Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.47.0-wmf.13
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Discussioni utente:Revi C.
3
6
252588
252583
2026-08-02T14:23:34Z
Pathoschild
86
global user pages ([[m:Synchbot|requested by Revi C.]])
252588
wikitext
text/x-wiki
__NOINDEX__<div class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[[File:Revi logo (pink).png|thumb|center|<span style="color:red">PLEASE DO NOT LEAVE MESSAGE HERE!</span>]]
'''<span style="color:red"> BEFORE YOU BLOCK MY ACCOUNT: IF MY EDIT SUMMARY INCLUDE PREFIX </span>''(Script)''<span style="color:red">, DON'T BLOCK ME, JUST TELL ME TO SLOW DOWN AT COMMONS' TALK PAGE. IT IS AN AUTOMATED SCRIPT BEING USED ON COMMONS TO MOVE FILES.</span>'''
Instead, please leave your message following site:
<br />
[[File:Wikidata-logo-en.svg|45px|link=d:User talk:Revi C.]] [[d:User talk:Revi C.]] for Wikidata (Interwiki links) stuff <!--(I am {{int:Group-sysop}} there)-->
<br />
[[File:Commons-logo.svg|45px|link=commons:User talk:Revi C.]] [[commons:User talk:Revi C.]] for renaming stuff or [[User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] action (I am {{int:Group-sysop}} there)
<br />
[[File:Wikimedia Community Logo optimized.svg|45px|link=m:User talk:Revi C.]] [[meta:User talk:Revi C.]] for other stuff (User right notification, revert message, etc...)
Messages left on this page may be reverted or moved without any response.</div>
5b8qtz4dnjnrhc9ts3mku14m3gujbq8
Saslonch
0
1097
252604
242268
2026-08-03T08:48:27Z
Asenoner
208
252604
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Per|l purtoi dai schi|Saslong}}
{{Infobox crëp
|Inuem = Saslonch
|Descrizion foto = L Saslonch udù da [[Sacun]]
|Prima arpizeda = [[Paul Grohmann]] tl 1866
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|Südtirol
|label = Saslonch
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 31
|latitudineSecondi = 29
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 44
|position = right
|relief = yes
|width = 300
|background = lightgray
|float = center
|mark = Black Fire.svg
|marksize = 13
}}
}}L '''Saslonch''' ([[ladin gherdëina|gherdëina]], [[ladin fascian|fascian]], [[ladin fodom|fodom]] y [[ladin anpezan|anpezan]]: ''Saslonch'', [[badiot]]: ''Saslunch''; [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Langkofel'', [[lingaz talian|talian]]: ''Sassolungo'') ie n [[crëp]] te la [[Dolomites]] che cun 3.181 metri de autëza ie l crëp plu aut de la [[grupa dl Saslonch]] danter [[Gherdëina]] y [[Fascia]] y l crëp plu aut de [[Gherdëina]].
[[File:Auf der Alm Desgoffe Jules ca.35 x 24 cm.jpg|miniatura|left|alt=L Saslonch te na pitura dl 1890|L Saslonch te na pitura dl 1890]]L prim iëde iel unì [[arpizé|arpizà]] da [[Paul Grohmann]] ai 13 de agost dl 1869. L ie l crëp simbol de Gherdëina y duminea cun si silhouette la valeda. L Saslonch ie nce l motif de n grum de pitures de artisć dla valeda y da oradecà.
L [[purtoi dai schi]] ''[[Saslong]]'' ie numinà do l Saslonch.
==Storia==
[[File:Luis Trenker conta dl Grohmann Edgar y Bruno Moroder.ogg|miniatura|left|alt=100 ani prima arpizeda sun Saslonch. [[Luis Trenker]] conta de Grohmann a Edgar y [[Bruno Moroder]]|100 ani prima arpizeda sun Saslonch. [[Luis Trenker]] conta de Grohmann a [[Edgar Moroder]] y [[Bruno Moroder]]]]
==Galaria dales fotografies==
<gallery>
Saslonch cun legrima.jpg|Saslonch cun legrima
Saslonch da Mastle Gherdeina.jpg|Saslonch da [[Mastlé]]
Saslonch da Mont de Seuc.jpg|Saslonch da [[Mont Sëuc]]
Saslonch da Plan de Saslonch Gherdëina.jpg|Saslonch da Plan de Saslonch
Saslonch da Resciesa Gherdëina.jpg|Saslonch da [[Resciesa]]
Saslonch da Sacun dlieja Gherdëina.jpg|Saslonch dala [[dlieja de Sacun]]
Saslonch da Sacun Gherdëina.jpg|Saslonch da [[Sacun]]
Saslonch da Sacun ora.JPG|Saslonch da [[Sacun]]
Saslonch da Sacun Somavia Gherdëina.jpg|Saslonch da Sacun Somavia
Saslonch da Sacun Somavia inviern.jpg|Saslonch da Sacun Somavia d'inviërn
Saslonch da Santa Cristina Runcaudie.jpg|Saslonch da Santa Cristina Runcaudie
Saslonch da Stevia Sëlva Gherdëina.jpg|Saslonch dala mont de [[Stevia]]
Saslonch dala dlieja da Sacun Gherdëina.jpg|Saslonch dala dlieja da Sacun
Saslonch Langkofel Gruppe Sassolungo udu da Mont de Seuc.jpg|Saslonch Langkofel Gruppe Sassolungo udu dala Mont de Sëuc
Saslonch Mont Seuc Ruf Piz inviern.jpg|Saslonch Mont Seuc Ruf Piz d'inviërn
Saslonch Pic Pieralongia Cisles.JPG|Saslonch cun Pic y Pieralongia
Saslonch Pic y Cuca d'inviërn.jpg|Saslonch cun Pic y [[Cuca]] d'inviërn
Saslonch Pizes de Cir Chedul Gherdeina.jpg|Saslonch cun la Pizes de Cir y Chedul
Saslonch Sella Pic Seceda inviern.jpg|Saslonch cun Sella, Pic y Secëda
Saslonch Sella Pic Seceda Odles inviern.jpg|Saslonch, Sella, Pic, Secëda, Odles
Saslonch udu da Mont de Seuc.jpg|Saslonch udu dala Mont de Sëuc
Saslonch udu dal Troi Paian bosch de Resciesa.jpg|Saslonch udù dal [[Troi Paian]] tl bosch de [[Resciesa]]
Saslonch y Sela da Mont de Seuc d'inviern.jpg|Saslonch y Sela da Mont de Sëuc d'inviern
</gallery>
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=875|thumb|left|100px]]
<b>Saslonch</b> 1856 <i>Sass lonch </i>(BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248) <br>
gad. Saslunch grd. Saslonch fas. Saslonch bra. Saslonch fod.
Saslonch amp. Saslonch LD Saslonch<br>
<b>topon. </b><br>
<i><b>cima dolomitica di 3187 m in val gardena </b></i>(gad. DLS
2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod.,
amp. DLS 2002, LD DLS 2002) <i><b>a) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut
monc sch’ i autres, mac! </b>Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, /
Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! </i>BrunelG, [[:it:s:'Na tgantzong per la xent bona|CianzonJentBona]]1856-2008:248 (bra.); <i><b>b) La luna flurësc / do
piza de Saslonch; / la mutans da śën / à l vënter turont. </b>La
luna florasch / do pizza de sass long; / la muttans da deseng
/ ha ‘l venter turond. </i>Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).
