Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.7
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Allan Kardec
0
2783
1330190
1240595
2026-06-21T16:28:35Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 3 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330190
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
'''Allan Kardec''' ([[Liun]], [[03_10|3 d'utùber]] [[1804]] - [[Paris]], [[31_03|31 de márs]] [[1869]]) a l'è el pseudònim del '''Hippolyte Léon Denizard Rivail'''.
El fa i sò primm studi a [[Liun]] e i fa sù a [[Yverdon]] in [[Svizzera]], a l'istitut del famos professor [[Johann Heinrich Pestalozzi|Pestalozzi]], cognossuu per vess vun di pussee respetaa center d'insegnament de tutta [[Europa]], e per el qual hinn passaa famos intellettual de quell'epoca.
El se dedica a fond a la [[linguistica]], e 'l parla correttament [[todesch]], [[ingles]], [[spagnoeu]] e [[olandes]].<br>
De retorn a [[Paris]], el fonda là on istitut d'insegnament somejant a quell d'Yverdon.
El pubblica sossenn liber:
* [http://www.allan-kardec.com/Allan_Kardec/Le_livre_des_esprits/le.htm ''Le Livre des Esprits''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060616180623/http://www.allan-kardec.com/Allan_Kardec/Le_livre_des_esprits/le.htm |date=2006-06-16 }} ([[1857]])
* [https://web.archive.org/web/20130203042425/http://spirite.free.fr/ouvrages/lm.htm ''Le Livre des Médiums''] ([[1861]])
* [https://web.archive.org/web/20130130052518/http://spirite.free.fr/ouvrages/evangile.htm ''L'Évangile selon le Spiritisme''] ([[1864]])
* [https://web.archive.org/web/20090501180639/http://spirite.free.fr/ouvrages/ciel0.htm ''Le Ciel et L'Enfer''] ([[1865]])
* ''La Genèse'' ([[1868]]).
In del [[1854]] a 50 agn, el sent parlà per la prima voeulta del fenòmen di tavol giratòri; el [[18 03|18 april]] del [[1857]] el pubblica ''Le Livre des Esprits'' ("El liber di Spirit"), per el qual al è cognossuu incoeu.<br>
I sò investigazion in del territòri del [[spiritismo]] el pòrten a cambiàss el nòmm de ''Hippolyte Leon'' a ''Allan Kardec'', dòpo vesses recordaa d'ona vita anterior in de la qual el gh'aveva quest nòmm chì.
==Ligamm de foeura==
*[http://www.allan-kardec.com/ ALLAN KARDEC : spiritismu, spiritism…]
{{DEFAULTSORT:Kardec, Allan}}
[[Categoria:Pedagòoch]]
[[Categoria:Nassud in Alvernia-Roden-Alp]]
jrma6bh8odbyg2u8g5vuma6r9374gbn
Dialett Venezian
0
124674
1330208
1322943
2026-06-22T11:49:00Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330208
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
El '''venezian''' l'è on dialett de la [[lengua veneta]].
==Caratteristegh e variant==
Quell dialett chì, cognossuu anca 'me ''venet lagunar'', a l'è parlaa in de la città de [[Venezia]] e in d'ona quai banda de la soa [[Provincia de Venezia|provincia]].<br>
A l'è 'l dialett pussee cognossuu de la lengua veneta, per via del prestisg politegh e coltural de la città de Venezia: de fatt, el modell lenguistegh venezian (che 'l gh'ha avuu di influenz [[Provincia de Venezia|toscann]] bei fort, soratutt a partì de la fin del [[Medioev]]) el s'è spantegaa in quasi tutt el rest de la [[Provincia de Venezia|region]], e l'è quell parlaa in di città pussee important ([[Padova]], [[Vicenza]], [[Verona]], [[Rovigh]]...), intant che i dialett rustegh resisten domà in di paes de provincia.<br>
El venezian el s'è spantegaa anca de foeura de la region veneta: i [[dialett giulian]] e [[dialett istrian|istrian]], a vardà ben, a hinn di variant del venezian: quei parlà chì a hinn ciamaa anca ''venet colonial''.<br>
In tra i variant pussee important del venezian a troeuvom i dialett de [[Chioggia]] e de [[Burano]]<ref>[http://digilander.libero.it/venexian/ita/burano.htm A proposet de Burano] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121128221835/http://digilander.libero.it/venexian/ita/burano.htm |date=2012-11-28 }}</ref>.
In tra i caratteristegh "peculiar" del dialett venezian respett ai alter parlà de la lengua veneta a poeudom trovà:
*Tanti vocai hinn parnonziaa pussee stregg:
**FIOI: venet comun [fi'ɔi], venezian [fi'oi];
**CAREGA: v.c. [ka'rɛga], ven. [ka'rega].
*Nasalizzazion pussee forta:
**MI SON: venet comun [mi soŋ] ven. [mi so].
*Compagn de alter dialett, la /j/ la se parnonzia [dʒ]:
**TAJAR: v.c. [ta'jar], ven. [ta'dʒar].
*I infinii di verb finissen minga con la vocal:
**padovan ''magnare'', venezian ''magnar''.
*I verb de la III coniugazion finissen in ''-er'' inscambi de ''-ar''.
**trevisan ''bévar'', venezian ''béver''.
*El pronomm clitegh de la II persona singolar a l'è ''ti''.
**v.c. ''ti te taxi'', ven. ''ti ti taxi''.
*In de l'indicativ futur, la II persona singolar a l'è compagna de la III persona singolar:
**''ti ti farà'', ''łu farà'' .
*L'istess lavorà le troeuvom anca in de l'indicativ present di verb ausiliar e di verb servil:
**''ti ti xe'', ''łu xe'';
**''ti ti ga'', ''łu ga'';
**''ti ti pól'', ''łu pól'';
**''ti ti vól'', ''łu pól'';
*Per via de l'influenza [[lengua italiana|italiana]], el pronomm clitegh de la III persona singolar a l'è descomparii:
**v.c. ''łu el ga''; ven. ''łu ga''.
*A l'è presenta la "L evanescenta veneta", che denanz ai vocai la se parnonzia tant 'me ona [e] o 'na [j].
**ŁU: verones [lu], ven. [ju]
**ŁORI: ver. ['lori], ven. [e'ori]
==I verb==
===Verb vess===
*'''Indicativ present''': ''mi son, ti ti xe, łu xe, noialtri semo, voialtri sé, łori i xe''.
*'''Indicativ imperfett''': ''mi gero, ti ti geri, łu gera, noialtri gerimo, voialtri geri, łori i gera''.
*'''Indicativ futur''': ''mi sarò, ti ti sarè, łu sarà, noialtri saremo, voialtri saré, łori i xe''.
*'''Congiuntiv present''': ''che mi sia, che ti ti sii, che łu sia, che noialtri semo, che voialtri sé, che łori i sia''.
*'''Congiuntiv imperfett''': ''che mi fosse, che ti ti fosse, che łu fosse, che noialtri fossimo, che voialtri fossi, che łori i fosse''.
*'''Condizional present''': ''mi saria, ti ti saressi, łu saria, noialtri saressimo, che voialtri saressi, che łori i saria''.
*'''Infinii present''': ''esser''.
*'''Particippi passaa''': ''stà''.
===Verb avèggh===
*'''Indicativ present''': ''mi go, ti ti ga, łu ga, noialtri gavemo, voialtri gavé, łori i ga''.
*'''Indicativ imperfett''': ''mi gavevo, ti ti gavevi, łu gaveva, noialtri gavevimo, voialtri gavevi, łori i gaveva''.
*'''Indicativ futur''': ''mi gavarò, ti ti gavarà, łu gavarà, noialtri gavaremo, voialtri gavaré, łori i gavarà''.
*'''Congiuntiv present''': ''che mi gabia, che ti ti gabia, che łu gabia, che noialtri gavemo, che voialtri gavé, che łori i gabia''.
*'''Congiuntiv imperfett''': ''che mi gavesse, che ti ti gavesse, che łu gavesse, che noialtri gavessimo, che voialtri gavessi, che łori i gavesse''.
*'''Condizional present''': ''mi gavaria, ti ti gavaressi, łu gavaria, noialtri gavaressimo, voialtri gavaressi, łori i gavaria''.
*'''Infinii present''': ''aver''.
*'''Particippi passaa''': ''avùo''.
==Litteradura e musega==
{{varda anca|Litteradura veneta}}
Anca se l'è mai staa doperaa, in di temp moderni, comè ona lengua de statt, el venezian l'ha cognossuu ona litteradura ricca e variegada.<br>
El period forsi pussee important a l'è 'l Settcent, per via de l'oeuvera del [[Carlo Goldoni]], autor de teater de fama internazional. Cont el sò lavorà, el Goldoni l'è staa bon de revoluzionà la ''[[Comedia de l'Art]]'', col toeu via de l'ispazzi a la tradizional improvisazion in su 'n canovasc e col dàggh ona forma pussee struturada. Oltra al Goldoni a poeudom cuntà anca poeta e alter autor de teater.<br>
Dopo de la fin de la [[Republega de Venezia]] la litteradura veneta la gh'ha 'vuu on poo de declin, anca se gh'è semper restaa on queidun che l'ha scrivuu in venezian.<br>
Del pont de vista musegal, in di ultem desenni a s'è vista la nassida de vari grupp che canten canzon moderni in venezian: tra i pussee cognossuu a regordom i [[Pitura Freska]] (e 'l sò leader, [[Sir Oliver Skardy]], che adess el canta deperlù) e i [[Rumatera]].
==Ona novella de Boccasc==
Al dì d'incoeu i paes de [[Burano]], de la [[Giudecca]], de [[Malamocco]], de [[Mestre]], de [[Murano]] e de [[Pellestrina]] se troeuven dent al comun de Venezia. L'è possibel che 'sti dialett incoeu se sien vesinaa on poo pussee a la parlada del capploeugh comunal (anca perchè quei chì hinn test del 1875). In ogni cas, poeudom vedè di variant pussee arcaigh respett al standard venezian de indess: per esempi i dialett de Burano, de Chioggia, de la Giudecca, de Mestre e de Pellestrina presenten di caratteristegh che se troeuven minga in del dialett venezian moderno, per esempi:
*Elision de la [d] in di particippi passaa:
**venezian ''passado, avudo'', venezian rustegh ''passào, avùo''.
*Presenza de on condizional pussee arcaegh:
**ven. ''gavaria'', ven. rust. ''gavarave'' (cfr. [[dialett feltrin|feltrin]] ''gavarèe'', [[dialett milanes|milanes]] antigh ''gh'avarav'').
*Presenza del ditongh ''uò'' inscambi de ''o'' sempliz:
**ven. ''poco'', ven. rust. ''puòco''.
*A Buran, l'articol determinativ maschil a l'è ''ło'' inscambi de ''el''.
===Dialett de Burano===
[[File:I parlari italiani in Certaldo.1875.pdf|page=553|160px|thumb|Giovanni Papanti ''I parlari italiani in Certaldo'' p. 539]]
Donca ve digo che intułi tenpi de ło primo re de Cipri, daspuò che xe stào ciapào ła Tera Santa da ło Gottifrè de Buglione, xe capitào che una zentildona de Guascogna xe andà comuòdo un pełegrin a ło Sepulcro, i ne xe stào dito e fato de strage da serti baronati de omeni: de 'ste robe eła ła se łagnéa sensa trovà gnissun che ła consołesse, ła ga pensào donca de fà un memorià a ło Re. Ma i xe stào dito, comùo gera ło litazo, che l'avaria butào via ło fiào, perchè ło stea senpre retirào e ło avea tanto puoca vogia che, no basta che no ło ciołesse la partession pe łi antri, ma anca tuta queła strage de despeti che a eło i vegnia fati, eło, comuòdo un sensa sensi no i badea ninte; cussì che agnun che avea de ło venen, eło se sfuoghea ciołendołi via e con fałi svergognà. Có queła cristiana ha sentìo 'ste robe, pé passasseła un puoco de ło afano che ła roxeghea, ła s'ha fito in testa de vuołè stussegà ło re medemo; e andà fifando dinansi a eło, i ha dito: "Caro sior, mi no sé vegnùa danansi a vu pé avè vendicassion de łe strage che me xe stào dito e fato, ma invésse de queła ve priego de inpararme comuòdo vu sé bon de sofrì quele che mi sé che i ve fa, perchè có avarè inparào da vu, podarè anca mi portà łe mie con passiensa, che ło sa el Signor: se mi lo połesse fà, vołontiera te donarae a vu, che sé tanto bon da taxè".<br>
Ło re, che inchina ałora ło xe stào tardo e prego, comùo ło se desmesiesse da ło sono, scomenzando da łi strapassi che łi avea fato a 'sta dona, ło s'ha messo a dài drio comùo un can a tuti quei che daspuò queło xorno i fesse robe da fà 'l brobrio de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n558/mode/2up Giovanni Papanti, ''Parlari italiani in Certaldo'', 1875, pag. 539]
===Dialett de Cavarzere===
Savarì donca che ai tenpi del primo re de Çipro, dopo che Gofredo de Buglion ga conquistà ła Tera Santa, una zentildona de ła Guascogna xe andà a vixitar el Sepolcro, e intel tornare indrio, arivà che l'è stà a Sipro, çerti birbanti ga fato de łe molto brute. De 'sta cossa eła se n'ha dołesto assae, e l'ha pensà de andare a far scrama dal re; ma qualchedun ga dito che ła faria un buxo in aqua, perchè quel re jera de poco coragio, che oltra de no far sodisfazion a łe oféxe fate ai altri, el soportava con viltà quełe che i ghe faxéva a łu stesso: Tanto che chi vegnéva oféxo se vendicava, se vendicava da łu stesso. 'Sta dona, sentendo che no gh'era modo d'esser vendicà, ga stabiłìo de darghe una stocada al poco coragio de quel re; e pianzendo l'è andà davanti a łu, dixendoghe: "Maestà re, mi no vegno a ła tò prexenza per aver vendeta de l'ingiuria che me xe stà fata; ma vegno inveze a pregarte che te m'insegni el modo de soportar łe ingiurie che te vien fato, perchè anca mi possa soportar ł'ingiuria che m'è stà fata".<br>
El re, che fin ałora xe stà senpre fiaco e un gran pigron, come che 'l fusse stà desmissià dal sono, cominziando da l'ingiuria fata a 'sta dona, che l'ha vendicà a dovere, l'è doventà un nemigo tremendo de tuti quei che, cominziando de ałora, gabia fato qualche cossa cotnro l'onore de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n560/mode/2up ibidem, pag. 540]
===Dialett de Chioggia===
Sapiè donca che ai tenpi del primo re de Siprio, despuò che Gofredo de Buglion veva conquistao ła Tera Santa, è introvegnesto che 'na zentildona de Vascogna è andà in peregrinazo al Sepolcro; donde, de retorno a Siprio, l'è stà da dei omei cativi tastà assai małamente. Diołendose eła senza cunforto de sorte, l'ha pensào de fare reclamo al re; ma gh'è stào dito da qualcun che jera enutiłe, perchè a jera un re de gnente e de sì puoco bon anemo che n'a se deva afano de fare ai altri giustizia, nì de vendicarse dei afronti e dei vetuperii che a eło medemo vegniva fati, tanto che tuti quei che per qualche rexon i ło gaveva su, i se sfuogheva col farghe de 'gni spessia de afronto. Desperà 'sta dona dopo 'sti raconti, ła pense de andar eła da 'sto re a védare de pónzarlo in maniera de ciamarlo a raxon. Có l'è stà davanti de eło, pianzando ła dixe: "Sior re, mi no vegno da vu perchè abiè a vendicarme de łe inzurie che i m'ha fato, ma in descambio ve priego che me insegnè comuò fè vu a sufrire tuti i desgarbi che sento che ve vien fati, assiò che da vu inparando possa cun pazienza suportare quii che m'è tiocai a mi; che si puodesse, posto che sì cussì bravo a sufrire, de tuto anemo v'i donarave".<br>
