Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.14 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Stephen Krashen 0 3049 252637 93369 2026-08-08T05:37:43Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252637 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}}'''Stephen D. Krashen''' (nasciù ai 14 de [[mei]] [[1941]] a [[Chicago]], [[Illinois]], [[USA]]) ie n [[linguist]], [[tuadëur]] de l'educazion, [[ativista]] de politica y [[prufessëur]] a la [[Università dl Sud de la California]]<ref name="USC bio">{{cite web | url= http://rossier.usc.edu/faculty-and-research/directories/a-z/profile/?id=115 | title= Stephen Krashen : BIO | publisher= USC. | access-date= 2022-07-18 | archive-date= 2020-11-26 | archive-url= https://web.archive.org/web/20201126034542/https://rossier.usc.edu/faculty-and-research/directories/a-z/profile/?id=115 | url-status= dead }}</ref>.<br> Ël à fat ngrum de nrescides sun co che la persones mpera rujenedes y à svilupà la teoria de l ''comprehensible input''. Chësta teoria dij che n mpera rujenedes mé a una maniera y chëla ie tres giatan input che n capësc, tres audian o liejan la rujeneda y capian l messaje de cie che vën dit. ==Referenzes== <references/> hf6gfhqnlb12243aedux1mte2xjyagw Mont de Pana y Ciandevaves 0 3589 252631 238210 2026-08-07T16:44:02Z Moroder 67 /* Capela */ 252631 wikitext text/x-wiki [[File:Ciandevaves y Mont de Pana cun Saslonch Sela y Cir.jpg|miniatura|Ciandevaves y Mont de Pana cun [[Saslonch]], [[Sela]] y [[Cir]].]] {{Gherdëina}} [[File:Langental aus Monte Pana.jpg|miniatura|[[Stevia]] y [[Val]] ududes da Mont de Pana.]] '''Mont de Pana y Ciandevaves''' ie doi [[mont]]es te la pert a sud dl chemun de [[Santa Cristina]] te [[Gherdëina]]. Ciandevaves o Cendevaves ie la mont plu a ozidënt. == Geografia == L'autëza dla mont ie danter i 1570 y 1700 metri sul livel dl mer. Dala mont và l'ega a uzidënt tl [[Ruf de Iender]] y tl [[Pisciadoi dl Tarvela]] cun l Ruf de Ciopa, de viëres de urient va l'eghes tl [[Ruf dl Ampezan]] o Ruf di Strënc. Sun Mont de Pana y Ciandevaves ruvun a pé su per l troi N. 30 passan per i pisciadoies dl Tervela, sun na streda asfalteda cun l auto, cun n [[lift dai stuei]] che muev da Santa Cristina. Dala mont de Pana ie d'[[inviern]] n cunliamën cun bus cun la [[Mont de Sëuc]]. L ''[[troi]] 528'' porta da Pana tres i Strënc te [[Tramans]] sa la [[utia Comici]]. == Capela == La capela sun Mont de Pana ie stata dessenieda dal architët Franz Baumann (1892 - 1974) de [[Dispruch]] y fabricheda dala firma De Grandi de [[La Rocia]] l ann 1935. La ie unida benedida dal pluan de Santa Cri­stina, seniëur Andrea Pramstrahler, ai 26 de agost dl 1937 y perchël possa nce uni dita la santa mëssa tla capela. Aldò de coche ova cuntà la vedla patrona dla capela Melita Delago Kerschbaumer, muta de [[Christian Delago|Cristl dl Tuene]], ie la capela unida fata ajache Melita fova scialdi amaleda y si loma à mpermetù a Chel Bel Die de fè su na capela sce la fossa varida. Melita ie varida y à lascià fé su la capela adum cun si uem. Sun autère iel da udëi n relief de [[Sant Antone|Sant Antone da Padua]] fat da [[Albino Pitscheider|Albino Pitscheider de Menza]]. A man ciancia n gran crist de [[Vinzenz Peristi]] y n arcangiul San Michiel, che maza l dragon, de [[Luis Insam|Luis Insam dl Tavella]] de [[Urtijëi]]. L ie mo da udëi tla capela n pitl relief dla Madona cul Bambin de [[Heindl Moroder]] Doss (1925 - 2012). N professëur dla [[Scola d’Ert de Sëlva]], Primo Bidischini (1907 - 1987), à fat per la capela n lëur de [[bront]] de l’Anunziazion de Maria. Dedora a man ciancia de l’entreda vëijun n gran San Bernardo de Menthon, defendëur di abitanc dla montes y de chëi che va a crëp, depënt n afrësch da Albert Stolz (1875 - 1947). Tla capela iel nce da udëi la fotografies dla muta di patrons dl Hotel Monte Pana da ntlëuta, morta da pitla, y la foto de bera Giuani Kerschbaumer, mort ai 28 de juni 1970. <gallery> Bergkapelle-baumann.jpg|Capela de Pana Sankt Bernardus Albert Stolz Monte Pana.jpg|Afrësch de Albert Stolz sun capela Crist de Vinzenz Peristi tla capela de Monte Pana te Gherdëina.jpg|Crist de Vinzenz Peristi tla capela </gallery> == Vedli luesc == I luesc da zacan ntëur chësta Montes ie: *Cit *Prënsa *Culac == Hotiei == Sun la mont dal doi hotiei da cater stëiles: l ''Monte Pana Dolomites Hotel'' y l ''Hotel Cendevaves''. L Monte Pana Dolomites ie unì fabricà tl 1930 cun dessëni de Franz Baumann y dopro ngrandì. [[File:Hotel Monte Pana.jpg|miniatura| L hotel Monte Pana Dolomiti de Franz Baumann]] == Lifc == Sun Pana iel doi [[lift dai stuei|lifc dai stuei]], un che porta a Santa Cristina y un che va sun [[Mont de Sëura]]. Pona dal mo cater lifc dai schi, un sun Pana y trëi sun Ciandevaves. == Purtoies == Sui preies de Mont de Pana y Ciandevaves vëniel [[jì cun i schi|jit cui schi]] dantaldut da chëi che scumëncia y pitla mutans y mutons cun la scoles dai schi. Da Mont de Sëura sun Pana ruvel doi [[purtoi]]es, un n fosch y un n brum. Cunliamënc cun i purtoies de [[Sëlva]] y dla [[Sella Ronda]] iel da Mont de Sëura tres Tramans su sul Ëur de Vallongia o da Pana ju per l Mulin de Ciajlat tl purtoi [[Saslong]]. == Sauc per schi == Sun Pana ie stat fac tl 2006 doi [[sauc per schi]]. L ie sauc modernes costruii a norma aldo di critères ufiziei dla [[FISI]] per duc chëi che scumëncia cun chësc sport. Un saut ie de 21 m. cun pont critich a 20 m., na lunghëza dla roia dl sgors de 26 m. y na pendënza dla mëisa de 6,3 gradi. L majer saut ie de 35 m. cun pont critich a 32 m. La roia dl sgors ie 40 m. longia, la pendënza dla mëisa de saut ie de 8,3 gradi<ref>Leo Senoner: ''I "Sauc" sun Mont de Pana. L saut te Gherdëina inier y al didancuei''. [[Calënder de Gherdëina]] 2008, pl. 155-158.</ref>. == Pudejé == Sun Ciandevaves y Pana iel stat fat tl 2007 n zënter y purtoies per [[pudejé]] n 2,5 km<ref>Daniela Villotti: ''Gherdëina arà tosc n zënter da pudejé sun Pana''. Calënder de Gherdëina 2008, pl. 178-181.</ref>. == Troies da ji a spaz == N [[troi]] da jì a spaz ie chël per mutans y mutons a se devertí scialdi tl ega d'instà ie la ''Panaraida'' cun n lech artifiziel y uni sort de njinies da sgravedé. N auter troi plu lonch ntëur Ciandevaves ie l ''Troi Unika'' cun scultures zipledes tl lën dai artisć dla lia [[UNIKA Val Gardena|Unika]]. N auter njëni scialdi nuzà dai turistc ie l minigolf pra l hotel Monte Pana. Per rué sun Pana dal n valgun troies: Troi N. 30B dala Streda Plan dala Sia y l [[Pisciadoi dl Tervela]] a Santa Cristina o Troi N. 30B da Ciaslat te Sëlva via per l [[Ruf di Strënc|Ruf dl Ampezan]] passan per l luech de Prënsa. Chisc doi troies ruva adum sota Pana tl troi N.30 che va inant per Ciandevaves y ite ti [[Plans de Cunfin]]. Troi 52B che va te [[Tramans]] ite per i Strënc y inant cun l troi 526B su [[Mont Sëura]] <ref>[https://www.openstreetmap.org/?mlat=46.533902&mlon=11.744391&zoom=15 Troies de Pana sun OpenStreetMap]</ref>. == Curiosum == Tl 1970 ie stà metù su a Santa Cristina na scuadra dl [[juech dal palé]] cun jugadëures de duta Gherdëina cun l inuem ''FC Monte Pana''<ref>Vinzenz Dellago: ''FC Monte Pana''. Calënder de Gherdëina 2003, pl. 140-141.