Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.39.0-wmf.25 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Descüssiú Portal Purtaal Descüssiun Purtaal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Accessorio Discussioni accessorio Definizione accessorio Discussioni definizione accessorio Milan 0 1463 1129458 1111219 2022-08-19T21:20:29Z Sciking 7100 /* El Medioev */Pussee bell wikitext text/x-wiki {{Nota de disambiguazion|alter significaa de 'l nom|[[Milan (desambiguazion)]]}} {{MILCLASS}} {{Livell aministrativ |siglaStat = ITA |numerLivell = 3 |nom = Milan |Livell2 = [[Provincia de Milan]] |Livell1 = [[Lombardia]] |linkStema = |linkBandera = |pajinaStema = stema de Milan |pajinaBandera = |linkSœmeanza = {{#if:876MilanoDuomo.JPG|File:876MilanoDuomo.JPG|}} }} {{quote|Tutt el mond a l'è paes, a semm d'accòrd, ma Milan, l'è on gran Milan.|[[Gioann D'Anzi]]}} [[Archivi:Milan_Domm.jpg|Right|thumb|250px|El Dòmm de Milan]] [[Archivi:Leonardo da Vinci (1452-1519) - The Last Supper (1495-1498).jpg|300px|thumb|right|Milan - el Cenacol de Leonard]] [[Archivi:Milano-san lorenzo02.jpg|right|300px|thumb|La basilica de San Lorenz a l'invern]] [[Archivi:TopografiaMilano1158.png|Right|thumb|300px|El coeur de Milan in del 1158, ai temp de Federigh Barbarossa]] [[Archivi:Famedio_del_Cimitero_Monumentale_di_Milano.jpg|thumb|right|250px|El Cimiteri monumental]] '''Milan''' (''Milà'' in [[Lombard oriental]]; ''Milano'' in [[Italian]]; ''Mailand'' in [[Todesch]]; ''Mediolanum'' in [[Latin]]; ''Mediólanon'' in [[Grech Antich]]; ''Milão'' in [[Portoghes]]) l'è la segonda cittaa pussee granda de l'[[Itàlia]] dòpo [[Roma]], e la se troeuva in de la pianura de la [[Lumbardia|Lombardia]], la region pussee desviluppada e pussee popolada d'Italia, oltra che vun di [[Quater Motor per l'Europa|Quater Motor d'Europa]]. I sò abitant se ciamen milanes, ma ghe disen anca "meneghitt" del nomm de la mascara de carnoval [[Meneghin]]. '''Milan''' l'è capital de la [[Cittàa Metropolitana de Milan]] e de la [[Region Lombardia]]. La cittaa la gh'ha 1,3 milion de abitant, ma la soa area metropolitana la riva a 7,3 milion e donca a l'è la pussee granda de l'Italia, depos de [[Roma]] e [[Napul|Nàpol]]. El nòmm de Milan el vegn de ''Mediolanum'' o ''Mediolanium'', ona parolla che l'è la manera latinna de scriv el nomm [[lenguv celtegh|celtich]] de la cittaa (i Gaj hann minga lassaa scritt el nomm in de la sò lengua, ma l'è probabil che l'era minga tropp different). In tra i monument e i palazz famos de Milan se regorden el [[Domm de Milan|Domm]], el [[Castell Sforzesch]] cont i sò musee e el teater a [[la Scala]]. A Milan gh'è i pussee famos cà de la mòda e i sò negòzi (in [[via Montenapoleone]] e in la [[Galeria Vittori Emanuel]], che l'è considerada l'area de ''shopping'' pussee veggia in del mond). Chi cà chí han fáa diventà Milan vuna di cittaa mondiaj de la moda, compagna de [[París]], [[Londra]] e [[New York]]. A Milan se troven anca dò squader de [[balon]]; el [[A.C. Milan|Milan]] e l'[[F.C. Inter|Inter]], che insemma han vinciuu ventinoeuv scudett, noeuv [[Copp di campion]], e cinq [[copp intercontinentai]]. El sò stadi l'è 'l [[stadio San Siro|San Siro]], e gh'hann daa anca el nòmm de "Giusepp Meazza" perchè el [[Giusepp Meazza|Peppin Meazza]] l'è staa vun di pussée grand giugador de balon italian, ca g'ha giugà ne l'[[Inter]] e ne 'l [[A.C. Milan|Milan]]. Al dí d'incoeu, el sindich de Milan l'è 'l scior [[Giuseppe Sala]], de la coalizion de center-sinistra a guida [[Partito Democratico|Partii Democrategh]]. In del 2015 a Milàn el gh'ha avuu sit l'[[Esposizion Mondiala]] (dita anca ''Expo''). Milan l'è faa giò in noeuv [[Municipi de Milan|Municipi]], cont on poo de autonomia e cont di President scernii suu di gent. Al dì d'incoeu cinq hinn amministraa da la coalizion de center-destra e quater da quella de center-sinistra. == Geografia == La cittaa la se trova in mezz a ona pianura in la banda occidentala de la Lombardia. Gh'è trii fiumm che ghe passen in mezz: l'[[Olona]], el [[Lamber]] e el [[Seves (fiumm)|Seves]]. Gh'è anca di canaj e navili che on temp formaven ona red finna in center, anca se a la fin de la guerra la "sercia di navili" l'è stada interrada. Hinn restaa: el Navili de Gagian ([[Navili Grand]]), el [[Navili Paves]], la [[Martesana]], la [[Vettabbia]] e el [[Redefoss]] (che el toeu l'acqua del Seves e de la Martesana). Milan l'è a 25 km a est del fiumm [[Tesin]], a 25 km a ovest de l'[[Adda]], a 35 km a nord del [[Po]] e a 50 km a sud del lagh de [[Comm]] e del confin con la [[Sguizzera]]. A Milan s'incontren on sacch de strad e ferrovij important: gh'è di collegament con [[Turin]], con [[Genova]], con [[Piacenza]] e donca con tutta l'[[Emilia-Romagna]], con [[Bressa]] e de là cont el [[Venet]], con [[Berghem]] e cont i [[Val Orobich]], cont i montagn de la [[Valtellina]] (per andà in [[Val Venosta]], [[Engadina]] e i vallad del [[Ren]]), cont el [[Canton Tesin]] ([[Passo del San Bernardino|San Bernardin]], [[Passo del Lucomagno|Lucomagn]] e [[Passo del San Gottardo|San Gottard]]) cont el [[Passo del Sempion]] per andà in Francia. Questa sò posizion strategica, insemma alla fertilitaa del sò territori, l'ha influenzaa la storia de la cittaa e la part che el gh'ha avuu con l'Italia e cont i paes de là di [[Alp]]. == Stòria == === L'antichità === {{varda anca|Mediolanum}} I origin de la città a hinn celtegh, compagn de tant alter loeugh del nord de l'Italia. La leggenda de fatt la voeur che Milan el sia staa fondaa del [[Belloves]], capp di [[Celta Insuber]]. Giamò al temp, per la soa posizion strategica in del mezz de la [[Pianura Padana]] (de chì el nòmm ''Mediolanum''), Milan el gh'aveva avuu ona quaj importanza.