Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.47.0-wmf.16 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Karlstein an der Thaya 0 78601 252812 118133 2026-08-22T21:59:42Z Bwag 3441 new file 252812 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}} {{Infobox chemun Austria |Foto = Karlstein an der Thaya - Burg (b).JPG |Inuem = Karlstein an der Thaya |Inuem ufiziel = |Denuminazion = |Blason = AUT%20Karlstein%20an%20der%20Thaya%20COA.png |Stat federel = {{AT-NÖ}} |Raion = [[raion Waidhofen an der Thaya|Waidhofen an der Thaya]] |Autëza = 442 |Codesc posta = 3822 |Plata internet = karlstein-thaya.gv.at |Coordinedes = {{coord|48|53|N|15|24|E|display=inline}} |Targa = WT |Gemeindekennziffer = 32209 |Cherta = {{Mappa di localizzazione |AUT |label = Karlstein an der Thaya |latitudineGradi = 48 |latitudinePrimi = 53 |longitudineGradi = 15 |longitudinePrimi = 24 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} }}'''Karlstein an der Thaya''' ie n [[chemun]] de l'[[Austria]] tl [[raion Waidhofen an der Thaya]] dl [[Stac federei de l'Austria|stat federel]] [[Austria Bassa]]. Ai {{EWD|AT|32209}} ovel na populazion de {{EWZT|AT|32209}} sun na spersa de {{FL|AT|32209|2}}&nbsp;km².{{wikidata|reference|P1082|P585=2018-01-01}} ==Geografia== ==Storia== ==Referënzes== <references/> [[Categoria:Chemun de l'Austria Bassa]] [[Categoria:Chemun de l'Austria]] mtv9tykigf6h42wtvnad74sp5s3t12q Marcadënc de Gherdëina 0 188778 252813 252599 2026-08-22T22:43:52Z Moroder 67 /* Storia */ 252813 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}} '''Marcadënc de Gherdëina'''. [[File:Uem che porta ciavei.jpg|miniatura|alt=Ël de Gherdëina che jiva cun la chiena sun na fiërtla da banch.|Ël de Gherdëina che jiva cun la [[chiena]] sun na fiërtla da banch.]] Ti seculi 1700 y 1900 fovel te duta la zitëies dl Europa families de Gherdëina che marciadova o che ova butëighes. == Storia == L vën ratà che bele tl 1500 ova scumencià l'ëiles de Gherdëina a [[Fé zandli te Gherdëina|fé zandli sul puntl]]. L'ëiles plu jëunes y nce ëi jiva pona ora per l mond cun la crama a vënder chisc zandli y n ti dijova zandlëtes y zandlëc. Chisc ova pona scumencià a vënder dl dut y sanbën nce [[chiena]]. Ëi stajova ora de Gherdëina nce ani y univa de reviërs suënz me a to nueva marcanzia y nce a se maridé. Bele ntëur l 1750 fovel te Gherdëina 50 persones che ziplova, 50 ani dopro fovel bel 300 y ti ani 1850 mesa la populazion che ziplova o depenjova. Ntëur l ann 1800 fovel, aldò de Steiner, doi terzi dla persones che vivova te Gherdëina a marciadé ora de Gherdëina. L ne da deguna mercanzia che la jënt de Gherdëina nen ësse marciadà. Danter l auter laurovi nce cun i scioldi da giamië y n valguni ie deventei nce banchiers sciche i Perathoner de Firënza. Bele l'ann 1777 ie Peter Welponer ruà tl Mexico y s’à ilo lascia jù. Tl 1805 più jëuni de nosta valeda à bele dà sëura tl’America dl Nord a Philadelphia, Newyork y Charlestown (cf. Steiner). Te 70 zitëies dl Europa à l Steiner nutà su 279 cëses de marcià o butëighes y passa 350 persones y families che stajova iló<ref> [[Marina Demetz]]: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. Pl. 23-26.</ref>. Danter i marcadënc de Gherdëina fova persones che jiva a vënder sui marcëies ma che nen ova nia la lizënza da ji da una cësa al autra coche la zandlëtes y i zandlëc. Chisc pudova nce vester scialdi jëuni<ref>Marina Demetz: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. Pl. 115-116.