Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.39.0-wmf.25
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Descüssiú Portal
Purtaal
Descüssiun Purtaal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Accessorio
Discussioni accessorio
Definizione accessorio
Discussioni definizione accessorio
FC Internazzional Milan
0
5018
1129452
1099383
2022-08-19T08:43:03Z
Gat lombard
31748
borlada ► toma
wikitext
text/x-wiki
{{NOL}}[[File:FC Internazionale Milano 2021.svg|thumb|left|<center>El logo oficial del ''Football Club Internazionale Milano''</center>|alt=]]
{{Football club
|Couleur 1er cadre = 000000
|Couleur 2ème cadre = 000000
|Couleur 3ème cadre = 1560BD
|Couleur écriture = C6A664
|Nom du club = FC Internazzional Milan
|Logo = 600px Nero e azzurro strisciato con stella.png
|Taille logo = 100px
|Nom complet = Football Club Internazionale Milano
|Surnoms = I Nerazur, I Bauscia, El Bisson, La Beneamada
|Noms precedents =FC Internazionale, SS Ambrosiana, AS Ambrosiana-Inter
|Date de fondation = 9/3/1908
|Date de disparition =
|Statut professionnel =
|Couleurs = [[Negher]] e [[bloeu]]
|Stade = [[Stadio San Siro|Giuseppe Meazza]] o [[Stadio San Siro|San Siro]]
|Capacite = 75923
|Affluence =
|Siege ={{flagicon|ITA}} [[Milan]] <br />Viale della Liberazione, 16-18 20124
|Centre d'entrainement =
|Nationalité du Président =
|Président = {{flagicon|China}} [[Steven Zhang]]
|Entraîneur = {{flagicon|ITA}} [[Simone Inzaghi]]
|Championnat actuel = [[Serie A]]
|Site web = [http://www.inter.it www.inter.it]
|pattern_la1 = _inter2021h
|leftarm1 =
|pattern_b1 = _inter2021h
|body1 =
|pattern_ra1 = _inter2021h
|rightarm1 =
|shorts1 =
|pattern_so1 =
|pattern_sh1 = _inter1920h
|socks1 = 007FFF
|pattern_la2 = _inter2021a
|leftarm2 =
|pattern_b2 = _inter2021a
|body2 =
|pattern_ra2 = _inter2021a
|rightarm2 =
|shorts2 =
|pattern_so2 =
|pattern_sh2 = _inter2021a
|socks2 = FFFFFF
|pattern_la3 = _inter2021t
|leftarm3 = f
|pattern_b3 = _inter2021t
|body3 = f
|pattern_ra3 = _inter2021t
|rightarm3 = f
|shorts3 = 000000
|pattern_so3 =
|pattern_sh3 = _inter2021t
|socks3 = 000000
|News =
|Blog avec Wikipédia = [[http//bilout1000.skyrock.com/]]
}}
El '''Football Club Internazionale Milano''' ('''Folber Club Internazzional Milan''' in [[lengua lombarda|lombard]]), mei cognossud coma '''Internazzional''' o pussee fazil '''Inter''', a l'è una squadra de [[folber]] de [[Milan]]. In di temp del [[fassism]] l'era ciamada ''Società Sportiva Ambrosiana'' e ''Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter.'' I [[color]] del club, fincora de la fondazzion, inn el [[negher]] e el [[bloeu]].
Fondad el [[09 03|9 de marz]] del [[1908]] de un grup de soci destacad del [[A.C. Milan|Milan]], el club l'ha sempar tolt part in del pussee alt campionad nazional de la soa prima partida ofizzzial, in del [[Campionaa 1909|Campionad 1909]], e l'è l'unegh a havé tolt part a tucc i edizzion de la [[Serie A]], fada su in del [[1929]].
La gh'ha la divisa negra e bloeu, e el so simbol l'è el [[Bisson de Milan|bisson]], vun di simboi padron de [[Milan]]. El so stadi l'è el [[Stadio San Siro|Giuseppe Meazza]], che el gh'ha 75.923 post de setàss.
In del so palmares gh'è 19 [[Serie A|Scudet]], 7 [[Coppa Italia|Cope Italia]], 5 [[Supercoppa italiana|Supercope italiane]], 3 [[Coppa di Campion|Cope di Campion]], 2 [[Coppa Intercontinentala|Cope Intercontinentai]] e 1 [[Coppa del Mond per Club|Copa del Mond per Club]].
El so prim scudet l'è staa vensgiud in del [[Campionaa 1909-1910|Campionad 1909-1910]] e l'ultim, quell del desnoeuv, in del [[Serie A 2020-2021|Campionad 2020-2021]], con [[Antonio Conte]] coma alenador. In [[Italia]] l'è la segonda squadra che l'ha vensgiud pussee titoi nazzionai (dedree a la [[Juventus]] e par un titol inanz del [[A.C. Milan|Milan]], l'altra squadra de Milan).
== Storia ==
'''La fondazion e i primm agn'''
[[File:Internazionale1910Scudetto.jpg|thumb|left|La roeusa de l'Inter in del [[1910]], che l'è 'dree a festesgià el so prim [[Serie A|scudet]]]]
El ''Football Club Internazionale'' el nass la sera del [[09 03|9 de marz]] [[1908]] al restorant "''Orologio''" ("orelogg" in lombard) de [[Milan]] per iniziativa de un grup de soci destacad del [[A.C. Milan|Milan Football and Cricket Club]], contra a l'imposizzion del club [[ross]] e [[negher]] de fà minga sgiugà i forester. In del [[Campionaa 1909|Campionad 1909]] la squadra la sgiuga la soa prima partida ofizzial.
El prim campionad vengsiud l'è in del [[Campionaa 1909-1910|1909-1910]], apena du agn dopo de la fondazzion. Besognarà spetà des agn per el segond titol, in de la stasgion [[Campionaa 1919-1920|1919-1920]].
=== L'Ambrosiana-Inter in di temp del fassism ===
[[File:Giuseppe Meazza 1930-1933.jpg|thumb|L'[[Giusepp Meazza|Isep Meazza]] con la [[Nazional Italiana|Nazzional Italiana]] in di agn 30]]
In di temp del [[fassism]], el Football Club Internazionale Milano el gh'ha de cambià nom prima in ''Società Sportiva Ambrosiana'' e poeu in ''Associazione Sportiva Ambrosiana-Inter'' per la forta [[italianizasion|italianizazzion]] doprada del [[fassism|regim fassista]], a ciapà dent anca l'[[Union Sportiva Milanesa]].
El vensg tri titoi e una [[Coppa Italia|Copa Italia]] in di agn 30 ([[Serie A 1929-1930|1929-1930]], [[Serie A 1937-1938|1937-1938]] e [[Serie A 1939-1940|1939-1940]]). El sgiugadur pussee important de quell period chi l'è l'[[Giusepp Meazza|Isep Meazza]].
=== Del segond dopoguerra ai agn 70 ===
[[File:1973–74 Inter Milan - Helenio Herrera (cropped).jpg|thumb|upright|left|[[Helenio Herrera]], allenador de l'Inter del [[1960]] al [[1968]] e del [[1973]] al [[1974]]]]
Dopo de la [[Segónda guèra mondiàl|segonda guerra mondial]], con la toma del fassism in Italia, l'''Ambrosiana-Inter'' la torna a ciamàss ''Football Club Internazionale Milano''.
In del [[1946]] l'[[Giusepp Meazza|Isep Meazza]] el torna a la squadra 'me allenador e sgiugador, senza però confermà el livell di agn passad in reson de un infortuni, e in del [[1947]] el scerniss de retiràss e restà lì domà 'me allenador ancamò per un ann.
In di agn 50, con l'allenador [[Alfredo Foni]], l'Inter la vensg du scudet ([[Serie A 1952-1953|1952-1953]] e [[Serie A 1953-1954|1953-1954]]).
I agn 60, inveci, inn un'epoca d'ora per l'Inter: la vensg tri [[Serie A|scudet]] ([[Serie A 1962-1963|1962-1963]], [[Serie A 1964-1965|1964-1965]] e [[Serie A 1965-1966|1965-1966]]), do [[Coppa di Campion|Cope di Campion]] ([[Coppa di Campion 1963-1964|1963-1964]] e [[Coppa di Campion 1964-1965|1964-1965]]) e do [[Coppa Intercontinental|Cope Intercontinentai]], sota la guida del capitan [[Armando Picchi]] e de l'allenador [[Argentina|arsgentin]] [[Helenio Herrera]], che la sarà ciamada poeu '''''Gran Inter'''''.
=== Del 1970 al 2001 ===
[[File:Rummenige2008-05.jpg|thumb|left|El [[Karl-Heinz Rummenigge]], sgiugador de l'Inter del [[1984]] al [[1987]]]]
In del [[Serie A 1970-1971|1970-1971]] l'Inter la vensg un alter scudet, sota la guida del noeuv allenador [[Giovanni Invernizzi]].
In del [[1973]] el torna a l'Inter Herrera, ma in reson de un problema al coeur, el lassa la squadra l'ann dopo.
Del [[1977]] al [[1982]] con l'allenador [[Eugenio Bersellini]], l'Inter la vensg 2 [[Coppa Italia|Cope Italia]] e un [[Serie A|Campionad]] ([[Serie A 1979-1980|1979-1980]]).
In del 1989 cont el [[Giovan Trapattoni|Giovann Trapattoni]], dopo squas des agn, l'Inter la vensg ancamò un alter scudet ([[Serie A 1988-1989|1988-1989]]) e nei di agn 90 dopo de 26 agn, la torna a vensger anca in [[Europa]], con tre [[Coppa UEFA|Cope UEFA]] ([[Coppa UEFA 1990-1991|1990-1991]], [[Coppa UEFA 1993-1994|1993-1994]] e [[Coppa UEFA 1997-1998|1997-1998]]).
In del [[1995]] el taca a sgiugà in [[Serie A]] el sgiugador [[Argentina|arsgentìn]] [[Javier Zanetti]].
=== Del 2001 al 2009 ===
[[Archivi:Javier Adelmar Zanetti.jpg|thumb|right|El [[Javier Zanetti]], capitan de l'Inter del [[2001]] al [[2014]]]]
In del [[2001]] el [[Javier Zanetti]] el vegn capitan de la roeusa e dopo poch el vegnarà una bandera de la squadra.
In del [[2005]], cont el noeuv allenador [[Roberto Mancini]], l'Inter la torna a vensger con do [[Coppa Italia|Cope Italia]] infilera.
Dopo el scandol del [[Calciopoli]], el [[Serie A 2005-2006|Campionad 2005-2006]] l'è ranzad a la [[Juventus]] e dad a l'Inter, e de chi l'Inter la taca la segonda "età d'ora" del club, che dopo quell [[Serie A|scudett]] chì el en vensg tri infilera ([[Serie A 2006-2007|2006-2007]], [[Serie A 2007-2008|2007-2008]] e [[Serie A 2008-2009|2008-2009]]), sota la guida prima sempar de l'allenador [[Mancini]], e poeu cont el [[José Mourinho]].
=== 2009-2010, l'ann del ''Triplete'' ===
[[Archivi:Diego Milito - Inter Mailand (3).jpg|thumb|right|El [[Diego Milito]], el principal atacant de l'Inter, vun dei sgiugadur pussee important per el '''''Triplete''''' del 2010]]
El 2009-2010 l'è l'ann di record per l'Inter che, allenà del [[José Mourinho]], el riva a fà el '''''Triplete''''', o ben a vensg el [[Serie A|Campionad]] (el quint de infilera), la [[Coppa Italia|Copa Italia]] e la [[Coppa di Campion|Copa di Campion]], tucc in de l'istess ann.
''[[Coppa Italia 2009-2010]]'' >
El [[05 05|5 de masg]] del [[2010]] a [[Roma]] l'Inter la vensg la final de la [[Coppa Italia 2009-2010|Copa Italia 2009-2010]] contra la [[AS Roma|Roma]] per 1 a 0, gol in del prim temp del [[Diego Milito]]. La Roma la finiss in 10, desgià che 'l [[Francesco Totti]] el ciapa 'l cartelin ross per havégh dad una gran pesciada al [[Mario Balotelli]].
''[[Serie A 2009 - 2010|Campionad italian 2009-2010]]'' >
El [[16 06|16 de masg]] l'Inter la vensg l'ultima partida del campionad a [[Siena]] per vun a zer contra l'omonima squadra [[Robur Siena|Siena]], cont el gol del [[Diego Milito]], e la vensg el [[Serie A 2009 - 2010|Campionaa 2009-2010]] con 82 pont, segonda inscambi la [[AS Roma|Roma]] con 80. L'è el so [[Serie A|Campionad]] numer 18.
''[[UEFA Champions League 2009-2010|Copa di Campion 2009-2010]]'' >
El [[22 05|22 de masg]] l'[[Inter]] la vensg al [[stadi Santiago Bernabeu|Bernabeu]] de [[Madrid]] la [[UEFA Champions League 2009-2010|Copa di Campion 2009-2010]] contra el [[FC Munegh de Baviera|Monegh de Baviera]], cont du gol semper del [[Diego Milito|Milito]].
L'è la terza [[Coppa di Campion|Copa di Campion]] de la so storia.
=== 2010 - dì d'incoeu ===
[[Archivi:Mourinho Madrid.jpg|thumb|right|300px|El [[José Mourinho]] al [[Real Madrid]] in del [[2010]]]]
Dopo la Copa di Campion, el [[José Mourinho]] el lassa l'Inter per andà al [[Real Madrid]]. L'Inter in de la stasgion [[Serie A 2010-2011|2010-2011]] la ciama al so post el [[Rafael Benitez]]. El vensgiarà un [[Mondial per club FIFA]] e la [[Supercoppa italiana|Supercopa italiana]]. La so panchina però la durarà poch dopo de perder la [[Supercoppa Uefa|Supercopa Uefa]] contra l'[[Atlético Madrid]] per 2 a 0. Al so post el rivarà el [[Leonardo]] che el vensgiarà la Copa Italia contra el [[Palermo FC|Palermo]]. L'ann dopo el cambiarà tri allenador e la perdarà la Supercopa Italiana contra el Milan.
In del [[2013]], el [[Massimo Moratti]] el vend el club a l'imprenditor [[Indunesia|indonesian]] [[Erick Thohir]]. In del [[2014]] el [[Javier Zanetti]] el se retira dal [[folber]].
In del [[2016]], la società [[Cina|cinesa]] [[Suning Holdings Group]] la compra la part pussee granda del club, e in del [[2018]] el [[Erick Thohir|Thohir]] el lassa la carega de pesident del club al [[Cina|cines]] [[Steven Zhang]].
In del [[Serie A 2017-2018|Campionad 2017-2018]] e [[Serie A 2018-2019|2018-2019]] l'Inter la riva a qualificàss per la [[Coppa di Campion|Copa di Campion]], sota la guida de l'allenador [[Luciano Spalletti]].
In del [[Serie A 2019-2020|Campionad 2019-2020]] la sgiuga el titol con la [[Juventus]] e la [[Società Sportiva Lazio|Lazio]], sota la guida del noeuv allenador [[Antonio Conte]], però ghe riva no a vensgel e la riva segonda a 82 pont, vun in men de la [[Juventus]].
La vensg inveci el [[Serie A 2020-2021|Campionad 2020-2021]], semper con l'[[Antonio Conte]] come allenador, con 12 pont pussee del [[AC Milan|Milan]], che el riva segond. Dopo la stasgion, l'[[Antonio Conte]], per un problema de daner con la società, el lassa la squadra.
Per la stasgion [[Serie A 2021-2022|2021-2022]] el riva come mister el [[Simone Inzaghi]], e 'l scudet a l'è perdud a la carrera giornada contra el Milan.
== Lista di loeugh ==
[[File:FC Internazionale Milano 2014.svg|thumb|left|<center>El logo de l'Inter del [[2014]] al [[2021]]</center>|alt=]]
[[File:FC Internazionale Milano 2021.svg|thumb|left|<center>El logo de l'Inter del [[2021]] al dì d'incoeu</center>|alt=]]
== Sgiugador e allenador ==
Sgiugador famos e allenador de la squadra scrivud in [[lombard]] o de fà su:
'''''Sgiugador'''''
* {{flagicon|ITA}} [[Giusepp Meazza]] (1927-1940; 1946-1947)
* {{flagicon|Germania}} [[Karl-Heinz Rummenigge]] (1984-1987)
* {{flagicon|Argentina}} [[Javier Zanetti]] (1995-2014)
* {{flagicon|Svezia}} [[Zlatan Ibrahimović]] (2006-2009)
* {{flagicon|ITA}} [[Mario Balotelli]] (2007-2010)
* {{flagicon|Argentina}} [[Diego Milito]] (2009-2014)
* {{flagicon|ITA}} [[Antonio Cassano]] (2012-2013)
'''''Alenador'''''
* {{flagicon|ITA}} [[Giusepp Meazza]] (1946-1948)
* {{flagicon|ITA}} [[Giusepp Meazza]] (1955-1957)
* {{flagicon|ITA}} [[Giovan Trapattoni|Giovann Trapattoni]] (1986-1991)
* {{flagicon|Portugal}} [[José Mourinho]] (2008-2010)
* {{flagicon|ITA}} [[Stefano Pioli]] (2016-2017)
* {{flagicon|ITA}} [[Antonio Conte]] (2019-2021)
* {{flagicon|ITA}} [[Simone Inzaghi]] (2021-)
== Palmares ==
=== Titoi nazzionai ===
'''31 titoi'''
* '''[[Serie A|Campionad italian]] - 19 titoi'''
:[[Campionad italian 1909-1910|1909-1910]]; [[Campionad italian 1919-1920|1919-1920]]; [[Serie A 1929-1930|1929-1930]]; [[Serie A 1937-1938|1937-1938]]; [[Serie A 1939-1940|1939-1940]]; [[Serie A 1952-1953|1952-1953]]; [[Serie A 1953-1954|1953-1954]]; [[Serie A 1962-1963|1962-1963]]; [[Serie A 1964-1965|1964-1965]]; [[Serie A 1965-1966|1965-1966]]; [[Serie A 1970-1971|1970-1971]]; [[Serie A 1979-1980|1979-1980]]; [[Serie A 1988-1989|1988-1989]]; [[Serie A 2005-2006|2005-2006]]; [[Serie A 2006-2007|2006-2007]]; [[Serie A 2007-2008|2007-2008]]; [[Serie A 2008-2009|2008-2009]]; [[Serie A 2009 - 2010|2009-2010]], [[Serie A 2020-2021|2020-2021]]
* '''[[Coppa Italia|Copa Italia]] - 8 titoi'''
:[[Coppa Italia 1938-1939|1938-1939]]; [[Coppa Italia 1977-1978|1977-1978]]; [[Coppa Italia 1981-1982|1981-1982]]; [[Coppa Italia 2004-2005|2004-2005]]; [[Coppa Italia 2005-2006|2005-2006]]; [[Coppa Italia 2009-2010|2009-2010]]; [[Coppa Italia 2010-2011|2010-2011]]; [[Coppa Italia 2021-2022|2021-2022]]
* '''[[Supercoppa italiana|Supercopa italiana]] - 6 titoi'''
:[[Supercoppa italiana 1989|1989]]; [[Supercoppa italiana 2005|2005]]; [[Supercoppa italiana 2006|2006]]; [[Supercoppa italiana 2008|2008]]; [[Supercoppa italiana 2010|2010]]; [[Supercopa italiana 2021|2021]]
=== Titoi internazzionai ===
'''9 titoi'''
* '''[[Coppa di Campion|Copa di Campion/UEFA Champions League]] - 3 titoi'''
:[[Coppa di Campion 1963-1964|1963-1964]]; [[Coppa di Campion 1964-1965|1964-1965]]; [[UEFA Champions League 2009-2010|2009-2010]]
* '''[[UEFA Europa League|Copa UEFA/UEFA Europa League]] - 3 titoi''' (record italian a pari con la [[Juventus]])
:[[Coppa UEFA 1990-1991|1990-1991]]; [[Coppa UEFA 1993-1994|1993-1994]]; [[Coppa UEFA 1997-1998|1997-1998]]
* '''[[Coppa Intercontinental|Copa Intercontinental]] - 2 titoi'''
:[[Coppa Intercuntinental 1964|1964]]; [[Coppa Intercuntinental 1965|1965]]
* '''[[Coppa del Mond per Club|Copa del Mond per Club]] - 1 titol''' (record italian a pari cont el [[A.C. Milan|Milan]])
:[[Coppa del Mond per Club 2010|2010]]
<br />
== Ligam de foeura ==
* [https://www.inter.it/it Sit Web de l'Inter]
*[https://biografieonline.it/biografia.htm?BioID=814&biografia=F.C.+Inter/Biografieonline:Inter Biorgrafieonline: Inter]
[[Categoria:Squader de folball italiane]]
[[Categuria:Milan]]
hhcww3sjh0j7penh922w34g99ug8les
Australia
0
130449
1129416
1128444
2022-08-18T16:27:47Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{Stat
|nomIntreg = Commonwealth de l'Australia
|nomOfiçal = Commonwealth of Australia
|lenguaOfiçala = ''nissuna''
|valuda = dollar australian
|govern = [[monarchia costituzional|monarchia custituzzional]] [[federalism|federal]]
}}
L''''Australia''' (nom ofizzial: '''Commonwealth of Australia''') a l'è un paes de l'[[Oceania]], con [[capitala]] [[Canberra]], anca se i cità pussee popolos, grand e important a inn [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]], [[Perth]] e [[Adelaide]]. A l'è el sest paes al mond per grandezza, cont una superfis de 7.741.220 [[km²]] e una popolazzion de pussee de 25 milion de persone, che viven per la pupart in sui coste. El paes a l'è spartid in [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad e territori]], ognedun cont i so podé.
==Etimologia==
El nom del paes el vegn del [[latin]] ''australis'', o ben meridional, per via de l'espression latina "terra australis incognita" (=terra meridional descognossudaa) che l'indicava un imaginari continent che 'l ciapava denter squas tut l'emisfer austral. El termin latin el vegn poeu del [[Lengua greca antiga|gregh]] ''αυστηρός'', o ben gram, succ, perchè atigament el nom l'indicava l'[[Ora (vent)|ora]], un vent che 'l bofa de sud.
== Geografia ==
[[File:Australia satellite plane.jpg|miniatura|L'Australia del satellit]]
L'Australia a l'è in de l'[[emisfer austral]], serciad de l'[[Ucean Pacifich|Ocean Pacifegh]] a est e de l'[[Ucean Indian|Ocean Indian]] a ovest e a sud, a nord del [[Mar de Timor]] e del [[Mar di Arafura]] e del [[Mar di Corall]] in del nord-est, inscambi a sud de la [[Granda Zoca Australiana]] e a sud-est del [[Mar de Tasman]]. De sorapu a nord, la [[Terra de Arnhem]] e la penisola de [[Capo York]] formen la [[Zoca de Carpentaria]]. L'Australia a l'è fada su del ''Mainland'' o ben la part continental o l'isola principal, cont i Stat del [[Noeuv Galles del Sud]], el [[Victoria (Australia)|Victoria]], el [[Queensland]], l'[[Australia Ocidental]] e l'[[Australia Meridional]]; el Stat insular de la [[Tasmania]] e di olter isole minor, 'me i [[Isole Cocos (Keeling)|Isole Cocos e Keeling]], l'[[Isola de Nedal]], l'[[Isola Norfolk]], l'[[Isola de Lord Howe]], l'[[Isola Macquarie]] (ritenuda part de la Tasmania) e l'[[isole Heard e McDonald|isola Heard]]. Canberra la reclama anca el [[Territori antartegh australian]] cont i so bas.
Popolada di [[Australian aborigen|aborigen]] per pussee de {{formatnum:40000}} agn, a l'è stada colonizada del [[Regn Unid]] a partì del [[Sécul XVIII|XVIII secol]]. I australiani, a inn un popol multietnegh, con minga domà aborigenen e europee, ma anca asiategh e american.
== Organizazzion politiga ==
L'Australia a l'è una [[monarchia]] [[Parlament|parlamentar]] [[Federaziun|federal]] del [[Commonwealth di Nazion|Commonwealth]], la regina a l'è l'[[Elisabetta II del Regn Unii|Elisabeta II]], inscambi el prim minister a l'è l'[[Anthony Albanese]] (del [[2022]]).
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categuria:Australia]]
[[Categuria:Uceania]]
e4favgvi1kzqs99jtlz81bqgm8ex9v8
Dialet bargajot
0
132222
1129417
1129090
2022-08-18T16:56:02Z
146.241.205.209
/* Aspet Generaj */
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
'''Al Bregagliot''' l'è 'l [[dialet]] parlaa int la [[Val Bregaglia]] in [[Svizzera|Sguissara]]. El dialet bregagliot, suratüt quel de "Suraporta", l'è assee impurtant perchè l'è vün di dialet che scüsen de "puncc" intra i parlad [[insübregh]] ([[Valtelines|valtulines]]) e quij [[rumanc]] ([[puter]]).
== Aspet Generaj ==
Un trat cumünabel intra 'l Bregagliot e 'l Rumanc l'è la "prepalatizzassiun" de la [[cunsunant velar|velar]] "ca" (e "ga") in "cja" (e "gja"), che pö l'è la carateristega prinzipala e püssee relevanta di parlad [[Lenguv Reto-rumanz|returumaneggh]] ([[rumanc]], [[ladin]] dulumitan, növ ladin - cadurin e nunes-, e [[furlan]]) e ch 'in di parlad insübregh al didincö l'è limitada ai sit püssee perifeggh (un quai dialet [[Verbania|verban]], un quai dialet [[tesin]]es e, per l'apunt, 'l Bregagliot). Per esempi:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumanc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| cjasa/cjäsa/cha/casa/tga || cad, casa, ciäsa || cà || casa
|}
Un olter trat cumünabel intra 'l Bregagliot e 'l Rumanc l'è 'l mantegniment di cobi cunsunanteggh [[latin]] "cl", "pl", "fl", "bl" che in asquas tüt i olter variant Insübreggh inscambi hin devegnüü "cj", "p-", "fi/f-", "bi/b-" (a difarenza del [[lengua taliana|talian]] induva hin devegnüü "ch", "pi", "fi", "bi" ). Un para d'esempi:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumanc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| claf/clef || claf/clef || ciav/ciáf ||chiave
|- align=center
| plu/plü/pi || pü/plü || pü || piu
|- align=center
| flur || flur ||fiur || fiore
|- align=center
| blava/bleva|| blava/bleva || biava || biada
|}
Pö gh'è anca 'l lessegh che in del Bregagliot 'l sent de bun l'inflüenza marcada del Rumancc. Un para d'esempi bej sempliz:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübregh''' || '''Talian'''
|- align=center
| tema || tema || pagüra ||paura
|- align=center
| eir/er(a) || anca/ar || anca || anche
|}
Besogna mensiunà 'l plüraa che in del Bregagliot, suratüt in di nom de dona, 'l sumeja a una via de mezz intra 'l Rumancc e l'Insübregh: el sumeja che in di secui passaa tücc e trii i lenguagg (Rumancc, Insübregh e Bregagliot) gh'even l'inscì-ciamaa plüraa "sigmategh", ciuè 'l plüraa cun la "s", ma pö sia 'l Bregagliot che tüt i olter parlad Insübregh han perdüü la "s", e l'Insübregh cumün, segunda i sò regul che vören la "a" a la fin de la parola dumà in poch plüraa, cuma per esempi ''el Prublema - i Prublema, l'Artista'' - ''i Artista'', e.i.v. l'ha perdüü anca la "a" menter che'l Bregagliot, grazia a la sua prussimedà geugrafega cunt el Rumancc l'ha mantegnüda. Un esempi:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübregh''' || '''Talian'''
|- align=center
| La chamma/chomba/comba, las chammas/chombas/combas || La gamba, las gambas --> la gamba, lan gamb || La gamba, las gambas --> li gambis, i gamb ||La gamba, le gambe
|}
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| la vacha, las vachas || la vaca, lan vach || la vaca, i vach || casa
|}
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumanc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| il mazler, igls mazlers, la mazlera, las mazleras || al macelair, i macelair, la macelaia, lan macelar|| becher, bechera || macellaio, macellieri, macellaia, macelliere
|}
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| la fraia, las fraias || la fraga, lan fragh || el fraguu, i fraguu || fragola, le fragole
|}
In ültem besogna anca dì che una lengua l'è minga dumà quista u quela regula gramategala, quista u quela parola, ma anca e suratüt "müsegalidaa", "möd de dì", "cultüra", e.i.v., tant l'è vera che Bregagliot e Engadines, quand ch'hin dree a parlà cadavün in la sua lengua, se cunprenden senza di gran prublema. Tant per dì 'l bregagliot de Suraporta l'è ben "püssee returumanegh" de l'Ampezan, de'l Cadurin, de'l Nunes, e, in fin di cünt, anca del Fassan, e inscì l'avaria la "pruteziun" del staa Talian, se la Val Bregaglia la füdess in Italia, ma 'l sumeja che i Bregagliot han scernii l'Italian, inscambi del Rumancc, cuma lengua leterala parchè la Val Bregaglia l'ha inbrazzaa la Fee Prutestanta ben prest e alura inscì la s'è truvada una mota de predegadur Prutestant che scapaven, e ben in pressa, de l'Italia, e i medem han tacaa sü alura a predegà l'Evangel segunda i tes Prutestant in Talian, e inscì, già che la lengua de l'Evangel e de la gent "colta", la gent de Gesa, l'eva 'l Talian, i Bregagliot han tolt la Lengua Taliana 'ma lengua leterala.
==I mes de l'an==
===Sotaporta===
{| class="wikitable"
|----- bgcolor="#f9f9f9"
! '''[[Castascegna]]'''
! '''[[Söj]]'''
! '''[[Bond (Svizzera)|Casaccia]]'''
|-
|| gener || gjanèir || genair
|-
|| fabrer || favrèir || febrair
|-
|| marz || mèrz || marz
|-
|| april || avril || april
|-
|| mai || masg || magg
|-
|| giügn || sgiügn || giügn
|-
|| lüi || lüj || lüi
|-
|| agost || vust, ust || agost
|-
|| setembar || stembar || setembar
|-
|| otubar|| cju(v)ar || otubar
|-
|| nuembar || nuembar || nuembar
|-
|| decembar || decembar || decembar
|}
== Test ==
Un estrat de un test in Bargajot
{{quote|''I gnivan ora da Malenc, orazzur al Pass dal Müret. Passand ora e giò i rivävan pö or in Malögia. La roba i la tuleivan dii Turiani, cha i veivan innura la butega in facia e la scöla. Par quel, nümm scular, qualci volt d’auton, am avdeva quii oman e rivär cun dent maglin da lana e brag da valü. Poc dree, i prim gnivan già ora da la butega cun i sac cargàà. Ai pugiävan giosot[4], südree al mür, o vi su la banchina davant la vadrina. I spaciavan, cha gnissan ora ar i oltar. I saran forza giò sett o öcc in tütt. Qui chiora i cianciävan e sei rievan. Nümm ufant nu m’as vess mia ris-ciàà via trop daspära. Am stava vi da la nossa banda dal stradun e am guardava. Ün zic am veva forza tema da quii oman. E la fin di quiint i fageivan rob, cha “pai i talian almanc” eran pruibid. Par i svizzar, inveci “quel am al saveva” i nu fageivan in sé nagöta, cha’i vess podü manar in cuntravenziun.|Da ''I sfrusciadur'' di Luigi Giacometti, su Ueila 1/1997 <ref>[http://www.movingalps.ch/ITA/02/ueila/contrabbando.html I sfrusciadur'' di Luigi Giacometti]</ref>}}
L'istess Test chi de sura puspunüü in Insübregh (Milanes Volt):<br />
''Gniven föra de Malengh ([[Val Malengh]] - [[Valtelina|Valtulina]]), sgiò de sura 'l [[Pass de'l Müret]]. In del passà föra e sgiò, riaven föra a'l [[Malögia]] ([[Pass de'l Malögia]] - Maloja in [[Tudesch]] e [[Italian|Talian]]). La roba la tueven dij Turiani, che gh'even aj quij temp lá una butía propi denanz a la scöra. Per chela resun chí, nüjolter scular, di völt in utün, vedevum rià quij omen chí cunt sü la maja de lana e i bragh de velüü. De lí a un mument i prím gniven giamò föra de la butía cunt i sach cargaa sü. I pugiaven sgiò dedree al mür u in sü la bancheta denanz a la vedrina (de la butía). Speciaen che gniven föra anch ij olter. Saran staa un set u vot in tüt. Quij li de föra ciciaraven e rieven. Nüjolter bágáj avarium minga ris'ciaa de 'ndagh trop arent. Restavum in sü la nosta banda de'l stradun e vardavum. Gh'evum un puu de pagüra di chi omen chí. A la fin di cünt (in fin de la fera) feven rob ch'eren pruibíi, almanch par i Talian. Par i Sguissear, inscambi, "quel che nüm savevum (che faseva)" l'eva negot che l'avaría pudüü menà in fal''.
===La parabula del Fiö Trasun===
[[File:Saggio sui dialetti gallo italici.pdf|page=101|thumb|160px|Bernardino Biondelli ''Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 42]]
Ün òm veva düi fì.<br>
E plü giuvan dgét con sè bap: “Pà, dam la mè pärt da roba!” E 'l lur sc'partìt i sè ben.<br>
E pòch dì 'drè, cur ch'al plü giuvan vet tüt quant robaciä, al get davènt in ün päés lontän, e là 'l dissipàt la sè roba, menànd na vita desc'mesüräda.<br>
E cur che 'l vet tüt fat andä, al nit 'na gran famina in quel päés, e 'l sc'comanzàt ä sentì la miseria.<br>
Alura 'l get e 's metèt äl servisei pet ün da quij dal päés, ch'il mandàt int i sè fond ä cürä i porcc.<br>
E 'l véss dgiüü güdgent da 's podè saziä da quel ch'a mangiävan i porcc; ma negün n'i an deva.<br>
Ma, s'impensand pel se stess, al dget: "Quanti mersenari henn in la cà da mè bap gran bundiänza da pän, e gé i mör da fam!<br>
I 'm voi levä e andä ter mè bap, e ei dgerà: ''Mè pari, i ha pacää contra 'l Sel e dinänt a té'';<br>
E i no son plü degn d'esser nomää tè fì; tràtam pür sc'cu ün di tè mersenari''"<br>
A 's levàt, dunch, e nit ter sè bap; e niand, ene da luncc, sè bap la vdèt, e 'n vet cumpasciun, e 'j curand incunter, ä s'è bütat äl sè col e l'ha büciat.<br>
Ma 'l fì dget: "Mè bap, i ha pacää contra 'l Sel e dinänt a té; e i no son plü degn d'esser nomää tè fì"<br>
E 'l bap dget con i sò fämej: "Portè 'l plü bel vasc'tii e l'äl trädge ent, e metèj ün änèl äl sè det, e de lan scärpa ai sè pè<br>
E menàm l'avdèl grass, e mäzzàl, e 'l mangiàm fasgiand bela vita<br>
Perchè ca quest mè fì l'era mort e l'è risüscitää; l'era perz, e l'è trovää"; e i scomanzätan ä stä älégher.<br>
El plü vej di sè fì era fó i cämp, e 's retürnand e niand ver la cäsa, el sentit i son e i cänt.<br>
E clamand ün di famej, al dumandat cur ch'l'era.<br>
E quest el dget: "L'è nii tè frää, e tè bap ha mazzää l'avdèl grass, perchè ca 'l l'ha trovää sän e frisc"<br>
Ma 'l ciapat la rabia, e no volet andà ent; e 'l sè bap, niand fora, a 'l pregat d'andà ent.<br>
Ma 'l respondet e 'l dget con sè bap: "Vé, i ta servi tänci an e mai i no ha mancää äi tè cumand; e tütüna tü no m'hai dacc ün cävret da fà bela vita con i mè amigh<br>
Ma dalunga ca quest tè fì, ch'ha fat andä la sè roba con sc'lètan femna, è nii, tüt i ha mazzää l'avdèl grass"<br>
E 'l bap el dget: "Mè fänsc, tü è adüna pet gé, e tüt la mè roba è tiö;<br>
Ma a 's nit fä bela vita, e stä älegher, perchè aquest tè frää era mort ma l'è risüscitää; l'era perz ma l'è trovää"<br>
[http://books.google.it/books?id=oVoNAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Bernardino Biondelli, ''Saggio sui dialetti Gallo-Italici'', 1853, pag. 42]
===Una nuvela del Bucasc===
[[File:I parlari italiani in Certaldo.1875.pdf|page=645|160px|thumb|Giovanni Papanti ''I parlari italiani in Certaldo'' p. 631]]
I dich donca ca int i temp dal prim re da Cipri, incura ca Goffredo da Bugliun al veva già ciapää la Tera Santa, l'è sücess ca üna sciura da la Guascogna l'è andacia ä fä ün pelegrinagg fin ä la Tomba dal Signur. Int al tornä indree, incura ch'l'è giüda riväda ä Cipri, la s'è imbatüda in certi balossun ch'i j'han facc gran vargogna e vilania. E lee, 'sta dona, la nu 's podeva dä ben; l'ha pansää d'andä dal re e 'j fä lan sè lamentänza. Ma varün i j'han dicc ca la fadiga la füss pardüda, perchè ca 'l re l'era ün om vil e da nagot, ca impè ga gastigä lan ofesa facia äi ältar, a s'an lasciäva fä a lü stess tücc i dì üna per sciort, cunt üna viltà ca l'era propi üna gran vargogna; da maniera ca tücc quei ch'i la vevan ciapäda sü, i j'han fagevan varüna pel svargognää, e inscìa i la sfogävan. Incura ca la sciura l'ha santii quel là, l'ha pers tüt la sparänza da 's pudé vandicä. L'ha però pansää pe 's vandicä ün poo dal sè dolür, da mordar ün zichetin 'stü misarabal re. Scichè lee a j'è andacia danänz bragiand e la diss: "Sciur re, i nü sün mia gnida chilò in la tè prasenza pel la sparänza ch'i abia da gnì vandicäda da l'afrünt ca m'è stacc facc, ma i 't voless soma pragä ca tì 'm digess, pè 'm sodisfä ün poo, cüsa ca tì ti fa ä süfrì i afrünt ch'i ha santii ä dì ch'i 't fan ä tì, e 'nscìa i 'mprendarà forsa da tì ä süfrì cün pazienza la vargogna ch'i m'han facc, ca Dio sa s'i 't la regalass gügient, soma ch'i podess, già ca tì ti lan sa tödel sü inscì ben"<br>
Al re, ca infin in issa l'era stacc indülent e paltrun, l'è giüü 'ncusa ca 's dassdass sü dal son; l'ha scümanzää cün l'afrünt ch'i vevan facc ä 'sta dona, e n'ha facc gran vandeta. E pö, da là inänz, tücc quei ch'i fagevan vargota cüntar l'onür da la sè cürona a i parsaguitäva quant ca 'l podeva.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n650/mode/2up Giovanni Papanti, parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 631-632]
== Ligàm de föra ==
*[http://home.datacomm.ch/bregaglia/treparelmund.wma Tre par el mund, Racunt de Luigi Giacometti]
*[http://home.datacomm.ch/bregaglia/ladonacontregamba.wma La dona con tre gamba, Racunt de Luigi Giacometti]
*[http://home.datacomm.ch/bregaglia/trepuesia.wma Tre puesia de Luigi Giacometti]
*[http://www.labregaglia.ch/?cat=132 Articui in bregajot]
*[http://retro.seals.ch/cntmng?pid=vxr-001:1939:4::407 Test in bregajott]
*[http://it.netlog.com/McCicci/blog/blogid=1896356 Diziunari bregajot]
== Riferimènt ==
* Luigi Giacometti, Elementi per una grammatica del dialetto bregagliotto di Sopraporta - Menghini (Poschiavo)
* Bianconi, S. (1998). Plurilinguismo in Val Bregaglia. Locarno, Dadò
* Stampa, G.A. (1934). Der Dialekt des Bergell. Aarau, Sauerländer
* Ueila!
