Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.2
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Aeroport Internassiunal de Barcelona
0
6920
1329345
1298992
2026-05-17T15:50:19Z
Rei Momo
2442
1329345
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=sginer 2024}}
{{LORUNIF}}
{{F|grafia=LORUNIF}}
[[Archivi:Barcelona_airport.jpg|right|thumb|250px|Ol de det de la Terminala B]]
[[Archivi:El Prat Airport Catholic Chapel.jpg|right|thumb|250px|La capelìna in de la Terminala 1]]
'''L'Aeroport Internassiunal de Barcelona - El Prat del Llobregat''' al è l'[[aeroport]] ch'al dà servisse a [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Spagna]]. Al è sitüat a 10 km al süd-oest de [[Barcelona]], ind el münissipe de [[El Prat de Llobregat]], a 6 meter sura ol nivel del mar. Al è ol segund aeroport piö grand de Spagna, ol primm de [[Catalunya]] e de la costa mediterrània, e ol nöé co piö tràfich de passager d'Europa, in acorde a di stadístiche de l'an [[2004]]. Ol 2005 i à dövrat chest aeroport 27.131.448 passager, e i è stade realisade 307.798 operassiú. Ind ''El Prat'' i opera ü gran nömer de gur domèstich, prinsipalament di compagnie [[Iberia]] e [[Spanair]], e apó öna gran quantitat de gur internassiunaj e ergü d'intercontinentaj. Pit a pit, ind i darer agn, al s'à convertit ind ü destí important de fiss aerolínie de bass cost. L'aeroport al gh'à ol còdes d'aeroport de [[IATA]]: BCN, e ol còdes [[ICAO]]: LEBL.
L'aeroport al gh'à 3 [[zone de decolàs]] i [[zone d'ateràs|ateràs]] igant da chesta manera ü total de 3 piste in servisse, dò d'ele en paralél nomenade 07L/25R i 07R/25L (chesta darera inaügürada ol [[2004]]), i öna tersa scaàda, la 02/20. De piö, al disponn de tri terminaj A, B e C, con 114 mostradur de fatürassiú, e 24 piataforme d'imbarcamènt.
L'aeroport del Prat al è assessíbel co [[Renfe]] per la línia de [[Rodalíes]], dapress del senter de Barcelona (''Estassiú Aeroport''), con öna línea de autobusos direta, nomenada [[Aerobús]] i per ü servisse de [[taxi]] permanènt.
Atüalament l'aeroport al è in pié prossèss d'ampliassiú, con la costrüssiú d'öna nöa terminala, ch'al è previdit inaügürá ol [[2008]], sitüada intra l'antiga pista, i la nöa pista paralela. Apó s'é dré realisá d'otre atüassiú comè la costrüssiú de nöf assess per strada i per tren, la riada de la fütüra línia 9 del metró, l'ampliassiú di plasse de parcamènt, assé comè la ürbanisassiú de piö de 300 ectàrie com a zona de servisse per al desvilüpamènt comersial e indüstrial de l'aeroport.
L'aeroport al è la basa de la compagnia de bass cost [[Vueling Airlines]], assé comè la segonda basa d'[[Iberia]] in Spagna. Al è oert noma a [[gur strümentaj]], i è proibicc i [[gur VFR]] (Vol a esta), essett i gur VFR sanitare, d'emergensa i de stat.
Öna detajada descrissiú de l'aeroport, manere d'assedí-gh, stat di gur in tep real, trasport, sitüassiú di diferente aerolínie det l'aeroport, informassiú meteorolòseghe, etc, i pöl èss consültade in la [http://www.aena.es/csee/Satellite?cid=1045569607459&pagename=Estandar%2FPage%2FAeropuerto&SMO=-1&SiteName=BCN&c=Page&MO=0&lang=CA_CT pàgina web ofissiala de l'aeroport de Barcelona].
=== Terminala T2-A ===
* [[Aeroflot]],
* [[Aerolineas Argentinas]],
* [[Air France]],
* [[Air Malta]],
* [[Alitalia]],
* [[Alpi Eagles]],
* [[Czech Airlines]],
* [[Delta Airlines]],
* [[Easyjet]],
* [[Egyptair]],
* [[Flyglobespan]]
* [[Icelandair]],
* [[KLM]],
* [[Lagun Air]]
* [[LOT Polish Airlines]],
* [[Meridiana]],
* [[Monarch Airlines]],
* [[My Travel Lite]],
* [[Portugalia]],
* [[Royal Air Maroc]],
* [[SN Brussels]],
* [[Sterling Europe]],
* [[Swiss International Airlines]],
* [[TAP Air Portugal]],
* [[Transavia]],
* [[Tunisair]],
* [[US Airways]],
* [[Virgin Express]].
=== Terminala T2-B ===
* [[Aer Lingus]],
* [[Air Berlin]],
* [[Air Dolomiti]],
* [[Air Europa]],
* [[Austrian]],
* [[Braathaens]],
* [[British Airways]],
* [[El Al]],
* [[Finnair]],
* [[Germanwings]],
* [[Iberia L.A.E.|Iberia]],
* [[Lufthansa]],
* [[Luxair]],
* [[Maersk Air]],
* [[Spanair]],
* [[Vueling]].
=== Terminala T2-C ===
* [[Iberia L.A.E.|Iberia]] (pont aeri),
* [[Iberia Regional/Air Nostrum]].