[[Categoria:Crëps de Gherdëina|Saslonch]]
[[Categoria:Dolomites]]
[[Categoria:Crëps te la Dolomites]]
8hptwsvr2ghloexrm6ux4bj7p2ig58d
Chécen
0
2625
252605
251026
2026-08-03T08:49:29Z
Asenoner
208
252605
wikitext
text/x-wiki
{{Fascian}}
[[File:Vermilion pigment.jpg|miniatura|Pigment chécen]]
L '''chécen''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''cueciun'' o ''cuecen'', [[badiot]]: ''cöce'', [[ladin de mareo|mareo]]: ''checio'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''chécen'' o ''ros'', [[ladin fodom|fodom]]: ''cocen'') l'é un di [[colores]] a frequenza visibola per l'[[uedl|eie]] [[porsona|uman]]. L'à la mendra frequenza (~479-405 Tz) e donca la maora longheza d'ona (~625-740 nm) de duc i colores.
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=276|left|thumb|180px|cuecen]]
<b>cuecen</b> COCCINUS ‹ κόκκινος (EWD 2, 215) 6 1864 <i>cuecen </i>
(VianUA, JanAmalà1864:200) <br>
gad. cöce mar. checio Badia cöce grd. cuecen fas. chécen fod.
cocen LD cuecen<br>
cuecegn, cuecena, cuecenes<br>
(gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P
1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L
1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013,
fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) <i><br />
<b>a)
ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis
bel cueciun! </b>ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna
ciöra, y sëis böllcuecen! </i>VianUA, [[:it:s:Jan amalà|JanAmalà]]1864:200 (grd.); <br />
<i><b>b) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena
mo do la mort </b>l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla
fòa cueĉna mò dò la mòrt </i>VianUA, [[:it:s:Jan amalà|JanAmalà]]1864:200 (grd.); <br />
<i><b>c) Sciöch’ al spunta ales otes inanter l’erba o les spines
dl bosch n bel ciüf cöce </b>Sceoucch’ el spunta alles outes
inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce </i>DeclaraJM, [[:it:s:Pagina:Storia_di_Santa_Genoveffa.djvu/54|SantaGenofefa1878:43]] (Badia); <i><br />
<b>d) leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes </b>legrimes i d’gorō jou pur
les massalles couccenes </i>DeclaraJM, [[:it:s:Pagina:Storia_di_Santa_Genoveffa.djvu/86|SantaGenofefa1878:75]]
(Badia) <b>ros.</b>
[[Categoria:Colores]]
atz1yfzpe4abqw5nm0misdbc7lsln37
Fé zandli te Gherdëina
0
3234
252600
252473
2026-08-03T06:30:02Z
Moroder
67
252600
wikitext
text/x-wiki
[[File:Patrizia Mureda Kostner fesc zandl sul puntl Urtijëi.webm|miniatura|Patrizia Mureda Kostner lëura sul puntl a Urtijëi.]]
{{Gherdëina}}
[[File:Kunstgenossen. Nach Originalzeichnung vo Conrad Beckmann.jpg|miniatura|Zandlëta de Gherdëina cun cësta de cristc.]]
'''Fé zandli te Gherdëina''' sul puntl cun la mazëtes o l batidlon ie n [[mestier|ert]] pratigà da truepa ëiles n iëde ma che ie jit perdù te [[Gherdëina]].
== Storia ==
Tl 1500 univa te Gherdëina fat truep [[lëuden]]. L lëuden de Gherdëina fova scialdi aprijà per si bona qualità te dut l [[Contea de Tirol|Tirol]].
Bele tl 1500 fajova nce truepa ëiles te Gherdëina zandli. La zandleres se abinova cun l puntl dai zandli te stua pra la ujina o jurmana o nona a lauré, s’la ciaculan o ciantan. Davia che belau duta l'ëiles ova zacan ciamëijes ulache l tucova de biei zandli orainsom la manies y jiva scialdi plu che śën cun la troht, univel adurvà deplù zandli che no al didancuei.
Steiner scrij tl liber ''“Sammler für Geschichte und Statistik in Tirol”'' l ann 1807, che duta l’ëiles de Gherdëina jëunes y vedles lëura da zandlera. Steiner scrij che i zandli fac te Gherdëina ie grovesc, y plutosc me adatei per l guant dla bacanes.
I zandli jiva po dantaldut l'ëiles a vënder ora per l mond nchin a [[Unieja]] y nce scialdi tla [[Franzia]]<ref>''Storia de nosta valeda, nosc luesc, nosc antenac y nosc lëur''. [[Calënder de Gherdëina]] 1963, pl. 70.</ref><ref>''Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val''. Calënder de Gherdëina 1952, pl.40-43</ref><ref>''Valgùn inuemes de nosc antenàc marcadënc''. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 44-48.</ref>.
== Zandlëtes y zandlëc ==
[[File:Giacomo Ceruti - Women Working on Pillow Lace (The Sewing School) - WGA4672.jpg|miniatura|alt=Ëiles che lëura sul puntl. Pitura de Giacomo Ceruti dit l Pitocchetto.|Ëiles che lëura sul puntl. Pitura de Giacomo Ceruti dit l Pitocchetto.]]
La zandlëtes, per solit ëiles jëunes mo da maridé, y i zandlëc, ëi jëuni, jiva te d’autra valedes de dut l Tirol a marciadé de zandli, fazulëc, spighëtes, pintes, ciauzes, vëtes, jides, fil da cujì y d’autra roba che n adurvova sibe pra l guant da uni dì che pra l guant da sandì.
Steiner scrisc che l'eiles zandleres che jiva a vënder ncantëur tla autra valedes o ziteies fova dl solit mo nia maridedes. Les univa tlamedes zandlëtes. I ëi che vendova ncé stofs de uni sort univa tlamei zandlëc.
I lëures de fé zandli sun l puntl y de fé lëuden ie sanbën jic perdui te Gherdëina, davia che ntëur l 1850 fova deventà nce per l'ëiles l [[lëur de ziplé]] y fé chiena scialdi plu mpurtant te duta la families.
Bele l ann 1846 scrijova Stëub te “Drei Sommer in Tirol” che l'ëiles de Gherdëina juda la gran pert pea a fé chiena o a ziplé, ma vel una se dà mo jù a fé zandli cun la mazëtes.
== Tecnica ==
[[File:Zandlëta de bront cun fiërtla.jpg|miniatura|left|alt=Zandlëta de bront cun fiërtla.|Zandlëta de bront cun fiërtla.]]
L puntl fova n plumac sche n rodl drët dur dl solit te n cëst. Sul puntl univa ndluà 1 dessëni dl zandl o puntina che dassova unì fata. L fil univa nspuelà sun la mazëtes. La mazëtes fova da 12 a 15 cm. longes y fova ndrëtes o a forma de batidlon.
L cë dl fil univa fermà sul dessëni cun dlues furedes tl puntl. La mazëtes univa auzedes via y ca, nturjan 1 fil y 1 raidan aldo dl dessëni. L univa adurvà 4-5 fina 15-20 pèr de mazëtes aldo dl desëni plu o manco cumplicà.
