Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.47.0-wmf.13 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Ciciarada Portal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Evento Discussioni evento Lumbard ucidental 0 124041 1334402 1322919 2026-08-03T09:52:10Z ~2026-42851-42 54311 1334402 wikitext text/x-wiki {{torna a|Lengua lombarda}} {{Varda che bél}} {{LOCC}} <!--{{lengua|nomm=Lumbard ucidental|nomm natiif= |Parnunzia_nativa=lumbard ucidental |Oltri denuminazziun= lumbard de punent, lumbard insübrich |familycolor=lawngreen |Statt= int i zonn de: [[Milan]], [[Comm]], [[Lecch]], [[Pavia]], [[Pruvincja de Varees|Vares]], [[Provincia de Lòd|Lod]], [[Nuvara]], [[Verbania]], in [[Provincia de Monza e Brianza|Brianza]], in [[Ümléna]], in [[Valtelena]] e in [[Svisra]] in [[Canton Ticino|Tisin]] e in part di [[Grisun]]. Un quaj parlant anca a [[Buenos Aires]] (in [[Argentena]], <small>cantunada de [[Villa Lugano]]</small>) |Resgjun=[[Europa]] |Parlaant=1.900.000|rank=??? |fameja=[[Lingov Indo-europee|Indo-Europea]]<br /> &nbsp;[[Lingov italegh|Italica]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lingov romanz|Rumanza]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;Italo-Western<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Western<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Gallo-Iberica<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lingov gallo-romanz|Gallo-Romaanz]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguf gall-italech|Gallo-Italic]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; [[lengua lumbarda|Lumbard]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Lumbard ucidental'''<br /> |nazziun= ''nissün pajis'' |regulaa= ''nissüna regulassion uficial'' |iso1=roa|iso2=-|iso3=lmo|sil=lmo }}--> [[File:Lombard ocidental.png|miniatura|Distribuziun geugrafica]] El '''lumbard ucidental''' (o ''insübrich'') l'è vöna di du variant principal de la [[lengua lumbarda]]. L'è parlaa int i zonn de [[Milan]], [[Com]], [[Lecch]], [[Pavia]], [[Pruvincja de Varees|Vares]], [[Provincia de Lòd|Lod]], [[Nuara]], [[Verbania]], in [[Provincia de Monza e Brianza|Brianza]], in [[Ümléna]], in [[Valtelena]] e in [[Svizra]] (in [[Canton Ticino|Tisin]] e in part di [[Grisun]]). Gh'hinn anca di part [[nord]] de l'[[Emilia]] ch'i pudrissen vess cunsideraa insübrich, ma per adess l'esista no'na classificaziun presisa. Par quel pruposit chì, giamò del 1853 el Biondelli el faseva nutà che el [[Dialet piasentin|piasentin]] el gh'aveva tüt dü i vucal türbaa del lumbard (la /ø/ e la /y/), roba che la sücedeva no int la püssee part di parlad [[Dialet emilian|emilian]]. A la fin parò el [[Biondelli]] el classificava el [[Dialet piasentin|piasentin]] cume [[Dialet emilian|emilian]] (pütost che lumbard) de passag. ==L'Urtugrafia== {{varda anca|Urtugrafii del Lumbard}} I möd de scriv in lumbard ucidental a hinn sustanzialment dü: vünn che 'l trà ispiraziun de l'urtugrafia leteraria milanesa (cumpagna de quela [[urtugrafia piemuntesa|piemuntesa]] e [[urtugrafia ligüra|ligüra]]) e vünn alter che 'l pò vess ciamaa de ''ispiraziun svizara'' (che l'è quel in del qual l'è scrivü quel articul chì). Del prim hinn carateristigh i grafema /oeu/ e /u/, a la [[lengua francesa|francesa]], menter del segund invezi i grafema /ö/ e /ü/, a la [[lengua tudesca|tudesca]]. La magiur part di urtugrafii l'è basada sura vün di dü mudei. Un'altra pruposta de urtugrafia la saria quela del lenguista [[Geoffrey Hull]], in del cuntest de una lengua ''padanesa'' che la picaria dent tüt i [[lenguv gal-italigh]] e [[lenguv returumanigh|returumanigh]]. == Gramatiga == === Articuj === <table> <tr><td> {| class="wikitable" |- !colspan=3| articuj definii |- | || mascülin || feminin |- ||singular || '''el/ol/ul/äl/u(r)/al<sup>1</sup>''' || '''la/ra''' |- ||plüral|| '''i''' || '''i/le''' |} </td> <td> {| class="wikitable" |- !colspan=3| articuij minga definii |- | || mascülin || feminin |- | singular || '''un/ün/an''' || '''una/üna/ina, un'/ün'''' |- | plüral || '''di''' || '''di''' |- |} </td></tr> </table> 1. In certi cuntest la vucal de l'articul definii la pö drucà, o diventà 'na [[schwa]], in quej cas chì l'articul el pö vess scrivüü cun l'apostrofi (pres. ''''l'''/''''r''') === Prunom persunaj suget === {| class="wikitable" |- | || singular || plüral |- || 1ma pers. || '''mì'''/'''me'''/'''men''' ||'''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''')/'''nögn''' |- || 2da pers. || '''tì'''/'''te''' || '''vialter<sup>1</sup>/violter<sup>1</sup>/violtri, vü<sup>2</sup>''' |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || '''lur'''/'''lui''' |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || '''lur'''/'''lui''' |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''vialtar''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumün quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> <small> 2. Int i püssee tant variant del lumbard ucidental, gh'è na distinzion fra ''vialter/violter'' e ''vü'': i prim i henn i prunom plural nurmal, mentr'inveci el second l'è la version che la se dröva per rivolgess a 'na persona per la qual se gh'ha rispet, e donca l'è plüral dumà gramaticalment, perchè in efeti la se riferiss a 'na persona singula (in certi dialet el "vü" l'è diventaa arcaich, e quela fünzion chì l'è passaa al "lü").</small> === Prunom persunaj cumplement debul (clitich) === {| class="wikitable" |- | || singular || plüral |- || 1ma pers. || '''me'''<sup>1</sup> '''(-m)''' ||'''se'''/'''si'''<sup>1</sup> '''(-ss)''' |- || 2da pers. || '''te'''<sup>1</sup> '''(-t)''' || '''ve'''<sup>1</sup> '''(-v)''' |- || 3za pers. (m) || '''el'''<sup>1</sup> '''(-l)''' || '''i'''/'''je'''<sup>1</sup> '''(-j)''' |- || 3za pers. (f) || '''la''' '''(-la)'''|| '''i'''/'''je'''<sup>1</sup> '''(-j)''' |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (es. ''ma'', ''ta'', e.i.v.). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumün quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> Int i question, el clitich el pö spustass dop del verb: <br /> 1. lü '''el''' dis -> 'sa dis'''el'''?<br /> 2. lee la dis -> 'sa dis'''la'''?<br /> Int la tabela de sura, la part tra parentes l'è la furma post-verbala. In certi variant insübrich, quel spustament chì l'è ubligatori, mentr'inveci in alter variant (suratüt variant del [[Milanes]]) questa strütura l'è 'dree perdess, e donca (1) e (2) i diventen (3) e (4):<br /> 3. 'se'l dis?<br /> 4. 'se la dis?<br /> <br /> === Nom === === Nümer e quantificadur === 'L Lumbard ucidental 'l marca la diferenza intra mas'c e femena fin al nümer tri: {| class="wikitable" |- || '''mas'c''' || '''femena''' |- || vün/vön || vüna/vöna |- || dü || dò/du |- || tri || trè |- |} I alter nümer i gh'hann dumà una versión (<small>La "e" atonega la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet, e 'l nümer el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''quatar''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna, pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa. Quij cas chì i henn ripurtaa chì suta cun la vucala etimulogica)</small>. <br /><br /> 4) quater/quatru <br /> 5) cinch/sinch/cinqu/cenchi<br /> 6) ses/sesi <br /> 7) set/seti <br /> 8) vot/votu <br /> 9) növ/nöi <br /> 10) des/desi <br /> 11) vündes/vündas <br /> 12) düdes/dodas <br /> 13) tredes/tredas <br /> 14) quatordes/quatordas <br /> 15) quindes/quindas <br /> 16) sedes/sedas <br /> 17) dersett <br /> 18) desdott/disdott <br /> 19) desnöv/disnöf<br /> 20) vint/vent <br /> 30) trenta <br /> 40) quaranta <br /> 50) cinquanta <br /> 60) sessanta <br /> 70) setanta <br /> 80) (v)utanta/(v)otanta <br /> 90) nuvanta <br /> 100) cent <br /> 1000) mila/mill<br /> === Verb === ==== Verb ''Vess'' ==== ===== Möd Indicatif, Temp Present ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || vess |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) sun(t)/son/sum |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> see(t) |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) l'è |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) l'è |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) sem/sum(a) |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) sii(v)/sé |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a) hinn/i henn/ suun |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Temp Passaa ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || vess |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) sun(t)/son/sum '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> see(t) '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) l'è '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) l'è '''stada'''/'''staia'''/'''staa'''/'''stéi''' |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) sem/sum(a) '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) sii/sé '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i hinn/henn '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Temp Imperfet ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || vess |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) seri/sevi/séu |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> '''ser'''('''et''')/'''sev'''('''et''')/'''seri'''/séi<sup>1</sup> |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) l'era/eva/éa |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) l'era/eva/éa |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) serem/serum/sevum/séam |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) serev/seruv/sé(r)vi/sii |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i eren/even/erun/éan<sup>1</sup> |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta serat/sevat staa/stai''o 'me ''lur i eran/evan staa/stai''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> La ''v'' in de l'imperfett l'è cunsiderada arcaica in di variant püssee inuvativ (per esempi quela de [[Milan]]). ===== Möd Indicatif, Temp Trapasaa ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || vess |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) seri/sevi/séu '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> seret/sevet<sup>1</sup>/seri/séi '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) l'era/eva/éa '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) l'era/eva/éa '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) serum/sevum/séam '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) seruf/seruv/sé(r)vi/sii '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i eren/even<sup>1</sup>/erun/éan '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta serat/sevat''o 'me ''lur i eran/evan''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Temp Fütür ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || vess |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) '''saroo/sarù/sarò/sa(r)ó''' |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> '''sa(r)ee'''('''t''')<sup>1</sup> |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el '''sa(r)à''' |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la '''sa(r)à''' |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) '''sa(r)èmm'''/'''sarùm'''('''a''') |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) '''sa(r)ii''' |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/(i) '''sa(r)ànn''' |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta sareet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Temp Fütür anteriur(?) ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || vess |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) '''sa(r)oo/sarù''' '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> '''sa(r)ee'''('''t''')<sup>1</sup> '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el '''sa(r)à''' '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la '''sa(r)à''' '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) '''sa(r)èmm'''/'''sarùm'''('''a''') '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) '''sa(r)ii''' '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/(i) '''sa(r)àn(n)''' '''staa'''/'''stai'''/'''stat'''/'''stéi''' |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta sareet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Infinit, Gerundi e Participi Pasat ===== {| class="wikitable" |- || Infinit || Gerundi || Participi Pasat |- || stá(r) || (i)'n vià (a) stá(r) || stai/stat |- || avegh(r) || (i)'n vià (a) avegh(r) || avut |- || durmí(r) (m) || (i)'n vià (a) durmí(r) || durmii |- |} ==== Verb ''(A)vègh/vèch, Avè'' ==== ===== Möd Indicatif, Present ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || Avegh |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) gh'hoo/hu/hö |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> gh'hee(t) |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el/u gh'ha |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la gh'ha |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) gh'emm/um(a) |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) gh'avii/hii/é |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i gh'han(n) |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Passaa ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || Avegh |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) gh'hoo/hu/hö a(v)üü(d) |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> gh'hee(t) a(v)üü(d) |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el/u gh'ha a(v)üü(d) |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la gh'ha a(v)üü(d) |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) gh'emm/um(a) a(v)üü(d) |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) gh'avii/hii/é a(v)üü(d) |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i gh'han(n) a(v)üü(d) |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Imperfet ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || Avegh |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) gh'avevi/eri |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> gh'avevet<sup>1</sup>/eret<sup>1</sup> |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el/u gh'aveva/era |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la gh'aveva/era |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) gh'ave(v)um |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) gh'ave(v)uf/avevuv |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i gh'aveven |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> Int l'indicativ imperfet, el verb ''avè(gh)'' el gh'ha anca una version püssee cürta, che l'è el risültaa d'una cuntrazion funulogica (cumpagna de quej di ausiliar ingles): {| class="wikitable" |- || '''furma cumpleta''' || '''cuntrazion''' |- || gh'avevi || ''gh'avi/ava/evi'' |- || gh'avev(et) || ''gh'av(et)/ev(et)'' |- || gh'aveva || ''gh'ava/eva'' |- || gh'ave(v)um || ''gh'a(v)um'' |- || gh'ave(v)uv || ''gh'a(v)uv/avi'' |- || gh'aveven || ''gh'aven/avan'' |- |} ===== Möd Indicatif, Trapassaa ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || Avegh |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) gh'avevi/eri a(v)üü |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> gh'avevet<sup>1</sup>/eret<sup>1</sup> a(v)üü |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el/u gh'aveva/era a(v)üü(d) |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la gh'aveva/era a(v)üü(d) |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) gh'ave(v)um a(v)üü(d) |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) gh'ave(v)uf/avevuv a(v)üü(d) |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i gh'aveven a(v)üü(d) |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Fütür ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || Avegh |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) gh'avaroo |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> gh'avaree(t) |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el/u gh'avarà |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la gh'avarà |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) gh'avarem |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) gh'avarii |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i gh'avaran(n) |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> ===== Möd Indicatif, Fütür anteriur(?) ===== {| class="wikitable" |- | || prunom || Avegh |- || 1ma pers. || '''mì''' || (a) gh'avaroo a(v)üü(d) |- || 2da pers. || '''tì''' || (a) te<sup>1</sup> gh'avaree(t) a(v)üü(d) |- || 3za pers. (m) || '''lü''' || (a) el/u gh'avarà a(v)üü(d) |- || 3za pers. (f) || '''lee''' || (a) la gh'avarà a(v)üü(d) |- || 1ma pers. (pl) || '''nün'''('''ch''')/'''nü'''('''m''') || (a) gh'avarem a(v)üü(d) |- || 2da pers. (pl) || '''vialter<sup>1</sup>/violter, vü''' || (a) gh'avarii a(v)üü(d) |- || 3za pers. (pl) || '''lur''' || (a)/i gh'avaran(n) a(v)üü(d) |- |} <small> 1. La "e" la pö vess parnunziaa 'me [[schwa]], a seconda del dialet. In quel cas chì el prunom el pö vess scrivüü anca cun la "a" (''ta seet''). Questa chì l'è n'alternanza pütost cumüna quand che la parnonzia la cumprenda la [[schwa]], pr'el fat che gh'è no n'urtugrafia standardizaa (e.s. ''nagot''/''negot'', etc.).