Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.47.0-wmf.11
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Sëlva
0
1190
252401
251890
2026-07-17T12:09:25Z
Asenoner
208
/* Persunaliteies */
252401
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Sëlva
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]
|lld = 89.74
|de = 5.15
|it = 5.11
|Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg
|Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]]
|Ambolt = Tobias Nocker
|Ann ambolt = 2025
|Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|Trentin-Südtirol
|label = Sëlva
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 33
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 45
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #bebebe
}}
|Plata internet = selva.eu/la
|}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Lld-Sëlva.oga}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer. Cun {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km² iel l majer di trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa. N cont de populazion iel l segondo majer cun {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} abitanc ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}}.
L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]].
Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un di ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br>
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?''
== Inuem ==
L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch.
L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref>
== Luech ==
L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]].
[[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br>
La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992.
L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità.
L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann.
L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]].
== Blason ==
[[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|left|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun.
L blason de Sëlva ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt.<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref>
== Geografia ==
[[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|left|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]
L zënter de Sëlva ie l raion de Ghetun cun la [[plaza Nives]] y la dlieja [[Santa Maria ad Nives]]. La plaza Nives ie a n'autëza de 1540 metri y la dlieja ie a 1563 metri sëura l livel dl mer.
Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. L Derjon nasc te Plan sota l ''puent de Taiadices'' a n'autëza de zirca 1590 metri sëura l livel dl mer, ulache l [[ruf de Ciavazes]], che nasc sul [[jëuf de Sela]], rua adum cul [[ruf de Frea]], che nasc sul [[jëuf de Frea]].
Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]].
Ai {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P1082|P585}} ova Sëlva na populazion de {{formatnum:{{#invoke:wd|property|references|P1082}}}} persones sun na spersa de {{formatnum:{{#expr:{{#invoke:wd|property|raw|P2046}} round 1}}}} km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].
L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est.
=== Tlima ===
Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21 °C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9 °C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2 °C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9 °C.<br>
L mëns plu mol ie juni cun 135 mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21 mm. Chisc dac ie stai muserei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima
| TABELLE =
| DIAGRAMM TEMPERATURA =
| DIAGRAMM PREZIPITAZION =
| DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150
| FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''.
Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016)
| Titul =
| Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri)
| hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3
| hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9
| hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6
| hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0
| lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8
| lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3
| lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6
| lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5
| avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2
| avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1
| avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6
| avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3
| nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2
| nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0
| nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1
| nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5
| gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21
| gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3
| gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6
| gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21
| fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17
| fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30
| fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26
| fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30
| rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8
| rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2
| rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0
| rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8
}}
== Storia ==
[[File:Dorfszene in Wolkenstein um 1900.jpg|thumb|left|Sëlva ntëur al 1900.]]
Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[zità di Sasc]] daujin al [[jëuf de Sela]], ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda.
L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala familia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref>
== Pulitica ==
Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref>
* 1952–1960: Anton Vinatzer
* 1960–1964: Rodolfo Kasslatter
* 1964–1980: Franz Costa
* 1980–1985: Ferdinand Mussner
* 1985–1996: Hermann Senoner
* 1996–2010: Roland Demetz
* 2010–2015: Peter Mussner
* 2015–2025: Roland Demetz
* 2025–{{0|0000}}: Tobias Nocker
== Economia ==
[[File:Prospekt_Wolkenstein_i_Gröden_ca_1960.jpg|thumb|N pruspet turistich de Sëlva di ani 1960]]
L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.
La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ala fin dl 20ejim secul. Tres l crëscer de la chiena tl 19ejim secul oven tëut la dezijion de giaurì la [[scola d'ert de Sëlva]] tl 1908. Do che l'mpurtanza de la chiena ova scialdi lascià do y l numer de studënc fova deventà massa pitl, oven tl 2003 tëut la dezijion de stlu defin la scola d'ert de Sëlva.
== Nfrastrutura y trasport ==
[[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|left|La ferata de Gherdëina te Sëlva tl 1959 che va de viers de ora de la valeda.]]
===Stredes===
Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]].
=== Curiera ===
Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]].
=== Ferata ===
{{Cëla nce|Ferata de Gherdëina}}Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut do 44 ani ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref>
== Educazion ==
[[File:Scola Mesana de Sëlva.jpeg|miniatura|alt=La Scola Mesana de Sëlva.|La Scola Mesana de Sëlva.]]
Tl chemun de Sëlva dal na [[scolina]], na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoi scoles toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141025120616/http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800 |date=2014-10-25 }}</ref> La scola elementera de Sëlva ie tl zënter dl luech sota la dlieja. La scola mesana ie sun Plan da Tieja, mo tl chemun de Sëlva ma plu daujin al luech de Santa Cristina che al luech de Sëlva. Chësta situazion porta pro che la majera pert di sculeies de Sëlva muessa to na curiera o unì menei cun l'auto ala scola mesana, ntan che ala scola elementera possa chëi che vif tl zënter dl luech jì a pé. La posizion de la scola mesana sun Plan da Tieja à purtà n valguna critiches, ajache la ie bëndebo dalonc dal luech. L chemun de Sëlva ne ova nia planificà de adurvé na parzela daujin ala scola elementera y la scolina per fé su la scola mesana, che ie po stata fata su daujin ala scola d'ert. Do che la scola mesana de Santa Cristina ie stata stluta defin tl 2004 à la scola mesana de Sëlva giatà la funzion de scola mesana per tramedoi chemuns.<ref>{{Internetquelle|url=https://news.provinz.bz.it/de/news-archive/78342|hrsg=[[Provinzia Autonoma de Bulsan]]|titel=Nur mehr zwei Mittelschulen in Gröden|zugriff=2026-06-10}}</ref>
L'mpurtanza dl ziplé ova purtà ala giaurida de la [[scola d'ert de Sëlva]] de novëmber dl 1908 a [[Plan da Tieja]]. Per giut tëmp iela stata na istituzion scialdi mpurtanta per l'educazion artistica sibe per Sëlva che per S. Cristina. Danter l 1918 y l 1930 ova la scola d'ert de Sëlva uni ann danter 150 y 235 studënc. Danter l 1930 y l 1945 fovel mé plu ntëur a 50 studënc y do l 1970 fova l numer jit mo plu zeruch. Cul scumenciamënt dl nuef milené fova l numer de studënc tan bas che tl 2001 oven tëut la dezijion de mëter adum la scola d'ert de Sëlva cun la [[scola d'ert de Urtijëi]]. Tl 2003 an po tëut la dezijion de stlu la scola d'ert defin.
== Sport ==
[[File:Stadium_Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]] o cun la [[roda (mesun de trasport)|roda]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]].
===Hockey===
Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina.
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 5,11
|tudësch = 5,15
|ladins = 89,74
|ann = 2011
}}
=== Svilup demografich ===
Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:3000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2021 text:2021
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:999
bar:1931 from: 0 till:999
bar:1936 from: 0 till:1102
bar:1951 from: 0 till:1282
bar:1961 from: 0 till:1604
bar:1971 from: 0 till:2137
bar:1981 from: 0 till:2294
bar:1991 from: 0 till:2394
bar:2001 from: 0 till:2513
bar:2011 from: 0 till:2660
bar:2021 from: 0 till:2592
PlotData=
bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5)
bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5)
bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5)
bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5)
bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5)
bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5)
bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5)
bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5)
bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5)
bar:2021 at:2592 fontsize:S text: 2592 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Galaria dala fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="180">
1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora
Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val
Puez.JPG|Puez
Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]]
Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives
I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva
Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva
</gallery>
== Da vijité ==
* [[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
* [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]]
* [[Ciastel de Gherdëina]]
* [[Ciastel de Val]]
== Monumënc sota scunanza ==
Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y [[Gustin]].