* Aviassiú General (compagnie de gur execütif e aviú privacc)
[[Categoria:Baix Llobregat]]
[[Categoria:Barcelona]]
[[Categoria:Aeroport]]
4nn2ik5xe8dct7oxoc67rh9f4i506cm
Liechtenstein
0
126757
1329351
1329308
2026-05-18T10:23:39Z
-wuppertaler
43000
changed one image (higher resolution)
1329351
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{varda che bel}}
{{stat
|pajinaBandera = Bandera del Liechtenstein
|pajinaStema = Stemma del Liechtenstein
|govern=[[Monarchia costituzional]]
|nomIntreg = Prenzipaa del Liechtenstein
|nomOfiçal = Fürstentum Liechtenstein
|linkLocalizazion = File:Location Liechtenstein Europe.png
|linkMapa = file:Liechtensteinit.png
|lesta di capi de stat = [[Prenzip del Liechtenstein|Prenzip]]
|lenguaOfiçala = [[lengua todesca|Todesch]]
|confin = [[Svizzera]] e [[Austria]]
|oltrelengue = [[lengua alemanna|Alemann]], [[Walser]] (co-offizial a [[Triesenberg]])
|ingressONU = 18 settember 1990
|superfixOrden = 189
|capitalaAbitants = 5400
|capitalaAbitantsAn = 2015
|PILprocapite = 118'040
|PILprocapiteAn = 2009
|TFT = 1,4
|PILPPA = 89'400
|PILPPAValuda = USD
|stat de prima =[[Confederazion germanica]]
}}
El '''Liechtenstein''' (officialment '''Prenzipaa del Liechtenstein''', in [[todesch]] '''Fürstentum Liechtenstein''', in [[alemann]] ''Förschtatum Liachtaschta'') a l'è 'na [[monarchia costituzionala]] europea, missa in tra la [[Svizzera]] e l'[[Austria]].
==Storia==
=== El nass del Prenzipaa ===
[[File:Liechtenstein asv2022-10 img22 Vaduz Schloss.jpg|thumb|left|El [[Castell de Vaduz]], sed di prenzip]]
In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de la [[Bassa Austria]], eren dree cercà la manera de 'vègh on post in del [[Reichstag (Sacher Roman Imperi)|Reichstag]], cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit.
In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem la [[Signoria de Schellenberg]] e in del 1712 la [[contea de Vaduz]], du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm.
In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i ducument per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh de [[Prenzipaa]], in todesch ''Fürstentum'', cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitor [[Anton Florian del Liechtenstein]]. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member del [[Sacher Roman Imperi]]. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900.
=== La fin de la Confederazion e i guerr ===
Dopo de la fin de la [[Confederazion germanica]] in del 1866, dovuda a la [[guerra austro-prussiana]], el Stat el renonzia a l'armada e 'l scerniss de affidà la difesa a la vesina [[Svizzera]]. Degià che la [[Prussia]] l'ha accusaa el Prenzipaa de vess staa la causa de la guerra, per la soa volontà de restà sovran sia de l'Austria sia de la Germania, i du Stat han firmaa no 'na pas. El Liechtenstein, a bon cunt, l'eva mandaa 'na forza de 80 omen cont l'orden de difend el territori todesch del [[Tirol]] de 'n attacch italian e de fà no la guerra a di alter todesch. Se cunta su, tra l'alter, che hinn tornaa in 81, se dis che l'alter el fuss on italian in cerca de lavorà o 'n offizial austriegh.
Dopo de la prima guerra mondiala el Stat el renonzia a la pupart di ligamm con l'Austria e 'l decid de fà su 'n [[union dovanala]] con la Svizzera e in del 1922 scerniss de doperà el franch 'me moneda.
Durant de la segonda guerra mondiala el Prenzipaa, grazia al [[Franzesch Isepp II del Liechtenstein|Franzesch Isepp]], el resta [[Stat neutral|neutral]] e finna al 1938, cont l'[[Anschluss]], i Prenzip viveven a Vienna. L'espansionism hitlerian a l'era on bell ris'c per el Pajes, an'mò teoricament in guerra cont el [[stat successor]] de la [[Prussia]], ma grazia al sò ligamm cont la Svizzera a l'è minga toccaa.
=== Dopoguerra ===
[[File:Hilti Schaan.jpg|thumb|left|Sed de l'[[Hilti]], voeuna di aziend liechtensteines pussee grand]]
Dopo de la segonda guerra mondiala el Pajes el tacca a desviluppà el sò settor de la manifattura ma la familia prenzipesca la va in crisi quand che la [[Cecoslovacchia]], cont i [[decrett Beneš]], la toeu via i patrimoni di Liechtenstein in del Stat, situazion che la mena a la fin di relazion con la Cecoslovacchia - el Prenzipaa el derva i relazion con [[Cechia]] e [[Slovacchia]] domà in del 2009 - e al perd per i Liechtenstein de squasi el 90% di sò patrimoni.
Dopo de l'incident diplomategh con la Cecoslovacchia el gh'ha in del 1951 ona controversia el [[Guatemala]], relativa a 'n cittadin del Liechtenstein, prumma todesch, consideraa desenemis di autorità e menaa in preson in di Stat Unii, menaa innanz a la [[Liechtenstein v. Guatemala|Cort Internazionala]]. La Cort in del 1955 la gh'ha daa tort al Prenzipaa e l'ha dii che la [[cittadinanza]] senza connession effettiva cont el Stat la var minga per forza in del dirizz internazional e l'ha fissaa donca 'na definizion che l'è doperada anca incoeu quand che se parla de l'argoment.
Domà in di agn '70 la familia prenzipesca la sortiss de la crisi grazia al miôrament di aziend de familia faa del [[Giovann Adamm II del Liechtenstein|Giovann Adamm]], ch'el riess a slargà de bon l'area d'azion e 'l valor de la [[LGT Bank]].