<br /> Ma la glòria per la città a l'è vegnuda soratutt dòpo de la conquista romana ([[222 prima de Crist|222 prima del Crist]]): tant che intorna al IV secol, in de l'epoca de la [[tetrarchia]], vuna di quatter capitaj de l'[[Imperi Roman]] l'era pròppi Milan. In quell'epoca chì Milan l'è staa anca vunn di loeugh de svilupp de la [[religion cristianna]] cattòlica: a l'è de fatt l'epoca del [[Sant Ambroeus]] e del [[Sant Agostin]] (che anca se l'era on african, el s'è convertii al [[cristianesim]] pròppi chì). Quand che poeu i invasion barbaregh hinn diventaa on pericol bel e bon per la cort imperial, la capital l'è stada spostada a [[Ravenna]].<br /> === El Medioev === {{Quote|O Milan, o gran città, daquada del sacher sangu di sant marter, o Milan, 'me leon, te gh'avevet la gloria suprema de fortezza in tra tucc i città de Lombardia, perchè adess te se seet lì, opressa, in d'una s'ciavituu inscì grama?|[[I grandoeur de Milan]], [[Bonvesin de la Riva]], 1288}} Compagn de la maggior part de l'Italia, anca Milan l'è finii primma sòtta aj man di [[Eruj]] de [[Odoacher]], poeu sòtta el règn di [[Visigòtt]] e, pussee tard, di [[Longobard]] e di [[Franch]].<br /> Duranta el [[Sacro Roman Imperi]], Milan e tanti alter comun de la [[Lombardia]] hinn diventaa ricch per i commerz (grazie a la posizion de favor in de la [[Pianura Padana]], comè semper), tant che hann cercaa de avègh semper pussee de autonomia in di confront de l'autorità imperial. I contrast a hinn diventaa guerra ver la fin del [[XII secol]], quand che Milan e alter cittaa s'hinn mettuu a sostegnì el Papa contra l'Imperador. Quest chì, che l'era el [[Federich I de Hohenstaufen]], l'è discenduu in Italia e l'ha traa giò Milan. Ma Milan l'ha poduu vess prest recostruii, grazie aj sfòrz di città leaa. Dòpo che hann formaa ona lega, ciamada [[Lega Lombarda]], i comun italian s'hinn scontraa on'altra voeulta con l'imperador e l'hann [[Batàia de Legnà|battuu a Legnan]].<br /> Dòpo questa vittòria i comun del [[nòrd Italia]] hann poduu conquistà ona autonomia semper maggior (anca se minga semper l'è staa inscì, soratutt quand che al tròn imperial el saliva on quajdun deciduu a toeu via la cris de l'Imperi) e Milan l'ha on poo ottegnii l'egemonia de la region. Ma, cont on fenòmen tipich di cittaa italiann del XIV secol, anca Milan l'è diventada pian pianin ona [[Signoria]], primma sòtta i [[De la Torr]], poeu sòtta i [[Viscont (familia)|Viscont]], che primma hann governaa pròppi 'me viscont, poeu han cominciaa a fass ciamà ducch, anca primma de fass dà el permess de l'Imperador.<br /> [[Archivi:Gian Galeazzo Visconti.jpg|thumb|right|El [[Gian Galeazz Viscont|Gian Galeazz]], primm duca de Milan]] Sòtta i [[Viscont (familia)|Viscont]], Milan el gh'ha avuu on ròl de primm pian in de la scena politega italianna. El duca [[Gian Galeazz I]] l'ha estenduu i domini milanes a tutta la [[Lombardia]], el [[Piemont]] oriental, el [[Venet]] occidental e anca a ona bona part del center [[Italia]]. La soa mòrt premadura l'ha impedii che 'l podess creà on embrion de Stat nazional italian (còssa che intrattant l'era dree a nass in tutta [[Euròpa]]). Per tutt el XIV e 'l XV secol, Milan l'ha luttaa contra [[Venezia]], [[Napol]], [[Firenz]], i [[Savòia]], e 'l [[Papaa]] per avègh l'egemonia in su la [[Italia|penisola]]. L'è staa duranta el XV secol che la [[Signoria]] l'è passada de la dinastia di Viscont a quella di Sfòrza, a causa del matrimòni del condottier [[Francesch I Sfòrza]] con la [[Bianca Maria Viscont]], unega tosa del [[Filipp Maria Viscont]]. El period sforzesch a l'è quell contemporani al [[Renassiment]], che l'ha vist Milan ancamò ona voeulta al center de la situazion, in quant loeugh de coltura e mecenatismo de cort. Duranta 'sto period hinn vegnuu a Milan personagg come 'l [[Petrarca]] (lù però quand che gh'eren ancamò i [[Viscont]]), [[Leonard de Vinci]] e 'l [[Bramant]].<br /> === L'età di dominazion forest === Duranta l'invasion francesa de l'Italia del [[1494]], el [[Ducaa de Milan]] a l'è restaa neutral, perchè el duca [[Ludovich el Negher]] el sperava de podè inscì mantegnì el comand de la Signoria, che l'aveva usurpaa al nevod. Ma ben prest Milan l'è diventaa on teater per i guerr di grand potenz europee, come la [[Spagna]], la [[Francia]] e [[l'Sacro Roman Imperi|Imperi]]. In particolar, duranta el XVI secol, Milan l'è finii primma sòtta el contròll frances, poeu, in manera definitiva, sòtta quell spagnoeu.<br /> Donca, per circa dusent ann el [[Ducaa de Milan]] (che formalment l'esisteva ancamò, e che formalment a l'era ancamò sòtta el [[Sacro Roman Imperi]]) a l'è staa governaa de la [[Spagna]], anca se quell period a l'è cognossuu de nòrma come vun de decadenza e malgoverno: de fatt, la Lombardia a l'era diventada domà ona provincia piscininna de on grand imperi, che tra l'alter l'era dree a 'ndà in crisi. Tuttavia, Milan l'ha poduu almanch vess ancamò important per el ròl che la soa diòcesi la gh'ha avuu in de l'età de la Contrariforma, grazie a òmen come i duu arcivescov [[Carl Borromee]] e [[Federigh Borromee]] e 'l [[Sant'Antòni Maria Zaccaria]].<br /> I ròbb hann segutaa a 'ndà inscì finna a la [[guerra de Succession Spagnoeula]] ([[1700]]-[[1714]]), con la qual el [[Ducaa de Milan]] l'è diventaa on domini de l'[[Arciducaa d'Austria]], la qual cà regnant, i [[Asburgh]], a l'era anca quella che la regnava in su l'Imperi. Sòtta el governo austriach, Milan l'ha cognossuu on noeuv period de splendor (anca se 'l ducaa l'aveva perduu la [[Lomellina]] e alter territòri del gener, che eren finii in man al [[Regn de Sardegna]]) e on grand svilupp econòmich (incoraggiaa de la [[Rivoluzion Industrial]], che l'era dree a nass in quij temp chì). Inoltra Milan, duranta el XVIII secol, a l'è diventaa vun di center de l'[[Illuminismo italian]], grazie a òmen de cultura compagn de [[Ceser Beccaria]], [[Peder Verri]] e [[Giusepp Parini]].<br /> Duranta l'età napoleòniga, l'è finii primma in de la [[Repubblica Cisalpina]], poeu l'è diventaa capital del [[Regn d'Italia (1805-1814)|Regn d'Italia]]: l'è staa pròppi chì che 'l [[Napoleon I]] el s'è incoronaa (e l'è de quell period el [[Palazz Real]] arent al [[Dòmm de Milan|Dòmm]]).