Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.13
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Elio (element chimich)
0
6613
1334444
1329557
2026-08-03T19:03:36Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334444
wikitext
text/x-wiki
{{LORUNIF}}
{{Infobox element chimich
|Nome = elio
|Serie_chimica = [[gas nòbii]]
|Nucleoni =
|Precedente = [[idrògeno]]
|Successivo = [[litio]]
|Configurazione = Electron shell 002 Helium.svg
|Simbolo = He
|Numero_atomico = 2
|Gruppo = [[Gas nobili|18 (VIIIA)]]
|Periodo = [[elementi del periodo 1|1]]
|Blocco = [[Orbital atomich|p]]
|Densità = 0,1785 kg/m³
|Durezza =
|Aspetto = Helium-glow.jpg
|Didascalia = Gas sènsa culùr, ispunìt a 'n camp magnétich el g'ha emisiù culùr pórpora
|Spettro = Helium spectra.jpg
|Peso_atomico = {{M|4,002602||u}}
|Raggio_atomico = {{M|128|p|m}}
|Raggio_covalente = 32 pm
|Raggio_di_van_der_Waals = 140 pm
|Configurazione_elettronica = 1s<sup>2</sup>
|Numero_CAS= 7440-59-7
|Elettroni = 2
|Numero_di_ossidazione = 0 (se 'l conós mìa)
|Struttura_cristallina = ezagonàl
|Stato = gasùs
|Fusione = {{M|0,95||K}} {{M|(−272,22||°C}}) a {{M|2,5|M|Pa}}
|Ebollizione = 4,24 K (−268,93 °C)
|Volume_molare = {{Exp|21,0|−6}} m³/mol
|Calore_di_evaporazione = {{M|84,5||J/mol}}
|Calore_di_fusione = 5,23 kJ/mol
|Tensione_di_vapore =
|Velocità_del_suono = {{M|970||m/s}} a 293,15 K
|Elettronegatività =
|Calore_specifico = 5193 J/(kg•K)
|Conducibilità_elettrica =
|Conducibilità_termica = 0,152 W/(m•K)
|Energia_1a_ionizzazione = 2372,3 kJ/mol
|Energia_2a_ionizzazione = 5250,5 kJ/mol
|Voce_principale_isotopi = izòtop de l'elio
|Isotopo_1 = <sup>3</sup>He
|NA_1 = 0,000137%
|TD_1 = L'è stàbil cont 1 neütrù
|Isotopo_2 = <sup>4</sup>He
|NA_2 = '''99,999863%'''
|TD_2 = L'è stàbil con 2 neütrù
|Isotopo_3 = <sup>6</sup>He
|NA_3 = sintétich
|TD_3 = 806,7 ms
|DM_3 = [[decadimento beta|β<sup>−</sup>]]
|DE_3 = 3,508
|DP_3 = [[Izòtop del litio#Litio-6|<sup>6</sup>Li]]
}}
L''''Élio''' l'è 'n [[element chìmich]] che g'ha nömer atòmich 2 (cioè endel nùcleo el g'ha dù prutù) e sìmbol '''He'''. L'è 'l prim dei [[gas nòbil|gas nòbii]], cioè chèi elemèncc che g'ha i leèi energétich complécc, e chèsto 'l völ dì che l'è mìa reatìf perchè el g'ha mìa eletrù de mèter en cundiviziù condei óter àtom.
En cundisiù stàndard l'élio l'è un gas monoatòmich sènsa gne culùr gne udùr; el g'ha ek pónt de evaporasiù piö bas de töcc i elemèncc de la tàola periòdica, e 'l pöl deentà lìquit apéna sóta àlta presiù (entùren ai 100 [[Pascal|MPa]]) e temperadüra bàsa (entùren ai 0 K). A presiù normàla l'è al stat gasùs pò al zéro asolùto. L'élio 'l g'ha 'na capacità calorìfica àlta, cioè el sò vulüm el crès en frèsa al crèser de la temperadüra. La sò [[temperadüra crìtica]] l'è de apéna 5,2 K.<br />
L'élio 'l pöl apò a deentà sòlido a 'na presiù de 100 MPa e temperadüra entùren ei 15 K; en chèste cundisiù l'élio 'l ciàpa 'na strutüra cristalìna, cübica o ezagonàla.
[[Archivi:HeNe Laser Build.webm|miniatura|Laser eliu]]
Dopo de l'idrògeno, l'è l'elemènt piö difundìt endel [[Ünivèrso]]. L'è generàt del procès de füziù nücleàra endel intèrno de le stèle.