</ref>. == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Elsa Runggaldier]]: ''Mont de Pana y si capela''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 36-37. * [[Josef Kostner]], Gregor Prugger: ''Cherta de Ciandevaves y de Ciandepinëi.'' Calënder de Gherdëina 1974, pl. 124-125. * ''Chemun de Santa Cristina - cherta topografica y cherta ortofoto cun i toponims ladins''. [[Istitut Ladin Micurá de Rü]] 2005, ISBN 88 8171 064 1. * Josef Nössing, Cristian Kollmann: ''Frühes Gröden. Im Spiegel der Siedlungs- und Namengeschichte. Neue Erkenntnisse.'' Museum Gherdëina, Urtijëi 2023, pl. 148-149. ISBN 978 88 85868 06 9 (tudësch). == Cëla nce == *[[Ruves de Gherdëina]] *[[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [[Commons:Category:Monte Pana|Fotos sun Commons]] * [https://www.dolomiti360.it/toponomastica/santacristina-map-name.html Inuemes dl chemun de Santa Cristina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211008140416/https://www.dolomiti360.it/toponomastica/santacristina-map-name.html |date=2021-10-08 }} {{Montes de Gherdëina}} [[Categoria:Geografia|Pana|]] [[Categoria:Montes de Gherdëina|Pana]] 1zvgk6alaqppquw7dakcxzku5ek2349 Albino Pitscheider 0 24379 252632 252370 2026-08-07T22:59:58Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252632 wikitext text/x-wiki [[File:GiuniBatista_de_Albino_Pitscheider_Urtijëi.jpg|miniatura|Relief dl martirio de San Giuani Batista de Albino Pitscheider tla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi.]]{{Gherdëina}} '''Albino Pitscheider''' (nce ''Albin'', ''Alwin'' o ''Bera Albino'', * [[30 de nuvëmber]] [[1877]] a [[Urtijëi]]; † [[17 de fauré]] [[1962]] te [[Sëlva]]) fova n scultëur de [[Gherdëina]]. == Vita == Ël ie stat l mut de [[Menza Nogler Pitscheider|Menza (Clemenza) Nogler]] (1844-1921) da Vidalong y de Anton Pitscheider (1843-1912), che fova unit da [[Sëuc]] te Gherdëina y che ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de [[Resciesa]]<ref>'' Amalia Anderlan Obletter.'' Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78.</ref>. Si fredesc fova Leopold (moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri), fundadëur tl 1920 dla [[Lia Mostra d’Ert]], (scultëur), Conrad (moler, pere de Viktor dl Grohmann - moler), [[Tone Pitscheider|Tone (scultëur)]], Josef (scultëur) y Alfons. La cater surans fova Mariana, Menza marideda Rifesser, Rosalia marideda Craffonara, y Filomena marideda Anderlan, loma de [[Amalia Anderlan Obletter]]. L à maridà Carlina Obletter. Pitscheider ie stat per trëi ani lerner pra Franz Santifaller a Urtijëi y 4 ani fant pra [[Johann Baptist Moroder]]. Plu inant al laurà pra Leopold Hofer a [[St. Pölten]] y Hermann Josef Stark a [[Nürnberg]]. Ti ani 1902–1903 al laurà tla berstots dla firma "[[Gebrüder Moroder]]" a [[Offenburg |Offenburg/Baden]].Tl 1910 iel stat numinà maester de dessëni y mudelé ''tla scola d'ert de Sëlva ulache l à nsenià fin al an 1949.'' Al scumenciamënt dla [[Pröma Gran Vera|prima viëra mundiela]] iel stat mandà a fé proteses a [[Viena]]. Dopro al damandà de vester tl "k.u.k. Kriegspressequartiers", ajache l fova adatà „zur Anfertigung der Kriegsartikel in Holz“ (de fé articuli de viëra tl lën). Ai 20 de lugio 1917 iel stat nvià a n colloquium ma l nen ie nia stat azetà te chëla stiera. L à mpò fat n valguna figures cun motives de viëra che ie sën da udëi tl "Heeresgeschichtliche Museum" a Viena. Albino Pitscheider ie cunesciù per la pitla y pitliscima figures zipledes tl lën, truepes da udëi tl [[Museum Gherdëina]]. Pitscheider ie stat cun Robert Moroder, [[Alex Moroder]], [[Luis Piazza]], [[Hermann Moroder]], [[Gilo Prugger]] y [[Heinrich Moroder]] sen. fundadëur tl 1958 dl Museum Gherdëina a Urtijëi<ref>Karlheinz Mureda: ''Bera Robert Moroder, na vita per l Muséum de Gherdëina''. [[Calënder de Gherdëina]] 2007, pl 49 (foto segondo da man ciancia).</ref>. Albino Pitscheider ova giatà n crist te [[Val]] che fova mel ciafià y che, derturà su, ie da udëi tl Museum Gherdëina. Tla cësa de cultura „Oswald von Wolkenstein“ de Sëlva ie la sala dla mostres tlameda ''Galaria Bera Albino''. L à giapà la bedaia d'arjënt te na mostra a [[L'Aquila]] l'an 1928, na bedaia d'or a [[Treviso]] y l Gran Priesc te na espusizion internaziunela a [[Paris]] l'an 1926<ref>[[Leo Crepaz]]: '' Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina, pl. 30.</ref>. Albino Pitscheider jiva ncé a ciacia y l cuntova nscì „Can che vede tl bosch cula rola a i cialè, me feji propi marueia che fove me bon da jëun d'i mazè; ma aldidancuei me sà-i tan biei che ne foss plu bon d'l fe. A cunscidrè can che ch'l bel rechl pò te capitè a'n valgun var dan te che te posses très la scipes 'l studië, 'l usservè te si fe, po vëijes ce eleganza tl sauté, ce belëza te si fermé, ce sveltëza te si mucè. En vere rë dl bosch posses 'l tlamè te si libertà, te si rëni ilo ulù y dal Criator ilo per nëus metù. Can che 'n tel bel tier iè culetà, en cont de belëza estetica ne reste-l nianca la metà, ence sce te l'es a cësa sun fané profumà cun rosmarin bel ros pratà!"<ref>Leo Crepaz: '' Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 30.</ref>. == Lëures == * Reliefs tla [[Dlieja de San Durich|dlieja de San Durich]] a Urtijëi. * Figures de prijunieres de lën de linda tl Heeresgeschichtliches Museum, Viena <ref>{{Webarchive|url=http://www.boznerkunstauktionen.com/tedesco/kataloge.php?asta=Arte%20tirolese/moderna&artista=&messaggio=&page=36}}, abgerufen am 8. Februar 2013</ref>. * Te Val pelda cun scultura de Albino Pitscheider: n manz sëura na persona cun scrit ”Pastore mia vita, da un toro finita”, lecurdanza de Batista Senoner mazà da n manz 1 ann 1927. La scultura ie stata rubeda<ref>Sepl Nocker: '' A ji a spaz te Val''. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 112.