El re, che fin a quel momento se jera mostrào łento e prego, comuò dal sono a se desvejesse, scumenzando a vendicarse comuò łe meriteva łe inzurie fate a 'sta dona, a xe deventào severo persecutore de tuti quei che qualche cossa cometesse contra l'onore de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n560/mode/2up ibidem, pag. 541]
===Dialett de Dolo===
Al tenpo che inteła cità de Cipri i ga avudo el primo re, dopo che Gofredo dei Bulgioni ga łiberà ła Tera Santa dai Turchi, ghe xe stà una gran signora de Guascogna che xe andà a vixitar el Santo Sepolcro e, tornando indrio, quando che ła xe arivada inte 'sta cità de Cipri, da raquanti birboni ła xe stà dixonorada. E eła, pianzendo per 'sta disgrazia che ghe xe tocà, ła ga pensà de ricorer al re, parchè 'l ghe fazesse giustizia; ma da raquanti ghe xe stà dito che ła gavaria butà via aqua e saón, parchè 'l re jera cossì roto che pitosto de difender łe oféxe che vegniva fate ai altri, nol jera bon de difendarse gnanca quando che i altri i gh'in feva a łu; e quando qualcun andava da łu pé dimandarghe giustizia per qualche afronto, łu co questo el se sfogava fazendoghene una pezo de l'altra. Ła signora, có ła ga sentìo 'sta roba, desperada, almanco per aver 'na scianta de consołazion, ła ga pensà de andar dal re e de tacarlo inte 'sta sò indołenza. Ła xe andà dunque davanti de łu e ła ga dito: "Sior re, mi no son vegnùa qua parchè vu avè da far andar in prexon quei che me ga dixonorà, ma a pregarve sołamente che me insegnè come che fè vu a soportar tuti quei maltrati che sento che ve vien fati, parchè mi possa imparar da vu a soportar el mio, che ve ło donaria vołentieri a vu, che savè sofrirli tuti co tanta pazienza.<br>
El re, che fin ałora no gavea mai fato gnente de ben, ga parso come che 'l se desveja da un gran sono; e cominciando dal castigar quei che gavea dixonorà 'sta signora, da quel dì el ga senpre batùo, ma pułito, tuti quei che no obediva a łe sò łegi.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n562/mode/2up ibidem, pag. 543-544]
===Dialett de la Giudecca===
Dingo donca che al tenpo del primo re de Siprio, dopo che Gotifrè de Bulgion ga ciapào Tarasanta, xe nato che una zentildona de Gascogna s'ha pensào de andar cofà i pełegrini par divosion al Santo Sepulcro; e dopo che ła xe tornada indrio e che ła xe tornada da novo in Siprio, có ła xe stada łà, de łe figurasse de omeni ga fato inpasso e ła ga oltragiada. Eła, meschina, senza gnissuna, travajada dal dołor, ła ga fato ła resołusion de andar davanti al re e contarghe ła sóa desgrassia. Ma i ga dito che no ła staga andar e che ła butaria fora el sò fiào par gnente, parchè 'l re xe un omo iscaturìo, e che poco de bon se pol sparar da eło, che tuti fa bałon de łu, che 'l se łassa menar par el naxo, sensa vendicasse come che 'l podaria; e che donca gnissun całor el prendarave de ła sóa fassenda. Quando che ła ga sentìo cussì, e che no i jera łofi, ma siben la vera veritàe, ła s'ha dito fra de eła: "xa che no posso aver vendicasion de l'oltragio che go resevùo, 'peta mi che te farò végne łe brasiole sul vixo, toco de łegno!", e cussì dreta dreta cofà un fuxo, co łe sóe mate łagremete intei oci, ła s'ha prexentào al re, dindoghe: "Sełensa łustrissimo, vegno da vu par véde se posso anca mi cofà vu butar xo da łe spałe tute łe cativàrie che i omeni ve fa, e che me insegnè ła maniara de portarme in pase tute łe małagrasie che go resevùo tornando in 'sto paéxe; 'sto soło conpenso mi ve domando parchè, ringrasiào sia el Signor, no son pò tanto dura de testa, e łe łision no me łe desmentego cussì fasile; feme donca el piaxer de insegnarme, parchè me possa quetar e desmentegàme l'ingiuria che go resevùo. Mi no vojo altro da vu, Sełensa łustrissimo; el Signor soło ło sa quanto me sia duro da ingiotar 'sto bocon cussì amaro: el me sa tanto amaro, che vołentiera ve ło sedarìa a vu, che sè cussì bon, parchè ło magnessi".<br>
El re ałora s'ha desmissiào, ga magnào ła foja, ga cognossùo ła sóa pigrisia, e se 'l xe stào cofà un gato scaturìo par el tenpo passào; scomensiando da queła dona, che 'l ga vendicào come che va, el s'ha messo su i mustaci co tuti quei magansesi e figurasse, e ła più minima che i gavesse fato contra de łu e contra l'onor de ła sóa corona łu se ła fava pagar come che va, castigandołi come tuti co severitàe e co giustisia.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n564/mode/2up ibidem, pag. 544-545]
===Dialett de Malamocco===
Digo dunque che in sui tenpi del re dei Cipri, dopo che xe stada conquistada ła Tera Santa da Gottifrè de Buglione, xe nato che una xentildona de Guascogna xe andada in pełegrinagio al Sepulcro, dove, quando ła xe tornada, arivada in Cipri, ła xe stada da alcuni òmini scełerati oltragiada viłanamente. Del che dołendose eła sensa nissuna consolassion, ła s'ha pensà d'andar a łamentarse dal re col re; ma ghe xe stà dito da alcun che eła avaria persa ła fadiga, perchè 'l re jera de una vita tanto bassa, e de tanto poca stima, che piutosto che vendicarse con giustissia de łe ingiurie dei altri, ghe ne sofriva con una viltà sbiaximevołe altre infinide fate a eło. In maniera che chi gaveva qualche odio, se ło sfogava col farghe qualche malagrassia o desprexo. Sentindo dunque ła dona tute 'ste cosse, e vedendo de no poder sfogar ła sò vendeta, no savendo trovar nissuna consołassion su ła sò małinconia, ła ga stabiłìo de vołer sbiaximar ła mancansa del re; ła se ne xe andada davanti a eło, e ła ga dito: "Signor mio, mi no vegno a ła tò prexensa per vołer ła vendeta de ła ingiuria che me xe stada fata; ma in sodisfassion de queła, te prego che ti me insegni come ti ti sofri quełe che sento che i te vien fate; perchè, inparando da ti, me possa con passiensa portar ła mia, che vołentiera (ło sa Idio se ło podesse), te ła darave a ti, che ti xe cossì bravo da soportarle".<br>
El re, che fin ałora jera stà tanto tardo e prégo, come che 'l s'avesse desmissià dal sono, cominsiando da ła ingiuria fata a questa dona, che 'l ga vendicà con tanta rigoroxità, el xe vegnùo assae rigido persecutor de tuti quei che dopo gavesse comesso qualche cossa contro l'onor de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n564/mode/2up ibidem, pag. 545]
===Dialett de Mestre===
Onde ve conto cofà soto al primo re de Zipro, pò che Gofredo de Bulgion ga ciapado ła Tera Santa, xe avegnesto che una tal siora de Vascogna sipia andata coi pełegrini al Santo Sepolcro; e có l'è vegnesta 'ndrè, rivada che l'è stada a Zipro, de ła cativa zente ła ga strapazzada cofà un tenporałe. A onde, disperada pianzando, ła ga vołù vègner apełarse al re: ma i ga respondesto ch'a zonta ła gavarae perdesta ła sò strussia, perchè 'l jera un macaron de Puga e gnente da bon, a che a gnissun el gavarae fato pagar el fio, gentemanco che i ghe ne vendìa fazendo a łu de ogni razza, a onde quei che 'l jera vegnesto intei corni se podia dar sfuogo co strapazzi e małagrazzie. Ła femena, có ła ga sentesto tuto, senza speranzia de vendecarse, ła ga ziurà per sò piaxere de vègner dal deto re a dirghene un puoche; e da łu andata, ła se ga piantà a dir: "Sior mio, mi no sipio vegnesta a ła vostra presenzia perchè me sipia fata zustizzia; ma vuojo pò a saére cofà vu tegnì tute łe berechinate che i ve fa; a onde saéndo mi cofà vu fiè, puossa co passenzia anca ła mia soportare; che se pudesse farlo, Gexù ło sae, cofà vułentieri anca ła mè ve daria, pò che vu sipiè cussita de bon e sufrire".<br>
El re, che fin a 'sto momento l'è stado prego e indromenzìo, cofà el se desmissiasse, scomenzando da ła briconada fata a 'sta femena, l'è deventato un persecutor teribołe de quei che per avanti gavesse cometesto calcossa contra l'onor de ła sóa corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n564/mode/2up ibidem, pag. 545-546]
===Dialett de Murano===
Digo donca che intei tenpi del primo re de Çipro, dopo fata ła conquista de Terasanta da Gofredo de Buglion, xe nato che una xentildona de Vascogna xe andada in pełegrinagio al Sepolcro; e rivada intel ritorno a Çipro, ła xe stada insołentada viłanamente da dei birbanti; e de 'sta roba sconsołada, disperandose, ła ga pensà de andar a ricórer al re. Ma qualchidun ga dito che ła gavarave perso el fià, perchè 'l jera tanto poco da ben e tanto poltron che no bata che 'l gavarave gnanca par sogno vendicà łe insolense dei altri, ma de soravia el soportava quełe che i ghe façeva a łu co vergognoxa viltà; tanto xe vero che quałunque gavesse avudo qualche desgrassia, el se sfogava col farghe a łu afronti e despeti. Sentindo 'ste storie ła dona, desparada de poderse vendicar, ła ga stabiłìo de consołarse un poco dei sò afani andando da quel re a strapassarlo de ła sò poltroneria. E andada davanti de łu pianzendo, ła ga dito: "Sior mio, mi no vegno a ła tò prexensa per aspetar che ti me vendichi de l'afronto che me xe stà fato; ma te prego, a sodisfarlo in qualche modo, de insegnarme come che ti fa a soportar quei che i me conta che i te fa; parchè inparando da ti possa soportar co rassegnassion el mio, che (magari pur fusse possibiłe!) te ło darave vołentiera a tì, che ti xe tanto bravo da ingiotirghene".<br>
El re, sin ałora tanto pigro e poltron, come che 'l se desmissiasse dal sono, cominsiando da l'afronto fato a 'sta dona, che 'l ga vendicà aspramente, el xe deventà un fiaro persecutor de ognun che d'ora in poi gavesse axardà qualcossa contro l'onor de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n566/mode/2up ibidem, pag. 546-547]
===Dialett de Noale===
Dunque digo che al tenpo del primo re de Çipro, dopo ła prexa de Terasanta che xe stada fada da Gofredo Buglion, xe nato che una nobildona de Guascogna andando al pelegrinajo del Sepolcro, tornando indrio, có ła xe stada a Çipro, ghe xe stà de łe canaje che per forsa ga tolto l'onor. Ałora eła desparada ła ga pensà ben d'andar dal re per aver giustissia su 'sta fassenda; ma ghe xe stà dito che ła gavarave butà via łissia e saón a far 'sta roba, perchè 'l re jera un poco da ben e no andava drio a çerte robe che fava i sò suditi. Anzi, che se no basta de vendicar łe ofexe che ghe jera fate ai altri, nol pensava gnanca a vendicar quełe che jera fate a łu, in maniera che nasseva che quei che gavesse vudo qualche rabiesso co łu i se sfogava col farghe o col dirghe de łe insołense. Sentindo 'sta roba 'sta povara dona, desparada de no poder esser vendicada, ghe xe venudo in testa de pónxer el vissio de 'sto re. E difati ła xe andada tuta pianxando da łu a dirghe: "Ah, Signor! Mi no vegno, no, da ti per esser vendicada del mio onor: vegno sołamente perchè, vołendo riparar al mio mal, ti me insegni come che ti fa a sofrir quando che i toca l'onor tuo de ti; perchè, savendo 'sta cossa, podarò anca mi portar co passiensa ła mia desgrassia che, se podesse, te ła donaria, posto che ti xe cussì bon te portarte tuto in gropa".<br>
El re, che infin ałora xe stà pigro a far giustissia, ponto da 'sto sfrissio ga scominsià, come 'l se svejasse dal sono, a far giustissia dasseno; e scominsiando dal ben vendicar l'onor de 'sta dona, el xe deventà tremendo persecutor de tuti quei che da quel momento gavesse dito o fato qualcossa contro l'onor de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n566/mode/2up ibidem, pag. 548]
===Dialett de Pellestrina===
Digo donca che quando ghe jera a 'sto mondo el primo re de Sipri, e giusto quando el Gottifrè de Buglione xe reventào paron spotico de ła Tera Santa, xe nato che una xentildona de Guascona, che jera drio a far el peregrinajo, ła xe andà a védare el Sepulcro, e dopo vegnùa via de łà, ła xe rivada a Sipri; quando una man de de xente stressa e puoco da bon s'ha messo a martratarla coi fiochi e oféndarla proprio da bon. E 'sta pòera grama de xentildona ghe xe vegnùo de pianxare e, sconsołà per 'sto bruto tiro che ghe xe tocào, ła s'ha metùo inteła testa de andare a dare xoxo el fato dal re. Ma ghe xe vegnùo a łe 'rece che ła perdarave el fiào par gnente, perchè 'sto re a jera tanto spauroxo e tanto puoco da bon che n'a saveva fare giustissia e vendicarse de łe brute assion; tanto xe vero che che eło stesso a diseva da essare stào tante volte despressào e malmenào, e no a jera mai stào bon de vendicarse. E intanto chi avéa ciapào oféxe e bastonàe i se łe tegniva e doxéa sfogarse co ła biłe a torno. Sentìa ła dona 'sta roba, e desperà per no poderse pagare, ła s'ha consolào un può perchè ła s'ha risolvesto de vołere morsegare ła mixeria del re; e infati se vołè ła s'ha prexentào co tanto de łagreme a eło, dixendoghe: "Sior mio, mi no vegno a ła tóa prexensa per vołerme pagare de ła birbonada ch'i m'ha fato; ma per trovarme un tantin queta, sù vegnùa a pregarte che ti me insegni ła maniera cumò ti ti sofri quełe briconade che 'l mio serveło me dixe che te xe stào uxàe, assiò che, inparando da ti, mi sepia co ła passiensa aver tanta de queła forsa da poderme desmentegare chi m'ha fato małe che (el Signore ło sa) se podessiu fare, co quanto de mata voja che te farave una donassion de queła ofexa resevesta, ti che ti xe tanto bon de tegnirle in stomego".<br>