== Aplicasiù ==
L'élio al dé d'encö l'è dopràt enden möcc de camp diferèncc:
* l'è 'n bèl pó piö lezér de l'ària e, a diferèns del idrògeno, el ciàpa mìa föch e per chèsta rizù l'è dopràt per empienéser i dirigìbii e i balù sónda dopràcc en [[meteorolugìa]] e per üzi militàr;
* ensèma a l'[[osìgeno]], l'è dopràt endela miscèla osìgeno-élio per imersiù en profondità, dàto che l'è inèrte, el se delégua de méno de l'azòto endel sànch e l'è eliminàt dò ólte e mèza piö a la svèlta (i tép de decopresiù i se sbàsa);
* l'è dopràt per rafredà i materiài en chèle laorasiù che g'ha bezògn de temperadüre bàse fés (supercundutùr, criogenìa);
* in [[crumatugrafía gasusa]], al sa dupéra cumé gas inèert purtaduur;
* endela fabricasiù de cristài [[silìcio]] e [[germànio]], l'è dopràt per creà 'n atmosféra inèrte;
* endele galerìe del vènt supersòniche;
* refrigerànt endei reatùr nücleàr
* en medizìna, l'è dopràt per fà la resonànsa magnética.
== Fuunt de éli ==
L'éli, cumè gemò dí chí de suravía, a l'è ul seguunt elemeent per abundànza in de l'Ünivèers, vist c'al custitüíss ul 20% de la matéria dii [[stèla|stèll]]; l'éli, uviameent, a l'è ingabulaa in dii prucèss de [[füsiun nücleaar]] stelaar.
In de l'atmusféra de la Tèra l'éli a l'è preseent a stèmm in 5 ppm (paart per miliun), cumè resültaa de la desintregazziun de mineràj radiuatiif de l'[[uràni]] e [[tòri]]; a l'è preseent
anca in d'una quaj fuunt de aqua mineraal, in d'un quaj gas [[vülcàn]]ich e in d'un quaj giacimeent de gas natüraal in dii [[Staat Ünii de América]], ch'inn la fuunt mundiaal püssee impurtànta de éli.<br />
In dii ültimm ann, i SUA ann cataa ul 90% de l'éli mundiaal; dal princípi del [[sécul XXI]] anca dii ólter nazziun (cumè [[Algéria]] e [[Qatar]])ann cuminciaa a crèss de impurtànza in del mercà.
A l'è pussíbil sintetizaa l'éli anca in laburatòri, bumbardaant dii nücli de [[liti]] u de [[bòor]] cunt prutún a vólta velucità.
== Cumpòost ==
Vist ca l'éli a l'è deent in del grupp dii gas nòbil, in pràtica al ciàpa minga paart in dii reazziun chímich; dumè in d'un quaj caas, suta dii [[eletricità|cureent elétrich]] upüür un bumbardameent de eletrún al pö rivà a furmà cumpòost cunt ul [[tüngstéen]], ul [[jòdi]], ul [[flüòor]] e ul [[fòsfur]].
== Izòtop ==
[[Archivi:Helium atom (not to scale).svg|thumb|left|100px|'Na reprezentasiù sintética de l'élio (izòtop élio-4, <sup><small>4</small></sup>He)]]
L'izòtop piö cümü cumün de l'élio l'è 'l <sup>4</sup>He, col nùcleo furmàt de du prutù e du neütrù; l'è 'n izòtop stàbil fés. La sò fónt principàla l'è 'l decadimènt de nùclei piö gréf: chèsta fùrma de decadimènt ela se ciàma [[decadimènt àlfa]] e la partezèla che é fò l'è ciamàda [[partezèla alfa]] (apò a se 'n pràtica l'è 'n nùcleo de élio).<br />
'N óter izòtop l'è el <sup>3</sup>He, ma l'è praticamènte mìa prezènt sö la Tèra.<br />
Töcc du chèsti izòtop i éra stacc generàcc apò al momènt del [[Big Bang]], e dòpo i g'ha seghetàt a éser pruducìcc al intèrno de le stèle.
== Furme ==
L'élio lìquit el se tróa sóta dò fùrme diferènte, élio-4 I e élio-4 II, 'ntra le quàle gh'è 'na tranzisiù brösca a la temperadüra de 2.18 K (''pónt lambda'') e a la [[presiù de vapùr]]. L'élio I l'è 'n líquit normàl, envéce l'élio II, de sóta del pónt lambda, l'è 'n superflùido: chèsta caraterìstica l'è uriginàda de efècc [[mecànica quantìstica|quantìstich]]. La superfluidità de l'élio II l'è stàda giöna de le prìme a éser oservàda sö scàla macroscòpica.