[[File:Spitzenklöpplerin des Johannes Vermeer im Louvre.jpg|miniatura|Cheder de Jan Vermeer de n ëila che fesc zandl]]
== Ji cun l puntl ==
Ji cun 1 puntl uel di ji dala ujina, la sor o la cuniëda, y se tô pea zeche da fé. L’ëiles se abinova cun 1 puntl dai zandli, te stua pra la ujina o jurmana o nona a lauré. Cun l bel tëmp y l bon ciaut, se abinov-les dan porta o sun piguel y laurova se la ciaculan o ciantan. Fé zandli fova n lëur da fortl, y 1 dessëni arà-les ënghe sapù adamënz, nsci che 1 fova segurmënter plu bel a lauré te cumpanìa. Les fajova na drëta fuera cun la mazëtes che univa scirmedes drët ajlune una sëura l’autra via y ca per ntorjer y turtidlé 1 fil aldo che 1 dessëni se 1 damandova.
Chësc dit "ji cun l puntl" univa adruà nce scialdi do che ades duta l'ëiles ova desmetù a fé zandli cun la mazëtes.
L univa dit “ji cun 1 puntl”, “me é tëut pea 1 puntl”, “vënie pa n iëde su da té cun 1 puntl”, nce sce n se tulova pea vel d’auter da fé: sche fé ciauza, cuji ora. Pludagiut jiva nce i ëi cun 1 puntl. l univa nce dit nscì sce n jiva dal ujin cun scarpiei y vel lëur de chiena da ziplé.
== L blason de Urtijëi ==
[[File:Blason de Urtijëi con stilec.jpg|miniatura|L vedl blason de Urtijëi cun i doi stilec.]]
L lëur sul puntl dëssa vester stat scialdi de mpurtanza per l'economia de Gherdëina sce nchinamei l blason de Urtijëi mustrova su doi mazëtes, una redëusa nchin l'an 1908 canche l ie unì mudà cun San Durich y l'eves. L vedl blason fova l blason di nëubli de Augsburg, danter chisc Lienhart von Ortiseit, che ova la gran puscion Ortiseit, dopro per la majera pert Mauriz a Urtijëi. Chisc nëubli dëssa nce avei purtà adalerch l'ert de fé zandli. Do che Josef Runggaldier da Janon ova abinà n stilet de bront tl 1830, cunservà tl [[Museum Gherdëina]], univa desenià tl blason suënz i doi stilec mpé dla mazëtes ntant desmincëdes do che l'ert dl puntl fova jit dojù<ref>[[Edgar Moroder]]: ''L vedi blason de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 66-68.</ref>.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* [[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]] (Malia Obletter): ''N èrt che ie jit perdù te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1987, pl 54-60.
* Amalia Anderlan Obletter: ''Fé zandli y puntines'' pl. 224 y ''Fé vëtes y spighëtes'' pl. 225 te ''La vedla massaria da lauré alalergia, te tublà y te cësa''. Istitut Culturel Ladin „Micurà de Rü“ 1997. ISBN 88 8171 004 8.
* [[Ingrid Runggaldier|Ingrid Runggaldier Moroder]]: te ''Ëres tla Ladinia. De artejanes y marcadëntes''.Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 65-77.
* Patrizia Ciechi Crepaz: ''L guant dala gherdëina''. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 33.
* Ulrike Maierhofer: ''Fè zandli''. Calënder de Gherdëina 2022, pl. 131-134.
* Monika Kelder: ''Gherdëina y si rujeneda. N articul dl 1807 ora de "Der Sammler für Geschichte und Statistik von Tirol" de J. Steiner, "Pfleger zu Castellrutt"''. Calënder de Gherdëina 2022, pl. 68-79.
== Cëla nce ==
* [[Marcadënc de Gherdëina]]
* [[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
[[Categoria:Gherdëina|Zandli]] [[Categoria:Ert|Zandli]] [[Categoria:Storia|Zandli]]
* [https://www.peer.tv/de/video/die-groedner-buckelkraemer Video sun i Zandlëc de Gherdëina. Peer.TV]
rwi220678egmzt5yo0kp8meob3r6b73
Productiva
0
77163
252598
178997
2026-08-03T06:26:38Z
Moroder
67
252598
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Productiva catalog.jpg|miniatura|alt=Productiva catalog.|Productiva catalog.]]
La '''Productiva''', ''Erste Produktivgesellschaft der Erzeuger von Kirchlichen Kunstgegenstände zu St. Ulrich in Gröden r.G.m.b.H.'', fova na cooperativa de artejans de [[Urtijëi]].
== Storia ==
Bele tl 1895 fovel unì pensà de mëter su na cooperativa "''Rohstoff und Magazinsgenossenschaft''" per i artejans per cumpré la lënia y auter material te Gherdëina a miëur priesc, sënza depënder dai ferlëigheri. Ma chësc nen ie mei unì a se l dé.
Da pert dla autoriteies de Bulsan "k.k. Bezirkhauptmannschaft" y dla Majon dl Cumerz ovun bel dai ani pensà de mëter su na cooperativa, doche truepes se lamentova de coche i univa tratei dai ferlëigheri y ai 10 de nuvëmber 1906 ie unì lità n cumité de ferlëigheri, scultëures, moleri, nduradëures y marangons, che dassova dé ju na minonga per njenië ca la cooperativa. Chisc fova [[Alois Kostner]] sëurastant dl cumité, Ignaz Insam Ingenuin Testor, [[Sepl Rifesser|Josef Rifesser]], Franz Anvidalfarei, [[Ferdinand Stuflesser]], [[Śepl Obletter|Josef Obletter]], Franz Irasek, Ferdinand Perathoner, [[Johann Baptist Moroder]], Konrad Pitscheider. Dai inuemes vëijun bele che truepes fova y majeri ferlëigheri dl luech o artejans che sen stajova scialdi bën y che à po lità che na cooperativa nen ie nia debujën.
== Cataloghes dla Productiva ==
<gallery>
Productiva catalog nglëisc.jpg
Productiva ctalog sanc.jpg
</gallery>
Ai 10 de auril dl 1910 ie pona unida metuda su la Productiva cun l'aiut dl guviërn k.k. de Viena. Danter i fundadëures fova [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder]] y [[Christian Delago]]<ref>''Die Productiva. Kunstschaffende trennen sich von den Verlegern''. te ''Cënt ani Circolo'', Lia Mostra d'Ert y Istitut Ladin Micurà de Rü, Urtijëi 2020. ISBN 978-88-8171-140-6, pl. 11-12.</ref>.
L fin dla cooperativa fova l mëter a jì l marcià y fissé i priejes sanbën liedesc dai ferlëigheri. Chisc à pona manacià de ne dé nia plu da lëur ai artejans dla Productiva y a vel uni ie i ferlëigheri nchinamei jic a to lëures bel apustei y scumencei. I ferlëigheri, che ova perdù lauranc boni, à messù to de autri y nscila perdoi nce de qualità de si prudoc. Cun l scumenciamënt dla viëra tl 1914 ie l marcià dla scultures bel jit nia tan bën y la Productiva ova n chël an bel n defizit de 5882 curones.
La Productiva univa finanziëda cun 400 curones de uni scrit ite y giatova finanziamënc dala Majon dl Cumerz de Bulsan y finanziamënc publics nce sciche mprëst. Nia duc i artejans pudova se permëter na tel soma y chësc fova na gauja che i pitli ne pudova nia fé pea.
I ferlëigheri fova dassën de contra y perchël se ala dassën stentà a ji inant.
La Productiva à messù stlú l ann 1919.
[[File:Josef Grossrubatscher Productiva Rücktritt.jpg|miniatura|alt=Lëtra dl 31 de jené 1914 de demiscions de Josef Grossrubatscher da sëurastant dla Productiva.|Lëtra dl 31 de jené 1914 de demiscions de [[Josef Grossrubatscher|Josef Grossrubatscher Rusina]] da sëurastant dla Productiva. Ël scrisc, danter l auter, de avëi nchinamei abù n dan soziel ("und sogar gesellschaftliche Schäden erlitten habe") per avëi laurà leprò.]]
