Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.39.0-wmf.21 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Descüssiú Portal Purtaal Descüssiun Purtaal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Accessorio Discussioni accessorio Definizione accessorio Discussioni definizione accessorio AC Milan 0 126693 1111694 1093995 2022-07-22T09:18:09Z Makenzis 19045 /* Titoi nazionai */ wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} [[File:Logo of AC Milan.svg|thumb|left|<center>El logo ofiçal de l'''Associazione Calcio Milan''</center>|alt=]] {{Football club |Couleur 1er cadre = 000000 |Couleur 2ème cadre = 000000 |Couleur 3ème cadre = FF0000 |Couleur écriture = 000000 |Nom du club = AC Milan |Logo = Bianco e Rosso (Croce) e Rosso e Nero (Strisce).png |Taille logo = 100px |Nom complet = Associazione Calcio Milan |Surnoms = I Ross e Negher, I Milanes, I Casciavit, El Diaval |Noms precedents = Milan FCC, Milan FC, Milan AS, AC Milano, Milan AC |Date de fondation = 16/12/1899 |Date de disparition = |Statut professionnel = |Couleurs = [[Russ (culur)|Ross]] e [[negher]] |Stade = [[Stadio San Siro|Giuseppe Meazza]] o [[Stadio San Siro|San Siro]] |Capacite = 75923 |Affluence = |Siege = {{flagicon|ITA}} [[Milan]] <br /> Via Aldo Rossi, 8 20149 |Centre d'entrainement = |Nationalité du Président = |Président = {{flagicon|ITA}} [[Paolo Scaroni]] |Entraîneur = {{flagicon|ITA}} [[Stefano Pioli]] |Championnat actuel = [[Serie A]] |Site web = [http://www.acmilan.com/ www.acmilan.com] || pattern_b1 = _acmilan1920h | body1 = FF0000 | pattern_la1 = _acmilan1920h | leftarm1 = FF0000 | pattern_ra1 = _acmilan1920h | rightarm1 = FF0000 | pattern_sh1 = _acmilan1920h | shorts1 = 000000 | socks1 = FFFFFF <!-- Divisa da trasferta --> | pattern_b2 = _acmilan1920a | body2 = | pattern_la2 = _acmilan1920a | leftarm2 = | pattern_ra2 = _acmilan1920a | rightarm2 = | pattern_sh2 = _acmilan1920h | shorts2 = | socks2 = FFFFFF <!-- Terza divisa --> | pattern_b3 = _acmilan1920t | body3 = f | pattern_la3 = _acmilan1920t | leftarm3 = f | pattern_ra3 = _acmilan1920t | rightarm3 = f | pattern_sh3 = _acmilan1920t | shorts3 = f | socks3 = f |News = }} L''''Associazione Calcio Milan''' ('''Associazion de Folber Milan''' in [[lengua lombarda|lombard]]), mèj cognossuu come '''AC Milan''' o pussee semplicement '''Milan''', l'è 'na squadra de [[folber]] de [[Milan]]. L'è stada fondaa 'n del [[1899]] e la giuga in del massim campionaa italian, la [[Serie A]]. L'è voeuna di squader in del mond che l'ha vengiuu pussee titoj internazionaj; inscambi, in Italia l'è la terza che l'ha vengiuu pussee titoj nazionaj (de dree a la [[Juventus]] e, par un titol, anca a l'[[Inter]], l'alter squadra de Milan). == Stòria == '''Dij origin al segond dòpuguèrra''' La squadra l'è stada fondada el [[16 12|16 december]] del [[1899]] de quij italian e ingles che gh'aveven la passion del [[fòlber]]. Ai temp el capp de la squadra l'eva l'[[Helbert Kilpin]]. In del [[genar]] del [[1900]] la squadra l'ha esordii contra el [[FC Torines]], e 'l [[27 05|27 de Magg]] l'haa vengiuu la medaja del re contra la [[Juventus]]. In del [[1901]], [[1906]] e [[1907]] el Milan l'ha vengiuu i primm [[Serie A|Campionaj]] de la sò storia. In de'l 1908 quej soci se separen de la squadra perchè cuntrari a l'impusiziun del club de fà minga giugà anca i giugador forest ne la squadra: inscì hann fondaa el [[Inter|Football Club Internazionale]]. Dopo la division el Milan l'è reussìi a veng