Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.5 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Martin Luther 0 796 251678 7479 2026-06-09T19:33:51Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 251678 wikitext text/x-wiki [[File:Lucas Cranach d.Ä. - Martin Luther, 1528 (Veste Coburg).jpg|thumb|Lucas Cranach d.Ä. - retrat de Martin Luther, 1528 ]] '''Martin Luther''' (Eisleben, ai10 de novëmber dl 1483 – Eisleben, ai 18 de forá dl 1546) é sté n reformadú religius todësch. Al ê n presbiter agostinian y dozënt universitar che á svilupé na teologia nöia te chëra che ala arata che ara ne vais nia debojëgn dl’interzesciun dla [[Dlijia catolica|Dlijia]] por la salvëza dl’[[anima]]. Al á tut posiziun cuntra la Dlijia en cunt dl marcé dles indulgënzes pordicada dai Papi Iulius II y Liun X y á scrit 95 teses, tacades fora dl 1517 söla porta dl ciastel de Wittenberg, cun chëres che al á mëtü ma la spartiziun dala Dlijia de [[Roma]] y la [[Reformaziun|Reforma protestanta]], che é deventada ufiziala dl 1521 tratan la Dieta de Worms. [[File:Luther und Hus-Abendmahl.jpg|thumb|left]] * ''Martin Luthers Ausgewählte Werke'', 8 voll. a cura di Hans Heinrich BORCHERDT, Georg Müller, München und Leipzig 1914-1928. * ''Luther Deutsch'', 10 voll. a cura di Kurt ALAND, Klotz-Vandenhoeck, Stuttgart-Göttingen 1949-1969 (varie ristampe). * ''Luthers Werke in Auswahl'', 8 voll. a cura di Otto CLEMEN, W. De Gruyter, Berlin 1962-67. * ''Calwer Luther-Ausgabe'', 10 voll. a cura di Wolfgang METZGER, Mohn, Gütersloh 1977-82. * ''Martin Luther Studienausgabe'', a cura di Hans-Ulrich DELIUS, 6 voll., Evangelischer Verlagsanstalt, Berlin 1979-1999. * ''Martin Luthers Briefe, Sendschreiben und Bedenken'', 6 voll., Berlin, 1825 ss., a cura di DE WETTE e SEIDEMANN. * ''Disputationes Martin Luthers'', a cura di Paul DREWS, Göttingen 1895. ==Wikidata== [[d:Q9554]] ==Liams== * [http://www.lutherdansk.dk/WA/D.%20Martin%20Luthers%20Werke,%20Weimarer%20Ausgabe%20-%20WA.htm Martin Luthers Werke, Weimar 1883-1929 Weimarer Ausgabe - WA] * [http://www.bibelarchiv-vegelahn.de/nachschlagwerke_luther.html Martin Luther: Bibliographie] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191220154812/http://www.bibelarchiv-vegelahn.de/nachschlagwerke_luther.html |date=2019-12-20 }} 0t81jb1w9z8hbqwk8qz4y5r22gmcqus Sëlva 0 1190 251689 251248 2026-06-10T10:29:12Z Asenoner 208 /* Educazion */ 251689 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Tobias Nocker |Ann ambolt = 2025 |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = selva.eu/la |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]] L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer. Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache [[ruf de Ciavazes]] che nasc sul [[jëuf de Sela]] rua adum cul [[ruf de Frea]] che nasc sul [[jëuf de Frea]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]]. L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == [[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]] Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–2025: Roland Demetz * 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker == Economia == [[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]] L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia. La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === {{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == [[File:Scola Mesana de Sëlva.jpeg|miniatura|alt=La Scola Mesana de Sëlva.|La Scola Mesana de Sëlva.]] Tl chemun de Sëlva dal na [[sculina]], na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref> La scola elementera de Sëlva ie tl zënter dl luech sota la dlieja. La scola mesana ie sun Plan da Tieja, mo tl chemun de Sëlva ma plu daujin al luech de Santa Cristina che al luech de Sëlva. Chësta porta pro che la majera pert di sculeies de Sëlva muessa to na curiera o unì menei cun l'auto ala scola mesana, ntan che ala scola elementera possa che che vif tl zënter dl luech jì a pé. La posizion de la scola mesana sun Plan da Tieja à purtà n valguna critiches, ajache la ie bëndebo dalonc dal luech. L chemun de Sëlva ne ova nia planificà de adurvé na parzela daujin ala scola elementera y la sculina per fé su la scola mesana, che ie po stata fata su daujin ala scola d'ert. Do che la scola mesana de Santa Cristina ie stata stluta defin tl 2004 à la scola mesana de Sëlva giatà la funzion de scola mesana per tramedoi chemuns. L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin. == Sport == [[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 bar:2021 from: 0 till:2592 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]]. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Persunaliteies == {{Cëla nce|Persunaliteies ladines}} {{Culones-lista|colwidth=25em| * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]]. * [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur * [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]] * [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]] * [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina * [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] * [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem * [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] }} == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Bibliografia == * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003. * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 2eeia7snid6j5oqy1rxnc67dyewbwmk 251690 251689 2026-06-10T10:29:40Z Asenoner 208 /* Educazion */ 251690 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Tobias Nocker |Ann ambolt = 2025 |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = selva.eu/la |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]] L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer. Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache [[ruf de Ciavazes]] che nasc sul [[jëuf de Sela]] rua adum cul [[ruf de Frea]] che nasc sul [[jëuf de Frea]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]]. L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == [[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]] Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–2025: Roland Demetz * 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker == Economia == [[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]] L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia. La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === {{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == [[File:Scola Mesana de Sëlva.jpeg|miniatura|alt=La Scola Mesana de Sëlva.|La Scola Mesana de Sëlva.]] Tl chemun de Sëlva dal na [[sculina]], na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoi scoles toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref> La scola elementera de Sëlva ie tl zënter dl luech sota la dlieja. La scola mesana ie sun Plan da Tieja, mo tl chemun de Sëlva ma plu daujin al luech de Santa Cristina che al luech de Sëlva. Chësta porta pro che la majera pert di sculeies de Sëlva muessa to na curiera o unì menei cun l'auto ala scola mesana, ntan che ala scola elementera possa che che vif tl zënter dl luech jì a pé. La posizion de la scola mesana sun Plan da Tieja à purtà n valguna critiches, ajache la ie bëndebo dalonc dal luech. L chemun de Sëlva ne ova nia planificà de adurvé na parzela daujin ala scola elementera y la sculina per fé su la scola mesana, che ie po stata fata su daujin ala scola d'ert. Do che la scola mesana de Santa Cristina ie stata stluta defin tl 2004 à la scola mesana de Sëlva giatà la funzion de scola mesana per tramedoi chemuns. L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin. == Sport == [[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 bar:2021 from: 0 till:2592 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]]. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Persunaliteies == {{Cëla nce|Persunaliteies ladines}} {{Culones-lista|colwidth=25em| * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]]. * [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur * [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]] * [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]] * [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina * [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] * [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem * [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] }} == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Bibliografia == * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003. * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] tgcvhiemcv693gmnyuhsucgue0j0jl4 251691 251690 2026-06-10T10:30:02Z Asenoner 208 /* Educazion */ 251691 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Tobias Nocker |Ann ambolt = 2025 |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = selva.eu/la |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]] L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer. Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache [[ruf de Ciavazes]] che nasc sul [[jëuf de Sela]] rua adum cul [[ruf de Frea]] che nasc sul [[jëuf de Frea]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]]. L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == [[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]] Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–2025: Roland Demetz * 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker == Economia == [[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]] L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia. La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === {{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == [[File:Scola Mesana de Sëlva.jpeg|miniatura|alt=La Scola Mesana de Sëlva.|La Scola Mesana de Sëlva.]] Tl chemun de Sëlva dal na [[scolina]], na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoi scoles toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref> La scola elementera de Sëlva ie tl zënter dl luech sota la dlieja. La scola mesana ie sun Plan da Tieja, mo tl chemun de Sëlva ma plu daujin al luech de Santa Cristina che al luech de Sëlva. Chësta porta pro che la majera pert di sculeies de Sëlva muessa to na curiera o unì menei cun l'auto ala scola mesana, ntan che ala scola elementera possa che che vif tl zënter dl luech jì a pé. La posizion de la scola mesana sun Plan da Tieja à purtà n valguna critiches, ajache la ie bëndebo dalonc dal luech. L chemun de Sëlva ne ova nia planificà de adurvé na parzela daujin ala scola elementera y la sculina per fé su la scola mesana, che ie po stata fata su daujin ala scola d'ert. Do che la scola mesana de Santa Cristina ie stata stluta defin tl 2004 à la scola mesana de Sëlva giatà la funzion de scola mesana per tramedoi chemuns. L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin. == Sport == [[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 bar:2021 from: 0 till:2592 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]]. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Persunaliteies == {{Cëla nce|Persunaliteies ladines}} {{Culones-lista|colwidth=25em| * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]]. * [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur * [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]] * [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]] * [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina * [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] * [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem * [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] }} == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Bibliografia == * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003. * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 1189mbpc4euc44dinutng0r3xvjqw5u 251692 251691 2026-06-10T10:33:36Z Asenoner 208 /* Educazion */ 251692 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Tobias Nocker |Ann ambolt = 2025 |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = selva.eu/la |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]] L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer. Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache [[ruf de Ciavazes]] che nasc sul [[jëuf de Sela]] rua adum cul [[ruf de Frea]] che nasc sul [[jëuf de Frea]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]]. L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == [[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]] Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–2025: Roland Demetz * 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker == Economia == [[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]] L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia. La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === {{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == [[File:Scola Mesana de Sëlva.jpeg|miniatura|alt=La Scola Mesana de Sëlva.|La Scola Mesana de Sëlva.]] Tl chemun de Sëlva dal na [[scolina]], na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoi scoles toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref> La scola elementera de Sëlva ie tl zënter dl luech sota la dlieja. La scola mesana ie sun Plan da Tieja, mo tl chemun de Sëlva ma plu daujin al luech de Santa Cristina che al luech de Sëlva. Chësta porta pro che la majera pert di sculeies de Sëlva muessa to na curiera o unì menei cun l'auto ala scola mesana, ntan che ala scola elementera possa che che vif tl zënter dl luech jì a pé. La posizion de la scola mesana sun Plan da Tieja à purtà n valguna critiches, ajache la ie bëndebo dalonc dal luech. L chemun de Sëlva ne ova nia planificà de adurvé na parzela daujin ala scola elementera y la sculina per fé su la scola mesana, che ie po stata fata su daujin ala scola d'ert. Do che la scola mesana de Santa Cristina ie stata stluta defin tl 2004 à la scola mesana de Sëlva giatà la funzion de scola mesana per tramedoi chemuns.<ref>{{Internetquelle|url=https://news.provinz.bz.it/de/news-archive/78342|hrsg=[[Provinzia Autonoma de Bulsan]]|titel=Nur mehr zwei Mittelschulen in Gröden|zugriff=2026-06-10}}</ref> L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin. == Sport == [[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 bar:2021 from: 0 till:2592 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]]. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Persunaliteies == {{Cëla nce|Persunaliteies ladines}} {{Culones-lista|colwidth=25em| * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]]. * [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur * [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]] * [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]] * [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina * [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] * [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem * [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] }} == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Bibliografia == * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003. * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] a6k3i1tsse36h7gfmticvse33lp2b1o 251694 251692 2026-06-10T10:44:24Z Asenoner 208 /* Educazion */ 251694 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Tobias Nocker |Ann ambolt = 2025 |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = selva.eu/la |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]] L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer. Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache [[ruf de Ciavazes]] che nasc sul [[jëuf de Sela]] rua adum cul [[ruf de Frea]] che nasc sul [[jëuf de Frea]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]]. L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == [[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]] Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–2025: Roland Demetz * 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker == Economia == [[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]] L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia. La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === {{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == [[File:Scola Mesana de Sëlva.jpeg|miniatura|alt=La Scola Mesana de Sëlva.|La Scola Mesana de Sëlva.]] Tl chemun de Sëlva dal na [[scolina]], na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoi scoles toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref> La scola elementera de Sëlva ie tl zënter dl luech sota la dlieja. La scola mesana ie sun Plan da Tieja, mo tl chemun de Sëlva ma plu daujin al luech de Santa Cristina che al luech de Sëlva. Chësta porta pro che la majera pert di sculeies de Sëlva muessa to na curiera o unì menei cun l'auto ala scola mesana, ntan che ala scola elementera possa che che vif tl zënter dl luech jì a pé. La posizion de la scola mesana sun Plan da Tieja à purtà n valguna critiches, ajache la ie bëndebo dalonc dal luech. L chemun de Sëlva ne ova nia planificà de adurvé na parzela daujin ala scola elementera y la scolina per fé su la scola mesana, che ie po stata fata su daujin ala scola d'ert. Do che la scola mesana de Santa Cristina ie stata stluta defin tl 2004 à la scola mesana de Sëlva giatà la funzion de scola mesana per tramedoi chemuns.<ref>{{Internetquelle|url=https://news.provinz.bz.it/de/news-archive/78342|hrsg=[[Provinzia Autonoma de Bulsan]]|titel=Nur mehr zwei Mittelschulen in Gröden|zugriff=2026-06-10}}</ref> L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin. == Sport == [[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 bar:2021 text:2021 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 bar:2021 from: 0 till:2592 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]]. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Persunaliteies == {{Cëla nce|Persunaliteies ladines}} {{Culones-lista|colwidth=25em| * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]]. * [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur * [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]] * [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]] * [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]] * [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a * [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina * [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] * [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem * [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]] * [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]] }} == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Bibliografia == * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003. * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] db5q9r7n978ml08ourcr7r1v7yyv33v Südtirol 0 1191 251704 246567 2026-06-10T11:05:38Z Asenoner 208 251704 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Provinzia taliana |Inom luech = Provinzia autonoma de Balsan/Bulsan – Südtirol |Inom talian= Autonome Provinz Bozen – Südtirol ([[Lingaz tudësch|tudësch]])<br>Provincia Autonoma di Bolzano – Alto Adige ([[lingaz talian|talian]]) |Lengaz = [[Lingaz tudësch|tudësch]], [[Lingaz talian|talian]], [[Lingaz ladin|ladin]] |Govern = [[Provinzies de la Talia|Provinzia autonoma]] |Chemuns = 116 }}(L) '''Südtirol''' ([[Lingaz tudësch|tudësch]]: ''Südtirol'', [[lingaz talian|talian]]: ''Alto Adige''), ufizielmënter la '''provinzia autonoma de Balsan/Bulsan – Südtirol''' ([[Lingaz tudësch|tudësch]]: ''Autonome Provinz Bozen - Südtirol'', [[lingaz talian|talian]]: ''provincia autonoma di Bolzano – Alto Adige'') ie na [[Provinzies de la Talia|provinzia]] autonoma tl nord de la [[Talia]] y una de la doi provinzies che fej ora la [[Regions de la Talia|region]] autonoma dl [[Trentin-Südtirol]] adum cun la [[provinzia de Trënt]].<ref>[http://www.regione.taa.it/Moduli/933_STATUTO%202018.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190925185836/http://www.regione.taa.it/Moduli/933_STATUTO%25202018.pdf |date=2019-09-25 }} Statuto speciale per il Trentino-Alto Adige .</ref> La ie la provinzia plu a nord de la Talia, la segonda majera ncont de spersa cun 7400 km² y la ova na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}. Si capitela y majerà zità ie [[Bulsan]].[[File:Atlas Tyrolensis-small.jpg|thumb|L ''Atlas Tyrolensis'' che mostra duta l [[Contea dl Tirol]], stampà a [[Viena]] tl 1774]] Aldò de la cumpededa de la populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 62,3% de la populazion l [[tudësch]] (la forma ufiziela ie l tudësch standard (''Hochdeutsch''), la rujeneda da uni di ie na forma dl [[lingaz bavaresc|bavaresc]]), dl 23,4% de la populazion l [[talian]] (dantaldut te la doi gran ziteies [[Bulsan]] y [[Maran]]) y dl 4,1% de la populazion l [[ladin]] (dantaldut ti [[Chemuns ladins de Südtirol|chemuns ladins]]). L 10,2% de la populazion, che ie dantaldut persones da oradecà, à n'autra rujeneda de l'oma. De i [[Lista de i chemuns de Südtirol|116 chemuns de Südtirol]] à 103 na maiuranza tudëscia, 8 na maiuranza ladina y 5 na maiuranza taliana.<ref>{{cite web | title = Statistisches Jahrbuch für Südtirol 2014 / statistico della Provincia di Bolzano 2014 | work = Table 3.18, page 119 | url = http://astat.provincia.bz.it/downloads/JB2014.pdf | access-date = 13 April 2015 | archive-date = 17 October 2018 | archive-url = https://web.archive.org/web/20181017203348/http://astat.provincia.bz.it/downloads/JB2014.pdf | url-status = dead }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181017203348/http://astat.provincia.bz.it/downloads/JB2014.pdf |date=17 October 2018 }}</ref> Dal 1918 inant iel stata na [[talianisazion|gran imigrazion de talians da autra pertes de la Talia]] dantaldut a Bulsan.<ref name="Provincial Statistics Institute of the Autonomous Province of South Tyrol">Oscar Benvenuto (ed.): "[http://www.provincia.bz.it/Astat/downloads/Siz_2008-eng.pdf South Tyrol in Figures 2008", Provincial Statistics Institute of the Autonomous Province of South Tyrol] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160818042239/http://www.provincia.bz.it/Astat/downloads/Siz_2008-eng.pdf |date=2016-08-18 }}, Bozen/Bolzano 2007, p. 19, Table 11</ref><ref name="Steininger 2003">{{cite book | last = Steininger | first = Rolf | title = South Tyrol, A Minority Conflict of the Twentieth Century | publisher = Transaction Publishers | year = 2003 | isbn = 0-7658-0800-5 }}</ref> Südtirol à n gran livel de autonomia, dantaldut pudëi executif y legislatif y n sistem fischel che ti mpermët de se tenì l 90% de la [[chëutes]], cie che ne'n fej mpo n contribuent netto al stat talian.<ref>Provincia Autonmia di Alto Adige, official site)</ref> Südtirol ie la provinzia plu rica de la Talia y una de la plu riches te l'[[Union Europea]]. Tl cuntest de l'Union Europea ie Südtirol un de i trëi mëmbri dl [[Euroraion Tirol–Südtirol–Trentin]], che curespuend belau avisa al raion storich de la [[contea dl Tirol]].<ref>[[Anpezo]], [[Fodom]] y [[Col (comun)|Col]], n iede pert dl Tirol, fej sën pert de la region [[Veneto]].