<br /> === El Resorgiment === Cont el [[Congress de Vienna]], Milan l'è retornaa a l'[[Imperi d'Austria]], però questa vòlta inglobaa in del noeuv [[Regn Lombardo-Venet]]. In di ''moti'' del [[1848]], Milan l'è staa vun di loeugh-simbol del [[Risorgiment]] (anca grazie a la litteratura romantiga del [[Carl Pòrta]] e del [[Lissander Manzon]], per la musega del [[Giusepp Verdi]] o per el suciàl de [[Sandrina Ravizza]]), cont i famos [[Cinch Giornad]] ma el [[Regn de Sardegna]], che l'aveva ciappaa i part di insort italian contra l'[[Austria]], l'è staa battuu, e donca Milan el gh'ha avuu de tornà ancamò ona voeulta sòtta l'Austria, e cont el pagà ona feros repression. Per divegnì part del [[Regn de Sardegna]] (e donca del [[Regn d'Italia (1861-1946)|Regn d'Italia]]), Milan el gh'ha avuu de spettà el [[1859]]. De chì in poeu, la stòria politica de Milan la seguta quell del rest de l'[[Italia]]. === Del Resorgiment al dì d'incoeu === Dòpo l'[[Unità d'Italia]], Milan el s'è avviaa a diventà vun di pont cruciaj de l'economia del noeuv Stat. Ma minga per quest tutta la popolazion milanesa a l'era ricca, anzi, per tutta la fin del Vòttcent gh'hinn staa revòlt popolar e sciòper per ottegnì di condizion de vita mejor. El re del temp, l'[[Umbert I]], l'ha voruu minga scoltà i protest e l'ha mandaa l'esercit a reprim i revòlt.<br /> A bon cunt Milan l'è diventaa voeuna di città pussee ricch de l'[[Italia]], e per quest l'è diventaa on center de attrazion per l'immigrazion interna, ma anca per la coltura e l'industria. Tra l'alter, se pò regordà che 'l [[Benito Mussolini]], primma de la guerra el lavorava a Milan, e che anca el [[moviment futurista]] el gh'ha avuu chì vun di sò center colturaj.<br /> Dòpo la [[Primma Guerra Mondial]], in del clima de insoddisfazion per i noeuv condizion econòmich e politich (per esempi, tutta la stòria de la ''vittoria mutilata'') l'ha portaa a la nassida a Milan del [[partii nazional fascista]].<br /> Ma Milan l'è staa anca vun di loeugh simbol de la [[Resistenza]], e l'è staa chì che hinn staa appenduu i còrp del Mussolini e de alter gerarca fascista dòpo ch'eren staa coppaa.<br /> A partì del Dòpoguerra finna al dì d'incoeu, Milan a l'è segutada a cress, cont el diventà voeuna di maggior representazion del ''miracol econòmich'', ma anca de la [[contestazion giovenil]], del [[terrorismo]] di agn '60 e '70, del [[cabaret]], del [[teater]], de la [[canzon]] e de la [[mòda]].<br /> Ultimament, Milan l'è staa protagonista de la proclamazion de part del [[Silvio Berlusconi]] de la nassida del partii del ''Pòpol de la Libertà'', el pussee grand e important partii de destra de la stòria de l'Italia repubblicanna. == I port de Milan == * [[Porta Garibaldi (Milan)|Pòrta Garibaldi]] (o ''Porta Comasina'' o ''Porta Comasna'', on temp anca ''Porta Stravacca'') * [[Pòrta Genova]] * [[Pòrta Lodoviga]] (o ''Porta San Celso'', un temp succursal de [[Pòrta Cines]]) * [[Pòrta Monfort]] (on temp pusterla, succursal de Porta Oriental) * [[Pòrta Noeuva]] * [[Pòrta Romanna]] * [[Pòrta Sempion]] * [[Pòrta Tisinesa]] (ciamada anca ''Pòrta Cines'' o ''Pòrta Cicca'') * [[Pòrta Venezia]] (che on temp la se ciamava ''Pòrta Renza'' o ''Pòrta Oriental'') * [[Pòrta Vercellina]] (ciamada ''Porta Magenta'' apòs de la [[Battaja de Magenta|vittoria de Magenta]] de la [[segonda guerra de indipendenza italiana]]) * [[Pòrta Vigentina]] (dove ona voeulta gh'era el ''Daziett'' o ''Portell'') * [[Pòrta Vittòria]] (che on temp la se ciamava ''Pòrta Tosa'') * [[Pòrta Vòlta]] (on temp ''Porta Tenaja'') == Evoluzion demografega == L'andament del numer de abitant del comun de Milan l'è mostraa in de la tabela chi de sotta: {{Demografia/Milano (MI)}} == Cità gemelaa == Milan a l’è gemelaa con: * [[Archivi:Flag of Palestine.svg|20px]] [[Betlem]], [[Palestina]] * [[Archivi:Flag of the United Kingdom.svg|20px]] [[Birmingham]], [[Regn Unii]] * [[Archivi:Flag of the United States.svg|20px]] [[Chicago]], [[Stat Unii d'America]] * [[Archivi:Flag of Poland.svg|border|20px]] [[Cracòvia]], [[Polònia]] * [[Archivi:Flag of Senegal.svg|20px]] [[Dakar]], [[Senegal]] * [[Archivi:Flag of Germany.svg|20px]] [[Franchfòrt sul Men]], [[Germania]] * [[Archivi:Flag of France.svg|20px]] [[Lion]], [[Francia]] * [[Archivi:Flag of Australia.svg|20px]] [[Melbourne]], [[Australia]] * [[Archivi:Flag of Japan.svg|border|20px]] [[Osaka]], [[Giapon]] * [[Archivi:Flag of Brazil.svg|20px]] [[São Paulo|San Paol del Brasil]], [[Brasil]] * [[Archivi:Flag of Russia.svg|border|20px]] [[San Pederborgh]], [[Russia]] (''sospenduu'') * [[Archivi:Flag of the People's Republic of China.svg|20px]] [[Shanghai]], [[Cina]] * [[Archivi:Flag of Israel.svg|border|20px]] [[Tel Aviv]], [[Israel]] * [[Archivi:Flag of Canada.svg|border|20px]] [[Toronto]], [[Canada]] == Sport == Milan el gh'ha 'na granda tradizion del [[folber]]. I squader de folber puseee cognossuu a hinn l'[[A.C. Milan|Associazione Calcio Milan]] e el [[Inter|Football Club Internazionale Milano]], i unegh duu squader de folber [[UEFA|europee]] da la stèssa cittaa ch'hann vingiuu la [[Coppa di Campion|Coppa di Campion/Champions League]]. Tucc e do i squader gioghen in del [[Stadi San Siro]], vun di símbol padron de la cittaa. == Varda anca == * [[Mediolanum]] * [[Metropolitana de Milan]] == Ligamm de foeura == * [http://www.comune.milano.it/ Sitt offizial] {{Provincia de Milan}} [[Categoria:Milan|*]] [[Categoria:Capitai de la Tetrarchia]] [[Categoria:Lombardia]] [[Categoria:Comun de la Città Metropolitana de Milan]] nvjr4isrq0lvg2rw90f2bllw71rlk94 Marie Curie 0 137679 1129456 1087993 2022-08-19T18:35:00Z FMSky 33148 wikitext text/x-wiki {{LORUNIF|dial=BRES}} {{Lista1000}} [[Archivi:Marie Curie (Nobel-Chem).jpg|thumb|Foto uficiàla per el prémio Nobel de 1911]] '''Maria Salomea Skłodowska''', cunusìda piö de spés col sò nòm de spuzàda '''Marie Curie''' ([[Varsàvia]], [[07 11|7 de noèmber]] del [[1867]] – [[Passy]], [[04 07|4 de löi]] del [[1934]]), l'è stàda 'na chìmica e fìzica [[Polonia|polàca]], natüralizàda