Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Josef Runggaldier 0 618 251982 243005 2026-06-20T18:58:12Z Moroder 67 251982 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Josef Runggaldier ntëur l 1870.jpg|miniatura|alt=Josef Runggaldier ntëur l 1870|Josef Runggaldier ntëur l 1870]] [[File:Calender de Gherdëina 1911.jpg|miniatura|Prim Calënder de Gherdëina]] [[File:Josef Runggaldier.jpg|thumb|left|Runggaldier tl 1915]] [[File:Blue House - Urtijëi.jpg|miniatura|alt=La Cësa Bruma a Urtijëi.|La Cësa Bruma a Urtijëi.]] [[File:Geschichte-der-ladinischen-literatur-i.pdf|page=198|thumb|150px|Geschichte der ladinischen literatur]] '''Josef Runggaldier''' (1848 – 1917) ie n autur ladin de [[Gherdëina]]. Josef Runggaldier, dit ënghe Sepl da Passua, a abù bel tl 1910 l'idea dl Calënder de Gherdëina<ref>J.A. Comploj:''Union dei Ladins (Ladinerverein) in Innsbruck.*).'' Kalënder ladin per l ann 1915, pl. 35.</ref> dat ora pona adum cun [[Arcangiul Lardschneider]] l ann 1911 a [[Dispruch]]<ref>Johann Tscholl: ''Cumemorazion''. [[Calënder de Gherdëina]], pl. 110-114.</ref>. Ujep Runggaldier a lascià fé su tl 1901 na pitla [[Dlieja Sant Ujep Runcadic|capela]] dedicheda a Sant Ujep tl ridl da Passua a [[Runcadic]]. [[File:Capela da Passua Ujep Runggaldier Sen Luis Ciablon.ogg|miniatura|Storia dla capela da Passua y de Ujep Runggaldier cunteda da seniëur Luis de Ciablon (?), pluan da Bula.]] Ël abitova tla Cësa Bruma a Urtijëi che ntlëuta se tlamova Villa Stillheim. ==Operes== *[[oldwikisource:Per la mëssa nevela del preve de Iacun Antonio Prinoth|Per la mëssa nevela del preve de Iacun Antonio Prinoth]] ‎ *[[oldwikisource:De miëur jënt!|De miëur jënt!]] ‎ *[[oldwikisource:L bambin da Nadel|L bambin da Nadel]] ‎ *[[oldwikisource:La Cuces da Nadèl|La Cuces da Nadèl]] ‎ *[[oldwikisource:Na ciantia per l Primiziant|Na ciantia per l Primiziant]] ‎ *[[oldwikisource:Ncuei la gran festa cinquantejima ons|Ncuei la gran festa cinquantejima ons]] ‎ ==Scric== <i> '''Per la mëssa nevela del preve de Iacun Antonio Prinoth.''' <small><poem> A unì a ti mëssa nevela Ne ëi dlaurela Te rengrazie dl nvit Y per te mandi n pitl scrit! Eviva Gherdëina, pitla valeda Tu ies mo fort la fortuneda, Percie n preve ess minechie Da i dé per fant a Chël Bel Die! Ncuei inò na mëssa nevela De n jëun de nosta comun, Ël à fat cossa la plu bela, A stimé l mond sche ferzum! </poem></small></i> == Notes == <references /> ==Wikiversity== *[[:it:v:Josef Runggaldier]] ==Wikisource== *[[oldwikisource:Author:Josef Runggaldier|Josef Runggaldier]] ==Wikidata== [[d:Q21313178]] ==Bibliografia y Liams== * ''Bera Usèp Runggaldier da Pàssua.'' [[Calënder de Gherdëina]] 1950, pl. 24-26. * Margreth Runggaldier: ''Lecurdanza de bera Ujep Runggaldier da Passua n ucajion di 100 ani do si mort''. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 116-120 * [https://ia601508.us.archive.org/26/items/ladinischen/9788860461063.pdf Rut Bernardi Paul Videsott ''Geschichte der ladinischen Literatur'']. p 198. [[Categoria:Cultura ladina|Runggaldier, Josef]] [[Categoria:Scritëures de Gherdëina|Runggaldier, Josef]] [[Categoria:Uem|Runggaldier, Josef]] [[Categoria:Persona de Urtijëi|Runggaldier, Josef]] q91yurh7e7i96gikirlt2ent9xbe60w Utente:Moroder 2 2450 251979 251958 2026-06-20T18:26:59Z Moroder 67 /* Plates criëdes sun WP ladina */ 251979 wikitext text/x-wiki [[File:Wolfgang Moroder by Bonnie 2020.jpg|miniatura|Moroder tl 2020]] {{Gherdëina}} [[File:Flag_of_Ladinia.svg|bordo|right|30x30px]] '''Ladin Gherdëina''' Bon dì. Son [[Wolfgang Moroder|Wolfgang Moroder de Rusina]], nasciù a [[Urtijëi]] mut de [[Alex Moroder|Alex]] y [[Paula Grossrubatscher|Paula]]. Son dutor n pension. * Presidënt dl [[Museum Gherdëina]] dal 2006 al 2018. * Cumëmber d'unëur dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], 2022<ref>Union di Ladins de Gherdëina: ''Roland Verra y Wolfgang Moroder cumëmbri d'unëur dla ULG''. [[Calënder de Gherdëina]] 2023, pl. 58-63.