queicoss a nivel [[Lumbardia|regional]], ma minga a nivel [[Italia|nazional]]. In de'l [[1926]] l'è staa inaguraa 'l [[stadio San Siro|stadi de San Siro]], indoe ghe giuga el Milan e de'l [[1948]], anca l'[[Inter]]. '''Dal 1945 ai Agn 1960''' In de'l [[1951]], dopo 44 agn de attesa el Milan l'haa vengiuu el campionaa grazie al talent de i trii svedes [[Gunnar Gren]] (cjapà da la [[A.C.F. Fiorentina|Fiorentina]]), [[Gunnar Nordahl]] e [[Nils Liedholm]] (che formaven el famos Gre-No-Li). In de'l [[1958]] el Milan l'è rivaa anca in final de la [[Coppa di Campion]] contra el [[Real Madrid]], eppur l'ha perduu la partida. La primma [[Coppa di Campion]] l'è rivada in de'l [[1963]], quand che'l Milan l'ha vengiuu contra el [[Benfica Folber|Benfica]]. L'alenador l'eva "el Paron" [[Nereo Rocco]]. Purtropp la squadra l'è minga reussida a veng la [[Coppa Intercuntinental]], perduda contra el [[Santos Folber|Santos]] de'l grand giugador [[Pelè]]. Propriin de'l 1963 el president Rizzoli l'ha lassaa la squadra, che per quei agn gh'avarà quei difficoltà, in queij agn chí hann vengiuu domà 'na [[Coppa Italia]] (1966-1967). Allora l'allenador de la squadra a l'è devegnuu 'ncamò 'l Nereo Rocco; insemma a lù la squadra l'ha vengiuu el [[Serie A|Campionaa]] in de'l [[1968]], e l'ann che'l vegn, ancamò la [[Coppa di Campion]]. Stavolta la reussiraaa a veng la [[Coppa Intercuntinental]] contra l'[[Estudiantes]]. In che l'ann chì 'l [[Giovan Rivera]], capitan de la squadra, l'ha vengiuu el [[Ballon d'Or]]. '''I Agn 1970 e i Agn 1980''' I agn settanta scomenzen cont un quei segond post, indoe la squadra l'è stada rimontada. El Milan l'ha vengiuu domà 'na [[Coppa Italia]] e 'na [[Coppa di Copp]] in quij agn chí. Domà in de'l [[1979]] el Milan l'ha faa cunt de veng n'olter [[Serie A|Campionaa]], grazia a l'allenador [[Liedholm]], e al capitan [[Giovan Rivera]]. Chess chì l'è el decim campionaa vengiuu de'l Milan. I agn votanta s'hinn dervii conrt ona retrocession in de'l [[1980]] (per lo scandol dei scomess del folber duvis cuma [[Totonero]]); la squadra l'è tornada subet in [[Serie A]], ma domà on ann: l'è tornada 'ncamò in [[Serie B]] on ann. Anca se l'è retornada subet in [[Serie A]] el Milan in chi agn chí l'è staa minga bon de rivà fin a i volt posizion de la classifega. In de'l [[1985]] l'ha faa el sò esordì in de la squadra 'l [[Paolo Maldini]], a domà sedes agn. Semper in che l'ann lì el Milan el gh'ha avuu tanc problema economegh. Per fortuna la squadra l'è stata quistada de l'imprendidor [[Milan|milanes]] [[Silvio Berlusconi]]. '''L'Era Berlusconi''' [[File:Silvio Berlusconi (2010) cropped.jpg|thumb|left|El [[Silvio Berlusconi]], president del Milan dal [[1984]] al [[2004]] e dal [[2006]] al [[2008]]]] Dopo quei agn grazie a [[Silvio Berlusconi|Berlusconi]], che el gh'aveva compraa tant giugadori important, el Milan, guidaa da l'alenator [[Arrigo Sacchi]], l'è diventaa voeuna de i squader pusse fort che hinn mai esistii. L'è reussii a vinc duu [[Coppa di Campion|Coppe di Campion]] de infilera ('89,'90). Cont [[Arrigo Sacchi]] coma allenator el Milan l'haa vingiù: vun campionaa italian, duu [[Coppa di Campion|Coppe di Campion]], duu Supercop Europej, duu Cop Intercontinentaj, voeuna Supercop italian. I giugadori pussè important de l'era Sacchi hinn sigura: [[Marco Van Basten]], [[Ruud Gullit]], [[Frank Rjikaard]], el capitani [[Franco Baresi]], [[Paolo Maldini]] e tant alter. Ne'l 1991 Sacchi l'haa lassaa la squadra, che l'è