franséza. Endèl 1903 la g'ha insìt el prémio Nobel per la fìzica (ensèma al sò spus [[Pierre Curie]] e a [[Antoine Henri Becquerel]]) e, 'ndel [[1911]], del prémio Nobel per la chìmica per i sò stüde söl [[radio]]. == Le urìgign == Nasìda a [[Varsavia]], fiöla de [[Wladyslaw Skłodowski]] ([[1832]]-[[1902]]) e de [[Bronislawa Boguska]] ([[1834]]-[[1879]]); en [[Polonia]], la g'ha ambiàt i sò stüde ensèma col sò bubà, de autodidàta, e pò l'è nàda 'n nacc a Varsavia e piö tàrde a l'[[Sorbona|Università de la Sorbóna]] de [[Parigi]]. La s'è laureàda en [[chìmica]] e [[fìzica]]. Maria l'è stàda la prìma fómna a 'nsegnà 'ndèla università parigìna, 'ndóche la g'ha apò cunusìt en óter docènt, Pierre Curie, col qual i se spuzarà. [[Archivi:Marie Sklodowska 16 years old.jpg|thumb|200px|Maria Skłodowska a 16 agn]] == Le scopèrte == Dòpo che [[Antoine Henri Becquerel]] el gh'ìa scuprìt che le làstre fotogràfiche che 'l gh'ìa mitìt en bànda 'nsèma al solfàt de potàsio-uranile i éra restàde 'mpresiunàde, e che 'l gh'ìa capìt che l'impresionamènt l'ìa stat cauzàt del [[uranio]] cuntignìt endèl solfàt, Maria Skłodowska la g'ha ambiàt a mizürà la radiasiù de l'urànio per mès de la [[piezoeletricità]], scuprìda del sò spus Pierre, en colaborasiù col sò fredèl Jacques. L'è stàda Maria Skłodowska a propunì la paròla [[radioatività]] per indicà la proprietà de l'uranio de emèter [[radiasiù]]. La dimustrarà apò che la prezènsa de chèsta radioatività apò a 'nden óter elemènt: el [[torio]]. Ensèma col sò spus Pierre i g'ha troàt che a fà mizürasiù söi campiù de [[pechblenda]] col fì de rafinàla, saltàa fò che sèrte campiù i emitìa piö tàta radioatività che nó se i éres facc de urànio pür, e chèsto vülìa dì che 'ndèla pechblenda gh'ìa dét dele quantità mìnime (mìa rilevàbii de le anàlizi chìmiche normài) de elemèncc amò piö radioatìf del urànio. El pas dòpo l'è stat chèl de ezaminà tonelàde de [[pechblenda]] (de le miniére de Joachimstal en [[Cecoslovàchia]]). Endèl [[1898]], difàti i spus Curie i riarà a izolà 'na quantità picinìna de pólver négra che gh'ìa 'na radioatività presapóch 400 vólte piö àlta de chèla de l'urànio. Chèsta pólver l'ìa custitüìda de 'n elemènt chìmich nöf che gh'ìa dele caraterìstiche che se 'nsomeàa a chèle del [[telùrio]] e che 'l vegnarà ciamàt [[polonio]], en unùr al paés endóche l'ìa nasìda la Maria, la [[Polonia]]. Nàndo 'n nac co l'investigasiù i g'ha scuprìt amò che 'l polònio 'l püdìa mìa giustificà dei leèi isé alcc de radioatività come chèi che i gh'ìa troàt, e alùra, sèmper endèl [[1898]], i troarà amò 'n óter elemènt, condèna radioatività amò piö àlta de chèla del polonio, e proprietà chìmiche che se 'nsomeàa piötòst a chèle del [[bario]]. L'elemènt nöf el vegnarà ciamàt [[radio (element chimich)|ràdio]] per vìa de la sò radioatività isé fòrte. El rendicönt de chèsti stüde l'è deentàt, endèl [[1903]], la tézi de duturàt de la Maria Sklodowska. == I premi Nobel == Ensèma col sò spus e con Antoine Henri Becquerel, Maria Sklodowska-Curie la g'ha ciapàt — prìma fómna endèla stória — el prémio Nobel per la fìzica endèl [[1903]]: Òt agn dòpo, endèl [[1911]], la g'ha turnàt a ciapà 'l prémio Nobel, staólta per la chìmica. == Riferiment == *[http://www.treccani.it/enciclopedia/pierre-e-marie-curie/ Pierre e Marie Curie - Treccani] {{DEFAULTSORT:Curie, Marie}} [[Categoria:Chimegh polacch]] [[Categoria:Fisegh polacch]] [[Categoria:Nassüü in Pulonia]] [[Categoria:Nassuu in del 1867]] [[Categoria:Mort in del 1934]] 3v821wuwed8f0two9n6e263bs6wns70 I grandoeur de Milan 0 205181 1129459 1082023 2022-08-19T21:28:37Z Sciking 7100 /* El liber */ wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} '''I grandoeur de Milan''' ([[latin]]: ''De magnalibus urbis Mediolani'') l'è on trattaa scrivuu in forma de cronega del [[Milan (città)|milanes]] [[Bonvesin de la Riva]].<br> Come l'è giamò ciar del titol, l'oeuvera (scrivuda in del [[1288]]) la voeur cuntà su quanto l'è bell e fort Milan. L'è scrivuu in [[latin]]. ==Storia== El test intregh del liber a l'è staa consideraa per on bell poo de temp descomparii. Ghe n'emm testimonianza in autor e personagg del Tresent ([[Galvan Fiamma]], [[Enrigh de Herford]], el vescov [[Peder Filargh]]), e l'è miss in de l'inventari de la biblioteca di [[Viscont (familia)|Viscont]] in del [[1426]]. Ma de lì in avant, se ghe n'ha pu de testimonianz dirett.<br> In del [[1894]] el scior [[Francesch Novaa]], filologh cremones, l'ha trovaa per cas el manoscritt in de la [[Biblioteca Nacional de España]] (indove che l'è anmò conservaa), e l'ha publicaa criticament in del [[1898]]. ==El liber== {{Quote|Per quell che 'l revarda quej che ghe viven, Milan la me par la città la pussee bella che la gh'è in del mond. I milanes, omen e donn, gh'hann 'na soa statura tipega, hinn allegher de faccia e propi amis con la sgent|Del Liber}} El liber el gh'ha vott capitoi, che hinn tucc dedicaa a parlà ben de Milan, segn de l'orgoeuj de l'Italia medieval di Comun. El titol de ogni capitol el gh'ha la fras ''de commendatione Mediolani'', e l'esalta Milan per on quaicoss de sò: la soa posizzion, i sò cà, i sò abitant, la soa fertilità, la soa forza, la soa fedeltà costanta, la soa libertà, la soa dignità. I primm quatter capitoi hinn la part "statistega" (che la descriv la città de la fin del Tresent), i olter quatter inveci hinn pussee storegh. ==Traduzzion== In del [[1994]] l'è stada publicada ona version del liber cont el test a front in milanes del dì d'incoeu, voltaa del [[Ceser Comolett]]. ==Bibliografia== *''De magnalibus urbis Mediolani - I grandoeur de Milan'', Milan, Libreria Meravigli, 1994. [[Category:Cronegh medievai]] [[Categoria:Oeuvere del Bonvesin de la Riva]] evqk9afwtkj5g7nextv59rcuxemu7ug Utent:Lacky77 2 227762 1129461 1129114 2022-08-19T22:02:48Z Lacky77 28646 wikitext text/x-wiki {{Babel|it|lmo-3|en-3|de-2|es-1}} {{babellmo|MI}} Bondì a tucc, son utent de la Wikipedia in lombard a partì del 14 febrar del 2020. Hoo scrivud in grafia SL e