Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.5 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Johann Baptist Moroder 0 14251 251278 236923 2026-06-05T09:30:32Z Moroder 67 251278 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Johann Baptist Moroder-Lusenberg |Auter inuem = Batista de Trinadeianesc |Foto = Da manciancia Johann Baptist Delago Rumanon JB Moroder Sohn Johann Josef Mahlknecht Rainell Urtijëi.jpg |Descrizion foto = Da manciancia: Johann Baptist Delago Rumanon cun Johann Baptist Moroder y si mut Johann y Josef Mahlknecht de Rainell. |Nasciù/da = 20 fauré 1870 |Mort/a = 24 mei 1932 |Suplì/da = [[Curtina de Urtijëi]] |Educazion = Josef Moroder Jumbiërch, Franz Tavella, [[Franz Haider]] |Cunesciù/da per = Scultures grandes |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Fëna = Katharina Bernardi de Ianesc |Firma = }} '''Johann Baptist Moroder-Lusenberg''' (* [[20 fauré]] [[1870]] a [[Urtijëi]]; † [[24 mei]] [[1932]] a Urtijëi), tlamà nce ''Batista de Trinadianesch'', fova n [[Scultëures de Gherdëina|scultëur]] a Urtijëi te [[Gherdëina]]. Si scultures, per la majera pert sacrales, ie cunesciudes ajache les ie suënz scialdi grandes. [[File:Angel-hotel-madonna.jpg|miniatura|Putto pra l hotel Madonna a Urtijëi]] [[File:Pieta-Purger.jpg|miniatura|Pietà te curtina de Urtijëi]] [[File:Lusenberger-Denkmal.jpg|miniatura|Monument de porfir a si pere l moler Sepl da Jumbiërch tl verzon dla villa Sonnenburg.]] == Vita == Batista ie nasciù sciche prim fì de Annamaria Sanoner da Mauritz y dl moler [[Josef Moroder Jumbiërch|Sepl da Jumbiërch]] a Urtijëi. Cun 14 ani al scumencià a ziplé tla berstot de si pere y dal 1886 al 1888 iel stat pra [[Franz Tavella]] coche si jurman [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder Lenert]] y [[Ludwig Moroder |Ludwig Moroder dl Mëune]]. L ie nce stat tla berstot de [[Anton Runggaldier |Tone Runggaldier Passua Junerëi]]. Tl 1887 iel nce stat sculé dla scola d'ert de Urtijëi sota l professëur [[Franz Haider]]. Un de si miëures lerneri y fanc, ndut per 12 ani, ie stat [[Giuani Enrich]]. Tl 1895 al marida Katarina Bernardi de Ianesc (dla cësa Vedl Ianesc) che fova na jurmana de si pere. Dal inuem de si fëna Trina vën l inuem "Trinadianesc" per duta la slata. Ëi à abu 11 mutans y mutons. Danter l 1910 y l 1918 a-l nsenià tla scola d'ert a Urtijëi mudelé y dessenië. == Lëures == Batista de Trinadeianesc ie l artist che cun Ludwig Moroder Lenert à fat la majera pert dla statues da udëi tl publich a Urtijëi. <gallery> Carved angel - Johann Baptist Moroder-Lusenberg.jpg|Angiul ziplà tl lën sun la cësa Scurcià a Urtijëi. Grabsengel.jpg|Angiul de lën sula fossa dla familia Insam Prinoth a Urtijëi. Grabstein JB Moroder St. Ulrich Gröden detail.jpg|Monumënt de [[Curtina de Urtijëi|curtina a Urtijëi]]. Villa-Venezia.jpg|Villa Venezia a Urtijëi. Walther-Oswald.jpg|Detail dla [[villa Venezia]] cun [[Oswald von Wolkenstein]] a man ciancia y und [[Walther von der Vogelweide]] a man drëta, a mez [[Albrecht Dürer]]. </gallery> * 1892 gran Pietà de miërmul te curtina a Urtijëi per la fossa dla familia Purger. * 1896 al fat l monumënt a si pere. * 1896 al scumencià cun la cësa de si cësa Villa Venezia tl stil venezian. * 1900 l monumënt per la familia Insam-Prinoth te curtina a Urtijëi * 1904 gran saudé roman dan la villa Venezia * 1908 autere de miërmul Savonniéres per la dlieja dla Trinità de Offenburg. * 1916 ncëria da pert dl [[:de:Franz_Conrad_von_Hötzendorf|Feldmarschall Conrad von Hötzendorf]] de na Santa Barbara, San Piere y Paul de lën y dla eguia dl Tirol de peton da meter pra la ferata de Gherdëina. * Rë David per la porica dla dlieja de Urtijëi. * Tl [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] da udëi Oswald von Wolkenstein a ciaval che ie unì metù su ntan la viëra a na maniera che chiche dajova n contribut per i saudëies pudova bater ite na brocia tla statua. De tei monumënc iel uni metui sù ncé a Bulsan y autri postc. == Bibliografia == * Pepi Moroder: ''Jan Batista Moroder da Jumbiërch''. Calënder de Gherdëina 1958, pl. 29-31. * Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: ''Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980. [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber ''Die Moroder'' online.] * Foto de Batista y si pere Sepl: ''Errata Corrige: L lëur d'auteresc te Gherdëina, articul publicà tl Calënder de Gherdëina 2001''. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 283. * [[Edgar Moroder]]: ''Der Künstler Johann Baptist Moroder-Lusenberg 1870–1932 und die Villa Venezia in St. Ulrich in Gröden''. Typak, Urtijëi 2004, ISBN 88-901599-0-1. * ''N bel liber sun I gran artist Batista Moroder da Jumbiërch''. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 195-196'' * Annette Wagner-Wilke: Moroder-Lenèrt, Rudolf. In: Allgemeines Künstlerlexikon. Die Bildenden Künstler aller Zeiten und Völker (AKL). Band 90, de Gruyter, Berlin 2016, ISBN 978-3-11-023256-1, pl. 525 y autres. == Cëla sul web == * [[Commons:category:Johann Baptist Moroder|Johann Baptist Moroder, fotos sun Commons]] [[Categoria:Uem|Moroder, Johann Baptist]] [[Categoria:Artist|Moroder, Johann Baptist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Moroder, Johann Baptist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi|Moroder Batista]] mov14fyivj8ux5hwjgi8lqivxfg40iq Scultëures de Gherdëina 0 24356 251282 251245 2026-06-05T09:45:11Z Moroder 67 /* Cëla nce */ 251282 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Saint_Rupert_Johannes_Vinazer_1684.jpg|miniatura|San Rupert tla dlieja de Sant Antone a Urtijëi de Johann Vinazer 1684]] La [[scultura]] y l [[ziplé]] te [[Gherdëina]] à na longia tradizion. Bele tl dejesetejem secul à scumencià te Gherdëina families de artistc a ziplé tl lën. Danter chëstes i [[Christian Trebinger|Trebinger]] y i [[Martin Vinazer|Vinazer]]. Christian Trebinger ie stat l prim dla familia che ova mparà a [[Persenon]]. == Storia == Scialdi judà al svilup dl ert de ziplé tl lën à che te Gherdëina dal truepes bosc de [[Cier|zirm]]. La majera pert di lëures ziplei te Gherdëina fova de lën de zirm. Plu tert canche n à scumencià a ziplé a mascin ie unì adurvà l plù l lën de air. Tl 1700 dajovel te Gherdëina bel 50 scultëures y tla metà dl dejedotejem secul passa 300. Te chëi ani univa i lëures ziplei te Gherdëina purtei dlonch ora te duta Europa, scialdi ti paejes romanics da [[marcadënc de Gherdëina]] y ncé dala [[Fé zandli te Gherdëina|zandlëtes]] y zandlëc<ref>Gunther Langes: ''Ladinien''. Südtiroler Landeskunde, Band 6, Bozen 1985, pl. 30–34 (tudësch).</ref>. Ai 19 de auril 1679 ie stata fata na plura (Pilthawer-Streit) da pert de na grupa de vedli mostri scultëures d’ert, danter chisc i vedli scultëures Trebinger y Marcion Vinazer, tl vieres de n valgun scultëures jëuni y prinzipianc che ova autri mestieres y che ruinova l'inuem de chësc lëur. I seniëures dla suneria de Gudon fova unic tla [[Ianesc (ustaria)|ustaria Ianesc]] a Urtijëi, ma ëi ne l'à nia lasceda vënta ai vedli scultëures ajache i se ova nia metù adum te na lia de artejanat<ref>Toni Sotriffer: ''“De tei che sturpieia 1 lëur y 1 spaza via a bon-marcià”''. Calënder de Gherdëina 2016, pl. 134-139.</ref> Danter la families de scultëures plu cunesciudes fova i Vinazer y n valguni de chisc ie deventei cunesciui a Viena, Praga y Toledo. [[Martin Vinazer|Martin Vinatzer]] fova stat per ot ani a mparé a Venezia y Roma. Marcion Malsiner ova nchinamei na berstot a Venezia bele danter l 1691 y l 1714<ref>Wolfgang Moroder: ''Scultëures de Gherdëina jic ora de nosta valeda: Marcion Malsiner a Unieja''. [[Calënder de Gherdëina]] 2011, pl. 183-185</ref>. I artistc tlamei i Fronc fajova scialdi cristc y fova bonamënter sculëies o tei de familia de [[Franz Grünewald]] de Nudrei nasciù tl 1667 che ova fat la cademia a Viena ulache l univa tlamà Fronz<ref>[[Franz Moroder]]: ''Das Grödner Tal''. 2. Auflage. Sezion Gherdëina dl [[Deutscher und Österreichischen Alpenverein]]. Urtijëi 1914, pl. 157 (tudësch))</ref>. Un di primes scultëures de Urtijëi dl 1800 fova Franz Runggaldier-Nevaves che à fat l crist baroch y l crist dl sepolcro te [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi. Scialdi cunesciù tla Franzia ie [[Jan Dumëine Mahlknecht|Johann Dominik Mahlknecht]] de Rainell ([[Sureghes]]) che ova lascià ala dlieja de San Durich a Urtijëi na Madona cun Bambin y i cater Evangelisć de gips y ala [[dlieja de Santa Cristina]] na santa Fefa, śën da udëi tl [[Museum Gherdëina]]. Dl Mahlknecht dal mo sun plaza de dlieja a Urtijëi na copia dla Terpsichore dl Ferdinandeum<ref>''[[Commons:Category:Evangelists by J.D. Mahlknecht|Evangelists de J.D. Mahlknecht]]'' sun Wikimedia Commons</ref>. N auter scultëur de valor de Gherdëina fova [[Peter Nocker|Peter Nocker-Sabedin]]. De chësc dal n relief dla Ultima Cëina do Leonardo tla dlieja de Santa Cristina y na pitla figura de vëscul tl Museum Gherdëina. Cun [[Francësch Tavella]] y tres l nseniamënt te scola de [[Franz Haider]] à l ert dl ziplé te Gherdëina arjont scialdi n bon livel<ref>''Nachruf