andata a Fabio Capello. El Milan l'è reussii a vinc quater [[Serie A|Campionaa]] in cinch agn, in questi agn l'haa vingiù anca n'altra Cop de i Campioni(anca se se ciamava giamò Champions League). Dopo che [[Fabio Capello]] l'haa lassaa la squadra in de'l [[1996]], per trii agn el Milan l'è minga rivaa ne le posizioni alt de la classifica. La voltada l'è rivaa in de'l [[Serie A 1998-1999|Campionaa '98-'99]], quand el Milan guidaa da [[Alberto Zaccheroni]] l'haa vengiuu el campionaa grazie a 'na rimonta su la [[Lazio Folber|Lazio]]. Ne i duu agn dopo Zaccheroni l'è minga staa bon de ottegnì bon risultaa, inscì l'è staa esoneraa. Ne'l [[2001]] dopu [[Fatih Terim]] l'alenator de'l Milan l'è diventaa [[Carlo Ancelotti]] , che l'haa vingiù duu [[Coppa di Campion|Copp di Campion]] , vun [[Serie A|Campionaa]], voeuna [[Coppa Intercuntinental]], duu [[Supercopp Europej]] e voeuna [[Supercoppa italiana]] , grazie a giugadori come [[Shevchenko]], [[Inzaghi]], [[Kakà]] e tant alter. In del [[2008]] el [[Silvio Berlusconi|Berlusconi]] lassa l'post de president al [[Adriano Galliani]], anca se l'resta el proprietari. Chì la finiss l''''''Era Berlusconi'''''. {{VariantParagrafo|Bergamàsch|Bergamàsch|Ortograféa Bergamàscha}} '''Dapress l'Era Berlusconi fincora al dì d'incoeu''' [[File:Massimiliano Allegri USA 2012.jpg|thumb|right|200px|El [[Massimilian Allegri]] in del [[2012]] al Milan]] Ne'l [[2009]] l'alenador [[Carlo Ancelotti|Ancelotti]] l'è 'ndaa via da'l Milan, ma anca duu leggende de la squadra come [[Paolo Maldini|Maldini]] (che s'è ritiraa dal [[folber]]) e Kakà (ca l'è andaa al [[Real Madrid]]) l'gànn lassaa la squadra. L'alenatur de la squadra l'è [[Leonardo]]. Nel [[Serie A 2009 - 2010|Campionaa 2009-2010]] l'Milan l'ria tèrs e 'l'è 'ndaa 'n [[Coppa di Campion]] insèma a l'[[Inter]] (ca l'gà vengiuu lo [[Serie A|scudett]]), a la [[AS Roma|Roma]] e a la [[Sampdòria]]. A la fin de la stagion la riva dal [[FC Barcelona|Barcelona]] el [[Zlatan Ibrahimović]], restaa fincora al [[2012]]. El [[02 05|2 de mas]], sota la guida del [[Massimilian Allegri]], el Milan 'l fà 0-0 co la [[AS Roma|Roma]] e con duu giurnàde de antìcipo e la vèns el [[Serie A 2010-2011|Campionaa 2010-2011]]; 'l rìa isé a 18 campionaa enzìcc, i stess de l'[[Inter]]. Dopu avè vint il 18esim [[Serie A|Campionaa]] 'l Milan, cuma l'[[Inter]], s'è farmà e l'gà pù vengiuu nagòtt, ad eccezion de voeuna [[Supercoppa italiana]] in del [[2016]]. Nel [[2020]] el torna al Milan el [[Zlatan Ibrahimović]]. == Jogadors e Alenadors == Jogadors e Alenadors de la squadra scrivudi in [[lombard]]: '''''Jogadors''''' * {{flagicon|ITA}} [[Giusepp Meazza]] (1940-1942) *{{flagicon|ITA}} [[Giovan Trapattoni]] (1957-1971) * {{flagicon|ITA}} [[Giovan Rivera]] (1960-1979) * {{flagicon|ITA}} [[Paolo Maldini]] (1984-2009) * {{flagicon|Svezia}} [[Zlatan Ibrahimović]] (2010-2012; 2020-) * {{flagicon|ITA}} [[Antonio Cassano]] (2011-2012) * {{flagicon|ITA}} [[Mario Balotelli]] (2013-2014; 2015-2016) '''''Alenadors''''' * {{flagicon|ITA}} [[Giovan Trapattoni]] (1975-1976) * {{flagicon|ITA}} [[Massimilian Allegri]] (2010-2014) * {{flagicon|ITA}} [[Stefano Pioli]] (2019-) {{VariantParagrafo|Scriver Lombard|Scriver Lombard|Ortografia SL}} == Palmarèss == === Titoi nazionai === '''30 titoi''' * '''[[Serie A|Campionad italian]] - 19 titoi''' :[[Campionad italian 1901|1901]]; [[Campionad italian 1906|1906]]; [[Campionad italian 1907|1907]]; [[Serie A 1950-1951|1950-1951]]; [[Serie A 