Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.47.0-wmf.14
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Max Tosi
0
804
252613
179168
2026-08-05T19:42:53Z
Asenoner
208
Ei miurà la ntroduzion, che ne ova deguna definizion
252613
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Max Tosi.jpg|thumb|Tosi tl 1985]]
'''Max Tosi''' ([[Villanova Marchesana]], [[1 merz]] [[1913]] – [[Maran]], [[11 novëmber]] [[1988]]) ie stat n [[poet]] [[talia]]n de na familia [[furlan]]a che scrijova per [[ladin]].
== Vita ==
Si oma, la maestra Telene Canell<ref>F.P. (Frida Piazza): ''Anda Telene Canell-Tosi, morta a [[Maran]] ai 7 de faure 1969 cun 78 ani''. Calënder de Gherdëina 1970, pl. 75.</ref>, ti à dat inant n gran amor per i [[Lingaz|lingac]] y davia che I univa ai frësc te [[Gherdëina]] via per l instà, à Max Tosi mparà l ladin de Gherdëina, che ël ratova si vëir lingaz dl' ana.
Bele cun chindesc ani scrijovel si prima cumposizion lirica per [[ladin]] "Ansciuda inviërnela".
L à studià [[Leteratöra|leteratura]] y lingac a Milan y daldò al nsenià materies letereres a Maran, ulache l à metù su cun la professëura [[Tresl Gruber]] la "Union Culturela di Ladins a Maran" dl 1945.
L ie nce stat l prim che se à cruzià che l vënie fat trasmiscions tl radio per ladin. [[Alex Moroder]] scrij:''ai 4 d'auril dl 1946 ova l professëur Max Tosi (ntlëuta presidënt dla Union di Ladins de Maran) arjont de pudëi rujené tres la RAI de Bulsan y chësc fova l prim iëde che n ova pudù audì la rujeneda de Gherdëina tl Radio. Pra chëla ucajion me lecorde che nosc cor de dlieja ova ciantà, sota la bachëta de bera Cristl Moroder de Levigi, la ciantia "Saludon la vedla Rezia" (paroles de Max Tosi y mujiga de Marini). Ie ove ciantà pea y me lecorde mo sciche l fossa ncuei, che messan aspité tl local dla RAI nfin che l univa na tel lum cuecena. Per nëus fova chësc danz n gran avenimënt y fan cër duc mpue grams.'' <ref>[https://web.archive.org/web/20160329195208/http://www.lusenberg.com/alex/curriculum.html Alex Moroder conta de Max Tosi.]</ref><ref>Carl Insam: Storia di 40 ani dl Radio ladin (RAI), Calënder de Gherdëina , Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi, 1986 pl. 125.</ref>
Dl 1946 al dat ora la revista ladina "Popul ladin", che ël nstës spartiva ora persunalmënter ma che ne à nia vivù giut ala longia. Do la viëra se firmova Max Tosi suënz cun l pseudonim ''Forfesc'' o ''Marmul'' ajache l dijova "ie tai sciche na forfesc" <ref>[[Wolfgang Moroder]], comunicazion persunela.</ref>,
[[File:Bumbardament de Bulsan Max Tosi.mp3|miniatura|Bumbardamënt de Bulsan. Poesia de Max Tosi dita dant da ël nstëss per l [[Radio Ladin de Gherdëina|Radio Ladin]].]]
Tres si culaburazion cun [[Frida Piazza]], [[Amalia Anderlan Obletter]] y Alex Moroder se al dat ju dassën cun la vita culturela y leterera ladina, ma l à nce messé patì truepa incomprenscions da pert de cërta persones de Gherdëina.
[[File:L Popul Ladin prima plata N.1 agost 1946.jpg|miniatura|‘’L Popul Ladin’’ prima plata agost 1946]]
Si sëula edizion de liriches y stories curtes ie unida publicheda dl 1975 cun l titul "Ciofes da Mont". Cun gran savëi lirich y sensibeltà artistica iel stat n model per generazions de scritëures ladins. N possa bën dì che si produzion leterera ie stata chëla che à inaugurà la leteratura ladina nueva do la segonda gran viera.