</ref>. Aldò che scrisc l [[Ujep Antone Vian|Vian]] fova la populazion de Gherdëina jita ndëur dal 1780 al 1860 nce sce nlëuta ova la families suënz plu de 10 fions. Un de chisc marcadënc fova Dominik (Mëine) Mahlknecht (1724-1809) tlamà l [[Vedl Pana|vedl Pana]]. Un de si lëures fova mandé sëida da [[Roveredo|Rurëi]], ulache la univa fileda, a Viena<ref>[https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/23202/1/issueId-214942-currentDate--zoom-1.html Josef Komplojer: ''Sparsamkeit und Freigebigkeit in einer Biographie''. Wagner Dispruch 1820]</ref><ref>Toni Sotriffer (traduzion): ''Jan Demëine Mahlknecht. L Vedl Pana (1724-1809)''. [[Union di Ladins de Gherdëina]], Urtijëi 2007.</ref>. Nce Piere Rovisi dl meje Roveis, l pere de Valentino Rovisi (1715-1783), l cunesciù depenjadëur de Moena, fova n marcadënt de leniam cun Unieja. == Ferlëigheri == Ntëur la metà dl 1800 ova dut chësc lascià dò bonamënter per n valguna gaujes danter l'auter che duc i jëuni messova ji per n valgun ani a fé saudé, che se ova miurà la stredes y che se à svilupà i ferlëigheri che mandova demetz stajan te Gherdëina. I primes fova plutosc persones che mandova a parënc che stajova dalonc. Un de chisc fova l mëune che fova nce paur Johann Dominik Moroder de Muradëures (1755-1825). Si fra fova Josef Moroder (1760-1812) che stajova a [[Valencia]] tla Spania. N auter fova Josef Purger (1772-1830), sotler tla cësa Pana a Urtijëi, pere de [[Johann Baptist Purger]]. N auter fova Josef Gudauner (1772-1825), che vën numina te n recurs dl chemun de Urtijëi de vester stat chël che à nsenia ju l gran ferlëigher Josef Insam Brida. Autri, numinei ti libri de calonia de Urtijëi, fova Andreas Obletter Coldeflam, Anton Runggaldier Janon, Johann Anton Demetz da Banch, Josef Prinoth Faujëina, Christian Gudauner Nevin, Josef Senoner Maidl, Josef Pitscheider Bugon. Truepes de chisc mprestova scioldi cun si davanies ajache i vivova nce na vita plutosc ala bona via. Johann Dominik da Bruel ova mprestà scioldi per 23.544 rainesc (valor al di da ncuei ann 2024 220.000 Euro) l 60% de si avëi. L ann 1884 ova Josef Moroder da Bruel lascià a si fra Dominik na arpejon de 118.848 rainesc (ca. 2 milions de Euro) de chisc fova 107.745 rainesc scioldi che l ova dat n mprëst. L ann 1880 fovel te Gherdëina 17 verleigheri che scumenciova a marciadé nce de sanc y nia me de chiena. La majera firmes fova Insam & Prinoth 1820, Vinzenz Senoner Vastlé 1831, Johann Baptist Purger 1832, Senoner (Grof da Costa), [[Gustin|Jan Batista Mauroner]] 1840, Josef y Dominik Moroder da Bruel, Franz y Alois Moroder de Plandemureda [[Gebrüder Moroder]] 1869, tlamei "i nueves", Mahlknecht da Sneton (Ingenuin 1790-1867 y Johann Baptist 1825-1904), Johann Dominik Runggaldier Janon (1804-1874). Plu tert ie uni leprò a Urtijëi Josef Rifesser, [[Ferdinand Stuflesser]], [[Ferdinand Demetz]]; a Sëlva Ferdinand Riffeser da Pigon. == Autri marcadënc dl Tirol == Nce i uemes dla Val Tesino ova scumencià ti seculi 1600 y 1700 a ji ncantëur a vënder dant al dut stampes di Remondini de [[Bassano del Grappa]]<ref>Josef Steiner: [http://books.google.com/books?id=GNhAAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=it&source=gbs_v2_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false ''Der Sammler für Geschichte und Statistik von Tirol''. Dispruch: Wagner 1807] pl. 36-47.