</ref> I autri mëmbri ie l [[Tirol (stat federel)|stat federel Tirol]] te l'[[Austria]] a nord y est, y l [[Trentin]] a sud. == Inuem == La forma plu adurveda per ladin ie ''Südtirol'', che ie la medema sciche per tudësch. Autra formes ie ''Tirol dl Sud'' o ''Sudtirol''. Sul model dla denominazion franzëusa ''Haute Adige'' crieda da [[Napoleon]] y sëurantëuta tl talian coche ''Alto Adige'', vëniel datrai ënce dit ''Adesc Aut''.<br> Cun referimënt ala pulitica de Südtirol vën te la rujeneda da uni di suënz adurvà l inuem ''l lont'', per ejëmpl: ''L lont à tëut chësta dezijion''.<br> N pont de cuntestazion linguistich ie sce adurvé n articul o no cun la parola ''Südtirol''. Te la linguistica taliana y ladina adroven n articul pra i inuemes de paejes y raions (p.e. ''la'' Talia, ''l'' [[Paiern]]), ntan sce per tudësch ne vën nia adurvà n articul. Ajache Südtirol ie na parola tudëscia, vëniel da una pert argumentà de nia adurvé n articul nce per ladin (p.e. ëi sta ''te'' Südtirol). Da l'autra pert, ajache tl ladin adrovun n articul, vëniel argumentà dl adurvé (p.e. ëi sta ''tl'' Südtirol).<br> Sul frabicat de la sënta dl [[Cunsëi dla Provinzia autonoma de Bulsan]] ie per ejëmpl scrit ''Cunsëi provinziel de Südtirol'', che uel di zënza articul. == Storia == ===Anescion ala Talia === L Südtirol coche n ënt aministratif ie nasciù cun l'anescion ala Talia do la [[Prima Gran Viera]]. I [[Aleac de la prima viera mundiela|aleac]] ti ova mpermetù chësc raion ala Talia tl [[tratat de London]] dl 1915, scebën che l ne vivova belau degun talians ilò a chël tëmp. Nsci ulovn sburdlé la Talia a fé viera contra l'[[Austria-Ungaria]]. Nfin al 1918 ova l raion de Südtirol fat pert de la [[contea dl Tirol]].<br> Cun la unida dl [[fascism]] ti ani 1920 à l guviern talian scumencià a [[talianisazion|talianisé l Südtirol]]. L tudësch y l ladin fova unì pruibii y n grum de jënt à messù mudé si inuem a n inuem talian per vester boni de giaté n lëur. Te chësc tëmp ie n grum de jënt da autra pertes de la Talia unida a sté te Südtirol, purtan n gran mudamënt ala demografia y ala spartizion linguistica. L prozes de talianisazion à durà nfin ala tumeda dl guviern fascist tl 1943. === <i>Südtirolfrage</i> === La cuestion dl Südtirol (''Südtirolfrage'') fova deventeda na cuestion a livel nternaziunel ti ani 1960. La Talia y l'[[Austria]] à firmà n tratat tl 1971 ulache ie stata tëuta la dezijion che pustejedes sul status de Südtirol dëssa unì purtedes dan l [[Tribunel Nternaziunel de Giustizia]] a [[Den Haag]]. Tl 1972 ie stata ngrandida l'autonomia de Südtirol che ti à dat n gran livel de se guverné nstës y de tenì l 90% de la chëutes. === Autonomia === Tl 1992 à la Talia y l'Austria ufizialmënter finà si stritoz per via de l'autonomia de Südtirol. == Geografia == [[File:Val_dUltimo_-_Ultental_(4724017376).jpg|thumb|La valeda de [[Ulten]].]] ==Politica== ===Situazion politica=== == Chemuns == ''Liej ënghe: [[Lista di chemuns de Südtirol]]'' Südtirol à 116 chemuns y de chisc à 8 l status de ''[[zità]]''. [[Bulsan]] ie l majer chemun y l sëul a avëi na populazion sëura i 50.000 abitanc. Tl 2018 ova 15 chemuns na populazion sota 1000 abitanc. Ncont de spersa ie l majer chemun chël de [[Sarentin]] cun 302,50 km². L mënder ie [[Kuens]] cun mé 1,66 km².<br> Te [[Chemuns ladins de Südtirol|9 chemuns]] ie l ladin na rujeneda ufiziela. {| class="wikitable sortable zebra" |+ style="padding-bottom:1em" | I 10 majeri chemuns de Südtirol |- class="hintergrundfarbe6" ! Inuem<br />ladin!! Inuem<br />tudësch!! Inuem<br />talian!! Populazion<br /><small>{{EWD|IT-32}}</small> |- | [[Balsan]], [[Bulsan]] | Bozen | Bolzano | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021008}} |- | [[Maran]] | Meran | Merano | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021051}} |- | [[Persenon]], [[Porsenù]] | Brixen | Bressanone | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021011}} |- | [[Leifers]] | Leifers | Laives | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021040}} |- | [[Bornech]], [[Burnech]] | Bruneck | Brunico | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021013}} |- | [[Eppan]] | Eppan | Appiano | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021004}} |- | [[Lana (chemun)|Lana]] | Lana | Lana | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021041}} |- | [[Kaltern]] | Kaltern | Caldaro | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021015}} |- | [[Renon (chemun)|Renon]] | Ritten | Renon | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021072}} |- | [[Sarentin]] | Sarntal | Sarentino | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021086}} |} <gallery class="center"> Bozen seen from east.jpg|[[Bulsan]] Domplatz Brixen Rathaus.JPG|[[Persenon]] Panorama Bruneck (cropped).JPG|[[Burnech]] Lana city 3.JPG|[[Lana (chemun)|Lana]] 2011-04-07 14-28-52 Italy Trentino-Alto Adige Caldaro sulla strada del vino - Kaltern an der Weinstrasse pano.jpg|[[Kaltern]] Italy_Bolzano-Bozen_location_map.svg|[[Chemuns de Südtirol]] </gallery> == Rujenedes == Südtirol à na gran variazion de rujenedes. L [[lingaz tudësch|tudësch]] ie la rujeneda de l'oma de plu dl 62% de la populazion, l [[lingaz talian|talian]] de ca. l 23% de la populazion y l [[lingaz ladin|ladin]] de l 4% de la populazion. Leprò a chisc grupsc autoctonesc dal te Südtirol, sciche tl rest de l'Europa, n crëscer de autra rujenedes che vën purtedes da jënt che vën a sté te Südtirol da ora de ca. === Tudësch === L tudësch ie la majera rujeneda te Südtirol. L tudësch che vën rujenà te la vita da uni di ne ie nia l tudësch standard (''Hochdeutsch'') ma l dialet de Südtirol. Chësc toca pra i dialect bavarejes. L tudësch standard vën mé adurvà te cërta situazions sciche a scola o te la aministrazion. L tudësch te Südtirol se desferenzieia da autri dialec tudësc adurvan n valguna paroles talianes che ie ruedes ite te la rujeneda. === Talian === A cunfront cul tudësch ie l talian che vën rujenà te Südtirol l talian standard. La rajon per chësch ie che la majera pert de la populazion taliana te Südtirol ie unida a caprò da plu pertes te la Talia y degun dialet ie deventà dominant, purtan duc a rujené l talian standard. === Ladin === ''Liej de plu tl articul: [[Chemuns ladins de Südtirol]]''<br> L ladin che vën rujenà te Südtirol ne ie nia una na sort, ma plu variazions. L vën rujenà l [[ladin gherdëina|gherdëina]] te la valeda de [[Gherdëina]] y l [[Ladin Val Badia|ladin dla Val Badia]] te la [[Val Badia]], che ie spartì su tl [[badiot]], [[Ladin de mesaval]] y [[ladin mareo|mareo]]. L [[ladin dolomitan]], che ie stat metù adum tl 1998, ne à nia abù suzes pra la populazion y ne vën belau mei adurvà. L ladin ie na rujeneda ufiziela te 8 chemuns, adum cul talian y l tudësch. Te l chemun ulache l ladin ie ufiziel vën adurveda chëla verscion dl ladin che ie la prinzipiela te chël chemun. A livel provinzial vën datrai adurvà l [[ladin gherdëina|gherdëina]] y datrai l [[badiot]]. == Liams == [[Trentin-Südtirol]] ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Provinzia de Bulsan| ]] [[Categoria:Provinzies de la Talia]] 13wnbyy1o3eaphs1wvv0y53u1yxxevf Utente:Moroder/Articul 2 2735 251677 251666 2026-06-09T16:25:55Z Moroder 67 251677 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = |Descrizion foto = |Nasciù/da = i |Mort/a = |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''''', (* 18 de juni 1911 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi. == Biografia == == Lëures == == Ncëries == == Notes == <references /> == Bibliografia == * Hansi Moroder: ''.'' Calënder de Gherdëina 2009, pl. 77. {{DEFAULTSORT: David, Piazza}} =================================================== « Jahreswende », lëur de Sepl Senoner de Ronch L scultëur SEPL SENONER DE RONCH Sciche i autri ani ulëssa 1 calënder nce chëst an dlecurdé n artist de Gherdëina. 'L ié danz bele 58 ani che Sepl Senoner de Ronch ié mort; perchël truep jëuni ne '1 arà povester nianca audì numinan, y di vedli che '1 cunesciova mo, ié ënghe la gran pert bele more. Daviadechël ie-1 du- vier de dlecurdé a nosta juventù, chësc jëun plën de talënt y de idealijmo cis aldidancuei ulache '1 pèr che 1 unico ideal sibe 1 scioldo. Sepl de Ronch fova 1 plu vedi fi de bera Tone Senoner da Valantin y de anda Pazifica Senoner de Ronch. Anda Pazifica ova n fra che fova deventà preve dumenican y doi surans che fova jites munighes. N se- gondo fra fova bele mort da jëun y nsci ti fova restà 1 luech ad’ëila. Bera Tone y anda Pazifica s’ova maridà 1 an 1885 y à pa abù 10 mutons, cin mutans y cin mutons. Chinch de chisc ié po bele more da pitli. Restei ié 3 mutons y 2 mutans: Sepl, Giùdita, Luis, Maria y Tone. Sepl, 1 plu vedi, fova nasciti ai 21 de juni 1886. Bele drët da piti messov-1 judé al pere a lauré sul luech y ora de chël a fé chiena. L pere fajova springri, chël fova tei mandli che menova la giames, i braces y 1 sumen- ton, A chisc messova i mutons giavé do ora, taché ite i fii da tré y sfrië. L pere cialova for di fé drët biei y ’l cialova nce che i mutons feje 1 lëur seiche '1 toca, pervia che ’l dijova: sce ëi fesc de bel lëur, po giapa nce 1 verlëigr da '1 vënder plu sauri y ëi mo da ’n fé! Canche Sepl ova 8 ani, a-1 messé scumencé a vardé la biesces. Nsci per trëi insteies ala longia a-1 messé dì per dì levé de scur y pië su per Tramans a vardé y purté sel y léché ala biesces. Do Segra Sacun la- sciove-n de vardé y ’n vendova la biesces. Sepl s'ova nce njinià na tel pitia fauc y cun 11 ani ov-1 bele sià dut 1 diguei via’n Ronch da sëul. Canche Sepl ié stat ora de scola, ie-1 ruà ora da si berba bera Franzl dia Tinderla a mparé a ziplé. Ilô ie-1 pona stat doi inviërnesc. N struf ie-1 nce stat ju da bera Luis da Valantin ja Luca. Doche ’l ié ino ruà a cësa, a-1 scumencià a fé cristc. 'L laurova scialdi a chëi da Stufan y me prësc s'ov-1 fat n bon inuem. I ultimi ani dan ji pra i saudeies laurov-1 nce scialdi per 1 « Merkantilgebàude » de Bulsan che cumprova ju 1 lëur o '1 tulova a cumiscion. Arnold Amonn, 1 directer de chësta sozietà, fova na persona drët saurida y rëidla, y sce ’n ova debujën, dajov-1 nce i scioldi danora al laurant. A chisc ziplova Sepl cristc y Landsknechte. L an 1907 à po Sepl messé ji pra i saudeies y sté sot trëi ani. Do la scola da militèr fov-1 ruà sul Berg Isel y ilô a-1 pedù très ora ziplé. Cul tëmp fova nosc Sepl tan cunesciù ilo che duc ti dijova me plu « Der Künstler vom Iselberg ». Per i cënt ani dala viëres dl Berg Isel, 1 an 1909, ova Sepl fat te trëi mënsc de lëur na gran grupa cun doi saudeies 44 L’oma, anda Pazifica Senoner de Ronch 45 46 L pere, bera Tone Senoner da Valantin che se dà la man, n Bayer y n Tiroler, descendënc de doi populazions che s'ova ntlëuta tan cumbatù. Cun chësc lëur s’a-1 fat tan n gran inuem che truepa zaites ova scrit de biei articuli laudan 1 artist de Gherdëina. Tl medemo tëmp a-1 nce fat n Crist per la Erzherzogin Va­ leria y n saudé tumà per n munumënt. D'utober dl 1910 ié Sepl ino ruà a cësa. Ma ëuramei mussov-1 avëi udù ite che a sté te Gherdëina ne pudov-1 se jvilupé y ji inant sula streda che ’l s’ova metù. 