</small> == Funulugia == === Cunsunant === {| class="wikitable" |+[[Funema]] di cunsunant del lumbard insübrich ! &nbsp; ![[cunsunanta bilabiala|Bilabiàl]] ![[cunsunanta labiodentala|Labio-<br />dental]] ![[cunsunanta dentala|Dentàl]] ![[cunsunanta alveulara|Alveulàr]] ![[cunsunanta postalveulara|Post-<br />alveulàr]] ![[palatal consonant|Palatal]] ![[cunsunanta velara|Velàr]] ![[cunsunanta glutal|Glutàl]] |-align=center ![[cunsunanta nasala|Nasàl]] | {{IPA|m}} | | | {{IPA|n}} | | {{IPA|ɲ}} | {{IPA|ŋ}} | |-align=center ![[cunsunanta plusiva|Plusìv]] | {{IPA|p&nbsp;&nbsp;b}} | | | {{IPA|t&nbsp;&nbsp;d}} | | | {{IPA|k&nbsp;&nbsp;ɡ}} | |-align=center ![[cunsunanta africaa|Africaa]] | | | | {{IPA|t}}{{IPA|s}}<sup>1</sup> | {{IPA|tʃ&nbsp;&nbsp;dʒ}} | | | |-align=center ![[cunsunanta fricativa|Fricatìv]] | | {{IPA|f&nbsp;&nbsp;v}} | | {{IPA|s&nbsp;&nbsp;z}} | {{IPA|ʃ<sup>2</sup>&nbsp;&nbsp;ʒ<sup>3</sup>}} | | | |-align=center ![[cunsunanta aprussimaa|Aprussimaa]] | | | | colspan=2|{{IPA|r}} | {{IPA|j}} | | |-align=center ![[cunsunanta laterala|Lateral]] | | | | {{IPA|l}} | | {{IPA|ʎ}}<sup>4</sup> | | |} 1. L'[[cunsunanta africaa|africaa]] /{{IPA|t}}{{IPA|s}}/ l'esista dumà int i variant insübrich del nord, a partì dal [[dialet brianzö|brianzö]] fin al [[dialet ticines|ticines]].<br /> 2. La [[cunsunanta fricativa|fricativa]] /{{IPA|ʃ}}/ l'esista no int i variant [[dialet paves|paves]] e in quej di sit che j'hinn suta l'aministrazion del [[Piemont]] (pres. el [[Dialet Nuaresat|nuares]]).<br /> 3. La [[cunsunanta fricativa|fricativa]] /{{IPA|ʒ}}/ la gh'è dumà int una quaj varianta centrala (principalment int el [[dialet milanes|milanes]]) e suratüt int i parol ch'i riven diretament dal [[frances]]. Cumpagn de la /{{IPA|ʃ}}/ l'esista no int i variant [[Dialet paves|paves]] e in quej di sit che j'hinn suta l'aministrazion del [[Piemont]].<br /> 4. La palatal /{{IPA|ʎ}}/ l'esista dumà int una quaj varianta [[alp|aplina]], suratüt quej che j'hinn inflüenzaa dal [[Rumanc]] (presempi el [[pus'ciav]]in). === Vucal === El lumbard insübirch el gh'ha 8 vucal cumün e dü principalment dialetal: /{{IPA|a}}/, /{{IPA|e}}/, /{{IPA|ɛ}}/, /{{IPA|i}}/, /{{IPA|o}}/, /{{IPA|ɔ}}/, /{{IPA|ø}}/, /{{IPA|u}}/, /{{IPA|y}}/, /{{IPA|ʌ}}/, rapresentaa da i segn chì suta: * a, e, i, o, ö, u, ü, ä ([[Prublema də l'urtugrafía|grafia ünificada]]) * a, e, i, ò, oeu/eu, ó/ou, u, ä (grafii classich: [[Urtugrafía clàssica|classega milanesa]], [[Ortografia classega ocidental]]). <br />La /{{IPA|o}}/ e la /{{IPA|ʌ}}/ j'henn principalment dialetal, perchè la prima l'esista no int el [[dialet milanes|milanes]], mentr'inveci la seconda l'esista dumà int i variant che j'hinn staa inflüenzaa dal piemuntes (e in certi casi da l'[[dialet emilian|emilian]]), tant 'me i variant [[Dialet paves|paves]] e quej suta l'aministrazion del [[Piemont]], asca el [[dialet verbanes|verbanes]] e l'[[dialet ussulan|ussulan]]. {|class="wikitable" |+ [[Vucal]] del lumbard insübrich ! rowspan=2| ! colspan=2|[[Vucala fruntala|Fruntal]] ! colspan=2|[[Vucala centrala|Central]] ! colspan=2|[[Vucala aretraa|Aretraa]] |- | |-align=center ! [[Vucal seraa|Seraa]] | {{IPA|i}} | {{IPA|y}} | | |{{IPA|o}} | {{IPA|u}} |-align=center ! [[Vucal de Mez|de Mez]] | {{IPA|e}} | {{IPA|ø}} | | | | |-align=center ![[Vucal verta|Vert]] | {{IPA|a}} | {{IPA|ɛ}} | | | {{IPA|ɔ}} | {{IPA|ʌ}}<sup>1</sup> |} 1. Quela vucal chì l'è cumpagna de la "terza vucal [[piemuntes]]a", e l'esista dumà int i variant che j'hinn staa inflüenzaa dal piemuntes (e in certi casi da l'[[dialet emilian|emilian]]), tant 'me i variant [[Dialet paves|paves]] e quej suta l'aministrazion del [[Piemont]], asca el [[dialet verbanes|verbanes]] e l'[[dialet ussulan|ussulan]]. Quand che l'è marcaa int l'urtugrafia, l'è scrivüü "ä". === Furtizion e lenizion === Int i püssee variant de l'insübrich a trövum el prucediment de furtizion cunsunantica in pusizion final, un prucediment che l'è fess ativ anca int i [[lengu germanich]]. El risültaa de 'sta furtizion cunsunantica l'è che i [[cunsunanta fricativa|fricativ]] e i [[cunsunanta plusiva|plusiv]] debul i perden la [[vus (funetica)|vus]] quand che i henn in fin de parola: * [nøva] -> [nøf] * [verda] -> [vert] Quel prucediment chì l'è no ativ int i parlad de cunfin, cume presempi el [[Dialet paves|paves]] e quej variant insübrich parlaa int i zone suta l'aministrazion del [[Piemont]]. Gh'è pö da dì che anca int i zon püssee central, el nivell de furtizion l'è no inguaa per tüt, e gh'è di variazion sia a nivell dialetal che adritüra tra 'na persona e l'altra (e quindi a nivell [[idiulet]]al). Presempi, certa gent la fa distinzion fra [nøf] (l'agetiv) e [nøv] (el nümer), mentr'inveci alter i gh'han semper la version cun la furtizion, e quindi i disen [nøf] in tüt dü i cas. === Variazion dialetal === Anca se l'insübrich el gh'ha tanti variant a seconda di pais e di cità indè che l'è parlaa (e denter i cità el gh'ha di diferenz da 'na cantunada a l'altra), l'[[Insübria]] linguistica la se pö divid in tre zon dialetal principal: el nord (ch'el parta da la [[Brianza]] e el va a finì in [[Canton Ticino|Tisin]]), ''macro''-Milan (ch'el cumprenda [[Milan]] cità e i sit int el [[sud]] de la [[Pruvincia de Milan|pruincia]]), e ovest-e-bassa (che la cumprenda i zon del [[Nuvara|nuares]] e quej de l'[[Ümlena]], e la va a finì o a Pavia o int el territori che el va da [[Turtona]] a [[Piasenza]], a seconda d'indè che se decida de tirà el cunfin linguistich tra [[lengua lumbarda|lumbard]] e [[Dialet emilian|emilian]]). A l'interen de quej tre zon chì i parlad i mustren di cambiament de parnonzia e anca lessical che a volt i cambien da un paisin a l'alter, però quest el cambia no el fat che quela tripartizion chì l'è pussibil, e anca d'una certa impurtanza. Funulugicament, l'[[isugloss]] püssee ciar l'è quel de la distinzion fra "o" e "u" in pusizion tonica pre-[[cunsunanta nasala|nasala]]. Se a partum da la zona ovest-e-bassa, a pudum nutà che la sequenza "ùN" (l'acent l'indica che la vucal l'è tonica e la N l'è 'na manera per ciapà denter sia la [n] che la [ŋ]) l'esista no. Se se mövum int el macro-milanes, a vedum che la roba l'è a l'incuntrari, perchè la sequenza "ùN" l'è fess druaa, e l'è l' "òN" che l'esista mia. Se pö a vam sü int la zona nord, a trövum sia vün che l'alter. La tabela chì suta la fa un quaj esempi: {| class="wikitable" |- align=center || '''ovest-e-bassa''' || '''macro-milan''' ||'''nord''' ||[[Lombàrt orientàl]]||[[Latin]] |- align=center || p'''o'''nt || p'''u'''nt || p'''u'''nt || p'''u'''t || p'''ŏ'''ntem |- align=center || b'''o'''n || b'''u'''n || b'''o'''n || b'''ù''' || b'''ŏ'''num |- align=center || '''o'''nda || '''u'''nda || '''u'''nda || (ónda) || '''ŭ'''ndam |- align=center || urazi'''o'''n || urazi'''u'''n || urazi'''o'''n/urazi'''un''' || orasi'''ù''' || orati'''ō'''nem |- |} == Un paragun cunt i alter [[Lenguf gall-italech|lenguf cisalpin]] == {| class="wikitable" |- align=center || '''[[latin]]''' || '''lumbard ucidental''' || '''[[lumbard uriental]]''' ||'''[[piemuntes]]''' ||[[ligür]]||[[venet]] || '''[[emilian-rumagnöl]]''' |- align=center || ecclesia || gesa/cesa || cesa || gesia/cesa || géixa || cesa || cesa || |- align=center ||ego (acc. me, dat. mihi)|| mì/mé || mé || mi || mì || mì || mé/mè || |- align=center || oculus || öcc/ögg || öcc || euj || êuggio || ocio || ôc || |-align=center || esse || vess || èss/véser || esse || ëse || èsare || || |- align=center ||in hoc die || incö || incö/encö || ancheuj || ancheu/anchœi || unquo/ancuo/<br />oncò/ogi || incó/incû/<br />incùa/incô || |- align=center || pater ||pader || pare/pader || pare || poæ/pàire || pare || pèdar/pèder || |- align=center || vetulus || vecc|| ècc || vej || vecio || vecio || || |} == Dialet del Lumbard ucidental == [[Archivi:Insüber.GIF|thumb|right|300px|Dialet del Lumbard Ucidental]] *'''[[Dialet milanes]]''' *'''[[Dialet brianzö]]''' *'''[[Dialet cumasch]]''' **[[Dialet laghee]] **[[Dialet lüganes]] *'''[[Dialet lümelin]]''' **[[Dialet vigevanasch]] *'''[[Dialet ludesan]]''' *'''[[Dialet tisines]]''' *'''[[Dialet paves-vugheres]]''' **[[Dialet de l'Ultrepò Paves|Dialet ultrepadan]]''' *'''[[Dialet turtunes]]''' *'''[[Dialet