Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.47.0-wmf.6 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Ciciarada Portal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Evento Discussioni evento 1937 0 3686 1329727 1311306 2026-06-12T09:25:47Z Rei Momo 2442 /* Chi l'è che l'è nassud */ 1329727 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''1937''' a l'è 'n ann del secol quell de vint. == Cossa l'è sucedud == {{...}} == Chi l'è che l'è nassud== * [[25_02|25 de febràr]]: [[Nazario Pardini]], pueta e crìtic literàri. * [[31_03|31 de màrs]]: [[Pìnu Pagani]], giurnalista cudugnìn. == Chi l'è che gh'è mort == {{...}} == Alter proget == {{Interproget}} {{calendariXX}} [[Categoria:Secol XX]] 6z6eqeobzepuxosxbhg2r3v7kdp6jof Cudògn 0 139614 1329721 1328582 2026-06-12T09:05:11Z Rei Momo 2442 /* Persunalità ligade a Cudògn */ 1329721 wikitext text/x-wiki <br><!-- '''Cudògn''' --><br>{{LUDUN}} {{Livell aministrativ |siglaStat = ITA |numerLivell = 3 |nom = Cudògn |Livell2 = [[Provincia de Lod]] |Livell1 = [[[[Lumbardìa]]]] |linkStema = |linkBandera = |pajinaStema = |pajinaBandera = |linkSœmeanza = {{#if:Codogno-Ospedale-Soave.JPG|File:Codogno-Ospedale-Soave.JPG|}} }} {{quote|Né né popon da teta che la mamma l’è ‘ndaia a Messa, el papà l’è ‘ndài a Cudògn e‘l Bepinu l’è mort ad sogn|Nina nana paisana<ref>[http://www.fombio.com/notizia.php?NewsID=1566 Pietro Troianello, Da una sponda all’altra del Po con la lupa a far da «padrona»]</ref>}} '''Cudògn''' (''Codogno'' en [[italiàn]], ''Cotoneum'' en [[latìn]]) l'è 'na [[cità]] de la [[Pruincia de Lod]] che'l gh'ha {{formatnum:{{Dati pop IT-25|098019}}}} abitant (dàto del {{#time: M Y|{{Dati pop IT-25||STAND}} }} <ref>{{Dati pop IT-25||QUELLE}}</ref>) . L'è el cumün püssè grand dal teritori ciamàd [[bass ludesàn]] che'l gh'ha pressapòch 90.000 abitànt. Insema ai cumün de [[Fumbi]] e [[San Fiuràn]] el furma un ''continuum'' abitàd de püssè de 20.000 abitànt. == Num == Gh'en dù ipòtesi etimulògiche in merit a l'urigin dal num de Cudògn (arcaicamént ''Cotoneum''). La prima la s'riferìss al cunsul rumàn [[Aurelius Cotta]] che l'ha batüd i [[gal]] de l'[[Insübria]] che steun ind i sò teritori; la scunda la fà riferimént al pum cutògn (''Malum Cotoneum''), früt tipich d'la zona<ref>[http://books.google.it/books?id=-eMYAAAAYAAJ&pg=PA691 Cesare Cantù, Grande illustrazione del Lombardo-Veneto]</ref>. Fin a l'[[età de mes]], quasi tüt el [[bass ludesàn]] l'era cuèrt da [[busch]]. La [[pianta]] da [[früta]] che la gh'era püssè l'era el [[pum]]. == Storia == La prima testimuniansa de l'esistensa dal burgh l’è dal [[997]]: el center abitàd de Cudògn l’è citàd ind un diploma de l'Imperadù [[Uton III]]. Ind el curs dal [[XI secul]], el cumün el feva part dal feud dal vescuv de [[Lod]], menter ind el [[1441]] l’è passàd suta el dumini d'la famija [[Fagnani]] e dal [[1450]] ai Trivulzio. Ind el [[1453]] [[Francèsch Sforza]] el gh’ha dai el ''status'' de burgh. Bele ind a chel épuca lì, Cudògn la gh'èva un fort sentimént autunumista, cun una sò vita cumerciàl. El burgh l’era un center de atrassión par tüti i paés visìn, tant che i cudugnés, in cerca de l’indipendensa dai Trivulzio, i han chiest da es cunsideràd piasentìn, anca par avègh püssè libertà e pudè fà dal cumèrc ind un [[marcà]] püssè grand. Insì, cun un ducümént firmàd [[1 04|21 aprìl]] [[1492]], i cudugnés i en diventàd citadìn piasentìn. Da alura, cume ringrassiamént, la [[lüpo|lüpa]] de Piasensa l'è ind el simbul d'la cità, ligada cun una [[cadena]] d'[[or]] a un [[albor]] de [[pum cutògn]]. L'inissi dal XVI secul l'è stai un brüt mumént par dü rob: la guera tra [[Francia]] e [[Spagna]] par l'ucupassión de la [[penisula]] italica e la [[pesta]] che ind el [[1516]] l'ha decimàd la pupulassión. Cudògn l'è staia anca sachegiada dal Düca de Burbón dirèt vers [[Pissighetón]]. Par quést dopu un quàl an, ind el [[1524]], el burgh l'è stai furtificàd cun d'i sò [[mür]]. Scunda i [[sinud diucesàn]], i abitànt d'la cità i erun 3.500 ind el [[1584]], ma bele ind el [[1609]] i erun passàd a 5.300 e, ancabén la pesta [[Lisander Manzon|mansuniana]] che dal [[1630]] l'ha massàd el 20% d'la pupulassión, vers la fin dal 1600 Codògn la cunteva 6.500 ànime. El cumün l'è stai ucupàd dai [[lansichenèch]] ind el [[1639]]. Quest l'è vün d'i mutìu d'la difüsión dal cuntàg. Ind el [[XVII secul]], una cunsulidada prusperità ecunòmica l'ha spint i capurión dal burgh a dumandà l'emancipassión da la [[servitü feudàl]]. Insì, a la morte dal princip [[Antonio Teodoro Trivulzio]], acadüda ind el [[1678]], datu che lü l'eva miga lassàd d'i fiöi masc, i cudugnìn i s'en afrancàd e, ind el agùst dal stess an, tüti i om i han giüràd fedeltà al [[Re]]. La [[vedua]] dal feudatari, fort de un ducümént firmàd a [[Madrid]], ind el [[1655]] l'ha scunfessàd chel atu chì e par quest l'ha dumandàd la sücessión ai titul dal [[marì]] mort. Alura i cudugnìn i han tiràd föra un diploma firmàd da [[Carlu II]] el [[06 06|6 giügn]] [[1672]] ind al quàl vegneva garantida "''in perpetuo''" la libertà de Cudògn da tüti i [[feud]]. Da chel mumént lì, Cudògn l'è stai un [[burgh regàl]]. Cun la növa indipendensa, i en inissiàd dü secul pusitìu par l'ecunumìa cudugnina, grassie suratüt a l'[[agricultüra]], a l'indüstria dal [[lin]], d'la [[seda]] e a quela dal [[furmài]], che la s'è svilüpada par tucà el massim ind el XVIII secul, quànd a esclüsión de le vie püssè centrài dal burgh, in tüte le altre gh'erun d'le [[casere]] bune d'avègh indén pussè de mila furme de [[furmai grana|grana]] l'üna. Ind el [[1700]], la cità la espurteva pressapòch 40.000 furme a l'an. Cudògn l'è staia impurtanata anca in età [[Napuleón|napuleònica]] quand, par rinfursala amò püssè, i gh'en stai tacàd i burgh de ''Gatera'', ''Artégn'' e ''Triülsa'', turnadi a es indipendént cun la custitüssión dal [[Regn dal Lumbardo-Véneto]]. Gatera e Triülsa i en staie pö inglubade definitivamént ind el [[1869]], menter Artégn l'è andai suta a [[Fumbi]]. Par spiegà la sò impurtansa ind el [[XIX Secul]], gh'è da imaginà che se se ciapun i vec cunfìn d'la [[pruincia de Milàn]], Cudògn l'è stai el quart cumün dal teritori par nümor de abitànt ind i [[censimént]] dal [[1861]], [[1871]] e [[1881]], de dré a le cità de [[Milàn]], [[Munsa]] e [[Lod]]. Ind el 1800 i cudugnìn i en stai anca atenti a la causa nassiunàl. I cuspirassión e le guere dal risurgimént i han truàd ind la gent d'la bassa de Lod tanti suntenidù: 283 de Cudògn i han partecipàd a le guere cume vuluntari e 10 de lur, cume gh'è scrit ind una pedra missa ind al curtìl dal palàss dal cumün, i en mort; 64 i han cumpagnàd [[Garibaldi]] en [[Sicilia]] ind el [[1860]], e quaidün l'ha partecipàd a la [[spedissión d'i mila]]. Cume in tante cità d'[[Italia]], la [[prima guera mundiàl]] l'ha purtàd centinaia de mort, menter ind el curs d'la [[scunda]] tanti i han fai part d'la [[resistensa]], anca se l'era forta la spinta d'i visìn center [[fascista]] de [[Piasensa]] e [[Cremuna]] e la zona l'era taticamént dificil parchè, da la [[Via Emilia]] e da la linea d'i tren [[Milàn]] - [[Bulogna]], i passevun de spess i [[suldà]] [[tudésch]]. Ind el [[dopuguera]] l'[[indüstrialisassión]] l'ha miga purtàd el svilüp de le altre cità d'la [[Lumbardìa]], e Cudògn l'è insì diventàd un picul center de pruincia, anca se l'è rimàst el püssè pupulàd cumün dal bass ludesàn. Ind el [[1955]] el burgh l'è stai ricunussüd cume cità. Par che ch'la dumanda chi la sia staia esaüdida dopu 150 an. Difati i cudugnìn l'evun bele chièst a Napuleón, cun una petissión dal [[05 10|5 utubor]] dal [[1796]]. La cità l'è passada a la cronaca el [[09 12|9 disembor]] dal [[1957]] par un disastor feruviari che l'ha pruvucàd la mort de 15 persune e el ferimént de altor 30. Ind al [[1992]] a Cudògn el s'è tegnüd un referendum pupulàr sü l'adesión a la pruincia de Lod. L'89% dai citadìn l'ha vutàd cuntra. Anca se i cudugnìn, insì cume i abitànt d'la visina Fumbi, i han esprèss la vuluntà de restà cun Milàn, el cumün l'è stai acurpàd a la növa pruincia. Altor cumün, cume San Culumbàn, Cer, San Zenón e Duera i en invece reüssìd a restà cun le pruince de Milàn e Cremuna. == Evoluzion demografega == L'andament del nümer de abitant del cumün de Cudògn l'è mustraa in de la tabela chi de sota {{Demografia/Codogno}} == Persunalità ligade a Cudògn == A Cudògn i en nassüd l'arcivescuv [[Rino Fisichella]], l'ex [[banché]] [[Giampiero Fiorani]], el pulìtic [[Luigi Negri]], [[l'atùr]] e [[scritùr]] [[Maurizio Milani]] e 'l cantant [[Sergio Franchi]]. Ind el sò teritori l'è mort, ind un incident stradàl, el [[giurnalista]] [[Giuàn Brera]]. Un àlter cudugnìn al 100% l'era el giurnalista [[Pìnu Pagani]]. == Religión == La cità la gh'ha tre parochie: [[San Biàs]] l'è quela püssè impurtanta, pö gh'en quela de [[San Giovanni Bosco]] e quela de [[Santa Francesca Cabrini]]. == Riferimént == <references/> == Vus curelàd == *[[Ospedaa Civegh de Codogn|Uspedàl Civich de Cudògn]] {{Cumün de la Pruvincia de Lod}} [[Categoria:Comun de la provincia de Lod|Cudogn]] 6r6xff82ujxn83389etnihev8mg9d36 Fulmin 0 196403 1329722 1204774 2026-06-12T09:16:07Z Nyq 53535 /* Pericoj */ switched from JPEG to PNG version of the non-photographic illustration 1329722 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} [[File:Lighting_strike_%288522983391%29.jpg|thumb|300px|On rosc de saett.]] El '''fulmin''' o '''fulmen''' (o '''saètta''') a l'è ona scarega elettrega de dimension bei grand in de l'atmosfera.