1954-1955|1954-1955]]; [[Serie A 1956-1957|1956-1957]]; [[Serie A 1958-1959|1958-1959]]; [[Serie A 1961-1962|1961-1962]]; [[Serie A 1967-1968|1967-1968]]; [[Serie A 1978-1979|1978-1979]]; [[Serie A 1987-1988|1987-1988]]; [[Serie A 1991-1992|1991-1992]]; [[Serie A 1992-1993|1992-1993]]; [[Serie A 1993-1994|1993-1994]]; [[Serie A 1995-1996|1995-1996]]; [[Serie A 1998-1999|1998-1999]]; [[Serie A 2003-2004|2003-2004]]; [[Serie A 2010-2011|2010-2011]]; [[Serie A 2021-2022|2021-2022]] * '''[[Coppa Italia]] - 5 titoi''' :[[Coppa Italia 1966-1967|1966-1967]]; [[Coppa Italia 1971-1972|1971-1972]]; [[Coppa Italia 1972-1973|1972-1973]]; [[Coppa Italia 1976-1977|1976-1977]]; [[Coppa Italia 2002-2003|2002-2003]] * '''[[Supercoppa italiana]] - 7 titoi''' :[[Supercoppa italiana 1988|1988]]; [[Supercoppa italiana 1992|1992]]; [[Supercoppa italiana 1993|1993]]; [[Supercoppa italiana 1994|1994]]; [[Supercoppa italiana 2004|2004]]; [[Supercoppa italiana 2011|2011]]; [[Supercoppa italiana 2016|2016]] * '''[[Serie B|Campionad italian de Serie B]] - 2 titoi''' :[[Serie B 1980-1981|1980-1981]]; [[Serie B 1982-1983|1982-1983]] === Titoi internazionai === '''18 titoi''' (record italian) * '''[[Coppa di Campion|Coppa di Campion/UEFA Champions League]] - 7 titoi''' (record italian) :[[Coppa dei Campioni 1962-1963|1962-1963]]; [[Coppa dei Campioni 1968-1969|1968-1969]]; [[Coppa dei Campioni 1988-1989|1988-1989]]; [[Coppa dei Campioni 1989-1990|1989-1990]]; [[UEFA Champions League 1993-1994|1993-1994]]; [[UEFA Champions League 2002-2003|2002-2003]]; [[UEFA Champions League 2006-2007|2006-2007]] * '''[[Coppa di Copp]] - 2 titoi''' (record italian) :[[Coppa delle Coppe 1967-1968|1967-1968]]; [[Coppa delle Coppe 1972-1973|1972-1973]] * '''[[Supercoppa UEFA]] - 5 titoi''' (record a pari con el [[Futbol Club Barcelona|Barcellona]]) :[[Supercoppa UEFA 1989|1989]]; [[Supercoppa UEFA 1990|1990]]; [[Supercoppa UEFA 1994|1994]]; [[Supercoppa UEFA 2003|2003]]; [[Supercoppa UEFA 2007|2007]] * '''[[Coppa Intercontinental]] - 3 titoi''' (record a pari con el [[Real Madrid]], el [[Club Atlético Peñarol|Peñarol]], el [[Club Nacional de Football|Club Nacional]] e 'l [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]]) :[[Coppa Intercontinentale 1969|1969]]; [[Coppa Intercontinentale 1989|1989]]; [[Coppa Intercontinentale 1990|1990]] * '''[[Coppa del Mond per Club]] - 1 titol''' (record italian a pari con l'[[Inter]]) :[[Coppa del Mond per Club 2007|2007]] {{VariantParagrafo|Scriver Lombard|Scriver Lombard|Ortografia SL}} == Ligamm de foeura == * [https://www.acmilan.com Sit Web del Milan] [[Categoria:Squader de folball italiane]] [[Categuria:Milan]] 9lgpnp73o6g8l2yvwvwxnmkv3jastiv Tregua de Nedal 0 211459 1111693 1040354 2022-07-22T02:58:03Z CommonsDelinker 174 Removing [[:c:File:Christmas_Truce_3.jpg|Christmas_Truce_3.jpg]], it has been deleted from Commons by [[:c:User:Geni|Geni]] because: per [[:c:Commons:Deletion requests/Files uploaded by Riottoso|]]. wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz}} {{f}} La '''Tregua de Nedal''' l'è staa 'na serie de [[cessee 'l foeugh]] vegnuu el [[Denadaa]] del [[1914]] in sul front ocidental de la [[Prima guera mondial]] in tra i soldaa todesch e ingles. L'è staa no spantegaa in tutta la guerra: In d'on quaj front i ostilitaa hinn sigutaa, ma l'è vun di event pussee caratteristegh de la Guerra. In 'sta tregua i soldaa han fraternizzaa, han parlaa, han giugaa al [[folber]] e s'hinn faa di cadò. I comand han