Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.4 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Utente:Moroder 2 2450 251255 251020 2026-06-03T10:55:54Z Moroder 67 /* Plates criëdes sun WP ladina */ 251255 wikitext text/x-wiki [[File:Wolfgang Moroder by Bonnie 2020.jpg|miniatura|Moroder tl 2020]] {{Gherdëina}} [[File:Flag_of_Ladinia.svg|bordo|right|30x30px]] '''Ladin Gherdëina''' Bon dì. Son [[Wolfgang Moroder|Wolfgang Moroder de Rusina]], nasciù a [[Urtijëi]] mut de [[Alex Moroder|Alex]] y [[Paula Grossrubatscher|Paula]]. Son dutor n pension. * Presidënt dl [[Museum Gherdëina]] dal 2006 al 2018. * Cumëmber d'unëur dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], 2022<ref>Union di Ladins de Gherdëina: ''Roland Verra y Wolfgang Moroder cumëmbri d'unëur dla ULG''. [[Calënder de Gherdëina]] 2023, pl. 58-63.</ref>. * Me plesc fe fotos per Wikipedia. *[[c:User:Moroder|Wolfgang Moroder sun Wikimedia Commons]] == Wikipedia ladina == Scriji scialdi de mi familia, ajache pënsi che la nformazions che ei, de nteres storich y per autra jënt de Gherdëina y dant al dut per i jëuni, jissa scenó perdudes. Ciche savon de nosc antenac y de nosta storia l savon me ajache l ie stat scrit o cuntà. Truep ie bel jit perdù. La Wikipedia ie da me ora l drë post ajache duc possa scrì iló y liejer iló te uni mumënt y la nfurmazions ne va nia perdudes. === Interview === * [[Moroder/interview|Interview de Sofia Stuflesser cun Wolfgang Moroder y Alexander Prinoth sun la Wikipedia ladina y sun la Wikipedia n generel per tudësch.]] [[File:Jita di Studënc de Gherdëina ti Grijons.jpg|miniatura|Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl [[Grijon]] ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, [[Pepi Martiner]], Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y [[Edgar Moroder]]<ref>Wolfgang Moroder: ''Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons''. [[Calënder de Gherdëina]] 1968, pl. 35.</ref>.]] == Quinto Dì Culturel Academich Ladin == ''N « fotograf » uel « fotegrafé » cun si « fotoaparat » per fe na bona « fotegrafia ». Chësta paroles ie nternaziuneles. La medema paroles dije-n per tudësch: Ein « Photograph » will mit seinem « Photoapparat » « photo- graphieren », um eine gute « Photographie » zu machen. N Franzëus dise: Un « photographe » veut « photographier » avec son appareil « photogra­ phique » pour faire une bonne « photographie ». Y nsci via: Te duta la rusnedes dl mond ie-l daniëura la medema paroles. Ma per I gherdëina chësc ne ti plesc nia al jëun '''Wolfgang Moroder'''. El à crià la nueva paroles: N «pultradëur» uel «pultré ju» cun si «pultradoi» per fe n bon « pultré ». Nen ie pa chësta na bona idea? N bon chert de vin sibe apustà al daulëibon custode dl muséum tla Cësa di Ladins!'', '''Willi Huch''': ''L problem d! vocabular ladin tl spiedi d’autra rusnedes''. Relazion a unëur dl Quinto Dì Culturel Academich Ladin y a unëur y utl dla Rusneda de Gherdëina. Urtijëi 27 d’agost 1967. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 45. [[File:Willi Huch Wolfgang Moroder pultré ju.ogg|miniatura|L Prof Willi Huch al 5 Cungres Ladin a Urtijëi]] == Video TV TGA == * [http://www.tmltv.it/video_on_demand.php?id_menu=65&id_video=60325&pag= Wolfgang Moroder spiega Wikipedia sul TV TGA (Ai 8 de agost 2021 - scumëncia al al menut 6.45)] * Wolfgang Moroder sun "Dai Crëps dl Sela" [http://www.raibz.rai.it/feed.php?id=18 Trei ntervistes con Ivan Senoner ai 30 de lugio, 8 de agost y 15 de agost 2021] * Sun '''TV Mediateca Rai Ladinia''' :[http://www.raibz.rai.it/la/index.php Ntervista ai 06-05-2021 20:55 Scenar ert y cultura: I Schuhplattler, scumëncia al al menut 7.00 Wolfgang Moroder] * [https://autonomiae.bz.it/it/testimonianze/ Wolfgang Moroder rejona sun l'autonomia sun plaza [[Silvius Magnago]] a Bulsan.] * [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2022/12/tra-cripl-storica-rudolf-moroder-da-lenert-0c358f15-73ba-498f-bf5f-1ff9002985e9.html Ntervista sun TRAIL sula cripl de Rudolf Moroder Lenert ai 23 de dezëmber 2022.] * Ntervista cun Oswald sun Radio Gherdëina: Cripl de Rudolf Moroder ai 23 de dezëmber 2022. * [https://www.radiogardena.it/ld/trasmiscions?ewald-moroder-ciaculea-cun#anchor-sendung Ntervista cun Ewald Moroder sun Radio Gherdëina ai 17 de jené 2023] * Ntervista cun Bruno Maruca: ''Scultëures storics de Gherdëina''. La Usc di Ladins, 12 de mei 2023, pl. 25. * [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/01/cripl-museum-gherdeina-36ba1821-4214-49eb-a737-c193117aa8f6.html?nxtep TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg|Ntervista TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg] *[https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/02/trail-taa-web--1302-trail-2200-s-radio-ladin-b62d22b0-fe37-4a43-b8fd-34a7a93b08f3.html Storia dl Radio Ladin de Gherdëina - TRAIL.] == Stories de Gherdëina == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/index.html Plata persunela cun documënc sun Gherdëina] Una dla prima plates Internet de Gherdëina. == Curs de Wikipedia ladina == Curs online urganisá dala Union di Ladins de Gherdëina # [https://www.youtube.com/watch?v=hOo_ehb6AOY&t=46s curs su Youtube, prima pert] # [https://www.youtube.com/watch?v=tgPcVg8etNA&t=1275s curs su Youtube, segonda pert] == Plates criëdes sun WP ladina == {{Culones-lista|colwidth=25em| *[[Calënder de Gherdëina]] *[[Johann Baptist Walpoth]] *[[Col de Ronc]] *[[Nos Ladins]] *[[Rudolf Moroder]] *[[Adele Moroder]] *[[Ludwig Moroder]] *[[Alex Moroder]] *[[Josef Moroder Jumbiërch]] *[[Martin Vinazer]] *[[Sureghes]] *[[Fie]] *[[Radio Ladin de Gherdëina]] *[[Cësa di Ladins]] *[[L'amik di Ladins‎]] *[[A chi legge]] *[[Der Ladiner]] *[[Concordia]] *[[Bruno Moroder]] *[[Grupa Ruscél]] *[[Lia Mostra d’Ert]] *[[Vinzenz Maria Demetz]] *[[Dlieja de San Durich]] *[[Alois Kostner]] *[[Vinzenz Moroder-Resciesa]] *[[Mastlé]] *[[Secëda]] *[[Egon Rusina Moroder]] *[[Batista Vinatzer]] *[[Peter Demetz-Fëur]] *[[Luis Piazza]] *[[Guido Balsamo Stella]] *[[Val]] *[[Scola d'Ert Urtijëi]] *[[Ferdinand Stuflesser]] *[[Catores]] *[[Ciastel Stetteneck]] *[[Radio Gherdëina Dolomites]] *[[TV TCA Ladina]] *[[Armin Moroder]] *[[Cason de Resciesa]] *[[Stevia]] *[[Sacun]] *[[L