* Intarvista cunt el Patrick Giovanoli de la redaziun de'l Ueila!
== Fónt ==
<references/>
[[Categoria:Lombard alpin|Bargajot]]
iofd9wxg7h87dz2zjq08oi8jt2eidl9
1129426
1129417
2022-08-18T19:44:18Z
151.46.24.116
/* I mes de l'an */
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
'''Al Bregagliot''' l'è 'l [[dialet]] parlaa int la [[Val Bregaglia]] in [[Svizzera|Sguissara]]. El dialet bregagliot, suratüt quel de "Suraporta", l'è assee impurtant perchè l'è vün di dialet che scüsen de "puncc" intra i parlad [[insübregh]] ([[Valtelines|valtulines]]) e quij [[rumanc]] ([[puter]]).
== Aspet Generaj ==
Un trat cumünabel intra 'l Bregagliot e 'l Rumanc l'è la "prepalatizzassiun" de la [[cunsunant velar|velar]] "ca" (e "ga") in "cja" (e "gja"), che pö l'è la carateristega prinzipala e püssee relevanta di parlad [[Lenguv Reto-rumanz|returumaneggh]] ([[rumanc]], [[ladin]] dulumitan, növ ladin - cadurin e nunes-, e [[furlan]]) e ch 'in di parlad insübregh al didincö l'è limitada ai sit püssee perifeggh (un quai dialet [[Verbania|verban]], un quai dialet [[tesin]]es e, per l'apunt, 'l Bregagliot). Per esempi:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumanc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| cjasa/cjäsa/cha/casa/tga || cad, casa, ciäsa || cà || casa
|}
Un olter trat cumünabel intra 'l Bregagliot e 'l Rumanc l'è 'l mantegniment di cobi cunsunanteggh [[latin]] "cl", "pl", "fl", "bl" che in asquas tüt i olter variant Insübreggh inscambi hin devegnüü "cj", "p-", "fi/f-", "bi/b-" (a difarenza del [[lengua taliana|talian]] induva hin devegnüü "ch", "pi", "fi", "bi" ). Un para d'esempi:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumanc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| claf/clef || claf/clef || ciav/ciáf ||chiave
|- align=center
| plu/plü/pi || pü/plü || pü || piu
|- align=center
| flur || flur ||fiur || fiore
|- align=center
| blava/bleva|| blava/bleva || biava || biada
|}
Pö gh'è anca 'l lessegh che in del Bregagliot 'l sent de bun l'inflüenza marcada del Rumancc. Un para d'esempi bej sempliz:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübregh''' || '''Talian'''
|- align=center
| tema || tema || pagüra ||paura
|- align=center
| eir/er(a) || anca/ar || anca || anche
|}
Besogna mensiunà 'l plüraa che in del Bregagliot, suratüt in di nom de dona, 'l sumeja a una via de mezz intra 'l Rumancc e l'Insübregh: el sumeja che in di secui passaa tücc e trii i lenguagg (Rumancc, Insübregh e Bregagliot) gh'even l'inscì-ciamaa plüraa "sigmategh", ciuè 'l plüraa cun la "s", ma pö sia 'l Bregagliot che tüt i olter parlad Insübregh han perdüü la "s", e l'Insübregh cumün, segunda i sò regul che vören la "a" a la fin de la parola dumà in poch plüraa, cuma per esempi ''el Prublema - i Prublema, l'Artista'' - ''i Artista'', e.i.v. l'ha perdüü anca la "a" menter che'l Bregagliot, grazia a la sua prussimedà geugrafega cunt el Rumancc l'ha mantegnüda. Un esempi:
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübregh''' || '''Talian'''
|- align=center
| La chamma/chomba/comba, las chammas/chombas/combas || La gamba, las gambas --> la gamba, lan gamb || La gamba, las gambas --> li gambis, i gamb ||La gamba, le gambe
|}
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| la vacha, las vachas || la vaca, lan vach || la vaca, i vach || casa
|}
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumanc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| il mazler, igls mazlers, la mazlera, las mazleras || al macelair, i macelair, la macelaia, lan macelar|| becher, bechera || macellaio, macellieri, macellaia, macelliere
|}
{| class="wikitable"
|- align=center
| '''Rumancc''' || '''Bargaiot''' || '''Insübreggh''' || '''Talian'''
|- align=center
| la fraia, las fraias || la fraga, lan fragh || el fraguu, i fraguu || fragola, le fragole
|}
In ültem besogna anca dì che una lengua l'è minga dumà quista u quela regula gramategala, quista u quela parola, ma anca e suratüt "müsegalidaa", "möd de dì", "cultüra", e.i.v., tant l'è vera che Bregagliot e Engadines, quand ch'hin dree a parlà cadavün in la sua lengua, se cunprenden senza di gran prublema. Tant per dì 'l bregagliot de Suraporta l'è ben "püssee returumanegh" de l'Ampezan, de'l Cadurin, de'l Nunes, e, in fin di cünt, anca del Fassan, e inscì l'avaria la "pruteziun" del staa Talian, se la Val Bregaglia la füdess in Italia, ma 'l sumeja che i Bregagliot han scernii l'Italian, inscambi del Rumancc, cuma lengua leterala parchè la Val Bregaglia l'ha inbrazzaa la Fee Prutestanta ben prest e alura inscì la s'è truvada una mota de predegadur Prutestant che scapaven, e ben in pressa, de l'Italia, e i medem han tacaa sü alura a predegà l'Evangel segunda i tes Prutestant in Talian, e inscì, già che la lengua de l'Evangel e de la gent "colta", la gent de Gesa, l'eva 'l Talian, i Bregagliot han tolt la Lengua Taliana 'ma lengua leterala.
==I mes de l'an==
===Sotaporta===
{| class="wikitable"
|----- bgcolor="#f9f9f9"
! '''[[Castascegna]]'''
! '''[[Söj]]'''
! '''[[Bond (Svizzera)|Casaccia]]'''
|-
|| gener || gjanèir || genair
|-
|| fabrer || favrèir || febrair
|-
|| marz || mèrz || marz
|-
|| april || avril || april
|-
|| mai || masg || mag
|-
|| giügn || sgiügn || giügn
|-
|| lüi || lüj || lüi
|-
|| agost || vust, ust || agost
|-
|| setembar || stembar || setembar
|-
|| otubar|| cju(v)ar || otubar
|-
|| nuembar || nuembar || nuembar
|-
|| decembar || decembar || decembar
|}
== Test ==
Un estrat de un test in Bargajot
{{quote|''I gnivan ora da Malenc, orazzur al Pass dal Müret. Passand ora e giò i rivävan pö or in Malögia. La roba i la tuleivan dii Turiani, cha i veivan innura la butega in facia e la scöla. Par quel, nümm scular, qualci volt d’auton, am avdeva quii oman e rivär cun dent maglin da lana e brag da valü. Poc dree, i prim gnivan già ora da la butega cun i sac cargàà. Ai pugiävan giosot[4], südree al mür, o vi su la banchina davant la vadrina. I spaciavan, cha gnissan ora ar i oltar. I saran forza giò sett o öcc in tütt. Qui chiora i cianciävan e sei rievan. Nümm ufant nu m’as vess mia ris-ciàà via trop daspära. Am stava vi da la nossa banda dal stradun e am guardava. Ün zic am veva forza tema da quii oman. E la fin di quiint i fageivan rob, cha “pai i talian almanc” eran pruibid. Par i svizzar, inveci “quel am al saveva” i nu fageivan in sé nagöta, cha’i vess podü manar in cuntravenziun.|Da ''I sfrusciadur'' di Luigi Giacometti, su Ueila 1/1997 <ref>[http://www.movingalps.ch/ITA/02/ueila/contrabbando.html I sfrusciadur'' di Luigi Giacometti]</ref>}}
L'istess Test chi de sura puspunüü in Insübregh (Milanes Volt):<br />
''Gniven föra de Malengh ([[Val Malengh]] - [[Valtelina|Valtulina]]), sgiò de sura 'l [[Pass de'l Müret]]. In del passà föra e sgiò, riaven föra a'l [[Malögia]] ([[Pass de'l Malögia]] - Maloja in [[Tudesch]] e [[Italian|Talian]]). La roba la tueven dij Turiani, che gh'even aj quij temp lá una butía propi denanz a la scöra. Per chela resun chí, nüjolter scular, di völt in utün, vedevum rià quij omen chí cunt sü la maja de lana e i bragh de velüü. De lí a un mument i prím gniven giamò föra de la butía cunt i sach cargaa sü. I pugiaven sgiò dedree al mür u in sü la bancheta denanz a la vedrina (de la butía). Speciaen che gniven föra anch ij olter. Saran staa un set u vot in tüt. Quij li de föra ciciaraven e rieven. Nüjolter bágáj avarium minga ris'ciaa de 'ndagh trop arent. Restavum in sü la nosta banda de'l stradun e vardavum. Gh'evum un puu de pagüra di chi omen chí. A la fin di cünt (in fin de la fera) feven rob ch'eren pruibíi, almanch par i Talian. Par i Sguissear, inscambi, "quel che nüm savevum (che faseva)" l'eva negot che l'avaría pudüü menà in fal''.
===La parabula del Fiö Trasun===
[[File:Saggio sui dialetti gallo italici.pdf|page=101|thumb|160px|Bernardino Biondelli ''Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 42]]
Ün òm veva düi fì.<br>
E plü giuvan dgét con sè bap: “Pà, dam la mè pärt da roba!” E 'l lur sc'partìt i sè ben.<br>
E pòch dì 'drè, cur ch'al plü giuvan vet tüt quant robaciä, al get davènt in ün päés lontän, e là 'l dissipàt la sè roba, menànd na vita desc'mesüräda.<br>
E cur che 'l vet tüt fat andä, al nit 'na gran famina in quel päés, e 'l sc'comanzàt ä sentì la miseria.<br>
Alura 'l get e 's metèt äl servisei pet ün da quij dal päés, ch'il mandàt int i sè fond ä cürä i porcc.<br>
E 'l véss dgiüü güdgent da 's podè saziä da quel ch'a mangiävan i porcc; ma negün n'i an deva.<br>
Ma, s'impensand pel se stess, al dget: "Quanti mersenari henn in la cà da mè bap gran bundiänza da pän, e gé i mör da fam!<br>
I 'm voi levä e andä ter mè bap, e ei dgerà: ''Mè pari, i ha pacää contra 'l Sel e dinänt a té'';<br>
E i no son plü degn d'esser nomää tè fì; tràtam pür sc'cu ün di tè mersenari''"<br>
A 's levàt, dunch, e nit ter sè bap; e niand, ene da luncc, sè bap la vdèt, e 'n vet cumpasciun, e 'j curand incunter, ä s'è bütat äl sè col e l'ha büciat.<br>
Ma 'l fì dget: "Mè bap, i ha pacää contra 'l Sel e dinänt a té; e i no son plü degn d'esser nomää tè fì"<br>
E 'l bap dget con i sò fämej: "Portè 'l plü bel vasc'tii e l'äl trädge ent, e metèj ün änèl äl sè det, e de lan scärpa ai sè pè<br>
E menàm l'avdèl grass, e mäzzàl, e 'l mangiàm fasgiand bela vita<br>
Perchè ca quest mè fì l'era mort e l'è risüscitää; l'era perz, e l'è trovää"; e i scomanzätan ä stä älégher.<br>
El plü vej di sè fì era fó i cämp, e 's retürnand e niand ver la cäsa, el sentit i son e i cänt.<br>
E clamand ün di famej, al dumandat cur ch'l'era.<br>
E quest el dget: "L'è nii tè frää, e tè bap ha mazzää l'avdèl grass, perchè ca 'l l'ha trovää sän e frisc"<br>
Ma 'l ciapat la rabia, e no volet andà ent; e 'l sè bap, niand fora, a 'l pregat d'andà ent.<br>
Ma 'l respondet e 'l dget con sè bap: "Vé, i ta servi tänci an e mai i no ha mancää äi tè cumand; e tütüna tü no m'hai dacc ün cävret da fà bela vita con i mè amigh<br>
Ma dalunga ca quest tè fì, ch'ha fat andä la sè roba con sc'lètan femna, è nii, tüt i ha mazzää l'avdèl grass"<br>
E 'l bap el dget: "Mè fänsc, tü è adüna pet gé, e tüt la mè roba è tiö;<br>
Ma a 's nit fä bela vita, e stä älegher, perchè aquest tè frää era mort ma l'è risüscitää; l'era perz ma l'è trovää"<br>
[http://books.google.it/books?id=oVoNAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Bernardino Biondelli, ''Saggio sui dialetti Gallo-Italici'', 1853, pag. 42]
===Una nuvela del Bucasc===
[[File:I parlari italiani in Certaldo.1875.pdf|page=645|160px|thumb|Giovanni Papanti ''I parlari italiani in Certaldo'' p. 631]]
I dich donca ca int i temp dal prim re da Cipri, incura ca Goffredo da Bugliun al veva già ciapää la Tera Santa, l'è sücess ca üna sciura da la Guascogna l'è andacia ä fä ün pelegrinagg fin ä la Tomba dal Signur. Int al tornä indree, incura ch'l'è giüda riväda ä Cipri, la s'è imbatüda in certi balossun ch'i j'han facc gran vargogna e vilania. E lee, 'sta dona, la nu 's podeva dä ben; l'ha pansää d'andä dal re e 'j fä lan sè lamentänza. Ma varün i j'han dicc ca la fadiga la füss pardüda, perchè ca 'l re l'era ün om vil e da nagot, ca impè ga gastigä lan ofesa facia äi ältar, a s'an lasciäva fä a lü stess tücc i dì üna per sciort, cunt üna viltà ca l'era propi üna gran vargogna; da maniera ca tücc quei ch'i la vevan ciapäda sü, i j'han fagevan varüna pel svargognää, e inscìa i la sfogävan. Incura ca la sciura l'ha santii quel là, l'ha pers tüt la sparänza da 's pudé vandicä. L'ha però pansää pe 's vandicä ün poo dal sè dolür, da mordar ün zichetin 'stü misarabal re. Scichè lee a j'è andacia danänz bragiand e la diss: "Sciur re, i nü sün mia gnida chilò in la tè prasenza pel la sparänza ch'i abia da gnì vandicäda da l'afrünt ca m'è stacc facc, ma i 't voless soma pragä ca tì 'm digess, pè 'm sodisfä ün poo, cüsa ca tì ti fa ä süfrì i afrünt ch'i ha santii ä dì ch'i 't fan ä tì, e 'nscìa i 'mprendarà forsa da tì ä süfrì cün pazienza la vargogna ch'i m'han facc, ca Dio sa s'i 't la regalass gügient, soma ch'i podess, già ca tì ti lan sa tödel sü inscì ben"<br>
Al re, ca infin in issa l'era stacc indülent e paltrun, l'è giüü 'ncusa ca 's dassdass sü dal son; l'ha scümanzää cün l'afrünt ch'i vevan facc ä 'sta dona, e n'ha facc gran vandeta. E pö, da là inänz, tücc quei ch'i fagevan vargota cüntar l'onür da la sè cürona a i parsaguitäva quant ca 'l podeva.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n650/mode/2up Giovanni Papanti, parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 631-632]
== Ligàm de föra ==
*[http://home.datacomm.ch/bregaglia/treparelmund.wma Tre par el mund, Racunt de Luigi Giacometti]
*[http://home.datacomm.ch/bregaglia/ladonacontregamba.wma La dona con tre gamba, Racunt de Luigi Giacometti]
*[http://home.datacomm.ch/bregaglia/trepuesia.wma Tre puesia de Luigi Giacometti]
*[http://www.labregaglia.ch/?cat=132 Articui in bregajot]
*[http://retro.seals.ch/cntmng?pid=vxr-001:1939:4::407 Test in bregajott]
*[http://it.netlog.com/McCicci/blog/blogid=1896356 Diziunari bregajot]
== Riferimènt ==
* Luigi Giacometti, Elementi per una grammatica del dialetto bregagliotto di Sopraporta - Menghini (Poschiavo)
* Bianconi, S. (1998). Plurilinguismo in Val Bregaglia. Locarno, Dadò
* Stampa, G.A. (1934). Der Dialekt des Bergell. Aarau, Sauerländer
* Ueila!
* Intarvista cunt el Patrick Giovanoli de la redaziun de'l Ueila!
== Fónt ==
<references/>
[[Categoria:Lombard alpin|Bargajot]]
4pr4r2h2p7ru37kr3e8q4l8r7zmzfi4
Pordenon
0
139978
1129440
1121511
2022-08-19T08:39:05Z
Gat lombard
31748
/* Stòria */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
{{geocuurdinade|45_58_00_N_12_39_00_E|45? 58' N 12? 39' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Pordenone
|Livell2 = [[Provincia de Pordenone]]
|Livell1 = Friuli-Venezia Giulia
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}
'''Pordenon''', pr: Purdenùn (inscì anca in [[lengua Veneta]] e [[Forlan]]; ''Portus Naonis'' in [[Latin]]; ''Pordenun'' in [[Sloven]]; ''Portenau'' in [[Todesch]] stòrich) l'è on comun forlan che 'l cunta 51.517 abitant, capploeugh de l'[[Provincia de Pordenon|omònima provincia]].
== Stòria ==
In epoca romana el nucli urban se trovava in sul cors alt del fiumm [[Noncell]], pressapòcch in del loeugh indove incoeu la gh'è la frazion de [[Torre (PD)|Torr]], come l'è staa dimostraa del ritrovament di rest de ona villa romana. El sitt l'è staa scernii probabilment per la presenza pussee a nòrd de on passasg in sul fiumm puttòst largh.
Cont el princippi del period del [[Medioev Alt]], i strad fluvial hann ciappaa on'importanza maggior e 'l nucli de la città el s'è spostaa, de conseguenza, vers la vall, in d'ona posizion che la permettess el rivà de barch pussee gròss. La città la s'è sviluppada donca in su la sponda destra del Noncell, arent on golf. La soa vocazion de pòrt l'è testimoniada anca del sò vegg nòmm latin: ''Portus Naonis'', var a dì ''Pòrt in sul Noncell''.<br>
Tutt el temp che 'l va de l'epoca romana fina a circa el X secol l'è, a bon cunt, pòcch documentaa. Retrovament recent in l'area del dòmm de [[San March]], e in particolar in l'area denanz el municipi e sòtta el [[Palazz Ricchieri]], fann vedè che Pordenon l'era abitada, duranta elregn del Berengrari, de popolazion che vegniven de la [[Carinzia]], che al temp l'era de coltura slava.<br>
Dòpo, duranta el XI e 'l XII secol, la cort l'è stada in di man di duca e marches de [[Austria]], [[Carinzia]] e [[Stiria]]. El castell de Torr, cont on territòri pinin intorna l'era, inveci, de proppietà di patriarca de [[Aquileia]], che dòpo l'avarien conceduu in feud ai nòbil [[de Prada]]. El paes de Valnoncell inveci el partegniva al vescov de [[Salisborgh]].
Tra 'l XIII e 'l XIV secol la frammentazion politiga de la zòna l'è aumentada anmò pussee perchè el comun de Còrva (che al dì d'incoeu l'è ona frazion de [[Azzano Decimo|Azzan]]) l'è stada dada ai de Prada, che poeu hann ciappaa anca di territòti che adess hinn de Fiumm Veneto.<br>
In del [[1282]] Pordenon l'è 'gnuda patrimòni personal di [[Asborgh]], cont el diventà on'exclave de l'[[Arciducaa d'Austria]] in del territòri del [[Patriarcaa de Aquileia]].
El [[23 08|23 agost]] del [[1318]] on incendi furios l'ha traa giò i cà de legn de la città. In del [[1347]] l'è staa inauguraa el campanil, faa sù arent al dòmm de San March.<br>
La città l'ha subii - come quas tutt i città del temp - anca sossenn pestilenz ed epidemii (in del [[1444]], in del [[1485]], in del [[1556]] e in del [[1576]]), ma quella peggior l'è stada quella del [[1630]], quand che l'è mòrta quas la medà de la popolazion.<br>
In del XIV secol Pordenon la s'è slargada grazie ai commerz portaa del fiumm e in del [[1314]] el status de ''città''.
El [[20 04|20 april]] [[1508]] el capitan [[Bartolomeo d'Alviano]] l'è entraa a Pordenon per cunt de [[Venezia]], e l'ha tòlta via ai Asborgh. Venezia l'ha mantegnuu la città domà per on ann, perchè in del [[1509]] Pordenon l'è tornada a l'Austria. A bon cunt, in del [[1514]] el Bartolomeo d'Alviano l'ha reconquistada. Venezia l'ha minga governaa direttament la città, ma l'ha dada pròppi al d'Alviano. A la soa mòrt ([[1515]]) gh'è succeduda la miee [[Pantasilea Baglioni]], e poeu el fioeu Liviano, fina al [[1537]].
In quell ann Pordenon e i sò territòri aproeuv hinn passaa sòtta el contròll dirett de la [[Repubblica de Venezia]] e gh'hinn restaa per pussee de duu secol e mezz. La ''Serenissima'' l'ha mantegnuu i statut de la città e la n'ha reconossuu i privilesg che Pordenon l'aveva ciappaa sòtta l'[[Austria]] e l'ha faa in moeud che l'economia pordenonesa la fioriss, cont el realizzà on pòrt noeuv e cont el rend pussee fòrt l'artisanaa.
Con la toma de Venezia, Pordenon l'ha vist on primm retorna a l'Austria, segutaa de la parentesi [[Napoleon|napoleòniga]]. Dòpo el [[Congress de Vienna]], Pordenon l'ha faa part del [[Regn Lombard-Venet]], fina al [[1866]], quand che l'è passada al [[Regn d'Italia]].<br>
Dòpo l'[[Unità d'Italia]], Pordenon l'è diventada ona città industrial.
<br clear=all>
[[Category:Pordenon]]
{{Pruvincia de Pordenone}}
9hdhltvn4ihimqli6dwo6ghqt61luxj
Regn dei Lombards
0
144122
1129445
1099099
2022-08-19T08:39:41Z
Gat lombard
31748
/* top */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{olter|'''[[Regn de Lombardia]]'''|un olter signifegad|ol '''regn latin-jermaneg'''}}
{{SL}}
{{Stat storeg
|nomAdess = Regn dei Lombards
|nomComplet =
|nomUfiçal = {{camp elenc|*''Regnum Langobardorum''
*''Regnum totius Italiæ''}}
|linkStemma = File:Corona ferrea monza (heraldry).svg
|linkBandera =
|linkLocalizzazion = File:Rotari's Italy.svg
|linkMapa =
|didascalia =
|pajinaStemma = Corona Ferrea de Lombardia
|pajinaBandera =
|inn =
|mot =
|lengua ufiçala = [[latin]]a
|lengua = [[latin]]a, [[lengua longobarda|longobarda]]
|capital principala = [[Pavia]]
|capitalAbitants =
|capitalAbitantsAn =
|oltre capital = [[Monça]], [[Milan]]
|dependenza da =
|dependenze =
|forma de stat = [[Regn barbareg]]
|govern = [[Monarqia eletiva]]
|titol capi de stat = Rex Langobardorum
|elenc capi de stat = [[Re dei Lungubard|Re dei Lombards]]
|titol capi de govern =
|elenc capi de govern =
|organi deliberativ = ''[[Gairethinx]]''
|prencepe = [[568]]
|prim capo de stat = [[Alboin]]
|stat de prima = {{banderina|imajin=File:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Impero Bizantin|Imper Bizantin]]}}
|event al prencepe = Invasion lombarda de la Pianura Padana
|fin = [[774]]
|ultem capo de stat = [[Re Desiderio|Desideri]]
|stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=Archivi:Charlemagne autograph.svg|nom=[[Imper Carolinj]]}}{{netar}}
{{banderina|nom=[[Ducad de Spolet]]}}{{netar}}
{{banderina|nom=[[Ducad de Benevent]]}}
|event final = [[Assede de Pavia (773-774)|Toma de Pavia]]
|area jeografiga = Italia
|territore orijinal =
|superfix massema =
|periodo massema espansion =
|popolazion =
|periodo popolazion =
|vox sota-division aministrativa =
|moneda =
|risorse =
|produzion =
|commerci con =
|esportazion =
|importazion =
|tld =
|telefono =
|targa =
|relijon principale = [[Catolicesim]]
|relijon de stat = [[Arianesim]] fina al VII secol, po catolicesim
|oltre relijon = [[Paganesim]]
|class soçai = [[Ariman]], [[Aldii]], [[Romaneg]]
|stat de adess =
}}
Ol '''Regn dei Lombards''', cognossid anc come '''Regn Lombard''' ([[latin]]: ''Regnum Langobardorum'', [[Volt jermaneg antig|jermaneg antig]]: ''Langbardland''), plu tarde anc come '''Regn de tuta l'Italia''' ([[latin]]: ''Regnum totius Italiae''), l'era un [[regn barbareg|regn]] [[volt Medioevo|volt medieval]] cread dei [[Lombards]] (o ''Longobards'' per distinguer-i dei lombards modern), un popol jermaneg, ind el [[VI secol]] [[d.C.]] A'l prencepe i ha conquistad la [[Pianura Padana]], per po rivar a controllar anca asquas tuta la [[penisola italega]].
== Storia ==
=== Fondazion del Regn ===
I Lombards i era orijinare de la [[Scandinavia]], ma i s'era stabilids in [[Panonia]] despò de la [[Guerra gotega (535-553)|guerra gotega]]. Ind el [[568]] ol re [[Alboin]] l'ha decidid de provar l'invasion dei territore bizantin de là dei [[Alp (mont)|Alp]], per circar una sistemazion meiora per ol so popol.
La prima citaa a vesser conquistada l'è staita [[Cividal del Friol|Cividal del Friul]], indove l'[[Alboin]] l'ha nominad ol prim duca ([[Gisulf I del Friul|Gisulf]]). Spazada vià ogne resistenza dei [[Impero Bizantin|bizantin]], i Lombards i ocupa tuta la part volta de la Pianura Padana, da Cividal a Torin. La capitala l'è [[Pavia]], qe l'è conquistada ind el [[572]] dop de quase tri agn de [[Assede de Pavia (570)|assede]]. Prope qé, tradid de la so moier [[Rosamunda]] (cond el so amant, l'[[Elmiqi]]), al troverà la mort ind el istess agn. Ol so sucessor al sarà ol [[Clef]], qe al regnerà del [[572]] a'l [[574]].
=== Govern dei Duca ===
{{varda anca|Govern dei Duca|grafia=SL}}
Despos de la mort del [[Clef]] (copad de un servidor), i duca i ha miga elejid un nœv sovran. A causa de la fraca del [[Baduari]] ([[576]]), mandad de l'imperador d'Orient per riconquistar i territore perdids, anc i Lombards a'l servizi de l'Imper i se revolta e i fonda i Ducads (indipendents de la Corona) de [[Ducad de Spolet|Spolet]] e [[Ducad de Benevent|Benevent]]. Ol govern dei duca al feness cond l'elezion del [[Autari]] ind el [[584]].
=== Teodolinda ===
Prima de morir, l'Autari ind el [[590]] l'ha sposad la [[Teodolinda]], una principessa [[Bavari|bavara]]. Ol nœv re, l'[[Agilulf]], segond la lejenda l'è cernid de la stessa Teodolinda, qe la se sposerà con luu. Grazie a lee i Lombards (qe i era per la plu part [[pagan]] o [[arian]]) i començerà a convertir-s al [[catolicesim]], e ind el so regn la cirqerà la conciliazion intra i dominador jermaneg e i popolazion romanege. Ge sarà anc ol passaj de la concezion fameiara del poder (i duca i era a cap del so clan, la [[fara (Lombards)|fara]]) a qella territoriala.
Sota ol regnar de la Teodolinda g'è staita una granda produzion artistega. Dei ipotesi i dix qe anc'pò la [[Corona Ferrea]] la sies staita fabricada in qell period qé.
La rejina la seguiterà a governar anc dop de la mort del Agilulf e l'incoronazion del so fiœl [[Adaloald]] (anc'mò picinin). La so politega filo-catolega, però, la porta a una ribellion de la fazion ariana e a la guerra civila, vencida del arian [[Arioald]] ind el [[625]].
=== Rotari ===
Ind el [[636]] l'è salid al tronn ol [[Rotari]], [[Ducad de Bressa|duca de Bressa]], arian. Ol so governar l'è stait segnad de una espansion militara (l'ha ciapad la [[Liguria]] e ol rest de l'[[Emilia]]), e de la proclamazion del so [[Edit de Rotari|Edit]] ([[643]]), qe al regoiva tute i lej dei Lombards. L'era scriit in [[latin]], anc se l'era indirizad adoma ai jermaneg (g'era ol principi de [[personalitaa de la lej]]: ognun al seguiva ol dreit del so popol). Ol so regnar l'è finid ind el [[652]].
=== La Dinastia Bavaresa ===
Despò de la fin del regn del fiœl del Rotari, ol [[Rodoald]] ([[652]]-[[653]]), i duca i ha elejid l'[[Aripert I]], [[Ducad de Asti|duca de Asti]] e nevod de la Teodolinda. La retornava insé la [[dinastia Bavaresa]], qe l'ha regnad fina al [[712]]. La so politega filo-catolega la porterà a tante ribellion dei arian, qe a la fin i è però deventads una picola minoranza.
=== Liutprand ===
Dop de la mort del so pader [[Ansprand]], ol prim sovran despò de la fin dinastia bavaresa, ind el [[712]] ol [[Liutprand]] l'è salid al trono. L'ha governad plu a long de tuts i olter sovran Lombards, fina a'l [[744]]. L'ha strenjid una importanta lianza cond i Franc (e l'ha aidad plu volte ol [[Carl Martell]] contra i [[Saracen]]), e grazie a la so politega sprejudegada, l'è rivad a conquistar dei territore a'l [[Papa]] e a l'[[Esarcad de Ravena]], e per la prima volta l'ha portad i ducads de Spolet e Benevent sota ol controll de Pavia.
Jamò del VI secol i romaneg i hiva començad a scalar i posizion ind la jerarqia sociala, e una part dei Lombards l'era inscambe deventada plu povera, e la pudiva plu garantir ol servizi militar. Donca ol Liutprand l'ha tirad vià l'oblig de leva per i Lombards qe i pudiva miga sostentar-s.
=== I ultem sovran ===
Sucessor del Liutprand l'è stait ol so nevod [[Ildebrand]], descaçad vià dop una qualc mis del [[Raqis]], duca del Friul. L'è stait un debol sovran, qe al g'hiva poca popolaridaa intra i Lombards. A la fin i duca i ha elejid come nœv re ol so fradell [[Astolf]], e ol Raqis l'è indait in convent. Espression de la fazion lombarda plu conservatrix, l'ha inviad dei campagne militare qe i è culminade con la conquista de [[Ravena]] ([[751]]), sede de l'Esarcad bizantin. Per far-l, l'ha duxid far entrar i romaneg ind el esercet (adoma però come [[fanteria]] lijera).
Prope quand qe al sœmeava qe l'Astolf al fœss sul pont de vencer tuts i so nemix a sud dei Alp, ol Papa [[Stephanus II|Stefan II]] l'ha ciamad in so aiut [[Pipin ol Brev]], nœv sovran dei Franc, qe al venç l'Astolf do volte ([[754]] e [[756]]). I Lombards i g'ha de dar a'l Papa Ravena.
L'istess ann l'Astolf al mœr e l'è incoronad ol [[Re Desiderio|Desideri]], qe al g'ha ol gradiment dei Franc. Pian pianin al circa de recostruir ol regn in crisi.
=== La fin ===
Ol Desideri l'era dree a ciapar i prim resultads de la so politega (anc grazie ai division interne dei Franc), quand qe la mort del [[Carloman I|Carlomann]] ([[771]]) l'ha lassad camp liber al so fradell [[Carl Magn]], qe ind el [[773]] l'ha traversad i Alp e l'ha [[Assede de Pavia (773-774)|ciapad Pavia]] ind el [[774]], despò de una dura resistenza lombarda. Ol Desideri l'è stait esiliad in [[Gallia]], e ol so s'ciet [[Adelqi]] l'è indait a circar aiœt a [[Costantinopel]].
In manera formala, ol regn l'è miga stait desligad e l'è stait jontad a'l [[Regn Franc]] ind una union personala (ol Carl Magn l'era ''Gratia Dei rex Francorum et Langobardorum''). I ducads ind la [[Langobardia Minor]] i è restaits fina a l'invasion dei [[Normands]], ind el [[1130]].
== Cartografia ==
<gallery widths="100px" heights="100px" perrow="6" style="text-align:center;">
File:Kingdom of the Lombards 572.svg|Alboin
File:Alboin's Italy-it.svg|''Interregnum''
File:Agilulf's Italy.svg|Agilulf
File:Rotari's Italy.svg|Rotari
File:Liutprand's Italy.svg|Liutprand
File:Aistulf's Italy-it.svg|Astolf
</gallery>
== Riferiments ==
* {{la}} [[Paol Diacon]], ''[[Historia Langobardorum]]'' ([[:s:la:Historia Langobardorum|Wikisource]])
* {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/longobardi/ ''Longobardi'' ind la Treccani]
<references/>
[[Categuria:Regn dei Lombards|*]]
[[categoria:Storia medieval]][[categoria:storia lombarda]]
ee6tcqyn7irtsfla4ll0zc7933xiu68
Partii Democrategh (Italia)
0
188574
1129421
1121081
2022-08-18T17:32:04Z
Sciking
7100
/* Ligamm de foeura */
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
{{F}}
{{Partid politeg
|color = orangered
|nom = Partito Democratico
|nom2 = Partii Democrategh
|nom3 =
|nom4 =
|nom5 =
|logo =
|guida =
|segretare = [[Ernico Letta]]
|president = [[Valentina Cuppi]]
|vicesegretare =
|vicepresident =
|coordinador =
|portavox =
|stat = {{bandera|Italia}} [[Italia]]
|sede = Via Sant'Andrea delle Fratte, 16 - 00187 Roma
|fondazion = 14 de ottober del 2008
|partid asorbid =
|desligazion =
|asorbid da =
|partids entrads =
|partid = <!-- adoma ind i template di sota-partids (ad esempe, ol moviment jovanil) -->
|ideolojia = [[Europeism]] <br> [[Reformism]] <br> '''Corrent intern''' <br> [[Liberalism social]] <br> [[Socialdemocrazia]] <br> [[Cristianesim social]]
|internazional = <!-- partid internazional de riferiment (se 'l g'è) -->
|collocazion = [[Center-sinistra]]
|coalizion =
|partid europeo = [[Partii del Socialism Europee]]
|grup parlamentar europeo = [[Lianza Progressista di Socialista e di Democrategh]]
|assemblea1 = [[Cambra di Deputaa (Italia)|Cambra di Deputaa]]
|cadrege1 = {{Cadrege|89|630|orangered|}}
|assemblea2 = [[Senad de la Republica (Italia)|Senad de la Republica]]
|cadrege2 = {{Cadrege|37|320|orangered|}}
|assemblea3 = [[Parlament europee]]
|cadrege3 = {{Cadrege|19|73|orangered|}}
|assemblea4 =
|cadrege4 =
|jornal =
|joven = <!-- partid jovanil (se 'l g'è) -->
|inscrivids = 405.041
|an inscrivids = 2016
|pcolor = Color de la [[Bandera italiana]]
|sit =
}}
El '''Partii Democrategh''' (offizialment, in [[italian]]: ''Partito Democratico'') l'è on partii politegh [[Italia|italian]]. El sò secretari l'è l'[[Enrico Letta]].