In del 1983 dopo de 'n referendum a l'è deciduu de dàgh el dirizz di vot ai dònn, che l'è recognossuu anca in tucc i comun in del 1986: L'è staa el daree Stat europee a garantì 'sto dirizz.
==== El Liechtenstein e 'l mond ====
[[File:Monument 300 Jahre in Vaduz (2019) Liechtenstein.jpg|thumb|Monument per i 300 agn del Pajes, festegiaa in del 2019]]
In di agn '90, grazia ai pression del noeuv Prenzip [[Giovann Adamm II del Liechtenstein|Giovann Adamm]], andaa in sul trono in del 1989 a la mort del pader, el Pajes el va dent in di [[Nazion Unii]] in del 1990, in la [[Sociazion Europea del Liber Scambi]] in del 1991 e in del 1992 al [[Spazzi Economich Europee]]. La vertura di mercaa l'ha menaa i aziend del Pajes a slargàss e a deventà assee espert in l'importà di ben, giontàgh del valor e poeu revendij a l'ester e per esempi la [[Ivoclar Vivadent]] la fa su squasi el 20% di dent fals al mond, tant che de l'adesion a la SELS a incoeu el PIL a l'è deventaa pussee gross de ses voeult.
Dal 1 de genar 2000 el Liechtenstein el gh'ha la soa [[Liechtensteinische Post|società de posta]], dopo che de l'union dovanala hinn staa gestii de [[La Posta Svizzera]].
In del 2003 a l'è reformada la Costituzion per dà pussee de poder al Prenzip e mett la possibilità de secession per i comun e de abolì la monarchia, l'ann dopo el Giovann Adamm el nomina [[reggent]] el sò fioeu [[Luis del Liechtenstein|Luis]].
Del 2018 el Pajes, el segond in Europa dopo [[Malta]], el scomincia a fà di legg in favor di [[criptodanee]] e vuna di banch del Prenzipaa la nonzia de vorè fà la soa crittomoneda coverta del franch.
== Geografia ==
[[File:Rhein bei Balzers - Blick auf Gonzen.JPG|thumb|El Ren, in tra la Svizzera e 'l Liechtenstein]]
El Liechtenstein a l'è situaa in sui Alp, e 'l confin ocidental a l'è formaa del [[Ren]]. El pont pussee volt a l'è el [[Grauspitz]] e, anca se l'è in alt in sui mont, grazia ai vent che riven del Sud el gh'è 'n clima mit. Per i sò dimension piscininn a l'è retegnuu on [[microstat]].
A bon cunt di alter scimm important del Liechtenstein, che d'invern a l'è 'na meta interessanta per quej che fann sport invernal, a hinn l'[[Hinter Grauspitz]], el [[Mazorakopf]], el [[Naafkopf]] e 'l [[Falknis]]. On alter mont de tirà a man a l'è el [[Schönberg (Liechtenstein)|Schönberg]].
El confina con la Svizzera, a ovest cont el [[Canton San Gal|San Gal]] e a sud cont el [[Canton Grison|Grison]] e a est cont el [[Vorarlberg]], land de l'[[Austria]].
A l'è, insemma a l'[[Uzbekistan]], vun di Stat dobbiament senza sbocch al mar, degià che tucc i Stat che ghe confinen a hinn minga in sul mar.
== Politega ==
El Liechtenstein a l'è 'na [[monarchia costituzional]] guidada de 'n [[Fürst|Prenzip]], incoeu el [[Giovann Adamm II del Liechtenstein|Giovann Adamm II]], anca se dal 2004 el sò fioeu [[Luis del Liechtenstein|Luis]] a l'è el reggent. La [[Costituzion del Liechtenstein]] a l'è in vigor del 1921 e in del 2003 l'è stada emendada assee per permett de abolì la monarchia e ai comun de autodeterminàss e de fà la secession.
El Parlament del Pajes a l'è el [[Landtag del Liechtenstein|Landtag]] e 'l Prim Minister a l'è 'l [[Adrian Hasler]]. El [[Governo del Liechtenstein|governa]] a l'è nominaa del Prenzip in sul suggeriment del Landtag, anca se in pratega el se limita a nominà la forza che l'ha vinciuu i elezion.
Per agn el sistema politegh a l'è staa dominaa de du partii: El [[Partii Progressista di Cittadin]] e l'[[Union Patriottega (Liechtenstein)|Union Patriottega]], tucc e duu ligaa al mond del [[liberism|liberalism economich]] e del [[conservatorism]] e separaa soratutt de la vision del poder de la monarchia, anca se in d'on poo de cas a hinn staa insemma al governo. Incoeu gh'è alter du partii in del Landtag: [[I Independent (Liechtenstein)|I Independent]], [[popolista]] e anti-immigrazion, e la [[Lista Libera (Liechtenstein)|Lista Libera]], [[ecologism|verda]] e [[socialdemocrazia|socialdemocratega]].
El Prenzip e gh'ha el poder de [[veto]] in sui legg e in sui referendum popolar, foeura che per i referendum che abolissen la monarchia o de autodeterminazion, el poeu insubì legg e referendum e 'l pò desligà el Landtag, anca se 'l Pòpol el gh'ha el dirizz de annullà 'sta decision cont on referendum. A l'è anca a capo de la [[diplomazia]] statala, anca se a bon cunt a l'è per la pupart delegada a la Svizzera.
=== Comun ===
[[File:Liechtenstein - Gemeinden mit Exklaven.png|thumb|I comun del Liechtenstein]]
El Liechtenstein a l'è compartii in vundes comun: Ogni comun el gh'ha el dirizz de [[secession]] de l'union statala.