== Stória ==
L'élio l'è stat scuprìt en maniéra endependènta dei scensiàcc [[Pierre Janssen]] e [[Norman Lockyer]]; l'ìa 'l [[1868]] e i éra dré a oservà el spétro de le radiasiù de la lùce del sùl al momènt de 'na eclìsi. I sò rezütàcc i è stacc confermàcc quach agn dòpo del [[Eduard Frankland]], che 'l g'ha apò prupunìt el nòm ''helium'' en unùr a la divinità gréca del [[Sul]]. Però alùra se pensàa che l'élio el födès en metàl; per rià a capì che 'nvéce l'ìa 'n gas gh'è ülìt spetà 'nfìna al [[1895]], l'autùr de la scopèrta l'è stat el [[William Ramsay]].<br />
Endedel [[1907]] l'[[Ernest Rutherford]] e 'l [[Thomas Royds]] i g'ha demustràt che le [[partizèle alfa]] i éra nùclei de élio. Endel [[1908]] el fìzich todèsch [[Heike Kamerlingh Onnes]] l'è riàt a rafredà l'élio 'nfìna a fàl vègner lìquit a la temperadüra de 0,9 K; per rià a fal nì sòlit bezognerà spetà 'nfìna al [[1926]], coi esperimèncc del [[Willem Hendrik Keesom]].<br />
Endel [[1938]] el fìzich rùso [[Pyotr Leonidovich Kapitsa]] el se nencórs che l'izòtop 4 de l'élio (élio-4) 'l g'ha 'na [[viscozità]] praticamente a zéro, a temperadüra arènt ai 0 K; al dé d'encö chèl fenòmeno ché l'è cunusìt col nòm de [[süperflüidità]]. Endel [[1972]], la stèsa proprietà l'è stàda utignìda col élio-3, dei físich americà [[Douglas D. Osheroff]], [[David M. Lee]], e [[Robert C. Richardson]].
== Precausiù ==
L'élio l'è mìa velenùs ma a respiràl en gra quantità el pórta a asfisìa. I contenidùr empinìcc de élio gasùs a 5÷10K i g'ha de éser tignìcc compagn che se i födès empinìcc de elio lìquit per vìa de la gran espansiù che 'l g'ha al crèser de la temperadÞra e dóca el créa presiù àlte fés semài che vé portàt a temperadüra amiènt. Se 'l vé 'n contàt co la pèl de l'òm, l'elio liquit el pöl dà brüzadüre de frèt gràvi per vìa de scàmbe de calùr repentì provocàt de levaporasiù imediàda.
== Colegamèncc estèrni ==
{{commons|Helium}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/He/index.html WebElements.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060705035029/http://www.webelements.com/webelements/elements/text/He/index.html |date=2006-07-05 }}
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/He.html EnvironmentalChemistry.com]
* [http://education.jlab.org/itselemental/ela003.html És Elemental]
{{Taola periodica}}
[[Categoria:Element chimegh]][[Categoria:Gas nobel]]
iu5zo65mdcymewwe1ra3yuc06445mmf
Pier Giorgio Perotto
0
201957
1334439
1275953
2026-08-03T12:14:36Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334439
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[File:P101 team - Pier Giorgio Perotto, Giovanni De Sandre, Gastone Garziera, Giancarlo Toppi.jpg|thumb|El team de la Programma 101, a manzina in bass el Perotto]]
El '''Pier Giorgio Perotto''' ([[Turin]], 24 de dicember 1930 – [[Genoa]], 23 de genar 2002) a l'è staa on ingegnee elettrich e informatich italian, progettista de l'[[Olivetti]] e pioniee de l'[[informatega]] destribuida, inventor de la [[Programma 101]], vun di primm desktop computer de l'istoria.
== Biografia ==
Nassuu a [[Turin]] de 'na familia de origin de [[Cavaglià]], in del 1956 el se laurea in ingegneria elettrotecnica al [[Politecnich de Turin]], indova che l'ann dopo el se laurea anca in ingegneria aeronautica. In del 1958 el deventa liber docent de meccanica.
=== Carriera in Olivetti ===
In l'april 1957 a l'è ciappaa dent de la [[Olivetti]] che 'l mett a lavorà al laboratori elettronich de [[Barbaricina]], arent de [[Pisa]]. In la progettazion de l'[[Elea 9003]] el progetta el Convertitore Bande Schede, bon de interfacciàll ai macchin meccanich de fatturazion. El studia anca on sistema de [[OCR]], mai completaa per i volt cost commercial.
==== La Programma 101 ====
El progett pussee important del Perott a l'è staa, a bon cunt, la [[Programma 101]], el primm computer de tavol a avègh success commercial. Desviluppaa in tra el 1962 e 'l 1965 a l'è staa vun di primm esempi de computer, anca se limitaa, fazil de doperà e de cost contegnuu. Intant la part elettronica de l'azienda a l'era stada venduda a la General Electric, ma per via de l'ideja de computer personal e monoutent a l'è staa lassaa in Olivetti. In del desvilupp de la P101 l'ha perfezionaa la [[cartolina magnetica]], giamò pensada in di primm studi elettronich, e i micromoduj.