<gallery>
Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>.
Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Plazola in Sëlva.jpg|[[Plazola]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
<gallery>
Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |title=Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140335/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1771 |url-status=dead }}</ref>.
Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi [[zirm]]es sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |title=Doi zirmes sun Piz Culac |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140333/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1772 |url-status=dead }}</ref>.
Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |title=Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140331/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1773 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |title=Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1774 |url-status=dead }}</ref>.
Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |title=Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140327/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1775 |url-status=dead }}</ref>.
Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |title=Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1777 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |title=Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140332/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1776 |url-status=dead }}</ref>.
Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |title=Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140328/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1778 |url-status=dead }}</ref>.
Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |title=Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140357/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1779 |url-status=dead }}</ref>.
Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>{{Cite web |url=https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |title=Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. |access-date=2023-02-03 |archive-date=2023-02-03 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230203140336/https://geoservices.buergernetz.bz.it/newplan/naturalmonuments.jsp?id=1455 |url-status=dead }}</ref>.
</gallery>
== Lies ==
* [[Hosianna]]
== Persunaliteies ==
{{Cëla nce|Persunaliteies ladines}}
{{Culones-lista|colwidth=25em|
* [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera
* [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]].
* [[Pazifica Lardschneider Glück]] (15 de nuvëmber 1930 te Sëlva), [[scritëura]] [[Ladins|ladina]].
* [[Antone Perathoner]] da Fussel (* 28 utober 1864 te Sëlva;† 4 de fauré 1930 a [[Gries-Bulsan]]), preve, professëur y auditor dla [[Sacra Rota]].
* [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]]
* [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran
* [[Emilio Comici]] (1901–1940), arpizadëur
* [[Giovanni Delago]] (1904–?), sportif de [[pudejé]]
* [[Adolf Insam]] (* 1951), jugadëur y trainadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Evelyn Insam]] (* 1994), atleta de [[saut cui schi]]
* [[Marco Insam]] (* 1989), jugadëur de [[hockey sun dlacia]]
* [[Michaela Marzola]] (* 1966), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Gerhard Mussner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Hans Nogler]] (1919–2011), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Sophie Nogler]] (1924–2015), [[Jì cun i schi|schiadëur]]a
* [[Werner Perathoner]] (* 1967), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Milena Rudiferia]], (* 1954), ciantarina
* [[Peter Runggaldier]] (* 1968), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Carlo Senoner]] (* 1943), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Josefine Senoner]] (* 1941), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
* [[Karl Unterkircher]] (1970–2008), arpizadëur estrem
* [[Alex Vinatzer]] (* 1999), [[Jì cun i schi|schiadëur]]
* [[Irmengard Senoner]] (* 1942), [[badëssa]] dl [[Cunvënt de Mariengarten]]
}}
== Referimënc tla leteratura ladina ==
[[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]].
<i>
<poem>
La storia de Sëlva foss fineda!
Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda;
Da scrì essi bën abù mo zeche pro,
Ma per no bravé massa spizi pro,
Y spizi pro cun n raim o poejia
A unëur dla Madona de Santa Maria.
</poem>
::::[[Fedele Demetz]]
'''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]'''
Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes.
</i>
== Referënzes ==
{{reflist}}
== Bibliografia ==
* Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.
* Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623
* Paul Senoner: ''Stredes dla vita, troies dla fede''. Pluania de Sëlva 2003.
* Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010.
* Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011
* Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2.
== Cëla ënghe ==
* [[Val]]
* [[Ruves de Gherdëina]]
* [[Lec de Gherdëina]]
== Cunliamënc ==
* [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva]
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]]
[[Categoria:Gherdëina|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
6uba37gk18kap5lbw951wehim48vbrw
Stadium Pranives
0
3200
252405
93397
2026-07-17T12:25:30Z
Asenoner
208
252405
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Stadium Pranives.jpg|thumb|320px|Ududa dedora dl stadium ''Pranives''.]]L '''stadium Pranives''' ie n [[stadium dala dlacia]] te [[Sëlva]], [[Gherdëina]]. L ie n complex che à na [[palestra]] tl partimënt sota tiera, l stadium dala dlacia dessëura y mo na [[pizzeria]] y n [[bar]].
==Storia==
L stadium ie unì fabricà tl XX. L fova n iede l stadium de cësa de la [[hockey sun dlacia|scuadra de hockey]] [[HC Sëlva]] nfin che la se ova metù adum cul [[HC Gherdëina]] tl 2000. L HC Gherdëina jugova n iede si partides tl [[stadium Setil]] a [[Urtijëi]]. Do che na smueia ova desdrù l stadium Setil, jughea l HC Gherdëina dal 2001 incà si partides de cësa tl stadium Pranives.
[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|320px|L ciamp dala dlacia dl stadium ''Pranives''.]]
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
[[Categoria:Sëlva]]
h2viobfqb3llafsahdl5z6kvra633nt
HC Gherdëina
0
3201
252397
250709
2026-07-17T12:02:58Z
Asenoner
208
/* Storia */
252397
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = HC Gherdëina
|Logo = HC_Gherdëina.png
|Stadion = [[Stadium Pranives]]
|Posć = 2000
|Trainadëur = [[Marcel Skokan]]
|Campionat =
[[Alps Hockey League]]
|Plata internet = https://www.hcgherdeina.com
}}L '''Hockey Club Gherdëina''' ie na scuadra de [[hockey sun dlacia]] de [[Gherdëina]]. La jughea si partides de cësa tl [[stadium Pranives]] te [[Sëlva]].
== Storia ==
La scuadra fova stata metuda su a [[Urtijëi]] tl 1927 cun l inuem ''Hockey Club Ortisei'', che tl 1964 fova stat mudà te ''Hockey Club Gardena''.
N iede jugova l HC Gherdëina si partides sun n ciamp dala dlacia daujin al ''Hotel Genziana'' de Urtijëi. Tl 1968 fova la scuadra po mueta tl nuef [[stadium Setil]] che fova unì fabricà via n [[Sureghes]].
Tl 2000 oven metù adum la scuadra cul [[HC Sëlva]] y mudà l inuem sun ''Hockey Club Gherdëina''. Da ilò inant jughea la scuadra tl stadium Pranives te Sëlva, davia che l stadium Setil fova stat desdrù da na [[smueia]].
[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia ''[[Pranives]]'' te Sëlva, l stadium de cësa dl HC Gherdëina.]]
La sajon 2025-26 ie stata storica per l HC Gherdëina. Cul trainer [[Slovachia|slovach]] [[Marcel Skokar]] ova la scuadra finà via la sajon regulera all 11ejim post, che fova sota la aspetatives. Te la segonda pert de la sajon pona ie stat n gran mudamënt ulache la scuadra se à cualificà ai playoffs, ulache i à batù doi averseres riei per pona rué te la finela contra l [[Hockey Club Meran Junior|Maran]], la prima finela danter doi scuadres de Südtirol. L HC Gherdëina à batù l Maran y nsci venciù la [[Alps Hockey League]], l prim trofeo do 45 ani.