vist mal 'sti event, e i han proibii. De facc in del [[1915]] la tregua gh'è stada ma men spantegada e in del [[1915]], dopo la [[Battaja del Somme]] e la [[Battaja de Verdun]], gh'è staa nissuna tregua. [[Categuria:Storia europea]] 9i642xh27xyyt1etvhcdveluhhmfoij 1111695 1111693 2022-07-22T10:25:15Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz}} {{f}} [[File:Christmas Truce 2.jpg|thumb|Soldaa in la tregua de Nedal]] La '''Tregua de Nedal''' l'è staa 'na serie de [[cessee 'l foeugh]] vegnuu el [[Denadaa]] del [[1914]] in sul front ocidental de la [[Prima guera mondial]] in tra i soldaa todesch e ingles. L'è staa no spantegaa in tutta la guerra: In d'on quaj front i ostilitaa hinn sigutaa, ma l'è vun di event pussee caratteristegh de la Guerra. In 'sta tregua i soldaa han fraternizzaa, han parlaa, han giugaa al [[folber]] e s'hinn faa di cadò. I comand han vist mal 'sti event, e i han proibii. De facc in del [[1915]] la tregua gh'è stada ma men spantegada e in del [[1915]], dopo la [[Battaja del Somme]] e la [[Battaja de Verdun]], gh'è staa nissuna tregua. [[Categuria:Storia europea]] s04frqefw63w7sxvuqpeffzas1ht0x7 Mario Draghi 0 220792 1111686 1110744 2022-07-21T16:44:06Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz}} {{Carica publega |nom = |imajin = File:Mario Draghi 2021 (cropped).jpg |didascalia = El Mario Draghi in del 2021 |carica = {{LogoCP|Flag of the Prime Minister of Italy.svg}} [[President del Consili di Minister italian|President del Consili di Minister de la Republega Italiana]] |mandadprencepe = 13 de fevree 2021 |mandadfin = |mandad = |vice de = |capo de stat = [[Sergio Mattarella]] |president = |vicepresident = |primminister = |viceprimminister = |vice = |predecessor = [[Giuseppe Conte]] |sucessor = |lejisladura = |grup parlamentar = |coalizion = |circoscrizion = |colleji = |tipo nomina = |incareg = |sit = |carica2 = President de la [[Banca Central Europea]] |mandadprencepe2 = 1 de november 2011 |mandadfin2 = 31 de otover 2019 |predecessor2 = [[Jean-Claude Trichet]] |sucessor2 = [[Christine Lagarde]] |prefiss onorifeg = |sufiss onorifeg = |partid = [[Independent (politega)|Independent]] |tendenza = |titol de studi = Laurea e dottoraa de ricerca in economia |alma mater = |profession = Economista e banchee |firma = }} El '''Mario Draghi''' ([[Roma]], 3 de settember 1947) a l'è 'n economista e banchee italian, president del consili di minister del 12 de fevree 2021 e president de la [[Banca Centrala Europea]] dal 2011 al 2018 e prima, dal 2005 al 2011, governator de la [[Banca d'Italia]]. El se definiss [[socialista liberal]], lontan di eccess sia de destra che de sinistra. El 3 de fevree, dopo de la crisi politega del [[governo Conte II]], l'è ciamaa del [[Sergio Mattarella]] per guidà un "[[governo tecnegh|governo d'alt profil]]" e 'l 12 l'è incaregaa e 'l forma el [[governo Draghi]]. El 21 de luj del 2022 el se dimett, a restà in carega per i affar corrent. == Riferiment == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/mario-draghi Draghi, Mario - Treccani] == Alter progett == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Draghi, Marco}} [[Categuria:Economista italian]] [[Categuria:Nassuu in del 1947]] p6reamgu3liotlqp0bxm1upfck3aoml Governo Draghi 0 231915 1111685 1111525 2022-07-21T16:40:56Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Governo |Nomm = Governo Draghi |Immagin = Governo Draghi.jpg |Dimensione = |Didascalia = |Stat = ITA |President = [[Mario