</ref><ref>Anton Senoner: ''Pelda n lecort de bera Battista Senoner''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 225-227 (fotos)</ref>. * Sun autère dla capela de [[Mont de Pana y Ciandevaves|Mont de Pana]] iel da udëi n relief de Sant Antone da Padua fat da Albino Pitscheider. * L’Aquila, ''Chiesa di Cristo Re'' (Madona cun Crist), Palazzo Montecitorio, [[Roma]]<ref>{{Cite web |url=https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/1300035506 |title=Catalogo Beni Culturali - Madona cun Bambin. |access-date=2022-10-28 |archive-date=2022-10-28 |archive-url=https://web.archive.org/web/20221028175807/https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/1300035506 |url-status=dead }}</ref>. * La mutans de Albino Pitscheider Rosa, Paula y Annele à lascià al [[Museum Gherdëina]] 120 scultures dl pere. * Castello Reale Racconigi, arpizadëur ziplà tl lën<ref>{{Cite web |url=https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0100405220 |title=Catalogo Beni Culturali Castello Racconigi. |access-date=2022-10-28 |archive-date=2022-10-28 |archive-url=https://web.archive.org/web/20221028175353/https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0100405220 |url-status=dead }}</ref> == Mostres == * Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg a [[Dispruch]] 1940-1944. Albino Pitscheider a metù ora dal 1940 al 1943 pra chësta mostra adum cun [[Raimund Mureda]] (Moroder), [[Siegfried Moroder]], [[Vinzenz Peristi]], [[Otto Moroder]], [[Hermann Moroder]] y Engelbert Perathoner. * N lecurdanza do 10 ani da si mort mostra de Albino Pitscheider tl Museum Gherdëina. * N lecurdanza de Albino Pitscheider à l Museum Gherdëina tl 1987 fat na mostra do 25 ani da si mort. == Notes == <references /> == Bibliografia == * Pitscheider, Alwin. In: Hans Wolfgang Singer (Hrsg.): Allgemeines Künstler-Lexicon. Leben und Werke der berühmtesten bildenden Künstler. Vorbereitet von Hermann Alexander Müller. Literarische Anstalt, Rütten & Loening, Frankfurt a. M. 1922 (tudësch).  * Pitscheider, Alwin. In: Hans Vollmer (Hrsg.): Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart.  27: Piermaria–Ramsdell. E. A. Seemann, Leipzig 1933, pl. 116 (tudësch).  * Sulé ([[Tresl Gruber]]): ''N salut al seniëur professëur Albino Pitscheider dla Scola d’Ert de Sëlva''. Calënder de Gherdëina 1948, pl. 65. * Leo Crepaz: '' Lecurdon Bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 29-31 (fotos de lëures y pultré). * ''Lecurdan prof. bera Albino Pitscheider de Menza''. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 76-77 (ultima foto). * Rudolf Moroder-Rudolfine: ''Albino Pitscheider (1877–1962) scultëur y maester.'' Museum Gröden, Urtijëi 1987. (tudësch, talian, ladin) * Chiocchetti Nadia: ''Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia.'' Union Generela di Ladins dles Dolomites. pl. 117-118. ISBN 88-901703-4-4. * Ilse Krumpöck: ''Die Bildwerke im Heeresgeschichtlichen Museum.'' Wien 2004, pl. 135 (tudësch). * ''Dictionary of Artists.'' Band 11: ''Pinchon–Rouck.'' Gründ, Paris 2006, , ISBN 2-7000-3081-8, pl. 67 (nglëisc). * Robert Moroder: ''Pruf. Albino Pitscheider 1877–1962. N lecort di 50 ani dalla mort dl artist.'' Calënder de Gherdëina 2012, pl. 195–197. * [https://www.helmuth-oehler.at/userfiles/downloads/Helmuth%20Oehler,%20Skulptur%20im%20Nationalsozialismus%20in%20Tirol.%20Ein%20Überblick,%20Innsbruck%202018..pdf Helmuth Oehler: ''Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick''. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): ''Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol''. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).] == Cëla nce == * [[Scultëures de Gherdëina]] == Weblinks == * [https://web.archive.org/web/20160304110046/http://lusenberg.com/albinopitscheider/albinopitscheider.html Pitla figura de n ëila cun giat che fesc ciauza] [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Pitscheider, Albino]] [[Categoria:Persona de Urtijëi|Pitscheider, Albino]] 5pgu3reoi3zzucpx2t7dbbbidrunvul Hermann Moroder 0 24392 252636 250085 2026-08-08T02:27:15Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252636 wikitext text/x-wiki {{Infobox artist |Inuem = Hermann Moroder |Auter inuem = Hermann da Jumbiërch |Foto = Hermann Moroder Jumbiërch.jpg |Descrizion foto = Hermann Moroder Jumbiërch. |Nasciù/da = Urtijëi 2 de auril 1889 |Mort/a = Urtijëi 27 de lugio 1969 |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Crist tl Getsemani tla curtina de Urtijëi |Muvimënt = |Uem = |Fëna = |Firma = }} {{Gherdëina}} [[File:Martiner.jpg|miniatura|alt=Crist dl Mont dl Aulif tla curtina de Urtijëi, fossa Martiner.|Crist dl Mont dl Aulif tla [[curtina de Urtijëi]], fossa Martiner.]] '''Hermann Moroder''', nce ''Herman da Jumbiërch'' (* 3 de auril 1889 a [[Urtijëi]];† 27 de lugio 1969 a Urtijëi) ie stat n [[scultëur]] de [[Gherdëina]]. == Biografia == Nasciù sa [[Jumbiërch]] mut de [[Felizita Unterplatzer Moroder|Felizita Unterplatzer]] y [[Josef Moroder Jumbiërch|Sepl Moroder]]. Do avëi finà la Scola d’Ert tl 1903 iel ruà sciche [[Caiot|caiot]] tla berstot sa [[Lenert]] ulache laurova si jurman [[Rudolf Moroder]] y [[Ludwig Moroder |Ludwig Moroder dl Mëune]]. L ie jit a fé saudé a [[Dispruch]] per trëi ani tl 1910 y tla [[Pröma Gran Vera|prima viera mundiela]] iel stat sciche "Kaiserjäger" tla [[Galizia (Est Europa)|Galizia]] y sula front dl sud. Hermann Moroder à fat pea cun si fra Pepi ai 3 de fauré 1908 ala prima garejeda de schi de Gherdëina dl club dai schi "Ladinia". L fova 16 che tulova pert ala garejeda da [[Dantercëpies]] ju y l à venciù [[Ludwig Schmalzl de Ronc]]. Do la viera iel stat per doi ani pra la firma "[[Gebrüder Moroder]]" de si berba a [[Offenburg]]. Tl 1926 al fat su si berstot y ie stat moster de truepes scultëures de Gherdëina. Ël fajova de gran sanc y belau duta si sculturis jiva pra si fra Alfons a [[Milwaukee]] ulache l fova jit a sté. L à maridà Anna Pescosta tl y i à abù cater fions: Augusta, Hermann, Silvia y Annemarie. Ël ie stat fundadëur tl 1958 cun Robert Moroder presidënt, [[Raimund Mureda]], [[Heinrich Moroder|Heinrich Moroder-Doss]], [[Alex Moroder]], [[Luis Piazza]], [[Gilo Prugger|Vigil Prugger]] dl [[Museum Gherdëina]]<ref>Karlheinz Mureda: ''Bera Robert Moroder, na vita per l Museum de Gherdëina''. [[Calënder de Gherdëina]] 2007, pl 49 (foto prim da man ciancia).</ref>. Hermann Moroder ie stat n gran culezionist de pavëi che ie sën da udëi tl Museum Gherdëina. L à sunà 55 ani l flaut pra la mujiga d’Urtijëi y ie stat giut pra l cor de dlieja di luech. Da si pere ovel arpà l meje da [[Fëur, Piz Dessëura|Fëur]], tl ridl Piz Dessëura, a Urtijëi <ref>C.M. (Christian Moroder): ''Resciesa''. Calënder de Gherdëina 1960, pl. 57-59.</ref>. == Lëures == [[File:Doi saudeies.jpg|miniatura|left|alt=Doi_saudeies ziplei tla viera l ann 1918|Doi_saudeies ziplei tla viera l ann 1918]] [[File:Herman Moroder Jumbiërch berstot.jpg|miniatura|sinistra|alt=berstot de Herman Moroder Jumbiërch sal Zot.|berstot de Herman Moroder Jumbiërch sal Zot.]] Si leures ié da udëi te dliejes a [[Milwaukee]], [[Detroit]], [[Rochester (Minnesota)|Rochester]], [[Chicago]], [[Indianapolis]], [[Pittsburgh]], [[Quebec]], [[Ottawa]] y tla Talia a [[Roma]], [[Sesto S. Giovanni]] y tla dlieja de Sant Antone a [[Trent|Trënt]]. * Madona de Lourdes tla pelda sal Zot (la cësa ulache l stajova daujin a Lenert) dl 1954; ex voto per grazies recevudes de Fonjo (si fra) y Hermann Moroder<ref>''Peldes te Gherdëina''. [[Calënder de Gherdëina]] 1961, pl. 76.