valtulines]]''' *'''[[Dialet nuvares]]''' *'''[[Dialet varesot]]''' **[[Dialet verbanes]] *'''[[Dialet büstoch]]''' Vidè incasì: [[Koiné ticinesa]] {{Lengua lombarda}} {{Modell:Lengov romanze}} [[Categoria:Lombard ocidental]] aycmdiqnuawehn9cxebhcvwi8be34wz Gallien 0 126961 1334401 1301174 2026-08-03T08:52:51Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1334401 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} El '''Publi Licini Egnazi Gallien''', mej conossuu cont el sòll nòmm de '''Gallien''' ([[Latin]]: ''Publius Licinius Egnatius Gallienus''; [[218]]-[[268]]) l'è staa on imperador roman ([[253]]-[[268]]) famos per la soa riforma de l'esercit e per el sò valor in guera. L'è andaa sù al poder insema al pader Valerian in del 253 e quand quest chì l'è staa ciapaa in batalia di Persian l'è restaa l'unich imperador finna a la mòrt. Duranta el sò regn gh'hinn staa dò secession (l'[[Imperi di Gali]] e 'l [[Regn de Palmira]]) e on gran numer de usurpador. == La vita == ==== Salida al poder ==== Voeuna di magior font biografegh de la vita del Gallien a l'è l'''[[Historia Augusta]]'', che però l'è ostil al sò lavorà perchè la gh'ha el pont de vista del Senaa roman, el tradizional avversari de tucc i imperador. El Gallien l'è nasuu in del [[218]] del [[Valerian]] (member de la class senatòria) e de la [[Egnazia Mariniana]]. Prima del [[242]] l'ha sposaa la [[Cornelia Salonina]], de la qual el gh'ha avuu almen trii fioeu ([[Corneli Valerian]] ciamaa di vòlt anca ''Valerian II'', [[Corneli Salonin]], [[Ignazi Marinian]]). Quand el pader l'è diventaa imperador, el Senaa l'è staa content, perchè a l'era vun de lor, e donca el gh'ha minga avuu di problema a nomenàll Ceser. De fatt, on fracch de imperador gh'aveven l'abituden ad vess insema sul trònn cont el pròpri fioeu, in del III secol. I duu imperador s'hinn dividuu i loeugh de governà: al [[Valerian]] l'Orient, al Gallien l'Occident. ==== La difesa di confin ocidentai ==== El pericol magior a òvest l'era la continua imigrazion di tribuu germanegh di sò terr drent a l'Imperi. Tra 'sti pòpul gh'eren i [[Franch]], i [[Alemann]] e i [[Marcomann]]. El Gallien l'è reussii, in di primm agn, a difend el confin grazie ai fortificazion ch l'ha faa sù a [[Trevir]] e [[Colònia]]. Ma in del [[257]]-[[258]] i invasion hinn diventaa pusee pericolos: i Franch hinn rivaa finna a la [[Spagna]] (Tarragona) e i Alemann finna a [[Milan]]. Tutt e dò i tribuu hinn staa sconfigiuu, ma intrattant el general [[Ingenuo]], comandat di soldaa in [[Panònia]] e [[Mesia]], el s'era rebelaa. Gallien però l'è riessii a batt anca lù, e l'istess l'ha faa cont el sò successor, el [[Regalian]]. Per evità alter invasion germanegh, l'ha ciapaa come concubina la tôsa del re di Marcomann (ciamada ''Pipa''), che hinn diventaa donca leaa de [[Roma]]. ==== Conseguenz de la mòrt del Valerian ==== La mòrt del pader in Orient l'è staa on avveniment assee important sia per el Gallien che per tutt l'Imperi. De fatt, i nemis di Roman hann pensaa de podè tacà l'Imperi senza tròpp problema, e i provinz al confin hann nomenaa imperador di usurpador per garantìss ona presenza imperial. L'è staa inscì che hinn nasuu l'[[Imperi di Gali]] a òvest e 'l [[Regn de Palmira]] a est, senza cuntà el tentativ di Macrian de ciapaa tutt l'Imperi. Prima de tutt el Gallien, l'unich ver imperador, el gh'ha avuu de batt el general [[Pòstum]], che 'l comandava i soldaa del [[Reno]] quand che 'l Gallien el combateva l'[[Ingenuo]]. El [[Pòstum]] l'è riessii a fà massà el fioeu de l'imperador [[Corneli Salonin]] e 'l prefett del pretòri [[Silvan]], ma l'ha minga voruu espandes oltra a la [[Galia]]. El Gallien l'ha poduu nò ciappà i territòri perduu in Occident. I soldaa in Orient, dòpo la mòrt del [[Valerian]], aveven elegiuu imperador i fioeu del [[Macrian Magior]], [[Macrian Minor]] e [[Quiee]]. I Macrian, iutaa del prefett [[Balista]], hann provaa a batt el Gallien, ma hinn staa faa foeura in d'ona batalia in [[Tracia]], menter el Quiee l'è staa casciaa via del trònn del re de [[Palmira]] [[Odenaa]]. ==== La mòrt ==== In del [[268]] el Gallien l'ha batuu ona part di [[Gòtt]] che aveven tacaa l'Imperi, ma el gh'ha avuu de tornà indree in Italia perchè el sò general [[Aureol]] (quell che l'aveva vingiuu i duu Macrian) el s'era rebelaa, sperand in d'on aiutt del [[Pòstum]]. El Gallien l'ha sconfigiuu in su l'[[Ada]] e l'ha assediaa a [[Milan]]. Chì però l'è staa faa foeura in d'ona congiura, a la qual fòrsi l'era minga forest el sò successor, el [[Claudi II]]. Per vorè quest chì el Senaa l'ha faa diventà on dio. == La soa politega == ==== Vers i Cristian ==== L'[[Eusebi de Cesarea]] el dis che 'l Gallien l'è staa tolerant. De fatt, al contrari del pader, che l'aveva perseguitaa i Cristian, el Gallien l'ha conceduu la libertaa de cult, remagnuda finna al regn del [[Dioclezian]]. ==== L'esercit ==== Finna a quel moment la difesa de l'Imperi l'era basada de ona longa linea statega de soldaa miss ai confin de l'Imperi. Ma el Gallien l'ha vist che l'era minga ona bona tecnega per difend l'Imperi, e i repetuu invasion barbaregh l'aveven confermaa. Donca l'ha adotaa ona strategia giamò doprada duranta el sò secol ma mai renduda offizial: quela de creà di còrp militar de riserva (ciamaa in [[latin]] ''comitatenses'') che fudessen pront a rivà depertutt in cas de pericol. La magior part de sti soldaa eren di cavalier, pròpri per quistion de velocitaa. I generai che comandaven sti riserv gh'aveven traj man on gran poder, e l'è minga on cas che di imperador futur come el [[Claudi II]] ò l'[[Aurelian]] fudessen pròpri di comandant di ''comitatenses'' primma de salì al trònn. ==== La cultura ==== El period duranta el qual el Gallien l'ha governaa deperlù ([[260]]-[[268]]) l'è staa anca on'etaa de art e cultura. L'è staa pròpri in sti agn che l'è nassuda la filosofia del [[Neoplatonism]] (el fondator de la qual, el [[Plotin]], l'era anca on amis de la còppia imperial). El Gallien l'ha anca renovaa i ligamm con la cultura greca, e de fatt l'è staa nomenaa arcont epònim de [[Atene|Aten]] e iniziaa ai ''mystéria'' de [[Demetra]] a Elèusi. == Bibliografia == * De Blois, Lukas, ''The Policy of the Emperor Galienus'', Brill Academic Publishers, 1976, ISBN 90-04-04508-2 * [http://www.roman-emperors.org/gallval.htm Weigel, Richard, "Valerian (A.D. 253-260) and Gallienus (A.D. 253-268)", ''De Imperatoribus Romanis''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120204044923/http://www.roman-emperors.org/gallval.htm |date=2012-02-04 }} [[Categoria:Imperador roman]] [[Categoria:Nassiment minga cognossud]] [[Categoria:Mort minga cognossuda]] n02kqz7t5kqc7c1z0bzffmcl16146xc March Aureli Carin 0 128308 1334403 1277771 2026-08-03T10:32:53Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1334403 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} El '''March Aureli Carin''' (''Marcus Aurelius Carinus'' in [[Latin]]; [[257]]- [[Mesia]], [[luj]] [[285]]) a l'è staa on imperador roman. Con la soa mòrt per man del [[Dioclezian]] la finiss la [[Crisi del III Secol]] e 'l scomenza quell period che 'l portarà a la [[Tetrarchia]]. == Biografia == === L'ascensa al tròn === [[File:Montemartini - Carino 1030439.JPG|thumb|250px|left|Retratt del Carin (dal Caster Pretòri)]] El Carin l'eva vun di fioeu (el maggior) del [[March Aureli Car]]: i sò fradei se ciamaven [[Numerian]] e Paolina. Quand el pader l'è divegnuu imperador ([[282]]), el Carin el gh'aveva giamò ona miee ([[Magnia Urbica]]) e on bagaj ([[Nigrinian]]). Insemma al fradel Numerian l'è staa nomenaa del Car ''Ceser'' e l gh'ha avuu i titoj de ''princeps'' ''iuventutis'' e ''nobilissimus'', e dòpo la vittòria paterna sora i [[Quad]] e i [[Marcomann]], anca quell de ''Germanicus'' ''maximus''. Come i sò predecessor, anca el Car l'ha dovuu pensà a on problemma come la succession al tròn: de fatt, quas tucc i imperador del III secol eren staa massaa de alter generaj, cont el lassà l'Imperi in d'ona granda anarchia e instabilitaa. Per quest l'ha deciduu, in del [[283]], de fà diventà el sò fioeu Carin co-imperador. El gh'ha daa de controllà i provincc occidentaj, menter lù e 'l [[Numerian]] eren dree a fà ona campagna in [[Mesopotamia]]. Ma quand l'è mòrt ([[283]]) hinn tornaa a fàss vedè i vegg problema de succession. De fatt, teoregament i successor hinn diventaa el Carin e 'l [[Numerian]], ma el primm el se trovava in [[Britannia]] (indove l'aveva ciappaa el titol de Britannicus