N pert ie si stil unì influenzà dai simbolisc' franzëusc che l cunesciova drët bën. Tosi à nce purtà pro a arichì l lingaz ladin cun criazions lessicales nueves, n pert tëutes dal [[Rumanc|rumantsch]], n pert dal [[Lingaz franzëus|franzëus]].
Max Tosi fova ënghe n moler naif. De ël cunësciun chedri depënc y truepes desënies<ref>[https://web.archive.org/web/20160322030117/http://lusenberg.com/tosi/tosi.html Lëures depënc de Max Tosi]</ref>.
Ël vivova cun si fra tla vedla cësa dl chemun de Obermais dalonc da si [[Ladinia]], che l amova tan dassën. Iló iel mort dl 1988.
[[File:Geschichte der ladinischen Literatur.pdf|page=547|160px|thumb|Geschichte̠ der ladinischen Literatur p.534]]
== Bibliografia ==
* Massimo Tosi ''Come un sogno''. Merano dicembre 1933. Estratto da:Il R. Liceo-Ginnasio"Giosuè Carducci" di Merano nel settennio 1933-XI - 1940-XVIII Rocca San Casciano 1940-XVIII (talian).
* Massimo Tosi: ''Primiz''. Da: Diciassette Prosatori, Gruppo Scrittori S.C.I.E. Bologna 1936, pl. 97-102 (talian).
* Max Tosi: ''La Ciantia dla Ladinia'' te ‘’30 cianties per Gherdëina’’. Union di Ladins de Gherdëina. Edizions Carrara Bergamo 1955, p. 16.
* Max Tosi: ''Dantereures (elegia).'' [[Nos Ladins|Nëus Ladins]] 15 de setëmber 1968, pl. 9.
* Max Tosi: ''La pètlera''. Traduzion dal franzëus. Nëus Ladins 1. de dezember 1968, pl. 5-6.
* Max Tosi: '''L linëus che ne pudrà se destudé''. Nëus Ladins 1. de fauré 1969, pl. 4.
* Max Tosi: ‘’Ciofes da Mont’’. Union di Ladins de Gherdëina. Urtijëi 1975.
* Max Tosi: ‘’La mpermetuda’’ te Ladinia V, 1981, P. 305–308.
* Max Tosi: ‘’Sul lim de Val Müstair’’ te “Ladinia, VI, 1982, P. 262–263.
* Max Tosi: ‘’Vìjites via per la nuet, te Ladinia, VIII, 1984, P. 172–177. (ladin, traduzion tl talian de [[Walter Belardi]]).
== Notes ==
<references/>
==Funtanes==
* Frida Piazza: ''Max Tosi, poet ladin. Ai monc dla patria. Danterëures. Spiedl de nosc tëmps'', in: “Ladinia”, I, 1977, S 195–200. (per ladin)
* Walter Belardi: ''Max Tosi poeta ladino'', Studi gardenesi XII, in «Archivio Alto Adige», 79 (1985), S. 6-33.
* Walter Belardi: ''Narrativa Gardenese. Max Tosi''. Università La Sapienza Roma - Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 1988. S. 271-289. (in ladino)
* cm ([[Christian Moroder]]): ''Prof. Max Tosi''. [[Calënder de Gherdëina]] 1989. Union di Ladins de Gherdëina. St. Ulrich in Gröden. S. 58-60.
* Walter Belardi: ''Max Tosi. Profilo storico-politico della lingua e della letteratura ladina dolomitica''. Studi ladini XIX, ediz. “Il Calamo”, Roma 1994. S. 70.
* [[Nadia Chiocchetti]]: ''Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia''. Union Generela di Ladins dles Dolomites. Fotolito Longo, tesć per ladin, talian y tudësch, ISBN 88-901703-4-4. P. 144-146 e 265-266.
* [[Roland Verra]]: ''Prim sintom d'autonn. Cunsunanzes poetiches cun Max Tosi''. Istitut Ladin Micurá de Rü 2020. ISBN 978-88-8171-136-9.