in: Der Schlern, Bozen Jahrgang 1947, pl. 343''</ref>. Ala fin dl vintejem secul se à svilupà scialdi a Urtijëi i ferlëigheri che à purtà pro al svilup dla ert sacra per l'aredamënt dla dliejes te dut l mond. Perchël ie unides su truepa berstots nce de moleri danter chëstes la plu grandes y cunesciudes fova chëles de [[Alois Kostner]] (Luis moler), [[Christian Delago]] (Cristl dl Tuene) y dla familia [[Oberbacher]]. L univa ziplà te Gherdëina truepes crisć da vënder ora per l mond y ti paejes tudësc univa chëi de Gherdëina suvënz tlamei "[[:de:Herrgottschnitzer|Herrgottschnitzer]] Una de chisc fova [[Maria Senoner Fill]] y truepa autres<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia Obletter]]: ''La scultëura de crisć.'' Calënder de Gherdëina 2002, pl. 127.</ref> A Urtijëi dajovel nce truepes dessëniadëures che ova suvënz fat la cademies a Viena o Minca y che desseniova i auteresc da fé<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/zeichner.pdf Vinzenz Mussner: ''Dessëniadëures tl artejanat de Gherdëina'' (Zeichner im Grödner Kunsthandwerk). Calënder de Gherdëina 1983, pl. 89-114] (PDF; 5,1&nbsp;MB) </ref>. [[Luis Insam]], [[Raimund Mureda|Raimund Mureda (Moroder)]], [[Siegfried Moroder]], [[Albino Pitscheider]] y Engelbert Perathoner à metù ora uni an dal 1940 al 1944 ntan la [[Secunda Vera dl Monn|segonda viëra mundiela]] pra la "Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg" a [[Dispruch]]. <ref>[https://www.helmuth-oehler.at/userfiles/downloads/Helmuth%20Oehler,%20Skulptur%20im%20Nationalsozialismus%20in%20Tirol.%20Ein%20Überblick,%20Innsbruck%202018..pdf Helmuth Oehler: ''Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick''. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): ''Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol''. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).]</ref>. Do l Cunzil Vatican II a truepes scultëures y moleri messù lascé l ert ajache la dumanda de sanc per la dliejes ie jita scialdi doju<ref>Livio Comploi: ''N bel calënder per l’artejanat''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 47.</ref><ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat di ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?''. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 73.</ref>. Dal 1994 ie la lia [[UNIKA Val Gardena|UNIKA]] scialdi dossù per cialé de mantenì y svilupé l ert te Gherdëina. [[File:Scultëur de Gherdëina Leo Runggaldier.mp3|miniatura|Poejia ''Scultëur de Gherdëina'' de Leo Runggaldier<ref>Leo Runggaldier: ''L Scultëur de Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 49-50.</ref>.]] == Scoles d'ert == [[File:Scultori_s._cristna_Val_Gardena.ogv|miniatura|150x150px|Scola d'ert te Gherdëina 1932]] Bel tl 1800 fova truepes de Gherdëina che jiva tla academies a Viena y a Minca. [[Jakob Sotriffer|Jakob Sotriffer-Plajes]] ie stat mandá tl academia a Viena a studië bele tl 1825 y canche l ie unit ino te Gherdëina al metù su na [[Scola d'Ert Urtijëi|scola de desëni]] tla cësa „Steifl“ a Urtijëi. Chësta scola ie pona stata plu tert purteda inant da [[Ferdinand Demetz |Ferdinand Demetz Cademia]]<ref>[https://web.archive.org/web/20071014064922/http://www.clubosttirol.at/co_kultur/kunstschaffende_aus%20Osttirol.pdf Georg Demetz: ''Die Grödner Kunstschule „Cademia“ – Geschichte und Entwicklung einer Kulturträgerin'', pl. 35]</ref>. == Gherdëina y la Cademia de Minca == Truepes artisć de Gherdëina ie jic tla Cademia de [[Minca]]. Chësc à danz permetù de miuré scialdi la qualità dl lëur che univa fat te Gherdëina. Tla lista de chisc artistc iel scultëures de Gherdëina ma nce artisć che à abù da n fé cun Gherdëina y autri che se n ie jic<ref>[http://matrikel.adbk.de/05ordner/mb_1841-1884/jahr_1850/matrikel-00851 Libri:''Matrikelbuch der Akademie der Bildenden Künste München'']</ref>. * [[Johann Burgauner]], entreda: 4. April 1845 de Ciastel, l pere fova pech, 30 ani, pitura, ai 15 de nuvëmber 1845 cun Nr. de matricula 330. * [[Joseph Anton Mahlknecht]], entreda: 16. November 1850 da Sureghes a Urtijëi, abitea te Gherdëina, k.k. Landgerichts Castelruth, Vater Gutsbesitzer, 23 Jahre, Fach bei Einschreibung: Malerei * Franz Prinoth, entreda: 19. November 1850, Matrikel-Nr. 851 * Vincenz Runggaldier, entreda: 18. Mai 1861 aus ''Svöden'', Vater Handelsmann, 23 Jahre, Antikenklasse, Matrikel-Nr. 1774 * Franz Demetz, entreda: 30. Oktober 1862, 26 Jahre, Bildhauerklasse, Matrikel-Nr. 1880 * Ferdinand Demetz, entreda: 16. Dezember 1866, Vater Bildhauer, 24 