<br> La nass in tra duu corp cont ona diferenza bella volta de [[potenzial elèttrich|potenzial elettregh]].<br> I fulmin che se veden mèj hinn quei in tra i [[Nigola|nigol]] e 'l [[soeul]]: però gh'è anca di fulmin in tra dò nigol (ciamàa '''saètt''' <ref>https://medicinaonline.co/2017/03/09/differenza-tra-tuono-lampo-e-fulmine/</ref>), o anca denter l'istèssa nigola. Gh'è staa di cas de saett in tra 'na nigola e on [[reoplan]]. I pussee rar de tucc hinn quei che nassen del [[terren]] fin su ai nigol.<br> El nomm ''saètta'' el deriva del [[latin]] "sagitta", che 'l voeur dì ''[[freccia]]''. ==Formazion== In condizion de bèl temp el [[camp eléttrich]] a l’è dirètt de bass, de già che la Tèrra la gh’ha la [[carega elèttrica]] negativa rispètt al ciél. In condizion del bèl temp el valor del camp elèttrich a l’è E=180 [[volt|V]]/[[meter|m]] e in su tutta la Tèrra la se forma ona corrent de bel temp de 180 [[Ampere|A]]. La corrent del bèl temp l’è bilanciada di fulmin che succeden in del cors di [[temporal|temporaj]]. In del cors di [[temporal|temporaj]] i nivol hinn caregà in manera negativa a la base e positiva de sora. Quand che ‘l ven superàa on cèrt valor limit del camp elèttric infra la part de bass de la nivola e ‘l soeul el succed el fulmen. Se la differenza de carega a l’è infra i nivol arent el pò anca succed de ona nivola a al’altra. La scarega nivola-soeul la succed in du temp: * prima la ven giò ona '''scarega guida o pilòta''' che la part quand che la carega ind la nivol la superà ona cèrta soja. La scarega pilòta la va giò cont ona velocità de 8000km/s e la [[ione|ionizza]] adrèe al sò percors. * quand che la scarega pilòta la riva visin al soeul (50-100m) la ven su del soeul la '''scarega de ritorna''' fada su de on fluss de caregh positiv che vegnen su de la superfice terrèstra. La scia del fulmen la pò vèss vista quand che i dò scàregh se incontren.<ref name="fulmin">{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=75|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> Gh’è trii meccanismi de caregà i nivol:<ref name="fulmin">{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=72-76|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> *meccanismo induttìv *meccanismo minga induttìv *meccanismo convettìv [[File:Graupel animation 3a.gif|thumb|left|Quand che i cristàj de giazz vànn contra di granèj che vànn giò, i cristàj de giazz diventen caregàa su in menera positiva, inveci i granèj in manera negativa.]] [[File:Charged cloud animation 4a.gif|thumb|left|La part de sora del temporal la se carega in manera positiva, quèlla de sòta in manera negativa.]] ===Meccanismo induttiv=== Per via del camp elèttric normal in condizion de bèl temp i gott pussée gròss ch’hinn ‘drée a borlà giò gh’hànn la carega positiva vèrs el soeul e negativa de l’altra part (perché s’hinn elettrizzàa per induzion elettrostatega). Quand che borlen giò incontren i gott e cristaj de giazz piscinìtt che inveci hinn tràa su de la [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]]. Quan che se incontren la gotta pussée gròssa caregada in manera positiva de bass ghe da la sò carega positiva a quèj piscinìtt e cont el borlà giò se portà adrée ind la part bassa de la nivola la carega negativa, inveci i gottin vann su e se porten adrée la carega positiva. La part de bass de la nivola l’è caregada in manera negativa e la fa caregà el soeul in manera positiva per [[induzion]].<ref name="fulmin"/> === Meccanismo minga induttiv=== Segond el meccanismo minga induttiv i cristàj de [[giazz]] pussée frècc ghe dann la sò carega elèttrega negativa ai granèj pussée gròss ch’hinn ‘drée a borlàa giò, per differenza de [[temperadura]]. I granèj pussée gròss poeu van giò e quèj pussée piscinìtt vann su compagn che in del meccanismo induttivo.<ref name="fulmin"/> ===Meccanismo [[convezion|convettiv]]=== El pò succed anca cont el benl temp che di boll d'aria caregà in manera positivà menen su dal soeul la carega elèttrica.<ref name="fulmin"/> ==Tipi de fulmin== El tipo de fulmin el dipend de com’è che i [[carega elèttrica|caregh elèttrich]] de segn contrari hinn spartìi de denter e intorna del [[cumulonemb]].<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=77-78|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> *Fulmin '''nivola-soeul''' ch’infra de lor gh’è: - i fùlmen negatìv (che se foeurmen infra la base negativa e ‘l soeul positiv); - i fùlmen positiv (che se foeurmen infra la sommitàa de la nivola positiva e ‘l soeul negativ) ; *Fulmin '''nivola-nivola''' infra la base e la sommità de la [[nivola]];(anca ciamà '''saètt''' <ref>https://www.innaturale.com/quale-la-differenza-tra-lampo-fulmine-e-saette/</ref>) *Fulmin '''nivola-aria''', negativ o positiv anca in quèll caso chì. == Pericoj == On còrp ciappàa de on fùlmin e ven scaldàa per [[effètt Joule]], e i grand corrent che passen pòden, second i casi, brusàll o fóndell al moment; quand che on fulmin el se scàrega ind l’acqua, la pò [[vaporizzazion|vaporizzàla]]. Quand che on fulmin el ciapa ‘na persòna, a se parla de ‘l fulminà: ind ona frazion de second on fulmine el pò danneggià el [[cervèll]] e fermà el [[coeur]]. Dato che l'impùls elèttrich a l’è caratterizzàa anca de alt [[freguenza|freguenz]] <ref>{{cite book|url=http://books.google.it/books?id=as4ZJBYZ8k8C&pg=PT591&dq=lightning+%22equivalent+frequency%22&lr=&as_drrb_is=q&as_minm_is=0&as_miny_is=&as_maxm_is=0&as_maxy_is=&as_brr=3|title= Electrical Measurement, Signal Processing, and Displays |author= John G. Webster |author2=|author3=|author4=|pages=29-4|date=2003|isbn=0-8493-1733-9|publisher= CRC Press |language =ingles }}</ref>, ona part de la corrent la corr via in su la superfice del còrp, de manera de brusà la pèll. Se stima, che in del cors de on ann, pussée de mila persòn vegnen ciapàd de on fulmin. Anca se on persòna l’è nò caipada direttament, on fulmin el pò tuttamanch provocàgh di dàgn grave. L’onda d’urto la pò ciappà denter i persòn arent, spostàj e stordìj. Se ‘l fulmin el si scarega in su on alber, chèsschì el s’cioppa per via de la [[vaporizzazion]] improvvisa de la linfa e ‘l manda foeura di schégg. A vèss ciapà de on fulmin a l’ on avveniment nò tròpp probabil, man nanca rarissìm, s’a se gh’hànn minga i giust precauzion quand che ‘l pò succed. Al fin de diminuìnn i ris’c se duperen i [[parafulmin]]. [[File:Lightning sprites.png|thumb|Quader general di fenòmen elèttrich ind l’atmosfera]] i scaregh elèttregh hinn tràd visìn de la presenza di materiàj conduttor oppur de energia ind i sò vari form, e, anca se el materiàl a l’è l’istèss [[podè disperdent di pont|tenden a concentràss in sui pont]]. Defàtt, la [[Densità de carega|densità de càrega elèttrica]] (rappòrt tra la càrega del còrpo e la soa superfice) misurabil ind on material [[Conduttor elèttrich|conduttor]] al’è massima ind i sò pont e ind di sò [[spigol|spigoj]] indoe tenden a concentrass i partìcol elèttrich liber, de già che come che la carega ''q'' a l’è costanta, cont el diminuì de la superfice ''S'' del còrp l’aumenta la densità di carega: a l’è second quèll princippi chì che ‘l funziona el parafulmin. La ca’, compagn de tucc i loeugh ciùs hinn on ripàr sicur in caso de temporal. Dedenter se consiglia de: * doprà minga i pareggiadur conligàd con la [[red elèttrica]] e i [[telefon]] fiss foeura che [[telefon senza fil|quèj senza fil]];<ref name=":0">{{Cita web|url = http://www.erh.noaa.gov/gyx/lightning_safety.htm|titolo = NWS Lightning Safety|accesso = 9 luglio 2015|sito = www.erh.noaa.gov|urlmorto = sì|urlarchivio = https://web.archive.org/web/20150804235207/http://www.erh.noaa.gov/gyx/lightning_safety.htm|dataarchivio = 4 agosto 2015}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url = https://news.nationalgeographic.com/news/2004/06/0623_040623_lightningfacts_2.html|titolo = Flash Facts About Lightning|accesso = 9 luglio 2015|sito = news.nationalgeographic.com}}</ref> * toccà ming i element de metàll ‘me i tubi e i part de metàll di pòrt e i finester;<ref>{{Cita web|url = http://www.protezionecivile.gov.it/jcms/it/view_cosa_fare_idrogeologico.wp?contentId=APP34730|titolo = Dettaglio Cosa Fare Idrogeologico {{!