== Cëla nce ==
* [[Productiva]]
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Rita Stäblein: ''Altes Holzspielzeug aus Gröden.'' Athesia Bozen 1980. ISBN 88 70141 764, pl. 144, 161.
* Martina Demetz: ''Versuch einer Genossenschaftsbildung''. Te ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental''. Tiroler Wirtschaftsstudien, Universitätsverlag Wagner Innsbruck 1987, ISBN 3 7030 0186 0, pl. 207-218.
* Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug.'' Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018. pl. 125-126.
* ''Die Productiva. Kunstschaffende trennen sich von den Verlegern''. ''Cënt ani Circolo'', Lia Mostra d'Ert y Istitut Ladin Micurà de Rü, Urtijëi 2020. ISBN 978-88-8171-140-6, pl. 11-12.
{{DEFAULTSORT:Productiva}}
[[Categoria:Ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Lies de Gherdëina|Lies de Gherdëina]]
[[Categoria:Urtijëi]]
4gziwuixavctg9opby2nfsj5ufrezw7
Alhendín
0
107746
252597
147711
2026-08-02T23:54:06Z
Lopezsuarez
4371
252597
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox chemun Spania
|Foto = Iglesia de la Inmaculada Concepción, en Alhendín (Granada).jpg
|Inuem luech = Alhendín
|Blason = Escudo%20de%20Alhend%C3%ADn%20%28Granada%29.svg
|Cumunità autonoma = {{flag|Andalusia}}
|Provinzia = {{flagicon|provinzia de Granada}} [[provinzia de Granada|Granada]]
|Comarca =
|Ijula =
|Fundazion =
|Autëza = 739
|Spersa = 51
|Coordinates = {{coord|37|6|N|3|39|W|display=inline}}
|Data abitanc = 2018
|Abitanc = 9941
|Codesc posta = 18620
|INE = 18014
|Plata internet = alhendin.es/
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|ESP
|label = Alhendín
|latitudineGradi = 37
|latitudinePrimi = 6
|longitudineGradi = -3
|longitudinePrimi = -39
|position =
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
}}'''Alhendín''' ie n [[chemun]] de la [[Spania]] te la [[provinzia de Granada]] de l'[[Andalusia]]. Tl 2018 ovel na populazion de {{formatnum: 9941}}<ref name="demographia">[http://www.demographia.com/db-worldua.pdf Demographia: World Urban Areas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180503021711/http://www.demographia.com/db-worldua.pdf |date=3 May 2018 }} – Demographia, April 2018</ref> ti cunfins dl chemun, sun na spersa de {{formatnum:51}} km².
==Storia==
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Chemuns de la Spania]]
[[Categoria:Andalusia]]
[[Categoria:Provinzia de Granada]]
mo1cpjzx3yse40oqr4cwr3apv8owhut
Marcadënc de Gherdëina
0
188778
252599
251788
2026-08-03T06:27:34Z
Moroder
67
252599
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Marcadënc de Gherdëina'''.
[[File:Uem che porta ciavei.jpg|miniatura|alt=Ël de Gherdëina che jiva cun la chiena sun na fiërtla da banch.|Ël de Gherdëina che jiva cun la [[chiena]] sun na fiërtla da banch.]]
Ti seculi 1700 y 1900 fovel te duta la zitëies dl Europa families de Gherdëina che marciadova o che ova butëighes.
== Storia ==
L vën ratà che bele tl 1500 ova scumencià l'ëiles de Gherdëina a [[Fé zandli te Gherdëina|fé zandli sul puntl]]. L'ëiles plu jëunes y nce ëi jiva pona ora per l mond cun la crama a vënder chisc zandli y n ti dijova zandlëtes y zandlëc. Chisc ova pona scumencià a vënder dl dut y sanbën nce [[chiena]]. Ëi stajova ora de Gherdëina nce ani y univa de reviërs suënz me a to nueva marcanzia y nce a se maridé.
Bele ntëur l 1750 fovel te Gherdëina 50 persones che ziplova, 50 ani dopro fovel bel 300 y ti ani 1850 mesa la populazion che ziplova o depenjova.
Ntëur l ann 1800 fovel, aldò de Steiner, doi terzi dla persones che vivova te Gherdëina a marciadé ora de Gherdëina. L ne da deguna mercanzia che la jënt de Gherdëina nen ësse marciadà. Danter l auter laurovi nce cun i scioldi da giamië y n valguni ie deventei nce banchiers sciche i Perathoner de Firënza.
Bele l'ann 1777 ie Peter Welponer ruà tl Mexico y s’à ilo lascia jù. Tl 1805 più jëuni de nosta valeda à bele dà sëura tl’America dl Nord a Philadelphia, Newyork y Charlestown (cf. Steiner).
Te 70 zitëies dl Europa à l Steiner nutà su 279 cëses de marcià o butëighes y passa 350 persones y families che stajova iló<ref> [[Marina Demetz]]: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. Pl. 23-26.</ref>.
Danter i marcadënc de Gherdëina fova persones che jiva a vënder sui marcëies ma che nen ova nia la lizënza da ji da una cësa al autra coche la zandlëtes y i zandlëc. Chisc pudova nce vester scialdi jëuni<ref>Marina Demetz: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. Pl. 115-116.</ref>.
Aldò che scrisc l [[Ujep Antone Vian|Vian]] fova la populazion de Gherdëina jita ndëur dal 1780 al 1860 nce sce nlëuta ova la families suënz plu de 10 fions.
Un de chisc marcadënc fova Dominik (Mëine) Mahlknecht (1724-1809) tlamà l [[Vedl Pana|vedl Pana]]. Un de si lëures fova mandé sëida da [[Roveredo|Rurëi]], ulache la univa fileda, a Viena<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/23202/1/issueId-214942-currentDate--zoom-1.html Josef Komplojer: ''Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie''. Wagner Dispruch 1820]</ref><ref>Toni Sotriffer (traduzion): ''Jan Demëine Mahlknecht. L Vedl Pana (1724-1809)''. [[Union di Ladins de Gherdëina]], Urtijëi 2007.</ref>.
== Ferlëigheri ==
Ntëur la metà dl 1800 ova dut chësc lascià dò bonamënter per n valguna gaujes danter l'auter che duc i jëuni messova ji per n valgun ani a fé saudé, che se ova miurà la stredes y che se à svilupà i ferlëigheri che mandova demetz stajan te Gherdëina.
I primes fova plutosc persones che mandova a parënc che stajova dalonc. Un de chisc fova l mëune che fova nce paur Johann Dominik Moroder de Muradëures (1755-1825). Si fra fova Josef Moroder (1760-1812) che stajova a [[Valencia]] tla Spania. N auter fova Josef Purger (1772-1830), sotler tla cësa Pana a Urtijëi, pere de [[Johann Baptist Purger]]. N auter fova Josef Gudauner (1772-1825), che vën numina te n recurs dl chemun de Urtijëi de vester stat chël che à nsenia ju l gran ferlëigher Josef Insam Brida.
Autri, numinei ti libri de calonia de Urtijëi, fova Andreas Obletter Coldeflam, Anton Runggaldier Janon, Johann Anton Demetz da Banch, Josef Prinoth Faujëina, Christian Gudauner Nevin, Josef Senoner Maidl, Josef Pitscheider Bugon.