I comun a hinn compartii in du circondari elettorai, [[Oberland (Liechtenstein)|Oberland]] e [[Unterland (Liechtenstein)|Unterland]], che reppresenten l'antiga division in tra Schellenberg e Vaduz.
*[[Oberland (Liechtenstein)|Oberland]]
**[[Schellenberg]]
**[[Ruggell]]
**[[Mauren]]
**[[Gamprin]]
**[[Eschen]]
*[[Unterland (Liechtenstein)|Unterland]]
**[[Vaduz]]
**[[Schaan]]
**[[Planken]]
**[[Triesen]]
**[[Triesenberg]]
**[[Balzers]]
=== Simboi nazionai ===
[[File:Aufkleber Gott - Fürst - Vaterland, Fürstentum Liechtenstein.jpg|thumb|left|Sticker cont el motto]]
La [[bandera del Liechtenstein|bandera del Pajes]] a l'è bloeua e rossa cont ona corona a reppresentà i prenzip. La gh'è anca 'na bandiera fondada in sui color de la familia Liechtenstein, gialda e rossa.
Finna al 1936 i bander del Liechtenstein e de [[Haiti]] eren istess quand che in di Olimpiadi de quell anni lì a l'è staa descovert el fatt e donca el Prenzipaa l'ha giontaa 'na corona menter Haiti el sò stemma al center.
El [[stemma del Liechtenstein|stemma]] a l'è assee compless: el mostra l'aquila de la [[Slesia]], el stemma di [[Kuenringer]], el stemma del [[Ducaa de Troppau]] e 'n variazion del stemma di [[Cirksena]], con sotta el corno postal del [[Ducaa de Jägerndorf]] e inscudaa el stemma de la familia prenzipesca, giald e ross, che l'è despess doperaa 'me simbol "civil" del Prenzipaa.
L'inn nazional, [[Oben am jungen Rhein]], l'è fondaa in su la melodia del [[God save the Queen]], tolta de la Confederazion germanica, e 'l canta 'n oda al Pajes e al Prenzip. Finna al 1963 el contegniva di riferiment a la [[Germania]] e 'l parlava de "Ren todesch" e de "Patria todesca", menter de quell ann lì a l'è staa cambiaa. Per tradizion quand che l'inn el dis "longa vitta al prenzip de la terra" la se volza la man in d'on gest istoregament doperaa per saludà i Prenzip e che 'l regorda la [[schwurhand]] ma 'n quajvun el fa no perchè el regorda el [[salud nazista]].
El motto nazional a l'è "Für Gott, Fürst und Vaterland", cioè "Per Dia, el Prenzip e la Patria".
=== Dirizz uman ===
[[File:Government of Liechtenstein 2013.jpg|thumb|El governo del Prenzipaa in del 2013]]
I [[dirizz uman in Liechtenstein]] a hinn tutelaa assee. Dal 1996 l'è staa faa sù 'n Offizzi di Pari Opportunità, pensaa in origin paj donn e incoeu doperaa soratutt per i disabil e i immigraa.
El Pajes el rispetta tucc i libertà fondamentai de immigrazion, de sociazion, de studi e de lavorà. El manca però 'n orghen independent che 'l se occupa de dirizz.
In sui tema LGBT del 2025 i cobbi gay poden maridàss e gh'è ona legg contra la discriminazion: prima gh'era i union civil e se podeva anca adottà, ma de single.
Dal 1983 i donn voten e dal 1996 el Stat l'ha firmaa la convenzion in sui dirizz i donn. Hinn tutelaa anca i dirizz di fiolitt: L'[[età del consens]] a l'è de 14 agn e 'l stupro a l'è punii cont la galera de 1 a 10 agn.
Hinn recognossuu anca i dirizz di lavorent, che pòden contrattà in su bas collettiva e unìss in [[sindacaa]].
=== Cittadinanza ===
El principi fondamentàl de la cittadinanza a l'è el [[ius sanguinis]]: El fioeu de 'n [[Passaport del Liechtenstein|cittadin del Liechtenstein]] a l'è anca luu cittadin del Liechtenstein.
A l'è possibil anca naturalizzàss dòpo 30 agn de residenza o prumma, per vot popolar e approvazion del Landtag. A l'è necessari renonzià a la cittadinanza de prima, anca se in teoria, se vun el gh'ha giamò la cittadinanza a l'è possibil ciappànn on'oltra.
Se maridaa cont on cittadin del Prenzipaa a l'è possibil deventà cittadin dòpo 10 agn, i agn in del matrimoni conten el dobbi, cont la necessità de superà 'n esamm de todesch e de politega.
==== Residenza per forestee ====
El Pajes l'emett 89 permèss l'ann per forestee, la mità a hinn daa per lotteria e l'altra direttament del governo: 72 hinn garantii ai cittadin del Spazzi Economich Europee.
A l'è assee frequent che i lavorent forestee del Liechtenstein viven in Isvizzera o in Austria, in attesa del permess o anca sènza mai domandàll.
Dopo 5 agn de residenza a l'è possibil deventà resident permanent.
=== Relazion internazionai ===
[[File:Grenze Liechtenstein, Balzers.jpg|thumb|[[Confin in tra el Liechtenstein e la Svizzera]], vert dal 1923]]
La sovranità del Liechtenstein a l'è defenduda de la [[Svizzera]] dal 1866, Pajes che 'l gh'ha di fort relazion cont el Prenzipaa, tant che el Liechtenstein el dopera el [[franch svizzer]] e i sò confin a hinn protegiuu, dal 1922, di [[Guardii de Confin]] svizzer. Finna a la prima guerra mondiala a l'era in union dovanala cont l'[[Austria-Ongaria]] e i sò confin eren protegiuu di [[Guardii de Confin del Liechtenstein]]
L'è member de la [[Sociazion Europea de Liber Scambi]], de l'[[Organizzazion di Nazion Unii]] e del [[Spazzi Economich Europee]].
