Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.4 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Scultëures de Gherdëina 0 24356 251245 240496 2026-05-30T14:37:08Z Moroder 67 /* N valguna notes sun scultëures de Gherdëina */ 251245 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Saint_Rupert_Johannes_Vinazer_1684.jpg|miniatura|San Rupert tla dlieja de Sant Antone a Urtijëi de Johann Vinazer 1684]] La [[scultura]] y l [[ziplé]] te [[Gherdëina]] à na longia tradizion. Bele tl dejesetejem secul à scumencià te Gherdëina families de artistc a ziplé tl lën. Danter chëstes i [[Christian Trebinger|Trebinger]] y i [[Martin Vinazer|Vinazer]]. Christian Trebinger ie stat l prim dla familia che ova mparà a [[Persenon]]. == Storia == Scialdi judà al svilup dl ert de ziplé tl lën à che te Gherdëina dal truepes bosc de [[Cier|zirm]]. La majera pert di lëures ziplei te Gherdëina fova de lën de zirm. Plu tert canche n à scumencià a ziplé a mascin ie unì adurvà l plù l lën de air. Tl 1700 dajovel te Gherdëina bel 50 scultëures y tla metà dl dejedotejem secul passa 300. Te chëi ani univa i lëures ziplei te Gherdëina purtei dlonch ora te duta Europa, scialdi ti paejes romanics da [[marcadënc de Gherdëina]] y ncé dala [[Fé zandli te Gherdëina|zandlëtes]] y zandlëc<ref>Gunther Langes: ''Ladinien''. Südtiroler Landeskunde, Band 6, Bozen 1985, pl. 30–34 (tudësch).</ref>. Ai 19 de auril 1679 ie stata fata na plura (Pilthawer-Streit) da pert de na grupa de vedli mostri scultëures d’ert, danter chisc i vedli scultëures Trebinger y Marcion Vinazer, tl vieres de n valgun scultëures jëuni y prinzipianc che ova autri mestieres y che ruinova l'inuem de chësc lëur. I seniëures dla suneria de Gudon fova unic tla [[Ianesc (ustaria)|ustaria Ianesc]] a Urtijëi, ma ëi ne l'à nia lasceda vënta ai vedli scultëures ajache i se ova nia metù adum te na lia de artejanat<ref>Toni Sotriffer: ''“De tei che sturpieia 1 lëur y 1 spaza via a bon-marcià”''. Calënder de Gherdëina 2016, pl. 134-139.</ref> Danter la families de scultëures plu cunesciudes fova i Vinazer y n valguni de chisc ie deventei cunesciui a Viena, Praga y Toledo. [[Martin Vinazer|Martin Vinatzer]] fova stat per ot ani a mparé a Venezia y Roma. Marcion Malsiner ova nchinamei na berstot a Venezia bele danter l 1691 y l 1714<ref>Wolfgang Moroder: ''Scultëures de Gherdëina jic ora de nosta valeda: Marcion Malsiner a Unieja''. [[Calënder de Gherdëina]] 2011, pl. 183-185</ref>. I artistc tlamei i Fronc fajova scialdi cristc y fova bonamënter sculëies o tei de familia de [[Franz Grünewald]] de Nudrei nasciù tl 1667 che ova fat la cademia a Viena ulache l univa tlamà Fronz<ref>[[Franz Moroder]]: ''Das Grödner Tal''. 