}} Dipartimento Protezione Civile|accesso = 9 luglio 2015|sito = www.protezionecivile.gov.it}}</ref> * fa nò la dòccia, lavà i piàtt e ‘vègh nò di contàtt con l’[[acqua]];<ref name="lightningsafety.noaa.gov">{{Cita web|url = http://www.lightningsafety.noaa.gov/tips.shtml|titolo = NWS Lightning Safety Home Page|accesso = 9 luglio 2015|sito = www.lightningsafety.noaa.gov|urlarchivio = https://web.archive.org/web/20150709231605/http://www.lightningsafety.noaa.gov/tips.shtml|dataarchivio = 9 luglio 2015|urlmorto = sì}}</ref> * Tegnì ona distanza d’on quaj meter di pòrt e i finèster.<ref name=":0" /><ref name=":1" /> In di loeugh ciùs i cellulàr a doperà i cellular a l’è sicùr che el so camp elettromagnetich a l’è nò assée de tirà visìn i fulmin.<ref>{{Cita web|url = https://www.nasa.gov/connect/chat/lightning_chat.html#.VZ4canjNpFI|titolo = NASA Chat: Striking Up a Conversation About Lightning|accesso = 9 luglio 2015}}</ref><ref>{{Cita web|url = http://www.srh.noaa.gov/jetstream/lightning/lightning_faq.htm#10|titolo = NWS JetStream - Lightning Frequently Asked Questions|accesso = 9 luglio 2015|sito = www.srh.noaa.gov}}</ref> L'otomòbil e i reoplàn hinn quasi sicur perché hinn ona [[gabbia del Faraday]] e donca tajen foeura l’ambient dedenter di camp elèttrostatich che gh’è de foeura. Se gh’è nò on loeugh ciùs, la posizion pussée sicura a l’è de stà piagà in sui genoeucc, de stà minga in pe o trà in sul terren, e anca de stà nò in grupp con di alter persòn. La vesinanza de ròbb sporgent, compagn di alber, e pal e ‘l contàtt con di mass d'acqua, ‘me ’l mar e i lagh, a hinn di sorgent de ris’c. El [[còrpo uman]] a l’è on conduttor elèttrìch: per quèst la posizion piegada in sui genoeucc, e distant di alter, a l’è quèlla che la spiscinìss la superfice conduttora e del scambi de [[calor]] che la podariss trà visin on fulmin. <ref name="lightningsafety.noaa.gov"/>. == Rilevazion di fulmin == ===El scultà i fulmin con la radio=== Ona part de l'energia del fulmin (circa el 10%) a l'è spanduda 'me ond radio. Ona [[radio]][[AM]] in su ona [[freguenza]] libera de trasmission la pò rilevà i fulmin fina a 160 Km de distanza in del cors del dì e fin anca a 300-400 km de nòtt. I fulmin pròvochen di scrìzz de 0,2-2 [[second]] ciascehdun. Di '''interferenz longh''' e uniform (che duren 2-3 second) insegnen di scàreg che vegnen domà de l'[[incuden]] del [[cumulonemb]], e hinn tipich di [[temporal|temporaj]] ch'hinn 'drée a mangiàss foeura. Di '''interferenz curt''' e irregolar (che duren 0,2-2 second) insegn di scaregh svèlt tipich di noeuv cèllul de temporal ch'hinn'drèe a fass su. Tuttamanch domà cont el scultà i fulmin con la radio l'è difficil prevedè el mòto de on [[temporal]] de già che l'è difficil de capì qual'è che l'è el temporal de indoe vegnen, anca se per mèzz de quèll sistèma chì a se pò rilevà on temporal innanz che 'l pòda vèss vedùu.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=83-85|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> ===Fulminometro=== El fulminometro a l'è 'na rete de antènn de rilevà i fulmin e capìnn anca la sò posizion.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=92-93|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> {{varda anca|Fulminometro}} == Vos correlaa == *[[Fulminometro]] *[[Temporal]] *[[Cumulonemb]] ==Riferiment== [[Categoria:Meteorologia]] [[Categoria:Fenomen eletregh atmosferegh]] nmro1s15gx6b4e98efoamhkmmqyrhwg Wii Sports Resort 0 216574 1329709 1298899 2026-06-11T19:37:11Z Sciking 7100 1329709 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{Sbozz|grafia=MILCLASS}} {{F|grafia=MILCLASS}} '''Wii Sports Resort''' a l'è 'n videogioeugh per [[Wii]] publegaa in del 2009, sequel de [[Wii Sports]] e che 'l dopera el [[Wii MotionPlus]], venduu sia separatament sia in [[bundle]] e che 'l permett di relevazion pussee bon. A l'è 'l segond gioeugh pussee venduu dopo del Wii Sports e l'è ambientaa in d'on resort in su l'[[isola Wuhu]], ispirada ai isol doperaa in sul [[Wii Fit]]. A gh'è 12 sport cont 24 modalità. == Attività == {{div col}} *[[Kendō|Chanbara]] **Spadasplash: El giugador el gh'ha de mandà l'avversari foeura del ring **Spadalesta: El giugador el gh'ha de tajà l'ogett mandaa prima de l'avversari **Spada a spada: Sfida in tra 'l giugador e 'na squadra avversaria *[[Wakeboard]] *[[Frisbee]] **[[Frisbee Dog]] **Frisbee Golf *[[Tir cont l'arch]] *[[Tennis de tavol]] **Vun contra vun **Batt e rebatt *[[Golf]] *[[Bowling]] **10 birill **100 birill **Ostacoi in pista *[[Moto surfing]] **Onda slalom **Onda in corsa *[[Canottagg]] **Remata rapida **A l'ultim rem: Sfida in tra giugador *[[Ciclism]] **Ciclo Resort: Gir de l'isola **Sfida a pedai: Sfida in tra du giugador *[[Sport de l'aria|Sport in quota]] **Lanz acrobatich **Recognizion **Battaja in vol {{div col end}} == Vos corelaa == *[[Wii Sports]] *[[Nintendo Switch Sports]] *[[Wii MotionPlus]] *[[Wii Sports Club]] [[Categoria:Wii Sports|Resort]] k1y33afmlfx86kr1s06vlzgxqzoxnb8 Mario Kart 7 0 222126 1329708 1297604 2026-06-11T19:36:49Z Sciking 7100 /* Riferiment */ 1329708 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} [[File:Mario Kart 7 2011 LA Auto Show.jpg|thumb|On kart]] '''Mario Kart 7''' a l'è 'n gioeugh de la serie de [[Mario Kart]] sortii in del 2011 per el [[Nintendo 3DS]]. El gh'ha dent 32 pist partii in vott gran premi, de che quatter a hinn noeuv e quatter classegh. El gionta la possibilità de noeudà e de sgorà cont el kart e trii noeuv bonus per i kart. == Riferiment == *[https://www.nintendo.it/Giochi/Nintendo-3DS/Mario-Kart-7-274402.html Sitt offizial] == Alter progett == {{Interproget}} == Vos corelaa == *[[Mario Kart Wii]] *[[Mario Kart 8]] [[Categoria:Nintendo 3DS]] 989s8oipck42ktlq8udmtholk005fdi Nintendo Switch Sports 0 240953 1329702 1202468 2026-06-11T19:27:07Z Sciking 7100 /* Alter proget */ 1329702 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} '''Nintendo Switch Sports''' a l'è un videosgioeugh per el [[Nintendo Switch]] de simulazzion sportiva sortid in del 2022, considerad el sucessor spiritual del vegg [[Wii Sports]] del 2006, e l'è el prim de la serie a doperà no el marchi [[Wii]]. Compagn de Wii Sports e [[Wii Sports Resort]] el gh'ha dent el [[tenis]], el [[bowling]], el [[golf]] e la [[spada (sport)|chanbara]], e 'l sgionta anca el [[folball]], la [[ballavol]] e 'l [[volan (sport)|volan]]. Per sgiugà se doperen i [[Joy-Con]] e se poden doperà sia i [[Mii (Nintendo)|Mii]] che di noeuv personagg pussee detaliad. == Riferiment == *[https://www.everyeye.it/notizie/nintendo-switch-sports-aspettando-recensione-calcio-chambara-40-minuti-gioco-583593.html NINTENDO SWITCH SPORTS, ASPETTANDO LA RECENSIONE: DA CALCIO A CHAMBARA, 40 MINUTI DI GIOCO] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Nintendo Switch Sports Resort]] [[Categoria:Videosgioeugh per Nintendo Switch]] 95j1u1otl6ja9d68mdmi03nmtcwjogc 2023 0 247951 1329729 1255213 2026-06-12T09:27:01Z Rei Momo 2442 /* Dicember */ 1329729 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} El '''2023''' a l'è un ann del [[secol quell de XXI]]. == Cossa gh'è capitad == === Sginer === *1 de sginer: la [[Svezzia]] la ciapa la presidenza de turno de l'[[Union Europea]] *1 de sginer: la [[Croazzia]] la taca a doperà l'[[Euro]] e la va dent a l'[[area Schengen]] *1 de sginer: el [[Luiz Inácio Lula da Silva]] el giura 'me president del Brasil *5 de sginer: obet del [[Papa Emerit]] [[Benet XVI]] *8 de sginer: la [[China]] la derva ancamò i so frontere, dopo de trii agn de sarradura per el [[COVID-19]] *8 de sginer: di sostenitor del [[Jair Bolsonaro]] [[Saltament del Congress Brasilian del 2023|salten]] el Congress, el Palazzi Presidenzial e la Cort Suprema Federal *13/14 de sginer: elezzion presidenziai in Cechia, vann al ballotagg el [[Petr Pavel]] e 'l [[Andrej Babiš]] *15 de sginer: darrer dì de legalità de la [[kuna croata]] *16 de sginer: i autorità italiane aresten el [[Matteo Messina Denaro]] a [[Palermo]], inscì de meter fin a trent'agn de latitanza *28 de sginer: ballotagg di presidenziai ceche, el Pavel l'è elesgiud president *30 de sginer: a [[Peshawar]] un atentator el se fa s'ciopà in d'una moschea a fà centiner de vitime === Fevrer === *3 de fevrer: i Stat Unid interceten un ballon spia chines e 'l sbaten sgiò el di dopo *5 de fevrer: prim turno di elezzion presidenziai de Ziper *6 de fevrer: gran terramot in tra Turchia e Siria, che 'l causa pussee de quarantamila