== Traineri ==
{| class="wikitable"
|-
! Perioda
! Trainer<ref>sonice.it: [https://www.sonice.it/forum/thread-13023-trainer-des-hc-groeden-1.html Trainer des HC Gröden]</ref>
|-
| 1927/28 || {{flagicon|Stac Unii}} [[Mac Dick]]
|-
| 1968/69 || {{flagicon|Cecoslovachia}} [[Zdeněk Bláha (trainer de hockey sun dlacia)|Zdeněk Bláha]]
|-
| 1974/75 || {{flagicon|Cecoslovachia}} Zdeněk Bláha
|-
| 1975/76 || {{flagicon|Talia}} [[Walter Piccolruaz]]
|-
| 1976/77 || {{flagicon|Finlandia}} [[Lasse Oksanen]]
|-
| 1977–1979 || [[File:Flag of Canada and Switzerland.png|20px|Canada y Svizra]] [[Dave Chambers]]
|-
| 1979–1981 || {{flagicon|Canada}} [[Ron Ivany]]
|-
| 1982/83 || {{flagicon|Canada}} [[Jim Webster]]
|-
| 1983/84 || {{flagicon|Svezia}} [[Nils Carlsson]]
|-
| 1984/85 || {{flagicon|Canada}} [[Stu Robertson]], {{flagicon|Cecoslovachia}} [[Miroslav Berek]]
|-
| 1987/88 || {{flagicon|Talia}} [[Edmund Rabanser]]
|-
| 1988/89 || {{flagicon|Canada}} [[Gary Davidson]]
|-
| 1989/90 || {{flagicon|Canada}} Ron Ivany
|-
| 1990/91 || {{flagicon|Iugoslavia}} [[Dragomir Savić]]
|-
| 1991–1993 || {{flagicon|Talia}} [[Adolf Insam]]
|-
| 1993/94 || {{flagicon|Canada}} Jim Webster
|-
| 1994/95 || {{flagicon|Canada}} [[Dale McCourt]]
|-
| 1995/96 || {{flagicon|Canada}} Dave Chambers
|-
| 1996/97 || {{flagicon|Canada}} [[Ross Yates]]
|-
| 1998/99 || {{flagicon|Talia}} [[Achim Vinatzer]], {{flagicon|Talia}} [[Hans Piccolruaz]]
|-
| 1999/2000 || ''deguna partides''
|-
| 2000/01 || {{flagicon|Canada}} [[Paul Arsenault]]
|-
| 2001/02 || {{flagicon|Talia}} [[Thomas Kostner]]
|-
| 2002/03 || {{flagicon|Slovenia}} [[Murajica Pajič]]
|-
| 2003/04 || {{flagicon|Svezia}} [[Per Hanberg]]
|-
| 2004–2006 || {{flagicon|Canada}} {{flagicon|Irlanda}} [[Douglas Irwin (jugadëur de hockey sun dlacia)|Doug Irwin]]
|-
| 2006/07 || [[File:Flag of Canada and the United Kingdom.png|20px|Canada y Riam Unì]] [[Mark Cavallin]]
|-
| 2007/08 || {{flagicon|Svezia}} [[Svein-Ove Nermo]]
|-
| 2008/09 || {{flagicon|Slovenia}} [[Ignaz Kavec]], {{flagicon|Canada}} [[Jeff Flanagan]]
|-
| 2009/10 || [[File:Flag of Canada and the United Kingdom.png|20px|Canada y Riam Unì]] [[Paul Adey]], {{flagicon|Talia}} [[Elmar Parth]]
|-
| 2010/11 || {{flagicon|Canada}} Ron Ivany
|-
| 2011/12 || {{flagicon|Talia}} [[Erwin Kostner]]
|-
| 2012 || {{flagicon|Talia}} Thomas Kostner
|-
| 2012/13 || {{flagicon|Canada}} [[Gary Prior]]
|-
| 2013/14 || {{DEU|#}} [[Henry Thom]]
|-
| 2014/15 || {{flagicon|Finlandia}} [[Jarno Mensonen]]
|-
| 2015/16 || {{DEU|#}} [[Henry Thom]], {{DEU|#}} [[Ulrich Egen]]
|-
| 2016–jené 2019 || [[File:Flag of Canada and Italy.svg|20px|Canada y Talia]] [[Patrice Lefebvre]]
|-
| 2019 || {{flagicon|Finlandia}} [[Timo Keppo]]
|-
| 2019–jené 2021 || {{flagicon|Talia}} [[Erwin Kostner]]<ref name="sportnew-Erwin_Ko">{{Internetquelle|url=https://www.sportnews.bz/artikel/eishockey/ahl/erwin-kostner-ist-neuer-hcg-coach |titel=Erwin Kostner ist neuer HCG-Coach |autor= |werk=sportnews.bz |datum=2019-05-17 |abruf=2019-11-18}}</ref>
|-
| Jan.–Apr. 2021 || {{flagicon|Finlandia}} Joni Petrell
|-
| 2021–2022 || {{flagicon|Finlandia}} [[Hannu Järvenpää]]
|-
| 2022–2023 || [[File:Flag of the Czech Republic and Germany.svg|20px|Cechia y Germania]] [[David Musial]]
|-
| 2023 || {{flagicon|Talia}} [[Marco Liberatore]]
|-
| 2023–2024 || {{flagicon|Canada}} [[John Miner]]
|-
| 2024 nfin a nov. 2025 || {{flagicon|Finlandia}} [[Teppo Kivelä]]
|-
| dal nov. 2025 || {{SVK|#}} [[Marcel Skokan]]
|}
== Suzes ==
* {{Hockeydlaciapalm|Campionat italian|4}}
:[[Campionat italian de hockey sun dlacia 1968-69|1968-69]], [[Campionat italian de hockey sun dlacia 1975-76|1975-76]], [[Campionat italian de hockey sun dlacia 1979-80|1979-80]] y [[Campionat italian de hockey sun dlacia 1980-81|1980-81]]
*{{Hockeydlaciapalm|Alps Hockey League|1}}
:[[Alps Hockey League 2025-2026|2025-26]]
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
3i9yua1qiutodauunzv9gka7v522zv6
HC Sëlva
0
13987
252404
35884
2026-07-17T12:25:22Z
Asenoner
208
252404
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = HC Gherdëina
|Logo = HC_Gherdëina.png
|Stadion = [[Stadium Pranives]]
|Posć = 2000
|Trainadëur = [[Marcel Skokan]]
|Campionat =
[[Alps Hockey League]]
|Plata internet = https://www.hcgherdeina.com
}}[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia ''[[stadium Pranives|Pranives]]'' te Sëlva che fova l stadium de cësa dl HC Sëlva.]]L '''Hockey Club Sëlva''' fova na scuadra de [[hockey sun dlacia]] de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata metuda su tl 1973 y ova jugà te la Serie B taliana nfin a unì metuda adum cul [[HC Gherdëina]] tl 2000.<br>L HC Sëlva ne ova mei jugà te Serie A, ma ova venciù doi iedesc l campionat de Serie A2 (te la sajons 1979/80 y 1980/81) y n iede l campionat de Serie B (te la sajon 1996/97).
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
gps9j2wbuv1ue8ehewojpjunfhbildd
252406
252404
2026-07-17T12:32:06Z
Asenoner
208
252406
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = HC Sëlva
|Logo =
|Stadion = [[Stadium Pranives]]
|Posć = 2000
|Trainadëur =
|Campionat =
|Plata internet =
}}[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia ''[[stadium Pranives|Pranives]]'' te Sëlva che fova l stadium de cësa dl HC Sëlva.]]L '''Hockey Club Sëlva''' fova na scuadra de [[hockey sun dlacia]] de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata metuda su tl 1973 y ova jugà te la Serie B taliana nfin a unì metuda adum cul [[HC Gherdëina]] tl 2000.<br>L HC Sëlva ne ova mei jugà te Serie A, ma ova venciù doi iedesc l campionat de Serie A2 (te la sajons 1979/80 y 1980/81) y n iede l campionat de Serie B (te la sajon 1996/97).