</ref>. * Crist dl Mont dl Aulif tla [[curtina de Urtijëi]], fossa Martiner. * Pëtler, fat da jeun, tl Museum Gherdëina. * Crist sant sepolcher, ''Chiesa di S. Maria Maddalena'' Piazza della Maddalena, 53, Roma<ref>{{Cite web |url=https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/1200163838 |title=Catalogo Beni Culturali. |access-date=2022-10-28 |archive-date=2022-10-28 |archive-url=https://web.archive.org/web/20221028174918/https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/1200163838 |url-status=dead }}</ref>. == Mostres == * Gauausstellungen Tirol-Vorarlberg a [[Dispruch]] 1940-1944. Hermann Moroder a metù ora tl 1943 y 1944 pra chësta mostra adum cun [[Raimund Mureda]] (Moroder), [[Albino Pitscheider]], [[Vinzenz Peristi]], [[Otto Moroder]], [Siegfried Moroder]] y Engelbert Perathoner<ref>[https://www.helmuth-oehler.at/userfiles/downloads/Helmuth%20Oehler,%20Skulptur%20im%20Nationalsozialismus%20in%20Tirol.%20Ein%20Überblick,%20Innsbruck%202018..pdf Helmuth Oehler: ''Skulptur im Nazionalsozialismus in Tirol. Ein Überblick''. Da Wolfgang Meighörner (Hrsg.): ''Zwischen Ideologie, Anpassung und Verfolgung. Kunst und Nationalsozialismus in Tirol''. Catalog dla mostra tl Landesmuseum Ferdinandeum a Dispruch 2019 pl. 164-179 (tudësch).]</ref>. Si lëures ova chisc tituli: "Mutter und Kind“, „Bäuerin mit Kind“ y „Mein Bruder“<ref>[https://arge-ns-zeit.musikland-tirol.at/content/mosaik-des-kulturlebens-im-ueberblick/zusammenfassung-1944/1944_-iii_quartal/ ''Heimatliche Kunstblüte im fünften Kriegsjahr Unsere Künstler im Rahmen der Gau-Kunstausstellung Innsbruck 1944'' da: Bozner Tagblatt dl 28 de lugio 1944, pl. 3. (tudësch)]</ref>. [[File:Rudolf Moroder Josefine Leimstädter Hermann Moroder.jpg|miniatura|alt=Hermann Moroder cun l jurman Rudolf Moroder y Josefine Leimstädter fëna de Rudolf.|Hermann Moroder cun l jurman [[Rudolf Moroder]] y Josefine Leimstädter fëna de Rudolf.]] == Notes == <references/> == Cëla nce == * [[Scultëures de Gherdëina]] * {{Commons|category:Herman Moroder|Hermann Moroder}} [[File:Museum Gherdëina 1960 fundadëures.jpg|miniatura|alt=Herman Moroder danter i fundadëures dl Museum Gherdëina ai 15 de agost 1960|Hermann Moroder (l prim a man ciancia sentà) danter i fundadëures dl Museum Gherdëina ai 15 de agost 1960]] == Bibliografia == * [[Edgar Moroder]]: ''Bera Hermann Moroder da Jumbierch †'' Calënder de Gherdëina 1970, pl. 52-54 (foto dl artist). * ''Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung'' – Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 276-278 [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder online PDF (tudësch)]. [[Categoria:Uem|Moroder, Hermann]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Moroder, Hermann]] [[Categoria:Ert|Moroder, Hermann]] [[Categoria:Persona de Urtijëi|Moroder, Hermann]] bmxxzaw43pck3ye5y2xq6cghp5ou92m Christian Delago 0 75690 252634 251964 2026-08-08T00:34:29Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252634 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Christian Delago |Auter inuem = Cristl (dl) Tuene |Foto = Cristl Delago Tuene depënt da Franz Rizzi.jpg |Descrizion foto = Christian Delago te n pultré de Franz Rizzi tl 1922. |Nasciù/da = 25 de dezëmber 1868 |Mort/a = 1955 |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = Santa Lisabeta |Muvimënt = |Fëna = Josefine Schmalzl (1875-1948) muta de [[Maria_Ursula_Welponer#Franzl de Ianesc Marienheim|Franzl de Ianesc]]. |Firma = }} [[File:Saint Elisabeth group Rudolf Moroder detail.jpg|miniatura|Santa Lisabeta tla Dlieja de Urtijëi depënta da Christian Delago]] '''Christian Delago''', nce Cristl Delago (dl) Tuene (* [[25 de dezëmber]] [[1868]]; †[[1955]]) fova n moler y hotelier de [[Urtijëi]]. == Biografia == L à maridà Josefine Schmalzl (1875-1948) muta de [[Maria_Ursula_Welponer#Franzl de Ianesc Marienheim|Franzl de Ianesc]]. [[File:Cesa madonna Urtijei.jpg|miniatura|alt=La cësa Madonna de Cristl Tuene.|La cësa Madonna de Cristl Tuene.]] Si lëur depënt plu cunesciù ie la Santa Lisabeta dl 1900, zipleda da [[Rudolf Moroder|Rudolf Moroder Lenert]] da udëi tla [[Dlieja de San Durich|dlieja de San Durich]] a Urtijëi<ref>Calënder de Gherdëina 1985, pl. 24.</ref>. Una de si sculées fova la nepota [[Mili Schmalzl]]. Christian Delago fova nce [[Ferlëigher|ferlëigher]]. Tl cunliamënt dl Catalogo Beni Culturali ie da udëi lëures che univa da si butëiga<ref>{{Cite web |url=https://catalogo.beniculturali.it/search?query=delago |title=Catalogo Beni Culturali - Lëures dl ferlëigher Christian Delago. |access-date=2022-10-28 |archive-date=2022-10-28 |archive-url=https://web.archive.org/web/20221028181324/https://catalogo.beniculturali.it/search?query=delago |url-status=dead }}</ref> Tl ann 1900 à Christian Delago giatà diretamënter da Viena la lizenza de giaurí la ustaria Madonna a Urtijëi, che do cin ani ie deventeda Hotel Dolomiti Madonna. L hotel Madonna vën pona arpà da si muta Melitta y dopro dal mut de Melitta Tschuki Kerschbaumer<ref>''Calënder dl mensc (La ustaries da plu da giut)''. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 27</ref>. Dal 1907 al 1909 fovel presidënt dla Lia dl turism de Urtijëi<ref>Jolanda Senoner: ''125 ani de turism a Urtijëi, 1885-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 125.</ref>. L fova un di primes che sunova la vidula te Gherdëina<ref>Calënder de Gherdëina 2004, pl. 25.</ref>. L ie stat nce capo dla mujiga de Urtijëi. Christian Delago fova cumëmber dl ''Ladiner Verein'' a Urtijëi<ref>A.L. ([[Arcangiul Lardschneider]]): ''L calënder y l Ladiner-Verein''. Calënder de Gherdëina 1913, pl. 32.</ref>. Christian Delago ie nce stat un di 19 uemes che ova metà su la [[Union di Ladins de Gherdëina]] cun na senteda ai 19 de lugio 1945 te si hotel Madonna a Urtijëi<ref>[[Roland Verra]]: ''Storia dla Union di Ladins de Gherdëina dal 1945 al 1995''. Calënder de Gherdëina 1996, pl. 30.</ref>. [[File:Prim auto te Gherdëina familia Schmalzl.jpg|miniatura|alt=Christian Delago cun si fëna a man drëta sentà dovia tl prim auto de Gherdëina|Christian Delago cun si fëna a man drëta sentà dovia tl prim auto de Gherdëina]] == Scric == Cristl Delago à ncé scrit poesies y prosa per l Calënder Ladin. * ''Per la fösta del 1908 a Urtisei''. [https://it.wikisource.org/wiki/Per_la_fosta_del_1908_a_Urtisei Da liejer tlo sun Wikisource.]<ref>''Per la fösta del 1908 a Urtisei''. Calënder de Gherdëina 1912, pl. 56–57</ref>. * ''Pensieres''. <ref>''Pensieres''. Calënder de Gherdëina 1913, pl. 63–64.</ref>. * ''Per amor del’oma'', scrit adum cun [[Franz Moroder |Franz Moroder Lenert]]<ref>''Per amor del’oma''. Calënder de Gherdëina 1914, pl. 56–65.</ref> * ''Geshù Kristo i l fret''<ref>''Geshù Kristo i l fret''. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 87–88.