'L ne 1’à nia tenida ora giut, 1 an do d’auton s’a-1 tëut si trëi scarpiei y n valguna fotegrafies de si lëures y se’n ié jit a Viena sul’academia. Mo ilô n’ulov-i nia nsavëi d'1 tò su. Per se lascé seri ite tl’academia messov-n nlëuta avëi fat 8 ani de gymnasium. Ma do avëi mustrà la fotegrafies y i articuli sun si lëures y do avëi passa n ejam, ’l a-i mpo tëut su coche ospitant. I ejames, che univa normal- mënter fac dai studënc tl tëmp de trëi ani, à Sepl fat y passà bele 1 prim an. Chësc ne fova pa me nia zeche da puech, perviache '1 fova ejames sun argumënc belau nueves per ël, seiche la prospetiva, la storia dl stil y l’anatomia. Ma cun gran ulentà y mpëni l’ov-1 fata deçà studian de dì y lauran de nuet per se tré 1 viver. Nsci fov-1 pa me prësc nce sul'academia danter i miëures se davanian plu prëmies: danter chisc 1 « Materialpreis » y 1 an 1914 1 « Prëmi dl'Aca- demia » per lëures fac tl sas. Chësc prëmi s'a-1 davanià cul beliscimo lëur fat te miërmul de Salzburg: n jëun eufà che gëura na funtana. Dl 1914 fova rota ora la viëra y Sepl ié uni tlamà cun i primes pra i saudeies ruan tla Galizia. Do trëi dis che '1 fova ilô, ai 16 d'utober, fov-1 bele unit a mancë dlongia 1 ruf Sam pra la furtëza de Przemysl. Un de Gherdëina ’l à mo udù la sëira dant, ’l fova dut ju y ova na drëta ciera, ’n udova che ’l sentia zeche. Cun si batalion ov-1 messé passé via 1 ruf Sam cula data*). Y bele ilo ov'i abù de gran piërdites. Dlà da ruf s'ov-i po giavà ite, ma i ruse ti ova sëura nuet lascià ite lega ti fosc y do ch’i fova restei per dut 1 dì tl'ega sot al stlupetamënt dl'arteleria russa, ’n fov-1 me plu sëuravivui n cinch o sies. Nsci ova la viëra destudà na vita jëuna plëina de talënt y de idealijmo tl plu bel vester. Ma si spiri vif mo inant très si opres plëines d’amor y sentimënt, y ’l foss na bela cossa, sce zachei se tulëss sëura de fé n iëde na mostra de duc si lëures. Gran pert di lëures fac da Sepl de Ronch ié jic vendui y nsci ruei n pue dlonch ora. Ma purempò pudon-s di d’avëi abù fertuna, pervia che nés ié restedes tlo te Gherdëina n valguna de si plu bela opres. Di lëures che ’l à fat da jëun tlo a cësa y che foa bën duc de lën, nés ié restei n « Lie- ber Augustin », n retrat dl « Vedi Scizer », na « Sant’Anies » y n « Crist ». Te chisc lëures luna ora la scola y 1 mot de ziplé che 'n ova nlëuta a Urtijëi, ulache Sepl ova mparà y che se nspirova al bon scultëur Franz Tavella che fova nlëuta ratà 1 miëur. L « Lieber Augustin », che ié 47 « Jeun che tira n sas », lëur de Sepl Senoner de Ronch 48 sën tl muséum de Gherdëina, ié n tel vedi dala jniapëta, y-a chësc a-1 sapù i dé ite 1 caracter da vagabunt. L retrat di Vedi Scizer ié tratà cun gran sentimënt y esprëscion. Tl Crist, che ié ënghe de zirm, pudon-s udëi si padronanza a traté 1 act y 1 detail. DI tëmp da saudé a Dispruch ié restei tl muséum dl Berg Isel n doi majri lëures, tlo te Gherdëina nés ié restà n piti model de lën de un de chisc lëures. ’L ié 1 model per 1 lëur che '1 ova fat 1 an 1909. Da chësc udon-s che Sepl fajova plu sauri a se ziplé 1 model diretamënter tl lën, seiche '1 univa nce fat nlëuta da gran pert di scultëures de Gherdëina. I miëur lëures po-n bën di che ’l à fat tl tëmp che '1 fova a Viena sul'aca- demia. De chisc lëurs nés ié restei danter 1 auter 1 bel lëur de miërmul « L jëun che gëura na funtana », cun chël che ’l ova trat 1 prëmi dl'Aca- demia 1 an T4, pona n beliscimo pultré de si orna ënghe de miërmul, n « Jëun che tira n sas », chësc fat de ghips, y n valguna plachëtes de lën da pëires y de ghips. Danter chëstes ié la bela plachëta de ghips « Jahres- wende », n vedi che sëurandà l’ëura dia vita a n mut. Na copia de chësta ié tl Kuntshistorisches Muséum de Viena. Tl « Jëun che tira n sas » y te n valgun pultrec che '1 ova mudelà te chësc tëmp po-n custaté na cërta nfluënza da pert de Rodin che fova nlëuta 1 majer scultër dl mont. *) data (la data,-es) = zattera, Flofi. BURASCA Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Sul mer s'arleva n teribi urcan, s'ngomba fondes sc'che crêpes giganc y si crestes de ciom ju ti ghëurdli se sfransc. Manacëus I tëune romp ora stlefan, se dejcëria la sëites tarluian, 'I jdrama, y tla furia d'uni elemënt sui gonfes raita, sciblan, I vënt. Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Dejlatra na berça va cëntenan, strassuni y pra I temont agrumà I pilot se tëm a uni bot ch'la se'n vede sot. J. K., SUNEL s310znkbst2pftnpb6k2m78zwfx1xcd Cësa di Ladins 0 2736 251698 240523 2026-06-10T10:52:28Z Moroder 67 251698 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Cesadiladins.jpg|miniatura|La Cësa di Ladins - pert entreda.]] La '''Cësa di Ladins''' ie na cësa de cultura dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] (ULG) a Urtijëi. La Cësa ie la sënta dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dla Dolomites]], dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Bibliotech Ladina Malia da Cudan]] y la sënta ufiziela de [[La Usc di Ladins]] y dl [[Teater de Urtijëi]]. Dal 1960 al 1997 fova la Cësa di Ladins nce la sënta dl [[Radio Ladin de Gherdëina]]. == Storia == La prima reunions y la fundazion dla Union di Ladins de Gherdëina fova ti primes ani 1950 for te vel' ustaria a Urtijëi. Perchël an pensà de fé na cësa per fé jì la atività culturela dla Union cun l fin de pudëi fé cunferënzes, cunzerc, teatri, na bibliotech y na sënta a n museum nuef. De mei dl 1951 à la Union cumprà dala surans Maria y Malia Insam-Prinoth da Brida l terac do la Cassa dl Sparani a Urtijëi per n priesc de 5 milions de lires per frabiché la cësa. Chisc scioldi fova unii mprestei da Lina Stuflesser y si uem Giuani de Petlin zënza fic. Cater uemes dla ULG, Vinzenz Aldosser, [[Bruno Moroder]], [[Heinrich Moroder|Heinrich Moroder Doss]] y [[Franz Prugger]] à pona tëut su n credit cun si respunsabltà persunela pra na banca. Ai 6 de lugio dl 1952 iel unì metù ju l prim sas dla cësa <ref>''Benediscion dl prim sas dla „Cësa di Ladins" 6.7.1952'', Calënder de Gherdëina 1953. p. 18</ref> y ai prim de agost 1954 ie la cësa unida davierta cun na gran festa<ref>''La Cësa di Ladins a Urtijëi. Inaugurazion y benedescion dla Cësa'', Calënder de Gherdëina 1955 p. 28-29.</ref>. N chëla ucajion iel nce unì fat l Prim Cungres ’nternaziunel di Ladins<ref>''Prim Cungress ’nternaziunel di Ladins'', Calënder de Gherdëina 1955 p. 33.</ref>. [[File:Inaugurazion dla Cësa di Ladins Urtijëi 1954.jpg|miniatura|Inaugurazion dla Cësa di Ladins a Urtijëi ai prim de agost 1954]] [[File:Vijita dl President Aldo Moro tla Cesa di Ladins a Urtijei.mp3|left|miniatura|alt=Vijita dl Presidënt Aldo Moro tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Salut da pert dl presidënt dla Union [[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]].|Vijita dl Presidënt Aldo Moro tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Salut da pert dl presidënt dla Union Heindl Moroder Doss.]] L custimënt dla cësa ie pona unì paià cun i cuntribuc dla Region, la Presidënza dl Cunsëi di Ministri talian, l cuntribut dl Chemun de Urtijëi per l leniam y 100.000 lires, la Union Generela de Bulsan cun 200.000 lires y l contribut de una milion de lires dl presidënt dla ULG da ntlëuta Giuani Stuflesser Petlin. Na pert di debic ie unida paieda cun l fit dl local dl teater per fé chino d'instà. Bera Franz Prugger ie stata la persona che se à cruzià plu de duc per la realisazion de chësta cësa <ref>[[Leo Crepaz]]: ''A chi dën pa ti auzé l ciapel?'', Calënder de Gherdëina 1955 p. 37.</ref>. Ai 7 de agost 1960 ie pona unì giaurì l [[Museum Gherdëina]]. == Ngrandimënc dla cësa<ref>[[Alex Moroder]]: ''Storia dla Cësa di Ladins'', relazion ala festa di 50 ani dla Cësa di Ladins ai 27 de agost 2004.</ref> == Ai 26 de merz dl 1972 an pudù festejé la giaurida de locai nueves per l museum, per la bibliotech y per l Radio Ladin. De chësc se ova cruzià dantaldut l presidënt dla ULG da ntlëuta [[Gilo Prugger]]. Sota la presidënza de Vinzenz Peristi ie unida fata na restruturazion dl palch y dla cabines dl teater per na spëisa de 8 milions de lires. Tl 1981, sota la presidënza de [[Guido Insam]], iel pona unì dat al architet Georg Schmalzl la ncëria per ngrandì duta la cësa cun n partimënt y n sutët-depot per l museum y n partimënt nuef per n vardian. L custimënt de 600 milions de lires ie unì curì dala [[Provinzia Bulsan-Südtirol]] y dala Cumenanza dl Raion Salten-Scilier<ref>Georg Schmalzl: ''La Cësa di Ladins a Urtijëi auzeda'', Calënder de Gherdëina 1986, p. 150.</ref>. Tl ann 2020 à l Chemun de Urtijëi adum cun la Union di Ladins de Gherdëina, l Museum Gherdëina y l Teater de Urtijëi scrit ora n cuncors per fé su na cësa nueva <ref>[https://www.altoadige.it/cronaca/pusteria-gardena-badia/c%C3%ABsa-di-ladins-14-candidati-il-costo-%C3%A8-di-10-milioni-di-euro-1.2340545 ''Cësa di Ladins, 14 candidati Il costo è di 10 milioni di euro'', Alto Adige martedì, 23 febbraio 2021.]</ref>. == Bibliotech == Tla Cësa di Ladins à si sënta [[Bibliotech ladina Malia da Cudan]] spezialiseda sun libri y documënc de [[Cultura ladina|cultura ladina]]. == Notes == <references/> == Leteratura == * Gilo Prugger: ''Porta davierta - 35 ani Cësa di Ladins'', Calënder de Gherdëina 1990 p. 34-42. * Alex Moroder Rusina: ''Mpue de storia dla Cësa di Ladins'', La Usc di Ladins nr. 33, 28 de agost 2004. * Alex Moroder: ''Mpue de storia dla Cësa di Ladins'', Calënder de Gherdëina 2005 p 37. * Vinzenz Peristi: ''Sessant' ani Cësa di Ladins'', Calënder de Gherdëina 2015 p 32. * Sofia Stuflesser: ''Cësa di Ladins. Cie iel pa unì fat? Ce vares iel pa mo da fé?''. Calënder de Gherdëina 2022, pl. 31-39. [[Categoria:Ladinia|Cësa di Ladins]] [[Categoria:Cultura ladina|Cësa di Ladins]] [[Categoria:Cëses de Gherdëina|Cësa di Ladins]] [[Categoria:Cëses de Urtijëi|Ladins]] rueg5h4pz5t7su1o0d0jdpn14435z8r 251701 251698 2026-06-10T10:53:48Z Moroder 67 251701 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Cesadiladins.jpg|miniatura|La Cësa di Ladins - pert entreda.]] La '''Cësa di Ladins''' ie na cësa de cultura dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] (ULG) a Urtijëi. La Cësa ie la sënta dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dla Dolomites]], dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Bibliotech Ladina Malia da Cudan]] y la sënta ufiziela de [[La Usc di Ladins]] y dl [[Teater de Urtijëi]]. Dal 1960 al 1997 fova la Cësa di Ladins nce la sënta dl [[Radio Ladin de Gherdëina]]. == Storia == La prima reunions y la fundazion dla Union di Ladins de Gherdëina fova ti primes ani 1950 for te vel' ustaria a Urtijëi. Perchël an pensà de fé na cësa per fé jì la atività culturela dla Union cun l fin de pudëi fé cunferënzes, cunzerc, teatri, na bibliotech y na sënta a n museum nuef. De mei dl 1951 à la Union cumprà dala surans Maria y Malia Insam-Prinoth da Brida l terac do la Cassa dl Sparani a Urtijëi per n priesc de 5 milions de lires per frabiché la cësa. Chisc scioldi fova unii mprestei da Lina Stuflesser y si uem Giuani de Petlin zënza fic. Cater uemes dla ULG, Vinzenz Aldosser, [[Bruno Moroder]], [[Heinrich Moroder|Heinrich Moroder Doss]] y [[Franz Prugger]] à pona tëut su n credit cun si respunsabltà persunela pra na banca. Ai 6 de lugio dl 1952 iel unì metù ju l prim sas dla cësa <ref>''Benediscion dl prim sas dla „Cësa di Ladins" 6.7.1952'', Calënder de Gherdëina 1953. p. 18</ref> y ai prim de agost 1954 ie la cësa unida davierta cun na gran festa<ref>''La Cësa di Ladins a Urtijëi. Inaugurazion y benedescion dla Cësa'', Calënder de Gherdëina 1955 p. 28-29.</ref>. N chëla ucajion iel nce unì fat l Prim Cungres ’nternaziunel di Ladins<ref>''Prim Cungress ’nternaziunel di Ladins'', Calënder de Gherdëina 1955 p. 33.</ref>. [[File:Inaugurazion dla Cësa di Ladins Urtijëi 1954.jpg|miniatura|Inaugurazion dla Cësa di Ladins a Urtijëi ai prim de agost 1954]] [[File:Vijita dl President Aldo Moro tla Cesa di Ladins a Urtijei.mp3|left|miniatura|alt=Vijita dl Presidënt Aldo Moro tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Salut da pert dl presidënt dla Union [[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]].