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
ahdnth74noga4677t2mtp6a9tznyrg1
252408
252406
2026-07-17T12:36:49Z
Asenoner
208
252408
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = HC Sëlva
|Logo =
|Stadion = [[Stadium Pranives]]
|Posć = 2000
|Trainadëur =
|Campionat =
|Plata internet =
}}[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia ''[[stadium Pranives|Pranives]]'' te Sëlva che fova l stadium de cësa dl HC Sëlva.]]L '''Hockey Club Sëlva''' fova na scuadra de [[hockey sun dlacia]] de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]]. La fova stata metuda su tl 1973 y ova jugà te la Serie B taliana nfin a unì metuda adum cul [[HC Gherdëina]] tl 2000.<br>L HC Sëlva ne ova mei jugà te Serie A, ma ova venciù doi iedesc l campionat de Serie A2 (te la sajons 1979/80 y 1980/81) y n iede l campionat de Serie B (te la sajon 1996/97).
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
7hu5zi7nhetr1wtl4x702p0bena3e8p
252409
252408
2026-07-17T12:37:18Z
Asenoner
208
252409
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = HC Sëlva
|Logo =
|Stadion = [[Stadium Pranives]]
|Posć = 2000
|Trainadëur =
|Campionat =
|Plata internet =
}}[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia ''[[stadium Pranives|Pranives]]'' te Sëlva che fova l stadium de cësa dl HC Sëlva.]]L '''Hockey Club Sëlva''' fova na scuadra de [[hockey sun dlacia]] de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]].
==Storia==
La fova stata metuda su tl 1973 y ova jugà te la Serie B taliana nfin a unì metuda adum cul [[HC Gherdëina]] tl 2000. L HC Sëlva ne ova mei jugà te Serie A, ma ova venciù doi iedesc l campionat de Serie A2 (te la sajons 1979/80 y 1980/81) y n iede l campionat de Serie B (te la sajon 1996/97).
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
e8ilkjfxzwrwijih1zw3dm4tam5v0ig
252410
252409
2026-07-17T12:38:04Z
Asenoner
208
252410
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = HC Sëlva
|Logo =
|Stadion = [[Stadium Pranives]]
|Posć = 2000
|Trainadëur =
|Campionat =
|Plata internet =
}}[[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dl stadium dala dlacia ''[[stadium Pranives|Pranives]]'' te Sëlva che fova l stadium de cësa dl HC Sëlva.]]L '''Hockey Club Sëlva''' fova na scuadra de [[hockey sun dlacia]] de [[Sëlva]] te [[Gherdëina]].
==Storia==
La scuadra fova stata metuda su tl 1973 y ova jugà te la [[Serie B taliana]] nfin a unì metuda adum cul [[HC Gherdëina]] tl 2000. L HC Sëlva ne ova mei jugà te Serie A, ma ova venciù doi iedesc l campionat de Serie A2 (te la sajons 1979/80 y 1980/81) y n iede l campionat de Serie B (te la sajon 1996/97). La jugova tl [[stadium Pranives]] de Sëlva.
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
i27znr11li27zhjl4pu31nnikzb4wx9
Stadium Setil
0
14146
252398
236444
2026-07-17T12:04:22Z
Asenoner
208
Theoretisch ne fovel nia a Urtijei
252398
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Stadium dla dlacia mundiei hockey Urtijei 21 merz 1981.jpg|miniatura|Festa de giaurida di mundiei de hockey dl 1981 tl stadium de Urtijëi ai 21 merz 1981.]]L [[stadium Setil]] fova n [[stadium dala dlacia]] te [[Gherdëina]] te la frazion de [[Sureghes]] dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. L fova stat fat su y giaurì sënza tët n Nadel dl 1967. L tët fova permò unì fat su tl 1980 per permëter de fé i [[campionac mondiei de hockey]].
L fova giut alalongia stat l stadium de cësa de la scuadra de [[hockey sun dlacia|hockey]] [[HC Gherdëina]]. Tl 1999 à na [[smueia]], unida ju dal [[Col de Ronc]], desdrù l stadium. Da ilò incà jughea l HC Gherdëina tl [[stadium Pranives]] te [[Sëlva]]<ref>Egon Vinatzer: ''Na smueia desdruj l stadio dala dlacia de Urtijëi''. [[Calënder de Gherdëina]] 2000, pl. 134.</ref>.<br>
Dal 20 ai 29 de merz dl 1981 ie stac te chësc stadium i campionac mondiei de hockey dla serie B. L à venciù la [[Talia]]<ref>Rudi Kostner: ''Campionat dl mont de Hockey grupa B 1981''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 126-129.</ref>.
== Notes ==
<references/>
== Funtanes ==
* ''Campiunac de Hockey 1979/80 te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 147.
* Karl Mahlknecht: ''L tët dl stadion dala dlacia a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 122-126.
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
i1id5bfxa7eaemnoigl6y5bt0ndo6ol
252399
252398
2026-07-17T12:04:47Z
Asenoner
208
252399
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Stadium dla dlacia mundiei hockey Urtijei 21 merz 1981.jpg|miniatura|Festa de giaurida di mundiei de hockey dl 1981 tl stadium de Urtijëi ai 21 merz 1981.]]L [[stadium Setil]] fova n [[stadium dala dlacia]] te [[Gherdëina]] te la frazion de [[Sureghes]] dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. L fova stat fat su y giaurì sënza tët n Nadel dl 1967. L tët fova permò unì fat su tl 1980 per permëter de fé i [[campionac mondiei de hockey]].
L fova giut alalongia stat l stadium de cësa de la scuadra de [[hockey sun dlacia|hockey]] [[HC Gherdëina]]. Tl 1999 à na [[smueia]], unida ju dal [[Col de Ronc]], desdrù l stadium. Da ilò incà jughea l HC Gherdëina tl [[stadium Pranives]] te [[Sëlva]]<ref>Egon Vinatzer: ''Na smueia desdruj l stadio dala dlacia de Urtijëi''. [[Calënder de Gherdëina]] 2000, pl. 134.</ref>.
Dal 20 ai 29 de merz dl 1981 ie stac te chësc stadium i campionac mondiei de hockey dla serie B. L à venciù la [[Talia]]<ref>Rudi Kostner: ''Campionat dl mont de Hockey grupa B 1981''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 126-129.</ref>.
== Notes ==
<references/>
== Funtanes ==
* ''Campiunac de Hockey 1979/80 te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 147.
* Karl Mahlknecht: ''L tët dl stadion dala dlacia a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 122-126.
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
iw9ajucjlpfic41zjxdsvl2nhdfbtnz
252400
252399
2026-07-17T12:05:48Z
Asenoner
208
252400
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Stadium dla dlacia mundiei hockey Urtijei 21 merz 1981.jpg|miniatura|Festa de giaurida di mundiei de hockey dl 1981 tl stadium de Urtijëi ai 21 merz 1981.]]L [[stadium Setil]] fova n [[stadium dala dlacia]] te [[Gherdëina]] te la frazion de [[Sureghes]] dl chemun de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]. L fova stat fat su y giaurì sënza tët n Nadel dl 1967. L tët fova permò unì fat su tl 1980 per permëter de fé i [[campionac mondiei de hockey]].