L'è nassuu 'me lianza di moviment italian e regionai de center-sinistra e center el [[27 de ottober]] del [[2007]]: I sò fondador principai eren i [[Democrategh de Sinistra]] e [[la Margherita]].
L'è liaa a nivell europee cont el [[Partii del Socialismo Europee]], i sò color hinn quej de la [[bandera italiana]] e l'è consideraa on [[partii ciappatucc]] de [[center-sinistra]].
==Secretari del patrii==
Quej [[ad interim]] hinn in ''corsiv''
{|class="wikitable"
!Nom
!Da
!A
|-
|[[Walter Veltroni]]
|27 ottober 2007
|21 febrar 2009
|-
|[[Dario Franceschini]]
|21 febrar 2009
|7 november 2009
|-
|[[Pier Luigi Bersani]]
|7 november 2009
|20 april 2013
|-
|[[Guglielmo Epifani]]
|11 de magg 2013
|15 dicember 2013
|-
|[[Matteo Renzi]]
|15 dicember 2013
|19 febrar 2017
|-
|''[[Matteo Orfini]]''
|19 febrar 2017
|7 de magg 2017
|-
|[[Matteo Renzi]]
|7 de magg 2017
|12 de marz 2018
|-
|''[[Maurizio Martina]]''
|12 de marz 2018
|7 de luj 2018
|-
|[[Maurizio Martina]]
|7 de luj 2018
|17 de marz 2019
|-
|[[Nicola Zingaretti]]
|17 de marz 2019
|14 de marz 2021
|-
|[[Enrico Letta]]
|14 de marz 2021
|Incoeu
|}
== Ligamm de foeura ==
*[http://www.partitodemocratico.it Sit offizial]
== Vos corelaa ==
*[[Partid Democrategh - Italia Democratega e Progressista|Partii Democrategh - Italia Democratega e Progressista]]
[[Categuria:Partii politegh italian de center-sinistra]]
jao4o1576bwvwyf58kf1jxc8or7vo22
Dialett de la Vall Calanca
0
189691
1129418
1129089
2022-08-18T16:57:16Z
146.241.205.209
/* Diffusion e caratteristegh */
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
El '''dialett de la Val Calanca''' l'è ona variant [[dialett ticines|tesinesa]] del [[lombard]].
==Diffusion e caratteristegh==
El calanchin l'è parlaa in de la val Calanca, voeuna di quatter vai di Grison indove l'Italian l'è la lengua offizial. Compagn del dialett de la Mesolcina, anca el calanchin a l'è on dialett tisines (al contrari de bregajott e pos'ciavin, anca se la fonetiga l'è compagna del bergamasch in Lombardia), e donca el spartiss di caratteristegh cont i parlà del Canton Tesin, che l'è lì arent.<br>
Anca se la Calanca l'è ona sotta-vall de la Mesolcina, l'è minga vera che 'l calanchin l'è precis istess del dialett de quella vall. Per esempi:
*L'articol determinativ masculin a l'è ''ol'' (parnonziaa [ol]).
*Al contrari del dialett de la Mesolcina, in Val Calanca i gh'è la [y] (cioè la U lombarda), la [ø] e la [œ] (cioè la OEU milanesa).
*El plural femminin el se fa con (-lan), al singolar e la terminazion per el nomm (in d'ona manera che la someja a quella del bregajott).
**mil. ''i vacch'' = cal. ''la vaccan, bregagliotto''= breg. ''l(-an) vach''
*Al contrari del ticines standard (e compagn del mesolcines), in Val Calanca gh'è minga el rotacismo.
**VORÈ: mil. [vu'rɛ] = cal. [vo'le].
*Gh'è minga i vocai longh, istess del mesolcines, del leventines e del lombard oriental.
**BARBEE: mil. [ba'rbeː] = cal. [ba'rbɛ].
**CANTAA: mil. [ka'ntaː] = cal. [ka'ntɔ].
*Compagn del dialett leventines, anca in del calanchin se pò trovà la semipalatalizzazion de la [k] e de la [g].
*Semper compagn del leventines, anca in del calanchin se dopera 'me pronomm clitegh la vocal ''i'' inscambi de la ''a'' per la pupart di personn verbai.
*La terza persona plural, a segonda di paes, la pò avèggh el pronomm clitegh ''i'', ''o'' o ''el''.
*L'articol determinativ el pò vess ''el'' o ''ol'' [ol].
*A gh'è 'l son de l'[[Italian]] GL, che in del rest del Lombard gh'è proppi pocch.
**MEJ: mil. [mɛj] = cal. [meʎ]
*Compagn del [[dialett mesolcines|mesolcines]] e de certi [[dialett valtolin|dialett valtolitt]], anca in del calanchin i grupp latin PL e FL gh'hann on esito different respett a quell del lombard istandard:
**PIOEUV: mil. [pjøːf] = cal. [ptʃɔf].
*Compagn de alter dialett tisines, anca chì gh'è on plural metafonetegh per i paroll che gh'hann i grupp latin ATU e ATA:
**PRAA: sing. [prɔ], pl. [prɛ]
**CANTADA: sing. [ka'ntada], pl. [ka'ntɛ]
*In del dialett de [[Buscen]] e de [[Bragg]], i sostantiv che finissen in A vegnen parnonziaa cont ona E averta:
**GATTA: mil. ['gata] = busc. ['gatɛ]
===L'assimilazion de la A===
{{...}}
==Bibliografia==
*''LSI - Lessico dialettale della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino'' - Bellinzona 2004.
*''VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera italiana - Centro di dialettologia e di etnografia del Cantone Ticino'' - Lugan/ Bellinzona, 1952.
*''La Svizzera Italiana'' in AA. VV., ''Dialetti - Storia, diffusione e uso'', UTET, 2002.
==Vos correlaa==
*[[Val Calanca]]
*[[Dialett tisines]]
==Ligamm de foeura==
*[http://retro.seals.ch/cntmng;jsessionid=9198E5615539C202B129D17B63E71A82?type=pdf&rid=qgi-001:1995:64::484&subp=hires Contributo alla conoscenza dei dialetti della Val Calanca]
[[Categoria:Dialet de la lengua lumbarda|V]]
[[Categoria:Lombard Occidental]]
[[Categoria:Val Calanca]]
6j1c57qn9zr7catt91q80cb6mzv1gkx
Annibal
0
201642
1129443
1098483
2022-08-19T08:39:31Z
Gat lombard
31748
borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{NOL}}
[[File:Mommsen p265.jpg|200px|thumb|El Bust de l'Annibal in del musee nazzional de Napolis]]
L''''Annibal''' (247-183 a.C) l'è stad on condoter [[cartasgin]]es. L'è considerad coma vun di pussee grand condoter e [[statista]] de l'Età Andega, nemis sgiurad de la [[Republega Romana]] e ultem leader de grand valé de Cartasgin pruma de la soa toma in di [[guerre puneghe]].
L'Annibal l'è nassud in del 247 p.d.S. in la fameja del condoter cartasgines [[Amilcar Barca|Amilcar]]. Sgiamò a noeuv agn l’ha sgiurad de vesser nemis de Roma. L’è vegnud el capo pussee important di armade cartasginese in Hispania, l’ha fad partù la [[Seconda Guerra Punega]], quand che l'ha tacad [[Saguntum]]. Ind el 218 a.C l'è ruvad in [[Italia]] e l'ha inferid ai roman di desconfite, tra i che la gh'era anca quella de Canne. Nepunemanch i roman inn stad boni de reciapà l’inizziativa e de tacà su el contratach pruma in Hispania e despoeu in [[Africa]]. L’Annibal l’ha subid ona desconfita a Zama, despoeu la che a Cartasgin la restava nò oltra possibilità che firmà la pas con [[Roma]]. In del 196 p.C. l’è stad acusad de vesser contra i roman e l’è stad forzad d’andà via. El s'è copad in del 183 p.d.C. desgià che el voeureva mìa dàlla vinta ai roman.
L’Annibal l’è considerad coma vun di pussee grand stratega de la storia de l’Oeuropa e anca vun di pussee grand condoter de l’Età Andega insema al
[[Lissander Magn]], el [[Giuli Ceser|Sgiuli Zesar]], el [[Publius Cornelius Scipio|Scipio]] e el [[Pirros d Epir]]. E a la fin l’è anca considerad on grand stratega militer, compagn del [[Napoleon Buonaparte]].
== Origin del nom ==
El nom Annibal in de la [[lengua fenizzia]] l'era scrivud senza vocai, o ben “ḤNBʻL”. El [[vocalism]] de questa parola chi in de la lengua parlada l’è motiv de discussion. I esisten deferent version in su l’etimolosgia.
# Ḥanniba che el voeur dì [[Baal]] misericordios<ref name=baier>Baier, Thomas. 2004. Studien zu Plautus' Poenulus. P. 174</ref><ref>Friedrich, Johannes, Wolfgang Röllig, Maria Giulia Amadasi, and Werner R. Mayer. 1999. Phönizisch-Punische Grammatik. P.53.</ref> <ref name=benz>Benz, Franz L. 1982. Personal Names in the Phoenician and Punic Inscriptions. P. 313—314</ref>
# Ḥannobaʻal, cont l'istess signifegad<ref name=brown/>,
# ʼDNBʻL ʼAdnibaʻal, che el voeur dì «Baal —me Segnor» <ref name=brown>Brown, John Pairman. 2000. Israel and Hellas: Sacred institutions with Roman counterparts. P. 126—128</ref>; in grech Ἁννίβας, Hanníbas.
==Infanzia e sgioventù==
L'Annibal l'è nassud in del [[247 a. C.]] a Cartasgin in de la fameja del condottier [[Amilcar Barca]]. El nom de la soa mader l'è mìa cognoeussud. Lu l'era el prum fioeul de la fameja e poeu de lu inn nassud an'mò du magat ([[Asdruball Barca|Asdruball]] e [[Magon Barca|Magon]]). L'Annibal el gh'haveba anca dò sorelle pussee grand ma nissun el sa el lor nom. El se sa che vuna de lor in del 238 p.C la s'è maridada cont el Bomilcar e la gh'haveba sgiamò on fioeul che 'l se ciamava Anon. L’oltra sorela de l’Annibal la s'è maridada cont l’Asdruball el Bell. On’oltra sorela, forsi pussee piscinina, la s’è maridada cont el prinzep numidegh [[Naravas]].
A l età de 9 agn, el pader l'ha ciapad l'Annibal cont lu in Hispania, indova el voeureva rimedià ai sconfite de la soa zità, subide durant la Pruma Guerra Punega.
El se sa mìa de segur se l’Amilcar l’è andad in Hispania de soa inizziativa opura se l’è stad mandad dal governa de Cartasgin. Pruma de vesser partid per questa spedizzion chi el pader el faseva i sacrifizzi ai Dee e despoeu vun de quist sacrifizzi chi l’ha ciamad l’Annibal e el gh’ha rezedud se el voeur partì per la campagna anca lu. Quand che el tos l’ha respondud de vesser d’acord, el pader el gh’ha did de sgiurà inanz a l’altar de vesser per tuta la vita el nemis de Roma senza se e senza ma. Da quell che el diseva el [[Polibius]] e on quaj d’olter storegh, l’è stad del franch l’istess Annibal ad havegh cuntad su questa storia chi al re de Siria [[Antioch III]].
L’Amilcar el voeureva che el so fioeul el segutava i batasg contra Roma desgià che el sperava che l’Annibal el se sariss mètud a tegnì adree i sò march. Poeu de vesser ruvad a Gades (Cadiz), la colonia cartasginesa in Hispania, l’Amilcar l’ha tacad su i sò spedizzion de conquista. La soa mission pussee importanta l'era quella de “mejorà i affar de Cartasgin in Iberia”.
L’Annibal el viveva in d’on camp militer, el cresseva e el vegniva educad tra i guerrer. In Hispania l’Annibal l’è vegnud amis del Magon el Sannita, de l’Annon e l’Annibal, soranomenad el Monomakhos, i che hann tegnud adree lu durant la campagna d'[[Itaia|Italia]]. Poeu in [[Hispania]] insema a lu, inn ruvad i sò fradej Asdrubal e Magon.
L’Annibal el gh’ha havud ona larga istruzzion. Tra i sò maester i gh’eren di cartasgines e anca di grech che inn stacc assumud. Per esempi el spartan Sosilius el ghe insegnava la lengua greca. A part de quest el par proeupi che l’Annibal l’era ancasì ben bon de parlà di dialecc d’on quaj de tribù ibereghe.
Cont el temp l’Annibal l’ha tacad su de partezipà ai spedizzion militer del sò pader dal che lu el toeuvava l’esperienza necessaria. El prum affar de l’Amilcar l’è stad quell d’havegh conquistad i deposet d’or e arsgent de [[Sierra Moren]] e l’ha restabilid el doperà de la moneta d’arsgent, necessaria per pagà i contribuzzion a [[Repubblega Romana|Roma]]. Pu o manch in del 230 p.C. l’ha fondad ona noeuva zità, Arca Levca, cont l’obiettiv de creà on grand insediament de cartasgines per renforzà l’influenza de Cartasgin. Durant l’inverna 229-228 p.C. l’Amilcar l’ha tacad su l’assada de la zità de Elica. Al prinzipi la situazzion l'era a favor per i cartasgines e grand part de la soa armada l’è stada mandada insema ai elefancc ad Arca Levca per passagh l’inverna. Poeu però el cap de la tribù di oretan el che al prinzipi l'era liad de Cartasgin, l’è vegnud a jutà l’Elica de stich e i armade de l’Amilcar i gh’hann mìa havud oltra scerna che tornà indree. Per salvà l’Annibal e l’Asdrubal i che i eren tra i member de l’armada, l’ha tirad versa de lu i oretan e el gh’ha mandad i fioeù cont l’oltra part de l’armada in su on’oltra strada. Tegnud adree da i oretan, l’Amilcar l’è negad in del fium ma i sò fioeù inn stad boni a ruvà ad Arca Levca san e salv.
Despoeu de la mort de l’Amilcar, l’Asdrubal che per sossen temp l’è stad la soa man drecia, l’è vegnud el cap prinzipal di armade cartasginese. L’Asdrubal l’ha segutad la conquista de l’Iberia. Coma prum lavor l’Asdrubal el gh’ha havud ona vensgiuda schiscianta contra i oretan e inscì l’ha anca vendegad la mòrt del pader. I dominion cartasgines in Hispania i s’inn slargacc fina ai aves del fium Anas. L’Asdrubal el s’è maridad cont la tosa de vun di soran d’ona tribù iberega e l’è stad proclamad da quiste tribù chi el so rè. Seconda el [[Titus Livi]], l’Annibal insema ai sò fradei, despoeu la mòrt del pader l’ha lassad l’Hispania e l’è tornad a Cartasgin. El se cred che lu l’ha passad a Cartasgin pussee o manch zinch agn e in del 224 p.C. l’è tornad in Hispania. L’Annibal l’ha tacad su el servizzi de cap de cavalleria sota el comand de l'[[Asdruball]].
Durant el sò servizzi per l’Asdrubal, l’Annibal l’ha tirad a ca la reputazzion de grand guerrer e de comandant coeurasgios. L’Asdrubal l’ha fondad la zità de Noeuva Cartasgin che l’è vegnuda la capitala de l’Iberia cartasginesa. In del 223 p.C. in de la zità de Sagunt inn tacacc su i rebejon e el sò goveren l’ha rezedud el jut a Roma. I armade romane hann mandad foeura da la zità i sostenidor de Cartasgin. Inscì, Sagunt l’è vegnud protetorad roman. All’inizzi del 221 p.C. l’Asdrubal l’è stad mazzad dal sò servidor el che l’ha dezidud de vendegà el sò vegg scior, copad per l’orden de l’Asdrubal.
==Condoter di armade in Hispania==
Despoeu de la mort de l’Asdrubal i soldacc hann scernid coma noeuv condotier l’Annibal. Questa scerna chi l’è stada stabilida dal consei popoler cartasgines e despoeu d’on quaj de mes dal consei di vegg.
Durant i du agn (221-220 p.C) l’Annibal l’ha slargad i domini cartasgines a nord-ovest de la Peninsola Iberega. In del 221 p.C. lu l’ha menad la campagna contra la tribù di olcacc e l’ha ciapad d’assalt la lora capitala Altalia. El sucess di cartasgines l’ha forzad anca i olter zità di olcacc de recognoeusser el poeuder de Cartasgin. Despoeu d’havégh passad l’inverna a Noeuva Cartasgin l’Annibal l’ha dezidud de moeuvés an’mò pussee in inanz e poo an’mò l’ha sotamètud i vacee cont l’havegh conquistad i so zità Salamantica e Arbocala.
Durant el retorn travers Guadaramma, l’Annibal l’è stad atacad dai carpetan i che inn stacc invidacc a combater dai refusgiacc di vacee e di olcacc. L’Annibal l’ha savud coma liberàss de lor e l’è stad bon de inferì a lor ona desconfita menter i carpetan i eren adree a traversà el fium Tago. Poeu de quest anca i carpetan inn stacc sotamètud. Tucc i territori a Mezdì de l’Ebro inn vegnud part di domini de Cartasgin. In de l’istess ann el s’è maridad cont on’iberega de Custolon che la se ciamava Imilca.
I abitancc de Sagunt, preocupacc per l’espansion cartasginesa e la provocazzion di popoi iberegh vesin, i gh'hann mandad i so embassador a Roma. E poeu a Sagunt l’è tacad su el conflit tra i particc filoroman e quei filocartasgines. Da Roma l’è stada mandada l’embassada in Hispania. Poeu de vesser ruvacc a Sagunt a la fin de l’estad del 220 p.C. i roman hann ordenad de muchela cont i conflicc interen e hann mazzad on quai de member del partid filocartasgines. Durant l’inconter cont l’Annibal i embassador roman hann rezedud de trategniss dai azzion ofensiv in di confroncc de Sagunt. L’Annibal l’ha rezevud i embassador de Roma in d’ona manera arroganta e el gh’ha did che i cartasgines i defenden da semper i dricc di oprimud. I embassador i gh’hann mìa havud ona responduda direta da l’Annibal e inscì inn andacc a Cartasgin. L’Annibal l’ha tentad de provocà la violazzion de la paz da part de Sagunt per fà inscì che a tucc el poeudeva parè che inn stacc quei de Sagunt a descadenà ona guerra.
L’Annibal l’ha mandad a Cartasgin i novei seconda i che i sagunticc i sarissen adree a oprimer i suddicc de Cartasgin. El governa de Cartasgin el gh’ha permètud a l’Annibal de agì coma lu el cred de mej. In de l’inverna del 219 p.C. despoeu el faliment di acord, l’Annibal l’ha comenzad i sò azzion militere. Durant l’inizzi de l’assada, l’Annibal l’è stad ferid al basin poeu de vessess tirad inanz senza atenzion versa i mur de la zità. Sagunt el se defendeva cont coeurasg. In de l’estad del 219 p.C. da l’Annibal inn vegnud i embassador roman, nepunemanch lu l’ha refusad de rezevei e inscì i embassador inn andacc a Cartasgin. Passacc vott mes d’assada, Sagunt l’ha cedud in otugn. I omen madur inn stacc copacc per orden de l’Annibal e i fomne e i s’cecc inn stacc vendud coma s’ciav. Sagunt l’è stad repopolad dai cologn fenizz. A Cartasgin i embassador roman hann rezedud l’estradizzion de l’Annibal e poeu d’havegh mìa rezevud la responduda dal consei di vegg, hann deciarà guerra.
Despoeu la toma de Sagunt l’Annibal l’ha menad adree la soa armada ai abitazzion invernai de Noeuva Cartasgin. L’è stad alora che lu l’ha escogitad on sò pian de coma invader l’Itaja. A la fin lu l’haveva mìa oltra scernida: i roman hann mandad i proeupri consoi in Hispania e in Sizilia per poeu invader l’Africa. Lu el gh’haveva de destrà l’atenzion di roman da l’Africa per havegh ona sciansa de vensgiuda. L’Annibal l’ha mandad i soldacc reclutacc dai tribù ibereghe in Africa per renforzà i garnison che eren la. Durant l’inverna l’Annibal l’ha trad foeura i sò capazità de diplomategh. Inn stacc mandacc di embassador dai gai. Sossen de lor hann acetad de sostegnì Cartasgin.
Nepunemanch el fad che i roman hann deciarad guerra a Cartasgin a marz, l’Annibal l’è mìa andad in spedizzion per l’Itaja subet. In de la Gallia Zisalpina lu l’ha provocad la rebejon di gai boi contra el poeuder roman, rebejon tacada su a magg. La flotta cartasginesa l’ha atacad la Sizilia e l’Itaja de Mezzdì e donca el consol Tiberius Sempronius Long l’è stad forzad de deransgià l’invasion de l’Africa.
==La campagnia de Itaia==
[[File:Hannibal route of invasion-it.svg|thumb|300px|left|La carta de la campagnia Itaianna de Anniball]]
===Da la Spagna a l Itaia===
L'Anniball l'è partid da Cartasgin a la fin de [[avril]] o per i prum de [[Magg]] de l'ann 218 p.C. , forsi anca in di prum de lui. Second el Polibius la soa armada l'era fada de 90 mila fantazzit, 12 mila cavajer e da 37 elefancc. Però i storegh d’incoeu i disen che da Noeuva Cartasgin inn sorticc 60-70 mila soldacc.
Poeu, semper seconda el Polibius, l’Annibal l’ha menad adree travers i [[Pirenee]], 50 mila fantazzit e 9 mila cavajer. I 9 mila fantazzit e 1mila de cavajer cont a cap l’Annon, l’Annibal el ja lassad in [[Catalonia]] e al medem numer di soldacc el gh’ha dad el permètud de tornà a ca. El vegn foeura donca, che tra l'[[Ebro]] e i Pirenee lu l'ha perdud 21 mila soldacc, cosa che l'è poeugh probabela. Tra l'Ebro e i Pirenee l’Annibal el s’è scontrad cont la resistenza di ilerghecc, i bergus, i avsetan i erenos e di andosit. I cartasgines hann traversad i [[Pirenee]] cont l'havegh passad [[Serdagne]] e poeu travers el pass de Perche e la Vall de Tete. On quaj de poppoi che viveven in de l’atual [[Roussillion]], hann dezidud de oponer resistenza a la vanzada di punegh e hann formad ona proeupria armada a Ruscino (Castel Roussillion incoeu). L’Annibal però l’ha dad sossen cadò ai cap de tribù e l’ha ciapad da lor el permètud de segutà ad andà inanz.
Versa la fin d’ogust l’Annibal l’è ruvad fina al Rodan. Zirca durant l’istess period el consol [[Publi Còrnelli Scipion]] l'era adree ad andà longh i coste de l'[[Etruria]] e de la [[Liguria]] per poo fermass a [[Marseia|Massalia]], d'in dova el sariss poo partid per l'Hispania. L'Annibal l'ha traversad el [[Rodann ]]poeugh pussee a Mezzanocc de la soa confluenza cont el Durance. La tribù di volcae l’ha tentad de fermà la soa traversada ma l’Annibal el gh’ha mandad la soa cavalleria hispanega che l’ha forzad i volcae de retirass. Subet despoeu la traversada, l’Annibal el gh’ha mandad on regiment de cavajer numidegh cont l’obietiv de descovrì i pian di roman. I numidegh hann incontrad i cavajer roman mandacc la cont l’istess obietiv e inscì hann tacad su a dass batasg. In del sconter i hann vensgiud i roman che hann forzad i numidegh a retirass. El Scipio che l'era in de la Vall del fium Creau l’ha dezidud d’andà incontra a l’Annibal. L’Annibal el s’è retirad cont el renà su la riva de manzina del Rodan. El Scipio l’ha dezidud de lassal andà e cont ona part de la soa armada el s’è dirisgiud in de la Vall del Pò per preparass a la soa defenduda, menter l’oltra part l’ha mandada in Hispania.
L’Annibal per on quaj de dì l’andava su longh la riva del Rodan fina a ruvà a la soa confluenza cont el fium Isère e poo an’mò l’ha svoeultad a Matena. Lu l’andava longh l’Isère fina a la soa confluenza cont l’Arc in dova i tachen su a vessegh i Alp.
Durant i batasg contra i tribù di moncc, l’Annibal el traversava i Alp. In del noeuvesem dì despoeu l’inizzi del sò viagg longh l’Isère, a la fin de [[vottober]], l’Annibal l’era sgiumai in del punt pussee olt del pass. La descenduda la durava zirca 6 di e a la fin l’Annibal el s’è retroeuvad in de la Vall de la Morienne. A lu inn restacc 20 mila fantazzit e 6 mila cavajer.
===La guerra-sbarlusc cartasginesa===
[[File:Second Punic War Battles.gif|right|200px|thumb|I schem del battasg in sul [[Trebbia]], el lagh Trasimeno e a Canne]]
Poeu de vesser andad sgiò da i [[Alp]], i [[cartasgines]] hann conquistad la capitala de la tribu d i taurit (l'atual [[Turin]]) poo on assada de 3 di. L’apparizzion di cartasgines in Itaja l’è stad on imprevidud per i roman. Lor hann subet reciamad el second consol [[Tiberius Sempronius Longus]] da Lilibeia. On quaj de tribù gallegh hann tacad su de passà da la part di cartasgines nepunemanch el fad che la presenza di roman l’ostacolava el voeurè di olter tribù de sgiontass a l’Annibal. El Scipio el che in quell period li l'era a Placentia l’ha traversad el fium Pò e el s’è moeuvud incontra a l’Annibal. Anca l’Annibal el prevideva on batasg e el sperava che despoeu la vensgiuda i gai i sarissen passacc da la soa part. I cartasgines e i roman s’inn incontracc arent la riva de Mezzanocc del Pò tra i fium [[Sesia]] e [[Tessin]]. Pruma del batasg l’Annibal l’ha organizad per i sò guerrer di “combat da gladiador” durant i che i combateven i prisoner ciapacc despoeu del sconter cont i tribù di moncc. Cont quest l’Annibal el voeureva fa vidè che despoeu el batasg i ghe speciarà o la vensgiuda opura la mòrt.
In del battasg cont i roman i cartasgines hann vensgiud. Quest chi l'è stad on sconter tra i cavallerie, in del che partezipaven anca i sfronzador roman. I numidegh hann attaccad i retrovardie de la cavalleria romana e hann forzad lor a scapà. El Scipion el s'è subet retirad a Placentia. In de la soa armada i gai hann fad su on rebelott e inn passacc da la part de l'Anniball. L'Anniball el segutava el so moeud de comportass ind i confront di liacc italegh de Roma, e inscì l'ha ordenad de tratà ben i prisoner, ciappacc a [[Clastidium]].
In de la metà de dezember l’armada del Tiberius Sempronius Longus l’è ruvada al fium Trebia. El Sempronius el voeureva el batasg desgià che el sperava de desconfì l’Annibal vuna voeulta per tute pruma de la fin del period in del che lu l’era an’mò consol. El Scipio inscambi el credeva che el s’haveva nò de fà cont pressa desgià che per lu el temp l’andava inanz a favor di roman. Nepunemanch el Scipio el s’amalad e el Sempronius l’è vegnud de facto el vunegh comandant. L’Annibal l’ha forzad i roman de traversà la Trebia. L’è tacad su on batasg crudel che el segutava fina a quand che da ona trapola l’è sortid on regiment de cavajeria sota el comand del Magon che l’ha atacad i retrovardie de l’armada romana. El batasg l’è finid cont ona desconfita schiscianta per i roman. La vensgiuda in su la Trebia l’ha segurad a l’Annibal la [[Gallia Zisalpina]] e l’ha permètud de tirà da la soa part tute i tribù che popolaven questa region chi. Despoeu questa vensgiuda chi l’Annibal l’ha traversad la Trebia e l’ha segutad el sò camin per [[Bologna]] in dova el gh'ha passad l'[[inverna]].
Cont la vegnuda de la prumavera de l’ann 217 p.C. l’Annibal e s’è moeuvud versa i Apenit e i l’ha traversacc travers el pass de Porretta per poo sortì a Pistoia. A Roma inn stacc elesgiud coma consoi el Gaius Flaminius e Gnaeus Servilius Geminus. Durant l’inizzi de la campagna de l’ann 217 p.C. i dò armade romane (quella del Flaminius e del Servilius) inn stacc mètud in su la strada de la vanzada versa Roma. El prum a Arretium (Arezzo), el second a Ariminium (Remin). Ma lu l’ha eludud da l’ala manzina l’armada del Gaius Flaminius e l’è ruvad a menassà lee insema a i sò vie de comunegazzion cont Roma. Quest perchè l’Annibal l’ha scernid la strada pussee curta travers Parma e i litton de Clusio slargada durant la piena del fium Arno. Durant la traversada di litton l’Annibal l’ha ciapad on’infiamazzion ai oeugg sossen greva e de consequenza l’ha perdud vun de lor, motiv per el che per el rest de la soa vita el gh’ha havud de menà su ona faseta. Dai litton de l’Arno l’Annibal l’è sortid in di press de Fiesole. Lu l’ha fad di incursion in su la region de Chianti. Savud quest, el Flaminius l’è andad incontra a l’Annibal el che l’ha finsgiud de retirass. Cont el dovrasg del sbaj del sò nemis l’Annibal l’ha organizad ona trapola in d’on sit arent al Lagh Trasimeno e durant el batasg sanguinos in dova el Flaminius medem l’è moeurud per man del gall insuber Ducari, l’ha inferid al nemis ona desconfita. Pussee o manch in de l’istess moment el Gnaeus Servilius l’ha mandad 4000 cavajer comandacc dal propretor Gaius Centenius. Poeu d’havegh savud el resultad del batasg del Lagh Trasimeno el Centenius l’ha mudad la direzzion per l’Umbria. L’Annibal el s’è moeuvud travers l’Umbria, l’ha traversad la Via Flaminia per poo girà a Matena versa el Mar Adriategh cont l’andà longh i sò coste fina a la Puja. Poo la vensgiuda del Lagh Trasimeno l’Annibal el se troeuvava domà a 80 mija da Roma e tra de lu e la “zità eterna” i gh'eren mìa di forze romane de grand signifegad. La soa armada la cuntava 50-55 mila omen. A part quest, in Etruria, mìa lontan dal camp de l’Annibal l’è vegnuda la flotta cartasginesa de 70 nav. L’è probabel che l’obietiv de quest ruv chi l'era quell de atacà [[Roma]]. Nepunemanch quest però l’Annibal l’è mìa andad a Roma. I storegh modern sostegnen l’ipotesis seconda la che l’armada de l’Annibal l’era mìa assee numerosa per atacà ona zità inscì granda e fortifegada e regoeurden ancasì ben l’impossibelità de blocà Roma per el fad che la flotta romana la faseva da padrona in sul mar. Forsi l’Annibal el credeva che se lu l’havariss fad l’assada lu el sariss stad el bersai per i olter armade romane.
Per el pericol in del che la se troeuvava la lora Patria i roman hann cedud el poeuder ditatorial a Quintus Fabius Cunctator. Lu l’è stad scernid dal senat. El sò jutant, el cap de la cavajeria l’è stad scernid in del consei popoler anca lu. El sò nom l'era Marcus Minicius Rufus. El Fabius l’è ruvad in Apuja. Savud de la soa vegnuda l’Annibal l’ha fad andà via la soa armada dal camp in de l’istess dì e l’ha dezidud de organizà on noeuv batasg. El Fabius però el s’è fad mìa tentad da questa provocazzion chi.
El ditador roman l’è passad ad ona noeuva tattega, ciovè quella de fà stracà el nemis cont di incursion e cont l’atacal in sossen ocasion ma in de l’istessa manera fal combater per poeugh temp ciascheduna voeulta. Seconda quell che el scriveva el Titus Livius, l’Annibal el sera preocupad per el fad che i roman i voeureven mìa combater e inscì l’ha tentad de forzai a tacà su el batasg cont i cartasgines cont el roba adree e mèter a fer e foeugh l’Apuja. Nepunemanch el Fabius el segutava a fa coma mej el credeva lu medem. A quell punt li l’Annibal l’ha dezidud de moeuvess a Mezzdì. Poeu de vesser ruvad in del Sannio, despoeu d’havegh robad adree i terre de Benevento e d’havegh ocupad la zità de Telesia, l’Annibal l’è andad in campagna per invid di campan che eren ostij ai roman.
Per on sò sbai l’Annibal el s’è retroeuvad in d’on sit atornad da tute i part dai moncc e dai fium. Durant l’istess period el Fabius l’ha ocupad tucc i passagg di moncc ma l’Annibal grazzie a la soa furbizzia l’è sortid da la trapola e l’è riussid a conquistà Eronium. El Marcus Minucius Refus l'era pussee dezidud e el voeureva el batasg contra i cartasgines. Quand che el Fabius l’è partid per Roma per partezipà ai rituai relisos, l’Annibal l’ha atacad lu ma poeu el s’è retirad per fagh creder d’havegh vensgiud. A Roma i sostenidor del Minucius hann rezedud di drizz iguai per el ditador e el cap de la cavalleria, e a la fin l’è stad fad del franch inscì. L’armada romana l'era partasgiada in du: l’armada del Fabius e l’armada del Minucius. El Minucius l’ha ciapad part al batasg contra l’Annibal e l’è borlad sgiò in de la soa trapola desgià che el condotier punegh l’ha scondud di cartasgines che hann atacad i retrovie de l’armada romana.
[[File:Hannibal Slodtz Louvre MR2093.jpg|thumb|200px|left|L'Anniball el cunta i anell d i cavajer roman mazzad durant el battasg. Statua de Sébastien Slodtz, 1704 Louvre]]
A quell punt li però l’è vegnud el Fabius in jut a Minucius e l’Annibal l’è stad forzad de desmèter el combat. Quest event chi l’ha salvad Roma an’mò ona voeulta per el fad che el Fabius l’è riussid a tirà a ca del temp. Poo a la fin del termen de la ditadura del Fabius,i consoi Gnaeus Servilius Geminus e Marcus Attilius Regulus hann ciapad an’mò el mandad de comand di armade. Durant i azzion de combat arent Eronium, lor dovraven i tatteghe del Fabius. I cartasgines hann tacad su de soeufrì per ona fòrta mancanza del pacià. In del 216 p.C. inn stacc elesgiud di noeuv consoi, ciovè el Gaius Terentius Verro e Lucius Aemilius Paulus. L’armada de la Republega Romana la cuntava su tra i 87 mila e i 92 mila omen. I armade de l’Annibal eren strache fess per i sossen spedizzion e da Cartasgin inn ruvad i renforz. Versa la fin de l’estad, el pacià per i punegh l’è finid e l’Annibal el s’è moeuvud a Canne. El batasg de Canne l’ha mudad in manera radegala el rapport di fòrze. I cartasgines eren desponud in sul territori a forma de falch, in del zenter del che la gh’era la fanteria e in de la periferia la cavalleria africana. I fantazzit roman hann tacad su de desfondà la defensa in del zenter in manera lenta quand che la cavalleria de l’Annibal l’ha desfesciad del tut quella di nemis. El grup di soldacc roman atornacc l’era squas del tut fad foeura. Durant el batasg i roman hann perdud zirca 50 mila omen menter i cartasgines 6 mila.
Despoeu el batasg el cap de la cavalleria cartasginesa Magarbal l’ha did che tra quater dì l’insoeugnava de festesgià al Capitoli de Roma. L’Annibal el gh’ha respondud che el gh’haveva de pensagh su. A quell punt li el Margabal el gh’ha did: “Te seet bon de vensger, ma te seet mìa bon de dovrà a tò vantasg la vensgiuda”. Per l’Annibal l’obietiv de la guerra l’era mìa quell de desfescià l’averser ma quell de spantegà l’egemonia de Cartasgin in del Mediterranee de Sira e quell de reconquistà la Sizilia, la Còrsega e la Sardinia. A part quest Roma l'era ona zità sossen fortifegada e per mètela sota assada el ghe sariss stad el busogn de la tecnega che l’Annibal el gh’haveva mìa. Nepunemanch l’è probabel che i insgenier punegh i eren bon de fa su i machiner d’assada, anca perchè in di olter parcc lu i l’ha sgiamò dovracc. Lu el speciava la rezeduda de la paz da part di roman, rezeduda che a la fin l’è mìa ruvada. L’Annibal l’ha proponud al senat el ranson per i prisoner e cont quest tacà su la preparazzion per i acord de paz. Nepunemanch el senat el gh’ha respondud de nò. A quell punt li l’Annibal l’ha dezidud de vesser an’mò pussee ativ a nivel diplomategh e inscì da la soa part inn passacc i apulegh, i sannicc, i lucan e i bruzz.
=== Dal prum batasg de Nola fina a la toma de Capua ===
Despoeu d'el batasg de Canne el s'è moeuvud versa [[Napoli]], ma inscambi de lu l’ha dezidud de atacà Capua. A Capua i faseven da padron i sentimencc antoroman e donca i abitancc de la zità inn passacc da la part di cartasgines.
Poo d’havegh fad restà el presidi a Capua el condotier cartasgines l’ha conquistad Nuceria e l’ha tentad de ciapà Nola. Nepunemanch el Marcellus l’ha savud defender la zità e l’ha inferid a l’Annibal ona desconfita. Poo an’mò i cartasgines senza sucess hann tentad de fà ceder Acerri ma quand che i sò abitancc hann refusad, i punegh hann robad adree e brusad la zità. Despoeu del tentativ senza esit positiv de conquistà Casalin, l’Annibal l’è andad via a reposà per l’inverna a Capua.