A causa di [[decrett Beneš]], ch'han tolt via di patrimoni de la fameja Liechtenstein in Cecoslovacchia, el Pajes l'ha saraa i relazion cont el Stat e l'ha vert i relazion cont la [[Cechia]] e la [[Slovacchia]] domà in del 2009.
El gh'ha anca di bon rappòrt cont l'[[Austria]], cont la che collabora in materia de polizia, de preson e de red ferroviaria.
== Economia ==
[[File:LGT Private Banking Vaduz.jpg|thumb|Sed centrala de [[LGT Group]] a Vaduz, banca de la Casa Prenzipesca]]
El Liechtenstein a l'è senza [[debit publegh]] e 'l dopera el [[franch svizzer]] 'me moneda, cont la possibilità de conià di moned sò, in quantità limitada, senza valor in Isvizzera. In teoria l'è ancamò in vigor el [[franch del Liechtenstein]], che però l'è emettuu domà 'me moneda cerimoniala per i collezionista.
Degià ch'a l'è 'n territori senza resors, la pupart de la soa economia a l'è fondada in sui banch e servizzi, che cunten per circa el 50% del PIL, e in sul commercc cont i Stat forestee e 'l gh'è 'n bon settor industrial, che 'l cunta per pussee del 40% del PIL. El gh'ha pussee impres registraa che individov resident e 'l gh'ha on [[PIL pro capite]] de 139'000 dollar, el pussee volt del mond. El Liechtenstein el gh'ha on balanz import-export assee positiv, 'l importa circa du miliard e l'esporta pussee de trii miliard.
A gh'è anca 'na piscininna industria agricola che la coltriva [[forment]], [[formenton]], [[pomm de terra]] e [[orz]] e la produs [[formaj]] e [[vin]].
=== Tass ===
El Liechtenstein el gh'ha 'na [[tassa]] in sul reddit statala del 1,2%, che cont i tass di comun - che hinn assee autonom a nivell fiscal - la riva, in media, al 18%. L'è giontaa on 4% per quej che doperen i servizzi de sicurezza sociala. I aziend a hinn inveci tassaa del 12,5%.
Gh'è 'na tassa patrimoniala progressiva e 'na tassa in sui donazion e i eredità che la varia dal 0,25% al 0,75% per i parent e dal 18% al 27% per i minga parent.
A l'è consideraa on [[paradis fiscal]] e finna ai primm agn 2000 el gh'eva on strett secrett bancari, finna a quand, in del 2009, hinn staa abolii 'sti legg.
== Coltura ==
[[File:Kunstmuseum Liechtenstein (Walti).jpg|thumb|El musee di Art]]
=== Lengua ===
La lengua offiziala del Stat a l'è el todesch, ma la pupart di gent la parla on dialett alemann compagn de quell parlaa in del [[Vorarlberg]] e anca on poo de quell parlaa in del tocch de Sguizzera arent. In del comun de [[Triesenberg]] gh'è 'n dialett [[walser]] tutelaa offizialment.
=== Religion ===
El cattolicesim a l'è la religion offiziala del Stat, e la gh'è [[libertà de cult]]. In di scoeur a l'è obbligatoria 'n educazion religiosa, cattolica o protestanta.
El Prenzipaa el fa su el territori de l'[[Arcidiocesi de Vaduz]].
=== Art ===
La fameja Liechtenstein la gh'ha 'na granda collezion d'art, esposta in del [[Kunstmuseum Liechtenstein]] e in del [[Musee Nazional del Liechtenstein]].
=== Mangià ===
[[File:Käsknöpfle.jpg|thumb|I Käsknöpfle]]
El [[mangià del Liechtenstein]] a l'è compagn de quell di Stat arent, ciovè [[Svizzera]] e [[Austria]], soratutt el [[Vorarlberg]]. Minester e formaj - faa de l'importanta industria casearia - a hinn element tipegh de la cusina del Pajes. I piatt pussee famos che gh'hann di variazion tipegh a hinn i [[Rösti]], i [[Schnitzel]] - ciovè i cotelett - e i [[Käsknöpfle]]. El Pajes a l'è famos anca per i [[Vin del Liechtenstein|sò vin]].
=== Fest ===
In del Stat a hinn festegiaa la pupart di festività cattolich e gh'è du fest publegh: El 15 de agost, [[Festa Nazionala del Liechtenstein|Festa Nazionala]], che la onora el compleann del [[Franzesch Isepp II del Liechtenstein|Franzesch Isepp]], e 'l 2 de genar, festa de [[Berthold V de Zähringen]]. El 15 de agost i cittadin a hinn invitaa al Castell per parlà cont el Prenzip e 'la Cà Prenzipesca la offriss la [[birra]] a tucc.
=== Media ===
El Pajes a l'è servii de la [[Liechtenstein Telekom]] per i telecomunicazion. A gh'è 'na TV privada, [[1 FL TV]] e 'na radio, [[FL Radio]].
== Straport ==
[[File:ÖBB Bahnhof Schaan-Vaduz.jpg|thumb|La stazion de Shaan-Vaduz]]
=== Strada ===
Gh'è 250 km de strada asfaltada e 90 km de pista ciclabil. El strapòrt publegh a l'è gestii de [[Liechtenstein Bus]], sussidiaria de la società di postaj svizzer, che la conliga el Pajes anca a 'na quaj città de confin.