El re, che fin da queła volta a xe stào senpre prego e fiacoxo, come ch'a s'avesse desmissiào da un sono, prensipiendo da ła anxuria resevuda da 'sta dona, l'ha fato severa giustissia; e cussì el s'ha fato respetare da tuti, de da queła volta in qua no ghe xe stào pì gnissun che co briconade dexonorasse ła sóa corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n568/mode/2up ibidem, pag. 548]
===Dialett de Scorzè===
''Scorzè la se troeuva a nord-ovest de Venezia, al confin cont el Padovan e 'l Trevisan''.<br>
<br>
Mi digo che intei tenpi del primo re de Cipro, dopo che Gottifrè de Buglione ga conquistà ła Tera Santa, xe nato che una xentildona de Guascogna xe andada in pełegrinajo al Sepolcro; e intel tornar indrio, quando che ła xe arivada in Cipro, ła xe stada ofexa e malmenada da dei scełerati. Trovandose sensa consołassion, eła se destruxeva dal dołor, e ła ga pensà de andar dal re a dimandarghe giustissia. Ma essendoghe stà dito che da qualchedun che ła saria fadiga butada al vento, perchè 'l re jera tanto da poco e cussì pigro che no sołamente nol se ocupava da vendicar łe ofexe dei altri, ma gnanca quełe (per quanto grande che łe fosse) che ghe vegniva fate a łu; ansi jera deventà l'uxo che quando qualchedun vołeva sfogarse e nol podeva in altra manera, el se sfogava col farghe malagrassie al re. Có ła dona ga sentìo cussì, ła ga perso ła speransa de poderse vendicar; ma per consołarse un poco del sò dołor, ła ga fato proponimento de vołer pónxar ła pigrissia del re. Ła xe andada da łu pianxendo e ła ga dito: "Sior re, mi no vegno a ła tò prexensa perchè me aspeta de essar vendicada de ła ofexa che me xe stà fata; ma invece de pregarte che ti me fassi vendicar, te prego de insegnarme come che ti fa a sofrir tute quełe che sento che te vien fate a ti, perchè possi inparar da ti come che gabia da soportar con passiensa ła mia, che se podesse te donaria tanto vołentiera, posto che ti xe cussì bravo da soportarle".<br>
El re, cussì poltron come che 'l jera, a quełe parołe el s'ha svejà come da un sogno łongo łongo; e 'l ga scominsià a vendicar co tuto el rigor l'ofexa fata a queła dona, e 'l xe deventà rigoroxo contro tuti quei che cometeva qualcossa che facesse o podesse farghe dixonor a łu e a ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n568/mode/2up ibidem, pag. 549-550]
===Dialett de Venezia===
Donca ve digo che ai tenpi del primo re de Sipro, dopo ła conquista de Terasanta fata da Gofredo de Buglion, se ga dà el caxo che una xentildona de Guascogna xe andada in pełegrinajo al Santo Sepolcro e che, tornando indrio, rivada che ła xe a Zipro, ła ga petà dentro inte una manega de baroni che, povarassa, i ła ga maltratada inte un modo... inte un modo da no dir. No podendosene dar pase né xorno né note, ghe vien in mente de andar dal re perchè 'l ghe fassa giustissia; ma ghe vien dito da persone che ła butarave 'l fià, perchè 'sto re jera un tal toco de legno e un tal puricineła che, invese de vendicar da monarca i afronti dei altri, l'ingiotiva come gnente fusse anca tuti quei che i ghe fasseva a łu, co una pachea da far vegnir łe braxe sul vixo; tanto che có qualcun gaveva ła łuna per traverso el se sfogava col farghene de tuti cołori a u, al re! Có ła dona sente 'sta storia, e ła capisse che no ła farave gnente, ła vol almanco cavarse ła pavana de stussegar ła poltronarìa de 'sto re. E andandoghe davanti co łe łagreme ai oci: “Maestà” ła ghe dixe, “mi no vegno a ła tò prexensa per aspetar che ti me vendichi de l'ofesa che go risevudo ma, se no ti pol far altro, te prego almanco che ti me insegni come che ti fa a mandar xò tute quele che i te fa a ti; perchè, drio el tò exenpio, possa anca mi tołerar co passiensa ła mia, che Dio sa se, podendo, te ła regalaria vołentiera, posto che ti ga cussì bone spałe da soportarle!”.<br>
El re, che fin ałora jera stà senpre ransignà e incocałìo, a 'ste parołe el se ga scosso come che 'l se svejasse dal sono, e scomenzando dal fargheła pagar sałada a quei che gaveva insołentà queła dona, el se ga messo da quel xorno a darghe adosso senza mixericordia a tuti quei che ghe fusse saltà l'estro de ofender l'onor de ła sò corona.<br>
[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n570/mode/2up ibidem, pag. 550-551]
== Varda anca ==
*[[Dialett liventin]]
*[[Dialett padovan]]
*[[Dialett visentin]]
*[[Dialett polesan]]
*[[Venet colonial]]
==Referenz==
{{reflist}}
==Ligamm de foeura==
*[http://www.venessia.com/verbi.htm La coniugazion di verb in Venezian]
*[http://archive.org/stream/NovelleInDialettoVeneziano#page/n5/mode/2up Camillo Nalin, ''Novelle in dialetto veneziano'', Venezia, 1819]
*[http://books.google.it/books?id=5vEGAAAAQAAJ&pg=RA2-PA735&lpg=RA2-PA735&dq=Grammatica+Veneziana+Manin&source=web&ots=YHHp5YKWMc&sig=_R_ky6Cogkf-S4usumpjKLUhguQ&hl=it&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#v=onepage&q=Grammatica%20Veneziana%20Manin&f=false Giuseppe Boerio, ''Dizionario del dialetto veneziano'', Venezia, 1829]
*[http://books.google.it/books?id=ofIsAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=it&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false ''Dizionario tascabile del dialetto veneziano'', 1847]
{{Modell:Lengov romanze}}
[[Categoria:Dialet de la lengua veneta|V]]
d4tiyv3jaiszyqzgi6qja202i38f2vb
Dialett bustocch-legnanes
0
131057
1330209
1322960
2026-06-22T11:52:05Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330209
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
El '''bustocch-legnanes''' l'è on insemma de dialett [[Lombard ocidental|ocidentai]] del [[lombard]] parlaa a cavall in tra la [[Provincia de Milan]] e [[Provincia de Vares|quella de Vares]].<br>Se diferenzien del rest di dialett ocidentai ([[dialett milanes|milanes]] e [[Dialett varesòtt|varesott]]) per ona serie de caratteristegh fonetegh particolar, che fann parè la region quasi tant 'me on'[[isola lenguistega]].
== Difusion e variant ==
El grupp el ciappa el sò nomm di dialett bustocch (localment: [by'stoku]) e legnanes, parlaa rispettivament in di comun de [[Bust Grand]] (VA) e [[Legnan]] (MI). El sò domini lenguistegh, marcaa de on rosc de isogloss bei precis, el tira denter anca alter comun:
* '''[[Provincia de Milan]]''': [[Legnan]], [[Villa Cortesa]], [[Arconaa]], [[San Giorgiu|San Giorgg]], [[Canegraa]], [[San Vittor (MI)|San Vitor]], [[Casorezz]] ([kazu'etsu]), [[Busti Piccol|Buspiccol]] ([by'spikul]), [[Magnagh]], [[Rescaldina]], [[Dairagh]] ([dai̯'ɑ:gu]), [[Casten]].
* '''[[Provincia de Vares]]''': [[Bust Grand]], [[Olgiaa]], [[Fagnan]], [[Cairaa]], [[Gorla Magior]], [[Gorla Minor]], [[Castellanza]], [[Marnaa]].
Anca dialett tant 'me quell de [[Cugionn]], [[Parabiaa]] o de [[Cassan Magnagh]] poeuden conservà di tratt compagn de quell del bustocch. Respett al bustocch, el dialett de la città de Legnan l'è on zicch pussee vesin al modell milanes.<br>Ona quai caratteristega compagna de quei del bustocch-legnanes je troeuvom anca in di dialett de [[Gajaa]] e [[Trecaa]], in del [[Dialett borbanell|borbanell]] e in del dialett de [[Turaa]].
== Caratteristegh ==
=== Fonetega ===
I caratteristegh pussee important del pont de vista fonetegh a hinn:
* Conservazzion di vocai atonegh finai (ma minga denanz a ''l'', ''m'', ''n'', ''gn'' e ''j''). A Legnan el fenomen l'è on poo pussee sfumaa.
** CORP: mil. ['kɔ:rp], bust. ['ko:rpu].
** CRED: mil. [kre:t], bust. ['kre:di].
** DRIZZ: mil. [dris], bust. ['dritsu].
** GATT: mil. [gat], bust. ['gɑtu].
** VESS: mil. [vɛs], bust. ['(v)ɛsi].
* Lenizzion de la [r] intervocalega.
** MORÌ: mil. [mu'ri], bust. [mu'i].
** TIRÀ:_ mil. [ti'ra], bust. [ti'ɑ].
* Lenizzion de la [v] intervocalega e in princippi de parolla.
** VEDÈ: mil. [ve'dɛ], bust. [(v)i'de].
* Palatalizazzion de A denanz a nasal. Quell lavorà chì l'era bell present in del Bustocch fina al [[XIX secul|Vottcent]], anca se adess l'è on poo balcaa.
** TANT 'ME: mil. ['tame], bust. ['tɛme].
* Passagg de [i] a [e] in posizzion nasal (minga a Legnan):
** VESIN: mil. [ve'zĩ:], bust. [vi'zeŋ].
* Passagg de [o] a [u] in posizzion nasal (minga a Legnan):
** STAGION: mil. [sta'dʒũ:], bust. [sta'dʒoŋ].
* Passagg de [y] a [ø] in posizzion nasal (minga a Legnan):
** VUN: mil. [vỹ:], bust. [vøŋ].
* Passagg de [ɛ] a [a] tonega (a Dairagh e Buscaa):
** GUERRA: mil. ['gwɛra], busc. ['gwara].
* Velarizazzion de A tonega (soratutt a Dairagh):
** GRAMM: mil. [gram], bust. [grɑm], dair. [grɔm].
==== Comparazzion fonetega ====
Vegnen mettuu a confront i pernonzi de vari comun e paes de l'area:
* [[Milan]], el center lenguistegh de la [[Lombardia]] [[ovest|ocidental]]
* [[el Cason]], paes a ovest de Milan, in su la strada in vers l'[[Olt Milanes]]
* Legnan, [[Bienaa]] (frazzion de [[Magnagh]]), [[Buscaa]] e [[Dairagh]], in [[provincia de Milan]]
* [[Busti]], [[Solbiaa Olòna|Solbiaa]] e [[Gorla Magior]], in [[provincia de Vares]]
* [[Vares]], capploeugh provincial
{| class="wikitable"
|----- bgcolor="#f9f9f9"
! '''Lombard'''
! '''Milan'''
! '''[[el Cason]]'''
! '''[[Legnan]]'''
! '''[[Bienaa]]'''
! '''[[Buscaa]]'''
! '''[[Dairagh]]'''
! '''[[Busti Grand]]'''
! '''[[Gorla Magior]]'''
! '''[[Solbiaa Olòna|Solbiaa]]'''
! '''Vares'''
|-
|| bell || [bɛl] || [bɛl] || [bɛl] || [bɛl] || [bal] || [bal] || [bɛl] || [bɛl] || [bɛl] || [bɛl]
|-
|| ben || [bẽ:] || [bẽ:] || [bẽ:] || [bɛ̃:] || ... || [bẽ:] || [beŋ] || [beŋ] || [beŋ] || [bɛŋ]
|-
|| can || [kã:] || [kã:] || [kã:] || [kã:] || [kaŋ] || [kã:] || [kaŋ] || [kaŋ] || [kaŋ] || [kaŋ]
|-
|| coeur || [kø:r] || [kø:r] || ... || [kø:r] || ... || ... || [køi̯] || [kø:r] || [kø:r] || [kø:r]
|-
|| corp || [kɔ:rp] || [kɔ:rp] || ... || ['kɔ:rpu] || ['ko:rpu] || ['ko:rpu] || ['ko:rpu] || ['ko:rpu] || ['ko:rpu] || [ko:rp]
|-
|| donna || ['dɔna] || ['dɔna] || ... || ['dɔna] || ... || ['dɔna] || ['dɔna] || ['dona] || ['dona] || ['dona]
|-
|| fregg || [frɛtʃ] || [fretʃ] || ['frɛdʒu] || [fretʃ] || ... || ... || ['frɛdʒu] || ['fredʒu] || ['fredʒu] || [fretʃ]
|-
|| foeura || ['fø:ra] || ['fø:ra] || ['fø:ra] || ['fø:a] || ['fø:a] || ['fø:a] || ['fø:a] || ['fø:ra] || ... || ['fø:ra]
|-
|| manegh || ['ma:nik] || ['ma:nik] || ... || ['mɑ:nigu] || ... || ['mɔ:nigu] || ['mɑ:nigu] || ['ma:nigu] || ['ma:nigu] || ['ma:nik]
|-
|| manz || [mã:ns] || [mã:ns] || ['ma:nzu] || ['ma:ndzu] || ... || ... || ['mandzu] || ['mandzu] || ['ma:ndzu] || [ma:nts]
|-
|| massera || [ma'se:ra] || ... || ... || ... || ... || [ma'se:a] || [ma'se:a] || [ma'se:a] || ... || [ma'se:ra]
|-
|| medegozz || [mede'gɔs] || ... || [mada'gɔsu] || ... || ... || ... || [mada'gotsu] || ... || ... || [mede'gøts]
|-
|| melegasc || [mere'gaʃ] || ... || [mara'gaʃ] || ... || ... || [maa'gɔʃu] || [mar'gɑʃu] || ... || ... || [mara'gaʃ]
|-
|| melegon || [mere'gũ:] || [mari'gõ:] || [mara'gum] || [maa'gɔ̃:] || [maa'guŋ] || [maa'gõ:] || [maa'goŋ] || ... || ... || [mara'guŋ]
|-
|| mett || [mɛt] || [mɛt] || ... || ... || ['meti] ||['meti] || ['mɛti] || ['meti] || ['meti] || [met]
|-
|| moeula || ['mø:la] || ... || ['mø:ra] || ... || ... || ... || ['mø:a] || ... || ... || ['mø:ra]
|-
|| mond || [mu:nt] || [mu:nt] || ['mu:ndu] || ... || ... || ... || ['mondu] || ['mondu] || ['mo:ndu] || [mo:nt]
|-
|| moron || [mu'rũ:] || [mu'rõ:] || [mu'rum] || [mu'ɔ̃:] || ... || [mu'õ:] || [mu'oŋ] || [mu'oŋ] || ... || [mu'ruŋ]
|-
|| nissun || [ni'sỹ:] || [ni'sỹ:] || ... || [ni'sø̃:] || [ni'søŋ] || ... || [ni'søŋ] || [ni'søŋ] || [ni'søŋ] || [ni'syŋ]
|-
|| omm || [ɔm] || [ɔm] || ... || [om] || [om] || [om] || [ɔm] || [om] || ... || [om]
|-
|| pioeuv || [pjø:f] || [pjø:v] || [pjø:] || [pjø:] || ... || [pjø:] || [pjøi̯] || [pjø:] || [pjø:] || [pjø:]
|-
|| ross || [rus] || [rus] || [rus] || [rus] || ... || ... || ['rusu] || [rus] || [rus] || [ros]
|-
|| tecc || [tɛtʃ] || [tetʃ] || ['tetʃ(u)] || ['tetʃ(u)] || ... || ... || ['tɛtʃu] || ['tetʃu] || ['tetʃu] || [tetʃ]
|-
|| terra || ['tɛra] || ['tɛra] || ['tɛra] || ['tɛra] || ['tara] || ['tara] || ['tɛra] || ['tɛra] || ['tɛra] || ['tɛra]
|-
|| tocch || [tɔk] || ... || ['toku] || ... || ... || ['toku] || ['toku] || ['toku] || ['toku] || [tok]
|-
|| tropp || [trɔp] || ... || ... || ['tropu] || ['tropu] || ['tropu] || ['tropu] || ['tropu] || ['tropu] || [trop]
|-
|| vin || [vĩ:] || [vĩ:] || [vĩ:] || [vɛ̃:] || [veŋ] || [vẽ:] || [veŋ] || [veŋ] || [veŋ] || [viŋ]
|-
|| vott || [vɔt] || ... || ... || [vot] || ... || ... || ['votu] || ['votu] || ['otu] || [vot]
|-
|| zucca || ['syka] || ['syka] || ['syka] || ['tsyka] || ['syka] || ['tsyka] || ['tsyka] || ['tsyka] || ['tsyka] || ['tsyka]
|}
=== Morfologia ===
La grammatega bustocca e legnanesa la cambia minga tropp de quella del rest del lombard. Chì de sotta vegnarann marcaa apena quei lavorà che se slontanen del lombard ocidental "standard", e che fann vegnì on poo pussee particolar 'sto dialett.