==== La direzion de l'Olivetti ====
El deventa dopo vun di dirigent de la Recerca e Desvilupp de l'azienda eporediesa, e 'l guida l'evoluzion de la ditta de meccanica a elettronica e 'l rienter di collega ex-GE dopo che l'azienda l'ha bandonaa, in del '70, i computer.
In tra i sò noeuv prodott i successor de la Perottina ([[Olivetti P602|P602]] e [[Olivetti P652|P652]]), i computer a [[BASIC]] [[Olivetti P6060|P6060]] e [[Olivetti P6040|6040]] e i terminaj intelligent [[Olivetti TC 800]].
In del 1979 a l'è nominaa president de la neonassuda ELEA SpA, azienda de consulenza e de didattica aziendala.
=== Dopo Olivetti ===
In del 1993 el sortiss de l'Olivetti per andà dent in la SOGEA, scoeura de commercc e pocch agn dopo el releva la FINSA, società de consulenza di aziend. In del 1995 el scriv el liber "P101. Quando l'Italia inventò il personal computer" indova el cunta su la storia de la Programma 101.
El moeur el 23 de genar 2002 a Genoa per on tumor.
== Recognossiment ==
[[File:Giardini Perotto.jpg|thumb|I Giardini Perotto a [[Cavaglià]]]]
La soa città de origin, Cavaglià, el gh'ha dedicaa di giardin cont di antich [[dolmen]]. Genoa el gh'ha dedicaa 'na via e a Turin a l'è in la lista de attesa di nomm per ona via.
L'Università del Molise el gh'ha dedicaa on'aula. L'[[Osservatorio San Vittore]] l'ha dedicaa l'asteroid [[12222 Perotto]] a lu.
== Liber ==
* ''Manager 2000'', [[Sperling & Kupfer Editori]], 1987
* ''Il darwinismo manageriale'', Edizioni [[Il Sole 24 ORE]], 1988
* ''L'origine del futuro'', [[FrancoAngeli]], 1990
* ''Il paradosso dell'economia'', FrancoAngeli, 1993
* ''Cambiare pelle per salvare la pelle,'' FrancoAngeli, 1994
* ''Programma 101. L'invenzione del personal computer: una storia appassionante mai raccontata'', Sperling & Kupfer Editori, 1995
* ''Come fare carriera nelle aziende dell'era digitale. Manuale scandaloso di management'', Franco Angeli, 2001
* ''[[Olivetti Programma 101|P101]]. Quando l'Italia inventò il personal computer'', [[Edizioni di Comunità]], 2015
== Riferiment ==
*[http://www.apogeonline.com/webzine/2002/01/28/06/200201280601 Morto Pier Giorgio Perotto, il padre del Personal Computer]
*[http://www.storiainformatica.it/approfondimenti/32-approfondimenti/pionieri-italiani/98-piergiorgio-perotto Piergiorgio Perotto] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150706125322/http://www.storiainformatica.it/approfondimenti/32-approfondimenti/pionieri-italiani/98-piergiorgio-perotto |date=2015-07-06 }}
*[http://www.olivettiani.org/cavaglia-ricorda-pier-giorgio-perotto.html Cavaglià ricorda Pier Giorgio Perotto] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20231218011333/https://www.olivettiani.org/cavaglia-ricorda-pier-giorgio-perotto.html |date=2023-12-18 }}
*[http://www.marcogaleotti.com/Calcolatori.html Dai grandi calcolatori al primo vero "computer personale" ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150706004130/http://www.marcogaleotti.com/Calcolatori.html |date=2015-07-06 }}
*[http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=615 TC 800: un sistema innovativo per l'automazione di agenzia ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170421180333/http://www.storiaolivetti.it/percorso.asp?idPercorso=615 |date=2017-04-21 }}
*[https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=12222 12222 Perotto (1982 WA)]
*[http://www.comune.genova.it/node/45483 Erzelli: intitolazione della nuova strada a Piergiorgio Perotto] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161113213829/http://www.comune.genova.it/node/45483 |date=2016-11-13 }}
*[http://torino.repubblica.it/cronaca/2016/11/30/news/torino_vie_da_intitolare_si_al_papa_del_computer_no_a_michael_jackson-153128053/ Torino, vie da intitolare: sì al papà del computer, no a Michael Jackson]
{{Olivetti}}
{{DEFAULTSORT:Perotto, Pier Giorgio}}
[[Categoria:Informategh italian]]
[[Categoria:Dirigent d'impresa italian]]
[[Categoria:Imprenditor italian]]
[[Categoria:Nassud in del 1930]]
[[Categoria:Mort in del 2002]]
ggt9sru4t47iavw7oq5oiwmayhsyxal
Comun a facilitazion lenguistega
0
219772
1334442
1324090
2026-08-03T18:07:07Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334442
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
[[File:Faciliteitengemeenten en.png|thumb|I Comun a facilitazion lenguistega]]
In [[Belgi]], i '''comun a facilitazion lenguistega''' a hinn di comun indova che la ministrazion a l'è monolengua, e la gh'ha de esprimes in la lengua de la region, ma i servizzi per i cittadin a hinn bilengov con la segonda lengua de la zona.