Draghi]] |PartiiPres = [[Independent (politega)|Independent]] |CoalizionGov = [[Moviment 5 Stell]], [[Liga Nord|Liga]], [[Forza Italia]], [[Partito Democratico|Partid Democrategh]], [[Liberi e Uguali|Liber e Inguai]], [[Italia Viva]], [[Pussee d'Europa]], [[Azzion (partid politegh)|Azzion]], [[Nunch cont l'Italia]], [[Insema per el Futur]] |Legislatura = XVIII |DataGiurament = 13 de fevrer 2021 |DataDimission = 21 de luj 2022 |DataNoeuvGoverno = |Precedent = [[Governo Conte II|Conte II]] |Successiv = }} El '''Governo Draghi''' a l'è governo quell de 67 de la [[Italia|Republica Italiana]] guidad del [[Mario Draghi]]. == Storia == Descrivud 'me un [[governo de unità nazzionala]] o [[governo tecnegh|tecnegh]], l'è stad incaregad el 3 de fevrer dopo che 'l [[Governo Conte II]] l'è borlad sgiò dopo che [[Italia Viva]] l'è sortida del governo e l'ha vert una crisi. El President [[Sergio Mattarella]], dopo havè dad un mandad esplorativ al [[Roberto Fico]], che l'è fallid, l'ha incaregad el Draghi de provà a fà su un "governo d'alt profil", che l'ha acetad con riserva e che l'ha tacad a fà di so consultazzion che hann menad al desligà de la riserva la sira del 12 de fevrer e l'ha giurad el 13 intorna a mezdì. El 11 de luj l'entra in crisi quand che el Moviment 5 Stelle el vota no el "DL Jut", che 'l gh'ha dent una delega che ghe permetaria al sindegh de Roma de fà su un [[termovalorizator]] in la cità e trii dì dopo, al Senad, i senator del Moviment lassen l'aula, con la fiducia, a dervì una crisi vera e propia, cont el Draghi che 'l va a dimetés del Mattarella, che però ja refuda e ghe dis de andà in Parlament. El 20 de luj el comunega cont el Senad, a dì che ghe voeur un noeuv pat de fiducia, e gh'è 'na votazzion de fiducia, che la passa, ma senza i vot de Liga e Forza Italia, che vann foeura de l'aula, e del M5S, che però resten 'me present per dàgh el numer legal, roba che 'l mena a deventà un [[governo de minoranza]]. In la matina del 21 el se dimet in di man del Mattarella, dopo havéll nonziad a la Cambra, e 'l resta in pè per i afar corrent. == Minister == *President del Consili: [[Mario Draghi]] *Minister di Afar Forest: [[Luigi Di Maio]] ([[Moviment 5 Stelle|M5S]], poeu [[Insema per el Futur|IpF]]) *Minister de l'Inovazzion tecnologega: [[Vittorio Colao]] *Minister de la Publega Ministrazzion: [[Renato Brunetta]] ([[Forza Italia|FI]]) *Ministra di Afar Regionai e Autonomie: [[Mariastella Gelmini]] (FI, poeu independenta) *Minister de la Salut: [[Roberto Speranza]] ([[Liber e Inguai|LeU]]) *Ministra de la Bassitalia: [[Mara Carfagna]] (FI) *Ministra di Sgiovin: [[Fabiana Dadone]] (M5S) *Minista di Par Oportunità: [[Elena Bonetti]] ([[Italia Viva|IV]]) *Ministra de la Disabilità: [[Erika Stefani]] ([[Lega Nord|L]]) *Minister del Turismo: [[Massimo Garavaglia]] (L) *Ministra di Interni: [[Luciana Lamorgese]] *Ministra de la Giustizzia: [[Marta Cartabia]] *Minister de la Difesa: [[Lorenzo Guerini]] ([[Partito Democratico|PD]]) *Minister del Desvilup Economegh: [[Giancarlo Giorgetti]] (L) *Minister de l'Economia: [[Daniele Franco]] *Minister de l'Agricoltura: [[Stefano Patuanelli]] (M5S) *Minister de la Transizzion Ecologega: [[Roberto Cingolani]] *Minister di Straport: [[Enrico Giovannini]] *Minister del Lavorà: [[Andrea Orlando]] (PD) *Minister de l'Istruzzion: [[Patrizio Bianchi]] *Ministra de l'Università: [[Maria Cristina Messa]] *Minister di Ben Colturai: [[Dario Franceschini]] (PD) *Minister di Raport cont