== Liams ==
* [[Leteratura ladina]].
* [https://web.archive.org/web/20160328230924/http://www.lusenberg.com/ntestamento/maxinedito.htm#iii N valguna poesies de Max Tosi].
* [https://de.wikipedia.org/wiki/Benutzer:Moroder/Max_Tosi Wolfgang Moroder conta de Max Tosi (tudësch)].
==Wikidata==
[[Categoria:Cultura ladina|Tosi, Max]]
[[Categoria:Uem|Tosi, Max]]
9ip4h8s1nhruzv3qoqh2foj4rjyy5rb
252614
252613
2026-08-05T19:45:05Z
Asenoner
208
252614
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Max Tosi.jpg|thumb|Tosi tl 1985]]
'''Max Tosi''' (* [[1 merz]] [[1913]] a [[Villanova Marchesana]], [[Veneto]] – † [[11 novëmber]] [[1988]] a [[Maran]], [[Südtirol]]) ie stat n [[poet]] [[talia]]n de na familia [[furlan]]a che scrijova per [[ladin]].
== Vita ==
Si oma, la maestra Telene Canell<ref>F.P. (Frida Piazza): ''Anda Telene Canell-Tosi, morta a [[Maran]] ai 7 de faure 1969 cun 78 ani''. Calënder de Gherdëina 1970, pl. 75.</ref>, ti à dat inant n gran amor per i [[Lingaz|lingac]] y davia che I univa ai frësc te [[Gherdëina]] via per l instà, à Max Tosi mparà l [[ladin de Gherdëina]], che ël ratova si vëir lingaz dl'ana.
Bele cun chindesc ani scrijovel si prima cumposizion lirica per ladin "Ansciuda inviërnela".
L à studià [[Leteratöra|leteratura]] y lingac a Milan y daldò al nsenià materies letereres a Maran, ulache l à metù su cun la professëura [[Tresl Gruber]] la "Union Culturela di Ladins a Maran" dl 1945.
L ie nce stat l prim che se à cruzià che l vënie fat trasmiscions tl radio per ladin. [[Alex Moroder]] scrij:''ai 4 d'auril dl 1946 ova l professëur Max Tosi (ntlëuta presidënt dla Union di Ladins de Maran) arjont de pudëi rujené tres la RAI de Bulsan y chësc fova l prim iëde che n ova pudù audì la rujeneda de Gherdëina tl Radio. Pra chëla ucajion me lecorde che nosc cor de dlieja ova ciantà, sota la bachëta de bera Cristl Moroder de Levigi, la ciantia "Saludon la vedla Rezia" (paroles de Max Tosi y mujiga de Marini). Ie ove ciantà pea y me lecorde mo sciche l fossa ncuei, che messan aspité tl local dla RAI nfin che l univa na tel lum cuecena. Per nëus fova chësc danz n gran avenimënt y fan cër duc mpue grams.'' <ref>[https://web.archive.org/web/20160329195208/http://www.lusenberg.com/alex/curriculum.html Alex Moroder conta de Max Tosi.]</ref><ref>Carl Insam: Storia di 40 ani dl Radio ladin (RAI), Calënder de Gherdëina , Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi, 1986 pl. 125.</ref>
Dl 1946 al dat ora la revista ladina "Popul ladin", che ël nstës spartiva ora persunalmënter ma che ne à nia vivù giut ala longia. Do la viëra se firmova Max Tosi suënz cun l pseudonim ''Forfesc'' o ''Marmul'' ajache l dijova "ie tai sciche na forfesc" <ref>[[Wolfgang Moroder]], comunicazion persunela.</ref>,
[[File:Bumbardament de Bulsan Max Tosi.mp3|miniatura|Bumbardamënt de Bulsan. Poesia de Max Tosi dita dant da ël nstëss per l [[Radio Ladin de Gherdëina|Radio Ladin]].]]