== Lista ==
=== Periferia de Bruxelles ===
(prima lengua: [[lengua olandesa|olandes]], segonda lengua: [[frances]].
* [[Kraainem]]
* [[Drogenbos]]
* [[Linkebeek]]
* [[Sint-Genesius-Rode]]
* [[Wemmel]]
* [[Wezembeek-Oppem]]
=== Comuni al confin franco/fiammingh===
(prima lengua: frances, segonda lengua: olandes)
* [[Comines-Warneton]]
* [[Enghien]]
* [[Flobecq]]
* [[Mouscron]]
(prima lengua: olandes, segonda lengua: frances)
* [[Bever (Belgio)|Bever]]
* [[Spiere-Helkijn]]
* [[Voeren]]
* [[Herstappe]]
* [[Mesen]]
* [[Ronse]]
=== Comun de la [[Comunità Germanofona del Belgi]] ===
(prima lengua: todesch, segonda lengua: frances)
* [[Amel]]
* [[Büllingen]]
* [[Burg-Reuland]]
* [[Bütgenbach]]
* [[Eupen]]
* [[Kelmis]]
* [[Lontzen]]
* [[Raeren]]
* [[Sankt Vith]]
=== Comun de Malmedy ===
(prima lengua: frances, segonda lengua: todesch)
* [[Waimes]]
* [[Malmedy]]
=== Comun francofon cont agevolazion per l'insegnament di alter lengov ===
* [[Baelen]]
* [[Plombières]]
* [[Welkenraedt]]
== Riferiment ==
*[https://portal.cor.europa.eu/divisionpowers/countries/membersLP/Belgium/Pages/default.aspx Belgi - Comitaa di Region] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181126134929/https://portal.cor.europa.eu/divisionpowers/countries/MembersLP/Belgium/Pages/default.aspx |date=2018-11-26 }}
== Vos corelaa ==
*[[Legg lenguistegh del Belgi]]
[[Categoria:Belgi]]
4q0ujeokkofqhjnoh16r0g9jbnyrwmm
Istitut Liberal (Italia)
0
220247
1334449
1195273
2026-08-03T20:48:06Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334449
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}
L''''Istitut Liberal''' (in [[italian]] ''Istituto Liberale'') a l'è 'na sociazion italiana, fondada in l'estaa 2016, che la se occupa de la diffusion di idej del [[liberalism]], de [[individovalism]] e de [[libertà economica]], in [[Italia]].
El sò president a l'è el scior Alessio Cotroneo e 'l sò simbol a l'è 'n leon bianch in camp bloeu. El nomm el deriva de 'n test del [[Gabriele D'Annunzio]].
Dal 2016 a fin 2018 a l'era ciamaa domà ''Individualista Feroce'' e in tra el 2018 e 'l settember 2019 l'ha ciappaa el nòmm de ''Istituto Liberale - L'individualista Feroce'', per poeu cambià nòmm domà in ''Istitut Liberal'' in del settember 2019.
Dal 2019 l'ha collaboraa cont l'[[Istitut Bruno Leoni]].
== Riferiment ==
* [https://financecue.it/liberalismo-politica-italiana-intervista-allindividualista-feroce/9249/ Liberalismo e politica italiana – Intervista all’Individualista Feroce] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190821200544/https://financecue.it/liberalismo-politica-italiana-intervista-allindividualista-feroce/9249/ |date=2019-08-21 }}
* [http://www.nuovasocieta.it/lindividualista-feroce-vive-e-lotta-a-torino/ “L’individualista feroce” vive e lotta a Torino]
== Ligamm de foeura ==
* {{it}} [https://www.individualistaferoce.it Sitt offizial]
* [https://facebook.com/individualistaferoce Pagina Facebook]
== Vos corelaa ==
* [[Students for Liberty]]
* [[Istitut Bruno Leoni]]
[[Categoria:Liberalism]]
[[Categoria:Sociazzion politeghe italiane]]
7imhtiteenj80mpf8sx7ivy9u9uz0bg
David Friedman
0
220994
1334443
1297096
2026-08-03T18:20:28Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334443
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
[[File:David Friedman by Gage Skidmore.jpg|thumb|El David Friedman]]
El '''David Friedman''' (2 de febrar 1945) a l'è 'n economista statunitens, fioeu del premi Nobel [[Milton Friedman]] e filosòf de l'[[anarco-capitalism]]. El sostegn, a differenza del pader, 'na graduala reduzion del roeul del [[Stat]] finna a la soa eliminazion. Laureaa anca in fisica, l'è appasionaa del Medioev.
