg|Marmolada - panoramio.jpg1.936 × 1.296; 1,14 MB Marmolada 1 - panoramio.jpg|Marmolada 1 - panoramio.jpg1.936 × 1.296; 1,8 MB Marmolata - panoramio.jpg|Marmolata - panoramio.jpg1.469 × 1.102; 1.004 KB Pass Podoi - panoramio.jpg|Pass Podoi - panoramio.jpg4.597 × 2.584; 3,59 MB Passo Campolongo - panoramio (1).jpg|Passo Campolongo - panoramio (1).jpg3.000 × 1.877; 591 KB Passo Campolongo - panoramio.jpg|Passo Campolongo - panoramio.jpg3.000 × 1.876; 564 KB Passo Campolongo - View to Sella Ronda - panoramio.jpg|Passo Campolongo - View to Sella Ronda - panoramio.jpg3.000 × 1.877; 746 KB Passo di Valparola, 2192 metres-View from Alta Badia - panoramio.jpg|Passo di Valparola, 2192 metres-View from Alta Badia - panoramio.jpg1.280 × 960; 149 KB Passo di Valparola,2192 m-View from Alta Badia - panoramio.jpg|Passo di Valparola,2192 m-View from Alta Badia - panoramio.jpg1.280 × 960; 170 KB Passo Pordoi - panoramio (1).jpg|Passo Pordoi - panoramio (1).jpg1.469 × 1.102; 891 KB Passo Pordoi - panoramio (2).jpg|Passo Pordoi - panoramio (2).jpg1.469 × 1.102; 887 KB Passo pordoi.jpg|Passo pordoi.jpg2.560 × 1.544; 511 KB Passo Valparola (2180 m) - panoramio.jpg|Passo Valparola (2180 m) - panoramio.jpg3.000 × 1.802; 771 KB Pian di Salesei SM 01.jpg|Pian di Salesei SM 01.jpg1.200 × 803; 214 KB Pian di Salesei SM 02.jpg|Pian di Salesei SM 02.jpg803 × 1.200; 183 KB Pian di Salesei SM 03.jpg|Pian di Salesei SM 03.jpg1.200 × 803; 187 KB Pian di Salesei SM 04.jpg|Pian di Salesei SM 04.jpg1.200 × 803; 83 KB Pian di Salesei SM 05.jpg|Pian di Salesei SM 05.jpg1.200 × 803; 172 KB Pian TrevisanCian Trujan.JPG|Pian TrevisanCian Trujan.JPG1.024 × 1.536; 1,73 MB Residence Campolongo - panoramio.jpg|Residence Campolongo - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 3,4 MB Rifugio Val parola - panoramio.jpg|Rifugio Val parola - panoramio.jpg2.592 × 1.944; 789 KB SacrarioPianSalesei.jpg|SacrarioPianSalesei.jpg1.200 × 1.800; 683 KB Torre Esperia - panoramio.jpg|Torre Esperia - panoramio.jpg2.000 × 2.667; 2,58 MB Unknown gentiana 1.jpg|Unknown gentiana 1.jpg3.120 × 4.160; 2,93 MB Unknown gentiana.jpg|Unknown gentiana.jpg3.120 × 4.160; 2,83 MB Val de Fodom - Sella.jpg|Val de Fodom - Sella.jpg13.404 × 3.594; 34,59 MB View from Alleghe - Civeta - panoramio.jpg|View from Alleghe - Civeta - panoramio.jpg3.000 × 1.877; 466 KB View from Arabba - panoramio.jpg|View from Arabba - panoramio.jpg4.000 × 3.000; 5,26 MB </gallery> {{chemuns Ladinia}} lfyyq1rr6nyou25bbi6uc5p6ivcs00i Lijëndes ladines 0 725 251177 238491 2026-05-22T13:32:20Z Asenoner 208 251177 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} La '''lijëndes ladines''' dla [[Dolomites]] ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala [[ladina]], che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin almanco al' [[Eté dl Brom|Etá dl Bront]]<ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.7, 2010.</ref>. La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. La lijëndes possa plutosc unì cunscidredes cuntìes magiches, che se refej ala [[mit]]ologia, ala credënzes, ala vijion dl mond de nosc antenac da zacan. La lijëndes ladines se pierd daviadechël tl scur dla [[Preistoria]] y ne possa nia se nfidé a fé culegamënc cun avenimënc storics suzedui vëiramënter. N pudëssa dì che te chëla lijëndes ladines che se à cunservà l miec auden ora l carater archetipich dl sentì y dl pensier dla jëntes che abitova tla Dolomites ti “Tempes Veyes” <ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.</ref>. I prim’studiëusc y scritëures ladins dl ‘800 ova purvà de fé nascer na leteratura de livel artistich, iust fajan referimënt ala tradizion dla liëndes ladines, che fova ntlëuta scialdi viva<ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.</ref>. Per merit dl preve Giosef Brunel de [[Fascia]], che fova nce pluan de [[Urtijëi]], se ova mantenì truepa lijëndes populeres che ël ova tlupà su dala usc dla jënt y dat inant per scrit, a na maniera che [[Hugo de Rossi]] y plu tert Karl Felix Wolff à pudù adurvé chësta funtana documenteda nchinamei tla forma ladina per elbaoré la lijëndes dla Dolomites, dates ora plu tert per tudësch coche “Dolomitensagen”, che ie devëntedes n suzes mondiel ti primes dejënes dl ‘900. For tl spirit [[Romantizism|romantich]] dl’800 scrij [[Jan Batista Alton]] deplù ballades ispiredes ala lijëndes ladines y plu tert saral [[Angelo Trebo]] a scrì l test dla operestes “L ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, for ispiredes a chësta tradizion populera. Dl 1985 él uní dat ora la publicazion dla traduzion tl gherdëina dla Dolomitensagen de K.F.Wolff da pert de [[Elsa Runggaldier]]. La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. Drët afascinant y complès ie l [[Le Rëgn de Fanes|mit de Fanes]]. La ravises de chësc mit va zeruch de plu milesc de ani. La trasformazion de jënt te [[tier]]es ie n elemënt drët vedl che an giata ënghe tla lijëndes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'ie nia n simbol de podestà, dla ciacia ([[eguia]] o auter), ma de modesté lieda a la [[Tera|tiera]], n tier spave: la [[muntagnola]]. L mel ne ie nia metafisich, ma fej pert dla tiera sciche l bën: [[Spina de Mul]], l strion che se trasformea te nuetes de temporal te n schelet de n [[Musciat|musc]], n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion [[Cristianejim|cristiana]] dl mond con sia conzezion dl mel à lascè drët pueces fusties tl mit de Fanes. N motif costant ie l matriarcat. Tl [[mit]] de Fanes (y tla lijëndes ladines en generel, cotant manco o endut nia endere tles lijëndes dl Tirol o di ujins talians) iel dantadut la ëiles che tol dezijions y arvën i avenimënc. I ëi endere porta ala revina canche ai tol dezijions: L rë de Fanes vën si rëni y vën pona trasfurmà te crëp. L'inuem dl rë fauz ti dà l'inuem al jëuf a sud de Fanes ([[Ju de Falzares|Fauzarego]]). Pro i Ladins ti [[Grijon]]s ie [[Caspar Decurtins]] (1855-1916) sté l prum a cöi adum l’arpejon culturela orala. Dl 1887 àl fá n apel publich per che la populazion judass da chirì adum material. L reson al apel ie stat mprescionant, l material coiú adum ie stat assé per 14 libri. L volum dla conties y lijëndes rumances coiudes adum enfin al 1973 ie plu che l dopl de chël di autri trëi teritores linguistics dla [[Svizra|Svizera]] deberieda. ===[[La mpurtanza dla lijënda de Fanes]]=== L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl [[Le Rëgn de Fanes|rëni de Fanes]]. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l lëur de documentazion de Karl Felix Wolff, che à mudà truepa pertes y metù adum la stories de Fanes cun chëles di Arimanns de [[Fascia]]. Tla verscion recostruida per ladin da [[siur Angel Morlang|Angel Morlang]] y scrita nce te forma de teater ie la storia cunzentreda mé ntëur al rëni de Fanes, nasciù tres la alianza de [[Moltina]] cun la muntanioles. L rëni devënta for plu sterch y se slergia ora a dann di ujins dla autra valedes, ajache l rë de Fanes, che ie n fulestier maridà ite y che vën tlamà Raies te vel verscion dla storia uel for plu richëzes y pudëi. L rë de Fanes chier na alianza cun l [[eguia|variöl]] y uel ti seurandé una dla jumblines, [[Lujanta|Luianta]], che se selva alincontra tl rëni sota tiera dla muntanioles. L' autra jumblina, [[Dolasila]], devënta na gran cumbatënta, se juvan dla sëites de arjënt che ne fala mei, che la à giapà tl lech d' arjënt di [[I salvans y les ganes, les vivenes y i vivans, les bregostanes y i bregostans|salvans]]. La [[Zicuta]] possa dì danora l daunì y viv sul Padon scur, ulache la se mostra datrai sul Megon de Megoies. Aldò de vel interpretazion iela la sor de Spina de Mul y fova na regina che ova refudà l monarch fulestier che purterà i Fanes ala ruina. L amor de Dolasila per Ey de Net vën pruibì dal rë y Dolasila se refudea de jì a cumbater. L rë tradësc si popul per giapé l or dl'Aurona, n rëni sota l crëp de Padon. L strion [[Spina de Mul]] muef I populi ujins contra Fanes y mpede ti dé l or al rë, l trasfurmeiel te n sas. A chësc pont, tl mument dl majer pricul, và Dolasila a combater contra I nemics, savan che la ne à deguna puscibiliteies de seuraviver, davia che si furnimënt de viera ie deventà fosch, da blanch che l fova y chësc ie n sëni tler de desdita. La toma contra i nemics, mazeda dala sëites de arjënt che I spirc dla montes ti ova tëut a tradimënt. Ma canche dut semea perdù, vën adalerch Luianta dal rëni dla muntanioles y mëina i seuravivui di Fanes tl Morin di Salvans sota tiera, ulache i aspieterà l tëmp mpermetù dla salvëza y dla pesc. La lijënda de Fanes à ispirà deplu autores y artisc' ladins, danter la produzions plu nueves iel da lecurdé l film "Le Rëgn de Fanes" de Susy Rottonara , Roland Verra y Hans Peter Karbon y l poem musical "Fanes" cun tesc' de Roland Verra cun mujiga de Susy Rottonara<ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.</ref>. L se trata de na lijënda scialdi antica, velun miena che l pudëssa vester stories di tëmpes retics o mo plu da giut, canche chësta populazions ova mò si pitli rënies sun nosta montes. Autri studiëusc interpretea alincontra chësta stories ala lum dla religion pagana de nosc antenac. L ie nce studiëusc che vëij "L Rëni de Fanes" ala per cun la autra gran epiches antiches di populi. Segurmënter ie chësta lijënda n pont de referimënt mpurtant dla identité culturala di Ladins dles Dolomites. ===[[Le Rëgn de Fanes]]=== Ressumé dla liënda<ref>Surantut cun autorisaziun da https://www.dolomiteslegends.it/la/</ref> ====Les alianzes socrëtes==== Tl mëter man dla cuntia él na alianza socrëta dla Regina de Fanes cun les muntagnoles. Ince le Re de Fanes fej na alianza socrëta cun le Variöl dla flama. Canche al nasc les dües jomelines [[Dolasila]] y Lujanta ti sorandá la Regina Lujanta ales muntagnoles por tigní ite l'alianza y ciafa da chëstes na picera muntagnola. Ince le Re dess baraté fora üna de sües fies cun n pice dl Variöl, mo chësc chir fora la picera muntagnola che la Regina â sostituí adascusc a Lujanta. ====[[Spina de Mul]]==== Le Re de Fanes mëna n soldá söl Nuvolau por le barat di arpadus cun le Variöl dla flama. La regina â metü adascusc pro la picera Dolasila la muntagnola ciafada da sües aliades y le Variöl chir fora la picera muntagnola sciöche pënch dla alianza cun le Re. Söl [[tru]] da gní zoruch te Fanes incunta le soldá le striun Spina de Mul, che ciara fora sciöche n müsc mez frat. Al comparësc n jonn duran, che combat cuntra le striun y ti é da l’atoché cun na pera. Le striun ti dá inom al jonn Ey de Net. Tl combatimënt á Spina de Mul pordü la Rajëta, le maiú tesur dla tera dles muntes, che Ey de Net ti scinca ala picera Dolasila. ====Le Lech d’arjënt==== Le Re de Fanes va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz dl Lech d'Arjënt. I soldas ciafa na scatura cun laite na pilicia de belora y polver grisc, mo al comparësc trëi zbergli che i prëia da ti lascé so scioz. Dolasila se mëna picé y ti la porta zoruch, insciö che ai la recompensëia y ti dij da sciuré le polver tl lech por fá florí le scioz. Les canes d’arjënt gnará saites che ne fala mai. Adinfora dla pilicia dessla lascé fá n vistimënt da jí te vera, deache ara deventará na gran combatënta. Ara dess se recordé da ne jí mai te vera sce la pilicia ess da mudé curú y deventé scüra. Cun les saites d'arjënt che ne fala mai che ti porta Dolasila tröpes devëntes ai Fanes y vëgn incoronada cun la Rajëta sön Plan de Corones sciöche "stëra de Fanes". Te n some ti comparësc a Dolasila le Prinz di Cajutes, che portâ n smaz de pavá söl elm y che ara â copé te na batalia. Al ti dij da lascé da combate cun ermes strinades. Impó fej le Re de Fanes combat inant Dolasila. [[File:The Reign of Fanes.jpg|thumb|Le Re de Fanes, la prinzëssa Dolasila y la Regina de Fanes tl film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara, Roland Verra y Hans Peter Karbon (2005)]] ====La batalia de Fiames==== Intratan baia sö Spina de Mul les popolaziuns vijines da se mët adöm cuntra i Fanes y va a chirí Ey de Net, le Prinz di Durans, che dess porvé da condüj Dolasila fora dala batalia a na moda che ara ne adores nia les saites strinades. Ey de Net ti é da ti jí pormez ala prinzëssa, mo Spina de Mul le tradësc y ferësc Dolasila cun n'erma strinada. Ey de Net se dessëna y Spina de Mul ti fej n strinët, insciö che al toma ia por tera. Canche al röia indô pro se instës va Ey de Net dala striona Tsicuta a ti damané consëi por sté cun Dolasila. La Tsicuta ti aconsiëia da se lascé fá dai zbergli dl Latemar n scü por la proteziun de Dolasila che sides tan posoch, che degügn sides bun da l’alzé sö adinfora d'al. Intratan é Dolasila varida dala ferida y le Re de Fanes ti dá ai zbergli dl Latemar l'inciaria da fá n scü che scones Dolasila ince da ermes strinades. ====[[Dolasila]] y Ey de Net==== Degügn ne ti é da alzé sö le scü striné. Canche Ey de Net röia adarlerch tl ciastel de Fanes se presëntel sciöche n scëmpl soldá. Dolasila le reconësc y tl momënt che al ti é da alzé sö le scü devëntel so ciavalier. Do tröpes batalies combatüdes adöm ti damana Ey de Net al Re da podëi maridé Dolasila, che ó lascé da combate. Le Re n’ó nia gní ostacolé te sües ambiziuns de concuistes y para demez Ey de Net dal Rëgn de Fanes. Dolasila detlarëia da ne jí nia plü te vera zënza Ey de Net. Le Re tradësc so popul y fej na alianza cun i nemisc por concuisté l’or dl’Aurona. Al ti aconsiëia da ti detlaré vera ai Fanes y ti asigurëia che Dolasila ne foss nia jüda a combate aladô de ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. ====La fin dl Rëgn==== [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=69|''Les Ganes e i Salvans'', Jan Batista Alton, 1881|thumb]] Ey de Net röia dal Lech de Lunedes, olache les Mjanines ti incünda le tradimënt dl Re de Fanes y la mort de Dolasila. La sëra dant la batalia raita Dolasila desperada sö por Armentara y incunta trëdesc mituns de morvëia che ti damana sües saites d'arjënt. Ara ti nen scinca üna por om. Pordërt se tratera de n plan de Spina de Mul, che proa insciö da ti garantí la devënta ai nemisc de Fanes. Le dé do vëiga Dolasila che so vistimënt da jí te vera á mudé curú y é deventé scür. Ara capësc da ester te n gran prigo, mo ara n’ó nia da arbandoné so popul. Por salvé süa jënt ne tëgnera nia ite ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. Ara vëgn insciö copada da sües saites d'arjënt trates dai nemisc. Intratan s’un é le Re de Fanes sciampé sön Lagació por ciafé dai nemisc le prisc de so tradimënt, mo Spina de Mul ti fej strinët y al devënta de pera. ====Le tëmp impormetü==== I Fanes á pordü la batalia y s’un sciampa zeruch tl ciastel de Fanes. La Regina de Fanes ti damana aiüt les muntagnoles y al röia adarlerch Lujanta. Canche i soldas la vëiga mini che