In del 215 p.C. el Marcellus, el Gracius e el Fabius che eren a cap di trè armade, gh’haveven d’atornà Capua in dova el gh'era l’Annibal. I cartasgines hann conquistad Casalin, Petelia e Consenza. I bruzz hann conquistad inscambi la zità greca de Croton e poo de lu anca Locri in dova cont el passà d’on poo de temp,inn ruvacc i renforz da Cartasgin. In de la prumavera opura in de l’estat, in del Bruzzi l’è desbarcada l’embassada de la Macedonia cont el fin de firmà on acord cont Cartasgin. Quest acord chi el vegniva presentad coma jut corespondud: jut per el Filip da part de l’Annibal in Grechia e dal Filip per l’Annibal in Itaja. El re de Siracusa Geronim, sota pression del sò ambient,l’ha mandad i sò embassador da l’Annibal e a Cartasgin el gh’ha firmad cont lu ona lianza. A la fin de l’estat l’Annibal l’ha tentad an’mò de conquistà Nola ma l’è stad desconfid per ona seconda voeulta e alora l’è andad in Puja, in de la peninsola del Gargano a restà li per l’inverna despoeu d’havegh lassad ona part de la soa armada per segutà l’assada de la zità. L’havegh passà l’inverna, per i armade cartasginese a Capua l’è semper stada considerada da la tradizzion analitega romana coma vun di eror stratesgegh pussee grand de l’Annibal, eror che l’havress contribuid al desfescià de la soa armada. On quai de storegh d’incoeu inn mìa d’acord cont questa tesis chi e argomenten cont el fad che l’Annibal el gh’ha havud di vensgiude in de l’Itaja de Mezzdì anca despoeu d’havegh passad l’inverna a Capua.
In de la prumavera del 214 p.C. l’Annibal l’è tornad al sò camp militer in sul mont Tifata, mìa lontan da Capua. Poeu l’ha robad adree Cumae e senza sucess l’ha tentad de fà l’istess cont Peteoli e Napolis. Nola l’è stada defenduda an’mò dal Marcus Claudius Marcellus. Ona delegazzion de sgiovin aristocrategh de Tarentum l’è vegnuda da l’Annibal cont l’obietiv de proponer de ceder la zità a Cartasgin. L’Annibal el s’è moeuvud versa Tarentum ma el consol Marcus Valerius Laevinus l’ha fad in temp de preparass per la defenduda. In de l’otugn l’Annibal l’è tornad in Apuja e el gh’ha passad l’inverna in de la zità de Salapia. Seconda el Gaius Plinus Secundus l’Annibal el gh’ha havud on rapport cont ona baldròca del pòst.
Ona bona part de l’estat del 213 p.C. l’è stada passada in Salent. A sgener del 212 p.C. l’Annibal cont astuzzia l’ha ciapad Tarentum. Despoeu mìa sossen de temp a l’Annibal hann cedud i zità Metapontum e Sibaris. In Campania la guerra l’era menada adree cont sucess regoler. Capua l’era ciapada d’assada dai roman. L’Annibal el gh’ha inferid ona desconfita ai roman a Herdonia. Poeu de quest lu l’è vegnud a Capua e l’ha trad via l’assada. Ma proeupi quand che l’Annibal l’è andad via in Apuja, la zità l’è stada ciapada d’assada an’mò. El condotier cartasgines l’ha passad l’inverna 212/11 in del Bruzzi.
In del 211 p.C. l’Annibal l’ha tentad de tra via l’assada da Capua ma questa voeulta chi l’è stad desconfid da i armade romane che eren adree a assedià la zità medema. A quell punt li lu l’ha dezidud de fa ona manoeuvra de distrazzion versa Roma desgià che el sperava che i roman i gh’harissen trad via l’assada da Capua. Arent Roma i cartasgines hann tacad su de menassà la zità cont l’invasion. L’Annibal l’ha dezidud de atacà mìa Roma per el fad che quest’ultema chi l’era ona zità fortifegada fess e per el fad che la preparazzion de la soa assada l’hariss rezedud pussee o manch vun ann. Despoeu de vesser restad on poo de temp arent a Roma l’Annibal l’ha dezidud de tornà indree. La fras “L’Annibal el se troeuva ai uss (Hannibal ante portas)” l’è vegnud on motto. Capua a la fin l’ha cedud ai roman. Questa chi l’era stada ona granda perduda per l’Annibal. El massacher che i roman hann inferid ai abitancc de Capua el gh’ha fad vegnì pussee scagg ai abitancc di olter zità passade da la part di roman. La toma de Capua l’ha dimostrad l’impotanza de l’Annibal el che l’è mìa stad bon de evità la desconfita del liad italegh pussee fort e influent. La soa autorità tra i liacc italegh la s’è sbassada in manera sensibela. In sossen de quiste zità chi inn tacade su i rebejon filoromane.
=== Dal second batasg de Herdonium al retorn de l’Annibal ===
In del 210 p.C. l’Annibal l’ha inferid ona desconfita ai roman durant el batasg de Herdonium e poeu la guerra l’è segutada in Apuja cont sucess periodegh. Salalia, vuna di prum passada da la part di cartasgines l’ha tradid i punegh e l’è inscì tornada da la part di roman.
In de l’inizzi de l’estat del 209 p.C. el Quintus Fabius Maximus l’ha assadad Tarentum. L’Annibal che in quell moment li l’era in del Bruzzi el ghe voeureva dà fastidi. El Marcellus l’ha ciapad l’orden de distrà l’Annibal. Lu l’andava adree a l’Annibal fina a l’Apuja in dova arent Canusium el ghe stad on batasg in del che hann vensgiud i roman. Quand che l’Annibal l’è vegnud a Tarentum la zità l’era sgiamò conquistada dal Fabius cont el jut d’on tradiment. A quell punt lì lu l’ha tentad de ciamà el Fabius a combater aproeuv a Metapontum ma Fabius l’è mìa borlad sgiò in de la soa trapola.
In del 208 p.C. el consol Titus Quincius Crispinus l’ha tentad de conquistà Locri ma l’Annibal el gh’ha mìa permètud quest. A quell punt lì el Crispinus el s’è sgiontad al Marcellus. Tucc i du i consoi voeureven dà a l’Annibal el batasg dezisiv. L’Annibal l’ha organizad ona trapola per i roman in de la che l’è mòrt el consol Marcellus e l’è stad ferid in manera greva el Titus Quincius Crispinus. Despoeu de quest l’Annibal l’ha tentad de conquistà d’astuzzia Salalia ma el gh’è mìa riussid: el sò pian l’è stad descovrid. Poeu de vessess moeuvud versa Locri i cartasgines hann atacad i roman che eren adree a tegnigh l’assada cont l’havegh forzad lor de tornà indree.
L’Annibal el fondava i sò speranze in sul segutà i sucess in de la campagna d’Itaja, in su el sgiontass cont el sò fradel Asdrubal che l’era adree a ruvà da l’Hispania. El consol Gaius Claudius Nero el s’è moeuvud versa l’Annibal e el gh’ha havud ona vensgiuda a Grumentum. Durant l’istess period l’Asdrubal l’è ruvad in Itaja ma la soa lètera adressada al fradel l’è finida in di man di roman. Nero el s’è giontad cont on olter consol Marcus Livius Salinatòr e el gh’ha inferid ona desconfita a l’Asdrubal el che l’è moeurud in del batasg. I cartasgines gh’haveven pu i possibelità de mandà i sò armade in jut a l’Annibal el che a soa voeulta el gh’ha mìa havud oltra scernida che lassà l’Apuja, la Lucania per poo retirass in del Bruzzi. L’estat del 205 p.C. l’è stada passada da l’Annibal arent el templi de Sgiunona in del Lazzio. Li el gh’ha fad su on altar cont ona scrivuda in de la lengua fenizzia e greca in di i che l’elencava i sò pecacc. In del medem ann el senad el gh’ha mètud in carega al consol Publius Cornelius Scipio de preparass a desbarcà in Africa. Locri l’era perduda a favor di roman. Proeupi li l’è ruvad anca el Scipio che l’era adree a moeuvess per la Sizilia. L’Annibal l’ha dezidud de atacà mìa Locri e inscì el s’è retirad. In del 204 p.C. el Scipio l’è desbarcad in Africa e l’ha inferid di desconfite ai armade cartasginese. Durant l’istess period l’Annibal el menava adree ona guerra de defensa contra i roman in del Bruzzi. Cartasgin l’ha firmad l’armistizzi cont el Scipio per reciamà l’Annibal.
==La guerra in Afriga==
[[File:Slaget_ved_Zama_-_Cornelis_Cort,_1567.jpg|250px|right|thumb|Cornelius Cort. "Batasg de Zama" 1567]]
Poo d’havegh ciapad l’orden de tornà in Africa l’Annibal l’ha menad adree i soldacc in su la nav a Croton. In de l’otugn del 203 p.C. lu l’è ruvad senza troeuvà ostacoi per strade e l’ha ciapad Leptis cont la soa armada de 24 mila omem despoeu d’havegh mètud la soa armada a Hadrumet.
Lor hann passad l’inverna a Bisazzia. Durant l’inverna lor eren adree a preparass in manera dura per l’inizzi de la campagna. Lu el troeuvava i providude de pan, el crompava i cavai e el faseva i lianze cont i tribù numidegh.
La campagna del 202 p.C. l’è tacada su cont la violazzion de l’armistizzi da part di cartasgines. El Scipio l’ha subet reciamad el soran numidegh Massinissa in di momencc in del che lu l’ha fad on incursion in de la vall del fium Bagrdad (Meggiera) e l’ha ocupad i strade de ruv de terra per Cartasgin. El consei de Cartasgin l’ha mandad ona delegazzion a l’Annibal e l'Hadrumet cont el rezeder de fà subet contra el Scipio. Nepunemanch, la lenta retirada l’era mìa part di pian de l’Annibal desgià che lu l’è stad forzad de sortì in de la region de la zità de Zama che la se troeuvava a zinch dì de viagg a pè da Cartasgin.
Despoeu de vesser ruvad arent Zama l’Annibal l’ha mandad di sò spion al camp di roman. Quist spion chi però inn stacc fermacc dai roman e forzacc d’andà dal Scipio. El proconsol l’ha ordenad al tribun de compagnà i spion e de fagh vidè el campament roman. Despoeu de quest el Scipio l’ha lassad andà i cartasgines e el gh’ha conseiad de cuntà su tusscoss ai lor superior. In questa manera chi el Scipio l’ha repetud l’azzion de l’imperador persian Xerxes in su la che lu el gh’haveva la possibelità de lensger dal Herodotos. Quest coeurasg e segurezza chi hann incuriosid l’Annibal e lu l’ha proponud al Scipio de organizà on inconter. Durant l’istess moment Massinissa l’è ruvad al camp roman. Durant l’inconter l’Annibal l’ha proponud al Scipio de acetà i sò condizzion nepunemanch el Scipio l’ha did de nò.
In del prossem di l’è tacad su el batasg. In del batasg i elefancc cartasgines che eren quatacc dai flecc hann descordenad la cavalleria greva punega. La fòrta cavalleria numidega de Missinissa l’ha forzad de correr via la cavalleria cartasginesa. Poo de vesser tornada a combater, la cavalleria numidega l’ha colpid i retrovardie di cartasgines. L’Annibal cont ona division mìa granda de cavajer l’ha corrud a Hadrumet.
Quand che l’Annibal l’è stad reciamad cont ursgenza a Cartasgin lu l’haveva sgiamò perdud la speranza de segutà la guerra cont sucess e inscì l’è andad cont l’obietiv de fa la paz. I member de l’organizazzion di Barchid che eren adree a sostegnil i credeven mìa che la guerra l’era perduda. In de l’istess moment el Scipio l’ha tacad su de preparass a l’assada de Cartasgin ma proeupi alora da lu inn ruvacc i embassador cartasgines cont la demanda de paz. A Tunet inn tacacc su i descors per vegnì a on acord. El Scipio l’ha proponud i condizzion de la paz: Cartasgin el refusa i territori che inn mìa in Africa, el gh’ha de ceder tute i nav da combat, manch de des, Cartasgin el poeudeva mìa moeuver guerra senza el permètud di roman e el gh’haveva de dà indree a Massinissa i sò havegh e dominion. L’Annibal l’ha dezidud che el s’haveva de acetà quiste condizzion chi. El par del franch che lu l’era adree a pensà che se i cartasgines i havressen segutad la guerra, Cartasgin el sariss stad desfesciad del tut, menter inscambi el period de paz l’havress poeudud de vesser utel per recovrà i forze. A Cartasgin inn pizzacc su i debacc tra quei che eren favorevoi a la paz e quei che gh’eren contra. La situazzion l’è anca ruvada al punt che on descognoeussud de nom Ghiscòn el parlava inanz ai embassador de la sgionta popolera in sul fad che el se poeud nò acetà la paz. L’Annibal l’ha forzad lu de vegnì sgiò da la tribuna, azzion che a quej temp li l’era considerada coma ona granda sfasciadonza e mancanza de respet. Azzion per la che poo l’Annibal medem el s’è stremid e l’ha demanda scusa. I embassador cartasgines inn andacc a Roma e el senad l’ha mètud in carega el Scipio de fa su la paz. In del camp roman l’acord el sera segnad cont i firm e i march. In questa manera chi la seconda guerra punega l’è finida.
==El politegh cartasgines==
El se sa mìa cosa el faseva l’Annibal durant i agn che inn vegnud subet despoeu la firma del tratad de paz. Grazzia al Scipio l’Annibal l’è riussid a restà in libertà nepunemanch el fad che i roman an’mò in del 218 p.C. hann rezedud la soa estradizzion coma colpevol de la guerra. Da quell che l’era adree a dì el Dionus Cassius, lu l’è finid al tribunal per el fad che l’è riussid a ciapà el control in su Roma e l’ha atribuid a s’istess la vensgiuda in de la guerra. Nepunemanch la desconfita l’Annibal el segutava a vesser considerad on eroi nazzional. Lu l’è mìa stad mètud in punizzion desgià che el clan di Barchid l’è stad bon de mantegnì la proeupria influenza despoeu de la fin de la Guerra Punega. El Cornelius Nepot el scriveva che l’era an’mò a cap de l’armada coma pruma. Nepunemanch, el vegn remarcad che el sò fradel minor Magon el che probabelment l’era al servizzi de l’Annibal (informazzion mìa confermada), l’era mòrt in de l’ann 203 p.C. Quest fad chi el rend mìa vera la fras del Nepot. El Nepot el scriveva anca che l’Annibal el segutava a fà la guerra in Africa fin al 200 p.C. però el se capiss mìa contra de chi. El scricior roman Secstus Aurelius Victor l’ha spantegad la lesgenda seconda la che l’Annibal l’havress forzad i sò soldacc a lavorà in su i piantason de olive desgià che el voeureva mìa che durant el period de paz i sò combatencc se sarissen degradacc a nivel moral. El par che l’Annibal l’è ufizzialment vegnud el cap de la soa armada in del 199 p.C.
[[File:Antiochos III.jpg|thumb|250 px|Antiocch III el Grand]]
In del 196 p.C. l’Annibal l’è stad elesgiud coma sufet che l’era l’autorità pussee prestisgiosa de Cartasgin. El nom del sò camerad l’era mìa cognoeussud. La gh’è ona suposizzion per la che l’Annibal in quel ann li el sariss vegnud el vunegh sufet. Pruma, grazzia a l’Assemblea Popolera l’è riussid a ciapà la lesg per la che i sgiudes i gh’haveven de vesser elesgiud ciaschedun ann, e coma olter lavor el sgiudes medem el poeudeva ocupà l’istess titor de lavor per du period de mandad consecutiv.
Pruma de questa reforma chi el mandad de sgiudes l’era per tuta la vita e el vegnì part de la class di sgiudes l’era on vergot che el poeudeva vesser otegnid domà despoeu l’ocupazzion del sit de lavor, ciamada dal Titus Livius, compagn che in de l’analogh roman, questor. La reforma la gh’haveva l’obietiv d’andà contra i oligarch per toeugh el poeudè real. Questa reforma chi l’era ona vensgiuda in de la politega interna de l’Annibal. A Cartasgin i mancaven i danee per pagà i contribuzzion a Roma e inscì el governa el voeureva istituì ona noeuva tassa. A quell punt li l’Annibal l’ha dezidud, despoeu d’havegh controlad i spese di danee, l’ha troeuvad ona granda quantità di violazzion e artefizzi che lassaven ai oligargh la possibelità de ciapà i danee del stat per lor medem. Denacc a l’Assemblea Popolera l’Annibal l’ha deciarad che l’havress forzad i oligargh de redà indree i danee robacc da lor. El par che i oligargh gh’hann mìa havud oltra scernida che redà indree ona part di danee. Cont quist azzion chi l’Annibal el s’è fad sossen nemis. I member de la fazzion nemisa di Barchid hann acusad l’Annibal d’havegh di raport segrecc cont el soran siriagh Antioch III, l’obietiv del che el sariss stad el descadenà la guerra contra Roma. El senat roman l’ha ciapad la dezision de mandà l’embassada da l’Annibal per fal sgiustifegà inanz al Consei di Vegg. L’Annibal el prevideva la probabelità che lu el sariss stad forzad de correr e l’è riussid a fa in temp a preparass. De nocc l’Annibal, setad a cavall, l’è sortid versa la soa residenza arent al mar in dova la gh’era sgiamò la nav preparada. In su questa nav chi l’è ruvad in su l’Isla de Cherchena. Per quell che el revarda i rezedude demandade a lu l’Annibal el respondeva de vesser adree d’andà a Tir per ona mission importanta. Da Cherchena l’Annibal l’è andad via a Tir che in quell period li el faseva part del stat di Seleuchid.
==L'esili==
[[File:Rome-Seleucia-Parthia 200bc.jpg|350px|thumb|La repubblega romana e l'imperium d i Seleuchid in del 200 a.C.]]
A Tir l’Annibal l’ha fad di cognoeussenze i che despoeu i s’inn revelade utele. Poo l’è andad a Antiochia in dova el voeureva videss cont el soran Antioch III, però el rè siriegh l’era sgiamò andad a Efes. In de l’otugn del 195 p.C. l’Annibal l’ha finalment incontrad l’Antioch a Efes. In quell period li l’Antioch l’era adree combater ona guerra “freggia” cont Roma. Lu el menava adree ona politega de conquista e el ruvava semper arent a la Grechia che l’era alora sota el protetorad roman. L’Antioch el gh’haveva scagg de la cressuda de l’influenza de l’Annibal, roba che la sariss suceduda de segur in del cas che l’Antioch l’havariss nomenad l’Annibal coma cap di sò armade.
In de l’inverna di agn 194/193 p.C. l’Antioch l’ha tacad su a tratà cont Roma cont el sperà de forzà i roman de recognoeusser i sò noeuve conquiste territoriai. Nepunemanch quiste tratative chi hann menad a nagota. In de l’otugn de l’ann 193 p.C. i tratative inn recomenzade ma inn finide cont la lit. L’embassador roman Publius Vilius Tappulus l’ha tentad de descovrì i pian de l’Annibal e de danesà la soa reputazzion ai oeugg de l’Antioch. El Titus Livius e poo de lu anca l’Appian e el Plutarch i cunten in su el randevoo de l’Annibal e del Scipio che l’è sucedud a Efes a la fin de l’ann 193 p.C. Inscì l’era quest mitingh chi ai oeugg del Plutarch:
<blockquote>''“Disen che a Efes i s’inn incontracc an’mò vuna voeulta quand che lor eren adree a tapascià, l’Annibal l’andava inanz nepunemanch el fad che la posizzion pussee de prestisg l’era pussee sgiusta per el vensgidor Scipio. Nepunemanch el Scipio l’è restad cit e el segutava a fa inscì coma se el saris sucedud nagota”.''</blockquote>
L’Annibal l’ha proponud a l’Antioch de mandà in Africa on corp de spedizzion che el gh’hariss havud de spensger Cartasgin a la guerra contra Roma. Lu l’ha mandad a Cartasgin el sò asgent, el mercant de Tir Ariston che el gh’haveva de spantegà la tension. Nepunemanch i roman hann descovrid el sò pian che donca l’è falid. Despoeu el randevoo de Efes la situazzion de l’Annibal in del palazz del soran de Siria l’è pesgiorada. L’Antioch l’ha tacad su de sospetà l’Annibal d’havegh di simpatie proromane. L’Annibal el gh’ha rassegurad e el gh’ha cuntad su del sò sgiurament, ma nepunemanch quest i lor rapporcc inn mìa mejoracc fess. A l’inizzi del 192 p.C. l’Annibal l’ha proponud a l’Antioch de concentrà i sò armade in de l’Epir e de tacà su la preparazzion per l’invasion de l’Itaja.
In del 192 p.C. l’è tacada su la guerra de Siria: l’Antioch l’ha menad adree la soa armada in Grechia però l’è stad desconfid ai Fermopil e el gh’ha mìa havud oltra scernida che tornà indree in Asia. Coma olter lavor la flotta siriana l’è stada danesada fess durant i batasg contra la flotta romana. Per quest motiv chi l’Antioch l’ha mandad l’Annibal a Tir e el gh’ha fidad de fa su e de preparà on noeuv batajon. L’Annibal l’ha formad la flotta e el s’è moeuvud versa el Mar Egee. Arent la fos de fium Eurimedont la flotta de Rodos l’è vegnuda incontra a la flotta de l’Annibal. In del batasg i rodosit hann inferid ona desconfita ai fenizz e hann blocad el lor pòrt Corachessia. Pussee o manch durant el medem period anca i armade siriane sota el comand de Antioch i gh’hann havud ona desconfita aproeuv Magnesia in del sgener del 189 p.C. El soran el gh’ha mìa havud oltra scernida che firmà la paz sota i condizzion di roman, vuna di che l’era la consegna de l’Annibal.
==I ultem agn de vita==
Despoeu d'havegh savud questa roba chi l'Annibal el par che l'è andad via per la zità de Gortina a Creta. Domà el Cornelius Nepot e Sgiustin i gh'hann menzionad el fad che l'Annibal el se troeuva a Creta. Proeupi per quest motiv chi la gh'è ona lesgenda in sul coma l'Annibal el scondeva el sò or dai sciaton cretes:
"Chi l'om pussee furb de la Terra l'ha fad notà che el finirà in d'ona granda desgrazzia per la sciatonanza di cretes se el se farà nò vegnì in ment ona soluzzion. El fad l'è che lu l'ha menad adree sossen danee e el saveva che i vos in su de lor i s'inn sgiamò spantegade.
A quell punt li lu l'ha dezidud de fa inscì: l'ha ciapad sossen amfor e el gh'ja infolzid de piomb per poo quatai d'or e arsgent. Quist contenidor chi inn stacc mètud da lu in del templi de Diana sota i oeugg di zitadit pussee respetabei cont el fa finsgiuda de fidà i sò danee a l'onestà del popol. Poeu d'havegh sconfondud i sò ment, lu l'ha versad i sò danee in di statoe de ram, menade adree da lu medem e poo an'mò i l'ha butad in del sgiardin de ca soa. E inscì i cretes hann tacad su de fa la vardia al templi ma mìa sossen per defendel dai forester, ma da l'Annibal, desgià che i gh'haveven scagg che lu i l'hariss ciapad per poo menai adree cont lu medem".
Poo de quest l'Annibal l'è andad in Armenia che l'ha deciarad l'independenza dai Seleuchid. El soran armen Artasces despoeu d'havegh scoltad el consei de l'Annibal, l'ha fondad la zità de Artacsat e el gh'ja incaregad de condusì i lavor per tralla in pè.
Pussee o manch in del 186 p.C. l'Annibal el s'è moeuvud versa Prussi, el soran de la Bitinia, el che in quell period li l'ha comenzad la guerra contra el soran de Pergam Eomenos, vun di leacc di roman. I gh'hinn mìa di facc scertifegacc in su la partezipazzion de l'Annibal, nepunemanch el Cornelius Nepot el cuntava in su l'astuzzia del condotier punegh durant el batasg contra la flota de Pergam.
Quand che tucc i du i escadron s’inn mètud a preparass per el sconter però quand che an’mò el gh’era mìa el signal per tacà su el batasg, l’Annibal l’ha mandad inanz el sò messasger cont l’asta per fagh savè ai sò om in dova l’è che el se troeuvava l’Eomen. Poeu de vesser ruvad arent ai nav del nemis, l’embassador el gh’ha consegnad la letera e el gh’ha did che el gh’ha de dalka al soran. Desgià che nissun el gh’ha havud di dubi in sul fad che la letera la gh’haveva de contegnì di rezedude de paz, l’è stada subet menada adree per consegnala al soran e despoeu d’havegh troeuvad el comandant per i sò nav, l’è tornad d’in dova l’è vegnud. Eomen inscambi l’ha dervid la letera però el gh’ha troeuvad domà di insulcc. Poeu de vesser restad a boca dervida per el fad che capiva mìa l’obietiv de questa letera chi lu l’ha dezidud de perder mìa temp e de tacà su el batasg. Durant el sconter di nemis bitiniegh che eren adree a eseguì i orden de l’Annibal, hann atacad tucc insema la nav de l’Eomen. L’Eomen el s’è troeuvad in d’ona situazzion de poeudè mìa defendess da la lora incursion e donca l’ha tentad de salvass cont el corer via e el ghe sariss mìa riussid se el se sariss nò scondud in d’on vun di port fortifegacc, situacc in su i coste li arent. I olter nav de Pergam inscambi, seren adree atacà semper cont pussee gramizzia fina a che inn tacade su de borlà in su i lor coo i vas de terra di i che el se parlava sgiamò menzionacc chi. Quist vas chi pruma hann fad ghignà i soldad pergames per el fad che el se poeudeva nò capì el motiv per el che i nemis i faseven inscì. Ma poeu, quand che lor hann vidud che i sò nav eren sgiumai impiegnide de serpencc, eren tucc terorizad da la noeuva arma e per el fad che i saveven nò da che salvass coma prum lavor inn scapacc in di sò porcc. E inscì l’Annibal cont l’havegh dovrà la soa astuzzia l’ha vensgiud l’armada de Pergam. E mìa domà in quest batasg chi ma anca in di olter batasg de terra el bateva i sò nemis cont tateghe compagne a quiste chi.
[[File:Prusias I of Bithynia bearded.jpg|thumb|180px|left|El ghell cont su el Prussi, el soran de Bythinia]]
In quest period chi el Prussi el voeureva fondà ona noeuva capitala del sò ream che la gh’haveva de vesser pussee a Mezzdì de quella veggia. El se sa mìa de chi l’era l’idea de fa su la zità ai pè di moncc Olodagh. La zità l’ha ciapad el nom del Proza e incoeu la se ciama Broza. El se dis che el prum ploch de la soa fondazzion l’è stad mètud da l’istess Annibal.
In del 183 i.e.v. l’Eomen l’ha mandad i sò embassador a Roma. I embassador i gh’hann did che el soran de Bitinia l’ha rezedud jut al Filip de Mazedonia e donca lor hann dezidud de fa l’istess. El senad l’ha dezidud de mandà el Titus Quinctius Flaminius in Bitinia. El Plutarch Apian e el Titus Livius i scriveven che i roman i saveven nò che l’Annibal l’era in del palazz ma inscambi el Flaminius l’ha savud sgiamò in Bitinia. In Bitinia el Flaminius l’ha rezedud al Prussi l’estradizzion de l’Annibal. L’è possibel che l’istess Prussi l’ha consegnad l’Annibal ai roman desgià che el voeureva tirà a ca la lora simpatia. I soldacc de Bitinia hann atornad l’Annibal a Libizza, on poo pussee a Sira de Nicomedia. Tute i sortide i eren serade dai guerrer del Prussi. A quell punt li l’Annibal l’ha bevud el velen da l’anel che el menava semper adree.
==Personalitaa==
[[File:N16Hannibal.jpg|thumb|right|200px|Statua de Anniball, visin al palazz de Schönrbrun, Vienna]]
L'istoregh roman Titus Livius el dis:
<blockquote>"L’è mai sucedud che l’anema de l’istessa persona l’era inscì adatada a tut i du i dovè de naciura inscì deferenta, ciovè el comandà e el vesser comandad; l’è malfad donca deferenzià per chi lu el gh’era pussee a coeur, se per el comandant opura per l’armada. L’Asdrubal l’ha mai nomenad nissun coma cap de la division per i che eren necessari el coeurasg e la capazità de molà mai, cont pussee desideri; però anca i guerrer i eren mai stacc inscì segur de lor medem e coeurasgios sota el comand di olter cap. El coeurasg cont el che l’andava semper inanz incontra al pericol l’era igual domà a la prudenza cont la che el combateva el pericol medem. L’esisteva nò ona dificoltà denacc a la che lu el vegniva strach de corp opura inanz a la che l’andava sgiò de moral. Lu el suportava el cold e el fregg cont l’istessa pazzienza; el paciava e el beveva domà perchè el ghe rezedeva la naciura, mai per svagass; l’organizava el sò temp per restà dessedad o per andà a dormì, nepunemanch el prestava sossen atenzion se foeura l’era dì o la nocc, lu el dormiva domà in di quele ore che eren libere dal lavor e coma oltra roba el dovrava mai di lecc molzit e el rezedeva mai el silenzi per indormentass; despess el vegniva vidud quatad dal mantel militer in del mezz ai soldacc che faseven la vardia durant el turn de nocc. I sò vestid i eren iguai a quei menacc da i sò compagn, el poeudeva vesser recognoeussud domà da i sò arm e dal sò destrer. In cavaleria e in fantozzeria l’era semper de vun pass inanz ai olter: l’era semper el prum ad andà in batasg, el lassava el camp da guerra semper da ultem. Però nepunemanch tut quist presg chi el gh’haveva anca di defecc terribei. La soa crudeltà la tocava soeuje de inumanità, el cognoeusseva nò la verità e gnanca la bontà, el gh’haveva mìa pagura di Dee, el restava mai fidel ai sgiuramencc e el gh’haveva gnanca el respet per i santuari”.</blockquote>
Quest chi a l’è el retrat de l’Annibal presentad dai storegh roman. Lor i descriveven la personalità de l’Annibal in manera parziala e poeugh obietiva. Nepunemanch el fad che recognoeusseven el sò talent militer, lor i eren semper adree ad havegh pressa in del mèter in luz i sò defecc. Questa chi la poeudariss vesser la consequenza del tradizzional conservatorism roman. I storegh roman mèteven semper in evidenza i presg di roman e la mancanza de lor in di nemis.
In de la storiografia romana gh’hinn di determinacc stereotip in su l’Annibal i che se viden in manera ciara in quell che el scriveva el Titus Livius. El storegh grech Polibius l’ha tentà de desmentì in di so scrivud i acuse moeuvude dai autor roman.
Quiste acuse chi inn la sciatonanza, la crudeltà, la catività sessuala e anca el canibalism. El Polibius l’ha scrivud che i acuse de sciatonanza lu el j’ha sentide dai averser politegh ciovè i Barchid e i Massiniss. In su la crudeltà el Polibius el diseva che el se poeud mìa sgiudegà la crudeltà del condotier cont el fa finsgiuda de analizà nò i situazzion in di che l’è stada aplicada. Sossen espression de crudeltà de l’Annibal, descrivude dai storegh roman inn domà di ridicoi artefizzi contraditori anca se on quai de quist chi el gh’ha on toch de verità. Coma olter lavor el s’ha anca de dì che i autor ghe dann nissuna atenzion ai episodi de crudeltà da part di сondotier roman.
=== Vita privada ===
In su la vita privada de l’Anniball el se sa poeugh. Qui Livius l’ha did che durant el period in del che lu l’era in Hispania, l’Annibal el s’è maridad cont on’iberega de casad de Costolon, senza però fa el sò nom. El poeta Slius Italicus el ciama lee cont el nom de Imilca. L’Annibal l’ha lassad lee in Hispania quand che l’è partid per la campagna d’Itaja e da alora lu l’ha viduda pu.
Tra i acuse fade dai storegh roman in di confroncc de l’Annibal la gh’è ancasì ben l’acusa in de la cativeria sessuala. L’Apian per esempi l’acusava l’Annibal del fad che el s’è atornad de amor e fastosità in Lucania e inscambi el Pilinius el scriveva che in Puja la gh’era ona zità de nom Salapia, cognoeussuda coma zità in de la che l’Annibal el gh’haveva ona sguansgia particolera.
=== El talent de condotier ===
L’Annibal l’è vun di talencc pussee grand del mond andegh, cosa che l’ha contribuid fess in del develup de l’art guerrera. La stratesgia de guerra de l’Annibal l’era prinzipalment quella de varudà la situazzion politega-militera e de dovrà a sò vantasg i partasg dent di armade del nemis; el fad inscì che i poeuden esister di vie de comunegazzion e di bas de fornidure segure; ona bona organizazzion di esplorazzion e on studi afiond del camp de batasg e del tajater di azzion da guerra; ona preparazzion globala cont el segurass di longh moeuvemencc di armade. L’Annibal el considerava coma fondament de la soa armada i armade de terra, la forza d’atach guidada da la cavaleria . I carateristeghe tipeghe de la tattega de l’Annibal i eren i bone cognoeussenze del nemis e el savè coma dovrà i sò puncc deboi; on’atenta preparazzion per el batasg; el tegnì cunt di particolarità d’on determinad sit. L’espression pussee granda de l’art guerrera de l’Annibal l’era stad el batasg de Canne, che l’è vegnud ona noeuva tapa del develup de la tattega, el prum esempi de l’atornà di grande forze del nemis e de la soa desfesciada.
=== Orientament relisos ===
I storegh roman i acusaven l’Annibal de l’infidelità e de la mancanza de respet per i Dee. Coma olter lavor el Titus Livius el par contraditori desgià che el descriveva coma l’Annibal l’adorava i Divinità fenizzie. El Livius, donca el scriveva che pruma de lassà l’Hispania l’Annibal l’è stad a Gades, per consegnà i cadò per el sgiurament del Milk-qart e apò per fa on olter sgiurament. El Milk-qart l’ocupava on sit particoler in del panteon di Barchid. El storegh D.Picard el credeva che el Livius che el remarcava soven la relisosità de l’Annibal, l’havariss domà repetud l’acusa nassuda in del gir di sò rivai cartasgines senza donca riussì a varudal in manera obietiva desgià che el se intendeva poeugh in di specifescità di discussion teolosgegh di punegh. Seconda l’oltra version el Livius el repeteva l’acusa spantegada tra i storegh roman, de vesser on senza Dee. In di tratacc di storegh roman i ghe vegnen dacc anca olter esempi de la relisosità de l’Annibal. Despoeu la traversada di Alp l’Annibal l’ha parnunziad i preghiere de recognoeussement. In Itaja lu l’ha dimostrad respet per i santuari relisos e per pussee de vuna voeulta l’ha salvad i templi dal destrugà da part di sò soldacc. In su l’altar del templi de Giunona Lazzinia a Croton, l’Annibal l’ha lassad ona scrivuda cont i sò imprendude elencade.
=== Eredità leteraria ===
In sul period de vita de l’Annibal, passad in Bitinia, el Cornelius Nepot el scriveva:
<blockquote>“ Considerom el fad che quest grand om chi, ocupad in sossen campagne militere, el sparagnava nò el temp per el studi desgià che despoeu de lu inn restacc di poem in lengua greca, comprendud el liber ai rodesit in su i azzion del Gnaeus Manlius Vulson in Asia”</blockquote>
El prum poem cognoeussud l’è stad del franch el messasg de l’Annibal ai rodesit in su la politega del Gnaeus Manlius Volson in Asia Menora. El messasg el poeudeva nò vesser scrivud sossen pussee tard del 189 p.C, quand che el Vulson l’ha tacad su la guerra de Galazzia. L’Annibal in del sò messasg el par proeupi che el voeureva mèter in vardia i rodesit dai azzion crudele di soldacc roman. El test el s’è conservad nò fina al dì d’incoeu.
Nepunemanch la s’è conservada la falsa letera de l’Annibal ai atenies in su i papirus, tegnud incoeu a Amburgh. Li l’autor, a nom de l’Annibal el se presentava ‘me “soran di cartasgines” e i ghe invidava a tacà su la rebejon di tucc i grech contra Roma. I studios modern inn ruvacc a la conclusion che quest document chi l’è stad scrivud tra el 190 e el 185 p.C. El poeud vesser che questa letera chi l’è stada scrivuda per poo spantegass subet despoeu la mòrt de l’Annibal.
==Memoria==
El Plenius Masgior el scriveva che ai sò temp (metà del prum secol) mìa lontan dal sit in dova l’Annibal el s’è suizzidad, el se poeudeva an’mò vidè el brich cont la soa tomba. El storegh bizantin Tsetsus el regoeurdava che durant la dominazzion del Lucius Septimus Severus i orisgene del che i eren in Africa, el brich a l’è stad quatad da foeura dal marmor gianch. Quest event chi el poeudeva de bon vesser sucedud desgià che el Septimus Severus in di agn 193-195 p.C. el se troeuvava del franch arent quist sit chi, ciovè menter lu l’era adree a tegnì l’assada a Bisanzi in dova i se troeuvaven i liacc del sò rival Pescenius Niger.