== Riferiment ==
*[https://www.libertarianism.org/people/david-d-friedman David Friedman - Libertarianism] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190723170224/https://www.libertarianism.org/people/david-d-friedman |date=2019-07-23 }}
{{DEFAULTSORT:Friedman, David}}
[[Categoria:Economista statunitens]]
[[Categoria:Nassud in del 1945]]
o93a6jzpi0pf5fupy247gpq1s1dnu27
Panaton de la Valtolina
0
230415
1334438
1063692
2026-08-03T12:03:31Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334438
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Gastronomia
|paese = Italia
|nome= Panaton de la Valtolina
|altri nomi = Pan di fich, Bisciola
|categoria = dolce
|settore = Paste fresche e prodotti della panetteria, pasticceria, confetteria
|riconoscimento =PAT
|zona = [[Provincia de Sondri]]
|regione= Lombardia
|provincia= Sondrio
|immagine= Bisciola valtellina cellulare.jpeg
|didascalia= bisciola verra
|ingredienti = Farina, oeuv, buter, lacc, mel, fruta seca
}}
El '''panaton de la Valtolina''' (anca ''Bisciola'') a l'è un dolz tipegh de la [[Valtolina]], fad de una pagnotella con dent fruta seca, buter, oeuv e despess anca la mel. De l'alt contegnud calorich, el ciapa el post che in del rest de la [[Lombardia]] l'è tolt del [[Panaton]].
== Riferiment ==
*[https://www.bormio.info/scoprire_bormio/bisciola-panettone-valtellina/ Bisciola: panettone Valtellinese] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211016121511/https://www.bormio.info/scoprire_bormio/bisciola-panettone-valtellina/ |date=2021-10-16 }}
1bv8gtzrbysd7a7lhb20d2vv6m93riz
Inn di sgioven fascista
0
239333
1334448
1193031
2026-08-03T20:40:36Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334448
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
L''''inn di sgioven fascista''', ciamad anca ''Fuoco di Vesta'' (in italian ''inno dei giovani fascisti''), a l'è stad un cant politegh fascista italian, inn de la gioventura del [[Partid Nazzional Fascista]], con musega scrivuda del [[Giuseppe Blanc]], autor anca de la marcia trionfal [[Giovinezza]], e test del [[Vittorio Emanuele Bravetta]], componuda in del 1927.
== In la coltura popolar ==
=== Cinema ===
In del film [[Amarcord]] del [[Federico Fellini]] a l'è la canzon che la compagna 'na parada grotesca per la visita del [[Duce]] in la cità.
=== Parodie ===
Despess, in la zona de Milan, a l'era cantada 'me:
<poem>
Fuoco di Vesta
il Duce l'è una bestia
Quand el camina
El par una gaina
</poem>
== Riferiment ==
*[https://www.granatieridisardegna.it/Musiche/inni.pdf Granatieri di Sardegna] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220114114345/https://www.granatieridisardegna.it/Musiche/inni.pdf |date=2022-01-14 }}
*[https://digilander.libero.it/ZioBenito/innodeigiovanifascisti.htm El test]
[[Categoria:Canzon del 1927]]
[[Categoria:Inn e canzon del fassism]]
5goqzv1auukr32k9w1dloenytk5ssu1
Cordova
0
263005
1334440
1327172
2026-08-03T16:28:45Z
~2026-42856-00
54316
/* */
1334440
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ESP
|nom = {{pipetrick}}
|numerLivell = 3
|stat = {{ESP}}
|Livell1 = [[Andalusia|Andalusia]]
|Livell2 = [[provincia de Cordova]]
}}
'''{{pipetrick}}''' (o a '''Cordòa''') l'è un comun de la [[provincia de Cordova]], in [[Andalusia]], cont una popolazzion de {{Wikidata|P1082|n=1}} abitant.
{{#if:{{Wikidata|P190}}|A l'è gemelad con {{Wikidata|P190}}|}}
== Riferiment ==
*[https://www.hacienda.gob.es/Documentacion/Publico/SGT/CATALOGO_SEFP/223_Regimen-Local-ING-INTERNET.pdf Hacienda.es] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230528142517/https://www.hacienda.gob.es/Documentacion/Publico/SGT/CATALOGO_SEFP/223_Regimen-Local-ING-INTERNET.pdf |date=2023-05-28 }}
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Comun de la provincia de Cordova}}
s2pgoqclcx4kec8fkgqsdd8dmo2trjd
Palazzi di Ministeri
0
267299
1334437
1260515
2026-08-03T12:01:12Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334437
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:Palazzo dell'Intendenza di Finanza (Parma) - facciata 2019-06-07.jpg|thumb|La faciada del palazzi]]
El '''Palazzi di Ministeri''' o anca ''de l'Intendenza de Finanza'', a l'è un palazzi de [[Parma]] fad su in tra el 1760 e 'l 1769 in su proget de l'[[Ennemond Alexandre Petitot]] in su 'n vegg terren arent a la [[Palazzi de la Pilota|Pilota]] ciapad de la Cambra Ducala e doperad poeu dopo del domini napoleonegh 'me sed di istituzzion finanziarie del [[Ducad de Parma e Piasenza]]: el noeuv Regn d'Italia ghe lassa la soa [[intendenza de finanza]] e infin, in del 2009, l'è scernud 'me sed provincial di [[Arma di Carabiner|Carabiner]], che ghe vann denter du agn dopo, quand che inn fornid i lavorà.