</ref>. * Me plesc fe fotos per Wikipedia. *[[c:User:Moroder|Wolfgang Moroder sun Wikimedia Commons]] == Wikipedia ladina == Scriji scialdi de mi familia, ajache pënsi che la nformazions che ei, de nteres storich y per autra jënt de Gherdëina y dant al dut per i jëuni, jissa scenó perdudes. Ciche savon de nosc antenac y de nosta storia l savon me ajache l ie stat scrit o cuntà. Truep ie bel jit perdù. La Wikipedia ie da me ora l drë post ajache duc possa scrì iló y liejer iló te uni mumënt y la nfurmazions ne va nia perdudes. === Interview === * [[Moroder/interview|Interview de Sofia Stuflesser cun Wolfgang Moroder y Alexander Prinoth sun la Wikipedia ladina y sun la Wikipedia n generel per tudësch.]] [[File:Jita di Studënc de Gherdëina ti Grijons.jpg|miniatura|Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl [[Grijon]] ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, [[Pepi Martiner]], Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y [[Edgar Moroder]]<ref>Wolfgang Moroder: ''Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons''. [[Calënder de Gherdëina]] 1968, pl. 35.</ref>.]] == Quinto Dì Culturel Academich Ladin == ''N « fotograf » uel « fotegrafé » cun si « fotoaparat » per fe na bona « fotegrafia ». Chësta paroles ie nternaziuneles. La medema paroles dije-n per tudësch: Ein « Photograph » will mit seinem « Photoapparat » « photo- graphieren », um eine gute « Photographie » zu machen. N Franzëus dise: Un « photographe » veut « photographier » avec son appareil « photogra­ phique » pour faire une bonne « photographie ». Y nsci via: Te duta la rusnedes dl mond ie-l daniëura la medema paroles. Ma per I gherdëina chësc ne ti plesc nia al jëun '''Wolfgang Moroder'''. El à crià la nueva paroles: N «pultradëur» uel «pultré ju» cun si «pultradoi» per fe n bon « pultré ». Nen ie pa chësta na bona idea? N bon chert de vin sibe apustà al daulëibon custode dl muséum tla Cësa di Ladins!'', '''Willi Huch''': ''L problem d! vocabular ladin tl spiedi d’autra rusnedes''. Relazion a unëur dl Quinto Dì Culturel Academich Ladin y a unëur y utl dla Rusneda de Gherdëina. Urtijëi 27 d’agost 1967. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 45. [[File:Willi Huch Wolfgang Moroder pultré ju.ogg|miniatura|L Prof Willi Huch al 5 Cungres Ladin a Urtijëi]] == Video TV TGA == * [http://www.tmltv.it/video_on_demand.php?id_menu=65&id_video=60325&pag= Wolfgang Moroder spiega Wikipedia sul TV TGA (Ai 8 de agost 2021 - scumëncia al al menut 6.45)] * Wolfgang Moroder sun "Dai Crëps dl Sela" [http://www.raibz.rai.it/feed.php?id=18 Trei ntervistes con Ivan Senoner ai 30 de lugio, 8 de agost y 15 de agost 2021] * Sun '''TV Mediateca Rai Ladinia''' :[http://www.raibz.rai.it/la/index.php Ntervista ai 06-05-2021 20:55 Scenar ert y cultura: I Schuhplattler, scumëncia al al menut 7.00 Wolfgang Moroder] * [https://autonomiae.bz.it/it/testimonianze/ Wolfgang Moroder rejona sun l'autonomia sun plaza [[Silvius Magnago]] a Bulsan.] * [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2022/12/tra-cripl-storica-rudolf-moroder-da-lenert-0c358f15-73ba-498f-bf5f-1ff9002985e9.html Ntervista sun TRAIL sula cripl de Rudolf Moroder Lenert ai 23 de dezëmber 2022.] * Ntervista cun Oswald sun Radio Gherdëina: Cripl de Rudolf Moroder ai 23 de dezëmber 2022. * [https://www.radiogardena.it/ld/trasmiscions?ewald-moroder-ciaculea-cun#anchor-sendung Ntervista cun Ewald Moroder sun Radio Gherdëina ai 17 de jené 2023] * Ntervista cun Bruno Maruca: ''Scultëures