==== I articoi ====
L'articol determinativ masculin a l'è, in tutta l'area ''ul'' (compagn del brianzoeu e del varesott). In certi cas el se pò scurtà aradittura in ''u''.
L'articol determinativ feminin de norma a l'è ''a'' (cf. varesott [ra]). In del bustocch però l'articol ''u ''l'è doperaa per tucc duu i gener, se la parolla la scomincia per vocal (es. ''u om, u aqua'').
==== El sostantiv ====
* I sostantiv che finissen in -o e -a, gh'hann el plural in -i.
** GATT: ['gɑtu], pl. ['gɑti].
** GATTA: ['gɑta], pl. ['gɑti].
* I sostantiv che finissen con alter vocai o in /m/, /n/, /gn/ e /j/ resten invariaa.
** AJ: [ai̯], pl. [ai̯].
** BALLA: ['bɑla], pl. [bɑl].
** CAZZUU: [ka'tsy], pl. [ka'tsy].
** COEUR: [køi̯], pl. [køi̯].
** CORAMM: [ku'ɑm], pl. [ku'ɑm].
** LEGN: [lɛɲ], pl. [lɛɲ].
** MAMMA: ['mɑma], pl. [mɑm].
** MOSTER: ['mu:star], pl. ['mu:star].
** PEDRIOEU: [pi'drjø], pl. [pi'drjø].
** ROGNA: ['rɔɲa], pl. [rɔɲ].
* I nomm che finissen in /l/ se comporten tant 'me in del milanes. In d'on quai cas a resten anmò di testimoni del vegg plural metafonetegh.
** CAVELL: [ka'ɛl], pl. [ka'ɛi̯]/[ka'i].
* I nomm che finissen in /in/ e /on/ gh'hann di plurai particolar:
** CAGNIN: [ka'ɲeŋ], pl. [ka'ɲiti].
** LUMAGON: [lyma'goŋ], pl. [lyma'gun:i].
==== El verb ====
La diferenza pussee grossa che gh'è l'è la terminazzion ''-o'' per la prima persona singolar de l'indicativ present e imperfett. Per el rest, el verb bustocch el ghe va dree ai regol generai di coniugazzion del lombard ocidental.
===== Verb vess =====
* '''Indicativ present''': ''me a som, ti a ti see, lu/lee a l'é, noeugn a semm, violtar a sii, loi a hinn''
* '''Indicativ''' '''imperfett''': ''men a seo, ti a ti séi, lu/lee a l'éa, noeugn a seam, violtar a sii, loi i ean''
* '''Indicativ''' '''futur''': ''men a saoo, ti a ti saee, lu al saà, lee a la saá, noeugn a saemm, violtar a saii, lùi i saàn''
* '''Infinii''' '''present''': ''vessi''
* '''Particippi''' '''passaa''': ''stèi''
===== Verb avèggh =====
* '''Indicativ present''': ''men a g'hoo, ti a ti g'hee, lu al g'ha, lee a la g'ha, noeugn a g'hem, violtar a g'hì, loi i g'han''
* '''Indicativ imperfett''': ''men a g'heo, ti a ti g'héi, lu al g'héa, lee a la g'héa, noeugn a g'héam, violtar i g'hì, loi i g'héan''
* '''Indicativ futur''': ''men a g'haaoo, ti a ti g'haaee, lu al g'haaà, lee a la g'haaà, noeugn a g'haaemm, violtar a g'haaì, loi i g'haaàn''
* '''Infinii present''': ''vègghi''
===== Prima coniugazzion =====
* '''Indicativ present''': ''men a mangio, ti a ti mángi, lu al mangia, lee a la mangia, noeugn a mangiam, violtar a mangii, loi i mángian''
* '''Indicativ imperfet''': ''men a mangéo, ti a ti mangéi, lu al mangéa, lee a la mangéa, noeugn a mangéam, violtar a mangìi, loi i mangéan''
* '''Indicativ futur''': ''men a mangiaoo, ti a ti mangiaé, lu al mangiaà, lee a la mangiaá, noeugn a mangiaèm, violtar a mangiaì, loi i mangiaán''.
* '''Infinii present''': ''mangià''
===== Segonda coniugazzion =====
* '''Indicativ present''': ''men a édo, ti a ti édi, lu al védi, lee a la édi, noeugn a édam, violtar a idì, loi i édan''
* '''Indicativ imperfet''': ''men a idéo, ti a ti idéi, lu al vidéa, lee a la idéa, noeugn a idéam, violtar a idì, loi i vidéan''
* '''Indicativ futur''': ''men a edaoo, ti a ti edaee, lu al vedaá, lee a la vedaà, noeugn a idaemm, violtar a idaì, loi i vidaàn''.
* '''Infinii present''': ''edé''
===== Terza cuniügaziun =====
* '''Indicativ present''': ''men a perdo, ti a ti perdi, lu al perdi, lé a la perdi, noeugn a perdam, violtar a perdii, loi i perdan''
* '''Indicativ imperfet''': ''men a perdéa, ti a ti perdéi, lu al perdéa, lé a la perdéa, noeugn a perdéam, violtar a perdìi, loi i perdéan''
* '''Indicativ futur''': ''men a perdaoo, ti a ti perdaee, lu al perdaá, lé a la perdaá, noeugn a perdaemm, violtar a perdaìi, loi i perdaán''
* '''Infinii present''': ''pèrdi''
===== Quarta coniugazzion =====
'''Prima class''':<br>
* '''Indicativ present''': ''men a doeurmo, ti a ti doeurmi, lu al doeurmi, lé a la doeurmi, noeugn a doeurmam, violtar a dormii, loi i doeurman''
* '''Indicativ imperfet''': ''men a durmiéu, ti a ti dormiéi, lu al dormiéa, lé a la dormiéa, noeugn a dormiéam, violtar a dormii, loi i dormiéan''
* '''Indicativ futur''': ''men a dormaoo, ti a ti dormaee, lu al dormaà, lé a la dormaà, noeugn a dormaèmm, violtar a durmaì, loi i dormaàn''
* '''Infinii present''': ''dormì''
'''Segunda class''':<br>
* '''Indicativ present''': ''men a finisso, ti a ti finissi, lu al finissi, lé a la finissi, noeugn a finissam, violtar a finissì, lùi i finissan''
* '''Indicativ imperfett''': ''men a finiéo, ti a ti finiéi, lu al finiéa, lé a la finiéa, noeugn a finiéam, violtar a finissì, lùi i finiéan''
* '''Indicativ futur''': ''men a finissaoo, ti a ti finissaee, lu al finissaá, lé a la finissaá, noeugn a finissaèm, violtar a finissaì, lùi i finissaán''.
* '''Infinii present''': ''finì''
=== Lessegh ===
El lessegh l'è compagn de quell de tucc i alter dialett de la Provincia de Milan e de quella de Vares, senza di idiotism particolar.
== Esempi de lengua ==
=== Del Setcent ===
Ah, sgienti, che disgrazia l'è mai chesta!<br>
Morosà chi tente tempo con curè<br>
ch'hò l'avarevi sgià toeuj s'ess vu i danè<br>
e mò ch'ha trovo voeun cha ma jo impresta<br>
cha poss falla cercà fena demèn<br>
pientamm on pòr in mèn!<br>
L'oltrer famm bella ciera<br>
e in jeri baronamm da sta manera!<br>
Ma còss ho mai da fà!<br>
Se men sto chilò a Busti ho da crepà!<br>
Andà a Varzì o Casall,<br>
al voeur parè che sia in criminall!<br>
Sicchè, a vegninn a voeuna<br>
poss'andè a Roma en men cercà forteuna.<br>
Sì, sì, vu 'ndà a informamm<br>ù
da chi che vigni a Cà<br>
in che manera l'ho da pratigà<br>
e dienzen che tra tugg abbien vanzà<br>
on chai strasc d'on bordon e d'on collà<br>
parchè 'l sarav pu ben<br>
che vaga vistì da pilligren<br>
ch'a dilla, chi sta ben<br>
hin ch'j fa da lòcco<br>
e n'hen mia da vargògna a fa 'r pitòcco,<br>
se par sorti n'hin bon<br>
de casciass con di loggi a far frizzon.<br>
Chi m'amarav mai di<br>
ch'ess da vegni a sto stato<br>
che, par no ventà mato<br>
e morì da desgusti<br>
hess da bandonà Busti<br>
on paès inscì bon<br>
che, cont i sò danè<br>
conscian gròss i rognon<br>
parfena i forastè.
Traa de ''Mommena bustese'' del canonigh [[Biagio Bellotti]] ([[1714]]-[[1789]]).
=== Del Votcent ===
[[Archivi:I parlari italiani in Certaldo.1875.pdf|page=297|160px|miniatura|Giovanni Papanti ''I parlari italiani in Certaldo'' p. 283.]]
Antigamenti, fena amó di temp dul pröm da Zipro, 'pena fäi che finii a guera da Tera Sänta, una grän sciuazza franzesa ca la turnea indree dul Säntu Sepolcar, giüst in püntu a Zipro la va imbatasi in d'una cumpagnia da balossi ca ga n'hän fäi da tüt i sorti. 'Sta poa sciua la podea non dàssi pas; e 'sa gh'é vegnüü in menti? L'ha pensaa ben d'andà dul re a sbarguà 'rgossu. Sciursì ca gh'é mò stäi genti ca gh'hän dii da trà nän' via ul fiaa, parchè ul re l'ea un merlu ca sa pudea fagan da tüt i razzi, ca 'l disea nänca trii: "La vedi non 'ma fän chi ca gh'a da braguà par un caicossa? Ga fän da chii robi da fà 'ventà rossu chissassia; ma lü, mò, ca la guarda lee sa 'l vöi casciàssi pai robi di oltar; nen pa insögn!". Ma lee, inscämbi da smaìssi, sciurnon, l'ha vulzüü andàghi istessu "parchè" la disi "almäncu, sa gh'è propi manea non da cavàgan caicossa, ma scudaó ul güstu da dìghi ca l'è un grän lurdu". E inscì ben l'ha fäi. Metas a piängi e la va dul re e la ga disi: "Men, ul mè car re, a vegnu non par cercà giüstizia da chel ca m'han fäi, nagut afaciu! A vegnu dumà par dìvi da fà piasè a insegnàm cuma l'è ca fee vü a purtà pascenza da tüti i dispressi ca va fän, ca ma disan ca va 'n fän di grossi; sa sa mai da pudè imprendi abè men a mandà giù chesta, ca la ma vöi propi passà non! Almäncu ca pudessi dàvala a vü an' lee, ca gh'hii ul canaüzzu inscì largu ca ga passan tüci!".<br>'Sa vuissi mò dì? Chel lüganeghin da chel re l'ha fäi tänt 'mé darsedàssi; l'ha cumenzaa d'inlua a vuè fà giüstizia da chela sciua là e, sa ti vedi, 'ma l'ha saüü fà! E pö, porcu sa ga fean vöna a lü! Chel al stea maa da cà!<br>[http://www.archive.org/stream/iparlariitalian00unkngoog#page/n302/mode/2up Giovanni Papanti, ''Parlari italiani in Certaldo'', 1875, pag. 283-284]
== Bibliografia ==
* Luigi Giavini. ''Al lìssi al füssi al sìssi - grammatica della lingua bustocca - vocabolario italiano-bustocco''. [[Büst Grand]]: ''Centro Culturale San Michele'', [[1996]].
* ''Preghém'', a cüra de Michele Crespi, Büst Grand, Arti Grafiche Bertarelli, 2000.
* Gianni Fusetti, ''I dì dul coeui (i giorni del cuore)'', Grafiche Casbot, 2002.
* ''Dizionario legnanese'', a cura de Giorgio D'Ilario, ed. Famiglia Legnanese, Legnan, 2003.
* ''Ul Vangèli tème lu cönta ul San Marcu'' (tradüziun de Clara Mochetti).
* Mario Candiani, ''... tià sia a lumbria'', Büst Grand, Freeman Editrice, 2007.
* Ginetto Grilli e Mariolino Rimoldi, ''Zibaldone Sinaghin-Bustocco'', Büst Grand, Nomos Edizioni, 2007.
* Walter Cervi, ''Dairago: una parlata'', Dairagh, 1982.
== Ligamm de foeura ==
* [http://www.bustocco.com/index.html bustocco.com]
* [http://digilander.libero.it/adamelk/ Proverbi e cunt in del dialett de Buscaa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160315205736/http://digilander.libero.it/adamelk/ |date=2016-03-15 }}
* [http://www.dairago.com/ Sit de infurmaziun sura el paes de Dairagh (''Daiágu''), in italian, ingles e büstoch]
{{Lengov romanze}}
[[Categoria:Lombard ocidental]]
[[Categoria:Legnan]]
[[Categoria:Busti Grand]]
h1pmtz2dncmnimuyfdwbni16x8mxgxb
Apples
0
151743
1330191
1238536
2026-06-21T18:06:24Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330191
wikitext
text/x-wiki
<br><!-- '''Apples (VD)''' --><br>{{LOCC}}{{coor title dm|46|33|N|06|26|E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = CHE
|numerLivell = 3
|nom = Apples
|Livell2 = [[Morges (distret)|Morges]]
|Livell1 = [[Canton Vaud|Vaud]]
|linkStema = CHE Apples COA.svg
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:|File:|}}
}}
'''Apples''' a l'è un cumün [[Svizzera|svizzer]] del distret de [[Morges (distret)|Morges]], in del [[Canton Vaud]]. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 12.89 km² e in del {{Pop svizzera YM|CH-VD}} al gh'eva una popolazion de {{Pop svizzera NC|CH-VD|5421}} abitant.
El cumün de Apples al se tröva a una altitüden de 635 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de [[Pampigny]], [[Sévery]], [[Colombier (VD)]], [[Clarmont]], [[Reverolle]], [[Bussy-Chardonney]], [[Yens]], [[Ballens]], [[Mollens (VD)]].
== Ligam de föra ==
* {{fr icon}} [http://www.apples.ch Sit Ufizial]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040402050204/http://www.apples.ch/ |date=2004-04-02 }}
* {{fr icon}} [http://www.swisscastles.ch/aviation/Vaud/aaville2/apples.html Aerial views of the municipality]
* {{fr icon}} [http://www.ucv.ch/communal/Co_ucv.asp?NumStr=09.20&NoOFS=5421 Commune de Apples - VD - Suisse] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100414043603/http://www.ucv.ch/communal/Co_Ucv.asp?NumStr=09.20&NoOFS=5421 |date=2010-04-14 }}. ''communal.ch''.
{{commonscat|Apples VD}}
== References ==
{{reflist|colwidth=30em}}
* [http://www.fallingrain.com/world/SZ/0/Apples.html FallingRain Map - elevation = 556m]
{{Cumün del Distret de Morges}}
19pxr0h6g7najqg8xxqf06dnfsg9sxu
Bussy-Chardonney
0
151751
1330197
1280086
2026-06-22T03:15:29Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330197
wikitext
text/x-wiki
<br><!-- '''Bussy-Chardonney''' --><br>{{LOCC}}{{coor title dm|46|32|N|06|27|E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = CHE
|numerLivell = 3
|nom = Bussy-Chardonney
|Livell2 = [[Morges (distret)|Morges]]
|Livell1 = [[Canton Vaud|Vaud]]
|linkStema = CHE Bussy-Chardonney COA.svg
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:|File:|}}
}}
'''Bussy-Chardonney''' a l'è un cumün [[Svizzera|svizzer]] del distret de [[Morges (distret)|Morges]], in del [[Canton Vaud]]. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 3.10 km² e in del {{Pop svizzera YM|CH-VD}} al gh'eva una popolazion de {{Pop svizzera NC|CH-VD|5625}} abitant.