2. Auflage. Sezion Gherdëina dl [[Deutscher und Österreichischen Alpenverein]]. Urtijëi 1914, pl. 157 (tudësch))</ref>. Un di primes scultëures de Urtijëi dl 1800 fova Franz Runggaldier-Nevaves che à fat l crist baroch y l crist dl sepolcro te [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi. Scialdi cunesciù tla Franzia ie [[Jan Dumëine Mahlknecht|Johann Dominik Mahlknecht]] de Rainell ([[Sureghes]]) che ova lascià ala dlieja de San Durich a Urtijëi na Madona cun Bambin y i cater Evangelisć de gips y ala [[dlieja de Santa Cristina]] na santa Fefa, śën da udëi tl [[Museum Gherdëina]]. Dl Mahlknecht dal mo sun plaza de dlieja a Urtijëi na copia dla Terpsichore dl Ferdinandeum<ref>''[[Commons:Category:Evangelists by J.D. Mahlknecht|Evangelists de J.D. Mahlknecht]]'' sun Wikimedia Commons</ref>. N auter scultëur de valor de Gherdëina fova [[Peter Nocker|Peter Nocker-Sabedin]]. De chësc dal n relief dla Ultima Cëina do Leonardo tla dlieja de Santa Cristina y na pitla figura de vëscul tl Museum Gherdëina. Cun [[Francësch Tavella]] y tres l nseniamënt te scola de [[Franz Haider]] à l ert dl ziplé te Gherdëina arjont scialdi n bon livel<ref>''Nachruf in: Der Schlern, Bozen Jahrgang 1947, pl. 343''</ref>. Ala fin dl vintejem secul se à svilupà scialdi a Urtijëi i ferlëigheri che à purtà pro al svilup dla ert sacra per l'aredamënt dla dliejes te dut l mond. Perchël ie unides su truepa berstots nce de moleri danter chëstes la plu grandes y cunesciudes fova chëles de [[Alois Kostner]] (Luis moler), [[Christian Delago]] (Cristl dl Tuene) y dla familia [[Oberbacher]]. L univa ziplà te Gherdëina truepes crisć da vënder ora per l mond y ti paejes tudësc univa chëi de Gherdëina suvënz tlamei "[[:de:Herrgottschnitzer|Herrgottschnitzer]] Una de chisc fova [[Maria Senoner Fill]] y truepa autres<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia Obletter]]: ''La scultëura de crisć.'' Calënder de Gherdëina 2002, pl. 127.</ref> A Urtijëi dajovel nce truepes dessëniadëures che ova suvënz fat la cademies a Viena o Minca y che desseniova i auteresc da fé<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/zeichner.pdf Vinzenz Mussner: ''Dessëniadëures tl artejanat de Gherdëina'' (Zeichner im Grödner Kunsthandwerk). Calënder de Gherdëina 1983, pl. 89-114] (PDF; 5,1&nbsp;MB) </ref>. [[Luis Insam]], [[Raimund Mureda|Raimund Mureda (Moroder)]], [[Siegfried Moroder]], [[Albino Pitscheider]] y Engelbert Perathoner à metù ora uni an dal 1940 al 1944 ntan la [[Secunda Vera dl Monn|segonda viëra mundiela]] pra la "Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg" a [[Dispruch]]. <ref>[https://www.helmuth-oehler.at/userfiles/downloads/Helmuth%20Oehler,%20Skulptur%20im%20Nationalsozialismus%20in%20Tirol.%20Ein%20Überblick,%20Innsbruck%202018..pdf Helmuth Oehler: ''Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick''. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): ''Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol''. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).]</ref>. Do l Cunzil Vatican II a truepes scultëures y moleri messù lascé l ert ajache la dumanda de sanc per la dliejes ie jita scialdi doju<ref>Livio Comploi: ''N bel calënder per l’artejanat''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 47.</ref><ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat di ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?''. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 73.</ref>. Dal 1994 ie la lia [[UNIKA Val Gardena|UNIKA]] scialdi dossù per cialé de mantenì y svilupé l ert te Gherdëina. [[File:Scultëur de Gherdëina Leo Runggaldier.mp3|miniatura|Poejia ''Scultëur de Gherdëina'' de Leo Runggaldier<ref>Leo Runggaldier: ''L Scultëur de Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 49-50.</ref>.]] == Scoles d'ert == [[File:Scultori_s._cristna_Val_Gardena.ogv|miniatura|150x150px|Scola d'ert te Gherdëina 1932]] Bel tl 1800 fova truepes de Gherdëina che jiva tla academies a Viena y a Minca. [[Jakob Sotriffer|Jakob Sotriffer-Plajes]] ie stat mandá tl academia a Viena a studië bele tl 1825 y canche l ie unit ino te Gherdëina al metù su na [[Scola d'Ert Urtijëi|scola de desëni]] tla cësa „Steifl“ a Urtijëi. Chësta scola ie pona stata plu tert purteda inant da [[Ferdinand Demetz |Ferdinand Demetz Cademia]]<ref>[https://web.archive.org/web/20071014064922/http://www.clubosttirol.at/co_kultur/kunstschaffende_aus%20Osttirol.pdf Georg Demetz: ''Die Grödner Kunstschule „Cademia“ – Geschichte und Entwicklung einer Kulturträgerin'', pl. 35]</ref>. == Gherdëina y la Cademia de Minca == Truepes artisć de Gherdëina ie jic tla Cademia de [[Minca]]. Chësc à danz permetù de miuré scialdi la qualità dl lëur che univa fat te Gherdëina. Tla lista de chisc artistc iel scultëures de Gherdëina ma nce artisć che à abù da n fé cun Gherdëina y autri che se n ie jic<ref>[http://matrikel.adbk.de/05ordner/mb_1841-1884/jahr_1850/matrikel-00851 Libri:''Matrikelbuch der Akademie der Bildenden Künste München'']</ref>. * [[Johann Burgauner]], entreda: 4. April 1845 de Ciastel, l pere fova pech, 30 ani, pitura, ai 15 de nuvëmber 1845 cun Nr. de matricula 330. * [[Joseph Anton Mahlknecht]], entreda: 16. November 1850 da Sureghes a Urtijëi, abitea te Gherdëina, k.k. Landgerichts Castelruth, Vater Gutsbesitzer, 23 Jahre, Fach bei Einschreibung: Malerei * Franz Prinoth, entreda: 19. November 1850, Matrikel-Nr. 851 * Vincenz Runggaldier, entreda: 18. Mai 1861 aus ''Svöden'', Vater Handelsmann, 23 Jahre, Antikenklasse, Matrikel-Nr. 1774 * Franz Demetz, entreda: 30. Oktober 1862, 26 Jahre, Bildhauerklasse, Matrikel-Nr. 1880 * Ferdinand Demetz, entreda: 16. Dezember 1866, Vater Bildhauer, 24 Jahre, Bildhauerschule, Matrikel-Nr. 2295 * Johann Moroder, entreda: 4. November 1870, 26 Jahre, Vater Gutsbesitzer, Matrikel-Nr. 2613 * Leopold Moroder, entreda: 3. März 1876, Vater Gutsbesitzer, 25 Jahre, Matrikel-Nr. 03263 * [[Emil Terschak]], entreda: 24. April 1876, Vater Componist, 18 Jahre, Antikenklasse, Matrikel-Nr. 3272 * [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder-Lusenberg]], entreda: 21. Juni 1876, Vater Gutsbesitzer, 30 Jahre, Matrikel-Nr. 3303 * Franz Insam, entreda: 23. Oktober 1878 aus ''Skt. Christina in Tyrol'', Vater Holzschnitzer, 25 Jahre, Bildhauerschule, * [[Hans Perathoner]], entreda: 18. Oktober 1897, 24 Jahre, Bildhauerschule v. Ruemann, Matrikel-Nr. 1742 * Valentin Gallmetzer (* 1870; † 1958) * Robert Vittur, entreda: 30. Oktober 1907 aus ''St. Ulrich'', Vater