Jahre, Bildhauerschule, Matrikel-Nr. 2295 * Johann Moroder, entreda: 4. November 1870, 26 Jahre, Vater Gutsbesitzer, Matrikel-Nr. 2613 * Leopold Moroder, entreda: 3. März 1876, Vater Gutsbesitzer, 25 Jahre, Matrikel-Nr. 03263 * [[Emil Terschak]], entreda: 24. April 1876, Vater Componist, 18 Jahre, Antikenklasse, Matrikel-Nr. 3272 * [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder-Lusenberg]], entreda: 21. Juni 1876, Vater Gutsbesitzer, 30 Jahre, Matrikel-Nr. 3303 * Franz Insam, entreda: 23. Oktober 1878 aus ''Skt. Christina in Tyrol'', Vater Holzschnitzer, 25 Jahre, Bildhauerschule, * [[Hans Perathoner]], entreda: 18. Oktober 1897, 24 Jahre, Bildhauerschule v. Ruemann, Matrikel-Nr. 1742 * Valentin Gallmetzer (* 1870; † 1958) * Robert Vittur, entreda: 30. Oktober 1907 aus ''St. Ulrich'', Vater Kirchen-Dekorateur, 19 Jahre, Matrikel-Nr. 3392 * [[Guido Balsamo Stella]], entreda: 18. Oktober 1909 aus Turin, Vater Kaufmann, 27 Jahre, Malschule v. Habermann, Matrikel-Nr. 3751 * Wilhelm Obletter, entreda: 3. Mai 1912 aus München, 21 Jahre, Zeichenschule B. Gundahl, Matrikel-Nr. 5069 == Lëures da udëi te Gherdëina == [[File:Franz_Grünwald_Nudrei_Gherdëina.jpg|miniatura|Crist bonamënter di Fronc- Nudrëi.]] Truepes lëures di scultëures de Gherdëina ie da udëi tl Museum Gherdëina, tla Dlieja de San Durich, tla [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de Sant Antone]] y te [[Curtina de Urtijëi|curtina a Urtijëi]], tla [[Dlieja San Lenert, Bula]], tla dliejes y curtines de Santa Cristina, tla [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] de Sëlva y tla [[Capeles de Gherdëina|capeles de Gherdëina]]. == N valguna notes sun scultëures de Gherdëina == Do n articul tl Calënder de Gherdëina de Vinzenz Mussner-Scizr. * Sepl Mahlknecht-Rainèl (* 1864 † 1944), sculè de [[August Runggaldier|August Runggaldier-Furdenan]] * Anton Runggaldier Passua (1856–1928) sculé de Josef Moroder Lusenberg<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.].</ref>. * [[Vigil Dorigo]] (* 1866 in [[Fodom|Corte-Buchenstein]] † 1958 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz –&nbsp;n si lëur ie l Angiul Custode tla dlieja de San Durich a Urtijëi – n si sculë ie l nepot Virgilio Prugger. * [[Giacobe Mussner|Giacobe Mussner-Scizer]] (* 1866 te Sëlva † 1932 a Urtijëi), Sculé de Johann Dominik Demetz-Furdenan y de Josef Moroder-Lusenberg tla Scola d Ert de Urtijëi. Cunesciuda ie si statua de Andreas Hofer tla cësa Andreas Hofer te Passeier. Un di fundadëures dla Lia Mostra d'Ert de Urtijëi. * Michl Gaslitter (* 1870 a Sëuc † 1932 a Urtijëi), à laurà pra la firma „[[Gebrüder Moroder]]“ a [[Offenburg]]. * [[Levisc Antone Insam]]-Tavella (* 1870 a Santa Cristina † 1932 a Urtijëi), sculé de Alois Kostner-Stlujuc y Johann Baptist Moroder. Si sculëies fova si mutons [[Luis Insam]]-Tavella y Rudolf Insam y truepes de autri. Tl Museum Gherdëina iel da udëi na cripl de Levisc Antone. * [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder]]-Jumbierch, * Josef Kostner-Stlujuc (* 1870 † 1958) si sculëies fove i mutons Sepl, Batista y Ludwig. L monumënt per la fossa de Josef Runggaldier-Passua te curtina a Urtijëi ie sie. * Josef Höglinger (* 1871 in Putzleinsdorf † 1933 a Urtijëi), dessëniadëur y scultëur de urnamënc, studies a Ottensheim y Amberg Österreich y pra David Knottner (* 1857 † 1934). Ël à nce dessenià truepes auteresc. * Filip Noflaner (* 1871 a [[Funes (chemun)|Funes]] † 1955 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz, ova sciche sculé l mut Franzl y truepes d autri. * Heinrich Kostner (da Stlujuc) (* 1872 † 1958), à mparà cun si pere Batista y à nsenià a si mutons Heinrich, Hermann, Friedl, Emmerich y Oliva. * [[Jakob Crepaz-Maidl|Iocl Crepaz]]-Maidl, * [[Ludwig Moroder]]-Meune, * [[Marchiò Molziner]] * Anselmo Obletter-Lip (* 1879 † 1950), sculé de Sepl Obletter-Juaut y de [[Francësch Tavella|Franz Tavella]]. Si mut Arnold ie nce stat si sculé. * [[Albino Pitscheider|Albino Pitscheider-Menza]] (* 1877 a Urtijëi † 1962 te Sëlva). * [[Tone Pitscheider|Tone Pitscheider-Menza]] (* 1879 † 1953), sculé de Ferdinand Demetz. À laurà cun Sepl Ruggaldier-Paussua, ulache l à fat la Sant'Ana cun la Madona y la Santa Lisabeta tla capela dl Cuer de Gejù tla dlieja de San Durich a Urtijëi. Aldò de Margareth Runggaldier ie la Santa Lisabeta de Anton Demetz<ref>Margareth Runggaldier Mahlknecht, Karl Mahlknecht: ''St. Ulrich in Gröden – Kirchen und Kirchengeschichte. Eine Text- und Bilddokumentation''. Athesia , Persenon 1992.