storics de Gherdëina''. La Usc di Ladins, 12 de mei 2023, pl. 25. * [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/01/cripl-museum-gherdeina-36ba1821-4214-49eb-a737-c193117aa8f6.html?nxtep TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg|Ntervista TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg] *[https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/02/trail-taa-web--1302-trail-2200-s-radio-ladin-b62d22b0-fe37-4a43-b8fd-34a7a93b08f3.html Storia dl Radio Ladin de Gherdëina - TRAIL.] == Stories de Gherdëina == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/index.html Plata persunela cun documënc sun Gherdëina] Una dla prima plates Internet de Gherdëina. == Curs de Wikipedia ladina == Curs online urganisá dala Union di Ladins de Gherdëina # [https://www.youtube.com/watch?v=hOo_ehb6AOY&t=46s curs su Youtube, prima pert] # [https://www.youtube.com/watch?v=tgPcVg8etNA&t=1275s curs su Youtube, segonda pert] == Plates criëdes sun WP ladina == {{Culones-lista|colwidth=25em| *[[Calënder de Gherdëina]] *[[Johann Baptist Walpoth]] *[[Col de Ronc]] *[[Nos Ladins]] *[[Rudolf Moroder]] *[[Adele Moroder]] *[[Ludwig Moroder]] *[[Alex Moroder]] *[[Josef Moroder Jumbiërch]] *[[Martin Vinazer]] *[[Sureghes]] *[[Fie]] *[[Radio Ladin de Gherdëina]] *[[Cësa di Ladins]] *[[L'amik di Ladins‎]] *[[A chi legge]] *[[Der Ladiner]] *[[Concordia]] *[[Bruno Moroder]] *[[Grupa Ruscél]] *[[Lia Mostra d’Ert]] *[[Vinzenz Maria Demetz]] *[[Dlieja de San Durich]] *[[Alois Kostner]] *[[Vinzenz Moroder-Resciesa]] *[[Mastlé]] *[[Secëda]] *[[Egon Rusina Moroder]] *[[Batista Vinatzer]] *[[Peter Demetz-Fëur]] *[[Luis Piazza]] *[[Guido Balsamo Stella]] *[[Val]] *[[Scola d'Ert Urtijëi]] *[[Ferdinand Stuflesser]] *[[Catores]] *[[Ciastel Stetteneck]] *[[Radio Gherdëina Dolomites]] *[[TV TCA Ladina]] *[[Armin Moroder]] *[[Cason de Resciesa]] *[[Stevia]] *[[Sacun]] *[[L Brunsin]] *[[Tel Tipes|tel Tipes]] *[[Ncisles]] *[[Pepi Martiner]] *[[UNIKA Val Gardena]] *[[Urbejidla]] *[[Cuecenes]] *[[Dlieja da Sacun]] *[[Iender]] *[[Toponomastica de Gherdëina]] *[[Lec de Gherdëina]] *[[Cësa Rusina]] *[[Ruves de Gherdëina]] *[[Cianties de Gherdëina]] *[[Ciastel de Gherdëina]] *[[Ciastel de Val]] *[[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]] *[[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)]] *[[Curtina de Urtijëi]] *[[Fé zandli te Gherdëina]] *[[Paula Grossrubatscher]] *[[Turné te Gherdëina]] *[[Cason de Piëralongia]] *[[Ëiles de Gherdëina che zipla]] *[[Dolomitale]] *[[Mont de Pana y Ciandevaves]] *[[Gilo Prugger]] *[[Bibliotech ladina Malia da Cudan]] *[[Amalia Anderlan Obletter]] *[[Genoveva Costner]] *[[Dlieja Santa Maria ad Nives]] *[[Dlieja de Santa Cristina]] *[[Dlieja San Lenert, Bula]] *[[Dlieja Sant Ujep Runcadic]] *[[Pic]] *[[Capeles de Gherdëina]] *[[Capela sal Crist]] *[[Madona di Àbeti]] *[[Franz Grünewald]] *[[Josef Rifesser]] *[[Christian Trebinger]] *[[Friedrich Moroder]] *[[Jakob Sotriffer]] *[[Emil Terschak]] *[[Rudolf Vallazza]] *[[Gana La Usc dles Ladines]] *[[Carolina Kostner]] *[[Johann Burgauner]] *[[Belsy]] *[[Teatro alla Scala]] *[[Giustina Demetz]] *[[Cirillo Dell’Antonio]] *[[Johann Baptist Moroder]] *[[Francësch Tavella]] *[[Vincenzo Valier dit l Spinalonga]] *[[Bruscia]] *[[Karin Moroder]] *[[Lisa Demetz]] *[[Stina Walpoth Moroder]] *[[Luisa Walpoth Demetz]] *[[Isolde Kostner]] *[[Fini Martiner Moroder‎]] *[[Aurelia Moroder Langer‎]] *[[Mili Schmalzl]] *[[Annemarie Moroder]] *[[Felizita Unterplatzer Moroder]] *[[Trina Kasslatter Bernardi]] *[[Alexia Runggaldier]] *[[Ingrid Runggaldier]] *[[Babi Pitschieler]] *[[Franz Dantone]] *[[Elsa Runggaldier]] gran pert dl articul. *[[Carla Lezuo]] *[[Trudi Vallazza]] *[[Milia Insam