</ref> == Cëla nce == * [[Productiva]] == Notes == <references/> == Bibliografia == * Josef Steiner: [http://books.google.com/books?id=GNhAAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=it&source=gbs_v2_summary_r&cad=0#v=onepage&q=&f=false ''Der Sammler für Geschichte und Statistik von Tirol. IX Die Grödner.''. Dispruch: Wagner 1807, zweiter Band IX: Die Grödner, pl. 1-52.] * ''Nosc antenàc marcadënc che iè jic a stè ora de Gherdëina per via dl’endustria de nosta Val.'' Calënder de Gherdëina 1952, pl.40-43 * Wilhelm Lutz: ''Gröden. Landschaft, Siedlung und Wirtschaft eines Dolomitenhochtales.'' Tiroler Wirtschaftsstudien, 21. Dispruch 1966. * [[Dora Welponer]]: ''Danter Funes y Gherdëina zacan''. Calënder de Gherdëina 1956, pl. 76-81. * ''Storia de nosta valeda, de nosc luesc, de nosc antenac y de nosc lëur''. Calënder de Gherdëina 1963, pl. 68-73. * Marina Demetz: ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental: vom 18. bis zum beginnenden 20. Jahrhundert.'' Tiroler Wirtschaftsstudien 38, Universitätsverlag Wagner, Dispruch 1987. ISBN 978 3703001864. * Juan José De Ozámiz: ''De Deba al Cielo.''DEBA Udaberria, Núm. 84:2013. [https://www.kulturdeba.org/openjournal/index.php/deba/article/view/635/550 Articul per spanuel sun l marcadënt Christian Rungaldier a Madrid] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20241207012241/https://www.kulturdeba.org/openjournal/index.php/deba/article/view/635/550 |date=2024-12-07 }} == Cëla nce == * [[Fé zandli te Gherdëina]] * [[Ëiles de Gherdëina che zipla]] * [[Scultëures de Gherdëina]] * [[Demëine Mahlknecht|Demëine Mahlknecht (Vedl Pana).]] {{DEFAULTSORT:Marcadënc de Gherdëina}} [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Urtijëi]] [[Categoria:Sëlva]] acrw1s5dvq23d2pe556ta2s6j0e0yry Rat Scabies and The Holy Grail 0 192462 252814 252424 2026-08-23T03:00:40Z InternetArchiveBot 4149 Rescuing 0 sources and tagging 1 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 252814 wikitext text/x-wiki '''Rat Scabies And The Holy Grail''' est liber a Christophoro Dawes anno 2005 scriptus, a Sceptre Books in Regno Unito et Thunder's Mouth Press in Civitatibus Foederatis Americae editus. Est quaestio quasi gonzo ad Sanctum Grail inveniendum a "Rat Scabies", legendario gregis punk rock, olim tympanista gregis "The Damned", cum quo Dawes amicitiam init cum duo vicini in suburbio Londiniensi Brentford fiunt.<ref>{{cite web |title=RAT SCABIES AND THE HOLY GRAIL |url=https://www.kirkusreviews.com/book-reviews/christopher-dawes/rat-scabies-and-the-holy-grail/ |website=[[Kirkus]] |access-date=14 June 2024 |date=1 May 2005}}</ref><ref>{{cite news |last1=Sinclair |first1=Tom |title='Rat Scabies and the Holy Grail' |url=https://edition.cnn.com/2005/SHOWBIZ/books/07/15/ew.books.irving/ |access-date=14 June 2024 |work=[[CNN]] |date=15 July 2005}}</ref><ref>{{cite journal |last1=Sawyers |first1=June |title=Rat Scabies and the Holy Grail. |journal=[[Booklist]] |date=1 June 2005 |volume=101 |page=1742 |url=https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=lkh&AN=17440596&lang=en-gb&site=eds-live&scope=site |issn=0006-7385}}</ref><ref>{{cite journal |title=Christopher Dawes: Rat Scabies and the Holy Grail. |journal=[[The Bookseller]] |date=4 February 2005 |volume=5164 |page=37 |url=https://link.gale.com/apps/doc/A129356470/EAIM?u=anon~30ed1a04&sid=sitemap&xid=cb284736 }}{{Toter Link|date=August 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref> og3eg1s3n9g4qcfxajqjn4qdm7sqgcl