I storegh roman i descriveven la personalità de l’Annibal in d’ona manera fazziosa e poeugh obietiva. Anca se i recognoeusseven el sò talent militer i gh’haveven semper pressa de sotalineà i sò defecc. In de la storiografia romana i s’inn formacc di stereotip de la descrizzion de l’Annibal, i che i poeuden vesser notacc in manera ciara in de la descrizzion del Titus Livius. A tacà su dal Livius la storiografia romana l’ha refusad de recognoeusser la figura sgiamò formada a quei temp li e donca la figura de l’Annibal da alora l’ha comenzad a regoeurdà in manera caricaturala quella d’on “criminal de guerra”. In de la soa descrizzion on rol particoler l’è rivestid da la soa perfidia la che seconda l’opinion di roman, la se conzijava ben cont i qualità tipeghe de tucc i fenizz (“la perfidia punega”). Questa denominazzion chi poeu l’è stada sosciada proeupi a l’Annibal e del franch per questa reson chi l’Ovidius che el viveva in di temp de l’Ogust el gh’haveva mìa el busogn de fà el nom per fa inscì che i lensgidor i poeuden capì in su chi l’è che el se scriv. Coma olter lavor on sit important in de la descrizzion de l’Annibal l’è ocupad da la soa crudeltà. El Ciceron che el paragonava l’Annibal cont el Pirros e el mèteva in contrast la crudeltà del prum cont el coeur dolz del second. In de l’istess secol p.C. i scricior roman i paragonaven i temp di guerre zivile cont i guerre de l’Annibal. El Florius el diseva che i invasion del Pirrus e de l’Annibal hann menad adree a l’Itaja manch desgrazzi e desfescià de la guerra sociala. El Ciceron el paragonava la campagna de Zesar a Roma in del 49 p.C. cont la campagna de l’Annibal e el definiva el Marcus Antonius coma el second Annibal el che l’havress causad a l’Itaja pussee robe negative del sò predecessor. El Lucan inscambi l’ha mètud a confront la traversada di Alp da part de l’Annibal cont la traversada del Rubicon da part del Zesar, ciovè coma dò imprendude degne de quest nom chi. El Goracius el scriveva che l’Annibal l’era manch pericolos in confront ai guerre zivile i che segutaven a vessegh.
Cont el tacà su del prinzipad l’imasgin de l’Annibal la comenzava de vegnì semper pussee torbeda. La zità de Cartasgin l’era stada refada su da l’inizzi in del I secol p.C. Quand che l’imper roman el viveva l’epoca del sò aposgee el gh’era pu el busogn de la figura terribela del condotier cartasgines, però i stereotip inn restacc l’istess. Sgiamò el Juvenalis el descriveva la storia di spedizzion de l’Annibal in manera ironega e da fa ghignà. In de l’epoca del classicism l’imasgin de l’Annibal l’era mìa sossen popolera. La figura leteraria de l’Annibal la s’è retroeuvada serada in di confit d’ona vunega funzion, ciovè la funzion de l’eroi epegh che el moeur in di ultem acc. Lu el vegn regoeurdad in de l’oeuvra del Pierre Corneille “la mòrt de l’Annibal”. Ancasì ben el Marivaux l’ha tentad de descriver el trasgism interior del condotier punegh, però quest tentativ chi l’è mìa andad a bon fin.
Tra el XVIII e el XIX secol el suced ona neta mudazzion in de l’interpretazzion de la personalità de l’Annibal. Sgiamò el Montesquieu in di sò reflession revard i motiv de la grandezza e del borlà sgiò di roman l’ha troeuvad di somejanze tra Cartasgin e l’Inglandia, contemporanea a lu. El Chateaubriand l’ha negad quest confront chi cont l’havegh fad di paralelism tra l’Annibal e el duca de Malboro. Ona revision concreta del rol del signifegad de l’Annibal l’è vegnuda durant l’epoca del Napoleon. Questa revision chi l’ha troeuvad terra fertila in di penser spantegacc fess in di quei temp li. El pitor David in del canton de manzina del sò quader “Napoleon durant el passasg di Alp travers el San Bernard” l’ha scrivud el nom de l’Annibal e del Carl Magn. El Vincenzo Monti in “Prometee” (1797) l’ha definid el Napoleon “el second Annibal e liberador d’Itaja”. L’istess Napoleon, quand che el se troeuvava in su l’isla de Sant’Elena el paragonava s’istess a l’Annibal. Domà in de la seconda metà del XIX secol i storegh i s’inn interessacc de l’Annibal.
==La letteratura artistega==
L’Annibal l’ha lassad on grand march in de l’art e la cultura, coma om l’ha influid in su la storia de l’Oeuropa. La soa traversada di Alp la resta vuna di imprendude militere pussee monumentai de l’Età Andega, cosa che l’ha ispirad sossen persone (compendud anca i artist). A l’Annibal inn dedegacc di romanz storegh coma “Annibal” del Jack Lindsey, “Annibal el fioeul de l’Amilcar” del Gheorghii Golia, “I elefancc de l’Annibal” del Aleksander Nemirovski, “Annibal” del Ross Leckie e anca “mi andavi cont l’Annibal” del Hans Bauman.
==Referenze==
[[Categuria:Storia andega]]
ay251io7jfqzzscdie3xlkzijp8acjz
Toma de Costantinopel
0
212552
1129428
1099305
2022-08-19T08:20:43Z
Gat lombard
31748
Gat lombard l'hà trasformad la pagina [[Borlada de Costantinopel]] in [[Toma de Costantinopel]]: pussee drovad in lombard
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{varda che bèl|grafia=SL}}
[[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]]
La '''borlada de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]).
L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]].
Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]].
== Ol contest ==
[[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]]
I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana.
A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]].
Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]].
== I preparativ ==
=== Maomet II ===
[[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]]
Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess.
Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads.
Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese.
A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon.
L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav.
=== Costantin XI ===
[[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]]
Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br />
Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa.
In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''.
Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel.
Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure.
La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda.
== L'assede ==
[[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]]
I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br />
Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br />
Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br />
Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br />
Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br />
[[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]]
L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br />
I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br />
Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br />
Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br />
I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute.
=== L'assalt final ===
Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br />
I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br />
A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br />
I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade.
L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts:
* ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara.
* Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]].
* ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''.
* ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or.
[[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]]
Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont.
I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br />
Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br />
Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br />
Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?".
Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman.
== I conseguenze ==
[[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]]
Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br />
La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br />
Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei).
La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br />
Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref>
== Tentativ de riconquista ==
=== Lampo Birago ===
Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref>
Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/>
La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana.
G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/>
=== Guerra de Crimea ===
Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref>
Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref>
Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/>
Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/>
Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/>
=== ''Megali Idea'' ===
[[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']]
Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref>
Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref>
== Ind la cultura ==
* In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa.
* Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref>
== Riferiments ==
<references/>
== Bibliografia ==
* {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104).
* {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica].
* {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes].
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]]
d3lq1k43gs0yiqhx1oit3c8uogr5qaf
1129430
1129428
2022-08-19T08:20:59Z
Gat lombard
31748
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{varda che bèl|grafia=SL}}
[[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]]
La '''toma de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]).
L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]].
Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]].
== Ol contest ==
[[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]]
I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana.
A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]].
Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]].
== I preparativ ==
=== Maomet II ===
[[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]]
Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess.
Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads.
Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese.
A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon.
L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav.
=== Costantin XI ===
[[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]]
Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br />
Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa.
In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''.
Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel.
Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure.
La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda.
== L'assede ==
[[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]]
I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br />
Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br />
Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br />
Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br />
Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br />
[[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]]
L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br />
I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br />
Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br />
Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br />
I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute.
=== L'assalt final ===
Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br />
I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br />
A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br />
I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade.
L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts:
* ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara.
* Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]].
* ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''.
* ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or.
[[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]]
Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont.
I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br />
Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br />
Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la borlada del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br />
Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?".
Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman.
== I conseguenze ==
[[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]]
Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br />
La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br />
Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei).
La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br />
Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref>
== Tentativ de riconquista ==
=== Lampo Birago ===
Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref>
Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/>
La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana.
G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/>
=== Guerra de Crimea ===
Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref>
Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref>
Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/>
Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/>
Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/>
=== ''Megali Idea'' ===
[[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']]
Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref>
Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref>
== Ind la cultura ==
* In Grecia la borlada de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa.
* Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref>
== Riferiments ==
<references/>
== Bibliografia ==
* {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104).
* {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica].
* {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes].
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]]
dhooi343v8wkvzt62yq3d5n1recttz6
1129436
1129430
2022-08-19T08:38:28Z
Gat lombard
31748
borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{varda che bèl|grafia=SL}}
[[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La toma
de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]]
La '''toma de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]).
L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]].
Dei storeg i dovra la data de la toma
de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]].
== Ol contest ==
[[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]]
I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana.
A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]].
Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]].
== I preparativ ==
=== Maomet II ===
[[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]]
Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess.
Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads.
Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese.
A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon.
L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav.
=== Costantin XI ===
[[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]]
Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br />
Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa.
In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''.
Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel.
Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure.
La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda.
== L'assede ==
[[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]]
I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br />
Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br />
Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br />
Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br />
Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br />
[[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]]
L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br />
I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br />
Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br />
Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br />
I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute.
=== L'assalt final ===
Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br />
I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br />
A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br />
I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade.
L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts:
* ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara.
* Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]].
* ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''.
* ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or.
[[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]]
Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont.
I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br />
Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br />
Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la toma
del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br />
Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?".
Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman.
== I conseguenze ==
[[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]]
Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br />
La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br />
Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei).
La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br />
Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref>
== Tentativ de riconquista ==
=== Lampo Birago ===
Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref>
Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/>
La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana.
G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/>
=== Guerra de Crimea ===
Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref>
Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref>
Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/>
Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/>
Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/>
=== ''Megali Idea'' ===
[[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']]
Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref>
Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref>
== Ind la cultura ==
* In Grecia la toma
de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa.
* Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref>
== Riferiments ==
<references/>
== Bibliografia ==
* {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104).
* {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica].
* {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes].
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]]
kuwqjg1waj037sbc0sq9nb4510fp5ia
1129450
1129436
2022-08-19T08:41:19Z
Gat lombard
31748
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{varda che bèl|grafia=SL}}
[[Archivi:Siege of Constantinople BnF MS Fr 9087.jpg|miniatura|La toma
de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.]]
La '''toma de [[Costantinopel]]''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως''; in [[lengua türca|turc]]: ''İstanbol'on Fethi'', '''Conquista de Istanbul''') l'è staita la conquista [[Impero Otoman|otomana]] de la [[capitala]] de l'[[Imper Bizantin]] ind el [[29 05|29 de maj]] del [[1453]]. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la [[Despotad de Morea|Morea]] ind el [[1460]], e l'[[Imper de Trebisonda]], stat bizantin indipendent nassid despò de la [[IV croxada]], ind el [[1461]]).
L'[[assede]], guidad del [[sultan]] [[Maomet II]], de apena 21 agn, l'era començad duu mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador [[Costantin XI Paleolog]], incoronad ind el [[1448]].
Dei storeg i dovra la data de la toma de la citaa per marcar la fin del [[Medioev]].
== Ol contest ==
[[File:Mediteràneo Orientàl 1450 - lmo.svg|miniatura|Ol Mediterrani oriental ind el [[1450]].]]
I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del [[Sécol XIV|XIV secol]]. Ind el [[1331]] i hera conquistad [[Nicea]], la principala citaa bizantina de la rejon; ind el [[1354]], grazie a la guerra civila intra l'imperatrix [[Anna de Savoia|Ana de Savoia]] e 'l [[Joann VI Catecuzen]], i hera ciapad [[Gallipoli|Gallipol]], qe l'era insé deventada una testa de pont ind i [[Balcan]]. Ind el [[1361]] l'era la volta de [[Adrianopel]] (ciamada dei turc Edirne), qe ind el [[1365]] la deventerà la nœva capitala otomana.
A l'[[Imper Bizantin]] i restava adoma [[Costantinopel]], [[Thessaloniki|Tessalonega]] (perdida ind el [[1422]]) e la [[Morea]]. La capitala (''enclav'' bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el [[Assede de Costantinopel (1394)|1394]] la [[bataia de Nicopel]] e ol rivar del [[Tamerlan]], qe al vencerà i Otoman ind la [[bataia de Ankara]] ([[1402]]), i salverà la citaa. Ind el [[Assede de Costantinopel (1422)|1422]] i Otoman i sarà fermads sota i [[mure del Teodosi]].
Ind el [[1444]] la [[bataia de Varna]], con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc dei Balcan. Prope in qesta ocasion l'è stait ciar ol pericol, per i turc, de hir-g miga ol controll total del [[Streit dei Dardanei]]: prima del rivar dei trœpe fresqe de l'[[Anatolia]], blocade de la flota [[Republica de Venésia|veneziana]] (sqivada fors grazie ai condizion atmosferege), i Otoman i era dree a perder la guerra, tant qe ol [[sultan]] [[Murad II]] l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un qualc territore a [[Serbia]] e [[Ungeria]].
== I preparativ ==
=== Maomet II ===
[[Archivi:Conquest of Constantinople, Zonaro.jpg|miniatura|Ol Maomet II a'l coo del so esercet, cond arent ol canon de l'Urban.]]
Ol [[Maomet II]] l'era deventad sultan ind el [[1451]], a l'etaa de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad del penser de conquistar [[Costantinopel]]. Ol so pader, ol [[Murad II]], a l'hera slontanad plu volte de la cort per circar de calmar i so ecess.
Una volta indait a'l poder, l'hera subet començad a organizar la presa de la citaa. In del avril del [[1452]] l'indava de dent ol territore imperial, in su la sponda europea del [[Bosfor]], e al començava la costruzion de la forteza ciamada [[Rumeli Hisar]], poc de plu d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopel. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de [[Anadolu Hisar]] (prope denants, su de l'oltra riva), al rendiva asquas impossibel per la citaa i collegaments cond el [[Mar Neger]] (e sovertut cond i colonie jenovese in [[Crimea]]). I ambassador de l'imperador bizantin, mandads a protestar, i sarà decapitads.
Ol sultan al fa anc descaçar tuts i grec ind la zona de Edirne; e al riverà anc'pò a trasferir-s per tri dé denants a Costantinopel per studiar i so difese.
A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport dei canon. Ol plu grand, costruid de un injegner ungeres de nom [[Urban]] (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dei bizantin, qe però i g'hera miga i solds), l'era long 8 meter, al sjaventava dei ploc de 600 qili con d'una jitada de un mili, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœv per tirar-l. Ol ''beylerbey'' de la Romelia al passerà tut l'invern del 1452 a sistemar la strada de Edirne a Costantinopel, per far passar i canon.
L'esercet organisad del Maomet II a l'è imponent: plu de 160000 omegn (ma vergun al dix anca 700000), intra i quai 12000 [[janisser]], i trupe cernide. Ol parc artelaria l'è ol plu grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capitala bizantina de tute i bande. I font plu prudent i parla de plusse de cent nav.
=== Costantin XI ===
[[Archivi:Walls of Teodosio II scheme lmo.svg|miniatura|Strutura dei Mure del Teodosi.]]
Inants de deventar imperador ind el [[1449]], ol Costantin Paleolog l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plu volte contra i Otoman. <br />
Dop de la so incoronazion, l'hera començad a circar dei aiœts in ocident, in cambe de l'union de la [[ciexa ortodossa]] a qella [[ciexa catolica|catolega]]. Ma la situazion l'era miga favorevola: dop de la [[bataia de Varna]], l'[[Ungeria]] (qe l'era in bega cond el [[Sacro Roman Impero]]) e i oltre potenze orientai i g'hera miga i forze; [[França]] e [[Ingilterra]] i era dree a combater-s ind la [[Guerra dei Cent Agn]]; [[Republica de Venezia|Venezia]] e [[Republega de Jenova|Jenova]] i era in contrast intra de lor. Adoma ol [[Papa]] [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] l'hera respondid a l'apell, e ind el [[1452]] i era rivads a Costantinopel 200 arcer. Ol 12 de dexember de l'istess ann la sarà proclamada l'union intra i ciexe, miga senza malumor ind la citaa. I g'era anca dei importants nobei qe i era miga decorde: per esempe ol ''Megas Dux'' Luca Notaras al dixiva de preferir i turc a'l Papa. Intratant l'imperador al riceviva ol permess dei Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa.
In del jenar del [[1453]] i riva 700 jenoves guidads del famos condotier [[Joann Jostiniani Longo]], qe l'è nominad del Costantin comandant del front de terra, cond el titol de ''strategos autokrator''.
Al riva anc'pò un nobel castiglian, ol don Francisco de Toledo (qe al dixiva de vesser un discendent dei [[Comnen]]), e al se jonta ai difensor anc ol prencep ''[[Orhan Çelebi|Orkhan]]'', pretendent a'l tronn otoman qe al viviva a Costantinopel.
Ol total dei forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (intra i quai anca dei moneg), per difend i circa 22 qilometer de la cerca dei mure.
La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide de la granda cadena del [[Coren d'Or]]. I jenoves de [[Beyoğlo|Pera]], ol quarter in su l'oltra riva del Coren, i s'era deciarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacar-la ind la so banda.
== L'assede ==
[[Archivi:Siege of Constantinople 1453 map-fr.svg|miniatura|Sqierament dei trupe e dei comandants ind el assede]]
I Otoman i comença a bombardar i [[mure|Mure de Teodosi]] ol 6 de avril, in seguet a'l refud de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dop de apena do dé, un toc intra ol palaz dei ''Blacherne'' e ol ''Lycus'' l'era jamò crollad; ma ol dé dop i difensor i hera jamò rivads a justar-l su. Intratant ol sultan al fa començar a scavar dei galerie sota i mure e a impienir ol fossat.<br />
Grazie a'l canon de l'Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte per dé), i Otomàgn i derv for tants bux in dei mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con dei ploc e dei sac de terra; indove ol mur al g'è plu, i tira in pé dei palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejer i mure de i artelarie otomane, i assediads i dovra dei tapé de lana e de cœram.<br />
Anc in sul mar i turc i g'ha dei dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar ind el [[Coren d'Or]], i è fermads de i nav a difesa de la cadena. Ind i dé despos, però, i riva dei oltre nav de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turc i riva a controlar tut ol [[Mar de Marmara]].<br />
Ol 18 un massess assalt ind la zona centrala di mure (la plu ruvinada dei bombardaments e cond el fossad impienid), començad do ore dop del tramont, l'è fermad del [[Joann Jostinian Longo|Jostinian]] despos de quater ore e 200 morts intra i assaltador.<br />
Duu dé dop una minuscola flota greca-jenovesa l'è rivada a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de arme e de maiar.<br />
[[Archivi:Kusatma Zonaro.jpg|miniatura|left|Maomet II al varda i operazion]]
L'era ciar a'l sultan qe senza rivar a entrar ind el Coren d'Or e tacar i mure anc de qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiva tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad su qe i [[Republica de Venezia|Venezian]] i hera [[Galeas per montes|spostad via terra una flota]] del [[Adige|Adije]] a'l [[lag de Garda]]. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i començava a lavorar per preparar ol trasport de 72 nav in su la terra per 4 km, per ajirar Pera e entrar ind el Coren d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatala la cerna dei jenoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid subet blocar tut.<br />
I assediads i g'hera adoma una possibilitaa: bruxar la flota nemica con una sortida noturna. Ma i preparativ e i discussion intra i alleads su la composizion de la flota i và inanz infina a'l 28, e la notizia la g'ha ol temp de rivar ai oregie del sultan per mez de un jenoves de Pera. Insé la spedizion l'è un disaster: i cristian i è slontanads e i ha perdid do nav. Ol sultan al fa justiziar i prijoner, e l'imperador al fa l'istess cond i so, qe i è decapitads sui mure in 260.<br />
Con qesta vitoria i Otoman i hera ciapad un gross vantaj stratejeg. Per collegar ol nœv front con qell dei mure de terra, ol sultan l'ha fait costruir un pont (fait con do file de baril ligads insema con sora dei trav de legn) sul Coren d'Or.<br />
Intratant, la citaa l'è provada de l'assede: l'imperador al g'ha de ciamar i ric e i ciexe per circar de tirar insema dei aiœts per i plussee besognos.<br />
I assalts otoman i è però fermads anc'mò dei difensor, ol 7 de maj (ind i bande del ''Lycus''), ol 12 (dop qe i è penetrads ind el palaz imperial de le ''Blacherne'') e ol 18 (la granda [[torr d'assede]] costruida per l'ocasion l'è faita saltar in aria con dei baril de [[polver de sbar]]). Ol 23, dop qe i ha brocad un ufiçal turc, i cristian i riva a cognosser la posizion dei gallerie sota i mure, e i le fa borlar jo tute.
=== L'assalt final ===
Propre ol 23, però, la riva la notizia plœ amara per i difensor: la flota cristana de socors prometida dal Papa l'è anc'mò blocada ind el mar Ejee.<br />
I Otoman, qe i le sà miga, i è dree a decidir cosa far. Una proposta de levar l'assede in cambe de un tribut de 100.000 [[bisant (moneda)|bisants d'or]] l'è inviada ai difensor, qe dopo una qualc temp i la refuda.<br />
A la fin, Maomet al decid de tentar un œltem assalt prima de lassar perd. I mure i è bombardade con plœ intensitaa (la palizada del ''Lycus'' l'è botada jo) fina al 27 de maj, quand ol sultan al comanda un dé de repos e pregïera per preparar-s a la bataia.<br />
I difensor i è staits avisads dei intenzion dei turc de un qualc cristian ind l'armada otomana, e anc'pò lor i se prepara: i è organizade dei procession sota i mure con l'[[icona (relijon)|icona]] de la [[Verjine Odijitria]], un'ultema messa cristiana (senza distinzion intra catoleg e ortodoss) l'è celebrada ind la [[Hagia Sofia|basilega de Santa Sofia]], cond la proclamazion de l'union de i do Ciexe. Ol 28, tœts qei qe i era bon de tegnir un arma ind la citaa i è mandats sœ i mure, e i porte de la cerca interna i è serade.
L'assalt al comença ol 29 ai 3. L'armada otomana l'è spartida in quater parts:
* ''Ishaq'' e ''Mahamud Pasha'': sezion meridionala dei mure de terra ([[Porta d'Or]]), aprœv a'l Mar de Marmara.
* Sultan Maomet II: sezion centrala, val del ''Lycus'' e [[Porta de San Roman]].
* ''Zaganos Pasha'': sezion setentrionala, Palaz dei ''Blacherne''.
* ''Hamza Beg'': flota greca ind el Coren d'Or.
[[Archivi:The Fall of Constantinople,.jpg|miniatura|L'assalt dei janisser a la Porta de San Roman]]
Ol sforz principal l'era ind el setor guidad dal sultan, ma i olter comandands i g'hera de tegnir ocupade i trœpe cristiane sœ tœt ol perimeter dei mure, per permeter-ga miga de jontar-s ind un pont.
I prim a partir i è i ''bascibuzuk'', i trupe miga regolar, per fruar i difensor. Armads a la lejera, i è obligads a tacar da la polizia militar, jamò pronta a flajelar qei qi torna indree. L'assalt l'è slontanad in do ore, senza problemi per i assediads.<br />
Dopo un olter bombardament, l'è la volta di trœpe regolari, qi met a dura prova i difensor. Ind el setor central, i cristian i tegn dur fina a un ora prima de l'alba, quand un sbar del canon de Orban bota jo la palizada, e 300 turc i entra dent; ma l'istess imperador al se met a la testa di difensor, qi descaça vià i musulman e i sistema i difese. Anc ind la zona meridionala i turc i và vexin a sfondrar, ma i è fermads dai monaci guidads dal princep ''Orkhan''.<br />
Co'i difensor provads da una noit intera de combatiments, ol sultan l'era pront a mandar a l'assalt i [[janisser]], i trœpe cernide de la so armada. Ma dop de un'ora de dura lota, anca qesta volta i difensor i era dree a descaçar i nemix, quand ol Jostinian l'è ferid in manera grev da un colp d'artelaria. L'è miga tant la toma
del comandant a demoralizar i difensor, ma la so pretesa di ciav de la cerca interna per ritirar-s. Sobet di olter i ga và dree, e ind el mentre l'imperador l'è informad qe i turc i è entrads ind la zona di ''Blacherne'', grazie a una [[posterla]] (la ''[[Kerkoporta]]'') qe vergun l'hera lassad in polarœla, forse dopo una sortida. Ol temp de rivar sœl post e i hera jamò staits descaçads, ma senza l'imperador e ol Jostinian, la porta de San Roman l'è trop debola: un grup de una trentina de janisser, guidad da un jigant de nom ''Hasan'', l'è rivad a conquistar la palizada, anc qe al preze de la metaa di so elements, e a tegner la posizion. Ol caminament intra i do cerqe di mure l'è pien de bus (faits per ciapar la terra per rinforzar la palizada) e la plœ part di soldads bizantin, provads dai combatiments, i ga borla dent, e l'è miga possibel per i difensor crear una difesa eficax sœ la cerca interna di mure.<br />
Quand al riva l'imperador, l'è tarde: g'è tropa jent per cercar de serrar la porta de San Roman, e i turc i è dree a entrar in citaa. Donca, tirade vià le insegne imperiale, al sa bœta ind la sgarugada, indove al trova la mort. Al par qe l'habie diit, prima de indar: "G'è-l miga qé un cristian qe al g'ha voia de ciapar ol mè coo?".
Oramai la citaa l'era perdida, e i œltem difensor i era dree a scapar per circar de protejer i so famee. L'œneg qe al resist anc'mò l'è ol continjent cretes in tre torr di mure del Coren d'Or. A la fin de la matinada i se renderà in cambe de la libertaa. Ol sultan al farà ol so ingress adoma ind el dopo mezdé, a travers la Porta de San Roman.
== I conseguenze ==
[[File:Benjamin-Constant-The Entry of Mahomet II into Constantinople-1876.jpg|miniatura|L'ingress de Maomet]]
Dop de l'ingress di turc in citaa, i è començade i violenze e ol saqej. Al prencepe i otoman i copava tœts i citadin qi trovava, in seguet l'è vegnid ol temp de ciapar di sqiavi (a la fin i sarà 30000). La stessa sort l'è tocada ai tants qe i hera circad refujo ind la Basilega de Santa Sofia. Tœts i palaz e i case i hera saqejade dai soldads, ma una qualc quarter l'è stait risparmiad grazie ai so abitants, qe i ha sobet dervid i porte al sultan e fait at de sotomission.<br />
La plœ part di ciexe i è trasformade in mosqee (anc Santa Sofia), ma Maomet II al voliava vesser ol sovran anc di cristian, e l'ha evitad de trasformar qelle di quarter qi s'hera rendids senza combater. Al s'è limitad a fa jœstiziar una dexina de notabel (plœ ol princep ''Orhan'', ol balio venezian e ol console catalan), e l'ha nominad un patriarca per i so suditi grec. La nœva sede la sarà la [[Ciexa di Sants Apostoli]], la plœ granda de la citaa dopo Santa Sofia.<br />
Dopo la conquista Maomet al sarà cognissid anc come ''Fātiḥ'' (ol Conquistador), e al sa farà ciamar ''Qaysar-ı Rum'' (Cesare di Romei).
La citaa la deventa la nœva capital (al post de [[Edirne]]), e la sarà ripopolada con l'imigrazion da tœt l'Impero Otoman, e ind i secoi sucessiv la tornerà al splendor qe al mancava ind i œltem agn de l'Impero d'Orient.<br />
Dopo la conquista la sarà ciamada Istambul o ''Ḳosṭanṭīnīye'' in Orient (semper Costantinopel in Ocident) fina a la fin del Califad, quand la republica turca la sposterà la capital ad [[Ankara]] e la tegnerà come nom oficial adoma ol prim.<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/istanbul/ Istambul ind la ''Treccani'']</ref>
== Tentativ de riconquista ==
=== Lampo Birago ===
Dopo la toma de la citaa, ol Papa [[Papa Nicolaus V|Nicolò V]] al g'ha l'intenzion de convocar una nœva [[croxada]] per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a [[Lampo Birago]] (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).<ref name=zhistorica> {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica]</ref>
Ol proget (ciamad ''Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos'') preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in [[Morea]], i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turc e marciar a nord, infina a Costantinopel.<ref name=zhistorica/>
La croxada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana.
G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turc i hera reduxid in s'ciavituu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imajinad del Lampo al saress rivad.<ref name=zhistorica/>
=== Guerra de Crimea ===
Ind [[Russia]], qe dop de la fin de l'Imper Bizantin l'era deventada la principala potenza ortodossa, lo [[Zar]] [[Ivan III de Russia|Ivan III]] l'hera sposad la nevoda de l'ultem imperador bizantin (mort senza ereds), [[Sofia Paleologa]], e [[Mosca]] l'era ciamada per qell ''la Terza Roma''.<ref> {{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/sofia-paleologo-granduchessa-di-mosca/ Sofia Paleologo - Treccani]</ref>
Con la crisi de l'Imper Otoman ind el [[XVIII secul|XVIII secol]], i potenze europee i ha començad a interferir ind la politega turca. La [[Russia]] la circava un acess a'l [[mar Mediteraneo|Mediterani]], e ind el [[1833]], dop vesser rivad a i porte de Costantinopel cond un esercet de 10000 omegn, ol Zar [[Nicola I de Russia|Nicola I]] l'ha firmad cond el Sultan ol [[Tratad de Hünkâr İskelesi]], cond el qual i nav russe i g'hera ol passaj liber ind i [[Dardanei]] e ind el [[Bosfor]].<ref name=limes> {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes]</ref>
Preocupade de la Russia, [[França]] e [[Ingilterra]] ind el [[1841]] i ha siglad cond el nœv Sultan la [[Convenzion de Londra (1841)|Convenzion de Londra]], cond la quala l'era stabilid qe i streits i saress staits serrads per la Russia in cas de conflit.<ref name=limes/>
Stœf dei cambiaments ind la politega de la [[Sublime Porta]], Nicola I l'ha començad a pensar a una guerra per conquistar Costantinopel e ol controll definitiv in su i streits.<ref name=limes/>
Ind el 1853, cond el pretest de la tutela dei [[Lœg Sants]] e de la popolazion ortodossa ind el Imper Otoman, l'ha deciarad [[Guerra de Crimea|guerra]] ai turc. Con l'intervent de França e Ingilterra e la fraca del Zar ind el assede de [[Sebastopol]], l'Imper Otoman l'è miga crollad fina a la fin de la [[Prima Guerra Mondial]]a.<ref name=limes/>
=== ''Megali Idea'' ===
[[Archivi:Greece in the Treaty of Sèvres.jpg|miniatura|Ol projet de la ''Megali Idea'']]
Despos de l'indipendenza de la Grecia, la ''[[Megali Idea]]'' (in [[lengua greca|grec]] Μεγάλη Ιδέα, "Granda Idea") l'è staita l'obietiv del [[nazionalism]] grec. Ol projet al prevedeva de reunir tuts i grec (a'l temp presents anca in su i coste turqe del [[mar Egèo|mar Ejee]] e del [[mar Neger]]) ind un uneg stat con capital Costantinopel.<ref>{{it}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/megali-idea/ Megali Idea - Treccani]</ref>
Dop de la [[Prima Guerra Mondial]]a, l'Imper Otoman l'è stait desligad e la Grecia l'ha ciapad la rejon de [[Smirna]] e la [[Tracia Orientala]] ([[tratad de Sèvres]]). La mancava adoma Costantinopel e la rejon di Streits, sota control internazional. Donca la Grecia l'ha [[guerra greco-turca (1919-1922)|diciarad guerra]] a la Turqia per obligar-la a renunziar a la so vegia capitala. Despos de un period sfavorevol, grazie a l'''[[Atatürk]]'' i turc i è rivads a vencer la guerra, e i grec i è staits descaçads vià anca de Smirna. In seguet a'l [[jenocidi grec]]<ref> {{it}} [https://www.avvenire.it/agora/pagine/greci-del-ponto-altro-genocidio ''Greci del Ponto, l'altro genocidio'' - Avvenire]</ref> (1914-1922) e a'l definiv [[tratad de Losanna (1923)|scambe de popolazion]] (1923), i è terminade i rivendicazion greqe ind l'area, anc se a'l dé d'incœ la ''Megali Idea'' l'è deventada vun dei obietiv del partit grec [[Alba Dorada]].<ref>{{it}} [http://www.ansamed.info/ansamed/it/notizie/rubriche/politica/2012/06/15/Grecia-leader-neonazisti-greci-vuole-Istanbul-Smirne_7042460.html ''Grecia: leader neonazisti greci vuole Istambul e Smirne'' - AnsaMed]</ref>
== Ind la cultura ==
* In Grecia la toma
de la citaa l'ha cread tante lejende e cants de la tradizion popolara, e l'imperador Costantin XI l'è un sant per la Ciexa Ortodossa.
* Ind el [[2012]] l'è stait produxid in [[Turqia]] ol film ''[[Fetih 1453]]'' (in [[ingles]]: ''Conquest 1453''), qe al parla de la conquista de la citaa.<ref> {{en}} [http://www.imdb.com/title/tt1783232/ Imdb.com]</ref>
== Riferiments ==
<references/>
== Bibliografia ==
* {{it}} ''Le grandi battaglie del Medioevo'', Andrea Frediani, ISBN 978-88-541-7277-7, cap. Costantinopoli 1453. Al pœl vesser lejid (adoma una part) ''online'' [http://www.porphyra.it/Porphyra7.pdf qé] (pag. 98-104).
* {{it}} [http://zweilawyer.com/2016/04/06/lampo-birago-e-la-ri-conquista-di-costantinopoli/ ''Lampo Birago e la riconquista di Costantinopoli'' - Zhistorica].
* {{it}} [http://www.limesonline.com/europa-contro-russia-in-crimea-la-prima-volta/76624 ''Europa contro Russia in Crimea, la prima volta'' - Limes].
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Impero Otoman]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]][[Categoria:Storia turca]]
n09nq27cvfxlgeqa4qra0xocbep4luy
Ubertino Posculo
0
212563
1129441
1092895
2022-08-19T08:39:11Z
Gat lombard
31748
/* Biografia */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
'''Ubertino''' (Obertino) '''Posculo''' (de Posculis, Posculus, Pusculus) (circa [[1430]] - [[07 05|7 de maj]] [[1508]]) l'è stait un umanista bressan.
I so œvre plu famose i è ol poema ''[[Constantinopolis]]'' e l'orazion ''[[De laudibus Brixiae]]''.
== Biografia ==
L'Ubertin, fiœl del Maffee, l'è nassid de probabel a [[Bressa]], terra de la so famea (qe la g'hera i so orijin a [[Bagnöl|Bagnœl]]).
I prim agn l'è stait in citaa, indove l'ha vest l'[[assede]] guidad del comandant viscontee Nicolò Picinin ind el [[1438]]. Qé l'ha invivad i studi de gramatega e retorega, fors sota Gabriel de [[Cuncurèss|Concorez]] o Nicola Botano (qe i ha portad i studi umanisteg a Bressa despò de l'anession a la [[Republega de Venezia]]. Quand l'era anc'mò un s'ciet l'è indait a [[Ferrara]] per completar i studi ind la scœla de Guarino Verones, indove l'ha imparad ol [[lengua greca|grec]].
Ind el [[1452]] l'è partid per [[Costantinopel]], per studiar mei ol grec coi lezion de Joann Arjiropulo, ind el ''Xenon''.
L'ann dop l'è spetador de la [[toma de Costantinopoli|toma de la citaa]]; l'è fait prijonier dei turc, e per un ann l'è stait un s'ciav. Ind el [[1454]], l'ha traduxid in [[latin]] la ''Danielis prophetae visio''. A la fin l'è stait liberad, o col pagament de un riscat coi solds donads de la citaa de Bressa a'l so pader, o per la mediazion de un mercant fiorentin (Mainardo Ubaldini) col pagament de Batista Gritti.
Despò de un viaj pien de desventure (l'è stait anc caturad dei pirats, qe i l'ha portad a [[Rodi]]) l'è rivad a [[Roma]] ind el [[1454]]-[[1455|55]], e dop de tri agn l'è tornad a Bressa, indove l'ha finid de scriver ol ''Costantinopolis'' e, plu tarde, l'ha componid l'orazion per la so citaa.
A Bressa l'ha dervid una scœla de gramatega con l'insegnament de la lengua greca. Al s'è sposad e 'l gh'ha havud tri s'ciets. Anc se l'è miga deventad un patrizi, l'è stait un member del Consili dei Doxent de l'Ospedal Major fina a la so mort ind el [[1508]].
== Bibliografia ==
* [http://www.treccani.it/enciclopedia/ubertino-obertino-posculo_(Dizionario-Biografico)/ Ubertino Posculo ind el dizionare biografeg de la Treccani]
== Ligam de fœra ==
* [http://www.ateneo.brescia.it/controlpanel/uploads/monumenta/Fontes-XVII-2002.pdf De laudibus Brixiae] ind el sit de l'''Ateneo di Brescia''.