</ref>. * [[Friedrich Moroder|Friedrich Moroder-Rico]] (* 1880 † 1937), sculé de si pere Josef Moroder-Lusenberg y dl fra Batista. Si sculëies ie stac si mutons Bruno y Viktor. * Giuani Piazza-Cudan (* 1880 a Urtijëi † 1948 a Urtijëi), sculé de Josef Moroder Lusenberg. Si sculëies ie stac si mutons David y Luis. * Sepl Pitscheider-[[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] (* 1880 a Urtijëi † 1952 a Urtijëi), sculé de Ferdinand Demetz. Si sculé ie stat l mut Hubert. * [[August Runggaldier|Gustl Runggaldier-Furdenan]] (August Runggaldier, * 1880 † 1940) Fundadëur dla Lia di Artistc de Urtijëi tl 1920. Dal 1922 a 1933 iel stat diretëwur dla scola d'ert de [[Pinerolo]] Piemont. * Vijo Canins (* 1868 a [[Badia|Pedraces]] † 1946 a Urtijëi), sculé de Franz Tavella, al laurà sciche moster tla berstot de Ferdinand Stuflesser-Petlin cun si mut Bernard (1895–1966), sculé de Filip Noflaner. * Siegfried Demetz-Feur (* 1868 a Urtijëi † 1946 a Urtijëi), * [[Giuani Enrich]] (* 1881 La Pli de Fedom † 1970 a Urtijëi), à laurà da moster cun Johann Baptist Moroder . Si ie n relief de [[Cristoforo Colombo]]. * Valentino Sommavilla (* 1868 a [[Moena]] † 1946 a Urtijëi) sculé de Ferdinand Demetz, n si sculé ie stat si mut Zenz. * Paul Pescosta (sculé de Anton Runggaldier Passua (1856–1928)) à laurà nce cun Franz Tavella y ie stat moster tla berstot de Pepi Stuflesser Petlin. * Gottfried Moroder-Doss (* 1887 a Urtijëi † a Urtijëi), sculé de Alois Anton (Levisc Antone) Insam. Si sculeies ie stac i mutons Hermann, Rudy y David (''de Go''). * [[Rudolf Vallazza]] * [[Hermann Moroder|Hermann Moroder-Jumbierch]] (* 1889 a Urtijëi † 1969 a Urtijëi) Mut de Josef Moroder-Lusenberg, Sculé de [[Rudolf Moroder|Rudolf]] y [[Ludwig Moroder]] de Lenert. Sciche fant al laurà truepes ani pra la firma ''Gebrüder Moroder'' a Offenburg. Si sculé fova l mut Hermann y truepes d'autri. Ël ie stat nce fundadëur dl Museum Gherdëina. N si lëur ie la fossa dla familia Martiner te curtina a Urtijëi. * Vinzenz Moroder-Resciesa (* 1889 a Urtijëi † 1980 a Urtijëi). Sculé de Luis Anton Insam y de Rudolf Moroder-Lenert. Si sculeies fova si mutons Vinzenz y Hansi. Fundadëur tl 1920 dla " ''Ausstellung für Kunst und Kunstgewerbe"'' a Urtijëi. 1920–1921 al zipla la stazions dla Via Crucis de [[Resciesa]]. L à nce zipla n gran crist per la curtina de Urtijëi. * Cristl Moroder-Levigi (* 1892 a Urtijëi † 1968 a Urtijëi) fova sculé de Rudolf y Ludwig Moroder tla berstot da Lenert. Si sculé fova l mut Eduard Moroder-Mureda. * Ivan Senoner * Luis Senoner-Tinderla (* 1892 a Urtijëi † 1960 a Urtijëi), fova sculé de Luis Insam y de si pere Luis Anton (Levisc Antone) (1865–1917). Si mutons Luis, Bruno y Remo ova mparà dad ël. * Luis Kostner-da Stlujuc (* 1894 a Urtijëi † 1974 a Urtijëi), fova sculé dl pere Luis y moster de Luisl Kostner che ova fat nce l „Istituto d’Arte“ a Firenze y ova giut nsenià tla Scola d'Ert de Urtijëi. * Romano Stuflesser-Digon (* 1894 a Urtijëi † 1973 a Urtijëi), fova scultëur de urnamënt y ova mparà da Josef Höglinger. Te si berstot ova mparà i fions Pepi, Romano y Hansi. * Luis Demetz-Pilat (* 1899 a Urtijëi † 1972 a Urtijëi), lerner pra Vigil Dorigo y fant pra Vinzenz Moroder. Si sculeies fova i fions Nevin y Edith. * Sepl Obletter-Juaut (* 1900 a Urtijëi † 1963 a Urtijëi). Ova mparà da si pere Josef (1873–1925) y pra Johann Baptist Moroder. Si lerneri fova l fra Eugen y l mut Josef. * Giuani Senoner-Luca (* 1900 a Urtijëi † 1976 a Urtijëi). Sculé de Vinzenz y Ludwig Moroder, àl mparà nce pra Luis Senoner (1870–1929). Te si berstot à laurà y mutons Hans, Pepi, Carlo, Erich y Michl. Ël fova drët bon a ziplé cristc. * Luis Insam-Tavela * Caio Perathoner (dl Baga) (* 1905 a Urtijëi † 1965 a Urtijëi) à mparà pra si pere Ferdinand Perathoner (1871–1930) y Josef Pitscheider und à laurà cun Hermann Moroder-Jumbiërch zusammen. Set de si mutons ie deventei scultëures: Ferdinand, Caio, Robert, Viktor, Ulrich, Herbert y Julius. Un n mut Bruno ie moler. * Rudi Insam-Tavela (* 1908 a Urtijëi † 1953 a Urtijëi) à mparà dal pere Levisc Antone y si fra Luis. * [[Rudi Moroder]] (de Gottfried) (* 1923 a Urtijëi † 1958 a Urtijëi), lerner pra si pere Gottfried al fat la scola d'ert a Urtijëi pra Ludwig Moroder y Salvatore Li Rosi. Ël ie cunesciù per la figura dl alpino de 4,5 m de porfir a [[Burnech]] (1951 fata su tl y sauteda tl aria tl 1966 ) bekannt. Tl 1956 al metù ora pra la Biennale di Venezia. Ël nseniova tla scola d'ert de Sëlva ma ie mort da jëun per si striches dla viëra<ref>''Rudi Moroder, Sohn des