|Vijita dl Presidënt Aldo Moro tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Salut da pert dl presidënt dla Union [[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]].]] L custimënt dla cësa ie pona unì paià cun i cuntribuc dla Region, la Presidënza dl Cunsëi di Ministri talian, l cuntribut dl Chemun de Urtijëi per l leniam y 100.000 lires, la Union Generela de Bulsan cun 200.000 lires y l contribut de una milion de lires dl presidënt dla ULG da ntlëuta Giuani Stuflesser Petlin. Na pert di debic ie unida paieda cun l fit dl local dl teater per fé chino d'instà. Bera Franz Prugger ie stata la persona che se à cruzià plu de duc per la realisazion de chësta cësa <ref>[[Leo Crepaz]]: ''A chi dën pa ti auzé l ciapel?'', Calënder de Gherdëina 1955 p. 37.</ref>. Ai 7 de agost 1960 ie pona unì giaurì l [[Museum Gherdëina]]. == Ngrandimënc dla cësa<ref>[[Alex Moroder]]: ''Storia dla Cësa di Ladins'', relazion ala festa di 50 ani dla Cësa di Ladins ai 27 de agost 2004.</ref> == Ai 26 de merz dl 1972 an pudù festejé la giaurida de locai nueves per l museum, per la bibliotech y per l Radio Ladin. De chësc se ova cruzià dantaldut l presidënt dla ULG da ntlëuta [[Gilo Prugger]]. Sota la presidënza de Vinzenz Peristi ie unida fata na restruturazion dl palch y dla cabines dl teater per na spëisa de 8 milions de lires. Tl 1981, sota la presidënza de [[Guido Insam]], iel pona unì dat al architet Georg Schmalzl la ncëria per ngrandì duta la cësa cun n partimënt y n sutët-depot per l museum y n partimënt nuef per n vardian. L custimënt de 600 milions de lires ie unì curì dala [[Provinzia Bulsan-Südtirol]] y dala Cumenanza dl Raion Salten-Scilier<ref>Georg Schmalzl: ''La Cësa di Ladins a Urtijëi auzeda'', Calënder de Gherdëina 1986, p. 150.</ref>. Tl ann 2020 à l Chemun de Urtijëi adum cun la Union di Ladins de Gherdëina, l Museum Gherdëina y l Teater de Urtijëi scrit ora n cuncors per fé su na cësa nueva <ref>[https://www.altoadige.it/cronaca/pusteria-gardena-badia/c%C3%ABsa-di-ladins-14-candidati-il-costo-%C3%A8-di-10-milioni-di-euro-1.2340545 ''Cësa di Ladins, 14 candidati Il costo è di 10 milioni di euro'', Alto Adige martedì, 23 febbraio 2021.]</ref>. == Bibliotech == Tla Cësa di Ladins à si sënta [[Bibliotech ladina Malia da Cudan]] spezialiseda sun libri y documënc de [[Cultura ladina|cultura ladina]]. == Notes == <references/> == Leteratura == * Gilo Prugger: ''Porta davierta - 35 ani Cësa di Ladins'', Calënder de Gherdëina 1990 p. 34-42. * Alex Moroder Rusina: ''Mpue de storia dla Cësa di Ladins'', La Usc di Ladins nr. 33, 28 de agost 2004. * Alex Moroder: ''Mpue de storia dla Cësa di Ladins'', Calënder de Gherdëina 2005 p 37. * Vinzenz Peristi: ''Sessant' ani Cësa di Ladins'', Calënder de Gherdëina 2015 p 32. * Sofia Stuflesser: ''Cësa di Ladins. Cie iel pa unì fat? Ce vares iel pa mo da fé?''. Calënder de Gherdëina 2022, pl. 31-39. [[Categoria:Ladinia|Cësa di Ladins]] [[Categoria:Cultura ladina|Cësa di Ladins]] [[Categoria:Cëses de Gherdëina|Cësa di Ladins]] [[Categoria:Cëses de Urtijëi|Ladins]] 5at4rizocjrngbzgl95m39vody2k32v Ciastel (chemun) 0 3085 251688 250854 2026-06-10T10:20:22Z Asenoner 208 251688 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}}{{Per|l frabicat storich|Ciastel (architetura)}} {{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Ciastel</big><br />''Kastelruth ([[lingaz tudësch|de]])<br />Castelrotto ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Ciastel |Foto = Castelrotto centro paese.jpg |Blason = Castelrotto-Stemma.svg |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |lld = 15.34 |de = 80.94 |it = 3.69 |Frazions = [[Sureghes]], [[Runcadic]], [[Bula]], [[Sëuc]], San Michiel, St. Oswald, St. Valentin, St. Vigil, Tagusens, Tisens |Ambolt = Andreas Colli ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2010 |Mapa = Kastelruth_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |Trentin-Südtirol |label = Ciastel |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 34 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 34 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.kastelruth.it/ }}'''Ciastel''' ([[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Kastelruth'', [[lingaz talian|talian]]: ''Castelrotto'') ie n [[chemun]] de [[Südtirol]]. L ie pusiziunà sun na planadura alauta, sëura la [[Val dl Isarch]] y sota la [[Mont Sëuc]] al cunfin cun la [[Ladinia]]. Tl luech de Ciastel univel rujenà [[lingaz ladin|ladin]] nfin ntëur al 1600, canche l tudësch ie deventà la rujeneda prinzipela. Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova l chemun na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}}&nbsp;km². == Frazions ladines == L chemun de Ciastel à trëi frazions te [[Gherdëina]] ulache l vën rujenà [[lingaz ladin|ladin]]. Chëstes ie [[Sureghes]], [[Runcadic]] y [[Bula]]. L cunfin dl chemun de Ciastel de vieres di chemuns de [[Urtijëi]] y de [[Santa Cristina]] ie i ruves [[Derjon]], [[ruf de Iender|Iender]] y l [[ruf de Cunfin]]. ==Galaria dales fotografies== <gallery mode=packed> File:Eduard Burgauer Kastelruth.jpg|Ciastel te na pitura dl 1911 Kastelruth von Osten mit Pfarrkirche.jpg|L luech de Ciastel cun la dlieja Villa Felseck Kastelruth North.jpg|Villa Felseck depënta da Burgauner Kirche Sankt Vigil Kastelruth.jpg|Dlieja de San Vighil a [[Sëuc]] Tisens und St. Nikolaus Kirche in Kastelruth.JPG|La frazion de Tisens Burgruinen in Seis am Schlern.jpg|Na pert de Sëuc cun l Sciliër y i doi sedims di ciastiei. Sankt Oswald in Kastelruth am Herz Jesu Sonntag.jpg|La frazion St. Oswald </gallery> == Cëla ënghe == [[Col de Ronc]] ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=201|thumb|left|100px]] <small> '''Ciastel '''6 1821 ''Ciastel ''(PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57) <br> gad. Ciastel grd. Ciastel LD Ciastel<br> '''topon. '''<br> ''''''''''(gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) ◇ <i><b>a) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. / Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. </b>Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. / Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. </i>PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]]1821*-1915:57 (grd.) <br> </small> ==Referënzes== <references/> {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] [[Categoria:Ciastel (chemun)| ]] avlquuifz67suunbud6pjk33zgi4uda Ciastel 0 3565 251687 233689 2026-06-10T10:18:52Z Asenoner 208 251687 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}}{{Per|l chemun te Südtirol|Ciastel (chemun)}} [[File:Panorámica_Otoño_Alcázar_de_Segovia.jpg|thumb|260px|L [[Alcázar de Segovia]], un di ciastiei plu cunesciui de l'Europa.]]N '''ciastel''' ([[ladin gherdëina|gherdëina]], [[badiot]], [[ladin fascian|fascian]] y [[ladin fodom|fodom]]: ''ciastel'', [[ladin anpezan|anpezan]]: ''castel'') ie n [[frabicat]] che univa plu da giut, dantaldut tl [[Medieve]], fat su cun la funzion de se defënder da agrescions y coche residënza per la [[nubeltà]], per [[rë]]iesc y [[grof]]s. Plu tert, cun l svilup de ermes for plu stersces, à tëut ju la funzion defensiva di ciastiei y ti à me plu lascià la funzion de residënza. ==Ciastiei te la Ladinia== {{prinzipel|Ciastiei tla Ladinia}} I ciastiei plu cunesciui te la [[Ladinia]] ie: * [[Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun]] * [[Ciastel de Andrac ta Fodom]] * [[Ciastel Stetteneck]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] j2e5df203ubx96hzl3hfz153tzray2c Template:Internetquelle 10 17275 251693 51568 2026-06-10T10:41:15Z Asenoner 208 251693 wikitext text/x-wiki <onlyinclude><includeonly><span class="cite"><!-- --><!-- -->{{#if:{{{archiv-datum|}}}|{{#iferror: {{FormatDate|{{{archiv-datum}}}}}|<span style="visibility: hidden;display:none;">[[Vorlage:Internetquelle/Wartung/Archivdatum nicht im ISO-Format|<nowiki />]]</span> |}}}}<!-- -->{{#if:{{{autor|}}}|{{{autor}}}<nowiki />:&#32;}}<!-- -->{{#if:{{{archiv-url|}}}<!-- -->|{{#if:{{{titel|}}}|<!-- -->[{{#invoke:Vorlage:Internetquelle|archivURL|1={{#invoke:URLutil|getNormalized|1={{{archiv-url}}}}}}} {{#invoke:Vorlage:Internetquelle|TitelFormat|titel={{{titel}}}}}]<!-- -->{{#if:{{{format|}}}|&#32;({{{format}}})}}<!-- -->{{#if:{{{titelerg|}}}|&#32;{{{titelerg}}}{{#invoke:Vorlage:Internetquelle|Endpunkt|titel={{{titelerg}}}}}}}<!-- -->}}<!-- -->|{{#if:{{{url|}}}|<!-- -->{{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{offline|}}}}}<!-- -->|{{#invoke:Vorlage:Internetquelle|TitelFormat|titel={{#invoke:WLink|getEscapedTitle|1={{{titel}}}}}}}<!-- -->|[{{#invoke:URLutil|getNormalized|1={{{url}}}}} {{#invoke:Vorlage:Internetquelle|TitelFormat|titel={{#invoke:WLink|getEscapedTitle|1={{{titel}}}}}}}]<!-- -->}}<!-- -->{{#if:{{{format|}}}|&#32;({{{format}}}<!-- -->{{#if:{{{titelerg|}}}{{{offline|}}}{{{werk|}}}{{{hrsg|}}}{{{datum|}}}{{{seiten|}}}{{{archiv-url|}}}{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}} | {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}||1}}}} | ) | {{#if:{{#ifeq:{{{sprache|de}}}|de||{{#if:{{{sprache|}}}|1}}}}{{{kommentar|}}}| &#59;&#32; | )}}}}}}<!-- -->{{#if:{{{titelerg|}}}|&#32;{{{titelerg}}}{{#invoke:Vorlage:Internetquelle|Endpunkt|titel={{{titelerg}}}}}}}<!-- -->}}<!-- -->}}<!-- -->{{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{offline|}}}}}|&#32;(Nia plu da garat online.)}}<!-- -->{{#if:{{{url|}}}|<!-- -->{{#if:{{#invoke:URLutil|isResourceURL|1={{{url}}}}}||<span class="error useronly" style="display:none">&#32;URL ungültig</span>[[Kategorie:Wikipedia:Vorlagenfehler/Parameter:URL]]}}}}<!-- -->{{#if:{{{titel|}}}|<!-- -->{{#if:{{#invoke:WLink|isValidLinktext|1={{{titel}}}|lines=0}}||<span class="error Linkwartung" style="display:none">&#32;Linktext ungültig</span>[[Kategorie:Wikipedia:Vorlagenfehler/Parameter:Linktext]]}}}}<!-- -->{{#if: {{{werk|}}}|&#32;In:&#32;<nowiki />{{#invoke:Vorlage:Internetquelle|TitelFormat|titel={{{werk}}}}}}}<!-- -->{{#if: {{{hrsg|}}}|&#32;{{{hrsg}}}<nowiki />{{#if: {{{datum|}}}{{{seiten|}}}{{{archiv-url|}}}|,|{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}} | {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}|<span style="display:none">;</span>|&#44;}}}}}}}}<!-- -->{{#if: {{{datum|}}}|<!-- -->&#32;{{#if:{{#invoke:DateTime|format|{{{datum}}}|noerror=1}} |{{#invoke:DateTime|format|{{{datum}}}|T._Monat JJJJ}} |{{#invoke:TemplUtl|failure|1=Fehler bei [[Vorlage:Internetquelle]], <code>datum={{{datum}}}</code>|class=Zitationswartung}} [[Kategorie:Wikipedia:Vorlagenfehler/Parameter:Datum]]}}<!-- -->{{#if: {{{seiten|}}}{{{archiv-url|}}}|,|{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}} | {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}|<span style="display:none">;</span>|&#44;}}}}}}<!-- -->}}<!-- -->{{#if: {{{seiten|}}}|<!-- -->&#32;<span style="white-space:nowrap;">S.&#32;{{{seiten}}}</span><!-- -->{{#if: {{{archiv-url|}}}|,|{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}} | {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}|<span style="display:none">;</span>|&#44;}}}}}}<!-- -->}}<!-- -->{{#if: {{{archiv-url|}}}{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{offline|}}}}}|&#32;<!-- -->{{#if:{{{seiten|}}}{{{datum|}}}{{{hrsg|}}}<!-- -->|{{#if:{{{archiv-url|}}}|archiviert|ehemals}}<!-- -->|{{#if:{{{archiv-url|}}}|Archiviert|Ehemals}}<!-- -->}}<!-- -->&#32;{{#if:{{{archiv-url|}}}|vom|im}}<!-- -->&#32;{{Referrer|url={{{url}}}}}<!-- -->{{#if: {{{archiv-datum|}}}|&#32;am&#32;<span style="white-space:nowrap;">{{#iferror: {{FormatDate|{{{archiv-datum}}} }}|{{{archiv-datum}}}{{#if:{{REVISIONID}}|<!-- nix -->|<span class="error">(?)</span>}}}}</span>}}<!-- -->{{#if: {{{zitat|}}}{{{abruf|{{{zugriff|}}}}}}|<span {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}|style="display:none"}}>;</span>}}<!