NOL, do grafie unifegade per la lengua lombarda. == Pagin che hoo scrivud o che gh'hoo de scriver == ===Anatomia: Part del corp=== *[[Gianda (anatomia)]] *[[Nilza]] *[[Pel]] *[[Sgrif]] *[[Timpen]] *[[Vessiga]] *[[Zocor]] === Architetura: Element === *[[Cop]] *[[Timpen (architetura)]] ===Architetura: Guerra=== *[[Castell Boromee (Peschera Boromee)]] *[[Castell de Melegnan]] ===Architetura: Religion=== *[[Gesa de San Lorenz (Trezzan in sul Navili)]] *[[Gesa de Sant Spirit (Milan)]] *[[Santuari de San Patrizzi]] ===Botanega: Piante e frut=== *[[Armandola (somenza)]] *[[Crocus sativum]] *[[Gianda (frut)]] *[[Prunus dulcis]] *[[Zafran]] === Cusina: Mangià === *[[Bagoss]] *[[Bit (formai)]] *[[Casolet]] *[[Casoncei]] *[[Formai de Mut]] *[[Gremolada]] *[[Nostran Valtrompia]] *[[Polenta voncia]] *[[Quartiroeul Lombard]] *[[Scarpinocc]] *[[Storegh ribell]] *[[Strachitunt]] *[[Silter]] *[[Talegg (formai)]] *[[Zincarlin]] ===Filosofia: Oeuver=== *[[Encyclopédie]] === Filosofia: Persone === *[[Blaise Pascal]] *[[Cartesi]] *[[Denis Diderot]] *[[Francis Bacon]] *[[Jean-Baptiste Le Rond d'Alembert]] === Filosofia: Teoria === *[[Razzionalism]] *[[Empirism]] === Geografia: Cità === *[[Adelaide]] *[[Brisbane]] *[[Hanga Roa]] *[[Hobart]] *[[Melbourne]] *[[Perth]] *[[Trabisonda]] === Geografia: Isole === *[[Borðoy]] *[[Eysturoy]] *[[Isola de Nedal]] *[[Isola de Pasqua]] *[[Motu Nui]] *[[Streymoy]] === Geografia: Region === *[[Eysturoy (region)]] *[[Streymoy (region)]] ===Geografia: Stat=== *[[Australia Meridional]] *[[Australia Ocidental]] *[[Noeuv Galles del Sud]] *[[Queensland]] *[[Stat e territori de l'Australia]] *[[Tasmania]] *[[Victoria (Australia)]] ===Geografia: Teoria=== *[[Boca (idrologia)]] *[[Port (trasport)]] *[[Rial]] *[[Zoca]] === Lenguistega: Gramatega === *[[Copula (lenguistega)]] *[[Predicad nominal]] *[[Predicad verbal]] *[[Sojet]] *[[Verb in lombard]] === Lenguistega: Lengov e alfabet === *[[Lengua rapanui]] *[[Rongorongo]] === Leteradura: Persone === *[[Bonvesin de la Riva]] *[[Giovanni Barrella]] ===Leteradura: Oeuvre=== *[[Liber di Tre Scricciur]] ===Leteradura: Teoria=== *[[Epigraf]] *[[Epigrama]] *[[Epitafi]] === Mester: === *[[Tencin (mester)]] === Musega: Oeuvre === *[[La mer]] *[[Nocturnes (Debussy)]] *[[Samson et Dalila]] === Musega: Persone === *[[Antonio Brioschi]] *[[Camille Saint-Saëns]] *[[Charles Koechlin]] *[[Claude Debussy]] *[[Costanz Porta]] *[[Ettore Pozzoli]] *[[Gabriel Fauré]] *[[Giovanni Battista Sammartini]] *[[Giuli Cesar Gabussi]] *[[Lodovico Grossi da Viadana]] *[[Manuel de Falla]] *[[Olivier Messiaen]] *[[Ottorino Respighi]] *[[Stefanija Turkevyč-Lukijanovyč]] === Musega: strument === *[[Aerofon]] *[[Armandoleta]] *[[Calisson]] *[[Clarinet]] *[[Clavicembol]] *[[Cornet (strument musegal)]] *[[Corneta]] *[[Corno (strument musegal)]] *[[Fagot]] *[[Mandolin]] *[[Petaca]] *[[Piat (strument musegal)]] *[[Sassofon]] *[[Serpan]] *[[Silofon]] *[[Struments a arc]] *[[Strument musegal]] *[[Timpen (strument musegal)]] *[[Teorba]] *[[Tiorba]] *[[Tuba (strument)|Tuba]] === Musega: Teoria === *[[Bass continov]] *[[Bergamasca (danza)]] *[[Ritm lombard]] ===Politega: Persone=== *[[Alfonso Ciampolillo]] *[[Luca Attanasio (diplomategh)]] *[[Pietro Benassi]] ===Psicologia: Teoria=== *[[Prossemega]] ===Scultura: Oeuvre=== *[[Rei Miro]] ===Storia: Moviment=== *[[Inluminism]] *[[Rivoluzzion scentifega]] ===Storia: Class sociai=== *[[Borghesia]] ===Zoologia: Bes'ce=== *[[Castor]] *[[Lutrinae]] ===Zoologia: Teoria=== *[[Fanera]] == Traguard == *Modifega n.1: 14/02/2020, [[Copula (lenguistega)]] *Modifega n.10: 15/02/2020, [[Copula (lenguistega)]] *Modifega n.100: 25/03/2020 [[Verb in lombard]] *Modifega n.1000: 04/06/2020 [[Aerofon]] fekq9x5c7f6toaru5minpw403u9yfy4 Wikipedia:Te 'l savevet che 4 234001 1129455 1129427 2022-08-19T14:42:51Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} '''Te 'l savevet che''' a l'è una rubrica de la [[Wikipedia in lombard]] che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del [[User:Sciking|Sciking]]. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..." == Regole == === Carateristeghe === Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha: #De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina #De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo #De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun A l'è ben che: #La gh'habia di font #La gh'habia di imagin #La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda === Come insubì una vos === I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens. I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens. === Come sgiontà una vos === A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà 8 vos in bas a 'sti criteri chi: *Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza *Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie *Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad I vos vann sgiontade in di sotapagine del [[Template:Savevet]] e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{tl|Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion. == De meter == #[[Borðoy]] #[[Serenissima Republega]] #[[Mure venete de Bergem]] #[[Eysturoy]] #[[Villa Puricelli Guerra]] #[[Villa Viscont d'Aragona]] #[[Autostrada A58 (Italia)]] #[[Strada statal 142 Biellesa]] #[[Antoni Boggia]] #[[Pont de la Ghisolfa]] #[[La canzon pussee misteriosa de l'Internet]] #[[Vitamina]] #[[Fistola anal de Luis XIV]] #[[Politecnegh de Milan]] #[[Treno Servizi Regional]] #[[M-Bahn]] #[[Panatton]] #[[Cross-site scripting]] #[[Senad de Milan]] #[[Raspadüra]] #[[Red di filobus de Sanremo]] #[[Strada]] #[[Bortol Belott]] #[[Congregazion provincial]] #[[Tram Edison]] #[[Calvairaa]] #[[Val d'Òssola]] #[[Scossal]] #[[Brisa]] #[[Valerian]] #[[Principaa vescovil de Liegi]] #[[Bèrghem Baghèt]] #[[Anna Frank]] #[[David Hume]] #[[Thomas Edison]] #[[Sant Ignasio de Loyola]] #[[Fiùr]] #[[Tim Berners-Lee]] #[[Ermàn de Reichenau]] #[[Adelchi]] #[[Silene elisabethae]] #[[Dialett