Kostner]] *[[Christa Perathoner]] *[[Edgar Moroder]] *[[Hans Perathoner]] *[[Puntives]] *[[Vinzenz Peristi]] *[[Edberte Moroder]] *[[Śepl Obletter]] *[[Katharina Bernardi]] *[[Siegfried Moroder]] *[[Jakob Crepaz-Maidl]] *[[Dominik Holzknecht]] *[[Philomena Prinoth Moroder]] *[[Cassian Dapoz]] *[[Franz Prugger]] *[[Maria Ursula Welponer]] *[[Arcangiul Lardschneider]] laurà lessù *[[Palua Dedite]] *[[Scultëures de Gherdëina]] *[[Hans Sontheimer]] *[[Sabedin]] *[[Peter Nocker]] *[[Luis Insam]] *[[Cnodla]] *[[Doss dl Preve ]] *[[Costamula]] *[[Lara Malsiner]] *[[Raimund Mureda]] *[[Albino Pitscheider]] *[[Villa Rudolfine]] *[[Otto Moroder]] *[[Hermann Moroder]] *[[Caiot]] *[[Lenèrt]] *[[Johann Baptist Purger]] *[[Tone Pitscheider]] *[[Josef Mersa]] *[[Guido Insam]] *[[Sepl Rifesser]] *[[Schnürlsteig]] *[[Eduard Senoner]] *[[Giuani Demetz]] *[[Bivach dl Saslonch]] *[[Pilat]] *[[Tramans]] laurà lessù *[[Sepl Senoner Ronch]] *[[Martin Demetz]] *[[Balest]] *[[Martin (Urtijëi)]] *[[Familia Franchetti]] *[[Via nfiëreda Furcela de Saslonch]] *[[Bulacia]] *[[Max Moroder]] *[[Franz Insam]] *[[Levisc Antone Insam]] *[[Manduchel]] *[[Vigil Dorigo]] *[[Giacobe Mussner]] *[[Georg Runggaldier]] *[[Christian Delago]] *[[Joseph Anton Mahlknecht]] *[[Marchiò Molziner]] *[[Franz Haider]] *[[Bernardin Pitschieler]] *[[Iuchin Unterplatzer]] *[[Plans de Cunfin]] *[[Markus Vallazza]] *[[Antone Daprè]] *[[Giovanni Battista Holnaider]] *[[Col Ciarnacëi]] *[[Ji cun la crëusc]] *[[Norbert Kostner]] *[[Ernst Prinoth]] *[[Antone Perathoner]] *[[Giuana Prugger]] *[[Leo Crepaz]] *[[Furmescere]] *[[Andrea Desalla ]] *[[Fussel de Grialëces]] *[[Josef Barth]] *[[Luis Trenker]] laurà lessù *[[Marx Sittich von Wolkenstein]] *[[Josef Grossrubatscher]] *[[Productiva]] *[[Arturo Tanesini]] *[[Lotte Nogler]] *[[Lech Sant]] *[[Cuca]] *[[Col Raiser]] *[[Rudi Moroder]] *[[Vinzenz Demetz]] *[[Edmund Runggaldier]] *[[Tré zedules]] *[[Joachina Mussner]] *[[Giuani Enrich]] *[[Leo Demetz]] *[[Ottavia Kostner]] *[[Café Demetz]] *[[Pazifica Lardschneider Glück]] *[[Ciaulonch]] *[[Ludwig Norman-Neruda]] *[[Franz Josef Noflaner]] *[[Furnes]] *[[Mestier]] *[[Dantersasc]] *[[Odles]] *[[Ludwig Schmalzl de Ronc]] *[[Pitoch ziplà]] *[[Rusina Vinatzer]] *[[Decassian]] *[[Anna Perathoner Declara]] *[[Schi te Gherdëina]] *[[Luis Senoner]] *[[Nfiereda de Mëisules]] *[[Mene]] *[[Ëifomes de Gherdëina]] *[[Ianesc (ustaria)]] *[[Chemun (mont)]] *[[Hartl (mont)]] *[[Craut]] *[[Linacia]] *[[Leo Delago]] *[[Anton Anderlan]] *[[Televijion]] *[[Marina Demetz]] *[[Elisabeth Lardschneider]] *[[Stefania Pitschieler]] *[[Ivan Senoner]] *[[Juebia grassa]] *[[Villa Grohmann]] *[[Gebrüder Moroder]] *[[Menza Nogler Pitscheider]] *[[Bibliotech San Durich]] *[[Bocia de Mont]] *[[Luis Moroder]] *[[Cumpania di Scizri Urtijëi]] *[[Gustin]] *[[Marcadënc de Gherdëina]] *[[Heinrich Moroder]] *[[Demëine Mahlknecht]] *[[Sepl Rifesser junior]] *[[Josef Oberbacher]] *[[Buja dal Fiër]] *[[Cristl Moroder Levigi]] *[[David Piazza]] *[[Carlo Verra sen.]] *[[Alois Colli]] *[[Anton Runggaldier]] *[[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]] *[[Stlejuc]] *[[Ildefons Perathoner]] *[[Basilio Moroder]] }} == Scri per ladin == “Me sa che scri per ladin ie sche rué sun na luna y me sa bel. Me sa de vester te na cësa povester foresta ma ciauda y nia tl frëid dl fulestier. Scri per ladin me sa nce de mëter sota scunanza n ciof rer, ciofes che ne po inió crëscer do che ei messù rujené duta la autra rujenedes. Me sa de julé inò te n paravis de mi sëmies, de rué de reviërs te mi lecorc da pitl tla valeda ulache son nasciù.” Wolfgang Moroder == Notes == <references/> == Sandbox == *[[Utente:Moroder/Articul|Bio scultëur]] *[[Utente:Moroder/Urtijëi|Slata