L fova giut alalongia stat l stadium de cësa de la scuadra de [[hockey sun dlacia|hockey]] [[HC Gherdëina]]. Tl 1999 à na [[smueia]], unida ju dal [[Col de Ronc]], desdrù l stadium. Da ilò incà jughea l HC Gherdëina tl [[stadium Pranives]] te [[Sëlva]]<ref>Egon Vinatzer: ''Na smueia desdruj l stadio dala dlacia de Urtijëi''. [[Calënder de Gherdëina]] 2000, pl. 134.</ref>.
Dai 20 ai 29 de merz dl 1981 fova stac i [[campionac mondiei de hockey dla serie B]] tl stadium Setil. L ova venciù la [[Talia]]<ref>Rudi Kostner: ''Campionat dl mont de Hockey grupa B 1981''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 126-129.</ref>.
== Notes ==
<references/>
== Funtanes ==
* ''Campiunac de Hockey 1979/80 te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 147.
* Karl Mahlknecht: ''L tët dl stadion dala dlacia a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 122-126.
[[Categoria:Hockey sun dlacia]]
m90zj9x9e0hnovsrtb1jnbqfpb7tqsc
Belsy
0
14219
252394
240425
2026-07-17T12:00:56Z
Asenoner
208
252394
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Belsy''', inuem cumplet '''Belsy Demetz''' (* 23 de dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), ie na ciantarina de [[Gherdëina]] de mujiga populera, dita nce mujiga da mont. Al scumenciamënt de si cariera ala adruà l inuem ''Belsy Khan''.
== Vita ==
Cun l'età de n ann ie Belsy, nasciuda tl'India, unida tëuta su da Erika Prucker y Raimund Demetz de [[Sëlva]] y ie cresciuda su te Gherdëina.
Bele cun set ani à Belsy fat pea al festival ''[[Zecchino d'Oro]]'' y fajova pert dl [[Cor di Mutons de Sëlva]].
Tl ann 2000 ie Belsy unida liteda ''Exon Girl 2000'' tl cuncors de belëza n ucajion dla fiera ''Tip Hotel'' a [[Burnech]]<ref>''Cronica 2000''. [[Calënder de Gherdëina]] 2001, pl 213.</ref>.
Si usc pon audì per l prim iëde sun na CD "Bon Nadel", data ora dala [[Union di Ladins de Gherdëina]] cun l produtëur Sisi Records<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy terza al Grand Prix 2003''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 182</ref>.
Ai 11 de mei dl 2002 ie unides presentedes te Cësa de Cultura de Sëlva la CD’s ''Alles was vom Herzen kommt'' de Belsy y ''Ein Herz voll Liebe'' de Mark Mussner.<ref>''Cronica 2002''. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 244.</ref>.
L'ann 2002 iela stata a [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] al ''Festival'', doche fova unida ora si prima CD.
Tl 2003, pra l ''[[Grand Prix der Volksmusik]]'', ala arjont cun l titul ''Heimat entsteht'' adum cun 8 ciantarins seleziunei dl [[Cor Saslong]] l terzo post<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy terza al Grand Prix 2003''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 182</ref>.
L ann do ala arjont l segondo post al ''Grand Prix der Volksmusik'' do i ''[[Die Ladiner]]'' cun la ciantia ''Madre di Dio'', scrita da Marco Diana y Heiner Graf, produtëur Luis Stuflesser. Passa 6.000 persones fova tla [[Stadthalle]] de [[Viena]] a scuté su chësc cunzert y n rata ntëur 10 milions de persones dan la televijons; la sëira ie unida data tres n Eurovijion la [[RAI]], l [[ZDF]], l [[ORF]] y l [[SF-DRS]]<ref>Egon Vinatzer: ''I stars dla mujiga da mont''. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 179-181.</ref>.
Tl 2006 deberieda cun Rudy Giovannini y cun l acumpaniamënt dl Coro Monti Pallidi ala venciù cun la ciantia „Salve Regina“ al ''Grand Prix der Volksmusik''<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy prima al Grand Prix dla mujiga da mont''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 140-143.</ref>.
Ai 23 de juni dl 2007 al prim Belsyfestival te Sëlva à la ciantarina pudù pië do la plata d’or per avëi vendù passa chindesc mile copies dl CD ''Bel Ami''<ref>Egon Vinazer: ''Cronica 2006-2007''. Calënder de Gherdëina 2008, pl. 251</ref>.
Tl 2010 ala venciù l prim pest al ''Grand Prix der Volksmusik'' adum cun Florian Fesl<ref>Lia per l Turism de Sëlva 2011: ''Belsy y Florian à venciù l "Grand Prix der Volksmusik 2010"''. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 93</ref>.
Belsy ie la ciantarina che à abù l plu suzes de for y de duc al ''Grand Prix der Volksmusik''.
Ai 10 de mei dl 2014 pra l cunzert ''Musikantendampfer'' a [[Gransee]] à Belsy fat al savëi che ëila ova la ntenzion de finé via cun l cianté ala fin dl ann per judé si pere y oma tla pension de familia te Sëlva.''
== Discografia ==
=== Plates ===
* 2002: ''Alles was vom Herzen kommt''
* 2003: ''Heimat entsteht''
* 2004: ''Ciao Amore Goodbye'' (plu tert deventeda ''Madre Di Dio'')
* 2005: ''Weihnachtstraum''
* 2006: ''Bel ami''
* 2007: ''Lieber Gott, bitte vergiss uns nicht''
* 2009: ''Lust auf Sommer''
* 2010: ''I hab di gern'' (cun Florian Fesl)
* 2010: ''Weihnacht im Herzen'' (cun Florian Fesl)
* 2011: ''Wie ein schöner Traum'' (cun Florian Fesl)
* 2013: ''Wo die Liebe hinfällt'' (cun Florian Fesl)
=== Compilations ===
* 2007: ''Salve Regina'' (cun Rudy Giovannini, )
* 2009: ''Ciao Amore Goodbye''
* 2011: ''Das Beste'' (3 CDs)
* 2012: ''24 Karat'' (2 CDs, cun Florian Fesl)
* 2013: ''Herzlichst'' (cun Florian Fesl)
* 2014: ''Das Beste – Ihre schönsten Lieder'' (cun Florian Fesl)
=== Singles ===
* ''Heimat entsteht''
* ''Ciao Amore Goodbye''
* ''Die Sterne vom Lago Maggiore''
* ''Piar''
* ''Salve Regina'' (cun Rudy Giovannini)
* ''Bel ami''
* ''Alles möcht i sein''
* ''Hast du mich wirklich lieb''
== Film ==
*''Belsy'' ie l titul de n film-documenter de Veronika Kaserer sula ciantarina Belsy tëut su te Gherdëina, Ciastel y Mont de Sëuc.
== Notes ==
<references />
== Cunliamënc su web ==
* [http://www.florian-fesl.de/ Plata web de Florian Fesl cun Belsy]
* [http://www.thomas-gehle.de/categories.php?cat_id=28 Galaria de fotos de Belsy 2011-2014]
* [http://www.thomas-gehle.de/categories.php?cat_id=88 Galaria de fotos di Belsy-Festivals 2012 und 2014]
* [http://www.flickr.com/photos/40093970@N00/sets/72157634578767228/ ''Belsy Festival 2013 - cunzert te Sëlva''] ai 29 de juni 2013.
* [https://www.youtube.com/watch?v=79wr0Y54xmM Belsy cianta ''La ciajarina de Cuca'' sun Youtube.]
[[Categoria:Fëna|Belsy]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina|Belsy]]
[[Categoria:Musiga|Belsy]]
pfkhxcmxyz3s90scrtmnryubf498uv5
252396
252394
2026-07-17T12:01:46Z
Asenoner
208
252396
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Belsy''', inuem cumplet '''Belsy Demetz''' (* 23 de dezëmber 1984 tl [[Kerala]], [[India]]), ie na ciantarina de [[Gherdëina]] de mujiga populera, dita nce mujiga da mont. Al scumenciamënt de si cariera ala adruà l inuem ''Belsy Khan''.