Kirchen-Dekorateur, 19 Jahre, Matrikel-Nr. 3392 * [[Guido Balsamo Stella]], entreda: 18. Oktober 1909 aus Turin, Vater Kaufmann, 27 Jahre, Malschule v. Habermann, Matrikel-Nr. 3751 * Wilhelm Obletter, entreda: 3. Mai 1912 aus München, 21 Jahre, Zeichenschule B. Gundahl, Matrikel-Nr. 5069 == Lëures da udëi te Gherdëina == [[File:Franz_Grünwald_Nudrei_Gherdëina.jpg|miniatura|Crist bonamënter di Fronc- Nudrëi.]] Truepes lëures di scultëures de Gherdëina ie da udëi tl Museum Gherdëina, tla Dlieja de San Durich, tla [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de Sant Antone]] y te [[Curtina de Urtijëi|curtina a Urtijëi]], tla [[Dlieja San Lenert, Bula]], tla dliejes y curtines de Santa Cristina, tla [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] de Sëlva y tla [[Capeles de Gherdëina|capeles de Gherdëina]]. == N valguna notes sun scultëures de Gherdëina == Do n articul tl Calënder de Gherdëina de Vinzenz Mussner-Scizr. * Sepl Mahlknecht-Rainèl (* 1864 † 1944), sculè de [[August Runggaldier|August Runggaldier-Furdenan]] * Anton Runggaldier Passua (1856–1928) sculé de Josef Moroder Lusenberg<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.].</ref>. * [[Vigil Dorigo]] (* 1866 in [[Fodom|Corte-Buchenstein]] † 1958 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz –&nbsp;n si lëur ie l Angiul Custode tla dlieja de San Durich a Urtijëi – n si sculë ie l nepot Virgilio Prugger. * [[Giacobe Mussner|Giacobe Mussner-Scizer]] (* 1866 te Sëlva † 1932 a Urtijëi), Sculé de Johann Dominik Demetz-Furdenan y de Josef Moroder-Lusenberg tla Scola d Ert de Urtijëi. Cunesciuda ie si statua de Andreas Hofer tla cësa Andreas Hofer te Passeier. Un di fundadëures dla Lia Mostra d'Ert de Urtijëi. * Michl Gaslitter (* 1870 a Sëuc † 1932 a Urtijëi), à laurà pra la firma „[[Gebrüder Moroder]]“ a [[Offenburg]]. * [[Levisc Antone Insam]]-Tavella (* 1870 a Santa Cristina † 1932 a Urtijëi), sculé de Alois Kostner-Stlujuc y Johann Baptist Moroder. Si sculëies fova si mutons [[Luis Insam]]-Tavella y Rudolf Insam y truepes de autri. Tl Museum Gherdëina iel da udëi na cripl de Levisc Antone. * [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder]]-Jumbierch, * Josef Kostner-Stlujuc (* 1870 † 1958) si sculëies fove i mutons Sepl, Batista y Ludwig. L monumënt per la fossa de Josef Runggaldier-Passua te curtina a Urtijëi ie sie. * Josef Höglinger (* 1871 in Putzleinsdorf † 1933 a Urtijëi), dessëniadëur y scultëur de urnamënc, studies a Ottensheim y Amberg Österreich y pra David Knottner (* 1857 † 1934). Ël à nce dessenià truepes auteresc. * Filip Noflaner (* 1871 a [[Funes (chemun)|Funes]] † 1955 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz, ova sciche sculé l mut Franzl y truepes d autri. * Heinrich Kostner (da Stlujuc) (* 1872 † 1958), à mparà cun si pere Batista y à nsenià a si mutons Heinrich, Hermann, Friedl, Emmerich y Oliva. * [[Jakob Crepaz-Maidl|Iocl Crepaz]]-Maidl, * [[Ludwig Moroder]]-Meune, * [[Marchiò Molziner]] * Anselmo Obletter-Lip (* 1879 † 1950), sculé de Sepl Obletter-Juaut y