al sides Dolasila, mo la Regina ti spliga che la jomelina de Dolasila i condüjará ala salvëza al Morin di Salvans tl rëgn sot tera ite dles muntagnoles. Vigni sforz de reconcuista da pert di Fanes ne jô a nia y ai vëgn batüs definitivamënter tla batalia sön Furcia dai Fers. N iade al ann comparësc söl Lech de Braies, sot chël che al dess ester na porta che condüj sot Sas dla Porta ite tl rëgn dles muntagnoles daolache al vir i ultims Fanes, na barca cun laite la Regina y Lujanta. Ares ti aspeta al tëmp impormetü, che gnará incundé dales trombëtes d’arjënt, te chël che al gnará indô la pesc tl Rëgn de Fanes. ===D'atres figöres dles liëndes ladines=== ====[[Ganes]]==== Les ganes ê creatöres dla [[munt]] che viô en armonia cun la natöra. Ares gnô ince ti paisc ladins dantadöt ia por l’invern y laorâ söi lüs da paur<ref>Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881</ref>. Te deplü liëndes vëgn les Ganes ince dant sciöche creatöres dles eghes. Tla tradiziun dles liëndes ladines dles [[Dolomites]] é conesciüdes le cunties dla Gana de Pöz, dla Gana dla Val de Misdé y de Molta, la gana che á chersciü sö Moltina, l’antenata dla stlata dl [[Le Rëgn de Fanes|Rëgn de Fanes]]. ====[[Salvans]]==== I salvans ê creatöres salvaries che viô tles munts y ti [[Bosch|bosć]] y che storjô pro ti lüs da paur dantadöt d’invern. Ai ne ti fajô nia dl mal ala jënt, gonot ti daidâi, mo sce ai gnô coiená se vendicâi dassënn<ref>Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881</ref>. Conesciüdes é les liëndes Le lomiscel dl Salvan, Le Salvan de [[Ju de Frara|Frara]] y Le Salvan da Juel. ====Draguns==== [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=73|thumb|I lec di dragons]] Te deplü lec dles Dolomites dessel ester sté draguns, che jorâ sura i crëps fora, spudâ füch y arobâ [[bestiam]]<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/I_le%C4%87_di_dragons I lec di dragons], Jan Batista Alton, 1881</ref>. Conesciü é le Dragun de [[Sas dla Crusc|Sas dla Crusc,]] che ê gnü copé dal [[Le Gran Bracun|Gran Bracun]]<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/Le_Bracun_y_le_Dragun_(grafia_moderna) Le Bracun y le Dragun], Jan Batista Alton, 1895</ref>. ====Stries y striuns==== Tl tradiziun orala ladina dles Dolomites vëgnel cunté de vigni sort de stories en cunt dles stries. Ares ti ê da comané le tëmp, da cherdé adarlerch tempesta y granijores y da fá de vigni sort de strinëc, sciöche nia fá garaté le smalz dala pëgna<ref>An cunta che, Uniun Maestri Ladins, Balsan, 1985.</ref>. Al ê deplü posć olache ares s’incuntâ, sciöche le Plan dales Stries sön [[Sassongher]], le [[Sas de Stria]] y le raiun de Pöz<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/Les_str%C4%ABs_da_Collf%C3%B2sc Les stris da Colfosch], Jan Batista Alton, 1881.</ref>. Te n valgönes liëndes vëgnel ince dant striuns<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/La_Bisca_Blanchia_(grafia_moderna) La bisca blancia], Jan Batista Alton, 1881.</ref>. ====L’Orco o Bao==== L’Orco, a chël che al ti gnô ince dit Bao, sprigorâ i viandanc che passâ de nöt fora por [[bosch]] y comparî sciöche n [[vicel]] da füch o n gran [[ciaval]] fosch<ref>Legendes y credënzes ladines,[[Franzl Pizzinini]], 1966.</ref>. Te deplü cunties vëgnel ince dant spiric che é da odëi de nöt sciöche löms<ref>An cunta che, Uniun Maestri Ladins, Balsan, 1985.</ref> o che ciarâ sura a tesurs<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/Le_scioz_da_San_Jenn Le Scioz de San Jenn],[[Angelo Trebo]].</ref>. ===Plates colegades=== ====[[Le Gran Bracun]]==== ==Notes== <references /> [[Categoria:Lijëndes ladines]] ddkxhgi0qe39knf68r5lttpld5g47sz 251178 251177 2026-05-22T13:32:36Z Asenoner 208 251178 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} La '''lijëndes ladines''' dla [[Dolomites]] ie l patrimone culturel plu antich y de valuta tla tradizion orala [[ladin]]a, che vá zoruch a milesc de ani dan Crist nchin almanco al' [[Eté dl Brom|Etá dl Bront]]<ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.7, 2010.</ref>. La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. La lijëndes possa plutosc unì cunscidredes cuntìes magiches, che se refej ala [[mit]]ologia, ala credënzes, ala vijion dl mond de nosc antenac da zacan. La lijëndes ladines se pierd daviadechël tl scur dla [[Preistoria]] y ne possa nia se nfidé a fé culegamënc cun avenimënc storics suzedui vëiramënter. N pudëssa dì che te chëla lijëndes ladines che se à cunservà l miec auden ora l carater archetipich dl sentì y dl pensier dla jëntes che abitova tla Dolomites ti “Tempes Veyes” <ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.</ref>. I prim’studiëusc y scritëures ladins dl ‘800 ova purvà de fé nascer na leteratura de livel artistich, iust fajan referimënt ala tradizion dla liëndes ladines, che fova ntlëuta scialdi viva<ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.</ref>. Per merit dl preve Giosef Brunel de [[Fascia]], che fova nce pluan de [[Urtijëi]], se ova mantenì truepa lijëndes populeres che ël ova tlupà su dala usc dla jënt y dat inant per scrit, a na maniera che [[Hugo de Rossi]] y plu tert Karl Felix Wolff à pudù adurvé chësta funtana documenteda nchinamei tla forma ladina per elbaoré la lijëndes dla Dolomites, dates ora plu tert per tudësch coche “Dolomitensagen”, che ie devëntedes n suzes mondiel ti primes dejënes dl ‘900. For tl spirit [[Romantizism|romantich]] dl’800 scrij [[Jan Batista Alton]] deplù ballades ispiredes ala lijëndes ladines y plu tert saral [[Angelo Trebo]] a scrì l test dla operestes “L ciastel dles stries” y “Le scioz de San Jenn”, for ispiredes a chësta tradizion populera. Dl 1985 él uní dat ora la publicazion dla traduzion tl gherdëina dla Dolomitensagen de K.F.Wolff da pert de [[Elsa Runggaldier]]. La lijëndes ie nasciudes te n tëmp olache l raion ladin (o protoladin) fova mò cotant majer. Drët afascinant y complès ie l [[Le Rëgn de Fanes|mit de Fanes]]. La ravises de chësc mit va zeruch de plu milesc de ani. La trasformazion de jënt te [[tier]]es ie n elemënt drët vedl che an giata ënghe tla lijëndes di Indians. L totem tl mit de Fanes n'ie nia n simbol de podestà, dla ciacia ([[eguia]] o auter), ma de modesté lieda a la [[Tera|tiera]], n tier spave: la [[muntagnola]]. L mel ne ie nia metafisich, ma fej pert dla tiera sciche l bën: [[Spina de Mul]], l strion che se trasformea te nuetes de temporal te n schelet de n [[Musciat|musc]], n'à nia de diabolich, al n'adora degun pat con l'infern, ma al à sia forza dla natura. La vijion [[Cristianejim|cristiana]] dl mond con sia conzezion dl mel à lascè drët pueces fusties tl mit de Fanes. N motif costant ie l matriarcat. Tl [[mit]] de Fanes (y tla lijëndes ladines en generel, cotant manco o endut nia endere tles lijëndes dl Tirol o di ujins talians) iel dantadut la ëiles che tol dezijions y arvën i avenimënc. I ëi endere porta ala revina canche ai tol dezijions: L rë de Fanes vën si rëni y vën pona trasfurmà te crëp. L'inuem dl rë fauz ti dà l'inuem al jëuf a sud de Fanes ([[Ju de Falzares|Fauzarego]]). Pro i Ladins ti [[Grijon]]s ie [[Caspar Decurtins]] (1855-1916) sté l prum a cöi adum l’arpejon culturela orala. Dl 1887 àl fá n apel publich per che la populazion judass da chirì adum material. L reson al apel ie stat mprescionant, l material coiú adum ie stat assé per 14 libri. L volum dla conties y lijëndes rumances coiudes adum enfin al 1973 ie plu che l dopl de chël di autri trëi teritores linguistics dla [[Svizra|Svizera]] deberieda. ===[[La mpurtanza dla lijënda de Fanes]]=== L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl [[Le Rëgn de Fanes|rëni de Fanes]]. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l lëur de documentazion de Karl Felix Wolff, che à mudà truepa pertes y metù adum la stories de Fanes cun chëles di Arimanns de [[Fascia]]. Tla verscion recostruida per ladin da [[siur Angel Morlang|Angel Morlang]] y scrita nce te forma de teater ie la storia cunzentreda mé ntëur al rëni de Fanes, nasciù tres la alianza de [[Moltina]] cun la muntanioles. L rëni devënta for plu sterch y se slergia ora a dann di ujins dla autra valedes, ajache l rë de Fanes, che ie n fulestier maridà ite y che vën tlamà Raies te vel verscion dla storia uel for plu richëzes y pudëi. L rë de Fanes chier na alianza cun l [[eguia|variöl]] y uel ti seurandé una dla jumblines, [[Lujanta|Luianta]], che se selva alincontra tl rëni sota tiera dla muntanioles. L' autra jumblina, [[Dolasila]], devënta na gran cumbatënta, se juvan dla sëites de arjënt che ne fala mei, che la à giapà tl lech d' arjënt di [[I salvans y les ganes, les vivenes y i vivans, les bregostanes y i bregostans|salvans]]. La [[Zicuta]] possa dì danora l daunì y viv sul Padon scur, ulache la se mostra datrai sul Megon de Megoies. Aldò de vel interpretazion iela la sor de Spina de Mul y fova na regina che ova refudà l monarch fulestier che purterà i Fanes ala ruina. L amor de Dolasila per Ey de Net vën pruibì dal rë y Dolasila se refudea de jì a cumbater. L rë tradësc si popul per giapé l or dl'Aurona, n rëni sota l crëp de Padon. L strion [[Spina de Mul]] muef I populi ujins contra Fanes y mpede ti dé l or al rë, l trasfurmeiel te n sas. A chësc pont, tl mument dl majer pricul, và Dolasila a combater contra I nemics, savan che la ne à deguna puscibiliteies de seuraviver, davia che si furnimënt de viera ie deventà fosch, da blanch che l fova y chësc ie n sëni tler de desdita. La toma contra i nemics, mazeda dala sëites de arjënt che I spirc dla montes ti ova tëut a tradimënt. Ma canche dut semea perdù, vën adalerch Luianta dal rëni dla muntanioles y mëina i seuravivui di Fanes tl Morin di Salvans sota tiera, ulache i aspieterà l tëmp mpermetù dla salvëza y dla pesc. La lijënda de Fanes à ispirà deplu autores y artisc' ladins, danter la produzions plu nueves iel da lecurdé l film "Le Rëgn de Fanes" de Susy Rottonara , Roland Verra y Hans Peter Karbon y l poem musical "Fanes" cun tesc' de Roland Verra cun mujiga de Susy Rottonara<ref>Fanes Lijënda y Poem, Roland Verra, Intendënza Ladina, Bulsan, pl.8, 2010.</ref>. L se trata de na lijënda scialdi antica, velun miena che l pudëssa vester stories di tëmpes retics o mo plu da giut, canche chësta populazions ova mò si pitli rënies sun nosta montes. Autri studiëusc interpretea alincontra chësta stories ala lum dla religion pagana de nosc antenac. L ie nce studiëusc che vëij "L Rëni de Fanes" ala per cun la autra gran epiches antiches di populi. Segurmënter ie chësta lijënda n pont de referimënt mpurtant dla identité culturala di Ladins dles Dolomites. ===[[Le Rëgn de Fanes]]=== Ressumé dla liënda<ref>Surantut cun autorisaziun da https://www.dolomiteslegends.it/la/</ref> ====Les alianzes socrëtes==== Tl mëter man dla cuntia él na alianza socrëta dla Regina de Fanes cun les muntagnoles. Ince le Re de Fanes fej na alianza socrëta cun le Variöl dla flama. Canche al nasc les dües jomelines [[Dolasila]] y Lujanta ti sorandá la Regina Lujanta ales muntagnoles por tigní ite l'alianza y ciafa da chëstes na picera muntagnola. Ince le Re dess baraté fora üna de sües fies cun n pice dl Variöl, mo chësc chir fora la picera muntagnola che la Regina â sostituí adascusc a Lujanta. ====[[Spina de Mul]]==== Le Re de Fanes mëna n soldá söl Nuvolau por le barat di arpadus cun le Variöl dla flama. La regina â metü adascusc pro la picera Dolasila la muntagnola ciafada da sües aliades y le Variöl chir fora la picera muntagnola sciöche pënch dla alianza cun le Re. Söl [[tru]] da gní zoruch te Fanes incunta le soldá le striun Spina de Mul, che ciara fora sciöche n müsc mez frat. Al comparësc n jonn duran, che combat cuntra le striun y ti é da l’atoché cun na pera. Le striun ti dá inom al jonn Ey de Net. Tl combatimënt á Spina de Mul pordü la Rajëta, le maiú tesur dla tera dles muntes, che Ey de Net ti scinca ala picera Dolasila. ====Le Lech d’arjënt==== Le Re de Fanes va cun Dolasila y n tlap de soldas a chirí le scioz dl Lech d'Arjënt. I soldas ciafa na scatura cun laite na pilicia de belora y polver grisc, mo al comparësc trëi zbergli che i prëia da ti lascé so scioz. Dolasila se mëna picé y ti la porta zoruch, insciö che ai la recompensëia y ti dij da sciuré le polver tl lech por fá florí le scioz. Les canes d’arjënt gnará saites che ne fala mai. Adinfora dla pilicia dessla lascé fá n vistimënt da jí te vera, deache ara deventará na gran combatënta. Ara dess se recordé da ne jí mai te vera sce la pilicia ess da mudé curú y deventé scüra. Cun les saites d'arjënt che ne fala mai che ti porta Dolasila tröpes devëntes ai Fanes y vëgn incoronada cun la Rajëta sön Plan de Corones sciöche "stëra de Fanes". Te n some ti comparësc a Dolasila le Prinz di Cajutes, che portâ n smaz de pavá söl elm y che ara â copé te na batalia. Al ti dij da lascé da combate cun ermes strinades. Impó fej le Re de Fanes combat inant Dolasila. [[File:The Reign of Fanes.jpg|thumb|Le Re de Fanes, la prinzëssa Dolasila y la Regina de Fanes tl film Le Rëgn de Fanes de Susy Rottonara, Roland Verra y Hans Peter Karbon (2005)]] ====La batalia de Fiames==== Intratan baia sö Spina de Mul les popolaziuns vijines da se mët adöm cuntra i Fanes y va a chirí Ey de Net, le Prinz di Durans, che dess porvé da condüj Dolasila fora dala batalia a na moda che ara ne adores nia les saites strinades. Ey de Net ti é da ti jí pormez ala prinzëssa, mo Spina de Mul le tradësc y ferësc Dolasila cun n'erma strinada. Ey de Net se dessëna y Spina de Mul ti fej n strinët, insciö che al toma ia por tera. Canche al röia indô pro se instës va Ey de Net dala striona Tsicuta a ti damané consëi por sté cun Dolasila. La Tsicuta ti aconsiëia da se lascé fá dai zbergli dl Latemar n scü por la proteziun de Dolasila che sides tan posoch, che degügn sides bun da l’alzé sö adinfora d'al. Intratan é Dolasila varida dala ferida y le Re de Fanes ti dá ai zbergli dl Latemar l'inciaria da fá n scü che scones Dolasila ince da ermes strinades. ====[[Dolasila]] y Ey de Net==== Degügn ne ti é da alzé sö le scü striné. Canche Ey de Net röia adarlerch tl ciastel de Fanes se presëntel sciöche n scëmpl soldá. Dolasila le reconësc y tl momënt che al ti é da alzé sö le scü devëntel so ciavalier. Do tröpes batalies combatüdes adöm ti damana Ey de Net al Re da podëi maridé Dolasila, che ó lascé da combate. Le Re n’ó nia gní ostacolé te sües ambiziuns de concuistes y para demez Ey de Net dal Rëgn de Fanes. Dolasila detlarëia da ne jí nia plü te vera zënza Ey de Net. Le Re tradësc so popul y fej na alianza cun i nemisc por concuisté l’or dl’Aurona. Al ti aconsiëia da ti detlaré vera ai Fanes y ti asigurëia che Dolasila ne foss nia jüda a combate aladô de ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. ====La fin dl