mort *12 de fevrer: el [[ Nikos Christodoulides]] l'è elesgiud president de Ziper *21 de fevrer: el [[Vladimir Putin]] el nonzia che la Russia la sospend el [[tratad New START]] contra el proliferà atomegh *25 de fevrer: el [[ Bola Tinubu]] l'è elesgiud president de la Nigeria *26 de fevrer: a sorpresa la [[Elly Schlein]] la vinc i [[elezzion primarie del Partid Democrategh del 2023|elezzion primarie del PD]], inscì la deventa la prima secretaria dona del Partid *27 de fevrer: [[Regn Unid]] e [[Union Europea]] riven a 'n acord per l'[[Irlanda del Nord]] *28 de fevrer: du treni se s'centren a [[Tessaja (periferia)|Tessaja]], gh'è 57 mort === Marz === *2 de marz: el [[Võ Văn Thưởng]] l'è elesgiud [[president del Vietnam]] *4 de marz: i Stat di [[Nazzion Unide]] firmen un tratad per tutellà i ocean del bordegament *5 de marz: per la prima voeulta in [[Estonia]] du partid de center-destra ciapen la magioranza assoluda *10 de marz: la China la elesg el [[Xi Jinping]] president per la terza voeulta, una roba mai capitada *10 de marz: [[Iran]] e [[Arabia Saudita]] derven ancamò i relazzion diplomateghe *10 de marz: la falliss la [[Silicon Valley Bank]], la banca di Stat Unid pussee granda quella de sedes, a dà foeura la crisi pussee granda del crac del 2008 *17 de marz: la [[Cort Penal Internazzional]] la dà foeura un mandad per arrestà el [[Vladimir Putin]] per [[crimen de guerra]] in Ucraina *19 de marz: UBS la nonzia de crompà [[Credit Suisse]] *27 de marz: [[massacher de la Covenant School]] in [[Tennessee]] === Avril === *4 de avril: la [[Finlandia]] la va dent a la [[NATO]] *15 de avril: la [[Germania]] la smorza i so darrere centrai nuclear *25 de avril: in [[Kenyia]] l'è descoverta una seta suicida che la lassa pussee de 200 mort e de 600 desperdud === Masg === *3 de masg: el sgioven [[Kosta Kecmanovič]] el copa des persone a scoeula in [[Serbia]] *5 de masg: l'OMS la deciara la fin de l'emergenza global [[COVID-19]] *6 de masg: el [[Carl III del Regn Unid|Carlo III]] e la mier [[Camilla del Regn Unid|Camilla]] inn incoronad a Westminster *7 de masg: la [[Siria]] la torna in la [[Liga Araba]] *16 de masg: la scomincia la fas pussee grama del [[deluvi in Emilia-Romagna del 2023|deluvi in Emilia-Romagna]] === Sgiugn === *11 de sgiugn: l'[[Honduras]] el derva la soa imbasciada in [[China]] dopo havé sarrad su i relazzion con [[Taiwan]] *13 de sgiugn: una barca la se reversa in [[Nigeria]] in del mez de 'n matrimoni, almen 106 mort *14 de sgiugn: funerai de Stat del [[Silvio Berlusconi]] al [[Dom de Milan]] *18 de sgiugn: el sotamarin [[Titan (sotamarin)|Titan]] el s'ciopa e 'l copa tucc i cinch omen sora *23 de sgiugn: el [[Grup Wagner]], formazzion mercenaria russa guidada de l'[[Evgenij Prigožin]], la se ribella al governo per i scerne del ministeri de la defesa *25 de sgiugn: el [[Kyriakos Mitsotakis]] l'è fad prim minister de la [[Grecia]] dopo che el so partid, [[Noeuva Democrazzia]], el vinc i elezzion === Luj === *1 de luj: la [[Spagna]] la ciapa la presidenza de turno de l'Union Europea *9 de luj: la [[Noeuva Zelanda]] e l'[[Union europea]] firmen un tratad de liber scambi *14 de luj: el sindacad di autor e scritor de [[Hollywood]] el nonzia una greva contra l'[[AI generativa]] e i salari bass *20 de luj: scomincen i mondiai del folball feminin in Australia *26 de luj: golpe in [[Niger]] che 'l met su 'me president l'[[Abdourahamane Tchiani]] === Avost === *8 de avost: gran foeugh in di [[Hawaii]], che lassen mort 98 persone *20 de avost: finissen i mondiai del folball feminin, la [[Spagna]] la bat l'[[Inghilterra]] 1-0 *23 de avost: el sgolater con sora i leader del [[Grup Wagner]] el se s'centra vesin Tver' e moeuren *31 de avost: el brusa un palazzi a Johannesburg, 77 mort e 85 ferid === Setember === *1 de setember: elezzion presidenziai a [[Singapore]], l'è elesgiud el [[Tharman Shanmugaratnam]] *8 de setember: gran terramot in Maroch, che 'l lassa squasi 3'000 mort *19 de setember: l'[[Azerbaigian]] el lancia una gran ofensiva armada contra el [[Nagorno-Karabakh]], che 'l nonzia che 'l se desligarà e 'l se integrarà in del Paes *30 de setember: elezzion parlamentar in Slovachia, el partid SMER del [[Robert Fico]] el riva prim === Otover === *7 de otover: [[Hamas]] el taca [[Israell]] a sorpresa e 'l scomincia un [[conflit Gazza-Israell del 2023|conflit]], el Stat ebraich el deciara el stat de guerra che 'l gh'era no de la [[Guerra del Kippur]] *14 de otover: in [[Australia]] i citadin bocen in d'un referendum una reforma che gh'havaria dad pussee de dirit ai indigen *14 de otover: elezzion parlamentar in Noeuva Zelanda, che inn vinciude del Partid Nazzional *15 de otover: el president de l'[[Azerbaigian]] [[İlham Əliyev]] el tira su la bandera del Paes in su [[Step'anakert]], veggia capital de l'[[Artsakh]] ciapada in d'una ofensiva anti-terrorism *17 de otover: una bomba la s'ciopa in l'[[ospedal Al-Ahli]] de Gaza e 'l lassa in tra i 100 e i 500 mort *22 de otover: elezzion federai svizzer, l'[[Union Democratega de Center (Svizzera)|Union Democratega de Center]] la guarna la soa magioranza *25 de otover: la tempesta Otis la colpiss el Messich e la lassa almen 350 mort === November === *1 de november: inconter de vari governi a Londra in sui ris'c de l'intelligenza artificial, 28 firmen una prima proposta de regolamentazzion *2 de november: i [[Beatles]] dann foeura un noeuv album a doperà la vos restaverada del [[John Lennon]] e la ghitarra del [[George Harrison]], che inn mort *7 de november: el premier portoghes [[Antonio Costa]] el se dimet per un scandol de corruzzion *9 de november: i cerusegh del [[NYU Langone Health]] nonzien el prim traspiant de oeugg intregh *17 de november: la temperadura del pianeta la passa per la prima voeulta i 2° sora quella prima de l'industria *19 de november: el [[Javier Milei]] l'è elesgiud president de l'Argentina *22 de november: Israell e Hamas aceten una tregua de quater dì === Dicember === *3 de dicember: el [[Venezzuela]] el vota, in d'un referendum simbolegh, a favor de ciapàss l'[[Esequibo]], in man a la [[Guyana]] *6 de dicember: Google el dà foeura el so modell de intelligenza artificial *16 de dicember: el moeur l'emir del [[Kuwait]], el va in sul trono el [[Misha'al Al-Ahmad Al-Jaber Al Sabah]] *17 de dicember: elezzion in [[Serbia]] per el Parlament, el vinc el partid sortent del president Vučic *18 de dicember: el [[Papa Franzesch]] el dà foeura la deciarazzion ''[[Fiducia supplicans]]'', che ghe permet ai pret de dà una benedizzion ai cobie omosessuai *20 de dicember: elezzion del parlament de la [[Republega Democratega del Congo]] *21 de dicember: un sgioven el fa una [[strage de l'Università Carolina de Praga del 2023|strage a colp de fusil]] a l'[[Università Carolina de Praga]] che la lassa sedes mort == Chi l'è che gh'è nassud == {{...}} == Chi l'è che gh'è mort == === Sginer === *1 de sginer: [[Mario Artali]], politegh italian *3 de sginer: [[Ruslan Imranovič Chasbulatov]], politegh russ *3 de sginer: [[Walter Cunningham]], astronauta american *6 de sginer: [[Gianluca Vialli]], dirigent sportiv italian *8 de sginer: [[Roberto Dinamite]], politegh e sgiugador del folball brasilian *10 de sginer: [[George Pell]], cardinal australian *10 de sginer: [[Costantin II de Grecia]], ex Re de la Grecia *10 de sginer: [[Irenee de Gerusalem]], arcivescov ortodoss gregh *12 de sginer: [[Biagio Conte]], missionari italian *12 de sginer: [[Lisa Marie Presley]], atora statunitensa *14 de sginer: [[Alireza Akbari]], politegh iranian *16 de sginer: [[Gina Lollobrigida]], atora italiana *17 de sginer: [[Gino Lanzi]], dramatorgh italian *18 de sginer: [[David Crosby]], ghitarrista statunitens *21 de sginer: [[Edo Mörlin Visconti]], missionari italian *28 de sginer: [[Carlo Tavecchio]], dirigent sportiv italian *29 de sginer: [[Vito Chimenti]], mister del folball italian === Fevrer === *3 de fevrer: [[Paco Rabanne]], stilista spagnoeul *4 de fevrer: [[Sherif Ismail]], politegh egizzian *5 de fevrer: [[Carlo Borsani (politegh)|Carlo Borsani]], polietgh italian *5 de fevrer: [[Pervez Musharraf]], ex president del Pakistan *7 de fevrer: [[Pio d'Emilia]], giornalista italian *9 de fevrer: [[Maria Gabriella del Lussemborgh]], prenzipessa *10 de fevrer: [[Giovanni Bettini]], politegh e architet italian *15 de fevrer: [[Paul Berg]], chimegh statunitens e Premi Nobel *16 de feverer: [[Giorgio Ruffolo]], politegh e dirigent de impresa italian *18 de fevrer: [[Ilario Castagner]], mister del folball italian *23 de fevrer: [[Giuseppe Nirta]], mafios italian *24 de fevrer: [[Maurizio Costanzo]], giornalista italian *26 de fevrer: [[Curzio Maltese]], giornalista italian === Marz === *1 