el Parlament: [[Federico D’Incà]] (M5S) == Riferiment == *[https://www.repubblica.it/politica/2021/02/12/news/governo_draghi_lista_ministri_quirinale-287297154/ Governo, Draghi scioglie la riserva e annuncia i ministri: Franco all'Economia, Cingolani alla Transizione ecologica, Cartabia alla Giustizia] *[https://t.me/lombardiaincoeu/3193 Lombardia Incoeu] == Alter proget == {{Interproget}} {{Governi de la Republega Italiana}} [[Categuria:Governi italian|Draghi]] ev2r3fmt793s6ftenx0f826kugdb4bs Denis Diderot 0 243116 1111672 2022-07-21T13:17:50Z Lacky77 28646 Creada pagina con "{{NOL}} {{sbozz}} El '''Denis Diderot''' ([[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]." wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} El '''Denis Diderot''' ([[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. 5g7bokpwbmndhxbskx03ms356ycvf6h 1111673 1111672 2022-07-21T13:19:39Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. pg7ayfeuh1r2g5u502ze1f6mnlpmjwr 1111674 1111673 2022-07-21T13:25:11Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. 7cmnm18qis59pa522aasnpe0mp4pfr0 1111675 1111674 2022-07-21T13:27:13Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore mcriti8wpqkqz0xh1sge4dqoahu0xza 1111676 1111675 2022-07-21T13:29:24Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu el titol de ''maître ès arts'' de l'università. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore 7314r9v37yu3cjw4g4kwhnf466kkqi7 1111677 1111676 2022-07-21T13:31:56Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore tucs44adi0wv9v4e0yjioh7smza6uug 1111678 1111677 2022-07-21T13:38:03Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore l71dvfc65xqed8a5i186mzlakhnhwcm 1111679 1111678 2022-07-21T16:05:51Z Sciking 7100 added [[Category:Nassuu in del 1713]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore [[Categoria:Nassuu in del 1713]] 1fvpxt3gyq77np6gpj56okyj3b5gkzx 1111680 1111679 2022-07-21T16:06:07Z Sciking 7100 added [[Category:Mort in del 1784]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore [[Categoria:Nassuu in del 1713]] [[Categoria:Mort in del 1784]] pd8gzm0nf3zlz7vwg2okufi73mnr1fl 1111681 1111680 2022-07-21T16:07:14Z Sciking 7100 added [[Category:Filosof frances]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore [[Categoria:Nassuu in del 1713]] [[Categoria:Mort in del 1784]] [[Categoria:Filosof frances]] aplkkz00588mmixk7kq2ira3x2vldev 1111682 1111681 2022-07-21T16:08:00Z Sciking 7100 added [[Category:Scrittor franzes]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore [[Categoria:Nassuu in del 1713]] [[Categoria:Mort in del 1784]] [[Categoria:Filosof frances]] [[Categoria:Scrittor franzes]] acy8yi1lv6ywaiwtrqg42f9hzt5p5nc 1111683 1111682 2022-07-21T16:12:16Z Sciking 7100 added [[Category:Matemategh franzes]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== ''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore [[Categoria:Nassuu in del 1713]] [[Categoria:Mort in del 1784]] [[Categoria:Filosof frances]] [[Categoria:Scrittor franzes]] [[Categoria:Matemategh franzes]] ewdromtrqphycmv5obiv7num00j284x 1111684 1111683 2022-07-21T16:13:44Z Sciking 7100 /* Bibliografia */ wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]]. ==Bibliografia== *''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore {{DEFAULTSORT:Diderot, Denis}} [[Categoria:Nassuu in del 1713]] [[Categoria:Mort in del 1784]] [[Categoria:Filosof frances]] [[Categoria:Scrittor franzes]] [[Categoria:Matemategh franzes]] 39jqf7rhegu8jexy3337n9iuuqgvoax 1111687 1111684 2022-07-21T16:50:38Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz}} [[Image:Louis-Michel van Loo 001.jpg|thumb|El Denis Diderot, [[1767]], realizad del [[Louis-Michel van Loo]].]] El '''Denis Diderot''' ([[Langres]], [[06 10|6 de otober]] [[1713]] - [[Paris]], [[31 07|31 de luj]] [[1784]]) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art [[Frància|frances]], vun di pussee important esponent de l'[[inluminism]]. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'E''ncyclopédie'' insema al [[Jean-Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Biografia== Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del [[1732]] el titol de ''maître ès arts'' de l'università. In del [[1746]] el sortiss anonem el so prim liber, ''Penser filosofegh'', condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la ''Cyclopaedia'' de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'''Encyclopédie'', che l'impegnarà in fina al [[1772]], restad indeperlu in fina a la fin. In del [[1749]] el vegn metud in preson a [[Vincennes]] per tri mes, per el liber ''Letera in sui orb'', indova che el ciapava posizzion de [[Ateismu|ateism]]. El taca poeu a cognosser anca i olter esponent inluminista del temp, 'me 'l [[Voltaire]], el [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], el [[Friedrich Melchior von Grimm|Grimm]], el [[Paul Henri Thiry D'Holbach|d'Holbach]] e el [[Jean Baptiste Le Rond D'Alembert|d'Alembert]]. ==Bibliografia== *''Enciclopedia Garzanti di Filosofia,'' Garzanti Editore {{DEFAULTSORT:Diderot, Denis}} [[Categoria:Nassuu in del 1713]] [[Categoria:Mort in del 1784]] [[Categoria:Filosof frances]] [[Categoria:Scrittor franzes]] [[Categoria:Matemategh franzes]] t0nk6pdhuy139mgsh5rs30u7oushuh8 Percors (informatega) 0 243118 1111689 2022-07-21T19:34:34Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''percors''', ciamad anca ''path'', a l'è, in [[informatega]], la definizzion specifega de 'n element, [[file]] o [[directory]], in su 'n [[file system]] con strutura a alber. == Riferiment == *[http://www.linfo.org/path.html Path]" wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''percors''', ciamad anca ''path'', a l'è, in [[informatega]], la definizzion specifega de 'n element, [[file]] o [[directory]], in su 'n [[file system]] con strutura a alber. == Riferiment == *[http://www.linfo.org/path.html Path] l0qo3cswab20301i2lhbxljkvlnizf8 1111691 1111689 2022-07-21T19:35:31Z Sciking 7100 added [[Category:File system]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''percors''', ciamad anca ''path'', a l'è, in [[informatega]], la definizzion specifega de 'n element, [[file]] o [[directory]], in su 'n [[file system]] con strutura a alber. == Riferiment == *[http://www.linfo.org/path.html Path] [[Categoria:File system]] i9wpcqf9iqvl46co8sy5pqxsl67zspr 1111692 1111691 2022-07-21T21:13:48Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''percors''', ciamad anca ''path'', a l'è, in [[informatega]], la definizzion specifega de 'n element, [[file (informatega)|file]] o [[directory]], in su 'n [[file system]] con strutura a alber. == Riferiment == *[http://www.linfo.org/path.html Path] [[Categoria:File system]] bwkgdpglu9owbelgy2hutcmf6u7b27a Path 0 243119 1111690 2022-07-21T19:34:42Z Sciking 7100 Redirezzion a la pagina [[Percors (informatega)]] wikitext text/x-wiki #RINVIA[[Percors (informatega)]] tkt5hjw43kzwe1wkh1bwtwwpzyxw3fe