Doss]] *[[Utente:Moroder/Calënder de Gherdëina|Plata ueta]] *[[Utente:Moroder/Martin Vinazer| Persones de Gherdëina]] *[[Utente:Moroder/natura|TREMOT TE GHERDËINA Y TLA VALEDA DL ISARCH]] *[[Utente:Moroder/media|Uet]] *[[Utente:Moroder/Media II|Ianesc]] *[[Utente:Moroder/Stevia|Geografia]] == Templates == *<nowiki>{{Moroder}}</nowiki> ::{{Moroder}} [[bar:Benutzer:moroder]] [[de:Benutzer:Moroder]] [[en:User:Moroderen]] [[es:usuario:moroderes]] [[fr:Utilisateur:Moroder]] [[fur:Utent:Moroder]] [[ia:Usator:Moroder]] [[it:utente:moroder]] [[vec:utente:Moroder]] [[lmo:Druvadur:Moroder]] [[Categoria:Uem|Moroder, Wolfgang]] [[Categoria:Fotografia|Moroder, Wolfgang]] tr0b7dyqnghtxlgpl9ixgsovvl9bwas Anton Runggaldier 0 192304 251975 251960 2026-06-20T16:14:16Z Moroder 67 251975 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Anton Runggaldier |Auter inuem = Tone da Passua |Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg |Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>. |Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]] |Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]] |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} [[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]] '''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi. Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>. == Biografia == Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier]] da [[Furdenan]], Rosalia y Johanna. Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1883, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta de Rone da [[Bula]] l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins). L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć. L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]]. N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]]. Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>. [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]] == Descendënc == Cun la prima fëna Bernardi Madalena al abù 10 fions y cun la segonda Elisabeta Lardschneider 9. I ultimi fova jumblins<ref>[[:File:Anton Runggaldier Passua Junerëi.JPG|Descendënc te na lista de [[Ildefons Perathoner]] Anton Runggaldier Passua Junerëi.]]</ref>. La prima muta Marianna (1884-1963) ova maridà l moler dl Mëune Basilio Moroder<ref>Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169.</ref>. == Cëla nce == * [[Scultëures de Gherdëina]] * [[Vinzenz Mussner|Vinzenz Mussner dl Scizer]]: ''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59. == Notes == <REFERENCES/> == Bibliografia == * [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.]. * Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88. {{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] 89f359wlujjz5o0601vm648tcbcfo6b Basilio Moroder 0 192367 251976 2026-06-20T16:22:05Z Moroder 67 Creata pagina con "{{Gherdëina}} <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere B..." 251976 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch. Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Luis Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma. Basilio Moroder ie mort perjonier di saudëies taliani te n spedel de Triest. == Bibliografia == * ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder]. * Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169. {{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }} [[:Categoria:Uem]][[:Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] b4h7bcxv64d8mhigylkcp59loitilwu 251977 251976 2026-06-20T16:34:06Z Moroder 67 251977 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch. Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Luis Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma. Basilio Moroder ie mort perjonier di saudëies taliani te n spedel de Triest. == Bibliografia == * ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder]. * Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169. {{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }} [[:Categoria:Uem]][[:Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] bs4gz8eed4lrfr3d9rpxcwo1gzx5xtb 251978 251977 2026-06-20T16:36:47Z Moroder 67 251978 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg|Reliefs fac dal fra [[Ludwig Moroder|Ludwig]]. Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch. Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Luis Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma. Basilio Moroder ie mort perjonier di saudëies taliani te n spedel de Triest. == Bibliografia == * ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder]. * Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169. {{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }} [[:Categoria:Uem]][[:Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] lhs15j7q6g8ecsz0l5j4xly4bhjcupe 251980 251978 2026-06-20T18:40:54Z Moroder 67 251980 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg|Reliefs fac dal fra [[Ludwig Moroder|Ludwig]]. Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch. Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Luis Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma. Basilio Moroder ie mort perjonier di saudëies taliani te n spedel de Triest. == Bibliografia == * ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder]. * Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169. {{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] 9dkayrcys8g0zl3qpu49lb9ttg9nztp 251983 251980 2026-06-20T19:50:46Z Moroder 67 251983 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Basilio Moroder Meune Mariana Runggaldier Passua.jpeg|miniatura|Mariana, Basilio cun Anna, Luis y Matilde la popa.]] <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg|Reliefs fac dal fra [[Ludwig Moroder|Ludwig]]. Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch. Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Luis Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma. Basilio Moroder ie mort perjonier di saudëies taliani te n spedel de Triest. == Bibliografia == * ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder]. * Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169. {{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] 7huumlywdrqurithtzapkh0sgkm6619 251984 251983 2026-06-20T19:53:20Z Moroder 67 251984 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} [[File:Basilio Moroder Meune Mariana Runggaldier Passua.jpeg|miniatura|Mariana, Basilio cun Anna, Luis, sciche saudé, y Matilde la popa.]] <gallery> Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg|Reliefs fac dal fra [[Ludwig Moroder|Ludwig]]. Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg </gallery> '''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi. == Familia == Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch. Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Luis Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma. Basilio Moroder ie mort perjonier di saudëies taliani te n spedel de Triest. == Bibliografia == * ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder]. * Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169. {{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Persona ladina]] [[Categoria:Artist]] [[Categoria:Persona de Urtijëi‎]] prgg5b5jwyj48h1t7xbg844k746vgg8 Sepl Runggaldier 0 192368 251981 2026-06-20T18:41:52Z Moroder 67 Redirect alla pagina [[Josef Runggaldier]] 251981 wikitext text/x-wiki #RINVIA [[Josef Runggaldier]] ndhp7au7gy0xob4tlqlxxpq92ime9ow