Gottfried''. Südtiroler Künstlerbund, Athesia 1988. ISBN 8870145107</ref>. * [[Luis Piazza|Luis Piazza-Cudan]] (* 1908 a Urtijëi † 1977 a Urtijëi), lerner pra si pere Johann (Giuani) Piazza y sculé pra Ludwig Moroder y Balsamo Stella tla scola d'ert a Urtijëi. L à giut nsenia tla scola d'ert de Urtijëi. L ie nce stat fundadëur dl Museum Gherdëina. L ie mort do na desgrazia tl bosch de Resciesa. Ël laurova nce scialdi tl sas Bellerophon y à depënt truepes acuarei. * Gabriel Senoner (* 1909 a Urtijëi † 1978 a Urtijëi) à mparà da si pere Luis y si fra Giuani. Si mutons Oswald, Wilfried y Wilhelm à mpara te si berstot. L mut Wilfried ie nce jit sula Cademia Brera a Milan. * [[Josef Mersa]] * Franz Mersa (* 1909 a Persenon † 1974 a Persenon). Mut de Josef Mersa iel stat lerner tla berstot de Ludwig Moroder-Lenert. Per 24 ani al nsenià tla scola d'ert der Persenon. te si berstot a Persenon à mpara truepes scultëures de Gherdëina y danter chisc Harald Schmalzl.Harald Schmalzl. [[File:Relief de pitl mut Alois Walpoth.jpg|miniatura|alt=Relief de ghips firmà da Alois Walpoth dl 1896.|Relief de ghips firmà da Alois Walpoth dl 1896.]] * [[Johann Baptist Walpoth|Batista Walpoth]] (* 1911 a Urtijëi † 1934 a Urtijëi), mut dl scultëur Alois Walpoth, mort do na desgrazia cun l stlop tl bosch de Resciesa. À zipla cun Vinzenz Peristi l crist de Sëurasas<ref name="calender">Pepi Moroder: ''Trëi scultëures de Gherdëina, morc te si plu biei ani, Vinzenz Peristi, J. Batista Walpoth, [[Anton Anderlan|Prof. Anton Anderlan]].'' Calënder de Gherdëina 1955. pl. 42 </ref>. * [[Vinzenz Peristi]] (* 1909 a Urtijëi † 1943 tumà tla viëra)<ref name="calender" />. * Tone Anderlan (* 1915 a Urtijëi † 1945 tumà tla viëra). * [[Vigil Pescosta|Vigil Pescosta-Banch]] (* 1886 in [[Calfosch|Colfosch]] † 1981 a Urtijëi) Lerner pra Anton Runggaldier-Passua. Per n si lëur ziplà tl lën de San Piere che smaca la rë al giatà n pest a Paris tl 1925. Ël à nsenià tla scoles d'ert a Padova, a [[Monza]] tla Università dell' Arte<ref>J.K. (Josef Kostner): ''Bera Vigil Pescosta''. Calënder de Gherdëina 1976, pl. 44–53</ref>. * [[Sepl Senoner Ronch]] (1886-1914). * [[Luis Senoner|Luis Senoner Ronch]], (1889-1985) fova diretëur de scola d'ert de Gherdëina. * Ferdinand Demetz<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981].</ref>. * [[Josef Rifesser]], auch Joseph „Peppi“ Rifesser (* 1921 a Urtijëi; † 2019 a Urtijëi) * Hans Sontheimer (1906–1981) [[File:Saint-Ulrich.jpg|miniatura|San Durich de [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder-Lenert]] tla dlieja de pluania de Urtijëi.]] == Films == * [https://www.youtube.com/watch?v=Utta-zqnfMg Giornale Luce 27/11/1943: l artejanat artistich de Gherdëina.] === Belletristik === Tl 1961 à l scritëur rumanc Andri Peer scrit la storia ''L'intagliadur d'Urtischei'' . == Notes == <references/> === Bibliografia === * [https://web.archive.org/web/20160304092312/http://www.lusenberg.com/willimoroder/marktgemeinde.html Wilhelm Moroder-Lusenberg: ''Die Marktgemeinde St. Ulrich in Gröden (1908)'']. Eigenverlag, Innsbruck 1908 (tudësch). * 1) [https://web.archive.org/web/20160304092329/http://www.lusenberg.com/sculptures/haberlandt1.pdf Arthur Haberlandt: ''Die Holzschnitzerei im Grödener Tale'', Sonderabdruck aus der Vierteljahrsschrift Werke der Volkskunst, Band II, Heft 1. Kunst- und Verlagsanstalt J. Löwy, Wien 1914 (tudësch)]. * 2) [https://web.archive.org/web/20160304052315/http://www.lusenberg.com/sculptures/haberlandt2.pdf Arthur Haberlandt: ''Die Holzschnitzerei im Grödener Tale'', Sonderabdruck aus der Vierteljahrsschrift Werke der Volkskunst, Band II, Heft 1. Kunst- und Verlagsanstalt J. Löwy, Wien 1914 - Dessënies y fotos de chiena de Gherdëina]. * J. A. Perathoner: ''Über das Alter der Grödner [[Chiena|Holzspielwaren]]-Industrie''. Schlern 9. Heft 4. Jahrgang 1923. pl.&nbsp;294 (tudësch). * [https://web.archive.org/web/20160321053320/http://lusenberg.com/scultorigardena/scultorigardena.html Guido Ruberti: ''Gli scultori in legno di Val Gardena''. Istituto Nazionale L.V.C.E. Bergamo 1932.] * [http://www.biblioarti.beniculturali.it/opencms/multimedia/BollettinoArteIt/documents/1386080497058%2007%20-%20Nebbia%20180.pdf Ugo Nebbia: ''L'arte degli intagliatori di Val Gardena e le scuole professionali di Selva e di Ortisei''. In: in Cronaca delle Belle Arti]{{Toter Link|date=October 2023 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }} * ''Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung.'' Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, St. Ulrich in Gröden 1980 [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Libri pdf]. * Vinzenz Mussner: ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 37-52. * Vinzenz Mussner: Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat di ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei? Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75. * Nicolò Rasmo: ''Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena''. Museum Gherdëina, St. Ulrich in Gröden 1989. (talian). * Lia Mostra dl Artejanat de Gherdëina Cësa di Cungresc Urtijëi. Catalogh. Typak 1989. * [https://web.archive.org/web/20160304111425/http://www.lusenberg.com/petocchi/petocchi1.html Paolo Caneppele: ''I vagbondi nell'artigianato ligneo gardenese'']. Ladinia nr. 15, Istitut ladin Micurà de Rü 1991, pl. 85-104 (talian). * Othmar Moroder: ''Das Grödner Kunsthandwerk''. Eigenverlag, St. Ulrich in Gröden, Druck Fotolito Longo 1994 (tudësch). * Paulina Moroder, Eugen Trapp: ''L lëur d’auteresc te Gherdëina, 1700-1940''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 72–77. * Eugen Trapp: ''Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo.'' Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88-8171-044-7 * Elfriede Perathoner:'' Grödner Krippenschnitzkunst.'' Folio Verlag, 2004 (tudësch). ISBN 978-3-85256-279-7. * Erich Egg, Herlinde Menardi: ''Das Tiroler Krippenbuch. Die Krippe von den Anfängen bis zur Gegenwart''. 2. Aufl. Tyrolia, Innsbruck 2004 (tudësch). ISBN 3-7022-2604-4. == Cëla nce == * {{Commons|Bildschnitzer Gröden Ernst Warburg|''Die Bildschnitzer im Grödner Tal''. Ernst Warburg, Westermanns Monatshefte 1914.}} * [[L ert de ziplè te Gherdëina]] * [[Ëiles de Gherdëina che zipla]] * [[Lia Mostra d’Ert]] * [[Grupa Ruscél|Ruscél]] * [[Mestier]] * Vinzenz Mussner dl Scizer: ''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59. [[Categoria:Gherdëina|Scultëures]] [[Categoria:Ert||Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] hwlkt7idabj8h8b0s1s6rg37zzz6c6f Template:Transl 10 63970 251277 93713 2026-06-05T09:00:09Z Asenoner 208 251277 wikitext text/x-wiki {{#invoke:lang|xlit}}<noinclude> {{documentation}} </noinclude> ost9wt8p3sokdsxueagwfpvklfjd5r7 Nitra (ruf) 0 76624 251275 115309 2026-06-05T08:23:58Z Asenoner 208 251275 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox ruf |Inuem = Nitra |Inuem natif = |Inuemes natives = |Etimologia = |Stat = {{flag|Slovachia}} |Majera ziteies = |Funtana = |Funtana post = |Funtana coordinedes = <!--mantenì chësc format--> |Funtana autëza = <!--metri--> |Funtana2 = |Funtana2 post = |Funtana2 coordinedes = |Funtana2 autëza = |Bocia = [[Váh]] |Bocia post = |Bocia coordinedes = {{coord|49|1.1|N|19|48.5|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format--> |Bocia autëza = |Lunghëza = 197 <!--valor te km--> |Ciavuel idrografich = 4499 <!--valor te km²--> |Purteda mesana = 241 <!--valor te m³/s--> |Purteda mascima = <!--valor te m³/s--> |Purteda minima = <!--valor te m³/s--> |Foto = Martovce6.JPG |Descrizion foto = |Cherta = }} La '''Nitra''' ([[lingaz sloavach|sloavach]]: Nitra, {{Audio|Nitra (Slovak pronunciation).ogg|pronunzia}}; {{langx|de|Neutra}}, {{langx|hu|Nyitra}}) ie n [[ruf]] tl vest de la [[Slovachia]]. La à na lunghëza de {{formatnum:197}} km y n [[ciavuel idrografich]] de {{formatnum:4499}} km². ==Geografia== ==Storia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Ruf te la Slovachia]] [[Categoria:Ruf te l'Europa]] rplwufal3tdn5zl9980mgq73gy7algx Alex Hormozi 0 192171 251276 249714 2026-06-05T08:52:08Z Asenoner 208 251276 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} '''Alex Hormozi''' (*[[18 de agost]] [[1988]] a [[Austin]], [[Texas]], [[Stac Unii]]) ie n [[mprenditëur]] [[Stac Unii|american]] y na persunalità sun internet cun urigins [[iran]]ianes.<ref>{{Lien web |language=en-US |last=161385360554578 |title=Who is Alex Hormozi and what is his net worth? |url=https://www.thesun.co.uk/news/21960846/who-alex-hormozi/ |date=2023-04-06 |access-date=2026-04-03}}</ref> Ël ie cunesciù coche l fundadëur y aministradëur de la firma [[Acquisition.com]].