Truepes de chisc mprestova scioldi cun si davanies ajache i vivova nce na vita plutosc ala bona via.
Johann Dominik da Bruel ova mprestà scioldi per 23.544 rainesc (valor al di da ncuei ann 2024 220.000 Euro) l 60% de si avëi. L ann 1884 ova Josef Moroder da Bruel lascià a si fra Dominik na arpejon de 118.848 rainesc (ca. 2 milions de Euro) de chisc fova 107.745 rainesc scioldi che l ova dat n mprëst.
L ann 1880 fovel te Gherdëina 17 verleigheri che scumenciova a marciadé nce de sanc y nia me de chiena. La majera firmes fova Insam & Prinoth 1820, Vinzenz Senoner Vastlé 1831, Johann Baptist Purger 1832, Senoner (Grof da Costa), [[Gustin|Jan Batista Mauroner]] 1840, Josef y Dominik Moroder da Bruel, Franz y Alois Moroder de Plandemureda [[Gebrüder Moroder]] 1869, tlamei "i nueves", Mahlknecht da Sneton (Ingenuin 1790-1867 y Johann Baptist 1825-1904), Johann Dominik Runggaldier Janon (1804-1874). Plu tert ie uni leprò a Urtijëi Josef Rifesser, [[Ferdinand Stuflesser]], [[Ferdinand Demetz]]; a Sëlva Ferdinand Riffeser da Pigon.
== Autri marcadënc dl Tirol ==
Nce i uemes dla Val Tesino ova scumencià ti seculi 1600 y 1700 a ji ncantëur a vënder dant al dut stampes di Remondini de [[Bassano del Grappa]]<ref>Josef Steiner: [http://books.google.com/books?id=GNhAAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=it&source=gbs_v2_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false ''Der Sammler für Geschichte und Statistik von Tirol''. Dispruch: Wagner 1807] pl. 36-47.</ref>
== Cëla nce ==
* [[Productiva]]
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Josef Steiner: [http://books.google.com/books?id=GNhAAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=it&source=gbs_v2_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false ''Der Sammler für Geschichte und Statistik von Tirol. IX Die Grödner.''. Dispruch: Wagner 1807, zweiter Band IX: Die Grödner, pl. 1-52.]
* ''Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val.'' Calënder de Gherdëina 1952, pl.40-43
* Wilhelm Lutz: ''Gröden. Landschaft, Siedlung und Wirtschaft eines Dolomitenhochtales.'' Tiroler Wirtschaftsstudien, 21. Dispruch 1966.
* [[Dora Welponer]]: ''Danter Funes y Gherdëina zacan''. Calënder de Gherdëina 1956, pl. 76-81.
* ''Storia de nosta valeda, de nosc luesc, de nosc antenac y de nosc lëur''. Calënder de Gherdëina 1963, pl. 68-73.
* Marina Demetz: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864.
* Juan José De Ozámiz: ''De Deba al Cielo.''DEBA Udaberria, Núm. 84:2013. [https://www.kulturdeba.org/openjournal/index.php/deba/article/view/635/550 Articul per spanuel sun l marcadënt Christian Rungaldier a Madrid] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20241207012241/https://www.kulturdeba.org/openjournal/index.php/deba/article/view/635/550 |date=2024-12-07 }}
== Cëla nce ==
* [[Fé zandli te Gherdëina]]
* [[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
* [[Scultëures de Gherdëina]]
* [[Demëine Mahlknecht|Demëine Mahlknecht (Vedl Pana).]]
{{DEFAULTSORT:Marcadënc de Gherdëina}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Urtijëi]]
[[Categoria:Sëlva]]
mgq19o0y00167kc9vv3bbyo3sveq585
Utente:-revi
2
188811
252595
240611
2026-08-02T15:00:28Z
Pathoschild
86
global user pages ([[m:Synchbot|requested by Revi C.]])
252595
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECT [[User:Revi C.]]
88g0cv17whfgb1wkeh281mptujwtlut
Discussioni utente:-revi
3
188812
252596
240612
2026-08-02T15:36:53Z
Pathoschild
86
global user pages ([[m:Synchbot|requested by Revi C.]])
252596
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECT [[User talk:Revi C.]]
o9z79lcc9a9pfmqmrod5w3eyk4q9i0o
Ulrich Senoner
0
189196
252601
252243
2026-08-03T08:32:51Z
Asenoner
208
252601
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{| style="width:270px; font-size:90%; text-align:left; float:right; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background-color:#f9f9f9;"
|-
! colspan="2" style="background-color:#EAECF0; text-align:center; font-size:110%;" | Ulrich Senoner
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border-bottom:1px solid #aaa;" |
|-
! colspan="2" style="background-color:#EAECF0; text-align:center; border-bottom:1px solid #aaa;" | Dati persunei
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Nasciù
| style="padding:3px;" | 19 setëmber 1958 ({{Età|1958|9|19}} ani), [[Bulsan]], [[Südtirol]], [[Talia]]
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Zitadinanza
| style="padding:3px;" | [[Talia]], [[Germania]]
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Parënc
| style="padding:3px;" | [[Magdalena Demetz]] (nipota) <br>[[Tobias Demetz]] (nipot)
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Educazion
| style="padding:3px;" | Diplomingenieur Viena
Diplomingenieur Dispruch
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Ocupazion
| style="padding:3px;" | Architet
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Website ufiziela
| style="padding:3px;" | [https://www.malgafutura.net/ www.malgafutura.net/]
|}
'''Ulrich Senoner''' (* 19. setëmber 1958 a [[Bulsan]]) ie n architet de [[Gherdëina]] che ie cresciù su te [[Sëlva]]. Ël ie cunesciù dantaldut per si vita da eremita te la hitia [[Malga Futura]] sota [[Sasplat]] y coche personaje prinzipel dl film documenter ''[[A Penny Weighs More Than a Soul]]'' (2025) de [[Tobias Demetz]]. <ref>Pavia Press: ''Ulli, l’eremita delle Dolomiti'', 2022. [https://www.facebook.com/paviapress/videos/ulli-leremita-delle-dolomiti/588916412179766/ Link]</ref><ref>Rai Südtirol: ''Am Nachmittag: Tobias Demetz über seinen ersten 45-minütigen Dokumentarfilm'', 17. setëmber 2025, 17:10 Uhr. [https://www.raibz.rai.it/de/index.php?media=Pra1758129000 Link]</ref>
== Vita ==
Senoner à studià à [[Dispruch]] y [[Viena]], ulache l à stlut jù coche ingenieur de diploma. À [[Berlin]] al pona laurà coche architet, fajan ënc n cunzet per n luech ecologich (Ökodorf)'''.'''