=== Ferrovia ===
L'unica ferrovia del Stat a l'è la [[ferrovia Feldkirch-Buchs|Feldkirch–Buchs]], gestida de l'[[ÖBB]]. L'è doperada domà de relazion regionai, ghe passen di treni [[Eurocity]] da e per la Svizzera ma se fermen no.
=== Aria ===
El Liechtenstein el gh'ha nissun aeroport e domà 'n [[Eliport de Balzers|eliport a Balzers]]. L'aeroport pussee vesin a l'è quell de [[San Gall]], quell internazional quell de [[Zurigh]].
== Sport ==
=== Schi alpin ===
El [[schi alpin]] a l'è el sport pussee spantegaa in del Liechtenstein e 'l gh'è sta di atletta famos e plurimedajaa 'me [[Hanni Wenzel]], [[Andreas Wenzel]], [[Paul Frommelt]], [[Marco Büchel]] e [[Tina Weirather]].
=== Folball ===
[[File:AUT vs. LIE 2015-10-12 (193).jpg|thumb|El [[Martin Rechsteiner]] e 'l [[Mario Frick]] in d'ona partida Austria-Liechtenstein in del 2015]]
La [[Federazion del Folball del Liechtenstein]] a l'è in la [[UEFA]] e la organizza nissun campionaa: I squader de club giughen in del campionaa svizzer. La gh'è 'na [[selezzion del folball del Liechtenstein|nazional]], che la s'è mai qualificada in di copp europee e nanca a la Coppa del Mond. La [[Liechtensteiner-Cup]], che la da access a l'[[Europa League]], la ved i squader sfidàss in tra de lor e anca cont di squader faa de giugador forestee. La squadra de club pussee importanta l'è el [[FC Vaduz|Fussball Club Vaduz]].
=== Gioeugh olimpich e alter sport ===
Di atletta del Liechtenstein partecipen ai Olimpiadi: Domà [[Hanni Wenzel]] l'ha vinciuu, però, la medaja d'or.
Gh'è 'na nazional de pallavol, mascolina e femminina, che la giuga in del campionaa europee di Stat piscinitt.
In di [[Gioeugh di Stat piscinitt]], che l'ha ospitaa dò voeult, l'ha vinciuu 64 medaj d'or.
L'ha partecipaa anca a 'n edizion di [[Gioeugh sènza frontee]] in del 1976.
== Sicurezza e defesa ==
[[File:Liechtenstein police car (Gemeinde polizei Schaan) 01.JPG|thumb|Vettura de la ''Gemeindepolizei'' de Schaan]]
La sicurezza del Stat a l'è affidada a la [[Polizia territoriala del Liechtenstein|Landespolizei]], compartida in servizzi statal e comunal, che la gh'ha anca 'n unità paramilitar per dà i onor al Prenzip e gestì di rivolt. A bon cunt el Liechtenstein a l'è vun di Stat con men criminalità in del mond e la pupart di abitant la sara nanca i port prima de andà a dormì. Gh'è 'na collaborazion cont l'[[Interpol]] e soratutt cont i polizij svizzer e austriegh.
La defesa del Liechtenstein, Stat neutral, a l'è affidada a la Svizzera dopo che la fin de la Confederazion germanica l'ha liberaa el Stat di sò obbligh militar. Gh'è staa on para de incident de l'[[Armada svizzera]], vun in di agn 1980, quand che di soldaa han brusaa 'n tocchell de foresta, e vun in del 2007, quand che 170 soldaa hinn vegnuu dent per error e, quand han notaa l'error, hinn andaa via e han presentaa i sò scus offiziai. In tucc e du i cas el Liechtenstein l'ha accettaa bonariament i scus, reppreentaa in del primm cas de 'na cassa de vin bianch, e l'ha dii che hinn di ròbb che capiten.