<ref>{{Lien web |language=en-US |first=Comfort |last=Onah |title=Alex Hormozi: The Muscle Behind a $100 Million Empire |url=https://techiegamers.com/alex-hormozi/ |website=Techie + Gamers |date=2023-03-19 |access-date=2026-04-03}}</ref><ref>{{Lien web |language=en |author=Forbes |title=The New CEO Of Acquisition.com: From Goldman To Building The ‘Disney Of Business’ |url=https://www.forbes.com/sites/gustavlundbergtoresson/2026/03/13/the-new-ceo-of-acquisitioncom-from-goldman-to-building-the-disney-of-business/ |website=[[Forbes]]}}</ref> == Biografia== Hormozi ova scumencià tl 2013 cun United Fitness. Daldò al metù su Gym Launch, na firma per ti judé à la palestres che ova dificulteies, y po al sparpanià ora si impat cun n model de lizënza cun chël che l ti à judà a milesc de palestres a crëscer. N chël ann al nce fundà Acquisition.com.<ref>{{Lien web |language=en-US |first=Nazia |last=Banu |title=What is Alex Hormozi Net Worth |url=https://www.growth-hackers.net/what-is-alex-hormozi-net-worth-how-make-money-youtube-tiktok-podcast-influencer-businessman-investor-rich-successful-entrepreneur-business/ |website=Growth Hackers |date=2023-03-17 |access-date=2026-04-03}}</ref><ref>{{Lien web |language=en |title=How Alex Hormozi Built an Incredible Portfolio Up From Nothing |url=https://www.khaleejtimes.com/kt-network/how-alex-hormozi-built-an-incredible-portfolio-up-from-nothing |website=Khaleej Times |access-date=2026-04-03}}</ref><ref>{{Lien web |first=Emma |last=James |title=Businesswoman is ruthlessly mocked for sharing 'insane' work schedule |url=https://www.dailymail.co.uk/news/article-11513305/Businesswoman-ruthlessly-mocked-sharing-insane-work-schedule.html |website=Mail Online |date=2022-12-07 |access-date=2026-04-03}}</ref> ==Referënzes== <references/> bfwydfs1hylrd3zqu1fg0632rilwbhl Anton Runggaldier 0 192304 251271 251270 2026-06-04T18:52:06Z Moroder 67 251271 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1858]] a Urtijëi |Mort/a = [[22 de fauré]] [[1917]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà i segondo da man ciancia)]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1858]] a [[Urtijëi]]; † ai [[22 de fauré]] [[1917]]), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1983, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] 55m8htc1w5epvbgmr1b9pyg1e2mvonq 251272 251271 2026-06-04T20:07:45Z Moroder 67 251272 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1858]] a Urtijëi |Mort/a = [[22 de fauré]] [[1917]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà i segondo da man ciancia)]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1858]] a [[Urtijëi]]; † ai [[22 de fauré]] [[1917]]), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1983, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] o7odvw184jvjtif5jbjclqozcwpii7d 251273 251272 2026-06-04T20:16:23Z Moroder 67 251273 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]] |Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1983, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] cd4gy66t9ye972047hoikzugo1xl4wv 251274 251273 2026-06-04T20:17:36Z Moroder 67 251274 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]] |Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1983, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] bw2dmj6ecp9br7g317fnhit17653f6g 251280 251274 2026-06-05T09:42:13Z Moroder 67 251280 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]] |Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1983, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Cëla nce == * Vinzenz Mussner dl Scizer:''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59. == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] 85o7hemka3njh8yx8l7umkl42mhpuc0 251281 251280 2026-06-05T09:44:43Z Moroder 67 /* Cëla nce */ 251281 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]] |Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1983, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Cëla nce == * [[Scultëures de Gherdëina]] * [[Vinzenz Mussner|Vinzenz Mussner dl Scizer]]: ''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59. == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] no9liq8hwrhtiok5al64bioe7avij2k 251283 251281 2026-06-05T09:46:44Z Moroder 67 251283 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]] |Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier|August Runggaldier da Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1883, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Cëla nce == * [[Scultëures de Gherdëina]] * [[Vinzenz Mussner|Vinzenz Mussner dl Scizer]]: ''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59. == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] bq6288lfktsi0ofxn2t1f3hjfklu6js Tone Runggaldier 0 192305 251279 2026-06-05T09:31:17Z Moroder 67 Redirect alla pagina [[Anton Runggaldier]] 251279 wikitext text/x-wiki #RINVIA [[Anton Runggaldier]] sg677nb8cqaeirtlzqaq7b4kplkww82