de marz: [[Carlo Stelluti]], politegh e sindacalista italian *3 de marz: [[Bruno Astorre]], politegh italian *3 de marz: [[Tom Sizemore]], ator e cantant statunitens *4 de marz: [[Paul Sarkozy]], imprenditor e pitor ongares *10 de marz: [[Sergio Dell'Acqua]], sgiugador de folball e cestista svizzer *24 de marz: [[Gordon Moore]], eletronegh statunitens *26 de marz: [[Ivano Marescotti]], ator e regista italian === Avril === *3 de avril: [[Nigel Lawson]], politegh ingles *8 de avril: [[Giovanni Di Fonzo]], politegh italian *16 de avril: [[Cesare Marchetti]], fisegh italian *17 de avril: [[Elserino Piol]], dirigent d'azienda italian *20 de avril: [[Mirella Giai]], politega italiana *23 de avril: [[Sergio Salvi]], saggista italian *26 de avril: [[Stefano Gentili]], politegh italian === Masg === *2 de masg: [[Guido Sacconi]], politegh italian *6 de masg: [[Menahem Pressler]], pianista israelian *10 de masg: [[Ian Hacking]], filosof canades *13 de masg: [[Giotto Bizzarrini]], ingegner e imprenditor italian *18 de masg: [[Giuseppe Casale]], arcivescov italian *22 de masg: [[Zheng Zhenyao]], atora chinesa *23 de masg: [[Maria Giovanna Maglie]], giornalista italiana *24 de masg: [[Tina Turner]], cantanta americana *26 de masg: [[Roberto Cicciomessere]], politegh italian === Sgiugn === *2 de sgiugn: [[Marino Busdachin]], politegh e ativista italian *8 de sgiugn: [[Pat Robertson]], predicator american *10 de sgiugn: [[Theodore Kaczynski]], terrorista american *11 de sgiugn: [[Francesco Braghini]], cantant italian *12 de sgiugn: [[Silvio Berlusconi]], politegh e imprenditor italian *12 de sgiugn: [[Francesco Nuti]], ator italian *16 de sgiugn: [[Daniel Ellsberg]], economista statunitens *23 de sgiugn: [[Rocky Gattellari]], boxoeur statunitens === Luj === *1 de luj: [[Viktorija Amelina]], scritora e ativista ucraina *2 de luj: [[Milan Milutinović]], politegh e diplomategh serb *6 de luj: [[Arnaldo Forlani]], politegh italian *11 de luj: [[Milan Kundera]], scritor cech *12 de luj: [[Mirella Izzo]], ativista italiana *16 de luj: [[Luigi Bettazzi]], vescov italian *16 de luj: [[Kevin Mitnick]], informategh statunitens *17 de luj: [[Egidio Pedrini]], politegh italian *25 de luj: [[Giorgio Di Genova]], storegh de l'art italian *26 de luj: [[Sinéad O'Connor]], cantanta irlandesa *29 de luj: [[Vittorio Prodi]], economista italian === Avost === *3 de avost: [[Irina Mirošničenko]], atora sovietega *3 de avost: [[Bram Moolenaar]], informategh olandes *4 de avost: [[Giorgio Macchi]], ingegner italian *10 de avost: [[Michela Murgia]], sgiornalista e ativista italiana *16 de avost: [[Gennadij Židko]], general russ *19 de avost: [[Carlo Mazzone]], mister del folball italian *19 de avost: [[John Warnock]], informategh statunitens *22 de avost: [[Toto Cutugno]], cantant italian *23 de avost: [[Evgenij Prigožin]], imprenditor russ *23 de avost: [[Dmitrij Utkin]], imprenditor e militar russ *26 de avost: [[Bob Barker]], condutor televisiv statunitens *31 de avost: [[Douglas Lenat]], informategh statunitens === Setember === *1 de setember: [[Bill Richardson]], politegh e diplomategh statunitens *6 de setember: [[Felipe Garín Llombart]], storegh de l'art spagnoeul *7 de setember: [[Guido Rhodio]], politegh italian *9 de setember: [[Max Simeoni]], politegh frances *13 de setember: [[Roger Whittaker]], musicista britannegh *14 de setember: [[Kim Il-chol]], general nordcorean *19 de setember: [[Gianni Vattimo]], filosof e politegh italian *22 de setember: [[Giorgio Napolitano]], politegh italian *25 de setember: [[Matteo Messina Denaro]], mafios italian *27 de setember: [[Cristofen de Schleswig-Holstein]], nobel todesch *28 de setember: [[Dianne Feinstein]], politega statunitensa *28 de setember: [[Armando Sommajuolo]], giornalista italian === Otover === *1 de otover: [[Patricia Janečková]], sopran slovach *3 de otover: [[Thomas Gambino]], mafios statunitens *3 de otover: [[Marina Mizzau]], filosofa italiana *5 de otover: [[Francesco Matrone]], mafios italian *21 de otover: [[Sergio Staino]], vignetista italian *27 de otover: [[Li Keqiang]], politegh chines *28 de otover: [[Mort de l'Armita Geravand|Armita Geravand]], dona curda copada de la polizzia morala iraniana *28 de otover: [[Matthew Perry]], ator statunitens *29 de otover: [[Giampiero Marras]], politegh italian === November === *1 de november: [[Luigi Berlinguer]], politegh italian *6 de november: [[Simon Sze]], ingegner taiwanes *11 de november: [[Raphael Dwamena]], sgiugador del folball ghanes *11 de november: [[Nino Strano]], politegh italian *11 de november: [[Antonio Del Monaco]], politegh e general italian *12 de november: [[Karel Schwarzenberg]], politegh cech *19 de november: [[Giuseppe Arzilli]], politegh sanmarines *27 de november: [[Alessandro Figà Talamanca]], matemategh italian *30 de dicember: [[Henry Kissinger]], polítegh statunitens === Dicember === *1 de dicember: [[Sandra Day O'Connor]], magistrada statunitensa *2 de dicember: [[Clarence Kelly]], vescov statunitens *3 de dicember: [[Giuseppe Germano Bernardini]], arcivescov italian *3 de dicember: [[Gaetano Giuliano]], politegh italian *5 de dicember: [[Costantin del Liechtenstein]], nobel del Liechtenstein *8 de dicember: [[Pìnu Pagani]], giurnalista cudugnìn. *14 de dicember: [[Angelo Stella]], lenguista italian *16 de dicember: [[Nawaf Al-Ahmad Al-Jaber Al Sabah]], emir del Kuwait == Alter proget == {{Interproget}} == Cronistoria == *[[2022]] *[[2024]] {{calendariXXI}} [[Categoria:Secol XXI]] 3ryjm7i6755kd9dnpvyahthion8ms5d Partido Galego 0 279257 1329720 1329442 2026-06-11T22:53:18Z Trigenibinion 32537 Foto 1329720 wikitext text/x-wiki {{LOCC}} [[File:BoligrafoPartidoGalego.jpg|thumb|Penna de propaganda distribuida dal PG.]] El “Partido Galego” (“PG”) l’è un partii politich [[Naziunalism galizian|nazionalista galizian]] centrista, faa sü in del 2020 cun l’ubietif de rapresentà tüt i gent che se identifican cuma galizian e spagnö e che cunsideran la [[Galizia]] una [[comunità autonoma]] cun la sò lengua e cültüra. ==Resultaa di eleziun== === Eleziun comunal === {| class="wikitable sortable" |- ! align=center | Eleziun ! align=center | Coaliziun ! align=center | Voti ! align=center | Percentual (%) ! align=center | Concezial ! align=center | Magioranza<br/>assoluta ! align=center | Magioranza<br/>semplis |- ! align=center |[[Eleziun municipai galizzian del 2023|2023]]<ref>{{Cite web|newspaper=El País|title=Resultados Electorales en Lugo: Elecciones Municipales 2023|url=https://elpais.com/espana/elecciones/municipales/11/27/|language=es|access-date=2023-08-01|date=2023-07-23}}</ref> | align="center" colspan="1"| Membro de [[Contamos]] | align=center |4.589&nbsp; | align=center |0,32%&nbsp; | align=center |18 / 3705 | align=center |[[File:Arrow Blue Right 001.svg|10px]]0 | align=center |2&nbsp; |} ===Eleziun al parlament europeo=== {| class="wikitable sortable" style="text-align:right;" |- ! colspan="8" align="center" | [[Parlament europeo]] |- ! colspan="1" rowspan="2" | Eleziun ! colspan="3" | Total ! colspan="3" | Galizia |- ! Voti ! align=center | Percentual (%) ! Sedi ! Voti ! align=center | Percentual (%) ! Sedi |- ! [[Eleziun del parlament europeo del 2024|2024]]<ref>{{Cite web |title=Partido Galego : votos |contribution=JUNTA ELECTORAL CENTRAL |language=es |url=https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/resultados_UE_280624.pdf |work=BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO|number=156 |date=2024-06-28 |pages=74717–74718}}</ref> | align=center | 5.719&nbsp; | align=center | 0,03%&nbsp; | align=center | 0 / 54 | align=center | 2.074&nbsp; | align=center | 0,18%&nbsp; | align=center | [[File:Arrow Blue Right 001.svg|10px]]0 |} == Riferiment == {{reflist}} [[Categoria:Partid politegh galizzian nazzionalista]] anj3ohl5uzu29relc9gsxtfj44uogx4 Tvorog 0 279346 1329696 2026-06-11T18:40:45Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Творог.jpg|thumb|El tvorog]] El '''tvorog''' a l'è un prodot del lacc tipegh de l'[[Europa de l'Est]], che de lor l'è minga considerad un [[formai]], e anca in mesura minor de l'Europa del Nord: l'è doperad sia deperlu che per vari mangià tipegh tant 'me i [[pierogi]], i [[varenyki]], la [[atruška]] e 'l [[syrók]]. El gh'ha propi una gran quantità de proteine e a segonda de comè l'è fad el po havégh anca poch de grass, l'è vi..." 1329696 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Творог.jpg|thumb|El tvorog]] El '''tvorog''' a l'è un prodot del lacc tipegh de l'[[Europa de l'Est]], che de lor l'è minga considerad un [[formai]], e anca in mesura minor de l'Europa del Nord: l'è doperad sia deperlu che per vari mangià tipegh tant 'me i [[pierogi]], i [[varenyki]], la [[atruška]] e 'l [[syrók]]. El gh'ha propi una gran quantità de proteine e a segonda de comè l'è fad el po havégh anca poch de grass, l'è vist donca 'me un bon aliment. == Bibliografia == * Jolanta Kowalczyk, Ricette della tradizione polacca, russa e tedesca, in Grano saraceno: Un cereale senza glutine per la nostra salute, Edizioni Lindau. == Alter proget == {{Interproget}} pscp4igzu4pigm38o60x0m0os1wujd4 1329697 1329696 2026-06-11T18:41:00Z Sciking 7100 added [[Category:Formai]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329697 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Творог.jpg|thumb|El tvorog]] El '''tvorog''' a l'è un prodot del lacc tipegh de l'[[Europa de l'Est]], che de lor l'è minga considerad un [[formai]], e anca in mesura minor de l'Europa del Nord: l'è doperad sia deperlu che per vari mangià tipegh tant 'me i [[pierogi]], i [[varenyki]], la [[atruška]] e 'l [[syrók]]. El gh'ha propi una gran quantità de proteine e a segonda de comè l'è fad el po havégh anca poch de grass, l'è vist donca 'me un bon aliment. == Bibliografia == * Jolanta Kowalczyk, Ricette della tradizione polacca, russa e tedesca, in Grano saraceno: Un cereale senza glutine per la nostra salute, Edizioni Lindau. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Formai]] 2whvyqmqajfw2051p61cqi6m3mcu856 Laudes Regiae 0 279347 1329698 2026-06-11T18:52:53Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} I '''Laudes Regiae''' (ciamade anca de l'introduzzion ''Christus vincit! Christus regnat! Christus imperat!'') inn un inn catolegh, conossud anca perchè doperad 'me intermez de la [[Radio Vaticana]]: inn cantade in di solennità pussee importante e in di Messe pontifegai. == Bibliografia == *Ernst Kantorowicz, Manfred F. Bukofzer: Laudes regiae. A Study in Liturgical Acclamations and Medieval Ruler Worship. Berkeley & Los Angeles 1946." 1329698 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} I '''Laudes Regiae''' (ciamade anca de l'introduzzion ''Christus vincit! Christus regnat! Christus imperat!'') inn un inn catolegh, conossud anca perchè doperad 'me intermez de la [[Radio Vaticana]]: inn cantade in di solennità pussee importante e in di Messe pontifegai. == Bibliografia == *Ernst Kantorowicz, Manfred F. Bukofzer: Laudes regiae. A Study in Liturgical Acclamations and Medieval Ruler Worship. Berkeley & Los Angeles 1946. a5gz52duuju1yo79pe5bhccucdlmzo2 1329699 1329698 2026-06-11T18:53:27Z Sciking 7100 added [[Category:Cant religios]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329699 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} I '''Laudes Regiae''' (ciamade anca de l'introduzzion ''Christus vincit! Christus regnat! Christus imperat!'') inn un inn catolegh, conossud anca perchè doperad 'me intermez de la [[Radio Vaticana]]: inn cantade in di solennità pussee importante e in di Messe pontifegai. == Bibliografia == *Ernst Kantorowicz, Manfred F. Bukofzer: Laudes regiae. A Study in Liturgical Acclamations and Medieval Ruler Worship. Berkeley & Los Angeles 1946. [[Categoria:Cant religios]] hy7us96bba7w5gbaxpioljlatgeaocx Maledizzion del Kosovo 0 279348 1329700 2026-06-11T19:00:55Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Kosovo Polje sized.jpg|thumb|El memorial de la bataja del Kosovo]] La '''maledizzion del Kosovo''' (in serb ''Косовска клетва / Kosovska kletva'') a l'è, per la tradizzion, una maledizzion che el prenzip [[Lazar Hrebeljanović]] l'ha tirad contra i serb che hann respondud minga a la soa ciamada contra i Otoman in la [[bataja del Kosovo]], e che l'è deventada un tema de gran importanza in l'[[epica serba]]. == Riferiment == *[h..." 1329700 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Kosovo Polje sized.jpg|thumb|El memorial de la bataja del Kosovo]] La '''maledizzion del Kosovo''' (in serb ''Косовска клетва / Kosovska kletva'') a l'è, per la tradizzion, una maledizzion che el prenzip [[Lazar Hrebeljanović]] l'ha tirad contra i serb che hann respondud minga a la soa ciamada contra i Otoman in la [[bataja del Kosovo]], e che l'è deventada un tema de gran importanza in l'[[epica serba]]. == Riferiment == *[https://www.istorijskizabavnik.rs/blog/najstrasnija-srpska-kletva NAJSTRAŠNIJA SRPSKA KLETVA: Moćna je i STARA VEKOVIMA, a izgovaraju je samo oni koji nekome žele VELIKO ZLO] hmfc1dlo2wlha8n1rlp9ksbfw11ijtw 1329701 1329700 2026-06-11T19:01:23Z Sciking 7100 added [[Category:Storia serba]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329701 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Kosovo Polje sized.jpg|thumb|El memorial de la bataja del Kosovo]] La '''maledizzion del Kosovo''' (in serb ''Косовска клетва / Kosovska kletva'') a l'è, per la tradizzion, una maledizzion che el prenzip [[Lazar Hrebeljanović]] l'ha tirad contra i serb che hann respondud minga a la soa ciamada contra i Otoman in la [[bataja del Kosovo]], e che l'è deventada un tema de gran importanza in l'[[epica serba]]. == Riferiment == *[https://www.istorijskizabavnik.rs/blog/najstrasnija-srpska-kletva NAJSTRAŠNIJA SRPSKA KLETVA: Moćna je i STARA VEKOVIMA, a izgovaraju je samo oni koji nekome žele VELIKO ZLO] [[Categoria:Storia serba]] nb9dbh0cw6cmv8jzxx2xs791xyrbu28 Nintendo Switch Sports Resort 0 279349 1329703 2026-06-11T19:29:31Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Nintendo Switch Sports Resort Logo.png|thumb|Logo]] '''Nintendo Switch Sports Resort''' a l'è un videosgioeugh per el [[Nintendo Switch 2]] nonziad del 2026 e che l'è el sucessor prategh de [[Nintendo Switch Sports]] e spiritual de [[Wii Sports Resort]]: ambientad ancamò in l'[[Isola Wuhu]], el permet de doperà ancamò i [[Mii]], che eren stad tolt via in del predecessor, o un Sportsmate, per sgiugà a dodes sport. == Ligam de foeura == *..." 1329703 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Nintendo Switch Sports Resort Logo.png|thumb|Logo]] '''Nintendo Switch Sports Resort''' a l'è un videosgioeugh per el [[Nintendo Switch 2]] nonziad del 2026 e che l'è el sucessor prategh de [[Nintendo Switch Sports]] e spiritual de [[Wii Sports Resort]]: ambientad ancamò in l'[[Isola Wuhu]], el permet de doperà ancamò i [[Mii]], che eren stad tolt via in del predecessor, o un Sportsmate, per sgiugà a dodes sport. == Ligam de foeura == *[https://www.nintendo.com/it-it/Giochi/Giochi-per-Nintendo-Switch-2/Nintendo-Switch-Sports-Resort-3115652.html Sit oficial] 5ruw39pslee8w2utdo2njc64mybxnra 1329704 1329703 2026-06-11T19:29:56Z Sciking 7100 added [[Category:Videosgioeugh per Nintendo Switch 2]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329704 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Nintendo Switch Sports Resort Logo.png|thumb|Logo]] '''Nintendo Switch Sports Resort''' a l'è un videosgioeugh per el [[Nintendo Switch 2]] nonziad del 2026 e che l'è el sucessor prategh de [[Nintendo Switch Sports]] e spiritual de [[Wii Sports Resort]]: ambientad ancamò in l'[[Isola Wuhu]], el permet de doperà ancamò i [[Mii]], che eren stad tolt via in del predecessor, o un Sportsmate, per sgiugà a dodes sport. == Ligam de foeura == *[https://www.nintendo.com/it-it/Giochi/Giochi-per-Nintendo-Switch-2/Nintendo-Switch-Sports-Resort-3115652.html Sit oficial] [[Categoria:Videosgioeugh per Nintendo Switch 2|Sports]] kw737lgzdvv9lde92dyl0bkrld72juv Categoria:Videosgioeugh per Nintendo Switch 2 14 279350 1329705 2026-06-11T19:30:14Z Sciking 7100 added [[Category:Videosgioeugh per piataforma]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329705 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Videosgioeugh per piataforma|Nintendo Switch 2]] 2mw44b18e3a6ds3vspt65ynb3m3vc5g Isola Wuhu 0 279351 1329706 2026-06-11T19:36:14Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:WuhuIsland.png|thumb|Mapa]] L''''Isola Wuhu''' a l'è un'isola imaginaria doperada 'me scenari per vari sgioeugh de la [[Nintendo]]: a l'è un'isoleta tropical, cont un villagg, un port, un castell, di isolete intorna e un gran [[volcan]] che 'l domina el panorama. L'è stada vista per la prima voeulta, in d'una forma sperimental, in [[Wii Fit]], e l'è con [[Wii Sports Resort]] che la compariss cont el so nom, e la se vedarà poeu in Wii F..." 1329706 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:WuhuIsland.png|thumb|Mapa]] L''''Isola Wuhu''' a l'è un'isola imaginaria doperada 'me scenari per vari sgioeugh de la [[Nintendo]]: a l'è un'isoleta tropical, cont un villagg, un port, un castell, di isolete intorna e un gran [[volcan]] che 'l domina el panorama. L'è stada vista per la prima voeulta, in d'una forma sperimental, in [[Wii Fit]], e l'è con [[Wii Sports Resort]] che la compariss cont el so nom, e la se vedarà poeu in [[Wii