de [[Francësch Tavella|Franz Tavella]]. Si mut Arnold ie nce stat si sculé. * [[Albino Pitscheider|Albino Pitscheider-Menza]] (* 1877 a Urtijëi † 1962 te Sëlva). * [[Tone Pitscheider|Tone Pitscheider-Menza]] (* 1879 † 1953), sculé de Ferdinand Demetz. À laurà cun Sepl Ruggaldier-Paussua, ulache l à fat la Sant'Ana cun la Madona y la Santa Lisabeta tla capela dl Cuer de Gejù tla dlieja de San Durich a Urtijëi. Aldò de Margareth Runggaldier ie la Santa Lisabeta de Anton Demetz<ref>Margareth Runggaldier Mahlknecht, Karl Mahlknecht: ''St. Ulrich in Gröden – Kirchen und Kirchengeschichte. Eine Text- und Bilddokumentation''. Athesia , Persenon 1992.</ref>. * [[Friedrich Moroder|Friedrich Moroder-Rico]] (* 1880 † 1937), sculé de si pere Josef Moroder-Lusenberg y dl fra Batista. Si sculëies ie stac si mutons Bruno y Viktor. * Giuani Piazza-Cudan (* 1880 a Urtijëi † 1948 a Urtijëi), sculé de Josef Moroder Lusenberg. Si sculëies ie stac si mutons David y Luis. * Sepl Pitscheider-[[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] (* 1880 a Urtijëi † 1952 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz. Si sculé ie stat l mut Hubert. * [[August Runggaldier|Gustl Runggaldier-Furdenan]] (August Runggaldier, * 1880 † 1940) Fundadëur dla Lia di Artistc de Urtijëi tl 1920. Dal 1922 a 1933 iel stat diretëwur dla scola d'ert de [[Pinerolo]] Piemont. * Vijo Canins (* 1868 a [[Badia|Pedraces]] † 1946 a Urtijëi), sculé de Franz Tavella, al laurà sciche moster tla berstot de Ferdinand Stuflesser-Petlin cun si mut Bernard (1895–1966), sculé de Filip Noflaner. * Siegfried Demetz-Feur (* 1868 a Urtijëi † 1946 a Urtijëi), * [[Giuani Enrich]] (* 1881 La Pli de Fedom † 1970 a Urtijëi), à laurà da moster cun Johann Baptist Moroder . Si ie n relief de [[Cristoforo Colombo]]. * Valentino Sommavilla (* 1868 a [[Moena]] † 1946 a Urtijëi) sculé de Ferdinand Demetz, n si sculé ie stat si mut Zenz. * Paul Pescosta (sculé de Anton Runggaldier Passua (1856–1928)) à laurà nce cun Franz Tavella y ie stat moster tla berstot de Pepi Stuflesser Petlin. * Gottfried Moroder-Doss (* 1887 a Urtijëi † a Urtijëi), sculé de Alois Anton (Levisc Antone) Insam. Si sculeies ie stac i mutons Hermann, Rudy y David (''de Go''). * [[Rudolf Vallazza]] * [[Hermann Moroder|Hermann Moroder-Jumbierch]] (* 1889 a Urtijëi † 1969 a Urtijëi) Mut de Josef Moroder-Lusenberg, Sculé de [[Rudolf Moroder|Rudolf]] y [[Ludwig Moroder]] de Lenert. Sciche fant al laurà truepes ani pra la firma ''Gebrüder Moroder'' a Offenburg. Si sculé fova l mut Hermann y truepes d'autri. Ël ie stat nce fundadëur dl Museum Gherdëina. N si lëur ie la fossa dla familia Martiner te curtina a Urtijëi. * Vinzenz Moroder-Resciesa (* 1889 a Urtijëi † 1980 a Urtijëi). Sculé de Luis Anton Insam y de Rudolf Moroder-Lenert. Si sculeies fova si mutons Vinzenz y Hansi. Fundadëur tl 1920 dla " ''Ausstellung für Kunst und Kunstgewerbe"'' a Urtijëi. 