Brunsin]] *[[Tel Tipes|tel Tipes]] *[[Ncisles]] *[[Pepi Martiner]] *[[UNIKA Val Gardena]] *[[Urbejidla]] *[[Cuecenes]] *[[Dlieja da Sacun]] *[[Iender]] *[[Toponomastica de Gherdëina]] *[[Lec de Gherdëina]] *[[Cësa Rusina]] *[[Ruves de Gherdëina]] *[[Cianties de Gherdëina]] *[[Ciastel de Gherdëina]] *[[Ciastel de Val]] *[[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]] *[[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)]] *[[Curtina de Urtijëi]] *[[Fé zandli te Gherdëina]] *[[Paula Grossrubatscher]] *[[Turné te Gherdëina]] *[[Cason de Piëralongia]] *[[Ëiles de Gherdëina che zipla]] *[[Dolomitale]] *[[Mont de Pana y Ciandevaves]] *[[Gilo Prugger]] *[[Bibliotech ladina Malia da Cudan]] *[[Amalia Anderlan Obletter]] *[[Genoveva Costner]] *[[Dlieja Santa Maria ad Nives]] *[[Dlieja de Santa Cristina]] *[[Dlieja San Lenert, Bula]] *[[Dlieja Sant Ujep Runcadic]] *[[Pic]] *[[Capeles de Gherdëina]] *[[Capela sal Crist]] *[[Madona di Àbeti]] *[[Franz Grünewald]] *[[Josef Rifesser]] *[[Christian Trebinger]] *[[Friedrich Moroder]] *[[Jakob Sotriffer]] *[[Emil Terschak]] *[[Rudolf Vallazza]] *[[Gana La Usc dles Ladines]] *[[Carolina Kostner]] *[[Johann Burgauner]] *[[Belsy]] *[[Teatro alla Scala]] *[[Giustina Demetz]] *[[Cirillo Dell’Antonio]] *[[Johann Baptist Moroder]] *[[Francësch Tavella]] *[[Vincenzo Valier dit l Spinalonga]] *[[Bruscia]] *[[Karin Moroder]] *[[Lisa Demetz]] *[[Stina Walpoth Moroder]] *[[Luisa Walpoth Demetz]] *[[Isolde Kostner]] *[[Fini Martiner Moroder‎]] *[[Aurelia Moroder Langer‎]] *[[Mili Schmalzl]] *[[Annemarie Moroder]] *[[Felizita Unterplatzer Moroder]] *[[Trina Kasslatter Bernardi]] *[[Alexia Runggaldier]] *[[Ingrid Runggaldier]] *[[Babi Pitschieler]] *[[Franz Dantone]] *[[Elsa Runggaldier]] gran pert dl articul. *[[Carla Lezuo]] *[[Trudi Vallazza]] *[[Milia Insam Kostner]] *[[Christa Perathoner]] *[[Edgar Moroder]] *[[Hans Perathoner]] *[[Puntives]] *[[Vinzenz Peristi]] *[[Edberte Moroder]] *[[Śepl Obletter]] *[[Katharina Bernardi]] *[[Siegfried Moroder]] *[[Jakob Crepaz-Maidl]] *[[Dominik Holzknecht]] *[[Philomena Prinoth Moroder]] *[[Cassian Dapoz]] *[[Franz Prugger]] *[[Maria Ursula Welponer]] *[[Arcangiul Lardschneider]] laurà lessù *[[Palua Dedite]] *[[Scultëures de Gherdëina]] *[[Hans Sontheimer]] *[[Sabedin]] *[[Peter Nocker]] *[[Luis Insam]] *[[Cnodla]] *[[Doss dl Preve ]] *[[Costamula]] *[[Lara Malsiner]] *[[Raimund Mureda]] *[[Albino Pitscheider]] *[[Villa Rudolfine]] *[[Otto Moroder]] *[[Hermann Moroder]] *[[Caiot]] *[[Lenèrt]] *[[Johann Baptist Purger]] *[[Tone Pitscheider]] *[[Josef Mersa]] *[[Guido Insam]] *[[Sepl Rifesser]] *[[Schnürlsteig]] *[[Eduard Senoner]] *[[Giuani Demetz]] *[[Bivach dl Saslonch]] *[[Pilat]] *[[Tramans]] laurà lessù *[[Sepl Senoner Ronch]] *[[Martin Demetz]] *[[Balest]] *[[Martin (Urtijëi)]] *[[Familia Franchetti]] *[[Via nfiëreda Furcela de Saslonch]] *[[Bulacia]] *[[Max Moroder]] *[[Franz Insam]] *[[Levisc Antone Insam]] *[[Manduchel]] *[[Vigil Dorigo]] *[[Giacobe Mussner]] *[[Georg Runggaldier]] *[[Christian Delago]] *[[Joseph Anton Mahlknecht]] *[[Marchiò Molziner]] *[[Franz Haider]] *[[Bernardin Pitschieler]] *[[Iuchin Unterplatzer]] *[[Plans de Cunfin]] *[[Markus Vallazza]] *[[Antone Daprè]] *[[Giovanni Battista Holnaider]] *[[Col Ciarnacëi]] *[[Ji cun la crëusc]] *[[Norbert Kostner]] *[[Ernst Prinoth]] *[[Antone Perathoner]] *[[Giuana Prugger]] *[[Leo Crepaz]] *[[Furmescere]] *[[Andrea Desalla ]] *[[Fussel de Grialëces]] *[[Josef Barth]] *[[Luis Trenker]] laurà lessù *[[Marx Sittich von Wolkenstein]] *[[Josef Grossrubatscher]] *[[Productiva]] *[[Arturo Tanesini]] *[[Lotte Nogler]] *[[Lech Sant]] *[[Cuca]] *[[Col Raiser]] *[[Rudi Moroder]] *[[Vinzenz Demetz]] *[[Edmund Runggaldier]] *[[Tré zedules]] *[[Joachina Mussner]] *[[Giuani Enrich]] *[[Leo Demetz]] *[[Ottavia Kostner]] *[[Café Demetz]] *[[Pazifica Lardschneider Glück]] *[[Ciaulonch]] *[[Ludwig Norman-Neruda]] *[[Franz Josef Noflaner]] *[[Furnes]] *[[Mestier]] *[[Dantersasc]] *[[Odles]] *[[Ludwig Schmalzl de Ronc]] *[[Pitoch ziplà]] *[[Rusina Vinatzer]] *[[Decassian]] *[[Anna Perathoner Declara]] *[[Schi te Gherdëina]] *[[Luis Senoner]] *[[Nfiereda de Mëisules]] *[[Mene]] *[[Ëifomes de Gherdëina]] *[[Ianesc (ustaria)]] *[[Chemun (mont)]] *[[Hartl (mont)]] *[[Craut]] *[[Linacia]] *[[Leo Delago]] *[[Anton Anderlan]] *[[Televijion]] *[[Marina Demetz]] *[[Elisabeth Lardschneider]] *[[Stefania Pitschieler]] *[[Ivan Senoner]] *[[Juebia grassa]] *[[Villa Grohmann]] *[[Gebrüder Moroder]] *[[Menza Nogler Pitscheider]] *[[Bibliotech San Durich]] *[[Bocia de Mont]] *[[Luis Moroder]] *[[Cumpania di Scizri Urtijëi]] *[[Gustin]] *[[Marcadënc de Gherdëina]] *[[Heinrich Moroder]] *[[Demëine Mahlknecht]] *[[Sepl Rifesser junior]] *[[Josef Oberbacher]] *[[Buja dal Fiër]] *[[Cristl Moroder Levigi]] *[[David Piazza]] *[[Carlo Verra sen.]] *[[Alois Colli]] *[[Anton Runggaldier]] }} == Scri per ladin == “Me sa che scri per ladin ie sche rué sun na luna y me sa bel. Me sa de vester te na cësa povester foresta ma ciauda y nia tl frëid dl fulestier. Scri per ladin me sa nce de mëter sota scunanza n ciof rer, ciofes che ne po inió crëscer do che ei messù rujené duta la autra rujenedes. Me sa de julé inò te n paravis de mi sëmies, de rué de reviërs te mi lecorc da pitl tla valeda ulache son nasciù.” Wolfgang Moroder == Notes == <references/> == Sandbox == *[[Utente:Moroder/Articul|Bio scultëur]] *[[Utente:Moroder/Urtijëi|Slata Doss]] *[[Utente:Moroder/Calënder de Gherdëina|Plata ueta]] *[[Utente:Moroder/Martin Vinazer| Persones de Gherdëina]] *[[Utente:Moroder/natura|TREMOT TE GHERDËINA Y TLA VALEDA DL ISARCH]] *[[Utente:Moroder/media|Uet]] *[[Utente:Moroder/Media II|Ianesc]] *[[Utente:Moroder/Stevia|Geografia]] == Templates == *<nowiki>{{Moroder}}</nowiki> ::{{Moroder}} [[bar:Benutzer:moroder]] [[de:Benutzer:Moroder]] [[en:User:Moroderen]] [[es:usuario:moroderes]] [[fr:Utilisateur:Moroder]] [[fur:Utent:Moroder]] [[ia:Usator:Moroder]] [[it:utente:moroder]] [[vec:utente:Moroder]] [[lmo:Druvadur:Moroder]] [[Categoria:Uem|Moroder, Wolfgang]] [[Categoria:Fotografia|Moroder, Wolfgang]] 9nxhzbrgdnn21wz4m3bqju86l8yiji8 Reichenau im Mühlkreis 0 78713 251253 118248 2026-06-02T20:43:01Z Bwag 3441 new file 251253 