-- -->}}<!-- -->{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}}|<!-- --><span class="Abrufdatum" {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}|style="display:none"}}>&#32;<!-- -->{{#if:{{{seiten|}}}{{{datum|}}}{{{hrsg|}}}{{{archiv-url|}}}{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{offline|}}}}}|giaurì|Giaurì}} <!-- -->{{#switch: {{str len| {{#invoke:DateTime|format| {{{abruf|{{{zugriff}}}}}} |ISO|noerror=1}} }} |4=tl |7=de |10=ai |#default={{#invoke:TemplUtl|failure|1=Fehler bei [[Vorlage:Internetquelle]], <code>abruf={{{abruf|{{{zugriff}}}}}}</code>|class=Zitationswartung}} [[Kategorie:Wikipedia:Vorlagenfehler/Parameter:Datum]]}} {{#invoke:DateTime|format|{{{abruf|{{{zugriff}}}}}}|T._Monat JJJJ}}<!-- --></span> |&#32;{{#invoke:TemplUtl|failure|1=[[Vorlage:Internetquelle]] &#124; <code>abruf=</code>{{CURRENTYEAR}}-MM-TT ist Pflichtparameter}}&#32;<span class="error editoronly" style="display:none">[[Vorlage:Internetquelle]] &#124; <code>abruf=</code>{{CURRENTYEAR}}-MM-TT ist Pflichtparameter</span>}}<!-- -->{{#if:{{#ifeq:{{{sprache|de}}}|de||{{#if:{{{sprache|}}}|1}}}}{{{kommentar|}}}|<!-- -->{{#if:{{{titelerg|}}}{{{offline|}}}{{{werk|}}}{{{hrsg|}}}{{{datum|}}}{{{seiten|}}}{{{archiv-url|}}}{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}} | {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}||1}}}} | &#32;( | {{#if:{{{format|}}} | | &#32;(}} }}<!-- -->{{#ifeq:{{#if:{{{sprache|de}}}|{{{sprache|de}}}|de}}|de|| {{#invoke:Multilingual|format|{{{sprache}}}|slang=!|split=[%s,]+|shift=m|separator=,&#32;}}<!-- -->}}<!-- -->{{#if: {{{kommentar|}}}|<!-- -->{{#ifeq:{{#if:{{{sprache|de}}}|{{{sprache|de}}}|de}}|de||,&#32;}}<!-- -->{{{kommentar}}}}}<!-- -->)<!-- -->}}<!-- -->{{#if: {{{datum|}}}{{{seiten|}}}{{{archiv-url|}}}{{#if: {{{abruf|{{{zugriff|}}}}}} | {{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{abruf-verborgen|}}}}}||1}} }}{{{sprache|}}}{{{kommentar|}}}{{{zitat|}}}|<!-- -->{{#if: {{{zitat|}}}|<!-- -->&#58;&#32;{{"|Text={{{zitat}}}|Sprache={{#if: {{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{CH|}}}}}|de-CH|de}}<!-- -->}}<!-- -->|<!-- -->.{{#if:{{#invoke:TemplUtl|faculty|{{{offline|}}}}}|{{#if:{{{archiv-url|}}}||{{#ifeq: {{{offline|}}} | JaKeinHinweis |{{Toter Link|url={{{url}}}|checked=ausgeblendet|botlauf=deadurl}}|{{Toter Link|url={{{url}}}|archivebot={{{archiv-bot|}}}}} }}}}}}<!-- -->}}<!-- -->}}<!-- --></span><!-- -->{{#if:{{{archiv-bot|}}}| {{#invoke:Vorlage:Internetquelle|archivBot|stamp={{{archiv-bot}}}|text={{#if:{{{archiv-url|}}}|{{Webarchiv/archiv-bot|url={{{url}}}|archiv-bot={{{archiv-bot|}}}}}}} }}}}<!-- --><span style="display: none;" class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004<!-- -->&rft_val_fmt={{urlencode:info:ofi/fmt:kev:mtx:dc}}<!-- -->&rfr_id={{urlencode:info:sid/de.wikipedia.org:{{FULLPAGENAME}}}}<!-- -->&rft.title={{urlencode:{{{titel}}}}}<!-- -->&rft.description={{urlencode:{{{titel}}}}}<!-- -->&rft.identifier={{urlencode:{{{archiv-url|{{{url}}}}}}}}<!-- -->{{#if:{{{autor|}}} | &rft.creator={{urlencode:{{{autor}}}}} }}<!-- -->{{#if:{{{hrsg|}}} | &rft.publisher={{urlencode:{{{hrsg}}}}} }}<!-- -->{{#iferror:{{#expr:{{{datum}}}}} || &rft.date={{{datum}}} }}<!-- -->{{#if:{{{archiv-url|}}} | &rft.source={{{url}}} }}<!-- -->{{#if:{{{sprache|}}} | &rft.language={{{sprache}}} }}<!-- -->">&nbsp;</span></includeonly><!-- Parameterwartung --><includeonly>{{#invoke:TemplatePar|check |all= url= titel= |opt= autor= hrsg= format= sprache= titelerg= werk= seiten= datum= abruf= zugriff= abruf-verborgen= archiv-url= archiv-datum= archiv-bot= kommentar= zitat= AT= CH= offline= |cat= {{#ifeq: {{NAMESPACENUMBER}} | 0 | Wikipedia:Vorlagenfehler/Vorlage:Internetquelle}} |template= [[Vorlage:Internetquelle]] |format=0 |preview=1 }}</includeonly></onlyinclude> {{Documentazion}} 6bkayksfttshdcb9w1dpk1zxks6isuv Modulo:DateTime/local 828 187683 251697 233973 2026-06-10T10:50:49Z Asenoner 208 251697 Scribunto text/plain local Serial = "2020-08-08" --[=[ Date and time utilities: Localization Deutsch mw.loadData() table ]=] local Similar = mw.ustring.char( 8776 ) -- ~~ -- Export local p = { era = { }, monthsAbbr = { }, monthsLong = { }, monthsParse = { }, months4 = { }, sortWeights = { }, templates = { }, zones = { }, failsafe = Serial } p.slang = "de" p.era.de = { "v.&#8239;Chr.", "n.&#8239;Chr." } p.monthsAbbr.de = { n = 3, suffix = ".", [ 3 ] = { "Mär", "Mrz" } } p.monthsAbbr[ "de-at" ] = { n = 3, suffix = ".", [ 1 ] = { "Jan", "Jän" }, [ 3 ] = { "Mär", "Mrz" } } p.monthsParse.de = { [ "Dez" ] = 12, [ "Feber" ] = 2, [ "Jänner" ] = 1, [ "J&auml;nner" ] = 1, [ "J&auml;n" ] = 1, [ "M&auml;rz" ] = 3, [ "Mrz" ] = 3, [ "Mär" ] = 3, [ "Okt" ] = 10 } p.monthsLong.de = { "jené", "fauré", "merz", "auril", "mei", "juni", "lugio", "agost", "setëmber", "utober", "novëmber", "dezëmber" } p.monthsLong[ "de-at" ] = { [ 1 ] = "Jänner" } p.months4.de = { [ 3 ] = true, [ 6 ] = true, [ 7 ] = true } p.present = { date = "j. F Y", time = "H:i:s", both = "$date $time" } p.sortWeights.de = { [true] = Similar .. "abecnuvsz", ["vor dem"] = 3, ["vor etwa"] = 3, ["vor"] = 3, ["Anfang"] = 4, ["frühestens"] = 5, ["ab dem"] = 6, ["ab etwa"] = 6, ["ab"] = 6, ["seit dem"] = 6, ["seit etwa"] = 6, ["seit"] = 6, ["vom"] = 6, ["von"] = 6, ["zwischen"] = 6, ["bis zum"] = 7, ["bis etwa"] = 7, ["bis um"] = 7, ["bis"] = 7, ["spätestens"] = 8, ["Ende"] = 8, ["nach dem"] = 9, ["nach etwa"] = 9, ["nach"] = 9, ["ca."] = true, ["etwa"] = true, ["um"] = true, [Similar] = true } p.templates = { [ "default" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", long = true }, [ "$dmy" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", long = true }, [ "$dmyt" ] = { spec = "j.&#160;M Y, H:i", long = true }, [ "$dmyts" ] = { spec = "j.&#160;M Y, H:i:s", long = true }, [ "data-sort-type:date" ] = { spec = "j. M Y" }, [ "dewiki" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", lift = true, long = true } } p.templates.de = { [ "T._Monat JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = "j.&#160;F Y", lift = true, long = true }, [ "T._Mon JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M Y" }, [ "T._Mon4 JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M Y" }, [ "T._Mon4_JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y" }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y", lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ_hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y", lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true, long = true }, [ "T._Monat JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;F Y" }, [ "T._Monat_JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;F&#160;Y" }, [ "TT.MM.JJJJ" ] = { spec = "d.m.Y" }, [ "T.M.JJJJ" ] = { spec = "j.n.Y" } } p.zones.de = { MEZ = 100, MESZ = 200 } return p lpoz3ce59ds5amvikzmorussuj7okfe 251699 251697 2026-06-10T10:52:45Z Asenoner 208 251699 Scribunto text/plain local Serial = "2020-08-08" --[=[ Date and time utilities: Localization Deutsch mw.loadData() table ]=] local Similar = mw.ustring.char( 8776 ) -- ~~ -- Export local p = { era = { }, monthsAbbr = { }, monthsLong = { }, monthsParse = { }, months4 = { }, sortWeights = { }, templates = { }, zones = { }, failsafe = Serial } p.slang = "de" p.era.de = { "dan&#8239;Cr.", "do&#8239;Cr." } p.monthsAbbr.de = { n = 3, suffix = ".", [ 3 ] = { "mer", "mrz" } } p.monthsAbbr[ "de-at" ] = { n = 3, suffix = ".", [ 1 ] = { "jen", "jen" }, [ 3 ] = { "mer", "mrz" } } p.monthsParse.de = { [ "dez" ] = 12, [ "fauré" ] = 2, [ "jené" ] = 1, [ "J&auml;nner" ] = 1, [ "J&auml;n" ] = 1, [ "M&auml;rz" ] = 3, [ "mrz" ] = 3, [ "mer" ] = 3, [ "uto" ] = 10 } p.monthsLong.de = { "jené", "fauré", "merz", "auril", "mei", "juni", "lugio", "agost", "setëmber", "utober", "novëmber", "dezëmber" } p.monthsLong[ "de-at" ] = { [ 1 ] = "Jänner" } p.months4.de = { [ 3 ] = true, [ 6 ] = true, [ 7 ] = true } p.present = { date = "j. F Y", time = "H:i:s", both = "$date $time" } p.sortWeights.de = { [true] = Similar .. "abecnuvsz", ["vor dem"] = 3, ["vor etwa"] = 3, ["vor"] = 3, ["Anfang"] = 4, ["frühestens"] = 5, ["ab dem"] = 6, ["ab etwa"] = 6, ["ab"] = 6, ["seit dem"] = 6, ["seit etwa"] = 6, ["seit"] = 6, ["vom"] = 6, ["von"] = 6, ["zwischen"] = 6, ["bis zum"] = 7, ["bis etwa"] = 7, ["bis um"] = 7, ["bis"] = 7, ["spätestens"] = 8, ["Ende"] = 8, ["nach dem"] = 9, ["nach etwa"] = 9, ["nach"] = 9, ["ca."] = true, ["etwa"] = true, ["um"] = true, [Similar] = true } p.templates = { [ "default" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", long = true }, [ "$dmy" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", long = true }, [ "$dmyt" ] = { spec = "j.&#160;M Y, H:i", long = true }, [ "$dmyts" ] = { spec = "j.&#160;M Y, H:i:s", long = true }, [ "data-sort-type:date" ] = { spec = "j. M Y" }, [ "dewiki" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", lift = true, long = true } } p.templates.de = { [ "T._Monat JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = "j.&#160;F Y", lift = true, long = true }, [ "T._Mon JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M Y" }, [ "T._Mon4 JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M Y" }, [ "T._Mon4_JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y" }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y", lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ_hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y", lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true, long = true }, [ "T._Monat JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;F Y" }, [ "T._Monat_JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;F&#160;Y" }, [ "TT.MM.JJJJ" ] = { spec = "d.m.Y" }, [ "T.M.JJJJ" ] = { spec = "j.n.Y" } } p.zones.de = { MEZ = 100, MESZ = 200 } return p np2vkv9ovu8krljk1cuchsfgdxz9l6t 251700 251699 2026-06-10T10:53:02Z Asenoner 208 251700 Scribunto text/plain local Serial = "2020-08-08" --[=[ Date and time utilities: Localization Ladin mw.loadData() table ]=] local Similar = mw.ustring.char( 8776 ) -- ~~ -- Export local p = { era = { }, monthsAbbr = { }, monthsLong = { }, monthsParse = { }, months4 = { }, sortWeights = { }, templates = { }, zones = { }, failsafe = Serial } p.slang = "de" p.era.de = { "dan&#8239;Cr.", "do&#8239;Cr." } p.monthsAbbr.de = { n = 3, suffix = ".", [ 3 ] = { "mer", "mrz" } } p.monthsAbbr[ "de-at" ] = { n = 3, suffix = ".", [ 1 ] = { "jen", "jen" }, [ 3 ] = { "mer", "mrz" } } p.monthsParse.de = { [ "dez" ] = 12, [ "fauré" ] = 2, [ "jené" ] = 1, [ "J&auml;nner" ] = 1, [ "J&auml;n" ] = 1, [ "M&auml;rz" ] = 3, [ "mrz" ] = 3, [ "mer" ] = 3, [ "uto" ] = 10 } p.monthsLong.de = { "jené", "fauré", "merz", "auril", "mei", "juni", "lugio", "agost", "setëmber", "utober", "novëmber", "dezëmber" } p.monthsLong[ "de-at" ] = { [ 1 ] = "Jänner" } p.months4.de = { [ 3 ] = true, [ 6 ] = true, [ 7 ] = true } p.present = { date = "j. F Y", time = "H:i:s", both = "$date $time" } p.sortWeights.de = { [true] = Similar .. "abecnuvsz", ["vor dem"] = 3, ["vor etwa"] = 3, ["vor"] = 3, ["Anfang"] = 4, ["frühestens"] = 5, ["ab dem"] = 6, ["ab etwa"] = 6, ["ab"] = 6, ["seit dem"] = 6, ["seit etwa"] = 6, ["seit"] = 6, ["vom"] = 6, ["von"] = 6, ["zwischen"] = 6, ["bis zum"] = 7, ["bis etwa"] = 7, ["bis um"] = 7, ["bis"] = 7, ["spätestens"] = 8, ["Ende"] = 8, ["nach dem"] = 9, ["nach etwa"] = 9, ["nach"] = 9, ["ca."] = true, ["etwa"] = true, ["um"] = true, [Similar] = true } p.templates = { [ "default" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", long = true }, [ "$dmy" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", long = true }, [ "$dmyt" ] = { spec = "j.