1920–1921 al zipla la stazions dla Via Crucis de [[Resciesa]]. L à nce zipla n gran crist per la curtina de Urtijëi. * Cristl Moroder-Levigi (* 1892 a Urtijëi † 1968 a Urtijëi) fova sculé de Rudolf y Ludwig Moroder tla berstot da Lenert. Si sculé fova l mut Eduard Moroder-Mureda. * Ivan Senoner * Luis Senoner-Tinderla (* 1892 a Urtijëi † 1960 a Urtijëi), fova sculé de Luis Insam y de si pere Luis Anton (Levisc Antone) (1865–1917). Si mutons Luis, Bruno y Remo ova mparà dad ël. * Luis Kostner-da Stlujuc (* 1894 a Urtijëi † 1974 a Urtijëi), fova sculé dl pere Luis y moster de Luisl Kostner che ova fat nce l „Istituto d’Arte“ a Firenze y ova giut nsenià tla Scola d'Ert de Urtijëi. * Romano Stuflesser-Digon (* 1894 a Urtijëi † 1973 a Urtijëi), fova scultëur de urnamënt y ova mparà da Josef Höglinger. Te si berstot ova mparà i fions Pepi, Romano y Hansi. * Luis Demetz-Pilat (* 1899 a Urtijëi † 1972 a Urtijëi), lerner pra Vigil Dorigo y fant pra Vinzenz Moroder. Si sculeies fova i fions Nevin y Edith. * Sepl Obletter-Juaut (* 1900 a Urtijëi † 1963 a Urtijëi). Ova mparà da si pere Josef (1873–1925) y pra Johann Baptist Moroder. Si lerneri fova l fra Eugen y l mut Josef. * Giuani Senoner-Luca (* 1900 a Urtijëi † 1976 a Urtijëi). Sculé de Vinzenz y Ludwig Moroder, àl mparà nce pra Luis Senoner (1870–1929). Te si berstot à laurà y mutons Hans, Pepi, Carlo, Erich y Michl. Ël fova drët bon a ziplé cristc. * Luis Insam-Tavela * Caio Perathoner (dl Baga) (* 1905 a Urtijëi † 1965 a Urtijëi) à mparà pra si pere Ferdinand Perathoner (1871–1930) y Josef Pitscheider und à laurà cun Hermann Moroder-Jumbiërch zusammen. Set de si mutons ie deventei scultëures: Ferdinand, Caio, Robert, Viktor, Ulrich, Herbert y Julius. Un n mut Bruno ie moler. * Rudi Insam-Tavela (* 1908 a Urtijëi † 1953 a Urtijëi) à mparà dal pere Levisc Antone y si fra Luis. * [[Rudi Moroder]] (de Gottfried) (* 1923 a Urtijëi † 1958 a Urtijëi), lerner pra si pere Gottfried al fat la scola d'ert a Urtijëi pra Ludwig Moroder y Salvatore Li Rosi. Ël ie cunesciù per la figura dl alpino de 4,5 m de porfir a [[Burnech]] (1951 fata su tl y sauteda tl aria tl 1966 ) bekannt. Tl 1956 al metù ora pra la Biennale di Venezia. Ël nseniova tla scola d'ert de Sëlva ma ie mort da jëun per si striches dla viëra<ref>''Rudi Moroder, Sohn des Gottfried''. Südtiroler Künstlerbund, Athesia 1988. ISBN 8870145107</ref>. * [[Luis Piazza|Luis Piazza-Cudan]] (* 1908 a Urtijëi † 1977 a Urtijëi), lerner pra si pere Johann (Giuani) Piazza y sculé pra Ludwig Moroder y Balsamo Stella tla scola d'ert a Urtijëi. L à giut nsenia tla scola d'ert de Urtijëi. L ie nce stat fundadëur dl Museum Gherdëina. L ie mort do na desgrazia tl bosch de Resciesa. Ël laurova nce scialdi tl sas Bellerophon y à depënt truepes acuarei. * Gabriel Senoner (* 1909 a Urtijëi † 1978 a Urtijëi) à mparà da si pere Luis y si fra Giuani. Si mutons Oswald, Wilfried y Wilhelm à mpara te si berstot. L mut Wilfried ie nce jit sula Cademia Brera a Milan. * [[Josef Mersa]] * Franz Mersa (* 1909 a Persenon † 1974 a Persenon). Mut de Josef Mersa iel stat lerner tla berstot de Ludwig Moroder-Lenert. Per 24 ani al nsenià tla scola d'ert der Persenon. te si berstot a Persenon à mpara truepes scultëures de Gherdëina y danter chisc Harald Schmalzl.Harald Schmalzl. [[File:Relief de pitl mut Alois Walpoth.jpg|miniatura|alt=Relief de ghips firmà da Alois Walpoth dl 1896.