</ref> == Notes == <references /> == Bibliografia == * [[Ildefons Perathoner]]: ''Parentela Delago''. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 165. * [[Milia Insam Kostner|Milia Kostner]]: ''Bera Carlo Crepaz da Maidl''. Calënder de Gherdëina 1993, pl. 71 (pultret de Cristl Delago). * Vinzenz Mussner: ''Bera Vinzenz Mussner sen. conta''. Calënder de Gherdëina 1994, pl. 162 (anedota sun Cristl Delago). * Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug.'' Raetia [[Bulsan]] 2007. ISBN 978 8872833018. pl. 122 (foto dla berstot). * Christian Delago y la fëna cun l guant dala Gherdëina sun la slita. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 9 (foto). == Per savëi de plu sun Cristl Tuene == {{Commons|category:Christian Delago|Christian Delago}} {{DEFAULTSORT:Delago, Christian}} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Scritëures de Gherdëina]] [[Categoria:Cultura ladina]] [[Categoria:Ert]] 02d0e3dqy27wegzf9jk57dz674wlmty Franz Haider 0 75697 252635 252372 2026-08-08T01:54:46Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 3 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252635 wikitext text/x-wiki [[File:Moroder_Wappen_Franz_Haider.jpg|miniatura|Scultura de angiuli y l blason dla familia Moroder de Franz Haider]] '''Franz Haider''' (* [[19 de jené]] [[1860]] a [[Schwaz]]; † [[25 de utober]] [[1947]] a Petersberg, chemun de [[Nueva Tudëscia]]) n scultëur [[austria]]ch che à nsenià te [[Gherdëina]]. == Biografia == L à mparà tla Academia de [[Viena]] da Hermann Klotz y ie stat nseniant de ert tla [[Scola d'Ert Urtijëi|Scola d ert de Urtijëi]] y ala scola "Fachschule für Holzbearbeitung" a [[Bulsan]] per ndut 40 ani. Do l nseniamënt iel jit a sté a Petersberg ulache l ie mort te si cësa tl bosch Schönwies. Doi de si sculëies te Gherdëina fova i scultëures [[Ludwig Moroder]] y [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder]]. Te na lecurdanza iel stat scrit che tres l nseniamënt de Franz Haider à l ert dl ziplé te Gherdëina arjont scialdi n bon livel „Durch seinen Einfluss erfuhr die Holzbildhauerei in Gröden einen bedeutenden künstlerischen Aufschwung“ <ref>''Nachruf in: Der Schlern, Bozen Jahrgang 1947, pl. 343''</ref>. == Lëures == * Clipl tla dlieja de [[Aldein]] 1926 * Clipl tla dlieja de Maria Weissenstein * Clipl tla dlieja de [[Kurtatsch an der Weinstraße|Kurtatsch]] 1929 * Clipl tla dlieja de [[Nueva Tudëscia|Deutschnofen]] * Clipl tla dlieja de [[Nueva Tudëscia|Petersberg (Deutschnofen)]] * Pietà tl cunvënt Santa Maria di Monte Berico (VI)<ref>{{Cite web |url=https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0500077062 |title=Pietà tl Catalogo Beni Culturali |access-date=2022-10-27 |archive-date=2022-10-27 |archive-url=https://web.archive.org/web/20221027104753/https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0500077062 |url-status=dead }}</ref> * Madona Dolorata tla Dlieja San Carlo Al Corso de [[Milan]]<ref>{{Cite web |url=https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0300086605 |title=Dolorata San Carlo Al Corso Milan tl Catalogo Beni Culturali. |access-date=2022-10-27 |archive-date=2022-10-27 |archive-url=https://web.archive.org/web/20221027104750/https://catalogo.beniculturali.it/detail/HistoricOrArtisticProperty/0300086605 |url-status=dead }}</ref> == Notes == <references /> == Cunliamënc == *[https://catalogo.beniculturali.it/search/Agent/97968bc680cfb483fef728ad1f0e076f Autri 33 lëures de Franz Haider tl Catalogo Beni Culturali] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20221027103230/https://catalogo.beniculturali.it/search/Agent/97968bc680cfb483fef728ad1f0e076f |date=2022-10-27 }} == Bibliografia == * Erich Egg, Herlinde Menardi. ''Das Tiroler Krippenbuch. Die Krippe von den Anfängen bis zur Gegenwart''. 2. Aufl. Tyrolia, Dispruch 2004 ISBN 3-7022-2604-4 [[Categoria:Uem|Haider, Franz]] [[Categoria:Persones de Gherdëina|Haider, Franz]] [[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Haider, Franz]] fr6bk3d0anns012l2s95hafk4na1714 Catastrofe dl Piper PA-31 a Paipe dl 2026 0 192357 252633 251901 2026-08-08T00:14:18Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 0 sources and tagging 1 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252633 wikitext text/x-wiki {{Infobox Mpedamënt aviatic |Titul = Catastrofe dl Piper PA-31 a Paipe dl 2026 |Imagine = N325FA wreckage.png |Legenda imagine = Consequences de la catastrofe |Data = 10 de jené 2026 |Ora = 16:11 (UTC−5:00) |Carater = Coche do la partenza |Caja = <small>investigazion continuea</small> |Post = [[Paipe]], [[Boyacá]], [[Colombia]] |Coordinedes = {{Coord|5|46|24|N|73|5|55|W}} |Morc = 6 <small>(tui)</small> |Feris = 0 |Model = [[Piper PA-31 Navajo|Piper PA-31-325 Navajo]] |Azienda aviatica = TVPX Aircraft Solutions Inc Trustee |Vol = - |Numer registrazion = N325FA |Post de partenza = [[Aeroport de Juan José Rondón]], [[Paipe]] ([[Colombia]]) |Post de destinazion = [[Aeroport Olaya Herrera]], [[Medellín]] ([[Colombia]]) |Passeiers = 5 |Equipage = 1 |Sopraviscic = 0 }} '''Catastrofe dl Piper PA-31 a Paipe dl 2026''' ie stat n [[mpedamënt aviatic]] sucedù ai 10 de jené 2026. N [[Piper PA-31 Navajo]] fac n vol privà FAR 91 sun la rota [[Paipe]]–[[Medellín]], ma ie scraà dao nia dal [[pista de decolada|pista]] dui minuc do la partenza. Tui i siei persones a bordo — n member dl equipage y cinch passeiers — ie morts.<ref name=":4">{{Cite web|url=https://www.aerocivil.gov.co/investigacion/Accidentes/info/aeronautica_civil/media/1769552428_INFORME%20PRELIMINAR%20ACCID%20N325FA.pdf|title=INFORME PRELIMINAR|website=Aerocivil|date=2026-01-28|lang=es|archive-date=2026-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20260222145108/https://www.aerocivil.gov.co/investigacion/Accidentes/info/aeronautica_civil/media/1769552428_INFORME%20PRELIMINAR%20ACCID%20N325FA.pdf|access-date=2026-01-29}}</ref> Dla persones a bordo fova nce l populer ciant colombian [[Yeison Jiménez]].<ref name=":10" /> == Nfurmazions sul vol == === Aviatur === [[File:N325FA (19502964306).jpg|left|thumb|L aviatur scraà tl 2015]] L aviatur scraà fova n Piper PA-31-325 Navajo cun numer de registrazion N325FA, fabricà tl 1982 y de pertinenza de la azienda TVPX Aircraft Solutions Inc Trustee.<ref name=":5">{{Cite web|url=https://registry.faa.gov/aircraftinquiry/Search/NNumberResult?NNumberTxt=325FA|title=Aircraft Inquiry|website=[[Federal Aviation Administration]]|date=2026-01-10|lang=en}}</ref><ref name=":0">{{Cite web|url=https://aviation-safety.net/wikibase/wiki.php?id=565465|title=Accident Piper PA-31-325 Navajo C/R N325FA, Saturday 10 January 2026|first=|last=|website=Aviation Safety Network|access-date=2026-01-11|lang=en}}</ref> L fova equipà cun doi motors a pistons a siei zilinders Lycoming TIO-540 SER (serie Colemill Panther), ognun cun na potenza de 350 cv.