&#160;M Y, H:i", long = true }, [ "$dmyts" ] = { spec = "j.&#160;M Y, H:i:s", long = true }, [ "data-sort-type:date" ] = { spec = "j. M Y" }, [ "dewiki" ] = { spec = "H:i, j.&#160;M Y", lift = true, long = true } } p.templates.de = { [ "T._Monat JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = "j.&#160;F Y", lift = true, long = true }, [ "T._Mon JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M Y" }, [ "T._Mon4 JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M Y" }, [ "T._Mon4_JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y" }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y", lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ_hh:mm:ss" ] = { spec = "j.&#160;M&#160;Y", lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = "j.&#160;M Y", lift = true, long = true }, [ "T._Monat JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;F Y" }, [ "T._Monat_JJJJ" ] = { spec = "j.&#160;F&#160;Y" }, [ "TT.MM.JJJJ" ] = { spec = "d.m.Y" }, [ "T.M.JJJJ" ] = { spec = "j.n.Y" } } p.zones.de = { MEZ = 100, MESZ = 200 } return p evym1buiqoq4mxq64h2tq6zaemlujb6 251702 251700 2026-06-10T11:00:39Z Asenoner 208 251702 Scribunto text/plain local Serial = "2020-08-08" --[=[ Date and time utilities: Localization Ladin mw.loadData() table ]=] local Similar = mw.ustring.char( 8776 ) -- ~~ -- Export local p = { era = { }, monthsAbbr = { }, monthsLong = { }, monthsParse = { }, months4 = { }, sortWeights = { }, templates = { }, zones = { }, failsafe = Serial } p.slang = "de" p.era.de = { "dan&#8239;Cr.", "do&#8239;Cr." } p.monthsAbbr.de = { n = 3, suffix = ".", [ 3 ] = { "mer", "mrz" } } p.monthsAbbr[ "de-at" ] = { n = 3, suffix = ".", [ 1 ] = { "jen", "jen" }, [ 3 ] = { "mer", "mrz" } } p.monthsParse.de = { [ "dez" ] = 12, [ "fauré" ] = 2, [ "jené" ] = 1, [ "J&auml;nner" ] = 1, [ "J&auml;n" ] = 1, [ "M&auml;rz" ] = 3, [ "mrz" ] = 3, [ "mer" ] = 3, [ "uto" ] = 10 } p.monthsLong.de = { "jené", "fauré", "merz", "auril", "mei", "juni", "lugio", "agost", "setëmber", "utober", "novëmber", "dezëmber" } p.monthsLong[ "de-at" ] = { [ 1 ] = "Jänner" } p.months4.de = { [ 3 ] = true, [ 6 ] = true, [ 7 ] = true } p.present = { date = "j. F Y", time = "H:i:s", both = "$date $time" } p.sortWeights.de = { [true] = Similar .. "abecnuvsz", ["vor dem"] = 3, ["vor etwa"] = 3, ["vor"] = 3, ["Anfang"] = 4, ["frühestens"] = 5, ["ab dem"] = 6, ["ab etwa"] = 6, ["ab"] = 6, ["seit dem"] = 6, ["seit etwa"] = 6, ["seit"] = 6, ["vom"] = 6, ["von"] = 6, ["zwischen"] = 6, ["bis zum"] = 7, ["bis etwa"] = 7, ["bis um"] = 7, ["bis"] = 7, ["spätestens"] = 8, ["Ende"] = 8, ["nach dem"] = 9, ["nach etwa"] = 9, ["nach"] = 9, ["ca."] = true, ["etwa"] = true, ["um"] = true, [Similar] = true } p.templates = { [ "default" ] = { spec = 'H:i, j&#160;"de"&#160;F Y', long = true }, [ "$dmy" ] = { spec = 'H:i, j&#160;"de"&#160;F Y', long = true }, [ "$dmyt" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y, H:i', long = true }, [ "$dmyts" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y, H:i:s', long = true }, [ "data-sort-type:date" ] = { spec = "j M Y" }, [ "dewiki" ] = { spec = 'H:i, j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true, long = true } } p.templates.de = { [ "T._Monat JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true, long = true }, [ "T._Mon JJJJ" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y' }, [ "T._Mon4 JJJJ" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y' }, [ "T._Mon4_JJJJ" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y' }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ hh:mm:ss" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true }, [ "T._Mon4_JJJJ_hh:mm:ss" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true }, [ "T._Mon4 JJJJ hh:mm:ss Zone" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y', lift = true, long = true }, [ "T._Monat JJJJ" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y' }, [ "T._Monat_JJJJ" ] = { spec = 'j&#160;"de"&#160;F Y' }, [ "TT.MM.JJJJ" ] = { spec = "d.m.Y" }, [ "T.M.JJJJ" ] = { spec = "j.n.Y" } } p.zones.de = { MEZ = 100, MESZ = 200 } return p r0cupantugqvxkussvmdxfjww7etsb8 Heinrich Moroder 0 188781 251680 242107 2026-06-10T08:17:42Z Moroder 67 /* Biografia */ 251680 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder |Auter inuem = Heinrich Moroder Doss |Foto = Heinrich moroder.jpg |Descrizion foto = . |Nasciù/da = 10 de utober [[1896]] |Mort/a = 31 de agost [[1974]] |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = Agnes Kostner |Firma = }} [[File:Museum Gherdëina 1960 fundadëures.jpg|miniatura|left|alt=Heinrich Moroder danter i fundadëures dl Museum Gherdëina ai 15 de agost 1960|Heinrich Moroder (l prim a man drëta sentà) danter i fundadëures dl Museum Gherdëina ai 15 de agost 1960]] '''Heinrich Moroder''', dit nce Heinrich de Doss (senior), (* [[10 de utober]] [[1896]] a [[Urtijëi]]; † [[31 de agost]] [[1974]] a Urtijëi) fova n moler de [[Gherdëina]]. Ël ie nce stat n culezionist y studiëus de curëc y minerai de Gherdëina. Heinrich Moroder à nce laurà truep per la chemunità de Urtijëi te truepa lies y sciche uem de chemun. == Biografia == Heinrich Moroder fova mut de Madalena Insam da Cësanueva y de Mëine Moroder de Doss depenjadëur. Ël à maridà Agnes Kostner de Stlejuc l ann 1923 y ëi à abù 4 mutans Edith, Antonia, Margherita y Annemarie y trëi mutons [[Heindl Moroder|Heindl]], Alfons y [[Luis Moroder|Luis]]. Ël à studià per doi ani tla scola de cumerz de Bulsan, ma canche fova mort si pere l ann 1913 y rota ora la viëra al messù lascé la scola. Heinrich Moroder ie stat depenjadëur, ël à mparà pra Franz Comploi Pizuela, n sculé de [[Luis Moler]] y pra Konrad Pitscheider de [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]]. == Paleontologia == Heinrich Moroder à giapà daujin ala ciajea dl Prossliner ’n fragmënt dl cë da na gran lingiola stegocefala tlameda „Metoposaurus”, che ’mpurtën a na grupa de tieres che fova reprejënteda tl trias de nosta Elpes dl est me da un en sëul ejëmplar giapà via i Badioc a S. Crëusc<ref>Piero Leonardi: ''Mont Sëuc. Preistoria'' Calënder de Gherdëina 1958: pl. 54</ref>. == Ncëries == * Heinrich Moroder ie stat pra i 19 uemes che à metù su la [[Union di Ladins de Gherdëina]]<ref>Roland Verra: ''Storia dia Union di Ladins de Gherdëina dal 1945 al 1995.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 30</ref>. Per truepes ani iel stat cunselier dla Union<ref>Vinzenz Peristi: ''I 38 cunsëies dia Union di Ladins de Gherdëina dal 1945 al 2014''. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 61-68.</ref>. * Un di fundadëures l ann 1933 y per 25 ani presidënt dla Cunferënza de San Vinzënz a Urtijëi<ref>Eduard Moroder: ''4O ani Cunferenza de San Vinzënz a Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1974, pl. 100-102 (foto)</ref>. * Ai 31 de merz dl ann 1957 ie unì mëtù su ’n nuef „Cumitè dla Trohtes” a Urtijëi cun presidënt Heinrich Moroder<ref>Fle4ur Schrott: ''Na lia à 80 ani''. Calënder de Gherdëina 1986, pl. 64 (foto)</ref><ref>''Cronica 1957''. Calënder de Gherdëina 1959, pl. 105.</ref>. * Heinrich Moroder ie stat nce fundadëur cun autri dl Museum Gherdëina ulache ie metuda ora na si gran culezion de curëc y minerai<ref>Johann Moroder: ''Giaurì l Museum de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1961, pl. 67 (foto)</ref>. * Cun la gëurida dla cësa nueva dl chemun de Urtijëi l ann 1971 ti ie unì sëurandat l diplom d unëur adum cun autri 14 zitadins<ref>''La cësa nueva de Cumun a Urtijëi 1971''. Calënder de Gherdëina 1972, pl. 77.</ref>. * Ël ie stat fundadëur con autri dla Lia da Mont CAI AVS l ann <ref>Flavio Pancheri: ''Dan 40 ani. Coche la ie unida a s'l dé tl 1954, che l ie unì metù sù la Lia da Mont.'' Calënder de Gherdëina 1994, pl. 88 (foto).</ref>. * Per set ani iel stat uem de chemun de Urtijëi y l à nce laurà per la Azienda de Cura. * Ël ie nce stat tl cumité per l liber dla familia Moroder. == Notes == <references /> == Bibliografia == * Cristl Moroder: ''Bera Heinrich Moroder de Doss † 31.8.1974'' Calënder de Gherdëina 1975, pl. 60-62. * ''Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung'', Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, Urtijëi 1980. (tudësch, talian, ladin y spanuel) [http://www.moroderfamily.com/ld/libri moroderfamily.com], pl. 288-292. {{DEFAULTSORT:Moroder, Heinrich}} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] iv2zd9nsvfu37zbiwvys9ptpfr818qr Heindl Moroder 0 192307 251679 251669 2026-06-10T08:15:50Z Moroder 67 251679 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere Heinrich Moroder de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. SI pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. N act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l' Fucajion di „25 ani Muséum de Gherdëina“ ie stac partì ora ai trueps cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt, do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. Un de si lerneri ie stat [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]]. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. Ël ie stat numinà nce "Cavaliere della Repubblica". == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] hqzajxgeic5gu9semoktpw107xc211t 251681 251679 2026-06-10T08:19:14Z Moroder 67 251681 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. N act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l' Fucajion di „25 ani Muséum de Gherdëina“ ie stac partì ora ai trueps cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt, do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. Un de si lerneri ie stat [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]]. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. Ël ie stat numinà nce "Cavaliere della Repubblica". == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] 081usoyafq32egr6yl6m41wc6hhcpbd 251682 251681 2026-06-10T08:54:24Z Moroder 67 /* Lëures */ 251682 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Un di lerneri de Heindl Moroder ie stat [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]]. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. Ël ie stat numinà nce "Cavaliere della Repubblica". == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] h7yxs4aul7ar0j3sto7seefy2x3n30n 251683 251682 2026-06-10T09:05:23Z Moroder 67 /* Lëures */ 251683 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Per la dlieja Tre Santi a Bulsan à Heindl Moroder ziplà na Madona<ref>[https://www.youtube.com/shorts/kA38juECsD4 Madona tla dlieja Tre Santi a Bulsan.]</ref> Un di lerneri de Heindl Moroder ie stat [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]]. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. Ël ie stat numinà nce "Cavaliere della Repubblica". == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] k3esh7m7c4cs4kjnyao8b1xefuy0rg3 251684 251683 2026-06-10T09:18:16Z Moroder 67 /* Lëures */ 251684 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na Madona zipleda da Heindl Moroder ie jita ntëur te duta la Talia, do vester stata benedida dal papa Pius XII<ref>[https://www.acistampa.com/story/10373/la-madonna-della-gioventu-francescana-in-pellegrinaggio-per-le-fraternita-di-ragusa-10373 Madonna della Gioventù Francescana zipleda da Heindl Moroder.]</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Per la dlieja Tre Santi a Bulsan à Heindl Moroder ziplà na Madona<ref>[https://www.youtube.com/shorts/kA38juECsD4 Madona tla dlieja Tre Santi a Bulsan.]</ref> Danter i lerneri de Heindl Moroder ie stac [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]] y si doi mutons Filip y Pauli. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. Ël ie stat numinà nce "Cavaliere della Repubblica". == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] 2ywi3nqy52qn811nq8y0ypye3a2hp5d 251685 251684 2026-06-10T09:44:44Z Moroder 67 251685 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na Madona zipleda da Heindl Moroder ie jita ntëur te duta la Talia, do vester stata benedida dal papa Pius XII<ref>[https://www.acistampa.com/story/10373/la-madonna-della-gioventu-francescana-in-pellegrinaggio-per-le-fraternita-di-ragusa-10373 Madonna della Gioventù Francescana zipleda da Heindl Moroder.]</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Per la dlieja Tre Santi a Bulsan à Heindl Moroder ziplà na Madona<ref>[https://www.youtube.com/shorts/kA38juECsD4 Madona tla dlieja Tre Santi a Bulsan.]</ref> L portal dla dlieja de Eboli ie stat fat da Heindl Moroder<ref>[https://www.koinemagazine.it/edilizia-di-culto/unita-e-crisi-del-racconto-la-porta-nel-xx-secolo Portal dla dlieja de Eboli.]</ref> L Crist sun streda che porta ala Madona de Pedralba ie stat ziplà da Heindl Moroder<ref>[https://www.pami.info/censimento_santuari/schede/Basilica_Santuario_Madonna_di_Pietralba_Maria_Weissenstein.pdf Crist de Pedralba.]</ref>. Danter i lerneri de Heindl Moroder ie stac [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]] y si doi mutons Filip y Pauli. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. Ël ie stat numinà nce "Cavaliere della Repubblica". == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] fntu3bqqefz2wvqkah3iolekaizbrk6 251686 251685 2026-06-10T09:57:45Z Moroder 67 251686 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na Madona zipleda da Heindl Moroder ie jita ntëur te duta la Talia, do vester stata benedida dal papa Pius XII<ref>[https://www.acistampa.com/story/10373/la-madonna-della-gioventu-francescana-in-pellegrinaggio-per-le-fraternita-di-ragusa-10373 Madonna della Gioventù Francescana zipleda da Heindl Moroder.]</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Per la dlieja Tre Santi a Bulsan à Heindl Moroder ziplà na Madona<ref>[https://www.youtube.com/shorts/kA38juECsD4 Madona tla dlieja Tre Santi a Bulsan.]</ref> L portal dla dlieja de Eboli ie stat fat da Heindl Moroder<ref>[https://www.koinemagazine.it/edilizia-di-culto/unita-e-crisi-del-racconto-la-porta-nel-xx-secolo Portal dla dlieja de Eboli.]</ref> L Crist sun streda che porta ala Madona de Pedralba ie stat ziplà da Heindl Moroder<ref>[https://www.pami.info/censimento_santuari/schede/Basilica_Santuario_Madonna_di_Pietralba_Maria_Weissenstein.pdf Crist de Pedralba.]</ref>. Danter i lerneri de Heindl Moroder ie stac [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]] y si doi mutons Filip y Pauli. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. == Uneranzes == * "Accademico Onorario". * Ël ie stat numinà "Cavaliere" y "Ufficiale della Repubblica" [[File:Cavaliere OMRI BAR.svg|40px]] [[File:Ufficiale OMRI BAR.svg|40px]] == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] 8jmrcmdj5xr5bn44o5cvitlvvujte7u 251695 251686 2026-06-10T10:45:56Z Moroder 67 251695 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss, Enrico Moroder Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. o Enrico Moroder Doss ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == [[File:Ravenna, chiesa di San Rocco, interno.JPG|miniatura|Doi angiuli de Heindl Moroder tla dlieja de San Rocco a [[Ravenna]].]] Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na Madona zipleda da Heindl Moroder ie jita ntëur te duta la Talia, do vester stata benedida dal papa Pius XII<ref>[https://www.acistampa.com/story/10373/la-madonna-della-gioventu-francescana-in-pellegrinaggio-per-le-fraternita-di-ragusa-10373 Madonna della Gioventù Francescana zipleda da Heindl Moroder.]</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Per la dlieja Tre Santi a Bulsan à Heindl Moroder ziplà na Madona<ref>[https://www.youtube.com/shorts/kA38juECsD4 Madona tla dlieja Tre Santi a Bulsan.]</ref> L portal dla dlieja de Eboli ie stat fat da Heindl Moroder<ref>[https://www.koinemagazine.it/edilizia-di-culto/unita-e-crisi-del-racconto-la-porta-nel-xx-secolo Portal dla dlieja de Eboli.]</ref> Doi angiuli dan l gran autere dla dlieja San Rocco a [[Ravenna]]. Tla dlieja dl Carmine a [[Martina Franca]] scultures dla Pasca de Mei, Santa Teresa de Calcutta y Papa Giuani Paul II<ref>[https://www.comune.martinafranca.ta.it/Vivere-il-comune/Luoghi/Chiesa-del-Carmine Dlieja dl Carmine a Martina Franca.]</ref> Catordes stazions dla Via Crucis tla dlieja dl Sacro Cuer a [[Monza]]<ref>[https://www.urbipedia.org/hoja/Iglesia_del_Sagrado_Coraz%C3%B3n_(Monza) 14 stazions tla dlieja dl Sacro Cuer a Monza.]</ref>. L Crist sun streda che porta ala Madona de Pedralba ie stat ziplà da Heindl Moroder<ref>[https://www.pami.info/censimento_santuari/schede/Basilica_Santuario_Madonna_di_Pietralba_Maria_Weissenstein.pdf Crist de Pedralba.]</ref>. Danter i lerneri de Heindl Moroder ie stac [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]] y si doi mutons Filip y Pauli. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. == Uneranzes == * "Accademico Onorario". * Ël ie stat numinà "Cavaliere" y "Ufficiale della Repubblica" [[File:Cavaliere OMRI BAR.svg|40px]] [[File:Ufficiale OMRI BAR.svg|40px]] == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] dkuvykaz08iqnzedmdtnofjqijwre7d 251696 251695 2026-06-10T10:46:29Z Moroder 67 251696 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Heinrich Moroder jun. |Auter inuem = Heidl da Doss, Enrico Moroder Doss |Foto = Crist de Heindl da Doss.jpg |Descrizion foto = Crist ziplà de zirm de Heindl Moroder. |Nasciù/da = [[20 de setëmber]] [[1925]] a Urtijëi |Mort/a = [[11 de fauré]] [[2012]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = Presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] |Operes cunesciudes = Autere dla capela de Mastlé |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Heindl Moroder''', o Heinrich Moroder jun. o Enrico Moroder Doss ([[20 de setëmber]] [[1925]] a [[Urtijëi]]; † ai [[11 de fauré]] [[2012]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi y sustenidëur dla [[cultura ladina]]. == Biografia == Si loma fova Agnes Kostner (1898 - 1985) da Stlujuc y si pere [[Heinrich Moroder]] de Doss (1896 - 1974) patron de Doss Nuef. Si pere fova moler ma nce scialdi nteressà ai sasc, la vëtes geologiches de Gherdëina y ova metù su cun autri l [[Museum Gherdëina]]. Heindl Moroder fova stat lerner da [[Luis Insam |Luis Insam Tavela]], ma pona fovel stat giut tla Argentina da si berba [[Leo Moroder]]. == Familia == L ann 1953 se ova Heindl maridà cun Melitta Mussner dl Snaider y à abù cin mutons: Fabio, Marco, Alessandra, Pauli y Filip. == Lëures == [[File:Ravenna, chiesa di San Rocco, interno.JPG|miniatura|left|Doi angiuli de Heindl Moroder tla dlieja de San Rocco a [[Ravenna]].]] Tla capela de Fermeda sun [[Mastlé]] al ziplà n relief "l pensier dla criazion dl mond": n vëich la man putënta de Die, nibles y sula tiëra i tieres sciche rechli, gëi da mont y pësc y na scultura de San Hubertus patron di ciaciadëures<ref>Friedrich Moroder: ''La nueva Capela de Fermeda sun Mastlé.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1970, pl. 35</ref>. Per la [[Mont de Pana y Ciandevaves|capela de Mont de Pana]] à Heindl Moroder ziplà n relief dla Madona cun l Bambin<ref>[[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 37.</ref>. Per la dlieja da Sacun na copia de n angiul sun la cansla<ref>Śepl Mussner, Vinzenz Mussner, [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''Copies per la dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 64.</ref>. Na Madona zipleda da Heindl Moroder ie jita ntëur te duta la Talia, do vester stata benedida dal papa Pius XII<ref>[https://www.acistampa.com/story/10373/la-madonna-della-gioventu-francescana-in-pellegrinaggio-per-le-fraternita-di-ragusa-10373 Madonna della Gioventù Francescana zipleda da Heindl Moroder.]</ref>. Na foto de n act de bront mudelà da Heindl Moroder ie da udëi tl Calënder de Gherdëina 1983<ref>Vinzenz Mussner: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 71.</ref>. Per l'ucajion di 25 ani [[Museum Gherdëina|Museum de Gherdëina]] ie stac partì ora ai truepes cunlauradëures na bedaia de merit fata de arjënt do n mudel de Heindl Moroder. Da una na pert dia bedaia fova da udëi la [[Cësa di Ladins]] cun l Museum ngrandì y dal’autra pert pec dla vedla chiena<ref>Robert Moroder: ''Museum de Gherdëina 1960-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 54.</ref>. L ann 1982 à Heindl Moroder giatà l terzo premi de 25 dal cunsëi de cumun de Urtijëi te n cuncors per fé na scultura sul parëi tla gran sala de chemun.<ref>[[Guido Insam]]: ''Lëur ziplà per la sala de cumun de Urtijëi'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 87.</ref>. Per la dlieja Tre Santi a Bulsan à Heindl Moroder ziplà na Madona<ref>[https://www.youtube.com/shorts/kA38juECsD4 Madona tla dlieja Tre Santi a Bulsan.]</ref> L portal dla dlieja de Eboli ie stat fat da Heindl Moroder<ref>[https://www.koinemagazine.it/edilizia-di-culto/unita-e-crisi-del-racconto-la-porta-nel-xx-secolo Portal dla dlieja de Eboli.]</ref> Doi angiuli dan l gran autere dla dlieja San Rocco a [[Ravenna]]. Tla dlieja dl Carmine a [[Martina Franca]] scultures dla Pasca de Mei, Santa Teresa de Calcutta y Papa Giuani Paul II<ref>[https://www.comune.martinafranca.ta.it/Vivere-il-comune/Luoghi/Chiesa-del-Carmine Dlieja dl Carmine a Martina Franca.]</ref> Catordes stazions dla Via Crucis tla dlieja dl Sacro Cuer a [[Monza]]<ref>[https://www.urbipedia.org/hoja/Iglesia_del_Sagrado_Coraz%C3%B3n_(Monza) 14 stazions tla dlieja dl Sacro Cuer a Monza.]</ref>. L Crist sun streda che porta ala Madona de Pedralba ie stat ziplà da Heindl Moroder<ref>[https://www.pami.info/censimento_santuari/schede/Basilica_Santuario_Madonna_di_Pietralba_Maria_Weissenstein.pdf Crist de Pedralba.]</ref>. Danter i lerneri de Heindl Moroder ie stac [[Egon Rusina Moroder|Egon Moroder Rusina]] y si doi mutons Filip y Pauli. == Ncëries == L ann 1964 à Heindl Moroder judà a mëter su la [[Jëuni de Mujiga de Gherdëina]], Jeunesses Musicales<ref>Leo Moroder Resciesa: ''25 ani Jëuni de mujiga de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1992, pl.80.</ref>. Heindl Moroder à laurà pra la [[Lia Mostra d’Ert]] y judà a mëter su si bibliotech. Dal 1963 al 1966 iel stat presidënt dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y cun ël ie stai metù a ji i primes Dis Culturei Ladins<ref>[[Gilo Prugger]]: ''30 ani Union di Ladins de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 54 y 57.</ref>. Ël ie uni lità te Cunsëi de Chemun de Urtijëi dal 1964 al 1969. == Uneranzes == * "Accademico Onorario". * Ël ie stat numinà "Cavaliere" y "Ufficiale della Repubblica" [[File:Cavaliere OMRI BAR.svg|40px]] [[File:Ufficiale OMRI BAR.svg|40px]] == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]], Vinzenz Peristi: ''Heinrich Moroder - Doss.'' Calënder de Gherdëina 2013, pl. 232-234. {{DEFAULTSORT: Moroder, Heindl}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] [[Categoria:Familia Moroder]] 1j1uwki1zmub1r29bdyppl1fjhuyh7t Provinzia Autonoma de Bulsan 0 192308 251703 2026-06-10T11:04:55Z Asenoner 208 Redirect alla pagina [[Südtirol]] 251703 wikitext text/x-wiki #redirect [[Südtirol]] bru0k122979jbapdevph62guto7b9tb Ladin mareo 0 192309 251705 2026-06-10T11:07:15Z Asenoner 208 Redirect alla pagina [[Ladin de mareo]] 251705 wikitext text/x-wiki #redirect [[Ladin de mareo]] mzq63bue0son75fbzcip8rxen2qp44e