El cumün de Bussy-Chardonney al se tröva a una altitüden de 520 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de [[Apples (VD)|Apples]], [[Denens]], [[Reverolle]], [[Vaux-sur-Morges]], [[Vufflens-le-Château]], [[Yens]].
== Riferiment ==
<references/>
== Ligam de föra ==
* {{HDS|2431|Bussy-Chardonney}}
* [http://www.bussy-chardonney.ch Official site]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20011202090809/http://www.bussy-chardonney.ch/ |date=2001-12-02 }}
{{Cumün del Distret de Morges}}
qndf1y0pusqpxyg7znymvto7fw1xpqp
Bogis-Bossey
0
151869
1330196
1312990
2026-06-22T00:39:41Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330196
wikitext
text/x-wiki
<br><!-- '''Bogis-Bossey''' --><br>{{LOCC}}{{coor title dm|46|21|N|6|10|E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = CHE
|numerLivell = 3
|nom = Bogis-Bossey
|Livell2 = [[Nyon (distret)|Nyon]]
|Livell1 = [[Canton Vaud|Vaud]]
|linkStema = CHE Bogis-Bossey COA.svg
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:|File:|}}
}}
'''Bogis-Bossey''' a l'è un cumün [[Svizzera|svizzer]] del distret de [[Nyon (distret)|Nyon]], in del [[Canton Vaud]]. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 2.44 km² e in del {{Pop svizzera YM|CH-VD}} al gh'eva una popolazion de {{Pop svizzera NC|CH-VD|5705}} abitant.
El cumün de Bogis-Bossey al se tröva a una altitüden de 468 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de [[Céligny]] (GE), [[Chavannes-de-Bogis]], [[Crassier]], [[Divonne-les-Bains]] (FR-01), [[Founex]].
== Riferiment ==
<references/>
== Ligam de föra ==
* [http://www.bogis-bossey.ch/ Municipality of Bogis-Bossey]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110829212813/http://bogis-bossey.ch/ |date=2011-08-29 }}
* [http://www.bossey.ch Bossey Ecumenical Institute]
{{Cumün del Distret de Nyon}}
ac8etpr1tx6iw6bgle7rbiextizm4nr
Ches
0
157602
1330199
1254558
2026-06-22T07:25:02Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330199
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}{{F|grafia=MILCLASS}}
[[Archivi:Il paese di Chesio di Loreglia (VB).jpg|miniatura]]
'''Ches''' (''Chesio'') a l'è la frazion del comun de [[Loreja]], in [[Provincia de Verbania]].<br>
L'è situaa in de la [[Val Stròna]]. I abitant (circa 100) hinn ciamaa ''taplagn''.<br>
El par che 'l nòmm del paes el pòda vegnì del [[todesch]] ''käse'', cioè [[formagg]]. De fatt on temp a gh'era i [[walser]], in de la vall, e hinn restaa per on bell poo anca in de la frazion de Campell.<br>
El sant patròn l'è 'l [[San Ròcch]].<br>
El paes el gh'ha duu alpegg: [[Castovaga]] (''Castelvaga'' in [[Italian]]) e [[Lòccia]] (''Alpe Loccia''): a travers del segond se pò rivà al [[Mont Masson]], indove se pò vede 'l paesagg del [[lagh d'Òrta]] e del [[lagh Maggior]].
==Ligamm de Foeura==
*[http://spazioinwind.libero.it/amisdanchees/proverbi%20d.htm Proverbi de Ches] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170829105942/http://spazioinwind.libero.it/amisdanchees/proverbi%20d.htm |date=2017-08-29 }}
[[Categoria:Frazzion di comun de la Provincia de Verban-Cusi-Ossola]]
[[Categoria:Paes de la Valstrona]]
jgbkl3bktc8ibiqs9x2t0in2937u03p
Clarissa Marchese
0
204118
1330200
1203022
2026-06-22T08:05:56Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330200
wikitext
text/x-wiki
{{LUDLUD}}
{{sbozz}}
'''Clarissa Marchese''', (nasüda a [[Sciacca]], ([[Pruvincia de Agrigento|AG]]), el [[16_04|12 d'abril]] [[1994]]) l'è 'na mudèla italiana, diventada, el [[15_09|15 de setèmberber]] [[2014]] la 75a [[Miss Italia]].<ref>[http://www.missitalia.it/news/newsdett.php?idnews=110 Miss Italia 2014]</ref>
== Biugrafia ==
Nasüda a [[Sciacca]] in del [[1994]], in del stèss cuncùrs de ''Miss Italia'', l'ha venciüd anca el tìtul de ''Miss Simpatia Interflora.''<ref>[http://palermo.repubblica.it/cronaca/2014/09/15/news/clarissa_marchese_miss_italia_la_sicilia_batte_il_record_dei_titoli-95781377/ Palermo - La Repubblica]</ref><ref>[http://www.lastampa.it/2014/09/15/spettacoli/miss-italia-la-siciliana-clarissa-marchese-cnxW6FyIo7PnGTSNGMHmhP/pagina.html La Stampa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150925064636/http://www.lastampa.it/2014/09/15/spettacoli/miss-italia-la-siciliana-clarissa-marchese-cnxW6FyIo7PnGTSNGMHmhP/pagina.html |date=2015-09-25 }}</ref><ref>[http://www.ansa.it/sito/notizie/cronaca/2014/09/15/-miss-italia-vince-la-siciliana-clarissa-marchese-_386da58f-2ea0-4965-a0fd-f71ccf0795e8.html ANSA]</ref>
<!--El 8 de marz del 2015, in ocasion de la Sgiornada Internazzional de la Donna, l'è stada la protagonista de Speciale Miss Italia - Clarissa Marchese, on prugramma in onda in su LA7d.<ref>{{Cita news|autore=Massimiliano Longo|url=http://www.allmusicitalia.it/news/un-emozione-fantastica-segna-il-ritorno-di-massimo-di-cataldo-con-un-best-of-per-festeggiare-20-anni-di-carriera.html|titolo=“Un'emozione fantastica” segna il ritorno di Massimo Di Cataldo con un Best Of per festeggiare 20 anni di carriera|sito=AllMusicItalia.it|data=17 giugno 2015|accesso=15 settembre 2016}}</ref> Se vede anca in d'on clip video d'on singol del Massimo Di Cataldo Un'emozione fantastica, sortid el 6 de luj de l'istess ann. In u vaghjimu di u 2016 l'ha partetcipad al roll de "tronista" in del programa famos Men and women, ospitad d de la Maria De Filippi nant'à Canale 5.<ref>{{Cita news|autore=Francesco Canino|url=http://www.panorama.it/televisione/uomini-e-donne-ecco-il-primo-tronista-gay-e-gli-altri-nuovi-protagonisti/#gallery-0=slide-1|titolo=Uomini e Donne: ecco il primo tronista gay e gli altri nuovi protagonisti|editore=[[Panorama (rivista)|Panorama]]|data=26 agosto 2015|accesso=26 agosto 2016}}</ref> El 18 de marz del 2017 l'ha partecipad aome concorent a l'Olimpiadi TV, on episodi special in prime time di l'omi è di e donne.<ref>{{Cita news|url=https://www.sorrisi.com/tv/news-e-anticipazioni/uomini-e-donne-le-olimpiadi-della-tv-protagonisti-e-giudici/|titolo=Uomini e Donne, le Olimpiadi della tv: protagonisti e giudici|editore=[[TV Sorrisi e Canzoni]]|data=14 marzo 2017|accesso=21 agosto 2019}}</ref> In l'estad de l'istess ann l'èera in u cast di l'influencers protagoniste di u MTV docu-reality show The Hottest Swimsuit.<ref>{{Cita news|url=http://news.mtv.it/style/hottest-swimsuit-il-cast-degli-influencer/|titolo=The Hottest Swimsuit: il cast degli influencer|sito=[[MTV (Italia)|MTV]].it|data=8 giugno 2017|accesso=21 agosto 2019}}</ref> Participeghja anca ai edizzioni vegnude in seguit di u prugramma, trasmessi da Real Time (L'estate più calda in u 2018 è l'inguernu più calda in u 2019).-->
== Riferimént ==
<references/>
[[Categoria:Modell italian|Marchese]]
[[Categoria:Miss Italia|Marchese]]
[[Categoria:Nassud in del 1994|Marchese]]
2z3bfcwuajfunthtjmc6hkb0ac5ysgo
Dialett cusian
0
205465
1330210
1240711
2026-06-22T11:57:05Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330210
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
Con '''dialett cusian''' intendom quei variant de la [[lengua lombarda]] che vegnen parlaa in de la zona del [[Lagh d'Orta]], in tra l'olta [[provincia de Noara]] e quella de [[Pruvincia del Verban-Cüsi-Ossula|Verbania]].<br>
Compagn del noares, cont el qual i fann on continuum, i dialett cusian a g'hann di pont in comun e de transizzion cont el [[Lengua piemontesa|piemontes]].
==Difusion e variant==
I dialett che ciappom in considerazzion hinn quei parlaa intorna al Lagh d'Orta (Orta, Omegna, Miasin, Pettenasch, Gnun, Pella, San Maurizzi, Gozan, Bolee, Pogn, Bolzan, Amen, Armagn, Cesara e Arola), cont on oeugg de resguard anca ai paes de la Valstrona (Germagn, Loreja, Mascioeula e i paes de Luzzogn e Forn) e i comun de Casal de la Cort Cerra e Gravellona. In tucc 'sti paes se parla pu o manch l'istess dialett, che a sud, invers a Gargall e Soris, el se vesina a l'olt noares, e a nord de Gravellona el deventa ormai verbanes. I dialett de Quarna de Sora e de Quarna de Sotta, inscambi, g'hann di caratteristegh tropp particolar per vess trattaa insemma ai olter variant lombard.
==Caratteristegh==
===Fonetega===
*Mancanza de metafonesi de la Ŏ denanz a A, E: ''al còr, la mòla''
===Morfologia===
*L'articol determinativ maschil a l'è ''al''.
*La negazzion verbal l'è ''mia''.
*El plural feminil l'è compagn de quell maschil.
*El plural di nomm in -on [oŋ] a l'è -ogn [uɲ].
*La desinenza de la I persona plural l'è ''-oma''. Per el rest, la coniogazzion di verb la se deslontana minga de quella "lombarda".
====Coniogazzion di verb (dialett de Gnun)====
=====Verb vess=====
*'''Indicativ present''': ''nui i soman''.
=====I coniogazzion=====
*'''Indicativ present''': ''mì lav, tì 't lavi, lu a lava, nui i lavoma, vièlt lavév, lor a lavan''.
*'''Condizzional present''': ''nui i lavarèssam''.
*'''Participi passaa''': ''cantà'', pl. ''cantè''.
===Lessegh===
==Bibliografia==
*Bernardino Biondelli, ''Saggio sui dialetti gallo-italici'', Milan, 1853.
*Antonio Rusconi, ''I parlari del Novarese e della Lomellina'', Noara, 1878.
*Karl Jaberg, Jakob Jud, ''Sprach und Sachatlas Italiens und Südschweiz'', Zofingen, 1928-1940.
*Giovan Battista Pellegrini, ''Carta dei dialetti d'Italia'', 1977.
*Raul Capra, ''La pradéra perduta. Lessico cusiano di cava'', FAI Novara, Italgrafica, 2010.
*Raul Capra, ''Ecolessico del Cusio, vol. 1 Ambiente e vita di lago'', FAI Novara, Italgrafica, 2013.
==Varda anca==
*[[Lengua lombarda]]
**[[Dialett quarnell]]
**[[Dialett noares]]
**[[Dialett verbanes]]
*[[Lagh d'Orta]]
*[[Valstrona]]
*[[Lengua piemontesa]]
**[[Dialett valsesian]]
**[[Dialett borbanell]]
==Ligamm de foeura==
*[http://www.dialettando.com/regioni/pages/detail.lasso?id=126&-session=dialetti:5D23527D03143009DAmWFF354BC0 Un cünt sura una festa tipiga de Casal]
*[http://casalecortecerro.ilcannocchiale.it/?r=127812 Blog cun puesii e test in del dialet de Casal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304071202/http://casalecortecerro.ilcannocchiale.it/?r=127812 |date=2016-03-04 }}
*[http://spazioinwind.libero.it/amisdanchees/proverbi%20d.htm Pruverbi in del dialet de Ches (fraziun de Lureja, in Valstrona)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170829105942/http://spazioinwind.libero.it/amisdanchees/proverbi%20d.htm |date=2017-08-29 }}
*[http://compagniadijpastor.ilcannocchiale.it Sit de la Compagnia dij Pastor] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151002143943/http://compagniadijpastor.ilcannocchiale.it/ |date=2015-10-02 }}
*[http://proquarnas.altervista.org/dialetto.html Diziunari del dialet de Quarna de Sot] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160306143138/http://proquarnas.altervista.org/dialetto.html |date=2016-03-06 }}
[[Categoria:Lombard ocidental|C]]
5s5pcqw8vbtpjb65t5emvvyqzbixc5y
Attilio Fontana
0
216684
1330193
1238548
2026-06-21T19:25:30Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330193
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{nota desambiguazion}}
{{Carica publega
|nom = Attilio Fontana
|imajin = File:Fontana Premio Chiara.jpg
|didascalia =
|carica= {{LogoCP|Regione-Lombardia-Stemma.svg}} [[President de la Region Lombardia]]
|mandadprencepe=26 de marz 2018
|mandadfin=
|predecessor= [[Roberto Maroni]]
|sucessor=
|carica2 = {{LogoCP|Varese-CoA-historical.svg}} [[Sindegh de Vares]]
|mandadprencepe2 = 29 de magg 2006
|mandadfin2 = 19 de giugn 2016
|mandad =
|vice de =
|capo de stat =
|president =
|vicepresident =
|primminister =
|viceprimminister =
|vice =
|predecessor2 = [[Sergio Porena]] (commissari prefettizzi)
|sucessor2 = [[Davide Galimberti]]
|lejisladura =
|grup parlamentar =
|coalizion =
|circoscrizion =
|colleji =
|tipo nomina =
|incareg =
|sit =
|carica3= {{LogoCP|Regione-Lombardia-Stemma.svg}} President del [[Consili Regional de la Lombardia]]
|mandadprencepe3=12 de giugn 2000
|mandadfin3=6 de luj 2006
|predecessor3= [[Giancarlo Morandi]]
|sucessor3=[[Ettore Adalberto Albertoni]]
|lejisladura3 = VII, VIII
|carica4={{LogoCP|Induno Olona-Stemma.png}} Sindegh de [[Indun (VA)|Indun]]
|mandadprencepe4=1995
|mandadfin4=1999
|prefiss onorifeg =
|sufiss onorifeg =
|partid = [[Liga Nord]]
|tendenza =
|titol de studi = Laurea in giurisprudenza
|alma mater =
|profession = Avocatt
|firma =
}}
L''''Attilio Fontana''' ([[Vares]], [[28 03|28 de marz]] [[1952]]) a l'è on politegh e [[avocatt]] italian, [[President de la Lombardia]] dal 2018, sindegh de [[Vares]] dal [[2006]] al [[2016]] e President del [[Consili Regional de la Lombardia]] dal 2000 al 2006.
== Biografia ==
Laureaa in giurisprudenza dal 1980 el gh'ha on studi professional. Dal 1979 al 1982 a l'è staa el conciliator de [[Indun (VA)|Indun]] e dal 1983 al 1988 quella de Vice Pretor Onorari a [[Gaviraa]].
Esponent de la [[Liga Nord]] l'è staa sindegh de Indun dal 1995 al 1999 e in del 2000 a l'è elegiuu consiliee al Consili Regional lombard e l'è scernuu President, e 'l resta finna al 2005.