valtelin]] #[[Ospedaa Civegh de Codogn]] #[[Pòrta Umbrià]] #[[Pòrta Sère]] #[[Santuari de San Patrizzi]] #[[Bit (formai)]] #[[Villa Torretta]] #[[Costanz Porta]] #[[Franzesch Bellat]] #[[Tavo Burat]] #[[Appenninia]] #[[Lodovigh Sforza]] #[[Cafè]] #[[Barbajada]] #[[Castell Oldofredi-Martineng]] #[[Tortei cremasc]] #[[Brovet (Vares)]] #[[Numer de Graham]] #[[Walser]] #[[Giovanni Segantini]] #[[Val Codera]] #[[Battaja de Karánsebes]] #[[Munt Ciap]] #[[Bokmål]] #[[Lengua francesa]] #[[Brünaa]] #[[Giuseppe Pietro Bagetti]] #[[Differenz in tra el cecch e 'l slovacch]] #[[Legnamee]] #[[Henry Ford]] #[[Navili de Paderno]] #[[Lombardia]] #[[Bargniff]] #[[Betin de Trezz]] #[[Henri Matisse]] #[[Geoffrey Chaucer]] #[[Governà milanes in Corsega]] #[[Bootloader]] #[[James Cook]] #[[Marco Polo]] #[[Spartacus]] #[[Jean-Jacques Rousseau]] #[[Sala proeuve musical]] #[[Vlad III de Valacchia]] #[[Metropolitana de Pyongyang]] #[[Lengua greca antiga]] #[[Licee]] #[[Chímica]] #[[Meteurulugía]] #[[Carboni]] #[[Cerimonia de la campanella]] #[[Cà di Can]] #[[Corona Ferrea de Lombardia]] #[[Destruzion de Milan]] #[[Gian Galeazz Serbellon]] #[[Blaise Pascal]] #[[LC-3]] #[[Linea Tranviaria Rapida]] #[[KRACK]] #[[Liuteria tradizionala cremonesa]] #[[Operazion Ogro]] #[[Principaa de Pavia]] #[[Windows 9x]] #[[W la Fisica]] #[[Buddism]] #[[Michail Ivanovič Kalinin]] #[[Jean-Pierre Kintz]] #[[Stampanta]] #[[Antonin Scalia]] #[[Buffer overflow]] (dopo de avost 2022) #[[Incident ferroviari de Robilante]] (dopo de avost 2022) #[[Ludwig van Beethoven]] #[[Brisa]] #[[Treno FS ETR.500]] #[[Sistema Solar]] #[[Spéce]] #[[Pruteina]] #[[Lipid]] #[[Numer primm]] #[[Volcan]] #[[Compagnie du chemin de fer de Paris à Orléans]] #[[Gesa de la Santa Maria Madalena al Quirinal]] #[[Zea mays]] #[[Scrittura giapponesa]] #[[Zuqer]] #[[Juglans regia]] #[[Matematega]] #[[Bira]] #[[Locomotiva FNM 240]] #[[Averardo Buschi]] #[[Imper Otoman]] #[[Equilibri del terror]] #[[Stazion de Milan Affer (1879)]] #[[Bàrca de San Piéro]] #[[Sester Levànt]] #[[HTML Form Protocol Attack]] #[[Peder Verri]] #[[Boleslav I ol Corajos]] #[[Güjelm Tell]] #[[Feiez]] #[[Vetura]] #[[Sistema Bismarck]] #[[Sistema Beveridge]] #[[Sistema sanitari]] #[[Noeuv Galles del Sud]] #[[Tasmania]] #[[Mayor gremeza]] #[[Vall Vrera]] == Candidade == {{...}} == Vos che gh'è stade == *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."]] *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."]] == Vos corelade == *[[Wikipedia:Parlum un poo de nün]] *[[Wikipedia:Parlóm en pó de nóter]] [[Categoria:Vonciàss i man]] 2d624z2rbixisba7yigas2qc8asqkmp 1129460 1129455 2022-08-19T21:47:47Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} '''Te 'l savevet che''' a l'è una rubrica de la [[Wikipedia in lombard]] che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del [[User:Sciking|Sciking]]. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..." == Regole == === Carateristeghe === Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha: #De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina #De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo #De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun A l'è ben che: #La gh'habia di font #La gh'habia di imagin #La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda === Come insubì una vos === I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens. I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens. === Come sgiontà una vos === A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà 8 vos in bas a 'sti criteri chi: *Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza *Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie *Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad I vos vann sgiontade in di sotapagine del [[Template:Savevet]] e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{tl|Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion. == De meter == #[[Borðoy]] #[[Serenissima Republega]] #[[Mure venete de Bergem]] #[[Eysturoy]] #[[Villa Puricelli Guerra]] #[[Villa Viscont d'Aragona]] #[[Autostrada A58 (Italia)]] #[[Strada statal 142 Biellesa]] #[[Antoni Boggia]] #[[Pont de la Ghisolfa]] #[[La canzon pussee misteriosa de l'Internet]] #[[Vitamina]] #[[Fistola anal de Luis XIV]] #[[Politecnegh de Milan]] #[[Treno Servizi Regional]] #[[M-Bahn]] #[[Panatton]] #[[Cross-site scripting]] #[[Senad de Milan]] #[[Raspadüra]] #[[Red di filobus de Sanremo]] #[[Strada]] #[[Bortol Belott]] #[[Congregazion provincial]] #[[Tram Edison]] #[[Calvairaa]] #[[Val d'Òssola]] #[[Scossal]] #[[Brisa]] #[[Valerian]] #[[Principaa vescovil de Liegi]] #[[Bèrghem Baghèt]] #[[Anna Frank]] #[[David Hume]] #[[Thomas Edison]] #[[Sant Ignasio de Loyola]] #[[Fiùr]] #[[Tim Berners-Lee]] #[[Ermàn de Reichenau]] #[[Adelchi]] #[[Silene elisabethae]] #[[Dialett valtelin]] #[[Ospedaa Civegh de Codogn]] #[[Pòrta Umbrià]] #[[Pòrta Sère]] #[[Santuari de San Patrizzi]] #[[Bit (formai)]] #[[Villa Torretta]] #[[Costanz Porta]] #[[Franzesch Bellat]] #[[Tavo Burat]] #[[Appenninia]] #[[Lodovigh Sforza]] #[[Cafè]] #[[Barbajada]] #[[Castell Oldofredi-Martineng]] #[[Tortei cremasc]] #[[Brovet (Vares)]] #[[Numer de Graham]] #[[Walser]] #[[Giovanni Segantini]] #[[Val Codera]] #[[Battaja de Karánsebes]] #[[Munt Ciap]] #[[Bokmål]] #[[Lengua francesa]] #[[Brünaa]] #[[Giuseppe Pietro Bagetti]] #[[Differenz in tra el cecch e 'l slovacch]] #[[Legnamee]] #[[Henry Ford]] #[[Navili de Paderno]] #[[Lombardia]] #[[Bargniff]] #[[Betin de Trezz]] #[[Henri Matisse]] #[[Geoffrey Chaucer]] #[[Governà milanes in Corsega]] #[[Bootloader]] #[[James Cook]] #[[Marco Polo]] #[[Spartacus]] #[[Jean-Jacques Rousseau]] #[[Sala proeuve musical]] #[[Vlad III de Valacchia]] #[[Metropolitana de Pyongyang]] #[[Lengua greca antiga]] #[[Licee]] #[[Chímica]] #[[Meteurulugía]] #[[Carboni]] #[[Cerimonia de la campanella]] #[[Cà di Can]] #[[Corona Ferrea de Lombardia]] #[[Destruzion de Milan]] #[[Gian Galeazz Serbellon]] #[[Blaise