Rëgn==== [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=69|''Les Ganes e i Salvans'', Jan Batista Alton, 1881|thumb]] Ey de Net röia dal Lech de Lunedes, olache les Mjanines ti incünda le tradimënt dl Re de Fanes y la mort de Dolasila. La sëra dant la batalia raita Dolasila desperada sö por Armentara y incunta trëdesc mituns de morvëia che ti damana sües saites d'arjënt. Ara ti nen scinca üna por om. Pordërt se tratera de n plan de Spina de Mul, che proa insciö da ti garantí la devënta ai nemisc de Fanes. Le dé do vëiga Dolasila che so vistimënt da jí te vera á mudé curú y é deventé scür. Ara capësc da ester te n gran prigo, mo ara n’ó nia da arbandoné so popul. Por salvé süa jënt ne tëgnera nia ite ci che ara ti â impormetü a Ey de Net. Ara vëgn insciö copada da sües saites d'arjënt trates dai nemisc. Intratan s’un é le Re de Fanes sciampé sön Lagació por ciafé dai nemisc le prisc de so tradimënt, mo Spina de Mul ti fej strinët y al devënta de pera. ====Le tëmp impormetü==== I Fanes á pordü la batalia y s’un sciampa zeruch tl ciastel de Fanes. La Regina de Fanes ti damana aiüt les muntagnoles y al röia adarlerch Lujanta. Canche i soldas la vëiga mini che al sides Dolasila, mo la Regina ti spliga che la jomelina de Dolasila i condüjará ala salvëza al Morin di Salvans tl rëgn sot tera ite dles muntagnoles. Vigni sforz de reconcuista da pert di Fanes ne jô a nia y ai vëgn batüs definitivamënter tla batalia sön Furcia dai Fers. N iade al ann comparësc söl Lech de Braies, sot chël che al dess ester na porta che condüj sot Sas dla Porta ite tl rëgn dles muntagnoles daolache al vir i ultims Fanes, na barca cun laite la Regina y Lujanta. Ares ti aspeta al tëmp impormetü, che gnará incundé dales trombëtes d’arjënt, te chël che al gnará indô la pesc tl Rëgn de Fanes. ===D'atres figöres dles liëndes ladines=== ====[[Ganes]]==== Les ganes ê creatöres dla [[munt]] che viô en armonia cun la natöra. Ares gnô ince ti paisc ladins dantadöt ia por l’invern y laorâ söi lüs da paur<ref>Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881</ref>. Te deplü liëndes vëgn les Ganes ince dant sciöche creatöres dles eghes. Tla tradiziun dles liëndes ladines dles [[Dolomites]] é conesciüdes le cunties dla Gana de Pöz, dla Gana dla Val de Misdé y de Molta, la gana che á chersciü sö Moltina, l’antenata dla stlata dl [[Le Rëgn de Fanes|Rëgn de Fanes]]. ====[[Salvans]]==== I salvans ê creatöres salvaries che viô tles munts y ti [[Bosch|bosć]] y che storjô pro ti lüs da paur dantadöt d’invern. Ai ne ti fajô nia dl mal ala jënt, gonot ti daidâi, mo sce ai gnô coiená se vendicâi dassënn<ref>Les Ganes e i Salvans, Jan Batista Alton, 1881</ref>. Conesciüdes é les liëndes Le lomiscel dl Salvan, Le Salvan de [[Ju de Frara|Frara]] y Le Salvan da Juel. ====Draguns==== [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=73|thumb|I lec di dragons]] Te deplü lec dles Dolomites dessel ester sté draguns, che jorâ sura i crëps fora, spudâ füch y arobâ [[bestiam]]<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/I_le%C4%87_di_dragons I lec di dragons], Jan Batista Alton, 1881</ref>. Conesciü é le Dragun de [[Sas dla Crusc|Sas dla Crusc,]] che ê gnü copé dal [[Le Gran Bracun|Gran Bracun]]<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/Le_Bracun_y_le_Dragun_(grafia_moderna) Le Bracun y le Dragun], Jan Batista Alton, 1895</ref>. ====Stries y striuns==== Tl tradiziun orala ladina dles Dolomites vëgnel cunté de vigni sort de stories en cunt dles stries. Ares ti ê da comané le tëmp, da cherdé adarlerch tempesta y granijores y da fá de vigni sort de strinëc, sciöche nia fá garaté le smalz dala pëgna<ref>An cunta che, Uniun Maestri Ladins, Balsan, 1985.</ref>. Al ê deplü posć olache ares s’incuntâ, sciöche le Plan dales Stries sön [[Sassongher]], le [[Sas de Stria]] y le raiun de Pöz<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/Les_str%C4%ABs_da_Collf%C3%B2sc Les stris da Colfosch], Jan Batista Alton, 1881.</ref>. Te n valgönes liëndes vëgnel ince dant striuns<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/La_Bisca_Blanchia_(grafia_moderna) La bisca blancia], Jan Batista Alton, 1881.</ref>. ====L’Orco o Bao==== L’Orco, a chël che al ti gnô ince dit Bao, sprigorâ i viandanc che passâ de nöt fora por [[bosch]] y comparî sciöche n [[vicel]] da füch o n gran [[ciaval]] fosch<ref>Legendes y credënzes ladines,[[Franzl Pizzinini]], 1966.</ref>. Te deplü cunties vëgnel ince dant spiric che é da odëi de nöt sciöche löms<ref>An cunta che, Uniun Maestri Ladins, Balsan, 1985.</ref> o che ciarâ sura a tesurs<ref>[https://it.wikisource.org/wiki/Le_scioz_da_San_Jenn Le Scioz de San Jenn],[[Angelo Trebo]].</ref>. ===Plates colegades=== ====[[Le Gran Bracun]]==== ==Notes== <references /> [[Categoria:Lijëndes ladines]] 6od3147kk6v1xjigv1d3mzt1tqasx4p Mareo 0 787 251179 232670 2026-05-22T13:33:55Z Asenoner 208 251179 wikitext text/x-wiki {{Badiot}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Mareo</big><br />''Enneberg ([[lingaz tudësch|de]])<br />Marebbe ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Mareo |Foto = San Vigilio di Marebbe 01.jpg |Descrizion foto = Udüda de [[Al Plan]] |Blason = |Comunità = [[Val de Puster (comunità raion)|Val de Puster]] |lld = 93.30 |de = 3.95 |it = 2.75 |Frazions = [[Al Plan]], [[La Plí]], [[Rina]] |Ambolt = Felix Ploner |Ann ambolt = 22/09/2020 |Mapa = Enneberg_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Mareo |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 41 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 55 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |}}'''Mareo''' ([[lingaz tudësch|todësch]]: ''Enneberg''', [[lingaz talian|talian]]: ''Marebbe'') é n [[comun]] dla [[Val Badia]] tla [[Südtirol|Provinzia Autonoma de Balsan]] y é metü adöm dai paisc de [[Al Plan]], [[La Plí]] y [[Rina]]. ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=605|thumb|100px|left]] <small> '''Marou '''6 1848 ''Maró ''(PescostaC, Schützenlied1848-1994:222) <br> gad. Marou mar. Mareo Badia Marô grd. Mareo fas. Mareo fod. Marebe amp. Marebe LD Marou, Mareo<br> '''topon. '''<br> ''''(gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Marebbe Ⓓ Enneberg ◇ <i><b>a) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta; / Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. </b>Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta - / Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. </i>PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia) <br> '''s.m. sg. '''<br> ''''(gad.) Ⓘ marebbano Ⓓ Ennebergisch ◇ <i><b>a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. </b>Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. </i>DeclaraJM, [[:it:s:Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/9|SantaGenofefa1878:IV]] (Badia). </small> ---- == Galaria dales fotografies== <gallery> 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (1).jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (1).jpg1.469 × 1.102; 856 KB 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (10).jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (10).jpg5.472 × 3.648; 6,56 MB 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (2).jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (2).jpg1.469 × 1.102; 1,01 MB 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio.jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 2,16 MB Alpe Sennes 07.JPG|Alpe Sennes 07.JPG3.648 × 2.736; 4,64 MB Boschetto invernale - panoramio.jpg|Boschetto invernale - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 3,37 MB Cascate di Ciastlins 1.jpg|Cascate di Ciastlins 1.jpg2.304 × 3.072; 1,31 MB Cascate di Ciastlins 10.jpg|Cascate di Ciastlins 10.jpg3.072 × 2.304; 1,28 MB Cascate di Ciastlins 11.jpg|Cascate di Ciastlins 11.jpg2.304 × 3.072; 1,27 MB Cascate di Ciastlins 12.jpg|Cascate di Ciastlins 12.jpg3.072 × 2.304; 1,34 MB Cascate di Ciastlins 2.jpg|Cascate di Ciastlins 2.jpg3.072 × 2.304; 1,24 MB Cascate di Ciastlins 3.jpg|Cascate di Ciastlins 3.jpg2.304 × 3.072; 1,36 MB Cascate di Ciastlins 4.jpg|Cascate di Ciastlins 4.jpg2.304 × 3.072; 1,29 MB Cascate di Ciastlins 5.jpg|Cascate di Ciastlins 5.jpg3.072 × 2.304; 911 KB Cascate di Ciastlins 6.jpg|Cascate di Ciastlins 6.jpg2.304 × 3.072; 1,26 MB Cascate di Ciastlins 7.jpg|Cascate di Ciastlins 7.jpg2.304 × 3.072; 1,23 MB Cascate di Ciastlins 8.jpg|Cascate di Ciastlins 8.jpg3.072 × 2.304; 1,31 MB Cascate di Ciastlins 9.jpg|Cascate di Ciastlins 9.jpg3.072 × 2.304; 1,34 MB Croda di Santa Croce - panoramio.jpg|Croda di Santa Croce - panoramio.jpg1.296 × 1.936; 1,91 MB Enneberg in Südtirol - Positionskarte.svg|Enneberg in Südtirol - Positionskarte.svg1.037 × 686; 126 KB Enneberg70erJahre.JPG|Enneberg70erJahre.JPG1.520 × 1.024; 1,23 MB Fodara Vedla 02.JPG|Fodara Vedla 02.JPG3.648 × 2.736; 5,06 MB GrünerSeeFanes.JPG|GrünerSeeFanes.JPG2.048 × 1.536; 1,04 MB Lago Piciodel.JPG|Lago Piciodel.JPG3.648 × 2.736; 6,42 MB Lago Verde Fanes 03.JPG|Lago Verde Fanes 03.JPG3.648 × 2.736; 5,28 MB Les Fontanes - panoramio.jpg|Les Fontanes - panoramio.jpg2.048 × 1.536; 1,48 MB Lungo la strada per San Vigilio di Marebbe.jpg|Lungo la strada per San Vigilio di Marebbe.jpg3.072 × 2.304; 1,14 MB Marebbe - panoramio.jpg|Marebbe - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 1,13 MB Marebbe.jpg|Marebbe.jpg3.072 × 2.304; 1,08 MB Parco naturale di Fanes-Sennes-Braies (Unsplash).jpg|Parco naturale di Fanes-Sennes-Braies (Unsplash).jpg6.000 × 4.000; 18,53 MB Parco Naturale Fanes 1.jpg|Parco Naturale Fanes 1.jpg3.072 × 2.304; 1,2 MB Parco Naturale Fanes 10.jpg|Parco Naturale Fanes 10.jpg3.072 × 2.304; 1,29 MB Parco Naturale Fanes 11.jpg|Parco Naturale Fanes 11.jpg3.072 × 2.304; 1,25 MB Parco Naturale Fanes 12.jpg|Parco Naturale Fanes 12.jpg2.304 × 3.072; 1,22 MB Parco Naturale Fanes 13.jpg|Parco Naturale Fanes 13.jpg3.072 × 2.304; 1,29 MB Parco Naturale Fanes 15.jpg|Parco Naturale Fanes 15.jpg3.072 × 2.304; 1,31 MB Parco Naturale Fanes 16.jpg|Parco Naturale Fanes 16.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB Parco Naturale Fanes 17.jpg|Parco Naturale Fanes 17.jpg3.072 × 2.304; 1,04 MB Parco Naturale Fanes 18.jpg|Parco Naturale Fanes 18.jpg3.072 × 2.304; 1,24 MB Parco Naturale Fanes 19.jpg|Parco Naturale Fanes 19.jpg3.072 × 2.304; 1,19 MB Parco Naturale Fanes 2.jpg|Parco Naturale Fanes 2.jpg3.072 × 2.304; 1,1 MB Parco Naturale Fanes 20.jpg|Parco Naturale Fanes 20.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB Parco Naturale Fanes 21.jpg|Parco Naturale Fanes 21.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB Parco Naturale Fanes 22.jpg|Parco Naturale Fanes 22.jpg3.072 × 2.304; 1,28 MB Parco Naturale Fanes 23.jpg|Parco Naturale Fanes 23.jpg3.072 × 2.304; 1,23 MB Pederü.jpg|Pederü.jpg1.024 × 1.536; 1,13 MB S Vigilio 02.JPG|S Vigilio 02.JPG3.648 × 2.736; 5,9 MB S Vigilio 05.JPG|S Vigilio 05.JPG3.648 × 2.736; 5,95 MB S Vigilio Pieve.JPG|S Vigilio Pieve.JPG3.648 × 2.736; 4,68 MB S. Vigilio di Marebbe banner.JPG|S. Vigilio di Marebbe banner.JPG3.639 × 520; 1,46 MB San Vigilio di Marebbe - una casa.jpg|San Vigilio di Marebbe - una casa.jpg2.304 × 3.072; 1,22 MB San Vigilio di Marebbe 01.jpg|San Vigilio di Marebbe 01.jpg2.272 × 1.712; 772 KB San Vigilio di Marebbe 1.jpg|San Vigilio di Marebbe 1.jpg2.304 × 3.072; 1,21 MB San Vigilio di Marebbe 4.jpg|San Vigilio di Marebbe 4.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB San Vigilio di Marebbe 5.jpg|San Vigilio di Marebbe 5.jpg2.304 × 3.072; 1,15 MB St. Vigil in Enneberg.jpg|St. Vigil in Enneberg.jpg2.816 × 1.409; 857 KB Tiefe Wolke - panoramio.jpg|Tiefe Wolke - panoramio.jpg3.264 × 2.448; 6,2 MB Verso il Sennes - panoramio.jpg|Verso il Sennes - panoramio.jpg2.496 × 1.664; 2,38 MB </gallery> {{chemuns Ladinia}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 0bv3vl14ns935i4jpbanfo3q4gjtzxh 251180 251179 2026-05-22T13:34:12Z Asenoner 208 251180 wikitext text/x-wiki {{Badiot}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Mareo</big><br />''Enneberg ([[lingaz tudësch|de]])<br />Marebbe ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Mareo |Foto = San Vigilio di Marebbe 01.jpg |Descrizion foto = Udüda de [[Al Plan]] |Blason = |Comunità = [[Val de Puster (comunità raion)|Val de Puster]] |lld = 93.30 |de = 3.95 |it = 2.75 |Frazions = [[Al Plan]], [[La Plí]], [[Rina]] |Ambolt = Felix Ploner |Ann ambolt = 22/09/2020 |Mapa = Enneberg_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Mareo |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 41 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 55 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |}}'''Mareo''' ([[lingaz tudësch|todësch]]: ''Enneberg'', [[lingaz talian|talian]]: ''Marebbe'') é n [[comun]] dla [[Val Badia]] tla [[Südtirol|Provinzia Autonoma de Balsan]] y é metü adöm dai paisc de [[Al Plan]], [[La Plí]] y [[Rina]]. ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=605|thumb|100px|left]] <small> '''Marou '''6 1848 ''Maró ''(PescostaC, Schützenlied1848-1994:222) <br> gad. Marou mar. Mareo Badia Marô grd. Mareo fas. Mareo fod. Marebe amp. Marebe LD Marou, Mareo<br> '''topon. '''<br> ''''(gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Marebbe Ⓓ Enneberg ◇ <i><b>a) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta; / Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. </b>Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta - / Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. </i>PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia) <br> '''s.m. sg. '''<br> ''''(gad.) Ⓘ marebbano Ⓓ Ennebergisch ◇ <i><b>a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. </b>Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. </i>DeclaraJM, [[:it:s:Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/9|SantaGenofefa1878:IV]] (Badia). </small> ---- == Galaria dales fotografies== <gallery> 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (1).jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (1).jpg1.469 × 1.102; 856 KB 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (10).jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (10).jpg5.472 × 3.648; 6,56 MB 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (2).jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio (2).jpg1.469 × 1.102; 1,01 MB 39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio.jpg|39030 Mareo, Province of Bolzano - South Tyrol, Italy - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 2,16 MB Alpe Sennes 07.JPG|Alpe Sennes 07.JPG3.648 × 2.736; 4,64 MB Boschetto invernale - panoramio.jpg|Boschetto invernale - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 3,37 MB Cascate di Ciastlins 1.jpg|Cascate di Ciastlins 1.jpg2.304 × 3.072; 1,31 MB Cascate di Ciastlins 10.jpg|Cascate di Ciastlins 10.jpg3.072 × 2.304; 1,28 MB Cascate di Ciastlins 11.jpg|Cascate di Ciastlins 11.jpg2.304 × 3.072; 1,27 MB Cascate di Ciastlins 12.jpg|Cascate di Ciastlins 12.jpg3.072 × 2.304; 1,34 MB Cascate di Ciastlins 2.jpg|Cascate di Ciastlins 2.jpg3.072 × 2.304; 1,24 MB Cascate di Ciastlins 3.jpg|Cascate di Ciastlins 3.jpg2.304 × 3.072; 1,36 MB Cascate di Ciastlins 4.jpg|Cascate di Ciastlins 4.jpg2.304 × 3.072; 1,29 MB Cascate di Ciastlins 5.jpg|Cascate di Ciastlins 5.jpg3.072 × 2.304; 911 KB Cascate di Ciastlins 6.jpg|Cascate di Ciastlins 6.jpg2.304 × 3.072; 1,26 MB Cascate di Ciastlins 7.jpg|Cascate di Ciastlins 7.jpg2.304 × 3.072; 1,23 MB Cascate di Ciastlins 8.jpg|Cascate di Ciastlins 8.jpg3.072 × 2.304; 1,31 MB Cascate di Ciastlins 9.jpg|Cascate di Ciastlins 9.jpg3.072 × 2.304; 1,34 MB Croda di Santa Croce - panoramio.jpg|Croda di Santa Croce - panoramio.jpg1.296 × 1.936; 1,91 MB Enneberg in Südtirol - Positionskarte.svg|Enneberg in Südtirol - Positionskarte.svg1.037 × 686; 126 KB Enneberg70erJahre.JPG|Enneberg70erJahre.JPG1.520 × 1.024; 1,23 MB Fodara Vedla 02.JPG|Fodara Vedla 02.JPG3.648 × 2.736; 5,06 MB GrünerSeeFanes.JPG|GrünerSeeFanes.JPG2.048 × 1.536; 1,04 MB Lago Piciodel.JPG|Lago Piciodel.JPG3.648 × 2.736; 6,42 MB Lago Verde Fanes 03.JPG|Lago Verde Fanes 03.JPG3.648 × 2.736; 5,28 MB Les Fontanes - panoramio.jpg|Les Fontanes - panoramio.jpg2.048 × 1.536; 1,48 MB Lungo la strada per San Vigilio di Marebbe.jpg|Lungo la strada per San Vigilio di Marebbe.jpg3.072 × 2.304; 1,14 MB Marebbe - panoramio.jpg|Marebbe - panoramio.jpg3.072 × 2.304; 1,13 MB Marebbe.jpg|Marebbe.jpg3.072 × 2.304; 1,08 MB Parco naturale di Fanes-Sennes-Braies (Unsplash).jpg|Parco naturale di Fanes-Sennes-Braies (Unsplash).jpg6.000 × 4.000; 18,53 MB Parco Naturale Fanes 1.jpg|Parco Naturale Fanes 1.jpg3.072 × 2.304; 1,2 MB Parco Naturale Fanes 10.jpg|Parco Naturale Fanes 10.jpg3.072 × 2.304; 1,29 MB Parco Naturale Fanes 11.jpg|Parco Naturale Fanes 11.jpg3.072 × 2.304; 1,25 MB Parco Naturale Fanes 12.jpg|Parco Naturale Fanes 12.jpg2.304 × 3.072; 1,22 MB Parco Naturale Fanes 13.jpg|Parco Naturale Fanes 13.jpg3.072 × 2.304; 1,29 MB Parco Naturale Fanes 15.jpg|Parco Naturale Fanes 15.jpg3.072 × 2.304; 1,31 MB Parco Naturale Fanes 16.jpg|Parco Naturale Fanes 16.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB Parco Naturale Fanes 17.jpg|Parco Naturale Fanes 17.jpg3.072 × 2.304; 1,04 MB Parco Naturale Fanes 18.jpg|Parco Naturale Fanes 18.jpg3.072 × 2.304; 1,24 MB Parco Naturale Fanes 19.jpg|Parco Naturale Fanes 19.jpg3.072 × 2.304; 1,19 MB Parco Naturale Fanes 2.jpg|Parco Naturale Fanes 2.jpg3.072 × 2.304; 1,1 MB Parco Naturale Fanes 20.jpg|Parco Naturale Fanes 20.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB Parco Naturale Fanes 21.jpg|Parco Naturale Fanes 21.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB Parco Naturale Fanes 22.jpg|Parco Naturale Fanes 22.jpg3.072 × 2.304; 1,28 MB Parco Naturale Fanes 23.jpg|Parco Naturale Fanes 23.jpg3.072 × 2.304; 1,23 MB Pederü.jpg|Pederü.jpg1.024 × 1.536; 1,13 MB S Vigilio 02.JPG|S Vigilio 02.JPG3.648 × 2.736; 5,9 MB S Vigilio 05.JPG|S Vigilio 05.JPG3.648 × 2.736; 5,95 MB S Vigilio Pieve.JPG|S Vigilio Pieve.JPG3.648 × 2.736; 4,68 MB S. Vigilio di Marebbe banner.JPG|S. Vigilio di Marebbe banner.JPG3.639 × 520; 1,46 MB San Vigilio di Marebbe - una casa.jpg|San Vigilio di Marebbe - una casa.jpg2.304 × 3.072; 1,22 MB San Vigilio di Marebbe 01.jpg|San Vigilio di Marebbe 01.jpg2.272 × 1.712; 772 KB San Vigilio di Marebbe 1.jpg|San Vigilio di Marebbe 1.jpg2.304 × 3.072; 1,21 MB San Vigilio di Marebbe 4.jpg|San Vigilio di Marebbe 4.jpg3.072 × 2.304; 1,21 MB San Vigilio di Marebbe 5.jpg|San Vigilio di Marebbe 5.jpg2.304 × 3.072; 1,15 MB St. Vigil in Enneberg.jpg|St. Vigil in Enneberg.jpg2.816 × 1.409; 857 KB Tiefe Wolke - panoramio.jpg|Tiefe Wolke - panoramio.jpg3.264 × 2.448; 6,2 MB Verso il Sennes - panoramio.jpg|Verso il Sennes - panoramio.jpg2.496 × 1.664; 2,38 MB </gallery> {{chemuns Ladinia}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 7vv8maqauldgloc7qberuzqpurjzw2k Urtijëi 0 1256 251182 251140 2026-05-23T06:52:15Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 251182 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Urtijëi</big><br />''Sankt Ulrich ([[lingaz tudësch|de]])<br />Ortisei ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Urtijëi |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |lld = 84.19 |de = 9.30 |it = 6.51 |Frazions = [[Sacun]] |Foto = Urtijëi cun l Sela Y Saslonch da Tlesura.jpg |Descrizion foto = Urtijëi cun l [[Grup dl Sela|Sela]] y [[Saslonch]] da Tlesura |Ambolt = Tobia Moroder |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = St._Ulrich_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Urtijëi |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 34 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 40 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #e8e8e8 }} |}}'''Urtijëi''' ({{IPA-lld|uʀtiˈʒɜi̯|pron|Lld-Urtijëi.oga}}, suënz nce ''Ortiseit'' ti vedli scric<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/23202/1/issueId-214942-currentDate--zoom-1.html Josef Komplojer: ''Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie''. Wagner Dispruch 1820], pl. 15.</ref>, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''St. Ulrich in Gröden'' {{IPA-de|zaŋkt ˈʊlrɪç ɪn ˈɡrøːdn̩|pron|}}, [[lingaz talian|talian]]: ''Ortisei'' {{IPA-it|ortiˈzɛi|pron|}}) ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] te [[Südtirol]]. Cun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} iel l majer chemun de Gherdëina n cont de populazion, ma l mënder n cont de spersa cun 24,3&nbsp;km². Pra l luech de Urtijëi toca geograficamënter y ënghe da n pont de ududa soziel la [[frazion (Talia)|frazion]] de [[Sureghes]], ma che aministrativamënter fej pert dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. La populazion de la zona urbana de Urtijëi, cuntan leprò Sureghes y [[Runcadic]], ie de mpue manco de 5.500 abitanc. Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2024 ie la rujeneda de l'oma dl 80% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]]. == Inuem == L inuem ''Urtijëi'' va zeruch al 13ejim secul a n [[mesc]] tl zënter dl luech dal inuem ''Ortiseyt'' (zachëi rata dal [[latin]]: ''urticetum'', cie che uel di ''verzon de [[urties]]''). Mo tl 1497 univa chësc inuem dant te documënc de Bulsan (''„Hanns von Ortiseit“'').<ref>Hannes Obermair ''Bozen Süd – Bolzano Nord. Schriftlichkeit und urkundliche Überlieferung der Stadt Bozen bis 1500''. Band 2, Stadtgemeinde Bozen, Bulsan 2008 Nr. 1317, ISBN=978-88-901870-1-8.</ref> Chësc mesc vën dant te documënc plu tert sota l inuem ''Mauriz'' y ie al didancuei un di hotiei plu vedli de la valeda. L inuem tudësch ''St.&nbsp;Ulrich'' va ntant zeruch a la pluania dl luech, che ie dedicheda ala [[cumparizion dl Seniëur]], ma nce a [[Durich de Augsburg]], l sant patron dl luech. Tl ''Ulrichspatrozinium'', che mostra su la puscions, ie nce da liejer de puscions medieveles de la dlieja dl vëscul de [[Augsburg]] te la [[Val dl Isarch]] y te Gherdëina.<ref>Adolf Sandberger: ''Das Hochstift Augsburg an der Brennerstraße.'' In: Ders.: ''Altbayerische Studien zur Geschichte von Siedlung, Recht und Landwirtschaft''. Hrsg. von Gertrud Sandberger, Pankraz Fried und Erwin Riedenauer. München 1985, pl. 285–296.</ref> == Blason == L blason de Urtijëi ie na tofla d'or cun la figura de [[S. Durich]], trat sëura cun l guant da vëscul, che tën tla man drëta na crëusc d'or y ie a ciaval. L ciaval ie blanch, cun urnamënc d'or y curì da na chëutra bruma. Sun la tofla iel na striscia bruma cun trëi pitli blasons de arjënt y dantrite doi eves d'or che jola.<ref>[http://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref>. L vedl Blason de Urtijëi fova la doi mazëtes da [[Fé zandli te Gherdëina|lauré sul puntl]], che ie pona deventei doi stilec (chëi dl Troi Paian?)<ref>[https://wappen.tiroler-landesmuseen.at/index34a.php?wappen%20id=28043&drawer=Se-Wa Vedl blason de Urtijëi cun stilec tl archif dl Vinzentinum a Persenon.]</ref><ref>[[Edgar Moroder]]: ''L vedi blason de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 66-68.</ref>. ==Geografia== [[File:Urtijei-2008.jpg|thumb|280px|sinistra|Nscila fova Urtijëi d'instà dl ann 2008. L univa fabricà dassën]] ==Storia== [[File:Mujiga de Urtijëi 1869.jpg|miniatura|sinistra|Mujiga de Urtijëi l ann 1869. ]] [[File:Monument de JB Purger de Ludwig Moroder renuvà Radio Ladin Urtijëi.ogg|miniatura|alt=Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder. Archif Radio Ladin Urtijëi |Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder a Urtijëi. [[Radio Ladin de Gherdëina|Archif Radio Ladin]]. ]] == Vita culturela == [[File:Cesadiladins.jpg|miniatura|left|La [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum de Gherdëina]].]][[File:Cësa de Chemun 2021 Urtijëi.jpg|thumb|left|La cësa de Chemun]] Tl zënter de Urtijëi ie la [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dles Dolomites|Union Generela di Ladins]], dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Biblioteca ladina Malia da Cudan]]. A Urtijëi ie nce la sënta de [[La Usc di Ladins]]. Sun [[Plaza de Sant Antone]] ie la Cësa de cultura cun la sënta dla [[Lia Mostra d’Ert]], dla ''Grupa Jëuni Urtijëi'' y dla bibliotech d'Ert. Tla cësa de cultura Luis Trenker ie la sala di cungresc, y la mostra de scultures Art 52<ref>[http://www.art52.it/ Mostra de scultures Art 52]</ref>. Sun plaza de dlieja de San Durich ie la [[Bibliotech San Durich]] tla cësa dla vedla scola <ref>{{Cite web |url=https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |title=Bibliotech San Durich |access-date=2021-02-17 |archive-date=2021-01-19 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210119135148/https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich |url-status=dead }}</ref>. [[File:Plaza Sant'Antone cun dlieja a Urtijëi.jpg|miniatura|left|350px|La Plaza de Sant'Antone tl zënter de Urtijëi.<br>A man ciancia: La Cësa de Sant'Antone, sënta de [[Radio Gherdëina Dolomites|Radio Gherdëina]].<br>A man drëta: La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]]]] Una dla plu vedla cafetaries/cunditories de Urtijëi fova l [[Café Demetz]] tla Bruscia che à stlut l ann 2024. == Scoles == * Scolina ''Salieta''.<ref>{{Cite web |url=https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |title=Scolina Salieta, plata web Chemun de Urtijëi. |access-date=2022-01-17 |archive-date=2022-01-17 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220117122016/https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta |url-status=dead }}</ref> * Scoles Elementeres Urtijëi.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-elementera-urtijei/ Scola Elementera Urtijëi, plata web.]</ref> * Scola Mesana ''Ujep Anton Vian''.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-mesana-urtijei-ujep-antone-vian-/ Scola Mesana Urtijëi, plata web.]</ref> * [[Scola d'Ert Urtijëi|Lizeum d'Ert ''Cademia'']].<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Lizeum d'Ert, plata web.]</ref> * Scola Prufesciunela per l’Artejanat artistich Gherdëina.<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Scola prufescionela, plata web.]</ref> * Istitut Tecnich Economich Urtijëï, Gherdëina ''Raetia''.<ref>[Https://www.iteraetia.it/ld/ Istitut Tecnich Economic Urtijëi, plata web.]{{Toter Link|date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref> * Scola de Mujiga Gherdëina.<ref>[https://scoresdemusiga.provinzia.bz.it/scores-musiga-todesces-ladines/direziun-scora-de-musiga-gherdena-urtijei-selva.asp Scola de Mujiga Urtijëi, plata web.]</ref> == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 9,90 |tudësch = 10,35 |ladins = 79,75 |ann = 2024 }} Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2024 ie la rujeneda de l'oma dl 80% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La prima cumpededa sun la rujeneda fova unida fata tl 1971, ulache l 19% ova mo detlarà l tudësch la rujeneda de l'oma y mé l 72% l ladin. Dal 1981 incà ie l ladin restà ntëur ai 80-85%. {| class="wikitable zebra" style="text-align:center;" |- ! rowspan="2"| Ann|| colspan="3" | Grupes linguistiches<ref>[https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=4&news_article_id=573570 ''Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk - Volkszählung 1981, S. 24'']</ref><ref>{{Cite web |url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |title=''Südtirol in Zahlen (Bozen 1994), S. 14'' |access-date=2022-01-27 |archive-date=2021-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211229001423/https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf |url-status=dead }}</ref><ref name="astat1981">{{Internetquelle|url=https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=300&news_image_id=899072|titel=Volkszählung 1981 – Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk|hrsg=[[Landesinstitut für Statistik der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol]]|datum=1983-03|zugriff=2024-12-09}}</ref><ref name="astat2001">{{Internetquelle|url=https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf|titel=Volkszählung 2001 – Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol|hrsg=[[Landesinstitut für Statistik der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol]]|datum=2002-08|zugriff=2024-12-09}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211229023228/https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf |date=2021-12-29 }}</ref><ref name="astat2024">{{Internetquelle|url=https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=300&news_image_id=1160209|titel=Ergebnisse Sprachgruppenzählung 2024 – Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Autonomen Provinz Bozen - Südtirol|hrsg=[[Landesinstitut für Statistik der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol]]|datum=2024-12|zugriff=2024-12-09}}</ref> |- ! ladin|| tudësch|| talian |- | 1971 || 72,23 % || 18,57 % || 9,20 % |- | 1981 || 84,35 % || 10,26 % || 5,39 % |- | 1991 || 83,94 % || 11,07 % || 4,98 % |- | 2001 || 82,32 % || 12,13 % || 5,55 % |- | 2011 || 84,19 % || 9,30 % || 6,51 % |- | 2024 || 79,75 % || 10,35 % || 9,90 % |} === Svilup demografich === Urtijëi à abù n gran crëscer de la populazion do la anescion ala Talia, che ie dublieda dal 1921 al 1981 da 2.000 a 4.000 abitanc. Al didancuei à l chemun plu de 4.600 abitanc. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:5000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:2070 bar:1931 from: 0 till:2216 bar:1936 from: 0 till:2535 bar:1951 from: 0 till:2803 bar:1961 from: 0 till:3196 bar:1971 from: 0 till:3961 bar:1981 from: 0 till:4106 bar:1991 from: 0 till:4222 bar:2001 from: 0 till:4484 bar:2011 from: 0 till:4653 bar:2021 from: 0 till:4833 PlotData= bar:1921 at:2070 fontsize:S text: 2070 shift:(-8,5) bar:1931 at:2216 fontsize:S text: 2216 shift:(-8,5) bar:1936 at:2535 fontsize:S text: 2535 shift:(-8,5) bar:1951 at:2803 fontsize:S text: 2803 shift:(-8,5) bar:1961 at:3196 fontsize:S text: 3196 shift:(-8,5) bar:1971 at:3961 fontsize:S text: 3961 shift:(-8,5) bar:1981 at:4106 fontsize:S text: 4106 shift:(-8,5) bar:1991 at:4222 fontsize:S text: 4222 shift:(-8,5) bar:2001 at:4484 fontsize:S text: 4484 shift:(-8,5) bar:2011 at:4653 fontsize:S text: 4653 shift:(-8,5) bar:2021 at:4833 fontsize:S text: 4833 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Beludëi de Urtijëi == <gallery> Gröden Lithographie von Alois Leykum.jpg|Urtijëi ntëur l 1840<ref>[https://play.google.com/books/reader?id=PUXgE_Rs6gQC&pg=GBS.PP1&hl=it Franz Carl Weidmann: ''Der Kreis an der Etsch (Botzner Kreis), im Lande Tyrol: Mit einer topographischen Karte und fünf Chromolithographien'']</ref>. Urtijëi y Seceda stampa de Eberle da August Podesta 1840.jpg|Urtijëi cun Secëda tl 1840. Urtijëi tl 1860 Josef Moroder Lusenberg.jpg|Urtijëi tl 1860 depënt da [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]]. Urtijei 1856.jpg|Urtijëi 1862 te na litografia de Johann Burgauner<ref>Edgar Moroder: ''L cheder plu cunesciù dl vedl Urtijëi''. [[La Usc di Ladins]], 1. de nuvëmber 1977, pl. 15.</ref>. Die Gartenlaube (1882) b 441.jpg|Urtijëi dl ann 1882 Urtijëi dl ann 1890.jpg|Urtijëi dl ann 1890. Urtijëi ti ani 1900 foto Bernhard Johannes.jpg|Urtijëi ti ani 1900, foto de Bernhard Johannes [[Maran]]. </gallery> == Ridli y si mejes<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>== {{Cëla nce|Mejes de Gherdëina}} === Piz Dedora === Socrëp, La Sia, Ruf, Cecer (Ruf Dessëura), Pitl Ruf (Nis), La Plates Dedite, La Plates Dedora, Nevel, Dumat, Pradac, Lipl (Mantingher), Grien, Luca Dedora, Vedl Pilat, Pitl Pilat, Ciascian, Lip, Sciron, Sulé, Mauta, Tinderla (Ciancel Dessëura), Ciancel, Nevin, Juaut, Bëiber, Col Martin (Puc, Taicer), Cialian, Tone, Pizer, Cëdepuent, Tadeo (Soler), Penc (Rumanon Dessëura), Luca (Nuef), Iagher (Crëida), Alësc, Tecul, Uridl, Cësa Fill, Junerëi (Gran Cësa). === Dla da Puent de Pana === Cësa Puent de Pana, Bugon, Sneton, Smidl, Muradëures (Bruel), Plan de Mureda, Mureda, [[Doss dl Preve]], Jumbierch (Lusenberg), Cudan, Scurcià, Resciesa, La Tambres, Pitl Paul ([[Villa Rudolfine|Rudolfine]]), [[Lenert]], Zot, Ratic (Naz), Costa, Vedl Doss, Doss, Maidl, [[Furmescere]] (Vedla Scola), Martiner. === Piz Dessëura === Stlejuc, [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] (Stlejuc Dessëura), Pitl Bruel, Bruel Dessot, Gran Bruel, Frëina, Mulin da Frëina, La Rodera, Bataian (Dessëura), Bataian Dessot, Tiscion Dessëura, Tiscion Dessot (Villa Lourdes), Perjon, Milan, Ronch, Costa Dessot, Raineles, Costa Dessëura, Coi, Coi Dedora, La Mauta, Luca, Runcata, Cuenz, [[Martin (Urtijëi)|Martin]], Carai (Planaces), Palvates, Puent, Puntëdla, Puntëdla Desson, Sovia, [[Costamula|Costamula Dessot]], [[Costamula|Costamula Dessëura]], Nudrëi Dedite, Nudrëi Dedora, Costes, Val, Mulin, Marëufer, Fëur. === La Bruscia === {{Prinzipel|Bruscia}} [[File:Vedl spedel Urtijei.jpg|miniatura|Vedla cëses a Urtijëi tl 1900: l Vedl Spedel japé, Trina a mez, La Reja dancà a man ciancia, Faujëina à man drëta]] [[File:Hotels on Stetteneck Platz in Urtijëi.jpg|miniatura|alt=Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.|Hotiei a Urtijëi: da man ciancia Adler, Cavallino Bianco y Stetteneck.]] Fever, [[Gustin|Vedl Gustin]] (Colroi), Planaces (Cësa Brida), Mota, Mulins, Pech (Snoltner), Anterleghes, [[Ianesc (ustaria)|Ianesc]], Benefiz Sant'Antone, Giustin, Sigat, Mulin dl Roder, Moidl (Brida), Ianon, Stëifl, Petlin, Beché, Spedel (Nuef), Faujëina, Trina (Bera Iacun), La Reja (Sartëur), Zitadela, Fill, Rumanon, Vedl Spedel, Pedetliva, Dëur, Mauritz, Calonia, Vedl Chemun (Dutor, Mëune), Fëur, Pana, Cësa Purger, Grien, Mulin, Pech dl Busc (Fever), Gran Cësa, Fever dl Busc, Scioler. === Ridl da Sacun === Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Oslperch, Stufan Dessëura, Stufan Dessot, Val, Nis, (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossù, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria, Pitl Fever. == Da vijité == {{Culones-lista|colwidth=15em| * [[Dlieja de San Durich]] * [[Dlieja da Sacun]] * [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]] * [[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)|Dlieja de Sant'Ana te curtina]] * [[Curtina de Urtijëi]] * [[Capela sal Crist]] * [[Capeles de Gherdëina#Urtijëi|Capeles de Urtijëi]] * [[Museum de Gherdëina]] * [[Ciastel Stetteneck]] }} == Monumënc sota defendura == A Urtijëi dal 17 fabrighes sota defendura dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: cater dliejes, doi capeles, doi cëses y 9 mejes. <gallery> Parish church of St. Ulrich in Gröden .jpg|Dlieja de San Durich<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17120 Dlieja de San Durich, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Autere_juebia_dai_Andli_dan_la_dlieja_San_Antone_a_Urtijëi.jpg|Dlieja de S. Antone<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17122 Dlieja S. Antone, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|Dlieja da Sacun<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17126 Dlieja da Sacun, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. St._Annakirch_in_Urtijei.jpg|Dlieja de S. Ana<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17119 Dlieja de S. Ana y curtina, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Capela_da_Poz_Urtijei_da_pert_dl_suredl_che_sen_va.JPG|Capela da Poz<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17129 Capela da Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Raschötzer_Kapelle_über_St._Ulrich_in_Gröden_im_Winter_2013.jpg|Capela de Resciesa<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50558 Capela de Resciesa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Janon.jpg|Janon<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17121 Janon, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa_Rifesser_Stufan_Urtijëi.jpg|Villa Rifesser<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50441 Villa Rifesser, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ancient_home_Pradatsch.jpg|Pradac<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17117 Pradac, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Nevel Urtijëi.jpg|Nevel<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17116 Nevel, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Martin a Urtijei.jpg|Martin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17123 Martin, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Farmhouse Col de Flam in Urtijëi from west.jpg|Col de Flam Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50578 Col de Flam Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Costamula_de_sot_dinsta.jpg|Costamula Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17124 Costamula Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Costamula de sëura Urtijëi.JPG|Costamula Dessëura<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17125 Costamula Dessëura, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Cudan.jpg|Cudan<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17118 Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Peza Urtijei.jpg|Peza (Sacun)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17127 Peza, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Urtijëi ie unic metui sota defendura ot monumënc naturei: doi crëpes, la bujes y pisciadoi de Puent, cater lëns y n paluch. <gallery> Cuecnes_in_Gröden.jpg|L crëp de [[Secëda]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |title=Crëp de Secëda, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140303/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1724 |url-status=dead }}</ref>. Balest y Gran Roa Urtijei.JPG|[[Balest]] y la Gran Roa<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |title=Balest y Gran Roa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140300/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1722 |url-status=dead }}</ref>. Gran Puent Ruf de Cuecenes dauton Urtijëi.jpg|Bujes y pisciadoi dl Gran Puent<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |title=Bujes y Pisciadoi Gran Puent, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140313/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1720 |url-status=dead }}</ref>. Pëc de Poz Urtijëi Picea abies.jpg|Pëc de Poz<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |title=Pëc de Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140302/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1719 |url-status=dead }}</ref>. Lën de Nis a Urtijëi dansciuda.jpg|[[Lën da beca]] de Nis<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |title=Lën da beca de Nis, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140256/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1718 |url-status=dead }}</ref>. Lën de Uridl a Urtijëi.jpg|Lën da beca de Uridl<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |title=Lën da beca de Uridl, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140323/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1715 |url-status=dead }}</ref>. Pinc drusa dal vënt sun mur da Cudan Urtijëi.jpg|Pinch dl mur da Cudan<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |title=Pinch drusà dl mur da Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140309/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1716 |url-status=dead }}</ref>. Pitl paluc de Col Ciarnacëi.jpg|Pitli palusc de [[Col Ciarnacëi]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |title=Pitli palusc de Col Ciarnacëi, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140255/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1714 |url-status=dead }}</ref> </gallery> == Persunaliteies == {{Cëla nce|Persunaliteies ladines}} === Scultëures === {{Culones-lista|colwidth=15em| *[[Jakob Crepaz-Maidl]] *[[Leo Crepaz]] *[[Ferdinand Demetz]] *[[Vigil Dorigo]] *[[Giuani Enrich]] *[[Tresl Gruber]] *[[Franz Grünewald]] *[[Levisc Antone Insam]] *[[Luis Insam]] *[[Josef Kostner]] *[[Jan Dumëine Mahlknecht]] *[[Joseph Anton Mahlknecht]] *[[Josef Mersa]] *[[Fini Martiner Moroder]] *[[Marchiò Molziner]] *[[Friedrich Moroder]] *[[Hermann Moroder]] *[[Johann Baptist Moroder]] *[[Josef Moroder Jumbiërch]] *[[Ludwig Moroder]] *[[Otto Moroder]] *[[Rudolf Moroder]] *[[Siegfried Moroder]] *[[Vinzenz Moroder-Resciesa]] *[[Raimund Mureda]] *[[Giacobe Mussner]] *[[Śepl Obletter]] *[[Hans Perathoner]] *[[Vinzenz Peristi]] *[[Vigil Pescosta]] *[[Luis Piazza]] *[[Albino Pitscheider]] *[[Tone Pitscheider]] *[[Gilo Prugger]] *[[Sepl Rifesser]] *[[Josef Rifesser]] *[[August Runggaldier]] *[[Jakob Sotriffer]] *[[Francësch Tavella]] *[[Christian Trebinger]] *[[Iuchin Unterplatzer]] *[[Rudolf Vallazza]] *[[Martin Vinazer]] *[[Johann Baptist Walpoth]] *[[Luisa Walpoth Demetz]] }} === Depenjadëures === {{Culones-lista|colwidth=15em| *[[Johann Burgauner]] *[[Leo Crepaz]] *[[Christian Delago]] *[[Peter Demetz-Fëur]] *[[Alois Kostner]] *[[Annemarie Moroder]] *[[Aurelia Moroder Langer]] *[[Josef Moroder Jumbiërch]] *[[Franz Josef Noflaner]] *[[Bernardin Pitschieler]] *[[Egon Rusina Moroder]] *[[Mili Schmalzl]] *[[Hans Sontheimer]] *[[Markus Vallazza]] *[[Stina Walpoth Moroder]] }} === Scritëures === {{Culones-lista|colwidth=15em| *[[Amalia Anderlan Obletter]] *[[Rut Bernardi]] *[[Christian Delago]] *[[Stefan Demetz-Sulé]] *[[Vinzenz Maria Demetz]] *[[Paula Grossrubatscher]] *[[Tresl Gruber]] *[[Milia Insam Kostner]] *[[Josef Kostner]] *[[Carla Lezuo]] *[[Adele Moroder]] *[[Christian Moroder]] *[[Edberte Moroder]] *[[Edgar Moroder]] *[[Franz Moroder]] *[[Wilhelm Moroder-Lusenberg]] *[[Franz Josef Noflaner]] *[[Frida Piazza]] *[[Matie Ploner]] *[[Philomena Prinoth Moroder]] *[[Johann Baptist Rifesser]] *[[Elsa Runggaldier]] *[[Heidi Siller-Runggaldier]] *[[Ingrid Runggaldier]] *[[Josef Runggaldier]] *[[Leo Runggaldier]] *[[Ivan Senoner]] *[[Trudi Vallazza]] *[[Roland Verra]] *[[Ujep Antone Vian]] }} === Musizisć === {{Culones-lista|colwidth=15em| *[[Vinzenz Maria Demetz]] *[[Ottavia Kostner]] *[[Giorgio Moroder]] *[[Stefan Demetz-Sulé|Stefan Demetz]] }} === Atlec/tes === {{Culones-lista|colwidth=15em| *[[Lisa Demetz]] *[[Elisabeth Lardschneider]] *[[Lara Malsiner]] *[[Petra Moroder]] *[[Carolina Kostner]] *[[Isolde Kostner]] *[[Giuana Prugger]] *[[Ludwig Schmalzl de Ronc]] }} === Autri === {{Culones-lista|colwidth=15em| *[[Katharina Bernardi]] *[[Marina Demetz]] *[[Josef Grossrubatscher]] *[[Dominik Holzknecht]] *[[Guido Insam]] *[[Norbert Kostner]] *[[Pepi Martiner]] *[[Alex Moroder]] *[[Armin Moroder]] *[[Bruno Moroder]] *[[Mons.Christian Moroder|Christian Moroder]] *[[Stefania Pitschieler Moroder]] *[[Ernst Prinoth]] *[[Franz Prugger]] *[[Johann Baptist Purger]] *[[Edmund Runggaldier]] *[[Georg Runggaldier]] *[[Ferdinand Stuflesser]] *[[Luis Trenker]] *[[Felizita Unterplatzer Moroder]] *[[Batista Vinatzer]] *[[Maria Ursula Welponer]] }} == Galaria dales fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="100"> Urtijëi Mont de Sëuc Sciliër y Bulacia udui dal Gran Punton.jpg|Urtijëi udu dal Gran Punton Parish church Urtijei internal view.jpg|Dlieja de San Durich Revëut simboi dla Pascion Dlieja San Durich Urtijëi.jpg|Revëut dla dlieja de San Durich Stained glass window with angels in the Saint Antony church in St. Ulrich in Gröden.jpg|Viere dla dlieja de San Antone Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|La dlieja da Sacun Apsis y autere dlieja Sacun Gherdëina.jpg|Autere dla dlieja da Sacun Saslonch Sella Pic Seceda inviern.jpg|Mont de Resciesa Ferata de Gherdëina a Urtijëi ai28-5-1960.jpg|Ultim viac dla ferata tres Urtijei </gallery> == Films == * [https://www.youtube.com/watch?v=KSoA6GhF9w0 Desfileda cun guant dala Gherdëina sun slites da carnescià 1929] * [https://www.youtube.com/watch?v=ARRG1QqvdbA Desfiledes cun slita y garejedes a Urtijëi l ann 1933] == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Sacun]] * [[Sureghes]] * [[Col de Ronc]] * [[Col de Flam]] * [[Resciesa]] * [[Secëda]] * [[Cuecenes]] * [[Pic]] * [[Scola d'Ert Urtijëi]] * [[I ciastiei tla Ladinia]] * [[Scultëures de Gherdëina|Scultëures de Urtijëi]] == Bibliografia == * Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug''. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018. == Liames == * [http://www.museumgherdeina.it/185.html Museum Gherdëina] * [https://www.ulg.it/ Union di Ladins de Gherdëina] ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=1064|left|thumb|100px]] <small> '''Urtijëi '''6 1821 ''Urtiʃhëi ''(PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]], 1821*1915:55) <br> gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei<br> '''topon. '''<br> '''''paese e comune in val gardena '''''(gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ <i><b>a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! </b>Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! </i>PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]]1821*-1915:55 (grd.); <i><b>b) Son pa stata a Ortijei, duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. </b>Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. </i>ZacchiaGB, [[:it:s:Gardenera C|GardeneraC]]1858*-1995:172 (caz.). </small> {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Urtijëi|Urtijëi]] [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] ab8oysnb80jardbdms5wk9j2zgq9pcj Aiuto:AFI/Tudësch Standard 12 3661 251164 236666 2026-05-22T12:35:43Z Asenoner 208 Asenoner á sposté la plata [[Aiuto:AFI/tudësch standard]] a [[Aiuto:AFI/Tudësch Standard]] 23241 wikitext text/x-wiki {{IPA key|H:IPA-DE|H:IPAG|sort=German}} The charts below show the way [[International Phonetic Alphabet|International Phonetic Alphabet (IPA)]] represents Standard [[German language]] pronunciations in Wikipedia articles. For a guide to adding IPA characters to Wikipedia articles, see {{tl|IPA-de}} and {{section link|Wikipedia:Manual of Style/Pronunciation#Entering IPA characters}}. See [[Standard German phonology]] and {{section link|German orthography|Grapheme-to-phoneme correspondences}} for a more thorough look at the sounds of German. {| style="background:none" |- style="vertical-align:top;" | {| class="wikitable" ! colspan="5" | [[Consonant]]s |- ! {{abbr|DE|German Standard German}} !! {{abbr|AT|Austrian Standard German}} !! {{abbr|CH|Swiss Standard German}} ! Examples !! English approximation |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|b}}</big> | {{lang|de|'''b'''ei;<ref name="fortislenis">In Austrian Standard German and Swiss Standard German, the lenis obstruents {{IPA|/b, d, ɡ, dʒ, ʒ/}} are voiceless {{IPA|[b̥, d̥, ɡ̊, d̥ʒ̊, ʒ̊]}} and are distinguished from {{IPA|/p, t, k, tʃ, ʃ/}} only by articulatory strength ({{IPA|/v/}} is really voiced, and {{IPA|/s/}} is the only alveolar fricative). The distinction is also retained word-finally. In German Standard German, voiceless {{IPA|[b̥, d̥, ɡ̊, z̥, d̥ʒ̊, ʒ̊]}} as well as {{IPA|[v̥]}} occur allophonically after fortis obstruents and, for {{IPA|/b, d, ɡ/}}, often also word-initially. See [[fortis and lenis]].</ref> a'''b'''}} ({{abbr|AT|Austrian Standard German}}, {{abbr|CH|Swiss Standard German}})<ref name="devoicing"/> | '''b'''all |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ç}}</big> | {{lang|de|i'''ch''', dur'''ch''';<ref name="dorsalfricatives">{{IPAblink|ç}} and {{IPAblink|x}} belong to one phoneme traditionally transcribed {{IPA|/x/}}. The velar allophone appears after back vowels and {{IPA|/a, aː/}} and it may instead be uvular {{IPAblink|χ}}, depending on the variety and speaker. In this guide, the difference between velar and uvular allophones is ignored and both are written with {{angbr IPA|x}}.</ref> '''Ch'''ina, Leipzi'''g'''}} ({{abbr|DE|German Standard German}}) | '''h'''ue |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|d}}</big> | {{lang|de|'''d'''ann; Klei'''d'''}} ({{abbr|AT|Austrian Standard German}}, {{abbr|CH|Swiss Standard German}})<ref name="devoicing"/> | '''d'''one |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|f}}</big> | {{lang|de|'''f'''ür, '''v'''on, '''Ph'''änomen}} | '''f'''uss |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɡ}}</big> | {{lang|de|'''g'''ut; Ta'''g'''}} ({{abbr|AT|Austrian Standard German}}, {{abbr|CH|Swiss Standard German}})<ref name="devoicing"/> | '''g'''uest |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|h}}</big> | {{lang|de|'''h'''at}} | '''h'''ut |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|j}}</big> | {{lang|de|'''J'''ahr, '''Y'''o-'''Y'''o}} | '''y'''ard |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|k}}</big> | {{lang|de|'''k'''ann, '''c'''remen, se'''ch'''s; Ta'''g'''}} ({{abbr|DE|German Standard German}});<ref name="devoicing">In German Standard German, voiced stops {{IPA|/b, d, ɡ/}} are devoiced to {{IPA|[p, t, k]}} at the end of a syllable.</ref> {{lang|de|'''Ch'''ina, Leipzi'''g'''}} ({{abbr|AT|Austrian Standard German}}, {{abbr|CH|Swiss Standard German}}) | '''c'''old |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|l}}</big> | {{lang|de|'''L'''eben}} | '''l'''ast |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|l̩}}</big> | {{lang|de|Mant'''el'''}} | bott'''le''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|m}}</big> | {{lang|de|'''M'''ann}} | '''m'''ust |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|m̩}}</big> | {{lang|de|groß'''em'''}} | rhyth'''m''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|n}}</big> | {{lang|de|'''N'''ame}} | '''n'''ot |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|n̩}}</big> | {{lang|de|beid'''en'''}} | sudd'''en''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ŋ}}</big> | {{lang|de|la'''ng'''}} | lo'''ng''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|p}}</big> | {{lang|de|'''P'''erson, a'''b'''}} ({{abbr|DE|German Standard German}})<ref name="devoicing" /> | '''p'''uck |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|pf}}</big> | {{lang|de|'''Pf'''effer}} | cu'''pf'''ul |- | style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ʁ}}</big> | colspan="2" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|r}}</big> | {{lang|de|'''r'''eden}}<ref name="r-allophones">Pronunciation of {{IPA|/r/}} in German varies according to region and speaker. While older prescriptive pronunciation dictionaries allowed only {{IPA|[r]}}, that pronunciation is now found mainly in Switzerland, [[Bavaria]] and Austria. In other regions, the uvular pronunciation prevails, mainly as a fricative/approximant {{IPA|[ʁ]}}. In many regions except for most parts of Switzerland, the {{IPA|/r/}} in the [[syllable coda]] is vocalized to {{IPA|[ɐ̯]}} after long vowels or after all vowels (in this guide {{IPA|[ɐ̯]}} is used only after long vowels, following the pronunciation dictionaries), and {{IPA|/ər/}} is pronounced as {{IPA|[ɐ]}}.</ref> | {{abbr|DE|German Standard German}}: ''French'' '''r'''ouge<br/> {{abbr|AT|Austrian Standard German}}, {{abbr|CH|Swiss Standard German}}: ''[[Scottish English|Scottish]]'' '''r'''ed |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|s}}</big> | {{lang|de|la'''ss'''en, gro'''ß''', Hau'''s'''}} | fa'''s'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ʃ}}</big> | {{lang|de|'''sch'''on, '''S'''tadt, '''s'''pitz, '''Ch'''ampagner, '''Sk'''i}} | '''sh'''all |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|t}}</big> | {{lang|de|'''T'''ag, Sta'''dt'''; Klei'''d'''}} ({{abbr|DE|German Standard German}})<ref name="devoicing" /> | '''t'''all |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ts}}</big> | {{lang|de|'''Z'''eit, Pla'''tz''', Po'''ts'''dam, '''C'''elle}} | ca'''ts''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|tʃ}}</big> | {{lang|de|Ma'''tsch''', '''C'''ello}} | ma'''tch''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|v}}</big> | {{lang|de|'''w'''as, '''V'''ase}}<ref name="fortislenis"/> | '''v'''anish |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|x}}</big> | {{lang|de|na'''ch'''}}<ref name="dorsalfricatives"/> | ''Scottish'' lo'''ch''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|z}}</big> | {{lang|de|'''S'''ie, die'''s'''e}}<ref name="fortislenis"/> (in Austrian German sparsely used) | {{abbr|DE|Standard German}}: '''z'''ebra<br/> {{abbr|AT|Austrian Standard German}}, {{abbr|CH|Swiss Standard German}}: '''s'''oup |- | style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ʔ}}</big> | colspan="2" style="text-align:center; background:gray" | | {{lang|de|beamtet}} {{IPA|[bəˈʔamtət]}}<ref>The glottal stop occurs in [[German Standard German]]. It is not transcribed phrase-initially, where it is just as likely to be used in English as it is in German. Word- and phrase-internal glottal stops are transcribed. [[Austrian German|Austrian]] or [[Swiss Standard German]] do not have glottal stops ({{harvnb|Krech et al.|2009|pp=236, 262}}).</ref> | uh'''-'''oh! |- ! colspan="5" | Non-native consonants |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|dʒ}}</big> | {{lang|de|'''Dsch'''ungel, Pi'''dg'''in}}<ref name="fortislenis"/><ref name="postalveolarlenis">Many speakers lack the lenis {{IPA|/ʒ/}} and replace it with its fortis counterpart {{IPA|/ʃ/}} ({{harvnb|Hall|2003|p=42}}). The same applies to the corresponding lenis {{IPA|/dʒ/}}, which also tends to be replaced with its fortis counterpart {{IPA|/tʃ/}}. According to the prescriptive standard, such pronunciations are not correct.</ref> | '''j'''ungle |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ð}}</big> | {{lang|de|Mo'''th'''erboard}}<ref name="th">{{IPA|/ð/}} and {{IPA|/θ/}}, occurring in English loans, may be substituted with any of {{IPA|/d, z, v/}} and {{IPA|/t, s, f/}}, respectively.</ref> | '''th'''is |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɹ}}</big> | {{lang|de|Sp'''r'''ay}}<ref>Used in some loanwords from English, especially by younger speakers.</ref> | '''r'''ice |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|θ}}</big> | {{lang|de|'''Th'''atcherismus}}<ref name="th"/> | '''th'''ink |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ʒ}}</big> | {{lang|de|'''G'''enie, Entoura'''g'''e}}<ref name="fortislenis"/><ref name="postalveolarlenis"/> | plea'''s'''ure |- ! colspan="5" | [[Stress (linguistics)|Stress]] |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ˈ}}</big> | rowspan="2" | {{lang|de|'''Bahn'''hof'''stra'''ße}}<br />{{IPA|[ˈbaːnhoːfˌʃtʁaːsə]}} | rowspan="2" | battleship {{IPAc-en|ˈ|b|æ|t|əl|ˌ|ʃ|ɪ|p}} |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ˌ}}</big> |- ! colspan="5" | [[Syllabification|Syllable break]] |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|.}}</big> | {{lang|de|Ephr'''ai'''m}}<br />{{IPA|[ˈeːfra.ɪm]}} | flower {{IPAc-en|ˈ|f|l|aʊ|.|ər}} ''(contrasting with'' flour {{IPAc-en|ˈ|f|l|aʊr}}'')'' |} | {| class="wikitable" ! colspan="5" | [[Vowel]]s |- ! {{abbr|DE|German Standard German}} !! {{abbr|AT|Austrian Standard German}} !! {{abbr|CH|Swiss Standard German}} ! Examples !! English approximation |- ! colspan="5" | [[Monophthong]]s |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ä|a}}</big> | {{lang|de|'''a'''lles, K'''a'''lender}} | f'''a'''ther, ''but short'' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ä|aː}}</big> | {{lang|de|'''a'''ber, s'''ah''', St'''aa'''t}} | f'''a'''ther |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɛ}}</big> | {{lang|de|'''E'''nde, h'''ä'''tte}} | b'''e'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɛː}}</big> | {{lang|de|sp'''ä'''t, w'''äh'''len}}<ref>In [[Northern Germany]], {{IPA|/ɛː/}} often merges with {{IPA|/eː/}} to {{IPAblink|eː}}.</ref> | ''[[Received Pronunciation|RP]]'' h'''air''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|eː}}</big> | {{lang|de|'''e'''ben, g'''eh'''en, M'''ee'''r}} | m'''a'''te |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɪ}}</big> | {{lang|de|'''i'''st}} | s'''i'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|iː}}</big> | {{lang|de|l'''ie'''be, Berl'''i'''n, '''ih'''m}} | s'''ee'''d |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɔ}}</big> | {{lang|de|k'''o'''mmen}} | '''o'''ff |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|oː}}</big> | {{lang|de|'''o'''der, h'''oh'''e, B'''oo'''t}} | st'''o'''ry |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|œ}}</big> | {{lang|de|'''ö'''ffnen}} | ''somewhat like'' h'''ur'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|øː}}</big> | {{lang|de|'''Ö'''sterreich, M'''öh'''re, adi'''eu'''}} | ''somewhat like'' h'''ear'''d |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ʊ}}</big> | {{lang|de|'''u'''nd}} | p'''u'''sh |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|uː}}</big> | {{lang|de|H'''u'''t, K'''uh'''}} | tr'''ue''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ʏ}}</big> | {{lang|de|m'''ü'''ssen, '''Y'''psilon}} | ''somewhat like'' c'''u'''te |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|yː}}</big> | {{lang|de|'''ü'''ber, M'''üh'''e, ps'''y'''chisch}} | ''somewhat like'' f'''ew''' |- ! colspan="5" | [[Diphthong]]s |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|aɪ}}</big> | {{lang|de|'''ei'''n, K'''ai'''ser, H'''ay'''dn, Verl'''eih''', Sp'''ey'''er}} | h'''igh''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|aʊ}}</big> | {{lang|de|'''au'''f}} | v'''ow''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ɔʏ}}</big> | {{lang|de|'''Eu'''ro, H'''äu'''ser}} | ch'''oi'''ce |- ! colspan="5" | [[Vowel reduction|Reduced vowels]] |- | colspan="2" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɐ}}</big> | style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ər}}</big> | {{lang|de|imm'''er'''}}<ref name="r-allophones" /> | {{abbr|DE|German Standard German}}, {{abbr|AT|Austrian Standard German}}: fr'''u'''stration<br/>{{abbr|CH|Swiss Standard German}}: ''Scottish'' lett'''er'''<ref name="schwas">As several other Germanic languages, Standard German has mid {{IPAblink|ə}} and open {{IPAblink|ɐ}} schwas. Care must be taken to clearly distinguish between the two. In English, the former appears in words such as ''bal'''a'''nce'', ''cann'''o'''n'' and ''chairm'''a'''n'' and the latter variably in ''sof'''a''''', ''Chin'''a''''' (especially at the very end of utterance) and, in some dialects, also in '''''a'''go'' and '''''a'''gain'', but one needs to remember that Standard German {{IPAblink|ɐ}} has no such free variation and is always open, just as {{IPAblink|ə}} is always mid. In some English dialects, an unstressed {{IPA|/ʌ/}} in words such as ''fr'''u'''stration'' and ''j'''u'''sticiable'' is a perfect replacement for Standard German {{IPAblink|ɐ}}.</ref> |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ə}}</big> | {{lang|de|Nam'''e'''}} | bal'''a'''nce ''(but not'' sof'''a''''')''<ref name="schwas"/> |- ! colspan="5" | [[Semivowel]]s |- | colspan="2" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ɐ̯}}</big> | style="text-align:center;" | <big>{{IPA|r}}</big> | {{lang|de|Uh'''r'''}}<ref name="r-allophones" /> | {{abbr|DE|German Standard German}}, {{abbr|AT|Austrian Standard German}}: sof'''a'''<br/>{{abbr|CH|Swiss Standard German}}: ''Scottish'' fa'''r''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|i|i̯}}</big> | {{lang|de|Stud'''i'''e}} | '''y'''ard |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|o|o̯}}</big> | {{lang|de|P'''o'''inte}}<ref name="semivowels">{{IPA|/o̯, u̯, y̑/}} only occur in certain unadapted or partly unadapted loanwords.