Tres si culaburazion cun [[Frida Piazza]], [[Amalia Anderlan Obletter]] y Alex Moroder se al dat ju dassën cun la vita culturela y leterera ladina, ma l à nce messé patì truepa incomprenscions da pert de cërta persones de Gherdëina.
[[File:L Popul Ladin prima plata N.1 agost 1946.jpg|miniatura|‘’L Popul Ladin’’ prima plata agost 1946]]
Si sëula edizion de liriches y stories curtes ie unida publicheda dl 1975 cun l titul "Ciofes da Mont". Cun gran savëi lirich y sensibeltà artistica iel stat n model per generazions de scritëures ladins. N possa bën dì che si produzion leterera ie stata chëla che à inaugurà la leteratura ladina nueva do la segonda gran viera.
N pert ie si stil unì influenzà dai simbolisc' franzëusc che l cunesciova drët bën. Tosi à nce purtà pro a arichì l lingaz ladin cun criazions lessicales nueves, n pert tëutes dal [[Rumanc|rumantsch]], n pert dal [[Lingaz franzëus|franzëus]].
Max Tosi fova ënghe n moler naif. De ël cunësciun chedri depënc y truepes desënies<ref>[https://web.archive.org/web/20160322030117/http://lusenberg.com/tosi/tosi.html Lëures depënc de Max Tosi]</ref>.
Ël vivova cun si fra tla vedla cësa dl chemun de Obermais dalonc da si [[Ladinia]], che l amova tan dassën. Iló iel mort dl 1988.
[[File:Geschichte der ladinischen Literatur.pdf|page=547|160px|thumb|Geschichte̠ der ladinischen Literatur p.534]]
== Bibliografia ==
* Massimo Tosi ''Come un sogno''. Merano dicembre 1933. Estratto da:Il R. Liceo-Ginnasio"Giosuè Carducci" di Merano nel settennio 1933-XI - 1940-XVIII Rocca San Casciano 1940-XVIII (talian).
* Massimo Tosi: ''Primiz''. Da: Diciassette Prosatori, Gruppo Scrittori S.C.I.E. Bologna 1936, pl. 97-102 (talian).
* Max Tosi: ''La Ciantia dla Ladinia'' te ‘’30 cianties per Gherdëina’’. Union di Ladins de Gherdëina. Edizions Carrara Bergamo 1955, p. 16.
* Max Tosi: ''Dantereures (elegia).'' [[Nos Ladins|Nëus Ladins]] 15 de setëmber 1968, pl. 9.
* Max Tosi: ''La pètlera''. Traduzion dal franzëus. Nëus Ladins 1. de dezember 1968, pl. 5-6.
* Max Tosi: '''L linëus che ne pudrà se destudé''. Nëus Ladins 1. de fauré 1969, pl. 4.
* Max Tosi: ‘’Ciofes da Mont’’. Union di Ladins de Gherdëina. Urtijëi 1975.
* Max Tosi: ‘’La mpermetuda’’ te Ladinia V, 1981, P. 305–308.
* Max Tosi: ‘’Sul lim de Val Müstair’’ te “Ladinia, VI, 1982, P. 262–263.
* Max Tosi: ‘’Vìjites via per la nuet, te Ladinia, VIII, 1984, P. 172–177. (ladin, traduzion tl talian de [[Walter Belardi]]).
== Notes ==
<references/>
==Funtanes==
* Frida Piazza: ''Max Tosi, poet ladin. Ai monc dla patria. Danterëures. Spiedl de nosc tëmps'', in: “Ladinia”, I, 1977, S 195–200. (per ladin)
* Walter Belardi: ''Max Tosi poeta ladino'', Studi gardenesi XII, in «Archivio Alto Adige», 79 (1985), S. 6-33.
* Walter Belardi: ''Narrativa Gardenese. Max Tosi''. Università La Sapienza Roma - Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 1988. S. 271-289. (in ladino)
* cm ([[Christian Moroder]]): ''Prof. Max Tosi''. [[Calënder de Gherdëina]] 1989. Union di Ladins de Gherdëina. St. Ulrich in Gröden. S. 58-60.