== Riferiment ==
*[https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/0800243336 Catalogo Beni Culturali] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250928215651/https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/0800243336 |date=2025-09-28 }}
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Palazz de Parma|Ministeri]]
e05fwwf2kphsm5dkj4tfft2rtxkzrda
Gesa de San March di Venezzian
0
267468
1334446
1269922
2026-08-03T20:04:58Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334446
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[Archivi:Bari, san marco dei veneziani, 01.jpg|miniatura|La Gesa]]
La '''Gesa de San March di Venezzian''' a l'è una gesa de ''vico San Marco'', in del [[Bari Vegg|center storegh]] de [[Bari]].
La tradizzion la cunta su che l'è stada fada su per rengrazzià el [[Peder II Orseol]], dus de Venezzia, che l'haveva liberad Bari di saracen, ma per i storegh l'è una roba controversa e se pensa che la saria stada fada su in su 'na bas bizantina e poeu doperada di venezzian che gh'eren a Bari, soratut per di reson de comerci.
Fina al 1809 gh'era una [[confraternita (Gesa catolega)|confraternita]], ciamada apont "de San March", ma poeu la fa san Martin a Sant Agostin, ghe va dent poeu quella del Sant Antoni de Padoa, che la resta ancamò al dì d'incoeu.
== Riferiment ==
* [https://www.catalogo.beniculturali.it/approfondimento/elenco-degli-edifizi-monumentali-italia-del-1902/puglia-provincia-bari/chiesa-san-marco-bari Catalegh general di Ben Colturai] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20231122182231/https://www.catalogo.beniculturali.it/approfondimento/elenco-degli-edifizi-monumentali-italia-del-1902/puglia-provincia-bari/chiesa-san-marco-bari |date=2023-11-22 }}
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Gese de l'arcidiocesi de Bari-Bitonto|March]]
[[Categoria:Gese de Bari|March]]
nsddwxdz0bmccx3okx6h2crdd4c9oi0
Gesa de San Gaitan (Bari)
0
267806
1334445
1300233
2026-08-03T19:59:52Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334445
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[File:Chiesa di San Gaetano a Bari Vecchia - facciata 03.jpg|thumb|El porton de la gesa]]
La '''Gesa de San Gaitan''' a l'è una gesa de [[Bari Vegg]], arenta a l'arch di meravilie, de proprietà de l'[[Arcidiocesi de Bari-Bitonto]], del 2012 gestida de la comunità ortodossa etiopa.<ref name="barinedita">{{cite web|url=https://www.barinedita.it/reportage/n3302-bari-la-chiesa-di-san-gaetano--dove-tra-musica-e-colori-si-celebra-la-messa-etiope|title=Bari, la chiesa di San Gaetano: dove tra musica e colori si celebra la "messa" etiope}}</ref>
== Storia ==
Fada su in tra el secol quell de vundes e quell de dodes e dedicada in principi al Salvador, l'è stada fada su ancamò del 1170 del [[San Ghielm de Vercej]] e, ancamò, del 1630 del pitor de Fiorenza [[Vincenzo Sirigatti]], che 'l gh'ha havud el nulla osta de l'arcivescov [[Ascanio Gesualdo]], e l'ha fornida del 1642 sota l'arcivescov [[Diego Sersale]]: l'è dada ai regolar de San Gaitan del 1675, che fann san-martin de la [[Gesa Retoria de Sant Isep (Bari)|Gesa de Sant Isep]] e la dedichen donca al San Gaitan.<ref name="nottisacre">{{cite web|url=http://edizioni.nottisacrebari.it/node/9|title=San Gaetano}}</ref>
I ''teatin'' la fann su ancamò di fondamenta del 1774, quand che l'era runada sgiò per via de la poca manutenzion, e la gesa noeuva l'è consacrada del 1776, pussee eleganta de quella che gh'era prima.<ref name="nottisacre"/> Quei del San Gaitan la lassen del 1789, quand che l'orden l'è soprimud a Bari, e l'è dada a la Confraternita del Purgatori.<ref name="apulia">{{cite web|url=https://cartapulia.it/dettaglio?id=127448|title=Chiesa di San Gaetano}}</ref>
Ghe fann un noeuv restaver del 1904, voluda di familie Sagarriga Vescont e Calò Carducci, ministrador de la Confraternita<ref name="nottisacre"/> e del 1939 tornen i teatin<ref name="apulia"/>, che la lassarann per semper del 1963.<ref name="nottisacre"/>