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox chemun Austria |Foto = Reichenau im Mühlkreis - Kirche.JPG |Inuem = Reichenau im Mühlkreis |Inuem ufiziel = |Denuminazion = |Blason = Wappen%20at%20reichenau%20im%20muehlkreis.png |Stat federel = {{AT-OÖ}} |Raion = [[raion Urfahr-Umgebung|Urfahr-Umgebung]] |Autëza = 667 |Codesc posta = 4204 |Plata internet = reichenau-ooe.at |Coordinedes = {{coord|48|27.4|N|14|21|E|display=inline}} |Targa = UU |Gemeindekennziffer = 41619 |Cherta = {{Mappa di localizzazione |AUT |label = Reichenau im Mühlkreis |latitudineGradi = 48 |latitudinePrimi = 27.4 |longitudineGradi = 14 |longitudinePrimi = 21 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} }}'''Reichenau im Mühlkreis''' ie n [[chemun]] de l'[[Austria]] tl [[raion Urfahr-Umgebung]] dl [[Stac federei de l'Austria|stat federel]] [[Austria Auta]]. Ai {{EWD|AT|41619}} ovel na populazion de {{EWZT|AT|41619}} sun na spersa de {{FL|AT|41619|2}}&nbsp;km².{{wikidata|reference|P1082|P585=2018-01-01}} ==Geografia== ==Storia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Chemun de l'Austria Auta]] [[Categoria:Chemun de l'Austria]] i2a242e1now1jb5jvrb8cn9z6aq13ls Gebrüder Moroder 0 188440 251257 245664 2026-06-03T11:17:43Z Moroder 67 /* Offenburg */ 251257 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Gebrüder Moroder |Auter inuem = I nueves |Foto = Preislisten Gebrüder Moroder Offenburg.jpg |Descrizion foto = Cataloghes di Gebrüder Moroder |Nasciù/da = 1869 |Mort/a = |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Auteresc tl Deutschland |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Gebrüder Moroder''', tlamei nce "I Nueves" fova na firma de ferlëigheri de Gherdëina. La firma ie stata metuda su dai fredesc [[Franz Moroder|Franz]] (1847-1920) y Levigi (Alois) Moroder<ref>[https://www.moroderfamily.com/ld/libri Biografia Alois Moroder. Njonta al liber "Die Moroder" 1980, pl. 98-103.]</ref> (1844-1896) l ann 1868. Chisc fova i fions dl rich marcadënt Janmatie Moroder de Plandemureda a Urtijëi y marcadënt a [[Ancona]]; la sor de Janmatie Mariana (1807-1864) ova maridà l ferlëigher [[Johann Baptist Purger]]. I univa tlamei i nueves ajache i vedli fova i fredesc Moroder da Bruel de sëura. Nce a Ancona dajovl la firma "Fratelli Moroder" di fredesc Janmatie, Johann Andreas y Leopold mutons de Jan Andrea Moroder da Manguc y de Annamaria Peschlauzer. [[File:Gebrüder Moroder Offenburg Pietà.jpg|miniatura|alt=Dessëni per na Pietà da fe a Offenburg.|Dessëni per na Pietà da ziplé a Offenburg.]] Da jëuni ie Franz y Levigi stac suenz de viac te truepa zitëies d'[[Europa]] y cun 21 ani iesi stac mez an a [[London]] y mez an a [[Paris]] per mparé la doi rujenedes. I primes ani univel scialdi marciadà de chiena. I dëssa n iëde avei vendù me te trëi enes 72000 popes da 4 zoll (10 cm.). Plu inant univel ncé marciadà de scultures y auteresch. L ann 1902 à Franz lascià geurì na berstot tla [[Lenèrt|cësa de Lenert]] ulache l abitova cun si familia. Te chëla berstot laurova l mut [[Rudolf Moroder|Rudolf]] y si cunià [[Ludwig Moroder|Ludwig]], uem dla sor de Rudolf [[Adele Moroder|Adele]]. Dl cumerz se nteressova plu che auter Franz y dla produzion l fra Levigi. Vendù univl te dut l mond, dala [[Ruscia]], [[Nghiltiera]] al [[Portugal]] y al [[India]]. Franz ova cumprà la prima mascin da scrì de Gherdëina y rujenova y scrijova te cater rujenedes (tudësch, nglëisc, franzëus y talian). Do che l fra Levigi fova mort l ann 1896, à Franz cumprà la cësa Costa tla streda Sneton a Urtijëi y spustà dut l cumerz te chëla cësa. == Offenburg == L ann 1902 à Franz Moroder cumprà la gran berstot cun 40 lauranc de Friedrich Simmler a [[Offenburg]] tla [[Germania]]<ref>Werner Scheurer: ''Die Moroder-Altäre der St. Antonius-Kirche in Schuttertal''. In: Geroldsecker Land. Band 51, 2009, S. 32 nach Auswertung des Morodernachlasses; nach Matthias Lehmann: Friedrich Simmler (1801–1872). Leben und Werk des Malers aus Geisenheim. Fichter, Frankfurt 2012, ISBN 978-3-9814023-5-3, S. 362 „vor 1905“.</ref>. L diretëur a Offenburg fova Eduard Moroder l mut de Franz fin l ann 1914 canche l ie mort. Ence l mut de Franz Johann ie stat giut a Offenburg ulache l à mparà l franzëus y l nglëisc<ref>Franz Moroder: ''L diare de Johann Moroder Lenert l ann 1910'' Calënder de Gherdëina 2021, pl. 186-197.</ref> Pra chësta berstot a Offenburg à laurà truepes scultëures de Gherdëina, danter chisc Rudolf l mut de Franz Moroder, [[Ludwig Moroder]], [[Hermann Moroder]], Michl Gaslitter y i fredesc [[Albino Pitscheider|Albino]] y Alfons Pitscheider. Michl Gaslitter nasciù l ann 1870 a Sëuc y mort dl 1944 a Urtijëi, à ziplà truepes ani a Offenburg. Dal ann 1925 à Michl Gaslitter laurà da mòster tla berstot dla vëidua de Rudolf Moroder, Josefine Leimstädtner, tla Villa Rudolfine a Urtijëi<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 92.]</ref>. Do la [[prima viera mundiela]] à l mut de Franz, Franzl Moroder da Costa, menà inant la firma, ma l à messù stlù la firma y vënder la cësa do che cliënc americans ne l'ova nia paià l ann 1934<ref>Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, pl. 279. [http://www.moroderfamily.com/ld/libri liber Moroder]</ref>. == Auteresc == Tlo ie da liejer na lista de auteresc y opres de dlieja fates dala firma Gebrüder Moroder a Offenburg dal ann 1904 al 1916. <gallery> Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 1.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 2.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 3.jpg </gallery> Lëtra de Franz Moroder a si mut Rudolf che laurova a Offenburg. <gallery> Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908.jpg Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908 2S.jpg </gallery> == Bedaies == [[File:Bedaia de Rudolf Moroder Expo 1900.jpg|miniatura|alt=Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.|Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.]] La firma Gebrüder Moroder à giatà truepa bedaies per i leures de si scultëures. A Paris pra la mostra universela dl 1900 ie unì premiëda cun l prim pest y bedaia d'or la Santa Elisabeta cun pëtler de Rudolf Moroder, che ie da udëi tla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi. == Notes == <references /> == Bibliografia == * '' Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val.'' Calënder de Gherdëina 1952, pl. 40-48. * [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung.'' Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 210-213. * Rita Stäblein, Robert Moroder: ''La vedla chiena de Gherdëina - Altes Grödner Holzspielzeug - Il giocattolo in legno della Val Gardena''. Museum de Gherdëina, Urtijëi 1994, pl. 133-137 (catalogh). * Werner Scheurer: Die Altäre der Offenburger Altarbauer Moroder. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018 (2021), pl. 147–182. == Cëla nce == * [https://de.wikipedia.org/wiki/Franz%20Joseph%20Simmler Franz Joseph Simmler - berstot de Offenburg (tudësch).] {{DEFAULTSORT:Gebrüder Moroder}} [[Categoria:Urtijëi]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] 4nigmojtwrfcqlm0ped2i03gkgdn1ur 251258 251257 2026-06-03T11:21:55Z Moroder 67 251258 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Gebrüder Moroder |Auter inuem = I nueves |Foto = Preislisten Gebrüder Moroder Offenburg.jpg |Descrizion foto = Cataloghes di Gebrüder Moroder |Nasciù/da = 1869 |Mort/a = |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Auteresc tl Deutschland |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Gebrüder Moroder''', tlamei nce "I Nueves" fova na firma de ferlëigheri de Gherdëina. La firma ie stata metuda su dai fredesc [[Franz Moroder|Franz]] (1847-1920) y Levigi (Alois) Moroder<ref>[https://www.moroderfamily.com/ld/libri Biografia Alois Moroder. Njonta al liber "Die Moroder" 1980, pl. 98-103.]</ref> (1844-1896) l ann 1868. Chisc fova i fions de Annemarie Perathoner da Nudrëi y de Janmatie Moroder de Plandemureda a Urtijëi n rich marcadënt a [[Ancona]] y [[Viena]]. La sor de Janmatie Mariana (1807-1864) ova maridà l ferlëigher [[Johann Baptist Purger]]. I univa tlamei i nueves ajache i vedli fova i fredesc Moroder da Bruel de sëura. Nce a Ancona dajovl la firma "Fratelli Moroder" di fredesc Janmatie, Johann Andreas y Leopold mutons de Jan Andrea Moroder da Manguc y de Annamaria Peschlauzer. [[File:Gebrüder Moroder Offenburg Pietà.jpg|miniatura|alt=Dessëni per na Pietà da fe a Offenburg.|Dessëni per na Pietà da ziplé a Offenburg.]] Da jëuni ie Franz y Levigi stac suenz de viac te truepa zitëies d'[[Europa]] y cun 21 ani iesi stac mez an a [[London]] y mez an a [[Paris]] per mparé la doi rujenedes. I primes ani univel scialdi marciadà de chiena. I dëssa n iëde avei vendù me te trëi enes 72000 popes da 4 zoll (10 cm.). Plu inant univel ncé marciadà de scultures y auteresch. L ann 1902 à Franz lascià geurì na berstot tla [[Lenèrt|cësa de Lenert]] ulache l abitova cun si familia. Te chëla berstot laurova l mut [[Rudolf Moroder|Rudolf]] y si cunià [[Ludwig Moroder|Ludwig]], uem dla sor de Rudolf [[Adele Moroder|Adele]]. Dl cumerz se nteressova plu che auter Franz y dla produzion l fra Levigi. Vendù univl te dut l mond, dala [[Ruscia]], [[Nghiltiera]] al [[Portugal]] y al [[India]]. Franz ova cumprà la prima mascin da scrì de Gherdëina y rujenova y scrijova te cater rujenedes (tudësch, nglëisc, franzëus y talian). Do che l fra Levigi fova mort l ann 1896, à Franz cumprà la cësa Costa tla streda Sneton a Urtijëi y spustà dut l cumerz te chëla cësa. == Offenburg == L ann 1902 à Franz Moroder cumprà la gran berstot cun 40 lauranc de Friedrich Simmler a [[Offenburg]] tla [[Germania]]<ref>Werner Scheurer: ''Die Moroder-Altäre der St. Antonius-Kirche in Schuttertal''. In: Geroldsecker Land. Band 51, 2009, S. 32 nach Auswertung des Morodernachlasses; nach Matthias Lehmann: Friedrich Simmler (1801–1872). Leben und Werk des Malers aus Geisenheim. Fichter, Frankfurt 2012, ISBN 978-3-9814023-5-3, S. 362 „vor 1905“.</ref>. L diretëur a Offenburg fova Eduard Moroder l mut de Franz fin l ann 1914 canche l ie mort. Ence l mut de Franz Johann ie stat giut a Offenburg ulache l à mparà l franzëus y l nglëisc<ref>Franz Moroder: ''L diare de Johann Moroder Lenert l ann 1910'' Calënder de Gherdëina 2021, pl. 186-197.</ref> Pra chësta berstot a Offenburg à laurà truepes scultëures de Gherdëina, danter chisc Rudolf l mut de Franz Moroder, [[Ludwig Moroder]], [[Hermann Moroder]], Michl Gaslitter y i fredesc [[Albino Pitscheider|Albino]] y Alfons Pitscheider. Michl Gaslitter nasciù l ann 1870 a Sëuc y mort dl 1944 a Urtijëi, à ziplà truepes ani a Offenburg. Dal ann 1925 à Michl Gaslitter laurà da mòster tla berstot dla vëidua de Rudolf Moroder, Josefine Leimstädtner, tla Villa Rudolfine a Urtijëi<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 92.]</ref>. Do la [[prima viera mundiela]] à l mut de Franz, Franzl Moroder da Costa, menà inant la firma, ma l à messù stlù la firma y vënder la cësa do che cliënc americans ne l'ova nia paià l ann 1934<ref>Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, pl. 279. [http://www.moroderfamily.com/ld/libri liber Moroder]</ref>. == Auteresc == Tlo ie da liejer na lista de auteresc y opres de dlieja fates dala firma Gebrüder Moroder a Offenburg dal ann 1904 al 1916. <gallery> Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 1.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 2.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 3.jpg </gallery> Lëtra de Franz Moroder a si mut Rudolf che laurova a Offenburg. <gallery> Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908.jpg Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908 2S.jpg </gallery> == Bedaies == [[File:Bedaia de Rudolf Moroder Expo 1900.jpg|miniatura|alt=Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.|Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.]] La firma Gebrüder Moroder à giatà truepa bedaies per i leures de si scultëures. A Paris pra la mostra universela dl 1900 ie unì premiëda cun l prim pest y bedaia d'or la Santa Elisabeta cun pëtler de Rudolf Moroder, che ie da udëi tla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi. == Notes == <references /> == Bibliografia == * '' Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val.'' Calënder de Gherdëina 1952, pl. 40-48. * [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung.'' Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 210-213. * Rita Stäblein, Robert Moroder: ''La vedla chiena de Gherdëina - Altes Grödner Holzspielzeug - Il giocattolo in legno della Val Gardena''. Museum de Gherdëina, Urtijëi 1994, pl. 133-137 (catalogh). * Werner Scheurer: Die Altäre der Offenburger Altarbauer Moroder. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018 (2021), pl. 147–182. == Cëla nce == * [https://de.wikipedia.org/wiki/Franz%20Joseph%20Simmler Franz Joseph Simmler - berstot de Offenburg (tudësch).] {{DEFAULTSORT:Gebrüder Moroder}} [[Categoria:Urtijëi]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] 2kn7q4x9y5ywg5licqshjo2hp002ip7 251259 251258 2026-06-03T11:24:25Z Moroder 67 /* Bibliografia */ 251259 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Gebrüder Moroder |Auter inuem = I nueves |Foto = Preislisten Gebrüder Moroder Offenburg.jpg |Descrizion foto = Cataloghes di Gebrüder Moroder |Nasciù/da = 1869 |Mort/a = |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Auteresc tl Deutschland |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Gebrüder Moroder''', tlamei nce "I Nueves" fova na firma de ferlëigheri de Gherdëina. La firma ie stata metuda su dai fredesc [[Franz Moroder|Franz]] (1847-1920) y Levigi (Alois) Moroder<ref>[https://www.moroderfamily.com/ld/libri Biografia Alois Moroder. Njonta al liber "Die Moroder" 1980, pl. 98-103.]</ref> (1844-1896) l ann 1868. Chisc fova i fions de Annemarie Perathoner da Nudrëi y de Janmatie Moroder de Plandemureda a Urtijëi n rich marcadënt a [[Ancona]] y [[Viena]]. La sor de Janmatie Mariana (1807-1864) ova maridà l ferlëigher [[Johann Baptist Purger]]. I univa tlamei i nueves ajache i vedli fova i fredesc Moroder da Bruel de sëura. Nce a Ancona dajovl la firma "Fratelli Moroder" di fredesc Janmatie, Johann Andreas y Leopold mutons de Jan Andrea Moroder da Manguc y de Annamaria Peschlauzer. [[File:Gebrüder Moroder Offenburg Pietà.jpg|miniatura|alt=Dessëni per na Pietà da fe a Offenburg.|Dessëni per na Pietà da ziplé a Offenburg.]] Da jëuni ie Franz y Levigi stac suenz de viac te truepa zitëies d'[[Europa]] y cun 21 ani iesi stac mez an a [[London]] y mez an a [[Paris]] per mparé la doi rujenedes. I primes ani univel scialdi marciadà de chiena. I dëssa n iëde avei vendù me te trëi enes 72000 popes da 4 zoll (10 cm.). Plu inant univel ncé marciadà de scultures y auteresch. L ann 1902 à Franz lascià geurì na berstot tla [[Lenèrt|cësa de Lenert]] ulache l abitova cun si familia. Te chëla berstot laurova l mut [[Rudolf Moroder|Rudolf]] y si cunià [[Ludwig Moroder|Ludwig]], uem dla sor de Rudolf [[Adele Moroder|Adele]]. Dl cumerz se nteressova plu che auter Franz y dla produzion l fra Levigi. Vendù univl te dut l mond, dala [[Ruscia]], [[Nghiltiera]] al [[Portugal]] y al [[India]]. Franz ova cumprà la prima mascin da scrì de Gherdëina y rujenova y scrijova te cater rujenedes (tudësch, nglëisc, franzëus y talian). Do che l fra Levigi fova mort l ann 1896, à Franz cumprà la cësa Costa tla streda Sneton a Urtijëi y spustà dut l cumerz te chëla cësa. == Offenburg == L ann 1902 à Franz Moroder cumprà la gran berstot cun 40 lauranc de Friedrich Simmler a [[Offenburg]] tla [[Germania]]<ref>Werner Scheurer: ''Die Moroder-Altäre der St. Antonius-Kirche in Schuttertal''. In: Geroldsecker Land. Band 51, 2009, S. 32 nach Auswertung des Morodernachlasses; nach Matthias Lehmann: Friedrich Simmler (1801–1872). Leben und Werk des Malers aus Geisenheim. Fichter, Frankfurt 2012, ISBN 978-3-9814023-5-3, S. 362 „vor 1905“.</ref>. L diretëur a Offenburg fova Eduard Moroder l mut de Franz fin l ann 1914 canche l ie mort. Ence l mut de Franz Johann ie stat giut a Offenburg ulache l à mparà l franzëus y l nglëisc<ref>Franz Moroder: ''L diare de Johann Moroder Lenert l ann 1910'' Calënder de Gherdëina 2021, pl. 186-197.</ref> Pra chësta berstot a Offenburg à laurà truepes scultëures de Gherdëina, danter chisc Rudolf l mut de Franz Moroder, [[Ludwig Moroder]], [[Hermann Moroder]], Michl Gaslitter y i fredesc [[Albino Pitscheider|Albino]] y Alfons Pitscheider. Michl Gaslitter nasciù l ann 1870 a Sëuc y mort dl 1944 a Urtijëi, à ziplà truepes ani a Offenburg. Dal ann 1925 à Michl Gaslitter laurà da mòster tla berstot dla vëidua de Rudolf Moroder, Josefine Leimstädtner, tla Villa Rudolfine a Urtijëi<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 92.]</ref>. Do la [[prima viera mundiela]] à l mut de Franz, Franzl Moroder da Costa, menà inant la firma, ma l à messù stlù la firma y vënder la cësa do che cliënc americans ne l'ova nia paià l ann 1934<ref>Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, pl. 279. [http://www.moroderfamily.com/ld/libri liber Moroder]</ref>. == Auteresc == Tlo ie da liejer na lista de auteresc y opres de dlieja fates dala firma Gebrüder Moroder a Offenburg dal ann 1904 al 1916. <gallery> Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 1.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 2.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 3.jpg </gallery> Lëtra de Franz Moroder a si mut Rudolf che laurova a Offenburg. <gallery> Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908.jpg Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908 2S.jpg </gallery> == Bedaies == [[File:Bedaia de Rudolf Moroder Expo 1900.jpg|miniatura|alt=Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.|Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.]] La firma Gebrüder Moroder à giatà truepa bedaies per i leures de si scultëures. A Paris pra la mostra universela dl 1900 ie unì premiëda cun l prim pest y bedaia d'or la Santa Elisabeta cun pëtler de Rudolf Moroder, che ie da udëi tla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi. == Notes == <references /> == Bibliografia == * '' Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val.'' Calënder de Gherdëina 1952, pl. 40-48. * [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung.'' Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 210-213 [https://www.moroderfamily.com/ld/libri Online]. * Rita Stäblein, Robert Moroder: ''La vedla chiena de Gherdëina - Altes Grödner Holzspielzeug - Il giocattolo in legno della Val Gardena''. Museum de Gherdëina, Urtijëi 1994, pl. 133-137 (catalogh). * Werner Scheurer: Die Altäre der Offenburger Altarbauer Moroder. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018 (2021), pl. 147–182. == Cëla nce == * [https://de.wikipedia.org/wiki/Franz%20Joseph%20Simmler Franz Joseph Simmler - berstot de Offenburg (tudësch).] {{DEFAULTSORT:Gebrüder Moroder}} [[Categoria:Urtijëi]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] o7ygfocew6f34r8p02r380lrdch8ckp 251260 251259 2026-06-03T11:29:16Z Moroder 67 251260 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Gebrüder Moroder |Auter inuem = I nueves |Foto = Preislisten Gebrüder Moroder Offenburg.jpg |Descrizion foto = Cataloghes di Gebrüder Moroder |Nasciù/da = 1869 |Mort/a = |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Auteresc tl Deutschland |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Gebrüder Moroder''', tlamei nce "I Nueves" fova na firma de ferlëigheri de Gherdëina. La firma ie stata metuda su dai fredesc [[Franz Moroder|Franz]] (1847-1920) y Levigi (Alois) Moroder<ref>[https://www.moroderfamily.com/ld/libri Biografia Alois Moroder. Njonta al liber "Die Moroder" 1980, pl. 98-103.]</ref> (1844-1896) l ann 1868. Chisc fova i fions de Marianna Perathoner (1815-1862) de [[Lenèrt|Lenert]] y de Janmatie Moroder (1802-1849) de Plandemureda a Urtijëi n rich marcadënt a [[Ancona]] y [[Viena]]. La sor de Janmatie Mariana (1807-1864) ova maridà l ferlëigher [[Johann Baptist Purger]]. I univa tlamei i nueves ajache i vedli fova i fredesc Moroder da Bruel de sëura. Nce a Ancona dajovl la firma "Fratelli Moroder" di fredesc Janmatie, Johann Andreas y Leopold mutons de Jan Andrea Moroder da Manguc y de Annamaria Peschlauzer. [[File:Gebrüder Moroder Offenburg Pietà.jpg|miniatura|alt=Dessëni per na Pietà da fe a Offenburg.|Dessëni per na Pietà da ziplé a Offenburg.]] Da jëuni ie Franz y Levigi stac suenz de viac te truepa zitëies d'[[Europa]] y cun 21 ani iesi stac mez an a [[London]] y mez an a [[Paris]] per mparé la doi rujenedes. I primes ani univel scialdi marciadà de chiena. I dëssa n iëde avei vendù me te trëi enes 72000 popes da 4 zoll (10 cm.). Plu inant univel ncé marciadà de scultures y auteresch. L ann 1902 à Franz lascià geurì na berstot tla [[Lenèrt|cësa de Lenert]] ulache l abitova cun si familia. Te chëla berstot laurova l mut [[Rudolf Moroder|Rudolf]] y si cunià [[Ludwig Moroder|Ludwig]], uem dla sor de Rudolf [[Adele Moroder|Adele]]. Dl cumerz se nteressova plu che auter Franz y dla produzion l fra Levigi. Vendù univl te dut l mond, dala [[Ruscia]], [[Nghiltiera]] al [[Portugal]] y al [[India]]. Franz ova cumprà la prima mascin da scrì de Gherdëina y rujenova y scrijova te cater rujenedes (tudësch, nglëisc, franzëus y talian). Do che l fra Levigi fova mort l ann 1896, à Franz cumprà la cësa Costa tla streda Sneton a Urtijëi y spustà dut l cumerz te chëla cësa. == Offenburg == L ann 1902 à Franz Moroder cumprà la gran berstot cun 40 lauranc de Friedrich Simmler a [[Offenburg]] tla [[Germania]]<ref>Werner Scheurer: ''Die Moroder-Altäre der St. Antonius-Kirche in Schuttertal''. In: Geroldsecker Land. Band 51, 2009, S. 32 nach Auswertung des Morodernachlasses; nach Matthias Lehmann: Friedrich Simmler (1801–1872). Leben und Werk des Malers aus Geisenheim. Fichter, Frankfurt 2012, ISBN 978-3-9814023-5-3, S. 362 „vor 1905“.</ref>. L diretëur a Offenburg fova Eduard Moroder l mut de Franz fin l ann 1914 canche l ie mort. Ence l mut de Franz Johann ie stat giut a Offenburg ulache l à mparà l franzëus y l nglëisc<ref>Franz Moroder: ''L diare de Johann Moroder Lenert l ann 1910'' Calënder de Gherdëina 2021, pl. 186-197.</ref> Pra chësta berstot a Offenburg à laurà truepes scultëures de Gherdëina, danter chisc Rudolf l mut de Franz Moroder, [[Ludwig Moroder]], [[Hermann Moroder]], Michl Gaslitter y i fredesc [[Albino Pitscheider|Albino]] y Alfons Pitscheider. Michl Gaslitter nasciù l ann 1870 a Sëuc y mort dl 1944 a Urtijëi, à ziplà truepes ani a Offenburg. Dal ann 1925 à Michl Gaslitter laurà da mòster tla berstot dla vëidua de Rudolf Moroder, Josefine Leimstädtner, tla Villa Rudolfine a Urtijëi<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 92.]</ref>. Do la [[prima viera mundiela]] à l mut de Franz, Franzl Moroder da Costa, menà inant la firma, ma l à messù stlù la firma y vënder la cësa do che cliënc americans ne l'ova nia paià l ann 1934<ref>Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980, pl. 279. [http://www.moroderfamily.com/ld/libri liber Moroder]</ref>. == Auteresc == Tlo ie da liejer na lista de auteresc y opres de dlieja fates dala firma Gebrüder Moroder a Offenburg dal ann 1904 al 1916. <gallery> Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 1.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 2.jpg Altäre Gebrüder Moroder Offenburg 3.jpg </gallery> Lëtra de Franz Moroder a si mut Rudolf che laurova a Offenburg. <gallery> Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908.jpg Brief Franz Moroder an Sohn Rudolf 1908 2S.jpg </gallery> == Bedaies == [[File:Bedaia de Rudolf Moroder Expo 1900.jpg|miniatura|alt=Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.|Bedaia d'or giateda a Paris l ann 1900.]] La firma Gebrüder Moroder à giatà truepa bedaies per i leures de si scultëures. A Paris pra la mostra universela dl 1900 ie unì premiëda cun l prim pest y bedaia d'or la Santa Elisabeta cun pëtler de Rudolf Moroder, che ie da udëi tla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi. == Notes == <references /> == Bibliografia == * '' Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val.'' Calënder de Gherdëina 1952, pl. 40-48. * [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung.'' Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 210-213 [https://www.moroderfamily.com/ld/libri Online]. * Rita Stäblein, Robert Moroder: ''La vedla chiena de Gherdëina - Altes Grödner Holzspielzeug - Il giocattolo in legno della Val Gardena''. Museum de Gherdëina, Urtijëi 1994, pl. 133-137 (catalogh). * Werner Scheurer: Die Altäre der Offenburger Altarbauer Moroder. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018 (2021), pl. 147–182. == Cëla nce == * [https://de.wikipedia.org/wiki/Franz%20Joseph%20Simmler Franz Joseph Simmler - berstot de Offenburg (tudësch).] {{DEFAULTSORT:Gebrüder Moroder}} [[Categoria:Urtijëi]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] rxbiaimmliyne6pfhol4pif1d3mi80p Cumpania di Scizri Urtijëi 0 188571 251262 244500 2026-06-03T11:58:20Z Moroder 67 /* Nasciuda dla nueva lia */ 251262 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Kirchenfahne und Herz Jesu St. Ulrich in Gröden.JPG|miniatura|alt=I scizri porta la statua dl Cuer de Gejù de Ludwig Moroder pra la pruzescion dl Sacro Cuer a Urtijëi.|I scizri porta la statua dl Cuer de Gejù de Ludwig Moroder pra na pruzescion a Urtijëi.]] [[File:Schützenkompanie Gröden St. Ulrich Kirchtag 2013.jpg|miniatura|alt=I scizri de Urtijëi do mëssa.|I scizri de Urtijëi do mëssa.]] La '''Cumpania di Scizri Urtijëi''' ie na lia de ulenteres de Urtijëi, che toca pra l "Bezirk" de Bulsan<ref>Lies y grupes te Gherdëina. [[Istitut Ladin Micurá de Rü|Istitut Ladin Micurà de Rü]] 2019, pl. 14.</ref>. == Storia == Bele ntëur l ann 1797 vën i scizri de Gherdëina numinei da [[Matie Ploner]] maester y ugrister a Urtijëi. Matie Ploner Matiè, *), nés dà ncé nutizia dl avenimënt: la batalia dl Berg Isel. Pra chësta batalia à Matie fat pea sciche cumandant di scizeri de Gherdëina, deberiëda cui Badioc. ËL ova bele cumbatù cul "Landsturm" de Gherdëina a Spinges l ann 1797<ref>''Anno 1809''. Calënder de Gherdëina 1959, pl. 96.</ref>. Ël scrisc: ”Dala cinch daduman sons unic cherdei adum dala ciampana a martel per jì a cumbater l nemich che fova ruvà ite tl Tirol. Son piei ora a Tluses, ma i franzëusc fova bele a Persenon. Ti son jic do su a man drëta dl Isarch, ntant ova la batalia de Spinges bele scumencià. Da tramedoi pertes fovel n grum de tumei y ferii. I franzëusc fova ntant mucei de viers de [[Val de Puster|Puster]]. Ie é rujenà cun l cumandant Ludon che me à cumandà de jì debota ino te Ghërdeina per jì pona via tla val Badia a i fermé, sce i ëssa da ulëi jì a Trënt.” (Traduzion Werner Pitscheider)<ref>Anton Sotriffer: ''Lecurdanzes de Matie Ploner di ani 1796 - 1809.'' Calënder de Gherdëina, pl 110-115</ref>. L ann 1809 ie saudëies de [[Napoleon]] passei tres Gherdëina. Jan Andrea Moroder, cumandant di scirzri da ntlëuta, ti fova jit ncontra ma i saudeies l à tëut sciche pià y purtà nchina tl Puster coche ie uní scrit da [[Josef Moroder Jumbiërch]] che fova si nepot.<ref>[https://web.archive.org/web/20060508030608/http://www.schuetzen-groeden.com/index.php?histo Storia l ann 1809]</ref><ref>[[Edgar Moroder]]: ''Tirol 1809 in Ladinien, insbesondere in Gröden. Ein Beitrag zum Tiroler Gedenkjahr 2009 aus Ladinien''. Publicazion persunela, 2009.</ref> L ie da liejer plu avisa ora dl [[Calënder de Gherdëina]] coche i scizri de Urtijëi i stac tlamei per ji tla viëra l ann 1866 contra la Talia. Ai 4 de lugio 1867 à l landsturm de Urtijëi giatà sulenamënter la bedaia d'arjënt y n valgun ani do la bedaia de viëra de bront per vester jic sun [[Frea]] per defënder l ncësa<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''L landsturm.'' Calënder de Gherdëina 1990, pl. 110-111.</ref>. Ntlëuta messova l Tirol unì defendù dala Talia y ie nasciù l ann 1848 l "Schützenlied" dl preve Cyprian Pescosta<ref>[https://wikisource.org/wiki/Sch%C3%BCtzenlied_der_Ladiner-Badioten "Schützenlied"] de [[Cyprian Pescosta]].</ref>. L guant di scizri ova dessenià Josef Moroder da Jumbiërch l ann 1903<ref>Flëur Schrott: ''Na lia à 80 ani'' Calënder de Gherdëina 1986 pl. 61. </ref>. Chësc guant ti ie pona unì dat ala lia dla trohtes y ala mujiga de Urtijëi<ref>Elsa Runggaldier: ''Juebia dai Andli a Urtijëi dan la prima gran viëra''. Calënder de Gherdëina pl. 92 (foto).</ref>.. N conta che l coser Franz Josef ova udù i scizri de Urtijëi te na desfileda a Viena y che l ti à fat cumplimënc per si bel guant<ref>Senoner Toni: ''Storia dla Lia per Natura y Usanzes de Urtijëi y si fins''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 133.</ref>. TI 1907 iel unì giaurì n nuef stond per tré tl scies te [[Val d’Ana]]. Si prim cumandant fova Filip Noflaner. L ann 1923 ie la cumpania di scizri unida pruibida dai fascisć y per salvé l guant ie chësc unì mprestà a n pitl fit ala mujiga de Urtijëi che l porta mo. == Nasciuda dla nueva lia == La lia ie stata metuda su inò ai 7 de lugio dl 1976 <ref>[[Bruno Moroder]]: ''Cronica 1977.'' Calënder de Gherdëina 1979, pl. 150.</ref>. Danter i fundadëures fova dant al dut Arthur Prinoth y Otto Rifesser da Pertan, Arnold Mahlknecht, Gottfried Moroder de Gottfried, Othmar Moroder Miriam, Adolf Überbacher da Frëina. Otto Rifesser da Pertan, che fova nce presidënt dla [[Lia dl guant dala Gherdëina]], ie uni metù a cë dla cumpania che ël à purtà inant pona per 30 ani. L guant nuef ova dessenià Gottfried Moroder y Luis Piccolruaz de Naz. Duc i cunmëmbri à messù se cumpré l guant da se nstësc. Dla cumpania fesc nce pert 4 cunmëmbres che ie la marcatëndres. La cumpania de Urtijëi fova una dla majera cumpanies dl [[Südtirol]] cun 72 uemes y 4 marcatëndres. L cumandant dla cumpania lità da sën (ann 2024) ie Patrick Kostner y l cumandant d'unëur Otto Rifesser. <gallery> Schützenkompanie in Grödner Tracht.jpg|Pruzescion dl Rosar a Urtijëi. Corpus domini guant dala Gherdeina dan Janesc.jpg|I scizri pra la pruzescion de Juebia dai Andli dan [[Ianesc (ustaria)|Ianesc]]. Einweihungsfeier der renovierten Raschötzer Kapelle über St. Ulrich in Gröden Schützenkompanie Wolkenstein.JPG|I scizri de Urtijëi y Laion sa la [[Capela sal Crist|capela de Resciesa]] renuveda. Da manciancia Johann Baptist Delago Rumanon JB Moroder Sohn Johann Josef Mahlknecht Rainell Urtijëi.jpg|N valguni dla mujiga cun l guant di scizri de [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]]. Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|Stondscizri de Urtijëi: mpe da m.c.: I. Kostner, (nia cunesciù), Jakob Moroder dl Mëune, Ferdinand Stuflesser de Petlin. Sentei da m.c.: Josef Moroder Sodlieja, Anton Runggaldier da Passua, Baptist Moroder de Trina de Ianesc, August Runggaldier da Furdenan </gallery> == Lëures de derturé == I scizri lëura de ulentariat y à scialdi judà a derturé fabrighes de dlieja. La [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]] ie unida dertureda dai scizri ti ani 1985-1986<ref>[[Edgar Moroder]], Wolfgang Moroder: Die Antoniuskirche in St. Ulrich. Verlag Typak GmbH, St. Ulrich 2019, ISBN 978-88-944968-0-2 (tudësch).