Tl 2019 al sëuravissù per n valguna enes de inviern te n igloo fat nstes sun [[Ju de Sela|Jëuf de Sela]]. Plu tert y tl 2020 al vissù plu enes de instà tla utia sota [[Sasplat]] a fé fansëch y bagoc, y à viver sënza cunliamënt al ega y eletrizità. <ref>Rai Ladinia: ''Ulli – l'eremita delle Dolomiti'', Teil 1, 2021. [http://www.raibz.rai.it/la/index.php?media=Pra1631473500 Link] </ref><ref>Alto Adige: ''L'architetto eremita che vive a 2.000 metri senza acqua e corrente'', 30. August 2025. (Printausgabe)</ref>
Dal 2021 inant, viv Ulrich Senoner de instà y d’inviern, te chësta hitia, che à inuem [[Malga Futura]]. <ref>Fabio Orecchini: "Ulrich Senoner, l’eremita delle Dolomiti." <nowiki><ref> </nowiki>[https://www.fabioorecchini.it/tag/ulrich-senoner/ Link]</ref>
Tl medemo ann à si nipot [[Tobias Demetz]] fat na serie de film sun si vita da uni dì sun YouTube. Tl 2022 se à pona da ilò svilupà ënc l film proiet ''[[A Penny Weighs More Than a Soul]]'' sun si vita te armunia cun la natura y te n bel paravis cun mumënc riei i biei. Però chësta belëza sparesc, canche l aud che l ne possa nia plu sté per for iló. <ref>Dolomiten: ''Die Welt ist dazu da, entdeckt zu werden'', 21. setëmber 2025. (Printausgabe)</ref>
== Fat pert te opres ==
* 2025: <nowiki>''</nowiki>[[A Penny Weighs More Than a Soul|A Penny Weighs More Than a Sou]]<nowiki/>l<nowiki>''</nowiki> (film documenter) <ref>STOL.it: Alexander Zingerle, ''Die Welt ist da, um entdeckt zu werden'', 21. setëmber 2025. [https://www.stol.it/artikel/panorama/panorama/tobias-demetz-die-welt-ist-da-um-entdeckt-zu-werden Link]</ref>
== Zitac==
* "Viver in simbiosi y armunia cun i tieres, cun la plantes, cun i ciofes. Sënza fé fuera, sënza ruiné, sënza rué sú cun i auti y fé Abgase." <ref>Rai Ladinia: ''Ulli – l'eremita delle Dolomiti'', Teil 2, 2021. [http://www.raibz.rai.it/la/index.php?media=Pra1631905500 Link]</ref> <ref>(Viver zënza ega y zënza strom - Malga Futura, Calender de Gherdeina 2026,</ref>
== Weblinks ==
* [https://www.malgafutura.net/ Website ufiziela de Ulrich Senoner]
== Notes ==
e1tt6si1qd7zlxzq9ha2k5f4p7z2q52
252602
252601
2026-08-03T08:35:02Z
Asenoner
208
252602
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{| style="width:270px; font-size:90%; text-align:left; float:right; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background-color:#f9f9f9;"
|-
! colspan="2" style="background-color:#EAECF0; text-align:center; font-size:110%;" | Ulrich Senoner
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border-bottom:1px solid #aaa;" |
|-
! colspan="2" style="background-color:#EAECF0; text-align:center; border-bottom:1px solid #aaa;" | Dac persunei
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Nasciù
| style="padding:3px;" | 19 setëmber 1958 ({{Età|1958|9|19}} ani), [[Bulsan]], [[Südtirol]], [[Talia]]
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Zitadinanza
| style="padding:3px;" | [[Talia]], [[Germania]]
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Parënc
| style="padding:3px;" | [[Magdalena Demetz]] (nipota) <br>[[Tobias Demetz]] (nipot)
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Educazion
| style="padding:3px;" | Diplomingenieur Viena
Diplomingenieur Dispruch
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Lëur
| style="padding:3px;" | Architet
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Plata internet ufiziela
| style="padding:3px;" | [https://www.malgafutura.net/ www.malgafutura.net/]
|}
'''Ulrich Senoner''' (* 19. setëmber 1958 a [[Bulsan]]) ie n [[architet]] de [[Gherdëina]] che ie cresciù su te [[Sëlva]]. Ël ie cunesciù dantaldut per si vita da [[eremita]] te la utia [[Malga Futura]] sota [[Sasplat]] y coche personaje prinzipel dl film documenter ''[[A Penny Weighs More Than a Soul]]'' (2025) de [[Tobias Demetz]].<ref>Pavia Press: ''Ulli, l’eremita delle Dolomiti'', 2022. [https://www.facebook.com/paviapress/videos/ulli-leremita-delle-dolomiti/588916412179766/ Link]</ref><ref>Rai Südtirol: ''Am Nachmittag: Tobias Demetz über seinen ersten 45-minütigen Dokumentarfilm'', 17. setëmber 2025, 17:10 Uhr. [https://www.raibz.rai.it/de/index.php?media=Pra1758129000 Link]</ref>
== Vita ==
Senoner à studià à [[Dispruch]] y [[Viena]], ulache l à stlut jù coche ingenieur de diploma. À [[Berlin]] al pona laurà coche architet, fajan ënc n cunzet per n luech ecologich (Ökodorf)'''.'''
Tl 2019 al sëuravissù per n valguna enes de inviern te n igloo fat nstes sun [[Ju de Sela|Jëuf de Sela]]. Plu tert y tl 2020 al vissù plu enes de instà tla utia sota [[Sasplat]] a fé fansëch y bagoc, y à viver sënza cunliamënt al ega y eletrizità. <ref>Rai Ladinia: ''Ulli – l'eremita delle Dolomiti'', Teil 1, 2021. [http://www.raibz.rai.it/la/index.php?media=Pra1631473500 Link] </ref><ref>Alto Adige: ''L'architetto eremita che vive a 2.000 metri senza acqua e corrente'', 30. August 2025. (Printausgabe)</ref>
Dal 2021 inant, viv Ulrich Senoner de instà y d’inviern, te chësta hitia, che à inuem [[Malga Futura]]. <ref>Fabio Orecchini: "Ulrich Senoner, l’eremita delle Dolomiti." <nowiki><ref> </nowiki>[https://www.fabioorecchini.it/tag/ulrich-senoner/ Link]</ref>
Tl medemo ann à si nipot [[Tobias Demetz]] fat na serie de film sun si vita da uni dì sun YouTube. Tl 2022 se à pona da ilò svilupà ënc l film proiet ''[[A Penny Weighs More Than a Soul]]'' sun si vita te armunia cun la natura y te n bel paravis cun mumënc riei i biei. Però chësta belëza sparesc, canche l aud che l ne possa nia plu sté per for iló. <ref>Dolomiten: ''Die Welt ist dazu da, entdeckt zu werden'', 21. setëmber 2025. (Printausgabe)</ref>
== Fat pert te opres ==
* 2025: <nowiki>''</nowiki>[[A Penny Weighs More Than a Soul|A Penny Weighs More Than a Sou]]<nowiki/>l<nowiki>''</nowiki> (film documenter) <ref>STOL.it: Alexander Zingerle, ''Die Welt ist da, um entdeckt zu werden'', 21. setëmber 2025. [https://www.stol.it/artikel/panorama/panorama/tobias-demetz-die-welt-ist-da-um-entdeckt-zu-werden Link]</ref>
== Zitac==
* "Viver in simbiosi y armunia cun i tieres, cun la plantes, cun i ciofes. Sënza fé fuera, sënza ruiné, sënza rué sú cun i auti y fé Abgase." <ref>Rai Ladinia: ''Ulli – l'eremita delle Dolomiti'', Teil 2, 2021. [http://www.raibz.rai.it/la/index.php?media=Pra1631905500 Link]</ref> <ref>(Viver zënza ega y zënza strom - Malga Futura, Calender de Gherdeina 2026,</ref>
== Weblinks ==
* [https://www.malgafutura.net/ Website ufiziela de Ulrich Senoner]
== Notes ==
lfh7hlgif87d3qp9pluuj1th3w0qmum
252603
252602
2026-08-03T08:35:31Z
Asenoner
208
252603
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{| style="width:270px; font-size:90%; text-align:left; float:right; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; background-color:#f9f9f9;"
|-
! colspan="2" style="background-color:#EAECF0; text-align:center; font-size:110%;" | Ulrich Senoner
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border-bottom:1px solid #aaa;" |