== Riferiment ==
{{div col}}
*[https://spectator.sme.sk/c/20034761/liechtenstein-slovak-ties-established.html Liechtenstein-Slovak ties established]
*[https://www.radio.cz/en/section/curraffrs/liechtenstein-czech-republic-establish-relations-after-long-property-dispute Liechtenstein, Czech Republic establish relations after long property dispute]
*[https://www.regierung.li/bilateral-relations-czech-republic-liechtenstein Bilateral relations Czech Republic - Liechtenstein] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190327123315/https://www.regierung.li/bilateral-relations-czech-republic-liechtenstein |date=2019-03-27 }}
*[http://www.treccani.it/enciclopedia/liechtenstein_%28Dizionario-di-Storia%29/ Liechtenstein - Treccani]
*[https://www.liechtenstein.li/en/economy/ Economy - Liechtenstein]
*[http://www.uniset.ca/naty/maternity/nottebohm.htm The Nottebohm Case]
*[http://www.liechtensteincollections.at/en/pages/1327.asp LIECHTENSTEIN. THE PRINCELY COLLECTIONS]
*[https://www.regierung.li/bilateral-relations-austria-liechtenstein Bilateral relations Austria - Liechtenstein] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190327123325/https://www.regierung.li/bilateral-relations-austria-liechtenstein |date=2019-03-27 }}
*[https://abcnews.go.com/International/story?id=2921407&page=1 Whoops! Swiss Accidentally Invade Liechtenstein]
*[https://www.news.com.au/travel/world-travel/europe/liechtenstein-the-country-thats-so-small-it-keeps-being-invaded-by-its-bigger-neighbour/news-story/08eee6f0d3dab6467c8c1dd8566c2514 Liechtenstein, the country that’s so small it keeps being invaded by its bigger neighbour]
*[https://www.liechtenstein-business.li/en/living-in-liechtenstein/life-in-the-principality/taxes/ Tax system - Liechtenstein business] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190329162636/https://www.liechtenstein-business.li/en/living-in-liechtenstein/life-in-the-principality/taxes/ |date=2019-03-29 }}
*[https://www.bbc.com/news/world-europe-18649156 Liechtenstein referendum rejects curbs on royal powers]
*[https://blogs.lse.ac.uk/europpblog/2017/01/30/the-curious-case-of-liechtenstein/ The curious case of Liechtenstein: A country caught between a prince and democracy]
*[https://www.nytimes.com/1984/07/02/world/around-the-world-liechtenstein-women-win-right-to-vote.html Liechtenstein women win right to vote]
*[https://www.liechtenstein.li/en/country-and-people/geography/ Geography - Liechtenstein]
*[https://www.worldatlas.com/webimage/countrys/europe/liechtenstein/lisymbols.htm Liechtensteiner Symbols]
*[https://www.dualcitizenship.com/countries/liechtenstein.html Dual Citizenship - Liechtenstein] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190401222332/https://www.dualcitizenship.com/countries/liechtenstein.html |date=2019-04-01 }}
*[https://www.liechtenstein-business.li/en/living-in-liechtenstein/life-in-the-principality/residence-permits/ Liechtenstein - Residence permits] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190329185752/https://www.liechtenstein-business.li/en/living-in-liechtenstein/life-in-the-principality/residence-permits/ |date=2019-03-29 }}
*[https://www.amnesty.org/en/countries/europe-and-central-asia/liechtenstein/ Liechtenstein - Amnesty International]
*[https://coincentral.com/liechtenstein-crypto-powerhouse/ Why Tiny Liechtenstein Is Becoming a Crypto Powerhouse]
*[https://www.warhistoryonline.com/history/liechtensteins-army.html Liechtenstein’s Army Returned Home From War With More Men Than it Left With]
*[https://www.liechtenstein.li/en/news-detail/article/ivoclar-vivadent-continues-to-grow/ Ivoclar Vivadent continues to grow]
*[https://tourismus.li/en/activities/art-culture/gastronomy-wine/delights-from-liechtenstein/ Delights from Liechtenstein] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200815162516/https://tourismus.li/en/activities/art-culture/gastronomy-wine/delights-from-liechtenstein/ |date=2020-08-15 }}
{{div col end}}
{{Stat de l'Europa}}
[[Categoria:Liechtenstein| ]]
8rh3vdn6lr98swirx8eqvwyx2iuspe5
Reform UK
0
270331
1329346
1329325
2026-05-18T07:33:15Z
Sciking
7100
1329346
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Partid politeg
|color = #12B6CF
|nom = Reform UK
|nom2 =
|nom3 =
|nom4 =
|nom5 =
|logo = File:Reform UK Party Ballot Logo.png
|guida = [[Nigel Farage]]
|segretare =
|president = [[Richard Tice]]
|vicesegretare =
|vicepresident =
|coordinador =
|portavox =
|stat = Regn Unid
|sede =
|fondazion = 2019
|partid asorbid =
|desligazion =
|asorbid da =
|partid = <!-- adoma ind i template di sota-partids (ad esempe, ol moviment jovanil) -->
|ideolojia = Eurosceticism
|internazional = <!-- partid internazional de riferiment (se 'l g'è) -->
|collocazion = Destra
|coalizion =
|partid europeo =
|grup parlamentar europeo =
|assemblea1 = Cambra di Comun
|cadrege1 = {{Cadrege|4|650|#12B6CF}}
|assemblea2 =
|cadrege2 =
|assemblea3 =
|cadrege3 =
|assemblea4 =
|cadrege4 =
|jornal =
|joven = <!-- partid jovanil (se 'l g'è) -->
|inscrivids =
|an inscrivids = <!-- an del dato de le iscrizion -->
|pcolor = <!-- color simbol del Partii -->
|sit =
}}
'''Reform UK''', che fina al 6 de sginer del 2023 el se ciamava ''Brexit Party'' ("Partid de la [[Brexit]]") a l'è un partid politegh britannegh de destra euroscetega, in pè del 2019.
L'ha ciapad la pupart di eletor e di politegh del [[Partid per l'Independenza del Regn Unid]], in tra de lor anca el sò leader [[Nigel Farage]]. In di elezzion europee del 2019 l'è prim partid cont el 30,5% di vot e 29 eurodeputad, che se iscriven a nissun grup. In del midem ann, in di elezzion politeghe, el ciapa nissun scagn. In di elezzion del 2024, che veden tornà i laborista al governo, el torna leader el Farage, che 'l volza el sostegn al partid e 'l mena a otegnì quater scagn.
L'ha sostegnud la sortida del Regn Unid de l'[[Union europea]] e l'oposizzion ai lockdown per el [[COVID-19]] e incoeu el sostegn el superament del sistema uninominal per passà al proporzional per la [[Cambra di Comun]], el toeu via de la [[Cambra di Lord]], el tajà di tasse, el sbassà de l'imigrazzion, cont una lota a quella illegal, una reforma scolastega a favor de la storia del Paes con la proibizzion de l'inscì ciamada "ideologia transgender" e la vertura ai scoeule privade, proibì la [[Ultra Low Emission Zone]] e i quarter senza machine, toeu via la tassa per la television e lassà la [[Cort Europea di Dirit de l'Om]] e, se minga reformada, l'[[Organizzazzion mondiala de la Sanità|OMS]].