* Walter Belardi: ''Max Tosi. Profilo storico-politico della lingua e della letteratura ladina dolomitica''. Studi ladini XIX, ediz. “Il Calamo”, Roma 1994. S. 70.
* [[Nadia Chiocchetti]]: ''Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia''. Union Generela di Ladins dles Dolomites. Fotolito Longo, tesć per ladin, talian y tudësch, ISBN 88-901703-4-4. P. 144-146 e 265-266.
* [[Roland Verra]]: ''Prim sintom d'autonn. Cunsunanzes poetiches cun Max Tosi''. Istitut Ladin Micurá de Rü 2020. ISBN 978-88-8171-136-9.
== Liams ==
* [[Leteratura ladina]].
* [https://web.archive.org/web/20160328230924/http://www.lusenberg.com/ntestamento/maxinedito.htm#iii N valguna poesies de Max Tosi].
* [https://de.wikipedia.org/wiki/Benutzer:Moroder/Max_Tosi Wolfgang Moroder conta de Max Tosi (tudësch)].
==Wikidata==
[[Categoria:Cultura ladina|Tosi, Max]]
[[Categoria:Uem|Tosi, Max]]
o9ycqc1inpq99s2hsvznu7u1qd3jlni
Peru
0
940
252620
87520
2026-08-06T11:44:17Z
Martin Macha 2111
774
/* Geografia */
252620
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Peru (orthographic projection).svg|thumb|Peru]]
[[File:Perù CIA map.gif|thumb|Cherta dl Peru]]
L '''Peru''' ie n Stat dl Sudamerica cun capitela Lima.
== Geografia ==
L à na spersa de 1.285.216 km2 y na populazion de 34,2 milions de abitanc.
L cunfinea cun l [[Ecuador]], la [[Colombia]], la [[Bolivia]], l [[Brazili|Brasil]] y l [[Cile]].
[[File:95 - Machu Picchu - Juin 2009.jpg|thumb|Machu Picchu]]
== Liams ==
[[America dl Sud]]
[[Inca|Ziviltà Inca]]
[[Categoria:America dl Sud]]
q67bk612zzibv3y5b2lem96yabht4c9
11 novëmber
0
14675
252618
37829
2026-08-05T19:47:53Z
Asenoner
208
/* Avenimënc */
252618
wikitext
text/x-wiki
I '''11 de novëmber''' ie l 315ejim di de l'ann (316ejim te n [[ann balest]]) dl [[calënder gregorian]].
== Avenimënc ==
*[[1918]] – [[Armestize di 11 de novëmber]] – Fin de la [[Prima Viera Mundiela]]. La [[Germania]] firma n armestize cui [[aleac]] che dëssa scumencé da la undescejima ëura dl undescejim di dl undescejim mëns.
== Nasciù ==
== Mort ==
{{Day}}
{{calendar}}
[[Categoria:Dis de l'ann]]
hijxeoj1qd3aipoau9z3hb6u1g4m904
252619
252618
2026-08-05T19:48:28Z
Asenoner
208
/* Avenimënc */
252619
wikitext
text/x-wiki
I '''11 de novëmber''' ie l 315ejim di de l'ann (316ejim te n [[ann balest]]) dl [[calënder gregorian]].
== Avenimënc ==
*[[1918]] – [[Armestize di 11 de novëmber]] – Fin de la [[Prima Viera Mundiela]]. L [[Mper Tudësch]] firma n armestize cui [[aleac]] che dëssa scumencé da la undescejima ëura dl undescejim di dl undescejim mëns.