|Relief de ghips firmà da Alois Walpoth dl 1896.]] * [[Johann Baptist Walpoth|Batista Walpoth]] (* 1911 a Urtijëi † 1934 a Urtijëi), mut dl scultëur Alois Walpoth, mort do na desgrazia cun l stlop tl bosch de Resciesa. À zipla cun Vinzenz Peristi l crist de Sëurasas<ref name="calender">Pepi Moroder: ''Trëi scultëures de Gherdëina, morc te si plu biei ani, Vinzenz Peristi, J. Batista Walpoth, [[Anton Anderlan|Prof. Anton Anderlan]].'' Calënder de Gherdëina 1955. pl. 42 </ref>. * [[Vinzenz Peristi]] (* 1909 a Urtijëi † 1943 tumà tla viëra)<ref name="calender" />. * Tone Anderlan (* 1915 a Urtijëi † 1945 tumà tla viëra). * [[Vigil Pescosta|Vigil Pescosta-Banch]] (* 1886 in [[Calfosch|Colfosch]] † 1981 a Urtijëi) Lerner pra Anton Runggaldier-Passua. Per n si lëur ziplà tl lën de San Piere che smaca la rë al giatà n pest a Paris tl 1925. Ël à nsenià tla scoles d'ert a Padova, a [[Monza]] tla Università dell' Arte<ref>J.K. (Josef Kostner): ''Bera Vigil Pescosta''. Calënder de Gherdëina 1976, pl. 44–53</ref>. * [[Sepl Senoner Ronch]] (1886-1914). * [[Luis Senoner|Luis Senoner Ronch]], (1889-1985) fova diretëur de scola d'ert de Gherdëina. * Ferdinand Demetz<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981].</ref>. * [[Josef Rifesser]], auch Joseph „Peppi“ Rifesser (* 1921 a Urtijëi; † 2019 a Urtijëi) * Hans Sontheimer (1906–1981) [[File:Saint-Ulrich.jpg|miniatura|San Durich de [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder-Lenert]] tla dlieja de pluania de Urtijëi.]] == Films == * [https://www.youtube.com/watch?v=Utta-zqnfMg Giornale Luce 27/11/1943: l artejanat artistich de Gherdëina.] === Belletristik === Tl 1961 à l scritëur rumanc Andri Peer scrit la storia ''L'intagliadur d'Urtischei'' . == Notes == <references/> === Bibliografia === * [https://web.archive.org/web/20160304092312/http://www.lusenberg.com/willimoroder/marktgemeinde.html Wilhelm Moroder-Lusenberg: ''Die Marktgemeinde St. Ulrich in Gröden (1908)'']. Eigenverlag, Innsbruck 1908 (tudësch). * 1) [https://web.archive.org/web/20160304092329/http://www.lusenberg.com/sculptures/haberlandt1.pdf Arthur Haberlandt: ''Die Holzschnitzerei im Grödener Tale'', Sonderabdruck aus der Vierteljahrsschrift Werke der Volkskunst, Band II, Heft 1. Kunst- und Verlagsanstalt J. Löwy, Wien 1914 (tudësch)]. * 2) [https://web.archive.org/web/20160304052315/http://www.lusenberg.com/sculptures/haberlandt2.pdf Arthur Haberlandt: ''Die Holzschnitzerei im Grödener Tale'', Sonderabdruck aus der Vierteljahrsschrift Werke der Volkskunst, Band II, Heft 1. Kunst- und Verlagsanstalt J. Löwy, Wien 1914 - Dessënies y fotos de chiena de Gherdëina]. * J. A. Perathoner: ''Über das Alter der Grödner [[Chiena|Holzspielwaren]]-Industrie''. Schlern 9. Heft 4. Jahrgang 1923. pl.