A magg 2006 a l'è elegiuu sindegh de Vares al primm turn cont el il 57,8%, e l'è reconfermaa in del 2011, semper al primm turn. El resta in carica finna al 19 de giugn 2016 quand l'è suceduu del [[Davide Galimberti]]. A l'è staa President de l'ANCI lombarda.
In del 2007, 'me avocatt de l'[[Andrea Mascetti]] el fa condannà el [[Michele Santoro]] per [[diffamazion]].
In del 2018 a l'è candidaa del center-destra ai [[Elezion regionai in Lombardia del 2018]] dopo de la renonzia del [[Robert Maron]] a fà el segond mandaa e l'è elegiuu squasi cont el 50% di vot.
El se recandida in di elezion del 2023, sostegnuu del center-destra, contra la soa ex vizeprezidenta [[Letizia Moratti]], sostegnuda del Terz Pol, del [[Pierfrancesco Majorino]], sostegnuu del center-sinistra, e de la Maia Ghidorzi, de l'[[Union Popolar (Italia)|Union Popolar]], e l'è reconfermaa.
== Controversij ==
Longh de la campagna elettoral per la Region Lombardia del 2018 l'ha dii, a [[Radio Padania Libera]], che boeugna defend l'esistenza de la "razza bianca" che cont l'[[immigrazion]] la saria stada a ris'c. Accusaa de [[razzism]] e criticaa de squasi tutta la politega l'ha poeu parlaa de on [[lapsus]], ma el s'è difenduu cont el dì che la [[Costituzion italiana]], a l'articol 3, la parla de razza.
I alter candidaa a la Region s'hinn dii indignaa de la fras: el [[Giorgio Gori]] l'ha definii on [[Matteo Salvini]] in [[giacca]] e [[crovatta]], el [[Dario Violi]] l'ha dii che l'è vergognos e che 'l gh'ha de pensà a la legalità in del sò partii.
== Riferiment ==
*[http://milano.repubblica.it/cronaca/2018/01/10/news/regionali_lombardia_belusconi_il_candidato_del_centrodestra_sara_fontana_-186184410/ Regionali Lombardia, Berlusconi: "Il candidato del centrodestra sarà Fontana, nessun contrasto con la Lega"]
*[http://napoli.repubblica.it/dettaglio-news/varese-22:04/2663546 MICHELE SANTORO CONDANNATO A VARESE PER DIFFAMAZIONE]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101007141216/http://napoli.repubblica.it/dettaglio-news/varese-22:04/2663546 |date=2010-10-07 }}
*[http://www.varesenews.it/2006/05/fontana-mucci-e-farioli-al-primo-turno-la-cdl-vince-a-castellanza-e-vergiate-casale-litta-al-centrosinistra/253360/ Fontana, Mucci e Farioli al primo turno. La Cdl vince a Castellanza e Vergiate. Casale Litta al centrosinistra]
*[http://www.lastampa.it/2018/01/16/italia/politica/la-razza-bianca-a-rischio-fontana-choc-poi-le-scuse-zB3WTgSOSCOMsM39suDPLP/pagina.html “La razza bianca è a rischio”. Fontana choc, poi le scuse] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180119064948/http://www.lastampa.it/2018/01/16/italia/politica/la-razza-bianca-a-rischio-fontana-choc-poi-le-scuse-zB3WTgSOSCOMsM39suDPLP/pagina.html |date=2018-01-19 }}
*[http://milano.repubblica.it/cronaca/2018/01/16/news/elezioni_lombardia_attilio_fontana_razza_bianca_matteo_salvini-186589701/ Lombardia, Attilio Fontana insiste con la razza bianca: "Allora cambiamo anche la Costituzione, visto che se ne parla"]
*[http://www.ilgiornale.it/news/milano/fontana-vince-venti-punti-milano-centrodestra-40-1501531.html#/senato/emiciclo/1 Fontana vince di venti punti. Milano, centrodestra al 40%]
{{DEFAULTSORT:Fontana, Attilio}}
[[Categoria:Politegh italian]]
[[Categoria:President del Consili Regional de la Lombardia]]
[[Categoria:President de la Lombardia]]
[[Categoria:Nassud in del 1952]]
[[Categoria:Sindegh de Vares]]
cai0dgl5x7c7250375xzshod4zllwa2
Coincidenza (acustica)
0
227973
1330201
1296787
2026-06-22T08:20:39Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330201
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[Categoria:Acustica]]
La '''coincidenza''', in [[acustica]], l’è el fenòmen che ’l càpita quand che on’[[onda]] sonòra piana la ghe va addòss a ‘na piastra e l’indùss di [[Danda|dand]] che se propàghen adrée a la piastra medésima ciamàd '''''dand de incurvadura''''' che gh’hànn ‘na soa pròpia [[freguenza]]. In del caso che la freguenza de la componenta de l’onda incidenta adrée a l’istèssa direzion de la piastra la sìa l’istèssa de la freguenza di dand de incurvadura el scambi de energia infra chi dò perturbazión chì el fa de manera de redù el podè isolànt de la piastra.
La condizión al fin che la ghe sia la coincidenza l’è donca:
: <math>C_B=C_Y</math>
indoe:
: '''C<sub>B</sub>''' a l’è la velocità di dand de incurvadura;
: '''C<sub>Y</sub>''' a l’è la componenta de la velocità de l’onda piana incidenta in la direzión de la piastra.
<math>C_Y=\frac{c}{sen \theta}</math>
<math>C_B=\sqrt[4]{\frac{\omega B}{\rho h}}</math>
indoe:
: <math>\omega</math> l’è la pulsazion de l’onda incidenta [ [[Hertz|Hz]] ] ω=2 π f, '''f''' freguenza ;
: '''B''' l’è la [[rigidèzza]] de la sezion de travèrs <math>B=\frac{E \cdot h^3}{12 \cdot (1-\nu^2)}</math>;
: '''h''' l’è el spessór de la piastra [ [[Meter|m]] ];
: '''E''' l’è el [[modol del Young]] del materiàl de la piastra;
: '''ν''' a l’è el [[coefficent del Poisson]];
: '''θ''' l’è l’àngol de incidenza in su la piastra o ben l’angol infra la normàl (perpendicolàr) a la piastra e l’onda incidenta.
==Freguenza de coincidenza==
A se pò ottegnì donca, cont el risòlv l’equazión C<sub>B</sub>=C<sub>Y</sub> la '''freguenza de coincidenz'''a, ch’a l’è la frequènza a la quàl el càpita el càpita el fenòmen de la coincidenza:
: <math>f_{co}=\frac{c^2}{1,8 \cdot c_l \cdot h \cdot sen^2 \theta}</math>
indoe:
: '''c<sub>l</sub>''' l’è la velocità de propagazión di ond longitudinàj ind la parèd e l'è <math>c_l=\sqrt{\frac{E}{\rho \cdot (1-\nu)^2}}</math> indoe <math>\nu</math> l’è el [[coefficent del Poisson]] del materiàl, <math>\rho</math> la soa [[densità]] e E el sò [[modol del Young]];
: '''θ''' l’è l’àngol de incidenza;
: '''c''' l’è la [[velocità del son]].
Come che ‘l se pò vedè, la freguenza coincidenza la varia in fonzión de l’angol de incidenza '''θ''' e ‘l valór minim (freguenza critica) al quàl el pò succèd el fenòmen de la coincidenza l’è:
: <math>f_{c}=\frac{c^2}{1,8 \cdot c_l \cdot h}</math>
<ref>http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191113092425/http://users.libero.it/sandry/download/FisicaTecnicadownload/ftecnica10.pdf |date=2019-11-13 }}, pag 8-10</ref>
== Vos correlad ==
* [[Isolament acustich]]
* [[Leg de la massa]]
== Riferiment ==
<references />
t1ocyo1chp3j1eb22g0w22z65032kd9
Bèzza
0
230944
1330198
1328615
2026-06-22T03:28:54Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330198
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[Archivi:Elderly_Chinese_American_Man_with_Queue.close_crop.jpg|miniatura|On Cinoamericán con la bèzza in la Chinatown de [[San Francisco]]]]
La '''bèzza''' <ref>https://www.milanofree.it/libri/andeghee.pdf</ref>a l’è ‘na [[consciadura]] che i cavèj hinn tegnùu longh e tràa insèma a fa su 'na [[trèzza]] o ‘na [[coa de cavall]]; in [[Lombardia]] intorna al 1850 quella di omen l'era ciamada bezza e quella di dònn, in del stil del period, pussee guarnada de trezze, '''bezzin''' o '''bibin'''<ref>Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1839, Vol. 1 pag. 99-101</ref>. Come consciadùra maschìl, de tradizión l’era portada de cèrti grupp de [[Nativ american]] e di [[Manciù]] de la [[Manciuria|Manciùria]], che l’hànn impòsta anca ai [[Han|Cines Han]] fina al prenzippi del [[sècol quèll di vint]]. De sorapù l’è stada d'usanza nfra i nòbil [[Europa|europei]] del [[sècol quèll di desdòtt]].
== La bèzza in Cina ==
[[Archivi:Martino-Martini-Regni-Sinensis-a-Tartari-devastati-enarratio.png|manzína|miniatura|’N guerriér manciù in Cina vist d’on artista europeo. El lassa lì el fatto che 'l guerriér el tegna la crapa tajada via d’on nemìs per la soa bèzza (che, in effètt, la ghe someja pussée a la ''[[oseledets]]'' d’on [[cosacch]] ucraino). I stòrich ch’a hinn vegnùu adrée hànn notà quèll dettali chì come ‘n incoerenza in del quadre pirtturàa. (De la covertinna di ''Regni Sinensis a Tartari devastati enarratio'' de [[Martino Martini (gesuita)|Martino Martini]], 1661)]]
La bèzza o bezzìn a l’era ona [[consciadura]] maschìl particolár portada di [[Manciù]] de la [[Manciuria]] centrál e poeu impòsta ai [[Han|Cinesi Han]] in del cors de la [[dinastia Qing]].<ref>[http://news.xinhuanet.com/theory/2006-09/01/content_5035166.htm 宋金时代的“留发不留头”] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101116200816/http://news.xinhuanet.com/theory/2006-09/01/content_5035166.htm|data=16 novembre 2010}}</ref><ref>[http://ccsh.nankai.edu.cn/noscript/ccsh/xslt/lspl/2006%E5%B9%B4/06%E5%B9%B4%E7%AC%AC3%E6%9C%9F/01.pdf 身体的争夺与展示] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110707024829/http://ccsh.nankai.edu.cn/noscript/ccsh/xslt/lspl/2006%E5%B9%B4/06%E5%B9%B4%E7%AC%AC3%E6%9C%9F/01.pdf|data=7 luglio 2011}}</ref><ref>[http://tw.myblog.yahoo.com/suncrane-suncranehome/article?mid=9694&sc=1 中國的髮爪與接觸巫術] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110721195140/http://tw.myblog.yahoo.com/suncrane-suncranehome/article?mid=9694&sc=1|data=21 luglio 2011}}</ref> La consciadura la consisteva in del rasàss i cavèj de la part denánz sora i tempi ògni des dì e in de l’incoazzà el rèst di cavèj a fa 'na longa coa de cavàll.<ref>[http://news.guoxue.com/article.php?articleid=18588 剃头的故事晚清出国人员生活小记] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110711134655/http://news.guoxue.com/article.php?articleid=18588 |date=2011-07-11 }}</ref> La consciadùra l’era obligatòria per tucc i mas’c e la pènna per avèghela minga l’era quèlla de vèss coppàa de già che l’era consideràa on [[tradiment]]. Al prenzippi di [[ann1910]], dopo la fin de la dinastìa Qing, i [[Cina|Cinés]] gh’hànn pù avùu de portàla. On quàjvun, come 'l [[Zhang Xun]], l’è andàa adrée a fall de tradizión, ma la pupàrt de lor l’hà bandonada dòpo che l’ùltimm [[imperador de la Cina]], el [[Puyi]] el s’è tajàa via la bèzza in del [[1922]].<ref>{{Cita web|url=http://www.ce.cn/culture/history/200905/31/t20090531_19208835.shtml|titolo=彻底改变两百年官定习俗 民国初年剪辫轶话|accesso=17 luglio 2010|urlarchivio=https://web.archive.org/web/20090601135236/http://www.ce.cn/culture/history/200905/31/t20090531_19208835.shtml|dataarchivio=1º giugno 2009|urlmorto=sì}}</ref>
=== Tradizion manciù ===
La consciadùra manciù l’è stada introdòtta a fòrza fra i Cinés Han del [[Nurhaci]] a l’inviada del [[sècol quèll di dersètt]]. El Nurhaci el gh’hà dàa l’inviada a la dinastia [[Aisin Gioro]], che in séguit l’è diventàda la [[dinastia Qing]] de la [[Cina]], dopo de ‘vègh vinciùu i trupp [[Dinastia Ming|Ming]] in la Manciuria meridionál. 'Na vòlta che l’hà ciapà fiss el podè, el Nurhaci l’hà ordinàa che tucc i òmen di región conquistàa de luu medésim i adottàssen la consciadura manciù. L’éra minga domà on fàtt de cultura o de tradizión: l’accettaziؚón de la consciadura manciù, de fàtt la l’èra 'l sìmbol de la sottomissión di Cinés Ming al domini di Qing. De conseguenza, la bèzza la iuttava i [[Manciù]] anca a reconóss chi Cinés che voréven minga accettà la dominazión de la dinastìa Qing.
=== Ordin de la bèzza ===
[[Archivi:Nieuhof-p-263-Googhelaars-Lach-van-Kley-plate-364.png|manzína|miniatura|Artista del circo cinés subit dòpo de la conquista manciù, che pòrten di bèzz. (Disègn del [[Johan Nieuhof]], 1655-57)]]
L<nowiki>'</nowiki>''ordin de la bèzza'' ({{cinese|t=剃髮令}}; {{zh-s|剃发令}}; {{cinese|p=tìfàlìng}}), o ''decrèe de la [[Tonsura|tonsùra]]'', l’è stàa ‘na serie de leg impòst in manera viólenta de la dinastìa Qing (manciù) in del sècol quèll di dersètt. Ancasì a gh’hinn stàa impòst ai Bàrber [[Taiwan|taiuanés]] (Pingpu) nel [[1753]] e ai Cinés de discendenza coreána ([[Chaoxianzu]]) a la fin de [[sècol quèll di vint]].<ref>[http://www.beautymountain88.com.tw/pingpuu1/pingpuuchineselanguage4.htm 清朝乾隆23年清政府令平埔族人學清俗] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090709190210/http://www.beautymountain88.com.tw/pingpuu1/pingpuuchineselanguage4.htm|data=9 luglio 2009}}</ref><ref>[http://www.shs.edu.tw/works/essay/2006/10/2006102617384514.pdf 清朝之剃髮結辮] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090612062911/http://www.shs.edu.tw/works/essay/2006/10/2006102617384514.pdf|data=12 giugno 2009}}</ref>
<ref>{{collegamento interrotto|[http://www.qinghistory.cn/cns/WSZL/ZYZX/lzsy/11/30/2006/18895.html On Qing Government's Land Policy towards Chaoxian Reclamation People of Break Probibition]|date=settembre 2017|bot=InternetArchiveBot}}</ref><ref>[http://bbs.ltgx.net/thread-6162-1-1.html 论清朝对图们江以北朝鲜垦民的“薙发易服”政策] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200323031041/http://bbs.ltgx.net/thread-6162-1-1.html |date=2020-03-23 }}</ref>
De tradizión, i [[Han|Cinés Han]] madùr se tajaven minga i cavèj. Secónd el ''[[Xiao Jing|Classich de la pietà filiàl]]'', el [[Confucio]] l’hà dìi: el nòster còrp, la nòstra pèll e i nòster cavèj a n’hinn stàa dàa di nòster genidór; donca gh’avarìssom de ruinàj nò. Quèll idèa chì l’è la quintiscenza del dovér filiál. (身體髮膚,受之父母,不敢毀傷,孝至始也。)<ref>{{Cita libro|titolo=Sources of Chinese Tradition|autore=De Bary, William T.|editore=Columbia University Press|anno=1999|pagine=326}}</ref><nowiki>|}}
Come risultàa de quèsta ideologia chì tant i òmen quánt i dònn rotolàven su i sò cavèj a fà su 'n fiòcch o vari àlter consciadùr. I òmen </nowiki>[[manciù]], inveci se rasàven la frónt, e lassàven 'na bèzza o ’n bezzìn.