Fit Plus]], [[Pilotwings Resort]], [[Mario Kart 7]], [[Super Smash Bros. for Wii U]], [[Mario Kart 8 Deluxe]], [[Super Smash Bros. Ultimate]] e, dopo una longa pausa e con di modifeghe, in su [[Nintendo Switch Sports Resort]]. == Riferiment == *[https://www.spaziogames.it/notizie/nintendo-switch-sports-resort-riporta-tutti-a-wuhu-island Nintendo Switch Sports Resort riporta tutti a Wuhu Island] *[https://www.nintendo.com/it-it/Assistenza/Console-precedenti/Scopri-i-segreti-dell-Isola-di-Wuhu--613221.html Scopri i segreti dell'Isola di Wuhu!] ly7m6m4upirdnrqmq7tg18iv6p4gihu 1329707 1329706 2026-06-11T19:36:21Z Sciking 7100 added [[Category:Nintendo]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329707 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:WuhuIsland.png|thumb|Mapa]] L''''Isola Wuhu''' a l'è un'isola imaginaria doperada 'me scenari per vari sgioeugh de la [[Nintendo]]: a l'è un'isoleta tropical, cont un villagg, un port, un castell, di isolete intorna e un gran [[volcan]] che 'l domina el panorama. L'è stada vista per la prima voeulta, in d'una forma sperimental, in [[Wii Fit]], e l'è con [[Wii Sports Resort]] che la compariss cont el so nom, e la se vedarà poeu in [[Wii Fit Plus]], [[Pilotwings Resort]], [[Mario Kart 7]], [[Super Smash Bros. for Wii U]], [[Mario Kart 8 Deluxe]], [[Super Smash Bros. Ultimate]] e, dopo una longa pausa e con di modifeghe, in su [[Nintendo Switch Sports Resort]]. == Riferiment == *[https://www.spaziogames.it/notizie/nintendo-switch-sports-resort-riporta-tutti-a-wuhu-island Nintendo Switch Sports Resort riporta tutti a Wuhu Island] *[https://www.nintendo.com/it-it/Assistenza/Console-precedenti/Scopri-i-segreti-dell-Isola-di-Wuhu--613221.html Scopri i segreti dell'Isola di Wuhu!] [[Categoria:Nintendo]] pqp83q71xaeoj5wqqxhijbyevw39zf9 Taras Ševčenko 0 279352 1329710 2026-06-11T20:00:58Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la conf..." 1329710 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la [[confraternita di sant Cirill e Metodi]], de orientament panslavista, cristian e reformista: l'è condanad a l'esili con la proibizzion de scriver e piturà, proeuvad de l'esili, el moeur apena des dì prima che l'Imperi el liberass i servidor. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/taras-grigorevic-sevcenko/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULT:Ševčenko, Taras}} f3zwu9ca39c57hh5b0wtt4ieqfmb0j2 1329711 1329710 2026-06-11T20:01:08Z Sciking 7100 /* Alter proget */ 1329711 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la [[confraternita di sant Cirill e Metodi]], de orientament panslavista, cristian e reformista: l'è condanad a l'esili con la proibizzion de scriver e piturà, proeuvad de l'esili, el moeur apena des dì prima che l'Imperi el liberass i servidor. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/taras-grigorevic-sevcenko/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Ševčenko, Taras}} 98kqoyg7v8k8vqkkx5a65lr2klziv93 1329712 1329711 2026-06-11T20:01:57Z Sciking 7100 added [[Category:Scritor ucrain]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329712 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la [[confraternita di sant Cirill e Metodi]], de orientament panslavista, cristian e reformista: l'è condanad a l'esili con la proibizzion de scriver e piturà, proeuvad de l'esili, el moeur apena des dì prima che l'Imperi el liberass i servidor. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/taras-grigorevic-sevcenko/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Ševčenko, Taras}} [[Categoria:Scritor ucrain]] 993ghza0z9plppep89mq2qcsq7hplv7 1329713 1329712 2026-06-11T20:02:04Z Sciking 7100 added [[Category:Poeta ucrain]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329713 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la [[confraternita di sant Cirill e Metodi]], de orientament panslavista, cristian e reformista: l'è condanad a l'esili con la proibizzion de scriver e piturà, proeuvad de l'esili, el moeur apena des dì prima che l'Imperi el liberass i servidor. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/taras-grigorevic-sevcenko/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Ševčenko, Taras}} [[Categoria:Scritor ucrain]] [[Categoria:Poeta ucrain]] t8ya14l2ourhseye6lsgouu369jp2ki 1329714 1329713 2026-06-11T20:02:11Z Sciking 7100 added [[Category:Nassud in del 1814]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329714 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la [[confraternita di sant Cirill e Metodi]], de orientament panslavista, cristian e reformista: l'è condanad a l'esili con la proibizzion de scriver e piturà, proeuvad de l'esili, el moeur apena des dì prima che l'Imperi el liberass i servidor. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/taras-grigorevic-sevcenko/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Ševčenko, Taras}} [[Categoria:Scritor ucrain]] [[Categoria:Poeta ucrain]] [[Categoria:Nassud in del 1814]] cmuabd3f6xe02ux6mwb20hdt1lkbfe6 1329717 1329714 2026-06-11T20:02:31Z Sciking 7100 added [[Category:Mort in del 1861]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329717 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Т. Г. Шевченко. Квітень 1859.jpg|thumb|El Ševčenko]] El '''Taras Ševčenko''' (ucrain ''Тарас Григорович Шевченко''; [[Morynci]], 9 de marz 1814 - [[San Pederborgh]], 10 de marz 1861) a l'è stad un poeta e scritor ucrain, retegnud el pader de la [[lengua ucraina]] e gran figura del [[nazzionalism ucrain]]. Nassud in d'una fameja de servidor de la gleba, a l'è arestad vist che l'era dent a la [[confraternita di sant Cirill e Metodi]], de orientament panslavista, cristian e reformista: l'è condanad a l'esili con la proibizzion de scriver e piturà, proeuvad de l'esili, el moeur apena des dì prima che l'Imperi el liberass i servidor. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/taras-grigorevic-sevcenko/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Ševčenko, Taras}} [[Categoria:Scritor ucrain]] [[Categoria:Poeta ucrain]] [[Categoria:Nassud in del 1814]] [[Categoria:Mort in del 1861]] h0i2wwxcb7mfg1hl0gxp4molbyvfj4w Categoria:Scritor ucrain 14 279353 1329715 2026-06-11T20:02:18Z Sciking 7100 added [[Category:Scritor]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329715 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Scritor|Ucraina]] 864u9t7ajk8jv5qdejcprtwjyhxolqu 1329716 1329715 2026-06-11T20:02:25Z Sciking 7100 added [[Category:Biografie di ucrain]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1329716 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Scritor|Ucraina]] [[Categoria:Biografie di ucrain]] k1xk78nht65qkpopgqgkwly0mdnnjob Obradoiro CAB 0 279354 1329718 2026-06-11T21:54:36Z PertonNuskis 53529 Creada pagina con "{{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{F|grafia=MILCLASS}} {{Football club |Couleur 1er cadre = |Couleur 2ème cadre = |Couleur 3ème cadre = |Couleur écriture = |Nom du club = Obradoiro CAB |Logo = |Taille logo = |Nom complet = Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto |Surnoms = Obra |Noms precedents = |Date de fondation = 6/10/1970..." 1329718 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{F|grafia=MILCLASS}} {{Football club |Couleur 1er cadre = |Couleur 2ème cadre = |Couleur 3ème cadre = |Couleur écriture = |Nom du club = Obradoiro CAB |Logo = |Taille logo = |Nom complet = Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto |Surnoms = Obra |Noms precedents = |Date de fondation = 6/10/1970 |Date de disparition = |Statut professionnel = |Couleurs = [[Bianch]] e [[Blö|Blœu]] |Stade = Multiusos Fontes do Sar |Capacite = 6666 |Affluence = |Siege = {{flagicon|Spagna}} [[Santiago de Compostela]] |Centre d'entrainement = |Nationalité du Président = |Président = {{flagicon|Spagna}} Raúl López |Entraîneur = {{flagicon|Spagna}} Diego Epifanio |Championnat actuel = [[Liga ACB]] |Site web = [https://www.obradoirocab.gal] |squadra1 = |pattern_b1 = |body1 = |pattern_la1 = |leftarm1 = |pattern_ra1 = |rightarm1 = |pattern_sh1 = |shorts1 = |socks1 = |pattern_b2 = |body2 = |pattern_la2 = |leftarm2 = |pattern_ra2 = |rightarm2 = |pattern_sh2 = |shorts2 = |socks2 = |body3 = |pattern_b3 = |pattern_la3 = |leftarm3 = |pattern_ra3 = |rightarm3 = |pattern_sh3 = |shorts3 = |socks3 = |News = |Blog avec Wikipédia = }} pg2bmaqcakkod0u2r9x0wugnz3ofpm5 1329719 1329718 2026-06-11T21:59:06Z PertonNuskis 53529 1329719 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{F|grafia=MILCLASS}} {{Football club |Couleur 1er cadre = |Couleur 2ème cadre = |Couleur 3ème cadre = |Couleur écriture = |Nom du club = Obradoiro CAB |Logo = |Taille logo = |Nom