== Architetura ==
La gesa la gh'ha una pianta a cros grega, con la capella al center cont una voeulta a vela e quelle a lat con di voeulte a bote.<ref name="nottisacre"/> El presbiter el gh'ha a ogni banda un coret e l'[[altar magior]] che gh'è incoeu l'è stad fad del 1889, volud de l'arcivescov [[Ernesto Mazzella]] in del stil baroch del temp<ref name="nottisacre"/>, in [[marmor]] con di bassrilev con la [[Madona del Carmen]] e i anime del purgatori e una pietà cont el Salvador che 'l camina per un prad pien de fior insema ai angioi.<ref name="apulia"/> Gh'è anca du altar minor: vun dedicad a la Sacra Familia e che 'l vegniva de la veggia [[Gesa de San Franzesch de la Scarpa (Bari)|Gesa de San Franzesch de la Scarpa]], donad di Sagarriga Vescont, e 'n alter cont una cros de legn prezziosa voluda de la Confraternita del 1885.<ref name="apulia"/>
El denanz a l'è in d'un stil propi polito,<ref name="nottisacre"/> a forma de retangol e cont una corniss sagomada: per andàgh denter a gh'è un portal de legn e sora gh'è un spazzi a forma de mez-sercc, che incoeu l'è voeud.<ref name="barinedita"/>
== Riferiment ==
<references/>
== Ligam de foeura ==
*[https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/1600007255 Catalegh generai di ben colturai] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20231227193917/https://catalogo.beniculturali.it/detail/ArchitecturalOrLandscapeHeritage/1600007255 |date=2023-12-27 }}
== Vos correlade ==
*[[Gesa de San Gaitan (Masseria di Tullio)]]
[[Categoria:Gese de Bari|Gaitan]]
[[Categoria:Gese ortodosse etiope in Italia|Gaitan]]
q2d44n4m37lminbi90j0bkkysbcizk8
Gesa de San Steven (Bologna)
0
269457
1334447
1269858
2026-08-03T20:07:17Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334447
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:Veduta dell'abbazia di Santo Stefano, Bologna.jpg|thumb|La Gesa]]
La '''Gesa de San Steven''' a l'è una [[basilega]] de [[Bologna]] in su la [[piazza San Steven (Bologna)|piazza omonema]], fada su de pussee edifizzi e scominciada sgiamò in di temp paleocristian.
== Ligam de foeura ==
*[http://www.abbaziasantostefano.it/ Sit ofizzial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240101151835/https://abbaziasantostefano.it/ |date=2024-01-01 }}
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Gese de Bologna|Steven]]
[[Categoria:Gese de l'arcidiocesi de Bologna|Steven]]
0ifbtfbxefj7zd9d5dvh5mpmyqfnau6
Canton de la Bosnia Central
0
276692
1334441
1315091
2026-08-03T17:41:29Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334441
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
{{Livell aministrativ
|numerLivell = 2
|Livell1 = Federazzion de Bosnia e Erzegovina
|siglaStat = BIH}}
El '''canton de la Bosnia Central''' (bosniach e serb: ''Srednjobosanski kanton'', croat: ''Županija Središnja Bosna'') a l'è vun di [[canton de la Federazzion de Bosnia e Erzegovina]]: el caploeugh l'è [[Travnik]].
Tradizzionalment l'era vun di du canton, insema a quell de l'[[Canton de l'Erzegovina-Narenta|Erzegovina-Narenta]], a havégh no un'etnia in magioranza assoluda, ma incoeu i bosgnach inn circa el 57% di abitant, cont i croat che inn el 38% e 'l rest spartid in tra i serb e di alter nazzionalità.
El gh'ha dent i municipalità de [[Bugojno]], [[Busovača]], [[Dobretići]], [[Donji Vakuf]], [[Fojnica]], [[Gornji Vakuf-Uskoplje]], [[Jajce]], [[Kiseljak]], [[Kreševo]], [[Novi Travnik]], [[Travnik]] e [[Vitez]].
== Ligam de foeura ==
*[https://sbk-ksb.gov.ba/hr/ Sit ofizzial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250913131523/https://www.sbk-ksb.gov.ba/hr/ |date=2025-09-13 }}
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Canton de la Federazzion de Bosnia e Erzegovina}}
[[Categoria:Canton de la Federazzion de Bosnia e Erzegovina|Bosnia]]
onucjczme714l0a4he9nkymby2k1lp2