[[Archivi:Boxer_queue.JPG|miniatura|On soldàa in del cors de la [[ribellión di Boxer]] con la bèzza e ‘l cappèll a còno de lisca.]]
Nel [[1644]], i Manciù hànn fàa alleanza cont el generál [[Wu Sangui]] de la [[dinastia Ming]] e hànn miss a pan e pessìtt el [[Li Zicheng]], e in séguit hànn ciapàa ciapà el contròll de Pechino; i manciù i hànn obligàa poeu i Cinés Han a ‘vègh la bèzza manciù come sègn de sottomissión. Vun ann adrée, dòpo che i manciùu hànn raggiùnt el sud de la Cina, el [[Dorgon]] el gh’hà impòst l'órdin de la bèzza a tutt i Cinés Han, cont el dagh on ultimátom: o rasàven i sò cavèj e je ligàven a fa la bèzza de lì a 10 dì oppùr i vegnìven mazzàa. Ancabén el Dorgon l’ammettèss che chi che ghe vann adrée al [[confucianesim]] i podèssen avègh di resón per fall nò, la pupárt di officiáj l’aveva inveci citàa el Sistèma tradizionál di riti e de la [[Musega|mùsega]] de la dinastìa Ming come resón de la soa resistenza. Quèst l’hà ruzàa el Dorgon a vèss minga convìnt di resón de lór: "Se i offiaciàj dìsen che ‘l pòpol el gh’avarìa de rispettà minga i nòster riti e la nòstra mùsega, ma puttòst andàgh adrée a chi di Ming, quaj hinn i reáj intenzión de lór?"<ref>{{Cita libro|titolo=Soulstealers: The Chinese Sorcery Scare of 1768|autore=Kuhn, Philip A.|pp=53-54|editore=Harvard University Press|anno=1990}}</ref>
El slògan adottàa di Qing l’era "Tegnìi i vòst cavèj e perdée el coo, o tegnìi el coo e tajée via i vòster cavèj" ({{cinese|t=[[wikt:en:留|留]][[wikt:en:髮|髮]][[wikt:en:不|不]][[wikt:en:留|留]][[wikt:en:頭|頭]]}}; {{zh-s|[[wikt:en:留|留]][[wikt:en:頭|頭]][[wikt:en:不|不]][[wikt:en:留|留]][[wikt:en:髮|髮]]|髮}}; {{cinese|p=''[[wikt:en:liú|liú]] [[wikt:en:fà|fà]] [[wikt:en:bù|bù]] [[wikt:en:liú|liú]] [[wikt:en:tóu|tóu]], [[wikt:en:liú|liú]] [[wikt:en:tóu|tóu]] [[wikt:en:bù|bù]] [[wikt:en:liú|liú]] [[wikt:en:fà|fà]]''}}).<ref>{{Cita libro|titolo=Alternate Identities: The Chinese of Contemporary Thailand|autore=Chee Kiong Tong, et al.|anno=2001|editore=Brill Publishers|url=http://books.google.com/books?id=I4-PA0PjnPQC&pg=PA44&lpg=PA44&dq=%22keep+your+hair+and+lose+your+head%22&source=web&ots=9enxEiifLL&sig=3Et7Xh2NY_W6PbdEBDCxHLYTKdM#PPA44,M1|pagine=44|ISBN=978-981-210-142-6}}</ref> I Cinési Han i hànn mollàa minga e i dominatór manciù hànn reagì con fòrza letàl, de fàtt i hànn fàa foeura tucc chi che se refudàven de rasà la crapa. I rebèj in del [[Shandong]] hànn tomentà a mòrt l’officiál che ‘l gh’aveva suggerì al Dorgon l'órdin de la bèzza e i hànn mazzàa i sò parènt.<ref>研堂見聞雜記</ref> Quèll del [[Jiading]] a l’è vun di massàcher pussée infàmm, cont on nùmer de vittim stimàa in vari desèn (o finananca di centèn) de miár.<ref>{{Cita libro|titolo=Chinese Civilization: A Sourcebook|autore=Ebrey, Patricia|editore=Simon and Schuster|anno=1993|pagine=271}}</ref> L'imposizion de st'órdin chì, comunque, l’è stada nò uniforma: a gh’è vorùu fin a 10 ann de aplicazión marziál al fin che tutta la Cina la fudèss ridòtta a l’ubedienza.
L’obiettìv de l’órdin de la bèzza l’èra quèll de dimostrà la fedeltàa ai Qing e, inscambi, el fa créss i cavèj l’era el sìmbol de idèj rivoluzionári, compàgn che in del cors de la [[ribellion del Litton Biànch]] o la [[rivòlta di Taiping]], che i sò sostenidór vegniven ciamàa "longh ciòmm" (長毛) o Ribèlj cont i ciòmm (髮逆).<ref>{{Cita libro|titolo=Hair: Its Power and Meaning in Asian Cultures|autore=Hiltebeitel, Alf et al.|editore=State University of New York Press|anno=1998|pagine=128}}</ref>
=== Resistenza a la bèzza ===
La resistenza di Cinés a l'adozión de la bèzza l’è stada spantegada e sanguinaria. I Cinési in del [[Liaodong]] s’hinn revoltàa in del [[1622]] e in del [[1625]] de rispòsta a la consciadura obbligatòria. I Manciù i hànn rispòst a quèlla ribellión là cont el fa foeura la class dirigenta instruìda, e con l’impònn o'na separazión pussée fòrta infra i Cinés e i Manciù. In del [[1645]], l'adozión de la bèzza l’è stada trada innànz di dominatór manciù quand che, come apèna dìi, l’è stàa impòst che tucc i òmen che adottaven minga la consciadura manciù de lì a des dì i sarìssen stàa giustiziàa. L'intellettuál [[Lu Xun]] sora la reazión cinesa a la consciadura obligatòria impòsta l'hàa dì: "In realtàa, el pòpol cinés, in di chi dì là, l'era 'drée a rivoltàss minga perché el paés el fudess lilinscì drée a 'ndàa in ruina , ma perché el gh’aveva de portà la bèzza." In del [[1683]] [[Zheng Keshuang]], ùltimm re de [[Règno de Tungning|Tungning]] e quèll che pussée ai àlter el s’è oppòst ai Qing, el s’è rendùu, e in sègn di somissión l’hà adottàa la bèzza anca lu.<ref>[http://www.taiwanus.net/history/2/48.htm 鄭氏王朝的滅亡] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210301001248/http://www.taiwanus.net/history/2/48.htm |date=2021-03-01 }}</ref>
La bèzza l’è diventada 'n sìmbol de la [[dinastia Qing]] e on'usanza foeura che infra i [[Monegh buddista|mònegh buddista]].<ref>[http://depthis.ccu.edu.tw/doc/publication/ccuhis10_04.pdf "Cutting tail" reflected the jiang nan social in guang xu dynasty two years]</ref><ref>[http://www.lsqn.cn/teach/LUNWEN/200907/132438.html 清代妖术恐慌及政府的对策:以两次剪辫谣言为例] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210225141136/http://www.lsqn.cn/teach/LUNWEN/200907/132438.html |date=2021-02-25 }}</ref><ref>[http://www.stnn.cc:82/arts/200812/t20081212_923937.html 頭可斷辮子不可剪 清朝留學生剪辮=偷了情] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111003231746/http://www.stnn.cc:82/arts/200812/t20081212_923937.html|data=3 ottobre 2011}}</ref> On quàj rivoluzionari, sostendór de la [[Riforma di Cent Dì]] o studént che studiáva a l'èster el tajava i sò trèzz. La [[Rivoluzion Xinhai]] in del [[1911]] l’hà portà on cambiamènt complètt de la consciadura domà in d’ona nòtt. La bèzza l’è diventada impopolár de già che l’è stada associada a ‘n [[Stat fallii|govèrna fallàa]], descrìtt in de la storièlla del [[Lu Xun]] ''Tempèsta in ona chicchera de tè''. I cittadin cinés de [[Hong Kong]] i hànn adottàa tucc insèma el tàj di cavèj curt.<ref>Trea Wiltshire, ''Old Hong Kong - Volume One'', Central, Hong Kong, Text Form Asia books Ltd., [First published 1987] (republished & reduced 2003). ISBN 962-7283-59-2 (Volume One)</ref>
== Bèzza di nativ american ==
[[Archivi:Curley_bear.jpg|miniatura|Ors Bisc cont i cavèj a bèzza]]
La bèzza a l’è anca ona consciadura di [[Nativ american]], come l’è stàa descrvùu in del lìber ''[[Casa fada de alba]]'' (''House Made of Dawn'') de l’[[N. Scott Momaday]]. A l’è ona manera [[Navajo|navaja]] o [[Navajo|diné]] di conscià i cavèj sia di òmen sìa di dònn. I cavèj hinn rotolàa su e ligàa su cont on fil o ‘na pèzza bianca. A l’è ciamda anca ''tsiiyeel'' in [[Lengua navaja|diné]].
== Bèzza di nòbil europei ==
A partì del [[sècol quèll di dersètt]] in [[Euròpa]] i consciadùr di òmen e di dònn s’hinn miss semper pu in vista, isecond conforma al gust per la grandiosità e l’esagerazión tìpich del [[Barocch|baròcch]] che a chi temp là el dominava. In del caso di òmen, di costruzión de bòccol vèr e pròppi quattaven giò el coo di member di class elevàa, de spèss in sui [[Perucch|perùcch]] che de lì adrée hinn diventà on complemént che se podeva nò fa a men de l’eleganza maschìl (oltra che de quèlla di dònn).
In del [[sècol quèll di desdòtt]], ancabèn semper ispiràa al baròcch, i consciadùr hinn diventàa pussée moderàa e elegánt; in di òmen l’era d’usanza la bèzza di cavèj inzipriàa, anmò ‘na vòlta despèss in su la pérucca, che l’è restada de mòda fina a la [[Rivoluzion francesa|Rivoluzion francésa]] ([[1789]]), quand che hànn taccàa a andà de mòda i tàj de cavèj curt e senza pérucch.<ref>V. anca Rusciano, op. cit.</ref> El cambiamént el rifletteva anca l'affermazión di class borghés e popolár e ‘l sò desideri de troncà con la cultura e con la tradizión de l<nowiki>'</nowiki>''ancien régime'', che la bèzza l’era vun di sègn distintìv.
De fàtt, sia in del perìod de la Rivoluzión sìa in quèlla adrée de la [[Restaurazion|Restaurazión]] che l’è vegnuda dòpo del [[Congrèss de Vienna]] ([[1815]]), i sostenidór de la [[Moarchia|monarchìa]] e di class aristocràtegh de spèss a hinn andàa adrée a mètt in mostra i vègg consciadùr, tant che in quèll perìod là l’è sortida la paròla "bezzìn" cont el significàa de "persòna gnucca conservadora e reazionaria".<ref> AA.VV., ''Grande Dizionario di Italiano 2.0 con WEB-CD'', Novara, Garzanti Linguistica, 2010. ISBN 978-88-480-0332-2</ref>
== Riferiment ==
<references />
<!--The following source was listed in the notes section but does not specify the text it is intended to support: Lu Xun. “The Story of Hair.” The Complete Stories of Lu Xun. Trans. Yang Xianyi and Gladys Tang. Bloomington: Indiana University Press, 1982, 39-44.-->
== Vos correlad ==
* [[Coa di cavall]]
* [[Trèzza]]
* [[Hanfu]]
* [[Cheongsam]] (旗袍)
== Di alter lettur anmò ==
* Lynn A. Struve, ''Voices from the Ming-Qing Cataclysm: China in Tigers' Jaws'', Yale University Press, 1998. ISBN 0300075537, 9780300075533
* N. Scott Momaday, ''Casa fatta di alba'', Torino, Guanda, 2000. ISBN 9788877467799
* Nunziante Rusciano, ''Memorie, 6.000 anni di storia dell'acconciatura'', Youcanprint.it, 2010. ISBN 8896818001, 9788896818008
[[Categoria:Consciadure]]
emvs1s4q3048m82prcyxkj6626iivdp
Backwoods Barbie
0
241726
1330194
1265455
2026-06-21T21:26:34Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330194
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
El '''''Backwoods Barbie''''' l’è l’albom quell di quarantadu del [[Dolly Parton]] e ‘l prim a vesser stad miss foeura de l’[[etichetta discografica]] trada insema del Parton, la [[Dolly Records]].<ref>[http://www.msopr.com/?q=node/3493 Mitch Schneider Organization<!—insegnerai in automatich -->]</ref> El titol de l’albom e del toch col sò nom a l’è on riferiment a la famosa pigota [[Barbie]] prodota del [[Mattel]], vista come simbol de l'ideal di bellezza ''glamour'' che diversi volte el Parton l’ha ametud di havé cercad de imità in la creazzion del sò aspet.
== El disch ==
El ''Backwoods Barbie'' l’è classificad come albom de sgener [[Musega cauntri|cauntri]] "mainstream". El gh’ha dent trè cover e noeuv composizzion originai del Parton. L'albom el gh’ha havud on bon sucess de vendite, a andà denter in classifica a posizzion 48 e poeu a rampegà fina a la segonda posizzion. In la seconda setimana l’ha vendud pressapoch 27000 copie.<ref name="Jack">{{Cita web|url=https://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1003719609|titolo=Katie Hasty|accesso=29 aprile 2019|dataarchivio=17 ottobre 2012|urlarchivio=https://web.archive.org/web/20121017030553/http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1003719609|urlmorto=sì}}</ref> In compless l'album l’ha vendud olter 200000 copie in di Stat Unid.
El prim singol, ''Better Get to Livin<nowiki>'</nowiki>'', l’è stad miss foeura in del setember del 2007 in su [[iTunes]]<ref>[http://music.monstersandcritics.com/news/article_1348764.php/Dolly_Parton_releases_new_single_through_iTunes Dolly Parton releases new single through iTunes] {{webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20080117161932/http://music.monstersandcritics.com/news/article_1348764.php/Dolly_Parton_releases_new_single_through_iTunes|data=17 gennaio 2008}}</ref> e l’è rivad a la posizzion 48 in de la classifica de "Hot Country Songs" del ''[[Billboard]]'';<ref>[https://www.billboard.com/bbcom/esearch/chart_display.jsp?cfi=357&cfgn=Singles&cfn=Hot+Country+Songs&ci=3088340&cdi=9518296&cid=12%2F01%2F2007 Billboard Music Charts] {{webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20080117163011/http://www.billboard.com/bbcom/esearch/chart_display.jsp?cfi=357&cfgn=Singles&cfn=Hot+Country+Songs&ci=3088340&cdi=9518296&cid=12%2F01%2F2007|data=17 gennaio 2008}}</ref> el video, realizad de l’[[Amy Sedaris]], el gh’ha havud on bon sucess in di classifiche setimanai del [[Country Music Television|CMT]]. El second singol, ''Jesus & Gravity'', el gh’ha havud anca lù on sucess discret sucess, conl rivà a la posizzion 56. El terz singol, ''Shinola'', l'è stad men incavigiad e l’è andad nò denter in de la classifica;<ref>[http://www.gactv.com/gac/nw_headlines/article/0,3034,GAC_26063_5750701_,00.html Artists to Watch in 2008: The Comeback Kids] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20241205125758/http://www.gactv.com/gac/nw_headlines/article/0,3034,GAC_26063_5750701_,00.html |date=2024-12-05 }}</ref> de tute i manere, el video corrispondent l’ha otegnud di bon risultad, col rivà a la prima posizzion in fra i video pussee trasmetud in sul canal de CMT dedicad al cauntri. El video de pussee de sucess de l’albom, a bon cunt, l’è sta del quart, ''Drives Me Crazy'' (cover del toch ''She Drives Me Crazy'' dei [[Fine Young Cannibals]]) che ‘l s’è metud in posizzion 35.