[[Categoria:Nassüü a Brèsa]]
[[Categoria:Scritor lombard|Posculo]]
sj5t5hy1z3c8kltdglbvqygp03vblbu
Despotad de Morea
0
212586
1129432
994658
2022-08-19T08:22:19Z
Gat lombard
31748
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{Stat storeg
|nomAdess = Despotad de Morea
|nomComplet =
|nomUfiçal = ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μορέως''
|linkStemma = File:Palaeologoi eagle XV c.svg
|linkBandera =
|linkLocalizzazion =
|linkMapa = File:Despotate of Morea 1450-it zondertekst.svg
|didascalia = Ol despotad ind el 1450
|pajinaStemma =
|pajinaBandera =
|inn =
|mot =
|lengua ufiçala =
|lengua = [[Lengua greca|Grec]]
|capital principala = [[Mistra]]
|capitalAbitants =
|capitalAbitantsAn =
|oltre capital =
|dependenza da =
|dependenze =
|forma de stat =
|govern = [[Despota (Imper Bizantin)|Despotad]]
|titol capi de stat = [[Despota (Impero Bizantin)|Despota]]
|elenc capi de stat =
|titol capi de govern =
|elenc capi de govern =
|organi deliberativ =
|prencepe = [[1348]]
|prim capo de stat =
|stat de prima = {{banderina|imajin=File:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Imper Bizantin]]}}{{netar}}
|event al prencepe =
|fin = [[1460]]
|ultem capo de stat =
|stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=Archivi:Ottoman flag.svg|nom=[[Impero otoman]]}}{{netar}}
|event final =
|area jeografiga =
|territore orijinal = [[Morea]]
|superfix massema =
|periodo massema espansion =
|popolazion =
|periodo popolazion =
|vox sota-division aministrativa =
|moneda =
|risorse =
|produzion =
|commerci con =
|esportazion =
|importazion =
|tld =
|telefono =
|targa =
|relijon principale =
|relijon de stat =
|oltre relijoni =
|class soçai =
|stat de adess = {{flag|Grecia}}
}}
Ol '''Despotad de Morea''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μορέως'') o '''Despotad de Mistra''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μυστρᾶ'') l'è stait una provinça de l'[[Imper Bizantin]] intra ol [[1348]] e ol [[1453]] (ann de la [[toma de Costantinopoli]]) e dop un stat indipendent fina a'l [[1460]], quand qe l'è stait conquistad de l'[[Imper Otoman]]. L'era governad dei princep imperiai cond el titol de [[Despota (Imper Bizantin)|despota]].<ref name=treccani>[http://www.treccani.it/enciclopedia/despotato-di-morea_(Dizionario-di-Storia)/ ''Despotato di Morea'' ind la Treccani]</ref>
Ol territore l'è cambiad ind i agn, ma l'è semper restait ind el [[Pelopones]] (qe a l'epoga l'era ciamad [[Morea]]).<ref name=treccani/> La capital l'era [[Mistra]], a 5 km de l'antiga [[Sparta]].
== Riferiments ==
<references/>
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]]
sc687c3hwl4foextzmtdvn7jt181wbi
1129433
1129432
2022-08-19T08:22:37Z
Gat lombard
31748
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{Stat storeg
|nomAdess = Despotad de Morea
|nomComplet =
|nomUfiçal = ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μορέως''
|linkStemma = File:Palaeologoi eagle XV c.svg
|linkBandera =
|linkLocalizzazion =
|linkMapa = File:Despotate of Morea 1450-it zondertekst.svg
|didascalia = Ol despotad ind el 1450
|pajinaStemma =
|pajinaBandera =
|inn =
|mot =
|lengua ufiçala =
|lengua = [[Lengua greca|Grec]]
|capital principala = [[Mistra]]
|capitalAbitants =
|capitalAbitantsAn =
|oltre capital =
|dependenza da =
|dependenze =
|forma de stat =
|govern = [[Despota (Imper Bizantin)|Despotad]]
|titol capi de stat = [[Despota (Impero Bizantin)|Despota]]
|elenc capi de stat =
|titol capi de govern =
|elenc capi de govern =
|organi deliberativ =
|prencepe = [[1348]]
|prim capo de stat =
|stat de prima = {{banderina|imajin=File:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Imper Bizantin]]}}{{netar}}
|event al prencepe =
|fin = [[1460]]
|ultem capo de stat =
|stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=Archivi:Ottoman flag.svg|nom=[[Impero otoman]]}}{{netar}}
|event final =
|area jeografiga =
|territore orijinal = [[Morea]]
|superfix massema =
|periodo massema espansion =
|popolazion =
|periodo popolazion =
|vox sota-division aministrativa =
|moneda =
|risorse =
|produzion =
|commerci con =
|esportazion =
|importazion =
|tld =
|telefono =
|targa =
|relijon principale =
|relijon de stat =
|oltre relijoni =
|class soçai =
|stat de adess = {{flag|Grecia}}
}}
Ol '''Despotad de Morea''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μορέως'') o '''Despotad de Mistra''' (in [[lengua greca|grec]]: ''Δεσποτᾶτον τοῦ Μυστρᾶ'') l'è stait una provinça de l'[[Imper Bizantin]] intra ol [[1348]] e ol [[1453]] (ann de la [[toma de Costantinopel]]) e dop un stat indipendent fina a'l [[1460]], quand qe l'è stait conquistad de l'[[Imper Otoman]]. L'era governad dei princep imperiai cond el titol de [[Despota (Imper Bizantin)|despota]].<ref name=treccani>[http://www.treccani.it/enciclopedia/despotato-di-morea_(Dizionario-di-Storia)/ ''Despotato di Morea'' ind la Treccani]</ref>
Ol territore l'è cambiad ind i agn, ma l'è semper restait ind el [[Pelopones]] (qe a l'epoga l'era ciamad [[Morea]]).<ref name=treccani/> La capital l'era [[Mistra]], a 5 km de l'antiga [[Sparta]].
== Riferiments ==
<references/>
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]]
mq2d0ac50nz1irza1zf4q7eb5whbnwj
Imper Bizantin
0
212689
1129435
1099029
2022-08-19T08:38:14Z
Gat lombard
31748
borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{Stat storeg
|nomAdess = Imper Bizantin<br />Imper Roman d'Orient
|nomComplet =
|nomUfiçal = ''Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων''<br /> ''Imperium Romanum''
|linkStemma = File:Byzantine Palaiologos Eagle.svg
|linkBandera = File:Byzantine imperial flag, 14th century, square.svg
|linkLocalizzazion =
|linkMapa = File:Byzantine Empire animated.gif
|didascalia = Evoluzion territoriala
|pajinaStemma =
|pajinaBandera =
|inn =
|mot =
|lengua ufiçala = [[Lengua latina|Latina]] fina al [[610]], despò [[Lengua_greca#Grech_bizantin|greca]]
|lengua = Grec, Latin, in plu varie lengue local, per esempe Armen, Siriac, Copt ec.
|capital principala = [[Costantinopel]]
|capitalAbitants =
|capitalAbitantsAn =
|oltre capital = [[Siracusa]] ([[663]] - [[669]])<br />[[Nicea]] ([[1204]] - [[1261]])
|dependenza da = [[Imper Latin d'Orient]] ([[1204]] - [[1261]])<br />[[Imper Otoman]] ([[1372]] - [[1402]] e [[1424]] - [[1453]])
|dependenze =
|forma de stat =
|govern = [[Imper]]
|titol capi de stat = [[Basileus]]
|elenc capi de stat = [[Imperador Bizantin]]
|titol capi de govern =
|elenc capi de govern =
|organi deliberativ =
|prencepe = [[330]]<ref name=zanichelli>[http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/43/impero-bizantino ''Impero Bizantino'' ind el Zanichelli]</ref>
|prim capo de stat = [[Costantin I]]
|stat de prima = {{banderina|imajin=File:Vexilloid of the Roman Empire.svg|nom=[[Imper Roman]]}}
|event al prencepe =
|fin = [[1453]]
|ultem capo de stat = [[Costantin XI]]
|stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Ottoman flag.svg|nom=[[Imper Otoman]]}}
|event final = [[Toma de Costantinopoli|Toma de Costantinopel]]
|area jeografiga = [[Mediterranee]]
|territore orijinal =
|superfix massema =
|periodo massema espansion = [[555]] con [[Justinan I]]
|popolazion =
|periodo popolazion =
|vox sota-division aministrativa =
|moneda = [[Bisant (moneda)|Bisant]]
|risorse =
|produzion =
|commerci con =
|esportazion =
|importazion =
|tld =
|telefono =
|targa =
|relijon principale = [[Ciexa Ortodossa|Ortodossa]]
|relijon de stat = [[Ciexa Ortodossa|Ortodossa]]
|oltre relijon = [[Catolicesim]], [[Monofisism]], [[Ebraism]], [[Paganesim]], ec.
|class soçai =
|stat de adess =
}}
L''''Imper Bizantin''' (nom dovrad dai storeg modern per indicar l''''Imper Roman d'Orient''' ind ol period [[Medioev|medieval]]) l'è stait la continuazion de l'[[Imper Roman]] ind la zona orientala, con capital [[Costantinopel]], a partir da la [[Tarda Antigitaa]] e in tut ol [[Medioev]]. L'Imper l'ha resistid ai invasion del [[V secùl|V secol]] e a la fin de la [[Imper Roman d'Ocident|part ocidentala]], e l'è durad circa milla agn, fin a la [[Toma de Costantinopoli|conquista otomana de la capital]] ind el [[1453]].
I ajetiv "Bizantin" e "Oriental" i è dei termen creads dai storeg dop de la fin de l'Imper. I so citadin i dovrava ol nom "Imper Roman" (in [[lengua greca|grec]]: ''Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων'', trasliterazion: ''Basileia tôn Rhōmaiōn''; in [[latin]] ''Imperium Romanorum'') o "Romania" ([[lengua greca|grec]]: ''Ῥωμανία''), e i se faxiva ciamar "Roman" o, in [[lengua greca|grec]], "[[Romei]]" (''Ῥωμαῖος'').
== Cronolojia essenziala ==
* [[330]] [[Costantinopel]] nœva [[capitala]] de l'Imper.
* [[395]] Mort del [[Teodosi I]] e fin de l'unitaa de l'Imper, qe l'è dividid intra l'[[Arcadi]] (prim fiœl del Teodosi, part oriental) e l'[[Onori]] (Ocidental) .
* [[527]] Ol [[Justinian I]] l'è imperador.
* [[532]] [[Revolta de Nika]].
* [[533]]-[[554]] Campagne militar del Justinian I: al descaça vià i [[Vandai]] dal [[Nordafriga]], al conquista part de la [[Spagna]], e a la fin conquista anc l'[[Italia]] despò de la [[guerra gotega]]
* [[565]] Mort del Justinian I.
* [[568]]-[[628]] L'imperador [[Eracli I]] al destrus l'esercet [[Sasanidi|sasanide]] e al fà deventar la [[Persia]] un stat tributare.
* [[634]]-[[641]] I [[Arab]] i conquista i province orientai de l'Imper.
* [[730]]-[[787]] [[Iconoclastia|Period iconoclasta]].
* [[843]]-[[1057]] Regn de la [[Dinastia macedona]].
* [[1002]]-[[1018]] Ol [[Basili II Bulgarocton|Basili II]] al taca i [[Bulgar]], e, grazie a una granda vitoria, al reporta la frontiera de l'Imper al [[Danubi]].
* [[1054]] [[Scisma d'Orient]].
* [[1071]] Ol [[Roman IV Diojen|Roman IV]] l'è vencid dei [[Seljuqids]] ind la [[bataia de Manzicerta]]: qesta fraca la met fin a la dominazion de l'[[Anatolia]] da part dei Bizantin.
* [[1097]] Bizantin e [[I croxada|croxads]] i riconquista [[Nicea]].
* [[1186]] I Bulgar i se revolta e i fonda un nœv regn.
* [[1204]] La conquista de Costantinopel de part dei [[IV croxada|croxads]] e la creazion de l'[[Impero Latin d'Orient|Imper Latin]] i porta a la desligazion dei domini bizantin intra l'[[Imper de Nicea]], l'[[Imper de Trebisonda]] e il [[Despotad d'Epir]].
* [[1261]] Costantinopel l'è riconquistada de l'imperador bizantin [[Miqel Paleolog]].
* [[1331]] Toma de Nicea.
* [[1354]] I [[Otomagn]] i passa ol [[Dardanei]] e i riva in [[Europa]].
* [[1402]] I Otomagn i è vencids del [[Tamerlan]] aprœv a [[Ankara]].
* [[1422]] I Otomagn i assedia Costantinopel.
* [[1444]] Vitoria dei Otoman a [[Bataia de Varna|Varna]] contra un esercet croxad.
* [[1452]] Un olter tentativ de reunificazion dei ciexe.
* [[1453]] [[Toma de Costantinopoli|Toma de Costantinopel]] e fin de l'Imper.
* [[1460]] Toma de [[Mistra]], col [[despotad de Morea]].
* [[1461]] Toma de [[Trebisonda]], capital de l'[[Imper de Trebisonda]], governads de la dinastia dei [[Comnen]].
* [[1472]] Matrimone de [[Ivan III de Russia]] e [[Sofia Paleolog]]: [[Mosca (Russia)|Mosca]] la deventa insé la ''Terza Roma''.
== Riferiments ==
<references />
== Bibliografia ==
* {{It}} [http://www.treccani.it/enciclopedia/impero-bizantino/ ''Impero Bizantino''] ind la Treccani
* {{It}} [http://dizionaripiu.zanichelli.it/storiadigitale/p/percorso/43/impero-bizantino ''Impero Bizantino''] ind el Zanichelli
* {{it}} {{cita libro|titolo=Storia di Bisanzio|autore=Warren Treagold|ISBN=978-88-15-13102-7|anno=2005|editore=Società editrice il Mulino|città=Bologna}}
{{Lista1000}}
[[Categoria:Impero Bizantin]][[Categoria:Storia antiga]][[Categoria:Storia medieval]][[Categoria:Storia greca]]
dt6dws1j1lc81y5x0f2l5s1zjl6crjd
Partii Nazional Fassista
0
212715
1129431
1121093
2022-08-19T08:21:36Z
Gat lombard
31748
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}
{{Partid politeg
|color = black
|nom = Partito Nazionale Fascista
|nom2 = Partii Nazional Fassista
|logo = Archivi:National Fascist Party logo.svg
|guida = [[Benito Mussolini]]
|stat = [[Italia]]
|sede = [[Palazz de la Farnesina]], [[Roma]]
|fondazion = 9 de november del 1921
|desligazion = 27 de luj del 1943
|partid asorbid =
|partids entrads =
|partid = <!-- adoma ind i template di sota-partids (ad esempe, ol moviment jovanil) -->
|ideolojia = [[fassism]]
|collocazion = [[estrema destra]]
|coalizion =
|partid europeo =
|grup parlamentar europeo =
|assemblea1 = [[Cambra di Deputaa (Regn d'Italia)|Cambra di Deputaa]]
|cadrege1 = {{Cadrege|400|400|grey|1929}}
|jornal = [[Il Popolo d'Italia]]
|joven =
|inscrivids = 6 000 000
|an inscrivids = 1939
|sit =
|asorbid da = [[Partii Fassista Republegan]]
|pcolor = Negher
}}
El '''Partii Nazional Fassista''' ('''Partito Nazionale Fascista''' in [[italian]]) l'è staa on [[partii politegh]] italian, espression del [[fassism]]. Fondaa in del [[1921]], comé trasformazion di [[Fasci italiani di Combattimento]], l'ha poeu faa la [[marcia su Roma]] per ciappà el governo in l'autun del 1922. El sò fondator l'era el [[Benito Mussolini]].
Cont el temp l'è poeu vegnuu el [[monopartitism|partii unegh]] in Italia, prima [[de facto]] e poeu [[de jure]], finna a la toma del regim. Incoeu in Italia la ''legg Scelba'' la proibiss de refondà el Partii Fassista.
== Riferiment ==
*[http://www.treccani.it/enciclopedia/partito-nazionale-fascista_%28Dizionario-di-Storia%29/ Partito Nazionale Fascista - Treccani]
== Vos correlaa ==
*[[Partii Fassista Republegan]]
*[[Architettura fassista]]
*[[Partii Nazionalsocialista di Lavorator Todisch]]
*[[Blocch Nazionai]]
[[Categoria:Partii politegh del Regn d'Italia]]
[[Categoria:Storia del fascismo]]
mkjd48h4r5qbr2jl5p1a3dqop9r8ywd
Storia de Mantoa
0
212755
1129448
1086830
2022-08-19T08:39:57Z
Gat lombard
31748
/* Mantoa italiana */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Varda che bél}}
[[Archivi:Mantova - Profilo di Mantova.jpg|miniatura|drita|[[Mantoa]]]]
La '''Storia de Mantoa''' la gh'ha no ona data de inizi certa, e nanca di fondator ciar. La leggenda la cunta su che la profetessa greca [[Manto]], in fuga da [[Tebe]], l'è 'ndada in l'odierna [[Mantoa]] e donca l'ha fondaa la città. 'Sta leggenda chì l'è cuntada anca in l'[[Infern (Dante)|Infern del Dant Lighier]].
== Mantoa estrusca e romana ==
I primm trasc de vita a Mantoa ja troeuvom in del secol quell de 10, ma domà in del secol quell de 4 Mantoa la vegn on center important, de la civilità di [[Etrusch]].
In del 214 a.C. i Roman conquisten la città, e in del 90 a.C cont la [[ Lex Iulia de civitate ]] la vegn città libera. A Mantoa l'è nassuu anca el [[Publio Virgilio Marone]], ma l'è semper restada in dispart, cont center 'me [[Cremona]] e [[Verona]] ch'eren pussee important.
Mantoa l'è stada vuna di primm città de la Pianura a vess cristianizada, cont on martiri in l'ann quell de 37. Semper a Mantoa el [[papa Leon I]] l'ha convint i Unn de l'[[Attila]] a conquistà minga Roma, anca se poeu l'Imper el s'è s'ceppaa istess.
== Mantoa in del medioev ==
[[File:MANTOVApiazzaerbe.jpg|thumb|Piazza di Erb]]
Borlaa l'Imper Roman, la città la vegn ciappada di [[Goti]] di [[Teodorich]] prima e poeu di [[Longobard]] al principi del secol quell de 7.
In l'ann 804 gh'è staa 'n event important per el desvilupp de la città: Vegn trovada 'na reliquia del Sangh de Cristo, donca el Papa, cont invii del [[Carlo Magno]], va a verifegàlla e crea la [[Diocesi de Mantoa]].
Intorna l'ann 1000, la entra in di domini di Canossa, e la vegn anca nominada Capital, senza però ottegni in cambi la fedeltà sperada. A la mort de [[Matilde de Canossa]] la città, formalment feudo imperial, la vegn [[liber comun]] e l'Imperator el renonzia a nominà on noeuv Cont.
El comun el toeu part a la [[Liga Lombarda]] e cont la [[Pas de Costanza]] tucc i comun de la Liga ottegnen pussee autonomia.
== Mantoa e i Gonzaga ==
[[File:Domenico morone, la cacciata dei bonacolsi da mantova, 1494.jpg|thumb]]
In del [[1328]] el [[podestà (Medioev)|podestà]] Rainaldo l'è coppaa in d'ona revoeulta popolar pogiada del signor de [[Verona]], e l'è li che i [[Corradi de Gonzaga]] ciappen el poder in la città. Vist che vegniven de [[Gonzaga]], hinn staa squasi subit identificaa domà cont el nomm de la città de origin.
I Gonzaga s'hinn arricchii tant, e han ligaa on mugg cont la [[Republega de Venezia]], tant de crompà el [[debit publegh]] de Venezia, quand che gh'even bisogn de danee per la guerra.
Cont ona donazion de 12'000 fioritt a l'Imperator riessen a vegnì marches, e la politega gonzaghesca la scomincia a vess fondada in su l'equilibri in tra i potenz arent: Venezia, Milan e Ferrara.
In del 1627 i Gonzaga se estinguen, e i cadett [[Gonzaga-Nevers]] ciappen el poder. El fatt che in vun di feudi imperiai pussee important fuss 'naa su on franzes l'ha faa inversaa l'imperator, che in del 1630, in la [[Guerra de succession de Mantoa e del Monferaa]], el manda 30'000 [[lanzichenecch]] in la città, che menen la pest e lassen domà 6000 person viv in la città. Anca se l'Imperator l'ha recognossuu poeu la legittimità di noeuv princip, Mantoa l'ha scominciaa a perd importanza.
== Mantoa austriega ==
El [[2 de april]] del [[1707]] scomincia el governà austriegh a Mantoa. Dal 1745 Mantoa l'è giontada al territori del [[Stat de Milan]], e in 'sto period la vegn applicada 'na [[politega dij soppression]], e donca tanc immunità del clero vegnen scassaa, e di monaster e di ges entren in del demani del Stat, e vegnen convertii in caserm, vist che Mantoa l'era assee importanta in la strategia de difesa del Imper Austriegh.
Dal 1 de november del 1786 la vegn vuna di provincc de la [[Lombardia austriega]], ma dal 1791 la torna autonoma. La prima dominazion austriega la finiss in del 1797.
== Mantoa franzesa ==
El [[2 de febrar]] del [[1797]] i franzes de [[Napoleon Bonapart]] conquisten la città, dopo 'n [[assedi]] duraa da giugn del [[1796]].
El [[Trattaa de Campoformio]] l'ha daa la città a la [[Republega Cisalpina]], ma el [[22 de luj]] del [[1799]] i austriegh conquisten anmò la città, ma el conflitt a nivell continental l'è staa favorevol a Napoleon, e donca l'Austra ghe da indree la città. Cont la nassita de la [[Republega italiana (1802-1805)|Republega italiana]] Mantoa la vegn 'na sò città, e cont la proclamazion de Napoleon a Re d'Italia la vegn 'na piazzafort importanta di franzes, tant che 'l comandant tiroles [[Andreas Hofer]] l'è staa processaa e fusilaa a Mantoa.
El 16 de april del 1814, dopo di conflitt, el Vicere d'Italia el renonzia a tucc i pretes, e donca cont el [[Congress de Vienna]] Mantoa la torna austriega.
== Mantoa lombardo-veneta ==
Mantoa la vegn territori del [[Regn Lombard-Venet]], e la strategia austriega de doperàlla 'me zona de difesa la sutta, e vegnen faa su di alter castej, tipo a [[Legnagh]] e a [[Verona]].
Cont el [[Resorgiment italian]] anca liliscì nassen di moviment [[Giuseppe Mazzini|mazzinian]], e gh'è stada anca la famosa esecuzion di [[Martir de Belfior]].
Mantoa l'è terren de guerra in la [[Terza Guerra de Indipendenza italiana]], e la vegn poeu conquistada di piemontes.
Mantoa l'ha votaa, a vot pales, in di midemm plebiscitt de [[Veneto]] e [[Friul]] per giontàss al Regn d'Italia: Di 29'000 che gh'even abitant, han votaa in 6'088. El municipi l'ha organizzaa anca on segg per i donn, che a nivell legal i eren esclus dal vot.
== Mantoa italiana ==
In del [[Regn d'Italia (1861-1946)|Regn d'Italia]] Mantoa l'ha perduu tutta la soa importanza strategica e la pupart di port, mur e caserm de l'era austriega hinn staa traa giò.
Ma anca el center storegh el gh'ha avuu tancc cambiament.
In del [[1942]] el governo tacca a Mantoa di terr di comun arent, che la riva a l'estension territorial de incoeu.
Cont la toma del fassismo, el 24 de november del [[1946]] 'na lianza in tra i socialista e i comunista la da on sindegh a la città, e la mett fin al period di podestà nominaa del governo.
La tradizion de ''città rossa'' de Lombardia a l'è interrotta cont l'elezion a sindegh, in del [[2010]], de 'n sindegh del [[center-destra]], ma poeu in del [[2015]] el sindegh l'è tornaa a vess del [[Partii Democrategh (Italia)|Partii Democrategh]].
== Bibliografia ==
* Guido Vigna, ''Storia di Mantova'', Milano, Camunia editrice srl, 1989.
* {{cita libro|Guido|Vigna|Storia di Mantova. Da Manto a capitale della cultura|2016||Venezia|cid=cidVigna}} ISBN 978-88-317-2437-1.
* ''Storia di Mantova dalla sua origine fino all' anno 1860, compendiosamente narrata al popolo'', Mantova, Tipografia Benvenuti, 1865.
* Marzio Achille Romani, ''Finanza e potere Gli investimenti dei primi Gonzaga'', [[Gazzetta di Mantova]], 3 febbraio 2011.
*{{cita libro|Romolo|Quazza|Mantova attraverso i secoli|1978|Bozzolo}}
* Matteo Morandi, ''Il consiglio comunale di Mantova. Materiali per una storia politica locale 1914-2010'', [[FrancoAngeli]], [[Milano]], 2010.
* Stefano Gionta, ''Il fioretto delle croniche di Mantova'', Mantova, 1741.
== Vos corelaa ==
*[[Statut bonacolsian]]
*[[Sovran de Mantoa]]
*[[Quarter istoregh de Mantoa]]
*[[Martir de Belfior]]
*[[Podestà de Mantoa]]
*[[Sindegh de Mantoa]]
*[[Gonzaga-Nevers]]
*[[Marchesaa de Mantoa]]
[[Categuria:Storia de Mantoa| ]]
mbkl01w6mh5dqm9h6eqetoxwgdtiog5
Republica de Venezia
0
213699
1129439
1020509
2022-08-19T08:39:02Z
Gat lombard
31748
/* I guerre coi turqi */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{Stat storeg
|nomAdess = Republica de Venezia
|nomComplet = [[Serenissima Republica]] de Venezia
|nomUfiçal = [[lengua veneta|vec]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''<br>[[italian|it]]: ''Serenissima Repubblica di Venezia''
|linkStemma = File:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg
|linkBandera=File:Flag of Republic of Venice (1659-1675).svg
|linkLocalizzazion = File:Republic of Venice 1789.svg
|linkMapa =
|didascalia =
|pajinaStemma =
|pajinaBandera =
|inn =
|mot = Viva San Marco!
|lengua ufiçala =
|lengua = [[lengua veneta|Venet]], [[italian]], [[latin]], [[Lengua greca|grec]], [[lengua cruata|croat]], [[lengua slovena|sloven]]
|capital principala = [[Venezia]]
|capitalAbitants =
|capitalAbitantsAn =
|oltre capital = [[Eraclea]] (697-742)<br>[[Malamocco]] (742-810)
|dependenza da = [[Impero Bizantin]]<br>''[[De iure]]'' 697-1000<br>[[De facto]] 697-742
|dependenze = ''[[Stato da Mar]]'', ''[[Stato da Tera]]''
|forma de stat =
|govern = Republica patriziala
|titol capi de stat = Doje
|elenc capi de stat = Doje de Venezia
|titol capi de govern =
|elenc capi de govern =
|organi deliberativ =
|prencepe = [[697]]
|prim capo de stat = [[Paoluccio Anafesto]]
|stat de prima = {{banderina|imajin=Archivi:Byzantine imperial flag, 14th century.svg|nom=[[Esarcad d'Italia]]}}{{netar}} part de l'[[Impero Bizantin]]
|event al prencepe = Elezion a Ducad de la ''[[Venetia Maritima]]''
|fin = [[1797]]
|ultem capo de stat = [[Ludovico Manin]]
|stat qe l'è vegnid dopo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Habsburg Monarchy.svg|nom=[[Arciducad d'Austria|Arcid. d'Austria]]}}<br>{{netar}}dopo l'è deventada part de:<br>{{banderina|imajin=File:Flag of the Napoleonic Kingdom of Italy.svg|nom=[[Regno d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]}}{{netar}}{{banderina|imajin=File:Flag of France.svg|nom=[[Province illirige]]}}
|event final = [[Tratad de Campoformio]]
|area jeografiga =
|territore orijinal = Laguna veneta
|superfix massema =
|periodo massema espansion =
|popolazion =
|periodo popolazion =
|vox sota-division aministrativa =
|moneda =
|risorse =
|produzion =
|commerci con =
|esportazion =
|importazion =
|tld =
|telefono =
|targa =
|relijon principale = [[Catolicesim]]
|relijon de stat = [[Catolicesim]]
|oltre relijon = [[Ebraism]], [[Ortodossa]], [[Ciexa Apostolega Armena|Armena]]
|class soçai =
|stat de adess =
}}
La '''Republica de Venezia''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Repùblica Vèneta''), cognossida anc come '''Serenissima Republica Veneta''' ([[lengua veneta|venet]]: ''Serenìsima Repùblica Vèneta''), l'è stait un [[stat sovran]] e una [[republica maritima]], qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol [[VIII secul|VIII]] e ol [[XVIII secul|XVIII secol]].<br>
L'era basada sœ le comunitaa de la laguna [[venezia]]na, e l'è staita un di plœ importants ator economeg e comerçai europei ind el [[Medioevo]] e ind el [[Renassiment]], grazie ai so colonie (''[[Stato da Mar]]'') ind el [[Mediteraneo|Mediteraneo oriental]].
== Storia ==
=== Orijin ===
[[File:Republik Venedig.png|200px|left|miniatura|<small>Ol territore ind el agn 1000</small>]]
La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el [[V secul|V secol]], a causa di [[invasion barbarege]], perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'[[longobards|invasion longobarda]], i possediments [[impero Bizantin|bizantin]] in Italia i è organizads in ducads qi far capo a [[Esarcad de Ravena|Ravena]], e Venezia l'è un di qesti. Con la toma de l'Esarcad d'Italia, ind el [[751]] i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so ''Dux'' (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam coi vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el [[IX secul|IX secol]] l'isola de [[Rialto]] la deventa sede del poder politeg.{{netar|left}}
=== Espansion sœl mar ===
[[File:Venezianische Kolonien.png|200px|left|miniatura|<small>I colonie veneziane</small>]]
Intra ol [[IX secul|IX]] e ol [[XI secul|XI secol]] la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'[[Mar Adriatich|Adriatig]]. La Republica la entra dent anc ind i [[guerre Bizantine-Normane]] per imperdir a ognun di do aversare de controllar tœte do i rive del [[Canal de Otranto]]. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient [[Alessio I Comneno]] ind el [[1082]] al firma una [[crisbolla (1082)|crisbolla]] qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Impero senza pagar i [[dazi]], plœ una qualc proprietaa e di moli ind la capital [[Costantinopel]]. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Impero. <br>
Ol so socessor [[Joann II Comneno|Joann II]] al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una [[Guerra Veneta-Bizantina (1122-1126)|guerra navala]] l'è stait obligad a far-l. Ol conflit al [[Guerra Veneta-Bizantina (1171-1175)|indarà inanz]] coi so socessor, fina al [[1204]], ind la qual i [[IV Croxada|croxads]] i [[assede de Costantinopel (1024)|conquisterà]] [[Costantinopel]], sota la spinta del [[Doje]] [[Enric Dandol]]. Ind el nœv [[Imper Latin de Costantinopel]], ol Doje al g'hiva ol titol de ''Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient''.{{netar|left}}
=== Espansion sœ la terraferma ===
[[File:Repubblica Venezia espansione in Terraferma.png|200px|left|miniatura|<small>Creazion del Stat de Tera</small>]]
Al prencepe del [[XV secul|XV secol]], ol [[Ducad de Milan]], sota ol govern de [[Jann Galeaz Viscont]], al riva a la so massema estension, e [[Venezia]] l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la toma de [[Padova]] e [[Treviso]] (citaa rivale qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca ([[1402]]), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, [[Joann Maria Viscont|Joann Maria]], per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del ''[[Stato da tera]]''. Grazie anc a l'aiœt de [[Bartolomee Coleon|Bartolomee Colleon]], la Republica la conquista tœt ol [[veneto]] e i citaa lombarde de [[Bergem]] e [[Bressa]] (plœ tarde anc [[Crema]]). E la tegn come obietiv qell de al conquista de [[Milan]], fina al [[Batalia de Gnidell|Bataia de la Giera d'Ada]] ([[1509]]), ind la qual l'è venxida dai forze de la [[Lega de Cambrai]].{{netar|left}}
=== I guerre coi turqi ===
[[File:Repubblica di Venezia.png|left|200px|miniatura|<small>Venezia e l'Impero Otoman</small>]]
Semper ind el [[XV secol|XV secol]], l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'[[Impero Otoman]]. A partir dal regn de [[Maomet II]] e la [[Toma de Costantinopoli|toma de Costantinopel]], i turqi i hera començad a deventar una potenza navala i lota per ol dominio del [[Mediteraneo]], e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar l'[[Viena]], [[Roma]] e l'[[Europa]] ocidentala. Ind el [[XVI secul|XVI secol]] l'Impero l'era considerad invencibel. Dopo la perdita de [[Cipro]], una granda flota cristiana, tirada insema da la [[Lega Santa]], la riva a venxir i turqi ind la [[bataia de Lepanto]] ind el [[1571]]. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la [[Pax de Passarowitz]] ([[1718]]), la Republica la g'ha de renunçar anc a [[Creta]], e la pœl tegn adoma i [[Isole Ionie]] e la [[Dalmazia]].{{netar|left}}
=== La crisi e la fin ===
Ind el [[XVIII secul|XVIII secol]] la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de [[Napoleon]] ind la pianura padana per far guerra ai [[Impero d'Austria|Austrieg]], la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, [[Ludovico Manin]], e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei [[Sqiavon]]) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post.
Ol [[tratad de Campoformio]] ([[1797]]) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'[[Austria]] in cambe de la [[Lombardia]] e di [[Pais Bass]]. Ind el [[Congress de Viena]] ([[1815]]), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del [[Regn Lombard-Venet]].
== Riferiments ==
*[http://www.treccani.it/enciclopedia/repubblica-di-venezia/ ''Repubblica di Venezia'' - Treccani]
*[http://www.treccani.it/enciclopedia/doge/ ''Doge'' - Treccani]
[[categoria:Republica de Venezia|*]][[categoria:storia medieval]][[categoria:storia moderna]][[categoria:storia veneta]][[categoria:storia lombarda]][[categoria:storia greca]]
qhfdkcs2w74lwzrbz1ethrjyiotwv7j
Costantinopel
0
218740
1129437
1040249
2022-08-19T08:38:52Z
Gat lombard
31748
/* Storia */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
[[File:Byzantine Constantinople-en.png|miniatura|Pianta de la citaa]]
'''Costantinopel''' o '''Costantinopol''' (in [[latin]] ''Constantinopolis'', in [[lengua greca antiga|grec antig]] Κωνσταντινούπολις, in [[lengua greca|grec modern]] Κωνσταντινούπολη, in [[lengua turca otomana|turc otoman]] قسطنطینیه, in [[lengua armena|armen]] Կոստանդնուպոլիս) l'è staita [[capitala]] de l'[[Imper Roman]] e, despò de la so spartizion, de l'[[Imper Roman d'Orient]]. La g'ha ol nom del so fondador, l'imperador [[Costantin I|Costantin ol Grand]].
== Storia ==
La citaa l'è staita fondada de l'imperador Costantin ind el [[330]] sul sit de l'antiga [[Bizanzi]], per vesser la nœva capitala de l'Imper. Ind i agn la s'è slargada semper plussee, fina a quand l'è stait necessare far su una nœva cerca de [[mure de Costantinopoli|mure]], inscambe de qelle vegie del Costantin; ol lavorar l'è inviad de l'Imperador [[Teodosi II]] e i sarà finide ind el [[413]]. I protejerà la citaa per plu de mella agn, e i sarà superade domà do volte: la prima, dei [[quarta Croxada|croxads]] ind el [[Assede de Costantinopoli (1204)|1204]] (qe però i passa de la banda del [[Corn d'Or]], a travers i mure maritime) e dei [[Otoman]] ind el [[toma de Costantinopoli|1453]], ann de la toma
de la citaa de de l'Imper.
Despò de la conquista croxada la citaa la sarà capitala per una qualc agn ([[1204]]-[[1261]]) fina a la so reconquista (faita de l'[[Imper de Nicea]]).
Ind el [[1453]] la deventa capitala de l'[[Imper Otoman]] (e la comença a vesser ciamada anca [[Istanbul]]), fina a la fin de la [[prima guerra mondiala]]. Sota i nœv dominador l'è renœvada, despò del declin de l'ultem period bizantin (e i distruzion de l'ultem assede); la plu part dei ciexe i è trasformade in [[mosqea|mosqee]], infina la plu granda, ''[[Hagia Sophia]]''.
Cond el rivar de la [[turqia|republega turca]], la capitala l'è spostada a [[Ankara]], e ind el [[1930]] l'[[Atatürk]] al lasserà domà ol nom ''Istanbul''.
== Riferiments ==
* {{it}} {{cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/costantinopoli/|titolo=Costantinopoli}}
[[Categuria:Costantinopel]]
[[categoria:Istanbul]][[categoria:Impero Bizantin]][[categoria:Impero Latin d'Orient]][[categoria:Imperi roman]]
lqb8nva572ujvvvueymluck5bqrxjx9
1129451
1129437
2022-08-19T08:42:05Z
Gat lombard
31748
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
[[File:Byzantine Constantinople-en.png|miniatura|Pianta de la citaa]]
'''Costantinopel''' o '''Costantinopol''' (in [[latin]] ''Constantinopolis'', in [[lengua greca antiga|grec antig]] Κωνσταντινούπολις, in [[lengua greca|grec modern]] Κωνσταντινούπολη, in [[lengua turca otomana|turc otoman]] قسطنطینیه, in [[lengua armena|armen]] Կոստանդնուպոլիս) l'è staita [[capitala]] de l'[[Imper Roman]] e, despò de la so spartizion, de l'[[Imper Roman d'Orient]]. La g'ha ol nom del so fondador, l'imperador [[Costantin I|Costantin ol Grand]].
== Storia ==
La citaa l'è staita fondada de l'imperador Costantin ind el [[330]] sul sit de l'antiga [[Bizanzi]], per vesser la nœva capitala de l'Imper. Ind i agn la s'è slargada semper plussee, fina a quand l'è stait necessare far su una nœva cerca de [[mure de Costantinopoli|mure]], inscambe de qelle vegie del Costantin; ol lavorar l'è inviad de l'Imperador [[Teodosi II]] e i sarà finide ind el [[413]]. I protejerà la citaa per plu de mella agn, e i sarà superade domà do volte: la prima, dei [[quarta Croxada|croxads]] ind el [[Assede de Costantinopoli (1204)|1204]] (qe però i passa de la banda del [[Corn d'Or]], a travers i mure maritime) e dei [[Otoman]] ind el [[toma de Costantinopoli|1453]], ann de la toma de la citaa de de l'Imper.
Despò de la conquista croxada la citaa la sarà capitala per una qualc agn ([[1204]]-[[1261]]) fina a la so reconquista (faita de l'[[Imper de Nicea]]).