maximus), l'alter aj confin orientaj: l'eva inevitabil che ghe fussen tentativ d'usurpazion a òpera de vari generaj. El pericol l'è diventaa realtaa, quand, a la mòrt del Numerian per ona ferida aj oeugg, el s'è rebellaa in [[Pannònia]] el general [[Giulian (usurpador)|Giulian]]. I còss hinn diventaa anca pussee grav quand l'esercit del Numerian l'ha scernii come noeuv imperador on alter general, el [[Dioclezian]]. Quest chì l'ha scomenzaa a 'ndà vers l'òvest per batt definitivament el legittim imperador, per restà l'unegh sovran de l'Imperi. === La mòrt === Vers el [[285]] el Carin l'è tornaa in [[Euròpa]] de la [[Britannia]] per combatt i sò usurpador: dòpo avè battuu e massaa el Giulian arent a [[Verona]], l'è andaa contra el [[Dioclezian]]. Ma arent a [[Viminazi]] (al dì d'incoeu ''Velika Morava'', in [[Serbia]]) l'è staa a soa voeulta vingiuu e coppaa a vintnoeuv agn del sò rival ([[Bataja del fiumm Margus]]). L'aveva regnaa domà duu agn. == El giudizzi di stòregh == Segond i stòregh antich, el Carin l'ha governaa come on despota, con l'imprisonà e 'l coppà tucc i oppositor e i dònn che 'l refusaven e con l'avègh noeuf miee e on grand numer de amant. Semper segond 'sti stòregh, el Carin l'era dree de vingg la bataja del fiumm Margus perchè l'eva pussee abel e fòrt del sò nemis, ma che duranta el combattiment el sia staa coppaa de on sò tribun, al qual l'aveva sedòtt la miee. Ma questa tradizion stòrega la pò trattàss de ona propaganda negativa favorida del [[Dioclezian]]: de fatt, l'[[Historia Augusta]] e i danee del temp fann pensà che 'l Carin el gh'abbia avuu domà ona miee, ciamada [[Magnia Urbica]]. Inoltra, el par che 'l sia staa sì massaa a tradiment, ma per man del prefett del pretòri [[Aureli Aristòbul]] (ipòtesi motivada del fatt che duranta l'imperi del [[Dioclezian]], l'Aureli Aristòbul l'ha poduu tegnìss la pròrpia carega). == Bibliografia == *Leadbetter, William, [http://www.roman-emperors.org/carinus.htm "Carinus (283-285 A.D.)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090528085647/http://www.roman-emperors.org/carinus.htm |date=2009-05-28 }}, ''De Imperatoribus Romanis'' == Vôs correlaa == *[[March Aureli Car]] *[[Numerian]] *[[Magnia Urbica]] *[[Nigrinian]] *[[Giulian (usurpador)|Giulian]] *[[Dioclezian]] [[Categoria:Imperador roman]] [[Categoria:Nassiment minga cognossud]] [[Categoria:Mort minga cognossuda]] 4ev6jpqpqn4tvo3qy5dl7mx4eh9onvr Ciciarada Utent:Revi C. 3 192298 1334396 1334388 2026-08-02T14:23:36Z Pathoschild 320 global user pages ([[m:Synchbot|requested by Revi C.]]) 1334396 wikitext text/x-wiki __NOINDEX__<div class="mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr">[[File:Revi logo (pink).png|thumb|center|<span style="color:red">PLEASE DO NOT LEAVE MESSAGE HERE!</span>]] '''<span style="color:red"> BEFORE YOU BLOCK MY ACCOUNT: IF MY EDIT SUMMARY INCLUDE PREFIX </span>''(Script)''<span style="color:red">, DON'T BLOCK ME, JUST TELL ME TO SLOW DOWN AT COMMONS' TALK PAGE. IT IS AN AUTOMATED SCRIPT BEING USED ON COMMONS TO MOVE FILES.</span>''' Instead, please leave your message following site: <br /> [[File:Wikidata-logo-en.svg|45px|link=d:User talk:Revi C.]] [[d:User talk:Revi C.]] for Wikidata (Interwiki links) stuff <!--(I am {{int:Group-sysop}} there)--> <br /> [[File:Commons-logo.svg|45px|link=commons:User talk:Revi C.]] [[commons:User talk:Revi C.]] for renaming stuff or [[User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] action (I am {{int:Group-sysop}} there) <br /> [[File:Wikimedia Community Logo optimized.svg|45px|link=m:User talk:Revi C.]] [[meta:User talk:Revi C.]] for other stuff (User right notification, revert message, etc...) Messages left on this page may be reverted or moved without any response.</div> 5b8qtz4dnjnrhc9ts3mku14m3gujbq8 Modell:Savevet/2 10 208373 1334410 1330518 2026-08-03T10:53:24Z Sciking 7100 1334410 wikitext text/x-wiki '''Klagenfurt am Wörthersee''' (''Celovec'' in [[sloven]] e [[cech]]; ''Clanfurt'' in [[forlan]]; ''Clanforte'' in [[italian]] storegh) l'è ona città de l'[[Austria]], cont ona popolazion de circa 95.000 personn. A l'è una [[cità statutaria (Austria)|cità statutaria]]. Klagenfurt el se troeuva in de la [[Carinzia]], e 'l partegn a nissun distrett.<br> L'è bagnaa del [[Lagh de Wörth]], e per quella reson chì di voeult l'è ciamaa in [[todesch]] anca ''Klagenfurt am Wörthersee''. ('''[[Klagenfurt am Wörthersee|Va inanz]]''') qib6kzh4y0od1wefnjffat6cwgp7nyn Modell:Savevet/1 10 208375 1334409 1330517 2026-08-03T10:52:56Z Sciking 7100 1334409 wikitext text/x-wiki La '''Vitis vinifera''' (en [[Bresà]]: '''icc'''; in [[Lumbard ucidental|insübrich]]: '''vid''' o '''vidur''') , l'è 'na piànta lignùza rampicànte che quan che se la làsa crèser lìbera la pöl rià enfìna a 30 méter, ma che, modelàda de la mà de l'òm, a pudàla töcc i agn, la rèsta pesèna col portamènt d'en arbùsto d'en méter de altèsa. El sò fröt l'è l'[[ùa]], l'è bù de maià e l'è la matéria prìma par fà 'l [[vì]]. El trónc el g'ha 'n andamènt töt storzegnàt, el g'ha 'na scórsa rüvida e che se destàca a lìste longitüdinài. I ram zùegn, ciamàcc [[madér]], i è fesìbii e i g'ha come 'n gnòc ai gróp endóche ve fò le fòie che i è grànde, palmàde e con dei lòbi bèi gròs, a ólte i è apò capetàde. De l'ótra bànda del gróp, ve fò 'l cavreöl (o barbìs) che quan che 'l tróa vergót de tacàs el se 'nturciùla sö e 'l vé dür. ('''[[Vitis vinifera|Va inanz]]''') r1klxu4hlab7o3f9e0m6sk14gbyvicd Modell:Savevet/3 10 208377 1334411 1330519 2026-08-03T10:53:44Z Sciking 7100 1334411 wikitext text/x-wiki [[File:Luciano Lutring 1970.jpg|thumb|El Lutring]] El '''Luciano Lutring''' ([[Milan]], 30 de dicember 1937 - [[Verbania]], 13 de masg 2013) a l'è stad un criminal, pitor e scritor italian. Nassud in via Novara de 'na familia di [[barista]], i so sgent voleven che 'l deventass un violinista, ma lu el se dedica subet a la bella vita e ai done. La soa fama la se forma in del Milan di agn '60, indova che 'l ciapa la scormagna de "el solista del mitra", per el so us de sconder el [[fusil mitrajador]] in la valigia del violin, el fa pussee de cent rapine in tra l'Italia e la Franza, per un botin de circa 30 miliard de Lire. Per la soa vita de luss, i so fras famose in [[dialet milanes]] e 'l so stil de [[lader gentilomen]] el deventa 'n poo un personagg de la coltura popolar, el cognoss la soa dona, la Elsa Candida Pasini, a Cesenatico, indova che ghe roba i robe, ma el se innamora e per cognossela mej el fa finta de havélle trovade. El 1 de setember 1965 a l'è ciapad in Franza e 'l sconta 12 agn de galera, indova che 'l scomincia a scriver e a dissegnà, oltra a tegnì 'na corrispondenza con l'alora president de la Cambra [[Sandro Pertini]]. ('''[[Luciano Lutring|Va inanz]]''') 3g2z7ytdfj49gaullup00onaqjz555a Modell:Savevet/7 10 208379 1334415 1330523 2026-08-03T10:55:17Z Sciking 7100 1334415 wikitext text/x-wiki [[File:04-2017. París-9.jpg|thumb|La basilega]] La '''Basilega del Sacher Coeur''' (franzes: ''basilique du Sacré-Cœur'') a l'è una gesa de [[Paris]], che la se troeuva sora el coll de [[Montmartre]], che del 1919 a l'è una [[basilega minor]]: l'è stada fada su in tra el 1873 e 'l 1914 e l'è in stil romanegh-bizantin. '''([[Basilega del Sacher Coeur (Paris)|Va inanz]])''' l4m4cg532n8vig3eqlarxdeewvml6xj Modell:Savevet/5 10 208384 1334413 1330521 2026-08-03T10:54:34Z Sciking 7100 1334413 wikitext text/x-wiki [[File:Gavrilo princip.jpg|thumb|Gavrilo Princip]] El '''Gavrilo Princip''' ([[Obljaj]], 25 de luj 1894 – [[Terezín]], 28 de avril 1918) a l'è stad un patriota e terrorista serb-bosniach, autor material el 28 de sgiugn del 1914 de l'[[atentad de Sarajevo]] indova che l'ha copad a colp de pistola l'ered al trono de l'[[Austria-Ongaria]] [[Franzesch Ferdinand d'Austria-Est|Franzesch Ferdinand]] e la soa mier [[Sophie Chotek von Chotkowa|Sofia]], che l'ha menad poeu al s'ciopà de la [[prima guerra mondial]]. El partegniva al moviment de la [[Sgioven Bosnia]] e dent el se svesina al moviment nazzionalista armad de la [[Man Negra (Serbia)|Man Negra]]: arestad insema a l'amis [[Nedeljko Čabrinović]] el proeuva a mazzàss prima con del tossegh, che 'l gomita, e poeu a sbaràss, ma ghe toeuven via la pistola prima che ghe la faseva, desgià che l'era trop sgioven per vesser [[pena de mort|condanad a mort]] l'è condanad a vint agn de preson ma el moeur dopo quater agn 'me presoner per la [[tisi]]. ('''[[Gavrilo Princip|Va inanz]]''') 9b3frabnqhdeccc4ntdchlpwfuxeea7 