Pascal]] #[[LC-3]] #[[Linea Tranviaria Rapida]] #[[KRACK]] #[[Liuteria tradizionala cremonesa]] #[[Operazion Ogro]] #[[Principaa de Pavia]] #[[Windows 9x]] #[[W la Fisica]] #[[Buddism]] #[[Michail Ivanovič Kalinin]] #[[Jean-Pierre Kintz]] #[[Stampanta]] #[[Antonin Scalia]] #[[Buffer overflow]] (dopo de avost 2022) #[[Incident ferroviari de Robilante]] (dopo de avost 2022) #[[Ludwig van Beethoven]] #[[Brisa]] #[[Treno FS ETR.500]] #[[Sistema Solar]] #[[Spéce]] #[[Pruteina]] #[[Lipid]] #[[Numer primm]] #[[Volcan]] #[[Compagnie du chemin de fer de Paris à Orléans]] #[[Gesa de la Santa Maria Madalena al Quirinal]] #[[Zea mays]] #[[Scrittura giapponesa]] #[[Zuqer]] #[[Juglans regia]] #[[Matematega]] #[[Bira]] #[[Locomotiva FNM 240]] #[[Averardo Buschi]] #[[Imper Otoman]] #[[Equilibri del terror]] #[[Stazion de Milan Affer (1879)]] #[[Bàrca de San Piéro]] #[[Sester Levànt]] #[[HTML Form Protocol Attack]] #[[Peder Verri]] #[[Boleslav I ol Corajos]] #[[Güjelm Tell]] #[[Feiez]] #[[Vetura]] #[[Sistema Bismarck]] #[[Sistema Beveridge]] #[[Sistema sanitari]] #[[Noeuv Galles del Sud]] #[[Tasmania]] #[[Mayor gremeza]] #[[Vall Vrera]] #[[Ubertino Posculo]] == Candidade == {{...}} == Vos che gh'è stade == *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."]] *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."]] == Vos corelade == *[[Wikipedia:Parlum un poo de nün]] *[[Wikipedia:Parlóm en pó de nóter]] [[Categoria:Vonciàss i man]] k3gjbkgw7uet0nl0l8x0eaq4donhacg Vall Vrera 0 235333 1129454 1129446 2022-08-19T14:42:27Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} La '''Vall Vrera''' l’è ona vall de fianch de la [[Vall Brembana]]. El territori de la Vall Vrera, al dì d’incoeu el tira dent soratut i comun de [[Vrera]], [[Santa Brigida]] e [[Cus]], e marginalment anca quei de [[Cassei]], [[Olmo]], [[Oeurniga]] e [[Mezold]]. == Storia == Siben che i prime tracce storiche de la presenza umana in Vall Vrera risalissen al 917 (in d'on document gh'è dent el nom de “Abraria” o ben Vrera in lengua lombarda), del temp di prim insediament uman in Vall Vrera a se ne sa minga assee. Desgià che i nom de tante contrade a inn compagn de quei de la Valsasna, se pensa che i prim abitant de la Vall Vrera i sien vegnud de la [[Valsasna]] che l'è lì adree. A se pensa ancasì e che sien rivad lilinscì ai temp de l’invasion di [[Longobard]] del sest secol quand che tanti abitant lombard gh’hann avud de scapà via e riparàss in di zone pussee scondude. De fat la prima comunità civil e religiosa de la Vall Vrera, istituida in fra i secoi setim e otav, la partegniva a la [[piev]] de [[Primaluna]] in [[Valsasna]]. Per via del so ligam con la [[Valsasna]], la Vall Vrera l’è stada sota el domini civil e religios diret di arcivescov Milan fin al 1100 tant ‘ma la Valsasna medesima. In del 1100 i arcivescov de [[Milan]] i gh’hann afidad la Vall Vrera a la famija di [[De la Torr]] (o [[Torrian]]) che l’hann governada fina al 1332 quand che l’è passada in di man di [[Viscont]]. La comunità de la Vall Vrera l’ha mantegud ona certa autonomia anca ai temp di Viscont, i quai, in del 1358, i gh’hann concedud a la vall on so statut ([[Statut di Vai Tavegg e Vrera]]) e l’esenzion per certe tasse. In del 1456 el territori de la Vall Vrera l’è passad sota el domini de la [[Republica de Venezia]] fina al 1797; anca la Republica de Venezia l’ha mantegnud el statut giamò in uso del 1358. I atività economiche principai del period venezzian i eren l’agricoltura e l’[[allevament]] ma anca l’industria metallurgica grazzie ai miniere de [[ferr]]; nondemen el period venezzian l’è de vesser ricordad anca per i artista soratut per el mester de la pitura (i [[Baschenis]], i [[Guarinoni|Guarino]], i [[Scanardi]], i [[Asenelis]], i [[Borsatti]], i [[Scipioni]] e i [[Rovelli]]). Intorna al 1500 ghe staven de cà in vall Vrera pussee de 3000 persone; la popolazzion l’è stada poeu decimada de la [[peste]] del 1630. In fra el 1805 e el 1817 la Vall Vrera l’è stada tegnuda sot de la Francia del [[Napoleon Bonapart|Napoleon]] che l’hà sopress el statut e l’ha impost on controll statal magior. El domini frances l’è stad caraterizad ancasì d’on magior rispet per i dirit di citadin ma anca de pussee de tasse e anticlericalismo. Per ‘ste reson chì la popolazzion la gh’ha havud in odi el regim del Napoleon e l'è saltada de contentezza al moment de la soa toma in del 1815 con el rivà di [[Impero Austro-Ungarico|tognit]] che però purtrop i hann segutà a resgiorà in su la vall compagn del Napoleon. In del 1860 la Vall Vrera l’ha tacad a fa part del [[Regn d’Italia]], de lì inanz l’è comenzada la soa decadenza soratut per via de carestie e epidemie. In Vall Vrera a gh’è semper stad on sentiment de aderenza a la comunità local tant che a partì del 1200 l'è stada on comun unich fina al 1647, ann che l’è stad spartid in di set [[comun]] che gh'è al dì d’incoeu. Del 1647 fina al dì d'incoeu i comun a inn stad semper set, via che ai temp del domini frances infra el 1805 e ‘l 1817 quand i Comun de [[Vrera]], [[Santa Brigida]], [[Cus]] e [[Olmo]] i eren stad metud insema.<ref> Cartina Turistica Valle Averara - Disegni: Cavagna Gianfranco – Cartina: Marchesi Luciana – Fotografie: Tito Terzi – Stampa: Ferrari Grafiche Spa – Clusone – Bergamo</ref> == Morfologia == {{...