Ind el [[1453]] la deventa capitala de l'[[Imper Otoman]] (e la comença a vesser ciamada anca [[Istanbul]]), fina a la fin de la [[prima guerra mondiala]]. Sota i nœv dominador l'è renœvada, despò del declin de l'ultem period bizantin (e i distruzion de l'ultem assede); la plu part dei ciexe i è trasformade in [[mosqea|mosqee]], infina la plu granda, ''[[Hagia Sophia]]''.
Cond el rivar de la [[turqia|republega turca]], la capitala l'è spostada a [[Ankara]], e ind el [[1930]] l'[[Atatürk]] al lasserà domà ol nom ''Istanbul''.
== Riferiments ==
* {{it}} {{cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/costantinopoli/|titolo=Costantinopoli}}
[[Categuria:Costantinopel]]
[[categoria:Istanbul]][[categoria:Impero Bizantin]][[categoria:Impero Latin d'Orient]][[categoria:Imperi roman]]
6j0ehy90zz70lc0p6efvsguy15hpdq0
Toma de Costantinopoli
0
218764
1129449
974497
2022-08-19T08:40:42Z
Gat lombard
31748
Modifegada destinazzion de la redirezzion da [[Borlada de Costantinopel]] a [[Toma de Costantinopel]]
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA [[Toma de Costantinopel]]
rcwpbbykr360ndrbhey6bkbxafyciqw
Prima Croxada
0
218868
1129438
977039
2022-08-19T08:38:59Z
Gat lombard
31748
/* top */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
[[File:Godefroi1099.jpg|miniatura|[[Miniadura]] del assede de Jerusalem]]
La '''Prima [[Croxada]]''' ([[1096]] - [[1099]]) l'è staita una spedizion militara ciamada del [[Papa]] [[Urbanus II|Urban II]] per liberar [[Jerusalem]] e i [[Lœg Sants]] dei [[islam|musulman]], plu aidar l'[[Imper Bizantin|imperador bizantin]] [[Alessi I Comnen]] a combater contra i [[seljuqids|turc seljuqids]] qe, despò de la [[bataia de Manzikert]], i hiva ciapad tuts i territore asiateg de l'Imper.
Ol discors del Papa a'l [[Concili de Clermont]] (ind el qual al saress nassid ol famos ''[[Deus vult]]'') l'ha infiamad i anem de la picola nobiltaa, qe l'ha organizad la spedizion. I croxads i s'è trovads tuts insema a [[Costantinopel]] ([[1096]]), indove i ha jurads de ridar a l'imperador i terre bizantine qe i havress reconquistads; despò i è staits portads de l'oltra banda del [[Bosfor]] ([[1097]]) e insema a un esercet bizantin i ha reciapad [[Nicea]]. Ind la [[bataia de Dorilee]] i ha vencids i turc, per po indar inants a travers l'[[Anatolia]], fina a [[Antioqia]].
Qé i croxads deperlor (i forze bizantine i era indaite a [[Cipro]]) i ha portad un long [[assede de Antioqia|assede]] ([[1098]]), ind el qual i ha ris'ciad de vesser sconfids. Vencide i trupe musulmane contra ogne aspetativa, i croxads i ha po conquistad la costa [[siria]]na e i ha metid sota [[assede de Jerusalem (1099)|assede]] Jerusalem ([[1099]]).
Despò de la toma de la citaa, l'è stait fondad ol [[Regn de Jerusalem]] e elejid sovran [[Gofred de Buion]] col titol de ''[[Advocatus Sancti Sepulchri]]''. Infina, con la granda vitoria ind la [[bataia de Ascalon]], i conquiste croxade i è staite metide a'l segur.
== Riferiments ==
* {{it}} {{cita web|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/crociate/|titolo=Crociate}}
[[Categuria:Croxade]]
j8cowwvai1s35tlphc2jqorchmb4xgc
Regn d'Italia (Sacr Roman Imper)
0
230323
1129442
1028795
2022-08-19T08:39:18Z
Gat lombard
31748
/* Storia */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{SL|dial=BERG}}
{{Stato storico
|nomeCorrente = Regn d'Italia
|nomeCompleto =
|nomeUfficiale = ''Regnum Italiae''<br/>''Regnum Italicum''<br/>''Regnum Italicorum''
|linkStemma = Corona ferrea monza (heraldry).svg
|linkBandiera =
|linkLocalizzazione = Kingdom of Italy 1000.svg
|didascaliaLocalizzazione = Ol regno a l'intern del Sacr Roman Imper, intorn a l'ann 1000
|linkMappa = Italy Lothar II-it.svg
|didascalia = Ol regn intorn a'l [[950]]
|paginaStemma = Corona Ferrea de Lombardia
|paginaBandiera =
|inno =
|motto =
|lingua ufficiale = [[latin]]
|lingua = [[Lenguv galitalegh|Gall-italeg]], [[dialet toscan|toscan]], [[lingua veneta|venet]], [[Lengua rumancia|romanç]], [[lengua ladina|ladin]], [[lengua francoprovenzal|franc-provenzal]], [[lengua occitana|ocitan]], [[lengua furlana|furlan]]
|capitale principale = {{banderina|imajin=Archivi:Como-CoA-historical.svg|nom=[[Pavia]]}}
|altre capitali =
|dipendente da = {{banderina|imajin=File:Holy Roman Empire Arms-single head.svg|nom=[[Sacr Roman Imper]]}}
|governo = Monarqia eletiva
|titolo capi di stato = [[Re d'Italia]]
|inizio = [[817]]
|primo capo di stato =
|stato precedente = {{banderina|imajin=File:Lothaire 1er denier 840 855.jpg|nom=[[França media]]}}
|fine = [[1801]]
|ultimo capo di stato =
|stato successivo = {{banderina|imajin=File:Flag of the Italian Republic (Napoleonic) with coat of arms.svg|nom=[[Republega italiana (napoleonega)]]}}{{netar}}
|evento finale =
|territorio originale = Italia settentrionala e centrala
}}
Ol '''Regn d'Italia''' ([[latin]]: ''Regnum Italiae'' o ''Regnum Italicum'', [[todesc]]: ''Königreich Italien''), ciamad anca '''Italia imperiala''' ([[todesc]]: ''Reichsitalien'') l'è stait vun dei regn costituents del [[Sacr Roman Imper]], insema a'l [[Regn de Jermania]], a'l [[Regn de Boemia]] e a qell de [[Regn de Arles|Borgogna]]. Al g'hiva dent l'Italia setentrionala e centrala, manc la [[Republega de Venezia]] e i [[Stats Pontifici]]. La so capitala orijenala l'era [[Pavia]].
== Storia ==
Ind el 773 ol [[Carl Magn]], [[regn dei Franc|re dei Franc]], l'ha passad i [[Alp]] per invader ol [[Regn dei Lombards]]. L'ann dop, cond la [[toma de Pavia|toma de la capitala]], ol regn l'è ciapad ind union personala del vencedor, qe al se fa ciamar ''Re dei Franc e dei Lombards''. Ind el Nedal del 800 ol Carl Magn l'è incoronad [[Imper Carolinj|Imperador]] a Roma. I member de la dinastia carolinja i seguiterà a governar i territore del Regn Lombard fina a la deposizion de [[Carl ol Grass]] ind el 887, plu una temporania restavorazion intra ol 894 e ol 896. Del 961, ol governar l'è stait contestad intra i fameie nobele de dentr e de fœra del regn.
Ind el 961, l'[[Oton I]], maridad cond l'[[Adelaide d'Italia|Adelaide]], vedova de un vegg re d'Italia, l'ha conquistad ol regn de al s'è fait incoronar a Pavia ol 25 de dexember. Despos l'è indait a Roma, indove l'è stait incoronad Imperador ind el 962. L'union dei corone de Italia e Jermania l'ha portad a la nassida del ''Sacr Roman Imper''; la Borgogna l'è staita jontada a l'union ind el 1032.
La mancanza del sovran (qe d'ordinare al stava in Jermania) l'ha portad a'l desligament del poder central ind el [[Volt Medioev]], anca se i imperador i proverà plu volte a reciapar ol controll. La division intra anti-imperiai e imperiai ([[guelf]] e [[gibellin]]) l'è staita una carateristega de la politega del regn intra ol XII e ol XIV secol. La [[Liga Lombarda]] l'è staita ol plussee famos esempe de qesta situazion: anca se l'era miga un moviment separatist, l'ha frontad i mire de poder imperiai.
I secoi intra l'[[Umiliazion de Canossa]] (1077) e ol [[Tratad de Venezia]] del 1177 i ha vest la formazion dei citaa-stats indipendents de l'imperador. Una serie de [[guerre de Lombardia|guerre in Lombardia]] intra ol 1423 e ol 1454 i ha portad a la reduzion del numer de stats. I quaranta agn dop i è staits pacifeg, ma ind el 1494 ol regn l'è stait invadid de la [[Regn de França|França]].
Despos dei [[Reforme Imperiai]] del 1495-1512, ol regn d'Italia al correspond ai territore miga part dei [[Circoi Imperiai]] a sud dei Alp. ''[[De iure]]'' l'imperador l'ha mantegnid un poder nomenal come sovran, ma ol govern l'era costituid domà dei fonzionari imperiai e dei governador dei possediments direts de l'imperador.
Ol governar dei Asburg al seguiterà in varie forme ma al finirà cond i [[Guerre de la França Revoluzionaria|campagne de la Fraça Revoluzionaria]] intra ol 1792 e ol 1797, quand qe i sarà creade del [[Napoleon]] (cond el suport local) dei [[Republege sorelle]], despos unide ind la [[Republega italiana (napoleonic)|Republega italiana]]. Ind el 1805 qesta la deventerà ol nœv [[Regn d'Italia (napoleonic)|Regn d'Italia]], ind union personala cond la [[Prim Imper Frances|França]].
== Galleria ==
<gallery>
File:Traite de Verdun.svg|Tratad de Verdun (843)
File:HRR 10Jh.jpg|Renassida otoniana (972)
File:Holy Roman Empire 1000 map-it.svg|1000
File:12citaly.jpg|XII e XIII secol
File:Golden Bull of 1356.png|1356
File:Massima espansione Viscontea.png|1402
File:Italia - Pace di Lodi (1454).png|Pax de Lod (1454)
File:Reichsitalien1789-la.svg|1789
</gallery>
== Riferiments ==
* {{la}} [[Liutprand de Cremona|Liutprand]], ''Antapodoseos sive rerum per Europam gestarum libri VI''.
* {{la}} Liutprand, ''Liber de rebus gestis Ottonis imperatoris''.
* {{la}} Anonymous, ''Panegyricus Berengarii imperatoris'' (X secol) [Mon.Germ.Hist., Script., V, p. 196].
* {{la}} Anonymous, ''Widonis regis electio'' [Mon.Germ.Hist., Script., III, p. 554].
* {{la}} Anonymous, ''Gesta Berengarii imperatoris'' [ed. Dumueler, Halle 1871].
[[Categuria:Storia medieval]]
[[Categuria:Storia lombarda]]
[[Categuria:Stòria italiana]]
[[Categuria:Sacr Roman Imper]]
[[Categuria:Storia moderna]]
n3oj0b0384to2bailtgcjh4i1yypn6b
Pever
0
231085
1129447
1038680
2022-08-19T08:39:53Z
Gat lombard
31748
/* El péver in l'Europa postclassica */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[Archivi:Pfeffer-Gewürz.jpg|miniatura|Péver [[verd]], [[bianch]] e [[Negher|négher]]]]
El '''péver''' a l’è ‘na [[Spezia]] che la se trà foeura di piánt del géner ''[[Piper (botanica)|Piper]]'', che partègnen a la famiglia di [[Piperaceae|Piperacei]]. La specie pussée importanta, el ''[[Piper nigrum]]'', a l’è quèlla che ghe se trànn foeura divèrsi varietàa de péver, infra i quàj gh'è 'l péver negher e quèll biànch, tucc e du gh'hànn on savór piccánt e di proprietà che favorìssen l’[[erotismo]].<ref name="TC">{{cita web|url=https://www.treccani.it/vocabolario/pepe/|titolo=pépe|accesso=14 ottobre 2020}}</ref><ref>{{cita web|url=http://archive.wikiwix.com/cache/?url=http://cuisine.larousse.fr/lecon-experts/ingredients/detail/poivre|titolo=L'appellation poivre en France sur cuisine.larousse|accesso=14 ottobre 2020|lingua=fr}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ctht.org/poivre.php|titolo=L'appellation poivre à Madagascar sur www.ctht.org|accesso=14 ottobre 2020|lingua=fr}}</ref> El tèrmin "péver" l’indica ancasì el "péver longh" (''[[Piper longum]]''), men apprezzàa per vìa del sò savór brusorént.<ref name="TC" />
== Etimologia ==
La paròla ''péver'' la ven del [[Lingua latina|latìn]] ''piper'', a soa vòlta del [[Lingua greca antiga|grècch antigh]] πέπερι ''péperi''<ref name="dei">{{cita libro|autore2=Giovanni Alessio|wkautore2=Giovanni Alessio|titolo=Dizionario etimologico italiano|anno=1950-57|editore=Barbera|città=Firenze|autore1=Carlo Battisti|wkautore1=Carlo Battisti}}</ref>, de confrontà cont i vos indián antigh (India de l'òvest<ref>{{cita libro|nome=Giacomo|cognome=Devoto|wkautore=Giacomo Devoto|titolo=Avviamento all'etimologia italiana|anno=1979|editore=Mondadori|città=Milano}}</ref>) ''pippalī'' e ''pippalam'' "[[Glossari botanich#B|borlìn]], gran de pever"<ref name="dei" />. De l'accùsativ ''pipere''(''m'') en sortìssen l'italián settentrionál ''pévere'' (cfr. toscán antigh [''salsa''] ''peverada''), la [[lengua dalmatica]] ''pipre'', la [[Lengua francesa]] ''poivre'' e la [[LEngua occitana antiga|lengua occitana antiga]], la [[lengua catalana]] e la [[lengua spagnoeula]] (l’ùsen pu) ''pebre''; questa chì l’è anca al fondamént del [[Lengua todesca|todèsc]] ''Pfeffer'', de l'[[Lengua inglesa|inglés]] ''pepper'', del [[Lengua gallesa|gallés]] ''pwbyr'', del [[Lengua polacca|polàcch]] ''pieprz'', del [[Lengua basca|basch]] ''biper''<ref name="dei" /> e del [[Lingua greca|grècch modèrno]] πιπέρι ''pipéri''.
== Stòria ==
El péver l’è stàa doperàa come 'na spezia in India fin de la [[Preistoria|preistòria]]. A l’è stàa coltivàa per la primma vòlta, molt probabilmént, adrée ai còst del [[Malabar]] in [[India]], che incoeù el corrispónd al stat del [[Kerala]].
El péver l’era ona mercanzìa pregiada e de spèss el vegniva ciamàa l’[[òr]] négher e doperàa come ona moneda de scambi.
La stòria del péver negher, de spèss l’è intrecciada e sconfonduda cont el [[Piper longum|péver longh]]. I antìgh román i conosséven tucc e du i frutt e de spèss je sconfondéven e egualàven vun a l’àlter. Quand che l’è stàa scovèrt el continént americán, e donca el "péver del Cile", el péver longh l’hà taccàa a ‘ndà in decadenza fin per finna che l’è descomparìi. El péver del [[Cile]], che per forma e gust l’è compàng del péver longh, l’era pussée fàcil de vèss coltivàa e el vegniva coltivàa in ona zòna indoe 'l traspòrt l’era pussée ladìn. Fin a on mucc de temp de là del [[Medioevo]] tutt el péver négher che ‘l se trovava in Euròpa, in [[Orient Median|Oriént Medián]] e in Africa del Nòrd el provegniva de la región indiana del Malabar. Del [[sècol quèll di sèdes]] el péver l’éra importàa anca de l’[[Indonesia|Indonesi]]<nowiki/>a, del [[Madagascar]], de la [[Malaysia]] e de di alter stati del Sud Est de l’[[Asia]]. Sti ùltimm stat chì i commerciàvern soratùtt con la [[Cina]] e l’usàven per el sò consùmm intèrno.
El péver négher, insèma de àlter spèzzi prodòtt in India e in di paés del sud-èst de l’Asia, l’ha cambiàa la stòria del mónd. La ricerca ostinada, tràda innànz di paés [[Euròpa|Europèi]], de la [[Rotta di spezzi|ròtta per i Indi]] e la colonizzazión conseguenta di chi paés là, inscì come l’era succedùu in di temp indrée con l'[[America]], l’era dovuda a la preziositàa di spèzzi.
=== El pever in antighità ===
[[Archivi:Piper_nigrum_115.jpg|miniatura|Pianta de ''[[Piper nigrum]]''.]]
On gran de péver négher a l’è stàa trovàa in la narìs del còrp [[Mummia|mummificàa]] del [[Faraon|faraón]] [[Ramesse II]], mòrt in del 1212 innánz de Crist. A se conóss pòcch sora l’utilizzazión de péver in de l’antìgh egìtt, e a se sa nanca com'a l'è che de l'India l’hà fàa a raggiòng i riv del [[Nil]].
El péver négher e ‘l péver longh éren conossùu in [[Grecia]] giamò innánz del IV sècol innanz de Crist, e ancabèn sìen stàa pòcch spantegàa i éren assosènn car, e domà i ricch podéven compràj. I ròtt de chi temp là, de sicùr éren per via terréster o marìttima cont el costeggià el [[Mar Arabich]].
El péver longh che ‘l vegniva su in del nòrd-òvest de l'[[India]] l’era mén car del péver négher. Quèll fàa chì l’hà vantaggiàa pussée el commèrcio del primm rispètt al péver négher. A partì di temp de l'[[Impero Roman|Impér Román]], specialmént dòpo che Roma l’hà conquistàa l'[[Egit|Egìtt]] in de l’ann 30 innánz de Crist, l’intraversada de l'[[Ocean Indian|oceano Indián]] fin in sui riv del Malabar l’era assée comuna. Di dettali la ròtt commerciál che l'intraversava l'[[Ocean Indian|océano Indián]] n’hinn stàa tramandàa del ''Periplus Maris Erythraei''. Secónd el stòrich román [[Strabone]], el primm Impero l’hà inviàa 'na flòtta de circa 120 nav a fà on viagg de on [[ann]] per l’india e per el ritorna. La flòtta l’hà programmàa el viàgg travèrs el [[Mar Arabich|mar Aràbich]] de manera de vantaggiàss di [[Monson|Monsón]] che boffen in quèlla zòna là in cèrti mes de l’ann.
In del temp del viàgg del ritorna, i bastimént hànn intraversàa el mar Ross, e chichinscì hinn stàa donca trasportàa via tèrra o hann navigàa travèrs el canál de Nilo e donca de scià in su di [[Zattera|zàtter]] fina a [[Lissandria d'Egitt|Lissandria]]. Chichinscì hinn andà innánz per Roma. Quèsta ròtta commerciál chì de l'India a l'Europa l’hà dominàa el commèrcio del péver de lì a 1500 [[ann]] adrée. Cont i bastimént che partìven direttamént di còst del Malabar, el péver négher el passava per ona ròtta pussée curta rispètt al péver longh e donca el sò prèzzi l’è diventà pussée conveniént. El [[Plinio el Vecc|Plinio el vècc]] ind la soa ''Stòria naturál'' el ne dìss i prèzzi a [[Roma]] in sul ann 55 dòpo de [[Crist]]: el péver longh el costava 45 danée al chilogràmm, inveci el péver biánch el costava 18 danée e ‘l péver négher doma 9 danée. El plinio el se lamentava "A gh’è minga on ann che l'India la ciapi nò 50 milión de sesèerzi a l'[[Impero roman|Impero Román]]" e di altri moralismi sora ‘l péver:
El lassa lì el fàa che l’utilizzazión del péver la sia diventada inscì de mòda, degià che in di àlter sostánz che dopérom hinn stàd la dolzèzza o la soa apparenza a tirà la nòstra attenzión; el péver, quant a lùu medésim, el gh’hà nagòtt che ‘l pòda implorà 'na raccomandazión come i àlter frutt, degià che ‘l gh’hà come ùnega caratteristica el vèss piccánt; e l’è per quèst che l’impórtom de l’[[India]]! Chi l’è stàa el primm che n’hàa fàa de lùu on mangià? E chi, per mia meraviglia, l’è stàa nò contént de preparaà per lù medémm on past che servìssa domà de sagollàà on fòrt appetìtt?
El péver négher l’era donca assosènn conossùu e spantegàa in de l'Impero Román, anca se l’era car comè. L’[[Marco Gavio Apicio|Apicio]] in del ''De re coquinaria'', on lìber de cusina del III sècol fondàa almén parzialmént sora vun del I secolo, el mètt denter el péver ind la pupárt di ricètt. L’[[Edward Gibbon]] l’hà scrivùu in del lìber ''The History of the Decline and Fall of the Roman Empire'', che ‘l péver l’éra «l'ingrediént preferii de la cusina romana pussée esclusiva».
=== El péver in l'Europa postclassica ===
Il péver el gh’aveva 'na quotazión inscì àlta de vèss de spèss doperàa come valór de scambi in di mercàa finanziari e adrittùra de spèss come monéda. El gust per el péver (o l'apprezzamént del sò valór monetari), i hànn fàa créss l'appetìtt di chi che voeureva la toma de Roma. A se diss che sia l'[[Unni|unno]] [[Attila]] che el [[Visigot|visigòt]] [[Alarico]] hànn domandàa on riscàtt per la salvazión de Roma de pussée de voeuna tonnellata de péver, quand che hànn assediàa la città in del V sècol. Dòpo de la toma de Roma, prima i [[Bizantin]] e poeu i [[Arab|àrab]] i hann ciapà el contròll del traffich del péver. A la fenitiva de l’alt [[medioevo]] el contròll de tràffich l’era fiss in di man di [[Mussulman|islàmich]]. On temp in del [[Mar Mediterrani]] el commèrcio l’era monopolizzàa de 'n quaivùn di strat italián compàgn de la [[Repubblica de Venezia]] e de la [[Repubblica de Genova]]. El svilùpp de sti città-stat l’è stàa dovùu per pupárt al commèrcio del péver.
A gh’è la credenza comùna che in del [[medioevo]] el péver el fùdèss doperàa per migliorà el savór de la carna andada in malora; de tucc i manér a gh’è minga di evidénz che sostegnen quèlla ciàccera chì e i stòrich pensen che la sìa minga compàgna del ver. In del medioévo el péver a l’èra on mangià de luss che ‘l podeva vèss compràa doma de la gent sciora che la gh’aveva minga de besògn del sti trucch chì de già che la podeva comprà la carna frèsca.
A gh’è di àlter ch’i sostègnen che ‘l péver el ghe vegniva giontàa al [[vin]] o a la [[birra]] andada in malora per migliorànn el savór, ma anca in quèll cas chì el var quèll che l’è stàa giamò dìi de sora. A l’è altertánt minga precisa la credenza che ‘l pèver el vegnìss assosènn doperàa come ‘n disinfettánt; impunemanch el fudèss ver che la ''piperina'', la sostanza che la fa vèss piaccánt el péverm la gh’hà di proprietà contri di mìcrob, l’è altertánt ver che la concentrazión doperada quand che ‘l ven doperàa come ‘na spezia in sul mangià la gh’aveva on effètt scarsissim contra di mìcrob.
[[Archivi:Calicut_1572.jpg|manzína|miniatura|Ona immágin de [[Calcuta]], [[India]] missa foeura in del 1572 in del cors del contròll [[Portogall|portoghés]] sora el commèrcio del [[péver]]]]
.
El sò prèzzi eccessìv in del temp del medioévo e ‘l monopòli del commèrcio avùu di Repùbblich marinár italián hinn stàa infra i resón ch'i hànn menàa el [[Portogall]] a cercà ona ròtta marina per l'[[India]]. In del 1498 el [[Vasco de Gama]] l’è stàa el primm européo che l’è rivàa fin a India a navigà in del mar. A [[Calcuta]] i [[Arabi|Arab]] gh’hànn domandàa perché l’era vegnùu e lùu el gh'hà ribattùu "sèmm ‘drée a cercà di cristián e di spezzi". Ancabén quèll viágg chì in India, travèrs el [[capp de Bòna Speranza]], el sia stàa on succèss modèst, i portoghés hinn tornà prèst in tanti e i hànn ottegnì el contròll complètt del tràffich di spezzi de l’[[Oceano Indian|Oceano Indián]] grazie a la soa potenza navál superiora. Quést l’è stàa el prenzippi del primm impéro euopeo in [[Asia]], che l’hà avùu pussée de legittimazión (de sìcur segónd ‘na prospettiva europea cont el [[trattaa di Tordesillas]], che ‘l ghe sicurava al [[Portogall]] di dirìtt esclusìv sora la matà del tràffich mondiál del péver).
I Portoghési hinn stàa però minga bònn de manetgnì per tant temp la soa supermazìa del tràffich del péver. La vèggia red commerciál di àrab e di [[Venezia|venezián]] l’è riessida a commercià de sfròs di quantità enormi de pèver, cont el slisà via de scondón la scarsa sorveglianza portoghesa. Anmò ‘nà vòlta di quantità enormi de péver rivaven fin a Lissandria d'Egìtt e in Itàlia.
In del [[sècol quèll di dersètt]] i Portoghés gh’hànn dàa via quasi tucc i possedimént de l’[[oceano Indian]] ai [[Paes Bass|olandés]] e ai [[Inghilterra|inglés]]. El pòrt di Malabar l’è borlà in di man di olandés infra ‘l 1661 e ‘l 1663.
Per via del cressimént de l’importazión el prèzzi del péver l’è andàà giò de prèssa. Quèlla spezia chì, che in del medioévo l’éra 'na prerogativa domà di ricch, la s’è spantegada inscì tant de vèss doperada ògni dì de tucc o quasi.
=== El pever in Cina ===
A l’è fàcil che ‘l péver el fudèss conossùu in [[Cina]] giamò in del II sècol innánz de Crist, a considerà giusta ona notizia raportada d’on esploradór che 'l sò nòmm a l'era Tang Meng (唐蒙) l’è giusta. Mandàa là de l’imperadór de la [[Cina]], el Tang Meng l’hà dìtt de vèss rivàa là con l’intraversà 'n quaicòss ciamàa ''jujiang'' o salsa de [[betel]]. Lùu l’hà dìtt che ‘l vegniva del mercàa del Shu (la provincia cinésa de [[Sikiang]] d’incoeù). L’idèa di stòrich a l’è che la salsa de betel l’è ‘na salsa fada cont i foeuj de betel, ma ‘n quàj argomént fondàa al fà pensàa ch'a se tratta del péver. de sicùr, in del III sècol dòpo de Crìst, el péver l’è comparìi per la primma vòlta in di lìber cìner compàgn del ''hujiao'' o péver forestée.
El [[Marco Polo]] l’hà testimoniàa la popolarità del péver in Cina in del [[sècol quèll di trèdes]] cont el scriv, del sò consùmm ind la città de Gran Khan, che la quantità giornadera del péver introdòtta ind la città l’era pressappòch 4.100 [[chilogramm]].» Quant a la Cina el Marco Polo l’è consideràa on testimòni minga tròpp attendìbil, cont i sò notizzi de segonda man, ma se la soa testimonianza la fudèss stada vèra l’importazión del pèver de la Cina la sarìss stada pussée de quèlla de l’[[Euròpa]] intrega.
=== El pever come medesina ===
Compàgn de tucc i spezzi orientàj, el péver l’è stàa, in del cors de la stòria, tant on condimént quant 'na médesìna. El péver négher l’è dent in di rimedi de la médesina [[Ayurveda]], [[Siddha]] e [[Unani]] in [[India]]. El ''Liber sirian de medesina'' in del V sècol el prescrìv el péver per chi malattìi chì: [[Stitichezza|stitichèzza]], [[Caghetta|caghètta]], [[Otite|mal d'orèggia]], [[Cancrena|cancrènna]], malattij del ceour, [[Ernia|èrnia]], [[Indigestione|indigestión]], spongiùd d’insètt, [[el mancà de sògn]], i problèma del [[Fidegh|fìdegh]], i [[ascèss]] oràj e via inscì. Divèrsi font, del V sècol e innánz, i raccomànden l’utilizzazión del péver per i problema di oeugg, in particolár de dagh su direttamént ai oeugg di pomàd o di impiàster.
A gh’è minga de evidenza médega che chi trattampnt chì i aportàssen on quàj benefizzi.
El péver a l’è tajà foeura de la dieta di paziént operàa a la panscia o con l’[[ulcera]] per el sò effètt iritànt.
El péver el gh’avarìss de vèss bandìi de la tavola di persònn che gh’hànn el refluss gastro-esofàgich, l’esofagite, l’ulcera gastrica, l’[[ulcera]] duodenál, tucc i malattij del [[busècch]], compàgn di [[Colite|coliti]] e de la [[Malattia del Chron|malattìa del Crohn]], de la diverticolite e del sempliz còlon irritàbil, di [[Moroid|moròid]] de qualsessia grado e di [[Sedol anai|sèdol anaj]].
== Speci e tipi ==
=== Pever negher ===
{{varda anca|Piper nigrum}}
[[Archivi:Свежемолотый_черный_перец.jpg|miniatura|Péver négher masnàa frèsch al [[microscòpi]]]]
La specie ''[[Piper nigrum]]'' la prodùss, a segonda de la fase de la raccòlta e del tipo de preparazión, el péver négher, el péver biànch e ‘l péver vérd.
; Péver négher
: El péver negher a l’è el tipo de péver pussée in gir el ven prodòtt di frutt zèrb de la pianta del péver. I frutt véngnen miss in acqua intants che la buìss sia per lavàj, sia per preparàj a la sugadura. La rottura de la polpa, in del cors de la sugadura, la fa vegnì négher pussée a la svèlta i granìtt del péver. I gran vegnen poeu sugàa al [[sol]], o con di [[sugador]], per divèrsi dì in del cors di quàj i frutt se sùghen e vegnen négher. El péver négher de spèss el ven ciamàa a segonda del sit de produzión: India, [[Malabar]], [[Malaysia]], [[Indonesia]] e di àlter paés. Quand che ‘l péver négher el ven polverizzàa el ciapa on colór [[Gris|grisàster]] per via del négher de la polpa sugada e del biànch de la somenza.
; Pever bianch
: El péver biànch a l’è ottegnùu domàa con la somenza del frutt. El ven ottegnùu cont el mètt a bàgn per circa ‘na [[setimana]] el frùtt del péver, de manera che la polpa la se scompònna e facilmént la pòda vèss tirada via. ‘Na vòlta che l’è sta trà via el [[mesocarp]], la [[somenza]] la ven sugada. I esìsten di àlter procèss possìbil per trà foeura la polpa del frutt comprés el trà via la scòrza sugada del péver négher. El péver bianch el ven doperàa soratùtt quand che se pareggen i sals coloràd, doe che diversamént el négher de la polpa el restarìss visìbel.
; Pever verd
: Compàgn de quèll négher, el ven prodòtt del frutt zèrb. In del cors de la sugadura el ven trattàa con del [[biossid de solfer]] de manera de mategnì el colór vèrd del frùtt. El péver verd in [[salinna]] a l’è on péver zèrb mantegnùu in la salìnna o in de l’[[Asee|asée]]. Ind la cusina del sud-èst de l’Asia e in manera particolár in quèlla de la [[Thailandia]], a vegnen de sòlit doperàa i gran de péver zèrb apèna catà giò de la pianta.
=== Alter speci del gener ''Piper'' ===
* [[Archivi:4623_-_Pepe_tricolore_al_mercato_di_Ortigia,_Siracusa_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto,_20_marzo_2014.jpg|miniatura|La mes’ciada ciamada "pever tricolór" (cont i colór de la bandera italiana) in vendita al mercàa de Ortigia (Siracusa).]]''[[Piper longum]]'': a l’è fàa su de spighètt d'on savór assée compàgn de quèll del péver négher, ma de forma cònica slongada, con tanti [[Drupa|drup]], piscinìnn, che se pòden minga separà. Se masna la spiga intrega. Quèll péver chì l’è stàa doperàa assosènn in antighità e in del medioevo.
* ''[[Piper cubeba]]'': de sòlit ciamàa péver gris el prodùss di gran de péver redónd dotàa de ‘na coa piscinina.
* ''[[Piper borbonense]]''
=== Alter speci ===
* '''[[Pever roeusa]]''' o ''falso pepe peruviano'': a l’è ‘n [[Glossari botanich#B|borlìn]] de colór roeusa, cont on gust compàgn del pever, d’on àrbor del géner ''[[Schinus]]''.
* '''Creola''': mes’ciada de péver bianch, péver négher, péver verd e [[pimént]].
* '''Pever stacchettàa''': a l’è ‘l [[piment]], la spezia l'associata per errór al pever per via del sò nòmm (che in [[Lengua spanoeula|spagneoùl]] el voeur dì apùnt péver).
* '''[[Pever de Sichuan]]''': [[Glossari botanich#B|borlìtt]] de ‘na pianta de l’[[Asia]] del gèner ''[[Zanthoxylum]]''.
== Vos correlad ==
* [[Masnapever]]
* ''[[Piper nigrum]]''
== Riferiment ==
<references />
1ls5skn6ayu0oa5u7wf0s9fdudpvv4o
Wikipedia:Te 'l savevet che
4
234001
1129424
1128872
2022-08-18T18:18:07Z
Sciking
7100
/* De meter */
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
'''Te 'l savevet che''' a l'è una rubrica de la [[Wikipedia in lombard]] che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del [[User:Sciking|Sciking]]. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..."
== Regole ==
=== Carateristeghe ===
Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha:
#De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina
#De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo
#De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun
A l'è ben che:
#La gh'habia di font
#La gh'habia di imagin
#La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda
=== Come insubì una vos ===
I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens.
I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens.
=== Come sgiontà una vos ===
A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà 8 vos in bas a 'sti criteri chi:
*Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza
*Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie
*Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad
I vos vann sgiontade in di sotapagine del [[Template:Savevet]] e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{tl|Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion.
== De meter ==
#[[Borðoy]]
#[[Serenissima Republega]]
#[[Mure venete de Bergem]]
#[[Eysturoy]]
#[[Villa Puricelli Guerra]]
#[[Villa Viscont d'Aragona]]
#[[Autostrada A58 (Italia)]]
#[[Strada statal 142 Biellesa]]
#[[Antoni Boggia]]
#[[Pont de la Ghisolfa]]
#[[La canzon pussee misteriosa de l'Internet]]
#[[Vitamina]]
#[[Fistola anal de Luis XIV]]
#[[Politecnegh de Milan]]
#[[Treno Servizi Regional]]
#[[M-Bahn]]
#[[Panatton]]
#[[Cross-site scripting]]
#[[Senad de Milan]]
#[[Raspadüra]]
#[[Red di filobus de Sanremo]]
#[[Strada]]
#[[Bortol Belott]]
#[[Congregazion provincial]]
#[[Tram Edison]]
#[[Calvairaa]]
#[[Val d'Òssola]]
#[[Scossal]]
#[[Brisa]]
#[[Valerian]]
#[[Principaa vescovil de Liegi]]
#[[Bèrghem Baghèt]]
#[[Anna Frank]]
#[[David Hume]]
#[[Thomas Edison]]
#[[Sant Ignasio de Loyola]]
#[[Fiùr]]
#[[Tim Berners-Lee]]
#[[Ermàn de Reichenau]]
#[[Adelchi]]
#[[Silene elisabethae]]
#[[Dialett valtelin]]
#[[Ospedaa Civegh de Codogn]]
#[[Pòrta Umbrià]]
#[[Pòrta Sère]]
#[[Santuari de San Patrizzi]]
#[[Bit (formai)]]
#[[Villa Torretta]]
#[[Costanz Porta]]
#[[Franzesch Bellat]]
#[[Tavo Burat]]
#[[Appenninia]]
#[[Lodovigh Sforza]]
#[[Cafè]]
#[[Barbajada]]
#[[Castell Oldofredi-Martineng]]
#[[Tortei cremasc]]
#[[Brovet (Vares)]]
#[[Numer de Graham]]
#[[Walser]]
#[[Giovanni Segantini]]
#[[Val Codera]]
#[[Battaja de Karánsebes]]
#[[Munt Ciap]]
#[[Bokmål]]
#[[Lengua francesa]]
#[[Brünaa]]
#[[Giuseppe Pietro Bagetti]]
#[[Differenz in tra el cecch e 'l slovacch]]
#[[Legnamee]]
#[[Henry Ford]]
#[[Navili de Paderno]]
#[[Lombardia]]
#[[Bargniff]]
#[[Betin de Trezz]]
#[[Henri Matisse]]
#[[Geoffrey Chaucer]]
#[[Governà milanes in Corsega]]
#[[Bootloader]]
#[[James Cook]]
#[[Marco Polo]]
#[[Spartacus]]
#[[Jean-Jacques Rousseau]]
#[[Sala proeuve musical]]
#[[Vlad III de Valacchia]]
#[[Metropolitana de Pyongyang]]
#[[Lengua greca antiga]]
#[[Licee]]
#[[Chímica]]
#[[Meteurulugía]]
#[[Carboni]]
#[[Cerimonia de la campanella]]
#[[Cà di Can]]
#[[Corona Ferrea de Lombardia]]
#[[Destruzion de Milan]]
#[[Gian Galeazz Serbellon]]
#[[Blaise Pascal]]
#[[LC-3]]
#[[Linea Tranviaria Rapida]]
#[[KRACK]]
#[[Liuteria tradizionala cremonesa]]
#[[Operazion Ogro]]
#[[Principaa de Pavia]]
#[[Windows 9x]]
#[[W la Fisica]]
#[[Buddism]]
#[[Michail Ivanovič Kalinin]]
#[[Jean-Pierre Kintz]]
#[[Stampanta]]
#[[Antonin Scalia]]
#[[Buffer overflow]] (dopo de avost 2022)
#[[Incident ferroviari de Robilante]] (dopo de avost 2022)
#[[Ludwig van Beethoven]]
#[[Brisa]]
#[[Treno FS ETR.500]]
#[[Sistema Solar]]
#[[Spéce]]
#[[Pruteina]]
#[[Lipid]]
#[[Numer primm]]
#[[Volcan]]
#[[Compagnie du chemin de fer de Paris à Orléans]]
#[[Gesa de la Santa Maria Madalena al Quirinal]]
#[[Zea mays]]
#[[Scrittura giapponesa]]
#[[Zuqer]]
#[[Juglans regia]]
#[[Matematega]]
#[[Bira]]
#[[Locomotiva FNM 240]]
#[[Averardo Buschi]]
#[[Imper Otoman]]
#[[Equilibri del terror]]
#[[Stazion de Milan Affer (1879)]]
#[[Bàrca de San Piéro]]
#[[Sester Levànt]]
#[[HTML Form Protocol Attack]]
#[[Peder Verri]]
#[[Boleslav I ol Corajos]]
#[[Güjelm Tell]]
#[[Feiez]]
#[[Vetura]]
#[[Sistema Bismarck]]
#[[Sistema Beveridge]]
#[[Sistema sanitari]]
#[[Noeuv Galles del Sud]]
#[[Tasmania]]
== Candidade ==
{{...}}
== Vos che gh'è stade ==
*[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."]]