Modell:Savevet/6 10 208386 1334414 1330522 2026-08-03T10:54:55Z Sciking 7100 1334414 wikitext text/x-wiki [[File:Mount Ararat and the Yerevan skyline in spring (50mm).jpg|thumb|El mont]] El '''mont Ararat''' (armen: ''Արարատ'', turch: ''Ağrı Dağı'', curd: ''Agirî'') a l'è un volcan de 5137 meter che l'è el mont pussee volt de la [[Turchia]]: el se troeuva propi arent al confin in tra Turchia, [[Armenia]], [[Azerbaigian|Azerbaijan]] e [[Iran]], e in di facc l'ha cambiad sovran varie voeulte e l'è storegament ligad a l'Armenia, tant che 'l compariss in del so stema del 1918 a adess. ('''[[mont Ararat|Va inanz]]''') o34uhnhhbk4hhy9g9dhwuryjwkgw6ky Modell:Savevet/4 10 208388 1334412 1330520 2026-08-03T10:54:17Z Sciking 7100 1334412 wikitext text/x-wiki [[File:Tram funebre Gioconda al Cimitero Maggiore di Milano.jpg|thumb|La Gioconda al Cimiteri Magior]] La '''Gioconda''' a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al [[Cimiteri Magior (Milan)|Cimiteri Magior]]. Cont el slargàss de la cità el [[Cimiteri Monumental (Milan)|Cimiteri Monumental]] l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a [[Musoch]], el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod. La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el [[bosch de la Merlada]] l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal. ('''[[Gioconda (tram)|Va inanz]]''') 7v1t2rvp7cfbill9ka2gp2bc6ei68xi Wikipedia:Te 'l savevet che 4 234001 1334428 1332701 2026-08-03T10:58:09Z Sciking 7100 /* De meter */ 1334428 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} '''Te 'l savevet che''' a l'è una rubrica de la [[Wikipedia in lombard]] che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del [[User:Sciking|Sciking]]. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..." == Regole == === Carateristeghe === Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha: #De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina #De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo #De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun A l'è ben che: #La gh'habia di font #La gh'habia di imagin #La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda === Come insubì una vos === I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens. I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens. === Come sgiontà una vos === A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà di vos in bas a 'sti criteri chi: *Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza *Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie *Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad I vos vann sgiontade in di sotapagine del [[Template:Savevet]] e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{tl|Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion. == De meter == #[[Sgiannin e Ghita]] #[[Isabella d’Est]] #[[Gesa de Santa Maria a la Scala (Milan)]] #[[Bataia de Maclode]] #[[Linkin Park]] #[[Regn d'Italia (Sacr Roman Imper)]] #[[Gian Giacom Trivolz]] #[[Yanez (singol)]] #[[Bataia de Pavia (1525)]] #[[Epitafi]] #[[Goteg lombard]] #[[Monester de San Benedet (Milan)]] #[[Adelchi]] #[[Anna Frank]] #[[Bartolomee Sachella]] #[[Benito Mussolini]] #[[Divinitaa inrabient]] #[[Domenico Barbaja]] #[[Emili Caldara]] #[[Filioque]] #[[Geoffrey Chaucer]] #[[Imper Otoman]] #[[Santuari de San Patrizzi]] #[[Silene elisabethae]] #[[Tortei cremasc]] #[[Turàs da Crèma]] #[[Varietà de la lengua lombarda]] #[[Amor sagrad e Amor profan]] #[[Santuari de la Madona Pellegrina (Baregg)]] #[[Musee civegh de Pavia]] #[[Viola culminis]] #[[Coefficent de rendiment]] #[[Storegh ribell]] #[[Strachitunt]] #[[Louis Pasteur]] #[[Sgian]] #[[Peder II del Brasil]] #[[Memorial de la Shoah (Milan)]] #[[Giuditta e Oloferen]] #[[Nocturnes (Debussy)]] #[[Robert Cantieni]] #[[Metropolitana de Milan]] #[[Religion romana]] #[[Tórshavn]] #[[Luca Pertusaa (1637-1718)]] #[[La bella e la bestia]] #[[Elettrotreno FS ETR.700]] #[[Rampœusgen]] #[[Dellino Farmer]] #[[Sumer (popol)]] #[[3D Pinball: Space Cadet]] #[[AeroPress]] #[[Albert de Gandin]] #[[Alboin]] #[[Basilega de San Michel Magior]] #[[Bernard Zenal]] #[[Carlo Torrighelli]] #[[Cresma]] #[[Castell de Meregnan]] #[[Enrico Caffi]] #[[Gaitan Strambi]] #[[Gesa de Santa Valeria (Seregn)]] #[[Gesa de San Paol Apostol (Milan)]] #[[Gervas e Protas]] #[[Gamba de legn]] #[[Galvan Fiama]] #[[Musee civegh de storia natural de Milan]] #[[Montagna de San Sir]] #[[Milizia urbana (Milan)]] #[[Orden sacher]] #[[Orazzion]] #[[Pietro Cociancich]] #[[Peder Verr]] #[[Paol de Tars]] #[[Tregua de Parabiaa]] #[[Tino Roncaj]] #[[Varon Milanes]] #[[Rivoeulte in Vall Camonega]] #[[Ded Moroz]] #[[Tit Flavi Domizian]] #[[Giovann Antoni Cotta]] #[[Lissander Manzon]] #[[Giorgio Gaber]] #[[Cupid]] #[[Parc de la Villette]] #[[Alessandro Maria Minutella]] #[[Guerra di des dì]] #[[Carlo Monguzzi]] #[[Musee de storia informatega de la Slovenia]] #[[Transessualità]] #[[Ustaše]] #[[Armada Popolar de Liberazzion de la Jugoslavia]] #[[Gendarmaria (Regn de Jugoslavia)]] == Candidade == {{...}} == Vos che gh'è stade == *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."]] *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."]] == Vos corelade == *[[Wikipedia:Parlum un poo de nün]] *[[Wikipedia:Parlóm en pó de nóter]] [[Categoria:Vonciàss i man]] 55q5qxrkvekw4wfczocxykhj2yyr92f Modell:Savevet/8 10 236482 1334416 1330525 2026-08-03T10:55:44Z Sciking 7100 1334416 wikitext text/x-wiki [[File:Schneewitchen (1).jpg|thumb|alt=|300px|Un’inlustrazzion del [[Carl Offterdinger]] che la figura vun di moment de la storia]] '''''Biancafioca''''' l’è un [[cunt de fade]] de orisgen todesca assossenn famos, miss sgiò per la prima vœulta ind el segol XIX. I [[Fradei Grimm]] hann fait sortì la version final de questa storia ind el 1857, cont el publegàlla ind el sò ''[[Cunt de bagaj e del fogolar]]'' sota el titel de ''Schneewittchen''. El cunt el gh’ha denter dei element recognossibii fiss, compagn de l’ispegg magegh, el pom invelenid, el cofen de vider e di personasg memorabii, quai la resgina cativa e i set nan. ('''[[Biancafioca|Va inanz]]''') e2hwp1h2nldfwh2h5n1adl4zr42rgpq Ciciarada:Cross-site scripting 1 236541 1334429 1158359 2026-08-03T10:58:15Z Sciking 7100 1334429 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|luj-ago|2018}} {{telsavevet|segonda mità de sginer|2023}} {{Telsavevet|avost|2026}} 1vjyqqr2un3epd83jajjcjxgy1zxjeb Ciciarada:Engelbert Dollfuss 1 239342 1334426 1158397 2026-08-03T10:58:00Z Sciking 7100 1334426 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|segonda mità del sginer|2022}} {{Telsavevet|avost|2026}} fdnvn9upfqh0woy9v2ngqsjlumpdkfy Modell:Savevet/9 10 240465 1334417 1330526 2026-08-03T10:56:05Z Sciking 7100 1334417 wikitext text/x-wiki El '''cross-site scripting''' ('''XSS''') a l'è 'na [[vulnerabilità (informatega)|vulnerabilità]] che la revarda i sitt web dinamich cont ona gestion fallada di input di utent che permetten a on attaccant de giontà el sò codes ai paginn legittim per compì di attacch 'me el robà di informazion, mett di fals schermaa de login o doperà i resors de calcol del sistema de l'utent. A hinn, al didincoeu, vun di mezz de attacch pussee doperaa. L'XSS a l'è dovuu a 'n elaborazion e presentazion de 'n imput ricevuu de 'n utent senza elaboràll e cont la restituzion diretta ai browser che 'l domanden. A l'è dònca possibil, in 'sta situazion, caregà abusivament di codes [[HTML]] e [[JavaScript]], che per el [[browser]] riven del sitt original, che pòden fà di azion cattiv 'me modifegà i form de la pagina per robà i dacc de access, robà i [[cookie]] de l'utent, cambià di informazion del sitt, [[keylogger|registrà i informazion digitaa]], provà a menà al download di [[malware]] o fà on [[defacement]]. '''([[cross-site scripting|Va inanz...]])''' cy7s4qiny9im3hghs7pzry2q4a4cei3 Modell:Savevet/10 10 240466 1334418 1330527 2026-08-03T10:56:29Z Sciking 7100 1334418 wikitext text/x-wiki [[File:Engelbert Dollfuss.jpg|thumb|Dollfuss]] L''''Engelbert Dollfuss''' ([[Texingtal]], 4 de otover 1892 - [[Vienna]], 25 de luj 1934) l'è stad un politegh austriegh, cangeler in del period de l'[[austrofassism]], del 1932 al 1934. De origin paisana, el studia al seminari e poeu giurisprudenza, per poeu vesser mandad al front italian de la [[prima guerra mondial]], indova che l'è ciapad presoner e poeu liberad, e 'l torna poeu a Vienna a finì i studi. El taca a cresser in del mond politegh e in del 1930 l'è nomnad