Il tor promozzional de l’albom l’ha tocad i Stat Unid, el [[Canada]] e l’[[Europa]].<ref>[http://www.cmt.com/artists/news/1570247/20070920/parton_dolly.jhtml]</ref>
== Trace ==
Tucc i toch a inn del Dolly Parton foeura che indove che lì’è specificad diversament.
# ''Better Get to Livin<nowiki>'</nowiki>'' <small>(Dolly Parton e Kent Wells)</small>
# ''Made of Stone''
# ''She Drives Me Crazy'' <small>([[Roland Gift]] e [[David Steele]])</small>
# ''Backwoods Barbie''
# ''Jesus & Gravity'' <small>([[Betsy Ulmer]] e [[Craig Wiseman]])</small>
# ''Only Dreamin<nowiki>'</nowiki>''
# ''The Tracks of My Tears'' <small>([[Smokey Robinson]], [[Warren Moore]] e [[Marvin Tarplin]])</small>
# ''The Lonesomes''
# ''Cologne''
# ''Shinola''
# ''I Will Forever Hate Roses''
# ''Somebody's Everything''
De l’albom a inn stade misse foeura diverse edizzion con trace bonus, version live de toch sgiamò miss foeura del Parton (''I Will Always Love You'', ''The Grass Is Blue'', ''9 to 5'', ''Jolene, ''Two Doors Down, ''Baby I'm Burning'') e a n’è stada metuda in comerc on’edizzion "deluxe" con tré toch in studi inediti (''Rose of My Heart'', ''Hallelujah Holiday'', ''Berry Pie'').
== Note ==
<references />
== Ligam de foeura ==
* {{Collegamenti esterni}}
* [http://www.dollyon-line.com/archives/albums/backwoods_barbie/ Backwoods Barbie] presso dollyon-line.com
[[Categoria:Musega]]
fcf9i7hpty3llqggdnh9xlsgtevzadz
Armada de l'Aria de l'Ucraina
0
248495
1330192
1312559
2026-06-21T18:45:41Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330192
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Recentism}}
{{Atualizar}}
[[File:Emblem of the Ukrainian Air Force.svg|thumb|L'emblema de l'Armada de l'Aria]]
L''''Armada de l'Aria de l'Ucraina''' (''Пові́тряні си́ли Збро́йних сил Украї́ни'' in ucrain, ''Viys'kovo-Povitriani Syly Ukrayiny'' in abecee latin) a l'è l'[[armada de l'aria]] di [[forze armade de l'Ucraina]]. Fada su in del 1992 cont i mez lassad de l'[[Union sovietega]], cont el temp l'ha slargad el so arsenal, anca se l'è stada comunque despess lassada sotadesvilupada. A dispet de quella roba chi, a l'è stada a longh l'aeronatega quella de set in Europa, anca grazzia a la produzzion local de la [[Ukroboronprom]] e de l'[[Antonov]].
L'ha tolt part, per un quaj mes, a la [[guerra del Donbass]], indova che l'è stada cavada cont el [[cessee 'l foeugh]] a setember 2017. Con l'[[invasion russa de l'Ucraina]] l'ha vist el so prim conflit in su larga scala.
== Equipaggiament ==
Nota: tucc 'sti numer chi inn prima de la guerra
{| class="wikitable"
! Reoplan
! Origin
! Tipo
! Variant
! In servizzi
! Note
|-
! colspan="6"| [[Reoplan de combater]]
|-
| [[Mikoyan MiG-29|MiG-29]]
| [[Union Sovietega]]
| [[Reoplan multi-roeull|Multiroeull]]
|
| 43
|
|-
| [[Sukhoi Su-24|Su-24]]
| Union Sovietega
| [[Reoplan de atach|Atach]]
|
| 12
|
|-
| [[Sukhoi Su-25|Su-25]]
| Union Sovietega
| [[Reoplan de atach|Atach]] / [[Suport aereo vesin]]
|
|16
|
|-
| [[Sukhoi Su-27|Su-27]]
| Union Sovietega
| [[Reoplan multi-roeull|Multiroeull]]
|
|26
|
|-
! colspan="6"| [[Reoplan de sorvelianza|Mission speciai]]
|-
| [[Antonov An-30]]
| Union Sovietega
| [[Reoplan de sorvelianza|Sorvelianza]]
|
| 3
|
|-
! colspan="6"| [[Reoplan de straport militar|Straport]]
|-
| [[Antonov An-26|An-24/26]]
| Union Sovietega
| [[Military transport aircraft|Transport]]
|
| 22
|
|-
| [[Antonov An-178|An-178]]
| Ucraina
| [[Reoplan de straport militar|Straport]]
|
|
| 3 ordenad
|-
| [[Ilyushin Il-76|Il-76]]
| Union Sovietega
| [[Aerostrasportator strategegh]]
|
| 2
|
|-
! colspan="6"| [[Elicoter]]
|-
| [[Mil Mi-8|Mi-8]]
| Union Sovietega
| Straport / [[elicoter d'utilità|Utilità]]
|
| 15
|
|-
| [[Mil Mi-24]]
| Union Sovietega
| Atach
|
| 50
|-
| [[Eurocopter EC225 Super Puma|Airbus H225]]
| [[Franza]]
| Straport
|
| 21
|
|-
| [[Sikorsky UH-60 Black Hawk]]
| [[Stat Unid]]
| Straport
|
| 1
|
|-
! colspan="6"| [[Reoplan de adestrament|Adestrament]]
|-
| [[Aero L-39 Albatros|L-39]]
| [[Cecoslovachia]]
| [[Jet de adestrament|Adestrament]]
|
| 47
|
|-
| MiG-29
| Union Sovietega
| [[Jet de adestrament|Adestrament]]
|
| 8
|
|-
| Su-27
| Union Sovietega
| [[Jet de adestrament|Adestrament]]
|
| 6
|
|-
|-
! colspan="6"| [[Velivoi senza pilota]]
|-
| [[AeroVironment RQ-11 Raven|RQ-11 Raven]]
| [[Stat Unid]]
| Sorvelianza
| [[AeroVironment RQ-11 Raven#Variant|RQ-11B]]
| 72
|
|-
| [[Baykar Bayraktar TB2]]
| [[Turchia]]
| [[Velivol de combatiment senza pilota]]
|
| 6
| 48 ordenad
|}
== Ligam de foeura ==
*[https://web.archive.org/web/20150330051217/http://www.mil.gov.ua/ministry/sklad-zbrojnix-sil-ukraini/povitryani-sili.html Sit ofizzial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Falcon de l'Ucraina]]
*[[Aviazzion a Longh Rasg de l'Ucraina]]
*[[Forze de Defesa Aerea de l'Ucraina]]
*[[Flota Aerea de la Republega Popolar Ucraina]]
[[Categoria:Forze armade de l'Ucraina]]
5hsnkgdhm3eus4zjepryknze9jln0kw
Bas aerea de Meiringen
0
249767
1330195
1253885
2026-06-21T23:03:50Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1330195
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:5949 - Meiringen viewed from the Rothorn - Meiringen Air Force Base.jpg|thumb|La bas vista de la montagna]]
La '''Bas aerea de Meiringen''' a l'è una [[bas aerea]] de l'[[Armada de l'aria svizzera]], che l'è in la cità de [[Meiringen]], in del [[canton Berna]]. Vuna di bas principai de la defesa aerea svizzera, la gh'ha domà una pista, in su 'na vall de l'[[Aare]], che 'l costegia la bas a Nord, insema a la strada principal per la cità e a la [[ferrovia del Brünig]], menter a Sud a gh'è i [[vie de rollasg]] che i menen in di caverne indova che inn tegnud i avion, e l'è l'unega bas elvetega a doperài normalment
Verta in del 1941, in del mez de la [[segonda guerra mondial]], la gh'ha dent i grup de [[milizzia]] che doperen i [[Northrop F-5]] e i [[sgolater de profession]] che gh'hann i [[McDonnell Douglas F/A-18 Hornet|F/A-18 Hornet]]. La pista la gh'ha un [[sistema de arrest (reoplan)|sistema de arrest]] e l'è traversada de 'na strada, cont un [[passagg a nivell]] protesgiud de la [[polizzia militar]] quand che gh'è de fà partì o aterrà un reoplan. Quella roba chi la mena vari turista e passionad, per lor a gh'è anca un musee, vert el mercoldì a la bassora de masg a otover.
== Riferiment ==
*[https://grindelwald.swiss/en/summer/see-and-do/excursions/trip-destinations/military-airport-meiringen/ Military Airport Meiringen] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230426112627/https://grindelwald.swiss/en/summer/see-and-do/excursions/trip-destinations/military-airport-meiringen/ |date=2023-04-26 }}
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Bas aerea de Payerne]]
*[[Bas aerea de Emmen]]
[[Categoria:Bas militar de la Svizzera]]
h5lqi5ptj7z6lloeeym29dru0p6zfcy
Keir Starmer
0
270332
1330202
1276917
2026-06-22T09:38:21Z
Sciking
7100
1330202
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:Prime Minister Keir Starmer arrives at 10 Downing Street (cropped).jpg|thumb|El Starmer]]
El '''Keir Starmer''' ([[Londra]], 2 de setember 1962) a l'è un politegh e avocat britannegh, [[prim minister del Regn Unid]] del 5 de luj del 2024: el s'è dimetud el 22 de sgiugn del 2026.
Leader del [[Partid Laborista (Regn Unid)|Partid Laborista]] del 2020, sota la soa guida el partid el s'è moderad e l'è stad bon de tornà al governo dopo di elezzion del 2024: l'è andad su despoeu del conservador [[Rishi Sunak]]. Prima l'era avocat espert de dirit uman e, del 2008 al 2013, diretor de la publega cusa per l'Inghilterra e 'l Galles: del 2002 l'è Queen's Counsel e del 2017 member del [[Consili privad del Regn Unid]].
== Riferiment ==
*[https://members.parliament.uk/member/4514/contact Parlament britannegh]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{DEFAULTSORT:Starmer, Keir}}
[[Categoria:Nassud in del 1962]]
[[Categoria:Politegh ingles]]
[[Categoria:Prim minister ingles]]
gpr20v1yht5k2hmmlrw44dnyf3zc11x
Cors de Porta Romana
0
270763
1330189
1330083
2026-06-21T15:24:14Z
Sciking
7100
Scancellaa i modifich de [[Special:Contributions/~2026-35854-19|~2026-35854-19]] ([[User talk:~2026-35854-19|discussion]]), riportada a la version de [[User:Sciking|Sciking]]
1321860
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Atualizar}}
[[File:1377MilanoCorsoPtaRomana.jpg|thumb|Un tram in sul cors]]
El '''cors de Porta Romana''' a l'è un stradon de Milan che 'l scomincia de piazza Missori, arenta al [[Dom de Milan|Dom]], e 'l riva in piazza Medaje d'Or, arenta a la veggia [[Porta Romana (Milan)|Porta Romana]].
A l'era el vegg [[decumanus]] de [[Mediolanum]], e per un bell poo de temp l'è stada el center de la vita milanesa, cont i pussee sciori che viveven lilinscì.
L'è servida de vari tram e bus, oltra ai stazzion de [[Missori (metropolitana de Milan)|Missori]], [[Crocetta (metropolitana de Milan)|Crocetta]] e [[Porta Romana (metropolitana de Milan)|Porta Romana]] de la metrò sgialda e, in futur, de la stazzion de [[Santa Sofia (metropolitana de Milan)|Santa Sofia]] de la metrò bloeu.
== Bibliografia ==
*Alberto de Capitani d'Arzago, "La zona di Porta Romana, dal Seveso all' "Arco Romano", 1942
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Via Porticata]]
[[Categoria:Strade de Milan|Porta Romana]]
no29s68rzzhz6wmnu2yq3vpd8a1eh06
Mario Kart 8 Deluxe
0
279565
1330188
2026-06-21T15:16:43Z
Sciking
7100
Redirezzion a la pagina [[Mario Kart 8]]
1330188
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA[[Mario Kart 8]]
j4il89xfnudc25sjg9qjhrvlrnqxpwq
Super Smash Bros. for Nintendo 3DS e Wii U
0
279566
1330203
2026-06-22T11:41:51Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} '''Super Smash Bros. for Nintendo 3DS''' e '''Super Smash Bros. for Wii U''' inn do videosgioeugh vegnud foeura del 2014 per, apont, [[Nintendo 3DS]] e [[Wii U]]: inn ciamad anca ''Super Smash Bros. 4'' e inn di sgioeugh de lota minga convenzional. == Ligam de foeura == *[https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/it/index.html Sit oficial]"
1330203
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
'''Super Smash Bros. for Nintendo 3DS''' e '''Super Smash Bros. for Wii U''' inn do videosgioeugh vegnud foeura del 2014 per, apont, [[Nintendo 3DS]] e [[Wii U]]: inn ciamad anca ''Super Smash Bros. 4'' e inn di sgioeugh de lota minga convenzional.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/it/index.html Sit oficial]
s7mlh4o8hc2xva55v4afrlfqfy57493
1330204
1330203
2026-06-22T11:42:03Z
Sciking
7100
added [[Category:Videosgioeugh per el Nintendo 3DS]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1330204
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
'''Super Smash Bros. for Nintendo 3DS''' e '''Super Smash Bros. for Wii U''' inn do videosgioeugh vegnud foeura del 2014 per, apont, [[Nintendo 3DS]] e [[Wii U]]: inn ciamad anca ''Super Smash Bros. 4'' e inn di sgioeugh de lota minga convenzional.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/it/index.html Sit oficial]
[[Categoria:Videosgioeugh per el Nintendo 3DS]]
20sdion7lix8kcr4quaocgomekzcilj
1330206
1330204
2026-06-22T11:42:26Z
Sciking
7100
added [[Category:Videosgioeugh per Wii U]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1330206
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
'''Super Smash Bros. for Nintendo 3DS''' e '''Super Smash Bros. for Wii U''' inn do videosgioeugh vegnud foeura del 2014 per, apont, [[Nintendo 3DS]] e [[Wii U]]: inn ciamad anca ''Super Smash Bros. 4'' e inn di sgioeugh de lota minga convenzional.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/it/index.html Sit oficial]
[[Categoria:Videosgioeugh per el Nintendo 3DS]]
[[Categoria:Videosgioeugh per Wii U]]
9nscsxm37uuua86z9xghtextqpuc7kp
Super Smash Bros. for Wii U
0
279567
1330205
2026-06-22T11:42:15Z
Sciking
7100
Redirezzion a la pagina [[Super Smash Bros. for Nintendo 3DS e Wii U]]
1330205
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA[[Super Smash Bros. for Nintendo 3DS e Wii U]]
gaa22kmerz0h84kqr1wikz59t645ide
Categoria:Videosgioeugh per Wii U
14
279568
1330207
2026-06-22T11:42:41Z
Sciking
7100
added [[Category:Videosgioeugh per piataforma]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1330207
wikitext
text/x-wiki
[[Categoria:Videosgioeugh per piataforma|Wii U]]
iiuihgw72jgviiu9w65u8c00b9h0n0a