== Nasciù ==
== Mort ==
{{Day}}
{{calendar}}
[[Categoria:Dis de l'ann]]
cc9dev1yfxl9t60lzkojzh7l3rbfzjn
Template:SDcat
10
192488
252615
2026-08-05T19:46:02Z
Asenoner
208
Creata pagina con "<includeonly>{{#invoke:SDcat |setCat}}</includeonly><noinclude> {{documentation}} </noinclude>"
252615
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{#invoke:SDcat |setCat}}</includeonly><noinclude>
{{documentation}}
</noinclude>
gejktck2ca8vfelabmrprhfecoxzlpi
Template:SDcat/doc
10
192489
252616
2026-08-05T19:46:26Z
Asenoner
208
Creata pagina con "{{Documentation subpage}} {{High risk}} {{cascade-protected template}} <!-- Add categories where indicated at the bottom of this page and interwikis at Wikidata (see [[Wikipedia:Wikidata]]) --> {{lua|Module:SDcat}} This template is merely a wrapper for [[Module:SDcat]], which adds tracking categories to articles depending on whether their [[WP:short description|short description]] matches the associated description field on Wikidata. Complete documentation is available a..."
252616
wikitext
text/x-wiki
{{Documentation subpage}}
{{High risk}}
{{cascade-protected template}}
<!-- Add categories where indicated at the bottom of this page and interwikis at Wikidata (see [[Wikipedia:Wikidata]]) -->
{{lua|Module:SDcat}}
This template is merely a wrapper for [[Module:SDcat]], which adds tracking categories to articles depending on whether their [[WP:short description|short description]] matches the associated description field on Wikidata. Complete documentation is available at [[Module:SDcat]].
== Usage ==
<code><nowiki>{{SDcat |sd={{{shortdescription|}}} }}</nowiki></code>
=== For testing ===
<code><nowiki>{{SDcat |sd=short description |qid=Wikidata entity ID |lp=link prefix (usually ":") }}</nowiki></code>
<includeonly>{{sandbox other||
<!-- Categories below this line; interwikis at Wikidata -->
[[Category:Short description templates]]
}}</includeonly>
avffmp78ajpwlsz0jgpqkb4yseqvkbf
Modulo:SDcat
828
192490
252617
2026-08-05T19:46:58Z
Asenoner
208
Creata pagina con "--[[ SDcat Module to check whether local short description matches that on Wikidata --]] local p = {} ------------------------------------------------------------------------------- --[[ setCat has the qid of a Wikidata entity passed as |qid= (it defaults to the associated qid of the current article if omitted) and the local short description passed as |sd= It returns a category if there is an associated Wikidata entity. It returns one of the following tracking categor..."
252617
Scribunto
text/plain
--[[
SDcat
Module to check whether local short description matches that on Wikidata
--]]
local p = {}
-------------------------------------------------------------------------------
--[[
setCat has the qid of a Wikidata entity passed as |qid=
(it defaults to the associated qid of the current article if omitted)
and the local short description passed as |sd=
It returns a category if there is an associated Wikidata entity.
It returns one of the following tracking categories, as appropriate:
* Category:Short description matches Wikidata (case-insensitive)
* Category:Short description is different from Wikidata
* Category:Short description with empty Wikidata description
For testing purposes, a link prefix |lp= may be set to ":" to make the categories visible.
--]]
-- function exported for use in other modules
-- (local short description, Wikidata entity-ID, link prefix)
p._setCat = function(sdesc, itemID, lp)
if not mw.wikibase then return nil end
if itemID == "" then itemID = nil end
-- Wikidata description field
local wdesc = (mw.wikibase.getDescription(itemID) or ""):lower()
if wdesc == "" then
return "[[" .. lp .. "Category:Short description with empty Wikidata description]]"
elseif wdesc == sdesc then
return "[[" .. lp .. "Category:Short description matches Wikidata]]"
else
return "[[" .. lp .. "Category:Short description is different from Wikidata]]"
end
end
-- function exported for call from #invoke
p.setCat = function(frame)
local args
if frame.args.sd then
args = frame.args
else
args = frame:getParent().args
end
-- local short description
local sdesc = mw.text.trim(args.sd or ""):lower()
-- Wikidata entity-ID
local itemID = mw.text.trim(args.qid or "")
-- link prefix, strip quotes
local lp = mw.text.trim(args.lp or ""):gsub('"', '')
return p._setCat(sdesc, itemID, lp)
end
return p
cml06m2kvz7og9bi5f1xe6ylhi3d9a0