president di [[Österreichische Bundesbahnen]] e in del 1931 minister de l'agricoltura del governo [[Otto Ender]] e poeu anca in quell del [[Karl Buresch]]. In del 1932 el va lu al governo, nomnad del [[Wilhelm Miklas]], in d'una nomena inaspetata, desgià che 'l gh'haveva men de 40 agn e poca de esperienza politega. El se ispira de subet a l'autoritarism e al [[fassism]] italian del [[Benito Mussolini]], tant che in del 1933 el fa su el [[Front Patriotegh (Austria)|Front Patriotegh]], partid unegh de [[Destra (politega)|destra]] ispirad al [[Partid Nazzional Fassista]], e 'l taca 'na repression forta di rivoeulte di operari. In 'sto roeul el gh'ha havud una bona mesizzia cont el [[Benito Mussolini]], che gh'ha dad tancc consili in su cossa fà per fà la ditatura e 'l vedeva in l'austrofassism 'na difesa contra el regim nazista todesch, de che l'era sossenn dubios in principi. '''([[Engelbert Dollfuss|Va inanz...]])''' qfcvvdat0wfu4dj1k132966usb6skx7 Ciciarada:Luciano Lutring 1 241648 1334420 1265172 2026-08-03T10:57:00Z Sciking 7100 1334420 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|segond terz del sgiugn|2022}} {{Telsavevet|segonda mità de fevrer|2024}} {{Telsavevet|avost|2026}} kkr33xokywv8imsn44lgyp7cbp9rvtd Palazz di Nodar 0 269506 1334436 1270044 2026-08-03T11:58:02Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1334436 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Palazzo dei Notai.01.jpg|thumb|El Palazz]] El '''Palazz di Nodar''' (''Palâz di Nudèr'' in bolognes) a l'è un palazz storegh de [[Bologna]], in [[Piazza Magior]], fad su in tra el XIV e 'l XV secol de la società di nodar per meter dent la soa sed. Dent a gh'è una sala, ciamada ''di Nodar'', che l'è doperada del comun de Bologna per di event colturai. == Riferiment == *[https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/0800241617 Catalogo beni culturali] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240322160243/https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/0800241617 |date=2024-03-22 }} == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Palazz de Bologna|Nodar]] g93unubxav02jlmetl2w45n1ayq96lm Ciciarada:Klagenfurt am Wörthersee 1 270233 1334423 1276116 2026-08-03T10:57:34Z Sciking 7100 1334423 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|segonda mità de sgiugn|2024}} {{Telsavevet|avost|2026}} 66iluoa008qvr1wsd5niatd5nuv0ue7 Ciciarada:Gioconda (tram) 1 270914 1334421 1281908 2026-08-03T10:57:18Z Sciking 7100 1334421 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|segonda mità de setember|2024}} {{Telsavevet|avost|2026}} niau8rxfms6ygawey1wv6ln58n3rzon Utent:-revi 2 271253 1334397 1290083 2026-08-02T15:00:29Z Pathoschild 320 global user pages ([[m:Synchbot|requested by Revi C.]]) 1334397 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[User:Revi C.]] 88g0cv17whfgb1wkeh281mptujwtlut Ciciarada Utent:-revi 3 271254 1334398 1290084 2026-08-02T15:36:55Z Pathoschild 320 global user pages ([[m:Synchbot|requested by Revi C.]]) 1334398 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[User talk:Revi C.]] o9z79lcc9a9pfmqmrod5w3eyk4q9i0o Palazz de la Region Liguria 0 273823 1334435 1307568 2026-08-03T11:55:01Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1334435 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Genova-palazzo regione liguria.jpg|thumb|El Palazz]] El '''Palazz de la Region Liguria''' a l'è un palazz storegh de [[Piazza De Ferrari]] a [[Genoa]], fad su del 1924 per la Navigazzion General Italiana e incoeu sede de la [[sgionta regional de la Liguria]]. == Riferiment == *[https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/0700208913 Catalegh di ben colturai] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250406214629/https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/0700208913 |date=2025-04-06 }} == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Palazz de Genoa|Region]] m5e7j0tendgemugxn0g55ojk36p0dk3 Wikipedia:Editathon/WikiParis 4 279617 1334394 1334386 2026-08-02T13:04:05Z Sciking 7100 /* Vos scrivude */ 1334394 wikitext text/x-wiki {{NOL}} '''WikiParis''' a l'è un'editathon de Wikipedia in sui tema relativ a [[Paris]], cità che l'ha ospitad [[Wikimania]] del 2026, e anca a la [[Franza]] pussee in general: la sarà del 27 de luj al 3 de avost. == Vos scrivude == #[[Parc de la Villette]] #[[Polizia nazional (Franza)]] #[[Cité des sciences et de l'industrie]] #[[Canal de l'Ourcq]] #[[Geode (Paris)]] #[[Place de la Fontaine-aux-Lions]] #[[Cité de la musique]] #[[Zénith de Paris]] #[[Philharmonie de Paris]] #... == Partecipant == #--[[User:Sciking|Sciking]] <sup>([[User talk:Sciking|parla con mi]])</sup> 16:40, 26 Lui 2026 (CEST) #... #... [[Categoria:Editathon|WikiParis]] ephlj019yjc9xig6oit272o4ovy98kt 1334405 1334394 2026-08-03T10:50:28Z Sciking 7100 /* Vos scrivude */ 1334405 wikitext text/x-wiki {{NOL}} '''WikiParis''' a l'è un'editathon de Wikipedia in sui tema relativ a [[Paris]], cità che l'ha ospitad [[Wikimania]] del 2026, e anca a la [[Franza]] pussee in general: la sarà del 27 de luj al 3 de avost. == Vos scrivude == #[[Parc de la Villette]] #[[Polizia nazional (Franza)]] #[[Cité des sciences et de l'industrie]] #[[Canal de l'Ourcq]] #[[Geode (Paris)]] #[[Place de la Fontaine-aux-Lions]] #[[Cité de la musique]] #[[Zénith de Paris]] #[[Philharmonie de Paris]] #[[Montmartre]] #[[Basilega del Sacher Coeur (Paris)]] #... == Partecipant == #--[[User:Sciking|Sciking]] <sup>([[User talk:Sciking|parla con mi]])</sup> 16:40, 26 Lui 2026 (CEST) #... #... [[Categoria:Editathon|WikiParis]] egr9xpxb98drqw4zm9r184ph8qqsbyr Philharmonie de Paris 0 279632 1334392 2026-08-02T13:03:36Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Philharmonie de Paris at night.jpg|thumb|El palazz]] La '''Philharmonie de Paris''' a l'è un auditorium de la [[Paris|capital franzesa]] de 2'400 setade, vert del 2015 'me completament de la [[Cité de la musique]]. == Ligam de foeura == *[https://philharmoniedeparis.fr/fr Sit oficial]" 1334392 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Philharmonie de Paris at night.jpg|thumb|El palazz]] La '''Philharmonie de Paris''' a l'è un auditorium de la [[Paris|capital franzesa]] de 2'400 setade, vert del 2015 'me completament de la [[Cité de la musique]]. == Ligam de foeura == *[https://philharmoniedeparis.fr/fr Sit oficial] rs94kue2z8nvivyylzyxzu8ftqy2xy6 1334393 1334392 2026-08-02T13:03:48Z Sciking 7100 added [[Category:Architeture de Paris]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334393 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Philharmonie de Paris at night.jpg|thumb|El palazz]] La '''Philharmonie de Paris''' a l'è un auditorium de la [[Paris|capital franzesa]] de 2'400 setade, vert del 2015 'me completament de la [[Cité de la musique]]. == Ligam de foeura == *[https://philharmoniedeparis.fr/fr Sit oficial] [[Categoria:Architeture de Paris]] rilwf1u6r85ovvc4megrtnc3ywgq0ot 1334395 1334393 2026-08-02T13:04:33Z Sciking 7100 /* Ligam de foeura */ 1334395 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Philharmonie de Paris at night.jpg|thumb|El palazz]] La '''Philharmonie de Paris''' a l'è un auditorium de la [[Paris|capital franzesa]] de 2'400 setade, vert del 2015 'me completament de la [[Cité de la musique]]. == Ligam de foeura == *[https://philharmoniedeparis.fr/fr Sit oficial] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Architeture de Paris]] p3ttooiu5f0yxi0055n5rugil8bi8qc Montmartre 0 279633 1334399 2026-08-02T20:45:10Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Montmarte 2 (pixinn.net).jpg|thumb|La basilega]] '''Montmartre''' a l'è un quarter pussee volt de [[Paris]], che 'l se troeuva in su 'na [[collina]]: el so sit pussee cognossud a l'è la [[Basilega del Sacher Coeur (Paris)|]], che la domina el center citadin, e anca per vesser el sit pussee important de la vita [[ bohémien]] al temp de la [[Belle Époque]]. == Riferiment == *[https://www.parigirando.com/una-passeggiata-a-montmartre/ Cosa ve..." 1334399 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Montmarte 2 (pixinn.net).jpg|thumb|La basilega]] '''Montmartre''' a l'è un quarter pussee volt de [[Paris]], che 'l se troeuva in su 'na [[collina]]: el so sit pussee cognossud a l'è la [[Basilega del Sacher Coeur (Paris)|Basilega del Sacher Coeur]], che la domina el center citadin, e anca per vesser el sit pussee important de la vita [[ bohémien]] al temp de la [[Belle