<ref name=":5" /><ref name=":0" /> Prima de la catastrofe dl 2026, l numer N325FA fova stat implicà te n auter incident. Ai 14 de agost 2022, la [[Forza Aria de Mexico]] y l [[Secretariat de Defensa Nazionala de Mexico]] ova interceptà y arestà n Piper PA-31 Navajo (modifichè Colemill Panther) sun na pista semi-legala dao [[La Libertad (municipio)|La Libertad]], [[Campeche]], ulache fova stà truà ca. 460,5 kg de cocaina.<ref name=":6">{{Cite web|url=https://aviation-safety.net/wikibase/281559|incident Piper PA-31 Navajo (N325FA), Sunday 14 August 2022|first=|last=|website=Aviation Safety Network|access-date=2026-02-03|lang=en}}</ref><ref name=":7">{{Cite web|url=https://www.baaa-acro.com/crash/crash-piper-pa-31-325-la-libertad-1-killed|title=Crash of a Piper PA-31-325 in La Libertad: 1 killed {{!}} Bureau of Aircraft Accidents Archives|website=Bureau of Aircraft Accidents Archives|access-date=2026-02-03|archive-date=2026-02-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20260215095958/https://www.baaa-acro.com/crash/crash-piper-pa-31-325-la-libertad-1-killed|url-status=live|lang=en}}</ref> Segon comunicac ufiziei, chest aviatur, che fova ruà da Colombia tres Belize, ova usà l numer de registrazion N325FA illegalment. Do la patereda, l equipage y la persones che ova da se l rescontrer ie scapes. N person sun n quad, che ova nce lueg ora la pista, ie mort do che l elice dl aviatur l ova ferì.<ref name=":6" /><ref name=":7" /> L aviatur confiscà n á nia da fá cun chel scraà a Paipe. Ai 9 de jené 2026, n di dan la catastrofe, fova stat programà n vol de proa cun cater passeiers a bordo, a cajo de n mantegniment recent fat sul motor manz.<ref name=":9">{{Cite web|url=https://www.infobae.com/colombia/2026/01/29/experto-en-aviacion-analizo-el-informe-sobre-el-siniestro-en-el-que-murio-yeison-jimenez-las-alas-se-destrozan/|title=Experto en aviación analizó el informe sobre el siniestro en el que murió Yeison Jiménez: "Las alas se destrozan"|lang=es-CO|first=|last=|website=infobae|date=2026-01-29|access-date=2026-04-26|archive-date=2026-04-30|archive-url=https://web.archive.org/web/20260430041454/https://www.infobae.com/colombia/2026/01/29/experto-en-aviacion-analizo-el-informe-sobre-el-siniestro-en-el-que-murio-yeison-jimenez-las-alas-se-destrozan/|url-status=live}}</ref> Sciöche sostituzion de aniei su trëi zilinders y sostituzion di magnets. Ai 13:39 HL l aviatur á fat n vol al nord-ost y po é l schené a 14:06 HL zenza problems.<ref name=":4" /> === Equipage y passeiers === A bordo dl aviatur fova siei persones: n member dl equipage y cinch passeiers. [[Comandant de l aviatur|Comandant]] fova l 38-ëne Hernando Torres. L ova la licenzes de pilot privat y comercial. N mes dan la catastrofe, ai 13 de dezember 2025, l ova nce utenù la licenza de istrutur de vol. Si ultima verificazion su l tipo de aviatur, Piper PA-31-325, fova stata fata ai 30 de merz 2025 a Bogotá, cun resultac satisfacënc. Al 25 de otober 2025, l ova n total de 1650 uries y 45 minuc de vol.<ref name=":4" /><ref name=":9" /> Coche passeiers su chest vol fova l ciant colombian [[Yeison Jiménez]] cun si grupa: Juan Manuel Rodríguez, Jefferson Osorio, Óscar Marín y Weisman Mora.<ref>{{Cite web|url=https://www.timesnownews.com/world/us/us-news/columbia-plane-crash-videos-paipa-boyaca-footage-shows-yeison-jimenez-aircraft-on-runway-moments-before-fatal-crash-article-153428306|title=Colombia Plane Crash Videos: Footage Shows Yeison Jiménez's Aircraft On Runway Moments Before Fatal Crash|lang=en|website=www.timesnownews.com|date=2026-01-11|access-date=2026-01-11}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.infobae.com/colombia/2026/01/11/en-video-este-fue-el-momento-exacto-del-accidente-de-la-avioneta-en-la-que-iba-yeison-jimenez/|title=En video: Este fue el momento exacto del accidente de la avioneta en la que iba Yeison Jiménez|lang=es-ES|first=|last=|website=infobae|date=2026-01-11|access-date=2026-01-11}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.moneycontrol.com/entertainment/colombian-music-star-yeison-jim-nez-among-six-killed-in-tragic-plane-crash-in-paipa-boyac-article-13767111.html|title=Colombian music star Yeison Jiménez among six killed in tragic plane crash in Paipa, Boyacá|lang=en|website=Moneycontrol|date=2026-01-11|archive-date=2026-01-11|access-date=2026-01-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20260111103920/https://www.moneycontrol.com/entertainment/colombian-music-star-yeison-jim-nez-among-six-killed-in-tragic-plane-crash-in-paipa-boyac-article-13767111.html|url-status=live}}</ref> Jiménez fova na figura mpurtanta sun la scena colombiana y ie considerà un di ciantc plu reconesciui tl jenre "música popular".<ref name=":1">{{Cite web|url=https://bnonews.com/index.php/2026/01/colombian-singer-yeison-jimenez-among-6-killed-in-plane-crash-near-bogota/|title=Colombian singer Yeison Jiménez among 6 killed in plane crash near Bogotá|lang=en-US|first=Carlos|last=Robles|website=BNO News|date=2026-01-10|access-date=2026-01-11}}</ref> L fova sun via per Medellín, da ulache l ova da rué a [[Marinilla]], ulache l ova da fá n concert la seira.<ref name=":3">{{Cite web|url=https://www.univision.com/famosos/accidente-yeison-jimenez-muere-cantante|title=Accidente Yeison Jiménez: lo que se sabe de la muerte del cantante colombiano {{!}} Univision Famosos {{!}} Univision|lang=es|website=www.univision.com|date=2026-01-10|access-date=2026-01-11}}</ref> Te n interviu al canali colombian [[Caracol Televisión|Caracol]], Jiménez á contà de si sëni: "M á suenà trëi iedes che n oma n mpedamënt aviatic, y i oma da dì al pilot de torné inò". Dan l vol per Medellín, l á publicà n mesagio sun i social media: "Senper umil, perché ce che Deus dà, l po nce tó".<ref>{{Cite web|url=https://www.skynews.com.au/nocookies|title=Colombian pop star Yeison Jiménez and band killed in horror plane crash hours after heartbreaking premonition|lang=en|website=Sky News|access-date=2026-01-16}}{{Toter Link|date=August 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref> == Svolgiment di evenimenc == [[File:N325FA flight path before crash.png|left|thumb|Schema del vol]] L aviatur ova da fá n vol charter FAR 91 da Paipe ([[Aeroport Juan José Rondón]]) a Medellín (Aeroport Olaya Herrera), perché chela seira Yeison Jiménez ova n concert tl suburb de Medellín, [[Marinilla]], tl festival ''Fiestas Populares de la Vaca en la Torre''.<ref name=":3" /><ref>{{Cite web|url=https://www.eltiempo.com/colombia/medellin/en-marinilla-antioquia-lloran-la-muerte-de-yeison-jimenez-en-accidente-aereo-tenia-programado-presentarse-en-las-fiestas-populares-del-municipio-3523405|title=En Marinilla, Antioquia, lloran la muerte de Yeison Jiménez en accidente aéreo: tenía programado presentarse en las fiestas populares del municipio|lang=es|first=José Antonio Minota|last=Hurtado|website=El Tiempo|date=2026-01-10|access-date=2026-01-12}}</ref> L aviatur á ncesità plu tëmp che al solit per inciodé i motors, y á fat n gran retart dan la partenza.