== Vita ==
Cun l'età de n ann ie Belsy, nasciuda tl'India, unida tëuta su da Erika Prucker y Raimund Demetz de [[Sëlva]] y ie cresciuda su te Gherdëina.
Bele cun set ani à Belsy fat pea al festival ''[[Zecchino d'Oro]]'' y fajova pert dl [[Cor di Mutons de Sëlva]].
Tl ann 2000 ie Belsy unida liteda ''Exon Girl 2000'' tl cuncors de belëza n ucajion dla fiera ''Tip Hotel'' a [[Burnech]]<ref>''Cronica 2000''. [[Calënder de Gherdëina]] 2001, pl 213.</ref>.
Si usc pon audì per l prim iëde sun na CD "Bon Nadel", data ora dala [[Union di Ladins de Gherdëina]] cun l produtëur Sisi Records<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy terza al Grand Prix 2003''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 182</ref>.
Ai 11 de mei dl 2002 ie unides presentedes te Cësa de Cultura de Sëlva la CD’s ''Alles was vom Herzen kommt'' de Belsy y ''Ein Herz voll Liebe'' de Mark Mussner.<ref>''Cronica 2002''. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 244.</ref>.
L'ann 2002 iela stata a [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] al ''Festival'', doche fova unida ora si prima CD.
Tl 2003, pra l ''[[Grand Prix der Volksmusik]]'', ala arjont cun l titul ''Heimat entsteht'' adum cun 8 ciantarins seleziunei dl [[Cor Saslong]] l terzo post<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy terza al Grand Prix 2003''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 182</ref>.
L ann do ala arjont l segondo post al ''Grand Prix der Volksmusik'' do i ''[[Die Ladiner]]'' cun la ciantia ''Madre di Dio'', scrita da Marco Diana y Heiner Graf, produtëur Luis Stuflesser. Passa 6.000 persones fova tla [[Stadthalle]] de [[Viena]] a scuté su chësc cunzert y n rata ntëur 10 milions de persones dan la televijons; la sëira ie unida data tres n Eurovijion la [[RAI]], l [[ZDF]], l [[ORF]] y l [[SF-DRS]]<ref>Egon Vinatzer: ''I stars dla mujiga da mont''. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 179-181.</ref>.
Tl 2006 deberieda cun Rudy Giovannini y cun l acumpaniamënt dl Coro Monti Pallidi ala venciù cun la ciantia „Salve Regina“ al ''Grand Prix der Volksmusik''<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy prima al Grand Prix dla mujiga da mont''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 140-143.</ref>.
Ai 23 de juni dl 2007 al prim Belsyfestival te Sëlva à la ciantarina pudù pië do la plata d’or per avëi vendù passa chindesc mile copies dl CD ''Bel Ami''<ref>Egon Vinazer: ''Cronica 2006-2007''. Calënder de Gherdëina 2008, pl. 251</ref>.
Tl 2010 ala venciù l prim pest al ''Grand Prix der Volksmusik'' adum cun Florian Fesl<ref>Lia per l Turism de Sëlva 2011: ''Belsy y Florian à venciù l "Grand Prix der Volksmusik 2010"''. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 93</ref>.
Belsy ie la ciantarina che à abù l plu suzes de for y de duc al ''Grand Prix der Volksmusik''.
Ai 10 de mei dl 2014 pra l cunzert ''Musikantendampfer'' a [[Gransee]] à Belsy fat al savëi che ëila ova la ntenzion de finé via cun l cianté ala fin dl ann per judé si pere y oma tla pension de familia te Sëlva.''
== Discografia ==
=== Plates ===
* 2002: ''Alles was vom Herzen kommt''
* 2003: ''Heimat entsteht''
* 2004: ''Ciao Amore Goodbye'' (plu tert deventeda ''Madre Di Dio'')
* 2005: ''Weihnachtstraum''
* 2006: ''Bel ami''
* 2007: ''Lieber Gott, bitte vergiss uns nicht''
* 2009: ''Lust auf Sommer''
* 2010: ''I hab di gern'' (cun Florian Fesl)
* 2010: ''Weihnacht im Herzen'' (cun Florian Fesl)
* 2011: ''Wie ein schöner Traum'' (cun Florian Fesl)
* 2013: ''Wo die Liebe hinfällt'' (cun Florian Fesl)
=== Compilations ===
* 2007: ''Salve Regina'' (cun Rudy Giovannini, )
* 2009: ''Ciao Amore Goodbye''
* 2011: ''Das Beste'' (3 CDs)
* 2012: ''24 Karat'' (2 CDs, cun Florian Fesl)
* 2013: ''Herzlichst'' (cun Florian Fesl)
* 2014: ''Das Beste – Ihre schönsten Lieder'' (cun Florian Fesl)
=== Singles ===
* ''Heimat entsteht''
* ''Ciao Amore Goodbye''
* ''Die Sterne vom Lago Maggiore''
* ''Piar''
* ''Salve Regina'' (cun Rudy Giovannini)
* ''Bel ami''
* ''Alles möcht i sein''
* ''Hast du mich wirklich lieb''
== Film ==
*''Belsy'' ie l titul de n film-documenter de Veronika Kaserer sula ciantarina Belsy tëut su te Gherdëina, Ciastel y Mont de Sëuc.
== Notes ==
<references />
== Cunliamënc su web ==
* [http://www.florian-fesl.de/ Plata web de Florian Fesl cun Belsy]
* [http://www.thomas-gehle.de/categories.php?cat_id=28 Galaria de fotos de Belsy 2011-2014]
* [http://www.thomas-gehle.de/categories.php?cat_id=88 Galaria de fotos di Belsy-Festivals 2012 und 2014]
* [http://www.flickr.com/photos/40093970@N00/sets/72157634578767228/ ''Belsy Festival 2013 - cunzert te Sëlva''] ai 29 de juni 2013.
* [https://www.youtube.com/watch?v=79wr0Y54xmM Belsy cianta ''La ciajarina de Cuca'' sun Youtube.]
[[Categoria:Fëna|Belsy]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina|Belsy]]
[[Categoria:Musiga|Belsy]]
gdb9sn4bvd4pxzmlijqv274rxqrgrlp
252403
252396
2026-07-17T12:10:08Z
Asenoner
208
252403
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Belsy''', inuem cumplet '''Belsy Demetz''' (* 23 de dezëmber 1984 tl [[Kerala]], [[India]]), ie na ciantarina de [[Gherdëina]] de mujiga populera, dita nce mujiga da mont. Al scumenciamënt de si cariera ovela adruà l inuem ''Belsy Khan''.
== Vita ==
Cun l'età de n ann ie Belsy, nasciuda tl'India, unida tëuta su da Erika Prucker y Raimund Demetz de [[Sëlva]] y ie cresciuda su te Gherdëina.
Bele cun set ani à Belsy fat pea al festival ''[[Zecchino d'Oro]]'' y fajova pert dl [[Cor di Mutons de Sëlva]].
Tl ann 2000 ie Belsy unida liteda ''Exon Girl 2000'' tl cuncors de belëza n ucajion dla fiera ''Tip Hotel'' a [[Burnech]]<ref>''Cronica 2000''. [[Calënder de Gherdëina]] 2001, pl 213.</ref>.