*[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."]]
== Vos corelade ==
*[[Wikipedia:Parlum un poo de nün]]
*[[Wikipedia:Parlóm en pó de nóter]]
[[Categoria:Vonciàss i man]]
gl90i9fsuqfesy4u49dp7gdo0u2g9yh
1129427
1129424
2022-08-18T20:55:40Z
Sciking
7100
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
'''Te 'l savevet che''' a l'è una rubrica de la [[Wikipedia in lombard]] che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del [[User:Sciking|Sciking]]. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..."
== Regole ==
=== Carateristeghe ===
Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha:
#De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina
#De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo
#De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun
A l'è ben che:
#La gh'habia di font
#La gh'habia di imagin
#La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda
=== Come insubì una vos ===
I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens.
I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens.
=== Come sgiontà una vos ===
A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà 8 vos in bas a 'sti criteri chi:
*Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza
*Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie
*Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad
I vos vann sgiontade in di sotapagine del [[Template:Savevet]] e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{tl|Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion.
== De meter ==
#[[Borðoy]]
#[[Serenissima Republega]]
#[[Mure venete de Bergem]]
#[[Eysturoy]]
#[[Villa Puricelli Guerra]]
#[[Villa Viscont d'Aragona]]
#[[Autostrada A58 (Italia)]]
#[[Strada statal 142 Biellesa]]
#[[Antoni Boggia]]
#[[Pont de la Ghisolfa]]
#[[La canzon pussee misteriosa de l'Internet]]
#[[Vitamina]]
#[[Fistola anal de Luis XIV]]
#[[Politecnegh de Milan]]
#[[Treno Servizi Regional]]
#[[M-Bahn]]
#[[Panatton]]
#[[Cross-site scripting]]
#[[Senad de Milan]]
#[[Raspadüra]]
#[[Red di filobus de Sanremo]]
#[[Strada]]
#[[Bortol Belott]]
#[[Congregazion provincial]]
#[[Tram Edison]]
#[[Calvairaa]]
#[[Val d'Òssola]]
#[[Scossal]]
#[[Brisa]]
#[[Valerian]]
#[[Principaa vescovil de Liegi]]
#[[Bèrghem Baghèt]]
#[[Anna Frank]]
#[[David Hume]]
#[[Thomas Edison]]
#[[Sant Ignasio de Loyola]]
#[[Fiùr]]
#[[Tim Berners-Lee]]
#[[Ermàn de Reichenau]]
#[[Adelchi]]
#[[Silene elisabethae]]
#[[Dialett valtelin]]
#[[Ospedaa Civegh de Codogn]]
#[[Pòrta Umbrià]]
#[[Pòrta Sère]]
#[[Santuari de San Patrizzi]]
#[[Bit (formai)]]
#[[Villa Torretta]]
#[[Costanz Porta]]
#[[Franzesch Bellat]]
#[[Tavo Burat]]
#[[Appenninia]]
#[[Lodovigh Sforza]]
#[[Cafè]]
#[[Barbajada]]
#[[Castell Oldofredi-Martineng]]
#[[Tortei cremasc]]
#[[Brovet (Vares)]]
#[[Numer de Graham]]
#[[Walser]]
#[[Giovanni Segantini]]
#[[Val Codera]]
#[[Battaja de Karánsebes]]
#[[Munt Ciap]]
#[[Bokmål]]
#[[Lengua francesa]]
#[[Brünaa]]
#[[Giuseppe Pietro Bagetti]]
#[[Differenz in tra el cecch e 'l slovacch]]
#[[Legnamee]]
#[[Henry Ford]]
#[[Navili de Paderno]]
#[[Lombardia]]
#[[Bargniff]]
#[[Betin de Trezz]]
#[[Henri Matisse]]
#[[Geoffrey Chaucer]]
#[[Governà milanes in Corsega]]
#[[Bootloader]]
#[[James Cook]]
#[[Marco Polo]]
#[[Spartacus]]
#[[Jean-Jacques Rousseau]]
#[[Sala proeuve musical]]
#[[Vlad III de Valacchia]]
#[[Metropolitana de Pyongyang]]
#[[Lengua greca antiga]]
#[[Licee]]
#[[Chímica]]
#[[Meteurulugía]]
#[[Carboni]]
#[[Cerimonia de la campanella]]
#[[Cà di Can]]
#[[Corona Ferrea de Lombardia]]
#[[Destruzion de Milan]]
#[[Gian Galeazz Serbellon]]
#[[Blaise Pascal]]
#[[LC-3]]
#[[Linea Tranviaria Rapida]]
#[[KRACK]]
#[[Liuteria tradizionala cremonesa]]
#[[Operazion Ogro]]
#[[Principaa de Pavia]]
#[[Windows 9x]]
#[[W la Fisica]]
#[[Buddism]]
#[[Michail Ivanovič Kalinin]]
#[[Jean-Pierre Kintz]]
#[[Stampanta]]
#[[Antonin Scalia]]
#[[Buffer overflow]] (dopo de avost 2022)
#[[Incident ferroviari de Robilante]] (dopo de avost 2022)
#[[Ludwig van Beethoven]]
#[[Brisa]]
#[[Treno FS ETR.500]]
#[[Sistema Solar]]
#[[Spéce]]
#[[Pruteina]]
#[[Lipid]]
#[[Numer primm]]
#[[Volcan]]
#[[Compagnie du chemin de fer de Paris à Orléans]]
#[[Gesa de la Santa Maria Madalena al Quirinal]]
#[[Zea mays]]
#[[Scrittura giapponesa]]
#[[Zuqer]]
#[[Juglans regia]]
#[[Matematega]]
#[[Bira]]
#[[Locomotiva FNM 240]]
#[[Averardo Buschi]]
#[[Imper Otoman]]
#[[Equilibri del terror]]
#[[Stazion de Milan Affer (1879)]]
#[[Bàrca de San Piéro]]
#[[Sester Levànt]]
#[[HTML Form Protocol Attack]]
#[[Peder Verri]]
#[[Boleslav I ol Corajos]]
#[[Güjelm Tell]]
#[[Feiez]]
#[[Vetura]]
#[[Sistema Bismarck]]
#[[Sistema Beveridge]]
#[[Sistema sanitari]]
#[[Noeuv Galles del Sud]]
#[[Tasmania]]
#[[Mayor gremeza]]
== Candidade ==
{{...}}
== Vos che gh'è stade ==
*[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."]]
*[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."]]
== Vos corelade ==
*[[Wikipedia:Parlum un poo de nün]]
*[[Wikipedia:Parlóm en pó de nóter]]
[[Categoria:Vonciàss i man]]
8fwfl086g618t2ldwh4hguu8mztogja
Vall Vrera
0
235333
1129446
1093286
2022-08-19T08:39:46Z
Gat lombard
31748
/* Storia */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
La '''Vall Vrera''' l’è ona vall de fianch de la [[Vall Brembana]]. El territori de la Vall Vrera, al dì d’incoeu el tira dent soratut i comun de [[Vrera]], [[Santa Brigida]] e [[Cus]], e marginalment anca quei de [[Cassei]], [[Olmo]], [[Oeurniga]] e [[Mezold]].
== Storia ==
Siben che i prime tracce storiche de la presenza umana in Vall Vrera risalissen al 917 (in d'on document gh'è dent el nom de “Abraria” o ben Vrera in lengua lombarda), del temp di prim insediament uman in Vall Vrera a se ne sa minga assee. Desgià che i nom de tante contrade a inn compagn de quei de la Valsasna, se pensa che i prim abitant de la Vall Vrera i sien vegnud de la [[Valsasna]] che l'è lì adree. A se pensa ancasì e che sien rivad lilinscì ai temp de l’invasion di [[Longobard]] del sest secol quand che tanti abitant lombard gh’hann avud de scapà via e riparàss in di zone pussee scondude. De fat la prima comunità civil e religiosa de la Vall Vrera, istituida in fra i secoi setim e otav, la partegniva a la [[piev]] de [[Primaluna]] in [[Valsasna]].
Per via del so ligam con la [[Valsasna]], la Vall Vrera l’è stada sota el domini civil e religios diret di arcivescov Milan fin al 1100 tant ‘ma la Valsasna medesima. In del 1100 i arcivescov de [[Milan]] i gh’hann afidad la Vall Vrera a la famija di [[De la Torr]] (o [[Torrian]]) che l’hann governada fina al 1332 quand che l’è passada in di man di [[Viscont]].
La comunità de la Vall Vrera l’ha mantegud ona certa autonomia anca ai temp di Viscont, i quai, in del 1358, i gh’hann concedud a la vall on so statut ([[Statut di Vai Taecc e Vrera]]) e l’esenzion per certe tasse.
In del 1456 el territori de la Vall Vrera l’è passad sota el domini de la [[Republica de Venezia]] fina al 1797; anca la Republica de Venezia l’ha mantegnud el statut giamò in uso del 1358.
I atività economiche principai del period venezzian i eren l’agricoltura e l’[[allevament]] ma anca l’industria metallurgica grazzie ai miniere de [[ferr]]; nondemen el period venezzian l’è de vesser ricordad anca per i artista soratut per el mester de la pitura (i [[Baschenis]], i [[Guarinoni|Guarino]], i [[Scanardi]], i [[Asenelis]], i [[Borsatti]], i [[Scipioni]] e i [[Rovelli]]).
Intorna al 1500 ghe staven de cà in vall Vrera pussee de 3000 persone; la popolazzion l’è stada poeu decimada de la [[peste]] del 1630.
In fra el 1805 e el 1817 la Vall Vrera l’è stada tegnuda sot de la Francia del [[Napoleon Bonapart|Napoleon]] che l’hà sopress el statut e l’ha impost on controll statal magior. El domini frances l’è stad caraterizad ancasì d’on magior rispet per i dirit di citadin ma anca de pussee de tasse e anticlericalismo. Per ‘ste reson chì la popolazzion la gh’ha havud in odi el regim del Napoleon e l'è saltada de contentezza al moment de la soa toma in del 1815 con el rivà di [[Impero Austro-Ungarico|tognit]] che però purtrop i hann segutà a resgiorà in su la vall compagn del Napoleon.
In del 1860 la Vall Vrera l’ha tacad a fa part del [[Regn d’Italia]], de lì inanz l’è comenzada la soa decadenza soratut per via de carestie e epidemie.
In Vall Vrera a gh’è semper stad on sentiment de aderenza a la comunità local tant che a partì del 1200 l'è stada on comun unich fina al 1647, ann che l’è stad spartid in di set [[comun]] che gh'è al dì d’incoeu.
Del 1647 fina al dì d'incoeu i comun a inn stad semper set, via che ai temp del domini frances infra el 1805 e ‘l 1817 quand i Comun de [[Vrera]], [[Santa Brigida]], [[Cus]] e [[Olmo]] i eren stad metud insema.<ref> Cartina Turistica Valle Averara - Disegni: Cavagna Gianfranco – Cartina: Marchesi Luciana – Fotografie: Tito Terzi – Stampa: Ferrari Grafiche Spa – Clusone – Bergamo</ref>
== Morfologia ==
{{...}}
== Infrastruture ==
La vall Vrera l’è servida de la strada provincial 8 de la provincia de Bergom, unica via fissa de conligament de la vall Averara asca ona [[Strada agro-silvo-pastoral Coll de la Madalena-Vall d'Infern|strada agro-silvo-pastoral]] che la conliga [[Cus]] cont [[Oeurniga]] doperabil domà per emergenza<ref>http://news.valbrembanaweb.com/index.php/si-asfalta-la-strada-ornica-cusio/</ref> in del cas che la strada provincial 8 l’è interrota e di proprietari di baite e di terren adree a la strada.
== Riferiment ==
<references />
== Vos corelade ==
* [[Vrera]]
* [[Santa Brigida]]
* [[Cus]]
* [[Vall Brembana]]
* [[Strada agro-silvo-pastoral Coll de la Madalena-Vall d'Infern]]
bzdetthidggaf1dt5o07ivr9mm37b3u
Process de Verona
0
239573
1129444
1088117
2022-08-19T08:39:34Z
Gat lombard
31748
/* Vos corelade */borlada ► toma using [[Project:AWB|AWB]]
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[File:Processo Verona 1944.png|thumb|I ses imputad al process, l'Emilio De Bono l'è dree a quatàss la facia]]
El '''process de Verona''' a l'è stad un process che gh'è stad in tra el vot e 'l des de sginer del 1944 in la [[Verona|cità veneta]], a l'epoca sota el controll de la [[Republega Social Italiana]]. Fad in del [[Castell Vegg (Verona)|Castell Vegg]], che l'ann passad l'è stad sed del [[Congress de Verona (1943)|prim congress]] del [[Partid Fascista Republegan]], l'ha vist in sul tavol di imputad i ses member del [[Gran Consili del Fascismo]] che, in la seduda del 25 de luj 1943, haveven votad per la desfiducia del [[Benito Mussolini]] de la carega de [[President del Consili di Minister del Regn d'Italia|President del Consili]].
El [[Carlo Pareschi]], el [[Tullio Cianetti]], el [[Luciano Gottardi]] e 'l [[Giovanni Marinelli]] eren stad ciapad in Italia e mitud in preson, menter che el [[Galeazzo Ciano]] l'era stad fermad in la [[Germania nazzista]] a otover, estradad e mitud in galera, menter che, per disposizzion del Mussolini midem, l'[[Emilio De Bono]] l'era restad a cà soa e, poeu, l'è stad trasferid in d'una cambra a pagament de l'ospedal de la cità. Tucc i imputad eren sorvegliad normalment, foeura che per el Ciano che l'era guardad de do [[Schutzstaffel]] todesche. Nissun alter firmatari di at l'è stad ciapad.
El giudes istrutor l'è stad el [[Vincenzo Cersosimo]], che l'ha cercad prima in di verbai del Gran Consili, senza trovà nagot, e poeu l'ha regolt di informazzion di deciarazzion in sui giornai: el gh'ha havud di dificoltà a interrogà el Ciano, ma poeu l'è stad bon de fàll grazzia a l'intermediazzion de [[Hilde Purwin]]. El process, per el minister de la giustizzia [[Piero Pisenti]] e per el senator [[Vittorio Rolandi Ricci]], el gh'haveva nissuna bas legal, desgià che l'acusa de collusion in tra i firmatari de l'orden e la Cà Real la se podeva minga mostrà e nanca quella de tradiment, vist che 'l Duce midem el cognosseva l'orden: el Mussolini gh'ha did che, se del pont de vista giudizziari gh'haveven reson, de quell politegh se se podeva minga fermà, e poeu l'ha did anca che i ver colpevol se sarien no trovad in di menad via e che el process l'havaria resolt nagot.
Tucc i imputad inn stad condanad, se pensa cont una votazzion in su di tochej de carta, e domà el Tullio Cianetti el gh'ha havud i atenuant generighe, cont una condana a 30 agn, che poeu l'è durada propi poch per via de l'evoluzzion de la guerra. I alter inn stad fusilad a la schena el dì dopo, dopo che la soa domanda de grazzia a l'è stada negada del Duce, in su pression de l'[[Alessandro Pavolini]], 'me cuntad del [[Renzo Montagna]] e del [[Puccio Pucci]], che 'l gh'ha havud de dì che i giudes hann fad el so lavorà e che inscì se saria serrad un ciclo storegh. Inn stad condanad a mort in [[contumacia]] anca el [[Dino Grandi]], el [[Giuseppe Bottai]], el [[Luigi Federzoni]], el [[Cesare Maria De Vecchi]], l'[[Umberto Albini (politegh)|Umberto Albini]], el [[Giacomo Acerbo]], el [[Dino Alfieri]], el [[Giuseppe Bastianini]], l'[[Annio Bignardi]], el [[Giovanni Balella]], l'[[Alfredo De Marsico]], l'[[Alberto De Stefani]] e l'[[Edmondo Rossoni]]: nissun de lor l'è stad ciapad di autorità republighine e hann tucc passad la segonda guerra mondial.
== Riferiment ==
*[https://www.raiscuola.rai.it/storia/articoli/2021/02/Il-processo-di-Verona-5d4c9bd5-b36d-4bff-a627-c5796f7d9983.html RAI Scuola]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Tribunal Special per la Defesa del Stat de la RSI]]
*[[Toma del fascismo]]
*[[Process ai amirali]]
[[Categoria:Stòria italiana]]
[[Categoria:Storia del fascismo]]
gf41lrmpwjywym1bm6ixqzswi2zccy9
Zaporižžja
0
239748
1129425
1088942
2022-08-18T18:21:41Z
Sciking
7100
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = UKR
|numerLivell = 3
|stat = {{UKR}}
|Livell1 = {{Wikidata|P131|n=1}}
|Livell2 =
}}
'''{{pipetrick}}''', o anca ''Zaporisgia'', a l'è un comun de l'[[Ucraina]], capital de l'{{Wikidata|P131|n=1}}.
== Ligam de foeura ==
*[{{Wikidata|P856}} Sit ofizzial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Cità de l'Ucraina]]
balvi7xzc5rbsjyd5kkrpazi7s15kux
Hobart
0
245102
1129414
1128483
2022-08-18T16:14:42Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[Archivi:Franklin_Wharf_2015.jpg|miniatura|La cità de Hobart.]]
'''Hobart''' ([[IPA]]: {{IPA|/ˈhoʊbɑːrt/}}) a l'è la [[capitala]] de la [[Tasmania]], [[Stat e territori de l'Australia|stat federad]] de l'[[Australia]]. In del [[2006]] la so area metropolitana la contava circa {{formatnum:200000}} persone. La se troeuva a la [[Boca (idrologia)|boca]] del [[fium]] [[Derwent (Tasmania)|Derwent]], ai pè del mont Wellington (1270 m), in de la part meridional de l'isola de la Tasmania. Hobart a l'è de sorapu un important [[Port (trasport)|port]] natural.
== Geografia fisega ==
===Territori===
Hobart la se troeuva in su l'estuari del fium [[Derwent (Tasmania)|Derwent]] in del sud-est de l'[[Tasmania (isola)|isola de Tasmania]]. A sud la gh'è la Zoca Tempestosa e la Penisola de Tasman. L'area la gh'ha tante spiage de sabia.
== Storia ==
Hobart a l'è dop de [[Sydney]] la segonda cità pussee antiga de l'Australia. L'è stada fondada in del [[1804]] del tenent-colonnell David Collins e la contava in tra i so prim abitant circa 300 condanad, di marinar e una trentina de colonizador liber. L'è stada dedicada al Lord [[Robert Hobart, IV conte di Buckinghamshire|Hobart]], el secretari de stat [[Regn Unid|ingles]] a la guerra e ai colonie del temp<ref>{{Cita news|lingua=en-AU|url=http://www.abc.net.au/news/2018-03-25/history-of-place-names-in-tasmania/9570242|titolo=The changing place names of Tasmania|pubblicazione=ABC News|data=2018-03-25|accesso=2018-10-11}}</ref>.
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Cità de l'Australia]]
qvs3k6c3iajq9k8fsw2fq5tb8sdcg4y
Alexander Albon
0
245397
1129402
1129367
2022-08-18T15:27:56Z
Sciking
7100
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:Alex albon (51383514844) (cropped).jpg|thumb|L'Albon]]
L''''Alexander Albon''' ([[Londra]], 23 de marz 1996) a l'è un pilota d'auto britannegh-thailandes, che 'l corr - sota la bandera de la [[Thailandia]] - in [[Formula 1]] con la [[Williams F1|Williams]]. L'ha scominciad a correr in la massima serie in del 2019 con la [[Scuderia Toro Rosso|Toro Rosso]], a passà in del 2020 con la [[Red Bull Racing|Red Bull]], a sostituì el [[Pierre Gasly]], e l'è confermad 'me terz pilota in del 2021. In del 2022 el passa a la Williams.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.alexalbon.com/ Sit ofizzial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Scudarie e pilota de Formula 1}}
{{DEFAULTSORT:Albon, Alexander}}
[[Categoria:Pilota de Formula 1 thailandes]]
[[Categoria:Nassuu in del 1996]]
4xbssr96awx7job1vvcy2izklnyiipv
Tasmania
0
245408
1129399
2022-08-18T15:12:21Z
Lacky77
28646
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{sbozz}} {{f}} [[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]] La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania e de olter isole pussee piscinine. A l'è el stat pussee piscinin e anca quell manch popolos. == Alter proget == {{I..."
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
{{f}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania e de olter isole pussee piscinine. A l'è el stat pussee piscinin e anca quell manch popolos.
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
jz1fdwt0qldzueb93o6vfs08aqz6nzm
1129400
1129399
2022-08-18T15:20:39Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
{{f}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
99g91ok8xf4nryiztorynhdo2u62sca
1129401
1129400
2022-08-18T15:22:53Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
{{f}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
2vzjx8opysm2vnkyma78k5hq5d9am8n
1129403
1129401
2022-08-18T15:31:58Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador de [[Dutch East Indies]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
ixbmawkhj922t93dgakbt5uczn517fo
1129404
1129403
2022-08-18T15:33:46Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
fpcosw5lx7agrggkhurteavplji5s69
1129405
1129404
2022-08-18T15:54:35Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me "[[Black War]]" e el spantegàss di maladie [[infectious disease]]s.
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania was enacted, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federation of Australia]].
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
6erkrfmjwn1m4ckdx2nme3f4m2fxy9r
1129406
1129405
2022-08-18T15:56:16Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me "[[Black War]]" e el spantegàss di maladie [[infectious disease]]s.
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania was enacted, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
pbue6gnyuzttwmee0cw8ontql4m3j5o
1129407
1129406
2022-08-18T15:57:31Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me "[[Black War]]" e el spantegàss di maladie [[infectious disease]]s.
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
e4d0ahcrkd1yikbchrbct40qq4m5thk
1129408
1129407
2022-08-18T15:59:38Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
mwkpbonwpt6q99o9igcy899w3t9mlhl
1129409
1129408
2022-08-18T16:00:55Z
Lacky77
28646
/* Storia */
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
h6f8l7m8qyeab1vju4ja86uy5824g2g
1129410
1129409
2022-08-18T16:06:00Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
==Geografia fisega==
[[File:Tasmania.A2005320.2355.250m.jpg|thumb|La Tasmania veduda del spazzi.]]
La Tasmania a l'è l'isola pussee granda de l'Australia. A l'è bagnada a nord del [[Strecc de Bass]], a est del [[Mar de Tasman]] e a sud e ovest de l'[[Ucean Indian|Ocean Indian]]. I mont pussee volt a inn el Legges Tor con 1.573 m e l'Ossa con 1.617 m.
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
kcy1h561asyb3mcfwerep0kl5ycu2x0
1129411
1129410
2022-08-18T16:12:44Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
==Geografia fisega==
[[File:Tasmania.A2005320.2355.250m.jpg|thumb|La Tasmania veduda del spazzi.]]
La Tasmania a l'è l'isola pussee granda de l'Australia. A l'è bagnada a nord del [[Strecc de Bass]], a est del [[Mar de Tasman]] e a sud e ovest de l'[[Ucean Indian|Ocean Indian]]. La zona center-ocidentala a l'è quella pussee volta, cont i mont del ''Central Highlands''; el mont pussee volt a l'è l'Ossa cont i so 1.617 m.
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
7ne0zn8dqqy64mwwrpiyzql20wvpsw7
1129412
1129411
2022-08-18T16:13:37Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{sbozz}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
==Geografia fisega==
[[File:Tasmania.A2005320.2355.250m.jpg|thumb|La Tasmania veduda del spazzi.]]
La Tasmania a l'è l'isola pussee granda de l'Australia. A l'è bagnada a nord del [[Strecc de Bass]], a est del [[Mar de Tasman]] e a sud e ovest de l'[[Ucean Indian|Ocean Indian]]. La zona center-ocidentala a l'è quella pussee volta, cont i mont del ''Central Highlands''; el mont pussee volt a l'è l'[[Mont Ossa (Tasmania)|Ossa]] cont i so 1.617 m.
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
dh8iynhcbny36u2mm06vdhuvifxvccb
1129413
1129412
2022-08-18T16:14:03Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area de la capitala ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
==Geografia fisega==
[[File:Tasmania.A2005320.2355.250m.jpg|thumb|La Tasmania veduda del spazzi.]]
La Tasmania a l'è l'isola pussee granda de l'Australia. A l'è bagnada a nord del [[Strecc de Bass]], a est del [[Mar de Tasman]] e a sud e ovest de l'[[Ucean Indian|Ocean Indian]]. La zona center-ocidentala a l'è quella pussee volta, cont i mont del ''Central Highlands''; el mont pussee volt a l'è l'[[Mont Ossa (Tasmania)|Ossa]] cont i so 1.617 m.
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
g9uc8l9vtxu1mk88oo90kny3wd15cc4
1129415
1129413
2022-08-18T16:15:56Z
Lacky77
28646
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[Archivi:Tasmania_locator-MJC.png|miniatura|La Tasmania in Australia.]]
La '''Tasmania''' a l'è un [[Stat e territori de l'Australia|Stat federad de l'Australia]] con capitala [[Hobart]]. A l'è l'unegh in tra i Stat de l'[[Australia]] a vesser foeura del ''mainland'', de fad a l'è fad su de l'isola principala de la Tasmania, che a l'è a circa 240 km de distanza del [[Victoria (Australia)|Victoria]], separad del [[Strecc de Bass]], e de olter 1000 isole pussee piscinine. A l'è el Stat pussee piscinin cont una superfis de 68.401 [[km²]] e anca quell manch popolos con 569.825 persone (el 40 percent de la popolazzion la viv in de l'area metropolitama de la capitala, ''Greater Hobart'').<ref name="ABSPop">{{cite web|url=https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|title=National, state and territory population – December 2021|publisher=Australian Bureau of Statistics|date=28 June 2022|accessdate=28 June 2022|archive-date=18 September 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20220628042843/https://www.abs.gov.au/statistics/people/population/national-state-and-territory-population/dec-2021|url-status=live}}</ref>
==Etimologia==
La Tasmania la ciapa el so nom de l'esplorador [[Paes Bass|olandes]] [[Abel Tasman]], prim europee a vedé l'isola el 24 de november [[1642]]. El Tasman l'haveva ciamad l'isola '''''Anthony van Diemen's Land''''' per l'[[Anthony van Diemen]], governador di [[Indie Orientai Olandes]]. El nom el vegn poeu scurtad in '''''Van Diemen's Land''''' di [[Inghiltèra|ingles]]. L'è stad renominad a nivell ofizzial '''Tasmania''' in onor del so prim descovridor europee el 1 de sgenar [[1856]].<ref>{{cite web |url=http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |title=Appendix 2: Select chronology of renaming |last1=Newman |first1=Terry |year=2005 |work=Becoming Tasmania – Companion Web Site |publisher=[[Parliament of Tasmania]] |access-date=26 August 2011 |archive-date=22 April 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110422111627/http://www.parliament.tas.gov.au/php/BecomingTasmania/BTAppend2.htm |url-status=dead }}</ref>
==Storia==
L'isola principala l'è stada abitada di aborigen per miara de agn, circa 40,000 prima de la colonizazzion inglesa.<ref>{{cite web|title=Aboriginal Life Pre-Invasion|url=http://www.utas.edu.au/library/companion_to_tasmanian_history/A/Aboriginal%20life%20pre-invasion.htm|access-date=3 September 2018|publisher=www.utas.edu.au}}</ref> El se pensa che i aborigen de la Tasmania se sien spartid di grup aborigen del ''mainland'' circa 11,700 agn indree, dopo che i nivell de l'aqua s'inn volzad cont el formà del [[Strecc de Bass]].<ref name="nma2">{{cite web|title=Separation of Tasmania|url=https://www.nma.gov.au/defining-moments/resources/separation-of-tasmania|access-date=22 July 2020|publisher=National Museum Australia|location=Canberra}}</ref> L'isola la vegn abitada a nivell stabel a partì del [[1803]] 'me una colonia penala de l'[[Imper britanegh]].<ref>Frank Bolt, ''The Founding of Hobart 1803–1804'', {{ISBN|0-9757166-0-3}}</ref> La popolazzion aborigena a l'era in tra i 3.000 e i 7.000 persone quand che i ingles s'inn stabilid, ma la descompariss squas del tut in circa 30 agn in d'un period de conflit cognossud 'me [[Guerra Negra]] (''Black War'') e el spantegàss di [[Infezzion|maladie infetive]].
Sota i ingles l'isola a l'era in principi part del [[Noeuv Galles del Sud]], ma la diventa una colonia diversa cont el nom de ''Van Diemen's Land'' (in onor de l'[[Anthony van Diemen]]) in del [[1825]].<ref>{{cite web|title=Van Diemens Land|url=https://www.britannica.com/place/Van-Diemens-Land|access-date=3 September 2018|website=[[Encyclopædia Britannica]]}}</ref> In del [[1855]] la Costituzzion de incoeu de la Tasmania l'è stada metuda foeura, e l'ann dop el Stat el ciapa el nom de Tasmania. In del [[1901]] l'è diventad un [[Stat e territori de l'Australia|Stat de l'Australia]] through the process of the [[federazzion de l'Australia]].
==Geografia fisega==
[[File:Tasmania.A2005320.2355.250m.jpg|thumb|La Tasmania veduda del spazzi.]]
La Tasmania a l'è l'isola pussee granda de l'Australia. A l'è bagnada a nord del [[Strecc de Bass]], a est del [[Mar de Tasman]] e a sud e ovest de l'[[Ucean Indian|Ocean Indian]]. La zona center-ocidentala a l'è quella pussee volta, cont i mont del ''Central Highlands''; el mont pussee volt a l'è l'[[Mont Ossa (Tasmania)|Ossa]] cont i so 1.617 m.
==Note==
<references />
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Australia]]
98kq71013z14ow8vd2nnhg5kwqjjh0k
Safety car
0
245409
1129419
2022-08-18T17:30:16Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Safety Car with Sebastian Vettel 2009 Japan.jpg|thumb|La safety car denanz al [[Sebastian Vettel]]]] La '''safety car''' (''machina de sigurezza'' in ingles), ciamada anca ''pace car'' (''machina che la da el ritm'' in ingles) a l'è una machina normal che, in di corse coi machine o coi moto, la va in pista quand che gh'è de besogn de fà andà pussee pian o de tacà insema i mez in corsa, de solet quand che gh'è de besogn de pussee sigur..."
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:Safety Car with Sebastian Vettel 2009 Japan.jpg|thumb|La safety car denanz al [[Sebastian Vettel]]]]
La '''safety car''' (''machina de sigurezza'' in ingles), ciamada anca ''pace car'' (''machina che la da el ritm'' in ingles) a l'è una machina normal che, in di corse coi machine o coi moto, la va in pista quand che gh'è de besogn de fà andà pussee pian o de tacà insema i mez in corsa, de solet quand che gh'è de besogn de pussee sigurezza in sul trasciad, per esempi dopo de 'n incident.
== Riferiment ==
*[https://www.formula1.com/en/latest/video.safety-car-driver-bernd-maylanders-hot-lap-interview.6060954083001.html Formula 1]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Medical car]]
r1k8om3dnizk63dg7h11ze40stsn162
1129420
1129419
2022-08-18T17:30:52Z
Sciking
7100
added [[Category:Automobilism]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:Safety Car with Sebastian Vettel 2009 Japan.jpg|thumb|La safety car denanz al [[Sebastian Vettel]]]]
La '''safety car''' (''machina de sigurezza'' in ingles), ciamada anca ''pace car'' (''machina che la da el ritm'' in ingles) a l'è una machina normal che, in di corse coi machine o coi moto, la va in pista quand che gh'è de besogn de fà andà pussee pian o de tacà insema i mez in corsa, de solet quand che gh'è de besogn de pussee sigurezza in sul trasciad, per esempi dopo de 'n incident.
== Riferiment ==
*[https://www.formula1.com/en/latest/video.safety-car-driver-bernd-maylanders-hot-lap-interview.6060954083001.html Formula 1]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Medical car]]
[[Categoria:Automobilism]]
rodti6alw1ri9d1mx0zunbvki7pwhch
Partid Democrategh - Italia Democratega e Progressista
0
245410
1129422
2022-08-18T17:37:56Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} '''Partid Democrategh - Italia Democratega e Progressista''' (''Partito Democratico - Italia Democratica e Progressista'' in italian) a l'è una lista politega candidada ai [[elezzion politeghe italiane del 2022]], la pussee granda de la coalizzion de center-sinistra. L'è nonziada el 29 de luj 2022, a ciapà dent el [[Partid Democrategh (Italia)|]], [[Articol 1]], el [[Partid Socialista Italian (2007)|]] e [[Democrazzia Solidal]], e 'l 11 de av..."
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
'''Partid Democrategh - Italia Democratega e Progressista''' (''Partito Democratico - Italia Democratica e Progressista'' in italian) a l'è una lista politega candidada ai [[elezzion politeghe italiane del 2022]], la pussee granda de la coalizzion de center-sinistra.
L'è nonziada el 29 de luj 2022, a ciapà dent el [[Partid Democrategh (Italia)|Partid Democrategh]], [[Articol 1]], el [[Partid Socialista Italian (2007)|Partid Socialista Italian]] e [[Democrazzia Solidal]], e 'l 11 de avost se sgionten anca i [[Radicai Italian]], el [[Moviment Republegan Europee]], [[Volt Europa|Volt Italia]] e Emilia-Romagna Coraggiosa, de l'[[Elly Schlein]], poeu el 13 d'avost se sgionten i [[Centrista per l'Europa]] e i [[Moderad (partid italian)|Moderad]], che però mollen la lianza poch dopo.
== Riferiment ==
*[https://www.ansa.it/sito/notizie/topnews/2022/07/29/elezioni-maraio-da-psi-ok-a-lista-con-pd-art.1-demos_f0f226d6-1cf7-4820-839c-40e255039a45.html Elezioni: Maraio, da Psi ok a lista con Pd, Art.1, Demos]
30io11tfn81wa7hf07ghrnnnwb4imkv
1129423
1129422
2022-08-18T17:38:16Z
Sciking
7100
added [[Category:Partii politegh italian de center-sinistra]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
'''Partid Democrategh - Italia Democratega e Progressista''' (''Partito Democratico - Italia Democratica e Progressista'' in italian) a l'è una lista politega candidada ai [[elezzion politeghe italiane del 2022]], la pussee granda de la coalizzion de center-sinistra.
L'è nonziada el 29 de luj 2022, a ciapà dent el [[Partid Democrategh (Italia)|Partid Democrategh]], [[Articol 1]], el [[Partid Socialista Italian (2007)|Partid Socialista Italian]] e [[Democrazzia Solidal]], e 'l 11 de avost se sgionten anca i [[Radicai Italian]], el [[Moviment Republegan Europee]], [[Volt Europa|Volt Italia]] e Emilia-Romagna Coraggiosa, de l'[[Elly Schlein]], poeu el 13 d'avost se sgionten i [[Centrista per l'Europa]] e i [[Moderad (partid italian)|Moderad]], che però mollen la lianza poch dopo.
== Riferiment ==
*[https://www.ansa.it/sito/notizie/topnews/2022/07/29/elezioni-maraio-da-psi-ok-a-lista-con-pd-art.1-demos_f0f226d6-1cf7-4820-839c-40e255039a45.html Elezioni: Maraio, da Psi ok a lista con Pd, Art.1, Demos]
[[Categoria:Partii politegh italian de center-sinistra]]
7v1tlzgrx15y6bpa7fcbw93vsir118c
Borlada de Costantinopel
0
245411
1129429
2022-08-19T08:20:43Z
Gat lombard
31748
Gat lombard l'hà trasformad la pagina [[Borlada de Costantinopel]] in [[Toma de Costantinopel]]: pussee drovad in lombard
wikitext
text/x-wiki
#VARDA [[Toma de Costantinopel]]
iv9s8179iffugvb9oj938n3eb54pbte
Toma de Pavia
0
245412
1129434
2022-08-19T08:34:07Z
Gat lombard
31748
Redirezzion a la pagina [[Assede de Pavia]]
wikitext
text/x-wiki
#redirect[[Assede de Pavia]]
oxxpx2569esanhditfixd9jhl8e5y79