</ref> | q'''u'''ite |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|u|u̯}}</big> | {{lang|de|Ling'''u'''ist, G'''ou'''ache}}<ref name="semivowels"/> | '''w'''ould |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|y|y̑}}</big> | {{lang|de|Et'''u'''i}}<ref name="semivowels"/> | ''somewhat like'' eval'''u'''ation |- ! colspan="5" | Non-native vowels |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ãː}}</big> | {{lang|de|Gourm'''and''', Engagem'''ent''', Restaur'''ant''', Ch'''an'''ce}}<ref name="nasalV">The nasal vowels occur in French loans. They are long {{IPA|[ãː, ɛ̃ː, õː, œ̃ː]}} when stressed and short {{IPA|[ã, ɛ̃, õ, œ̃]}} when unstressed. In colloquial speech they may be replaced with {{IPA|[aŋ, ɛŋ, ɔŋ, œŋ]}} irrespective of length, and the {{IPA|[ŋ]}} in these sequences may optionally be [[assimilation (linguistics)|assimilated]] to the [[place of articulation]] of a following consonant, e.g. ''Ensemble'' {{IPA|[aŋˈsaŋbl̩]}} or {{IPA|[anˈsambl̩]}} for {{IPA|[ãˈsãːbl̩]}} ({{harvnb|Mangold|2005|p=65}}).</ref> | ''French'' Prov'''en'''ce |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ɛ̃ː}}</big> | {{lang|de|Po'''in'''te}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' qu'''in'''ze |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ɛɪ}}</big> | {{lang|de|M'''ai'''l}}<ref name="middiphthongs">The diphthongs {{IPA|/ɛɪ, ɔʊ/}} occur only in loanwords (mostly from English), such as ''okay''. Depending on the speaker and the region, they may be monophthongized to {{IPA|[eː, oː]}} (or {{IPA|[e, o]}} in an unstressed syllable-final position). Thus, the aforementioned word ''okay'' can be pronounced as either {{IPA|[ɔʊˈkɛɪ]}} or {{IPA|[oˈkeː]}}.</ref> | f'''a'''ce |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|õː}}</big> | {{lang|de|Garç'''on'''}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' Le M'''on'''de |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ɔː}}</big> | {{lang|de|st'''al'''ken, Motherb'''oa'''rd}}<ref>The long vowel {{IPA|/ɔː/}} occurs only in English loanwords, and is often replaced with the native short {{IPA|/ɔ/}} or long {{IPA|/oː/}}, according to the speaker and where it occurs in a word.</ref> | ''[[American English|American]]'' r'''aw''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|ɔʊ}}</big> | {{lang|de|C'''o'''de}}<ref name="middiphthongs"/> | ''American'' g'''oa'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|œ̃ː}}</big> | {{lang|de|Parf'''um'''}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' empr'''un'''te |- | colspan="2" style="text-align:center;" | <big>{{IPA|œːɐ̯}}</big> | style="text-align:center;" | <big>{{IPA|øːr}}</big> | {{lang|de|s'''ur'''fen, Gouvern'''eur'''}}<ref>{{IPA|[œːɐ̯]}} or {{IPA|[øːr]}} is the German rendering of the English {{sc2|NURSE}} vowel {{IPAc-en|ɜːr}} and the French stressed {{IPA-fr|œʁ|}} ({{harvnb|Krech et al.|2009|pp=64, 142}}).</ref> | ''roughly like [[Received Pronunciation|RP]]'' b'''ir'''d |- ! colspan="5" | Shortened vowels |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ã}}</big> | {{lang|de|'''en'''gagieren}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' ch'''an'''son |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ɛ̃}}</big> | {{lang|de|'''im'''pair}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' v'''ing'''t-et-un |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|e}}</big> | {{lang|de|'''E'''l'''e'''ment}}<ref name="shorttense">{{IPA|[e, i, o, ø, u, y]}}, the short versions of the long vowels {{IPA|[eː, iː, oː, øː, uː, yː]}}, are used at the end of unstressed syllables before the accented syllable and occur mainly in loanwords. In native words, the accent is generally on the first syllable, and syllables before the accent other than prepositional prefixes are rare but occasionally occur, e.g. in ''jedoch'' {{IPA|[jeˈdɔx]}}, ''soeben'' {{IPA|[zoˈʔeːbn̩]}}, ''vielleicht'' {{IPA|[fiˈlaɪçt]}} etc. In casual speech short {{IPA|[e, i, o, ø, u, y]}} preceding a phonemic consonant (i.e., not a {{IPA|[ʔ]}}) may be replaced with {{IPA|[ɛ, ɪ, ɔ, œ, ʊ, ʏ]}}, e.g. {{IPA|[jɛˈdɔx]}}, {{IPA|[fɪˈlaɪçt]}} ({{harvnb|Mangold|2005|p=65}}).</ref> | ''roughly like'' dr'''e'''ss |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|i}}</big> | {{lang|de|'''I'''talien}}<ref name="shorttense"/> | s'''ea'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|o}}</big> | {{lang|de|'''o'''riginell}}<ref name="shorttense"/> | st'''o'''ry, ''but short'' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|õ}}</big> | {{lang|de|f'''on'''cé}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' M'''on'''t Blanc |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|œ̃}}</big> | {{lang|de|L'''un'''dist}}<ref name="nasalV"/> | ''French'' vingt-et-'''un''' |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|ø}}</big> | {{lang|de|'''Ö'''konom}}<ref name="shorttense"/> | ''roughly like'' h'''ur'''t |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|u}}</big> | {{lang|de|'''U'''niversität, S'''ou'''venir}}<ref name="shorttense"/> | tr'''u'''th |- | colspan="3" style="text-align:center;" | <big>{{IPA link|y}}</big> | {{lang|de|Ps'''y'''chologie}}<ref name="shorttense"/> | ''like'' m'''ee'''t, ''but with the lips rounded'' |} |} ==Notes== {{reflist}} ==Bibliography== {{refbegin}} * {{Citation |last=Hall |first=Christopher |year=2003 |orig-year=First published 1992 |title=Modern German pronunciation: An introduction for speakers of English |edition=2nd |publisher=Manchester University Press |place=Manchester |isbn=0-7190-6689-1 }} * {{Citation |last1=Krech |first1=Eva Maria |last2=Stock |first2=Eberhard |last3=Hirschfeld |first3=Ursula |last4=Anders |first4=Lutz-Christian |year=2009 |title=Deutsches Aussprachewörterbuch |location=Berlin, New York |publisher=Walter de Gruyter |isbn=978-3-11-018202-6 |ref={{harvid|Krech et al.|2009}} }} * {{Citation |last=Mangold |first=Max |authorlink=Max Mangold |year=2005 |title=Das Aussprachewörterbuch |publisher=Duden |edition=6th |ISBN=978-3411040667 }} {{refend}} {{IPA keys}} pjhkbewjnwsux7qyhofko36d4zjuq43 Adolf Hitler 0 14181 251162 36134 2026-05-22T12:33:26Z Asenoner 208 251162 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}}[[File:Hitler_portrait_crop.jpg|thumb|Portret ufiziel dl 1938.]]'''Adolf Hitler''' ({{IPA|de|ˈaːdɔlf ˈhɪtlɐ|GT AH AMS.ogg|small=no}}) (* 20 de auril [[1889]] a [[Braunau am Inn]], [[Austria-Ungaria]] - † 30 de auril [[1945]] a [[Berlin]]) fova stat n [[politicher]] nasciù te l'[[Austria]] che fova stat l ditatëur de la [[Germania nazista]] dal 1933 nfin a si [[suizide]] tl 1945. ==Plates cunliedes== [[Secunda Vera dl Monn|Secunda Vera dl monn]] [[Categoria:Nazism]] [[Categoria:Ditatëur]] kb5bamu1d5rwin07u771ke9aw0izxcg Col de Lana 0 149558 251170 192479 2026-05-22T13:26:06Z Asenoner 208 Asenoner á sposté la plata [[Col di Lana]] a [[Col de Lana]] 192479 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox crëp |Inuem = Col di Lana |Descrizion foto = |Prima arpizeda = |Cherta = {{Mappa di localizzazione |Südtirol |label = Col di Lana |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29.4 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 58.2 |position = |relief = yes |width = 300 |background = |float = center |mark = Black Fire.svg |marksize = 13 }} }} L '''Col di Lana''' ie n [[crëp]] te la [[Talia]]. L toca pra la [[ciadëina de crëps]] [[Dolomites]] y à na autëza de {{formatnum:2462}} metri. ==Geografia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Crëp te la Talia]] 9sdkojqea60roequw4ursn5ufb60v62 251172 251170 2026-05-22T13:26:30Z Asenoner 208 251172 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox crëp |Inuem = Col de Lana |Descrizion foto = |Prima arpizeda = |Cherta = {{Mappa di localizzazione |Südtirol |label = Col de Lana |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29.4 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 58.2 |position = |relief = yes |width = 300 |background = |float = center |mark = Black Fire.svg |marksize = 13 }} }} L '''Col de Lana''' ie n [[crëp]] te la [[Dolomites]]. L toca pra la [[ciadëina de crëps]] [[Dolomites]] y à na autëza de {{formatnum:2462}} metri. ==Geografia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Crëp te la Talia]] jtu81ordme6zx4vuspys59r3z2y0xbk 251173 251172 2026-05-22T13:26:56Z Asenoner 208 251173 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox crëp |Inuem = Col de Lana |Descrizion foto = |Prima arpizeda = |Cherta = {{Mappa di localizzazione |Südtirol |label = Col de Lana |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29.4 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 58.2 |position = |relief = yes |width = 300 |background = |float = center |mark = Black Fire.svg |marksize = 13 }} }} L '''Col de Lana''' ie n [[crëp]] te la [[Dolomites]] tl chemun de [[Fedom]]. L à na autëza de {{formatnum:2462}} metri. ==Geografia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Crëp te la Talia]] n4yvqi0jy1h5l4t5az613ybdw7re2xp 251174 251173 2026-05-22T13:27:23Z Asenoner 208 251174 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox crëp |Inuem = Col de Lana |Descrizion foto = |Prima arpizeda = |Cherta = {{Mappa di localizzazione |Veneto |label = Col de Lana |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 29.4 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 58.2 |position = |relief = yes |width = 300 |background = |float = center |mark = Black Fire.svg |marksize = 13 }} }} L '''Col de Lana''' ie n [[crëp]] te la [[Dolomites]] tl chemun de [[Fedom]]. L à na autëza de {{formatnum:2462}} metri. ==Geografia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Crëp te la Talia]] pmfk1dlbkq82mdtmha22mup0u36zf06 Rocamala (Prat de Comte) 0 171594 251183 214620 2026-05-23T08:38:02Z Andre Engels 768 Redirect alla pagina [[Rocamala]] 251183 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Rocamala]] 13kbffs136muudblikgndep588g5ut2 Dolomites de Sest, Braies y Ampëz 0 174914 251175 230186 2026-05-22T13:29:17Z Asenoner 208 251175 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox ciadëina crëps |Inuem = Dolomites de Sest, Braies y Ampëz |Descrizion foto = |Prima arpizeda = |Cherta = {{Mappa di localizzazione |Südtirol |label = Dolomites de Sest, Braies y Ampëz |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 27 |longitudineGradi = 12 |longitudinePrimi = 16 |position = |relief = yes |width = 300 |background = |float = center |mark = Black Fire.svg |marksize = 13 }} }}La '''Dolomites de Sest, Braies y Ampëz''' ie na [[ciadëina de crëps]] che fej pert de la [[Dolomites]] te la [[Talia]]. Si pont plu aut ie l [[Antelao]] a na autëza de {{formatnum:3264}} metri. ==Geografia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Ciadëina de crëps te la Talia]] h2rrfp5iquxg91k1zzmac1s3noj3y9m Modulo:IPA/data 828 188152 251163 250730 2026-05-22T12:35:35Z Asenoner 208 251163 Scribunto text/plain return { defaultLabel = "pronunzia per %s:", labels = { ["lang"] = "%s:", ["pron"] = "pronunzià", ["also"] = "ënghe", ["alsolang"] = "ënghe %s:", ["langalso"] = "%s ënghe", ["local"] = "dl post", ["localpron"] = "pronunzia dl post:", ["ipa"] = "AFI:", }, defaultKey = "Aiuto:AFI", langs = { ["und"] = { text = "", defaultLabelCode = "ipa", }, ["mis"] = { text = "", defaultLabelCode = "ipa", }, ["en"] = { key = "Aiuto:AFI/Nglëisc", format = "/%s/", defaultLabelCode = "", dialects = { ["GB"] = { text = "UK", defaultLabelCode = "lang", }, ["UK"] = { aliasOf = "GB" }, ["US"] = { text = "UK", defaultLabelCode = "lang", }, }, }, ["acw"] = { name = "Hejazi Arabic", key = "Aiuto:AFI/Hejazi Arabic", }, ["ady"] = { key = "Aiuto:AFI/Adyghe", }, ["aeb"] = { key = "Aiuto:AFI/Tunisian Arabic", }, ["aer"] = { key = "Aiuto:AFI/Australian languages", }, ["af"] = { key = "Aiuto:AFI/Afrikaans", }, ["aln"] = { key = "Aiuto:AFI/Albanian", }, ["als"] = { key = "Aiuto:AFI/Albanian", }, ["am"] = { key = "Aiuto:AFI/Amharic", }, ["ang"] = { key = "Aiuto:AFI/Old English", }, ["apc"] = { dialects = { ["LB"] = { name = "Lebanese Arabic", key = "Aiuto:AFI/Lebanese Arabic", }, }, }, ["ar"] = { key = "Aiuto:AFI/Arabic", }, ["arz"] = { key = "Aiuto:AFI/Egyptian Arabic", }, ["as"] = { key = "Aiuto:AFI/Assamese", }, ["ast"] = { key = "Aiuto:AFI/Astur-Leonese", dialects = { ["ES-LE"] = { name = "Leonese", }, }, }, ["aus"] = { text = "Aboriginal", key = "Aiuto:AFI/Australian languages", }, ["az"] = { key = "Aiuto:AFI/Azerbaijani", }, ["be"] = { key = "Aiuto:AFI/Belarusian", }, ["ber"] = { key = "Aiuto:AFI/Berber", }, ["bg"] = { key = "Aiuto:AFI/Bulgarian", }, ["bn"] = { key = "Aiuto:AFI/Bengali", }, ["bo"] = { text = "Tibetan", key = "Aiuto:AFI/Tibetan", }, ["br"] = { key = "Aiuto:AFI/Breton", }, ["bs"] = { key = "Aiuto:AFI/Serbo-Croat", }, ["ca"] = { key = "Aiuto:AFI/Catalan", dialects = { ["ES-IB"] = { name = "Balearic Catalan", key = "Aiuto:AFI/Insular Catalan", }, ["IT"] = { name = "Algherese", key = "Aiuto:AFI/Insular Catalan", }, ["VALENCIA"] = { isVariant = true, -- makes it lowercase }, }, }, ["ckb"] = { name = "Central Kurdish", key = "Aiuto:AFI/Kurdish", }, ["cjy"] = { name = "Jin Chinese", key = "Aiuto:AFI/Jin Chinese", }, ["cmn"] = { name = "Mandarin", link = "Standard Chinese", key = "Aiuto:AFI/Mandarin", }, ["cnr"] = { key = "Aiuto:AFI/Serbo-Croat", }, ["co"] = { key = "Aiuto:AFI/Corsican", }, ["crh"] = { key = "Aiuto:AFI/Tatar", }, ["cs"] = { key = "Aiuto:AFI/Cech", }, ["cy"] = { key = "Aiuto:AFI/Welsh", }, ["da"] = { key = "Aiuto:AFI/Danesc", }, ["de"] = { key = "Aiuto:AFI/Tudësch Standard", dialects = { ["AT"] = {}, ["CH"] = {}, }, }, ["dsb"] = { key = "Aiuto:AFI/Sorbian", }, ["egl"] = { key = "Aiuto:AFI/Emilian-Romagnol", }, ["el"] = { key = "Aiuto:AFI/Grech", }, ["eo"] = { key = "Aiuto:AFI/Esperanto", }, ["es"] = { key = "Aiuto:AFI/Spanuel", dialects = { ["419"] = { name = "Latin American Spanish", }, }, }, ["et"] = { key = "Aiuto:AFI/Eston", }, ["eu"] = { key = "Aiuto:AFI/Basch", }, ["ext"] = { key = "Aiuto:AFI/Astur-Leonesc", }, ["fa"] = { key = "Aiuto:AFI/Persian", }, ["fi"] = { key = "Aiuto:AFI/Finlandesc", }, ["fil"] = { key = "Aiuto:AFI/Tagalog", }, ["fj"] = { key = "Aiuto:AFI/Fijian", }, ["fr"] = { key = "Aiuto:AFI/French", }, ["frp"] = { name = "Franco-Provençal", key = "Aiuto:AFI/Franco-Provençal", }, ["fy"] = { key = "Aiuto:AFI/West Frisian", }, ["ga"] = { key = "Aiuto:AFI/Irish", dialects = { ["GB"] = { aliasOf = "x-ulster" }, ["IE-C"] = { name = "Connacht Irish", }, ["IE-M"] = { name = "Munster Irish", }, ["IE-U"] = { aliasOf = "x-ulster" }, ["x-ulster"] = { name = "Ulster Irish", }, } }, ["gct"] = { key = "Aiuto:AFI/Tudësch Alemannich", }, ["gd"] = { key = "Aiuto:AFI/Scottish Gaelic", }, ["gl"] = { key = "Aiuto:AFI/Galician", }, ["grc"] = { key = "Aiuto:AFI/Grech", dialects = { ["x-attic"] = {}, ["x-classic"] = {}, }, }, ["gsw"] = { key = "Aiuto:AFI/Alemannic German", }, ["gu"] = { key = "Aiuto:AFI/Gujarati", }, ["gv"] = { key = "Aiuto:AFI/Manx", }, ["haw"] = { key = "Aiuto:AFI/Hawaiian", }, ["hbo"] = { key = "Aiuto:AFI/Hebrew", }, ["he"] = { key = "Aiuto:AFI/Hebrew", }, ["hi"] = { key = "Aiuto:AFI/Hindi and Urdu", }, ["hmn"] = { key = "Aiuto:AFI/Hmong", }, ["hns"] = { name = "Hindustani", key = "Aiuto:AFI/Hindi and Urdu", }, ["hr"] = { key = "Aiuto:AFI/Serbo-Croat", }, ["hsb"] = { key = "Aiuto:AFI/Sorbian", }, ["hsn"] = { key = "Aiuto:AFI/Xiang Chinese", }, ["ht"] = { key = "Aiuto:AFI/Haitian Creole", }, ["hu"] = { key = "Aiuto:AFI/Hungarian", }, ["hy"] = { key = "Aiuto:AFI/Armenian", }, ["id"] = { key = "Aiuto:AFI/Malay", }, ["ig"] = { key = "Aiuto:AFI/Igbo", }, ["ik"] = { key = "Aiuto:AFI/Inupiaq", }, ["is"] = { key = "Aiuto:AFI/Islandesc", }, ["it"] = { key = "Aiuto:AFI/Talian", dialects = { ["IT-52"] = { name = "toscan", key = "Aiuto:AFI/Talian zentrel", }, ["IT-55"] = { name = "talian zentreln", key = "Aiuto:AFI/Talian zentrel", }, ["IT-57"] = { name = "talian zentrel", key = "Aiuto:AFI/Talian zentrel", }, ["IT-RM"] = { name = "romanesch", key = "Aiuto:AFI/Talian zentrel", }, }, }, ["iu"] = { key = "Aiuto:AFI/Inuktitut", }, ["ja"] = { key = "Aiuto:AFI/Iapanesc", }, ["ka"] = { key = "Aiuto:AFI/Georgian", }, ["khb"] = { name = "Tai Lue", key = "Aiuto:AFI/Shan y Tai Lue", }, ["kk"] = { key = "Aiuto:AFI/Casach", }, ["kl"] = { key = "Aiuto:AFI/Greenlandic", }, ["km"] = { key = "Aiuto:AFI/Khmer", }, ["kmr"] = { name = "Northern Kurdish", key = "Aiuto:AFI/Kurdish", }, ["ko"] = { key = "Aiuto:AFI/Corean", }, ["ksh"] = { name = "Colognian", key = "Aiuto:AFI/Colognian", }, ["ku"] = { key = "Aiuto:AFI/Kurdish", }, ["ky"] = { key = "Aiuto:AFI/Kyrgyz", }, ["la"] = { key = "Aiuto:AFI/Latin", dialects = { ["x-church"] = { name = "Ecclesiastical Latin", }, ["x-classic"] = { name = "Classical Latin", }, }, }, ["lb"] = { key = "Aiuto:AFI/Luxembourgish", }, ["lij"] = { key = "Aiuto:AFI/Ligurian", }, ["lkt"] = { key = "Aiuto:AFI/Lakota", }, ["lmo"] = { key = "Aiuto:AFI/lombard", }, ["lo"] = { key = "Aiuto:AFI/Lao", }, ["lt"] = { key = "Aiuto:AFI/Lithuanian", }, ["lv"] = { key = "Aiuto:AFI/Latvian", }, ["mfe"] = { name = "Mauritian Creole", key = "Aiuto:AFI/Mauritian Creole", }, ["mg"] = { key = "Aiuto:AFI/Malagasy", }, ["mh"] = { key = "Aiuto:AFI/Marshallese", }, ["mi"] = { key = "Aiuto:AFI/Māori", }, ["mk"] = { key = "Aiuto:AFI/Macedonian", }, ["ml"] = { key = "Aiuto:AFI/Malayalam", }, ["mn"] = { key = "Aiuto:AFI/Mongolian", }, ["mr"] = { key = "Aiuto:AFI/Marathi", }, ["ms"] = { key = "Aiuto:AFI/Malay", }, ["mt"] = { key = "Aiuto:AFI/Maltese", }, ["mwl"] = { key = "Aiuto:AFI/Astur-Leonese", }, ["my"] = { key = "Aiuto:AFI/Burmese", }, ["myn"] = { key = "Aiuto:AFI/Mayan", }, ["nah"] = { key = "Aiuto:AFI/Nahuatl", }, ["nan"] = { dialects = { ["TW"] = { key = "Aiuto:AFI/Hokkien taiwanesc", }, }, }, ["nap"] = { key = "Aiuto:AFI/Neapolitan", }, ["nci"] = { key = "Aiuto:AFI/Nahuatl", }, ["ne"] = { key = "Aiuto:AFI/Nepali", }, ["nhe"] = { name = "Huasteca Nahuatl", key = "Aiuto:AFI/Nahuatl", }, ["nl"] = { key = "Aiuto:AFI/Dutch", dialects = { ["BE"] = {}, }, }, ["nlv"] = { key = "Aiuto:AFI/Nahuatl", }, ["no"] = { key = "Aiuto:AFI/Norwegian", dialects = { ["NO-03"] = { name = "Urban East Norwegian", }, } }, ["nod"] = { key = "Aiuto:AFI/Northern Thai", }, ["nv"] = { key = "Aiuto:AFI/Navajo", }, ["oc"] = { key = "Aiuto:AFI/Occitan", }, ["or"] = { key = "Aiuto:AFI/Odia", }, ["pa"] = { key = "Aiuto:AFI/Punjabi", }, ["pht"] = { key = "Aiuto:AFI/Lao", }, ["pi"] = { key = "Aiuto:AFI/Sanskrit", }, ["pjt"] = { key = "Aiuto:AFI/Australian languages", }, ["pl"] = { key = "Aiuto:AFI/Polish", }, ["pms"] = { key = "Aiuto:AFI/Piedmontese", }, ["prs"] = { key = "Aiuto:AFI/Persian", }, ["pt"] = { key = "Aiuto:AFI/Portuguese", dialects = { ["BR"] = { name = "Brazilian Portuguese", }, ["PT"] = { name = "European Portuguese", }, } }, ["qu"] = { key = "Aiuto:AFI/Quechua", }, ["rgn"] = { key = "Aiuto:AFI/Emilian-Romagnol", }, ["rm"] = { key = "Aiuto:AFI/Romansh", }, ["ro"] = { key = "Aiuto:AFI/Romanian", }, ["ru"] = { key = "Aiuto:AFI/Russian", }, ["sa"] = { key = "Aiuto:AFI/Sanskrit", }, ["sc"] = { key = "Aiuto:AFI/Sardinian", }, ["scn"] = { key = "Aiuto:AFI/Sicilian", dialects = { ["IT-75"] = { name = "Salentino", }, ["IT-78"] = { name = "Calabrian", link = "Central-Southern Calabrian", }, }, }, ["sdh"] = { key = "Aiuto:AFI/Kurdish", }, ["sh"] = { key = "Aiuto:AFI/Serbo-Croatian", }, ["shn"] = { key = "Aiuto:AFI/Shan and Tai Lue", }, ["sk"] = { key = "Aiuto:AFI/Slovak", }, ["sl"] = { key = "Aiuto:AFI/Slovene", }, ["sou"] = { key = "Aiuto:AFI/Thai", }, ["sq"] = { key = "Aiuto:AFI/Albanian", }, ["sr"] = { key = "Aiuto:AFI/Serbo-Croatian", }, ["ss"] = { key = "Aiuto:AFI/Nguni", }, ["sv"] = { key = "Aiuto:AFI/Swedish", dialects = { ["FI"] = { name = "Finland Swedish", }, }, }, ["sw"] = { key = "Aiuto:AFI/Swahili", }, ["swg"] = { key = "Aiuto:AFI/Alemannic German", }, ["syl"] = { key = "Aiuto:AFI/Sylheti", }, ["ta"] = { key = "Aiuto:AFI/Tamil", }, ["te"] = { key = "Aiuto:AFI/Telugu", }, ["tg"] = { key = "Aiuto:AFI/Persian", }, ["th"] = { key = "Aiuto:AFI/Thai", }, ["ti"] = { key = "Aiuto:AFI/Tigrinya", }, ["tk"] = { key = "Aiuto:AFI/Turkmen", }, ["tl"] = { key = "Aiuto:AFI/Tagalog", }, ["tr"] = { key = "Aiuto:AFI/Turkish", }, ["tt"] = { key = "Aiuto:AFI/Tatar", }, ["tts"] = { name = "Isan", key = "Aiuto:AFI/Lao", }, ["uk"] = { key = "Aiuto:AFI/Ukrainian", }, ["ur"] = { key = "Aiuto:AFI/Hindi and Urdu", }, ["uz"] = { key = "Aiuto:AFI/Uzbek", }, ["vec"] = { key = "Aiuto:AFI/Venetian", }, ["vi"] = { key = "Aiuto:AFI/Vietnamese", }, ["wa"] = { key = "Aiuto:AFI/Walloon", }, ["wae"] = { key = "Aiuto:AFI/Alemannic German", }, ["wbp"] = { key = "Aiuto:AFI/Australian languages", }, ["wen"] = { key = "Aiuto:AFI/Sorbian", }, ["wuu"] = { key = "Aiuto:AFI/Wu Chinese", }, ["xh"] = { key = "Aiuto:AFI/Nguni", }, ["yi"] = { key = "Aiuto:AFI/Yiddish", }, ["yo"] = { key = "Aiuto:AFI/Yoruba", }, ["yue"] = { name = "Cantonese", key = "Aiuto:AFI/Cantonese", }, ["za"] = { key = "Aiuto:AFI/Zhuang", }, ["zsm"] = { name = "Malaysian", key = "Aiuto:AFI/Malay", }, ["zu"] = { key = "Aiuto:AFI/Nguni", }, }, } k23o6prp37obq23rrwvz6j18wy910nn Alois Colli 0 192283 251166 251155 2026-05-22T13:10:51Z Asenoner 208 251166 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Alois Colli |Auter inuem = Gigio |Foto = Hans-Pescosta.jpg |Descrizion foto = L relief de Colli dedicà al mëinacrëp Hans Pescosta tumà tla viëra l'ann 1915 |Nasciù/da = 7 de agost 1867 te [[Fodom|Fedom]] |Mort/a = 1937 |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Kaiser Franz Joseph im Gebet-10140232 Alois Colli.jpg|miniatura|L coser Franz Joseph che prëia te n relief ziplà dal Colli.]] '''Alois Colli''', dit nce '''Gigio'''<ref>''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù.'' Calënder de Gherdëina 1982, pl. 39.</ref>, (* 7 de agost 1867 te [[Fedom]] - † 1937) fova n [[scultëur]] fedom a [[Urtijëi]]. Ël fova: „Kammerlieferant Ihrer k. u. k. Hoheiten der Herren Erzherzoge Eugen und Franz Ferdinand“<ref>[https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ec/Weltausstellung_L%C3%BCttich_1905_-_offizieller_Spezialkatalog_der_%C3%96sterreichischen_Abteilung_%2528IA_weltausstellungl00expo%2529.pdf Spezialkatalog Weltausstellung Lüttich 1905.]</ref>. L ann 1898 ova Colli metù ora te na gran mostra a [[Bulsan]] adum cun truepes artisć de [[Gherdëina]] o che laurova a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62980/1/12.10.1898/315824/9 ''Innsbrucker Nachrichten. '' 1898 12.10.1898]</ref> Tla mostra universela de Paris l'ann 1900 à Alois Colli metù ora adum cun [[Sepl Rifesser|Josef Rifesser]], [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]], [[Rudolf Moroder]], [[Josef Runggaldier]], [[Ciril Del Antonio]], [[Francësch Tavella|Franz Tavella]], Josef Schieder, Dominikus Demetz cun auteresc de Josef Höglinger, Ferdinand Stuflesser y Franz Martiner tl "Chateau Tyrolien"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62980/1/11.04.1900/316038/9/filterId-62980%01316038%013951303-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Innsbrucker Nachrichten.'' 1900 11.04.1900]</ref>. L ann 1902 dassova Alois Colli fé la statua de Sissi a [[Maran]], ma ala fin à mpò mo Hermann Klotz de Viena giatà la ncëria. Pra la mostra "Weltausstellung" de [[Lüttich]] ovel giatà na bedaia de bront per si lëur. Ai 23 de merz dl 1910 ie morta si loma Marianna Colli Crepaz a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/5/1/26.03.1910/636/8/filterId-5%01636%016256-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Der Tiroler / Der Landsmann'', 1910 26.03.1910.]</ref>. Tla mostra "Ausstellung Religiöser Kunst in der Wiener Secession" l ann 1907 à Colli metù ora n bust de n Crist cun la curona de spines adum cun autri de Gherdëina sciche la firma "Gebrüder Moroder"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medio/Pagina/20005/18/filterId-20005%0118-query-%22alois+colli%22-filterF_type-.html ''Der Kunstfreund.'' N.F., 22 - 23. 1906 - 1907]</ref>. L ann 1917 ie Alois Colli , che fova saudé a [[Dispruch]], stat premiá, per si lëures de scultura tl spedel di saudëies ferii tla viëra, dal Coser Karl<ref>.[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/1/1/07.05.1917/45968/4/filterId-1%0145968%01337625-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Meraner Zeitung.'' 1917 07.05.1917]</ref>. Iló ovel nce ziplà n relief "Engelkuß an den toten Kaiser"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/25.03.1917/129327/3/filterId-37%01129327%011221568-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' Bozner Nachrichten 1917 25.03.1917]</ref>. Do la viëra, l ann 1920, à i mëinacrëpes de Gherdëina dat al Colli la ncëria de ziplé trëi reliefs di tumei Hans Pescosta de Urtijëi, Alois Prugger de Santa Cristina y Engelbert Runggaldier de Sëlva. Chisc reliefs ie pona stac dac ai trëi chemuns y metui tla curtines. Chël de Sëlva ie jit perdù<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/37/1/13.08.1920/130320/3/filterId-37%01130320%011228936-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Bozner Nachrichten.'' 1920 13.08.1920.]</ref><ref>Franz Runggaldier: ''I mëinacrëp tla vedla Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 2015, pl. 134.</ref>. == Lëures == * Model per n monumënt a Sisi fëna dl coser a Maran l ann 1902 da udëi tl Museum Palaz Memmingen a Maran<ref>[https://objekte-museen-archive.provinz.bz.it/Details/bz/80031862 Monumënt a Sisi a Maran.]</ref>. * ''Tiroler und Vorarlberger Fremdenverkehrs-Ausstellung'' dl ''Verein der Tiroler und Vorarlberger'' a Viena. Tla mostra vëniel mustrà, daujin ai lëures de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser Petlin]] y [[Josef Runggaldier |Josef Runggaldier da Passua]] n lëur de Alois Colli n relief ziplà tl lën de n cheder "Aurora" de Guido Reni<ref>[[File:Guido Reni - L'Aurora di Guido Reni nelle arti decorative.jpg|20px]] ''L'Aurora'', pitura de [[Guido Reni]]</ref>:"aus Birnbaumholz ein Relief geschnitzt, das ein Prachtstück im vollsten Sinne des Wortes ist. Eine ganze Menge kleiner Tierfiguren von Colli: Pferde, Kühe, Kälber usw., sind Kabinetsstücke der naturgetreuen Bildnerkunst"<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/47/1/21.05.1896/166830/3 Der Bote für Tirol, Der Bote für Tirol 1896 21.05.1896.]</ref>. * Erzherzog Franz Ferdinand l ann 1910 fova drët cuntënt de n relief sun la viëra de liberazion di Tirolëisc fat da Alois Colli a Urtijëi<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/archivioGiornali/pagina/giornale/62968/1/09.11.1911/286955/4/filterId-62968%01286955%013512652-query-%22alois+colli%22-sort-scoreDesc-filterF_type-.html ''Tiroler Stimmen.'' 1911 09.11.1911]</ref>. * A Pichl tla dlieja San Niculau a Colli fat reliefs<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medio/Pagina/22609/388/issueId-214349-currentDate-.html ''Die Pfarrkirche zum hl. Nikolaus.'' Das Gsieser Tal: ein Südtiroler Hochtal im Spannungsfeld zwischen Tradition und Zukunft. 1997, pl. 388-389.]</ref>. * St. Pankraz te Ulten, St. Helena. L ann 1900 al fat Santa Ottilia y Sant’Ana (Weingartner 1991, 525)<ref>[http://www.ultental-valdultimo.com/sanktpankraz/sankt-helena.html Dlieja de S. Elena.]</ref>. * Burgeis, Benediktinerstift Marienberg, Stiftskirche zu Unserer Lieben Frau. Colli a fat pea pra la costruzion dl orgun (Weingartner 1991, 986)<ref>[http://www.marienberg.it Dlieja de Burgeis.]</ref>. == Notes == <references /> == Bibliografia == * ANDERGASSEN, Leo: Südtirol, Kunst vor Ort. Kunstführer Südtirol, Athesia, Bozen/Lana 2002, 148ff. ISBN: 88-8266-111-3. * EGG, Erich: Kunst im Vinschgau. Tappeiner, Bozen 1992. ISBN: 88-7073-122-7. * WEINGARTNER Josef: Die Kunstdenkmäler Südtirols, Band 2, Bozen und Umgebung – Unterland – Burggrafenamt – Vinschgau, 7. Auflage, Bozen 1991. ISBN: 88-7014-642-1360-0. * FREI, Mathias: Kunstreise durch Südtirol. Südtirol-Bild-Verlag, Bozen 1989. ISBN: 88-85129-00-5. {{DEFAULTSORT: Colli, David}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] tcklyufex1c7las5ak4h8dqzdytd6v0 Aiuto:AFI/tudësch standard 12 192296 251165 2026-05-22T12:35:44Z Asenoner 208 Asenoner á sposté la plata [[Aiuto:AFI/tudësch standard]] a [[Aiuto:AFI/Tudësch Standard]] 251165 wikitext text/x-wiki #RINVIA [[Aiuto:AFI/Tudësch Standard]] skwyg6h5dd80qxijsnjhha473gxukhd Col di Lana 0 192297 251171 2026-05-22T13:26:06Z Asenoner 208 Asenoner á sposté la plata [[Col di Lana]] a [[Col de Lana]] 251171 wikitext text/x-wiki #RINVIA [[Col de Lana]] 8scjz7cwb2xqedk4mcdaontvckl6ng3 Disney's Tarzan: Untamed 0 192298 251181 2026-05-23T05:58:46Z ~2026-30764-20 13682 Creata pagina con "{{gherdëina}} {{Infobox videojuech |Inuem = Disney's Tarzan: Untamed }} '''Tarzan: Untamed''' ie n [[videojuech]], svilupá da Disney Interactive Studios y publicá ai 2001 da Ubisoft. [[Categoria:Videojuech]]" 251181 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox videojuech |Inuem = Disney's Tarzan: Untamed }} '''Tarzan: Untamed''' ie n [[videojuech]], svilupá da Disney Interactive Studios y publicá ai 2001 da Ubisoft. [[Categoria:Videojuech]] 8e1vhiyian8um77q5uchj2f0a5nk3sb