Si usc pon audì per l prim iëde sun na CD "Bon Nadel", data ora dala [[Union di Ladins de Gherdëina]] cun l produtëur Sisi Records<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy terza al Grand Prix 2003''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 182</ref>.
Ai 11 de mei dl 2002 ie unides presentedes te Cësa de Cultura de Sëlva la CD’s ''Alles was vom Herzen kommt'' de Belsy y ''Ein Herz voll Liebe'' de Mark Mussner.<ref>''Cronica 2002''. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 244.</ref>.
L'ann 2002 iela stata a [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] al ''Festival'', doche fova unida ora si prima CD.
Tl 2003, pra l ''[[Grand Prix der Volksmusik]]'', ala arjont cun l titul ''Heimat entsteht'' adum cun 8 ciantarins seleziunei dl [[Cor Saslong]] l terzo post<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy terza al Grand Prix 2003''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 182</ref>.
L ann do ala arjont l segondo post al ''Grand Prix der Volksmusik'' do i ''[[Die Ladiner]]'' cun la ciantia ''Madre di Dio'', scrita da Marco Diana y Heiner Graf, produtëur Luis Stuflesser. Passa 6.000 persones fova tla [[Stadthalle]] de [[Viena]] a scuté su chësc cunzert y n rata ntëur 10 milions de persones dan la televijons; la sëira ie unida data tres n Eurovijion la [[RAI]], l [[ZDF]], l [[ORF]] y l [[SF-DRS]]<ref>Egon Vinatzer: ''I stars dla mujiga da mont''. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 179-181.</ref>.
Tl 2006 deberieda cun Rudy Giovannini y cun l acumpaniamënt dl Coro Monti Pallidi ala venciù cun la ciantia „Salve Regina“ al ''Grand Prix der Volksmusik''<ref>Egon Vinatzer: ''Belsy prima al Grand Prix dla mujiga da mont''. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 140-143.</ref>.
Ai 23 de juni dl 2007 al prim Belsyfestival te Sëlva à la ciantarina pudù pië do la plata d’or per avëi vendù passa chindesc mile copies dl CD ''Bel Ami''<ref>Egon Vinazer: ''Cronica 2006-2007''. Calënder de Gherdëina 2008, pl. 251</ref>.
Tl 2010 ala venciù l prim pest al ''Grand Prix der Volksmusik'' adum cun Florian Fesl<ref>Lia per l Turism de Sëlva 2011: ''Belsy y Florian à venciù l "Grand Prix der Volksmusik 2010"''. Calënder de Gherdëina 2011, pl. 93</ref>.
Belsy ie la ciantarina che à abù l plu suzes de for y de duc al ''Grand Prix der Volksmusik''.
Ai 10 de mei dl 2014 pra l cunzert ''Musikantendampfer'' a [[Gransee]] à Belsy fat al savëi che ëila ova la ntenzion de finé via cun l cianté ala fin dl ann per judé si pere y oma tla pension de familia te Sëlva.''
== Discografia ==
=== Plates ===
* 2002: ''Alles was vom Herzen kommt''
* 2003: ''Heimat entsteht''
* 2004: ''Ciao Amore Goodbye'' (plu tert deventeda ''Madre Di Dio'')
* 2005: ''Weihnachtstraum''
* 2006: ''Bel ami''
* 2007: ''Lieber Gott, bitte vergiss uns nicht''
* 2009: ''Lust auf Sommer''
* 2010: ''I hab di gern'' (cun Florian Fesl)
* 2010: ''Weihnacht im Herzen'' (cun Florian Fesl)
* 2011: ''Wie ein schöner Traum'' (cun Florian Fesl)
* 2013: ''Wo die Liebe hinfällt'' (cun Florian Fesl)
=== Compilations ===
* 2007: ''Salve Regina'' (cun Rudy Giovannini, )
* 2009: ''Ciao Amore Goodbye''
* 2011: ''Das Beste'' (3 CDs)
* 2012: ''24 Karat'' (2 CDs, cun Florian Fesl)
* 2013: ''Herzlichst'' (cun Florian Fesl)
* 2014: ''Das Beste – Ihre schönsten Lieder'' (cun Florian Fesl)
=== Singles ===
* ''Heimat entsteht''
* ''Ciao Amore Goodbye''
* ''Die Sterne vom Lago Maggiore''
* ''Piar''
* ''Salve Regina'' (cun Rudy Giovannini)
* ''Bel ami''
* ''Alles möcht i sein''
* ''Hast du mich wirklich lieb''
== Film ==
*''Belsy'' ie l titul de n film-documenter de Veronika Kaserer sula ciantarina Belsy tëut su te Gherdëina, Ciastel y Mont de Sëuc.
== Notes ==
<references />
== Cunliamënc su web ==
* [http://www.florian-fesl.de/ Plata web de Florian Fesl cun Belsy]
* [http://www.thomas-gehle.de/categories.php?cat_id=28 Galaria de fotos de Belsy 2011-2014]
* [http://www.thomas-gehle.de/categories.php?cat_id=88 Galaria de fotos di Belsy-Festivals 2012 und 2014]
* [http://www.flickr.com/photos/40093970@N00/sets/72157634578767228/ ''Belsy Festival 2013 - cunzert te Sëlva''] ai 29 de juni 2013.
* [https://www.youtube.com/watch?v=79wr0Y54xmM Belsy cianta ''La ciajarina de Cuca'' sun Youtube.]
[[Categoria:Fëna|Belsy]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina|Belsy]]
[[Categoria:Musiga|Belsy]]
6upk966xo7hh1o0thyqn0vostxie2cl
Zeiskam
0
18028
252411
41661
2026-07-17T15:07:07Z
-wuppertaler
10171
Commons added
252411
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox_chemun_Germania
|Foto =
|Inuem luech = Zeiskam
|Bandiera =
|Blason = DEU_Zeiskam_COA.svg
|Stat federal = {{DE-RP}}
|Landkreis = [[Landkreis Germersheim]]
|Fundazion =
|Autëza =
|Seuraspersa = 8.85
|Abitanc = 2190
|Data abitanc = 2020
|Codesc targa de l'auto = GER
|Codesc posta = 67378
|Coordinates = {{coord|49|14|N|8|15|E|format=dms|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|DEU
|label = Zeiskam
|latitudineGradi = 49
|latitudinePrimi = 14
|longitudineGradi = 8
|longitudinePrimi = 15
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
|}}'''Zeiskam''' ie n [[chemun]] te la [[Germania]] tl [[Landkreis Germersheim]] dl [[Stac federei de la Germania|stat federel]] [[Rheinland-Pfalz]]. Tl 2020 ovel na populazion de {{formatnum:2190}} sun na spersa de {{formatnum:8.85}} km².<ref>https://www.destatis.de/DE/Themen/Laender-Regionen/Regionales/Gemeindeverzeichnis/_inhalt.html Statistisches Bundesamt – Gemeindeverzeichnis</ref>
{{Commonscat}}
[[Categoria:Chemuns dl Rheinland-Pfalz]]
[[Categoria:Chemuns de la Germania]]
q3bmi42xm28y1lpvhmbjcbk1n63avw8
Kerala
0
75755
252395
111391
2026-07-17T12:01:30Z
Asenoner
208
/* Demografia */
252395
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox stat India
|Inuem = Kerala
|Inuem natif = ಕರ್ನಾಟಕ (''[[lingaz malayalam|malayalam]]'')
|Soget aministratif = [[Stac federei y raions de l'union de l'India#Stac|Stat]]
|Blason =
|Raion = Sud
|Capitela = [[Thiruvananthapuram]]
|Majera zità = [[]]
|Seuraspersa = 38863
|Abitanc = 33406061
|Data abitanc = 2011
|Fundazion = 1 novëmber 1956
|Cherta = IN-KL.svg
|Descrizion cherta = Posizion de Kerala te l'India
|Ann PIB = 2021
|PIB USD = xxx <!--valor te miliarc-->
|PIB INR = xxx <!--valor te bilions (mil miliarc)-->
|Foto = {{Photomontage
| photo1a = Mysore Palace Morning.jpg
| photo2a = 7th - 9th century Hindu and Jain temples, Pattadakal monuments Karnataka 5.jpg
| photo2b = Shravanabelagola Bahubali wideframe.jpg
| photo4a = Hoysala emblem.jpg
| photo3b = DGTF2318.jpg
| photo3a = Malpe Beach 2.jpg
| photo4b = Gopura at Murdeshwar.jpg
| photo5a = Hampi virupaksha temple.jpg
| spacing = 1
| color_border = white
| color = white
| size = 275
| foot_montage = ''Da sainsom; man ciancia a man drëta:''<br />?????.}}
|rujeneda ufiziela = [[lingaz malayalam|malayalam]]
|rujeneda leprò = [[lingaz nglëisc|nglëisc]]
|zona d'orar = [[UTC+05:30]]
|ISO = IN-KL
|Targa = KL
|Plata internet = ???