}} == Infrastruture == La vall Vrera l’è servida de la strada provincial 8 de la provincia de Bergom, unica via fissa de conligament de la vall Averara asca ona [[Strada agro-silvo-pastoral Coll de la Madalena-Vall d'Infern|strada agro-silvo-pastoral]] che la conliga [[Cus]] cont [[Oeurniga]] doperabil domà per emergenza<ref>http://news.valbrembanaweb.com/index.php/si-asfalta-la-strada-ornica-cusio/</ref> in del cas che la strada provincial 8 l’è interrota e di proprietari di baite e di terren adree a la strada. == Riferiment == <references /> == Vos corelade == * [[Vrera]] * [[Santa Brigida]] * [[Cus]] * [[Vall Brembana]] * [[Strada agro-silvo-pastoral Coll de la Madalena-Vall d'Infern]] 9uoqyhbyhqftufsxxflu1i9ecfnz4mu 1129457 1129454 2022-08-19T19:54:04Z Gat lombard 31748 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} La '''Vall Vrera''' l’è ona vall de fianch de la [[Vall Brembana]]. El territori de la Vall Vrera, al dì d’incoeu el tira dent soratut i comun de [[Vrera]], [[Santa Brigida]] e [[Cus]], e marginalment anca quei de [[Cassei]], [[Olmo]], [[Oeurniga]] e [[Mezold]]. == Storia == Siben che i prime tracce storiche de la presenza umana in Vall Vrera risalissen al 917 (in d'on document gh'è dent el nom de “Abraria” o ben Vrera in lengua lombarda), del temp di prim insediament uman in Vall Vrera a se ne sa minga assee. Desgià che i nom de tante contrade a inn compagn de quei de la Valsasna, se pensa che i prim abitant de la Vall Vrera i sien vegnud de la [[Valsasna]] che l'è lì adree. A se pensa ancasì e che sien rivad lilinscì ai temp de l’invasion di [[Longobard]] del sest secol quand che tanti abitant lombard gh’hann avud de scapà via e riparàss in di zone pussee scondude. De fat la prima comunità civil e religiosa de la Vall Vrera, istituida in fra i secoi setim e otav, la partegniva a la [[piev]] de [[Primaluna]] in [[Valsasna]]. Per via del so ligam con la [[Valsasna]], la Vall Vrera l’è stada sota el domini civil e religios diret di arcivescov Milan fin al 1100 tant ‘ma la Valsasna medesima. In del 1100 i arcivescov de [[Milan]] i gh’hann afidad la Vall Vrera a la famija di [[De la Torr]] (o [[Torrian]]) che l’hann governada fina al 1332 quand che l’è passada in di man di [[Viscont]]. La comunità de la Vall Vrera l’ha mantegud ona certa autonomia anca ai temp di Viscont, i quai, in del 1358, i gh’hann concedud a la vall on so statut ([[Statut di Vai Talegg e Vrera]]) e l’esenzion per certe tasse. In del 1456 el territori de la Vall Vrera l’è passad sota el domini de la [[Republica de Venezia]] fina al 1797; anca la Republica de Venezia l’ha mantegnud el statut giamò in uso del 1358. I atività economiche principai del period venezzian i eren l’agricoltura e l’[[allevament]] ma anca l’industria metallurgica grazzie ai miniere de [[ferr]]; nondemen el period venezzian l’è de vesser ricordad anca per i artista soratut per el mester de la pitura (i [[Baschenis]], i [[Guarinoni|Guarino]], i [[Scanardi]], i [[Asenelis]], i [[Borsatti]], i [[Scipioni]] e i [[Rovelli]]). Intorna al 1500 ghe staven de cà in vall Vrera pussee de 3000 persone; la popolazzion l’è stada poeu decimada de la [[peste]] del 1630. In fra el 1805 e el 1817 la Vall Vrera l’è stada tegnuda sot de la Francia del [[Napoleon Bonapart|Napoleon]] che l’hà sopress el statut e l’ha impost on controll statal magior. El domini frances l’è stad caraterizad ancasì d’on magior rispet per i dirit di citadin ma anca de pussee de tasse e anticlericalismo. Per ‘ste reson chì la popolazzion la gh’ha havud in odi el regim del Napoleon e l'è saltada de contentezza al moment de la soa toma in del 1815 con el rivà di [[Impero Austro-Ungarico|tognit]] che però purtrop i hann segutà a resgiorà in su la vall compagn del Napoleon. In del 1860 la Vall Vrera l’ha tacad a fa part del [[Regn d'Italia]], de lì inanz l’è comenzada la soa decadenza soratut per via de carestie e epidemie. In Vall Vrera a gh’è semper stad on sentiment de aderenza a la comunità local tant che a partì del 1200 l'è stada on comun unich fina al 1647, ann che l’è stad spartid in di set [[comun]] che gh'è al dì d’incoeu. Del 1647 fina al dì d'incoeu i comun a inn stad semper set, via che ai temp del domini frances infra el 1805 e ‘l 1817 quand i Comun de [[Vrera]], [[Santa Brigida]], [[Cus]] e [[Olmo]] i eren stad metud insema.<ref> Cartina Turistica Valle Averara - Disegni: Cavagna Gianfranco – Cartina: Marchesi Luciana – Fotografie: Tito Terzi – Stampa: Ferrari Grafiche Spa – Clusone – Bergamo</ref> == Morfologia == {{...}} == Infrastruture == La vall Vrera l’è servida de la strada provincial 8 de la provincia de Bergom, unica via fissa de conligament de la vall Averara asca ona [[Strada agro-silvo-pastoral Coll de la Madalena-Vall d'Infern|strada agro-silvo-pastoral]] che la conliga [[Cus]] cont [[Oeurniga]] doperabil domà per emergenza<ref>http://news.valbrembanaweb.com/index.php/si-asfalta-la-strada-ornica-cusio/</ref> in del cas che la strada provincial 8 l’è interrota e di proprietari di baite e di terren adree a la strada. == Riferiment == <references /> == Vos corelade == * [[Vrera]] * [[Santa Brigida]] * [[Cus]] * [[Vall Brembana]] * [[Strada agro-silvo-pastoral Coll de la Madalena-Vall d'Infern]] stoasa96d7cipdevrdcaaponzzmxmtw Renassiment (partid politegh italian) 0 240371 1129453 1092635 2022-08-19T12:20:07Z Sciking 7100 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} '''Renassiment''' (''Rinascimento'' in italian) a l'è un partid politegh italian, in pè del 2017. El so leader e fondator a l'è el [[Vittorio Sgarbi]], critegh d'art e politegh de longa data. El gh'ha un programa assee incentrad in sui investiment per la coltura, retegnuda del Sgarbi la resorsa la pussee important per l'Italia. In del 2018 s'inn candidad cont i [[Moderad in Revoluzzion]] in Friul-Venezzia Giulia, e inn no elesgiud, ma el Sgarbi el corr in di liste de [[Forza Italia]] e l'è bon de entrà in parlament. Del 2021 el collabora con Mi Dervi, un moviment de protesta e de [[desobedienza civil]] contra i sarradure fade per el [[COVID-19]] e poeu contra l'oblegh de pass verd, cont el che 'l forma di liste uneghe in varie elezzion locai del 2022. El sodalizzi l'è s'cepad el 19 de avost 2022, quand che i verturista disen de no al svesinàss del Sgarbi a Forza Italia. == Riferiment == *[http://www.isimbolidelladiscordia.it/2022/03/ioapro-rinascimento-congresso-e-sgarbi.html #IoApro - Rinascimento a "congresso" (e Sgarbi riprende la Città ideale)] == Ligam de foeura == *[http://www.rinascimentosgarbi.it/ Sit ofizzial] == Vos corelade == *[[I Liberal Sgarbi]] [[Categoria:Partii politegh italian de center]] sayc4i8lcigrql88khut4bnmp6bwtlh