<ref name=":2">{{Cite web|url=https://newsroompanama.com/2026/01/12/last-minutes-before-yeison-jimenezs-accident-revealed-the-pilot-looked-worried/|title=Last Minutes Before Yeison Jiménez's Accident Revealed: "The Pilot Looked Worried"|lang=en-US|first=|last=|website=Newsroom Panama|date=2026-01-13|access-date=2026-01-13|archive-date=2026-01-13|archive-url=https://web.archive.org/web/20260113042136/https://newsroompanama.com/2026/01/12/last-minutes-before-yeison-jimenezs-accident-revealed-the-pilot-looked-worried/|url-status=live}}</ref> Segon l plan de vol, la partenza fova programada ai 15:05 ora locala (UTC−5:00) te condizions meteorologiches de vol a vista (VFR). De fat, l aviatur á scumencià la cursa de decolada ai 16:09 (UTC−5:00) sun la pista 05 y é levà. Sübì do la partenza, l aviatur n á nia podù utenì autëza normalmenter, y nveze de seguité a ciapé autëza dret, l é voltà a destra sun la rota 290°.<ref name=":4" /> Do manco de dui minuc do la partenza, ai 16:11 (UTC−5:00), l aviatur cun n alt angol de atach y n pitl banc a manz ie scraà te n ciamp sun la ferma "Marengo" a 1,97 km dal fin dla pista.<ref name=":0" /><ref name=":4" /> Tui i siei persounes a bordo ie morts.<ref>{{Cite web|url=https://www.eltiempo.com/colombia/otras-ciudades/asi-fue-el-accidente-de-avioneta-en-el-que-murieron-el-cantante-yeison-jimenez-y-cinco-personas-mas-en-boyaca-aparecen-primeras-hipotesis-3523453|title=Así fue el accidente de avioneta en el que murieron el cantante Yeison Jiménez y cinco personas más en Boyacá: aparecen las primeras hipótesis|lang=es|first=Angie Nataly Ruiz|last=Hurtado|website=El Tiempo|date=2026-01-11|access-date=2026-01-11|archive-date=2026-01-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20260111123903/https://www.eltiempo.com/colombia/otras-ciudades/asi-fue-el-accidente-de-avioneta-en-el-que-murieron-el-cantante-yeison-jimenez-y-cinco-personas-mas-en-boyaca-aparecen-primeras-hipotesis-3523453|url-status=live}}</ref> Sun l post dl mpedamënt ie ruvà agentes de la Polizia Nazionala, pompiers, agentes de la Protezion Civila y dl Corpo Tecnic de Investigazion Criminal y Judiziela.<ref name=":1" /><ref name=":10">{{Cite web|url=https://www.hindustantimes.com/world-news/us-news/what-happened-to-yeison-jimenez-paipa-plane-accident-sparks-fears-scary-videos-emerge-101768086786702.html|title=What happened to Yeison Jimenez? Paipa plane accident sparks fears; scary videos emerge|lang=en|website=Hindustan Times|date=2026-01-11|access-date=2026-01-11}}</ref> == Reazion == Mumei persones á espres dolanches per la catastrofe y la mort de Yeison Jiménez, nclui politichs y persones celebres. Le goviern dl departiment [[Boyacá]] á confirmà n di de lut tl departiment y á mandà dolanches a la familia dl artist. L maire de [[Marinilla]], ulache Jiménez ova da se presenté, á nfurmà i si fan de la catastrofe y á proclamà n minut de silenzi.<ref>{{Cite web|url=https://www.caracoltv.com/actualidad/mensajes-de-pipe-bueno-jessi-uribe-y-mas-sobre-la-muerte-de-yeison-jimenez-ed45|title=Pipe Bueno, Jessi Uribe, Jhonny Rivera y más cantantes despidieron a Yeison Jiménez|lang=es|first=Diana Carolina Vergel|last=Perea|website=Caracol TV|date=2026-01-10|access-date=2026-01-11|archive-date=2026-01-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20260111194250/https://www.caracoltv.com/actualidad/mensajes-de-pipe-bueno-jessi-uribe-y-mas-sobre-la-muerte-de-yeison-jimenez-ed45|url-status=live}}</ref> L president de Colombia [[Gustavo Petro]] y la ministra di transport María Fernanda Rojas á espres dolanches te si declarazions.<ref>{{Cite web|url=https://www.presidencia.gov.co/prensa/Paginas/Presidente-Petro-lamento-accidente-aereo-en-el-que-perecio-el-cantante-de-musica-popular-Yeison-Jimenez-260110.aspx.|title=Presidente Petro lamentó accidente aéreo en el que pereció el cantante de música popular Yeison Jiménez|website=presidencia.gov.co|date=2026-01-10|lang=es}}</ref> La mort dl ciant á portà a n gran aument de scutades de si canzonc. L á utenù l prim post tl ''Colombia Top 50'' y l 44ejim post tl ''Spotify Global Artist 200'', dan stars sciöche [[Maroon 5]] y [[Dua Lipa]].<ref name=":8">{{Cite web|url=https://colombiaone.com/2026/01/22/colombia-aguardiente-sale-surge/|title=Aguardiente Sales Surge After Death of Colombian Singer Yeison Jiménez|website=Colombia One|date=2026-01-22|access-date=2026-02-13|lang=en}}</ref> Sun l arena "Movistar" a [[Bogotá]], milies de persones y figures publices de la cultura ie ruvades a onoré la memoria dl musicist mort. Al event á parlà la mëna de Jiménez, Luz Meri Galeano, ensem cun si muta Thaliana.<ref>{{Cite web|access-date=2026-01-31|first=|last=|date=2026-01-25|lang=en-US|title=Why Colombia's Grief for Yeison Jiménez Runs So Deep: He Gave Voice to Their Pain|url=https://latinamericanpost.com/life/entertainment-en/why-colombias-grief-for-yeison-jimenez-runs-so-deep-he-gave-voice-to-their-pain/|website=LatinAmerican Post}}</ref> L tribüt ie stat nscì suzess che l arena fova dlonc plena, y i fan dl ciant che ova proà a intré tl edifize á scumencià a fá desórdens.<ref>{{Cite web|url=https://www.prensalibre.com/vida/escenario/homenaje-a-yeison-jimenez-termina-en-disturbios-videos-revelan-momentos-de-tension-afuera-del-movistar-arena/|title=Homenaje a Yeison Jiménez termina en disturbios: videos revelan momentos de tensión afuera del Movistar Arena|lang=es-GT|website=Prensa Libre|date=2026-01-16|access-date=2026-02-06|archive-date=2026-02-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20260211063844/https://www.prensalibre.com/vida/escenario/homenaje-a-yeison-jimenez-termina-en-disturbios-videos-revelan-momentos-de-tension-afuera-del-movistar-arena/|url-status=live}}</ref> Per i reprim, la polizia á usà gas lacrimogen y idrants.<ref>{{Cite web|url=https://www.ntn24.com/noticias-entretenimiento/fanaticos-de-yeison-jimenez-protagonizaron-disturbios-a-las-afueras-del-movistar-arena-donde-se-le-rendia-homenaje-al-cantante-600730|title=Fanáticos de Yeison Jiménez protagonizaron disturbios a las afueras del Movistar Arena donde se le rendía homenaje al cantante {{!}} NTN24.COM|lang=es|last=|website=NTN24|access-date=2026-02-06|archive-date=2026-02-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20260211184714/https://www.ntn24.com/noticias-entretenimiento/fanaticos-de-yeison-jimenez-protagonizaron-disturbios-a-las-afueras-del-movistar-arena-donde-se-le-rendia-homenaje-al-cantante-600730|url-status=live}}</ref> La mort de Yeison Jiménez á portà a n gran crëscer de vendites de l alcool nazional — l [[aguardiente]], che l ciant compariva suvënz cun na butia tl concerto. L consum de alcol, spezialmenter aguardiente, é storicamenter liat te Colombia a reunions sociales, festes y momenc de tristëza sciöche na maniera de "laver l dolur".