}}'''Kerala''' ([[lingaz malayalam|malayalam]]: ಕರ್ನಾಟಕ, {{IPA-kn|kɐˈɾnäːʈɐkɐ}},) ie un di [[28 stac de l'India]]. Si capitela y majera zità ie [[Thiruvananthapuram]]. Tl 2011 ovel na populazion de {{formatnum:33406061}}<ref name="popu">{{cite web|title=Figures at a glance|url=http://www.censusindia.gov.in/2011-prov-results/paper2/data_files/karnataka/3-figure-7.pdf|work=2011 Provisional census data|publisher=Ministry of Home Affairs, Government of India|access-date=17 September 2011|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20111024231951/http://censusindia.gov.in/2011-prov-results/paper2/data_files/karnataka/3-figure-7.pdf|archive-date=24 October 2011}}</ref> sun na spersa de {{formatnum:38863}} km².<br>
Kerala cunfina cun.<br>
==Storia==
Kerala ie deventà n stat ai 1 novëmber 1956.
==Geografia==
==Demografia==
Tl Kerala ie nasciuda la ciantarina de Gherdëina [[Belsy]].
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Kerala]]
[[Categoria:Stac federei y raions de l'union de l'India]]
5hoz70ns0cvrezwz4sehldo3888sa9x
Template:Infobox scuadra hockey
10
192257
252407
252367
2026-07-17T12:36:44Z
Asenoner
208
252407
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{| cellpadding=2 style="float:right; clear:right; margin-left: 1em; border:1px solid #BBB; background-color:#F9F9F9; empty-cells:show; width:300px;"
!colspan="2" bgcolor="#E3E3E3" | <big>{{{Inuem}}}</big>
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P154}} |
{{!}}-
{{!}}colspan="2" style="font-size:90%;border-bottom: 1px solid #a2a9b1;width:260px;" {{!}} {{#invoke:wd|property|raw|P154|format=\[\[File:%p {{!}} 250px {{!}} center {{!}} Blason de {{{Inuem}}}] \]\]}}
{{!}}-
| }} <!--logo-->
|-
!colspan="2" bgcolor="#E3E3E3" | Nfurmazions prinzipeles
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|multilanguage|P1705}}|
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Inuem cumplet''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|properties|multilanguage|P1705}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|multilanguage|P1449}}|
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Sëurainuem ''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} <i>{{#invoke:wd|properties|multilanguage|P1449}} </i> | }}
|-
| colspan="2" valign="top" style="border-bottom: 1px solid #a2a9b1;text-align: center;font-size:90%;" |
|-
{{#if:{{#invoke:wd|property|P17}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Stat''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{flag|{{#invoke:wd|property|P17}}}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|property|P159}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Sënta''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#if:{{#invoke:wd|qualifier|multilanguage|normal+|single|P159|P6375}}|{{#invoke:wd|qualifier|multilanguage|normal+|single|P159|P6375}}, |}}{{#if:{{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P159|P281}}|{{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P159|P281}}, |}}{{#invoke:wd|property|linked|reference|P159}}| }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|property|P276}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Adres''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#if:{{#invoke:wd|qualifier|multilanguage|normal+|single|P276|P6375}}|{{#invoke:wd|qualifier|multilanguage|normal+|single|P276|P6375}}, |}}{{#if:{{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P276|P281}}|{{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P276|P281}}, |}}{{#invoke:wd|property|linked|reference|P276}}| }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P6364}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Culëures ufiziei''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|properties|linked|references|P6364}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|property|P571}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Fundazion''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property||references|P571}}{{#if:{{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P571|P131}}| a {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P571|P131}} | }} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|property|P576}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Fin de l'ativiteies''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property||references|P576}}{{#if:{{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P571|P131}}| a {{#invoke:wd|qualifier|normal+|single|P576|P131}} | }} | }}
|-
| colspan="2" valign="top" style="border-bottom: 1px solid #a2a9b1;text-align: center;font-size:90%;" |
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P749}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Patron''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P749}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P859}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Sponsor''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|properties|linked|references|P859}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P5995}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Sponsor tecnich''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P5995}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P488}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Presidënt''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P488}} | }}
|-
| colspan="2" valign="top" style="border-bottom: 1px solid #a2a9b1;text-align: center;font-size:90%;" |
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P118}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Campionat''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P118}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P286}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Trainer''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P286}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P115}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Stadion''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P115}} | }}
|-valign="center"
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P3279}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Prim jugadëur de la statistica''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|properties|linked|P3279}} <small>{{#if:{{#invoke:wd|qualifier|P3279|P1351}}|
({{#invoke:wd|qualifier|P3279|P1351}} goi{{#if:{{#invoke:wd|qualifier|P3279|P1350}}|, {{#invoke:wd|qualifier|P3279|P1350}} partides}})
}}</small> | }}
|-
| colspan="2" valign="top" style="border-bottom: 1px solid #a2a9b1;text-align: center;font-size:90%;" |
|-
{{#if:{{#invoke:wd|properties|P856}} |
{{!}}- valign="top"
{{!}}style="width:160px;font-size:90%" {{!}} '''Plata internet''' {{!}}{{!}} style="width:160px;font-size:90%" align="left" {{!}} {{#invoke:wd|property|linked|references|P856}} | }}
|-
|}</includeonly><noinclude>
{{Infobox scuadra hockey
|Inuem = F.C. Südtirol
|Inuem cumplet = Fußball Club Südtirol s.r.l.
|Logo = FC_Sudtirol_logo_2016.png
|Nazion = {{ITA}}
|Sënta = [[Bulsan]]
|Fundazion = 1995
|Stadion = [[Stadion Drusus]]
|Posć = 3500
|Trainadëur = Ivan Javorčić
|Campionat = Serie C, Grupa A
|Plata internet = https://www.fc-suedtirol.com
}}
[[Categoria:Template:Infobox|Scuadra hockey]]
</noinclude>
spborhojvacok2n9uyf70ujzkfxb5t6
Belsy Demetz
0
192460
252402
2026-07-17T12:09:41Z
Asenoner
208
Redirect alla pagina [[Belsy]]
252402
wikitext
text/x-wiki
#redirect [[Belsy]]
q174utgzxjyik1eqxw864j8s8dsfliz