== Ligam de foeura ==
*[https://www.reformparty.uk/ Sit ofizzial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Restore Britain]]
[[Categoria:Partid politegh del Regn Unid]]
297bbojpkon0unpc5kiphailva85av2
Sal Da Vinci
0
279301
1329347
2026-05-18T09:07:55Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:20260510 Sal Da Vinci NZ92902.jpg|thumb|El Sal Da Vinci a l'[[Eurovision Song Contest 2026]]]] El '''Sal Da Vinci''' (a l'anagrafa ''Salvatore Michael Sorrentino''; [[New York]], 7 de avril 1969) a l'è un cantautor e ator italian, fioeul d'art del [[Mario Da Vinci]], tant de tegnì el so cognom scenegh. Ativ di agn '70, l'ha tolt part do voeulte al [[Festival de Sanrem]], prima del 2009 indova che 'l riva terz e poeu del 2026, indova che 'l v..."
1329347
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:20260510 Sal Da Vinci NZ92902.jpg|thumb|El Sal Da Vinci a l'[[Eurovision Song Contest 2026]]]]
El '''Sal Da Vinci''' (a l'anagrafa ''Salvatore Michael Sorrentino''; [[New York]], 7 de avril 1969) a l'è un cantautor e ator italian, fioeul d'art del [[Mario Da Vinci]], tant de tegnì el so cognom scenegh. Ativ di agn '70, l'ha tolt part do voeulte al [[Festival de Sanrem]], prima del 2009 indova che 'l riva terz e poeu del 2026, indova che 'l vinc con la canzon [[Per sempre sì]] e l'è mandad a representà l'Italia a l'[[Eurovision Song Contest 2026]], indova che 'l riva quint.
El canta in italian e in napolitan.
== Ligam de foeura ==
*[https://saldavinci.it/ Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{DEFAULTSORT:Da Vinci, Sal}}
qt1actvofvtm340rj24d7f7pgff1kmm
1329348
1329347
2026-05-18T09:08:50Z
Sciking
7100
added [[Category:Nassud in del 1969]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1329348
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:20260510 Sal Da Vinci NZ92902.jpg|thumb|El Sal Da Vinci a l'[[Eurovision Song Contest 2026]]]]
El '''Sal Da Vinci''' (a l'anagrafa ''Salvatore Michael Sorrentino''; [[New York]], 7 de avril 1969) a l'è un cantautor e ator italian, fioeul d'art del [[Mario Da Vinci]], tant de tegnì el so cognom scenegh. Ativ di agn '70, l'ha tolt part do voeulte al [[Festival de Sanrem]], prima del 2009 indova che 'l riva terz e poeu del 2026, indova che 'l vinc con la canzon [[Per sempre sì]] e l'è mandad a representà l'Italia a l'[[Eurovision Song Contest 2026]], indova che 'l riva quint.
El canta in italian e in napolitan.
== Ligam de foeura ==
*[https://saldavinci.it/ Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{DEFAULTSORT:Da Vinci, Sal}}
[[Categoria:Nassud in del 1969]]
5khz183wbn7qxff5sus7ju30e8uk4z9
1329349
1329348
2026-05-18T09:10:15Z
Sciking
7100
added [[Category:Cantant italian]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1329349
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:20260510 Sal Da Vinci NZ92902.jpg|thumb|El Sal Da Vinci a l'[[Eurovision Song Contest 2026]]]]
El '''Sal Da Vinci''' (a l'anagrafa ''Salvatore Michael Sorrentino''; [[New York]], 7 de avril 1969) a l'è un cantautor e ator italian, fioeul d'art del [[Mario Da Vinci]], tant de tegnì el so cognom scenegh. Ativ di agn '70, l'ha tolt part do voeulte al [[Festival de Sanrem]], prima del 2009 indova che 'l riva terz e poeu del 2026, indova che 'l vinc con la canzon [[Per sempre sì]] e l'è mandad a representà l'Italia a l'[[Eurovision Song Contest 2026]], indova che 'l riva quint.
El canta in italian e in napolitan.
== Ligam de foeura ==
*[https://saldavinci.it/ Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{DEFAULTSORT:Da Vinci, Sal}}
[[Categoria:Nassud in del 1969]]
[[Categoria:Cantant italian]]
q3ecr0sn0gbc2fo50tx6bwy98p5q5mt
1329350
1329349
2026-05-18T09:10:20Z
Sciking
7100
added [[Category:Ator italian]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1329350
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:20260510 Sal Da Vinci NZ92902.jpg|thumb|El Sal Da Vinci a l'[[Eurovision Song Contest 2026]]]]
El '''Sal Da Vinci''' (a l'anagrafa ''Salvatore Michael Sorrentino''; [[New York]], 7 de avril 1969) a l'è un cantautor e ator italian, fioeul d'art del [[Mario Da Vinci]], tant de tegnì el so cognom scenegh. Ativ di agn '70, l'ha tolt part do voeulte al [[Festival de Sanrem]], prima del 2009 indova che 'l riva terz e poeu del 2026, indova che 'l vinc con la canzon [[Per sempre sì]] e l'è mandad a representà l'Italia a l'[[Eurovision Song Contest 2026]], indova che 'l riva quint.
El canta in italian e in napolitan.
== Ligam de foeura ==
*[https://saldavinci.it/ Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{DEFAULTSORT:Da Vinci, Sal}}
[[Categoria:Nassud in del 1969]]
[[Categoria:Cantant italian]]
[[Categoria:Ator italian]]
atyygdyxbgx6s5dwn07556f70edo8yt