</ref><ref>Werner Mahlknecht: ''Nëus cumedon ca la dlieja de S. Antone. Cumpanìa di Scizri-Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1988, pl. 60-65.</ref>. L'ann 1985 à la cumpania di scizri derturà su la capela di tumei a Urtijëi<ref>Carl Insam: ''Cronica 1985''. Calënder de Gherdëina 1987, pl. 205.</ref>. Dal 1981 al 1983 iel stat fat lëures y rumà su te curtina de Sant'Ana a Urtijëi. La [[Dlieja da Sacun]] ie stata dertureda l ann 1989<ref>[https://www.pluaniaurtijei.it/nl/st-jakobskirche/ Pluania de Urtijëi.]</ref>. L vedl autere ulache univa liet l vaniele pra la pruzescion de Juebia dai Andli dan la ustaria da Dëur ie stat dunà ala Pluania de Urtijëi y derturà dai scizri l ann 2006<ref>Manuela Piazza: ''I lëures de derturazion di vedi autere da Dëur''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 136-137 (foto).</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20060508022329/http://www.schuetzen-groeden.com/index.php?id=66,108,0,0,1,0 L'autere storich da Dëur.]</ref>. L ann 2012 ie stata renuveda la [[Capela sal Crist]] de Resciesa adum cun i scizri de Laion<ref>Ulrike Maierhofer: ''Festa de benedescion dla capela de Resciesa La cumpanies di scizri de Urtijëij de Laion à cumedà su la capela dl Crist.'' Calënder de Gherdëina , pl. 174-175.</ref>. Statues de [[San Durich]] y [[San Rupert]] fates da nuef tla nisces dla fassade dla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi<ref>Raimund Grossrubatscher: ''Cronica 2010-2011.'' Calënder de Gherdëina 2012, pl. 235.</ref> . == Bandieres == [[File:Devotion of the Tyrolean people to Sacred Heart.jpg|miniatura|Relief de [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder]] tla [[Dlieja de San Durich|capela dl Cuer de Gejù]] a Urtijëi. Scizr cun l vedl guant y bandiera.]] Una dla vedla bandieres di scizri de Urtijëi, che ie cunserveda tl [[Museum Gherdëina]], ie stata fata da [[Johann Burgauner]] l ann 1848. Chësta ie pona unida scunduda cun l fust fat l ann 1909 ntan l [[fascism]] te cësa de Franz Runggaldier de Mizi. N autra bandiera ie unida scunduda danter doi bandieres talianes ti ani dl fascism. La univa metuda ora ntan la gran festes, ma n bel dì da vënt se ala zarà y n laurant dla ferata l'ova tëuta y fat ciamëijes limpea, vëniel cuntà. La nueva bandiera di scizri de Urtijëi ie stata desseniëda da Roland Moroder de Gottfried, stifteda da Othmar Moroder, nona fova si muta Marlis, fata l'ann 1977 dala munighes de [[Cunvënt de Jevun|Jevun]] y benedida cun la festa de inaugurazion dla cumpania ai 15 de mei dl 1977. La bandiera ie de sëida dai culëures blanch y vërt cun l eguia blason dl Tirol a man drëta y l blason de Urtijëi cun [[San Durich]] a man ciancia<ref>[https://web.archive.org/web/20160309112639/http://www.schuetzen-groeden.com/index.php?fahne-ulrich Bandieres di scizri de Urtijëi.]</ref>. I scizri à n local dla lia tla Cësa de Cultura Luis Trenker a Urtijëi. == Festes == Una dla festes plu mpurtantes di scizri ie la festa dl Cuer de Gejù ulache l vën nce fac fuesc te dut Südtirol<ref>Reinhard Senoner: ''Scizeri de Urtijëi festejea l Sacro Cuer de Gejù''. Calënder de Gherdëina 2023, pl. 208.</ref>. Autra festes, ulache n pò udëi i scizri n pruzescion, ie Dumënia dai Andli, la Segra dl Rosare y l anuel dla mort de Andreas Hofer. == Notes == <references/> == Bibliografia == * Werner Pitscheider: ''25 ani Cumpania di scizri de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 204-211. * Werner Pitscheider: ''100 ani troht di scizri y dla mujiga de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 56-57. * Reinhard Senoner: ''I scizeri de Urtijëi festejea i 40 ani 1976-2016''. Calënder de Gherdëina 2017, pl. 178-181. == Cunliamënc == * [https://web.archive.org/web/20160519010618/http://www.schuetzen-groeden.com/index.php?aktuelles Plata web Scizri de Gherdëina] {{DEFAULTSORT:Scizri}} [[Categoria:Gherdëina|Scizri]] [[Categoria:Lies de Gherdëina|Scizri]] 4a3tuwdyhdts01f5b3o7tmzdlvwoyws Anton Runggaldier 0 192304 251254 2026-06-03T10:55:19Z Moroder 67 Creata pagina con "{{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = |Descrizion foto = |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1858]] a Urtijëi |Mort/a = [[22 de fauré]] [[1917]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma..." 251254 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = |Descrizion foto = |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1858]] a Urtijëi |Mort/a = [[22 de fauré]] [[1917]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua''', (* [[11 de merz]] [[1858]] a [[Urtijëi]]; † ai [[22 de fauré]] [[1917]]), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August, Rosalia y Johanna. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]]. == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] gjuqam92n9txtn65sit2ssi4pgt6mfz 251256 251254 2026-06-03T11:07:05Z Moroder 67 251256 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = |Descrizion foto = |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1858]] a Urtijëi |Mort/a = [[22 de fauré]] [[1917]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua''', (* [[11 de merz]] [[1858]] a [[Urtijëi]]; † ai [[22 de fauré]] [[1917]]), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August, Rosalia y Johanna. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] y Paul Pescosta (1883-1936). == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] ceeifkaciakm8kjadao94lebq0ocinq 251261 251256 2026-06-03T11:55:39Z Moroder 67 251261 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg |Descrizion foto = Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà i segondo da man ciancia) |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1858]] a Urtijëi |Mort/a = [[22 de fauré]] [[1917]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua''', (* [[11 de merz]] [[1858]] a [[Urtijëi]]; † ai [[22 de fauré]] [[1917]]), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August, Rosalia y Johanna. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] y Paul Pescosta (1883-1936). == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] ig8lr75gptcif3diydk65qocj8tbggc