complet = Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto |Surnoms = Obra |Noms precedents = |Date de fondation = 6/10/1970 |Date de disparition = |Statut professionnel = |Couleurs = [[Bianch]] e [[Blö|Blœu]] |Stade = Multiusos Fontes do Sar |Capacite = 6666 |Affluence = |Siege = {{flagicon|Spagna}} [[Santiago de Compostela]] |Centre d'entrainement = |Nationalité du Président = |Président = {{flagicon|Spagna}} Raúl López |Entraîneur = {{flagicon|Spagna}} Diego Epifanio |Championnat actuel = [[Liga ACB]] |Site web = [https://www.obradoirocab.gal] |squadra1 = |pattern_b1 = |body1 = |pattern_la1 = |leftarm1 = |pattern_ra1 = |rightarm1 = |pattern_sh1 = |shorts1 = |socks1 = |pattern_b2 = |body2 = |pattern_la2 = |leftarm2 = |pattern_ra2 = |rightarm2 = |pattern_sh2 = |shorts2 = |socks2 = |body3 = |pattern_b3 = |pattern_la3 = |leftarm3 = |pattern_ra3 = |rightarm3 = |pattern_sh3 = |shorts3 = |socks3 = |News = |Blog avec Wikipédia = }} El '''Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto''' ('''Obradoiro Clube de Amigos do Baloncesto''' in [[lengua lombarda|lombard]]), pussee semplicement '''Obradoiro CAB''', l'è ona squadra del [[pallacanestro]] [[Galizzia|galizziana]] fondada in del [[1970]] in de la cittaa de [[Santiago de Compostela]]. El president l'è 'l Raúl López e l'alenador el Diego Epifanio. k4igc2kjgumh6t9rv893ee9d98q1me0 Pìnu Pagani 0 279355 1329723 2026-06-12T09:19:45Z Rei Momo 2442 Creada pagina con "{{LUDLUD}} '''Pìnu Pagani''', (nasüd Giuseppe, [[Cudògn]], [[31_03|31 de màrs]] del [[1937]] – [[Cudògn]], [[08_12|vòtt de dièmber]] [[2023]]) l'è stài un [[giurnalista]] e [[scritur]] cudugnìn. L’è stài vün d’i prutagunista d’la vita cudugnìna del sècul XX. El scriveva sül ''Cittadino'' e sül ''Popolo Codognese''. L'era anca ''speaker'' a Radio Codogno: in del tèmp del [[COVID-19]] el fèva la trasmisiòn ''Radio Zona Rossa'', per tegn infurm..." 1329723 wikitext text/x-wiki {{LUDLUD}} '''Pìnu Pagani''', (nasüd Giuseppe, [[Cudògn]], [[31_03|31 de màrs]] del [[1937]] – [[Cudògn]], [[08_12|vòtt de dièmber]] [[2023]]) l'è stài un [[giurnalista]] e [[scritur]] cudugnìn. L’è stài vün d’i prutagunista d’la vita cudugnìna del sècul XX. El scriveva sül ''Cittadino'' e sül ''Popolo Codognese''. L'era anca ''speaker'' a Radio Codogno: in del tèmp del [[COVID-19]] el fèva la trasmisiòn ''Radio Zona Rossa'', per tegn infurmàda la gènt che la stèva saràda sü in cà. L'è mort d'un màl brütt iun del [[2023]].<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Giuseppe Pagani, necrologio |url=https://www.necrologibassolodigiano.it/necrologi/italia/lo/codogno/necrologio-giuseppe-pagani-88315?cid=1297}}</ref> ==Note== <references/> {{DEFAULTSORT:Pagani, Pìnu}} [[Categoria:Giornalista italian]] [[Categoria:Scritor italian]] [[Categoria:Nassud a Cudògn]] [[Categoria:Nassud in del 1937]] [[Categoria:Mort in del 2023]] 4x2hd7bbki3a2o0bwrndi8rxh8f5njy 1329724 1329723 2026-06-12T09:22:22Z Rei Momo 2442 1329724 wikitext text/x-wiki {{LUDLUD}} '''Pìnu Pagani''', (nasüd Giuseppe, [[Cudògn]], [[31_03|31 de màrs]] del [[1937]] – [[Cudògn]], [[08_12|vòtt de dièmber]] [[2023]]) l'è stài un [[giurnalista]] e [[scritur]] cudugnìn. L’è stài vün d’i prutagunista d’la vita cudugnìna del sècul XX. El scriveva sül ''Cittadino'' e sül ''Popolo Codognese''. L'era anca ''speaker'' a Radio Codogno: in del tèmp del [[COVID-19]] el fèva la trasmisiòn ''Radio Zona Rossa'', per tegn infurmàda la gènt che la stèva saràda sü in cà.<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Codogno, morto Pino Pagani, speaker di «Radio zona rossa» durante la pandemia di Covid |url=https://milano.corriere.it/notizie/lombardia/23_dicembre_09/codogno-morto-pino-pagani-speaker-di-radio-zona-rossa-durante-la-pandemia-di-covid-47c80d26-cd7f-494d-b1ed-836950f79xlk.shtml}}</ref> Codogno, morto Pino Pagani, speaker di «Radio zona rossa» durante la pandemia di Covid di Carlo d'Elia L'è mort d'un màl brütt iun del [[2023]].<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Giuseppe Pagani, necrologio |url=https://www.necrologibassolodigiano.it/necrologi/italia/lo/codogno/necrologio-giuseppe-pagani-88315?cid=1297}}</ref> ==Note== <references/> {{DEFAULTSORT:Pagani, Pìnu}} [[Categoria:Giornalista italian]] [[Categoria:Scritor italian]] [[Categoria:Nassud a Cudògn]] [[Categoria:Nassud in del 1937]] [[Categoria:Mort in del 2023]] i3yhmdq2yaqgwzxot8zmjkunpk2g4fc 1329725 1329724 2026-06-12T09:23:28Z Rei Momo 2442 1329725 wikitext text/x-wiki {{LUDLUD}} '''Pìnu Pagani''', (nasüd Giuseppe, [[Cudògn]], [[31_03|31 de màrs]] del [[1937]] – [[Cudògn]], [[08_12|vòtt de dièmber]] [[2023]]) l'è stài un [[giurnalista]] e [[scritur]] cudugnìn. L’è stài vün d’i prutagunista d’la vita cudugnìna del sècul XX. El scriveva sül ''Cittadino'' e sül ''Popolo Codognese''. L'era anca ''speaker'' a Radio Codogno: in del tèmp del [[COVID-19]] el fèva la trasmisiòn ''Radio Zona Rossa'', per tegn infurmàda la gènt che la stèva saràda sü in cà.<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Codogno, morto Pino Pagani, speaker di «Radio zona rossa» durante la pandemia di Covid |url=https://milano.corriere.it/notizie/lombardia/23_dicembre_09/codogno-morto-pino-pagani-speaker-di-radio-zona-rossa-durante-la-pandemia-di-covid-47c80d26-cd7f-494d-b1ed-836950f79xlk.shtml}}</ref> Codogno, morto Pino Pagani, speaker di «Radio zona rossa» durante la pandemia di Covid di Carlo d'Elia L'è mort d'un màl brütt iun del [[2023]].<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Giuseppe Pagani, necrologio |url=https://www.necrologibassolodigiano.it/necrologi/italia/lo/codogno/necrologio-giuseppe-pagani-88315?cid=1297}}</ref> ==Note== <references/> {{DEFAULTSORT:Pagani, Pìnu}} [[Categoria:Giornalista italian]] [[Categoria:Scritor italian]] [[Categoria:Nassud a Codogn]] [[Categoria:Nassud in del 1937]] [[Categoria:Mort in del 2023]] jzbmryatb9piaf16lk76r8ze2mcbvag 1329726 1329725 2026-06-12T09:24:36Z Rei Momo 2442 1329726 wikitext text/x-wiki {{LUDLUD}} '''Pìnu Pagani''', (nasüd Giuseppe, [[Cudògn]], [[31_03|31 de màrs]] del [[1937]] – [[Cudògn]], [[08_12|vòtt de dièmber]] [[2023]]) l'è stài un [[giurnalista]] e [[scritur]] cudugnìn. L’è stài vün d’i prutagunista d’la vita cudugnìna del sècul XX. El scriveva sül ''Cittadino'' e sül ''Popolo Codognese''. L'era anca ''speaker'' a Radio Codogno: in del tèmp del [[COVID-19]] el fèva la trasmisiòn ''Radio Zona Rossa'', per tegn infurmàda la gènt che la stèva saràda sü in cà.<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Codogno, morto Pino Pagani, speaker di «Radio zona rossa» durante la pandemia di Covid |url=https://milano.corriere.it/notizie/lombardia/23_dicembre_09/codogno-morto-pino-pagani-speaker-di-radio-zona-rossa-durante-la-pandemia-di-covid-47c80d26-cd7f-494d-b1ed-836950f79xlk.shtml}}</ref> L'è mort d'un màl brütt iun del [[2023]].<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Giuseppe Pagani, necrologio |url=https://www.necrologibassolodigiano.it/necrologi/italia/lo/codogno/necrologio-giuseppe-pagani-88315?cid=1297}}</ref> ==Note== <references/> {{DEFAULTSORT:Pagani, Pìnu}} [[Categoria:Giornalista italian]] [[Categoria:Scritor italian]] [[Categoria:Nassud a Codogn]] [[Categoria:Nassud in del 1937]] [[Categoria:Mort in del 2023]] 5ihjjc8i7hxv7oeawzx3qayuxt9zdwt 1329728 1329726 2026-06-12T09:26:04Z Rei Momo 2442 1329728 wikitext text/x-wiki {{LUDLUD}} '''Pìnu Pagani''', (nasüd Giuseppe, [[Cudògn]], [[31_03|31 de màrs]] del [[1937]] – [[Cudògn]], [[08_12|vòtt de dicèmber]] [[2023]]) l'è stài un [[giurnalista]] e [[scritur]] cudugnìn. L’è stài vün d’i prutagunista d’la vita cudugnìna del sècul XX. El scriveva sül ''Cittadino'' e sül ''Popolo Codognese''. L'era anca ''speaker'' a Radio Codogno: in del tèmp del [[COVID-19]] el fèva la trasmisiòn ''Radio Zona Rossa'', per tegn infurmàda la gènt che la stèva saràda sü in cà.<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Codogno, morto Pino Pagani, speaker di «Radio zona rossa» durante la pandemia di Covid |url=https://milano.corriere.it/notizie/lombardia/23_dicembre_09/codogno-morto-pino-pagani-speaker-di-radio-zona-rossa-durante-la-pandemia-di-covid-47c80d26-cd7f-494d-b1ed-836950f79xlk.shtml}}</ref> L'è mort d'un màl brütt iun del [[2023]].<ref>{{cite web|access-date= 12 de giügn del 2026 |title=Giuseppe Pagani, necrologio |url=https://www.necrologibassolodigiano.it/necrologi/italia/lo/codogno/necrologio-giuseppe-pagani-88315?cid=1297}}</ref> ==Note== <references/> {{DEFAULTSORT:Pagani, Pìnu}} [[Categoria:Giornalista italian]] [[Categoria:Scritor italian]] [[Categoria:Nassud a Codogn]] [[Categoria:Nassud in del 1937]] [[Categoria:Mort in del 2023]] i2454f007maada6p0441ygotrhs4bdu