Époque]]. == Riferiment == *[https://www.parigirando.com/una-passeggiata-a-montmartre/ Cosa vedere a Montmartre: Van Gogh, le vigne, Place du Tertre] == Alter proget == {{Interproget}} jfvg0tkn8e1lmjet55zlkxkbtrks3zb 1334400 1334399 2026-08-02T20:45:27Z Sciking 7100 added [[Category:Paris]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334400 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Montmarte 2 (pixinn.net).jpg|thumb|La basilega]] '''Montmartre''' a l'è un quarter pussee volt de [[Paris]], che 'l se troeuva in su 'na [[collina]]: el so sit pussee cognossud a l'è la [[Basilega del Sacher Coeur (Paris)|Basilega del Sacher Coeur]], che la domina el center citadin, e anca per vesser el sit pussee important de la vita [[ bohémien]] al temp de la [[Belle Époque]]. == Riferiment == *[https://www.parigirando.com/una-passeggiata-a-montmartre/ Cosa vedere a Montmartre: Van Gogh, le vigne, Place du Tertre] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Paris]] gjg6te0lh1vcsquirq02ppkrybl2pdo Basilega del Sacher Coeur (Paris) 0 279634 1334404 2026-08-03T10:49:50Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:04-2017. París-9.jpg|thumb|La basilega]] La '''Basilega del Sacher Coeur''' (franzes: ''basilique du Sacré-Cœur'') a l'è una gesa de [[Paris]], che la se troeuva sora el coll de [[Montmartre]], che del 1919 a l'è una [[basilega minor]]: l'è stada fada su in tra el 1873 e 'l 1914 e l'è in stil romanegh-bizantin. L'è anca el quart sit pussee volt de la cità, dopo de la [[Tour Eiffel]], de la [[Tour Montparnasse]] e de l'Hôtel des In..." 1334404 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:04-2017. París-9.jpg|thumb|La basilega]] La '''Basilega del Sacher Coeur''' (franzes: ''basilique du Sacré-Cœur'') a l'è una gesa de [[Paris]], che la se troeuva sora el coll de [[Montmartre]], che del 1919 a l'è una [[basilega minor]]: l'è stada fada su in tra el 1873 e 'l 1914 e l'è in stil romanegh-bizantin. L'è anca el quart sit pussee volt de la cità, dopo de la [[Tour Eiffel]], de la [[Tour Montparnasse]] e de l'[[Hôtel des Invalides]]. == Ligam de foeura == *[https://www.sacre-coeur-montmartre.com/ Sit oficial] == Alter proget == {{Interproget}} fp52vh679vhljhy8rqqqw82p9p6rs33 1334406 1334404 2026-08-03T10:50:37Z Sciking 7100 added [[Category:Gese de Paris]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334406 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:04-2017. París-9.jpg|thumb|La basilega]] La '''Basilega del Sacher Coeur''' (franzes: ''basilique du Sacré-Cœur'') a l'è una gesa de [[Paris]], che la se troeuva sora el coll de [[Montmartre]], che del 1919 a l'è una [[basilega minor]]: l'è stada fada su in tra el 1873 e 'l 1914 e l'è in stil romanegh-bizantin. L'è anca el quart sit pussee volt de la cità, dopo de la [[Tour Eiffel]], de la [[Tour Montparnasse]] e de l'[[Hôtel des Invalides]]. == Ligam de foeura == *[https://www.sacre-coeur-montmartre.com/ Sit oficial] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Gese de Paris|Sacher]] d8oc6g6zky42k8l9v3r8k3lb4m8w8tl 1334407 1334406 2026-08-03T10:51:02Z Sciking 7100 added [[Category:Gese de l'arcidiocesi de Paris]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334407 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:04-2017. París-9.jpg|thumb|La basilega]] La '''Basilega del Sacher Coeur''' (franzes: ''basilique du Sacré-Cœur'') a l'è una gesa de [[Paris]], che la se troeuva sora el coll de [[Montmartre]], che del 1919 a l'è una [[basilega minor]]: l'è stada fada su in tra el 1873 e 'l 1914 e l'è in stil romanegh-bizantin. L'è anca el quart sit pussee volt de la cità, dopo de la [[Tour Eiffel]], de la [[Tour Montparnasse]] e de l'[[Hôtel des Invalides]]. == Ligam de foeura == *[https://www.sacre-coeur-montmartre.com/ Sit oficial] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Gese de Paris|Sacher]] [[Categoria:Gese de l'arcidiocesi de Paris|Sacher Coeur]] 2m0zpddkbdc7vvvblh9923i11axj6jt Categoria:Gese de l'arcidiocesi de Paris 14 279635 1334408 2026-08-03T10:51:14Z Sciking 7100 added [[Category:Gese catoleghe per diocesi]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334408 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Gese catoleghe per diocesi|Paris]] nljyv6xk64qml887183y22q6igmq7gg Ciciarada:Vitis vinifera 1 279636 1334419 2026-08-03T10:56:57Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|avost|2026}}" 1334419 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|avost|2026}} e525ibgphvs2sid4es4m8151h5iphit Ciciarada:Gavrilo Princip 1 279637 1334422 2026-08-03T10:57:23Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|avost|2026}}" 1334422 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|avost|2026}} e525ibgphvs2sid4es4m8151h5iphit Ciciarada:Mont Ararat 1 279638 1334424 2026-08-03T10:57:50Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|avost|2026}}" 1334424 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|avost|2026}} e525ibgphvs2sid4es4m8151h5iphit Ciciarada:Basilega del Sacher Coeur (Paris) 1 279639 1334425 2026-08-03T10:57:53Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|avost|2026}}" 1334425 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|avost|2026}} e525ibgphvs2sid4es4m8151h5iphit Ciciarada:Biancafioca 1 279640 1334427 2026-08-03T10:58:02Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|avost|2026}}" 1334427 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|avost|2026}} e525ibgphvs2sid4es4m8151h5iphit Isole Canarie 0 279641 1334430 2026-08-03T11:05:13Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{Livell aministrativ |numerLivell = 1 |siglaStat = ESP |Stat = {{ESP}} }} I '''Isole Canarie''' (''Islas Canarias'' in spagnoeul) inn un [[arcipelagh]] de l'[[Ocean Atlantegh]] fad su de set isole principai e alter pussee pisinine, organizad ministrativament 'me [[comunità autonoma (Spagna)|]] de la [[Spagna]], spartida in di province de [[provincia de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] e provincia de Las Palmas|Las..." 1334430 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{Livell aministrativ |numerLivell = 1 |siglaStat = ESP |Stat = {{ESP}} }} I '''Isole Canarie''' (''Islas Canarias'' in spagnoeul) inn un [[arcipelagh]] de l'[[Ocean Atlantegh]] fad su de set isole principai e alter pussee pisinine, organizad ministrativament 'me [[comunità autonoma (Spagna)|comunità autonoma]] de la [[Spagna]], spartida in di province de [[provincia de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] e [[provincia de Las Palmas|Las Palmas]]: [[Santa Cruz de Tenerife]] e [[Las Palmas de Gran Canaria]] inn, de conseguenza, i do co-capitai de la comunità autonoma. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/canarie/ Treccani] == Alter progett == {{Interproget}} {{Comunità autonome de la Spagna}} [[Categoria:Isole Canarie| ]] r3z5lcn6l1d0m7hjhxpm4kxyldwlgb2 1334431 1334430 2026-08-03T11:05:26Z Sciking 7100 grafia fallada 1334431 wikitext text/x-wiki {{NOL}} {{sbozz|}} {{Livell aministrativ |numerLivell = 1 |siglaStat = ESP |Stat = {{ESP}} }} I '''Isole Canarie''' (''Islas Canarias'' in spagnoeul) inn un [[arcipelagh]] de l'[[Ocean Atlantegh]] fad su de set isole principai e alter pussee pisinine, organizad ministrativament 'me [[comunità autonoma (Spagna)|comunità autonoma]] de la [[Spagna]], spartida in di province de [[provincia de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] e [[provincia de Las Palmas|Las Palmas]]: [[Santa Cruz de Tenerife]] e [[Las Palmas de Gran Canaria]] inn, de conseguenza, i do co-capitai de la comunità autonoma. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/canarie/ Treccani] == Alter progett == {{Interproget}} {{Comunità autonome de la Spagna}} [[Categoria:Isole Canarie| ]] cr41qyufn1rxlqva8ko7c5dgcvlsxtu Categoria:Isole Canarie 14 279642 1334432 2026-08-03T11:06:01Z Sciking 7100 added [[Category:Comunità autonome de la Spagna]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334432 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Comunità autonome de la Spagna]] 8zy0to2jnrwfpwr38bntx3mxey32vfa Isol Canari 0 279643 1334433 2026-08-03T11:06:35Z Sciking 7100 Redirezzion a la pagina [[Isole Canarie]] 1334433 wikitext text/x-wiki #RINVIA[[Isole Canarie]] mavv3ezr72tcwqgmr6omayb4jr5lgja Canari 0 279644 1334434 2026-08-03T11:06:56Z Sciking 7100 Redirezzion a la pagina [[Isole Canarie]] 1334434 wikitext text/x-wiki #RINVIA[[Isole Canarie]] mavv3ezr72tcwqgmr6omayb4jr5lgja