&nbsp;294 (tudësch). * [https://web.archive.org/web/20160321053320/http://lusenberg.com/scultorigardena/scultorigardena.html Guido Ruberti: ''Gli scultori in legno di Val Gardena''. Istituto Nazionale L.V.C.E. Bergamo 1932.] * [http://www.biblioarti.beniculturali.it/opencms/multimedia/BollettinoArteIt/documents/1386080497058%2007%20-%20Nebbia%20180.pdf Ugo Nebbia: ''L'arte degli intagliatori di Val Gardena e le scuole professionali di Selva e di Ortisei''. In: in Cronaca delle Belle Arti]{{Toter Link|date=October 2023 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }} * ''Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung.'' Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, St. Ulrich in Gröden 1980 [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Libri pdf]. * Vinzenz Mussner: ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 37-52. * Vinzenz Mussner: Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat di ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei? Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75. * Nicolò Rasmo: ''Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena''. Museum Gherdëina, St. Ulrich in Gröden 1989. (talian). * Lia Mostra dl Artejanat de Gherdëina Cësa di Cungresc Urtijëi. Catalogh. Typak 1989. * [https://web.archive.org/web/20160304111425/http://www.lusenberg.com/petocchi/petocchi1.html Paolo Caneppele: ''I vagbondi nell'artigianato ligneo gardenese'']. Ladinia nr. 15, Istitut ladin Micurà de Rü 1991, pl. 85-104 (talian). * Othmar Moroder: ''Das Grödner Kunsthandwerk''. Eigenverlag, St. Ulrich in Gröden, Druck Fotolito Longo 1994 (tudësch). * Paulina Moroder, Eugen Trapp: ''L lëur d’auteresc te Gherdëina, 1700-1940''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 72–77. * Eugen Trapp: ''Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo.'' Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88-8171-044-7 * Elfriede Perathoner:'' Grödner Krippenschnitzkunst.'' Folio Verlag, 2004 (tudësch). ISBN 978-3-85256-279-7. * Erich Egg, Herlinde Menardi: ''Das Tiroler Krippenbuch. Die Krippe von den Anfängen bis zur Gegenwart''. 2. Aufl. Tyrolia, Innsbruck 2004 (tudësch). ISBN 3-7022-2604-4. == Cëla nce == * {{Commons|Bildschnitzer Gröden Ernst Warburg|''Die Bildschnitzer im Grödner Tal''. Ernst Warburg, Westermanns Monatshefte 1914.}} * [[L ert de ziplè te Gherdëina]] * [[Ëiles de Gherdëina che zipla]] * [[Lia Mostra d’Ert]] * [[Grupa Ruscél|Ruscél]] * [[Mestier]] [[Categoria:Gherdëina|Scultëures]] [[Categoria:Ert||Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] 9r80dat5dfqq648f71opqf3v10qmoq8 Turchmenistan 0 192302 251246 2026-05-31T10:31:40Z ~2026-32385-59 13769 Creata pagina con "{{Gherdëina}} [[File:Turkmenistan (orthographic projection).svg|thumb|Turchmenistan]] L '''Turchmenistan''' ie n stat dl'[[Asia]]. == Liams == • [[Asia]] {{Stac de l'Asia}} [[Categoria:Stac dl'Asia]]" 251246 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Turkmenistan (orthographic projection).svg|thumb|Turchmenistan]] L '''Turchmenistan''' ie n stat dl'[[Asia]]. == Liams == • [[Asia]] {{Stac de l'Asia}} [[Categoria:Stac dl'Asia]] 3r8tki4ypmrzrv18u2k0z2fvxjbva5i