|-
! colspan="2" style="background-color:#EAECF0; text-align:center; border-bottom:1px solid #aaa;" | Dac persunei
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Nasciù
| style="padding:3px;" | 19 setëmber 1958 ({{Età|1958|9|19}} ani), [[Bulsan]], [[Südtirol]], [[Talia]]
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Zitadinanza
| style="padding:3px;" | [[Talia]], [[Germania]]
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Parënc
| style="padding:3px;" | [[Magdalena Demetz]] (nipota) <br>[[Tobias Demetz]] (nipot)
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Educazion
| style="padding:3px;" | Diplomingenieur Viena
Diplomingenieur Dispruch
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Lëur
| style="padding:3px;" | Architet
|-
! style="background:#f9f9f9; text-align:left; padding:3px;" | Plata internet
| style="padding:3px;" | [https://www.malgafutura.net/ www.malgafutura.net/]
|}
'''Ulrich Senoner''' (* 19 setëmber 1958 a [[Bulsan]]) ie n [[architet]] de [[Gherdëina]] che ie cresciù su te [[Sëlva]]. Ël ie cunesciù dantaldut per si vita da [[eremita]] te la utia [[Malga Futura]] sota [[Sasplat]] y coche personaje prinzipel dl film documenter ''[[A Penny Weighs More Than a Soul]]'' (2025) de [[Tobias Demetz]].<ref>Pavia Press: ''Ulli, l’eremita delle Dolomiti'', 2022. [https://www.facebook.com/paviapress/videos/ulli-leremita-delle-dolomiti/588916412179766/ Link]</ref><ref>Rai Südtirol: ''Am Nachmittag: Tobias Demetz über seinen ersten 45-minütigen Dokumentarfilm'', 17. setëmber 2025, 17:10 Uhr. [https://www.raibz.rai.it/de/index.php?media=Pra1758129000 Link]</ref>
== Vita ==
Senoner à studià à [[Dispruch]] y [[Viena]], ulache l à stlut jù coche ingenieur de diploma. À [[Berlin]] al pona laurà coche architet, fajan ënc n cunzet per n luech ecologich (Ökodorf)'''.'''
Tl 2019 al sëuravissù per n valguna enes de inviern te n igloo fat nstes sun [[Ju de Sela|Jëuf de Sela]]. Plu tert y tl 2020 al vissù plu enes de instà tla utia sota [[Sasplat]] a fé fansëch y bagoc, y à viver sënza cunliamënt al ega y eletrizità. <ref>Rai Ladinia: ''Ulli – l'eremita delle Dolomiti'', Teil 1, 2021. [http://www.raibz.rai.it/la/index.php?media=Pra1631473500 Link] </ref><ref>Alto Adige: ''L'architetto eremita che vive a 2.000 metri senza acqua e corrente'', 30. August 2025. (Printausgabe)</ref>
Dal 2021 inant, viv Ulrich Senoner de instà y d’inviern, te chësta hitia, che à inuem [[Malga Futura]]. <ref>Fabio Orecchini: "Ulrich Senoner, l’eremita delle Dolomiti." <nowiki><ref> </nowiki>[https://www.fabioorecchini.it/tag/ulrich-senoner/ Link]</ref>
Tl medemo ann à si nipot [[Tobias Demetz]] fat na serie de film sun si vita da uni dì sun YouTube. Tl 2022 se à pona da ilò svilupà ënc l film proiet ''[[A Penny Weighs More Than a Soul]]'' sun si vita te armunia cun la natura y te n bel paravis cun mumënc riei i biei. Però chësta belëza sparesc, canche l aud che l ne possa nia plu sté per for iló. <ref>Dolomiten: ''Die Welt ist dazu da, entdeckt zu werden'', 21. setëmber 2025. (Printausgabe)</ref>
== Fat pert te opres ==
* 2025: <nowiki>''</nowiki>[[A Penny Weighs More Than a Soul|A Penny Weighs More Than a Sou]]<nowiki/>l<nowiki>''</nowiki> (film documenter) <ref>STOL.it: Alexander Zingerle, ''Die Welt ist da, um entdeckt zu werden'', 21. setëmber 2025. [https://www.stol.it/artikel/panorama/panorama/tobias-demetz-die-welt-ist-da-um-entdeckt-zu-werden Link]</ref>
== Zitac==
* "Viver in simbiosi y armunia cun i tieres, cun la plantes, cun i ciofes. Sënza fé fuera, sënza ruiné, sënza rué sú cun i auti y fé Abgase." <ref>Rai Ladinia: ''Ulli – l'eremita delle Dolomiti'', Teil 2, 2021. [http://www.raibz.rai.it/la/index.php?media=Pra1631905500 Link]</ref> <ref>(Viver zënza ega y zënza strom - Malga Futura, Calender de Gherdeina 2026,</ref>
== Weblinks ==
* [https://www.malgafutura.net/ Website ufiziela de Ulrich Senoner]
== Notes ==
n0dclzqw206xlcgllx38vlomexd1mz2
Anton Runggaldier
0
192304
252590
252212
2026-08-02T14:28:38Z
Moroder
67
252590
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Anton Runggaldier
|Auter inuem = Tone da Passua
|Foto = Anton Runggaldier Passua Junerëi.jpg
|Descrizion foto = Anton Runggaldier Passua Junerëi cun bonamënter la prima fëna Bernardi Madalena
|Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]]
|Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]]
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion = lerner de [[Josef Moroder Jumbiërch]]
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna = Bernardi Madalena, Elisabeta Lardschneider
|Firma =
}}
[[File:Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg|miniatura|L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>.]]
[[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]]
'''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>.
== Biografia ==
Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier]] da [[Furdenan]], Rosalia y Johanna.
Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1883, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta de Rone da [[Bula]] l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins).
L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć.
L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]].
N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]].
Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>.
[[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]]
== Descendënc ==
Cun la prima fëna Bernardi Madalena al abù 10 fions y cun la segonda Elisabeta Lardschneider 9. I ultimi fova jumblins<ref>[[:File:Anton Runggaldier Passua Junerëi.JPG|Descendënc te na lista de [[Ildefons Perathoner]] Anton Runggaldier Passua Junerëi.]]</ref>.
La prima muta Marianna (1884-1963) ova maridà l moler dl Mëune [[Basilio Moroder]]<ref>Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169.</ref>.
== Cëla nce ==
* [[Scultëures de Gherdëina]]
* [[Vinzenz Mussner|Vinzenz Mussner dl Scizer]]: ''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59.
== Notes ==
<REFERENCES/>
== Bibliografia ==
* [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.].
* Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88.
{{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
hx3ryug3o5soi21m2yiuh6wa69u290k
Basilio Moroder
0
192367
252587
252555
2026-08-02T14:21:45Z
Moroder
67
([[c:GR|GR]]) [[c:COM:FR|File renamed]]: [[File:Basilio Moroder Mariana Runggaldier Passua.jpeg]] → [[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi.jpg]]
252587
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi.jpg|miniatura|Basilio Moroder cun Mariana Runggaldier da Passua Junerëi.]]
[[File:Basilio Moroder Meune Mariana Runggaldier Passua.jpeg|miniatura|Mariana, Basilio, sciche saudé, Giuani, Anna y Matilde la popa.]]
<gallery>
Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg|Reliefs fac dal fra [[Ludwig Moroder|Ludwig]].
Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg
</gallery>
'''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi.
== Familia ==
Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch.
Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Giuani Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma.
Basilio Moroder ie mort, foche l fova stat perjonier di saudëies taliani te [[Albania]], te n spedel de Triest.
== Bibliografia ==
* ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder].
* Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169.
{{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
a4peix1hvvs4xgn49u80d57gggac6to
252589
252587
2026-08-02T14:23:35Z
Moroder
67
252589
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Basilio Moroder Meune Mariana Runggaldier Passua.jpeg|miniatura|Mariana, Basilio, sciche saudé, Giuani, Anna y Matilde la popa.]]
<gallery>
Relief Ludwig Moroder Johann Basilio Moroder (1882-1918).jpeg|Reliefs fac dal fra [[Ludwig Moroder|Ludwig]].
Relief de Basilio Moroder fat da si fra Ludwig.jpg
</gallery>
'''Basilio Moroder''', Johann Basilius, (* [[14 de juni]] [[1882]] a [[Urtijëi]]; † [[4 de setëmber]] [[1918]] a [[Triest]] ie stat n depenjadëur de Urtijëi.
== Familia ==
Si loma fova Creszenza Roilo (1840-1908), muta dl calighè Josef Roilo (1811-1877) che univa da [[La Plié da Fodom|La Plief da Fedom]], l pere Bòlser Moroder Mëune (1827-1895), scultëur de crisć. Ël fova l fra dl scultëur [[Ludwig Moroder|Ludwig Moroder Lenert]]. N auter fra fova Luis Polizai (1877-1934) marangon. I fredesc y surans de Blasio, che Bòlser ova abù dala prima fëna, fova Jacob (1853-1929) scultëur de sepolcri, Maria Magdalena (1855-1905), Josef (1857-1933) moler ta Sodlieja, Maria Filomena (1859-1898), Josef Anton (Tone) (1861-1918) gruntierer sa Vidalonch.
Basilio ova maridà Mariana Runggaldier da Passua (1884-1963) na muta de [[Anton Runggaldier |Anton Runggaldier da Passua Junerëi]] y à abù dad ëila Anna (1909-1983) marideda cun Herman Grossrubatscher da Larenzan (1907-1988), Giuani Vernél (1912-1993) moler y Matilde (1914-1980) jita a sté a Roma.
Basilio Moroder ie mort, foche l fova stat perjonier di saudëies taliani te [[Albania]], te n spedel de Triest.
== Bibliografia ==
* ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder].
* Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169.
{{DEFAULTSORT:Moroder, Basilio }}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
t43nbavcyuuf8ht0c417xrvbniwqmqy
Mors Infantis P
0
192484
252591
2026-08-02T14:51:17Z
Elvis3939
14413
Creata dalla traduzione della pagina "[[:tr:Special:Redirect/revision/35515008|Bebek P'nin Ölümü]]"
252591
wikitext
text/x-wiki
<templatestyles src="Modül:İleti kutusu/styles.css"></templatestyles> <templatestyles src="Module:Infobox/styles.css"></templatestyles>{{Infobox person
| name = Peter Connelly<br>"Baby P"
| birth_date = [[1 Martii]] [[2006]]
| birth_place = Londinium, Regnum Unitum
| death_date = [[3 Augusti]] [[2007]] (annum et quinque menses natus)
| death_place = Londinium, Regnum Unitum
| death_cause = [[Neces per contumeliam]]
| resting_place = Coemeterium Islingtonense et Sancti Pancratii
| nationality = Angli
| parents = Tracey Connelly (mater)<br/>Steven Barker (pater)
| relatives =
}}
Petrus Connelly (die 1 mensis Martii anno 2006 – die 3 mensis Augusti anno 2007) — qui etiam "Infans P", "Puer A"[1] et "Infans Petrus" appellabatur — fuit infans septemdecim mensium natus in Anglia habitans. Petrus Londinii die 3 mensis Augusti anno 2007 ex crudelitate in eum exercita mortuus est, postquam per octo menses plus quam quinquaginta vulnera acceperat.
این قضیه منجر به چندین تحقیق بزرگ در مورد اینکه چگونه دیپارتمنت خدمات اجتماعی شورای هرینگی کار خود را در مورد مراقبت از اطفال در پریشانی انجام میدهد، شد. [مانسیای نا مرجع][استناد نیاز است]
== Fons ==
<templatestyles src="Kaynakça/styles.css" />{{Reflist}}
1dc9n310aof03vwmxeozxypo36dpufi
252592
252591
2026-08-02T14:51:52Z
Elvis3939
14413
252592
wikitext
text/x-wiki
<templatestyles src="Module:Infobox/styles.css"></templatestyles>{{Infobox person
| name = Peter Connelly<br>"Baby P"
| birth_date = [[1 Martii]] [[2006]]
| birth_place = Londinium, Regnum Unitum
| death_date = [[3 Augusti]] [[2007]] (annum et quinque menses natus)
| death_place = Londinium, Regnum Unitum
| death_cause = [[Neces per contumeliam]]
| resting_place = Coemeterium Islingtonense et Sancti Pancratii
| nationality = Angli
| parents = Tracey Connelly (mater)<br/>Steven Barker (pater)
| relatives =
}}
Petrus Connelly (die 1 mensis Martii anno 2006 – die 3 mensis Augusti anno 2007) — qui etiam "Infans P", "Puer A"[1] et "Infans Petrus" appellabatur — fuit infans septemdecim mensium natus in Anglia habitans. Petrus Londinii die 3 mensis Augusti anno 2007 ex crudelitate in eum exercita mortuus est, postquam per octo menses plus quam quinquaginta vulnera acceperat.
این قضیه منجر به چندین تحقیق بزرگ در مورد اینکه چگونه دیپارتمنت خدمات اجتماعی شورای هرینگی کار خود را در مورد مراقبت از اطفال در پریشانی انجام میدهد، شد. [مانسیای نا مرجع][استناد نیاز است]
== Fons ==
{{Reflist}}
fq5lp4ztlt9b4gtepqt438phau4zt99
2027
0
192485
252593
2026-08-02T14:54:45Z
Elvis3939
14413
Creata pagina con "'''2027''' ie n [[ann]] dl [[calender]] gregorian. * L’enzitlopedia [[Wikipedia per ladin]] ie fundada. * L [[Concõrs dla Ciantia dla Europa Lëdia]] ie creat. [[Categoria:Ann]]"
252593
wikitext
text/x-wiki
'''2027''' ie n [[ann]] dl [[calender]] gregorian.
* L’enzitlopedia [[Wikipedia per ladin]] ie fundada.
* L [[Concõrs dla Ciantia dla Europa Lëdia]] ie creat.
[[Categoria:Ann]]
ljfju6hs38hm5e91gh2gkvo6lvlwv2l
2026
0
192486
252594
2026-08-02T14:55:04Z
Elvis3939
14413
Creata pagina con "'''2026''' ie n [[ann]] dl [[calender]] gregorian. * L’enzitlopedia [[Wikipedia per ladin]] ie fundada. * L [[Concõrs dla Ciantia dla Europa Lëdia]] ie creat. [[Categoria:Ann]]"
252594
wikitext
text/x-wiki
'''2026''' ie n [[ann]] dl [[calender]] gregorian.
* L’enzitlopedia [[Wikipedia per ladin]] ie fundada.
* L [[Concõrs dla Ciantia dla Europa Lëdia]] ie creat.
[[Categoria:Ann]]
5eqmek6aa19ol4paiy86aygzm751x1g