<ref name=":8" /> == Investigazion == La investigazion é guidada dal Ufize Tecnic de Investigazion di Mpedamënc Aviatic de la Colombia (DIACC) cun la partecipazion dl [[National Transportation Safety Board (NTSB)]] coche stat svilupadëur dl aviatur y di si componenc.<ref name=":4" /> Nce l Servij de Ricerca y Salvament (SAR) de [[Bogotá]] y la Polizia Nazionala de Colombia sta fac investigazions.<ref>{{Cite web|url=https://www.noticiascaracol.com/colombia/muere-yeison-jimenez-se-confirma-que-el-cantante-iba-en-avioneta-accidentada-en-boyaca-rg10|title=Muere Yeison Jiménez: se confirma que el cantante iba en avioneta accidentada en Boyacá|lang=es|first=Camilo|last=Rojas|website=Noticias Caracol|date=2026-01-10|access-date=2026-01-11}}</ref> Ai 28 de jené 2026, la DIACC y l Ufize di Aviazione Civile de la Colombia (Aerocivil) á publicà n raport preliminer (nr. COL-26-02-DIACC<ref name=":0" />). Te chest raport é scrit che al moment de la partenza l aviatur ova n certificat de navigabilità valido y fova tecnicamenter a post. Do la verificazion dl post dl mpedamënt y di ruine, preliminarymenter n á nia truà traces de foech, rotea di motors o destruzion de la struttura te vol dan l impact cun la tera.<ref name=":4" /> L pilot ova licenzes valides y n certificat de sanitá, y si total de vol fova de plu che 1650 uries.<ref name=":4" /><ref name=":11">{{Cite web|url=https://www.bluradio.com/sociedad/nuevo-informe-descarta-principales-hipotesis-de-la-causa-del-accidente-donde-murio-yeison-jimenez-rs15|title=Nuevo informe descarta principales hipótesis de la causa del accidente donde murió Yeison Jiménez|lang=es|first=|last=|website=Blu Radio|date=2026-01-31|access-date=2026-04-26|last2=|first2=|archive-date=2026-03-17|archive-url=https://web.archive.org/web/20260317130054/https://www.bluradio.com/sociedad/nuevo-informe-descarta-principales-hipotesis-de-la-causa-del-accidente-donde-murio-yeison-jimenez-rs15|url-status=live}}</ref><ref>{{Cite web|url=https://www.diariodelsur.com.co/informe-de-la-aerocivil-sobre-la-avioneta-donde-murio-yeison-jimenez-hallazgos-clave-y-avances-de-la-investigacion/|title=Informe de la Aerocivil sobre la avioneta donde murió Yeison Jiménez: hallazgos clave y avances de la investigación|lang=es|first=Adriana|last=Torres|website=Diario del Sur|date=2026-01-29|access-date=2026-04-26|archive-date=2026-04-28|archive-url=https://web.archive.org/web/20260428194426/https://www.diariodelsur.com.co/informe-de-la-aerocivil-sobre-la-avioneta-donde-murio-yeison-jimenez-hallazgos-clave-y-avances-de-la-investigacion/|url-status=live}}</ref> La investigazion se concentra sun l analisi de l influeza de la condizions de autëza, na poscibla surcaria de l aviatur, l operé dl equipage y l stat tecnic de l aviatur, che l di dan ova subì mantegniment sul motor manz.<ref name=":4" /> L raport dà che la condizions meteorologiches al moment de la catastrofe fova bones per vol a vista (VFR): l vent fova de 1 knot, nia ghermes.<ref name=":11" /> L aviatur n fova nia equipà cun [[registradors de vol]] ("scatoles nigres"), ce che n é nia na violazion, perché per aviatures cun n peis massim al decolada de manco che 5700 kg, l installazion n é nia obigatoria.<ref name=":9" /> N espert de aviazione (''Booster'') te n interviu a ''Infobae'' á dì che l aviatur ova 195 gallons (ca. 700 liters) de carburant, y al moment de la destruzion de les ales é nciodè na sciampira che á purtà al foech.<ref name=":9" /> L á nce notà che i damajes ai motors é conseguenza dl impact cun la tera, nia la caja de la catastrofe.<ref name=":9" /> Do la partenza, l aviatur n á nia stlù l carëi, ce che á atirà l'atencion di impiegac dl aeroport. Segon declarazions de na fan dl ciant che fova cun Jiménez tl aeroport, "l pilot ova n'aria de preocupazion" y insistô su calcosa te n dialogh cun l ciant, do che l ultim á dat l permess per la partenza.<ref name=":2" /> La investigazion continuea. É programà de mandé i motors y i elices a n'autra perizia ti USA. Te i prosc objectives de l' investigazion é nce l audit di organizazions che á fat l mantegniment y la verificazion di videos mandac dai testimoni.<ref name=":4" /> == Notes == {{Reflist}}{{Mpedamënc aviatic 2026 ann}} [[Category: Mpedamënc aviatic 2026]] [[Category: Mpedamënc aviatic te Colombia]] s6ecwcdnq12qqx1y1meb8ci3sva5rgh Amy Pope 0 192494 252638 2026-08-08T11:40:15Z Realcosmixyt 13999 Creata pagina con "'''Amy Eileen Pope''' (nasciüda marz 1974) é na avocata american, procuradëra federala, ex-mëmbra dla U.S. Department of Justice {{Infobox person | name = Amy Pope | image = Amy Pope, WH Deputy Homeland Security Advisor 2.jpg | birth_name = Amy Eileen Pope | birth_date = March 1974 | birth_place = Cleveland, Ohio U.S. }} Legislative Detailee, coordinadëra dla Rëi dla Migraziun dl’Organisaziun dl Naziuns Unides y..." 252638 wikitext text/x-wiki '''Amy Eileen Pope''' (nasciüda marz 1974) é na avocata american, procuradëra federala, ex-mëmbra dla U.S. Department of Justice {{Infobox person | name = Amy Pope | image = Amy Pope, WH Deputy Homeland Security Advisor 2.jpg | birth_name = Amy Eileen Pope | birth_date = March 1974 | birth_place = Cleveland, Ohio U.S. }} Legislative Detailee, coordinadëra dla Rëi dla Migraziun dl’Organisaziun dl Naziuns Unides y diretëra generala dla Organisaziun Internaziunala per la Migraziun, dovënta la pröma ëga a servir te chësta funziun. Nasciüda a Cleveland, Ohio, Pope é jüda ala Duke University School of Law, olache ara à davagné so Bachelor of Arts tla scienza politica, spo se laurean te 2001 y dovënta procuradëra tla Civil Rights Division dl Department of Justice. Do chel che Pope dis, ara é gnüda crësciüda te na familia cristiana conservadëura, y al’eté de nü agn ara é jüda da Cleveland a Pittsburgh, Pennsylvania, por che so pere podëss met man na ciasa dla oraziun y dovënté pastor laich. Do se avëi laureada te 2001, ara é dovënta avocata dl United States Department of Justice (D.O.J.). Pope é stada ence pert dl National Security Council per cater agn. Te 2009 ara é stada na U.S. Department of Justice Legislative Detailee, servin por ma un ann a Harry Reid, n ex senador di Stac Unii. Pope é stada Deputy Homeland Security Advisor sot l’administraziun Obama dal 2015 al 2017. Ara é stada Senior Nonresident Fellow tl Atlantic Council da jené 2017 fin marz 2021, canche ara é dovëntada senior advisor por le president di Stac Unii Joe Biden. Pope à servì sciöche senior advisor por l’administraziun Biden, mo spo ara é stersciada te messé 2021. Ara à tut l’incërëga y é dovënta la diretëra generala. ng348gqga6kiajcnbjv63u7wg0mc1xq